Notíciesde la Institució

CIRCULAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURALMarç - abril de 2008

76

La delegació de la Garrotxa de la ICHNha publicat el primer volum de lesMonografies del patrimoni natural. Elprimer número, publicat a finals del2007, ha estat dedicat als Odonats.

La publicació recull, a més d’una intro-ducció molt sintètica de l’ordreOdonata, unes primeres dades sobrehàbitats i comunitats de libèl·lules a laGarrotxa, les fitxes de les 42 espèciesdetectades fins ara a la comarca, aixícom un glossari, la bibliografia i elrecull de totes les citacions realitzadesa l’àmbit estudiat. Cal destacar lesnombroses imatges utilitzades,pertanyents a 16 persones, la majoriaintegrants del Grup Oxygastra.

Aquesta publicació de la delegació dela Garrotxa de la ICHN ha vist la llum

Les libèl·lules de laGarrotxa. Monografies delPatrimoni Natural, I. MICHAEL

LOCKWOOD & XAVIER OLIVER.Delegació de la Garrotxade la Institució Catalanad’Història Natural, 2007.

gràcies a l’entusiasme i total volunta-risme dels autors del llibre i de les foto-grafies, a Oxygastra com a entitat pro-motora de l’estudi dels odonats que haaglutinat la il·lusió de molts odonatò-legs per desenvolupar molts projectes,entre ells aquest, i a moltes altrespersones, així com al suport econòmicde l’Institut d’Estudis Catalans i de laDiputació de Girona. 

El preu de venda al públic és de 12 €,els socis de la ICHN el poden adquirir ala seu de la Institució per 6 €.

En aquest moment des de la delegacióde la Garrotxa de la ICHN s’estàtreballant en el segon volum que estaràdedicat a les orquídies, i que s’editarà afinals d’any. <

Les libèl·lules de la Garrotxa

22

Delegació del Bages

(Continua)

Sortides naturalistes de llevant a ponent de Catalunya

El dissabte 26 de gener hi hagué l’excursió almassís de Montgrí i als aiguamolls del BaixEmpordà. Aquesta sortida, la primera del’any 2008, va significar també l’inici delsviatges col·lectius en autobús, que es pro-grama igualment per a les properesexcursions del curs.

El Montgrí és un massís calcari que s’enlairasobtadament al bell mig de la plana emporda-nesa. Consta de tres unitats aliniades d’oesta est, les muntanyes d’Ullà, de Montgrícoronada pel castell i de Montplà; i més enllàencara, ja dins del mar, continua amb les illesMedes. Des de Torroellavam enfilar de dret lamuntanya de Montgrí perl’itinerari del cau del Duc,una cova poc fonda peròamb una gran entrada obertaal vessant de migjorn. Elsetembre del 2004, unincendi va arrasar lavegetació del massís, finsllavors cobertmajoritàriament de pi blanc.La vegetació encara hi ésmigrada, eixarreïda a causadel foc, dels avatars de lahistòria, del ramat decabres i de les dificultats dellloc desabrigat. Tot i així vam

Cursos naturalistes

Us presentem el programa dels cursosnaturalistes de la ICHN pel període abril-juliol de 2008. La principal novetatd’enguany és la distribució temporal delprograma per semestres, de manera que araus presentem la programació prevista fins aljuliol.

El programa s’iniciarà amb un interessantcurs sobre el grans simis fòssils de Cata-lunya que ens aproparà a l’estudi delsnostres avantpassats. Un dels medis quehem cregut interessant potenciar aquest anyés el medi marí, sobre el qual hem programatdos cursos, un de cetacis i un altre denudibranquis i opistobranquis.

També trobareu la reedició d’un curs, sobrela biologia i conservació del trenca-lòs, quees presenta ampliat amb referències alconeixement de les altres aus carronyairesdel nostre país.

Finalment, presentem un curs innovador queens acostarà a les eines que ens ofereixen lesnoves tecnologies per a la descoberta de lanatura i la divulgació dels seus valors.

19 i 20 d’abril de 2008. Els grans simis fòssilsde Catalunya, a càrrec de SERGIO ALMÉCIJA i

d’ISAAC CASANOVAS, de l’Institut Català dePaleontologia.

17 i 18 de maig de 2008. Els cetacis deCatalunya, a càrrec d’ALBERT LÓPEZ, psi-còleg i entrenador de dofins, ProjecteNINAM i de GEMMA GONZÀLEZ, biòloga,Projecte NINAM.

24 i 25 de maig de 2008. Biologia i con-servació del trencalòs (Gypaetus barbatus),a càrrec d’ANTONI MARGALIDA, Grupd’Estudi i Protecció del Trencalòs (GEPT).

28 i 29 de juny de 2008. Introducció alsnudibranquis i opistobranquis mediter-ranis, a càrrec de JOSEP MARIA DACOSTA iMIQUEL PONTES, Grup d’Estudis de MareNostrum; ENRIC MADRENAS, fotògraf sub-marí; i GUILLEM MAS, Nereo.

12 i 13 de juliol de 2008. TIC’s a l’abast. Ladescoberta de la natura amb el suport deles noves tecnologies de la informació, acàrrec d’ALFONS RASPALL (amb lacol·laboració de Joan Manuel Riera, ENC).

Us adjuntem el programa complet amb latramesa d’aquest NOTÍCIES. També es potconsultar al web de la ICHN. <

fixar-nos bé en les plantes que ens sortien alpas, especialment en aquelles que falten osón molt rares a la comarca de Bages, lloc deprocedència de la majoria de participants.D’aquestes val la pena esmen-tar dosarbustos genistoides i extremadamentpunxosos, la ginesta negra (Calicotomespinosa) d’espines llargues i potents i lagatosa (Ulex parviflorus), un manyoc inex-pugnable de punxes; el cugot o frare cugot(Arisarum vulgare), una herba de la famíliaaràcies amb fulles de limbe cordat o sagitat,d’un verd lluent, portades per un pecíol llargque surt d’un tubercle subterrani i amb

El grup al coll de la Creu de Santa Caterina,al massís de Montgrí

Arbres monumentals de

Catalunya, 18 anys des dela primera protecció. EDUARD

PARÉS. Ponènciea de la 2aTrobada d’Arbres Monu-mentals i Singulars (Alcaláde Heneres, 19-25 de maigde 2005). Departament deMedi Ambient i Habitatge,2006. 132 p.ISBN: 84-393-7327-9.

Bolletí de la Societatd’història Natural de les

Balears, núm. 49 (2006).226 p. ISSN: 0212-260X.

33(Continua)

Omnis cellula, núm. 16,març de 2008. Revistatrimestral. Societat Catala-na de Biologia. 50 p.ISSN: 1696-8107.

El jardí botànic de Marimurtra, el camí de ronda de s’Agaró i Pedralta, almasís de l’Areny

El dissabte 23 de febrer vam tornar a la costagironina per diversos motius, el primer d’ellsel jardí botànic de Marimurtra a Blanes.

El jardí botànic de Marimurtra fa ser fundatl’any 1920 per l’industrial i botànic alemanyKarl Faust que s’afincà a Blanes amb elpropòsit ferm d’establir-hi un magnífic jardíbotànic dedicat a les plantes de climesmediterrani i tropical d’arreu del món, a mésd’un centre d’investigació botànica. Supera-da la reticència inicial de la població local,poques vegades unobjectiu científic tanambiciós, afrontat des delmecenatge privat, haaconseguit un èxit tangran. El jardí deMarimurtra es trobaenlairat en un vessantesglaonat de muntanya,lluminós, ran de mar.Excel·leix tan per lesindividualitats –lacol·lecció de fins a 4000espècies de plantes, ambmolts exemplars de cactus,palmeres, dragos, aloes,eufòrbies, araucàries...més que notables- com

pel conjunt –l’acurada estètica del dissenydel jardí. El jardí s’organitza en àreesgeogràfiques, el que fa intel·ligible a lavegada que agrupa les espècies pels seusrequeriments fisiològics i en facilita elmanteniment. La visita va comptar amb lesexplicacions de dos guies i amb labenvinguda per part del director del centre.

El passeig amable del camí de ronda des’Agaró, a més de mostrar el bell paisatge dela costa Brava i de com van ser els inicis del

inflorescències —lamentablement encaraabsents— en espàdix; l’ullastre de frare(Phagnalon saxatile), una mata grisenca dela família compostes i la Barlia robertiana,una orquidàcia amb nombroses flors propres,excepcionalment grans. Al cim, a més devisitar el castell, vam gaudir de l’excepcionalvista: el Canigó, l’Albera, el cap de Creus, elgolf de Roses... al nord, les illes Medes allevant i, al sud, la plana del Baix Empordà, lagola del Ter, la platja de Pals, el cap de Beguri les Gavarres. Al coll de la Creu de SantaCaterina, entre les muntanyes d’Ullà i deMontgrí i on és presa la foto de grup, el terraespurnejava amb la llum del matí reflectidaper incomptables cristall de calcita.

A la tarda vam anar primer a la llacuna del TerVell, formada per una antiga desembocaduradel Ter. Els ànecs coll-verd (Anasplatyrhyncos), molt nombrosos, nedavendamunt l’aigua dolça i tranquil·la d’aquestestany envoltat d’un canyissar extens, decolor daurat a l’hivern.El lloc encomanaplacidesa. Seguidamentes va visitar la desem-bocadura actual, la goladel Ter. El riu arriba amar ample, però ambpoca empenta; tanpoca que la boca quedatapada per un braç desorra i, en superfície,era si de cas l’aigua demar impulsada per lesonades la que entravaal riu. A la platja de lagola del Ter vam

conèixer algunes de les plantes especialistesde la sorra, com el borró (Ammophilaarenaria) i el panical marí (Eryngiummaritimum). Vam identificar també lesplantes principals dels marjals salabrosos,entre elles les cirialeres (Arthrocnemum sp.),la salsona (Inula crithmoides) i el salat(Atriplex portulacoi-des). Una mica més al’interior, a la reraduna, la bufalaga marina(Thymelaea hirsuta) havia florit ja.

El massís de Montgrí, vist des de la platja dePals i perfilat damunt la plana, mostra la sevapopular imatge d’un bisbe estirat panxaenlaire: la mitra i el cap —la muntanyad’Ullà— les mans amb l’anell —el castell—damunt del pit —el Montgrí— i la casullafins als peus —el Montplà.

Ja en hora foscana, la sortida acabà a laplatja de s’Illa Roja, emmarcada en unpenyasegat agrest i acolorit on se succeeixenels tipus i edats de roca. <

El jardí botànic de Marimurtra

La llacuna del Ter Vell i les illes Medes

Butlletí de la Societat

Catalana de Lepidoptero-logia, 2n semestre de2006, núm. 98. 111 p.ISSN: 1132-7669.

El grèvol, pletòric a l’hivern amb les sevesfulles lluents i els fruits vermells, destacaentre els faigs desfullats

Pedralta

Al blog Estimant la terra a

través d’imatges, de MartaQueralt López, trobareuuna recull de fotos de lesdiferents sortidesnaturalistes realitzades perla delegació del Bages.L’adreça és http://

ebirdy.blogspot.com.

Les properes sortides programades són:

29 de març de 2008El vedat de Fraga i les llacunes salades deBujaraloz. Al vedat de Fraga, visitarem laserreta Negra, una mostra ben conservada denatura de clima mediterrani conti-nental mésseca dels Països Catalans. Ens endinsaremtambé al cor dels Monegros, a visitar lesllacunes endorreiques de Bujaraloz.

26 d’abril de 2008L’estany de Banyoles i el seu entorn. Veuremel petit estany de formació recent, el Sisó,que es pot tornar de color rosat, travertins enprocés de formació, una magnífica rouredaque creix sobre un laberint rocós detravertins i, al clot d’Espolla, un crustaci querecorda una tortugueta i té un sol ull. <

Meravelles de Catalunya

Amb un gran desplegament publicitari, eldiari El Periódico ha escollit, per votacióentre els lectors, les 10 meravelles mésestimades de Catalunya. El primer lloc l’haaconseguit la muntanya de Montserrat, perdavant fins i tot del temple de la SagradaFamília. I és que la muntanya de Montserratés realment una meravella, jo també vaigvotar per ella. Seguidament, El Periódico hapublicat un llibre amb les 100 meravelles deCatalunya votades que comprenen conjuntsarquitectònics, obres d’art i fins a 30 espaisnaturals. Excel·lent!

Entre aquests espais naturalsseleccionats hi ha els aiguamollsde l’Empordà, el volcà el Croscat,el Pedraforca, el cap Norfeu, elcongost de Mont-rebei i moltsmés que, en una etapa o altra dela seva història recent, han estatl’objecte de campanyesd’entitats naturalistes fins aaconseguir-ne la proteccióformal. Quina responsabilitat lade vetllar per la integritat delsmeravellosos espais naturals deCatalunya!

Els trenta espais naturals triats,tots sense excepció, gaudeixenactualment d’una mesura o altra

de protecció; a més del simbòlic Pi de lesTres Branques que no està en àrea protegidaperò sí catalogat com a arbre monumental deCatalunya. Caldria recordar-nos d’aquellesforç col·lectiu de la ICHN per l’avaluacióde la gestió dels espais naturals protegits, itenir molt present l’objectiu d’assegurar lapreservació d’aquest patrimoni natural deCatalunya valorat no només per naturalistes icientífics sinó per una majoria aclaparadorade la població.

El llibre Meravelles de Catalunya mostraalgunes fotografies de cadascuna de les 100

turisme, ens va descobrir les roques ígnies,sobretot granitoides, sempre de composiciócristal·lina. La massarocosa dominant quedaalterada per dics i filonsde reompliment ambmaterial de color,composició i sovintresistència diferent.L’embat de les ones,amb la complicitat delvent, modela aquestesroques a partir d’unaxarxa incial dediaclasses. Del lentretrocés de la costa peldesgast de les roquesbatudes per les ones enqueden per testimoni elsillots, com gendarmes ocentinelles avançats.

Finalment vam fer unaincursió a l’interior, almassís granític deCadiretes. D’aquí vamvisitar la roca de Pedralta (Sant Feliu de

Guíxols), una espectacular roca basculant. Estracta d’un bloc arrodonit de granit, d’unes

100 tones de pes, quel’erosió ha aïllat alcapdamunt d’una carenade la zona de l’Areny. Lasurera és aquí l’arbre méscaracterístic, damunt delterra de sauló. Lescapçades esclarissadespermeten el creixementd’un dens estrat arbustiu.D’aquí val la penaesmentar dues plantescaracterístiques del massísque, a més de l’àrea dedistribució restringida,comparteixen epítetespecífic: Genista linifolia,un arbust de fullestrifoliolades sèssils que aprimer cop d’ull podriaconfondre’s amb elmatapoll, i Iberis linifolia,una crucífera de tiges

fosques i flors amb pètals vistosos de midadesigual i color entre rosat i morat. <

(Continua)

La gestió de fangs de lesestacions depuradores

d’agües residuals.Documents de Treball,serie Medi Ambient_1.Diputació de Barcelona,gener de 2008. 303 p.ISBN: 978-84-9803-264-2.

5(Continua)

Detall del rascler modelat per l’aigua a lesvetes de sal a Cardona

La muntanya de Sal de Cardo-na, amb el runam vell treient elcap per la dreta

meravelles i reserva l’espai per enganxar-hiles que hi falten i que es lliuren periòdica-ment amb el diari fins al 15 d’abril, com enuna col·lecció de cromos. Tots els espaisnaturals meravellosos de Catalunya llueixenesplèndidament a les fotos; tots menys un.

Sabeu quina de les fotos descobreix un espainatural amb deixalles abandonades com sónara pneumàtics, pals malgirbats que algundia havien sostingut una línia elèctrica o detelèfon i les restes de les grans rodes defusta per enrotllar cable? Resposta: lamuntanya de Sal de Cardona.

Sabeu quin espai natural, popularment qua-lificat de meravellós, apareix mig sepultat perun abocador? Doncs també la muntanya desal de Cardona. La imatge ja publicadamostra, a la seva part de la dreta, l’abocadorvell de residus salins de la mineria depotassa limitant amb l’aflorament natural desal.

I encara una tercera pregunta, sabeu quinespai natural ha estat íntegrament privatitzatper a l’explotació turística? Una vegada més,la muntanya de Sal de Cardona. Una empresaprivada, hereva de la mineria de Cardona,s’ha apoderat del lloc i impedeix el lliureaccés no pas per raons de protecció de lanatura, sinó pel mer interès comercial. Lavisita lliure a la muntanya de Sal de Cardonaja no és possible; està sotmesa al guió,l’itinerari, l’horari i al pas per taquilla de SalRoja de Cardona SL.

Per a la intriga queda pendent del lliuramentamb el diari d’una segona foto de Cardonaque, previsiblement, confirmarà la desfeta. Al’esbós al llibre d’aquesta enigmàtica fotos’intueix que mostrarà no la muntanya de Saltal com el seu peu indica, sinó l’abocadorvell de residus salins, això sí, escolpits perl’aigua en capricioses geomorfologies dedames coiffées coronades per un tros defusta o una deixalla qualsevol.

La muntanya de Sal de Cardona, minada perdins i per fora, destaca com l’únic fanaletvermell entre els 30 espais naturals conside-rats meravelles de Catalunya. Pobre espai.Tot plegat és el penós llegat de la mineria depotassa a Cardona: un espai desfigurat,embrutit i incomprensible. Els riscos deixatsper la mineria, en comptes de corregir-se,s’esgrimiran com a raons per tancar l’accés.El guió de la visita turístico-reglamentadaposarà les orelleres per no veure el paisatgedesendreçat i remogut, ni els abocadors, niels ponts sense riu, ni tot allò que no es volveure però que tanmateix surt a les fotos.Malgrat el trist present, hi ha perspectivesd’un futur millor a Cardona: recentment s’haacordat l’explotació de la sal del runam vell,el pas principal per a la posterior restauracióde l’espai.

En canvi, a Sallent i a Súria, on no hi ha unameravella de la natura equiparable a lamuntanya de Sal de Cardona i on la mineriade potassa segueix en actiu i abocant com sires milers de tones diàries de residus salins,el panorama és absolutament desolador. Leslleis sobre aigües, residus i activitatsextractives s’hi incompleixen amb fatxen-deria. La gegantina factura ambiental que lamineria de potassa deixa a la conca delLlobregat és una de les més greus irrespon-sabilitats d’aquest país i d’aquestageneració. <

Delegació d’Osona - GNO

El Grup de Naturalistes d’Osona (GNO) hainiciat una línea de col·laboració amb laFundació Territori i Paisatge de CaixaCatalunya (FTP) i la famíliaAbey Parris per tald’assessorar des d’un punt devista tècnic i naturalista lagestió de la finca dels Cinglesde l’Avenc de Tavertet.

Una de les primeres activitatsdesenvolupa-des a la finca haestat l’elaboració d’unaproposta per la jornada deplantada d’arbres que la FTPestà preparant pel dia 30 demarç i que portarà com a nom«35 boscos», en la qual tenenprevist plantar 35.000 arbres atota Catalunya, 1.000 dels

El GNO i la finca de l’Avenc

quals seran plantats a l’Avenc. La propostaha tingut en consideració a recuperació delsespais més degradats com pot ser la

Carme Casas i Guillem Mas a la finca d l’Avenc

Una iniciativa innovadora

en l’ordenaciódel territori: elPla Director Supramunici-

pal de Sostenibilitat de laMancomunitat de Municipisde l’Alt Penedès. ANTONI

FERRAN I MÈLICH. Documentsde Recerca, núm. 12.Consell Assessor per alDesenvolumament Soste-nible de Catalunya, 2007.122 p. Dipòsit legal: B-41.485-2007.

Congrés Forestal Català.

Catalunya, un país deboscos: gestió i tecnologia

del sector forestal.Conslusions i manifest del2n Congrés ForestalCatalà, 2007. 40 p.

6

Membres del Grup de Naturalistes d’Osona(GNO) experts en herpetofauna estanvalorant, a petició de l’àrea de prevenciód’incendis de la Diputació de Barcelona, unsistema que permeti pal·liar la problemàticaque suposen les basses contraiincendis pelsamfibis. Aquests punts d’aigua són unreclam pels amfibis i certes espècies derèptils, i serien molt beneficioses si no fosque les característiques del material utilitzatper impermeabilitzar-les no permeten queaquests animals en surtin un cop hi han

Col·laboració amb l’àrea de prevenció d’incendis de la Diputació de Bar-celona

entrat, fet que provoca la mortalitat de moltsindividus.

S’estan plantejant diverses opcions que per-metin la sortida dels individus de la bassa,que van des de la utilització de reixats fins ala modificació dels materials de la lona. Uncop demostrada l’eficiència de les mesures,la Diputació està disposada a aplicar-la atotes les basses contra-incedis de laprovíncia. <

Sortida naturalista al cingle de Valldeneu, Sant Martí de Centelles

El dissabte 23 de febrer de 2008, tingué lloc lasortida naturalista als cigles de Valldeneu. Lasortida va consistir en un recorregut d’unestres hores que segueix un tram del GR-5,passa per l’ermita de Sant Pere de Valldeneu,travessa els torrent de Valldeneu i del Rectori continua per les pinedes de pi blanc ibrolles de romaní envoltades d’espectacularscingleres calcàries itorna finalment al llocde sortida. Durant totel trajecte es vancomentar els diferentsvalors naturals de lazona, tant de fauna,especialmentornitològica, com deflora. Es va poderobservar la floracióprimerenca d’algunesplantes de distribuciómediterrània com elMarfull, el Brucd’hivern, el Galzeran id’altres d’ambients

16 de març de 2008.Jornada d’anellament d’ocells a l’Avenc illiurament de premis de la Marató ornitolò-gica hivernal d’Osona, a Tavertet.

12 d’abril de 2008.Els ocells del Ter. Sortida ornitològica orga-nitzada pel Museu Industrial del Ter (MIT).

Properes sortides:

vegetació de ribera del torrent de l’Abeura-dor o revegetar feixes i marges per tald’estabilitzar el sòl. També s’ha proposat laplantada de fruiters prop de la casa. La ideaque regeix totes aquestes actuacions ésafavorir la biodiversitat tant vegetal comanimal, donar continuïtat a certs hàbitats pertal que funcionin com a corredors biològics,l’estabilització del terreny, que l’augment demassa vegetal suposi un benefici perl’ornitofauna tant des del punt de vista de lanidificació com per la seva alimentació i que

tot això es faci tenint en compte que les va-rietats plantades siguin autòctones.

El GNO col·laborarà també el mateix dia de laplantada en la organització i suport al volun-tariat que vulgui participar de l’activitat.

En el mateix marc de col·laboració el GNO vaacceptar, a primers de febrer, la petició de laFTP d’elaborar el Pla de Gestió de la fincadels Cingles de l’Avenc. <

més humits com l’avellaner i l’herba fetgera.Aquesta sortida forma part del cicle dedescoberta dels diferents espais naturals dela comarca d’Osona i està pensada per a totsels aficionats a la natura que vulguinconèixer millor l’entorn natural. Van partici-par-hi 35 persones, amb canalla inclosa. <

20 d’abril de 2008.Els amfibis de les basses d’Osona i elProjecte Basses del GNO.

11de maig de 2008.El Salt del Mir i la seva fageda, Santa Mariade Besora. <

X Trobada d’Història dela Ciència i de la

Tècnica

Universitat de Lleida13, 14, 15 i 16 denovembre de 2008

La Societat Catalanad’Història de la Ciència ide la Tècnica, organitzala X Trobada, de la qualpodeu trobar el programa ila informació completa al’adreça http://schct.iec.cat/PDF/1acircular.pdf

Els terminis d’inscripciósón:19 de maig de 2008, perinscriure’s a la Trobadasense recàrrec.30 de maig de 2008, datalímit per enviar els resumsde les comunicacions.

Boletín EUROPARC24.Boletín de la Sección delEstado Español deEUROPARC. FundaciónFernando GonzálezBernáldez, novembre de2007.64 p. ISSAN: 1695-3479.

7

Delegació de la Franja de Ponent

La Universitat Catalana d’Estiu de Ciènciesde la Natura i Naturalistes Sense Frontereshan presentat els primers cursos naturalistesinternacionals de l’any 2008. Els destins se-ran la Patagonia argentina, Brasil, Veneçuela iPuerto Rico i els títols són:

Biodiversitat dels Llanos de Veneçuela (2 al15 de febrer a eneçuela); Biologia, gestió imaneig de crocodrílids; Reintroducció delCocodril de l’Orinoco (setembre aVeneçuela); Recuperació de corals igestió d’ambients submarins (setembrea Veneçuela); Estudi i Gestió de FaunaEndèmica. El cas de Puerto Rico(octubre a Puerto Rico); Cursd’Ornitologia Neotropical, De les SelvesEnnuvolades a la Patagonia(novembre a Veneçuela i desembre al’Argentina); Biodiversitat de laPatagonia (desembre a l’Argentina);Gestió de Fauna Amenaçada, el casdel Tití Lleó Daurat (tardor 2008 aBrasil).

Cursos naturalistes internacionals

El cursos es desenvoluparan majoritàriamentdurant la tardor i l’hivern vinent, però atèsl’èxit de les convocatòries cal reservar plaçaal més aviat possible. Els socis de la ICHNtenen fins a un 50 % de descompte.

Per a més informació, adreceu-vos a:info@ucenatura.cat. <

Tal com hem anunciat en anteriors NOTÍCIES,s’ha creat un nou grup de treball de fotò-grafs de la natura. La Societat Catalana deFotògrafs de la Natura (SCFN), en l’Assem-blea del 19 de gener de 2008, formada per 30socis de la ICHN, es constituí com a grup detreball de la Institució. Podeu consultar elsobjectius generals, el pla de funcionamentintern i el pla de treball per al 2008 al web dela ICHN.

Francesc Muntada és el representant delgrup davant del Consell Directiu; Helios

Dalmau assumeix les tasques de lesrelacions externes; Roger Eritja organitzaràun cicle de projeccions; Albert Masócoordinarà les activitats formatives; JordiXampeny i Joan Guillamat posaran enfuncionament un fòrum provisional quepermeti posar en contacte els socis i penjardocuments a l’abast de tots ells; i JoanCanals farà el recull de dades per editar undirectori de socis. La primera tasca com acol·lectiu serà la d’elaborar un quadern derecomanacions i precaucions per a l’activitatfotogràfica en la natura. <

Societat Catalana de Fotògrafs de la Natura

Societats adherides

Aquesta associació, constituïda el 25 defebrer de 2007, a la població de Mura, vanéixer d’un grup de fotógrafs i amics amb lesmateixes inquietuds i objectius: l’interès perla fotografia i per la naturalesa. Ara, s’ha fetentitat adherida de la ICHN i formarà part delgrup de treball de fotògrafs de la natura(SCFN).

Els objectius de l’associació, sense ànim delucre, són: realitzar, organitzar i/o promoureactivitats relacionades amb la fotografia de lanatura dins de Catalunya i, si s’escau, forad’aquesta; garantir que les activitats queduen a terme els membres de l’associació esfan sota les més estrictes normes ètiques derespecte a la natura, i fomentar aquestrespecte fora de l’Associació; col·laborar

Objectiu Natura

amb entitat científiques, grups ecologistes iconservacionistes, administracionspúbliques, centres educatius i associacionsrelacionades amb la natura, ja sigui compar-tint dades obtingudes a partir de l’activitatfotogràfica, intercanviant experiències odenunciant agressions al medi natural;organitzar i/o fomentar conferències,exposicions, cursos, seminaris, sortides decamp i altres activitats relacionades amb lafotografia de natura; elaborar i manteniractualitzat un web que funcioni com a medide comunicació tant per als socis com per alsque no ho són, amb un calendari d’activitatsi els resultats de les activitats dutes a terme.

Podeu consultar el web d’Objectiu Natura al’adreça: http://www.objectiunatura.com. <

Grups de treball

Dijous, 27 de març, a lasala d’actes de l’edifici deZoologia, de 19 a 21 h.La revolució de lafotografia digital i l’estatactual del fotògraf natura-lista. Col·loqui. El canviradical que suposen lesnoves tecnologies obre ungran debat en el camp dela fotografia.

Dissabte, 26 d’abril, a lasala d’actes de l’edifici deZoologia, de 10 a 11.40 h.Les noves tecnologiesaplicades a la fotografianaturalista. Seminari,conduït pel fotògraf natura-lista Jordi Vidal. Calinscriure-s’hi prèviament.Preu per als no-socis 15•

Per a més informacióadreceu-vos a:amicsmuseuciencies@bcn.cato al web: www.bcn.cat/museuciencies.

8 (Continua)

El Consell Consultiu del Consorci de l’Alta Garrotxa: del consens i lail·lusió a les decisions unilaterals i el desencís

L’any 2000 naixia el Consorci de l’AltaGarrotxa i el seu bateig públic es va produiren unes I Jornades sobre l’Alta Garrotxal’octubre d’aquell mateix any que vancomptar amb una activa participació de laICHN i amb una notable assistència depúblic. Un dels eixos prioritaris que es vandeterminar de manera unànime per garantir elbon funcionament del nou ens era la parti-cipació pública i el debat a l’entorn de lesseves actuacions i en la definició de lesprioritats. Fruit d’aquest ambient de consenses va produir l’acord d’incloure en lacomissió executiva un representant delspropietaris, un dels veïns i un de la Coordi-nadora d’Entitats de Defensa de l’Alta Gar-rotxa (CEDAG). Alhora es va fer un explícitesment a la necessitat de donar representa-ció a la ICHN en els òrgans de decisions pertal de garantir la presa en consideració de lesopinions provinents del món científic iacadèmic. Malauradament, tot i haver-hodemanat de forma insistent, és, encara avui,només una declaració d’intencions.

Aquells foren dies d’il·lusió tant per part delsresponsables polítics, com de la resta

d’agents públics i privats implicats en aquestterritori. De mica en mica, el desig d’establirun model obert i participatiu s’ha anatesvaint i d’una manera especialment claraaquest fenomen s’ha evidenciat en elsdarrers tres o quatre anys. El desencís finales produeix aquest 2008 quan el Consorci,després de molt insistir-hi, va notificar ladecisió de no fer cap renió del ConsellConsultiu abans de l’aprovació del programad’activitats. En paraules seves per millorar«l’agilitat». Així, doncs, aquest any nomésens ha tramès una versió de l’esborrany deprograma d’actuacions per fer-hi arribar lesnostres esmenes i consideracions.

Malauradament la no realització de la reuniódel Consell Consultiu no permet fer-ne unavaloració més acurada ja que no hi ha hagutuna presentació i defensa del programa, nos’han pogut aclarir dubtes, no es coneix elpressupost assignat, no sé sap quin ha estatel grau de compliment i els resultats obtin-guts del programa del 2007, no s’han pogutcopsar les opinions de la resta d’entitats queconformen el Consell Consultiu... En definiti-va un panorama ben galdós que situa el

Diagnòstic sobre la gestió de l’area Protegida de les Illes Medes durant2007 des de la perspectiva del representant de l’IEC

L’any 2007 es pot resumir, pel que fa a lagestió de l’àrea protegida de les illes Medes,en una paraula : mort per inactivitat.

Les directrius de gestió vigents són lapròrroga pràcticament no modificada delprimer PRUG aprovat en 1992, al que tots elssectors reunits en el Consell Assessor handetectat notables imperfeccions (encara queper motius sovint encontrats). Des de l’any2001, el Servei de Parcs del DMAH vaendegar un procés d’elaboració d’un nouPRUG que, després de nombrosesredaccions, tràmits públics, i revisions pelsserveis jurídics, semblava que havia de seraprovat el 2007. Malgrat l’actitudcol·laborativa del representant de l’IEC que,en el tràmit d’al·legacions va renunciar aproposar esmenes (a alguns articles laredacció dels quals no semblava donar prougaranties per a la protecció del patrimoni)per mor d’agilitzar el procés i contribuir aassolir la fita de la seva aprovació, el PRUGno va ser presentat al Consell i continua latramitació.

En tot l’any 2007 només s’ha efectuat unareunió d’un dels 2 òrgans de gestió de quedisposa l’espai (el Consell Assessor i laComissió Permanent), la reunió anual delConsell Assessor del 17 de maig de 2007, dela qual es dóna comptes més endavant.Paradoxalment, la Comissió Permanent, no esva reunir en cap ocasió. Per la seva banda, elConsell Assessor va ser convocat, no per aaprovar el promès Pla Rector d’Usos iGestió, sinó per a presentar el nou director

general del Medi Natural, tràmit forçósperquè és, per llei, el president d’aquestConsell Assessor.

La situació d’inactivitat dels òrgans derepresentació de l’àrea protegida de les IllesMedes no es més que un reflex de lainactivitat general de tot els mecanismes degestió de l’espai, malgrat la subsistència delsproblemes de conservació del seu patrimoninatural; problemes que semblen haver assolitla categoria de crònics: mala gestió de lesinstal·lacions d’abalisament i d’amarrament,incompliment reiterat del programa dedistribució de l’activitat de busseig sobre lesàrees autoritzades, incompliment dels límitsde velocitat, manca de vigilància (fora del’estiu i a “hores d’oficina”), no tramitació deles poques denuncies efectuades, espolifurtiu de corall i, el que sembla més greu, capesforç dedicat a la catalogació, cartografia,avaluació i restauració del patrimoni naturalque és l’objecte de la creació d’aquest espai ide la llei que l’avala.

Per segona vegada s’interromp el programade seguiment del patrimoni natural que vaser endegat el 1990 i que havia sostingut unasèrie continua fins al 2004. Des d’aleshores,la tramitació del pressupost per a aquestestasques ha estat sotmesa a continusentrebancs que han portat a la pèrdua delscontrols de 2005 i de 2007 i de la meitat delsdescriptors de 2006. El seguiment del 2008només sembla assegurat per a 3 dels 7descriptors de que constava la sèrie. <

Representants en organismes i institucions

Mètode. Els nostres

naturalistes. En el terecercentenari del naixement de

Linné i Buffon. JOSEP MARIA

CAMARASA i JESÚS IGNASI CATALÀ.Universitat de València,2007. 182 p. ISBN: 978-84-370-6908-1.

La guineu a Catalunya.JOAN BARRULL i ISABEL MATE.Edicions l’Agulla de culturapopular, novembre de2007. 239 p. ISBN: 978-84-96294-30-1.

9

Consorci de l’Alta Garrotxa fóra dels estàn-dards mínims que un òrgan gestor hauria decomplir en relació a la transparència i el debata l’entorn de la utilització de fons públics.

Pocs espais naturals protegits de Catalunyadisposen d’un “full de ruta” tan ampli per ala seva gestió, tan discutit i tan concret comaquest. Si he començat parlant de les IJornades de l’any 2000, haig de dir que lesdarrers foren les VI Jornades que es varendur a terme el 31 de maig i el 1 de juny de2007 dedicades al patrimoni natural i a ladeterminació de les prioritat tant pel que fa ala recerca com a la gestió de la biodiversitat.Abans se n’havien realitzat i publicat d’altresreferides a l’ús públic (2002), a la ramaderiaextensiva i la gestió dels espais oberts(2003), a la gestió forestal (2004) o de balanç iles perspectives després dels primers cincanys de funcionament (2005). Tot i aixòmalauradament, com tants d’altres espaisnaturals protegits, no compta amb un pla es-pecial aprovat o en procés d’aprovació, elmarc de legal per la gestió es limita a la nor-mativa sectorial i a unes Normes Especials deProtecció que foren aprovades l’any 1995 pelDMAH a instàncies del Consell de Proteccióde la Natura com un pedaç per evitar ladegradació de l’espai a l’espera de redacció iaprovació del tantes vegades promès PlaEspecial.

De les distintes jornades deriven una granquantitat d’interessants conclusions i línies

d’actuació però, amb lloables excepcions,queda molt per fer i molt per convertir enrealitat. I perquè? Els motius són diversos,alguns generalitzables a molts altres espais id’altres més propis de la idiosincràsia com amínim d’aquest Consorci. Entre els generalscal remarcar la insuficient disponibilitateconòmica i tècnica. Entre els propis delConsorci, cal lamentar que la direcció políticai efectiva estigui en mans d’alcaldes que noacaben d’entendre, amb poques excepcions,què és un espai natural protegit. I no hoacaben d’entendre a conseqüència del quepodríem anomenar la seva limitada sensibi-litat ambiental acompanyada d’un gairebénul coneixement sobre els sistemes naturalsque en principi haurien de gestionar per laseva conservació i millora. Els resultatsacaben essent sovint funestos, la prioritatreal és conquerir el territori, asfaltar carrete-res, afavorir les esteses de línies elèctriques,acceptar tota mena d’inversions... En defini-tiva «desenvolupar» un territori encara«desaprofitat».

Ras i curt mals averanys per l’Alta Garrotxa.A parer meu la conclusió final és evident: elConsorci de l’Alta Garrotxa va ser un puntd’inici però ara cal començar a pensar en ladefinició d’un nou escenari de futur i des dela ICHN podem i hem de col·laborar demanera activa i decidida a dibuixar aquestnou escenari. L’Alta Garrotxa s’ho val! <

La ICHN participa en la Comissió per a laSostenibilitat de les Terres de l’Ebre, comis-sió creada a finals del 2005 amb una funcióconsultiva, assessora, de concertació iparticipació en relació a l’elaboració i exe-cució del Pla Integral de Protecció del Deltade l’EbrePIPDE).

Enguany la CSTE va fer una reunió plenàriael 8 de març. Altres reunions previstes perals grups de treball en els que es participa(xarxa d’indicadors i connectivitat) es vanposposar fins el 19 de novembre, data en laque es va convocar una reunió una micaatípica de tots els grups de treballconjuntament.

Tots els assistents a aquesta reunió vanvalorar molt positivament que nombrososprojectes inclosos en el PIPDE vagindesenvolupant-se, peròcomençà a preocupar lalentitud amb que ho fan i —iaixò ja és més greu— que del’inici d’alguns projectes laCSTE, o la mateixaadministració catalana, sen’hagi acabat assabentant pelBOE o per la premsa, o quealtres projectes relacionatsamb l’Ebre s’acabin fent almarge del PIPDE i sense laparticipació de la CSTE.

Durant aquests dos anys defuncionament de la CSTE,

Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre

s’ha treballat força en tot allò que fareferència al desenvolupament del PIPDE iun bon exemple del treball realitzat ésl’elaboració d’una proposta de cabals pel riuEbre que, amb una sòlida base científica, esva aprovar per unanimitat, tot i els sectorsamb interessos tant diferents que formenpart de la CSTE.

Aquest treball tècnic i la funció assessora iparticipativa de la CSTE no ha estat proucorresposta per l’administració estatal queen molts casos ha ignorat les propostes i,fins i tot, l’existència i les funcions d’aques-ta comissió. Dissortadament, l’any acabaamb un gust agredolç, ja que si bé es vanrealitzant diversos projectes amb incidènciasobre l’Ebre, en la seva elaboració i execucióes té ben poc en compte a la CSTE i a lesinstitucions i entitats que en formen part. <

Reboll. Butlletí del Centre

d’HistòriaNatural de laConca de Barberà. 1esJornades Territori, Desen-volupament i Sostenibilitata la Conca de Barberà. IIèpoca. Tardor de 2007,número 11. 27 p. Dipòsitlegal: T-544-91. Http://www.chncb.cat.

Boletín de la S.E.A, núm.41. SOCIEDAD ENTOMOLÓGICA

ARAGONESA, octubre de 2007.531 p. ISSN: 1134-6094.

fundada el 1899

Filial de l’Institut d’Estudis Catalans

Redacció: ICHNC. del Carme, 4708001 BarcelonaTel. 933 248 582Fax 932 701 180A/e: ichn@iec.cat

A/I: http://ichn.iec.cat

Imprimeix: IMPREMTA BADIA, SL

Maqueta: Albert BeltranDipòsit Legal: B.39829-1995

Amb el suport de

DiputacióBarcelonaxarxa de municipis

Agenda

Han col·laborat en la redacció d’aquest NOTÍCIES:Jordi Badia, Carme Casas, Guillem Chacon, Gregori Conill, Helios Dalmau, Josep Germain,Francesc Muntada, Xavier Oliver, Andreu Salvat, Florenci Vallès, Josep Vila, i Mikel Zabala.

Fons bibliogràficde la ICHN

Podeu consultar el fonsbibliogràfic de la Institucióa la Biblioteca Montilivi,Universitat de Girona, Àreade suport a l’estudi i ladocència. Horari: tardesde 14.45 a 21.45 h; Tel.:972 418 290; o a l’adreçad’Internet: http://biblioteca.udg.es/fons_especials/ichn/

index.asp.

Sessións científiques

Dijous 6 de març de 2008, a la 1 del migdia, a l’Aula Magna de la UB. Llacs illacunes de Mongòlia: en cerca de la memòria dels nostres paradisos lacustresesteparis ibèrics perduts, a càrrec de MIQUEL ALONSO, URS.

Dimecres 12 de març de 2008, a les 7 de la tarda, a l’Aula Magna de la Facultat deCiències de la Universitat de Girona. Les invasions biològiques en el medi marí.Exemples d’impactes i amenaces a la Mediterrània Occidental, a càrrec d’ENRIC

BALLESTEROS, CSIC.

Delegació del BagesSortides Naturalistes de Llevant a Ponent de Catalunya.

26 d’abril de 2008. L’estany de Banyoles i el seu entorn.

Cal apuntar-s’hi, com a mínim dos dies abans, trucant al telèfon 938 788 608 oenviant un correu electrònic a l’adreça ichnbages@infonegocio.com. Podeuconsultar el programa complet a l’adreça http://ichn.iec.cat/agenda.htm.

Legislació

Estat

LEY 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad. BOEnúm. 299 de 14 de desembre de 2007.

Catalunya

ORDRE AAR/481/2007, de 14 de desembre, per la qual es modifiquen les bases regula-dores dels ajuts per a les pràctiques agroambientals, el foment de la ramaderiaecològica, les indemnitzacions compensatòries i la utilització dels serveisd’assessorament per part dels agricultors, mitjançant la modalitat del contracte globald’explotació, convocats per l’Ordre AAR/247/2007, de 4 de juliol. DOGC núm. 5033 de20 de desembre de 2007.DECRET 278/2007, de 18 de desembre, de modificació del Decret 328/1992, de 14 dedesembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. DOGC núm. 5033 de 20 dedesembre de 2007.ACORD GOV/162/2007, de 24 de desembre, pel qual s’aprova la integració de laGeneralitat de Catalunya en el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espaisd’interès Natural del Ripollès, i se n’aproven els Estatuts. DOGC núm. 5045 de 10 degener de 2008.

País Valencià

DECRET 8/2008, de 25 de gener, del Consell, pel qual es regula la circulació de vehiclespels terrenys forestals de la Comunitat Valenciana. DOCV núm. 5.690 de 29 de gener de2008.

Cursos naturalistes19 i 20 d’abril de 2008. Els grans simis fòssils de Catalunya, a càrrec de SERGIO

ALMÉCIJA i d’ISAAC CASANOVAS, de l’Institut Català de Paleontologia.

17 i 18 de maig de 2008. Els cetacis de Catalunya, a càrrec d’ALBERT LÓPEZ, psi-còleg i entrenador de dofins, Projecte NINAM i de GEMMA GONZÀLEZ, biòloga,Projecte NINAM.

Delegació d’Osona - GNO16 de març de 2008. Jornada d’anellament d’ocells a l’Avenc i lliurament de premisde la Marató ornitològica hivernal d’Osona, a Tavertet.12 d’abril de 2008. Els ocells del Ter. Sortida ornitològica orga-nitzada pel MuseuIndustrial del Ter (MIT).20 d’abril de 2008. Els amfibis de les basses d’Osona i el Projecte Basses del GNO.11de maig de 2008. El Salt del Mir i la seva fageda, Santa Maria de Besora.

Per a més informació i inscripcions truqueu al 669 798 555 o escriviu a l’adreçanepta40@hotmail.com.