8 de març
description
Transcript of 8 de març
8 de marçdia internacional de la dona
El 8 de març s’ha convertit en un símbol per a les dones dels cinc continents.
La celebració no es basa en un únic fet ni tampoc ha tingut sempre el mateix sentit.
La història canvia, és dinàmica, i el sentit dels símbols i significats també.
Antecedents:
Des de l’inici de la revolució industrial, àmplies capes de la població femenina dels sectors populars es van incorporar al treball assalariat.
Aquesta incorporació no les eximí, però, de continuar sent responsables del treball de cura de les persones del grup familiar ni de les activitats domèstiques.
• En el sector tèxtil, les dones constituïen la majoria de mà d'obra. Les condicions en què treballaven eren deplorables. • La jornada laboral era de vuit del matí a sis de la vesprada, amb un descans de mitja hora per menjar. • Les hores de treball setmanals, que normalment eren cinquanta-sis, podien arribar fins a les setanta hores en l'estació amb més activitat.
Les precàries i difícils condicions de treball industrial van provocar, des de mitjans del segle XIX, l’aparició de moviments de dones que reivindicaven millors condicions laborals:•Reducció de la jornada laboral
•Limitació de l’edat de treball dels xiquets-es
•Prohibició de l’horari nocturn per a les dones
•Compensació econòmica per accidents laborals
•Mesures per a prevenir l’elevada accidentalitat al treball
Els fets de Nova York:
El 27 de setembre de 1909 s'inicia una vaga en la Triangle Shirtwaist Company que fou seguida per tot el país per reivindicar millores en les condicions laborals.
La vaga es donà per finalitzada el 15 de febrer de 1910 però la Triangle Shirtwaist Company no va arribar a cap acord amb els empleats i empleades.
Si s'haguessen acceptat les demandes dels i de les vaguistes, l'incendi de la Triangle SC que succeiria l'any següent, en concret el 25 de març de 1911, probablement no hauria tingut lloc.
En aqueix moment, més de cinc-cents empleats i empleades, en la seua majoria xiques immigrants entre els 16 i els 24 anys, treballaven a la fàbrica.
L’incendi provocat a la fàbrica per obligar les treballadores a
abandonar el seu tancament es va saldar amb 146 morts, dels quals
123 eren dones.
Els caps mantenien les portes tancades
per evitar els robatoris, la qual
cosa impedí l'eixida de les
treballadores.
El dret a vot:
Ja que les dones contribuïen amb el seu treball -tant el remunerat com el domèstic- al creixement de l’economia dels seus respectius països, volien tenir el dret a participar en l’àmbit públic.
Aquesta participació se centrà, durant unes dècades, en la reivindicació del dret de vot per a les dones, l’altre gran eix que conflueix en la celebració d’aquest dia.La primera declaració programàtica reivindicant el dret de vot, la van fer les dones nord-americanes, el 1848, reunides a Seneca Falls.
El dret a vot:
Anys després, les sufragistes angleses van fer de la reivindicació del dret de vot per a les dones l’eix central de les mobilitzacions. Les seves accions i les seves idees van traspassar fronteres i van tenir repercussions en altres països.
Clara Campoamor Rodríguez :
(Madrid, 1888 - Lausana, 1972) Política activa durant el període de la Segona República i defensora dels drets de la dona.
Després de realitzar diversos oficis, entre ells el de telefonista, va obtenir el 1924 el títol en Dret per la Universitat de Madrid.S'incorpora al Partit Radical el 1929. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés de Diputats de la Segona República Espanyola.
Clara Campoamor Rodríguez :
Va destacar com a diputada, principalment per la defensa que va fer dels drets de la dona. Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la polèmica “Llei del Divorci”.
A la fi, el 31 d'octubre de 1931, va aconseguir que en aquest país es contemplara la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona. Així va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any. Abandonà el seu escó el 1933.En la defensa del vot femení, fou abandonada pel seu propi partit, comptant només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol.
Més tard, el 1936, va escriure un llibre recordant aquells moments, amb gran amargor i solitud política, que ella mateixa va anomenar:"El meu pecat mortal, el vot femení i jo". Aquell mateix any s'exilià establint-se a Buenos Aires. Mai més no va tornar a Espanya; dotze anys de presó l'esperaven.
La primera celebració
A partir de 1908, les socialistes nord-americanes van celebrar el Dia de la Dona el darrer diumenge de febrer, per reivindicar el dret de vot.
El 1910, en el marc de la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin llençava la proposta d’establir el Dia Internacional de la Dona, amb l’objectiu principal de promoure el sufragi universal femení, la pau i la llibertat.
El 8 de març
Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, la pau es convertí en el leitmotiv de les celebracions del Dia Internacional de la Dona.
El 8 de març de 1917 les dones russes, que feia anys que també ho celebraven, van sortir al carrer en demanda d’aliments i pel retorn dels combatents.
Aquest va ser l’inici del moviment que acabaria amb la dimissió del tsar i la proclamació de la República.
8 de març Dia Internacional de la Dona
Amb el ressorgiment del feminisme, a finals dels anys
seixanta i setanta, tornà a implantar-se la celebració
d’aquesta data, que van acabar de corroborar les Nacions
Unides, el 1977, en declarar el
Rosalía de Castro
Poetessa I novel·lista
Mestres republicanes
Clara Campoamor Rodríguez.
Política activa I defensora dels
drets de la dona.
Marie CurieInvestigadora de la radiactivitat. Premi Nobel de
física, 1903
Maria Zambrano. Filòsofa i assagista.
Pearl S. Buck
Premi Nobel de literatura, 1936
Maria MolinerAutora del
Diccionario de uso del español
Frida KalhoPintora mexicana
Dolores Ibárruri
Dirigent política en la II República i la Guerra Civil
Jane GoodallPrimatòloga
estudiosa dels ximpanzés
Gloria FuertesEscriptora
apasionada de la literatura infantil
Icíar Bollaín
Directora de cine
Michelle Bachelet
Directora executiva de ONU dona i
expresidenta de Chile
Edurne Pasabán
Alpinista
Isabel CoixetDirectora de cine
Angels BarcelóDirectora de
l’informatiu de ràdio Hora 25