8.L’ECONOMIA DEL PERÍODE D’ENTREGUERRES (1918-1939)

ELS PROBLEMES ECONÒMICS DE LA PAU

• Els efectes immediats de la guerra

Desacord entre aliats per pagar va generar problemes.

Humiliació de població alemanya per càrrega de reparacions (fallida

sistema monetari crisi ) → augment del suport popular al nazisme.

Deutes interaliats i reparacions alemanyes després de la Primera Guerra Mundial

Pla Dawes

Hiperinflació a Alemanya

La puixança de l’economia nord-americana

Conseqüències de la guerra van accelerar la supremacia dels

EUA → augment dels desequilibres en el mercat internacional.

-Diferència econòmica entre EUA i Europa → diferent ritme de

creixement de les 2 economies i efecte favorable guerra a EUA

-Consolidació del dòlar com a moneda de referència

-EUA → únic creditor mundial (gran financer de la reconstrucció europea)

ELS FELIÇOS ANYS VINT

• La prosperitat nord-americana

Des de 1922 fins el 1929 EUA va viure un creixement econòmic extraordinari

afavorit per factors com:

-Paper de proveïdor durant la guerra

-Transformació productiva ( innovació tècnica, productivitat..) promoguda

per la Segona Revolució Industrial.

-Revolució dels consumidors (va permetre incrementar la demanda per

damunt dels ingressos efectius de les famílies)

El consum va créixer en proporció superior als salaris

(endeutament)

Pagament a terminis

Ús generalitzat d’electrodomèstics.

• La febre borsària

Però:

Aquest creixement s’havia basat en 2 pilars fràgils:

Superproducció i especulació financera.

Durant els “feliços anys vint” l’optimisme i l’ànsia d’enriquiment fàcil va

dur a molta gent a invertir en la borsa (fins i tot demanant crèdits)

però quan els preus van començar a baixar, molts accionistes van voler

vendre les accions, fet que va provocar un descens en la cotització dels

valors i això , al seu torn, va donar lloc a una febre de venda d’accions

en un cercle viciós que finalment va conduir al crac de la borsa.

Evolució de la produccióindustrial dels EUA i de les cotitzacions de la borsa de Nova York.

LA GRAN DEPRESSIÓ

• Les causes de la Gran Depressió

El crac de la borsa de NY va donar lloc a una depressió econòmica molt dura:

Causes depressió:

-Sobreproducció industrial

-Crisi liquiditat (manca de diners per pagar deutes pel crac borsari) va provocar també la retirada de les inversions a Europa

-Caiguda del consum (provocada per l’atur i la situació de crisi) → baixada de preus reducció producció → + atur → (pessimisme, desconfiança,...)

• La crisi bancària i industrial

Els 3 elements anteriors van provocar:

-Tancament de nombroses empreses i fallida de bancs i entitats financeres.

-Augment de l’atur i caiguda del consum.

- Extensió de la pobresa i dels seus problemes socials.

- Sensació de desconfiança envers la política i el futur. Clima de crisi global del sistema econòmic (crisi del capitalisme).

-La crisi 1929 va demostrar: Incapacitat del mercat per regular per si mateix els desequilibris entre l’oferta i la demanda

Evolució de l’atur en les treseconomies més potents del món

L’EXPASIÓ MUNDIAL DE LA CRISI

• Els mecanismes d’expansió

- Els Estats Units repatrien les seves inversions a Europa i l’economia d’aquest continent s’enfonsa.

- Tots els països posen barreres proteccionistes que redueixen dràsticament el comerç internacional

-Alemanya: crisi més important (els bancs van suspendre les activitats

diverses setmanes i caiguda espectacular de la producció)

-Gran Bretanya : la lliura va deixar de ser la moneda central de

referència del sistema monetari internacional pel $. La economia es va

estancar, devaluació moneda, etc.

-França: Va perdre competitivitat al mercat internacional

• L’enfonsament del comerç

-La caiguda del comerç (al 1933 el valor del comerç mundial era 1/3 del valor del 1929)va ser conseqüència de la greu situació als països més rics, (EUA, G.B., França, Alemanya, etc) ja que van implantar el proteccionisme.

-Entre ells es van fer la “guerra” econòmica per “protegir les seves economies” (exportar +).

-La crisi va afectar molt als països exportadors d’aliments i de primeres matèries d’Amèrica Llatina i d’Àsia, que davant la crisi van reduir les importacions.

De la prosperitat dels anys vint als EUA a la gran depressió mundial

ELS CAMINS DE LA RECUPERACIÓ ECONOMICA

5.1. La proposta keynesiana

En front dels que volien continuar igual (proteccionisme i disminució salaris) i els que creien que la crisi era la fi del capitalisme

Keynes va proposar les següents mesures (multiplicador keynesià):

’Estat inverteix en obres públiques (augment de la despesa pública)

↓

Es creen llocs de treball

↓

Augmenta renda familiar

↓

Creix consum

↓

Augmenta producció

↓

Augment ingressos per impostos, l’Estat recupera la inversió inicial

i equilibra el pressupost.

Aquesta teoria es va posar en pràctica a EUA (molt tímidament) i als països escandinaus.

El New Deal de Roosevelt

“Nou plantejament” o nou acord, encara que es tradueix directament com nou repartiment de cartes. A partir victòria electoral 1932.

Objectiu: lluitar contra la deflació

Pla d’obres públiques finançat per l’Estat. (molt poca importància)

Rellançament indústria

Control sobre bancs i borsa (per evitar l’especulació)

Augment de preus agrícoles

Nou marc de relacions laborals (convenis col·lectius, salari mínim, Seguretat social)

Devaluació del dòlar (per afavorir les exportacions)

*Va tenir èxit? Encara es discuteix. → Estabilització economia. De totes formes la recuperació no arribarà fins la 2ª G. M. (indústria armamentística i proveïdor aliats europeus)

Els països escandinaus

Van sortir + ràpidament de la crisi perquè van posar pràctica mesures de foment de la demanda (seguint Escola d’Estocolm semblant idees de Keynes)

Socialdemòcrata

Estat del Benestar:

Pensions

Ajuts persones amb atur

Igualtat laboral homes/dones

Política armamentística Hitler

L’intervencionisme estatal sota el nazisme va ser molt més intens.

*Ideologia: Nacionalsocialisme

Objectiu: Augmentar la producció

Mesures:

Política de rearmament (indústria pesant)

Repressió moviment sindical i partits d’esquerra (disminució salaris)

Obres públiques (-atur)

Restricció importacions → autarquia (autosuficiència econòmica)

Totes aquestes mesures eren insostenibles a mig termini. Per tant aquest intervencionisme estatal va ser diferent al d’altres països perquè es basava en l’expansionisme militar.

Regne Unit i França

Intents de cooperació internacional:

EUA, Gran Bretanya i França: Conferència Internacional de Londres (1933) amb dos temes (estabilitzar canvis monedes i solucionar els deutes de guerra) que no es van solucionar pels desacords.

Es van posar les bases del sistema econòmic mundial de desprès de la 2ª G.M.

*

• Recursos:

http://blocs.xtec.cat/toploion/(videos Keynes, Friedman, Naomi Klein...)

• http://www.xtec.cat/~jcaste16/mon%20contemporani.htm(Portal de H. Contemporània)

• http://blocs.xtec.cat/clio/2008/08/28/tema-9-leuropa-dentreguerres-1918-1939/