84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE

PAVELLÓ ALEMANY EXPOSICIÓ UNIVERSAL

BARCELONA 1929 (RECONSTRUCCIÓ 1986)

LUDWIG MIES VAN DER ROHE (1986-1969)

Història de l’art

IES Ramon Llull (Palma)

M Assumpció Granero Cueves 1a PART

84

C:/Documents and Settings/Usuario/Mis documentos/Barcelona_mies_pavillon.jpg

ÍNDEX: PAVELLÓ ALEMANY

0.- FITXA TÈCNICA.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: arquitecte, comitent, circumstàncies, preparatius, funció, sala protocol·lària,

inauguració (19-V). Auster, innovador, senzill i noble; mides, distribució i entorn; efímer i permanent,

durador, reconstruït, ubicació. Commemoració, reconstrucció, 2a inauguració; racionalisme pur, minimalisme,

funcionalisme, “less is more”, moviment modern.

2.- ANÀLISI FORMAL:

A. Elements sustentats i sustentants, estructura, delimitació i distribució d’espais.

B. Espai exterior.

C. Espai interior.

D. Materials.

E. Mobiliari: Cadira Barcelona.

3.- MIES van der ROHE I EL SEU TEMPS.

4.- EXPOSICIÓ INTERNACIONAL BARCELONA 1929, ABANS I DESPRÉS.

5.- TRANSCENDÈNCIA, MIES COMPROMÈS.

6.- BIBLIOGRAFIA I ACOMIADAMENT DE LA PASSEJADA.

1a PART

2a PART


1a PART 0.- FITXA TÈCNICA.

1.- CONTEXT HISTÒRIC.

2.- ANÀLISI FORMAL.

2a PART

3.- MIES van der ROHE I EL SEU TEMPS: Altre mobiliari (furniture). Biografia. Models i influències.

MODELS: Concepció arquitectònica del segle XX: Funcionalisme, racionalisme, moviment modern, Bauhaus.

Obres. Mies en Amèrica: Lake Shore Drive (1951), Chicago; Casa Farnsworth (1950), Illinois, Chicago; Facultat

d’Arquitectura (Crown Hall, 1950-56), Illinois; Seagram Building (1954-58), New York; National Galerie (1962-

1968), Berlín. INFLUÈNCIES: GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics catalans per al Progrés de l’Arquitectura

Contemporània, format a Barcelona l’any 1930), i poc desprès es va formar a Saragossa el GATEPAC (moviment

homònim d’àmbit espanyol). Josep Lluís Sert: Pavelló espanyol Exposició Internacional 1937 a París; Fundació

Joan Miró (1972-1975); Taller de Miró, a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, Mallorca.

4.- EXPOSICIÓ INTERNACIONAL BARCELONA 1929 ABANS I DESPRÉS: Torres venecianes; recinte

exposició; Palau Nacional; Plaça Espanya i Font; Palau Comunicació i Transport; Palau Metal·lúrgia, Electricitat i

Força Motriu; Palau Premsa; Palau Arts Gràfiques; Palau Agricultura; Il·luminació Avinguda Maria Cristina; Font

Màgica de Carles Boïgas; Pavellons altres països: Bèlgica; Itàlia, regnes de Sèrbia, Croàcia i Eslovènia; Suècia;

Romania; Hongria; Dinamarca; França; Espanya; Pavelló alemany d’aleshores; Palaus d’Alfons XIII i de Victòria

Eugènia (actual Fira de Barcelona).

5.- TRANSCENDÈNCIA, MIES COMPROMÈS: Monument commemoratiu als líders espartaquistes Karl

Liebknecht i Rosa Luxemburg; segells; quadres; maquetes; articles i cartells; làpida.


84PAVELLÓ ALEMANY

BARCELONA 1929.

The German national pavilion

for the 1929 Barcelona

International Exhibition.

FITXA TÈCNICA (documentació general)

Catalogació i anàlisi formal

Títol Pavelló alemany de l’Exposició Universal de Barcelona

Arquitecte Ludwig Mies van der Rohe (1886 - 1969)

Cronologia 1929 (reconstrucció,1986)

Estil Moviment Modern. Racionalisme. Funcionalisme

Localització Barcelona (Av. Marquès de Comilles, Parc Montjuïc).

Tipologia Arquitectura

Materials Vidre, acer inoxidable i quatre tipus distints de marbre

(travertí romà, marbre verd dels Alps, marbre verd antic

de Grècia i ònix daurat del Atles).

Sistema constructiu Arquitravat amb materials industrials.

Dimensions 18’48 (ample) x 56’63 (llarg) x 3’10 (alçada) m

Funció Sala protocol: Recepció autoritats

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del Moviment Modern, fou dissenyat

per Ludwig Mies van der Rohe.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: arquitecte

Ludwig Mies

van der Rohe

(Aquisgrà,

Alemanya, 1886 –

Illinois, Chicago,

EUA, 1969)

Mies van der Rohe va rebre l’encàrrec de

projectar el Pavelló Nacional d’Alemanya per a

l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, del

govern de la República alemanya de Weimar, i

va concentrar els seus esforços en la creació d’un

edifici que representés l’esperit de progrés i

modernitat del país, donat que la coalició de

Weimar, en aquells moments, volia que

l’arquitectura moderna fos representativa de

l’esperit democràtic alemany.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: comitent

Mies van der Rohe (1886 - 1969)

1.- CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies

El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat

Alemany a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, en el

següent context: Després de 1918, quan Alemanya va perdre la

Primera Guerra Mundial, va ser la primera ocasió per presentar-se al

món com un país pacífic, dedicat al comerç, mentre en Espanya

estaven al final de la Dictadura de Primo de Rivera (IX, 1923- I, 30).

Mies van der Rohe

(1886 - 1969)

1.- CONTEXT HISTÒRIC: circumstàncies

Els països presentaven els seus productes als espais proveïts

per la organització o aixecaven els seus propis pavellons; a

més, França i Anglaterra van decidir participar amb un

pavelló de representació, un espai per simbolitzar l’Estat,

amb la bandera; llavors, Alemanya s’hi va afegir.

Ludwig Mies van der Rohe va rebre

l’encàrrec de projectar, a l’Exposició de

1929, tots els productes alemanys i,

també, el Pavelló de representació; era un

arquitecte amb experiència, precisament,

en el disseny d’exposicions.

Mies van der Rohe

(1886 - 1969)

1.- CONTEXT HISTÒRIC: preparatius

Al setembre de 1928, Mies va

viatjar a Barcelona per triar

el lloc del Pavelló. Fins el

març de 1929 va treballar en

el projecte, a Berlín.

Llavors, l’obra es va aixecar i

el Pavelló es va inaugurar el

27 de maig (inauguració

Exposició 19 de maig).

Va tenir total llibertat en la seva

construcció, donat que no estava

destinat a guardar res, ni tenia cap

funció concreta, no n’hi havia res

exposat a dins, sinó que el pavelló en sí

és l’obra d’art que es mostrava al món.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: funció

56’63 m (llarg)

18’48 m (ample)

3’10 m (alçada)

Mies van der

Rohe

(1886 - 1969)

1.- CONTEXT HISTÒRIC: funció

Sense una destinació concreta, havia de ser un espai polivalent, sense divisió

clara entre l’interior i l’exterior. És un edifici auster, on tota la ornamentació

l’aporten els materials nobles amb que està construït.

La funció era mostrar al món, en l’Exposició Internacional de Barcelona de

1929, els avenços alemanys, i va contrastar molt amb els edificis de tall clàssic

que l’envoltaven, com el Palau Nacional (des de Plaça d’Espanya, per Avinguda

de Maria Cristina) d’estil classicista, inspirat en el Renaixement espanyol,

perquè el pavelló de Van der Rohe anunciava les noves formes de

l’arquitectura moderna i racional.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: protocol

56’63 m (llarg)

3’10 m (alçada)

18’48 m (ample)

Obra d’art que consistia, bàsicament, en una

sala protocol·lària per a la recepció oficial

presidida pel rei Alfons XIII amb les

autoritats alemanyes. The Pavilion was

conceived to accommodate the official

reception presided over by King Alphonso

XIII of Spain along with the German

authorities.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: protocol

1.- CONTEXT HISTÒRIC: sala protocol·lària

1.- CONTEXT HISTÒRIC: inauguració 19-V


El dia de la inauguració del Pavelló (27 de

maig de 1929) els Reis d’Espanya (Alfons

XIII i Victòria Eugènia de Battenberg) van

visitar el Pavelló i van signar en el Llibre

d’Or (Exposició 19 maig).


Les banderes d’Espanya,

com a país hoste, i Alemanya

estaven enlairades als màstils.

“Volem envoltar-nos de coses

clares i dretes, i refusem el que no

és necessari com a superflu.

Potser el que aquí ensenyem

produeixi una impressió

d’exagerada simplicitat.”

El Comissari alemany a l’Exposició, va fer

un discurs on, entre d’altres coses, va dir:


La idea del projecte és la d’un espai

fluid, amb una sèrie d’ambients

connectats verticals i horitzontals.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: austeritat

18’48 m (ample)

56’63 m (llarg)

3’10 m (alçada)

1.- CONTEXT HISTÒRIC: innovador

Van der Rohe va fer un disseny que no només va ser l’atracció de l’Exposició,

sinó que es va convertir en una de les obres arquitectòniques més

innovadores que s’havien fet fins aleshores.

84. PAVELLÓ ALEMANY EXPOSICIÓ UNIVERSAL BARCELONA DE 1929. MIES VAN DER ROHE

Obra arquitectònica innovadora, per

l’extrema simplicitat dels seus elements

i per la distribució de l’espai.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: senzill i noble

Estany rectangular amb un terra de tartera

Marbre travertí

1.- CONTEXT HISTÒRIC: distribució i entorn

18’48 m (ample)

56’63 m (llarg)

3’10 m (alçada)

Escales per salvar desnivell terreny.

Cos principal.

Cos auxiliar.

S’accedeix pujant

vuit graons i voltant

a la dreta.

Plànol de distribució de l’espai i enclavament a Barcelona (Avinguda

Marquès de Comilles, jardins Parc Montjuïc).

1.- CONTEXT HISTÒRIC: distribució i mides

Distribució de l’espai.

3’10 m (alt)

18’48 m (ample)

Cos auxiliar

Cos principal.

S’accedeix ascendint

vuit graons i voltant

a la dreta.

S’aixeca sobre podi

o basament elevat

de marbre travertí

1.- CONTEXT HISTÒRIC: efímer i permanent

Malgrat ser construït per una obra efímera, l’Exposició en Barcelona de

1929, i que després de la cloenda de l’Exposició, el Pavelló fou desmuntat el

1930, va tenir una gran influència. After the closure of the Exhibition, the

Pavilion was disassembled in 1930.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: durador

Amb el temps es va convertir en un referent clau, tant pel que fa a la trajectòria

de Mies van der Rohe com per al conjunt de l’arquitectura del segle XX.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: reconstruït

L’any 1986, amb motiu del centenari del naixement de Mies van der Rohe,

l’Ajuntament de Barcelona impulsà la seva reconstrucció i les tasques

s’iniciaren el 1983-84. It was recreated in its original form and on the

same site in 1981-1986 by the Barcelona City Council.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: ubicació

El nou edifici es va inaugurar el 1986 en el seu emplaçament original (fruit

del minuciós estudi de l’obra dut a terme per Ignasi de Solà-Morales al front

d’un equip d’arquitectes).


S’ha recuperat així un dels edificis emblemàtics de l’arquitectura moderna. El

Pavelló reconstruït, i inaugurat el 1986, es va situar al Parc de Montjuïc, entre la

Font Màgica i el Poble Espanyol, al mateix lloc on estava (al terme d’un

passeig i darrera d’una columnata).


Torres modernistes de

la Fàbrica Casaramona

de Puig i Cadafalch .

Mur i torre del Pavelló de Victòria Eugènia (exposaven

els països que no contaven amb pavelló propi).

El Pavelló alemany de

Mies van der Rohe

contrasta molt amb els

edificis que l’envolten.

A Barcelona, en el

jardins del Parc de

Montjuïc, devora

l’Avinguda Marquès

de Comilles.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: commemoració 25

El 2 de junio de 1986 se inauguraba el reconstruido pabellón del arquitecto Mies van der Rohe, en el mismo lugar

donde se había levantado con motivo de la Exposición Internacional de Barcelona de 1929.

Durante el acto de presentación, Ignasi de Solà-Morales defendía el emplazamiento y abogaba por recuperar el

entorno con las columnas de Puig i Cadafalch, simbolizando las cuatro barras catalanas.

La inauguración se hizo coincidir con la celebración del centenario del nacimiento del arquitecto alemán

(fallecido el 17 de agosto de 1969), efeméride que La Vanguardia conmemoró con artículos de Ignasi de Solà-

Morales -uno de los arquitectos a los que se encargó la reconstrucción del Pabellón-, Oriol Bohigas, Josep Lluís

Mateo, Antón M. Salvadó i Cabré y Enrique Granells-Trias.

Mies van der Rohe diseñó para la Exposición Internacional, en menos de un año, un pabellón concebido con

finalidades meramente representativas, que ha marcado un hito en la historia de la arquitectura. Suyo fue también el

diseño del escaso mobiliario que incluía el espacio, como la silla “Barcelona”, donde debían sentarse el rey

Alfonso XIII y la reina Victoria Eugenia, según el biógrafo Franze Schulze.

Al finalizar la Exposición, en enero de 1930, el pabellón fue desmontado y parte de los materiales devueltos a

Alemania. No fue hasta mediados de los años 50 cuando empezaron las iniciativas para recuperar el

emblemático edificio, hasta el encargo definitivo por parte del Ayuntamiento de Barcelona en 1981, que devolvió

a su lugar uno de los edificios más notables de la arquitectura contemporánea.

La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h

Barcelona recupera el pabellón Mies van der RoheEl 2 de junio de 1986 se inauguraba el reconstruido pabellón del arquitecto Mies van der Rohe,

en su emplazamiento original en Montjuïc. La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h (25 anys)

1.- CONTEXT HISTÒRIC: reconstrucció

04/12/1984

Inicio de las obras del nuevo pabellón Mies van der Rohe en Montjuïc. Técnicos municipales, con el

asesor de urbanismo de la alcaldía, Oriol Bohigas, presencian los trabajos.

Guillermina Puig/archivo


en su emplazamiento original en Montjuïc. La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h (25 anys)

1.- CONTEXT HISTÒRIC: 2a inauguració


en su emplazamiento original en Montjuïc. La Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h

02/06/1986

Inauguración del reconstruido pabellón alemán Mies van der Rohe. Asiste al acto una de las hijas del

arquitecto, Georgia van der Rohe, que aparece en la fotografía junto a Jordi Pujol y Pasqual Maragall.

Pedro Madueño/archivo

1.- CONTEXT HISTÒRIC: commemoració 25

Barcelona recupera el pabellón Mies van der RoheLa Vanguardia. Hemeroteca | 02/06/2011 - 00:03h (25 anys)

Voilà un bien bel endroit. Samedi 4 jun 2011 - 18:20

Comme tout les objets de Van de Rohe, ce lieu est simple et splendide.. à Voir.

02/06/2011 | 10:38h. Eric Bana (comentari)

Aquesta reconstrucció ha sigut un èxit total i és una enorme

aportació a la imatge de qualitat de Barcelona. Atrau a molts

amants de l'arquitectura i té un gran impacte internacional. És un

edifici espectacular i senzill al mateix temps. No se sap mai si un

és a l'exterior o a l'interior. Les parets de marbre són el súmmum.

L'únic "però" és que l'entrada és una mica cara. Investigació:

General 4’60 euros, estudiants 2’5, i menors 18 anys de franc.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: racionalisme pur

S’ha recuperat una forma pura i neta, despullada de tota ornamentació

supèrflua que, sense cap decoració, sols les seves formes simples i el material

estructural, ha sabut trobar la bellesa que tan sols les obres d’art poden

aconseguir.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: minimalisme

Què pensarien els visitants el 1929 d’una arquitectura que avança les formes

minimalistes de la nostra època?

F

U

N

C

I

O

N

A

L

I

S

M

E

1.- CONTEXT HISTÒRIC: “less is more”...

R

A

C

I

O

N

A

L

I

S

M

E

1.- CONTEXT HISTÒRIC: “less is more”... M

O

V

I

M

E

N

T

M

O

D

E

R

N

2.- ANÀLISI FORMAL

És un petit edifici aixecat

sobre un basament de

marbre travertí i posseeix

dos estanys. S’accedeix al

pavelló pujant 8 graons que

formen el podi, de travertí,

damunt el qual és emplaçada

la construcció.

A.- ELEMENTS SUSTENTATS I SUSTENTANTS: ESPAIS

3’10 m (alçada)

Basament de marbre travertí.

2.- ANÀLISI FORMAL


2.- ANÀLISI FORMAL

Basament de

marbre travertí.


2.- ANÀLISI FORMAL



S’aixeca sobre podi

o basament elevat

de marbre travertí. S’hi accedeix pujant

vuit graons i girant a

la dreta.

Cos auxiliar

Cos principal

2.- ANÀLISI FORMAL

A.- DISTRIBUCIÓ ESPAIS

2.- ANÀLISI FORMAL


Escala lateral d’accés, de vuit graons, que obliga a girar a la dreta per entrar a l’edifici.

2.- ANÀLISI FORMAL

A.- ENTRADA

A.- ELEMENTS SUSTENTATS I SUSTENTANTS

2.- ANÀLISI FORMAL

S’utilitzen com a elements

de suport vuit pilars

cruciformes i molt fins de

gran elegància.

2.- ANÀLISI FORMAL


Vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable, molt prims i d’un

color platejat, cromat, que alliberen els murs de la seva funció

de càrrega, i estan disposats en retícula a intervals regulars.

2.- ANÀLISI FORMAL


2.- ANÀLISI FORMAL


Vuit peus cruciformes d’acer primíssims, que sustenten una coberta molt

volada, i que és una placa rectangular amb funció de sostre. Així doncs, els murs

no tenen cap funció sustentant, cosa que permet col·locar els tàbics i els

tancaments de l’edifici d’una forma completament independent, i es crea una

planta lliure que es perllonga en les bassetes dels patis.

2.- ANÀLISI FORMAL


No hi ha espais tancats, exceptuant-ne un pel cristall, però que no separa, ja

que es pot observar l’interior.

1.- ANÀLISI FORMAL

Les parets (que han perdut la funció de murs de càrrega) són simples làmines

rectangulars que articulen l’espai sense tancar-lo mai, aconseguint la fusió entre

espai interior i espai exterior, és l’únic que interessa, jugar amb la creació

d’espais lliures i oberts.


1.- ANÀLISI FORMAL


Per tant, vans, murs,

tancaments de vidre…

estan disposats amb

criteris estètics i no

constructius.

Els espais es delimiten

combinant marbre, vidre,

ònix, granit.

1.- ANÀLISI FORMAL

A.- ELEMENTS SUSTENTATS I SUSTENTANTS. DELIMITACIÓ ESPAIS.

Marbre, vidre, ònix, granit.

1.- ANÀLISI FORMAL


2.- ANÀLISI FORMAL

La planta del Pavelló està formada per

una combinació de diferents rectangles,

que s’encaixen els uns amb els altres, en

una variació suau d’exteriors i interiors.

Esquelet

estructural

A.- ELEMENTS SUSTENTATS I SUSTENTANTS. DELIMITACIÓ ESPAIS.

1.- ANÀLISI FORMAL

A.- ELEMENTS SUSTENTATS I

SUSTENTANTS: ESPAIS

2.- ANÀLISI FORMAL

Vista de lluny, predomina la línia

horitzontal, de perfil baix i molt llarg

(aspecte de paret formada per rectangles).

La coberta també és plana i horitzontal, i

sobresurt de la seva estructura inferior per

un costat, i pel darrere deixa al descobert

un pati amb un petit estany (“Demà”).


1.- ANÀLISI FORMAL

A.- ESTRUCTURA

18’48 m (ample)

56’63 m (llarg)

3’10 m (alçada)

1.- ANÀLISI FORMAL

Darrere de la sala protocol·lària un

pati descobert amb un petit estany i

l’escultura femenina “Demà”.

A.- ESPAIS

2.- ANÀLISI FORMAL


Joc de murs-pantalles que juguen a

delimitar l’espai circumdant.

B.- ESPAI EXTERIOREn aquesta estructura de

plans rectangulars,

essència del purisme

racionalista, es manté la

idea d’evitar qualsevol

manifestació ornamental,

a l’exterior, tot i que

s’utilitza la combinació de

materials tradicionals de

gran qualitat.

1.- ANÀLISI FORMAL

1.- ANÀLISI FORMAL

B.- ESPAI EXTERIOR

B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

El projecte de l’edifici és concebut per a deambular lliurement per tot el recinte

(el visitant es pot moure amb llibertat per dins). No hi ha una clara delimitació,

així, l’interior i l’exterior perden la seva raó de ser. Un mur baix de tanca, fet

de marbre travertí, que suporta un banc corregut del mateix material, serveix

d’enllaç entre el cos principal i l’auxiliar, situat a l’extrem sud del recinte, entre

ells trobem l’esmentat estany.

En front, entrada al cos principal de l’edifici (protocol); a l’esquerra mur baix

de tanca fet de marbre travertí, que suporta un banc corregut del mateix

material, a la dreta i a sota, el començament de l’estany gran.

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

Gran estany, recepció - protocol, mur baix de tanca i banc corregut de travertí.

B.- ESPAI EXTERIOR

B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

NORD

B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

De front, distingim el banc,

al fons i a l’esquerra del cos

principal, formant una línia

horitzontal molt llarga.

El pavelló està sobre una base

o podi de rectangles, que

formen un pla que corregeix

el desnivell del terreny.

2.- ANÀLISI FORMAL

Banc corregut des de l’estany.

B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

No n’hi ha ornamentació i el disseny és senzill i depurat:

“EL MENYS ÉS EL MÉS” .

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- ESPAI EXTERIOR

“LESS IS MORE”: “MENYS ÉS MÉS”.

B.- ESPAI EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL


2.- ANÀLISI FORMAL

B.- ESPAI EXTERIOR

Torres modernistes de la

Fàbrica Casaramona de

Puig i Cadafalch .

Mur baix de tanca, i banc corregut (tot dos de travertí), serveix d’enllaç

entre el cos principal i l’auxiliar, situat a l’extrem sud del recinte, entre ells

trobem l’esmentat estany.

2.- ANÀLISI FORMAL

Caminant devora el banc cap a

l’extrem sud del recinte, on es troba

el cos auxiliar.

B.- ESPAI EXTERIOR

Arribant al cos auxiliar, situat a l’extrem sud del recinte.

B.- EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- EXTERIOR

Cos auxiliar (extrem sud).

2.- ANÀLISI FORMAL

Cos auxiliar (extrem sud).

B.- EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- EXTERIOR

Cos auxiliar (extrem sud) des de l’altra part del mur baix.

2.- ANÀLISI FORMAL

A l’estany més petit, i al fons de la sala protocol·lària o cos principal, trobem un

dels escassos objectes decoratius del Pavelló Alemany, una escultura de bronze,

“Demà” de Georg Kolbe (estàtua femenina de formes corbes).

B.- EXTERIOR I C.- INTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL


1.- ANÀLISI FORMAL

Darrere de la sala protocol·lària un

pati descobert amb un petit estany i

l’escultura femenina “Demà”.

A.- ESPAIS

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- EXTERIOR

“Demà” de Georg Kolbe, estàtua femenina de bronze i de formes corbes,

sinuositat enfrontada amb les línies rectilínies de tota la construcció.

2.- ANÀLISI FORMAL


2.- ANÀLISI FORMAL

B.- EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL


2.- ANÀLISI FORMAL

B.- EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- EXTERIOR

“Demà” de Georg Kolbe, representa una dona que es desvetlla i està envoltada de

parets de marbre verd dels Alps, i els seus dibuixos abstractes contrasten amb el

naturalisme de la figura femenina.

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- EXTERIOR

“Demà” de Georg Kolbe.

2.- ANÀLISI FORMAL

B.- EXTERIOR

2.- ANÀLISI FORMAL


A l’interior l’espai assoleix plena llibertat, imbricat completament amb

l’exterior, i així l’espai s’amplia d’una forma quasi infinita. La sensació és,

realment, espaiosa, molt lluminosa i unitària.

2.- ANÀLISI FORMAL


Espai interior imbricat completament amb l’exterior, i

així l’espai s’amplia d’una forma quasi infinita.

2.- ANÀLISI FORMAL

La sensació és, realment, espaiosa, molt lluminosa i unitària.


C:/Documents and Settings/Usuario/Mis documentos/Barcelona_mies_pavillon.jpg

2.- ANÀLISI FORMAL


SENSACIÓ ESPAIOSA, MOLT LLUMINOSA I UNITÀRIA.

2.- ANÀLISI FORMAL

No hi ha espais tancats, exceptuant-ne un pel cristall,

però que no separa, ja que es pot observar l’interior.


2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

La bellesa prové de la gran qualitat dels materials utilitzats en la construcció.

Combinació de materials tradicionals: 4 tipus distints de marbre amb materials

moderns, com tubs d’acer cromats i, sobretot, àmplies vidrieres que omplen de

llum l’espai interior i conserven aquest sentit cristal·lí de l’exterior, iniciat en

la Bauhaus i que, a partir d’ara, serà una constant com a recurs arquitectònic.

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

Marbre travertí romà de color crema.

Marbre verd dels Alps.

Marbre verd antic de Grècia (Tinos).

Ònix daurat dels Atles (Algèria).

Vidre transparent.

Vidre blanc glaçat.

Vidre verd translúcid.

Marcs metàl·lics.

Catifa negra.

Única cortina de vermell intens.

2.- ANÀLISI FORMAL

Estany interior



D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL Marbre verd dels Alps.


Marbre verd dels Alps,

vist des de l’interior.


Marbre travertí romà de color crema.“Demà” de Georg Kolbe.

Marcs d’acer cromats

i àmplies vidrieres.

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS


vist des de l’interior i

des de l’exterior.

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS



2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

Vermell intens per a l’única cortina.

Catifa negra.

Marcs metàl·lics d’acer.

Marbre verd grec antic (Tinos).

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

Catifa negra.

Paret d’ònix daurat d’Algèria

(Atles), que fa de punt focal

de l’espai intern.

Marbre verd grec antic

(Tinos), a la paret d’entrada.



Única

cortina

vermell

intens.Catifa negra.



2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

Catifa negra.

Única

cortina

vermell

intens.

Vidre transparent.

Catifa negra.

Vidre transparent.

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS




Vidre transparent.




2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS



Vidre transparent.


2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS


2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

Vidre transparent. Vidre blanc glaçat. Marcs metàl·lics d’acer.




D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL




Vidre transparent.


vist des de l’exterior.

D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS



Marcs metàl·lics d’acer.

Pilars cruciformes acer.

Catifa negra i única cortina de vermell intens.

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

Única cortina de vermell intens.

Catifa negra.

2.- ANÀLISI FORMAL






Catifa negra.

Cadira Barcelona.

D.- MATERIALS

84. PAVELLÓ ALEMANY EXPOSICIÓ UNIVERSAL BARCELONA DE 1929. MIES VAN DER ROHE

Obra arquitectònica innovadora, per

l’extrema simplicitat dels seus elements

i per la distribució de l’espai.

2.- ANÀLISI FORMAL: senzill i noble

Estany rectangular amb un terra de tartera.

D.- MATERIALS


2.- ANÀLISI FORMAL



D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL


D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALSMur i banc corregut,

enllaça el cos principal

amb el cos auxiliar.


Joc de murs-pantalles que juguen a

delimitar l’espai circumdant.

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS


2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS


2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS



Vidre transparent.


Marcs metàl·lics.

Pilars cruciformes d’acer.

Estany amb terra de tartera.

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

Estany rectangular amb

el terra de tartera.

Estany rectangular amb


2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALSEstany rectangular amb


2.- ANÀLISI FORMAL: “less is more”...

Vidre verd translúcid.Marbre verd dels Alps.




Vidre transparent.


Marbre verd grec antic (Tinos), a la paret d’entrada.

Catifa negra.

Única cortina

vermell intens.

Marcs metàl·lics.

Pilars cruciformes d’acer.


2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

L’originalitat de Mies van der Rohe en l’ús dels materials no rau en la

seva novetat, sinó en l’ideal de modernitat que expressaven, a més de la

geometria, la precisió de les peces i la claredat del muntatge.

2.- ANÀLISI FORMAL

D.- MATERIALS

En la reconstrucció de 1986, tots els materials tenien les mateixes

característiques i procedència que els emprats inicialment el 1929.

E.- MOBILIARI

Mies va entendre la importància d’usar els mobles correctes per complementar

la funció o el propòsit de l’edifici, i que s’hi trobessin amb harmonia, teoria que

va plasmar en el disseny de mobles.

2.- ANÀLISI FORMAL

E.- DISSENY DE MOBLES

Entre els elements del mobiliari del pavelló, cal destacar la creació de la molt

famosa Cadira “Barcelona”, disseny de l’arquitecte per a l’ocasió.

2.- ANÀLISI FORMAL

E.- CADIRA

BARCELONA

Tubs d’acer cromat per les potes, tires

extensibles que aguanten el respatller i el seient,

i coixins d’escuma folrats de cuir blanc.

2.- ANÀLISI FORMAL

N’hi havia dos exemplars destinats al reis d’Espanya al Pavelló.

E.- CADIRA BARCELONA

2.- ANÀLISI FORMAL


2.- ANÀLISI FORMAL


Models que són, avui dia, considerats fites del

disseny i que van contribuir, decisivament, a la

popularització del mobiliari de tub metàl·lic.

2.- ANÀLISI FORMAL


"La cadira és un objecte molt difícil. Tothom que n’hagi intentat fer una ho sap. Hi ha moltes

possibilitats i molts problemes: la cadira ha de ser lleugera, ha de ser forta, ha de ser còmoda.

És quasi més fàcil construir un gratacels que una cadira” (Mies, 1930).

2.- ANÀLISI FORMAL


2.- ANÀLISI FORMAL

84PAVELLÓ ALEMANY EXPOSICIÓ UNIVERSAL

BARCELONA 1929 (RECONSTRUCCIÓ 1986)

LUDWIG MIES VAN DER ROHE (1986-1969)



M Assumpció Granero Cueves2a PART


POWER POINT I

0.- FITXA TÈCNICA.

1.- CONTEXT HISTÒRIC: arquitecte, comitent, circumstàncies, preparatius, funció, sala protocol·lària,

inauguració (19-V). Auster, innovador, senzill i noble; mides, distribució i entorn; efímer i permanent,

durador, reconstruït, ubicació. Commemoració, reconstrucció, 2a inauguració; racionalisme pur, minimalisme,

funcionalisme, “less is more”, moviment modern.

2.- ANÀLISI FORMAL:

A. Elements sustentats i sustentants, estructura, delimitació i distribució d’espais.

B. Espai exterior.

C. Espai interior.

D. Materials.

E. Mobiliari: Cadira Barcelona.

POWER POINT II

3.- MIES van der ROHE I EL SEU TEMPS.

4.- EXPOSICIÓ INTERNACIONAL BARCELONA 1929, ABANS I DESPRÉS.

5.- TRANSCENDÈNCIA, MIES COMPROMÈS.



POWER POINT I 0.- FITXA TÈCNICA.

1.- CONTEXT HISTÒRIC.

2.- ANÀLISI FORMAL.

POWER POINT II

3.- MIES van der ROHE I EL SEU TEMPS: Altre mobiliari (furniture). Biografia. Models i influències.

MODELS: Concepció arquitectònica del segle XX: Funcionalisme, racionalisme, moviment modern, Bauhaus.

Obres. Mies en Amèrica: Lake Shore Drive (1951), Chicago; Casa Farnsworth (1950), Illinois, Chicago; Facultat

d’Arquitectura (Crown Hall, 1950-56), Illinois; Seagram Building (1954-58), New York; National Galerie (1962-

1968), Berlín. INFLUÈNCIES: GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics catalans per al Progrés de l’Arquitectura

Contemporània, format a Barcelona l’any 1930), i poc desprès es va formar a Saragossa el GATEPAC (moviment

homònim d’àmbit espanyol). Josep Lluís Sert: Pavelló espanyol Exposició Internacional 1937 a París; Fundació

Joan Miró (1972-1975); Taller de Miró, a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, Mallorca.

4.- EXPOSICIÓ INTERNACIONAL BARCELONA 1929 ABANS I DESPRÉS: Torres venecianes; recinte

exposició; Palau Nacional; Plaça Espanya i Font; Palau Comunicació i Transport; Palau Metal·lúrgia, Electricitat i

Força Motriu; Palau Premsa; Palau Arts Gràfiques; Palau Agricultura; Il·luminació Avinguda Maria Cristina; Font

Màgica de Carles Boïgas; Pavellons altres països: Bèlgica; Itàlia, regnes de Sèrbia, Croàcia i Eslovènia; Suècia;

Romania; Hongria; Dinamarca; França; Espanya; Pavelló alemany d’aleshores; Palaus d’Alfons XIII i de Victòria

Eugènia (actual Fira de Barcelona).

5.- TRANSCENDÈNCIA, MIES COMPROMÈS: Monument commemoratiu als líders espartaquistes Karl

Liebknecht i Rosa Luxemburg; segells; quadres; maquetes; articles i cartells; làpida.



2.- ANÀLISI FORMAL

FURNITURE

3.- MIES VAN DER ROHE I EL SEU TEMPS


FURNITURE


BIOGRAFIA. MODELS I INFLUÈNCIES

El deute de dissenyadors i arquitectes a la Bauhaus és immens, tots

pràcticament han partit dels postulats bàsics de les seves ensenyances i de les seves

obres, perquè La Bauhaus és el punt de partida de l’arquitectura racional i

funcional dels segle XX, i els seus dissenys resulten, encara, d’una modernitat

sorprenen.

3.- MIES I EL SEU TEMPS

MODELS I INFLUÈNCIES

Dissenys Bauhaus.

La nova estètica del segle XX es basa

en la FUNCIÓ. Si la distribució

interior és harmoniosa, la llum

matisada, l’edifici s’integra en

l’entorn... es pot considerar BELL.

Al segle XX es revisa el significat

de tots els mitjans d’expressió

artística, inclosa l’arquitectura.


CONCEPCIÓ ARQUITECTÒNICA DEL SEGLE XX

La pintura és, sobretot, color.

L’escultura volum, i...

L’arquitectura espai, espai interior, espai habitable.

La funció bàsica, l’habitabilitat, s’acabà imposant a

les funcions secundàries, l’ornamentació, l’estètica.

La bona arquitectura és la FUNCIONAL, idea

defensada, sobretot, a la primera meitat de segle.


FUNCIONALISME . RACIONALISME. MOVIMENT MODERN

Es caracteritza per la simplicitat de formes, el

retorn als volums elementals (cub, cilindre, con

i esfera) i la lògica constructiva, estil que

prioritza la funcionalitat davant l’ornamentació.

També és conegut com “MOVIMENT

MODERN” i “RACIONALISME”. El gran

moment del seu desenvolupament fou el període

d’entreguerres.

Casa Farnsworth (1950). Illinois.

EUA. Mies van der Rohe.

MENYS ÉS MÉS

Casa Tugendhat. República Txeca, 1930.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/86/Villa_Tugendhat_front.JPG


FUNCIONALISME . RACIONALISME. MOVIMENT MODERN

Els principals arquitectes:

Walter Gropius i la Bauhaus

Mies Van der Rohe

Le Corbusier

Josep Lluís Sert


BIOGRAFIA. MODEL I INFLUÈNCIES

Ludwig Mies van der Rohe

(1886 - 1969)

En Europa, abans de la Segona

Guerra Mundial, Mies va emergir

com un dels líders més innovadors

del moviment modern, dissenyant

projectes visionaris de vidre i acer, i

executant nombrosos edificis petits,

tot i que significats, a la vegada que

criticats.

La seva teoria es basava en

“construccions de pell i ossos”,

l’acer i el formigó han d’anar a

l’interior (els ossos de l’esquelet), i

el vidre a l’exterior (la pell).

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/en/5/58/Ludwig_Mies_van_der_Rohe.jpg



En aquest camí, en 1919, Mies dissenyà

el primer projecte d’una sèrie de cinc

famoses torres de cristall, situades

devora l’estació Friedrichstrasse. El

concurs anomenat d’entrada

“HONEYCOMB” “ENJAMBRE”, és a

dir, “EIXAM O NIU”

D’APARTAMENTS, simbolitzava el

trenc d’alba d’una nova cultura, on l’ús

de l’acer i el vidre permetien que

l’edifici presentés una nova fisonomia,

més translúcida que sòlida. Amb aquest

projecte Mies va introduir una nova

forma d’expressió que, aparentment, res

tenia a veure amb el construït fins

aleshores.

Apartaments de

Lake Shore Drive (1951).

Chicago, Illinois, EUA.

Mies van der Rohe.


OBRES

Emperò, a l’època del

nazisme i de la Segona

Guerra Mundial,

molts dels arquitectes

van emigrar als EUA,

on els principis de

l’escola van trobar un

terreny propici.

Gropius va aplicar els

ses mètodes a la

Universitat de

Harvard i Laszlo

Moholy-Nagy va

fundar a Chicago la

New Bauhaus.


OBRES


Després de 1938, en el context americà,

ell va transformar l’expressió

arquitectònica dels marcs d’acer, i va

deixar un llegat inigualable d’edificis i

ensenyances.

Apartaments de Lake

Shore Drive (1951).

Chicago, EUA.

Mies van der Rohe.


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/53/860-880_Lake_Shore_Drive.jpg


OBRES

The Lake Shore Drive Apartments (1951), Chicago, photographed in 1955.

Casa Farnsworth

(1950). Illinois.

Chicago. EUA.

Mies van der Rohe.


OBRES

Cada objecte físic ha estat minimitzat

fins la seva essència irreductible.

L’arquitectura de la casa representa el màxim refinament de l’expressió

minimalista de Mies, pel que fa al tractament de l’estructura i l’espai.


OBRES


OBRES




Amb les més simples formes arquitectòniques, està construïda a partir de

consideracions totalment funcionals, i aconsegueix un alt grau de validesa dins

l’àmbit del més pur art (sembla etèria).


L’interior summament transparent, esplaiat (“despejado”) i obert a l’entorn que

l’envolta, no té precedents.


OBRES



Les dependències de la tradició convencional (menjador, parets, mobles,

quadres, pertinències personals) han estat virtuosament abolides, cosa que respon

a una visió puritana de la existència simple i transcendental.

Mies va aconseguir, a la fi, els objectius

perseguits en el desenvolupament del

seu treball durant tres dècades.

3.- OBRA DE MIES

3.- MIES VAN DER ROHE I LA SEVA OBRA




MENYS ÉS MÉS

OBRES




OBRES



A Chicago fou nomenat degà de l’actual Institut Tecnològic d’Illinois (Illinois

Institute of Technology). Aquí va redissenyar els edificis del recinte universitari,

molts dels quals encara es mantenen. Així va aconseguir que l’esperit de la

Bauhaus no morís.

Facultat d’Arquitectura (Crown Hall). Chicago, Illinois, EUA. 1950-56 .

Van der Rohe fou director entre 1938-1958.

Fou a les darreries de

1930, quan Mies, va

abandonar Alemanya,

a les a la vista de

l’avanç del nazisme, i

se n’anà a Estats Units,

país on ja era conegut

com a arquitecte i

dissenyador.

Arts Club interior

Crown Hall (escola o facultat) at the

Illinois Institute of Technology,

Chicago, Illinois. Completed 1956.



OBRES

Facultat d’Arquitectura (Crown Hall). Chicago, Illinois, EUA. 1950-56 .

Van der Rohe fou degà entre 1938-1958.

Facultat d’Arquitectura (Crown Hall)

Chicago, Illinois, EUA. 1950-56 .

Van der Rohe fou degà entre 1938-1958.


OBRES

OBRES

Mies va rebre nombrosos encàrrecs per

fer edificis de tot tipus, inclosos alguns

gratacels, que segueixen essent

totalment actuals en el seu disseny,

malgrat els anys transcorreguts (va

edificar el famós gratacels Seagram

Building de Nova York).


Seagram Building,

New York, 1954-58.

Mies van der Rohe.

Al llarg de la seva vida professional va

lluitar per assolir una arquitectura de

caràcter universal i simple, i que fos

honesta en l’ús dels materials i en les

estructures. Fou així que es va fer

famosa la frase less is more ("menys

és més"), la qual es convertí en el

lema de l’arquitectura d’avantguarda

de la primera meitat del segle XX.


OBRESSeagram Building, New York, 1954-58.

Mies van der Rohe.

LESS IS MORE

MENYS ÉS MÉS

L’Edifici Seagram i The

Lever House, situats

travessant Park Avenue,

foren els models per als

gratacels de Nova York

durant dècades.

The Seagram Building sembla com

una simple caixa de bronze amb

una plaça oberta de granit a sota.

Mies volia aconseguir que l’edifici

tingués una aparença normal i

regular.


OBRES


OBRES

És més, Mies no va planificar obrir un

espai amb funció d’àrea social obert a sota,

però s’ha desenvolupat i ha esdevingut un

espai públic molt popular.


OBRES

Ell pensava que la majoria dels

edificis podien expressar la seva

estructura i forma amb els elements

més essencials i sense ornamentació

supèrflua.

OBRES


Seagram Building,

New York, 1954-58.

Mies van der Rohe.

Estil Internacional.

En aquest sentit, el Seagram confirma la

premissa de què l’ús dels materials

industrials i de la nova tecnologia permet

que l’expressió arquitectònica esdevingui

transcendental.


OBRES

Escola de la Bauhaus. Seagram Building (1954-1958).

(Nova York). Mies van der Rohe

Formes geomètriques

simples i pures (un

rectangle). Estructura de

columna amb base

diferenciada, fust i capitell

(4 darreres plantes).

38 plantes amb finestrals

correguts (de sota a dalt),

de bronze i vidre gris

(augmenta sensació de

verticalitat).

Estructura d’“ossos i

pell”: Esquelet sustentant

de pilars amb divisions i

tancaments de murs

mampares i murs

cortina, “pell” de vidre.

Exemple d’“art total”, va

dissenyar els elements

interiors.

Edifici recula i deixa un

espai públic previ amb

dos estanys.

L’horitzontalitat

contrasta amb la

verticalitat. És més,

permet contemplar

l’edifici en la seva

totalitat.


OBRES

FORA PARETS PESADES, plenes de

materials constructius, morter o formigó i,

en el seu lloc, el VIDRE i

l’ESTRUCTURA vista de l’esquelet de

l’edifici APORTEN NOVES

SOLUCIONS i li donen una gran

claredat i transparència a la construcció.


OBRES National Galerie. Berlín (1962-1968).

Mies van der Rohe.


OBRES

Nova Galeria Nacional. Berlín (1962-1968).

Mies van der Rohe.


MODEL I INFLUÈNCIES

A Catalunya, El Funcionalisme va donar lloc, durant la Segona Guerra

Mundial, a un important moviment encapçalat per Josep Lluís Sert, el

GATCPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics catalans per al Progrés de

l’Arquitectura Contemporània, format a Barcelona l’any 1930), i poc desprès es va

formar a Saragossa el GATEPAC (moviment homònim d’àmbit espanyol).

Pavelló de la República

Espanyola a l’Exposició

Internacional de París, de 1937

(reproduït el 1992).

Josep Lluís Sert.

PAVELLÓ DE LA REPUBLICA DE L’EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE PARÍS DE 1937 (1936-1937).

JOSEP LLUIS SERT (REPRODUÏT EL 1992).





Però, més tard, Sert es va

desviar de l’estricte

racionalisme modular i

rectilini cap a creacions

d’una major sensibilitat que

l’aproximen a concepcions

més organicistes, com per

exemple l’edifici de la

Fundació Miró, a la

muntanya de Montjuïc de

Barcelona.

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ (1972-1975).

JOSEP LLUÍS SERT.

Taller de Miró, Josep Lluís Sert



FUNDACIÓ PILAR I JOAN MIRÓ, PALMA, MALLORCA.

Son Boter

Edifici Rafael Moneo (1087)

A.- INFLUÈNCIES

TALLER DE MIRÓ,

JOSEP LLUÍS SERT


A.- MODEL I INFLUÈNCIES

4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929: abans i després


Recinte de l’Exposició.Les torres venecianes bessones es van

construir, a partir de 1928, segons projecte de

Ramon Reventós i Farraons, en forma de

campanile venecià (seguint el model del

campanar de la Catedral de Sant Marc de

Venècia), com a pòrtic d'entrada al recinte de

l'Exposició Internacional del 1929. Fan 47

metres d'alçada, emmarquen l'avinguda

Maria Cristina, i es troben entre les dues grans

columnates que tanquen la plaça Espanya, el

Palau Textil, i el Palau de Comunicació i

Transport.

TORRES VENECIANES

4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929: ubicació

L’Exposició fou inaugurada pel rei Alfonso XIII, el 19 de maig de 1929 (al

Saló Oval del Palau Nacional), en maig de 2011 ha fet 82 anys. El 6 de juny de

1986, 57 anys després, es va inaugurar la reconstrucció (2 de juny de 2011

commemoració 25è aniversari).

RECINTE EXPOSICIÓ

Palau Nacional, turó de Montjuïc, Barcelona, construït entre 1026-29, per a

l’Exposició, des de 1934 és el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

Fou l’edifici principal de l’Exposició, obra dels arquitectes Eugenio Cendoya i

Enric Catà, sota la supervisió d Pere Domènech i Roura, rebutjat el projecte

inicial de Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquests (superfície de 32.000 m2).


PALAU NACIONAL


Vista del Palau Nacional, amb els projectors al fons. És d’estil classicista

inspirat en el Renaixement espanyol, de planta rectangular amb dos cossos

laterals i un posterior quadrat, i una gran cúpula el·líptica en la part central.

PALAU NACIONAL


Vista de la Plaça Espanya, les Torres Venecianes bessones i el Palau Nacional.

PLAÇA ESPANYA


Sobre un petit monticle es trobava la Creu Coberta (on acabava en Barna l’antiga

carretera de Madrid, i donà nom a un dels principals barris de Sants).

Projectada en 1928 per

Josep Maria Jujol,

col·laborador d’Antoni

Gaudí.

Un dels elements

importants no acabat

abans de la

inauguració de 1929.

FONT PLAÇA ESPANYA


PALAU DE COMUNICACIÓ I TRANSPORTS


PALAU DE L’ELECTRICITAT (ARA METAL·LÚRGIA)


PALAU DE METAL·LÚRGIA, ELECTRICITAT I LA FORÇA MOTRIU


Pavelló reservat a la premsa acreditada per a informar de l’esdeveniment, projecte de

1926 de Pere Domènech i Roura (un temps fou director de les obres de l’Exposició).

PALAU DE LA PREMSA


PALAU DE LA PREMSA

Edifici construït entre 1927-29, de clara inspiració mudèjar.


PALAU DE LES ARTS GRÀFIQUES

Construït 1927-29 (projecte de Pelagi Martínez, col·laboració de Raimon Duran i

Reynals). Planta quasi triangular, organitzada partint d’un cos central hexagonal

cobert amb cúpula, també hexagonal. Els dos braços del triangle, que flanquegen la

façana principal, tenen sengles lògies amb arcs de mig punt sostinguts per columnes.


PALAU DE LES ARTS GRÀFIQUES

Excel·lent exemple d’arquitectura, de tendència classicista culta, seguint a

Brunelleschi, amb paraments llisos i elements estructurals recoberts amb terracota.


PALAU DE L’AGRICULTURA

Un dels palaus més grans (projecte de Josep Maria Ribas i de Manuel M. Mayol), la

superfície supera els 16.000m2. S’articulava entorn un gran pati de planta irregular,

tancat per cinc naus d’exposició de planta rectangular i dues galeries porticades.


PALAU DE L’AGRICULTURA

Segueix principis arquitectònics del Noucentisme, amb ús de materials propis

d’arquitectura tradicional catalana, com la terracota, les teules i l’estuc en blanc. La

llum interior de les naus és zenital (com als palaus d’Alfonso XIII i Victòria Eugènia). El

cos principal d’accés inspirat en models barrocs, precedit per gran pòrtic semicircular.


Palau Nacional, actual Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC, des de 1934). La

cerimònia d’inauguració de l’Exposició (19 maig 1929) es va realitzar en el seu Saló

Oval i fou presidida pels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia.

PALAU NACIONAL


Antigues quatre columnes, enderrocades en 1928.

PALAU NACIONAL


Les quatre columnes, reconstruïdes en 2011.

PALAU NACIONAL


IL·LUMINACIÓ: un dels fils conductors del projecte urbanístic i ideològic de l’Exposició.

AVINGUDA MARIA CRISTINA


IL·LUMINACIÓ: A partir de tres

elements:

1-Raig de llum del Palau Nacional.

2-La Font Màgica.

3-Les Columnes de llum que

flanquejaven l’Avinguda Maria Cristina.

AVINGUDA MARIA CRISTINA

Les cascades i sortidors de

l’escalinata del Palau són obra de

Carles Buïgas. Els nou grans

projectors que es col·locaren,

encara avui, emeten intensos rajos

de llum que escriuen el nom de la

ciutat en el cel.


FONT MÀGICA

La Font Màgica de l'enginyer Carles Buïgas, és una de les darreres obres que es van fer

en el recinte de l'Exposició Universal del 1929 (gran ressò).


FONT MÀGICA

Carles Buïgas la va projectar com un dels elements de LLUM (fil conductor Exposició).

Malauradament, mutilada als anys 40 del XX, essent restaurada pel propi autor en 1944-

45. Tornada a restaurar, recentment, s’ha modernitzat tota la maquinària i l’equipament

de control, conservant tot l’equipament original, amb un encertat criteri museístic.


La premsa internacional se’n va fer ressò de la ingent obra d’enginyeria... L’Exposició del

29 fou coneguda mundialment com la Expo de la Font de Buïgas... La premsa la va

batejar com “MÀGICA”.


FONT MÀGICA DE MONTJUÏC

4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929: altres pavellons

PAVELLÓ BÈLGICA


PAVELLÓ ITÀLIA


PAVELLÓ REGNES DE SÈRBIA, CROÀCIA I ESLOVÈNIA


PAVELLÓ SUÈCIA


PAVELLÓ ROMANIA


PAVELLÓ HONGRIA


PAVELLÓ DINAMARCA


PAVELLÓ FRANÇA


PAVELLÓ ESPANYA


PAVELLÓ ALEMANYA

Mies van der Rohe

(1886 - 1969)


PAVELLÓ ALEMANYA


Els Palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia: anomenats inicialment de l’Art Modern i de

l’Arquitectura, són obra de Josep Puig i Cadafalch i de Guillem Busquets, situats devora la Font

Màgica, als peus del Palau Nacional i al costat del Pavelló alemany. Foren els primers edificis

construïts, acabats en 1923 (quan acolliren una Exposició del Moble i la Decoració interior, com

assaig de l’esdeveniment posterior).

PAVELLÓ ALEMANY I FIRA DE BARCELONA

Tenen una superfície de 14.000 m2 cada un, i planta rectangular, formada

por mòduls quadrangulars disposats en retícula.


PAVELLÓ ALEMANY I FIRA DE BARCELONA

4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929

PALAU ALFONS XIII

Les façanes inspirades en el barroc català, amb un conjunt de quatre torres per edifici, rematades

per uns pinacles de forma piramidal, i decoració d’esgrafiats en els murs, representant columnes

salomòniques i motius vegetals (visibles des de l’estany de Mies). El Palau d’Alfons XIII es dedicà

a la Construcció, mentre al de Victòria Eugènia s’ubicaren les representacions dels països que no

contaven amb pavelló propi. Actualment, formen part de la Fira de Mostres de Barcelona.

Mur i torre del Pavelló de Victòria

Eugènia (exposaven els països que

no contaven amb pavelló propi). 4.- EXPOSICIÓ BARNA 1929

PALAU VICTÒRIA EUGÈNIA

Monument commemoratiu als líders espartaquistes Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg,

encarregat por Eduard Fuchs, president del Partit Comunista alemany, projectat per Mies, i

construït per Wilhelm Pieck, fou inaugurat el 13 de juny de 1926 i, més tard, destruït pels nazis.

5.- TRANCENDÈNCIA DE MIES

COMPROMÉS


COMPROMÉS


DESPRÉS DEFUNCIÓ

Segell alemany commemoratiu del centenari del naixement de Mies.

German commemorative stamp marking 100 years since Mies's birth.

BARCELONA PAVILION: Cartells i articleque fan un recorregut a través de lahistòria del Pavelló de Mies i la sevainfluència en el disseny arquitectònic.22 x 8.5” 2010



DESPRÉS DEFUNCIÓ

Neix a Aquisgrà, Alemanya, i mor a Illinois, Chicago. Làpida de la tomba.

Mies's van der Rohe’s grave marker in Graceland Cemetery, Chicago.

www.wikiarquitectura.com/index.../Pabellón_alemán

Wikipedia, Viquipèdia

Imatges: Google i Flickr

http://www.xtec.es/~fchorda/credit/credit5/htm/507.htm

moleskinearquitectonico.blogspot.com/.../mies-van-der-rohe-pabellon-de-barcelona.html

http://www.greatbuildings.com/architects/Ludwig_Mies_van_der_Rohe.html

es.wikipedia.org/.../Exposición_Internacional_de_Barcelona

http://www.slideshare.net/mcarmearanda

BOHIGAS, Oriol, Modernidad en la arquitectura de la España Republicana, Tusquets, Barcelona,

1998.

BONTA, J.P., Mies van der Rohe. Barcelona 1929, Barcelona, Gustavo Gili, 1975

FRANK, Whitford, La Bauhaus, Destino, Barcelona, 1991.

GRANDAS, M. Carmen, L’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Llibres de la Frontera,

1988.

SOLÀ-MORALES, Ignasi La Exposición Internacional de Barcelona 1914-1929: Arquitectura y

Ciudad. Barcelona, Feria de Barcelona, 1985.

SUBIRANA I TORRENT, (dir.), El Pavelló alemany de Barcelona de Mies van der Rohe, Fundació

Pública del Pavelló Alemany de Barcelona, Barcelona, 1987.

http://www.georg-kolbe-museum.de/barcelonapavillon.html

www.lavanguardia.com/.../barcelona-recupera-el-pabellon

http://www.miesbcn.com

6.- BIBLIOGRAFIA

Mies van der Rohe

(1886 - 1969)

http://www.wikiarquitectura.com/index.../Pabellón_alemán




http://www.xtec.es/~fchorda/credit/credit5/htm/507.htm

http://www.greatbuildings.com/architects/Ludwig_Mies_van_der_Rohe.html






http://www.lavanguardia.com/.../barcelona-recupera-el-pabellon








http://www.miesbcn.com/visita360cat.htm

SERIA PRECIÓS...

… VEURE REFLECTIT A L’ESTANY DE TARTERA…

B-A-R-C-E-L-O-N-A

… ELS RAIGS DEL PAVELLÓ NACIONAL…

SUSI

B-A-R-C-E-L-O-N-A

84.- PAVELLÓ ALEMANY



M Assumpció Granero Cueves

84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE

Education

Transcript of 84. PAVELLÓ ALEMANY. MIES van der ROHE