372

7 d

e gem

er

de

20

11

La mort de Ricardo Batista, més conegut amb el sobrenom de Tar-ragona, ha commocionat de nou el món de la rumba catalana i la Vila de Gràcia, en especial el nu-cli gitano del qual Batista havia format part des de petit i on es va formar musicalment. Tarrago-na va patir un accident domèstic

la matinada del 24 de desembre que li va causar la mort. A l’edat de 46 anys el músic gracienc deixa un llegat on destaca la introducció de la percussió a la rumba. Actual-ment actuava ocasionalment amb Papawa i Estrellas de Gràcia, grup mític apadrinat per Gato Pérez que, més enllà de la seva qualitat

musical, no ha deixat mai de ser el grup d’amics de tota una gene-ració que es va criar en torn de la plaça del Raspall. Forcat, l’associa-ció promotora de la rumba catala-na situada al CAT, ja ha anunciat que organitzarà un homenatge.

Pàgina 12

Dol al barri gitano: mor ‘Tarragona’

sumari

No hi haurà ni una sola en-questa en la qual els graciencs se sentin a disgust amb el lloc on viuen. Però això no ha fet perdre l’esperit crític dels veïns, que en l’última enquesta de serveis mu-nicipals detalla que els sorolls, l’aparcament i la neteja conti-nuen sent els principals proble-mes quotidians al districte.

Pàgina 8

5canvi polític

L’adéu de Mascarell, que militava a Grà-cia, commou el PSC

9FESta MaJoR

El Districte vol obrir Perla al tràn-sit per seguretat

El soroll, a l’enquesta de serveis

ISSN - 1695-4793

Èric LLuent

de Gràcia

2

7 de gener de 2011l’independent

De totes les felicitacions de nadal que ens han arribat a la redacció de l’in-dependent per via directa o indirecta, la que més ens ha agradat és la de la llibreria Europa, tristos ells perquè enguany és el primer que el seu amo passa a la presó, concretament a lledoners, on potser ja ha nedat a la piscina. a la felicitació varela queda equiparat a altres ‘patriotes’, és a dir, nazis com Gerd Honsik, Silvia Stolz,vincent Reynourd, Germar Rudolf, Siegfried verbeke, Simon Sheppard, Horst Mahler… Fora màscares, doncs.

Adreceu Les vostres cArtes, Amb un màxim de 15 Línies, indicAnt eL vostre nom, AdreçA, teLÈfon i dni A: L’Independentc/ LA perLA, 31 bAixos - 08012 bcno bé A independent@debarris.com. tAmbé Les podeu fer ArribAr A trAvés deL nostre portAL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

el dependent

Tota la tardor hem estat parlant en aquest setmanari de la Travessera de Gràcia, un dels eixos més populars de la Vila, que s’ha sotmès a un maquillatge en les voreres i en el pavi-ment que ha generat un fort debat sobre el seu futur. Això no ens ha fet oblidar que l’altra Travessera, la de Dalt, la que divideix però cada vegada més relliga els barris del nord i del sud del districte, acumula ja un retard preocupant en una acció de govern que va il.lusionar molts veïns quan es va co-mençar a cobrir el tram entre el carrer Escorial i la Ronda del Guinardó. Fa molts anys d’aquella inauguració amb una festa

popular que, com que a Gràcia hi ha sempre esperit crític, va anar seguida d’una reivindica-ció llarga dels veïns que viuen més a prop de les rampes.Com sol ser habitual, la culpa del retard en la reforma de la Travessera de Dalt no és

de ningú i és de tothom: la crisi, el retard en les obres de la Línia 9 i la manca de coordinació entre les institucions han deixat la reurbanització en últim terme. I passen els anys i la Travessera, amb les seves illetes i mitjanes antigues, va fent seva la idea de qui dia passa any empeny. La reforma de la Travessera de Dalt serà una més de les grans obres que en aquest mandat no s’hauran pogut executar per la confluència

de totes aquestes adversitats.Els que no s’han aturat, lò-gicament, són els veïns que pateixen cada dia l’aturada de la reforma, que han seguit fent bullir l’olla i amablement s’han anat carregant de les raons i propostes esperant una reunió

amb el districte que els tranquil.litzi o almenys els faci ser conscients del drama. Al marge de la renovació de voreres i d’illetes, amb l’enveja sana que provoca que a l’altra banda del túnel comenci a lluir la reforma que ha enterrat gairebé del tot el voladís horrible del Guinardó, els veïns ja tenen ben diagnòsticat que, almenys de manera provisional, ja es podria anar actuant des de l’Ajuntament de Barcelona amb canvis de sentit i amb canvis en els límits de velocitat en alguns punts de la Travessera de Dalt. Sembla una bona proposta perquè no s’acabi produint un cas curiós: que la renovació de la Travessera arribi quan la reforma de Lesseps ja hagi quedat antiga. Toca espavilar-se des de totes les institucions, ni que sigui amb mesures provisionals.

Tant si observem directa-ment com si llegim algu-nes notícies publicades aquests darrers dies a la premsa diària sobre el te-ma, veiem que les deman-des que els nens i nenes fan en les cartes dirigides als reis mags canvien ac-celeradament tot reflectint els canvis socials i tecnolò-gics però, alhora, mante-nen alguns trets i elements força inalterables. Segons mestres, pares i educadors les nenes més petites acos-tumen a demanar encara les joguines més associa-des als rols femenins. Són freqüents les demandes de Nancys, Barriguitas i Bar-bies,.. i així amb joguines relacionades amb la cuina i la bellesa. És evident però, que sobretot les nenes una mica més grans, demanen cada cop més tecnologia, especialment Wiis, DSs i videojocs i escurcen les diferències amb els nens. En les cartes dels nens, bons natius digitals, la tecnologia hi és encara més present: PSPs, Play Stations, mòbils blackber-rys, ordinadors portàtils, reproductors de cds... Els jocs d’ordinador i altres jocs bèl.lics tradicionals tampoc desapareixen... Ara bé, no sembla que els nens, ni petits ni grans, demanin ni nines, ni cuines ni hospitals. En tot cas, només gormitis.

Els ReisLa Travessera necessita amorSara Reñé

L’endarreriment pot provocar que, quan s’executi, Lesseps ja hagi quedat antic

La reforma de la Travessera de Dalt és una de les grans obres pendents

L’associació Ciutadanes pels Drets de les Dones i la de Dones Vídues de Catalu-nya es manifesten, tot du-ent un mocador verd, tots els dies 25 de cada mes, a la Plaça Sant Jaume. Ho fan per demanar allò que els pertoca. En aquestes associacions col.laboren dones que no són vídues, però que se solidaritzen i volen denunciar la injustí-cia que se’ls fa i la manca de qualitat de vida en la qual es veuen immerses.

Un dia s’adonen que la seva veï-na ja no la troben a la perruque-ria o a determinades botigues del barri i els pregunten si els passa quelcom: s’han quedat vídues, cobren una misèria i se n’han d’estar de moltes coses. Després de recollir 750.000 signatures per promoure una proposició de llei popular, no les hi van acceptar per no utilitzar el paper normatiu. Malgrat tot, el 28 de juny del 2008, al Con-grés es va votar i aprovar unàni-mement una Proposició de Llei conforma les vídues d’aquest pa-ís cobrarien el 70% de la pensió del marit. Encara és l’hora que els ho donin, simplement per

viu

det

at i p

obre

sa

manca de voluntat política. Cal que al Pacte de Toledo es posin a solucionar aquest tema, ja!

conxa Garcia

Acaben de guanyar i no se’ls acut una altra cosa que pensar en retirar la limitació dels famosos 80 km/h. Tant els fa tot i es veu que la salut, els accidents i la qualitat atmosfèrica també. Ja s’ha demostrat la seva eficàcia, sobre tot pel que fa l’acci-

dentalitat, però encara pensen que és més rendible treure la mesura que seguir amb ella. No acaben d’explicar que el Pla per a la millora de la qualitat de l’aire inclou unes 70 mesures més. Només han pujat al primer graó de la fama els 80 km/h i no diuen que els gasos del trans-port maten, de la incineradora maten, dels cicles combinats maten...

Eduard Rodrígueza

80 k

m/h

l’independentde Gràcia

3

7 de gener de 2011

el bloc

circular

El Bicing no m’agrada. No és que el sistema estigui mala-ment però ni Barcelona és una ciutat amb suficient infraes-tructura com per moure’s en bicicleta ni molts dels seus usuaris tenen el més mínim concepte del què vol dir circu-lar. I que consti que no ho dic des de l’odi generalitzat con-tra els ciclistes, principalment perquè jo també ho sóc. Per començar, aquell que utilitzi el Bicing hauria de ser conscient que a les seves mans té un vehicle que en massa ocasi-ons no presenta les condi-cions òptimes (frens sense tensar, pneumàtics desinflats i direccions que no dirigeixen). També és interessant que ningú es pensi que anar per la ciutat és com Verano azul. Per això proposo que amb el carnet del Bicing s’hi adjunti un manual bàsic de circulació. Però com que no es farà, aquí deixo un consell útil que si es té dos dits de front s’entén força ràpid: quan hom gira una cantonada s’ha de fer l’stop (acció de parar i mirar a un costat i un altre per poder continuar circulant). Si ho fas a cegues, a tota hòstia i amb els auriculars posats el més probable és que qualsevol dia atropellis algú que no té la culpa de la teva manca d’habi-litat circulant i de seny.

Èric Lluen

t

Creus que la prohibiCió de fumar als bars inCrementarà el soroll noCturn? entra a www.independent.Cat/graCia i vota

què en penseu...Textos i fotos: S. Manzanera

Opinió

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debArris, sccL

direcTor: ALbert bALAnzà

Amb eL suport de:

És una iniciaTiva de: Avv viLA de GràciA, debArris i GràciAWeb. conseLL direcTiu: ALbert bALAnzà, JoAn Lou. direcTor Lo-caL: ALbert bALAnzà direcTora adjunTa: síLviA mAnzAnerA. redacTors en caP: Èric LLuent i mAriA orteGA. redacció: eLenA ALbouy, cArinA beLLver, Adrià cortAdeLLAs, cLArA dArder, meritxeLL díAz, LídiA HAro, LAurA miLLAn, pAtriciA monGe, mArtA nArberHAus, AndreA rodoredA, xAvi tedó, GinebrA vALL, unAi veLAsco, mArc vidAL. MaqueTació: serGi Lou. coL.LaBoraci-ons: Jordi ALbertí, àLex boscH, LLuís bou, ferrAn cAsAs, ànGeL GArretA, pep Gor-Gori, mike ibáñez, sebAstià JovAni, GerArd mAristAny, pere mArtí, serGi mArtín, JoAn miLLAret, víctor nubLA, serGio oLiveros, evA piquer, roGer rofín, tristrAm, rAfAeL vALLbonA, vocALiA de LA donA de L’Avv. FoTograFia: Jordi mArcH, JoAn perrAmon, JAvi soriA. PuBLiciTaT: sAndrA GAmboA (692 601 261). disTriBució: cet LA-bor-90. iMPriMeix: cG cAniGó s.L.

diPòsiT LegaL: b-32478-00disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 372

núM. 372

tribuna

‘independência total!’

‘Independência Total!’ és el títol del famós himne nacional de la República de São Tomé e Príncipe. La seva lletra (escrita per la poetessa Alda Graça do Espírito Santo) evoca el cant d’alliberació del seu poble i el seu desig de llibertat per a tots aquells que encara clamen per una descolonització pacífica. És, doncs, una bella apologia de l’autodeterminació, aplica-ble a altres territoris –també a Gràcia- i molt recurrent per al debat nacional dels nostres dies. São Tomé e Príncipe [mi-croestat insular situat al Golf de Guinea; 160.000 habitants que poblen uns 1.000 km2; independent des del 12 de juliol de 1975; de clima tropi-cal temperat; on es cultiva el millor cacau del món] i la seva associació d’Amics a Barcelo-na han sortit a la palestra de L’Independent el 23 de desem-bre, en relacionar-los amb no se sap quines filtracions de documents secrets comprome-tedors. La innocentada els ha suposat, de fet, força publici-tat i durant els darrers dies de l’any el tràfec de visites tant a la web de l’Associació com a

Xavier Muñoz, president de l’Associació Caué - Amics de São Tomé e Príncipe

la del seu fòrum a Yahoo!Groups s’ha quintuplicat, fins al punt de saturar la quota de descàrre-gues. Tanmateix, malgrat que, per la seva posició i singularitat, el territori de São Tomé hagi pogut ser escenari de mil i una intrigues relacionades amb dife-rents conflictes bèl.lics i polítics (fins i tot albergant deportats

bascos) i ara amb l’explotació dels seus bancs pesquers o dels rics jaciments d’hidrocarburs, us podem ben assegurar que les activitats domèstiques tant dels santomenses a Barcelona com dels amants d’aquelles illes no tenen res a veure, de moment, amb la ventilació de cap paper classificat; tampoc amb cap divergència ni amb el desapa-regut conseller de Cultura de Gràcia ni amb cap altre membre simpaticot del govern de la Vila o de Barcelona; ni tampoc amb el consolat dels Estats Units (dels

quals sí, en canvi, els agradaria disposar d’alguna generosa sub-venció). A Gràcia s’hi localitza des de 2006 la seu dels Amics de São Tomé e Príncipe, dita Associació Caué, que reuneix in-condicionals entusiastes d’aque-lles illes i santomenses residents a Catalunya, per al desenvolu-pament d’activitats que contri-bueixin al coneixement d’aquell país i també al desenvolupament de la seva gent. De tant en tant, l’Associació Caué organitza actes i trobades relacionats amb la difusió de la realitat, la història i la geografia santomense, la seva cultura, productes i gastronomia;

amb trameses de material di-dàctic i de primera necessitat; donant suport a iniciatives ci-entífiques i tècniques endega-des per a aquell país. També manté una web divulgativa (www.saotomeprincipe.eu), així com un fòrum internacio-nal molt actiu (http://groups.yahoo.com/group/saotome) en el qual hi participen més de 650 persones, i que es ca-racteritza pel seu debat obert i plural, i que podria albergar qualsevol tipus d’opinió i de notícia contrastada sobre fets relatius a aquell racó de món. L’Associació Caué us convida a participar de les seves activi-tats i, en especial, del seu grup de missatges, i, sobretot, us anima a prendre aquelles illes paradisíaques com a pròxim destí de vacances, perdent-vos sense presses entre planta-cions i jungles exuberants; banyant-vos desinhibits en platges desertes; discutint la jugada amb les seves gents, simpàtiques i hospitalàries a l’extrem, mentre us atipeu del millor peix grelhado de l’Atlàntic.

cedidA

cedidA

Em sembla massa estricte. Aquí han sortit bars que s’han gastat molts diners en reformes per separar fumadors de no fuma-dors. Crec que podria haver-hi llocs on es deixés fumar.

Marc Fernándezestudiant

Montse cauchotècnica administrativa

Marta Rodríguezdependenta

antonio Mallacomerciant

Sota el meu punt de vista crec que la llei reportarà beneficis a totes les parts implicades, tot i que crec que trobar l’equilibri en un cas com aquest és molt difícil. Sempre hi haurà algú que es queixi. Acontentar fuma-dors i no fumadors és missió complicada.

Els mesos d’adaptació a la llei han fet que ara no suposi gaires conseqüències, i tampoc crec que generi conflictes sobre soroll o molèsties. A Gràcia ja n’hi havia de problemes de soroll molt abans que tot això. Crec que a la llarga la llei és beneficiosa per a tothom.

Entenc que es vulgui regular. Jo sóc fumador i em sembla raona-ble perquè ja tens prou fent-te mal a tu mateix, i no has de perjudicar la resta de persones. També crec, però, que potser a Gràcia sí que farà que la gent surti fora dels bars o locals a fu-mar i això provoqui més soroll.

... de l’aplicació de la llei antitabac?

La innocentada els ha suposat força publicitat fins a quintuplicar les visites a la pàgina web

siGnAturA de L’ActA d’independÈnciA de são tomé e príncipe de portuGAL, eL 1975

l’independentde Gràcia

4

7 de gener de 2011

l’independent no es fa responsable ni té per què Compartir les opinions expressades a la seCCió d’opinió d’aquest setmanari

tribunaRubèn Arenas i Garcia, JERC

no acato!

Opinió

cedidA

Des de petits ens han en-senyat que la democràcia bascula entre tres poders: el legislatiu, al qual li correspon fer lleis que seran els codis de conducta i convivència de la ciutadania d’obligat compliment; l’executiu, que ha de vetllar per la correcta aplicació de les lleis apro-vades pel primer poder i el judicial, encarregat d’admi-nistrar justícia a la societat. Hi podríem afegir dos poders emergents més: el mediàtic i els lobbys o grups de pressió econòmica. Centrant el tema, es detecta ràpidament que la justícia no és o no hauria de ser un aparell polític, però en el cas de l’Estat espanyol és una excepció. I són diversos els exemples que ho clarifi-quen. El judici sumaríssim a Baltasar Garzón. I que l’Esta-tut votat per la majoria del poble de Catalunya hagi estat escapçat i amb ell la volun-tat de tot un poble, per un Tribunal Constitucional únic a Europa i podrit d’il.legitimi-tats successives. I la prova del cotó, la definitiva, que el Tribunal Suprem es dediqui a posar exigències a la Gene-ralitat sobre com aplicar el seu model educatiu, aprovat per una majoria amplia al Parlament, per una denúncia interposada per tres famílies. Definitivament, s’han carregat allò que se’n diu la separació de poders o la independèn-cia dels mateixos. Tot és un artefacte polític, que comença amb la sentència del TC i que tindrà el seu recorregut els propers mesos, un artefacte creat per aprofitar allò que

separa alguns catalans. Zapate-ro ho va dir, s’ha acabat l’estat autonòmic i ara comença la re-gressió. I aquest és el dilema en el que ens trobem: regressió, centralisme i uniformitat o pro-grés i independència. Només és aquesta la dicotomia que es pot plantejar. Cal una transició, però no la transició poruga que

propugna Mas, que mira amb els ulls mig aclucats la respos-ta en forma de correctiu que farà Madrid, cal una transició a un país independent. El cop al sistema d’immersió lingüística perpetrat pel Tribunal Suprem és barroer i es troba fora de lloc. Un sistema que ha fet que molts nouvinguts a Catalunya s’hagin pogut integrar amb fa-cilitat i que ha donat un model de convivència digne d’admirar.

Un model a més de protecció d’una llengua que pretén ser violentada de forma cons-tant per un altre que intenta imposar-se des de fa anys a cops de bastó. La immersió que ha estat reconeguda per la UE com un sistema excel.

lent de model educatiu. Fins i tot, amb la complicitat del nou president de la Real Aca-demia Española de la Lengua que la va qualificar com l’únic mecanisme per fer perdurar la nostra cultura i la nostra llengua en el temps. Però alguns s’entesten i es senten feliços de voler posar-nos al límit, tensionar-nos i posar la corda de la cohesió social tibada, a punt per trencar-se. Hem de fer que Catalunya romangui unida defensant el seu ADN, sense renúncies ni desertors. Tenim l’obligació ciutadana i moral de defensar allò que és nostre i més quan una injustícia ens intenta im-posar un model polític que no és correspon amb la realitat. Jo, no acato!

la setmanaRoger Rofín

Menys fum, més soroll

Amb l’arribada del nou any ha entrat en vigor la nova llei antitabac, que prohibeix, entre d’al-tres mesures, com segurament ja saben la majoria de lectors, fumar en bars, restaurants i altres locals d’oci. Cap objecció. No he estat mai un fumador compulsiu i em costa recordar l’últi-ma vegada que vaig tenir una cigarreta entre els meus dits. He estat, això sí, i durant molts anys, fumador passiu sense que això m’hagi molestat en escreix. Potser sí que alguna vegada hauria agraït no empassar-me el fum del veí del costat mentre llegia tranquil.lament el diari a la barra d’un bar, o potser sí que hauria agraït en més d’una ocasió no arribar a casa amb la roba impregnada del fum del tabac.Tanmateix, em considero un defensor dels petits plaers. I entenc que fumar en segons quins moments o situacions pot ser-ho. Però entenc, també, que en benefici del benestar general i la salut de tots -fumadors actius, passius, socials, casuals- es limiti el tabac en aquells espais d’ús públic tancats. El que no tinc tan clar és si, com diu el refrany, “mort el gos, morta la ràbia”. La no-va llei incidirà en tots aquells fumadors entregats a la cigarreta de després de dinar o sopar? I en tots aquells fumadors incapa-

ços de controlar com un paquet de tabac pràcticament sencer es consumeix com si res entre cerveses i copes al capvespre? (i no diguem a la nit! Vola...).La nova llei –em pregunto– farà que tots aquests fumadors deixin de fumar de manera categòrica

aquest mes? No ho crec. Què passarà amb tot aquest conjunt de persones que progressivament, potser sí, deixaran de fumar, però que no ho faran a cop de decret? Serà curiós comprovar-ho en zones amb una oferta de restauració i oci nocturn tan desta-cada com Gràcia. D’entrada, el primer que em ve el cap és que una gran majoria d’aquests fumadors sortiran a fumar al carrer. I quan això passi a partir de segons quines hores, embolica que fa fort! No sé què molesta més, si el fum d’una cigarreta o el soroll sota casa quan intentes dormir. A Gràcia s’han fet nombroses campanyes i iniciatives per eradicar el soroll a la nit. Segura-ment han donat el seu fruit però el descans nocturn encara és una assignatura pendent al barri. La nova llei antitabac podria dificultar en part els avenços aconseguits. Caldrà doncs que les administracions reforcin les campanyes en matèria de soroll, que els locals sensibilitzin els seus clients i que tots plegats –sense necessitat de tanta normativa i ordenança– aprenguem a conviu-re i a respectar-nos una mica més. Haurem de fer tots un esforç per fer compatibles els petits plaers d’uns amb les necessitats dels altres. Complicat.

l’enquesta

Associació Coordinadora de Grups de Rock de la Sedeta

Sicília, 321 93 458 41 30 web: www.sedeta.cat locals@sedetarock.com

Associació Cultural Tram Travessia de Sant Antoni, 6-8 93 218 44 85 web: www.tradicionarius.com

Associació de Músics i Intèrprets en Llengua Catalana

Canó, 6 93 218 25 62

Aula d’Escriptors-Multiespacio Literario

Sant Lluís, 6 93 210 25 68

Casal Corpus Teatre Bailèn, 175 93 531 24 25 web: www.teatrecorpus.org

Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn

Mozart, 68 web: www.lafotobcn.org

El Cercle Santa Magdalena, 12 93 218 10 01 web: www.elcercle.cat

Espai Experimentem amb l’Art Torrijos, 68 93 217 18 77 web: www.experimentem.org

Foment Gracienc de les Arts Sant Pere Màrtir, 9 93 218 18 97

Galeria d’Art Atelier Plaça Rovira i Trias, 9 93 284 43 17

Galeria d’Art Espai B Torrent de l’Olla, 158 93 217 10 90 609 592 432 web: www.espaib.com

Galeria d’Art H2O Verdi, 152 93 415 18 01 web: www.h2o.es

Galeria d’Art Paspartú Verdi, 25 93 368 15 74 web: www.galeriapaspartu.com

Galeria d’Art Safia Bruniquer, 9 93 213 84 96 web: www.galeriasafia.com safia@galeriasafia.com

Galeria Hartmann Santa Teresa, 8 93 415 95 56 web: www.galeriahartmann.com info@galeriahartmann.com

Galeria Miquel Alzueta Riera de Sant Miquel, 34 93 368 45 44 web: www.galeriamiquelalzueta.

com info@galeriamiquelalzueta.com

Galeria Tagomago Santa Teresa, 3, baixos 93 292 24 22 web: www.tagomago.com

Galeria Tòrcul d’Art Joan Blanques, 44 93 285 25 46 web: www.torcul.com torcul@telefonica.net

Grup de Teatre Disbauxa Betlem, 26 baixos 93210 20 91

Entitats artístiques i galeries d’art

Què molesta més, el fum d’una cigarreta o el soroll sota casa quan vols dormir?

Alguns s’entesten en posar la corda de la cohesió social tibada, a punt per trencar-se

l’independentde Gràcia

5

7 de gener de 2011

Política

A. B.

El president de CDC a Gràcia, Víctor Cullell, i els dirigents de Convergència i d’Unió a les agrupacions locals respectives, Esther Padró i Francesc Gambús, tots tres consellers de districte, tindran més feina a partir d’ara després que la primera recom-posició executada per Artur Mas al govern de la Generalitat, des-prés dels resultats de les eleccions

del passat 28 de novembre, hagi comptat amb ells com a nous alts càrrecs de l’administració. Cullell és de tots tres el que tindrà una responsabilitat més alta en el nou organigrama de l’executiu català, ja que ha estat nomenat cap de Relacions Institucionals, la figura que s’encarregarà de coordinar les polítiques dels departaments del govern amb les actuacions que facin alhora els grups de CiU al Parlament, al Congrés i al Senat.

Cullell, Gambús i Padró s’incorporen com a alts càrrecs de Mas

Padró i Gambús, per la seva ban-da, seran els caps de gabinet del departament de Benestar Social i Família de Josep Lluís Clèries i del departament de Governació, Relacions Institucionals i Vice-presidència de Joana Ortega.

Moreso, a comunicació

Cullell, en conversa amb aquest diari, ha explicat també que els tres nous alts càrrecs del que ja

Tres consellers de CiU fitxen pel govern però seguiran al districte

Èric LLuent

d’esquerrA A dretA, frAncesc GAmbús, víctor cuLLeLL i estHer pAdró

s’ha anomenat el pinyol gracienc del govern no deixaran els seus càrrecs locals. “Només falten dos plens i cinc mesos per a les elec-cions municipals”, ha apuntat. El

pinyol local es completa amb el nomenament de Jordi Moreso, de l’executiva de CDC a Gràcia, com a adjunt al director general de Co-municació, Jordi Cuminal.

breus

Tot i que les previsions inici-als marcaven oficialment que el mandat municipal s’acaba-ria amb un únic ple al mes de març pel que fa als districtes, les converses dels últims dies entre els grups municipals i responsables dels districtes han obert la possibilitat que hi hagi encara un altre ple escombra al mes de maig per acabar de re-collir mesures de govern que es poden incorporar a última ho-ra. La decisió encara no té un caràcter definitiu però és ben vista per la majoria de grups municipals amb representació al districte de Gràcia.

Possible ple al maig per tancar el mandat

L’agrupació local d’ICV a Grà-cia ha aprofitat les festes de Nadal per posar en marxa la seva pàgina a Facebook amb l’objectiu de completar com a organització una feina que individualment ja feien molts militants actius a les xarxes socials de manera individual, com el conseller i portaveu del grup municipal al districte, Roger Amigó. En els primers quinze dies d’activitat, la pàgi-na ja compta amb 200 segui-dors. L’agrupació també ha fet petits actes a la plaça del Dia-mant fent una xocolatada per unes joguines no-sexistes i un passeig pels locutoris i botigues del barri informant a la comu-nitat nouvinguda a Gràcia de les condicions de vot dels es-trangers a les municipals.

ICV obre pàgina a Facebook i ja té 200 seguidors

El PSC de Gràcia intenta oblidar el cas Mascarell i se centra en el 22-ML’agrupació admet haver quedat descol.locada perquè l’exregidor militava a la Vila

“Era militant de Gràcia, el nostre regidor i el que ha fet no està bé; ens ha deixat descol.locats”. així s’expressava aquesta set-mana a l’independent un dels màxims dirigents de l’agrupació local del pSc sobre l’afer Mascarell, el fitxatge de l’exregidor i expresident de Gràcia pel nou govern de ciU a la Generalitat. El remei que ho cura tot: pensar en les eleccions municipals del pròxim 22 de maig i no donar res per perdut, malgrat les enquestes.

ALBERT BALANZÀ

No era Guillem Espriu qui par-lava en aquests termes de Ferran Mascarell. L’actual regidor de Gràcia, que va créixer a l’ombra del nou conseller de Cultura d’Artur Mas com a assessor di-recte i com a portaveu del PSC al districte, ha preferit guardar si-lenci, a diferència del ja llunyà 20 d’abril de 2006. Aquell dia Mas-carell va ser nomenat per primera vegada conseller de Cultura, en aquest cas per Pascual Maragall, i Espriu li va dedicar un sentit es-crit al seu blog. “Tenint en comp-te que he treballat molt estreta-ment amb ell durant els darrers anys potser fa lleig que ho digui jo, però estic convençut que farà una feina tan bona com la que ha desenvolupat al consistori”, deia aleshores Espriu. “Els quatre anys de Mascarell al Districte van ser

Arxiu

ferrAn mAscAreLL, AL centre de L’imAtGe, AcompAnyAt de LA restA de miLitAnts deL psc de GràciA L’Any 2009

molt bons”, completa aquest al-tre dirigent que ha preferit guar-dar l’anonimat. Mascarell era molt reivindicat des de Gràcia i militava a l’agrupació, tot i viure a la plaça Molina. Aquest gener hi haurà un militant menys.No obstant això, l’agrupació del PSC treballarà des de dilluns que ve en el calendari de precampanya de les eleccions municipals, que va viure ja una prèvia al novem-bre amb la presentació al CAT del primer vídeo, on hi apareixi-en consellers socialistes graciencs com Carles Maggi. “Hem d’anar més forts que mai i no abaixar la guàrdia”. Aquest és el missatge de l’executiva.

El portaveu del grup municipal del PSC al districte i conseller de Cultura local, Xavier Barbe-rà, deixarà el seu lloc a l’oficina del president a la Generalitat, un càrrec que ha desenvolu-pat en els últims quatre anys. Consultat per aquest setmana-ri, Barberà ha apuntat que amb tota probabilitat el seu nou fu-tur professional serà tornar a la

plaça d’assessor lingüístic al de-partament de Justícia que tenia abans que el fitxés José Montilla, si no és que els nous responsa-bles de Presidència a l’executiu d’Artur Mas li encomanen una altra tasca relacionada amb el mateix departament. “Però en-tenc que el rang no seria polític com fins ara sinó més tècnic”, ha assenyalat Barberà.

El portaveu al districte deixa l’oficina del president Montilla

l’independentde Gràcia

6

7 de gener de 2011

SocietatLa reforma de la Travessera de Dalt s’enquista pels retards de la Línia 9Els veïns, pendents d’una reunió amb el Districte fa tres mesos, volen mesures provisionals

Després dels successius endarreriments, l’arriba-da de la línia 9 a la plaça lesseps encara no té una data concreta. amb les tres estacions de Gràcia a mitges, el nou govern troba “precipitat” donar un termini d’exe-cució. Fins que no s’ha-gin enllestit els treballs d’aquesta infraestructu-ra, però, l’ajuntament no encararà una altra de les gran obres pendents: la reforma de la travessera de Dalt entre lesseps i Escorial.

MARIA oRTEGA

El tram central de la línia 9, que ha de connectar les estacions de Sagrera i Mandri -passant per les tres parades gracienques- s’està fent esperar. Amb l’horitzó del 2012 per al conjunt de les estaci-ons, la plaça Lesseps ja fa anys que espera l’arribada de la línia soter-rada més llarga d’Europa. Ara, el canvi de govern obligarà la nova conselleria de Territori i Sostenibi-litat a posar-se al dia per enllestir aquesta macroinfraestructura dins dels nous terminis previstos, enca-ra que no hi ha una data concreta per a l’arribada de la tuneladora a la plaça Lesseps. Els retards, a més, s’encadenen i, fins que no s’hagi perforat tot el recorregut del me-tro, no començarà la reforma en superfície de la Travessera de Dalt. L’objectiu és donar-li una dimen-sió més a mida del vianant, tal i

Èric LLuent

LA trAvesserA de dALt, Aquest diJous

com ja s’està fent a Mitre. És per això que està previst ampliar les voreres fins a prop dels sis metres per banda i reduir el nombre de carrils de vehicle privat. L’altra obra pendent és la construcció d’un pàrquing als jardins Me-néndez Pelayo, on també s’han d’executar els treballs per a la nova estació de Muntanya. El primer pas: enllestir el pas de la línia 9. En aquests moments, l’es-tació més avançada és la de Lesseps i la més endarrerida la de Munta-nya, que encara s’ha de començar. A Sanllehy ja s’ha construït el mur de contenció i buidat el 80% de l’espai necessari, però queda tota l’obra civil.

Des del mes de setembre que l’as-sociació de veïns de la Travessera de Dalt té pendent una trobada amb portaveus del Districte per tal d’afrontar les mesures pro-visionals que es poden aplicar mentre no s’executa la reforma integral de la Travessera. Dema-nen que s’estudïi la possibilitat de canviar de sentit alguns carrers per tal de reduir el caos circula-

tori en punts com la confluència amb el carrer Secretari Coloma, així com també canvis en els lí-mits de velocitat. També tenen com a fronts oberts limitar el nombre de motos aparcades i regular d’alguna manera el pas dels autobusos turístics per donar una dimensió més humana a la via. De moment, però, les seves demandes no s’han escoltat.

El veïnat reclama canvis de sentit i en els límits de velocitat

reportatge

Una tarda d’aquesta setmana m’apropo a la Fira de Reis i entre parada i parada conec una vene-dora de xocolatines, la Francis-ca, que em parla amb nostàlgia del naixement d’aquest mercat. M’explica que el seu pare, Anto-nio Viladesau, en va ser el fun-dador, i recorda quan ella tenia set anys i amb la seva germana ajudava a muntar cada dia les parades. Ella va néixer entre jo-guines, xocolata i solidaritat. Ara

Contra la crisi, arrels i tradició

Anna Buj

LA firA de reis A LA pLAçA deL soL

La Fira de Reis de la Plaça del Sol vol tornar a Diamant

la Fira de Reis ha tornat amb força a la plaça del Sol. Se celebra cada any durant els cinc dies previs a l’arribada de Ses Majestats, i és tota una mostra de l’esperit tradicional dels graci-encis, i demana que en temps de crisi no mirem la butxaca pròpia sinó enfortir les nostres tra-dicions com a barri.

Èric LLuent

la Francisca i la seva germana són les úniques que continuen venent dolços, preservant l’esperit de la fira, instal.lada a la Vila des de fa 65 anys, i des de fa uns quants, a la Plaça del Sol. No obstant, el Santi i la Carme, presidents de l’esdeveniment, demanen que la fira torni a la Plaça del Diamant, ja que és un lloc més cèntric i d’aquesta manera obtindria més projecció i s’asseguraria la seva continuïtat. Reubicar la fira seria

“l’única solució per a salvar-la de l’oblit a que semblen destinats tots els aspectes més tradicionals del barri”, m’expliquen els firai-res, i l’Ajuntament “posa més pe-gues que ajuts”. “Gràcia necessita

que es doni més importància a allò que ens fa barri que no pas als diners”, m’explica un vene-dor local. Una recepta per a combatre la crisi? “No oblidar les arrels”.

Ludic 3 renova la concessió de Ràdio Gràcia

A. B.

L’empresa Ludic 3, que gestiona des de l’any 2007 Ràdio Gràcia, ha renovat amb data de 30 de desembre el contracte públic que la vinculava al Districte, després que en el concurs obert ara fa un mes s’hi presentés en solitari. La nova adjudicació, que tindrà una vigència d’un any fns al 31 de desembre, també ha suposat la confirmació en el càrrec de tot l’equip de l’emissora, que des de 2003 encapçala el periodista Car-les Salat i en el qual actualment hi treballen també un centenar de voluntaris. Tal com ha apun-tat Salat a L’Independent, en la línia de la presentació de la pro-gramació 2011 que va fer al de-sembre davant del consell rector, les novetats de Ràdio Gràcia per aquest any se centren en la col.-laboració amb el festival LEM i en el nou espai de radioteatre. En el primer cas ja hi ha un pro-grama en marxa, que s’emet cada dijous de set a vuit del vespre i també hi ha el compromís de fer una marató anual de dotze ho-res que ja ha tingut una primera edició. També en els preparatius d’una segona edició hi ha l’espai de radioteatre, que s’ha estrenat amb la col·laboració de les en-titats. Una altra de les novetats de l’emissora per aquest 2011 és l’activació de la pàgina web, per a la qual s’han engegat converses amb la xarxa ciutadana Gracianet perquè la ràdio estigui a la xarxa al més aviat possible.

de Gràcia

7

7 de gener de 2011l’independent

de Gràcia

8

7 de gener de 2011l’independent SOcietat

Sorolls, aparcament i transport són un altre cop les principals queixes a Gràcia Els veïns posen un 6,2 a la gestió municipal però només un 54,8% creu que ha millorat

no hi haurà ni una sola enquesta en la qual els habitants de Gràcia se sentin a disgust amb el lloc on viuen. Gràcia agrada. però això no ha fet perdre als veïns un cert esperit crític que es manté al llarg dels anys i que en l’última enquesta de serveis municipals, que es va presentar dimarts a l’ajuntament de Barcelona, detalla que els sorolls, l’aparcament i la neteja continuen sent els principals problemes quotidians al districte.

ALBERT BALANZÀ

La tria de queixes no és la ma-teixa segons la banda de Gràcia on es visqui i així, si els sorolls són el principal problema que detecten els habitants del nucli històric (24,7%), només un 11,7 dels veïns de Gràcia Nova-Camp d’en Grassot pensa el mateix i posa com a prioritat la millora

de l’aparcament (16,2%). Per acabar el retrat, els veïns del Coll i Vallcarca ni tan sols esmenten el soroll entre les tres principals queixes i demanen transports,

Èric LLuent

imAtGe deL trànsit A GràciA

infraestructures i comunicacions (13,6%). La neteja, en segon lloc dels problemes esmentats pels ve-ïns del nucli històric, s’ha apun-tat en un 13% de les respostes. A

diferència de la resta de districtes de la ciutat, Gràcia és l’únic que no destaca la inseguretat fins al quart lloc i amb una nota per so-ta del 10% (un 7,4%). Sense que necessàriament coincideixi amb les queixes, les principals deman-des se centren en els equipaments, al neteja i les zones verdes. L’enquesta de serveis municipals també demostra que els graciencs tenen un altíssim coneixement de la ubicació de la seu del dis-tricte, a la plaça de la Vila, amb un 82,8% que duplica altres dis-trictes com Sarrià. Més discret és el grau de coneixement de l’Ofi-cina d’Atenció Ciutadana, potser des que s’ha reubicat a la mateixa seu del govern local (61,2%). Tot plegat també determina el 6,2 sobre 10 amb què els ciutadans valoren la gestió municipal, que queda matisat en una altra de les-preguntes de l’enquesta: només un 54,8% dels sondejats consi-dera que Gràcia ha millorat, si bé un 27,2% creu que està igual i només un 14,9% creu que ha empitjorat.

La Diagonal encara no s’ha entèsNo hi ha dades que s’hagin facilitat a la premsa a nivell de districte però de manera general l’enquesta subratlla la reforma de la Diagonal com el projecte de l’Ajun-tament de Barcelona que ha agradat menys amb un 22,5% i en primera posi-ció. És cert que prop d’un 40% dels enquestats no ha sabut concretar la seva queixa en aquest punt en cap àmbit d’actuació , pe-rò el projecte de la Diago-nal i la consulta posterior que es va fer, i que va tenir un dels seus epicentres de convocatòria, als Jardinets de Gràcia, ocupa un lloc destacadíssim al costat de l’urbanisme (11,3%). A ni-vell de Gràcia, una altra de les dades que sorprenen és merament estadística però indicativa: només un 6,1 dels graciencs, si s’estrapo-len les dades de l’enquesta, utilitza la bicicleta en els seus desplaçaments, això és el tercer districte de Barce-lona per la cua.

Si et vols anunciar a la Guia Gastronòmica de Gràcia,

truca’ns i t’informarem: 692 601 261

de Gràcia

9

7 de gener de 2011l’independent SOcietat

El Districte proposa obrir Perla al trànsit per Festa Major per seguretatLa Fundació s’oposa a la mesura, que obligaria a traslladar la festa que es fa al carrer

la perla seguirà fent el guarnit de Festa Major aquest any igual que ho ha fet en les darreres edicions. ni canvis ni sorpreses. Qualsevol mo-dificació ha quedat fora del debat que el Districte ja va plantejar en 2010 però que la Fundació va rebutjar per la imminent celebració de la Festa. la proposta municipal pre-tén deixar lliure el carrer per tal d’afavorir el tràn-sit i dotar de més segure-tat la circulació de la vila durant aquella setmana. En tot cas, la discussió es plantejarà més endavant i no implicaria que la perla es quedés fora de la Festa Major.

SILVIA MANZANERA

“Cap carrer de Festa Major es quedarà sense guarnir”. Així de contundent s’ha mostrat aquesta setmana Ricard Estruch, presi-

dent de la Fundació Festa Major de Gràcia, davant la possibilitat que havia plantejat el Districte en una reunió amb les comissi-ons dels carrers de deixar La Per-la lliure per motius de mobilitat. Amb aquesta mateixa contun-dència, però, s’han manifestat les fonts municipals consultades, que asseguren que malgrat que s’hagi plantejat aquesta discussió

cedidA

membres deL cArrer LA perLA trebALLAnt peL GuArnit de LA pAssAdA festA mAJor

no implica que cap carrer s’hagi de quedar sense participar en la Festa ja que, en tot cas, es dis-cutiria un possible trasllat del guarnit. “De moment tot seguirà celebrant-se com sempre, i és evi-dent que l’opinió de la Fundació en aquest aspecte és fonamental”, ha explicat el regidor de Cultura, Xavier Barberà. Per la seva part, Estruch ha reconegut l’estratègi-

ca posició de La Perla com a via d’escapament –juntament amb Travessera de Gràcia- que facilita el trànsit pels vehicles que pujen per Gran de Gràcia, però rebut-ja, de moment, qualsevol pro-posta que impliqui que aquest carrer no formi part aquest any de la Festa.Per la seva part, des de la comissió de La Perla –víctimes d’una inno-centada precisament sobre aquest tema- han assegurat que per ara no hi haurà cap canvi i en 2011 faran el seu tercer guarnit de Festa Major, així que un possible tras-llat a Guilleries és, de moment, tant sols un rumor. De tota ma-nera, malgrat que enguany les co-ses s’acabin celebrant com en els darrers anys, el Districte no enter-ra la proposta, sinó que el debat entorn la circulació i el trànsit durant la setmana que se celebra la Festa Major a Gràcia ha quedat posposat. La incorporació de nous carrers –com ara Ciudad Real o un nou Joan Blanques- serà, per ara, l’única novetat pel que fa als guarniments de Festa Major.

breus

El proper 23 de gener està pre-vist que es col.loqui la prime-ra pedra de la futura seu de la Fundació de la Festa Major i la dels Castellers, l’espai Albert Musons, situat al solar número 7-9 del carrer Alzina.

Posen la primera pedra de l’Espai Musons el 23-G

Fins el proper 17 de gener, Parcs i Jardins ha instal.lat un total de 20 punts de recollida d’arbres de Nadal per a reciclar a diversos carrers i places de la Vila. Així, n’hi ha dos a Gal.la Placídia i pas-seig de Sant Joan amb Travesse-ra de Gràcia, i un a la parròquia dels Josepets, un altre a la plaça de Lesseps amb Torrent de l’Olla, a Sanllehy, al parc de la Creueta del Coll i al Park Güell/Olot, a Alfonso Comín, a Pi i Margall/Ca l´Alegre de Dalt, a la plaça de John Lennon, al jardí de la Sede-ta, a la plaça Trilla i del Nord, a la Via Augusta/Josep Antúnez, als Jardins de Salvador Espriu, a la plaça de la Revolució, a la de Joanic i del Poble Romaní.

Instal.len 20 punts de recollida d’arbres de Nadal

de Gràcia

10

7 de gener de 2011l’independent

Un cant a la tradició repOrtatge fOtOgràfic

Documents

L’agenda de Nadal de Gràcia no es pot concebre a dia d’avui sense aquests dos esdeveniments de la tradició popular, tots dos organitzats per la Fundació Festa Major: el Cant de la Sibil.la i la Cavalcada

de les Carteres Reials, que recorre els carrers de la Vila per a recollir els darrers desitjos dels més petits. I les dones, clarament, han estat les protagonistes: Francina Vila, Asha Miró i Manolita

Domínguez han pujat enguany a la carrossa, i Marga Mingote va emocionar el passat 24 de desembre tots els assistents a la Parròquia de Santa Maria de Jesús. Fotografies: Josep Maria Contel

l’independentde Gràcia

11

7 de gener de 2011

recomanemcedidA

‘la ventafocs’, una versió diferent del clàssic. La Ven-tafocs és un dels contes populars de fades més conegut i del que se n’han fet més versions arreu del món. La més antiga sembla ser d’orígen xinès, recollida per Tuan Ch’ing-Shih. Dreams Teatre ha fet la seva particular versió, que ara estrena al Jove Teatre Regina, introduint la història desco-neguda del príncep i la situació de penúria del seus país.

Del 8 de gener al 6 de febrerJove Teatre Regina (c/Sèneca, 22)

Bar Continental (Providència, 30), a les 22 h

Concert: The Not Kno-wing + Aaron Dall.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 22 h

Concert: Andy Henley.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Superfly party.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Dv 14 de generConcert: Andrea Tomasi.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 20 h

Concert: Harmonicando.Centre Cívic El Coll-La Brugue-ra (Aldea, 15), a les 21.30 h

Tradicionàrius: Ministrers de la Vila Nova.Plaça de la Vila de Gràcia, a les 22 h

Concert + ball Tradicionà-rius 2011: Cants a tenora + Trilla.CAT Tradicionàrius (Trav. Sant Antoni, 7-9), a les 22 h

Concert: 26 dólares.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

ley, amb la participació de Ramón de Espanya.Biblioteca Jaume Fuster (Pl Les-seps, 20-22), a les 19 h

Altaveu per al coneixement i la difusió de les cultures: xerrada sobre Cementi-ris de Barcelona (1775-1920), organitzada pel Club d’Amics de la Unesco. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a partir de les 19.15 fins les 21.15 h

Documental del mes: In-to eternity, del director M. Madsen (Dinamarca, any 2009).Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20.30 h

Teatre: Celebració, de Ha-rold Pinter, dirigit per Lluís Pasqual.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Sopar-tertúlia: Europa, la salvació de Catalunya, amb Ramón Tremosa, llicen-ciat en Economia.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord, 7-10), a les 21 h

Teatre: El bosc, de Daniela Feixas.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 22 h

Jam session de jazz amb la participació del músic Javi-er Galiana.

EXpoSicionS

Fins el 8 de generMercat d’art i una ex-posició col.lectiva. Pin-tura, escultura, fotografia, il.luminació.Espai BoRoJó (De l’Or, 42)

Del 10 al 31 de generExposició de fotografia: Es-pacio. Mostra del col.lec-tiu Insight. Noemí Maestre, Dani Medina, Araceli Plaza, olga Sáez i Marc Viella fo-tografien de forma indivi-dual i amb una llibertat tèc-nica absoluta la percepció de l’espai, amb tota l’ampli-tud, l’ambigüitat i la clare-dat d’aquest concepte. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 12 de generExposició de fotografia Vi-atge de Moscou a Pere-délkino (...i l’Havana). Marta Rebón i Ferran Ma-teo, fotògrafs i traductors, presenten una selecció acurada de la seva darrera producció artística. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 14 de gener Exposició: Espacios y co-lor, a càrrec de Ramiro Bap-tista.Casal de Barri Cardener (Car-dener, 45)

Fins el 19 de gener Mostra Fit for kings. Inau-guració el 8 de gener, a les 20 h.Galeria Untitled (Topazi, 14, baixos).

Fins el 29 de generExposició Relacions impro-bables, de Carme Porta.Sala d’art Atelier (Pl. Rovira i Trias, 9)

inFantilS

Ds 8 i dg 9 de generUn Nadal de Pastorets.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 12 h

Musical La Ventafocs, a càrrec de la Cia Dreams Te-atre. Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18 h

Dc 12 de generContes de terra i arena, a càrrec d’Engruna Teatre. A partir de 4 anys.

Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

actES

Dv 7 de generInauguració de l’exposició Evidenti.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Dr. Fargo.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Concert: Xavi Aparici.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Concert: Darlly Maia.Elèctric Bar (Travessera de Gràcia, 233), a les 23 h

Ds 8 de gener Teatre: protAgonizo, a càr-rec de l’actriu Ester Bellver, cia Rotura.Sala Porta 4 (Església 4-6, Local 6), a les 20 h

Concert: Durban.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Teatre: El último tren, a càrrec de la Cia Nocturna.Sala Porta 4 (Església 4-6, Local 6), a les 22 h

Ds 8 i dg 9 de generTeatre: Els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, a càrrec del Grup de Teatre del Centre Moral Instructiu de Gràcia.Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Teatre: L’estel de Natza-ret, de Ramon Pàmies,Cercle Catòlic de Gràcia (Santa Magdalena, 12), a les 18 h

Dg 9 de generTeatre: Don Juan. Memò-ria amarga de mi, de Mi-quel Gallardo i Paco Bernal.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 18.30 h

Jam session de soul-funk.Bar Continental (Providència, 30), a les 19.30 h

Jam session de jazz: Oriol Fontclara trio.Cerveseria de l’Or (De l’Or, 19), a les 20 h

Teatre: La Frau (die musi-cal).Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 20 h

Concert: Barnouche.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 21 h

Projecció Super 8 musicada: King Kong.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 21.30 h

Dl 10 de generConcert: Víctor Segundo i Marçalele.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Dm 11 de gener Concert: Nu-Roots.Bar Continental (Providència, 30), a les

Contacontes: Alades, a càr-rec de Numancia Rojas.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Concert: El sobrino del di-ablo.L’Astrolabi (Martínez de la Ro-sa, 14), a les 22.15

Dc 12 de gener Projecció de cinema ober-ta a tothom, organitzada per l’Associació de Gent Gran Pau Casals. Clàssics de sem-pre i films actuals. Casal de barri Cardener (Carde-ner, 45), a les 16.30 h

Jam session de blues.Bar Continental (Providència, 30),a les 22 h

Teatre+cançons: Els bojos ja no parlen sols, d’Andreu Rifé.Elèctric Bar (Travessera de Grà-cia, 233), a les 22 h

Concert: La iaia.Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80), a les 22 h

Nit de monòlegs.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h

Dj 13 de gener Sardanes. Amb la col.labo-ració de Lluïsos de Gràcia i l’Anella, Associació Promoto-ra de la Sardana.Casal de barri Cardener (Carde-ner, 45), a les 19.15 h

Grup de teatre indepen-dent. obert a totes les per-sones interessades en pro-var les arts escèniques.Casal de barri Cardener (Carde-ner, 45), a les 20.55 h

Presentació del llibre Chee-ver: una vida, de Blake Bai-

l’independentde Gràcia

12

7 de gener de 2011

CulturaLa sobtada mort de ‘Tarragona’ deixa òrfena la percussió de la rumba catalanaRicardo Batista va morir el passat 24 de desembre a causa d’un accident domèstic

la mort de Ricardo Ba-tista, més conegut amb el sobrenom de Tarrago-na, ha commocionat de nou el món de la rumba catalana i la vila de Grà-cia, en especial el nucli gitano del qual Batista havia format part des de petit i on es va formar musicalment. Tarrago-na va patir un accident domèstic la matinada del 24 de desembre que li va causar la mort. a l’edat de 46 anys el músic gra-cienc deixa un llegat on destaca la introducció de la percussió a la rumba. actualment actuava oca-sionalment amb papawa i Estrellas de Gràcia.

ÈRIC LLUENT

Dues setmanes després de conèi-xer la sobtada mort de Ricardo Batista, el món de la rumba ca-talana encara plora la desaparició d’un dels referents del gènere, principalment en l’àmbit de la percussió. Fa tan sols quatre anys que Tarragona va enregistrar un primer disc amb Papawa, forma-ció de la qual el seu fill, Tarragona Júnior, és membre i amb la qual actualment col.laborava de tant en tant. Però la seva carrera en el món de la música va començar ben d’hora convertint-se amb un nen prodigi de la rumba. Malgrat les ofertes que va tenir sempre s’havia decantat per no buscar la fama i continuar la seva trajectò-

ria musical amb naturalitat. Dar-rerament havia participat en al-gun concert de Papawa al Jazz Sí, local del Raval de Barcelona que a principis del mes de desembre el va veure actuar per darrer cop. Des de feia un any també havia participat en la ressurrecció d’Es-trellas de Gràcia, grup mític dels anys vuitanta apadrinat per Gato Pérez que, més enllà de la seva qualitat musical, no ha deixat mai de ser el grup d’amics de tota una generació que es va criar en torn de la plaça del Raspall. For-cat, l’associació promotora de la rumba catalana situada al Centre Artesà, ja ha anunciat que prope-rament organitzarà un homenatge en record del Tarragona.

cedidA

fotoGrAfiA recent de ricArdo bAtistA, coneGut com eL ‘tArrAGonA’, LA sevA ciutAt d’oríGen

La participació en la gravació del primer disc de Papawa i les subs-titucions que feia actualment en aquesta mateixa formació , així com les col·laboracions rea-litzades amb artistes com Peret, Moncho, Serrat o Gato Pérez, per a Tarragona no eren res més que una manera més de gaudir de la música. De fet, Ricardo Ba-tista preferia quedar-se en un se-gon pla. “Tenia una absència de

necessitat de protagonisme i mai havia volgut demostrar res. Era molt més bo del que ell mateix es pensava”, explica Txarly Brown, amic de Batista i responsable del management de Papawa. Tar-ragona serà recordat per la seva faceta de percussionista però els qui el coneixien bé destaquen que la seva era una veu del tot privilegiada, tot i que ben poques vegades se l’escoltava cantar.

Un referent que havia preferit quedar-se en un segon pla

entrevista

Per què us diuen els Estrellas de Gràcia?Gato Pérez ens va conèixer de pe-titets quan tocàvem a l’associació cultural gitana i ens va dir, “hem de fer un grup, i quin nom li po-sarem? Estrellas de Gracia”, i així es va quedar. Vam estar tocant amb ell pràcticament fins que es va mo-rir el pobre i, alshores, vam parar.

Com defineix la rumba catalana?És una rumba de barri. És una

“La rumba és una manera de viure”

Xavier Rodríguez

imAtGe deL documentAL ‘tHis is tHe rumbA’

La darrera entrevista a ‘Tarragona’, enregistrada al Resolís

El mes de novembre, una càmera del perio-dista Xavier Rodríguez va entrar al bar Resolís per entrevistar Tar-ragona. aquests són uns retalls de l’última entrevista a Ricardo Batista que es recollirà en el documental de producció islandesa This IS the rumba i que es presentarà al maig.

cedidA

música molt nostra, del poble, del barri amb influencia llatina. És la música d’aquí i de Catalunya. A Catalunya ha d’haver-hi sardana i rumba catalana. El que passa és que està molt més recolzada la sardana que la rumba catalana. Per a mi la rumba és una manera de viure.

Què és la música per a vostè?La música és una cosa que els gi-tanos ja ens ve de la nostra cultu-ra. Una nena gitana aprèn abans

a ballar que a parlar. Quan tenia quatre anys i anava a Tarragona (perquè jo sóc de Tarragona) i jo ja tocava la guitarra i cantava pels

estrangers. I després em va ve-nir el rotllo de la percussió... i tota la vida, és una cosa que la porto a la sang.

“Percussió, veu, guitarra, palmes, ball. Ell era l’essència més pura de la rumba”

DaviD toRRaSMEMBRE D’ai ai ai

“El Ricardo com a percussionista era un màquina i, com a cantant, posava la pell de gallina; t’emocionava”

tXaRly BRownManEGER papawa

“A part del seu gran talent, el que més valoro d’ell era la seva bondat. Era una persona meravellosa”

MoncHocantant

“Era un gran percussionista i una persona clau per a la rumba gracienca”

víctoR nUBlaMúSic i EScRiptoR

‘in memoriam’

l’independentde Gràcia

13

7 de gener de 2011cultura

Ester Bellver s’enfronta a les seves pors

entrevista

Assegura que tots els concerts tenen alguna cosa especial i per això tots queden enregistrats, però si finalment decideix fer un CD ha de ser per una raó amb més de pes. Això és el que ha passat amb els dos darrers discos que el flautista gracienc ha llençat al mercat en 2010, Concert a l’Ateneu Barcelonès, amb Joan Massià al piano, i Recital at Singapore Victoria Concert Hall. “El primer és especial per haver compar-tir amb en Joan un lloc com l’Ateneu, una sala amb molta història”, explica Henderson, i el segon “per la seva càrrega emocional”. A Singapur va pujar a l’escenari davant de gairebé un miler de persones (és l’equivalent asiàtic al Palau de la Música), i “va ser molt emotiu”. El músic també re-corda el seu duet amb el pia-nista Joan Massià, realitzat el 1994, i que va resultar la seva carta de presentació. “Ha es-tat un homenatge”, especifica

“El piano té moltes limitacions”

Silvia Manzanera

Henderson, AL seu pis de GràciA

instAnt de L’obrA protAGonitzAdA per ester beLLver

Ignasi Henderson, flautista i pianista gracienc

El músic ignasi Hender-son ha tancat l’any 2010 amb dos nous treballs que enriqueixen una carrera encetada als set anys, quan va començar a estudiar piano, solfeig i teoria de la música a Barcelona. però és la flauta travessera l’ins-trument que s’ha con-vertit en eina indispen-sable d’Henderson des dels 16 anys i amb la qual ha fet més recitals. ara dedica gran part del seu temps a enregistrar un treball de piano amb peces molt complicades. Esclar que si ho fes amb la flauta trigaria “dos tardes”.

Henderson. “Vam poder passar d’una gravació en cassette a una en CD amb una qualitat molt digna”. El concert realitzat al City Hall de Hong-Kong, mal-grat l’acollida obtinguda i l’èxit de crítica, no va merèixer, en canvi, un treball editat. A Igna-si no li va agradar l’acústica tan “seca” de la sala.

Diu que se sent molt còmode amb el duet de guitarra i flauta, fet que es pot certificar amb la llarga llista de concerts que ha anat realitzant des de 2002. El 1999 va perdre completament l’ús de la visió. A través del Fons per Iniciatives Culturals de l’ONCE, va editar el 2004 Evocació-Música per a Flauta i Guitarra, acompanyat pel gui-tarrista Sebastià Gutiérrez, amb

el qual ha format duo artístic i realitzat un gran nombre de concerts. Tot i que la flauta la va des-cobrir uns anys més tard que el piano, no ha deixat mai de tocar l’instrument rei (perquè és el que més repertori té) tot i que assegura que també té moltes limitacions, i trenta minuts al dia són per exerci-tar les seves mans per sobre les tecles. La seva vocació no té discussió. “El clavecí, en can-vi, és un instrument fascinant, en canvi amb el piano no pots jugar amb les notes”, explica el músic. Així que aquests dies, doncs (bé, de fet ja seran cinc anys), finalitza la gravació d’un nou CD per a piano solista i prepara un nou repertori amb Sebastià Gutiérrez per a un proper CD a duo de flauta tra-vessera i guitarra. Mentrestant les notes s’escapen per la fines-tra de la seva vivenda-espai de creació on la música és la seva vida. O a l’inrevés.[www.ignasihenderson.com]

s. mAnzAnerA tomi osunA

“Cada dia tinc ganes de tocar. No em

resulta cap obligació”, assegura el músic

les obres de la jornada solidària de paspartú amb la Marató ja són a la galeria gracienca. Les propostes artístiques realitzades el passat 19 de desembre per la recaptació de fons per La Marató de TV3 ja han estat traslladades a la galeria del carrer Verdi, 25, a disposició dels interessats.

cedidA

Sala Porta4 engega l’any amb l’obra ‘protAgonizo’

REDACCIó

Aquest dissabte la Sala Porta 4 arrenca la temporada 2011 amb la proposta de la Compañía Rotura, que presentarà durant els caps de setmana d’aquest mes l’obra protAgonizo. L’ac-triu “prota-agonitzant” és Ester Bellver, que també assumeix la dramatúrgia i direcció de l’obra, on una actriu contempla estra-nyada la seva imatge enfront del mirall del camerino. En ell se li aniran apareixent, com en una pel·lícula, els diferents escenaris

transitats en la seva vida, revivint amb això els papers representats en el teatre i en la revista dels anys 80, gènere en el qual va debutar com a artista. De la llacuna de la seva memòria ressorgeixen esce-nes i records de la seva infància: la nena que va ser. Il·lusions i desil-lusions desfilaran com a passos de Setmana Santa. Amors i desamors van conformant un viacrucis que li faran desembocar en un Judici final. Contemplar amb sorpresa el ressentiment, les pors, l’èxit i fra-càs del personatge que representa la seva vida.

la cartelleracinEMES

BoSQUE MUlticinEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Los próximos tres días. 116.00, 19.00. 22.00 i 00.40. Dv i ds, 16.00, 19.00 i 22.00.• Como la vida misma. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.• The tourist. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.• Las crónicas de Narnia - La Tra-vesía del viajero del Alba. 16.15• La llave de Sarah Dv i ds, 19.15, 22.15 i 00.40. La resta, 19.15 i 22.15.• Ahora los padres son ellos.Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05• Los viajes de Gulliver (3D). Dv, ds i dg, 16.00, 18.05 i 20.10. Dl, dm, dc i dj, 16.00 i 18.05.• El discurso del Rey. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10,

19.10 i 22.10.• También la lluvia. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. I la resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Camino a la llibertat. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

caSaBlanca-Kaplan. Passeig de Gràcia, 115.• Sala 1: Cyrus. De dv a dm, 16.00, 17.40, 20.50 i 22.30. El falso orgasmo. De dv a dm, 19.20. •Sala 2: El film socialisme. De dv a dm, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00.

cinEMES GiRona. Girona, 175• Megamind 3D. Dg, 12.00.• Sarsuela: Luisa Fernanda. Dg, 18.30.• El discurs del rei. Dv i ds, 20.00 i 22.30. Ds, 17.10. Dg, 19.15 i 22.20. Dl, dm, dc i dj, 17.00 i 19.30.• El esfuerzo y el ánimo. Dv, 18.25.

Dg, 20.50. Dl, dm, dc i dj, 22.00.• Viatge màgic a l’Àfrica (3D). Ds, 16.00.• Los viajes de Guiliver (3D). Dv,

16.50. Ds, 17.45. Dg, 16.00.• El jardín de los cuentos. Dg, 12.00.• No controles. Dv, dl, dm i dc. 18.00, 20.20 i 22.20. Dj, 18.00 i 22.20. Ds i dg, 16.15, 18.00, 20.20 i 22.20.• El pequeño rey Macius. Dg, 12.00.• La clau de Sarah. Dv, dl, dm, dc i dj, 17.10, 19.15 i 22.15. Ds, 19.15 i 22.15. Dg, 17.10 i 22.15.

laUREn GRàcia. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: The tourist. 16.10, 18.15,

20.20 i 22.30.• Sala 2: Los próximos tres días

16.15, 19.15 i 22.15.• Sala 3: También la lluvia. 16.10,

18.15, 20.20 i 22.30.• Sala 4: Los viajes de Gulliver.

16.20 i 18.20. Bruc, el desafío.

20.20 i 22.20.

vERDi. Carrer. Verdi, 32 • Sala 1: El discurs del rei. 15.50,

18.05, 20.20 i 22.35..• Sala 2: Tengo algo que deciros.

16.00, 18.05, 20.15 i 22.30.• Sala 3: Chloe. 16.05 i 20.15. When

you’re strange. 18.10, i 22.25.• Sala 4: La clau de la Sarah. 15.55,

18.05, 20.20 i 22.30. • Sala 5: How much does your

building weigh, Mr. Foster? 16.10 i 20.20. El último bailarín de Mao. 18.00 i 22.00.

vERDi paRK. Torrijos, 49. • Sala a: Pa negre. 16.00. Balada triste de trompeta. 118.05,

20.15 i 22.35.• Sala B: The tourist. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35.• Sala c: Biutiful. 16.00, 19.00 i

22.00. • Sala D: Cartas al Padre Jacob.

16.30, 18.15, 20.10 i 22.20. Metro-polis Ferry. 21.45.

tEatRESalMERia tEatRE. Sant Lluís, 64. • La Frau. Fins el 16 de gener. •Antí-

lopez Show (23 de gener). •L’altre llibre de les bèsties (15 i 16)

tEatREnEU. Terol, 26. cafè-teatre. Pinxes de la cocina

de los monólogos: Toni Cruz. Dll, 21.30. Quim Via & Eutanàsia col.lectiva: Quina merda tot. Dm, 21 h. El club de la màgia 2. Dc i ds, 22 h. Ros. Dj, 20.30 Magia de cer-ca. Dj, 22 h. La noche Abozzi. Dv, 20.30.Graciosos amorosos. Dv, 22 h. Esclavos tv. Dv, 23.30. Magic Fa-bra: ilusión o mente Ds, 20.30. Los Martínez. Ds, 23.30. 3 monólogos de risa. Dg, 20 h. • Sala del mig. Optimisme global. Dg, 18.30. • Xavier Fàgregas. 4t campionat Impro-Show. Dj, 21 h; dg, 18.30.

l’independentde Gràcia

14

7 de gener de 2011

EsportsEuropa i Lluïsos afronten el 2011 amb la il.lusió de lluitar per l’ascens El bàsquet masculí i el futbol escapulat encaran l’any amb aspiracions de primer nivell

l’any comença amb les temporades tot just a l’equador de les diferents competicions, moment en què la majoria de conjunts es replantegen els seus objectius. En el panorama gracienc, dos clubs destaquen pel que fa a les màximes aspi-racions esportives de l’inici del 2011. l’Europa, per una banda, encara el que resta de lliga com a segon i clar candidat al play-off. i, per l’altra, l’equip sènior masculí de bàsquet no vol desaprofi-tar una oportunitat histò-rica per disputar l’ascens a la lliga EBa.

ÈRIC LLUENT

Sovint els entrenadors, especial-ment en categories no professi-onals, acostumen a evitar parlar de qualsevol objectiu que no vagi més enllà del partit a partit o, en tot cas, de la permanència. L’estil que es porta ara és el de tocar de peus a terra i no deixar volar la imaginació. Això ajuda a mante-nir concentrats els jugadors i, a més, evita que l’aficionat es que-di amb un pam de nas a final de temporada al veure que les coses no han anat com s’havien pretès durant el mes de setembre. Tot i així, el cert és que aquest 2011 comença amb il.lusió per a l’es-port de la Vila. Els dos màxims representants d’aquest somni són el futbol de l’Europa i el bàs-quet de Lluïsos. Pedro Dólera, míster escapulat, ja sap que, amb

ànGeL GArretA

ceLebrAció d’un GoL de L’europA AquestA temporAdA AL nou sArdenyAz

la primera volta que ha fet el seu equip i amb les aspiracions d’una grada que porta anys esperant que el conjunt estigui a dalt, poc pot fer perquè la paraula ascens no estigui dia sí dia també en boca dels seguidors i la premsa. Amb més cautela s’ho pren Car-les Rofes, entrenador de Lluïsos, a qui ben poc li agrada sentir la paraula EBA, la lliga superior a la qual tenen dret a promocionar els quatre primers classificats de Copa Catalunya després, això sí, d’una seguit d’eliminatòries. Amb tot, els de la plaça del Nord i els del Nou Sardenya comencen l’any situats en segona posició en les seves respectives competi-cions i havent demostrat que no és gens eixelebrat somniar amb l’ascens.

El proper 19 de gener a dos quarts de vuit del vespre tindrà lloc a la sala de premsa del Club Esportiu Europa una taula ro-dona organitzada per l’Inde-pendent en què els entrenadors dels tres principals equips de la Vila de Gràcia, Pedro Dólera (Europa, futbol), Carles Rofes (Lluïsos, bàsquet) Jose Montero (Catalunya, waterpolo) refle-xionaran sobre la situació dels seus equips i les prespectives de futur. Sota el títol L’ascens: som-

ni o malson, la xerrada analitza-rà fins a quin punt condicionen els pressupostos econòmics dels clubs les fites esportives i com afecta això a la competitivitat d’uns jugadors que, en tots els casos, compaginen l’esport amb la seves feines habituals. Po-dria un equip gracienc aspirar arribar als màxims nivells de competició? Donat el cas, algun conjunt hauria de renunciar a la categoria? Com afronten els equips aquest 2011?

Taula rodona sobre bàsquet, futbol i waterpolo gracienc

El Catalunya comença l’any visitant el cuer, el Túria

ÈRIC LLUENT

L’any comença per al conjunt de waterpolo del Club Natació Catalunya amb una de les cites més importants de la tempora-da. Els graciencs es desplaçaran fins a Castelló per jugar diumen-ge a les dotze del migdia amb la clara intenció d’emportar-se el tres punts de la piscina del dar-rer classificat de la taula. El WP Túria encara no ha sumat cap punt des de l’inici de la lliga i, per tant, ja porta vuit jornades perdent. Per la seva banda, els de Can Toda ocupen la penúl-tima posició i, per tant, aquest enfrontament es presenta com a clau per distanciar-se de l’úl-tima posició i poder afrontar la temporada amb més tranquil.-litat amb l’objectiu de no ha-ver de disputar la promoció de descens (ara mateix si acabés la lliga l’hauria de disputar). En cas de victòria dels de la Vila, la distància amb el Túria seria de set punts i, depenent dels altres resultats, podria avançar a dos conjunts més. En la jornada del dia 15 de gener, el Catalu-nya s’enfrontarà a un altre rival directe de la zona baixa, el Real Canoe. “Són dos partits absolu-tament claus, sobretot el primer a València. Hem de tornar a agafar un bon ritme de joc per tornar a ser competitius. Aques-tes setmanes hem treballat molt bé. Si guanyem els dos propers partits encara podríem optar a jugar la Copa del Rei”, ha ex-plicat Jose Montero, entrenador de l’equip.

de Gràcia

15

7 de gener de 2011l’independent

Activitat econòmicareportatge

Havent estudiat belles arts a París, a Jules Marchand no li agradava gaire la idea de se-guir treballant en el sector de la restauració com havia acos-tumat a fer des que va arribar a Gràcia l’any 2004. Va ser tot just fa dos anys quan va decidir deixar-ho tot i replan-tejar-se la seva vida laboral. El procés de acabar de definir la idea va durar un parell de mesos en els quals Marchand va intentar trobar un producte de disseny que, d’una banda, fos econòmic i, de l’altra, útil per a les persones que l’adqui-rissin. Així va néixer Producci-ons Papup, nom amb el qual s’identifiquen les diferents col.lec cions que ha fet fins ara. “Estic satisfeta perquè m’ha sortit tot bé i ara em puc gua-nyar la vida, inclús millor que abans. Però si no m’hagués

Viure d’un somni de paper

Èric Lluent

JuLes mArcHAnd, A LA sevA pArAdA de LA firA de nAdAL de LA pLAçA revoLució

La crisi ha dut a Jules Marchand a dedicar-se a allò que volia

“Els moments de crisi econòmica són idonis per a intentar viure dels teus somnis; no hi tens res a perdre”. aquesta és la filoso-fia de Jules Marchand, artista parisenca que fa sis anys que viu a Grà-cia i que des de fa dos es dedica dia i nit a pro-duir els seus dissenys d’objectes com mone-ders o bosses de viatge a partir de retalls de revistes i diaris antics, cosits i plastificats. Realitzar el seu somni li ha servit per a dues coses: guanyar-se la vi-da i tenir la satisfacció d’haver-se arriscat.

anat bé, almenys estaria conten-ta per haver-me dedicat al que jo volia”, subratlla Marchand, després de dos anys treballant en aquest projecte. Una de les

seves influències per acabar-se de decidir i fer el pas cap a una vida laboral autònoma i centra-da en els seus somnis i objuec-tius va ser el documental Man on wire que explica la història de Phillippe Petit, funàmbul fran-cès que l’any 1974 va fer el seu somni realitat: caminar per un

cable que unia les dues torres bessones de Nova York, a més de 400 metres d’alçada, sense xarxa ni corda de seguretat. “Veure aquest documental em va acabar de donar l’empen-ta que necessitava per viure del meu art”, explica l’artis-ta gracienca. Marchand té el seu taller al carrer Llibertat, que comparteix amb un altre artista i dissenyador, i és allà on produeix els objectes que després ven a les fires d’artesa-nia a les quals participa, com la que s’ha fet aquestes festes a la plaça de la Revolució. Amb un “espero que el gaudeixis”, Marchand acomiada cadascun dels complements que ha fet a mà i que habitualment criden l’atenció dels compradors.

Èric LLuent

“Els moments de crisi són idonis per intentar viure dels teus somnis; no hi tens res a perdre”

de Gràcia

16

7 de gener de 2011l’independent

la torratxa

Dècades

La meva filla (una dècada i mitja: pura adolescència) em demana quina és la millor dè-cada de la meva vida. Repas-so mentalment els meus vint, els trenta, els quaranta-i-pocs que gasto ara, i responc: “La que vindrà”. Mig perquè m’ho crec i mig perquè ja m’està bé autoenganyar-me. Frank Sinatra cantava The best is yet to come fins poc abans de dinyar-la, i va convertir la frase en epitafi: a la seva tomba es pot llegir justament això, que el millor encara ha de venir.És probable, de fet, que el millor ja hagi passat. I és possible que el nostre futur es compti en dies o mesos, no pas en dècades. Però so-miar és de franc i ens millora l’humor. Si ens sotmetéssim cada matí a un bany de realisme, el consum d’an-tidepressius es dispararia tant que sortiríem de la crisi econòmica a costa d’enfons-ar-nos en una crisi anímica sense sortida.És fotut, doncs, acceptar que mai tindrem una caseta a l’Empordà. Que no ens tocarà la loteria ni accedirem a una feina tan ben pagada com ens mereixem. Que no tindrem idees brillants de les que canvien el món. Que ja no perdrem els quilos que ens vam proposar eliminar el segle passat. Que no som tan bones persones com volem creure. Que no escriurem mai una gran novel.la. Que la nos-tra millor dècada queda molt enrere. I que l’oportunitat tru-carà finalment a la porta de casa un vespre que haurem sortir a llençar els diaris vells al contenidor blau.

Eva Piquer

mirada enfora

ljubljana o com fugir de venècia

A vegades el Born, d’altres el Raval o la Vila de Gràcia. I ca-dascun per motius diferents. Alguns li han dit la nova Pra-ga, amb traços d’Amsterdam, Riga, Salzburg o Viena. Qual-sevol podria veure similituds entre una ciutat petita que cada vegada expandeix més la seva força d’atracció i alguns punts de Barcelona o d’altres capitals del vell conti-nent. Només arribar, la capi-tal d’Eslòvenia et posa de bon humor. És pro-pera, amable, moderna però amb la suficient història cultu-ral i patrimonial per satisfer els ànims de qualsevol buscador de monuments i racons d’interès. La ciutat del drac facilita la vi-da al viatger: al nucli antic de la ribera dreta del riu Ljubljanica i al centre de la ribera esquerra hi trobes material prou interessant per passar-te les hores passejant. És una llàstima que aquell dia la pluja difuminés les fantàstiques

Quatre dies a venècia són suficients. la ciutat italiana pot provocar alts nivells de claustro-fòbia i empatx turístic. Malgrat que algunes de les imatges que et proporciona són impa-gables –i quan les vius desitges congelar el moment per sempre-, la idea de fugir a un altre lloc lluny de gòndoles, gelatos i màscares de carnaval va ser aprova-da per una contundent unanimitat. a només 250 quilòmetres aparei-xia en el mapa ljublja-na, la petita i preciosa capital d’Eslovènia. El viatge en cotxe prome-tia. però el punt d’arri-bada, encara més.

Silvia Manzanera

vistes que s’aprecien des del cas-tell que domina tota la ciutat, així que perdre’s pel laberint de carre-rons del barri antic va resultar la millor opció. Les cafeteries (que volen ser fashion i veritablement ho aconsegueixen) competeixen amb tallers i botigues modernes

en espais mil.le-naris. Com tots els territoris que compten amb una història de pobles diversos que han deixat la seva imprem-

ta i influït en la seva identitat, l’oferta gastronòmica a Ljubljana és multicultural (si això es pot dir de la gastronomia). Però aquesta vegada obviem d’immediat qual-sevol record a gelato o gnocchi, i preferim l’estofat hongarès. Els preus, al contrari que a Venècia, són raonables, i et pots permetre sense que et faci mal l’estòmac un vi del país. Després de dinar, doncs, la ciutat encara et posa

de millor humor que quan ha-vies arribat, i saps perfectament que haver deixat enrere el Veneto per uns dies ha estat una de les millors decisions preses en ple viatge. Però el millor és quan, a l’oficina de Turisme, t’expliquen tot d’anècdotes sobre el riu, que justifica el símbol de la ciutat, el

imAtGe deL centre de LA cApitAL d’esLovÈniA. A sotA, pAnoràmicA de venÈciA

drac. Segons una de les nom-broses llegendes sobre rius i dracs, quan una donzella creua el pont d’Els Dracs, els animals que hi ha a cadascuna de les cantonades mou la cua. Per si un cas no girem el cap, no sigui que els dissuadíssim de les seves intencions.

s. mAnzAnerA

s. mAnzAnerAPerdre’s pel laberint de carrerons del nucli antic va ser la millor opció un dia de pluja