A la recerca de la traducció digital

8/6/2019 A la recerca de la traducci digital

1/16

RESUMEN: En el presente trabajo describimos el ejercicio de traduccin al cataln del poe-ma Im Simply Saying de la autora Deena Larsen. Como lectoras hemos profundizado en elsignificado de la obra, nos hemos cuestionado sobre las connotaciones del idioma de partida yde llegada y sobre qu referentes de una y otra cultura deben apreciarse en el resultado finalde la traduccin. El proceso de traduccin de esta obra digital nos ha llevado a comprobar lagran permeabilidad de los textos literarios, por lo que hemos llegado a cuestionarnos sobre elhecho mismo del acto de lectura como relectura y sobre la traduccin como recreacin de unaobra. Pero adems, las caractersticas intrnsecas de la literatura electrnica nos han obligado a

buscar estrategias y soluciones radicalmente nuevas, tambin en la traduccin.

Palabras clave: traduccin, acto de lectura, multiplicidad de significados, poesa digital.

ABSTRACT: This essay describes the exercise of translation of Deena Larsens poem Im Simply

Saying into Catalan. As readers we have looked for the meaning of the poem, but have takeninto account the digital nature of the text itself. Thus, we have been exploring the semanticalconnotations that change from one language to another and we have also put the stress on whatcultural referents of both languages must be assessed the final result of the translation. Thetranslation process of the digital poem has led us to check the high permeability of the literarytexts. We came to question the act of reading as a rereading and the translation as a recreationof a specific work. In addition, the intrinsic characteristics of electronic literature have forcedus to search for radically new strategies and solutions in the translation.

Key words: translation, act of reading, digital poetry, multiple meanings.

IM SIMPLY SAYING DE DEENA LARSEN.A LA RECERCA DUNA TRADUCCI DE POESIA DIGITAL

Oreto Domnech masiI.E.S. Paco Moll de Petrer. Hermeneia. Universitat de Barcelona

[email protected]

Sandra hurtaDo escobarHermeneia. Universitat de Barcelona

[email protected]

Berta rubio FausHermeneia. Universitat de Barcelona

[email protected]


2/16

2 Im simply saying de Deena Larsen. A la recerca duna traducci de poesia digital

1. un exercici De curs

Aquesta comunicaci es basa en lexperincia didctica dels estudiants del Mster enLiteratura en lEra Digital1 que dirigeix la Doctora Laura Borrs i Castanyer a la Uni-versitat de Barcelona. Alguns estudiants que cursvem en aquell moment, a primeriesde maig del 2008, el curs despecialitzaci dedicat a les Textualitats Electrniques(Cristina Casals i Miret, Luis Rodrigo Castaeda i Aguilera, Oreto Domnech i Masi,Assumpta Grabolosa i Sellabona, Sandra Hurtado i Escobar, Jaume Ribera i Roca, BertaRubio i Faus, Josep Turon i Triola, Lluis Vila i Soriano i Carla Vilardeb i Calaf) vam

participar en un exercici collectiu de traducci al catal i al castell dun poema digital,concretament Im Simply Saying2 de la poetessa estadounidenca Deena Larsen. Vala dir que aquests estudis es cursen completament en lnia usant com a plataforma detrobada una aula virtual que possibilita la docncia en el mateix curs amb alumnesprocedents de pasos diversos.

Aquest exercici lingstic i literari ens va fer protagonistes duna intensssima imolt valuosa reflexi acadmica feta en grup: una autntica dissecci de prcticamenttots els significats del poema que es desenvolupava a la pantalla de lordinador. Sig-nificats que, desprs, fixarem en paper i que van haver de ser interpretats, discutits iconsensuats per poder ser traduts, i encara, finalment adaptats per poder ser muntatsen el suport digital que els pertocava.

Els ms de cent missatges que es van generar al frum en les tres setmanes dereflexi al voltant de la poesia digital ms, a banda, els cent cinquanta missatges escrits

pels alumnes al llarg de les tres setmanes posteriors en les quals ens vam dedicar alanlisi i la traducci daquest poema concret demostra que lacostament al fet literaride manera cooperativa pot significar molt ms que un simple exercici de curs. Presen-tem, doncs, un exemple ben aprofitable de construcci collectiva del coneixement i,possiblement, un miratge del que pot ser i hauria de ser leducaci del futur.

1. .2. .


3/16

3oreto Domnech masi / sanDra hurtaDo escobar/ berta rubio Faus

2. Primer acostament

Vam entrar al mn de la poesia digital de la m de les avantguardes. En un exercicimolt amable de pedagogia de la literatura vam ser conduts pels nostres professors,Laura Borrs3 i Joan Elies Adell,4 pels poemes visuals animats, Anipoemas, dAnaMara Uribe. Els lligams amb el fenomen de trencament del discurs potic que vanproposar les avantguardes eren tan evidents que ms que sentir-nos perduts o qestionatsva ser com un capbussament dins la tradici ms clssica. Tanmateix, gradualment,vam anar descobrint com la denominada e-poesia es desplega en un ventall tan variat

i divers com el de qualsevol altre gnere potic. Des dels gargots infantils reblerts deconnotacions simbliques sobre la lectura de 10 poemes en 4 dimensions 5 de XavierMalbreil fins al vertigins joc literari de Jason Nelson a Game, Game, Game AndAgain Game6, una metfora del fluid intern que s la conscincia, vam anar navegant,amb un cert rumb pel fet literari digital. Malgrat que aquelles obres que estvem llegint ja no responien a la definici exacta de poesia dins dels nostres esquemes acadmicsintentvem lligar-les amb all conegut.

A les obres de Deena Larsen no s difcil trobar aquesta connexi amb all conegutde qu parlvem ads. A Im Simply Saying la materialitat del poema, la disposiciespacial de les paraules a la pgina en blanc i els jocs amb la descomposici delsversos en paraules, prefixos i lletres, emfasitzant-ne el significat o atorgant-los-en denous ens remetia a la literatura en el sentit ms literal (o tradicional) del terme. I elsmoviments del poema, les lletres que esdevenen ocells i volen lliures eren una clara

referncia a la poesia concreta i la poesia visual. Sempre, per, en un entorn digitalque explota la capacitat devocaci, de connexi de significats transmesos a travs demitjans diferents: paraula, imatge, so i moviment.

Aquest poema de Deena Larsen, definitivament, ens va captivar. Una obra apa-rentment ms tranquilla i pausada que altres sens mostrava complexa en la lectura,per tots els misteris i significats profunds, transcendents, que amagava. I s que ImSimply Saying fa de la lectura una experincia dautntica immersi, al peu de la lletra.

3. Prctica... i teoria De la traDucci

3.1 Dins dun mot, quanta gent que hi viu!7

Traduir s un repte apassionant i s innegable que el repte esdev ms gran icomplicat si ens acarem amb el gnere de la poesia; transportar les figures retriques

3. ..4. .5. .6. .7. Vicent Andrs Estells, 1972 dins Primer llibre de les odes.


4/16


duna llengua a una altra8 sens representa com una mudana de delicades peces devidre que poden arribar al seu dest en tota la seua esplendor... o fetes bocins. A la poesia digital shi suma, encara, que les figures retriques estan vives: el clmax delpoema pot, per exemple, submergir-nos visualment en un altre lloc de la pantalla; unareferncia a la natura ben b pot estar representada per dues lletres que volen comocells i naden com peixos...

Aix doncs, vam haver de bastir de cap i de nou estratgies dacostament a lobra,conseqncia de la seua naturalesa digital. Tanmateix, sens dubte, aquest esfor extrasobre lobra concreta ens va proporcionar valuosos aprenentatges no noms sobre

lexercici especfic de lectura i traducci sin tamb sobre el fet global de traduir.Exacte, s com entrar dins les entrmenes de lobra i veuren les juntures.Una mica com si fssim cirurgians i nanssim fent la dissecci, que defet s el que caldr que fem per entrar-hi. La traducci com deia la Bertaal missatge que ha penjat a lanterior carpeta potica ser complexa

precisament per la seva mutabilitat i subtilitat per per aix estemtots junts, no?9 Laura Borrs.

Nosaltres, prviament, ja havem treballat lobra, lhavem analitzada des duna perspectiva nova de lectors, la coneixem molt b i ens havia agradat molt. Per lanostra motivaci es va convertir en entusiasme quan vam saber que era una propostade la mateixa autora:

Sobre la Deena, he de dir-vos que lany passat a Maryland em va de-manar si el volia traduir al catal i al castell per a que el Simply 7tamb estigus en aquestes llenges. Jo he anat molt atabalada, per variar,

per si us animeu i voleu que ens hi posem tots plegats, no estaria gensmalament com a aportaci del curs a la poesia digital, oi? Laura Borrs.

Lentorn digital contribueix a la difusi de la literatura acostant els lectors als au-tors, desmitificant-la, mostrant-la com una experincia vital, en definitiva, fent-la msvaluosa i la lectura del poema com a acte individual tamb esdev una construccicreativa que creix infinitament millor quan es desenvolupa en la xarxa. El treball detraducci i interpretaci en equip es va fer en un frum obert als alumnes del curs,seguint un model densenyament dialgic, fent autntic treball cooperatiu. La construc-ci collectiva del coneixement passa per tornar al dileg pensat, mesurat, reflexionat; per incitar a la discussi intellectual sana, generosa; per traure lestudi de les lletresde lindividualisme i lantigor. Nosaltres vam formar part dun grup destudiants quees van deixar anar amb emoci i passi al llarg de tot el procs de traducci del

8. En la present reflexi ens centrarem en lexercici concret de traducci al catal, per b que tambvam fer una traducci al castell del mateix poema.

9. Missatge del dia 15-05-08 al frum. Des dara, totes les cites dels estudiants o dels professors re-meten al frum.


5/16


poema, en una constant descoberta i aprofundiment en els significats de lobra, en laconstrucci duna obra junts.

Tot aquest procs que estem duent a terme, totes aquestes reflexionslxiques i semntiques noms fan que reflectir i explicar amb claredatel seu poema: cada paraula amb la qual ens enfrontem ens evoca, ens

parla, ens fa relacionar (a cada un de nosaltres) diferents significats... is aqu on els nostres pensaments sallunyen dels versos/lnies, doncs,suposo que us passa com a mi, shi poden veure tantes possibilitats! i avegades, cap em sembla que li acabi de fer prou justcia! Cristina Casals.

Una literatura radicalment nova i una manera de treballar-la als antpodes de la llitradicional. O, ms aviat, una manera de fer que recupera all essencial de la pedago-gia ms clssica? Els deixebles avancen a fora dun qestionament constant sempreguiats pels mestres... O, fins i tot, un revival de les pedagogies ms renovadores...del segle passat? Clestin Freinet ja parlava del tempteig experimental i de lambientcooperatiu. Tot de reflexions sobre el fet densenyar i aprendre que sens obrin enforma de nous horitzons. Aix s: tothora ens sabem al centre de laprenentatge; ensesforvem perqu rem conscients, en tot moment, de la complexitat de lexercici, per les caracterstiques, com hem dit abans, daquesta mena de literatura i, sobretot,rem conscients que all que tenem davant era un poema que, com sempre, llegemdes de la nostra tradici.

En segon lloc, el fet que faci servir la font Comic sans, me lha fetveure amb un toc de comicitat que, pel tema de fons de Simply 7 haesdevingut, al final, ironia. Aquesta opci afegida a lelegncia, mharessonat a la poesia noucentista de Carner, no gens avantguardista, peraltra banda. Jaume Ribera.

Per qu no mirem de fer aquests dos versos a la manera de Joan Salvat-Papasseit, la traducci catalana, dic? Podem posar LA SANG ENCESADE LA ROSA. Qu us sembla? Jaume Ribera.

3.2. Primer recompte dels versos

Potser influenciats per la nostra tradici lectora ens vam aturar, en primer lloc, enel ttol, per una triple versi daquest ens va sorprendre. En primer lloc, el tenem ala portada del poema, que s la pgina prvia a lobra. Aquesta pgina sol aparixera moltes obres literries digitals i ns una conseqncia directa de lentorn on esdesenvolupa lobra: la del poema que ens ocupa dna compte de lautoria compartida(text, disseny i msica, en aquest cas) i ens proporciona unes pautes de lectura sotalepgrafInstructions. En segon lloc, a ladrea web on sallotja lobra trobem que elttol est abreujat duna manera especial: Simply7. En accedir al poema, de nou elmateix ttol que apareix a la portada: Im Simply Saying.


6/16


Vam comenar a reflexionar sobre el perqu daquesta versi abreujada del ttolque apareixia a lURL tot buscant la presncia del nmero set a lobra: potser un en-cavalcament dels dos ltims versos feia que el poema en tingus set en lloc dels nouque podem veure o, tal vegada, el nombre es referia a la quantitat de moviments delpoema... I si la msica hi tenia alguna cosa a veure? Els diferents estils musicals benb podien relacionar-se amb els moviments de les paraules com si duna dansa es trac-ts. Sense oblidar la importncia del nmero set a la histria de la humanitat, s clar:

Aix del 7. El 7 s present en la nostra cultura i en daltres: les 7 me-ravelles del mn, els 7 pecats capitals, el 7 cel dels musulmans, els 7turons entre els quals es va formar Roma (bressol de la cultura occidentali font de lalfabet llat, el que utilitzem nosaltres) Noms sn unes idees.Carla Vilardeb.

Temps desprs se li va preguntar a lautora sobre la simbologia o significat del set: elnmero set noms apareixia a lURL perqu era la darrera versi treballada del poema.

El Simply7. Realment s curis com sn les coses. Resulta que diu que stotalment casualitat que el poema aparegus amb aquest ttol: Simply7

perqu el 7 noms era la darrera versi treballada mentre guardava eldocument. El que passa s que per error no va treure el nmero i allva quedar en una de les versions ms difoses. De tota manera, en saberque en catal, Simply7 sonava feu-vos al cas que s una transcripcifontica: simpli set, com said en angls, es va quedar meravellada!Aix que, ja ho veieu, com hi ha atzars que acaben tenint sentit, un diao altre. Poc que sho podia pas imaginar, ella, que el seu poema acabariaessent tradut al catal per uns intrpids estudiants com vosaltres! LauraBorrs.


7/16


Com s que vam estirar tant del fil del ttol del poema? Lancdota illustra molt bcom la nova manera de llegir aquesta literatura ens obligava a buscar significats ocultsi a observar acuradament tot el text perqu no sens en perds res. Els misteris queamaga la poesia digital ens obliguen amb ms fora a la relectura i ens comprometencom a lectores en un pacte en el qual la part ldica semfasitza perqu s essencialen la literatura digital: la lectura com a descoberta. Per tant, formava part del nostrecomproms com a lectores buscar, investigar i arribar a les profunditats de totes lesparaules. I el ttol s el primer element on tradicionalment busquem referncies, pistes.Segons Baudelaire un poeta no s sin un traductor, un desxifrador.10 I a nosaltres ens

tocava ser-ho, tamb, si volem que els lectors dIm Simply Saying gaudiren tantcom nosaltres ho havem fet.

3.4 En puntades: els entrebancs del procs

A partir de lanlisi del ttol del poema, el frum de la nostra aula virtual va entraren ebullici en noms unes hores. Vam comenar per desplegar el poema sobre el paper, s a dir, vam comenar a desplegar el poemari virtual sobre un document detext. Vam voler ser fidels fins i tot a laspecte perqu tot en el poema ens parlava. Iamb la reflexi lingstica van anar sorgint temes metalingstics, com ara la perspec-tiva de gnere, la dialectal, la de la pragmtica del discurs, la traci interpretativa, laintertextualitat, les figures retriques...

10. Or quest ce quun pote ... si ce nest un traducteur, un dchiffreur? Baudelaire, Ch. Or quest ce quun pote ... si ce nest un traducteur, un dchiffreur? Baudelaire, Ch. Or quest ce quun pote ... si ce nest un traducteur, un dchiffreur? Baudelaire, Ch.Or quest ce quun pote ... si ce nest un traducteur, un dchiffreur? Baudelaire, Ch. Baudelaire, Ch.Baudelaire, Ch.Baudelaire, Ch. uvresCompltes. Paris: Gallimard, 1961 (Bibliotheque de la Pliade) p. 705.


8/16


Els punts ms complicats de la traducci estan relacionats amb tres aspectes deltext potic: el significat de les paraules, la morfologia i lestructura oracional i els jocs fontics del poema.

Des del punt de vista semntic, hi ha una ambivalncia volguda dalguns signi-ficats. Sovint lautora tria paraules acostades a la colloquialitat amb frases fetes iexpressions que remeten a aspectes quotidians de la vida. Un exemple daix el vamtrobar a lexpressi institches, relacionada amb el fet de cosir (significa embastat) itamb amb el dolor (fiblades, punxades). Ens vam decidir per en puntades perqurecollia el doble significat que intuem que pretenia transmetre lautora, dedut pel

significat global de lobra.Sistitches tamb t la idea de dolor, per qu no conservar puntades (defil i de peu)? No creieu que, si b duna altra manera, agafa una micael doble sentit? Berta Rubio.

Anem-hi amb puntades. Ha estat bo que haguem fet aquesta reflexi alvoltant del terme. Torno amb el cosir. No s si ho heu dit, per el teixir,tamb el podem relacionar amb Penlope i el seu fer i desfer, tamb plede dolor. Jaume Ribera.

Amb relationships tamb vam tindre alguna dificultat similar. Aquesta paraula ensva costar de traduir sobretot pel fet de trobar-ne una que no noms tingus un sig-nificat equivalent sin que tamb respects el moviment del poema: la segmentacide la paraula donava pas a daltres de semblants (relationships, relations, revelations,reveal intentions) amb qu jugava lautora. Vam optar per traduir les dues primerescom vincles i relacions, per mantindre el mats de la diferncia de significat.

Les locucions i frases fetes sempre sn complicades de traduir en qualsevol llengua ihom diu que all ideal s trobar-ne una dequivalent en la llengua darribada. Nosaltresvam haver de buscar una equivalncia de significat, per, que fos prctica per podermantindre el joc de moviments, per la qual cosa no vam poder usar cap expressiequivalent en catal. Per exemple, out of range significaria literalment fora de rangi un equivalent com a frase feta podria ser fora de lloc. En canvi, el moviment delpoema ens va obligar a buscar una altra soluci.

Amb el writeri el reader, actors fonamentals del fet literari, tamb vam patir algunentrebanc. Primer vam debatre sobre el significat original daquestes dues paraules

en angls per tal de trobar la ms encertada en la versi en catal. Vam trobar unasoluci que semblava, de bestreta, adequada i que ens va fer pensar en la perspectivadel gnere... i en algunes coses ms:

Em trobo que parlar en catal descriptor (per writer) i de lector (perreader), dna un to poc obert a la flexibilitat dinterpretaci, massa ex-

plcit, que facilita massa la interpretaci de writercom a (home) escriptor.Crec, (Carla, s aix?) que el que denota el writer i el reader angls vams enll: Writer pot ser lhome, la dona, el nen, la nena; engloba els


9/16


subjectes dambds gneres. Igualment passa amb reader. Per aix, jo emtrobo pensant amb el qui llegeix, qui escriu, pel binomi (writer-reader).Per una banda creem dues oracions amb idntic subjecte (qui) que posatots (actor) en un mateix nivell de protagonisme, i tamb tenim duesoracions-conceptes que ens resolen el tema de gnere (mascul-femen) ia ms, permeten incorporar varietat de nombre implcits, en el sentit queaquestes oracions poden englobar el sentit individual (escriptor, lector) iel collectiu (escriptura collectiva, wikis.., i lectura-traducci collectiva,com fem nosaltres). I tot aix obligant el lector a esbrinar qui s aquestqui llegeix, qui escriu. Jaume Ribera.

De vegades, per, el terme tradut afegia matisos nous al text, expandint-ne el sig-nificat. El cas de tongue va ser una troballa que ens va emocionar, ja que la traduccillengua li afegia tot de connotacions que, sens dubte, i encara ms en catal per lasituaci minoritzada de la llengua, reforava el missatge de lautora sobre la vlua dela literatura per si mateixa.

Walter Benjamin,11 sobre la traducci, puntualitza que: Mai no es revela fructus per al coneixement duna obra dart o duna forma artstica prendre en consideraciels receptors. I la veritat s que davant del poema de Deena Larsen rem, per damuntde tot, lectors. Per el debat collectiu ens va ajudar a canviar la perspectiva i vampassar del Qu entenc jo? al Qu diu el poema?. Un exemple que illustra aquestcanvi denfocament s la soluci triada per a lines que pel context podia ser lnieso versos. Vam triar lnies; de nou es va preferir la paraula que menys tancava el

significat, que menys condicionava la ment de qui llegeix.Pel que fa a la morfosintaxi, hi ha aspectes propis de la llengua anglesa que sn

difcilment traslladables amb exactitud al catal. En primer lloc, la prpia estructuragramatical de langls sembla que propicia un estil menys cohesionat que en catal 12(i encara menys que en castell) i aix ho vam notar tot i que es tractava dun poema,un text segmentatper se. A ms, cal sumar-hi la presncia del subjecte explcit en totesles oracions, la minsa variaci verbal i lescs s dels articles, aix com la puntuacioberta, reduda a la mnima expressi, en aquest cas, inexistent.

Sovint, al poema apareixen substantius sense cap article davant. La proposta, apriori, era introduir els articles dacord amb la naturalesa de la llengua darribada. Elpoema evoca loralitat, com si ens explics un relat i havem de buscar lequivalent aaquesta naturalitat en catal:

En primer lloc respecte al que tu proposes referit a Josep Turon, bsi-cament noms em cal dir que he afegit larticle davant dels substantiusescriptor, lectorisecret. Ls de larticle en catal i en angls s diferent,

11. Benjamin, W. / Jimnez, M. (trad.), La tasca del traductor, Revista Literatures 4, Segona poca,(2006), 129-143.

12. Cuenca, M. J., Estudi estilstic i contrastiu de larquitectura de loraci. Estil segmentat vs. estilcohesionat, en:Crculo de Lingstica Aplicada a la Comunicacin 7, (2001). Disponible a: , consulta: juny de 2008.


10/16


mentre que en angls no s sempre necessari i somet quan fan refern-cia a noms en general com s aquest cas, en catal no. La traducci noem sona b, i la falta de larticle sembla que tingui un to de telegrama.Carla Vilardeb.

Els pronoms personals que en angls sn obligatoris no calen en catal. Per hi hadiversos moviments al poema associats al canvi de pronom; lautora apella al lectori acaba per inclourel al seu discurs. s com si visualitzrem el procs del nosaltresinclusiu: un moviment, per tant, carregat de significat, ja que lobra estava dissenyada perqu el verb es mantingus i el pronom ans canviant. Daltra banda nosaltres ens

viem obligats a canviar el temps verbal i, per tant, a afegir nous moviments. Finalment,vam decidir deixar el pronom de la segona persona del singular i ho vam justificarcom a recurs potic:

Duna banda aquest tu no faria cap falta, perqu canviant el tempsverbal canviarem la persona i quedaria ms natural.Per la complicaci estaria en les paraules que en el poema originalestarien davall de know. Vull dir, dos efectes en la mateixa paraula, no

podria ser... (?)I em sembla que renunciar a aquest efecte que tenim darrere de you nomagradaria perqu, encara que s un efecte xicotet crec que s moltsignificatiu, perqu el we final inclou el lector/a i amb aquesta idea es

juga al llarg de tot el poema...

Aix, he pensat... Afegir el tu sona ms fort, potser ms artificial persacosta ms al lector/a (s com assenyalar-lo directament per desprs baixar lmfasi amb el jo s_es relaxa la tensi_ i desprs amb unnosaltres sabem inclusiu sequilibra una mica ms aquest tu inicial tanacusador). Ara b, les persones verbals de know tamb haurien de canviaralhora i aix no s si la cosa informtica ho permetria...Jo deixaria un TU al llarg del poema. Trobe que implica/acusa msdirectament el lector. Molts poetes lusen com un desdoblament del JO

potic. Oreto Domnech.

Pel que fa a laspecte purament morfolgic de la llengua, com ara els prefixos,sufixos i lexemes, vam tindre moltes dificultats. En primer lloc, de comprensi perqules possibilitats que es despleguen a Im Simply Saying a partir daquests elementssn moltes. I, de ms a ms, a lhora de traduir el problema no es tractava de trobarcombinacions equivalents sin de fer que aquestes combinacions funcionassen en el text.I s que al llarg de tot el poema els sintagmes es fragmenten en unitats de significatmnimes (paraules, prefixos, sufixos i lexemes) que volen lliures per tal de situar-seen altres llocs de lobra i atorgar-li nous significats. Aquest fenomen, de fet, s uncomportament que actua a mode de fil argumental del que sens diu, com una figuraretrica global; una metfora de la fragmentaci de significats en la xarxa reordenats enaltres significats nous, una imatge de la lectura fragmentada reordenada en altres lecturesglobals. Shavien de buscar equivalncies capaces de conservar el sentit de loriginal.


11/16


Una coseta sobre els protons. Mhe fixat en la seqncia que acaba elprotons i veig que deprojections es desplaa la partcula ions per afegir-se a pro que vola una mica ms amunt i al mateix temps la tvoladorava cap all. Sembla que no acaba mai de llegir-se perfectament proions

perqu la tvoladora ho corregeix a protons (a ms, s una tcom escritaa m, com una correcci que fos manual). Si tenem pro i con, passema ions i protons. Com ho veieu? :- Josep Turon.

I encara, pel que fa a laspecte fontic del poema, hi havia algun joc mig amagatdhomofonia que es perdia, inevitablement, en la traducci:

En el poema apareix surpress en comptes de suppress. Al meu entendrelautora juga a formar paraules a partir dun lexema (press) i 4 prefixes(ex, de, sur, re). Fins aqu tot sembla normal, fins que topem amb surpressi s quan la fontica entra en joc. Per explicar-ho en trets generals, enangls les r no es pronuncien quan segueixen una vocal. La qual cosavol dir que fonticament surpress i suppres sonen igual:


12/16


supres surprisesupres suppress(Disculpeu que no pugui mostrar-ho amb lalfabet de lAFI. La U hau-ria de ser una neutra (penseu en la fontica catalana) per espero queentengueu el que vull dir)

En catal proposo:

expressessuprimeixes

reprimeixespremsdeprimeixes, abateixes (em sona fatal). Carla Vilardeb.

Aquest exercici de traducci dun poema es va revelar com una prctica comple-tssima que abastava prcticament tots els elements que participen en la comunicaciliterria. La reflexi collectiva va tocar aspectes tan diversos com la perspectiva degnere o ls dels prefixos en angls i en catal. Aquesta reflexi literria i lings-tica encara es va haver dadaptar a la naturalesa del format digital, en aquest poemafonamentada en el moviment i en el joc espacial.

4. rePtes Digitals

Per aix, partint de la primera temptativa de traducci, un grup redut vam decidirpassar a la traducci efectiva de lobra. A travs dun document de text collaboratiu ia partir de la proposta que ja tenem hem hagut de prendre una srie de decisions quede vegades contradiuen, altres, en canvi, milloren o, senzillament, varien les que jahavem pres ara fa un any i mig. Isaas Herrero, professor del darrer curs del Msterque cursem i autor reconegut internacionalment de literatura digital 13 i Berta Rubioshan encarregat dimplementar el poema en el programa Flash de Macromedia.

13. .


13/16


Sens dubte, el programari ha condicionat en ltima instncia la traducci, de ma-nera que ha limitat les opcions possibles, al mateix temps que ha obligat en algun casa canviar totalment les propostes que shavien fet sobre el paper. Aix, per exemple,

ha estat necessari fer algunes variacions quant a la mida de les lletres per tal que eltext cabs en lescenari. Ladaptaci de la tipografia ha estat fonamental a lhora desolucionar els entrebancs gaireb insuperables que ha presentat el muntatge de la tra-ducci. El primer propsit era ser fidels a larxiu original per ats que es tracta dun poema relativament complex, el sistema Morphing Animation14 ha estat una llicncianecessria que, daltra banda, ha enriquit el resultat final. Leina tecnolgica es posa,ara, al servei de la literatura.

Per altra banda, ha estat difcil conservar els dobles significats; per en tot cas, shaintentat trobar una soluci que afects el mnim possible tot aquest joc de paraules tanimportant en la versi original. s el cas, per exemple, dels pronoms personals (I,you,we) amb els quals lautora juga en un sentit inclusiu i que hem hagut deliminar jaque, si no, havem dafegir moviments als verbs que, dentrada, no tenien. La decisifinal ha estat la tria del pronom tu que apella al lector amb fora, tot incloent-lo en

all que es diu i, alhora, pot funcionar com un desdoblament del jo potic.Altres solucions triades anteriorment shan hagut de descartar per una qesti

despai cosa que dna compte de com s de fonamental lescenari on es desenvolupael poema digital. s el cas de la proposta sobre writer i reader que va generar unaprofunda reflexi sobre les connotacions culturals dambdues paraules i el llenguatge

14. s una tcnica mitjanant la qual un objecte es transforma en un altre en moviment. En aquest casconcret sha usat per adaptar la tipografia a lescenari.


14/16


genricament marcat. Finalment, hem hagut de renunciar a la tria ms neutra (quiescriu, qui llegeix) perqu aquest fragment sajusts a la pantalla. Aix, tanmateix,no s nou en el camp de la traducci ja que, per exemple, en el cas dels cmics o deles canons, sovint la tria ve determinada pel format a qu shan dadaptar.

Cal per tindre present que la proposta que presentem s tan sols una de les im- plementacions possibles, la que hem cregut ms adient i respectuosa sobretot perques regeix per la voluntat de ser fidel al text original, buscant sempre solucions que nocomportassen grans canvis.

5. conclusions

La construcci collectiva del coneixement no s una utopia o un substantiu buitde contingut que es cita per semblar a lltima moda intellectual. s quelcom possiblei, efectivament, ara ms que mai grcies a les tecnologies relacionades amb la WorldWide Web. Us nhem volgut mostrar un exemple fefaent amb la descripci de lexercicide traducci del poema Im Simply Saying de Deena Larsen; un exercici cooperatiu,summament enriquidor, a travs del qual hem tractat a fons molts aspectes del fet literari:

Us heu fixat com heu reflexionat sobre la textualitat, les paraules, el seujoc en lespai, en conjunci amb el moviment, com heu indagat en el sig-nificat, en la connotaci, en lambigitat semntica o la plurisemanticitat?

Heu despullat el poema, lheu disseccionat, per alhora lheu acaronat:heu entrat dins seu. Heu jugat amb consideracions lingstiques, retri-ques, semntiques, sintctiques, hi heu afegit la perspectiva de gnere, ladimensi cultural, la dialectal... tot un luxe. Laura Borrs.

La literatura pot canviar de format, per no canvia quant a la seua profunditat, quanta la seua qualitat, perqu tal i com hem comprovat i demostrat amb aquest exercici,darrere de cada paraula hi ha una gran potencialitat expressiva, cada mot amaga unmunt de matisos que sens revelen no noms mitjanant el/s significat/s, sin tamba travs del moviment, de la tipografia, de la msica, de lorganitzaci en lespai... Iprecisament aix s un valor afegit a la literatura, a la poesia.

Continue pensant en all que hi ha darrere de les primeres paraules, de la

primera capa del poema. I lligant-ho tot, aquesta darrera frase amb el verbcosir/fiblades/puntades/dolor, em parla de la conscincia de la provisiona-litat o feblesa de les idees que hom t sobre poesia/literatura, pels canvis,

provocades pels canvis dels temps, pel mn virtual... Potser mequivoquemolt per lautora, pel que em sembla, s una poetessa que shi dedicaamb cor i nima perqu tot aix de la literatura digital es conega: Hi, Iam Deena. Im a hypertext / electronic literature / new media / electronicexpression addict. Perqu creu que t una gran potencialitat expressiva ivol investigar-la i compartir-la (lexercici que ha redactat a Connectionses nota pensat perqu els altres el puguen treballar). Oreto Domnech.


15/16


Magrada com es produeix aquest canvi sense ensurts visuals, per sconceptuals i de contingut. I s cert que en un primer moment es parlade coses simples, la qual cosa no significa que no tinguin importncia.Per crec que la simplicitat no est en el que lautora transmet, sin enla manera que t de fer-ho. Sandra Hurtado.

No es tracta noms duna mena de joc visual aparent; la digitalitat del poema noconsisteix en un simple canvi de suport sin que altera, transforma, afecta i somoutota una srie de conceptes i prctiques relacionades amb el fet literari. Atenci perqu potser la poesia estiga tornant als orgens: lespectacle, loralitat, el joc, el relat, la

intriga, lacostament al lector. Imprevisiblement, la modernitat t un efecte vivificant enles sovint ignorades humanitats i unes possibilitats didctiques mai imaginades abans.

bibliograFia

lanDow, G., Is this hypertext any good? Evaluating quality in hypermedia. Dich-tung digital, 3 (2004). Disponible a: , data de consulta: juliol de 2008.

larsen, D.,Im Simply Saying,Inflect. A journal of multimedia writing2 (2004). Dis-ponible a: , data de consulta:maig de 2008.

malbreil, x., 10 pomes en 4 dimensions. Disponible a: , data de consulta: maig de 2008.nelson, J., Game, Game, Game and again Game, (2006). Disponible a: , data de consulta: maig de 2008.


16/16

A la recerca de la traducció digital

Documents

Transcript of A la recerca de la traducció digital