A l'amor ms gran, a la immaculada estima,

a l'etern afecte, a la ms profunda adoraci, a l'incondicional carinyo, a la ms sublim tendresa,

a la ms pura passi...

...Als meus tres fills

Traducci de Na Bruna Marcs

Un pas petit vers immensos horitzons..

L'onatge d'un sol pet pot dibuixar un meravells oce de sentiments, per si mai no el mulles amb la vida,

llavors no podrs banyar-t'hi.

Per a na Teresa

1.PRLEG: De com un professor d'Histria va descobrir un llibre molt curis. 2.INTRODUCCI: De com els habitants del mn de Mai Potser emigraren buscant la terra promesa.

2.1. En el tren de la vida: De com na Teresa viatjava amb els seus pensaments vers un dest inesperat.

2.2. Comena el Congrs: De com una multitud d'nimes expectants esperen respostes que mai arriben. 2.3. NOSCE TE IPSUM L'auto-coneixement i les estratgies

relacionals: De com una nima prepara el seu viatge cap a la llibertat.

2.4. Pablo Malue. Doctor en Esperances. De com d'un apotesic incendi en pot nixer un brollador.

2.5. El tren de mitjanit: De com s'ompl un tren que partia vers la terra promesa.

3. LA NACI DE GOIG.

3.1. Tipologia de Goig: De com s'obr una finestra i la illusi va volar com un ocell lliure.

3.2. Una guia per a l'esperana: De com na Teresa escoll, d'entre molts, aquell qui havia de guiar-la en el seu viatge de retrobament.

3.2.1. Cam de casa: De com les distncies semblen curtes quan es camina en bona companyia.

3.2.2. Llar, dola llar: De com poden bastar quatre parets ben collocades per ubicar la teva morada.

3.2.3. A la Plaa del Parlament: De com un poble que serveix fidelment la seva naci, veu recompensada la seva uni.

3.2.4. De la casualitat a la causalitat: De com pot existir una sincronitzaci que condueixi a que dues vides es trobin. 3.2.5. Visita al Temple dels Mil Miralls. De com viure pot ser una histria inacabable. De com els goigencs mostren Du en la tendresa. De com la infantesa resulta una flassada que pot embolcallar

una vida o tapar-la. 3.2.6. Un passeig per la vida: De com na Teresa bany els seus

pensaments en aigua pura i cristallina.

3.2.7. Esmorzar amb diamants: De com n's de necessari mudar la pell de l'nima per a tornar nu al riu de la vida.

3.2.8. Excursi a la Vall del Nou Nat: De com de les preguntes d'una nena brollaren respostes inesperades. 3.2.9. A l'escola de la vida: De com una naci ha de tenir cura delicadament del seu tresor

ms preuat. De com en els aprenentatges arriben a ser ms importants els

camins que no pas les metes. 3.2.10. Una crisi de vertigen: De com la necessitat de reescriure pot provocar un canvi de plans. 3.2.11. L'hostal de l'AMOR: De com un cor renunci a la por i obr la reixa que empresonava la seva nima somniadora. 3.2.12. Un himne a la FELICITAT: De com se segella en mil trobades l'essncia d'una vida compartida. 3.2.13. L'ltima nit a l'hostal de l'Amor: De com observant els estels, es va obrir el tel a un univers a punt per a compartir. 3.2.14. A la Biblioteca de Goig: De com cal tenir cura, tamb, de la higiene mental individual i collectiva de qualsevol societat. 3.2.15. El Pas de Mai Potser: De com la voluntat de viure pot conduir alg a la llar definitiva. 4. EPLEG: De com un professor d'Histria propos a la seva famlia marxar en el tren de mitjanit vers la Terra de Mai Potser.

1. PRLEG: De com un professor d'Histria va descobrir un llibre molt curis...

Explicava el meu professor de Literatura que hi ha dues classes de llibres: els que reprodueixen la histria i els que la creen. Em trobo, ara mateix, iniciant la meva narraci i no s del cert en quina tipologia situar-la. Va passar? No n'estic segur. M'ho vaig imaginar? M'hauria agradat. S, s i et puc assegurar que en tot all que t'explicar s'amaga quelcom de veritat..., i una mica de fantasia, s clar. On s la frontera? Aix ho deixo per a tu: on tu vulguis... Aix era que era, que s... Vaja quin embolic!... Hi havia una vegada? Hi ha? Va que haig de comenar... L'Arnau era ja un home fet i dret quan els fets que em disposo a relatar van colpejar la seva vida..., o la van acaronar, segons com es miri... Llicenciat en Histria Clssica per la Universitat Autnoma de Bellaterra, treballava com a professor en un Institut de Batxillerat a la ciutat de Matar. Tot i que festejava des de feia dos anys, compartia encara pis amb el seu pare i la seva esposa, una dona del sud que feia anys arrib a la famlia embolcallada d'aquesta pau que tan necessitaven. Memries d'frica, quina ironia... Quan el seu pare es retir definitivament del magisteri, va voler dur a terme un dels seus gran somnis... I se n'an a Missions, ... al Senegal? A Etipia? Mai no ho van saber... Va marxar a l'encal de la solidaritat, de la pau al tercer mn... I torn amb ella...

Amb ells vivia encara la germana petita de l'Arnau, l'Anna, una noia de catorze anys que somniava ser ballarina de Ballet Clssic. El seu germ gran, l'Aleix, treballava com a mnager esportiu en una important empresa de Barcelona i, per requeriments del seu treball, es passava tot l'any viatjant. La veritat s que parava poc per casa. Les qui passaven llargues temporades amb ells eres les dues filles de na Paz: l'Alba estudiava Art Dramtic a Madrid i Mamen feia d'intrpret a Brusselles, a la Seu del Parlament Europeu. Com? Qui es deia Paz, la dona de...? Vaja hi has caigut!... No, no es tractava pas d'un sarcasme ms a la vida... La veritat s que aquest no era el seu nom

vertader, per eren tals l'harmonia, la concrdia i l'equilibri que encomanava que feia anys que l'anomenaven d'aquesta manera. Gaireb cada dissabte al mat, l'Arnau, anava a Barcelona a fer un tomb pel centre de la ciutat. Les seves passes el duien sovint al Barri Gtic, i acabava entrant en una de tantes llibreries especialitzades en llibres antics i de segona m. Rarament tornava a casa amb les mans buides, l'apassionava llegir i estimava la Histria,... com hauria tornat sense nous reptes? Aquell dia portava ja molta estona buscant alguna cosa nova, fora ms del que era habitual. Havia entrat a diferents llibreries, per res atreia prou la seva atenci. Moix, tornava per aquells carrerons propers a la Plaa del Pi, quan va descobrir una botiga... Era nova? No ho semblava pas... Per mai abans no l'havia vista. Encuriosit hi va entrar. Un anci semblava fer la becaina en una butaca. Al sentir les campanetes que, en obrir-se la porta, dringaren, l'home obr els ulls i murmur: - Qu desitja? - Estava buscant llibres antics, d'Histria, si pogus ser... - Al segon prestatge de la llibreria de la dreta... A la dreta, segon prestatge... , l'Arnau va trobar all noms un llibre...Curis, molt estrany... Estava enquadernat en pell i semblava molt antic, per o b alg n'havia arrencat el full on solen haver-hi les dades editorials i d'impressi, o b mai hi havia sigut. Fullejant les pgines, l'home es va adornar d'una altra peculiaritat: les lletres no aparentaven estar impreses amb una impremta, semblaven mecanografiades. A LA TERRA DE MAI POTSER. LLIBRE I. LA NACI DE GOIG, deia el ttol... Que original, pens l'Arnau, i obrint l'obra comen a llegir l'inici, all on posava... INTRODUCCI: De com els habitants del mn de Mai Potser emigraren buscant la terra promesa... Als inicis del S. XXI la Terra s'ha vist immersa en una crisi d'identitat de molt difcil soluci. Un sisme dels principis morals ha sotraguejat la humanitat i l'ha sotmesa al ms terrible esclavatge, aquell que s'encadena a l'egocentrisme exagerat de tots i cadascun

dels individus. El narcisisme s'est apoderant del mn i l'est partint en milions de trossos. En cada boc la voluntat d'un sser, les seves ambicions, els seus prejudicis, la seva.... El materialisme s'est convertint en amo i senyor dels somnis i els sentiments, fa temps, van amagant-se rere la defensa dels capriciosos anhels dels plaers mundans. Na Teresa acab... - Escolti! s tard i he de tancar- la veu del venedor resson com un despertador i torn l'Arnau a la realitat. - Me'l quedo. Quant val? - Aquest llibre no s a la venda.... - Com diu? I, aleshores, per qu el t exposat? - No s a la venda, per l'hi puc deixar... Una setmana... - Me'l deixa una setmana? - S, dissabte que ve s'haur de decidir: si pren el tren de mitjanit podr quedar-se el llibre. Sin, me'l torna i en paus. Arnau assent amb el cap, tot i no entendre res, assent... Desitjava tant seguir llegint aquest llibre!. - Una setmana, doncs deix anar l'anci mentre obria la porta. - Una setmana. T la meva paraula- respongu el sorprs Arnau. Ja al tren, l'Arnau no es pogu resistir i va comenar de nou la lectura...

2. INTRODUCCI: De com els habitants del mn de Mai Potser emigraren buscant la terra promesa... 2.1. En el tren de la vida: De com na Teresa viatjava amb els seus pensaments vers un dest inesperat... Als inicis del S. XXI la Terra s'ha vist immersa en una crisi d'identitat de molt difcil soluci. Un sisme dels principis morals ha sotraguejat la humanitat i l'ha sotmesa al ms terrible esclavatge, aquell que s'encadena a l'egocentrisme exagerat de tots i cadascun dels individus. El narcisisme s'est apoderant del mn i l'est partint en milions de trossos. En cada boc la voluntat d'un sser, les seves ambicions, els seus prejudicis, la seva.... El materialisme s'est convertint en amo i senyor dels somnis i els sentiments, fa temps, van amagant-se rere la defensa dels capriciosos anhels dels plaers mundans. Na Teresa acab de llegir la presentaci de la darrera conferncia i va tancar el programa. B, sembla que enguany el ms interessant vindr a la clausura- va pensar la dona mentre s'acabava aquell caf massa dol que ja s'havia refredat del tot. Asseguda en una butaca de la cafeteria del tren, na Teresa estava abstreta, pensarosa. Res del que passava al seu voltant semblava no cridar-li l'atenci, incls un esmorzar que molt probablement no s'acabaria de menjar. All estava, all seguia...,galopant entre el cel i la terra, a l'encal de ms i ms coneixements que mai sadollaven la seva necessitat. Tractant amb aix, de fer callar, potser, un cor que es negava a deixar de somniar malgrat que, des de l'exterior, seguien arribant-li missatges estranyament sorollosos i al mateix temps buits que es proposaven despertar-lo i engolir-lo en una realitat en la qual feia molt de temps no desitjava participar.

All estava, all seguia..., un nou Congrs, ms ponncies, ms coneguts, ms amics... Per all estava, all seguia, fins i tot amb aix, que tant desitjava... All estava, all seguia, amb el seu afany de no creure, de no haver crescut, de poder seguir sent aquella nena que volia sorprendre's amb petites coses que es troben , casualment, sempre a la vora del cam... All estava, all seguia..., en un petit raig de llum, intentant retenir la lluminositat que la mantenia viva i lluitant per a reafirmar la seva confiana en que vindria un dem en el qual, per fi, es confirmaria que la Realitat no devia estar en el que veia, sin en el que sentia... All estava, all seguia... com en un etern embars del qual tenia cura amb tendresa, sabent que l'aroma que li arribava d'aquella criatura no era altre que el seu mateix... En un estat on tot vol ser primitiu, on la innocncia lluita per apoderar-se de l'instant. All estava, Du, all seguia..., demanant una abraada ben estreta, somniant una carcia..., potser amb el mateix amor que sentia, que transmetia, per que no sentia rebre com necessitava, com anhelava... Ser continent i contingut, sageta i diana, bes i boca... - Bitllets! - el revisor s'aprop a na Teresa i la mir intrigat- Senyora, si us plau! Na Teresa remen dins la bossa i en tragu el bitllet. Mentre el donava, observ detingudament el Sr. Inspector. La gorra, el bigotet, la seva jovenesa, la forada serietat. Un home ben plantat, sens cap mena de dubte, per amargat... Per qu s'entossudia tanta gent en pretendre mostrar-se important en la distncia? Serietat, educaci extrema, maduresa?, bah!, per a ella pura estupidesa... - Cambrer! Em posa un altre cafet? - La veritat s que no li abellia per no tenia ganes d'anar-se'n d'all. Feia temps que se sentia mig fluixa per dintre... La sensibilitat, la nostlgia, els somnis,... Tot semblava haver-se despertat a la vegada. Aquest embars... Aquesta nena interior que pugnava per sortir a jugar, oblidant el que era quotidi, crrer, ballar, cridar, saltar..., com si ning l'estigus veient... Moltes vegades se li feia difcil romandre dins d'aquesta vestimenta d'adult, havent de compartir converses superficials, vivncies sense cap ms sentit que matar el

temps, crtiques a tot i tothom, lloances de l'intranscendent... I es produa en ella una mena de buit difcil d'explicar... Era probable que el seu cor ans escs d'aliment i se sents debilitat, demanant... Qu? I Teresa intentava tenir-ne cura, mimar-lo, estant amatent a tot el que fos possible... Li posava msica que l'inspirava, li llegia llibres encantadors d'nimes, el portava a contemplar paisatges captivadors,..., si fins i tot li llegia poesia! Tantes coses! I llavors, per qu seguia pidolant? Qu? Mentre meditava, na Teresa no deixava de mirar per la finestra. Tot i no dedicar-hi massa atenci, es va adonar del brutal canvi de decorat: la natura s'havia consumit i en el seu lloc aix: fbriques, polgons, fum i asfalt grisenc fins i tot en el marc... Ja arribaven a la gran ciutat... Per qu totes les capitals colloquen en el vestbul aquestes pattiques tramoies? Era, aquesta, una inconscient advertncia? Forastera, si no et vols convertir en fum no passis d'aqu... - Em sona la teva cara, ens coneixem?- Alg li estava parlant... Na Teres es gir i observ l'interlocutor. Era un home esvelt, elegantment vestit, pastat de manicura fins en el perfum... Un executiu, segur, un ric narcisista convenut que no passaria la nit sol en el seu hotel car... Va tardar en respondre, no perqu dubts de quina seria la seva resposta. Teresa estava acostumada a aquest tipus de situacions, en el seu mn era una cosa fora corrent. El seu mn? Quina bestiesa! Millor anomenar-lo el mn on treballava... Teresa era llicenciada en Cincies Socials i formava part, com assessora, d'una important empresa de publicitat i mrqueting de Sevilla. D'aqu la seva assistncia al congrs... IV Congrs Internacional NOSCE TE IPSUM (CONIXER-TE A TU MATEIX) Juny del 2009. Tema Central: l'auto-coneixement i les estratgies relacionals - De cap manera, ho sento Incls el fstic calia que fos educat, na Teresa ho pensava aix... De cap manera, si us plau!, Sexe fcil, llavor buida... Cossos mancats d'nima, carcies interessades, petons llanats, defecaci del desig... No era aix el que tant, tant, anhelava... Fer l'amor i sentir-lo,

que li fessin l'amor i viure-ho... Uf, noms de pensar-hi se li esborronaven els porus de tot el cos... Divina humitat la que neix de la uni de cossos i esperits... Feia tant! Tant com sempre? No, no podia ser injusta amb el passat... La dona que s mare no pot trair l'essncia de la seva maternitat i aquesta condici li va arribar de la m de l'amor... Feia molt, s, per va estar enamorada, molt enamorada... Na Teresa es va acaronar la cara amb la seva m dreta i separ els cabells que li queien damunt del front. Els qui la coneixien sabien que aquest gest el solia fer sovint, com un tic. Ella en sabia la ra: ho feia inconscientment, per sempre coincidia amb una necessitat interna molt forta: el desig de conteniment, de tendresa... La visita d'aquest inoport faldiller l'havia alterada. Feia anys que havia aprs que era una dona atractiva als ulls dels homes: la seva mitja melena de cabells castanys, llisos i sedosos, una cara ben formada, amb un nas molt personal,... Uns ulls de color caramel, molt vius i dolos. La seva boca, amb els llavis ben dibuixats sense necessitat de matisats , tamb convidava... Na Teresa era ms aviat alta i encara que segons les odioses taules el seu pes ideal era un de determinat, ella aprengu, feia temps, que amb un petit marge per dalt se sentia millor i llua, per tant, ms bonica. Havia sigut i, tot i els seus 44 anys a l'esquena, seguia sent una dona molt bella. Imperfecte en el fsic, dirien els necis que creuen en les modes esttiques, per amb un aire admirable sobretot per la seva presncia, per aquesta companyia que sabia oferir, per aquesta complicitat que es dibuixava en el seu somriure precis, per aquest misteris, acollidor i aventurer viatge que semblava amagar en la seva invitaci a acompanyar-la... Estaven arribant ja a l'estaci d'Atocha. Na Teresa es va alar i es dispos a davallar, baixar, del tren i dels seus pensaments... Desprs agafaria un taxi fins l'hotel, es banyaria, baixaria a sopar i... I? Qu faria? A l'habitaci i a dormir. L' esperava un cap de setmana frentic i necessitava descansar...

2.2. Comena el Congrs: De com una multitud d'nimes expectants esperen respostes que mai arriben... El despertador del seu telfon mbil va sonar a les set del mat. Na Teresa estimava aquests moments, la can que sonava, el silenci, la mandra, la repetici al cap de deu minuts... Solia canviar la msica cada setmana, per ja portava quinze dies amb la mateixa... Era tan bonica, tan dola, tan suggestiva: Somewhere over the rainbow, en algun lloc... Segur, en algun lloc... Na Teresa havia dormit, com solia fer-ho des de feia anys, abraada a un coix. Quan viatjava acostumava, fins i tot, a fer una cosa ben poc corrent: ficar a la maleta el que tenia a casa. Aquesta vegada no ho havia fet, conscient que a l'hotel que anava, com a tots els hotels de luxe, hi hauria aquell coix de plomes que tan suaument abraava els seus somnis. Un quart i cinc de vuit, ja! Teres es llev i es dispos a preparar-se per baixar a esmorzar. A les nou estava prevista la cerimnia inaugural i havia d'estar ben desperta. Una dutxa rpida la va desvetllar del tot. Desprs es va eixugar lleugerament els cabells i es va pentinar. Calia que es maquills? Quatre detallets per fer callar les boques d'aquelles que solen relacionar la pintura amb el benestar. Tot i ser presumida, a na Teresa tot aix del maquillatge no l'havia motivat mai gaire, se sentia com disfressada. A la nit, pel sopar ja s'hi miraria una mica ms. Qu s'havia de posar? Uf, l'esperava un dia esgotador... Alguna cosa cmoda per suposat... Aquell vestit blanc, d'aires eivissencs, amb aquest vestit encara lluiria ms la morenor del rostre que comenava a cultivar. I na Teresa es va vestir i, sortint de l'habitaci, es dirig a la cafeteria. El bufet lliure que en els hotels se solia oferir per esmorzar era quelcom emocionant i perills alhora. Havia de tenir cura de la lnia, per era tan encisador el ritual del dol i el salat... Per abans de poder, ni tan sols, anar a buscar la tassa per a servir-se el caf amb llet, va passar el que na Teresa ja sabia que passaria: Coneguts arreu!, D'ac i d'all l'estaven saludant i convidant-la a asseure's... Du, quin dilema! Eren tants els qui repetien la seva assistncia a aquest tipus de congressos... No podia ser d'una altra manera, NOSCE TE IPSUM, conixer-te a tu mateix... Un lema massa atractiu per a, massa gent?.

La seva amiga na Pilar la salv del problema. Era psicloga, de Bilbao, i es coneixien des de feia tants anys! La Pilar ja tenia preparat el seu caf amb llet a la seva taula. Que n'era d'espavilada! - Com est la meva flor de tarongina?- li xiuxiuej la seva amiga a l'oda mentre l'abraava d'una manera molt, molt clida...

- Beeee! Ehem, i el meu estimat roure del nord? Com et va? - Beeee!

Totes dues van riure. Es coneixien tan b! Na Teresa va haver de donar la volta a la rodona abans de servir-se res. Petons, riures, abraades, gent meravellosa i, en alguns casos, molt misteriosa... Desprs es va servir. Va comenar, s clar, pel dol... Quan per fi va poder asseure's, na Pilar va somriure-li...

- No es pot ser tan popular, qu deus tenir nena meva? - No ho s. La veritat s que m'encanta, per sovint tamb

m'esgota... - Apa, i per qu? - Doncs, ja saps, aquesta sensaci de servitud... I no s que em

passi noms aqu, en el mn dels congressos, tu ja ho saps... Sembla com si tothom sabs que la Teresa est..., a la seva disposici?

- Per tu ho fomentes, vida, veritat? Recordo la primera vegada que em vares escriure, em va cridar tant l'atenci la manera de concloure el mail: Per tu i per a tu, el que sc, tinc i somnio

- I s que ho sento aix, per... Suposo que s la histria de la meva vida...

- Que sorgeix de les teves pors e inseguretats, d'una extrema necessitat d'agradar, o no?

- Des de menuda, ja saps... El que passa s que, amb el temps, t'adones que all que en definitiva busca la teva forma d'oferir-te es gira, pel cam dna la volta i quan arriba al remitent apareix com un paquet impersonal i gratut.

- M'he perdut, no t'entenc. - Massa gent no valora el que els pot donar alg com jo...

D'alguna manera s com si es pensessin que vns amb una motxilla plena, a vessar, d'afecte, amor, ajuda, consells,... I all que de tu en

poden rebre no t ms valor que la xavalla que ofereix, al pobre, alg molt ric...

- ... - Ai!, un bon dia comences a adonar-te'n que tota la teva vida es

va muntar en construir castells per als altres, usant materials que als altres pot sostenir i decorant-los com als altres els agradaria. I mentre al teu voltant, all que se suposa que ha de ser casa teva, i no ho reconeixes com a teu, no s aquesta la llar que tu desitges... I aqu estic! Conixer-te a tu mateixa , ja... Ser que no em conec...

- I s que la qesti no resideix en aix, en conixer-se... El conflicte intern no est en el saber, sin en l'acceptar el que s vlid i estimat, i canviar el que es percep com a nociu o estrany...

- Escolta, m'estic passant... M'haurs de cobrar la terpia. - Au, va passa! Sc la teva amiga! Ho saps, per ser millor que

vagis esmorzant o no arribarem a temps a la inauguraci... No pateixis, ja tindrem temps per a parlar aquests dies... Na Teresa va anar acabant el que li quedava en el... segon plat? Tercer? Tant li feia... Estava gaudint de la segona fase: el salat, Per que bo que era aquell pernil ibric! Si no hagus sigut tan educada o potser tan vergonyosa, s'hauria preparat un paquet per a mig mat: pa amb tomquet, oli de Borges i pernil de Jabugo... Mmmm...

- Ja ests?- va preguntar na Pilar, ja neguitosa per l'hora que era.

- Estic!- respongu na Teresa bo i aixecant-se. Les dues amigues van fer via cap a la sortida. All a la porta s'amuntegava la gent. Ms salutacions, petons, abraades, somriures...

- Un ms, un congrs ms... Ja sn tants!- xiuxiuej na Teresa. - I els que vindran. Te n'adones? Tres-centes persones esperant

respostes, creient que alg que ve de Portugal, de Bolvia, de Cuba o de la Quinta Forca, ens explicar qui som. Na Teresa somrigu i agafant la m de la seva amiga, la va estrnyer ben fort.

- Tot anir b, ja ho veurs. Desprs parlem de tu, s?

I juntes abandonaren la cafeteria, enfilant el passads que les portava al Sal Reina Victria, all s on comenava el congrs.

2.3. NOSCE TE IPSUM L'auto-coneixement i les estratgies relacionals: De com una nima prepara els seu viatge cap a la llibertat... El Sal Reina Victria estava ple de gom a gom. Homes i dones de tota Espanya potser fins i tot de fora, professionals de tots els rams, estudiants, jubilats... Mai no s tard pel saber... Aviat? Aix s, a voltes el coneixement arriba massa d'hora i no saps processar-lo. Per, b, no diuen que el saber no ocupa lloc? Montse Sayol, la promotora del Congrs i amiga, s clar, de na Teresa, era al fons de la sala rodejada per tres senyors i tres senyores que devien ser els ponents. Amb el micrfon a la m intent parlar... - Estimats amics i amigues. Silenci si us plau... Bon dia. Em presento: sc Montse... A la meva esquerre us presento a... dreta... Gmez... a les deu... sopar de gala... dem... clausura... sala d'actes... benvinguts. Quina malcia! Per que mal educada que era la gent... Entre que el micrfon no anava alhora i que gaireb ning no callava, na Teresa no s'havia assabentat de res. En aquests casos noms es podia fer una cosa: seguir el corrent... La gent de davant anava caminant cap... Doncs en marxa... Cap? Cap? La Sala d'Actes, s clar... ... Sovint no cal gastar tinta per narrar all que, pel fil argumental, resultar intranscendent, Escrivint detalls banals podria allargar l'espera, omplir pgines i ms pgines: les diferents ponncies, els intermedis, les xerrades superficials de l'hora del dinar... Podria explicar el goig que feia na Teresa al sopar de gala, de com no va voler sumar-se a la posterior assistncia a la discoteca, de com li va costar i costar poder adormir-se aquella nit, de... Per si ho fes estaria trampejant la veritat, donaria una impressi falsejada doncs en tot all que he llistat, na Teresa no hi va ser... I doncs? On era? Ficada, molt

ficada en si mateixa... Repetint-se una vegada i una altra aquells arguments que semblaven, alhora, clavar-la al terra de les realitats i invitar-la a volar els seus somnis... Na Teresa feia tan sols sis mesos que s'havia divorciat del seu marit. No hi havia sortida, no va poder ser, ambds ho van entendre aix... Portaven massa temps separats. La vida, a voltes, gasta aquesta mena de bromes: ens uneix per a portar-nos, desprs, per camins de maduresa totalment divergents. I un dia et pares i busques l'altre i est tan lluny, tan lluny de tu... La vida? Potser el dest, potser nosaltres... Na Teresa portava tant de temps cansada de viure la vida dels altres. Una vegada va llegir, en un tractat de psicologia, un perfil que descrivia molt b la seva forma de relacionar-se: intentar assentar la teva prpia felicitat en aconseguir que els altres siguin felios... I no era just aix el que havia fet o prets fer tota la seva vida? Amb el pretext d'aconseguir que els altres se sentissin b, quantes vegades no acabava accedint als seus reclams tot i saber que eren contraris al que a ella, de veritat, li convenia, interessava o simplement abellia? Ja no es tractava, moltes vegades, de coses importants, a voltes simples capricis aliens s'asseien damunt els seus somnis o els seus anhels i els aixafaven... Mentre va anar creient que aquesta era la seva forma especial de viure i relacionar-se tot era relativament suportable. Per dins la Teresa es va anar produint un buit cada vegada ms gran, Intent omplir-lo amb hobbies i ocupacions, amb sortides i trobades especials amb les amigues, amb lectures romntiques que suplissin amb el llegit el no tingut... Per res d'aix no servia, doncs la Teresa no deixava de ser una mera projecci dels altres i no all que realment desitjava ser. Amb el pas dels anys s'instaur en el seu interior una amargor, una tristesa difcil de processar. Va comprendre que darrere d'aquest desig de Donar, sempre existia la necessitat de rebre... que els seu amor envers els altres no era tan altruista com ella mateixa havia desitjat... Tant parlar d'Amor Incondicional, tant parlar d'entrega vers el prosme... Na Teresa, poc a poc, es va anar fent conscient que, rere tanta entrega, tan sols existia la seva necessitat d'omplir la seva prpia soledat, rere tan devessall d'energia, de disponibilitat, noms existia la seva necessitat de ser acceptada, de sentir-se til, un aplaudiment, un copet a l'espatlla o potser una abraada..., anava comprenent que el seu modus vivendi no era ms que una excusa covarda per a no

lluitar contra aquesta inseguretat que des de menuda arrossegava, contra aquest buit interior i la necessitat de ser estimada i compresa. Gaireb tot el que feia, ho feia per agradar. I segur que ho aconseguia moltes vegades, no en totes. Per, i ella? S'agradava ella mateixa? Realment sabia estimar-se? Una altra excusa pueril que amb els anys entengu, que emprava per a justificar la seva manca de coratge, era un refs als conflictes que enaltia la rendici al podi en cada cursa d'interessos. Na Teresa sabia d'on venia aquest argument: la seva por al crit, a la discussi forta i a qualsevol situaci que fes olor simplement de violncia, tot aix la convidava al sacrifici constant dels seus propis somnis i anhels en front la rendici de cedir a les persistents necessitats de la resta del mn, excloent-s'hi com si ella no hi pertanys. L'altra ja era rotunda: Jo no puc fer mal a la gent qui estimo... Amb aquesta s'immobilitzava qualsevol sentiment que impliqus trencament o canvis importants. Amb tot aix al damunt, com s'havia de sentir na Teresa? Era No Res, era Ning, era la seva prpia negaci. I s clar: explot... Un dia, per una bestiesa, explot... Sempre al vostre servei! I jo? No compto per a res?... Tampoc s que fos una exageraci, doncs la Teresa es fren aviat, per aquell dia va cridar com mai no ho havia fet. Aquell mateix dia na Teresa entengu que havia de canviar i comen l'etapa dels processos. Aix, doncs, li digu al seu marit que volia separar-se, decid cuidar-se i escoltar-se tant com pogus, que poc a poc aprendria a dir NO, que... Aix... Aix va estar la Teresa no recorda quan de temps fins que es creu amb la seva amiga Meritxell... Feia pocs dies que havien coincidit en una reuni d'amigues i na Teresa s'havia esplaiat molt parlant de com li anaven les coses, de com se sentia, de... Aquell dia es van trobar pel carrer i decidiren anar a prendre un caf. Na Meritxell era d'aquella mena de persones que en la senzillesa busquen el benestar. Del seu grup d'amigues era potser la ms franca de totes... Amb la tassa als llavis la mir fixament i li digu:

- Com va la senyora processos? - Qu vols dir?- respongu na Teresa. - Mira, no t'enfadis per fas pena... Portes anys lamentant-te del

mateix. Actua d'una vegada, coi, o accepta les coses tal i com sn i

deixa de queixar-te...- llavors va canviar la veu i amb un to de falset deix anar - Estic en procs de separaci, estic en procs d'auto-coneixement, estic en procs de... i recuperant la veu normal segu Si vols separar-te, vs dem a veure un advocat, si vols conixer-te , la qual cosa em sembla una solemne bestiesa, doncs ja et coneixes de sobres, ves darrere els teus somnis... Si vols intentar ser feli, SIGUES TU MATEIXA... Ah, i un no aprn a dir NO... Dius no i s'ha acabat... Mira que n's de fcil... Encara ara, na Teresa, no tenia clar si havia d'haver-li donat una cleca a la seva amiga o una abraada... Per es qued muda... Aix s, el mat segent va anar a veure un advocat. Als tres mesos, amb un procs de per mig en el qual es pact un mutu acord, estava divorciada.

El divorci fou un pas important per a intentar recuperar la seva vida, per no definitiu... A part de suposar una fita important en la victria sobre moltes pors, aquest pas supos que, per primera vegada a la seva vida, na Teresa tingus la sensaci de ser absolutament mestressa del seu futur.

A partir d'aquell punt na Teresa va passar una temporada, que encara durava, molt ficada en si mateixa. Molta gent li preguntava si estava trista, si tenia una depressi, si... Res ms lluny. Comenava a sentir-se viva, per encara molt incompleta. La seva sensaci era que s'estava gestant quelcom important dintre seu, molt endins... Potser s'estava gestant ella mateixa? Esdevindria una nova Teresa o simplement la recuperaria? S, recuperaria... Aquella nena alegre i innocent, aquella noia plena de somnis i valenta... Na Teresa tenia la sensaci que la seva evoluci seria ms un retrocs que una construcci...

No, les seves pors no van desaparixer, per internament sentia que podia arribar a emprar-les ms com a fora que empeny que no pas com a fre. En aix estava.

... Amb aquest sensacional viatge que na Teresa intua s'estava

organitzant en el seu interior, com podia estar molt atenta al que pogus dir-li el conferenciant de torn? Havia escoltat tantes vegades, pres apunts, comprat llibres... Ara tocava escoltar el seu interior. Estava preparada, sentia que l'hora de comenar a caminar s'apropava... I havia de fer l'equipatge, escollir all que realment desitjava emportar-se i fer la bugada, banyar-se, i deixar la pell sedosa

per a aquella carcia que el futur havia de dur-li, perfumar el seu cor per a rebre amb honors aquest Amor que segur que un dia arribaria, netejar d'una vegada els seus dubtes, les seves pors...

I aix pass gaireb tot el cap de setmana. El problema el tindria, na Teresa, quan a la seva empresa li demanessin conclusions del Congrs. Per ja s'espavilaria... Potser li demanaria a na Pilar que li expliqus... Potser... Ara quedava tan sols la ponncia de Clausura, aquella que d'entrada li havia semblat la ms interessant... A veure...

2.4. Pablo Malue. Doctor en Esperances. De com d'un apotesic incendi en pot nixer un brollador...

El diumenge al mat na Teresa es va tornar a despertar molt d'hora. Al llevar-se se sent estranya, diferent... Encara que li cost cosa de no dir... havia dormit tan b! Se sentia descansada, com nova... Era una sensaci... Uf, molt nova. Havia tingut un somni molt bonic, per no el podia recordar. A les deu tenien la darrera ponncia. Desprs un pica-pica de comiat i cap a l'estaci! Se sentia animada i, no en sabia el per qu, des que va llegir el programa, aquesta darrera conferncia li havia cridat l'atenci. Arribaria d'hora, es situaria a les primeres fileres i intentaria estar molt atenta. ... El Dr. en Pedagogia Pablo Malue era un home molt avesat en impartir conferncies i obrir i tancar congressos. Tot i aix havia estat dos anys de retir, d'excedncia voluntria. Amb aquesta conferncia segellava la seva reincorporaci al Circuit...

- Bon dia. El meu nom s Pablo Malue, sc peru i Catedrtic de Pedagogia Relacional a la Universitat Nacional de Lima. Com deuen haver llegit en el meu currculum vitae, sc tamb autor de diversos assaigs i tinc una ja llarga experincia en el camp de les ponncies en congressos i simpsiums internacionals. Desprs d'un llarg temps en stand by, em disposo ara i aqu a reincorporar-me a aquest mn amb una ponncia que crec els pot interessar: A fronte praeciptium a tergo lupi... Benvinguts, doncs, a la meva humil xerrada...

Els aplaudiments retrunyiren, a la sala, d'una manera aclaparadora. Na Teresa va somriure: realment aplaudien perqu els semblava interessant o perqu era la darrera xerrada?

A fronte praeciptium a tergo lupi... Hauran de perdonar-me

ja que vaig posar aquesta frase en llat creient que em venia molt b pel que els volia comunicar i a la vegada, doncs, entenia que harmonitzava totalment amb el lema principal del Congrs Nosce te

ipsum. Per no la vaig traduir, i ho vaig fer expressament... I doncs? Qu significa? Quelcom molt senzill i que de ben segur per a molts dels qui sn aqu molt familiar: En front un precipici i amb els llops al darrere Comprenen el doble sentit? Segur que s...Els sona aquesta imatge, aquesta sensaci, oi?

Als inicis del S. XXI la Terra s'ha vist immersa en una crisi d'identitat de molt difcil soluci. Un sisme dels principis morals ha sotraguejat la humanitat i l'ha sotmesa al ms terrible esclavatge, aquell que s'encadena a l'egocentrisme exagerat de tots i cadascun dels individus. El narcisisme s'est apoderant del mn i l'est partint en milions de trossos. En cada boc la voluntat d'un sser, les seves ambicions, els seus prejudicis, la seva... El materialisme s'est convertint en amo i senyor dels somnis i els sentiments, fa temps, van amagant-se rere la defensa dels capriciosos anhels dels plaers mundans.

Amb aquestes perspectives les societats es trencaren i els nics collectius que generen uni sn aquells que prometen beneficis individuals. El goig del moment s'ha convertit en la primera i la ltima ambici i a la terra pastura un lema poders per perillosament buit de futur: Carpe Diem, viu el moment, viu i consumeix: vivncies, bns, persones?

Les famlies es trenquen, una rere l'altra. Les parelles que sobreviuen intactes sn cada vegada menys: les que no acaben separant-se, acaben compartint casa per no vida... I amb un panorama tan fosc, els maltractaments i la violncia domstica sn el pa de cada dia en tantes llars... I, s clar, cada vegada hi ha ms orfes, sin d'afecte, si d'identitat i de sosteniment. Tants fills creixen, aix, amb models contaminats que vulguem o no reproduiran...

Mai a la Histria es constru el benestar en temps de conflictes i confrontacions. En un Estat de Dret podria triomfar el b com. Qu dimonis triomfar en un Estat de Consum? Potser el Poder? Va, qui sin? El fort, el ric, el poders... Qui aixafa ms fort salta ms lluny!

En una Terra on dominen els interessos puntuals, locals o incls individuals, en un mn on el passat es fica a la rentadora i el futur al congelador, qu pot passar amb el que s ali, amb el que es percep lluny? Qu succeeix amb tot all que sembla que no s til? S'obvia... Que all encara existeix l'esclavatge? All? Ah! Que all s'estan executant milers de persones en una neteja tnica disfressada de guerra civil? All? Ah! Que cada dia es moren de gana milers de nens i...? On? On? All....Ah!

En aquest ordre de coses, qui es preocupar realment i efectivament de la natura? El pags, s clar... Alg ms? Molta gent, segur... Perdonin-me... Per si la pregunta va dirigida nicament als qui tenen el poder de decidir... Aaaah! Aleshores?.... Ning... I? Ja ho saben: Contaminaci, espcies en extinci, canvis climtics,... un caos....

I s clar... Solidaritat? Amb l'estmac, per no dir ms rgans... Convivncia? Segur, i de la bona, amb tots aquells qui serveixin... Confiana? La que les mentides deuen exigir... Amistat? Alguna cosa a oferir? Amor? Au va!...

Semblaran arguments exagerats i segurament i precisament ms per a aquells qui s'identifiquen amb aquesta dinmica i sn i s'hi senten partcips. Per no per aquells qui lluiten amb totes les seves nsies per a extreure's del corrent. Per a ells la realitat s tant ofegadora que els immobilitza. Com somniar en un mn on si no vas amb els ulls ben oberts et roben, fins i tot, la roba interior? Com es pot intentar construir una llar en una terra en la qual les cases sn simples excuses per a gastar en ms i ms estris superficials comprats en un gran magatzem de moda? Com viure quan la vida t'empeny tan sols a sobreviure?

A fronte praecipitium a tergo lupi... No s aix el que senten?

A les escoles, instituts, universitats... Fins i tot a l'Educaci s'estan perdent els papers: s'ha passat de procurar educar per a la visa, en totes les seves facetes, a instruir exclusivament per a ser competitius. L'xit educatiu ja no es mesura per l'empenta adquirida, la voluntat de superaci i les capacitats desenvolupades per afrontar nous reptes. Fa molt de temps que els poltics, amb la connivncia de tots els estaments educatius, escartegen taules de continguts... Continguts culturals, intellectuals, idiomtics, tecnolgics... Ning s'est preguntant quelcom molt lgic: de qu serveix un contingut si no has preparat el continent per a fer-lo rentable?

Pobres criatures... Pobres nens i nenes... I el mal encara seria menor si les famlies haguessin comprs que els seus fills necessiten de moltes coses que no tenen res a veure amb la preparaci acadmica.... A molts els treuen de l'escola per a tancar-los en centres alternatius: informtica, ms idiomes, arts marcials... Desprs a casa i a fer els deures.... Visca la infncia! Per, s clar, els pares podran presumir a la feina, amb els amics: Doncs la meva filla de sis anys ha comenat a estudiar xins; Doncs al meu fillet, que noms t un any,

li ensenyes 10 cartes amb fotos de msics i li preguntes quin s Mozart, i ho endevina; Doncs...

La jovenesa, div tresor... L'adolescncia, plena a vessar d'impacincia... Els sectors ms joves de la poblaci, aquells qui se suposa han de construir... un mn millor?, fa molt van renegar de la tradicional rebellia. Passen molt d'anar contra cap sistema... A viure que sn dos dies... Per passar, passen de tot, fins d'emprar paraules o frases amb sentit per escriure's: k iu Joan tas mlt guai I semblava que amb dos anys ja sabien parlar...

S, no riguin... Saben? Quan venia amb el taxi de l'aeroport a l'hotel, sonava una can per rdio...Era... d'una altra galxia... Estranyat li he preguntat al taxista qu significava all... Res, un rap d'aquests que escolta el jovent d'avui M'ha explicat que els qui el cantaven era un grup molt conegut. Es fan dir Violadores del verso. Ahir vespre, vaig entrat al Google i els vaig buscar, vaig cercar les seves lletres... Vaig estar-hi noms cinc minuts, no pas ms... No ho hauria aguantat. Per s que vaig fer una cosa: vaig escollir a l'atzar i vaig copiar un fragment d'una can. Els la llegir...

Descansa en paz, yo te incinero. Tus restos al water o a un cenicero. Salta a la hoguera y pide un deseo y luego cuntame que ropa llevo,

un chndal o un vaquero, lo ms cmodo es ir en cueros. Te invito a un crucero por mi mar muerto.

All se flota y ensayo lo de ser un cadver en el puerto. Lgrimas de lava resbalan por esta nariz de Cirano.

El fuego es mi hermano y protege a este santo. Te follo y saltan chispas al lado del butano.

Yo juego con fuego y no me meo y en ti me cago. A la sala hi havia un silenci sepulcral. Na Teresa escoltava, amb

els ulls molt oberts. Aquest Pablo la tenia fascinada... -On hem arribat? On ens han portat? Du meu, estem perduts...

Estem perduts? Percebo molta atenci a la sala... Tensi? Emoci, potser? Tot i

venint de mons molt diferents, vosts i jo parlem la mateixa llengua, oi?

El mn interior del qui somiem amb la vida, dels qui anhelem sentir que la vida transcorre en un cam efectiu i afectiu cap els

somnis..., el nostre mn interior s'ofega cada vegada que vol mostrar-se, cada vegada que necessita volar, cada vegada... Existeix un xoc brutal entre les nostres ansioses nimes i aquest exterior agressiu, jo diria que feroment agressiu. Els llops, ...a tergo lupi comprenen? Al darrere, s, i als costats i, si ens descuidem, davant nostre...

Altre cop un llarg silenci... Aquest home era un gran

comunicador i sabia el moment just que ens havia de provocar... Na Teresa estava commoguda, tot i intentar-ho no va poder evitar que unes llgrimes silencioses comencessin a brollar... Com havia pogut, aquest home, situar el fil de la conferncia en el punt just on es trobava el fil de la seva vida? La Teresa es gir i observ na Pilar, asseguda al seu costat. Estava igual... Desprs mir cap a tots els costats i confirm el que sospitava: En Pablo havia emocionat tota la sala...

Per al davant no hi ha llops, oi? A Fronte praecipitiun... En

front hi ha un precipici, un abisme fondo i obscur, una caiguda al desconegut... Du, dna'm ales o treu-me els desitjos de volar, els sona aix tamb?

Si us plau, no se sentin malament. He conegut homes i dones importantssims en carcter, personalitat, intelligncia i qualitat humana que sentiren esglai quan van haver de fer un canvi important a les seves vides. Aquesta por de saltar s normal, molt normal... Jo tamb la vaig patir, no saben fins a qin punt...

I ara em preguntaran: Per, va saltar? Per, va volar? Escoltin, una cosa els ha de quedat molt clara, des d'ara mateix: estem emprant metfores, smils, ning ha de saltar al buit, ning no necessita ales i, per du, ning no els ensenyar a volar.

Parlem d'un canvi de rumb, d'una elecci interior de prioritats, d'un viatge als orgens, per a retornar justament amb all que ens permetr ser qui volem ser, estar on volem estar i anar en la direcci que ens marca, de veritat, el nostre Jo intern...

Un altre silenci provocat... Na Teresa estava admirada: s fins i

tot emprava paraules seves, semblava talment que aquest Doctor hagus estat en el seu pensament...

Saben? Jo vaig trigar molt en comprendre-ho... Tants anys...

Per al final em vaig adonar que ni el dest, ni el futur, ni la sort, ni...

Res ni ning no em duria on volia estar. Era jo, jo havia de partir... I vaig superar les meves pors quan vaig entendre que all que tota la vida van voler-me vendre era fals: Viu amb els peus a terra, enganxa't-hi, doncs aquesta terra on creus que els somnis t'esperen s la Terra del Mai Ms...

Pablo estava commogut, se li notava en la veu i al rostre... Per

uns instants va interrompre el discurs i va beure aigua... La moderadora, na Montse , se li va apropar i li va preguntar si es trobava b...

- Perfectament, grcies... Perdonin, van ser temps molt difcils

per a mi... B, els explicava...S, aquest invent s una gran veritat i al mateix temps un enorme fallcia: la Terra de Mai Ms existeix, s, per no precisament en els somnis... En aquest mn no vivem els somiadors, no vivim, all resideixen i installen la seva llar aquells qui es rendeixen a realitats estranyes, aquells qui accepten viure vides no volgudes, vides no viscudes, aquells qui traeixen l'amor creient que no existeix, aquells qui trepitgen l'herba de la superaci impedint que creixi, aquells qui tallen l'arbre de la illusi creient que noms els donar ombra, aquells qui... Aquells qui MAI MS no seran cap altra cosa que supervivents...

Saben? Quan vaig comprendre aix vaig entendre el que significava aquests "llops": una mort en vida, una pesada llosa impossible de moure... Llavors ho vaig veure clar: el precipici no era tal, jo ja estava en aquest fons... No havia pas de saltar, no estava a punt de caure,Havia d' escalar, de pujar...

... I em vaig posar en marxa... Caminar,.... Em vaig deixar portar,

em vaig deixar guiar... I vaig trobar el meu parads, el meu cel particular ..., em vaig trobar... I...

I... mai havia pensat que un home podia sentir-se tan complet, tan sencer... mai m'havia imaginat que la felicitat podia arribar a ser un estat tan fcilment assumible... mai havia cregut que podia ser tan capa, de tantes coses...

En Pablo va aixecar el cap i, mirant als assistents, es va deixar veure... En els seus ulls hi havia una brillantor tan especial... I el seu somriure, era tan ampla, tan lliure, tan... El torn de precs i preguntes no s'havia obert encara, per na Teresa no va poder esperar... - Ha dit que... es va posar en marxa? Va posar-se en marxa? Cap on? - Ho volen saber, s clar... I crec que mereixen saber-ho. No s si estaran preparats, alguns s, d'altres no... Per ara ja no puc negar-los aquesta informaci... - Vaig marxar a la Terra de Mai Potser, concretament a la Naci de Goig... Un murmuri generalitzat va inundar la sala. All que acabava de dir el conferenciant era massa inesperat... -Silenci, si us plau- na Montse demanava ordre mentre mirava en Pablo amb ulls molt sorpresos.. -Dono fe que aquesta Terra existeix. Jo hi he estat. No els puc explicar ni on s, ni com s. Aix noms es pot descobrir viatjant. Per s que estic autoritzat per dir-los com arribar-hi. Els interessa? Una repetici d'afirmacions i precs va trencar una altra vegada el silenci. -A tots aquells qui vulguin anar-hi, els espero d'aqu una setmana, a l'estaci d'Atocha, andana 29... D'all partir el tren de mitjanit que condueix a Goig. Una altra vegada espontnies exclamacions, precipitades preguntes... alg de la primera fila va preguntar:

-I qu costa el bitllet? -Qu costa? Bastant ms del que es pensa: vncer la por, creure en si mateix i tenir fe, sobretot, tenir fe... A partir d'aqu es va acabar la ponncia. Ja va ser impossible

seguir... Es va formar una filera increble de gent que volia parlar amb en Pablo, per ell va agafar el micrfon i la va dissoldre... No explicaria res ms! "Fe", va ser l'nic que va repetir... Na Teresa va quedar-se asseguda ms de mitja hora. Esperava ... No sabia ben b qu ...Quan Pablo es va aixecar per marxar ella va fer el mateix... Les seves passes anaven a creuar-se i na Teresa va mirar en Pablo fixament als ulls i es va quedar aturada... Sense necessitat de paraules ell va comprendre el que necessitava i va obrir els braos. Quan la va tenir davant la va abraar, sense dir res, simplement la va abraar de veritat. Llavors ella ho va saber: podia confiar en el Pablo!

2.5. El tren de mitjanit: De com s'ompl un tren que partia vers la terra promesa... Na Teresa va viure una setmana d'autntica bogeria. D'una banda anava fent tots els preparatius per a un viatge que no sabia ni on es dirigia ni quant de temps havia de durar. Aix, d'entrada, suposava inventar unes explicacions que havien de ser crebles... Al final va optar per explicar mitges veritats: anava a fer un viatge de salut, cert, a un balneari del Nord situat als Pirineus on la seva amiga Pilar, la de Bilbao, estava experimentant uns tractaments de terpia intensiva que semblava funcionaven molt b..., fals... no calia esperar que es comuniqus amb ning, via telefnica, durant el temps que fos fora. D'una altra banda, la lluita de sempre: dilluns tenia clar que marxava, dimarts dubtava, dimecres, per qu no havia d'anar-hi?, dijous va decidir que, no que tot era una fantasia i no hi aniria a perdre el temps... Les seves pors! Fora com fos va arribar diumenge i na Teresa era a Madrid. Va arribar a mitja tarda i va estar passejant una estona pel Centre, per se sentia inquieta i a les 9 de la nit ja estava a Atocha. Va sopar una mica lleuger a la cafeteria mentre rellegia el diari que va comprar al mat, va fer l'ltima trucada a les seves filles i... Qu estava a punt de fer? Es va dirigir a l'Andana 29... Al vestbul de l'estaci hi havia un empleat de RENFE i na Teresa es va dirigir cap a ell... -Miri, ja s que s una mica estrany el que li dir, per... A veure, resulta que alg m'ha dit que havia de prendre un tren a mitjanit, amb un dest que...Vaja, que no recordo... em van donar com referncia l'Andana 29 i... Es que, se suposa que no necessito bitllet... L'empleat va somriure. -Vaja quina tarda-nit m'estan donant... Encara que fins ara ning no havia donat tantes voltes per preguntar-m'ho. S, ja s, el tren de mitjanit a Goig. M'acompanya?

Uf! Na Teresa es va sentir ms tranquilla. Molt ms tranquilla! Acompanyada d'aquell home va creuar tot el vestbul i es van dirigir cap a una de les parets laterals. All l'empleat va treure unes claus de la butxaca i va obrir una porta -s que s una andana privada, sap? -li va dir- Miri, segueixi el passads i quan arribi al fons giri a la dreta. Llavors veur unes escales, les baixa fins a baix i trobar l'Andana 29. -Molt agrada - es va acomiadar na Teresa. Va fer tal i com li van indicar i efectivament, era all. Mentre baixava les escales es va adonar que hi havia arribat molta gent ja. A alguns els coneixia, per a la majoria no... I hi havia persones que, segur, no eren al Congrs... Com s'havien assabentat de l'existncia d'aquest tren? Na Teresa va veure homes i dones de races i cultures molt diferents, de totes les edats, Era ms que evident: la necessitat d'anar rere els somnis no era patrimoni de cap etiqueta. All hi havia na Pilar! Quina alegria! Durant la setmana van parlar per telfon diverses vegades i na Teresa no tenia gens clar si la seva amiga al final es decidiria o no... -Com est la meva flor de tarongina?- la va saludar Pilar. -Camina ja, que ms que una flor semblo un flam. Fes-me una abraada! Es van abraar fortament durant una llarg instant... Si, aix he escrit, un llarg instant... -Ests tremolant, vida- va xiuxiuejar na Pilar -Doncs a mi em sembla que ets tu qui tremoles- va respondre rient na Teresa. -Doncs... Ser que tremolem totes dues! Ja, ja,ja... Ens asseiem en aquest banc? Et guardava el lloc, per si venies... Assegudes ben juntetes i agafades de la m van estar molta

estona sense dir res. Hi havia tantes coses que temien preguntar! Potser els feia por obtenir una resposta que les fes girar cua? Eren encara dos quarts d'onze i l'andana s'estava omplint cada vegada ms i ms. -Doncs sembla que existeix l'Andana 29. Jo no ho tenia gens clar... -va deixar anar na Teresa. -Ni jo... Et dic un secret? Venia pensant que si tot plegat no seria una broma de mal gust, doncs, millor... -Ests espantada, veritat? Jo estic cagadeta... -s que... Es una aventura... La gran aventura... Quelcom que vaig somiar tota la vida i... No s si estic preparada, no s si ser prou valenta, no s si ser prou digna, no ho s... A na Pilar li estaven saltant les llgrimes. Na Teresa va tornar a abraar-la i, acariciant-li la cara, parl molt tendrament... -s normal, vida... Si hi penses b, les qui han vingut de veritat sn dues dones adultes arrossegades, cada una, per la seva nena interior... I ara mateix, qu som? Dues nenes que desitgen de cor veure renixer aquestes dones que perceben desconegudes, llunyanes, estranyes, aquestes dones que es van apartar tant i tant dels seus anhels infantils i juvenils... -S, ja ho s... Per em fa tanta por el que pugui trobar. Encara que no sigui feli, encara que en veritat sc molt infeli, Tinc una vida muntada en la qual he invertit tant esfor, i tant de temps... -Per, estimada, no som aqu perqu anem a desmuntar vides. Em sembla que en Pablo ho va dir ben clar, m'ho he repetit tantes vegades: ser qui desitgem ser, estar on anhelem estar i anar en la direcci que ens marca de veritat el nostre Jo intern... Anar rere els somnis ms...! -I qu far amb en Jon? -El teu marit? Potser el que hauries d'haver fet fa anys? Si us plau, Pilar, ara no em surtis amb aquestes... Quant temps fa que ja esteu separats? Vides disperses, no va ser aix com m'ho vas definir? -Per aix s una forma de viure consensuada. Tenim una casa bonica, bonssims ingressos per ambds costats...

-D'acord!, perfecte... Si aix et fa feli... -No siguis dolenta, saps que no suporto aquesta situaci... -I? Llavors, com pots usar-la d'escut perqu la brisa que esperes no acarici el teu cabell? Alguna cosa passava a l'andana. La gent s'aixecava i es dirigia cap a les escales... Na Teresa es va alar per a mirar... -Ha arribat en Pablo! Ens hi apropem? -Anem-hi! I s clar que s! No va ser fcil, ja que comenaren a moure's amb retard, per na Teresa era molt tossuda quan volia alguna cosa i aix, quan en Pablo va comenar a parlar, ella i na Pilar estaven a primera fila... -Amics estimats... Estimades amigues... Ja,ja, ja... s broma... Sigueu tots i totes benvinguts i benvingudes a l'Andana 29. Queden vint minuts perqu marxi el tren i us vull explicar, abans, algunes coses. Potser esteu preocupats ja que veieu que hi ha molta, molta gent... Potser massa? De cap manera: el tren arribar amb tants vagons com sigui necessari. Ni ms ni menys. S perfectament que molts dels presents encara teniu dubtes. Pot ser que fins i tot tots els tingueu. L'experincia em va ensenyar que alguns i algunes de vosaltres no pujareu avui al tren... No us preocupeu si aquesta s la vostra opci: hi haur ms oportunitats... A la vida sempre n'hi ha. Tamb us he de dir que alguns dels qui ara viatjareu, tornareu en el mateix tren... Aix no dependr de mi, per s de vosaltres: per romandre a Goig s necessari trobar el teu Guia. Aquell o aquella que no el trobi probablement s perqu encara no estigui a punt per a l'estada all i haur de posposar les seves pretensions per a futurs viatges.

Aquest no ser un viatge de plaer, encara que us asseguro que gaudireu... no ser un viatge turstic, encara que aprendreu com mai abans no ho haveu fet... Aquest no ser un viatge aventurer, encara que molt probablement viureu una de les ms grans aventures somiades i per somiar... Aquest no ser un viatge romntic, encara que us anuncio que alguns i algunes trobareu l'amor de la vostra

vida... Aquest no ser un viatge..., per a res. Aquest ser EL VIATGE. El viatge probablement ms important de la vostra vida...

De qu dependr aquesta probabilitat? De cadascun, de cadascuna... Obriu les vostres nimes, els vostres cors, els vostres pensaments... No us amagueu... Deixeu-vos portar per la vida a Goig, sense expectatives, sense por de res, sense suposicions o teoria prvies...

Va escriure Flaubert que els |somnis sn la sirena de l'nima. Ella us canta, us crida. Aneu, seguiu-la i no retorneu fins a trobar-la. Recordeu sempre que una nima rica es nodreix sempre de la voluntat, no del desig. I camineu, camineu, salteu, voleu...

Sembleu ocellets espantats... Venceu la por, sortiu de la gbia, allibereu-vos de l'esclavitud d'aquestes realitats que us van encadenar, feu niu en els somnis i crieu en llibertat les vostres vides.

Molts porteu arrossegant des de sempre la sensaci que aquesta vida que us va tocar viure s com un llarg embars... si, veritat? Us heu estat gestant a vosaltres mateixos. Ha arribat l'hora de parir, ha arribat l'hora de nixer. No deixeu que us espantin les contraccions, s pur pnic. Dilateu amb fermesa i amplitud la vostra fe en vosaltres mateixos, deixeu que flueixi per les vostres venes sang de color promesa, la que fa tant us vreu fer, i travesseu la boca del futur. El dest, el vostre dest dependr ja de vosaltres. Agafeu les regnes i domeu-lo al vostre gust, al vostre lliure albir...

La vida es nodreix del temps. Voleu estimar-la de veritat? Pujar a aquest tren, el tren de l'esperana, de la terra promesa. Deixeu de malgastar el temps, toca ja alimentar-lo amb la vostra vertadera essncia. Feu-ho i la vostra vida us somriur per sempre.

Pablo va callar durant uns instants. A l'andana no se sentia una nima. Na Teresa es va girar i observ la gent, desprs va mirar en Pablo... Realment hi havia alg entre els presents que no l'estigus veient com ella el veia? Semblava un Profeta...

-B. Acabo. Recordeu molt b aix que ara us dir. Tot l'Univers perceptible s un viver de sensacions al qual la nostra ment qualifica, classifica i dna un valor de forma relativa. Realitzareu un viatge molt especial. No us fixeu, no us ancoreu en les distncies apreciades, ni en els temps de trajecte percebuts... No importen. Afueu els sentits i

manteniu la ment molt desperta, per no per treure conclusions, per sentir i per aprendre. Us dirigiu a la Terra dels Somnis, a la Terra de Mai Potser, ja que s prou sabut per tots que en la sembra de cada anhel i en el seu efectiu cultiu no assegurem l'xit, per s en canvi mimem un Potser que resulta molt ms temptador que aquest Mai al qual van voler acostumar-nos...

Us desitjo, de cor, que sigueu molt felios... Estic convenut que ho intentareu i estic convenut que Potser ho aconseguireu... Bon viatge... Ning no va aplaudir. No feia falta. A ms, mentre escoltaven en Pablo el tren ja havia arribat . Estaven tan abstrets que ni se'n van adonar. Era all, a les vies, amb les portes obertes.

NaTeresa i na Pilar es van dirigir a una entrada. Anaven agafades de la m. En pujar al tren , na Teresa va notar una estrebada. Na Pilar es mantenia a l'andana. Estava plorant... Na Teresa no va voler fer altra cosa que acomiadar-se... -Vida meva... No pots, veritat?

Na Pilar va negar amb el cap. No podia parlar. Na Teresa es va deixar anar de la seva m i va acabar d'entrar. Se sentia molt trista, per la seva amiga, per ella s que emprendria aquest viatge...

- T'estimo, molt. Et veur molt aviat.

I les portes es van tancar i el tren va emprendre la marxa.

3. LA NACI DE GOIG.

3.1. Tipologia de Goig: De com s'obr una finestra i la illusi va volar com un ocell lliure...

Durant el viatge na Teresa va comprendre perqu en Pablo havia defensat, certament, d'una forma molt bonica, la Teoria de la Relativitat. El tren marxava a una velocitat ms que prudent per rpida i travessaven un tnel que mai no s'obria. Al principi era lgic, per quan ja portaven gaireb dues hores i no havien deixat el tnel... Apa que..., Estaven donant voltes per Madrid? Ja, ja, ja... La Teoria de la Relativitat... No en trauria conclusions! La gent que l'acompanyava anava en silenci. Gaireb tots miraven per les finestres... Parets brutes i foscor... Per no, no miraven l'exterior... Miraven cap endins. Potser na Teresa era l'nica excepci: no pensava en res, simplement observava... Se sentia estranyament tranquilla i no volia trencar aquest estat amb reflexions o anlisi de res del que havia succet, estava passant o anava a passar... Al cap de tres hores van arribar, per fi. L'estaci de Goig no era res de l'altre mn, sens dubte. Podria haver passat per ser una estaci de metro de qualsevol gran ciutat. Aix s, en baixar Teresa se'n va adonar, no era pas corrent. El terra de l'andana era de sorra. La sorra gruixuda i cristallina separava el tren, per ambds costats, d'unes parets mig corbades, arrebossades o enguixades de blanc. En ambds costats penjava un cartell, el mateix, on sobre un fons blau mar ressaltava un missatge:

Terra de Mai Potser. Estaci de Goig.

Benvinigut/da a la teva vida.

Al final de l'andana s'esperava una dona. Cabell ondulat, pl-roja, amb cara i cos pigat, ulls verd llac i... s clar! Un somriure captivador. Vestia un vestit negre, de fil, sense mnigues, molt enganxat al cos i vol des dels malucs fins els genolls... Deuria tenir uns trenta anys... -Bon dia... si, perdoneu-me, bon dia. Aqu a Goig sn les 8 del mat. Ei, no em preguntin com... Em dic Aina Llac i Foc. Sc Presidenta Honorfica del Govern de la Naci de Goig i l'encarregada avui de rebre'ls i donar-los la benvinguda a la nostra bonica ptria. -Caram aquesta gent- va pensar na Teresa- Ens envien la seva Presidenta. -B, el nostre bon amic en Pablo ja us va advertir: no penseu, ni avalueu ni tragueu conclusions- va dir n'Aina mirant na Teresa- Ara ens dirigirem a la Sala de Projeccions i all procedir a introduir-vos, breument, aspectes diversos de la nostra Terra, del nostre paisatge i de la nostra Naci. Sortint de l'andana van enfilar un passads molt ample i, creuant una porta, van entrar a una sala quadrada i gran, de parets blanques i buides, menys en una que hi havia una finestra enorme, a travs de la qual es podia veure un cel molt blau i net. -Podeu asseure-us. s clar, a la sorra. Hi ha seient ms cmode? Evident . Mirarien el cel asseguts a la sorra. Un bon comenament, la veritat... -Us ha dit en Pablo que la vostra presncia aqu no est assegurada per a tots. Tot i aix tots i totes coneixereu la nostra essncia, ja que estem convenuts que aquells i aquelles que hgiu de tornar, tard o d'hora, estareu preparats per a un nou viatge.

Avui em veieu vestida de negre. No, no estic de dol ni aquest s el color amb el qual aqu a Goig acostumem a vestir. T la seva lgica. Durant el primer dia no volem que res distregui la vostra atenci. Quan

acabi la projecci passareu a la platja d' "Els Guies" i all ser el vostre cor i no els vostres sentits els que hauran de presentar candidatura. Per aix comprovareu que ning no vestir cap altre color que no sigui el negre, que ning no s'haur perfumat, que ning no lluir cap altra cosa que no sigui la seva mirada...

B. Comencem? Si mireu la finestra s'aniran succeint imatges i vivncies reals que jo anir narrant. S? Esteu preparats? Comencem, doncs... Na Teresa va mirar cap a la finestra i va contemplar, admirada, com el cel blau anava pujant i apareixia una tela blanca penjada d'un pal... N'Aina va comenar a parlar...

A la terra de Mai Potser hi ha una minscula naci anomenada Goig. A la seva bandera no llueixen bandes ni colors, ja que s una tela en blanc perqu cada ciutad pinti la seva identitat. Es tracta, evidentment, d'un pas democrtic, per tan atpic com ho podria ser un pardal criat en un niu d'guiles. Aqu es presumeix de tenir la Constituci, la Magna Carta, ms antiga del mn... caldria afegir tamb, la ms curta... Una nica pgina, un nic article que obliga a prioritzar el benestar espiritual i emocional de tots i cadascun dels habitants d'aquest paratge tan inusual, la igualtat i la perfecta comuni amb la naturalesa... s poca cosa? Potser tota...

Vola els cels de Goig l'liga platejada i en el seu viatge inclou tota la seva magnitud: des de seu niar a elevats pics de muntanyes colossals fins a la lnia delimitada sorrenca on la terra saluda al mar. Per sota del seu planatge s'escampa una meravellosa vall, extensa en superfcie i intensa en diversitat: plancies nuades amb turons i monticles, serpentejants rius i rierols, prats silvestres i camps decorats, Aigua i llum, vida i somni, llar sense amo...

A Goig no hi ha classes socials, no hi ha rics ni pobres, per no

haver-hi no hi ha distinci de cap classe, ni cultural, ni tnica, ni religiosa...No significa aix que totes les pells visquin en el mateix to, ni que es prohibeixi el culte a cap altra religi que no sigui l'oficial, ni que tots hagin assolit el mateix nivell d'estudis, ni que les riqueses econmiques acumulades siguin per a tots iguals, ni que...No, costa d'entendre-ho per als que venim del mn de Mai Ms, per a Goig all

que realment distingeix la categoria de cada individu s el que els seus habitants sobrenomenen "doble felicitat", s a dir la felicitat interior que la persona s capa de processar i la felicitat externa, aquella que proporciona el seu entorn natural i social. Vist des d'aquest punt de mira i entenent que en aquesta naci tot es programa i conflueix per potenciar aquestes riqueses a la totalitat de la poblaci, s fcil acceptar que, amb petites variacions, en la globalitat de vides i vivncies dels residents de Goig no hi ha desequilibris: tots som essencialment molt rics.

A la costa es distingeixen diverses poblacions, cmuls de cases blanques que reboten la llum en un intent d'enlluernar l'oce, de tornar-li, encara que sigui modestament, la seva magnnima presncia. A Goig hi ha un sol port. D'ell parteixen cada dia les embarcacions de pesca. Diuen els pescadors que no hi ha dia que les aiges no corresponguin de bon grat a la humil ofrena que ells fan: la seva suor, el seu treball, el seu respecte i, sobretot, la seva admiraci.

Els cultes religiosos sn tamb, com a mnim, curiosos. A Goig no creiem en un nic Du, ja que pensem que en cada persona s'ha de desenvolupar una detat interna: en la seva riquesa interior, en la seva capacitat d'estimar, en l'equilibri entre el donat i el rebut, en...,tantes coses! Aix, les esglsies estan plenes de miralls curiosament fabricats... potser mgicament... Per alguna cosa es diu que l'ofici dels artesans que construeixen aquests estris s el ms antic del pas... aqu no existeixen sacerdots ni sacerdotesses: cada visitant, cada assistent est obligat a assumir aquest rol. La gent assisteix als temples cada dia, cap al tard. Ens asseiem cadasc davant d'un mirall i ens mirem fixament els ulls... Existeix millor forma de connectar amb el teu interior? Quan alg t realment problemes per a veure's, quan alg guarda al seu equipatge un bri de tristesa, d'angoixa o desolaci, quan..., el mirall es trenca, s'esquerda en ms o menys bocins segons la magnitud del desconsol. I segons aquesta mateixa magnitud acudim ipso facto ms o menys persones a acompanyar a l'afligit... HI anem i li abracem, el bressolem i li permetem, si ho necessita, buidar el seu dolor en llgrimes, en crits, potser... desprs ens quedem amb l'afectat els qui ell mateix designa: per escoltar-lo, per aconsellar-li, si cal, per donar pas el do ms preat en aquells llocs: la tendresa. Si conv l'acompanyarem a casa, quedarem amb ell per al dia segent...

Les platges de Goig sn de sorra cristallina, blanca i daurada talment la corona de la reina que s l'onada. Visitants de tot el pas acudeixen cada dia per banyar-s'hi. Ning no pretn prendre el sol, ning... No gosarem prendre el que tot just ens ha estat prestat. Amb la seva llum, la seva calor i la vida regalada dia a dia ja n'hi ha prou... i de sobres... A la vora de la mar s'agrupen famlies jugant amb el vaiv de les ones...Remullant la seva infantesa, humitejant la seva alegria es preparen per a un bany sempre revitalitzador. Diem aqu que quan la sal i l'aigua acaricien la teva pell els porus s'obren i deixen pas al cam que enllaa cos i cor, matria i nima... La sal de la vida! s clar!

A Goig procurem ensenyar el curs de la felicitat des d'abans del naixement: no es coneix la histria d'un fill que ha nascut sense haver estat desitjat pels seus pares... Els tallers pre-part que aqu es donen|imparteixen comencen abans de la fecundaci i inclouen, evidentment, bastant ms que la preparaci per afrontar el dolor. Aqu valorem la maternitat i la paternitat com un dels tresors ms preuats que un sser pugui assumir i tenim molta cura de la preparaci adequada per a ser digne d'aquest rol. Tres rius desemboquen a l'oce: el Valor, el Plaer i el Viure. Dels tres el ms cabals sol ser l'ltim, potser per ser en el centre, potser per tenir el seu naixement en el punt ms alt de la muntanya Cor, potser... Las aiges fluvials arriben al mar tan netes i pures com la clara d'un d'un ou... Renoi quina comparaci, pensareu... No s meva: a Goig entenem al riu com un una deu des que neix fins que mor. Per a nosaltres s com la clara que protegeix el rovell, un embolcall per a una preciosa font de vida, un excls que acaba fonent-se amb l'incls per a regar terres i crear matisos, per a banyar i ser canal de bany, per a donar vida i ser viver...

Amb cada nen que neix reneix la vida de tots aquells qui

l'acompanyarem. No hi ha festa ms especial ni esdeveniment ms celebrat. Un nounat ve al mn amb gust de futur, amb olor de dest... Un poble que no guarneix amb flors el dem pot concloure els seus dies en un desert sense color. Un poble que no canti al cam, podr escoltar mai la melodia de l'horitz?

Els paisatges de ribera s'encanten amb l'abundncia de flora i

fauna. lbers i pollancres blancs, lledoners, vmets, oms i freixes ... Esbarzers, mareselves, joncs, canyes, lliris d'aigua, aros blancs ... Platgetes de pedres rodones, terra embassada, roques folrades de verd florit, terres humectats de marr xocolata, herbatges amb vestits de flors salvatges... Un parads on batega l'harmonia, on els esperits volants es reencarnen en aus i ocells que nien i crien en llibertat: merles aqutiques, el blauet, el pit-roig i el rossinyol, necs , oriols i pigots...

A Goig no hi ha patr ni llei que impedeixi la mare i el pare estar amb els seus fills tant com sigui necessari... Permisos? Per a qu? Es confia, se sap... En aquesta societat ning abusa dels seus drets... Al llarg del primer any de vida del nad existeixen, en cada poblaci, centres oberts on les famlies amb fills tan petits poden conviure i aprendre, en espais adequats, amb amplitud de recursos i amb tutors especialistes en la primera infantesa. L'assistncia, evidentment, s voluntria. Qui deixaria d'anar-hi? A Goig? Ning.

Existeix la creena entre els Goigencs que en la deu de cada riu habita una comunitat de follets. Famlies de Fonts, que aix els sobrenomenem, cuiden amb cura el flux de l'aigua, bressolen el curs tot just acabat de nixer perqu reposi el seu mpetu, i preparen cada gota perqu assumeixi la seva importncia en el cicle vital. Expliquen les llegendes que un Font s un sser tan diminut que cap en una espurna d'aigua. De color blau translcid, aquests personatges poden guanyar-se una vida gloriosa en un instant o morir en el riu desprs d'una llarga espera sense sentit... El seu somni resideix en tenir cura de la seva gota perqu generi vida. Si ho aconsegueixen viuran per sempre... Sin, moriran amb l'oblit...

A Goig no hi ha escoles com a tals. Els nens assisteixen diriament a les anomenades Llars de Vida, uns centres on se'ls motiva en els diferents aprenentatges alhora que se'ls guia per desenvolupar les seves capacitats. A les Llars s'entn que perqu el nen tregui profit del saber ha d'aprendre no tan sols a guardar-lo, ha d'assimilar tant les formes d'arribar a ell com les derivacions i utilitats que pot donar-li. Per a nosaltres no es tracta d'educar, es tracta d'ajudar a crixer. La distinci entre mestres i alumnes, com a tal, no existeix: aqu tots aprenem de tots, mai no deixem de crixer i en

aquest creixement som condeixebles. Quan visitin una Llar amb el seu guia els explicaran altres particularitats d'una Educaci molt singular i profitosa.

Diu la llegenda que una vegada la brisa marina va travessar la vall de Goig i no va poder tornar. Primer es va ajeure en plantacions de flors extenses i acolorides i el seu olfacte va tenir un somni tan bell que no es va voler despertar. Desprs va sobrevolar boscos i boscos, fregant fullatges espessos i acaronant l'herba baixa; el seu tacte va quedar embadalit i no va voler marxar... llavors va voler caminar entre els arbres fruiters, els horts i els camps sembrats i, tastant d'ac i d'all, va sadollar el seu gust i el va deixar dormint al costat del riu... all la brisa va escoltar el so de les aiges, el cant apassionat de peixos i granotes saltironants, i la seva oda es va enamorar... La brisa, encantada de tantes alegries va voler suplicar al sol que la deixs quedar-se, per, en mirar-lo, es va encegar temporalment. Quan el mar va venir a buscar-la, la va trobar cega i desvalguda. Des d'aquell dia la vall de Goig t, a perpetutat, una convidada de luxe...

A la nostra naci no hi ha grans ciutats. Els nuclis urbans tenen una superfcie mxima determinada i uns marges de poblaci flexibles per tamb limitats. Es considera que aquests nuclis han d'autogovernar-se i que la seva dinmica ser ms gil i solidria si la gent es coneix. La nostra naci no compta amb una Capital, entesa com a tal. La nostra plaa del Parlament canvia cada any de poblaci. La nova destinaci es decideix per sorteig. Els remeto aqu tamb a les explicacions que pugui donar-los el seu guia: el sistema poltic de Goig s una cosa de la qual n'estem molt orgullosos.

La sessi es va allargar durant gaireb tot el mat. Els assistents havien d'estar esgotats del viatge, de les tensions prvies, de... tantes coses. Per ning no es va adormir. Asseguts o ajaguts a la sorra reposaven alguna cosa ms que els seus cossos. Eren tots esperits ansiosos de volar i en aquesta exposici hi havia molt ms que informaci... Davant d'ells s'obria un mn on podien deixar volar la seva imaginaci ms enll d'un somni, un camp on assentar els seus anhels i confondre'ls amb realitats.

Na Teresa no recordava haver sentit una pau interior tan rica en esperana com la que s'estava despullant en els seus pensaments, en

la seva ra, en els seus sentits ... Anava despullant-se per vestir-se amb la seva pell, per mirar amb els seus ulls, acariciar amb les seves mans, besar amb els seus llavis..., sentir amb el seu cor... Se sentia nena, molt nena... Se sentia com una princesa nouvinguda al seu Regne, un parads on totes les coses i tots els ssers vetllarien pel seu creixement... Nouvinguda? Creixement? Llavors se'n va adonar: estava comenant el part. Na Teresa, per fi, naixeria!

Durant ms de quatre hores n'Aina havia anat relatant, amb veu pausada i suau, tot all que rere la finestra es mostrava. Del vist, del viscut i narrat quedaran molts detalls per mostrar. No hi fa res: als prxims captols ja es descobriran. Queda fins i tot molt llibre per escriure-ho, queda fins i tot molta vida per a cantar-ho...

Quan la sessi va acabar, el cel blau va tornar a mostrar-se per la finestra. N'Aina els va mirar fixament a tots als ulls... si, com aquell retrat que, en una galeria d'art, torna a l'unson la mirada a tots aquells que el contemplen... Els va mirar i va concloure...

-S que teniu moltes preguntes, moltes... No en respondr cap. Ha arribat l'hora, la vostra hora... Anem cap a la platja d'"Els Guies". Us desitjaria sort, per no s aix el que necessiteu. Us desitjar, doncs, que les vostres nimes spiguen i puguin trobar el seu guia...

3.2. Una guia per a l'esperana: De com na Teresa escoll, d'entre molts, aquell qui havia de guiar-la en el seu viatge de retrobament...

Ara s que van sortir de l'estaci. En fer-ho es van adonar del per qu, des que havien arribat, noms havien trepitjat sorra de platja: el tren els havia portat fins a la mateixa platja.

Quin paisatge tan bonic! A la seva esquerra un bosc de pins i alzines calava sabates verd herba, trepitjava la terra fins que es trobava amb la sorra. Una sorra lluent de gra gros i multicolor encatifava el vestbul per a la recepci del poders mar. Aquest arribava avui calms, en una cerimnia on les ones restaven una mica ms del just per saludar la terra. Endins, un blau difan ballava al so dels corrents amb aquelles verdes tonalitats que en els safirs resplendeixen.

La platja era plena de figures: homes i dones, dones i homes vestits de negre romanien dempeus, immbils, amb els peus mig separats i els braos a l'esquena convidant a una m a estrnyer dos dits de l'altra...

A na Teresa, ara s, se li va disparar el cor: els seus batecs van marcar un ritme velo com si volguessin avanar el temps que faltava fins L'ENCONTRE. Trobaria el seu Guia? Existia? L'acceptaria?

N'Aina es va posar davant de la comitiva i, barant-los el pas, es va girar i va parlar:

-B... Som aqu... Intenteu no estar molt nerviosos, d'acord? Encara que s molt normal que ho estigueu. Som en aquesta platja ja que en ella es dna una llum molt especial. A travs d'una combinaci de reflexos, llampades i ombres que mai no ens hem preocupat de voler comprendre, la llum solar es concentra en aquesta platja a illuminar particularment els ulls de les persones que hi entrem. Ja sabeu el que es diu: "La mirada s el mirall de l'nima"

Entreu sense programar-vos de cap manera, deixeu-vos portar per les vostres sensacions. No us deixeu portar per la primera impressi, encara que molt probablement pugui ser la definitiva. El vostre guia no t perqu ser del sexe oposat al vostre, ni ha de tenir

forosament el vostre color de pell, o ser ms alt o ms baix... No us fixeu en els cossos, si us plau, centreu-vos en els seus ulls. All i noms all hi trobareu, si n'hi ha, la connexi que us ha d'unir... Per a presentar la vostra candidatura a un Guia us heu de situar davant seu i adoptar la seva mateixa postura. Sabeu que dues persones o ms poden optar pel mateix guia. Aix, el ritual de "Connexi" no comenar fins que tothom estigui situat davant de la seva elecci. Sabreu que el Guia ha acceptat la vostra candidatura si estn els seus braos i us convida a prendre les seves mans. Recordeu que el Guia elegit pot decidir que us equivoqueu en la distinci i rebutjar la vostra oferta. Jo em quedo aqu, esperant els qui no trobeu avui el vostre guia, per acompanyar-vos al tren. Dels altres me n'acomiado ja: Fins molt aviat... una vegada estigueu connectats a un Guia ell o ella ser qui us acompanyi durant, almenys, quinze dies... Per segur que ens veurem.

Endavant, doncs, i que la Pau us acompanyi...

Na Teresa va entrar a la platja junt amb tots els viatgers. Tornava a estar estranyament tranquilla. Encara que no trobs finalment el seu Guia, havia aprs tantes coses!

Sense que ning hagus donat cap mena d'ordre, es va treure les sabates i les va deixar al costat, a l'herba. Volia caminar descala, necessitava sentir-se connectada amb la naturalesa i aquesta era una manera ms que vlida per aconseguir-ho.

No sabia cap a on anar per tampoc no volia saber-ho. Es va deixar portar pels seus passos. Anava apropant-se, un a un, a cada Guia i es quedava un moment quieta deixant que les mirades es creuessin. No seria fcil, no estava trobant cap mirada que no brills, que no inspirs confiana, que no fos neta i clida...

La platja era molt plena i era difcil caminar sense topar amb ning. Hi devia haver unes... Tant era! No es posaria pas a comptar ara! Havia d'abstreure's de qualsevol distracci i anar al que havia de fer, al veritablement essencial.

Se'n va adonar de seguida. S, a l'instant. Encara que no va voler donar per acabada la recerca i va continuar passejant, ja no va poder embeure harmnicament la seva visi en d'altres retines. Aquests ulls, Du meu, mai no havia tingut aquesta sensaci amb ning...Aquests ulls l'havien somrigut... Eren de color caramel, grans i

preciosos, amb unes pestanyes que semblaven serrells de tapissos perses... Per res d'aix no era transcendent... Na Teresa va girar els seus passos i va tornar a buscar-los... No, no anava errada: aquesta mirada l'estava somrient... Na Teresa no necessitava res ms: dempeus, davant d'aquesta mgica rebuda, va amagar els seus braos a l'esquena i va convidar a una m a estrnyer dos dits de l'altra. Havia presentat la seva candidatura.

Quan mires fixament els ulls d'alg totes les altres coses, l'entorn del que importa, del teu centre visual, apareix com a borrs per perceptible. Mentre esperava que els altres acabessin la seva ronda d'escrutinis na Teresa no va deixar ni un moment d'alimentar-se de la complicitat que aquests ulls li oferien, per no va poder desconnectar totalment la seva curiositat pels marcs d'un quadre tan clid...

Es tractava d'un home bastant alt, prim per de complexi forta. Semblava ms gran que ella, per no massa. Era o havia estat moreno: els seus cabells negres atzabeja brillaven ja amb centelles blaquinoses per l'edat. Espesses celles semblaven marcar una personalitat important i el seu nas, sense ser hellnic, no destacava per ser res ms que normal. Els seus llavis, uf, dibuixaven unes formes i una contextura que... Una temptadora cortina de seda teixida amb tendresa que devia amagar un pet, uns petons de somni...

Na Teresa no va poder evitar somriure... "Apa, que el sol m'est tocant ms endins que als ulls... " Sempre havia estat una dona apassionada per, en aquells moments tan importants de la seva vida, mira que pensar en petons... llavors es va donar compte que ja no solament eren els ulls del seu presumpte Guia..., a la seva boca es dibuixava tamb un somriure. I na Teresa es va enrojolar... -La ronda de presentacions ha concls- La veu de n'Aina va ressonar talment com si hagus parlat per megafonia- Prego als Guies que respongueu a les candidatures.

No era seguretat, ni tampoc presumpci, per na Teresa sabia el que estava a punt de passar, tenia molt clar que la Connexi s'havia establert ja...

I aix va ser: el Guia va estendre els braos i va oferir-li les seves mans. Na Teresa, sense dubtar-ho, les va prendre.

3.2.1. Cam de casa: De com les distncies semblen curtes quan es camina en bona companyia...

Na Teresa no recordava que ella hagus estat capa daguantar

tanta estona la mirada,ni que ning li hagus aguantat la seva tant temps com el Guia i ella portaven. El Guia...

- Com et dius?- va preguntar na Teresa.

- Raimon. A Goig Raimon Cor Brau... - No ho entenc... LAina sanomenava Llac i Foc, tu Cor Brau, de quina tribu ndia sou? Sioux?... Ai, perdona, s una broma...

- No hi fa res, m'encanta el sentit de l'humor... Saps? Des de sempre a Goig s'han acollit costums d'altres pobles i cultures llunyans que s'hagi considerat que puguin enriquir la prpia. Aquest costum, la d'unir el teu nom amb dos conceptes o qualitats que et defineixin, va arrelar aqu fa dos segles. Per aquest privilegi cal guanyar-lo. Tu ets ara mateix, de manera simple i planerament,Teresa...

- Com s que saps el meu nom? - En Pablo em va avisar que venies. Som molt amics i em coneix

b. - I et va dir qui era? Com era? - No, simplement em va fer arribar una nota amb el tren. Deia:

"Ve en aquest tren. Es diuTeresa"

Na Teresa es va quedar callada. No entenia gran cosa... Per, Per a qu havia d'entendre res?

S'havien quedat sols. Seguien all dempeus, agafats de les mans... Raimon sen va donar compte i va proposar marxar...

-Anem? -On? -A casa teva, cal ajudar-te a formar una llar...

Van comenar a caminar pel cam que travessava el bosc que abrigava la platja. Na Teresa tenia moltes preguntes per fer i va voler comenar, per Raimon, amb l'ndex als llavis, la va convidar a callar...

-Ssss, escolta, noms escolta...

La msica, ja llunyana de les ones trencant la sorra, es barreja-va amb el xiulet de la brisa fregant les branques dels arbres, que, en ballar i xocar entre si, provocaven una trobada de fulles primaverals que percudien a un ritme suau, molt suau. Cors d'aus i ocellets de di-ferents espcies dibuixaven la tonada en un pentagrama ple de colors i olors que provocava un verger de sensacions. Quan van sortir del bosc Raimon va trencar el silenci:

-Si no aprens a escoltar amb tots els sentits la natura mai po-drs escoltar-te a tu mateixa.

-No, si...mha encantat, , de veritat... Ha sigut... -Ho s: nic... Te nadones? Com tu, oi? Les preguntes bvies no esperen resposta i na Teresa va ser

respectuosa amb aquesta consigna. Caminaven per un cam que talla-va dos prats, a l'esquerra un jard d'arbres fruiters i a la dreta una dau-rada pastura de blat.

-Tens gana?- va preguntar Raimon. Teresa va assentir amb el cap. No havia menjat res des

de... Raimon la va agafar de la m i van continuar caminant un curt tram de cam. Ell no deixava de mirar a l'esquerra. Quan va trobar el que buscava va estirar de la m de na Teresa i tots dos van entrar al prat dels arbres fruiters. A vint passos hi havia una enorme figuera. Als seus peus s'estirava una estora rectangular feta de... lli?. A sobre l'es-tora hi havia un cistell de vmet i una gerra.

- Els camperols de Goig deixen sempre aqu i all menjadors

preparats per si el viatger t gana. Qu et ve de gust? A veure, tenim: figues, pomes, peres, prssecs,, maduixes?

-s que estic tan sorpresa... I no s'ha de pagar res? Unes ma-duixes i un parell de prssecs?

- Aquests fruits neixen de la sang de la terra... De la suor dels homes i dones que se n'han cuidat perqu puguin nixer, s, per sen-se aquest cel que els va regalar la seva aigua, sense les abelles que transporten les llavors, sense l'arbre o la planta que es va esforar per traslladar l'aliment a totes les seves partcules... A qui o a qu cal pa-gar-ho? Ara vinc... Ms endavant ja t'explicar com funcionem aqu amb aquestes coses...

Raimon va agafar el cistell i es va posar a recollir... Teresa va

aprofitar per beure una mica d'aigua de la gerra i es va posar a pen-sar... Per qu coses tan senzilles com les que comenava a descobrir aqu a Goig li semblaven tan estranyes? Quanta lgica hi havia en tot all que Raimon li anava explicant! Quanta bondat! Realment en el mn on havia viscut, tots aquells principis religiosos i morals que des de petita havia escoltat, no eren ms que aix: principis terics que poques vegades iniciaven la ronda que en la seva essncia esbossa-ven... Sens dubte a la Terra de Mai Potser, la bondat no era un b co-m com semblava ser-ho a Goig...

Raimon en va tornar amb el cistell mig de ple...

-He recollit el just per comenar. Si desprs tenim ms gana ja anir a buscar-ne ms... Saps? De vegades considerem les coses que la naturalesa ens dna com a regals gratuts i les prenem sense mesu-ra, sense donar-los ms valor que el que t el que ja era teu. No ha de ser aix. Mai no hem de deixar d'agrair el que se'ns ofereix i sempre hem de prendre el just, ni ms ni menys.

Van estar menjant en silenci fins que tots dos van acabar...

-Thas quedat amb gana? - va preguntar en Raimon. -Estic b, grcies, mil grcies, dues-centes mil grcies, Teresa estava molt commoguda i les llgrimes van comenar a

brollar dels seus cansats ulls... En Raimon es va donar compte del que passava...

- Deus estar esgotada... Quant fa que no dorms? Vols fer una mica de migdiada? - No em diguis ara que els camperols han deixat una hamaca penjada dels arbres per al viatger... -va respondre na Teresa barrejant riure i sanglot. - Apa, vine aqu, has de descansar una estona... Estan sent massa coses...

Raimon es va asseure a terra. Amb l'esquena repenjada al gruixut tronc de la figuera i les cames obertes va convidar na Teresa a acomodar-se al seu cos. Ella es va asseure entre les seves cames i, recolzant la seva esquena en aquell coix tan tendre i el seu cap a aquell pit tan geners, va tancar els ulls. Mentre la goma de la son comenava a esborrar els seus pensaments va notar com les mans den Raimon deixaven anar els seus dits que passegessin i juguessin entre els seus cabells. Amb aquesta meravellosa sensaci va bressar el seu cansament i es va quedar adormida...

La va despertar una can, una balada dolament dipositada a la

seva oda...

Somewhere, over the rainbow, way up high.

There's a land that I heard of once in a lullaby.

Somewhere, over the rainbow, skies are blue.

And the dreams that you dare to dream

really do come true.

Era Raimon. Com sabia que aquesta can...? No, no li ho pre-

guntaria... -Has dormit b, s? Ara haurem danar marxant. Es va fent tard. Van aixecar el