PREUi

Redacció i Administració:Primer de Maig, 7T E L E F O N 1 5 4 8 6B A R C E L O N A Untó Socialista de Catalunya.

A tots els companys alliberatsels diem: salut i endavant lins

a lá victoria linaiMo deixem de pensar ni per unmoment en les Injustícies delblenni negre« Gal depurar-les

Immediatament.seguro de que est« primer contacto—y el favorabilísimo resultado ob-tenido — tendrá -como consecuen-cia un eficaz movieûento de unifi-cación de los partidos proletariosde Cataluña. Por lo pronto, quie-nes figuramos en los tres más auto-rizados — Unió Socialista Catala-na, Partido Comunista y Partit Ca-talà Proletari — estamos dispuestosa encauzar un acuerdo preliminarque organice un Congreso de fu-sión de los proletarios catalanes,que significará la incorporación deestas clases catalanas a la III In-

...t sembla que ha guanyat el FRONT POPULAR

Paraules del com-pany Comorera

El» partita obrers catalans preparen unCongrés d'unificació i ingressaran units ala Tercera Internacional.

Copiem de Mundo Obrero:

En la mañana de hoy, unos denuestros redactores se ha entrevis-tado con el consejero de la Genera-lidad camarada Comorera en el ho-tel donde éste se hospeda.

Sabíamos que poco después ibaa celebrarse en el propio hotel unareunión de los demás donse,jeroscon el señor Companys, respectode la cual dijo el señor Comoreraa nuestro camarada :

—Nos ha convocado el presiden-te, y no sé qué vamos a tratar. Cla-ro está que supongo que será parafijar normas con respecto a la vi-sita que hemos de hacer hoy al se-ñor Azaña. Nosotros queremos quelos acuerdos del Gobierno centralno perjudiquen nuestra actuaciónen Cataluña, ni pretendemos nos-otros entorpecer tampoco la accióndel Gobierno. Por tanto, forzoso esque nos pongamos de acuerdo. Y,dadas las excelentes relaciones quesiempre hemos mantenido, esto noserá muy difícil.

Con relación a las recientes elec-ciones, hemos preguntado al señorComorera cuáles han sido los par-tidos que han formado el BloquePopular en Cataluña, y nos ha di-cho :

—Partidos republicanos : la Es-querra, Acció Catalana y el Parti-do Nacionalista Republicano, delseñor Lluhí. Junto a éstos iban lossiguientes partidos obreros : UnióSocialista Catalana, Partido Comu-nista, Partit Català Proletari, Par-tido Socialista Obrero Español yPartido Obrero de UnificaciónMarxista. Quedó, fuera, como us-ted ve, el Partido Sindicalista, y,realmente, de los demás, los que enCataluña tienen verdadera fuerzason los tres primeros, entre los par-tidos proletarios.

—¿Cree usted, que persistirá enCataluña la acción unida del Blo-que Popular?

—Es absolutamente necesaria es-ta unión, y no hay síntomas de quevaya a romperse. Por lo que res-pecta a los partidos; obreros, estoy

ternacional y la unidad efectiva deun movimiento político de clase.

—'¿Hay algo hecho ya en ese sen-tido?

—Desde luego. Y puede darse yacorno hecha la fusión de la UnióSocialista y el Partit Català Prole-tari. Confiamos en que pronto ten-dremos segura la unión del Parti-do Comunista, con el que estamosen las mejores relaciones.

—¿Y el Partido Socialista Espa-ñol?

—Este va a definir su actitud encuanto a su política interna, y de-bemos esperar a que lo haga. Porlo que respecta a Cataluña, el Par-tido Socialista Español tiene unainfluencia muy limitada, muy es-casa, y consideramos del mayor in-terés para él y para los demás quese unan al movimiento general cla-sista catalán. Por nuestra parte,

Continua página 2

IMPORTANT ACORDDE LA JOVENTUT

"Imposició de la tàctica revolucionària en el si del partit, i cem aconseqüència immediata, trencament de tota col·laboració de govern"

Aquest, és, amb les mateixes o semblants paraules, un dels principalsacords presos en les sessions de l'Assemblea celebrada per la Joventutde Barcelona, aquests dies.

Preveiem alguns somriures per sota el nas... Aquesta Joventut!l bé. Creiem que no és pas cosa de riure ni de tan sols somriure. L'a*

cord és d'excepcional importància i cal prendre'l en consideració seriosa.Si les Joventuts socialistes han de col·laborar amb el seu esforç a al-

guna tasca, ha d'ésser en la tasca del socialisme revolucionari.Ja s'ha acabat la vigència totalitària i abstracta d'quella tesi que con-

sidera revolucionaris tots els socialismes. No. Ni tots els socialismes sónrevolucionaris ni tampoc Ito són tots els socialistes. Hi han socialistes perací, que millor es trobarien en un partit burgès o en un partit liberal.Es possible que tots els socialistes ens podem posar d'acord sobre les ca-racterístiques bàsiques d'un règim lliurement socialista; el que ja no éspossible, és que ens podem posar d'acord sobre els mitjans a emprar iel camí a seguir.

Nosaltres, les joventuts, avui estem rotundament convençuts que l'e-dificació socialista del nostre poble no serà possible, si abans no prenemel poder polític a través de la insurrecció armada.

En canvi, encara hi han illusos que creuen en la penetració, en l'evo-lució, en la impregnació, que diria Uesteiro, del socialisme en règimcapitalista.

Solemne error!El capitalisme espanyol, corn qualsevol altre capitalisme nacional,

no cedirà el pas lliure de bon grat.Abans de cedir el pas, implantarà el feixisme barbàrie o ens arros-

segarà a l'alternativa de la guerra. Però mentre tingui un alè de vida,mentre, tingui un recurs a emprar i mentre li resti una càpsula a cremar,es resistirà.

El bienni azanyista n'és una demostració.Quan la república, que ui era socialista, ni socialitzant, i a penes so-

cialitzable, intentà lesionar els interessos capitalistes, la burgesia es posàde cul a la paret i el carro s'encallà.

Direu, potser, que hi havia els radicals traïdors.Però el capitalisme trobarà sempre a mà "radicals traïdors" o els

seus equivalents. Perquè l'error és creure que la democràcia pot domi-nar el poder econòmic de la burgesia. Mentre aquesta conservi el podereconòmic, poseu el règim que vulgueu que acabarà per rendir-se-li alspeus. I com li prendrem el poder econòmic? Només hi ha un camí: elrevolucionari. Per això, un dels complements de la tàctica revolucionà-ria és l'apartament de tota col·laboració de govern.

Perquè, si mantenim aquesta col·laboració, que vol dir responsabilitat,que vol dir solidaritat, coin ens hi podem enfrontar? Si contribuïm a laseva obra, com la podrem combatre davant les masses? Si anem "amb"la burgesia, com hi podrem anar en "contra"?

Com, convèncer a la classe treballadora que s'ha d'alçar contra allòque ajudeu a sostenir?

Com destacar els errors i les imperfeccions del capitalisme, si hi te-niu una responsabilitat?

Els socialistes només han de governar quan puguin \fer-ho en socia-lista; mentrestant, no. Que governin els republicans, que la república no

'és pas socialista.Les nostres Joventuts hi veuen clar...

JOAN MONTROIG

DENUNCIEM: Les bandes feixistes tornen a ope-rar. Exigim la seva dissolució, com a partida almarge de la Ilei»

El feixisme és una vergonya en un país mig civilitzat.C a l dlssoldre-les Immediatament. . . .Paraules del company Comorera

Contlnuaciol.de la pàgina 1sólo le pedimos autonomía en lapolítica obrera catalana y libertadde organización dentro de Catalu-fla. En cuanto a los demás partidosy organizaciones obreras, ya se da-rán cuenta de que sólo con la uni-ficación, únicamente con la agru-pación consistente y firme podránimponer su programa los proleta-rios catalanes.

—¿Cuándo se van ustedes a Bar-celona?

—Mañana por la noche. Creoque en un tren especial que estáorganizando el Ayuntamiento de lacapital catalana, que es el encarga-do de preparar nuestra llegada, queva a ser apoteòsica. /

—¿Qué tareas inmediatas tienenustedes acordadas para cuando sehagan cargo nuevamente del Go-bierno catalán?

—Inmediatamente iremos al res-tablecimiento de la vigencia de ladey de Contratos de cultivos y a re-poner a los campesinos expulsadosae sus tierras en virtud de la ordendel general Batet, que derogó unaley por medio de un bando. |Unbonito caso para los juristas!

—¿Y después?—Después, limpiar la Adminis-

tración y los organismos oficialesde elementos indeseables que se

han colado al caflor del régimende estos meses de arbitrariedades.Y si de mi dependiera, exigenciaestricta de responsabilidad a lostraidores a la política y a la auto-nomía catalanas, empezando porPich y Pon, padre del «straperlo»,y acabando por el inefable señorCambó.

—¿Qué ha hecho usted durantesu prisión?

—He escrito un libro para niñosque se titula «L'Avi», y una come-dia que se ha estrenado, parece quecon éxito, en Cataluña. Luego en-fermé, y me prohibieron el tra-bajo.

Comorera nos relata la trista vi-da de las prisiones en las que hantranscurrido este tiempo pasado, yal terminar nuestra conversación,nos dicta estas palabras :

—Agradezco la visita que me ha-ce Munda Obrero, y quiero, por sumediación, saludar a los comunis-tas de toda España, entre los quetengo tan excelentes amigos. Yquiero que sepan que igual sim-patía y deseo de acercamiento sen-timos hacia los componentes delPartido Comunista de Cataluña.

Con estas palabras del camarfidaComorera dimos por terminada laentrevista.

VERS ELS ESTELST E A T R E V I C T O R I A

FUNDACIÓ ARTÍSTICA TEATRE EXPERIMENTALTEATRE D'ART — TEATRE D'IDEES — TEATRE SOCIAL

Gran Sessió matinal d'Art i Cultura per al diumenge, 8 de marçdel 1036, a les deu en punt del matí, dedicada a totes les entitatsculturals, polítiques i socials de Barcelona.

EXPERIMENTAL I

Representació del drama en quatre actes, en prosa, del genial dra-maturg rus Leónidas Andreiew, traduït i adaptat a l'escena catalanapel gran literat Ramon Vinyes, titulat:

VERS ELS ESTELSAquesta obra, basada en l'episodi d'una salvatge i violenta repres-

sió després d'una rebel·lió fracassada, és una descripció emocionantde l'eterna tragèdia humana, de l'etern conflicte entre là terra i el cel,entre la realitat i l'ideal. L'home lliurat al culte de les veritats eternes,fixa els seus ulls a l'altura, esforçant-se per a oblidar la terra ambles seves baixes lluites, amb els seus egoismes brutals. Dissortada-ment, malgrat el foc dels seus anhels, aquest home es troba sotmèsa la llei del centre de gravetat, que pertot ésser humà és a la terra ino al cel, i, naturalment, és inútil que es resisteixi contra l'atraccióde la terra, perquè a la fi serà vençut.

L'obra serà interpretada per una notable companyia d'artistesprofessionals.

L'acte començarà amb' un parlament a càrrec de l'adaptador del'obra Ramon Vinyes, qui dissertarà sobre el tema de les finaütatsd'aquesta fundació, i de l'obra que es representa.

«L'era nova que comença entre nosaltres ens impulsa a deixar elscamins fressats i a transportar-nos de l'estret cercle de la vida bur-gesa a un teatre nou, elevat i noble, que no sigui indigne d'aques-ta hora sublim que ens agita.»

SCHILLER«Quan una revolució no ha aconseguit dotar al teatre d'un es-

perit revolucionari és que no ha arribat a les entranyes d'un poble.»ROMAIN ROLLAND

PREUS: Llotges, sense entrades, 1.0 ptes. — Butaques pati, pri-mera classe fins a la fila 12, 3 ptes. — Butaques pati, segona classe,2 ptes. — Circulars, primera classe, 2 ptes. — Circulars, segona clas-se, 1*25 ptes. — Davanteres, primer pis, 2 ptes. — Entrada Generali de passeig, 0'60 ptes.

Per a encàrregs dirigiu-vos a l'organitzador Jesús Pérez, Ram-bla del Centre, 35, de 5 a 8, i a la Comptaduria del Teatre, durantles hores de costum.

En preparació: Obres de Teatre Jueu, Soviètic i una obra origi-nal de Ramon Vinyes.

Companys ¿Ja has Ingressat a la Joven-tut Socialista de Catalunya? No esperis niun minut més. La tasca a fer és llarga*HI ha teina per a tothom. IVo oblidis quela unió la la força. Per a vèncer el fei-xisme cal cohesió 1 unitat.

Endavant per la Jo ventat I

REPRENEM EL CAMÍDE LA UNIFICACIÓ

Les tasques feixugues de la trepidant campanya electoral que ha aca-bat amb l'esclatant triomf del 16 de febrer, han fet passar a segon ter-me el problema de la unificació del proletariat de Catalunya.

Ara, però, que" ja ha acabat aquella acció inel·ludible; és hora de tor-nar-ne a parlar i de reprendre els treballs realitzats, en el lloc on foren,interromputs.

Entenem que tota la nostra atenció i totes les nostres activitats hand'ésser encaminades vers aquest objectiu. Per damunt de tot ens hemd'esforçar en crear, per mitjà de la unificació política i sindical, l'ins-trument revolucionari del proletariat de la nostra terra. No han variatpas les circumstàncies que ens impulsaven cap a la unitat orgànica, i sihan variat, ha estat precisament per a augmentar la seva importància.

No creiem que, ningú, en els nostres. rengles i en els rengles de lesrestants organitzacions classistes, esperi que els republicans, encara quesiguin d'esquerra, resolguin els nostres problemes i ens acompanyin enla ruta vers l'edificació de la societat socialista.

Es possible que els republicans d'esquerra, catalans i espanyols, com-pleixin més o menys fidelment el programa cumú elaborat d'acord ambles mínimes aspiracions de les organitzacions marxistes. Encara que nos-altres opinem que ho faran menys fidelment que no pas més. I opinemaixí, perquè hem vist, en les primeres accions del Govern republicà unrespecte innecessari a les fórmules jurídiques. L'amnistia que acaba d'és-ser promulgada, no tenia perquè esperar l'assentiment ni de la Diputa-ció Permanent, ni del Tribunal de Garanties, perquè, ultra que aquestesdues institucions estan en mans d'uns adversaris, que no han respectatles lleis fonamentals del país quan no els han convingut, la voluntatdel país quedà formulada d'una manera categòrica en les passades elec-cions, en referència a l'alliberament dels trenta mil empresonats i era,per tant inocu, cercar una ordenació de dret al que era una imposicióde fet. • v

Hi ha mos, però. No hem vist encara, a hores d'ara, el processamentdels responsables d'aquestes trenta o quaranta víctimes que han caiguten les manifestacions d'aquests darrers dies demanant l'amnistia.

I d'altra batida, el programa del Front Popular no té res a veureamb el nostre programa i significa un retrocés — recordeu que el governAzafla ha declarat que no venia a perseguir a ningú, ,quan és això el quecal en relació awib el programa del primer període.

Que ningú ofeegui que actuem d'esgarria-cries. No. Creiem que hemde complir els compromisos contrets i de fer-los complir als republicansaliats. I preveiem que més d'una vegada ens caldrà fer memòria aaquests. Però entre els compromisos contrets no hi ha el de renunciarals nostres principia...

I no renunciem a continuar sols el camí, quan els republicans coixegino s'encallin.

No creiem que la nova experiència republicana sigui de massa du-rada. Per això creiem indispensable aconseguir la unitat orgànica delproletariat com més aviat millor. Si no ho aconseguim, si en l'espai d'unparell d'anys no hem lograt consolidar una potent central sindical i unfort partit polític de classe, que reuneixin les distintes fraccions avuiexistents, sofrirem una nova derrota de conseqüències superiors a la del6 d'octubre.

La crisi del capitalisme espanyol s'aguditzarà possiblement, per laseva pròpia voluntat. Es possible que augmenti el volum de les .massesen atur forçós ; que les condicions d'existència del proletariat degene-rin ; que les organitzacions feixistes del capitalisme s'organitzin ambmés mètode i més mitjans ; que siguin respectats tots els enemics em-boscats que, de des de dintre la república hostilitzen constantment elrègim i que, en fi, les masses obreres perdin tota la confiança que avuidipositen tìn els republicans...

I si quan això s'esdevingui nosaltres no posseïm l'instrument adäquatper assaltar el poder, que no ens sorprengui que ho facin els feixistes,que estan molt lluny d'ésser morts.

Heus ací perquè considerem vital, la unificació del proletariat.Reprenem, doncs, aquest camí prometedor.

JOSEP MIRET

De cara al gran PartitSocialista «le Catalunya

"nosaltres conceptuem essenclalís-sim per a guanyar definitivamentels treballadors catalans a la cau-sa marxista.

Potser mai com en els momentspresents el camp immens de Janostra massa camperola i obrerano havia estat tan abonat per a po-der esperar una florida esponero-sa d'organitzacions polítiques i sin-dicals, disposades a seguir amb to-ia disciplina i entusiasme la nos-tra tàctica i els nostres postulats.Si hem d'acceptar com a precedenti punt de partida la realitat delsfets consumats per a fer-ne deri-var una rectificació o bé una rea-firmació en el camí seguit fins araper nosaltres, no podem pas, doncs,deixar.de tenir en compte la mul-tiplicitat dels fets produïts en lavida social catalana i espanyola,els quals es resumeixen amb totasimplicitat en aquest anhel eleva-dísKim d'unitat política i sindical.

Clar que en aquesta qüestió dela unitat obrera — i ens enganya-ríem , que pretenguéssim ignorar-ho — hi ha una sèrie de factorsque es situen com a nosa en el ca-mí, que provenen de les eternesenveges i desigs inconfessables demenjadora, d'alguns superhomesdirigents dels diferents partits, se-mi-partits i capelletes terriblementrevolucionàries i interpretadoresdels textos ortodoxos. Però peca-ríem també d'insincers, si no di-guéssim clarament que tenim laseguretat absoluta que aquestes di-ficultats han d'ésser, a no tardar,superades, prèvia l'escombrada de-finitiva de tots aquells que prete-nen oposar-se a què esdevingui elnostre país un mirall d'organitza-ció proletària.

Tots hem de despullar-nos departidismes i saber-nos situar en ellloc exacte (que -l'experiència ensha ensenyat. Per això trobem en-certadíssima la posició adoptadapel nostre Partit de tenir relacióamb les altres fraccions marxistesde Catalunya, de cara a fer de to-tes el gran Partit Socialista de Ca-talunya. Cal no perdre temps i anarimmediatament a la constitució or-gànica d'aquesta nova organitzaciópolítica obrera. Que hi vingui quirealment senti la necessitat impe-riosa d'unitat. Hi cap tothom. I side moment les forces germinado-res no són tan nombroses com totsplegats desitgem, no per això hemde defallir. Segurs que la raó ensassisteix, seguirem amb tot entu-siasme el nostre camí, convençutsque en dia no llunyà es desfaranels errors que algú pugui come-tre, i que l'assistència de la mas-sa anònima dels treballadors cata-,lans no ens mancarà pas¡ així queemprenguem la nova ruta.

J. CASES I BUSQUETS

La victòria aconseguida pel frontrepublicano-obrer el passat dia 16,ha vingut a posar damunt la taulapolítica del proletariat català—araamb més urgència que mai — laqüestió fonamental de la unitat so-cialista a la nostra terra. Les di-verses incidències de la lluita elec-toral, la necessitat d'acumular mo-mentàniament totes les energiesper a ensorrar la reacció, el fetd'haver passat necessàriament aprimer terme la contesa vençuda i,també, la seguretat en el triomf,feren que els treballs per a la crea-ció del Partit Socialista de Catalu-nya, es deixessin per a més enda-vant, amb la seguretat que esta-blerta novament la democràcia enel país, es presentarien unes cir-cumstàncies altament favorablesper la lliçó de la realitat viscudaper anar de ple i sense més dila-cions a convertir en realitat pre-sent i futura l'aspiració i el desig

mil i una vegades exposat de tot elproletariat conscient.

I bé. Si té una explicació raona-da el fet de no haver arribat ja aaquest punt cabdal' en la vida so-cial de Catalunya, no la tindria decap manera que ara, en nom delque fos, es vingués a entorpir o en-trebancar aquest primer pas, que

Miquel Maura, perfectefill de son pare, ha ditque només volia alçar Ibaixar la cortina. Ja hoha fet. Perd ens ha donattemps suficient per veu-re la quantitat d'Idiotaque té...

JOVENTUT SOCIALISTADE CATALUNYA

Són convocats tots els afiliats a la Joventut per a diumenge a laCasa del Poble, Primer de Maig, 9, per tal d'acudir conjuntament ambles respectives pancartes i ensenyes a l'arribada dels Consellers i al-tres empresonats.

# * *'• 'S'està organitzant, per part de la Joventut i altres organismes del

Partit un magne míting pel company J. Comorera per al proper diu-menge dia 8 de març, al Oran Price. Hl assistiran tots els ex empre-sonats i representacions de totes les organitzacions de la U. S. C.

Atenció, tots els afiliats.

^ Que consti! la sol-lucio Maura és injuriant per a Cafa«lunya. Hi ha légalisme s que ofeguen. Cal estar alerta. Napodem deixar^nos arrabassar ni un grum de I9Estatutconcedit per les Constituents. . . . .

La Impunitat amb què es mouenlea companyies d'electricitat

Coniínuació da la vagina 4

de corrent, la verificació i revisióde comptadors, operacions que perobligació s'han d'efectuar als Labo-ratoris oficials de la Generalitat, iavui són efectuades als laboratorisparticulars de les mateixes compa-nyies, explotadores. El lloguer del

El nou Reglament dirà:Les Empreses subminis-

tradores estan obligades ainstal·lar pel seu compte irisc els corresponents apa-rells de mesura (compta-dors) .

De consegüent, hauran deretornar als seus abonats10 milions de pessetes.

comptador haurà d'ésser forçosa-ment anul·lat. El control de les fluc-tuacions de voltatge, avui incontro-lats, i que tant perjudiquen als mo-jj's dels abonats. Els dipòsits i ga-

jranties dels abonats s'han de treu-j e del control de la mateixa Empre-;,a explotadora.

El Govern de la Generalitat nopot permetre per un moment mésque l'economia catalana estigui so-ta el jou del capitalisme anglès, nide cap capitalisme. La contractaciód'un servei públfc ha d'ésser lliure,i si de moment els. poders públics,regits accidentalment per les es-querres, no decideixen incautar-sede la producció d'energia dels .nos-tres rius, almenys que comencin in-cautant-se de les concesions caduca-des i que actualment han revertit al'Estat.

La Unió Socialista de Catalunyai els seus homes .representatius tre-ballaran sense descansar fins veurerealitzats els seus desigs. Si avui,amb la nostra migrada representa-ció, podem arribar a regular el sub-ministrament de fluïd elèctric,auan arribi aquest demà, que no ésllunyà, en què tindrem el Poder enla seva totalitat, a les nostres mans,la incautació dels Serveis Públicsï'erà un fet i ja no caldrà que ensc:upem del capitalisme, tant nacio-cal com estranger.

LLIGALL

Secció oficialSecció de Santsi Hostafrancs

c Es convoca als companys d'a-. questa Secció, el proper diumen-ge, a les 10 del matí, al nostre es-tatge, Angeles López de Ayala, 10,per tal d'anar en corporació a re-bre el Govern de la .Generalitat.

» » *—Es convoca, aixímateix, a As-

semblea general, pel proper dijous,dia 5 de març, a les 9'30 de la vet-lla.

Les comarquesSANT POL. DE MAR

Després de l'esclatant victòriaobtinguda arreu d'Espanya pelFront Popular, la minoria socialis-ta de l'Ajuntament de Saat Pol.composta pels companys Pou iClaramunt (per trobar-se aquestabsent, tancat a la presó de Mata-ró, ho féu l'amic Carreres, d'Es-querra) anà a fer dimitir la gesto-ra del bienni negre i reposar-hil'Ajuntament Popular del 14 de ge-ner del 1934.

Al saló de sessions hi havia totala gestora, excepte l'alcalde (que noes presentà per por d'enfrontar-seamb els que ell havia fet empreso-nar) per tal-de presentar la dimis-sió i prendre possessió l'Ajunta--ment Popular. Com que l'alcaldeno havia presentat cap escrit al-legant algun motiu que l'obliguésa absentar-se, a instàncies del com-pany Pou es suspengué l'acte dedimissió de la gestora i de reposi-ció de l'Ajuntament Popular finsa l'endemà a la mateixa hora.

L'endemà ens trobàrem amb elmateix espectacle, amb la diferèn-cia, però, que l'alcalde lliurà la va-ca i les claus que guardaven elsseus efectes a un altre gestor, iaixí es presentà la dimissió. Però,en tornar-se a possessionar delscàrrecs populars, aquell altre ges-l ;>r pretenia prendre possessió per111 i per l'alcalde, cosa a la qual'hi oposaren els companys Pou i

Carreres. Aquests prengueren pos-sessió. En intentar continuar lasessió fiscalitzadora de l'obra de lagestora, el que actuava d'alcaldeaixecà la sessió violentament.

* * «Amb motiu ' d'haver-se ' donat

l'amnistia, dissabte passat la J. S.0. anàrem en corporació, amb el

nostre banderí, i portant també lesbanderes catalana i republicana, arebre els companys empresonatsAleix Claramunt i Joan Villa. Unagran multitud es congregà a la ma-nifestació, i passàrem pel carrerNou en direcció a la Casa de la Vi-la, per tal de saludar les autoritats.En passar per davant de la casaue l'alcalde, veiérem les portes tan-cades i barrades. Després sabéremque ell mateix s'havia tancat per-què tenia por que portéssim acap els anhels de justícia que es-mentàvem en el nostre article pas-sat.

En arribar a la Casa de la Vila,el company regidor Joaquim Poues dirigí a la manifestació des delbalcó de l'edifici, i ens mostrà queels de la majoria havien presentatla dimissió per escrit.

Covards i criminals demostrenésser els que ho fan així. No tenenvalor per donar la cara. Tenen laconsciència ennegrida per l'odi ila venjança. Però, ni fugint per laclaveguera s'escaparan- de la jus-tícia.

Després, d'un brillant parlament,el company Pou digué que havienproclamat alcalde al company Cla-ramunt i regidors tots els suplents.Pou ovacionat llargament. Segui-dament parlà el nou alcalde i nou-vingut de la presó, en Claramunt,el qual digué que a la Casa de laVila ells hi anaven amb l'esperitde justícia i de fer complir la Lleia qui sigui.

Després d'una llarga ovació .re-comanà a la manifestació que esdissolgués, cosa que es féu. — Cor-responsal.

CADAQUÉS

Satisfets per la victòria assolidaarreu d'Espanya pel Front Popu-lar • d'Esquerres, volem anunciarals quatre vents el resultat qud hemobtingut, malgrat tenir l'Ajunta-ment legal (?) de dretes.

Fou aquest :Esquerres, 468.Dretes, 140.Com ja veieu, els esforços fets

pels elements caciquils de la vilahan resultat inútils i fracassa;«.volem remarcar, però, que no lotsels seus vots són legals, i provad'això són les denúncies adreçadesals presidents de les meses electo-rals per vots coaccionats en ple col-legi, i el repartiment de bons peranar a recollir a determinades ten-des mongetes i altres articles. Aixòlio diem per aquells que sostenenque aquesta gent anomenada d'm-dre no s'han volgut embolicar, i

si amb toi l'exposat noi quediwn 'convençuts, reproduïm una do lesmoltes cartes que per atzar herníllegit, rubricada p^l senyor alcaldemonàrquic, disfressat de republicit-no-administrativo.

Diu així :«Alcaftiz, febrero de 1936.Mi estimado amigo : No siéndo-

me posible ir a esa para el domingo próximo, me decido escribir alos amigos, para pedirles sus votosa favor de la candidatura de der-vphas en las elecciones del próximodomingo.

No se trata en estas elecciones deque salga diputado fulano o zutano; se trata de saber si somos máslos que queremos el orde¡n que losque quieren el desorden. Se tratide saber si son más los que quie-ren que desaparezca la propiedad fque imperen las. ideas soviéticas <>los que deseamos : que haya ordeny trabajo, y que España no sea 1;'.segunda. República soviética subalterna de Rusia. Pues, si por des-gracia ganaban las izquierdas, nohay duda que a esto llegaríamos.

Y si en la lista de derechas 'queno sé quienes la componen) hayalguno que por su ideología nos re-sulte desagradable,, se puede bo-rrar, pero votando la candidaturade derechas con los nombres quequeden, después de haber elimina-do de ella .el., nombre que pugn¿con nuestra ideologia.

Yo espero que usted con su bue ajuicio se dará cuenta de la trascen-dencia de estas elecciones y que re-comendará a su% hijos y amigosque voten la candidatura de dere-chas. Con gracias anticipadas lesaluda atentamente su afmo. ami-go Moisés Seriñana.»

Després de la carta, queda de-mostrat que la vostra presència ala vila hauria estat inútil, i ja quedesitjava saber quants són els del'ordre i els del desordre, el pobleho ha dit ben rotundament.

I pel que fa referència a la Re-pública Soviètica subalterna deRusia, de la qual parleu, esperemque ens en donàreu una lliçó.

I ja que parleu d'ideologia, uspreguem que ens tregueu de dub-tes, perquè no sabem a la que usreferiu, si a la de la Unió Patriòti-ca o a la del Partit Estraperlista.— C.

U. R. S. S.EL PROGRAMA DELS TRE-

BALLS DE CONSTRUCCIÓ PERL'ANY 1936

La Unió Soviètica posseeix elprimer lloc en el món per l'enverga-dura de la seva construcció indus-trial. Treballs gegantins, el cost.delsquals és de més de no milliards derubles, han estat • executats en elcurs del primer pla quinquenal idels tres primers anys del segon.De cada any augmenta eltotal-delscapitals invertits en els nous treballsde construcció. _

En el curs del primer períodequinquenal (1928-32) 52.500.000.000de rubles foren inyertits en aquestsentit per l'economia nacional; du-rant els tres primers anys del segonperíode (1933*35), aquestes inver-sions han arribat a la xifra de62.500.000.000 de rubles.

Mercès a l'enorme extensió, presapels treballs de construcció, laU. R. S. S. posseeix, avui, una po-tent indústria equipada amb els mésmoderns elements tècnics, un for-midable servei de transports i unaagricultura provista de nombrosesmàquines.

El problema que plantejà Stalin,en desembre del 1925, en el catorzèCongrés del partit comunista, sobrela industrialització del país, ha estatresolt amb èxit en el curs dels deuanys següents. La Unió Soviètica

ha esdevingut un dels països indus-trials més potents, del món sencer.

L'execució del programa concer-nent a la creació d'una basc tècnicapotent per la'feoon&trttcció del paísen la seva economia nacional, ha per-rriès al Govern soviètic augmentar

'considerablement les inversions decapitals en les altres branques del'economia nacional, especialment enaquelles que produeixen mitjans deconsum, i estimular la construcció decases per habitatge, edificis muni-cipals, hospitals i escoles.

Aquesta tendència es manifesta' particularment en el grandiós pro-grama dels treballs de construccióper T any 1936. El seu volum arri-ba z. la xifra de 32 milliards de ru-bles contra 24 l'any 1935. D'aques-ta enorme suma, la indústria pesadaert percebrà vuit milliards i mig,igual que l'aríy passat. En canvi,les inversions per la construcció d'e-dificis municipals, escoles i hospi-tals acusen una progressió enorme.Així, les quantitats que afecten a laconstrucció d-'escoles són quatre ve-gades més importants (el pla actualpreveu la construcció de 1.173 esco-les per 693.000 alumnes). Les inver-sions en els transports, la indústrialleugera i la indústria de l'alimen-tació han estat, també, augmenta-des.

L'execució d'aquest programa deconstrucció exigirà,! certament, es-forços enormes per part de tots elstreballadors de l'economia nacional,i, en primer terme, dels de la in-dústria de' l'edificació. El Governgaranteix a les organitzacions deconstrucció, el lliurament d'un grannombre :de noves màquines i mo-derns dispositius per tal de meca-

nitzar la construcció, així també comla,quantitat necessària de materialsde construcció. Però, al mateixtemps, el Govern exigeix dels cons-tructors que millorin l'organitzaciói la qualitat de llurs treballs.

Aquests problemes han estat l'ob-jecte de la Conferència de l'edifica-ció i dels materials de construcció.V. Mejlaouk, president de la Co-missió del pla de l'Estat i sotspresi-dent del Consell dels comissaris delpoble de la U. R. S. S., que hapresentat un rapport circunstancialsobre els problemes que la indústriade l'edificació havia de resoldre, hadeclarat que el Comitè central delpartit i el Govern insistien sobre la

' necessitat de reduir un li % coma mínim els preus de cost de les cons-truccions de l'any 36, per mitjà detotes les branques de l'economia na-cional, el que permetria fer una eco-nomia de més de 4 milliards de ru-bles, que es podrien destinar a al-tres serveis productius. El rendi-ment del treball haurà d'ésser aug-mentat en un trenta per cent com amínim, en relació del de l'any pas-sat. V. Mejlaouk ha dit en aquestsentit, que moltes grans empreses deconstrucció han superat ja en el ma-teix any 35 el rendiment del treballestablert per l'any en curs, el quedemostra la possibilitat d'obteniraquest resultat. La gran popularitatque el moviment Stakhanov ha ob-tingut en les masses obreres de l'e-dificació i el suport prestat pel Go-vern, permeten esperar que l'immensprograma de l'any 36 serà portatendavant amb el mateix èxit quehom pot albirar aquest any en la in-dústria i els transports soviètics.,

(Del Journal de Moscou.}

NO ARRANQUEMAMB VOL BAIX

A. l'hora d'escriure aquestesratlles no sabem com es resoldràel problema que planteja la vi-gència de la llei del 2 de gener del'any 1935. Dubtem de la bondatdel resultat final.

Espectacle deliciós el què ensofereixen els juristes als profans;ara que hem vist com sense aten-dre cap norma legal, fonamen-tant-se en principis d'hermenèuti-ca o per una simple ordre de pla-ça, donada per un:«bizarro», s'a-nul·laven les lleis que fçien nosa ala burgesia!... ,' ,

Se'ns explica que la democrà-cia exigeix aquests procediments.Prou que ho veiem, que estem enple reialme de la democràcia, queno comença amb vol baix 5 el xo-cant' és que d'aquesta democrà-cia, només se'n subministra quangovernen les esquerres i pot be-neficiar a les nostres inefablesclasses reaccionàries.

Aixi veiem que,, mentre als nos-tres camperols se'ls treia de lesterre» que conreaven, pels proce-diments democràtics que ema-nen 4e les culates dels, fusells dela Guàrdia civil, ara se'ls demanacontinencia, reflexió, seny, a í'e-fecte que no comencin amb volmassa alt.

Si en un moment de bilis ca-tòlica, al fill de santa d'Anguerade Sojo, li era suficient l'aparellortopèdic de l'hermenèutica jurí-dica, per anul·lar les bases de tre-ball, ara es pretén, que els obrersmetal·lúrgics, els mercantils, elsportuaris i a tots els treballadors,víctimes ,dels atropells del caniba-lisme burgès, que recorrin enapel·lació a uns Jurats Mixtos, onuna mostra de la seva imparciali-tat ens la dóna la permanència en-tre els seus factors orientadors,d'aquest tipus tan indesitjable quees diu Parpal,

Si durant setze mesos han estatpossibles totes les transgressionslegals i reglamentàries, expulsant

a empleats per la simple sospitade les seves idées politiques i col-locar tots els fills, els cunyats iparents de la dida, ara en canvi,cal anar amb molta cura a treu-re'ls, perquè pobrets!, se'ls podriaperjudicar.

No és pas que nosaltres siguempartidaris de que les coses es fa-cin de manera barroera; és quel'experiència, que nosaltres tambéen tenim, caramba!, ens fa témer,pel to i els procediments que essegueixen, que no volarem ni altni baix, continuarem no movent^nos d'arran de terra, i desprésd'haver-nos comportat amb lleial-tat als pactes, serem els treballa-dors conscients que per enèssimavegada ens trobarem defraudats.Defraudats, no pas perquè ensproposem obtenir res,-que no si-gui de justicia de la que avui esporta; defraudats, perquè nos'haurà fet allò indispensable, queimpossibiliti les audàcies ara, idesprés, els atropells i les vexa-cions que periòdicament se'ns funsofrir.

I referma aquest criteri nostre,el resultat de 1 assassinat en mas-sa, perpetrat per la Guàrdia d'As-salt, el dijous passat a la Via Laie-tana, El trasllat d'un oficial, i acíno ha passat res, senyors; elsmorts els enterrarem i els deixa-rem cantar La Internacional avostès i els ferits ja es curaranbé o malament. Si després la reac-ció, es val d'un altre capità Ro-jas i sorgeix un nou Casas Viejas,tot seran gemecs i protestes d'in-nocència, que seran certes, peròque no exclouran de responsabili-tat els homes de govern, perquèno hauran fet les coses com s'hande fer.

Nosaltres ho advertim sincera-ment, amb el desig d'ésser escol-tats i compresos. Si no se'ns facas, en el seu dia en veurem lesconseqüències.

J. FRONJOSA

Es una vergonya infoiar at* t e que el país esti-gui a mans de la Diputació PermanentCorts difuntes, repudiades per l*'opinió del poble

cátala i espanyol.L'única solució és prescindir-ne.

Editorials

Benvingut« tota!Demà arriba el Govern legitim

de Catalunya. En ells volem sim-bolitzar tots els altres ex-ernpreso-nats polítics i socials. La classe tre-balladora, punt d'apoi de tota lademocràcia catalana, farà acte depresència amb les seves senyeres,per retre tribut de reconeixementn aquells homes que saberen posaren el primer lloc de la seva cons-ciència la dignitat del poble cata-là, davant l'amenaça feixista.

Que caldrà parlar detingudamentdel 6 d'octubre, és innegable; comho en, que el gest del Govern deCatalunya va ésser d'un gran sen-tit polític, el suficient perquè per ellmateix es pogués posar davant delmón, CMalunya i els partits queestaven representats en el Governper damunt dels interessos en cri-si del capitalisme i dels farsants tela energúmens que els segueixen

Molt s'ha parlat i s'ha escrit re-ferent al 6 d'octubre. Nosaltn-g enshem visí forçats a callar durantsetze mesos perquè creiem que delsafiliats a la Unió Socialista de Ca-talunya el primer que havia deparlar-ne és el nostre company Ca-marera, pel coneixement que en téi per la seva responsabilitat davantdel Partit. Però el que des d'avuipodem dir, és que de tots els fac-tors que. en el moviment d'octu-bre de l'any 1934 a Catalunya,esjugaren quelcom, dues gestes des-taquen i quedaran esculpides en lanostra història, el valor civic i res-ponsable del Govern de Catalunya» la gesta heroica del C. A. D. C./., on pagaren amb la vida en ho-locaust a la llibertat de Catalunyaí a Vemancipació del proletariat,dos homes: Compte i Alba.

¿Com queden els altres pigmeus,xerraires sense responsabilitat, quefi 6 d'octubre l'han fet servir per¡tígar grotescament a cabdills?¿Com queden els traïdors i els co-vards? Podrem, nosaltres, discutirdetalls, fins podrem arribar a dis-cutir làctiques, però substantiva-ment, no hi haurà ningú, ambconsciència, que pugui negar lesconseqüències socials i politiquesd'aquell moviment. Avui ja, alguns

"dels -seus detractors n'han rebut ca-tegories.

El 6 d'octubre i tot el que se rihaderivat, ha fet molta llum. La clas-se treballadora ha vist clar les se-ves jiossibüitats per la defensa delsaeua drets i des d'aquest momentés difícil que l'enlluerni l'anecdò-tica cosa superficial. Conscient dela seva força i dels seus destins, es

predisposa a organitzar l'autènticarevolució pel seu compte; ningú noresoldrà els problemes de la classetreballadora més que ella mateixai sense desconèixer les convenièn-cies del moment, marxa amb deci-dida seguretat a reorganitzar elsseus efectius i estructurar els seusrengles per a portar a terme lamagna obra que un esdevenidorimmediat U reserva.

El company Camarera serà enaquesta tasca vn factor de prime-ra qualitat. El seu tremp de mili-tant en el socialisme internacionaln'és una garantia; la seva capot-tai ordenada de treball una segurelat.

En aquest moment, quan retarnés de presidi, company Camarera,trobes a tots els teus camarades iela Unió Socialista disposats a en-fortir el nostre moviment que tutant contribuíres a formar. Moltsproblemes tenim plantejats enaquest moment que sol·liciten lanostra atenció, però, entre tots,un n'hi ha de preeminent: la uni-tat politica i sindical de la classeobrera. La teva visió ens ajudarà aconvertir-la en realitat.

El proletariat de Catalunya nosap, encara, què és tenir un movi-ment integral, orgànic i responsa-ble; entusiasta i fidel, ha estat ob-jecte de tota mena d'especulacionsdels aventurers de la política, sen-se talent i amb excés d'audàcia.Cal que tu ens ajudis a la realitta-ció d'aquest ideal; l'interès del pro-letariat ho demana, la seva eman-cipació ho exigeix. •

Benvingut siguis!Benvinguts sigueu tots f

Reparación«Diumenge s'homenatjarà el Go-

vern de la Generalitat i tots els ex-empresonats.

Entre ells arriben el companyComorera i altres presos de la U.S. C. A tots, i més particularmental pres desconegut, al pres anònim,la nostra més cordial salutació.La nostra més sincera lleialtat.Creiem just que diumenge s'home-natgin tots els alliberats.. En sóncreditors, Llur noble valentia, lluresperit de sacrifici, són dignes d'i-mitar i de tenir en compte.

Ara. bé. Diumenge arribaranmolts fx-empresonats. Entre ells,uns que trobaran una llar calenta iben arranjada i, l'endemà mateix,podran integrar-se, amb una joiaimmensa, a les tasques ordinàriesd'abans del 6 d'octubte. D'altres,els més, no podran tornar a tre-ballar al lloc habitual. Són ja aco-miadats. Sense ifeina. Imposem,doncs, que immediatament, tantla Generalitat, com V Ajuntament,

"s preocupin d'ocupar-los a l'actesi no és possible, se'ls passi un

•subsidi honrós. Es una obra dejustícia que cal no oblidar.

Subsidi als ex-empresonats men-tre no puguin intégrar-se a les tas-ques pròpies d'abans del Q d'octu-bre.

Exigim responsabi-litat»

La manifestació de la setmanapassada fou vilment i bàrbara re-primida. En el nostre número pas-sat demanarem la dimissió fulmi-nant de Moles i Caselles. 1 encarano han dimitit. La manifestació dela setmana passada \fou justa ioportuna. Aquesta, junt amb les dela resta d'Espanya, han determinatl'alliberament de tots els empreso-nats per les jornades revolucionà-ries del p d'octubre.

Som els primers en lamentar lesincidències ocorregudes. Ho lamen-tem de tot cor i exigim amb totala força de la nostra indignació idel nostre esperit de justícia que essubvencioni immediatament a lavídua i fill del mort.

Encara més. 'Pensàvem que elprocessament immediat del Tinentque ordenà la descàrrega damuntde la manifestació no es faria espe-rar ni un minut més.

E'ns assabentàwm la setmana pas-sada que era traslladat a Canà-ries com a càstig. Es una vergonyaque no podem tolerar. El lloc quecorrespon a aquest criminal és lapresó. Ens refovcein- en la nostraposició. Caselles i Moles han de di-mitir per encobridors i toleradorsde semblants fats,

"La Humanitajt" dé la setmanapassada protestava, plena d'indig-nació, per F actitud de la força pú-blica. Ja no se n'ha recordat més.Però, volem recòrdar-li la següentcosa:

Moles fou qui tenia el control dela força pública. Aquest havia d'or-denar la retirada d'aquesta llunyde la manifestació:

Moles i Caselles han estat posatsal lloc de cómanament amb l'a-quiescència de l'Esquerra.

"La Humanitat" sap ja, doncs,on ha de dirigir els trets. Trabalfou atpallíssat en la manifestació.Li està bé. Fou qui acompanyà aMoles a prendre possessió. Nome ílamentem que no K facin un nasnou per mangonejador i estira-ior-detfs.

Hi ha "trabalades" que costencares.

Demanem, per darrera vegada,que Moles i Caselles dimiteixin oquè el processament dels caps queordenaren fer foc no, es faci espe-rar ni un segon més.

La impunitat amb què es mouenles companyies d'electricitat

El «Butlletí Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya», núm. 247,del 4 de setembre del 1934, publi-cava el «Reglament ProvisionalRegulador del Subministramentd'Electricitat».

Englobava les següents mate*ries :

Tarifes. - Contractació. - Carac-terístiques del subministrament. -Facturació. - Praus. - Diversos. -infraccions. - Recursos.

HI dia 15 de setembre del 1934acabava el termini per concórrera la informació pública del projec-te de reglament i presentar sugge-rències.

Ens consta que ultra de presen-'•ir informes les Empreses afecta-des pel projecte de reglament,també es reberen, a la Delegació

d'Indústria, valuosos informes d'or-ganismes teenies-professionals id'elements consumidors.

El 6 d'octubre del 1935 va fer

El nou Reglament dirà:L'import dels dipòsits de

garanties ingressaran a la«Caixa de Dipòsits i consig-nacions» de la Generalitat deCatalunya.

La Generalitat podrà dedi-car els seus interessos (unes750.000 ptes.) a favor delssense feina.

que tota l'obra organitzada de l'e-conomia catalana que amb tantafermesa i encert portava a terme el

nostre company Comorera al ' De-partament d'Economia i Agricul-lura de la Generalitat de Catalu-nya, fos anul·lada i tot el que esta-

i en projecte, com aquest Regla-ment, suspesa.

Giménez Arenas, Portela, Pichi Pon, Lucia, Maluquer, Escalas iMoles, han arreconat el projecte dereglamentació. Els informes re-buts, estan encara pendents d'estu-di. Caldrà que Joan Comorera tornin ésser Conseller d'Economia i Agri-cultura — encara que sigui per pocsdies — per posar a ratlla a les Em-preses subministradores d'electrici-tat, o més ben dit, a la «UniónEléctrica de Cataluña», que de fetexerceix el monopoli de producciói subministre del fluid elèctric.

No pot permetre's que aquest mo-

PERDIGONADESDÉU I ELS MERCADERS

Manuel Brunet, aquell que ja havia encarregat el xampany ambel què s'havia de celebrar la victòria electoral de les forces «mor-tes», e nel primer article publicat després de les eleccions a «La Veude Catalunya», aquesta Veu que de tan prima que s'ha tornat, Jagairebé ningú la sent, deia entre altres animalades d'aquelles queacrediten un hostatge zoològic:

«Déu vulgui que els burgesos de l'Esquerra no siguin desbor-dats pels extremistes.»

Per què recorren tant a Déu? Que no veuen que els tomba l'es-patlla? «Que Dios está con nosotros»?

Sí, senyor Brunet. Déu s'ha fet republicà i per les notícies queestem rebent aviat e« farà socialista.

Si fins ens sembla que el veiérem fent d'interventor per nos-altres...

Si no ho creieu pregunteu-ho al senyor Irurita que a hores d'a-ra ja no sap a qui representa a la terra.

GAZIEL ENSENYÀ L'ORELLAEl senyor Gaziel, aquesta pitonisa que per desgràcia seva Espa-

nya no escolta, donava aquest dia i per un preu mòdic, els «deu puntsesquemàtics de la seva visió personal de la història política dEspa-nya, en els darrers cinc anys».

No; no us espanteu! No els anem pas a comentar. Per això enscaldrien condicions d'oracle que nosaltres no posseïm.

Només transcriurem el novè, perquè és el més interessant al nos-tre objectiu.

«Pero si, desgraciadamente, nos metiésemos en la cabeza quehemos de tener una o varias, la que me da miedo a mí no es la po-sible dictadura blanca, sino la posible dictadura roja.»

. Caram, caram senyor Gaziel! La dictadura blanca no Fespanta!Es ciar. Com que la «blanca» la fan precisament els Gaziels i els

Gazielets!Home, moderació que se li veu el pàmpol!

UN QUE HI VEU CLARCalvo Sinpelo és home de vista. Ho confirma les declaracions que

féu ara fa vuit dies. Entre altres coses digué:«En 1931 las gentes pretendían tan sólo derruir un símbolo, la

Corona. Ahora van tras de cosas más sustanciosas. La revoluciónen 1931 era política y se logró el destronamiento. La de ahora quie-re ser social.»

Té raó el noi. Ara anem darrera coses «més substancioses».I de més aliment!

LES COSES AL SEU LLOCSalazar Alonso Straperlo ha sortit al pas dels rumors que afir-

maven que havia sortit d'Espanya, i ha dit que no s'ha d'amagarpas per res i que igualment que les Joventuts japistes, crida:

—«¡Presente y adelante!»Això. «Adelante, adelante hacia la frontera».

JA HI TORNEM A ÉSSER...Pau! Confiança! Disciplina! Serenitat! Calma!Tranquil·litat! Civisme! Confiança! Que ningú es mogui! Compte

amb els provocadors!No sé per què ens temem que tornem a fer' el pallasso.Veritat, senyor tinent Ramírez?

ANÈCDOTA ELECTORALUn interventor, sorprès, inquireix:—Però vós us dieu Juan Blas?—Sí, senyor.—I viviu al carrer Viladomat, 135, quart, primera?•̂ -Sí, senyor.—I sou casat i teniu tres fills?—Sí, home!—I treballeu de fuster?—Sííí!...—Bé, bé. No us amoïneu. Qui s'ha d'amoinar sóc jo! Perquè si

vós sou aquest que dieu, qui diantre sóc jo?

UNA ALTRAPerò vostè és fulano de tal? —pregunta un apoderat.Ai, ai, és clar que ho sóc!—Doncs espereu-me un momentI l'apoderat es disposa a sortir, però el president l'atura:—On aneu, si es pot saber?—A donar la primera alegria a la vídua d'aquest senyor!!

FERROMÀ

nopoli d'una branca dels serveispúblics que reparteix un dividendanual de 120 milions de pessetesentre els seus accionistes, en la se-va majoria anglesos, puguin conti-nuar essent una argolla per l'eco-nomia catalana per manca de la in-tervenció ordenadora dels PodersPúblics.

Si fins avui l'Estat no s'ha pre-ocupat de regular i controlar les ta-rifes, -els cànons abusius i il·legalsque avui regeixen, com els drets oquantitats exigides per les preses

Continua pàgina 3

El» militaristes japone-sos »'han alçat contra elresultat de les darrere»elección» al »en paf». Hanestat derrotat».

Que el» bizarro* gene-rals 1 generalets espa-nyol» prenguin exemple!El» Ta la pelli

Imp. Miret. — Oulft*, U. — B»M«T5pi