A088 NP 20190307 - Estadistica...NP-A088_20190307 pàgina 3 /24 1. Context i característiques de...

Enquesta sobre la conciliació entre vida familiar i laboral per a l’atenció de persones a càrrec. Any 2018

Data de publicació: dijous 07/03/2019 www.estadistica.ad

Resum

D’acord amb les previsions de la Llei del Pla d’estadística 2018-2021 i el seu desplegament en el primer Programa estadístic per a l’any 2018, es publica la primera enquesta sobre la conciliació entre vida familiar i laboral (codi A088 del Pla estadístic), a càrrec del Departament d’Estadística. La periodicitat de les dades és quadriennal i ofereix informació sobre la flexibilitat en les condicions de treball de les persones residents al Principat per afrontar les responsabilitats de cuidar persones a càrrec. El disseny i la implementació de l’enquesta s’ha portat a terme d’acord amb el reglament de la Comissió Europea 2016/2236 del 12 de desembre de 2016, pel qual s’especifiquen les característiques tècniques del mòdul ad hoc de l’any 2018 sobre conciliació de la vida laboral i familiar per a l’atenció de persones a càrrec dins l’Enquesta de Forces de Treball, facilitant així la comparació amb els països de la Unió Europea.

El 34,2% de la població d’Andorra d’entre 18 i 64 anys declara ocupar-se de menors de 14 anys o de

persones amb necessitats de cura durant l’any 2018. D’entre les persones ocupades amb

responsabilitats de cura de menors d’edat, el 34,2% utilitza serveis com guarderies, altres serveis per

abans o després de l’horari escolar o bé personal particular. I el 86,2% declaren que aquesta

responsabilitat no suposa cap efecte significatiu sobre la seva activitat laboral o professional actual.

Quant a la flexibilitat en les condicions de treball, el 81,5% de la població assalariada amb

responsabilitats de cura declara que generalment pot modificar el seu horari laboral i el 80,9% pot

disposar d’un dia lliure per assumir les responsabilitats de cuidar a persones a càrrec. D’altra banda,

només el 9,8% dels ocupats que cuiden de menors d’edat o de familiars amb necessitats de cura

declaren tenir alguna dificultat per conciliar aquesta responsabilitat amb la seva activitat laboral,

principalment pel fet de tenir una jornada laboral massa llarga.

NP-A088_20190307 pàgina 2 /24

El 46,5% de la població ocupada, aturada o inactiva que ha treballat alguna vegada i que ha tingut

menors d’edat, ha interromput de la seva activitat professional almenys durant un mes per atendre

menors d’edat. Set de cada deu d’aquestes persones han interromput la seva feina per gaudir de la

baixa de maternitat/paternitat (72,7%) i només el 3% han optat per una excedència. La durada de la

interrupció laboral és inferior als 6 mesos per a la majoria (50,6% del total) i entre 6 mesos i un any

per al 30,9% dels que ho han fet.

Els resultats de l’enquesta sobre la conciliació familiar i laboral per a l’atenció de persones a càrrec de

l’any 2018 pels diferents països de la Unió Europea encara no estan publicats i es preveu que es

difonguin a partir de l’estiu de 2019. Per tant, de moment la comparació només es pot plantejar amb la

informació d’Espanya de l’any 2010, llevat de les taxes d’ocupació i les taxes de treball a temps

parcial per a l’any 2017 que ja es disposa a nivell de la Unió Europea.

Índex

1. Context i característiques de l’enquesta ............................................................................... 3 2. Responsabilitats en l’atenció o cura de persones a càrrec .................................................. 4

2.1. Població amb responsabilitats de cura ........................................................................ 4 2.2. Ús de serveis de cura per a menors d’edat ................................................................. 6 2.3. Motius per no utilitzar serveis de cura de menors d’edat ............................................ 8 2.4. Efectes de la responsabilitat de cura de menors d’edat ............................................ 10

3. Flexibilitat en les condicions de treball ............................................................................... 12 3.1. Modificar la jornada laboral ........................................................................................ 12 3.2. Absència puntual del lloc de treball ........................................................................... 13 3.3. Principals obstacles ................................................................................................... 14

4. Interrupció de l'activitat professional i permisos parentals ................................................. 16 4.1. Per a la cura de menors d’edat .................................................................................. 16 4.2. Per a la cura de familiars dependents ....................................................................... 19

5. Comparació amb països de la Unió Europea ..................................................................... 20 6. Nota metodològica .............................................................................................................. 22

NP-A088_20190307 pàgina 3 /24

1. Context i característiques de l’enquesta

Segon la Comissió Europea1, la conciliació del treball, la vida privada i familiar és una àrea clau per a

la política d'ocupació, per la qual cosa es promou la participació equilibrada dels homes i les dones en

el mercat de treball i es fomenten iniciatives en l’àmbit de la conciliació per donar suport a la salut i el

benestar dels empleats. Tot i que s'han esdevingut importants canvis en el mercat de treball en els

darrers anys i la participació del mercat laboral de les dones ha augmentat substancialment, la

Comissió europea assenyala que la participació de les dones en la mà d'obra continua condicionada

pel seu paper preponderant en la cura de menors d’edat o de familiars que requereixen atenció

continuada.

En aquest context, és necessari disposar d’indicadors i dades que permetin mesurar la conciliació

laboral i familiar en relació a les responsabilitats de cuidar a persones a càrrec i que, alhora, siguin

comparables entre països amb diferents regulacions del mercat laboral i situació demogràfica. Així,

l’estadística europea es va proposar un mòdul específic de l’Enquesta de Forces de Treball (EFT en

endavant) en el segon trimestre de l’any 2018 amb un qüestionari relacionat amb la responsabilitat de

cura de menors i/o familiars, el grau de flexibilitat en el treball, la interrupció de l’activitat professional i

els permisos parentals.

El mòdul focalitza l’anàlisi de la conciliació entre la vida familiar i laboral en relació a dos tipus de

col·lectius amb necessitats de cura o atenció: els menors de 14 anys i els familiars dependents. Els

menors de 14 anys inclouen fills naturals, adoptats, fillastres, orfes o néts (si els avis són els tutors

legals). I els familiars dependents són les persones més grans de 14 anys que necessiten atencions

especials perquè estan malalts i/o són persones d’edat avançada i/o tenen alguna discapacitat.

La mostra comprèn només persones d’entre 18 i 64 anys i les seves dades resultants es classifiquen

atenent a les característiques següents: tram d’edat, sexe, nacionalitat (andorrana o altres), tipologia

de la llar, nivell d’estudis, situació laboral (ocupat/no ocupat), tipus d’ocupació, sector d’activitat, tipus

de jornada (completa o parcial) i tipus de contracte (indefinit o temporal).

1 Eurostat, “Reconciliation of work, private and family life in the European Union”, 2010, <http://csdle.lex.unict.it/Archive/LW/Data%20reports%20and%20studies/Reports%20and%20studies%20from%20EUROFOUND/20110523-111307_Eurofound_reconciliation_work_life-May11pdf.pdf>

NP-A088_20190307 pàgina 4 /24

2. Responsabilitats en l’atenció o cura de persones a càrrec

2.1. Població amb responsabilitats de cura

A l’any 2018, el 34,2% de la població d’Andorra d’entre 18 i 64 anys declara ocupar-se de menors de

14 anys i/o de familiars dependents.

En aquest segment de població, s’evidencien diferències significatives en relació a l’existència

d’aquests tipus de responsabilitats segons el tram d’edat, la situació laboral i la tipologia de llar. Així,

la responsabilitat de cura es concentra en les persones amb edats de 25 a 44 anys (53,6%), en llars

amb menors de 14 anys i entre la població ocupada (37,5%).

Taula 1: Persones segons l’existència de responsabilitats de cura (en percentatge)

No cura o

cura ocasional

Amb cura

(1)+(2)+(3)

Cura de menors d’edat

(1)

Cura de familiars

dependents (2)

Cura de menors d’edat i

de familiars dependents

(3)

General 65,8 34,2 31,3 1,7 1,2

Sexe Homes 67,5 32,5 30,2 1,0 1,3

Dones 64,1 35,9 32,4 2,4 1,1

Edat

18-24 anys 97,6 2,4 2,4 - -

25-44 anys 46,4 53,6 51,0 0,7 1,9

45-64 anys 65,8 34,2 31,3 1,7 1,2

Nivell d'estudis

Fins a l’escolarització obligatòria 67,0 33,0 29,4 2,4 1,2

Secundari 68,9 31,1 29,3 1,2 0,6

Universitari 60,0 40,0 37,2 0,9 1,9

Nacionalitat Andorrans 68,9 31,1 27,7 1,9 1,5

Residents no andorrans 63,8 36,2 33,8 1,5 0,9

Tipologia de llar

Només adults més grans de 14 anys

95,4 4,6 2,1 2,4 0,1

Un adult amb almenys un menor de 14 anys

8,8 91,2 91,2 - -

Dos o més adults amb almenys un menor de 14 anys

8,7 91,3 87,6 0,3 3,4

Situació laboral

Ocupats 62,5 37,5 34,7 1,6 1,2

No ocupats 84,6 15,4 12,1 2,4 0,9

Nota: “-“ representen proporcions no significativament diferents de zero.

D’altra banda, d’acord amb les dades de l’EFT relatives al segon trimestre de l’any 2018, únicament

l’1,3% de les persones inactives han manifestat que no han fet gestions actives per incorporar-se al

mercat laboral pel fet que han de cuidar menors d’edat o adults dependents.

NP-A088_20190307 pàgina 5 /24

Dins del segment de la població ocupada, la responsabilitat de cura no és significativament diferent

per a les variables més directament relacionades amb les característiques professionals o del lloc de

treball, com són la naturalesa de l’ocupador, tipus de jornada laboral, tipus de contracte, sector

d’activitat o tipus d’ocupació.

Taula 2: Persones ocupades segons l’existència de responsabilitats de cura (en percentatge)

No cura o

cura ocasional

Cura de menors d’edat

i/o familiars dependents

Ocupats Total 62,5 37,5

Naturalesa de l'ocupador

Treballadors per compte propi 64,0 36,0

Assalariats sector privat 62,3 37,7

Assalariats sector públic i parapúblic 62,2 37,8

Tipus de jornada

Completa 62,5 37,5

Parcial 62,2 37,8

Tipus de contracte

Determinat o temporal 72,6 27,4

Indefinit 61,1 38,9

Sector d'activitat

Primari, indústria, construcció i altres 60,8 39,2

Comerç, hoteleria, transport i comunicacions 64,4 35,6

Financeres, serveis empresarials i activitats immobiliàries 61,6 38,4

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals 61,3 38,7

Tipus d'ocupació

Personal directiu i professionals científics 57,9 42,1

Tècnics i professionals de suport 60,9 39,1

Administratius i treballadors de serveis 60,9 39,1 Artesans, treballadors de les indústries i de la construcció, operadors d’instal·lacions i de maquines fixes, etc. 62,9 37,1

Treballadors no qualificats 68,8 31,2

De nou. segons les dades de l’EFT del segon trimestre de l’any 2018, el 10,5% de les persones que

treballen a temps parcial declaren haver escollit aquesta modalitat laboral per cuidar menors d’edat,

adults malalts, persones discapacitades o gent gran al seu càrrec.

NP-A088_20190307 pàgina 6 /24

2.2. Ús de serveis de cura per a menors d’edat

Quant a la utilització de serveis de cura per a atendre menors d’edat, s’enregistren diferències

significatives segons edat i nacionalitat. Així, els joves són els que majoritàriament utilitzen els serveis

de cura, seguit de les persones d’entre 25 i 44 anys. Per nacionalitats, el 40% dels residents no

andorrans utilitzen serveis de cura per a tots o alguns menors d’edat, mentre que només ho fan el

24,6% de les persones amb nacionalitat andorrana.

Taula 3: Persones amb responsabilitats de cura per a menors d’edat segons l’ús de serveis (en percentatge)

No utilitza serveis de

cura

Utilitza serveis de

cura (1)+(2)

N’utilitza per a tots

els menors d’edat

(1)

N’utilitza però no

per a tots els

menors d’edat

(2) General Total 65,8 34,2 27,4 6,8

Sexe Homes 64,1 35,9 28,4 7,5

Dones 67,4 32,6 26,5 6,1

Edat

18-24 anys 52,9 47,1 47,1 -

25-44 anys 59,1 40,9 32,5 8,4

45-64 anys 83,7 16,3 13,5 2,8

Nivell d'estudis

Fins a l’escolarització obligatòria 63,3 36,7 28,9 7,8

Secundari 68,6 31,4 25,8 5,6

Universitari 66,8 33,2 26,8 6,4

Nacionalitat Andorrans 75,4 24,6 20,7 3,9

Residents no andorrans 60,0 40,0 31,5 8,5

Tipologia de llar

Només adults més grans de 14 anys 91,3 8,7 4,0 4,7

Un adult amb almenys un menor de 14 anys 58,9 41,1 41,1 -

Dos o més adults amb almenys un menor de 14 anys 65,0 35,0 27,7 7,3

Situació laboral Ocupats 65,1 34,9 28,2 6,7

No ocupats 76,5 23,5 15,1 8,4


NP-A088_20190307 pàgina 7 /24

En el cas de la població ocupada que té responsabilitats de cura, la necessitat d’utilitzar serveis al

respecte és més equilibrada segons la naturalesa de l’ocupador, el tipus de jornada laboral i el tipus

d’ocupació. En canvi, hi ha més diferències significatives segons el tipus de contracte: les persones

amb contractes determinats o temporals utilitzen majoritàriament els serveis de cura mentre que

només els 33,44% de les persones amb contractes indeterminats els utilitzen.

Taula 4: Persones ocupades segons l’ús de serveis de cura (en percentatge)

Utilitza No utilitza

Ocupats Total 34,9 65,1





Tipus de jornada

Completa 35,3 64,7

Parcial 30,6 69,4

Tipus de contracte


Indeterminat 33,4 66,6

Sector d'activitats





Tipus d'ocupació





Quant als ocupats que utilitzen els serveis de cura, treballen habitualment 41 hores a la setmana en la

seva feina principal, xifra lleugerament superior als ocupats que no utilitzen els serveis de cura (39,4

hores setmanals). Per gènere, no hi ha diferències significatives en la mitjana d’hores de treball en la

feina principal segons l’ús dels serveis de cura.

Utilitza No utilitza

Nombre d’hores habituals de treball en la feina principal

Homes 42,7 40,2

Dones 39,0 38,6

Total 41,0 39,4

NP-A088_20190307 pàgina 8 /24

2.3. Motius per no utilitzar serveis de cura de men ors d’edat

Dins del col·lectiu de persones que tenen responsabilitats de cura de menors d’estat i que no utilitzen

serveis externs o bé no utilitzen serveis per a tots els menors d’edat al seu càrrec, la majoria (72,2%)

ho justifica principalment pel fet que s’ocupen ells mateixos la cura dels menors d’edat soles o amb

l’ajut o col·laboració de la seva parella.

Gràfic 1: Motius per no utilitzar serveis de cura

Taula 5: Persones segons el motiu pel qual no utilitzen serveis de cura (en percentatge)

Algun motiu per no utilitzar els serveis de cura 8,0

Els serveis disponibles són massa cars 83,7

No hi ha serveis per a la cura de menors o no hi ha places disponibles 12,5

Altres raons relacionades amb la falta de serveis adequats per a la cura dels menors 3,8

No hi ha necessitat o interès 92,0

Perquè organitza la cura dels menors sol o amb la seva parella 78,4

Perquè organitza la cura dels menors amb una altra ajuda informal (avis, etc.) 15,6

Perquè els menors d’edat es cuiden ells mateixos 4,8

Per altres raons 1,2

72,2%

14,3%

6,7%

4,4% 1,1%1,0%

0,3% No hi ha necessitat o interès perquè organitzala cura dels nens sol o amb la seva parella

No hi ha necessitat o interès perquè organitzala cura dels nens amb una altra ajuda informal(avis, etc.)

Els serveis disponibles són massa cars

No hi ha necessitat o interès perquè els fills escuiden ells mateixos

No hi ha necessitat o interès per altres raons

No hi ha serveis per a la cura de nens o no hiha places disponibles

No sap/No contesta

Altres raons relacionades amb la falta deserveis adequats per a la cura dels nens

NP-A088_20190307 pàgina 9 /24

Si es consideren les característiques del col·lectiu que no utilitza serveis de cura, no s’aprecien

diferències significatives segons el sexe, nacionalitat, situació laboral, tipologia de la llar, tipus de

jornada o tipus de relació laboral.

Taula 6: Persones segons el motiu per no utilitzar serveis de cura (en percentatge)

Algun motiu (car,

disponibilitat, etc.) No hi ha necessitat o

interès

General Total 8,0 92,0

Sexe Homes 8,1 91,9

Dones 7,9 92,1

Nacionalitat Andorrans 8,2 91,8

Residents no andorrans 7,8 92,2

Tipologia de llar

Només adults més grans de 14 anys 5,2 94,8

Un adult amb almenys un menor de 14 anys 7,2 92,8

Dos o més adults amb almenys un menor de 14 anys 8,2 91,8

Situació laboral Ocupats 8,6 91,4

No ocupats - 100,0

Tipus de jornada

Completa 7,8 92,2

Parcial 16,5 83,5

Tipus de relació laboral

Assalariats amb contracte determinat o temporal 9,6 90,4

Assalariats amb contracte indeterminat 8,6 91,4



Taula 7: Resum sobre les persones amb responsabilitats de cura per a menors d’edat segons l’ús de serveis (en percentatge)

N’utilitza per a tots

els menors d’edat

No n’utilitza / No n’utilitza per a tots els menors d’edat

Organitza la cura dels menors d’edat

sol o amb la seva parella

Organitza la cura dels menors d’edat amb

una altra ajuda informal (avis)

No hi ha necessitat o interès per altres

motius

Altres motius (car, no

disponible, altres raons)

General Total 27,4 52,5 10,4 3,9 5,8 Sexe Homes 28,4 51,7 9,8 4,3 5,8

Dones 26,5 53,0 11,1 3,6 5,8

Edat

18-24 anys 47,1 - 52,9 - -

25-44 anys 32,5 44,4 12,4 4,7 6,0

45-64 anys 13,5 74,3 4,8 2,0 5,4


NP-A088_20190307 pàgina 10 /24

2.4. Efectes de la responsabilitat de cura de menor s d’edat

En relació amb els efectes sobre el treball o activitat professional actual de les persones ocupades

que suposa la responsabilitat d’atendre menors d’edat, per a la majoria no té cap conseqüència sobre

la seva activitat laboral actual (86,2%).

Taula 8: Persones ocupades amb responsabilitat de cura per a nens segons l’efecte d’aquesta responsabilitat en l'ocupació actual (en percentatge)

Cap efecte 86,2

Algun efecte 13,8

Reduir hores laborables 37,0

Canvis laboral per augmentar els ingressos 22,4

Canviar d'ocupació per facilitar la conciliació 20,3

Canviar les seves hores de treball sense canviar el volum de treball 9,4

Altres efectes 8,7

Actualment en permís per excedència 2,2

Per a les persones ocupades que han manifestat que la responsabilitat de cura ha tingut algun efecte

sobre la feina (13,8%), la conseqüència principal ha estat reduir les seves hores de treball (37,0%).

Gràfic 2: Efecte de la responsabilitat de cura en l'ocupació actual

37,0%

22,5%

20,3%

9,4%

8,7%2,2%

Va reduir hores laborables

Va augmentar els ingressos

Va canviar d'ocupació per

facilitar la conciliació

Va canviar les seves hores de

treball sense canviar el volum

de treball

Altres efectes

NP-A088_20190307 pàgina 11 /24

L’efecte que ha tingut la responsabilitat de cura sobre el treball és relativament independent del sexe,

la nacionalitat, la tipologia de llar, la naturalesa de l’ocupador, el tipus de relació laboral i el fet

d’utilitzar els serveis de cura o. No obstant això, el tipus de jornada mostra una relació significativa, de

manera que el 56,9% de les persones en règim de jornada parcial manifesten que la responsabilitat

de cuidar menors d’edat ha ocasionat algun efecte sobre el seu treball actual.

Taula 9: Persones ocupades amb responsabilitat de cura per a menors d’edat (en percentatge)

Algun efecte Cap efecte


Sexe Homes 11,1 88,9

Dones 16,8 83,2



Tipologia de llar








Tipus de jornada Completa 10,0 90,0

Parcial 56,9 43,1

Tipus de relació laboral

Assalariats amb contracte determinat o temporal 19,2 80,8

Assalariats amb contracte indeterminat 13,6 86,4


Utilitza serveis de cura Sí que els utilitza 14,5 85,5

No els utilitza 13,2 86,8

NP-A088_20190307 pàgina 12 /24

3. Flexibilitat en les condicions de treball

S’entén com flexibilitat en les condicions de treball la possibilitat de modificar l’inici o la finalització de

la jornada laboral o d’absentar-se puntualment per assumir responsabilitats de cura de menors d’edat

i/o familiars dependents en el cas de la població assalariada. Es diferencien dos casos: els assalariats

que generalment disposen de certa flexibilitat en la seva feina i els assalariats amb cap mena de

flexibilitat o només en cas d’extrema emergència.

3.1. Modificar la jornada laboral

La possibilitat de modificar l’inici o finalització de la jornada laboral per assumir millor les

responsabilitats de cura té relació amb el nivell d’estudis, la naturalesa de l’ocupador i el tipus

d’ocupació. Així, les persones amb nivell d’estudis elevat, amb un tipus d’ocupació més qualificada o

els assalariats en el sector públic i parapúblic tenen més possibilitat d’organitzar el seu temps de

treball per atendre o cuidar persones al seu càrrec que ho requereixin.

Taula 10: Flexibilitat en les condicions de treball per modificar la jornada laboral (en percentatge)

És possible

generalment

Només en cas d’urgències o

impossible General Total 81,5 18,5


Dones 82,4 17,6

Nivell d'estudis

Fins a l’escolarització obligatòria 76,0 24,0

Secundari 79,2 20,8

Universitari 94,1 5,9 Naturalesa de l'ocupador



Tipus de jornada

Completa 81,5 18,5

Parcial 81,5 18,5

Tipus de contracte



Sector d'activitats





Tipus d'ocupació



Administratius i treballadors de serveis 80,0 20,0

Artesans, treballadors de les indústries i de la construcció, operadors d’instal·lacions i de maquines fixes, etc.

78,3 21,7


NP-A088_20190307 pàgina 13 /24

3.2. Absència puntual del lloc de treball

La possibilitat d’absentar-se almenys un dia del lloc de treball per exercir millor les responsabilitats de

cura també està relacionada amb el nivell d’estudis, naturalesa de l’ocupador i tipus d’ocupació. Així,

les persones amb un nivell d’estudis més alt , un tipus d’ocupació més qualificada (per exemple,

personal directiu i professionals científics en el 92,6%) i els assalariats del sector públic i parapúblic

tenen més possibilitat de gaudir dies lliures per cuidar altres persones al seu càrrec.

Taula 11: Flexibilitat en les condicions de treball per absentar-se puntualment (en percentatge)

És possible

generalment Per urgències o impossible



Dones 81,9 18,1

Nivell d'estudis


Secundari 77,2 22,8

Universitari 94,1 5,9




Tipus de jornada

Completa 80,9 19,1

Parcial 81,5 18,5

Tipus de contracte



Sector d'activitats

Primari, indústria, construcció, altres 78,4 21,6




Tipus d'ocupació



Administratius i treballadors de serveis 80,5 19,5

Artesans, treballadors de les indústries i de la construcció, operadors d’instal·lacions i de maquines fixes, etc. 78,3 21,7


NP-A088_20190307 pàgina 14 /24

3.3. Principals obstacles

Per a la població ocupada, el reconeixement d’algun obstacle en l’àmbit laboral (al marge de les

possibilitats de modificar la jornada i de gaudir de dia d’absència puntual) per al compliment de les

seves responsabilitats de cura de tercers està relacionat amb el nivell d’estudis, la naturalesa de

l’ocupador, el sector d’activitat i el tipus d’ocupació. Així, el 14,1% de les persones amb estudis fins a

l’escolarització obligatòria tenen més dificultat per conciliar la seva vida laboral i familiar, així com els

assalariats del sector privat (12,6%).

D’altra banda, els ocupats en el sector del comerç, hostaleria, transport i comunicacions (15,3%) i els

treballadors amb un tipus d’ocupació no qualificada (20,8%) també declaren més dificultats per

conciliar la seva vida laboral i familiar que en la resta de les respectives categories considerades.

Taula 12: Ocupats amb responsabilitat de cura segons la dificultat per conciliar la vida laboral amb la vida familiar (en percentatge)

Alguna dificultat

Cap dificultat


Sexe Homes 9,8 90,2

Dones 9,8 90,2

Nivell d'estudis


Secundari 10,8 89,2


Tipologia de llar





Treballadors per compte propi - 100,0



Tipus de jornada

Completa 9,3 90,7

Parcial 15,8 84,2

Tipus de contracte



Sector d'activitats





Tipus d'ocupació






NP-A088_20190307 pàgina 15 /24

Gràfic 3: Característiques en l’ocupació que fan difícil la conciliació amb les responsabilitats de cura

0,3%

0,4%

2,1%

2,7%

4,3%

90,2%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

Llargs desplaçaments

Ocupació exigent

Altra dificultat

Horaris de treball imprevisibles o difícils

Jornada laboral llarga

No hi ha cap dificultat en especial

NP-A088_20190307 pàgina 16 /24

4. Interrupció de l'activitat professional i permis os parentals

Es mesura la interrupció de l’activitat professional durant almenys un mes en el decurs de la vida

laboral dels enquestats per tenir cura de menors d’edat o de familiars dependents (de 14 anys o més)

en funció de les característiques de l’enquestat al moment de l’entrevista. Per exemple, una persona

actualment no ocupada de 50 anys ha pogut deixar de treballar almenys un mes quan tenia 25 anys

per tenir un nen.

4.1. Per a la cura de menors d’edat

La freqüència o la intensitat en la interrupció de l’activitat professional està notablement relacionada

amb el gènere i situació laboral actual. Així, el 86,6% de les dones i el 56,4% dels no ocupats (amb

experiència laboral) en el decurs de la seva vida han interromput la seva activitat laboral almenys

durant un mes per tenir cura de menors d’edat.

Taula 13: Persones amb experiència laboral segons la interrupció de la activitat professional (en

percentatge)

Característiques en el moment de l’enquesta Ha deixat de treballar almenys un mes

No ha deixat de treballar o ho ha fet menys d’un mes

General 46,5 53,5

Sexe Homes 4,7 95,3

Dones 86,6 13,4

Edat

18-24 anys 71,2 28,8

25-44 anys 51,3 48,7

45-64 anys 43,1 56,9

Nivell d'estudis


Secundari 47,0 53,0




Situació laboral Ocupats 45,3 54,7

No ocupats (amb experiència laboral) 56,4 43,6

El 33,1% de les persones amb experiència laboral no tenen menors d’edat al seu càrrec i, per tant, no

han tingut necessitat d’interrompre la seva activitat professional per a la cura de menors.

NP-A088_20190307 pàgina 17 /24

La majoria de les persones que han interromput la seva activitat laboral per atendre menors d’edat al

seu càrrec ho ha fet durant un període inferior als 6 mesos.

Gràfic 4: Durada dels períodes d’interrupció de l'activitat professional

La durada de les interrupcions de treball degudes a la cura de menors d’edat està relacionada

sobretot amb el nivell d’estudis, l’edat i la situació actual laboral. Els períodes més llargs d’interrupció

laboral s’enregistren en persones d’entre 45 i 64 anys, amb estudis universitaris i les persones no

ocupades amb experiència laboral.

Taula 14: Persones segons la durada dels períodes d’interrupció de la seva activitat professional (en

percentatge)

Característiques en el moment de l’enquesta Fins a 6 mesos Entre 6 mesos i 12 mesos Més d’un any

General 50,6 30,9 18,5

Sexe Homes 84,0 6,4 9,6

Dones 48,9 32,1 19,0

Edat

18-24 anys 100,0 - -

25-44 anys 47,9 35,4 16,7

45-64 anys 52,5 27,3 20,2

Nivell d'estudis

Fins a l’escolarització obligatòria 54,9 27,8 17,3

Secundari 58,5 28,3 13,2

Universitari 33,3 40,1 26,6

Nacionalitat Andorrans 49,6 33,1 17,3

Residents no andorrans 51,0 29,9 19,1

Situació laboral Ocupats 52,6 31,0 16,4

No ocupats (amb experiència laboral) 37,1 30,2 32,7


50,6%

30,9%

7,7%

5,2%3,0% 2,6%

Fins a 6 mesos

Més de 6 mesos fins a 1 any

Més de 1 any fins a 2 anys

Més de 5 anys

Més de 3 anys fins a 5 anys

Més de 2 anys fins a 3 anys

NP-A088_20190307 pàgina 18 /24

D’altra banda, el 72,7% de les interrupcions de l’activitat professional per tenir cura de menors d’edat

correspon a una baixa de maternitat/paternitat.

Taula 15: Tipus d’interrupcions de l'activitat professional per a la cura de menors

Només baixa de maternitat/paternitat 72,7%

Combinació d’excedència amb baixa de maternitat/pat ernitat 4,5%

Només excedència 3,0%

Cap dels casos anteriors 19,8%

“Cap dels casos anteriors” engloba les persones que han interromput el seu treball per atendre

menors d’edat al seu càrrec i no han gaudit d’una baixa de maternitat/paternitat ni d’una excedència,

ni tampoc una combinació d’ambdues. La majoria d’aquests casos es concentren en persones més

grans de 45 anys i responen a diferents situacions: per exemple, mares amb fills o filles nascuts

abans de l’any 1990, quan es va regular la llei sobre les baixes de maternitat, o bé les persones que

han abandonat la seva activitat laboral per la manca de familiars propers físicament a la residència

que puguin col·laborar en l’atenció de menors, o les persones que han deixat de treballar per malaltia

d’alguns dels menors d’edat al seu càrrec, més enllà del seu naixement.

NP-A088_20190307 pàgina 19 /24

4.2. Per a la cura de familiars dependents

El 91,8% de la població amb experiència laboral no ha cuidat mai un familiar dependent de 14 anys i

més, mentre que el 7,6% restant declara haver tingut aquesta responsabilitat.

Taula 16: Persones amb experiència laboral segons si han interromput o no la seva activitat professional per a la cura de familiars dependents (en percentatge)

Característiques en el moment de l’enquesta Ha deixat de treballar o

ha reduït l’horari No ha deixat de treballar ni

ha reduït l’horari

General 21,2 78,8


Dones 25,4 74,6

Edat

18-24 anys - -

25-54 anys 17,5 82,5

55-64 anys 21,8 78,2

Nivell d'estudis


Secundari 19,4 80,6




Situació laboral actual

Ocupats 22,2 77,8

No ocupats (amb experiència laboral) 16,8 83,2


Atenent a la segmentació segons l’ edat, el nivell d’estudis, i la nacionalitat no hi ha diferències

significatives en la interrupció de l’activitat professional per a la cura de familiars dependents.

NP-A088_20190307 pàgina 20 /24

5. Comparació amb països de la Unió Europea

Els resultats sobre la conciliació familiar i laboral per a l’atenció de persones a càrrec de l’any 2018

dels països de la Unió Europea encara no estan publicats i es preveu que es difonguin a partir de

l’estiu de 2019 (la data prevista en el cas de d’Espanya és el 15 de juny del 2019). Per tant, la

comparació només es pot plantejar -de moment- amb la informació de l’any 2010 a nivell de la Unió

Europea, llevat de les taxes d’ocupació i les taxes de treball a temps parcial.

D’acord amb les dades de l’EFT de l’any 2017, la taxa de treball a temps parcial al Principat d’Andorra

és del 8,7% d’entre el conjunt de la població ocupada, mentre que els països de la Unió Europea

presenten generalment taxes més elevades, tant pel que fa a la mitjana de la Unió Europea (19,4%)

com dels països de l’entorn: França (18,2%) i Espanya (14,9%). Les taxes més elevades s’enregistren

a Holanda (49,8%), Suïssa (37%) i Alemanya (26,9%).

Taula 17: Taxes d’ocupació i taxes de treball a temps parcial. Any 2017

Andorra Espanya França UE-28

Taxa d'ocupació 78,7% 61,1% 64,7% 67,7%

Taxa d'ocupació. Home 82,1% 66,5% 68,4% 73,0%

Taxa d'ocupació. Dona 75,0% 55,7% 61,2% 62,5%

Taxa de treball a temps parcial 8,7% 14,9% 18,2% 19,4%

Taxa de treball a temps parcial. Home 4,1% 7,2% 7,7% 8,8%

Taxa de treball a temps parcial. Dona 14,0% 24,1% 29,6% 31,7%

En les taules següents es comparen els resultats d’Andorra sobre la conciliació de vida familiar i

laboral de l’any 2018 amb les dades d’Espanya corresponents a l’any 2010.

A Andorra, el 32,5% de les persones entre 18 i 64 anys es fa càrrec de la cura de menors de 14 anys,

proporció molt similar al d’Espanya (31,6% d’entre les persones de 16 a 64 anys l’any 2010). En

canvi, pel que fa a la cura de familiars dependents, Andorra mostra un valor força inferior al

d’Espanya, mentre que en la utilització dels serveis per cuidar als menors d’edat Andorra presenta un

percentatge molt superior al que s’enregistra a Espanya.

Taula 18: Persones que es fan càrrec de la cura i si utilitzen serveis per cuidar els menors d’edat

Andorra Espanya

Persones que es fan càrrec de la cura de menors d’edat 32,5% 31,6%

Persones que es fan càrrec de la cura de familiars dependents 2,9% 8,7%

Persones que utilitzen serveis per cuidar els menors d’edat

27,4% 14,7%

NP-A088_20190307 pàgina 21 /24

Respecte a la flexibilitat del temps de treball, les dades de l’any 2018 corresponents al Principat

representen un grau de flexibilitat molt més elevat que els indicadors enregistrats per a Espanya i el

conjunt de la UE a l’any 2010.

Taula 19: Flexibilitat horària

Andorra Espanya

Assalariats que generalment poden modificar el seu horari laboral per motius familiars

79,7% 47,3%

Assalariats que generalment poden disposar d’un dia lliure per motius familiars

79,2% 42,8%

En canvi, la durada de la interrupció de l’activitat professional o laboral en el cas d’Andorra està en

línia amb les dades relatives a Espanya per a l’any 2010.

Taula 20: Interrupció de l’activitat professional

Andorra Espanya

Interrupció de fins a sis mesos de l'activitat professional per tenir cura de menors d’edat

50,6% 50,1%

Interrupció de sis mesos a un any de l'activitat professional per tenir cura de menors d’edat

30,9% 32,4%

Interrupció de més d’un any de l'activitat professional per tenir cura de menors d’edat

18,5% 17,5%

Referències: - Eurostat <https://ec.europa.eu/eurostat/web/lfs/data/database>

- INE, “Encuesta de Población Activa (EPA) Módulo sobre conciliación entre la vida laboral y la familiar Año 2010”. <http://www.ine.es/prensa/np663.pdf>

NP-A088_20190307 pàgina 22 /24

6. Nota metodològica

• Font

Dades generades a partir del mòdul ad hoc sobre la conciliació entre la vida familiar i laboral, de

l’Enquesta de forces de treball realitzada pel Departament d’Estadística del Govern d’Andorra i

disponible a la pàgina web www.estadistica.ad en el banc de dades dins de l’apartat “Mercat Laboral

(Enq. Forces de Treball)”.

• Definicions

Responsabilitat de cura

- S'assumeix que la responsabilitat de cura existeix per a tots els menors d’edat dels

enquestats i dels cònjuges o cohabitants fins als 14 anys amb qui conviuen.

- Els discapacitats fins als 14 anys compten com a menors d’edat, i els discapacitats a partir

dels 14 anys compten com a familiars que necessiten atenció. La responsabilitat de cura de

menors d’edat inclou tasques d’atenció personal (p. ex., vestir-los, rentar-los, alimentar-los,

etc.), jocs, lectura, passejos i supervisió. No s’hi inclou l'atenció que només consisteix en un

suport financer.

- La responsabilitat de cura de familiars dependents inclou tasques d’atenció personal (p. ex.,

vestir-los, rentar-los, alimentar-los), ajuda física (p. ex., per caminar), assistència mèdica,

ajudar amb els tràmits o els assumptes financers, ajuda domèstica.

- L'assistència a persones que no siguin familiars, que es faci com a feina, que sigui de

caràcter benèfic o que es realitzi com a voluntariat, no es té en compte.

Menors d’edat són els fills naturals, adoptats, fillastres, orfes i néts (quan els avis són tutors legals).

Serveis professionals de guarderia o serveis d’atenció per als menors d’edat inclouen totes les formes

d'assistència organitzades per estructures privades o públiques, com les anomenades preescolars,

escoles bressol, llars d’infants o guarderies, centres de cura de dia, centres d’activitats fora de l’horari

escolar (abans o després del col·legi), però no inclouen els clubs esportius/classes, cursos d’idiomes

o activitats comparables. També s'hi inclouen la cura familiar organitzada (mainaders que porten els

menors d’edat de l’escola a l’habitatge) o mainaders particulars professionals. La cura pot tenir lloc a

la llar, a casa del cuidador o en una instal·lació. Els serveis organitzats s'hi inclouen,

independentment del seu finançament.

Excedència: suspensió temporal del contracte de treball a sol·licitud del treballador i amb dret a

reserva del lloc de treball. En l’enquesta només s’han considerat les excedències motivades per a

l’atenció o cura temporal de menors d’edat o de familiars que ho requereixin .

NP-A088_20190307 pàgina 23 /24

Permís: qualsevol acord o mesura que permet l’absència temporal en l’exercici del lloc de treball, ja

sigui remunerat o no. No s'hi inclouen les excedències.

Taxa de treball a temps parcial: quocient entre el nombre d'ocupats a temps parcial i el nombre total

d'ocupats.

• Metodologia

L’Enquesta de forces de treball (l’EFT) és una estadística oficial de periodicitat trimestral adreçada a

les llars que resideixen de forma habitual i permanent al Principat d’Andorra. L’enquesta ha estat

dissenyada a partir dels requeriments d’organismes internacionals (EUROSTAT, OIT i ONU

principalment) i d’acord amb les experiències dels sistemes estadístics de l'entorn.

L’Enquesta sobre la conciliació entre vida familiar i laboral està inclosa com un mòdul ad hoc de l’EFT.

La referència temporal del mòdul és l’any 2018 i la recollida de la informació s’ha portat a terme

durant el segon trimestre a una mostra de 1.288 persones enquestades mitjançant entrevista

telefònica en el 75% dels casos o una entrevista presencial en el 25% restant. S’anoten les dades

sociodemogràfiques de tots els membres de la llar seleccionada però només les persones entre 18 i

64 anys contesten el qüestionari del mòdul.

Els objectius del mòdul-enquesta sobre conciliació entre vida familiar i laboral són els següents:

- Identificar les responsabilitats de la cura o atenció als menors d’edat i familiars dependents.

- Analitzar el grau de flexibilitat en les condicions de treball per conciliar la vida laboral i familiar.

- Estimar la quantitat de persones que han hagut d’interrompre la seva activitat professional o

han hagut de demanar una excedència per tenir cura dels menors d’edat.

• Referències internacionals

El principal referent de l’estadística comunitària és el Reglament (CE) núm. 577/98 del Consell i el

Parlament Europeu, relatiu a l'organització d'enquestes sobre una mostra de la població activa, on

s’estableix el segon trimestre de l’any per a la inclusió de qüestionaris relacionats amb el mercat

laboral (mòduls ad hoc). En relació als darrers mòduls incorporats a l’EFT, els reglaments europeus

de referència són els següents:

- Reglament (UE) núm. 318/2013 de la Comissió, pel qual s'adopta el programa de mòduls ad

hoc, que cobreix els anys 2016 a 2018, per a l'enquesta mostral de població activa establerta

en el Reglament (CE) núm. 577/98, Diari Oficial de la Unió Europea.

NP-A088_20190307 pàgina 24 /24

• Reglament delegat (UE) núm. 1397/2014 de la Comissió, que modifica el Reglament (UE)

núm. 318/2013, pel qual s'adopta el programa de mòduls ad hoc, que cobreix els anys 2016 a

2018, per a l'enquesta mostral de població activa establerta en el Reglament (CE) núm.

577/98 del Consell, Diari Oficial de la Unió Europea.

En el segon trimestre de l’any 2018 el tema investigat és la conciliació entre vida laboral i familiar,

d'acord amb el Reglament de la Comissió núm. 2016/2236 del 12 de desembre de 2016, pel qual

s’especifiquen les característiques tècniques del mòdul ad hoc de 2018.

A088 NP 20190307 - Estadistica...NP-A088_20190307 pàgina 3 /24 1. Context i característiques de...

Documents

Transcript of A088 NP 20190307 - Estadistica...NP-A088_20190307 pàgina 3 /24 1. Context i característiques de...