';,^A6»t La lliçó de Ia guerra Política internacional...La Conferència de Londres—la de les...

4
Any segon • ll. a ,Spo»a - N.°.41 Dissabte 9 Agost; de 1924 15 cts. TREBALLADORS DE TOTS ELS POBLES, UNIU-VOS! KARL MARX 6J&1MAÍN/1K1 SOCIALISTA Urtacelo: Pi, 11. • BARCELONA ';,^A6»t Aquest número ha passat per la censura militar. A la segona pàgina d'aquest número co- mencem a publicar les respostes a la nos- tra enquesta, que tan ben rebuda ha estat, sobre la necessitat del front únic obrer. La contesta que publiquem avui és del com- pany francese Gandia, intitulada «Per la unió del proletariat. - Actuació necessària». La lliçó de Ia guerra Deu anys fa que fou declara- da la guerra. Aquesta guerra que costà eu quatre anys 10.679.000 moris. Un cementiri de 100 Klms. quadrats. Aquesta guerra .quo ens lia deixat 350 mil mutilats incapaços de tot treball i deu vegades més d'ho- mes que amb l'ajuda de filferros i fustetes, com ninots automa- ' tics, poden encara fer un simu- lacre de tasca. | La guerra fou el fracàs de tot. | Del cristianisme incapaç de de- 1 turar el carnntge després de vint segles de dominació. De la de- mocràcia impotent per a esta- blir els Drets de l'Home després li'un segle de predicar. Del paci- fisme luirles i del cientifisme in- ternacional fracassat en llur so- niarism'e retòric. Però, sobretot, i nosaltres ens interessa el que ou el fracàs del socialisme i de 'internacionalisme obrer. Per què fracassà el socialis- me? Per què a l'hora de complir "es seves promeses, la doctrina 'allà i aquells que per damunt :le les fronteres deien haver creat una pàtria ideal, que tenia 'onament en un anhel de justícia . en un espeiit de classe, s'enro- en a la pàtria burgesa i marxen Is uns contra els altres? Avui jo llegia una antologia, vergonyós recordatori, del que escrigueren els homes directors del socialisme quan la declara- ció de guerra. El que digueren lavors comitès, periòdics ofi- cials, homes de la més alta re- presentació, és més que una vergonya, és una infàmia, és ma traició. Una traïció a un alt aensar, una traició a aquella Eà^^u^atap^n^a.incar.^ _4$ va guerra. Per aquella Pàtria IOT S endeï lOCa, mig Seglt -'•.- - Íu^:_¿,«r-,.,-- ttuu«rircv>~ -r-an-na «J«t r orç, cinquanta anys d'elaborar amb tots els sofriments, amb to-* tes les engúnies, alletant amb sang el nin que havia de néixer,, conreant amb totes les dolors i íatics aquella terra de promis- sió, i tot cau quan toca el clarí guerrer. Semblaven ombres; el primer incendi de l'invasió amb les seves llnms vermelles va es- paordir-los. Ombres, cl que ha- via costat tans sufriments als homes?; ombres el que havia eslat pastat amb llàgrimes i carn de màrtir?; ombres, el que guar- dava la seva fe i era la seva es- perança? En la nostra retòrica perio- dística i mitinesca, entre els llocs comuns, els tòpics emprats per oradors i escriptors com a fór- mules fàcils i còmodes, en aquest llenguatge especial, aquest caló, que tot estament, tot partit, com tota barricada i fins tota família va elaborant per al seu us parti- cular—vosaltres també, predica- dors d'un^llengnatge universal- la nostra gent parla tot sovint de fer consciència, de marxar pel món ample coneixement de tots els seus actes, en un cons- tant reflexionar de llur obra. Error. El que tenim que fer és inconsciència; el que ens matà fou la inconsciència. Fou l'ins- tint guerrer que dormia dintre dels homes com llevat dels se- gles, que dormia i es desvetllà fins dins del cor i l'esperit dels més conscients, dels més capa- citats. L'instint ferotge brinca dintre de l'ànima dels homes que creien haver-lo aniquilat i revoltant totes -les entranyes, comprimint-les dolorosament en un vòmit violent eixí a la super- ficie enpastifant-ho tot, emmet- zinant-ho tot, empudegant-ho tot. Que les multituts'ignorants, que les multituts "plebeies senti- mentals, patològicament senti- mentals, carrinclones amb el seu sentimentalisme morbós arras traren els capitostos cap a la guerra? Això no és una excusa Democràcia no vol dir govern de l'ignorant; democràcia no és donar raó a les multituds pel sol fet d'ésser multituds; demo- cràcia és educació del poble, i educació és una ressistència a tots els mals instints i la seva transformació en virtuds fecun- des. L'instint guerrer, l'anhel èpic del populatge en aquella hora de follia devia ésser apro- fitat pels directors del socialis- me per a transformar la guerra de nacions en guerra civil, en l'hora ideal dels pobles i de les classes irredemptes que dema- nen el seu lloc lliure en el món «ieis homes. ; Cal pensar-hi, cal reflexionar- lo molt, en el que va passar fa ¿eu anys. La guerra torna; va t«nint altra volta cap a nosal- tres. Les despeses militars de £922 comparades a 1913 han Augmentat en un 181 per cent a Anglaterra, en 174 per cent a Amèrica del Nord, en 29 per eent al Japó; pobles joves com Colònia dediquen a armaments tin 75 per cent del seu pressu- post. La guerra ve novament; la cavalcada negra dels herois im- perialistes infla l'horitzó de fos- cúries. La guerra torna i cal educar a les multituds contra la guerra; però cal educar els edn- çadors de les nostres multituds contra la guerra. Cal ensenyar el poble obrer que a la cavalca- da negra oposi la cavalcada ro- fa, que als herois sedents de carnatge i de botí oposi els seus herois sedents de justícia i de 'dibertat. Cal cada jorn enfonsar un ttos de consciència perquè passi cap a la inconsciència; que es transformi en instint. Cal ata- pair-nos d'inconsciència revolu- cionària, cal omplir els nostres ïfcstints tots de sentit revolucio- nari. Que quan el capitalisme torni a enrolar els pobles per a les guerres, els obrers facin la glateixen non-nates encara....! Cot de Reddis Comet da» hétérodoxe^. Mireu-lo — 7é l'audàcia esgarrifosa- ment suicida dei feble; faplo- mada brutalitat de la sòlida\ig- norància; la llengua atrevida, de tot home incapaç de defen- dre una paraula dels seus lla- vis. És rastrer, tortuós, agut, lliscador, cruel, llest, — mons- truosament comprimit tot això, en un posat de malmirrosa don- zella encisera, És ambiciós i elateri d'innombrables vanitats. Aquesta gran cosa, és, — com altrament? — catòlic. Passa en- tre els forts, subtil com aire per escletxa. Com veritable obra mestre d'hipocresia, ni a ¡a se- va pròpia ànima confessa les intencions. Estudia lleis, con- vençut d'imposar la seva el dia que mani. Potser escriu. Però, manca de tota mena de conside- racions pel que no pot afavorir- lo. Instants hi ha, que sembla un simpàtic col·legial. — No parlis més; aquest és un bell jove de les magnífiques dretes actuals. BRAND En realitat, jo posaria com a únic precepte a tot home civilitzat el fer realment feliç durant sa vida quan menys a un ésser; de la mateixa ma- nera que hauria imposat per llei a tot terrassa plantar durant sa vida un arbre, si .més no, en vista de la progressiva desaparició de boscos a Rússia. DOSTOIEVSKY CRÓNICA HEBDOMADARIA Política internacional La Conferência de Londres Quan aquesta crònica veurà la llum, és possible que la Confe- rència de Londres hagi donat per acabades les seves tasques. El lector ja sap que ens referim a la Conferència convocada per a decidir l'aplicació del plan dels experts relatiu a la manera de fer efectives les reparacions alemanyes. Fem aquesta salvetat perquè raltra Conferència de Londres, la qual va començar fa més de quatre mesos amb els delegats de la Federació de Repúbliques Soviètiques porta tots els aires de tro- bar-se també a l'agonia. Només que els resultats d'aquesta Confe- rència no sembla que siguin visibles per enlloc. Ben segur que els representants sovietistes han de seguir instruccions íun radica- lisme molt distint al de les instruccions que seguien quan varen pactar amb Mussolini. També es troba en un impasse la Conferència que s'havia con- vocat a Londres per a fixar les fronteres de l'Estat lliure d'Irlanda i l'Estat d'Ulsters. I no serà res d'extrany que s'hi trobi ben aviat la Conferència que s'inicia entre el govern britànic i el cap del go- vern egipci Zaghulul Patxà. Només que el govern socialista de MacDonald arribés a conseguir un acord estable en aquestes qüestions que motiven les quatre conferències, !• tasca que hauria realitzat podria qualificar-se de gegantina. I encara que l'acord no es consegueixi, l'observador imparcial haurà constatat l'insòlid prestigi de que gaudeix un govern socialista al qual s'acumulen tots els conflictes per la senzilla raó de que representa l'única es- perança de que puguin resoldre's amb equitat i justícia. La Conferència de Londres—la de les reparacions alemanyes— va inaugurar-se el dia 16 de juliol. Prenen part en ella, Bèlgica, representada pel cap del Govern, Theunis, i «Is ministres Hymans i baró Moncheur; França, amb el president de ministres, Herriot, i els ministres Clémentel, general Nollet i comte de Peretti de la Rocca; Gran Bretanya amb el primer ministre MacDonald, i els ministres Snowden, Thomas i sir Eyre Crowe; Itàlia, amb els seus ministres De Stefani i De Nava; Japó, amb el baró Hayashi i el vescomte Ishii; els Estats Units, amb l'ambaixador Kellong i Mr. Lo- gan; Portugal, amb el ministre Augusto Castro; Grècia, amb De- metrius Caclamanos; Rumania, amb Nicholas Titulesco i Iugoslà- via, amb Michel Gavrilovics. Les colònies britàniques no hi tenen representació especial. La Conferència va posar-se tot seguit a la tasca dividint-se en tres grans comissions. La primera comissió (Comissió política) en- carregada de dictaminar sobre els mancaments eventuals d'Alema- nya i les sancions corresponents; la segona comissió que havia de decidir sobre la restauració de l'unitat econòmica i fiscal del Reich í la tercera comissió que ha de decidir sob^^^f^^lnSãíTor- >X„i"«itiWB-*.*x . . u frw-H-w.w-k --.— -__r——.—•- -j ™^-w i^<rtIllOOl\JiiO 3 HO. l i l\Jl mat cada una amb quatre tècnics de cada gran potència, un mem- bre de la Comissió de Reparacions, un financier, un diplomàtic i un jurídic, havant-se decidit que Iugoslàvia, Grècia, Portugal i Ru- mania nomenessin dos tècnics per a cada comissió. Les dugués primeres comissions foren des dels primers moments el centre de les lluites entre França i Anglaterra. La tercera comis- sió tenia una tasca relativament senzilla, car no havia de fer altra cosa que resumir punts de vista coincidents. Per això algú va ba- tejar-la amb el nom de Comissió dels optimistes. En ço que es re- fereix a la constatació de mancaments per part d'Alemanya, Fran- ça i Anglaterra sostenien una tesi substancialment distinta. Per re- sumir-la d'alguna manera direm que França cercava el camí de reservar-se la llibertat d'acció per a aplicar les sancions contra Alemanya en cas d'incumpliment per part d'aquesta de les obliga- cions inherents a l'execució del plan dels experts, en tant que An- glaterra vol evitar l'acció isolada de cap potència que pugui en una forma o altra comprometre o perjudicar l'execució general d'aquest plan. S'havia trobat una fórmula transaccional, la r qual, per no satisfer als grups financiers que han de facilitar els diners dels emprèstits corresponents, va haver d'ésser modificada. En quan al restabliment de l'unitat econòmica i fiscal del Reich, si bé, en principi, l'acord era fàcil, hom no podia ignorar que sens l'assegurança de posar fi a l'ocupació militar en dates fixes, no hi havia manera de deixar ben sentada una solució. Sortosament les manifestacions de Herriot en aquesta matèria, varen purificar l'at- mòsfera de la Conferència i deixar una impresió d'optimisme. El 15 d'agost, les tres lleis previstes en el plan Dawes han d'haver si- gut votades pel Reichstag i el l.er d'Octubre, sis setmanes després, totes les altres condicions imposades a Alemanya per la Comissió de Reparacions, han d'haver-se cumplert. El 15 d'octubre, l'unitat econòmica i fiscal del Reicg es trobarà plenament restaurada. El progecte franco-belga d'evaquació militar, segons les mani- festacions de Herriot, és el següent: evaquació de Hagen, un cop col·locat l'emprèstit de 800 milions marks or; evaquació de Bochum després de col·locats set cents" milions d'obligacions alemanyes; evaquació de Dortmund, després de col·locats altres sis milions d'aquestes obligacions, i, finalment, evaquació d'Essen, quan si- guin col·locats cent dos mil milions de marks en obligacions, però encara que aquesta cantitat no fos complerta, en 15 d agost de 1926 les tropes franceses serien totalment retirades de la Ruhr, sempre que aleshores Alemanya hagués complert tots els compromisos contrets. Després de l'acord de les tres comissions, estem a l'última fase de la Couferència i Alemanya fa el seu regateig i exposa les seves dificultats. Serà, dintre de lo possible, voluntari l'assentiment d'A- lemanya a l'execució del plan dels experts tal com l'ha previst la Conferència? S'ha de creure que si. El Govern alemany confia ob- tenir les dugués terceres parts de vots del Reichstag per a l'aplica- ció del plan. Hi han motius per a suposar que una consulta al cos electoral demostraria que la massa del poble està per l'aplicació del plan Dawes i desitja acabar amb la situació enguniosa en que ara es troba. Per això, encara que no sabem el final de la Confe- rència, pel curs que ha seguit, per les impresions generals que des- perta i per la reserva atent amb que Alemanya espera el seu final creiem que els nostres optimistes tindran plena confirmació i s'a- rribarà a termes de realització que tornaran a Europa la pau desitjada. M. Serra i Mor e t Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboració de tots els homes d'idealitat generosa. Dels articles sig- nats en són responsables llurs autors

Transcript of ';,^A6»t La lliçó de Ia guerra Política internacional...La Conferència de Londres—la de les...

Page 1: ';,^A6»t La lliçó de Ia guerra Política internacional...La Conferència de Londres—la de les reparacions alemanyes— va inaugurar-se el dia 16 de juliol. Prenen part en ella,

Any segon • ll.a,Spo»a - N.°.41 Dissabte 9 Agost; de 1924

15 cts.

TREBALLADORS DE TOTSELS POBLES, UNIU-VOS!

KARL MARX

6J&1MAÍN/1K1 SOCIALISTA Urtacelo: Pi, 11. • BARCELONA';,^A6»t

Aquest número ha

passat per la censura

militar.

A la segona pàgina d'aquest número co-mencem a publicar les respostes a la nos-tra enquesta, que tan ben rebuda ha estat,sobre la necessitat del front únic obrer. Lacontesta que publiquem avui és del com-pany francese Gandia, intitulada «Per launió del proletariat. - Actuació necessària».

La lliçó de Ia guerraDeu anys fa que fou declara-

da la guerra. Aquesta guerraque costà eu quatre anys10.679.000 moris. Un cementiride 100 Klms. quadrats . Aquestaguerra .quo ens lia deixat 350mil mut i l a t s incapaços de tottreball i deu vegades més d'ho-mes que amb l 'a juda de filferrosi fus te tes , com ninots automa- 't ics, poden encara fer un simu-lacre de tasca. |

La guerra fou el fracàs de tot. |Del cristianisme incapaç de de- 1turar el carnntge després de vintsegles de dominació. De la de-mocràcia impotent per a esta-blir els Drets de l'Home desprésl i 'un segle de predicar. Del paci-f isme luirles i del c ient i f isme in-ternacional fracassat en llur so-niarism'e retòric. Però, sobretot,i nosaltres ens interessa el queou el fracàs del socialisme i de'internacionalisme obrer.

Per què fracassà el socialis-me? Per què a l'hora de complir"es seves promeses, la doctrina'allà i aquells que per damunt:le les fronteres deien havercrea t una pàtria ideal, que tenia'onament en un anhel de justícia. en un espei i t de classe, s'enro-en a la pàtria burgesa i marxenIs uns contra els altres?

Avui jo llegia una antologia,vergonyós recordatori, del queescrigueren els homes directorsdel socialisme quan la declara-ció de guerra. El que diguerenlavors comitès, periòdics ofi-cials, homes de la més alta re-presentació, és més que unavergonya, és una infàmia, ésma traició. Una traïció a un altaensar, una traició a aquellaEà^^u^atap^n^a.incar.^ _4$va guerra. Per aquella PàtriaIOT S endeï lOCa, mig Seglt -'•.- - Íu^:_¿,«r-,.,-- ttuu«rircv>~ -r-an-na «J«trorç, c inquanta anys d'elaboraramb tots els sof r iments , amb to-*tes les engúnies, alletant ambsang el nin que havia de néixer,,conreant amb totes les dolors iíatics aquella terra de promis-sió, i tot cau quan toca el claríguerrer. Semblaven ombres; elprimer incendi de l'invasió ambles seves llnms vermelles va es-paordir-los. Ombres, cl que ha-via costat tans sufriments alshomes?; ombres el que haviaeslat pastat amb llàgrimes i carnde màrtir?; ombres, el que guar-dava la seva fe i era la seva es-perança?

En la nostra retòrica perio-dística i mitinesca, entre els llocscomuns, els tòpics emprats peroradors i escriptors com a fór-mules fàcils i còmodes, en aquestllenguatge especial, aquest caló,que tot estament, tot partit, comtota barricada i fins tota famíliava elaborant per al seu us parti-cular—vosaltres també, predica-dors d'un^llengnatge universal-la nostra gent parla tot sovintde fer consciència, de marxarpel món ample coneixement detots els seus actes, en un cons-tant reflexionar de llur obra.Error. El que tenim que fer ésinconsciència; el que ens matàfou la inconsciència. Fou l'ins-tint guerrer que dormia dintredels homes com llevat dels se-gles, que dormia i es desvetllàfins dins del cor i l'esperit delsmés conscients, dels més capa-citats. L'instint ferotge brincadintre de l'ànima dels homesque creien haver-lo aniquilat irevoltant totes -les entranyes,comprimint-les dolorosament enun vòmit violent eixí a la super-ficie enpastifant-ho tot, emmet-zinant-ho tot, empudegant-hotot.

Que les multituts'ignorants,que les multituts "plebeies senti-mentals, patològicament senti-mentals, carrinclones amb el seusentimentalisme morbós arrastraren els capitostos cap a laguerra? Això no és una excusaDemocràcia no vol dir governde l'ignorant; democràcia no ésdonar raó a les multituds pelsol fet d'ésser multituds; demo-cràcia és educació del poble, ieducació és una ressistència atots els mals instints i la sevatransformació en virtuds fecun-

des. L'instint guerrer, l'anhelèpic del populatge en aquellahora de follia devia ésser apro-fitat pels directors del socialis-me per a transformar la guerrade nacions en guerra civil, enl'hora ideal dels pobles i de lesclasses irredemptes que dema-nen el seu lloc lliure en el món«ieis homes.; Cal pensar-hi, cal reflexionar-lo molt, en el que va passar fa¿eu anys. La guerra torna; vat«nint altra volta cap a nosal-tres. Les despeses militars de£922 comparades a 1913 hanAugmentat en un 181 per cent aAnglaterra, en 174 per cent aAmèrica del Nord, en 29 pereent al Japó; pobles joves comColònia dediquen a armamentstin 75 per cent del seu pressu-post. La guerra ve novament; lacavalcada negra dels herois im-perialistes infla l'horitzó de fos-cúries. La guerra torna i caleducar a les multituds contra laguerra; però cal educar els edn-çadors de les nostres multitudscontra la guerra. Cal ensenyarel poble obrer que a la cavalca-da negra oposi la cavalcada ro-fa, que als herois sedents decarnatge i de botí oposi els seusherois sedents de justícia i de'dibertat.

Cal cada jorn enfonsar unttos de consciència perquè passicap a la inconsciència; que estransformi en instint. Cal ata-pair-nos d'inconsciència revolu-cionària, cal omplir els nostresïfcstints tots de sentit revolucio-nari. Que quan el capitalismetorni a enrolar els pobles per ales guerres, els obrers facin la

glateixen non-nates encara....!Cot de Reddis

Comet da»hétérodoxe .̂

Mireu-lo— 7é l'audàcia esgarrifosa-

ment suicida dei feble; faplo-mada brutalitat de la sòlida\ig-norància; la llengua atrevida,de tot home incapaç de defen-dre una paraula dels seus lla-vis. És rastrer, tortuós, agut,lliscador, cruel, llest, — mons-truosament comprimit tot això,en un posat de malmirrosa don-zella encisera, És ambiciós ielateri d'innombrables vanitats.Aquesta gran cosa, és, — comaltrament? — catòlic. Passa en-tre els forts, subtil com aire perescletxa. Com veritable obramestre d'hipocresia, ni a ¡a se-va pròpia ànima confessa lesintencions. Estudia lleis, con-vençut d'imposar la seva el diaque mani. Potser escriu. Però,manca de tota mena de conside-racions pel que no pot afavorir-lo. Instants hi ha, que semblaun simpàtic col·legial.

— No parlis més; aquest ésun bell jove de les magnífiquesdretes actuals.

BRAND

En realitat, jo posariacom a únic precepte atot home civilitzat el ferrealment feliç durant savida quan menys a unésser; de la mateixa ma-nera que hauria imposatper llei a tot terrassaplantar durant sa vidaun arbre, si .més no, envista de la progressivadesaparició de boscos a

Rússia.DOSTOIEVSKY

CRÓNICA HEBDOMADARIA

Política internacionalLa Conferência de Londres

Quan aquesta crònica veurà la llum, és possible que la Confe-rència de Londres hagi donat per acabades les seves tasques. Ellector ja sap que ens referim a la Conferència convocada per adecidir l'aplicació del plan dels experts relatiu a la manera de ferefectives les reparacions alemanyes.

Fem aquesta salvetat perquè raltra Conferència de Londres, laqual va començar fa més de quatre mesos amb els delegats de laFederació de Repúbliques Soviètiques porta tots els aires de tro-bar-se també a l'agonia. Només que els resultats d'aquesta Confe-rència no sembla que siguin visibles per enlloc. Ben segur que elsrepresentants sovietistes han de seguir instruccions íun radica-lisme molt distint al de les instruccions que seguien quan varenpactar amb Mussolini.

També es troba en un impasse la Conferència que s'havia con-vocat a Londres per a fixar les fronteres de l'Estat lliure d'Irlandai l'Estat d'Ulsters. I no serà res d'extrany que s'hi trobi ben aviatla Conferència que s'inicia entre el govern britànic i el cap del go-vern egipci Zaghulul Patxà. Només que el govern socialista deMacDonald arribés a conseguir un acord estable en aquestesqüestions que motiven les quatre conferències, !• tasca que hauriarealitzat podria qualificar-se de gegantina. I encara que l'acord noes consegueixi, l'observador imparcial haurà constatat l'insòlidprestigi de que gaudeix un govern socialista al qual s'acumulentots els conflictes per la senzilla raó de que representa l'única es-perança de que puguin resoldre's amb equitat i justícia.

La Conferència de Londres—la de les reparacions alemanyes—va inaugurar-se el dia 16 de juliol. Prenen part en ella, Bèlgica,representada pel cap del Govern, Theunis, i «Is ministres Hymansi baró Moncheur; França, amb el president de ministres, Herriot, iels ministres Clémentel, general Nollet i comte de Peretti de laRocca; Gran Bretanya amb el primer ministre MacDonald, i elsministres Snowden, Thomas i sir Eyre Crowe; Itàlia, amb els seusministres De Stefani i De Nava; Japó, amb el baró Hayashi i elvescomte Ishii; els Estats Units, amb l'ambaixador Kellong i Mr. Lo-gan; Portugal, amb el ministre Augusto Castro; Grècia, amb De-metrius Caclamanos; Rumania, amb Nicholas Titulesco i Iugoslà-via, amb Michel Gavrilovics. Les colònies britàniques no hi tenenrepresentació especial.

La Conferència va posar-se tot seguit a la tasca dividint-se entres grans comissions. La primera comissió (Comissió política) en-carregada de dictaminar sobre els mancaments eventuals d'Alema-nya i les sancions corresponents; la segona comissió que havia dedecidir sobre la restauració de l'unitat econòmica i fiscal del Reichí la tercera comissió que ha de decidir sob^^^f^^lnSãíTor->X„i"«itiWB-*.*x . . u frw-H-w.w-k --.— -__r——.—•- -j ™^-w i^<rtIllOOl\JiiO 3 HO. l i l\Jl

mat cada una amb quatre tècnics de cada gran potència, un mem-bre de la Comissió de Reparacions, un financier, un diplomàtic iun jurídic, havant-se decidit que Iugoslàvia, Grècia, Portugal i Ru-mania nomenessin dos tècnics per a cada comissió.

Les dugués primeres comissions foren des dels primers momentsel centre de les lluites entre França i Anglaterra. La tercera comis-sió tenia una tasca relativament senzilla, car no havia de fer altracosa que resumir punts de vista coincidents. Per això algú va ba-tejar-la amb el nom de Comissió dels optimistes. En ço que es re-fereix a la constatació de mancaments per part d'Alemanya, Fran-ça i Anglaterra sostenien una tesi substancialment distinta. Per re-sumir-la d'alguna manera direm que França cercava el camí dereservar-se la llibertat d'acció per a aplicar les sancions contraAlemanya en cas d'incumpliment per part d'aquesta de les obliga-cions inherents a l'execució del plan dels experts, en tant que An-glaterra vol evitar l'acció isolada de cap potència que pugui enuna forma o altra comprometre o perjudicar l'execució generald'aquest plan. S'havia trobat una fórmula transaccional, la rqual,per no satisfer als grups financiers que han de facilitar els dinersdels emprèstits corresponents, va haver d'ésser modificada.

En quan al restabliment de l'unitat econòmica i fiscal del Reich,si bé, en principi, l'acord era fàcil, hom no podia ignorar que sensl'assegurança de posar fi a l'ocupació militar en dates fixes, no hihavia manera de deixar ben sentada una solució. Sortosament lesmanifestacions de Herriot en aquesta matèria, varen purificar l'at-mòsfera de la Conferència i deixar una impresió d'optimisme. El15 d'agost, les tres lleis previstes en el plan Dawes han d'haver si-gut votades pel Reichstag i el l.er d'Octubre, sis setmanes després,totes les altres condicions imposades a Alemanya per la Comissióde Reparacions, han d'haver-se cumplert. El 15 d'octubre, l'unitateconòmica i fiscal del Reicg es trobarà plenament restaurada.

El progecte franco-belga d'evaquació militar, segons les mani-festacions de Herriot, és el següent: evaquació de Hagen, un copcol·locat l'emprèstit de 800 milions marks or; evaquació de Bochumdesprés de col·locats set cents" milions d'obligacions alemanyes;evaquació de Dortmund, després de col·locats altres sis milionsd'aquestes obligacions, i, finalment, evaquació d'Essen, quan si-guin col·locats cent dos mil milions de marks en obligacions, peròencara que aquesta cantitat no fos complerta, en 15 d agost de 1926les tropes franceses serien totalment retirades de la Ruhr, sempreque aleshores Alemanya hagués complert tots els compromisoscontrets.

Després de l'acord de les tres comissions, estem a l'última fasede la Couferència i Alemanya fa el seu regateig i exposa les sevesdificultats. Serà, dintre de lo possible, voluntari l'assentiment d'A-lemanya a l'execució del plan dels experts tal com l'ha previst laConferència? S'ha de creure que si. El Govern alemany confia ob-tenir les dugués terceres parts de vots del Reichstag per a l'aplica-ció del plan. Hi han motius per a suposar que una consulta al coselectoral demostraria que la massa del poble està per l'aplicaciódel plan Dawes i desitja acabar amb la situació enguniosa en queara es troba. Per això, encara que no sabem el final de la Confe-rència, pel curs que ha seguit, per les impresions generals que des-perta i per la reserva atent amb que Alemanya espera el seu finalcreiem que els nostres optimistes tindran plena confirmació i s'a-rribarà a termes de realització que tornaran a Europa la paudesitjada.

M. Serra i Mor e t

Aquesta fulla és un camp obert, i accepta la col·laboracióde tots els homes d'idealitat generosa. Dels articles sig-

nats en són responsables llurs autors

Page 2: ';,^A6»t La lliçó de Ia guerra Política internacional...La Conferència de Londres—la de les reparacions alemanyes— va inaugurar-se el dia 16 de juliol. Prenen part en ella,

J U S T I C I A S O C I A ^ L 6 \&Ago*í de iea4-

Enquestes de JUSTÍCIA SOCIALEl front únic obrer

El nostre obrerisme organitzat no havia sofert crisi com ¡a que»voi travessa. Causes; per una part, l'implacable pressió excerci-da des de fora i per Y altra, ho hem de reconèixer, ¡a descomposi-«ió nascuda en els nuclis del proletariat. Per tant, de Tactual estatde coses en som responsables, en bona part, els treballadors.

Mentrestant ia burgesia i ìa reacció, en tots e/s seus aspectes iamb tots els seus atributs se senten segures; més (¡uè per la sevaforça, per la inferioritat i per let impotència dels obrers. Per aixòca/, en aquests moments, que sense oblidar la lliçó dels errors pas-sats, ens organitzem novament, en una forma definitiva, sobreuna base amplia, on s'hi puguin trobar tots els treballadors d'es-perit lliure.

Si l'enemic és fort i potent, el deure dels obiers és multiplicarla seva força, lluitant en les tiles d'un front únic.

Aquest és el desig que ha mogut a JUSTÍCIA SOCIAL a oferir/j seva tribuna, per a que els nostres obrers, intel·lectuals i ma-nuals, exposin amb tota llibertat el seu ciiteri, sigui el que sigui,N Are d front únic, i per a que ens diguin quins han d'ésser elspunts de partida de la nova actuació obrera.

PER LA UNIÓ DEL PROLETARIAT

da nacional. I aquesta crisi també .s'observa a les nostres organit-/acións obreres, portades per actuations tortuoses de certs ele-ments que empraven l'acció irresponsable d'alguns yrups per al'acció intervencionista de les masses disciplinades.

L'assaig d'aquestes ideologies esporàdiques en la vida pràcticade les organitzacions obreres, lia'donat per resultat un grandiósdescontentament i mi reze! esparvera d or envers les lluites socials.

El fracàs és per a nosaltres una ensenyança formidable. Mortaquest esperit fictici de pre-revolucíó; exiliat el tràgic espectre delspolítks de l'antic règim, no ens queda altra esperança que la vo-¡untat decidida i honrada d'homes nous que regeixin els destinsdel poble. La burgesia, en plena bancarrota moral, impotenti! pera poguer resistir l 'empenta de les noves corrents d'idees genero-ses, sí no és perla farsa, es prepara a lliurar els seus interessosen mans dels socialistes d'abans de la guerra o de la unió patriò-tica- que no confonc m, consti bé, amb aquells socialistes que nohan claudicat mai ni davant de la guerra ni davant de la por delmoment- no creient-se segurs en la zarabanda de la política pas-sada.

Quin camí hem de pendre? Quina actitud ha d'ésser la nostra?Es necessari que anem a la reconstitució dels nostres organismes,units íntimament, no amb la lluita d'abans, per a actuar pública-ment atnb una forta intervenció per a la conquesta dels nostresdrets polítics i socials, si volem que el nostre poble mereixi el res-pecte dels altres pobles civilitzats del món. La lluita d'abans l'hemde convertir en una acció de masses contra l'acció de grups.

No creiem altra solució factible.Francesc Gandia

El darrer feixista

Actuació necessària »t«No escrivim pas aquestes ratlles pels que filosofen i s'aferren

als principis, retirant-se a l'hora d'actuar; les escrivim per aquellsels quals vulgarment se'li diu, amb to de superioritat, «les gale- ,ries», per aquells que res no pensen i res no saben, pels obrers en igeneral !

Nosaltres que mai hem usat aquest to de superioritat individual ¡ni col·lectiva, ni ens hem avergonyit de que les nostres converses jes barregessin amb els que amb prou feines saben de llegir i escriu- |re, però que duen espardenyes i porten les mans brutes del treball ,quotidià, volem, no obstant la nostra poca influènci'a i autoritat jmoral i material sobre les mases obreres, recordar, no solament ials que vesteixen el trajo senzill que distingeix a l'obrer manual, !sinó també als de «corte» elegant adequat a la seva professió que |viuen del treball, el deure ineludible que tenen d'actuar en aquests imoments presents, en aquests moments històrics. j

Fóra altament interessant per a nosaltres saber el què pensen ;en aquests instants de desordre en les organitzacions obreres id'extrema gravetat per a l'història de l'obrerisme, aquelles colum-nes formidables replegades entorn d'una bandera proletària i d'e-mancipació social i aquells intel·lectuals esquerrans pares pròdicsi mestres honoraris del socialisme i del ben estar del poble quecridaven fins a escanyar-se quan la mar estava serena i ara calieni res no diuen.

Si la nostra veu tingués la potència suficient per a poguer ésserescoltada per aquells «benèvols demòcrates», o;ue gaudeixen unavida aristocrática i reposada,

cridaríem ben fort per a dir-los que al nostre entorn no hiha res. Però, no. No ens ofeguem. No esdevinguem afònics. Dei-xem-los respirar, que ja cridaran després. No els inquietem. La

-nflÃtrgiJ^ttõ fJliPfllF-gfíi lïïVPWff qfomSiVliJ la [iW qffé0 ft e "ie tr enf s'cmla seva més genuïna representació: els treballadors. Voldríem que¡ots aquells homes <al damunt dels quals plana aquest adjectiu quedistingeix al miserable, al martre de l'esclavatge, del poderós lli-bertí, es donguessin compte dels moments que travessem.

Mai no hem cregut tan necessària com en aquests instants launió ferma de tots els que es senten proletaris per a empendre una-icció decidida i ennoblidora que desfaci l'atmosfera corrompuda.¡uè d'una manera imperativa ofega l'esperit progressiu del nostre¡>aís.

Quan aquells nuclis del socialisme d'esquerra que avui s'iianr ï i rd t , encara tenien alguna consciència real, esperàvem veure elMastre poble coronat per l'èxit. Ara que veiem una part del socia-li >ine en espantosa derrota, en fracàs rotund, en crisi total de less :ves valors perdudes per errors inqualificables, malgastant elt mps en movimenls esporàdics sense consciència, sentim una do-1 >r profunda. La part del socialisme que ha restat pur no té prousf jrces. Què hem de fer? En el nostre camp hi ha molta feina i not^nim res començat. Què hem de fer, repetim? La resposta l'haniie donar aquells que en la vida social i política no tenen res gua-nyat: el proletariat. La única esperança que tenim per a la regene-ració del nostre poble és la comunió fraternal, la cohessió discipli-nada del proletariat entorn d'una sola bandera pel triomf de laListícia: la bandera roja de la Internacional proletària. Russiansan exemple i no veiem altre alliberament polític i social. Però hemde comptar solament amb el propi esforç dels obrers fermamentorganitzat en agrupacions i sindicats, tots vnits per un llaç comú.Què hem d'esperar dels altres? Què cosa han fet els altres? Si mi-rem el passat veurem com al nostre costat no hi ha res construitsòlidament. Cal, doncs, que la nostra tasca sigui decididament em-presa amb impetuositat incansable. Els moments que travessemsón decissius pel proletariat. Mirant de cara als esdeveniments po-lítics i socials que es realitzen a Europa mai no hem cregut tanimportant com ara el paper que al nostre país han de jugar els tre-balladors. Passem una crisi fulminant de totes les yalors de la vi-

La Conferència d'EnFerran Cuito

Continuant la tanda <le conferencie«organitzades per l 'Ateneu Populard'Estudis Socials, el dia H del prop-passat mes de j uliol, parlà en l'namon-

una gran eoncurrència obrera, la qualsortí bun complaguda de la confe-rència.

Començà, Kn Cuito, exposant ensíntesi, el procés evolutiu d« la in-dústria a través de les formes d'orga-nització econòmica, des de les mésprimitives a les d'ara, i corn a Catalu-nya, que no poseeix cap do les prime-res matèries (cotó, llana, ferro, petro-li, carbó), ni tampoc frueix d'unasituació geogràfica excepcional quefomentés el se« earnerç, s'hi desen-rotllà la indústria, mercès principal-ment a l'esforç dels seus habitant»,però, tambó, corn la influència d'a-quest factor humil, que determinà elfloroixement industrial de Catalunya^pot ésser lu causa de la seva decadèn-cia, si les virtuts racials de la menes-tralia, tan excel·lents eu l'ambientmedieval dels gremis dais segles xiii xiv, no s'adapta a l'esperit de mésamples horitzons que caracteritza lagran indústria dols temps actuals.

Si-^uidau^eat, pnnderà la valorjiHl··imlústrius fabrila catalanas, en rela-ció amb les de la restà de la Penínsu-la i dels païios essencialment iiiduï-triiiis, a l'objecte de donar una ide»exacta do la relativa importancia dela nostra indùstria, exauiiuaut-ue enconjunt les característiques i esdeve-nidor comparativament amb les In-dústries belga i suïssa.

Entrant de ple en el tema delacen-ferència, palesà amb dade« concretesl'abast dt! la present crisi de sobre-producció, i classificà les diferentesbranques l'abrils, en indústries ame-naçades i indústries estancades; exte-neíit se en atinadas al·lusions ala llarlocalització en els diferents indrets dela nostra terra i a la migrada capaci-tat productiva del tipus d'empresacorrent a Catalunya.

Tractà do les diferències que acusala crisi en cadascuna de les indústriesprincipals, i dels problemes que sónun comú denominador per a toteselles; passant després a examinar àm-pliament l'Udústria del cotó, compre-nent : el problema ào les primeres ma-tèries, de l'organització econòmica,d« la dotació bauaària, la millora tèc-nica, uU mercats consumidors, la »àd'obra i altres qüestions anexes, comels transports, els stock, ate.

Resumint els remeis a la crisi, es-menta entre els d'aplicació Immedia-ta, per a conjurar l'atur forçós, l'afian-çament dels mercats ludamerieans 1mediterrani», la concessió de primesa l'exportació junt amb la revisió delsdnrrers tractats comercials i protec-ció aranzelària, i en quant als remeismés remot«, l'exploració de nous mer-cats, la consolidació d'una «ntitatbancària qive practiqués el crèdit o

ECOS (COMENTARIS«La novel·la d'Ara»

Kl nùmero de ¿La Norol·la d 'Ara»que ha sortit avui , dissabte, publicauna novel·la del company J. Roure iTorrent, titulada «La nit primaveral».Es una óbrela de costums de la Costalirava empordanesa, amb un argu-ment senzill barrejn do trama amoro-sa t d'angoixes socials.

Kl número do la setmana passadade «La Novel·la d'Ara» publicava l'o-bra d'Alfons Maieras «La venjançad'un poeta», novel·la passional.

«Le Quotidien» 1 JUSTICIABOOIAX,

E« l'edició do »Le Quotidien», deParii, del dia 31 de juliol, hi ha unextent solt comentant l'editorial quoJl'STtClA SOCIAL dedicà al decretd'amnistia del Directori, ara fa trèssetmanes.

Oreiem inútil intentar reproduir el»oït dn «Lo Quotidien».

Ii'UnamnnoDon Miguel do Unamuno ha anat a

París, tributant-se-li una rebuda entu-siasta i bon falaguera.

LTnamuno ha parlat a distints mi-tings, obtenint èxits francs. La nitdol dia 31 de juliol parlà al Trocadero,de Paris, en l'acte que el Parût Socia-lista i la C. G. T. ha tributat a la me-mòria del gran Jean Jaurès,

Hota inelegantEl primer sagitari de «La Revista

de Catalunya» diu, parlant dela poe-tes i de «López-Pieó, postergat» :

«De totes maneres, En López-Picó,gran poeta, él, també, un gran filò-sof. S'entretenia, un dia, amb unarnie, analitzant la seva obra i la sevafama, per a nosaltres tote» dues excel-les, 1 com l'amic trobés que accen-tuava la convicció de la seva vàlua, lidigué, rient :

— Home! Kea-te retratar!Va coincidir a passar un fotògraf

ambulant, i En López-Picó, amb ele-gant displicència, el cridà :

— Retrati'rnl

í on López Picó es va fer retratarper a complaure l'amic.»

Senzillament, això és inelegant enabsolut, pscasolta, d'una mala fe queesgarrifa, i una pila de coïes més queens abstenim d'escriure. El lamen-table Charles Maurras, do l'ActiouFrançaise, no utaria un pitjor llen-guatge de «chien».

1 ham de tenir en compte que «LaRevista de Catalunya» no ha sortitgairebé per res més que per a far lapols a «La Revista» d'En López-Picó,i àdhuc li plagia al nom.

Quo pana a la presó de Bene?Sabem que els companys comunis-

tes de «La Batalla» han intentat asse-nyalar l'abúï de «poder» del «enyoreap de la presó de Reus, la qual coïaha estat aturada pel senyor censor.

descompto, amb les consegüents ga-ranties, por tal d-1 podi-r n-alitzar lesvendes dn l'ora a llarg t e r m i n i , el con-reu del cotó en forma méa eficientqu«' la iniciiidij, i molt p r inc ipa lmen tla cunccntrució cu més poques em-prese.-1, no tan solamente!'1, los vendos,sinó t rnnbé ( I t i la producció, perquè amés du redui r considerablement Icsinútils despeses generals que gravouenormement til cost dels productesmnnufacturats actualment, la con-ce t r u c i o i oí trust, poden ésser pas-sos cap a la socialització.

l / jna lmuot , acahìidient qne no ha-via intentat de proposar resen cl cursdes la suva couf.ere.nci», sinó simple-mont exposar ois termes de la groucrisi en la seva complexitat, i fugintdu fórmules i receptas, de les que calsempro desconfiar, i doblement, quand'aquesta manera plantejats els pro-blemes, veuran clarament els obrersel quo «U interessa; que us concentrila indústr ia , mantenir i millorar lesseves organitzacions i capacitar-setecnica i econòmicament, perquè laindústria, d'ésser un mitjà per «nri-quir so uns pocs, passi a ésser un fac-tor do benestar i una manera de satis-fer li^s més urgentes necessitats de lamajor pnrt i principalment per aquellsquo hi contribueixin, i llavors, en llocde sentir ¡t parlar de reduccions dejornals, ja poc romuneradnrs, i d'aug-ments do la jornada « te treball, es par-larii do millorar l'eficàcia tècnica dela producció i distribució, millora quetant urgeix, perquè deixa molt quedesitjar, comparativament umb lesaltres, hx nostra organització indus-

. trials. tècnitiH. c.conóinica i socialmentÌKjaìfmiAMia: ~' •

Conferència de N'Ar-mengol del Llano

Dijous, dia 31 «leí mes passat, cldoctor J. Armengol del Llano on donàuna altra sobre cl toma «El problemade les malalties secretes», que tambéfou un èxit.

Començà fent un historial des delstemps més llunyans fins a l'actualitatd'aquesta plaga social, assenyalantprincipalment el perjudici qusTrepor-,ta a la societat la ignorància i el con-cepte de vergonya amb que se losmarca.

Estudià la seva evolució, les les-Sious que produeixen, les conseqüèn-cies que poden reportar, tant & l'in-dividu com a la societat, essent lacausa dels majors desastres que potpresentar la vida.

S'ocupà de la lluita social entaula-da en distintes nacions per a evitar laseva propagació i donà estadístiquesdetallades dels resultats pels mitjansemprats.

Donà la seva opinió de creure comÚnica cosa eficaç la profilaxia indivi-dual a base d 'una determinada poma-da i d'una solució pera evitar el perilldel contagi. Va 1er un sever anàlisid'aquest mètode i dels immensos be-neficis que ha reportat, per exemple,a l'exèrcit americà.

La presó de Reus és un infera.

I ja que no se ens deixa dir perquèéa un infern, almenys que se ens dei-xi pregar que, «por quien correspon-da», es giri una visita d'inspecció al'ewnentat «estableelmíento carce-lario».

Ptr la normalitat ooaitltnelonalIniciat pel Comitè Federal, a Barce-

lona g'han celebrat una sèrie d'entre-Tiïtes entre les distintes agrupacionsi partits polítics i socials per a posar-se d'acord i fer un pacte, prescindintdeli matisos i radicalisme o modera-lismet, per a demanar la normalitatconstitucional.

S'estan ja ferit els treballs de cons-titució del Consell que hï de dirigiraquells treballs per a la normalitatconstitucional, que tots els grups, dedreta i d'esquerra, desitgen.

Bona sortí

Don Francesc Cambó, exmt-nist. e reincident,il·lustre excam-pió del regionalisme català, s'hafet advocat de Mussolini. Quanuna cosa trontolla -- com elBanc de Barcelona, per exem-ple, — cl nom del Sr. Cambóapareix en mig de les des-ferres.

Don Francesc Cambó és ho-me de talent , home de pessetes,treballador incansable i sap di-vertir-se. Amb aquestes quatrecondicions un home s'apoderade Catalunya, d'Europa í de totl'univers. Si, demés, el perso-natge es dedica al turisme, elseu prestigi esdevé fantàstic enuri país on els rics més dis-pendiosos s'atreveixen a anarfins a Font Romeu. I com queningú no llegeix res, ni s'enterade res, el senyor pot parlar dequalsevol cosa estantica esde-vinguda més enllà de La Jun-quera i sempre resultarà eldernier cri per tots aquells quees resignen n que els altres pen-sin per ells.

Però el Sr. Cambó, home (kcondicions excepcionals, té eldo de la inoportunitat. Una solacosa sabem de la seva brillanthistòria que va ésser oportuna—probablement perquè a qual-sevol hora que hagués sigut fetahauria estat oportuna—i aques-ta cosa és la seva retirada de lapolítica. Encara hi ha home aCatalunya que consum la sevaescassa matèria gris fent conjec-tures del com i el perquè de laseva retirada i cada'dia es con-venç novament de que va ésserun acte de perspicàcia inaudita.Tan se vall El senyor Cambó eraun candidat nato a retirar-se, areaparèixer, a tornar-se a reti-rar i a tornar a reaparèixer.Però sempre amb tota la ino-portunitat possible, sempreamb el màxim desacert. Sem-pre anunciant la fallida i ladesfeta.

A qui més que al senyor Cam-bó s'acudiria de publicar enaquesta hora una sèrie d'arti-cles fent l'apologia del feixismei de Mussolini? Es possible queaquests articles que honoren les

•~f~ís*moo-.l·e—I*«k" V-e-wU-e Catalunya»siguin escrits de 'emps, d'avansde conèixe's el vil assassinat deMatteotti, però a fi de que tin-guessin el necessari relleu cam-bonià, havien d'ésser publicatsara, en el moment en que tot elmón, amb un gest de repugnàn-cia i de fàstic, aparta els ullsd'aquesta mascarada criminalque per espai de quatre anys haembrutat i envilit la vida públi-ca d'un dels pobles més ardent-ment lliberals d'Europa.

En el cas present-—com entants d'altres—el Sr. Cambó nopeca únicament de inoportuni-tat. Hi ha també el seu esperitmaligne projectat damunt de so-nores espatutxadt s com aques-ta: —«En política exterior, elgest de Corfú, consagra el pres-tigi exterior d'Itàlia.» Això deque quatre dotzenes de bombesexplossives tirades damunt d'unassil d'infants consagrin el pres-tigi d'una nació, no més s'acu-deix a un home sense entranyes.I hem de creure que no es vol-drà referir a les gestions diplo-màtiques originades pel conflic-te amb Grècia i que representenel ridico! més gran en que potincórrer un govern. Després dedonar l'oro i el moro, desprésde fer cara ferotge, Itàlia va pas-

sar amb el mínimum de satisfac-ció, i... va deixar Corfú en elmateix lloc, amb quatre sostresreventáis.

Sura en els escrits del senyorCambó a favor del feixisme unasingular simpatia per la figuradel duce italià, una secreta co-bejança per aquesta performan-ce que ha correspost a un homeque nmb el seu /o omple tot l'ho-rit/,0 polític de una terra en al-tre temps gloriosa. Entre elspolítics burgesos de migdia per-dura l'ombra de Na paleó abas-segant totes les funcions, curu-llant totes les mesures, esbor-rant tots els horitzons. Ni sen-ten la democràcia, ni la estimen,ni la comprenen. Les realitza-cions,; populars, la superaciócol·lectiva és per ells un desor-dre, un enuig i una nosa. Forad'ells no hi ha Estat, no hi havida, no [hi ha acció possible.Són els monstres meridionalsfills de la ignorància, de la su-perstició i de la estultícia queplana damunt de les nostresclasses adinerades.

Cambó és el geni polític de laburgesia catalana. «El balançd'un any i mig de govern fei-xista és per a enorgullir qualse-vol govern», din el Sr. Cambó.Li mancava llegir el famós arti-cle del gran diari de Milà, Cor-riere della Sera, el cual no pecapas de socialista, on referint-se als deures de la burgesia diuque el perill del bolxevisme quevolien allunyar, «existeix preci-sament com una conseqüènciade l'irritació i exasperació pro-vocada pel feixisme i únicamentpot ésser salvat amb una verita-ble pacificació, és dir, amb elretorn absolut als mètodes le-gals».

Retreu també el Sr. Cambó eltestimoni de Nitti. Quin sarcas-me! De Nitti que s'ha hagut deresidenciar després que el seudomicili fou violat i la seva mu-ller brutalment atropellada! Eltestimoni de Dom Sturzo! Delsacerdot polític cent voltes in-sultat per les bandes feixistesels partidaris del qual son —com els socialistes í maximilis-tes —- víctimes de constants ve-xacions!

Aquest és el balanç i no capaltre, Sr. Cambó. Que els trensarribin a l'hora, que els em-pleats siguin correctes amb elsque viatgen en trens de luxe,que les multituds s'aixelebressinamb motiu de la possessió deFiume, són coses perfectamentpossibles a Itàlia, com al Para-guai, com a l'Abissinia. Ara, quela satisfacció sigui general i sin-cera, que el país progressi en elveritable sentit de la paraula ique l'índex de prosperitat se-nyali una alça constant i consi-derable, això són coses qne elSr. Cambó se les inventa i queno podrà demostrar de cap ma-nera. Queda més fàcilment de-mostrat quins són els seus sen-timents els quals nosaltres jaconeixíem abastament. Per aixòens havíem tan cristianamentresignat a que l'extraordinariSr. Cambó, es retirés de la polí-tica tan jove...

Pendre les frases retòri-ques com a fets consu-mats, és condició moltmeridional,—Pio BAROJA

Qne fa el coi d'un home?

Analitzant un cos d'un home d'unpes de 150 lliures, el doctor C. A.Pierle, professor de Química en uncol·legi de Texas, declara que conte-nia la quantitat d'aigua necessàriaper a rentar dos llan^ols, el ferro sufi-cient per a fer un clau gros, unaquantitat de calç capaç d'emblanqui-nar un petit galliner i el sofre neces-sari per a matar les puces d'un gos.

Després, el doctor, lumant aquestselements «onstitutius, estima que re-presenten un valor de 98 cèntims.

Et cos d'un home no val més de

98 cèntims! Verdaderament, al preu aquè es ven el bou!...

B ha aeabat la orl·l

Hom trobat un amic «croupier»Tanmateix sembla que us torna a

lluir el pel, li diem.Ja ora hora. Cregueu quo ós la nos-

tra una classe molt soferta. Acabemde passar una crisi molt anguniosa.Jo m'ho cansat de macarronejar mise-rablement mesos i mesos, per poguermenjar un troç de pa. No hem tocavamés remei.

—I ara torneu a treballar?—Sí. La gent s'ha posat a la raó i

em tornat a enjegar.—Tot rigui per la bèneflcèmcla.—Que hi volau fer. Hi han tants po-

bros a Barcelona.—Amic «croupier» sou un homo

molt caritatiu. • *•' *r i t -

LA FRUITA PODRÍDA NtT~PODREM t*A«8fttíJ*XNÍ?m-

BÉ CAU.

Page 3: ';,^A6»t La lliçó de Ia guerra Política internacional...La Conferència de Londres—la de les reparacions alemanyes— va inaugurar-se el dia 16 de juliol. Prenen part en ella,

Bjd'AffOit de 1934 J U S T - I t M é S O C I A L

De París estantEl 14 de Juliol

A l'entorn de la políticaPer primera vcgafln, vdi» com-

memori) r, <i Paris, la gloriosajornada de la presa de la Basti-lla.

Es una data, la del 14 de ju-liol, que marca una efemèride,més i uè francesa, mondial. Perquè no fou pas solament la Bas-tilla de París la que va caure ensemblant diada...

I així ho enteníem, en aquellstemps, que ja van allunyant-se,de la nostra joventut, quan enel que fou auster casal del fede-ralisme empordanès -avui con-vertit per quatre cobdicioses encova de monàrquics vergonyants—no mancàvem mai de dedicaruna vetllada a rememorar la re-marcable gesta del poble pari-senc en 1789. Precisament, enuna d'aquestes vetllades -si haplogut d'aleshores ençàl—vaigfe r i a meva primera exhibiciópública en el camp de la políti-ca. Perdoneu -me l'egoista re-cord!

I un 14 de jul iol fou també ladiada escoll ida, per la Figueresdels meus amors, per afermar,en una imposant manifestació,la seva adhesió a la gloriosaFrança, llavors a punt de caureaixafada sota la més formidablede les màquines de guerra quehan vist els segles.

Havíem vist commemoracionsserioses del 14 de juliol; ambdiscursos més o menys històrics,més o menys levolucionaris;amb un bon espetec de Marsei-llaise, l 'himne simbòlic de lli-bertat que no podíem escoltarsense extremir-nos; amb bande-res, que nosaltres preniem comensenya d'ideal, no com emble-ma de nació...

El que no coneixíem, i l'hemvist a París, és una commemo-ració amb balls, amb fanalets,amb xerinola, amb borratxeres.Uns dies abans del 14, es fa casornis de la llei d'ordre públic, ies guarneixen amb un gust moltdubtós, carrers i places; es cons-trueixen uns patíbuls per a queunes orquestres terribles toquinsense interrupció una sèrie in-acabable de fox-trots, one-stepsi demés modernitzacions de ladança lasciva, que són alternatspels aficionats, amb un sovin-teig de visites al café o tabernamés propers. Allà on no s'arri-ba a la construcció del patíbuli a la contractació d'uns quantsmúsics de resistents pulmons, espren un piano elèctric o mecà-nic, la resistència del qual posaa prova la dels veïns. Tot se su-bordina a que encuentre motivode diversión el publico verbene-ro, com escrivien els castizosdirectors de lo que fou gloriósorfeó de Figueres.

Qui m'ho havia de dir que enel mateix París, passaria aque-lla diada que, de tota ma vida,havia mirat com la de la lliber-tat, sense sentir, ni per casuali-tat, una nota de la Marseillaise?

Eu aquests moments tota laopinió f ran ce.1' i e . (à atenta a çoque passa a Londu's, on hi hareun ida una Coufeieacia per in-ten ta r , nua vegada més, ¿irre-g la r v-1 ùe.sgaveìl p :odu i t p e r l ag i · i n guerra . Li, I s g i a n s d ia r i spar i se l i ! s l o m e n l e n les i n c i d è n -cies de la Conferència, cada úsegons les seves conveniències;els uns veient arreu lleugeresesde Herriot i el perill alemanycom a conseqüència; els altres,contràriament, optimistes a pe-sar de tot, en el seu a fany detreballar per a que -sigui un fetla pau definitiva. Indubtable-ment, quan aquestes ratlles veu-ran la llum, ja se sabrà el resul-tat dels treballs que es realitzena Londres; tasca difícil la d'aco-blar interessos i parers que notenen res d'homogenis. Hem dedesitjar que la Conferència rei-xi, que ja n'estem prou nafráisde la guerra i de les seves con-seqüències.

Altre asssumpte que apassio-no la opinió, i que està destinata portar seriosos mal-de-capsal ministeri, és l'agitació quepromouen els clericals d'Alsà-cia i Lorena, per defensar el rè-gim excepcional que disf ruten,degut a no haver-s'hi restablerten tota la seva in tegr i ta t la le-gislació francesa.

Ja en temps del ministeri Poin-caré, s'havia parlat d'acabaramb la legislació especial d'a-quells territoris; però s'haviaanal ajornant el portar-ho a lapràctica. Ara que Herriot ho hadit solemnialment en la seva de-claració ministerial, i conven-çuts que el primer ministre fran-cès és home que Cumpleix elque promet, es remouen exage-radament els clericals alsaciansí lorenencs per a defensar elpiivílegi d'explotar el fanatis-me dels seus comarcans.

Caldrà que Herriot s'inspirien l'exemple de Combes i tiri aldret, fent cas omís dels planysdels que voldrien deturar el ca-rro del progrés.

Rafael Ramis

22 Juliol 1924.

liaiCom vàrem a n u n c i a r oportuna-

ment, el company Cristòfor de Do-mènec donà el dia 1 del mos que soma la Cooperativa «La Flor do ilaig» laseva anunciada conferència sobro eltoma «Cultura i Classicisme». 1 assis-tiren nombrosissiïns companys i ço-oporatist.es, i jno sortiren molt com-plaguts do la conferència radicalíssi-ma d'En Domènec.

Definí , el company, els diversos as-pectes de la cultura a travers dels se-gles i cità les concepcions que sobrohi mateixa tenen els grana autors.

l'urla del classicisme, des dels grecsf ins ara, i digué quo els romans, apro-f i tan t la cu l tura groga, no fertil i altracosa que utilitarisme, sense creacióni sinceritat.

Recomanà la lectura dels classicsgrecs, com a mitjà de cultura, peròno com lliçó per la vida.

El dia 5, ui company Domènec, do-nà una altra conferència. Tingué lloca l'A conçu Enciclopèdic Popular, formant part ,del cicle do conferènciesorgaiiit/.at por l 'Institut d 'Alnmnos iEx-alumnos do la Escolti del Treball.

An tòloglaEl berenar a les roques

jo seria el patród 'aquel l vaixeil que es veu a l'horitzóaniria més lluny que l'horitzó

donaria a les noies el meu cori el tornaria a pendre

per a donar-lo altre cop

—noies de tots els ports

faria mirallets amb llurs ullsi els meus ulls

les sabria albirarde dalt del pal més alt

cantaria cançonscom ek mariners de guerra:

duria uns pantalons acampanáis de baix

NI SABRIA ELS MEUS FILLS QUANTORNARIA A TERRA

Joan Salvat-Papasseit

i(Jümpan.v Director : Des d'aquest

reco do món, voltat de muntanyes iroques, davant de les quals un homos troba polir, compleixo la promesai|!io IH vaig l'or d'escriure-voa. L'os-ti'uuy no ós que gosés a cornprorao-tre'm, sinó que m'atreveixi ¡i remetrelletres obertes a una-redacció sensesaber on concret què vaig1 a dir. Unacosa é.*, però, no saber el què es va adir i altra no saber cl què un os diu.

1 Joncs, passant per alt potser el mésimportant, sapigueu, company, quede cara a la finestra i alçant una micala vista, la meva mirada es perd a l'i li-ft nit, per a reposar i guaitar do segui-da de més a prop al peu de les roças-ses, ou uns bornea entráis del sol, mésrojos que. aquesta terra roja assedega-da, carreguen uns matxos do garbesi s'acarrilen després por un rierol; ho-mes i bestiar, roques amunt , enèrgi-cament fent ressonar la llosu.—Mésuprop encara , 1 home de VHabanerO,—del q u a l us parlaré un altre d ia—fur-ga les en t ranyes de la terra ingrata.1 por f i , més aprap encara, una formi-ga corre esparvorada d a m u n t do lamova taula , t r ag inan t un gra do blat..Tothom t roba l la ; però és treball mus-cular , energia t raduïda ou pe.«, ejins-c len tmei i t . Només les cigales arrapa-des als arbro-1, doneu frescor al pai-satge; aquestos cantaires que ens fanrobutj tr l 'horit/ó, i es perdeu enllà...enllíi... — No fa gaires dies, companyDirector, recordo que a travos.de lafinestra , els meus ulls toparen ambles estretors d'un pati interior delcarrer de la Canuda , ou s'hi trobenuns homes ajacats on el fons d'uns:sil lons, formant rotllo, eom si esti-guéssiu esgotats, amb absència de totsentit muscular. Jo profereixo, natu-ralment, el ressò d'aquestes cigalesarrapades als arbres i els homes do-blegats de cara a la terra, que no la vi-sió do semblants éssers «n un pati in-terior barceloní. Potser sou cervells,,que penseu intensament els hornea;

dels sillons, i l'energia »cumulada enl'escorça cerebral deixa els seus mem-bres lassos. No bo dubto. — «Sapigueu— se ous dirà — quo els homes do lapenya del pati sou l'i'liíe dels neutresintel·lectuals».

Però a l'homo quo cauta la Habane-ra — cant vuitcentista per excel·lèn-cia — no li aniria malament una micado l'excés d'id-ocs que ¡itueixen elsmembres dols homes de ìnpenya, a lavegada que a aquests els hi manca unxic do l'activitat muscular desenrot-llada per l'home de la roca, que cavala terra.

En poques paraules, company Di-rector : que tots voldríem que les for-migues aprenguessin quelcom de lescigales, i aquestes d'aquelles; la qual.cosa potser és possible entro els ho-mes, sinó outre els insectes.

La veritat sigui dita, és que entreois pngesos d'aquestos contrade«, vi-vint entre les fites dol seu troç, i lacreine dels no«tres intel·lectuals, laincoHexíó és complerta, com pensoprobar on una altra lletra, si teniu

\ paciència. Ara flgurou-vos la m'quetai de ciència ben amanida o amb salsa

del gran Pujols, tan fe fa por a vu'ga-! rltzar, si els estaria bé als homes d'a-I questfts muntanyes! Car estan desca-** taFanit/atR en el cor de Catalunya.

I és que per ara la història de la li-teratura actual catalana — donant ala paraula literatura el sentit més extricte — tindria que portar per títol«Peñas Adentro», com dela un amicmou castellanitzat, ox-lector d'en Pe-reda, i que de vegades u'ensopogaalgima. Fig'ureu-vog, amic, que undia, puix tot això està en el món ileipossible, el senyor Sagarra, poeta na-ciçnal fatigat, es posa a escriure al'«A B Ç», i que tot seguit s'hi posael senyor Pujols, i, per fi, tota la çolla, amb la consegüent desesperaciód'en Borralleres. Com quedaria la llis-ta d'en Josep Pla, ami) tanta sol·lici-tud recollida pol senyor Aguilar, onles columnes del «Dia Gràfico»?

'-Doncs, figureu-vos la garbellada del

noi de (íirona, i com entraria lamaen 1'isiri' d in s de la seva obra! D'enPujol.-, e, i iv-idtaria una filosofia pen-sada al rebost, i redactada al menja-dor; ile los idees i da les imatges quei lü i r i ame i i t ens serveix a «La Veu»l'o.'piritual .lunoy — el uostr« petitI )o Maivtri», - esdevindria alta cultu-ra u l>aso de magasin i catàlegs de lli-breria francesa; d'on Màrius Aguilar— que no podrà deixar de figurar maien els primers llocs del periodismebarcelonès — en quadaria el Paradoraltament comprensiu de Us flaquesesestevenques; d'en Sagarra, fora delpoeta difícil de desconèixer, U troba-ria el punt flac, car tota la seva psico-logia ha servit per a descobrir que elicatalans tom •una, mica olles. Tot aixòi molt més aniria dient el senyor Pla,d'aquests i dels altres, coses que joem guardo de subsariure, malgratque el senyor Pla no tingui pa a rull.

lau aquest món, company Director,tot 11 o es pot compondre, encara quees pugui perdonar; així és estranyque el senyor Pla, en trobar que l'actual literatura catalana és pesada 1cau de les mans, hagi per altra bandadonat una llista dels que se salven detan horrible ordalia, amb l'injusta ex-clusió d'una colla de senyors que te-nen taüts o més mèrits que els seusamics. Per desgracíala nota de cursi-leria està tan estesa que són poc« elsdo In élite intel·lectual que se'n sal-vin. Creiem, doncs, que el senyor Placridés que des de París manté viva laflama, do l'agora d'en Borralleres,ha estat massa benevolent. Ko euspodria explicar tampoc, fora de l'opide la penya, poderosament al·lucina-tori, perquè, per exemple, l'tapiritual.lunoy pot conviure, en qualsevol me-di intel·lectual, í En Masaras, En Lo-pe/ Picó o el mateix Montoliu no.

Afortunadament, i això ho podemdir ho ben alt, company Director, laliteratura catalana s'ha salvat d 'unanota denigrant -- que infecta moltesaltres literatures—i ós la pornografia.

Acabo, perquè davant d'aquestesmuntanyes tot el restant són petite-ses 1 ja es fa fosc i les granotescanten.

Vostre afectíssimPolignotus

Sant Feliu de Codines, juliol 1924.

L'Eijosl de les obits deHa quedat ja assenyalada la data de

la inauguració de l'Exposició de lesobres de Joan Baptista Acher, el

«Poeta».L'exposició tindrà lloc a l'Atenen

Enciclopèdic Popular i s'inauguraràel dia 15 d'aquest mes d'Agost. Con-tindrà les millors obres flol delicat ísubtil artista que tant he ha sabutplasmar les angoixes del poble

Tot fa preveure que la Exposicióserà un veritable èxit. L'outusiasuieamb que ós esperada pel nostre poblono cal esmentar lo; ho sabeu prou.

Canvi de domiciliL'Ateneu Popular d'Estudi* Socials,

que estava domiciliat fins ara al car-rer de la Lluna, número 14, ha traslla-dat el sou estatge al carrer do Guar-dia, 14, primer.

En el nou domicili, on està instal-lât amb caràcter dlf íni t iu , continuaràintensificada la seva magnífica tascade cultura obrera i de revolucionis-me. El cicle do conferències que estàpreparant ós altament notable. Endonarem tota mena de detalls.

CRÒNIQUES XILENESBElilTt REBOLLEDO i PITO Uflufo

Dos homes hi ha a Xile, dig-nes que els nostres proletaris enconeguin llurs noms i tasca.Són el pintor Benito Rebolledoi el periodista Primitivo Ajagán;dos bells casos de ferma volun-tat i energia per assolir un llocpregonament superior al delsaltres proletaris xilens.

Benito Rebolledo, l'haviemclassificat com a pintor notable,però en unes cròniques, respo-nent a un espanyol qui li cerca-va polèmiques, demostrà ésserun perfecte escriptor. Home hu-mil—pintor de parets sense capmica d'instrucció—en descobrirla inspiració que el menava adeixar les parets pels paissat-ges o composicions va posar-seamb tota l'ànima a estudiar di-buix, robant al descans les ho-res de classe, i no avergonyint-se pas de comparèixer amb llurmísera brusa a l'Acadèmia deBelles Arts i a l'escola a apen-dre de lletra.

Mercès a llur voluntat, aquestmagnífic artista i home instruit,que bé es pot posar al nivelld'un intel·lectual. Llurs teles—-sense que ell hagués anat aFrança, ni vist en fotos sola-ment les d'En Maurici Denis hitenen prodigiosa semblança. ABuenos Aires s'emportà la me-dalla d'or—premi d'honor—al«Salón d'Atumne», en lluita ambargentins, italians i un alemany,tinguts en molt dins els cerclesartístics d'aquell país.

I de retorn, mentre el felici-tàvem, ens feia—tranquilament,davant de tothom—la històriade llur antiga vida mísera d'a-prenent de pintor de parets, quenosaltres ignoràvem.

Primitivo Ajagán, fill d'un exi-liat basc, començà d'aprenentfuster, i tot treballant, al cap delbanc mateix, escrivia cròniquespels diaris obrers de Xile. A lesnits anava al «Liceu» per estu-diar Humanitats, aconseguintacabar-les. Llavors estudià di-buix i es posà de delineant deles obres del carril transandí,havent de viure en plena cordi-llera gelada. Més tard, entrà alsdiaris de Valparaiso, encarre-gant-se de la secció «Vida Obre-ra». «La Federación Obrera deChile» l'ha enviat de delegat alsCongresos obrers del Brasil iEcuador, on llur tasca fou moltprofitosa. Ell pren part en totesles manifestacions de la classeproletària, ja sien mitings, fes-tes de beneficència, conferèn-cies, etc., i sempre té paraulesd'alè i encoratjament pels seuscompanys de lluita í de tascaen altre temps, posant-los sovintllur cas com a exemple a seguir.

Tampoc En Rebolledo oblidaa llurs companys. En tornarllorejat, de Buenos Aires, s'ofer1,a donarun curs—gratuit—de di*buix i pintura a l'Ateneu Obrer'però ni un sol va matricular-se,malgrat la fama del pintor iésser de franc l'ensenyament.

En el naixent socialismef xilè,Benito Rebolledo Correa i Pri-mitivo Ajagán Mauri, són unespositives valors.

Carlota Goteres

Fulletons de J U S T Í C I A S O C I A L9 Agost 1924

Alta polít icaA la noticia de que el senyor For-

ment, batlle d'una vila de la costa,faria cap a Barcelona per a gestionarprop del diputat pel districte determi-nata afora, Kn Rossell, minyó belluga-diç, capdill del partit d'oposició local,fou aconsellat pels seus amics políticsdo traslladar-se a sou torn a la capita-litat catalana, no per a seguir-li elspassos sinó per a destorbar-los-hi sipodia, .la on el transcorregut delsquilómetros que separen la vila de laprimera estació ferroviària, els do*cabdil ls os creuaren mi rados de n /el ,repapats on Ics sonali s dov:i l i toro.- idols ilos au tomòbi l* groes ¡ v e r m e l l - 1 ,els quals, adietes respect ivament a'sdos partits quo ells couiauavou, osfeien la pols desesperadament pel ca-mí reial.

Els esguards dols dos homes somblaven dir-se:

— Es a dir que V<H a ' ieu a Barcelóna, eh? Doncs, jo també hi vaig!

Baixareu dels cotxes i tornaren atrobar-se arran de la guixeta.

—Bon dia.—Bon dia.—Cap a Barcelona?—fou el batlle,

ensemps que deixava passar davantel seu contrincant,

—Si, i vos?—digué aquest. 1 contes-tant la mirada dolca i interrogadoradol cap d'estació, va demanar:

—lin segones, Barcelona.—Un primeres, s'apressà a dir ama-

blement i en veu baixa, però podant,el senyor Forment, montre encaral'altre recollia el seu canvi damunt elmarbre rosegat de la guixeta.

Els ulls dolcissima del carrilairese'l miraren de cap a pous. En unapila d'anys de despatxar-li regular-ment els bitllets no esmentava quemai ni anant amb senyores li haguéssol·licitat un sol bitllet de primeres,malgrat la reputació de ric que gau-dia.

Poro el senyor Froment, sentint-secruel, encara u o s'hagué prou rabejaten la seva petita victòria. (Juan el

I tren arribà, va agafar-se a l'estrep del! vagó, mentre, en Hossell mig-eorrent| vers el cap dol carril a cercar lloc,1 hagué do saludar-lo en passar davant

d'ell.—A reveure.—A re ve irre.

* * »Bé massa que hi tornarem a veuro'sl

No els valgué en dovallar del tren de-fugissin de mirar se. Al mateix mig-dia de la seva arribada varen passar-se freg a freg per la Rambla—aquestagaia Rambla tan dels barcelonins,però força més encara dels forasters—i ambdós hagueren de resistir el mu-tuu impuls de parar-se, sense que ha-guessin de dir-se res, ni els calgués,ni en tinguessin ganes.

No heu experimentat mai en arri- 'bar a una populosa ciutat després de 'haver fot vida en un poble on hi ço- jneixeu tothom; una mona do sensa-ció d'estranyesa i" soli tut , ou veureque passeivcares desconegudes i méscaros, senso quo ui una os< contreguiper a adreçar-vos un soin'ris de salu-tació? Quina enyorança no sentiu lla- 'vors d'aquells ve'íns del vostre carrer^d'aquelles rodones de sastrescs queus enutjaven repotiut-vos el bou diai la bona tarda i la bona nit a cadapas! Com us doneu compto llavors dela major companyia d'un poble benpetit! I no us ha passat mai encara^llavors d'haver parat pel carrer unconegut qualsevulla que quan resi-dieu a ciutat amb prou feines si usmolestàveu saludant-lo? 1 en haver-loparat us doneu compto que nò teniualtra cosa important a dir-li sinó queacabeu d'arribar i que tal dia us entorneu.

Durant els tres dies que remangue-''reu a Barcelona els dos politiquets diela costa es trobaren a la Rambla comsi os cerquessin: a l'hora del vermutamb olives, a l'hora del café o al tempsd'agafar gana pel sopar.

Un i altre oren ben poc Sortati enaquests viatges en trobar autèntic«barcelonins. I era potser perquè noen coneixien gaires de barcelonins.En canvi es topaven amb la majoriado la gent dol poble resident a Barce-lona. Era una fatalitat.

Cadascú pel seu compte En For-ment i En Hossell decidiren retornar

a casa, sense que se n'enduguessinde los personalitats, polítiques que vi-sitaren res més que vagues promesesi llunyanes esperances. La fatalitat,però, volgué encara que els vinguésla mateixa pensada d'aprofitar la últi-mt nit ciutadana por anar a veure lafamosa revista del Principal Palace-era la temporada compresa entre latercera vegada de cremar-se i la quar-ta de tornar-s'hi a calar foc, el tempsque l'assistèncïa a aquell galant es-pectacle passava entre la goni tiemés seny per mig inconfessable, laqual cosa el feia més temptadorametítsugestiva... Fóra una magnífica pre-paració per a fer temps, boi esperaniuna hora més recullída per enteforax-se en la penombra d'algun catan in-confessable a tot osser-ho, boi espe-rant l'hora del tren.

Però els dos homes en llucar-sedes de les respectives butaques, so-friren un recíproc enuig i s'els aug-mentà la rancúnia que es tenien enveure que s'havien segat l'herba sotaels peus per espai d'aquells tres dies.I una mica abans de finir-se l'espec-tacle, s'esmunyiren alhora del teatrea 'fl d'evitar un desagradable encon-tre a la sortida. Així, doncs, com mésrenata estaven de defugir-se e» vege-Ten l'un enfront de l'altre i tots doiforen ensemps colpits d'aquella ma-teixa repulíióque semblava atreure'l*.No tingueren més remei que salu-

1 dar-ie.—I doncs, hi estareu dies encara

per ací?

—No^ marxo aquesta matinada.—Amb el primer tren? Jo, també!Caminaren llargament en silenci.

A poc, la gernació, exlnt d'altres es-pectacles, omplia les Rambles com albo del mig-día. Els taxis circulavendesenfrsnadamtmt 1 les noctàmbulesprofessionals intensificaven llurs pro-vocacioni de conquesta. Bis nostresenemics anaven pujant amunt amunt,i no volien anar en lloc. A cada passasei'ls feia el çèr'més petit, mentre s'a-tançaveh més' à Canalete«. Una ma-teixa dèria els capficava, tanmateix,«me» idèntiques ganes de deixar-seper a dirigir-se a un ben semblantindret.

—Tornem avall?—Tornem.Un dels dos, tot de valiant, fent un

gran esforç, pogué arrancar un term«banal de conversa. En realitat, però,no feien gaire atenció a llurs pròpiesparaules.

Ara havien arribat als peus de Co-lom.

—Tornem amunt?—Tornem.La situació a cada volta esdevenia

més engoixosa. Si es volien deixarels calia un pretexte d« mal trobar »uaquelles hores. Tots els respectes al-trament 1 toti els rezeis els Impediende prosseguir junts el seu acompa-nyatge.

L'un digué.—Si aneu a dormir, us acompanyo

on sigui. Jo no penso ficar-me al llitper tan poques hores.

—Ni jo, feu l'altre després d'un moment de perplexitat. No se li acudipas on fer-se acompanyar, decent-m«nt. I retornaren amunt í avall.Fins i tot es trobaven simpàtics.

—1 si entrësïim a fer tempi, apun-tà un d'ells resoltameut, senyalantun «legant cabaret.

Entraren; s'assegueren; bescanvia-ren parers sobre unos languistes; leiconvidaren...

—No i»beu com això mo conforta,amic Rossell, digué el batlle en ferdringar els boires. Aquest és l'acte demés alta política que vos 1 jo mai haguém fet.

—He de confessar-vos, contestà enRossell, que sempr« he sentit uiiaenvejosa admiració per aqupits gran«polítics implacablement oposats, quosaben aplegar-se cordialment per asoparen una mateixa taula.

» « *

A les sis del domati prenien el trendel litoral dos amics lligats entre all*per la misteriosa força d'un indignusecret. Pel camí acabaren de posar-sed'aCord sobre la unió de les forço*que capitanejàveu, couvinguent quuel senyor batlle stria tempre el se-nyor batlle, 1 que el »eu contrincantes quedaria amb el càrrec de secreta-ri, més productiu eue que no tauhoníós.

Tots dos viatjaven de segona claí» \

C. Pages de Climent

Page 4: ';,^A6»t La lliçó de Ia guerra Política internacional...La Conferència de Londres—la de les reparacions alemanyes— va inaugurar-se el dia 16 de juliol. Prenen part en ella,

PAftaa 4 J U i T I O I A lOOIAZ. 0 d'Agost 1884

Dels carrilairesPlana damunt dels ferroviaris

espanyols en general i deUs dela Companyia del Nord en par-ticular, una terrible i vergonyo-sa cobardia.

El fracàs virulent de la vagade 1917, de fatídica memoria, noha donat pas cap lliçó de refle-xió ni de progrés; no ha ense-nyat res per a una successivalluita a la qual mai no hem derenunciar perquè sentim el be-Ilugueig de la fe en l'advenimentd'una societat perfeccionada. Lavaga de 1917 pot ésser d'un fonsmaterial poc explicable; tenia,com a mal major, una mancad'unió i de convicció, poc idea-li', me en les consciències i enli s ments, una rivalitat de laq , 1 tots ne som culpables. Elf! . deplorable, però, fou eltr<icàs!

Conseqüència d'aquella tern-Mf derrota, en la qual es rabe-)or. ii plens cie goig i de venjan-ces els caps directius de la Com-panyia, és l'estat d'esclavatge ii v* rdagawa en que ens trobemavui .

KI que passa als ferroviarisdel Nord (als altres no ho sé) ésla conseqüència eloqüent de lamanca d'organització i de cons-CH-ruia obrera, la manca de dig-nitat.

» * »Mireu com ens trobem.Està promès fa més de quatre

anys el pagar com a hores ex-traordinàries totes les que pas-sin de la jornada legal de vuit.La Companyia, amb la complici-tat de tots els governs que s'hansucceit fins ara, ha mancat aaquesta promesa solemne, mo-fant-se dels obrers, i així veiemcobrar com si treballessin vuithores a homes que en fan dotze.I, és clar, que la Companyia escomporta així perquè no creuamb les comissions encarrega-des de formar una unió, unaforca.

Una altra de les coses que elpersonal té pendent, amb laCompanyia i amb el govern, ésla immediata cessantia de totsels militars que ocupen llocs.imb sou, que prenen als obrers.Això és un cas sense precedentsen cap país i en cap època, unk'as monstruós en tots conceptes,'Hnics i econòmics, d'idees i del )^ica. Es dona el cas que mol-i -s vegades, la majoria, homv.irt de la caserna amb nocionsl vn limitades de coses del ferro-i irril, i ocupa llocs d'obrers queI T ordre d'escalafó soporta peli ip baix un període de 15 i vint. lys de sacrificis diaris. Jo crec' ic aquesta gent ocupa un 10 oi i 15 per cent del personal, que• imats fan uns quants cents ho-i'K!S que són argolla i paret per

Stres tants obrers. EsperantParlaré encara d'una altra

i|ü:stió, potser la més interes-sant. Em refereixo als acomia-< ; its a conseqüència de la vaga• !d 17. La resolució d'això poti utranyar la solució dels dost roblemes anteriors i a més ai :s una questo de dignitat. Eli roces d'aquest afer el coneixemi -)ts i line la complerta seguretat'¡t ic si no es resol és per l'cpi-

crmis transparent del empleats.Es una vergonyal

Cal una actitud serena i ter-minant dels companys, que] hoom!, malgrat que la majoria no

ho vulguin creure, més que perres per ignorància i per un malentès.

» * •

Ferroviaris obrers! Nosaltresamb nosaltres no ens hem detenir cap mena d'odi i de ven-jança! Tots som una m a t e i x . iclasse dominada per un enemiccomti, del qual ens veiem obli-gats a ésscr-ne el gos f. i lder ode presa! Oblidem, doncs, a q u e l lmal-enlès del 17, i peus.m quementre existeixi no lindrem^tapclasse d'autontat per a fer-nosrespectar, que l'amenaça d'a-quell fet contínuament ens és re-cordat per acobardir-nos i no-drir-nos d'una disciplina quel'home lliure 110 pot admetre decap de les maneres!

S'ha d'ésser ignorant per nocompendre-ho. Mireu arreu delmón. Mireu el sol de la Justíciacom irradia bellament les sewsflames i penetra per tol! No vol-gueu ésser un destorb a l'engra-natge!

Parodiant la crida de KarlMarx, exclamem:

«Treballadors c a r r i l a i r e s ,unim-nos!

loan Ferré GassiLleida, 14jn*iol de 1924

JA HA SORTIT EL PRIMER FULLET DE

Edicions de JUSTÍCIA SOCIALEn vista de ¡'èxit assolit entre els nostres /ec/ors-, de la mag-

nifica prosa del gran Màxim Gorki COMPANY/, publica-da ia unes setmanes com a fulletó del nostre setmanari, la redac-ció ha cregut oportú fer un tiratge apart de la dita obra.

Amb C O M P A'N Y\ de Màxim Gorki, denes, inauguremles EDICIONS DE JUSTÍCIA SOCIAL.

Les EDICIONS DE JUSTÍCIA SOCIAL, després de COM-PA N Y\ de Màxim Gorki, publicarà altres obretes que anun-ciarem des d'aquestes pàgines.

C O M PAN Y\ de Màxim Gorki ha sortit ja.Amics, adquiriu el primer número de les EDICIONS DE JUSTÍ-

CIA SOCIAL.

De venda: ah quioscs. Comandes: a la llibreria d'En MarçalBadia, de Reus. Preu: DEU CENTS.

El mmueia le les Rpiìni i les Entonis otas

No ves i documents

Relacionat íntimament el plet deles reparacions amb la conservació dopau europea, no podia mancar laVDU del gran» organismes obrers enaquests moments en que es debateisa Londres la definitiva aplicació delfamós plau del experta que ja conei-xen els nostres lectors. Per tal d'es-tudiar aquest maguo problema, varenreunir-se a Amsterdam els Comitèsde les dues Internacionals — la Fede-ració Sindical Internacional i la In-ternacional Obrera Socialista, — as-sistint-hi els camarades Purcell, Jou-liaux, Mertena, Leipart, Oudegeest,Sassenbach i Crw per la primera, iBell, Blum, Vandervelde, üe Brouc-kere, Muller, Vliegen i Adler per lasegona, acordant amb data del 14 dejuliol fer pública la següent resok-ció:

«La Conferència no creu necessariexaminar en conjunt les dificultaiseconòmiques i politiques que agobienel món com a conseqüència de la granguerra, ja que les resolucions votadeson les Conferències d'Amsterdam(abril de 1921), Congrés d« La Haya(desembre de 1922) 1 Congrés d'Ham-bourg (maig de 1923), exposen deta-lladament I clara els punts d'obir delproletariat sobre aitala problemes.Aquesta Conferència ei limita, doncs,a recordar el text d'aquestes reivindi-cacions formulades d'acord amb lesresolucions votades a Francfort :

1." Fixació definitiva do la sumaque ha de pagar Alemanya en unaxifra que representi l'import efectiude lea reparacions materials al valoractual.

2." Determinació d'un sistema depagaments que, en mig de les opera-cions internacionals de crèdit, per-meti el més aviat possible a Alema-nya eixir del deute, poâant a disposi-ció de Ics potències acreedores les su-mes necessàries per a satisfer les re-paracions.

3." Conclusalo entre els Uovernsaliats do pactes que permetin desti-nar a reparacions pròpiament dites latotalitat dels pagaments determinats,ço que implicaria per part de les po-tències aliades i dels Estats Unitsd'Amèrica:

a) La renúncia de llurs .crèditscontra Alemanya motivats por pen-sions militars,

b) L'anul·lació general de llurscrèdits i deutes recíprocs.

La Conferència declara que en mol-tes do les seves disposicions el plandels perits està conforme amb el sen-tit d'aquestes dugués primeres reivin -dicaclons, però que on cap manerasatisfà la tercera. Fa constar que lasolució així donada ui problema de lesreparacions ¡mposa càrregues propor-cionalment molt més pesados a laclasso obrera alemanya que a la clas-se «apitallsta d'aquell país i que su-bordina a li's influencies capitalistesestrangore.-) la xarxa deia ferrocarrilsde l'Estat. Declara que precisament

per aquests motius é« impossible con-siderar aquest plan com ajustat ple-nament a les reivindicacions de leiInternacionals Sindicali Socialista.

Mes, malgrat aquests defectes i lla-cunes, el fracàs de les gestions ac-tuals, en comptes d'obrir el camí auna acció més afortunada, agreujariad'una falsò considerable la crisi que«sofreix Buró pa. En aHals condiciónia realització del plan dels expert* aspresenta avui com la única solucióimmediata possible.

Els Governs interessats estan arad'acord ea acceptar sense reserves nirestriccions el plan Dawes en ço quees refereix a la evacuació econòmicade la Ruhr, inclòs Düsseldorf, Ruh-rort i Duisburg i en que les condi-cions fixades en el plan Dawes seranrealitzades.

Per altra part, tot propòsit de per-llongar l'ocupació militar més que laocupació econòmica, hauria per con-seqüència:

Primer: Mantenir l'estat de per-turbació i d'inseguritat que impldeixel restabliment de la pau i la restau-ració d'Europa.

Segon: Comprometre la mateix»execució del plan dels experts i frus-trar la confiança que ells estimen in-dispensable per tal d'assegurar el seuèxit.

En conseqüència, la Conferènciareclama que termini la ocupació mili-tar dels territoris indicats, com aixímateix la ocupació econòmica.

La Conferència demana també queAlemanya sigui invitada a la Confe-rència de Londres en condicions taisque el sistema d'Imposicions siguisustituit pel de negociacions entreEstats Iguals en matèria de dret.

La Conferència proclama la neces-sitat de que tots els països ratifiquinsense triga la Canvencló de Washing-ton relativa a la jornada de vuit ho-res. Presa nota de que el plan Dawesexclueix implícitament tot atac diri-git al règim de les vuit hores de jor-nada a Alemanya, la Conferència re-clama un acord respecte a l'aplicaciód'aquest plan assegurant el manteni-ment de la 'jornada de vuit hores aAlemanya i Insisteix en que la Ofici-na Internacional del Treball continuïels seus esforços en tal sentit, confor-me a la resolució unànim del grupuobrer en la recent Conferència Inter-nacional del Treball celebrada a Gi-nebra.

Per damunt de tot, la Conferènciademana que el plan Dawes sigui com-pletat tan aviat com sigui possibleamb mesures que tinguin en comptela nostra resolueló de Francfort entotes ses parts.»

Després dels anteriors acords, elssecretaris de les dugués organitza-cions internacionals obreres reberenla comanda de preparar nna neva 1propera reunió mixta destinada espe-cialment a tractar la qüestió delsTractats d'assistanola mútua.

(i godii aiuti! Éitini i la min to:I Suscrivint-vos a JUSTÍCIA SOCIAL pel termini inés llarg possiï le. Aixi

simplifiqueu la nostra feina administrativa 1 ens aporteu quantitats encl moment que ens són més necessàries.

U Exigint que al quiosc o Hoc de venda de periòdica on tingueu costumde comprar-ne tinguin JUSTÍCIA SOCIAL puntualment cada dissabte.El nostre periòdic es publica amb regularitat absoluta.

III Interessant-vos per a que els venedors fixos exposin JUSTÍCIA SOCIALen lloc ben visible, i demanant el nostre periòdic als venedors ambulants.

IV Comprant setmanalment uns quants números i rovenent-los entre elsvostres amics 1 companys do treball, augmentant cada setmana aquestadistribució amb un exemplar més.

V Cercant nous suscripto«.VI Procurant que les Associacion, entitats, cooperatives, barberies, bars,

etc. freqüentats per vosaltres, tinguin sèmpre JUSTÍCIA SOCIAL.VII Romesant els números lleigits, que no volguou col·leccionar, ais vos-

tres amics de fora, recomanant-los l'atenta lectura i suscrlpció.VIII Si viviu fora de Barcelona, constituint, amb petits nuclis d'amics, «Co-

mitès propagadors» do l'ídoari de JUSTÍCIA SOCIAL per a fomentar laseva difusió.

IX Organitzant entre els vostres companys suscripcions per ajudar a l'obrade JUSTÍCIA SOCIAL i rcmesant-nos mensualment los quantitats re-captades, i

X Cooperant periòdicament a la suscrlpcló oberta por a ajudar JUSTÍCIASOCIAL ou la mesura, gran o xica, do loi voatros possibilitats. Penseuquo i n n i t i > < i -tportocloua :nr«'cste* poden turnar iinn nf*n quautiUt.

ITAI IA.-RlcolottlOailbaldl

El 18 de Juliol v,ì morir a Ruma ülgeneral Ricciotti Garibaldi, fill delgran soldat do l'independència ituliana Giuseppe Garibaldi. Nasqué uMontevideo l'any 1B47, voulut a Fran-ça en 1870 a comanar una brigada so-tales ordres del sau pare en la guerracontra els alemanys. Tingué seienten la Cambra com a diputat per Romade« de lt«7 a 1*90. Va formar en l'e-xèrclt grec durant la guerra contraTurquia en 1897. Els seus anys i lesseves malalties varen impedir-li retor-nar a França en 1914 a pendre part enia gran guerra, però va enviar-hi elsseus quatre fills, Bruno, Constant,Poppino i Ezlo, amb un cos de volun-taris que es va distingir notablementen treballs d'exploroció particular-ment a l'Argons, en lí)14 i 1015, quan9» sostenia la terrible lluita contrales forces del Kronprinz. Dos delsseus fills, Bruno i Ezio, varen moriren aquells combats. Ell ha mort tam-bé a conseqüència de ferides de gue-rra.JuboUndU

El tractat pel qual Gran Bretanyacedeix a Itàlia cl territori fronterer ala Somàlia italiana conegut per Ju-balàndia, fou signat a Londres el 15da Juliol darrer. Manca, però, que si-¿nl ratificat pels respectius Parla-ments.

El lector recordarà que la cessió esfa com a premi a Itàlia per la seva in-tervenció en la guerra. Doncs en elprimor article del Tractat consta queAnglaterra cedeix el territori en nompropi i en nom del Soldà de Zanzibar.Probablement aquesc personatge noté res que veure amb la transferènciai segurament que ni tan sols ha estatconsultat. Per ara, les coses es fanalxís, encara...

NORUEGA.-La crisi ministerialEl gabinet presidit per Berge fou

derrotat en el Odelsting (Cambra deDiputats), per 03 vots contra 40, eldia 16 de juliol, en proposar Is dero-gació de la llei seca, aprovada en 10de set-mbre de 1921. El govern soste-nia que la probibició d«l tràfec d'alco-hols priva inútilment al país de unimpost que pot produir sobre trentamilions de corones (uns al milions depessetes). Ho justificava amb les con-fiacaclo'iS de expedicions fraudulen-tes d'alcobol per les aduanes, lesquals en 1918 varen pendre només121 litres d'alcobols, 16.989 en 1921,02,591 en 1922 i 196.962 en 1923, çoque suposa un creixement fabulósdel contrabàndol. No obstant, tots elspartits estan d'acord en mantenir lallei mentre, el plebiscit popular no esmanifesti en contra, ço que es veurà•n les eleccions generals que bande celebrar-se abans de tres mesos.

Entretant, el «ap del Partit d'Es-querra radical, J. L. Mowinckel, haacceptat l'encàrrec de formar governfin a les properes eleccions legisla-tives.

IUGOSLÀVIA. — remetiólo MBIU-•iateTenint en compte l'acord de la Ter-

cera Internacional d'accentuar l'acciósubversiva en els païssos balcànics,s'ban pres arreu mesures preventi-ves, particularment a Iugoslàvia iBulgària, consistents en la clausurade moltes societats obreres i l'empre-sonament dels antics secretaris 1membres prominents de les dissoltesorganitzacions comunistes.

També ban sigut víctimes d'aquestfuror preventiu els katchaks macedo-nis que amb motiu de la pasqua ma-hometana havíeu devallat de les mun-tanyós a Qurbau Bairam per a ajun-tar-se a llurs famílies. Sembla que hiha hagut una brutal degollina «n totel dlstriete de Galítzia, prop de Mitro-vltza, on s'ha emprat l'artilleria contraell que no s'han rendit a discreció.

Segons informacions oficioses deSalónica, aquest fets kan produïtgran excitació entre ois tomitttfi ma-

ewl i 'p i i ' e s , i'ls quals es preparen per :inua lluita arria contra la t i rania (U:Iugoslàvia i Grècia.

Una altra orl·lPachiteli ha dimitit novament, l'ot

dir-se qne el seu govern ha estat encontinua crisi des de les eleccionsgenerals verificades e» març de 1923.S'aguantava mentre els diputatscroates no ocupaven llurs llocs en laSkupchtina (Parlament), però quanuna vintena varen decidir-se a entrar-hi pel març darrer va perdre la majo-ria i va dimitir. Uu endagament ambels demòcrates dissidents li va per-metre continuar en el poder i quan latotalitat-ée diputats croates compare-gueren a darrers de maig, va suspen-dre les sessions parlamentàries fins al'octubre.

Malgrat això no pot governar i de-mana al rei la disolueió del Parlamenti la convocatòria de noves eleccions.El rei està practicant les consultesreglamentàries amb el president dela Skupchtina, Yovanovitch, oi capdels demòcrates, l)uvidovitch,el mus-solina, Spaho i el clerical esloveni,Korosec. No havent-hi una majoriasuficient per a governar,, es probableque es convoquin noves eleccions.GRECIA - Orili ministerial

El lector coneixia la precària situa-ció del govern de Papanastasius, elqual, després de \ina turbulenta ses-sió de l'Assemblea Nacional que vadurar de les set del vespre dol dia 20de juliol fin ales vuit del matí de l'en-demà, fou derrotat per 47 vots de ma-joria, presentant la dimisió do tot elministeri al cap provisional de la Re-pública, l'almirall Kouduriotis.

Fins ara la crisi no s'ha resolt isembla que costarà formar un mi-nisteri que cwiti amb majoria a laCambra.

C A N A D À . La llei secaEn les provinolo« ile Tuest x'estim

celebrant plebiscits per n determinarsi ha d'aplicar-se la prohibició absolu-ta del tràfec d'alcohols, declarant-sola majoria a favor da la Lliga Modera-da que preconit/a l'adopció del mono-poli de la venda per part dels governslocals. Aquest resultat sorprèn engran manera als probiblcionistes quecomptaven amb guanyar tot el Cana-dà a la causa de l'abstinència. S'espe-ra ara el resultat del plebiscit a laprovíncia d'Ontario on esperen haverobtingut majorja elsprohibiclonistes,

Hort d'un notableEl 15 de juliol va morir a Ottawa

(capital del Canada), a l'edat de 80anys, Andrew Jenkins, el qual l'any18<!1J va passar, montât on una bici-cleta, sobro eorda ex tosa damunt lescatarates del Niagara. La glòria reco-llida en aquella època ja llunyana nol'ha privat d'envellir i de dedicar-se ala tasca modesta de comerciar ambcuiros fins a l'hora do la mort.

Girona.—M. P. X. - Rebudes 41 ptes.: 29 pts. pa-quets lmsal 39, 5 pis. de 50 'Company!', 3 ld .de'Li llana dins el llac' i 4 id. donatiu.

Prat de lobrtgat.—T. M. - ídem. 4'50 paquetsfins al núm. 36. Manquen 0'20.

Hostalric.-LI. C. - ídem 6'50: 2'50 suscripdótrimestre í 4 pies. donatiu.

Vi assardfüali.—P. F.- ídem 4'50 snscripclalins a Juliol.

Per a aiuto a Mm U24.a ita de qiiHtitils rífenles

Cintai.—i. P. K., 2 ptes. - C. A.,5 id.-M. R., 10 id. M. G. V., 10 id.J. A., 5 id. - M, C., 2 id.,- F.M., 15 id . -M. E., 10 id.-S.C., 2 id. - J. Li. P. F., l id.A. V., 5 id.

HostaMch.—lA. C., 4 ptes.Girona.—M. P. X., 4 ptes.

Total, 75 ptes.A tots el nostre agraïment.

Imp. BlBtlOTHBKA. -PelIS

Als amics de "Justícia Social"H[A"clesgrat dels obstacles insuperables de la hora i enmoments de col·lectives claudicions, JUSTÍCIA SOCIALha vingut des del primer dia mantenint amb plena digni-tat el seu noble ideari.

Amb pocs mesos de vida, JUSTÍCIA SOCIAL s'haobert pas per totes les contrades de la nostra terra,compta arreu amb nuclis entusiastes de lectors conver-tits en propagadors benemèrits de l'obra redemptora a laqual ens hem consagrat conjuntament, i és avui recone-gut per amics i enemics com el primer periòdic d'ideesrenovadores de Catalunya.

El grup inicial de redactors s'ha anat extenent de diaen dia amb selectes companys de tots els camps de laproducció. El cercle de col·laboradors s'extén ja mésren-llà de les fronteres pàtries, que, pels homes de bona vo-luntat, la humanitat és una gran família.

Els ideals socialistes que a casa nostra havien estatfins ahir patrimoni d'una reduida minoria, han eixit, perla nostra veu, a l'aire i a la llum; mouen les disputes deles multituds i agiten les consciències dels homes lliures.

La nostra terra, coneguda només en el món, tràgica idoblement, per les seves manifestacions atàviques dereaccionarisme enferrissat i per les periòdiques convul-sions terroristes, assoleix un nou prestigi i una dignitatnova pel ressò mondial que troba la nostra catalana par-la. El llenguatge no separa els homes, que la veu de lesànimes superiors té, arreu del món, un mateix accent.

Ple de propicis signes augurals, tenim al davant nostreun demà de possibilitats indefinides

* * *Penseu que aquesta fulla destinada als obrers, és re-

dactada per obrers, que, demés de consagra-hi genero-sament llargues hores de treball extraordinari, han vin-gut fen, per a mantenir-la, els màxims sacrificis econò-mics.

Però no basta el nostre esforç....Necessitem la cooperació de tots,JUSTÍCIA SOCIAL no reb cap subvenció de cap ins-

titució ni de cap organisme. No pertany a cap empresani a cap cenacle. Es de tots nosaltres. Es el vostre periò-dic i a tots us pertoca ajudar-lo i mantenir-lo.

Pot afirmar-se que d'aquí a pocs mesos, per la sevanatural expansió, JUSTÍCIA SOCIAL tindrà asseguradauna vida explendorosa.SJAra li hem d'assegurar tots plegats.^Amics, capaciteu-vos de la vostra responsabilitat enaquests moments!

Que cada u, en la mesura gran o xica de les sevesforces, cumpleixi amb el seu deure com nosaltres com-plim amb el nostre.


La Lliçó de Moodle per a l'aprenentatge autònom dels ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/126273/1/Torres-Halbaut-llicoMoodle.pdfLa Lliçó de Moodle per a l'aprenentatge autònom

La Lliçó de Moodle per a l'aprenentatge autònom dels ...diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/126273/1/Torres-Halbaut-llicoMoodle.pdfLa Lliçó de Moodle per a l'aprenentatge autònom

Presentación de PowerPoint - cresa.es · Conjunt de mesures que es prenen per minimitzar el risc de disseminació d’un agent patògen, en definitiva d’una malaltia

Presentación de PowerPoint - cresa.es · Conjunt de mesures que es prenen per minimitzar el risc de disseminació d’un agent patògen, en definitiva d’una malaltia

REFORMA INTEGRAL, REPARACIONS I GRAN MANTENIMENT: … · elefants, donat que l'estat dels animals no ens permet saber si es podrà executar l’obra prevista dins aquests espai. ...

REFORMA INTEGRAL, REPARACIONS I GRAN MANTENIMENT: … · elefants, donat que l'estat dels animals no ens permet saber si es podrà executar l’obra prevista dins aquests espai. ...

Lliçó inaugural - Institut d'Estudis Catalans · MEMRIA: CURS 2011-2012 154 Lliçó inaugural Neurorobòtica, el repte de la robòtica assistencial, per Alícia Casals i Gelpí

Lliçó inaugural - Institut d'Estudis Catalans · MEMRIA: CURS 2011-2012 154 Lliçó inaugural Neurorobòtica, el repte de la robòtica assistencial, per Alícia Casals i Gelpí

MEMÒRIA VALORADA PER LA REPARACIONS DE LES FAÇANES DE …docs.terrassa.cat/aoberta/projectesobres/COAP_106_2016.pdf · capes de pintura plàstica d’exterior tipus P900 o similar,

MEMÒRIA VALORADA PER LA REPARACIONS DE LES FAÇANES DE …docs.terrassa.cat/aoberta/projectesobres/COAP_106_2016.pdf · capes de pintura plàstica d’exterior tipus P900 o similar,

BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS, SA. CONTRACTE TIPUS … · 2016. 2. 18. · Treballs de redacció de l'actualització del projecte Zoo Ciutadella. Reforma Integral, Reparacions i

BARCELONA DE SERVEIS MUNICIPALS, SA. CONTRACTE TIPUS … · 2016. 2. 18. · Treballs de redacció de l'actualització del projecte Zoo Ciutadella. Reforma Integral, Reparacions i

FUNGUS - lacampanaeditorial.comlacampanaeditorial.com/file/2018/11/Fungus-primeres-pagines.pdf · tots els fungus que s’interposen entre ell i la Muntanya Foradada. Els fungus prenen

FUNGUS - lacampanaeditorial.comlacampanaeditorial.com/file/2018/11/Fungus-primeres-pagines.pdf · tots els fungus que s’interposen entre ell i la Muntanya Foradada. Els fungus prenen

Lliçó 14 Diferències Salarials i Discriminació

Lliçó 14 Diferències Salarials i Discriminació

Les famílies prenen la iniciativa com a sector clau de l'educació

Les famílies prenen la iniciativa com a sector clau de l'educació

Guia per al planejament urbanístic i l'ordenació ... · urbanístic i l’ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere aquells principis generals prenen un

Guia per al planejament urbanístic i l'ordenació ... · urbanístic i l’ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere aquells principis generals prenen un

Lliçó inaugural...MEMRiA: cuRs 2008-2009 144 Lliçó inaugural l’evolució del paisatge mediterrani de ribera, per Josep M. Panareda i Clopés P er a un geògraf, el paisatge és

Lliçó inaugural...MEMRiA: cuRs 2008-2009 144 Lliçó inaugural l’evolució del paisatge mediterrani de ribera, per Josep M. Panareda i Clopés P er a un geògraf, el paisatge és

Si t’agrada el món del manteniment i les reparacions, una de les … · 2019. 4. 4. · Frigorista CAS D’ÈXIT JO VULL SER FRIGORISTA COMPETÈNCIES PERSONALS Habilitats manuals

Si t’agrada el món del manteniment i les reparacions, una de les … · 2019. 4. 4. · Frigorista CAS D’ÈXIT JO VULL SER FRIGORISTA COMPETÈNCIES PERSONALS Habilitats manuals

SHOWCARDS Targetes SHAREw6 - share-project.org · o aixecar-se del llit, anar al bany 2. Per exemple, amb reparacions a la llar, jardineria, transport, compres, tasques domèstiques

SHOWCARDS Targetes SHAREw6 - share-project.org · o aixecar-se del llit, anar al bany 2. Per exemple, amb reparacions a la llar, jardineria, transport, compres, tasques domèstiques

8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp

8.Rembrandt: Lliçó d'Anatomia del professor Tulp

Lliçó inaugural · MEMRiA: cuRs 2010-2011 196 Lliçó inaugural Malalties infeccioses transmeses per l’aigua: passat, present i futur, per Joan Jofre i Torroella 1. Introducció

Lliçó inaugural · MEMRiA: cuRs 2010-2011 196 Lliçó inaugural Malalties infeccioses transmeses per l’aigua: passat, present i futur, per Joan Jofre i Torroella 1. Introducció

Lliçó inaugural el Prat 2011-2012 / Genís Roca

Lliçó inaugural el Prat 2011-2012 / Genís Roca

Lliçó 10 Interrelació Indústria Urbanisme

Lliçó 10 Interrelació Indústria Urbanisme

GUIA D’USOS N O S E X I S T E S D E L L L E N G U AT G E...2.-No trenquem els estereotips que fomenten la desigualtat i no ajudem a ... Prenen les petites decisions familiars Prenen

GUIA D’USOS N O S E X I S T E S D E L L L E N G U AT G E...2.-No trenquem els estereotips que fomenten la desigualtat i no ajudem a ... Prenen les petites decisions familiars Prenen

MEMÒRIA TECNICA PER LES ACTUACIONS DE REPARACIÓ ... · Juliol de 2016 AJPS-2016-REPARACIONS . Actuacions de reparació, manteniment i reposició de material en els ... Part de la

MEMÒRIA TECNICA PER LES ACTUACIONS DE REPARACIÓ ... · Juliol de 2016 AJPS-2016-REPARACIONS . Actuacions de reparació, manteniment i reposició de material en els ... Part de la

Montaxe e reparacions de sistemas microinformaticos1

Montaxe e reparacions de sistemas microinformaticos1