1

A C T A D E P L E

ACTA núm. 2011/11 del Ple Ordinari de l’Ajuntament, que va tenir lloc en 1ª convocatòria el dia 26 de setembre de 2011.

AAllccaallddee--PPrreessiiddeenntt

Sr. David Saldoni de Tena

TTiinneennttss dd''AAllccaallddee

Sra. Rosa Argelaguet i Isanta Sr. Xavier Serramalera i Lladó Sra. Cristina Mudarra i Pons

Sr. Valentí Manalbens i Planas

RReeggiiddoorrss

Sra. Anna Maria Fernández i Garcia Sra. Empar Arenas i Maldonado

Sra. Mirella Cortés i Gès Sra. Pilar Sala i Ribalta

Sra. Antònia Faja i Capdevila Sr. Carles Pascuet i Giménez

Sr. José Antonio Hinojosa i Vera Sr. Albert Junyent i Sala

SSeeccrreettaarrii aaccccttaall..

Sr. Josep Fernandes Rodríguez

A la vila de Sallent, essent el dia 26 de setembre de 2011 a les 21:00 hores es van reunir a la Sala d'Actes de la Casa Consistorial, sota la presidència del Sr. Alcalde, les persones a dalt esmentades i que pel seu nombre representen la totalitat dels membres Ple, assistits pel Sr. Secretari, amb la finalitat de portar a terme la sessió per a la qual han estat convocats reglamentàriament.

Desprès d'oberta la sessió es passa a debatre els assumptes que es relacionen a l'ordre del dia, i s'adopten els següents:

A C O R D S

2

1.- EXAMEN I APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DEL PLE EXTRAORDINARI DEL DIA 1 DE JULIOL DEL 2011

Examinada l’acta del Ple extraordinari del dia 1 de juliol del 2011 s’acorda per unanimitat dels assistents la seva aprovació.

2.- EXAMEN I APROVACIÓ, SI S'ESCAU, DE L'ACTA DEL PLE DEL DIA 25 DE JULIOL DEL 2011

Examinada l’acta del Ple del dia 25 de juliol del 2011 s’acorda per unanimitat dels assistents la seva aprovació.

3.- PROPOSTA D´APROVACIÓ DEL COMPTE GENERAL DE L´AJUNTAMENT DE SALLENT DE L´ANY 2010

Es posa a consideració dels reunits el dictamen següent:

“Atès que les Entitats Locals, d’acord amb l’article 208 del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de Març, pel qual s´aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, estan obligades a formar i elaborar els estats i comptes comprensius de totes les operacions realitzades durant l’exercici.

Atès que l’article 212.4 del Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de Març, en relació amb la Regla 102 de la Instrucció de Comptabilitat per l´Administració Local, estableixen que el Compte General serà aprovat pel Ple de la Corporació.

Atès que la Comissió Especial de Comptes, en sessió celebrada el dia 19 de juliol del 2011, informà favorablement el Compte General de l´any 2010.

Atès que durant el termini d´exposició al públic, comptat a partir de l´endemà de la publicació de l´edicte al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona , no s´han formulat al.legacions.

Vist l’article 212 del RDL 2/2004, de 5 de Març, que estableix el procediment a seguir.

La Comissió Informativa proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

Primer: APROVAR el Compte General de l’exercici 2010, que comprèn:

A- Compte General

B- Documentació complementària

3

C- Expedient d´aprovació del Compte General

Segon: TRAMETRE l’expedient complet a la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

Tercer: Facultar l´ Alcalde-President, tan àmpliament com sigui possible per a l’execució del present acord.

No obstant això el ple decidirà en superior criteri.”

Després del debat es procedeix a la votació d’aquest punt de l’ordre del dia que s’aprova per set vots a favor: cinc del grup de CIU i dos del grup del PSC, quatre vots en contra del grup d’ERC i dues abstencions: una del grup d’ICV i una del grup de la CUP.

4.- PROPOSTA D'APROVACIÓ INICIAL DEL PLA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA DEL PROJECTE D'INTERVENCIÓ INTEGRAL DEL BARRI DE LA RIBA DEL LLOBREGAT

Es posa a consideració dels reunits el dictamen següent:

“ANTECEDENTS DE FET

La Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles, que requereixen atenció especial, pretén la rehabilitació integral de barris per evitar riscos i per millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees. La Llei impulsada pel Govern i aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004, preveu la creació d'un fons a disposició dels ajuntaments, que serveix per finançar projectes d'intervenció integral que tinguin per objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris que requereixen una atenció especial.

Aquest redreçament de la situació dels barris però, no es refereix només a qüestions urbanístiques o d'habitatge. Per tal d'afavorir una intervenció transversal, la Llei requereix que els projectes beneficiaris incloguin actuacions en un nombre determinat d'àmbits, com ara la supressió de barreres arquitectòniques, programes de millora social dels barris, millora de les infraestructures energètiques i ambientals, incorporació de tecnologies de la comunicació, condicionament d'elements comuns dels edificis, equipaments col·lectius i millora de l'espai públic així com també una implicació de la ciutadana en el disseny i elaboració del projecte així com en la seva posterior execució.

Per aquest motiu, es requereix d’un Pla de Participació Ciutadana com a document marc que ha de servir per planificar, impulsar, reglamentar i ordenar la participació ciutadana pel que fa a les diferents actuacions contemplades en el Projecte d’intervenció integral del barri riba del Llobregat

4

Aquest pla pretén ser una eina pràctica que ha d’actuar com a guia integral per al desenvolupament de la participació tot definint criteris, objectius i propostes.

Per tot això, la Comissió Informativa proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

Primer: Aprovar inicialment el Pla de Participació Ciutadana del Projecte d’Intervenció Integral del barri de la Riba del Llobregat, que s’adjunta al present acord i del qual en forma part.

Segon: Sotmetre el Pla a informació pública per un termini de 20 dies mitjançant anuncis en el BOP i en el tauler d’edictes de l’Ajuntament i si no es presenten al·legacions un cop transcorregut el termini esmentat quedarà aprovat definitivament.

Tercer: Traslladar el present acord al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona i a l’empresa Portacabot.

No obstant el Ple decidirà en superior criteri.”

Després del debat es procedeix a la votació d’aquest punt de l’ordre del dia que s’aprova per unanimitat dels membres del Ple.

5.- PROPOSTA DE MODIFICACIÓ DELS REPRESENTANTS DE LA CORPORACIÓ EN DIFERENTS CONSELLS MUNICIPALS.

Es posa a consideració dels reunits el dictamen següent:

“ANTECEDENTS DE FET

El ple extraordinari celebrat el dia 1 de juliol d’enguany va acordar nomenar els representants de la corporació en el òrgans col·legiats. El Grup Municipal PSC ha sol·licitat la modificació del seu representant al Consell del Medi Ambient i Sostenibilitat, al Consell de Participació de Centre de la Residència Sant Bernat i al Consell d’Administració de l’Emissora Municipal de Radiodifusió de Sallent,

Per tot això, la Comissió Informativa proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

5

Primer.- Designar com a representants del Grup Municipals PSC al Consell del Medi Ambient i Sostenibilitat, la persona següent: Sr. Ildefonso Hervas (PSC) Segon.- Designar com a representants del Grup Municipals PSC al Consell de Participació de Centre de la Residència Sant Bernat, la persona següent: Sra. Rosa Porrero de Haro (PSC) Tercer.- Designar com a representants del Grup Municipals PSC al Consell d’Administració de l’Emissora Municipal de Radiodifusió de Sallent, la persona següent: Sr. Jaume Gili Guirado (PSC) Quart.- Comunicar aquest acord als Grups Polítics municipals i als Consells esmentats, per al seu coneixement i efectes. No obstant el Ple decidirà en superior criteri.” A continuació es procedeix a la votació d’aquest punt de l’ordre del dia que s’aprova per unanimitat dels membres del Ple.

6.- RESOLUCIÓ AL·LEGACIÓ PRESENTADA I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE BÀSIC PER LA REHABILITACIÓ DE LA NAU CAL CARRERA DE SALLENT

Es posa a consideració dels reunits el dictamen següent:

“ANTECEDENTS DE FET

El Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 25 de juliol de 2011, va prendre l’acord d’aprovar inicialment el projecte bàsic per a la rehabilitació de la nau Cal Carrera de Sallent.

L’Anunci d’aprovació inicial ha estat publicat al Tauler d’anuncis de la Corporació, al web i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 4 d’agost de 2011, durant el termini de 30 dies.

Durant el termini d’exposició pública, el Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sallent, el dia 8 de setembre de 2011 amb registre d’entrada a l’Ajuntament número 2011/3745, presenta un escrit d’al·legació al respecte, essencialment, en el següent sentit:

“1.- Legitimació per formular al·legacions. Les al·legacions que es formulen són amb voluntat de servei al municipi i en cap cas en defensa de béns o interessos parcials de ningú.

6

2.- Sobre la utilització d’energies renovables en edificis públics. En data 11 de març de 2011, es va aprovar per Ple, el PAES, Pla d’acció per a l’Energia Sostenible. L’Ajuntament es va comprometre a una sèrie d’actuacions per reduir emissions, com el control de la circulació viària, aprofitat sostres d’equipaments per instal·lar de plaques solars, canviar les calderes dels equipaments per calderes de biomassa.

3.- Utilització d’energies renovables per a la calefacció central de Cal Carrera. Adopció de calderes de biomassa per a la calefacció de l’equipament, deixant oberta la utilització d’altres sistemes d’energia renovable.

4.- Sobre l’enllumenat interior. En referència al PAES, tenir cura del tipus de bombetes, llums, instal·lant la que tingui major eficiència, durabilitat i un baix consum.

5.- Sobre enllumenat exterior. Reducció de la contaminació lumínica.

6.- Sobre la garantia de l’obra. Revisió exhaustiva per part dels Servis Tècnics Municipas de totes les instal·lacions per valorar la seva idoneïtat.

7.- Sobre jardineria de l’entorn i el sistema de reg. Plantació de plantes autòctones, de fulla caduca, hauran de ser relacionades en el projecte així com el sistema de reg.”

Vist l’informe tècnic lliurat per l’arquitecte municipal el dia 15 de setembre d’enguany, el qual contesta en el següent sentit:

“Es proposa estimar parcialment l’al·legació presentada en els següents termes:

1 .- Legitimació a formular al·legacions.

El període d’exposició pública s’obre per tal de que tothom pugui fer les al·legacions convenients que seran resoltes pel Ple.

2 i 3 .- Sobre la utilització d’energies renovables, i sobre la utilització d’energies renovables en la calefacció central en l’edifici de Cal Carrera.

Tot i que fos desitjable la utilització de calderes de biomassa per l’escalfament del edifici, cal considerar el següent:

.-Està previst que l’ús de l’edifici sigui puntual, amb una ocupació de fins a més de 1700 persones. Per aquests motiu s’ha cregut convenient la utilització de sistemes que transfereixin el confort climàtic desitjat de forma immediata al medi. La biomassa és un sistema que funciona millor en edificis d’ús continuat, que caldria posar en funcionament molt abans de cada acte o de cada ús de l’edifici.

.- S’ha de donar compliment a tot allò que disposa el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis RITE, el que ens obliga a un tractament de l’aire que no es pot aconseguir si no es específicament amb unitats de tractament d’aire UTA.

.- D’acord al mateix RITE, hem de poder refredar i controlar la humitat dins dels paràmetres establerts per la legislació, aspectes que no es poden aconseguir amb

7

calderes de biomassa, a no ser que afegim altres sistemes secundaris que ens conduirien a un muntant global energètic ineficient.

Per tot això, s’ha projectat un edifici dotat de les millors tecnologies al mercat actual. Les bombes de calor proposades tenen uns coeficients d’eficiència energètica de 3,3 i de 3,6; és a dir per cada KW elèctric en transferim 3,3 kW i 3,6 KW en calor, a més de tractar l’aire per aconseguir el confort climàtic (humitat, temperatura, soroll...) reglamentari als establiments públics.

Altres punts que s’han incorporat per a la reducció del consum energètic han estat:

.-La incorporació de recuperadors de calor pel tractament d’aire dels espais secundaris.

.-La modulació de les unitats interiors per tal d’optimitzar els consums, evitant pèrdues en zones en desús, permetent la regulació de diferents intensitats depenent de la ubicació i ús de la zona a climatitzar i evitant pèrdues energètiques en el transport termodinàmic (inapreciables en comparació amb qualsevol tipus de caldera.

Es resumeix que l’elecció d’aquest tipus de tecnologia entre d’altres es deguda a que considerem que és la més eficient, tenint en compte la morfologia i ús de l’espai i la necessitat de compliment de la normativa vigent.

4.- Sobre l’enllumenat interior

En el projecte executiu, es podrà comprovar el tipus de lluminàries previstes per cada zona:

.-Es preveu utilitzar únicament llums amb classificació energètica elevada, amb una capacitat major a 65 lúmens per watt. (Leds, làmpades halògenes de descàrrega, fluorescents i bombetes de baix consum).

.-S’ha estudiat la ubicació de diferents tipus de llums depenent de les necessitats de cada lloc. Per exemple, s’ha evitat la ubicació de fluorescència en zones de pas ja que l’encesa i apagada contínua provoca consums excessius per aquest tipus d’il·luminació.

.-S’ha previst la utilització de detectors de presència en zones de pas per tal de reduir al màxim el consum.

5.- Sobre l’enllumenat exterior

El projecte no contempla la ubicació de lluminàries exteriors orientades al cel. Les lluminàries projectades tenen un flux hemisferi superior (FHS) del 0%, donant compliment al REE, i la llei 6 del 2001 (llei d’ordenació de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn).

La il·luminació exterior de l’edifici té com a element principal una línia de leds ubicada a l’extrem de la marquesina d’entrada, enfocada cap al terra. Amb aquesta lluminària es pretén marcar l’accés a l’edifici i dotar a la plaça d’una il·luminació baixa i càlida. Cal remarcar l’excel·lent comportament d’aquests tipus de lluminàries tant a nivell de consum com de durabilitat.

8

6.- Sobre la garantia de l’obra.

El projecte executiu contindrà la informació suficient per reduir al màxim els possibles problemes que puguin sorgir durant el procés d’execució de l’obra.

L’equip redactor del projecte ha buscat anticipar-se a possibles futurs problemes estructurals, constructius i d’instal·lacions:

.-Paral·lelament a la redacció del projecte executiu, s’han realitzat un gran nombre de cales, estudis i anàlisis dels elements estructurals de l’edifici per tal de comprovar el seu estat.

.-Els materials escollits en el projecte d’execució han estat escollits donant molta prioritat a la seva durabilitat i baix manteniment d’aquests. Així com també s’ha previst la reparació i reutilització de materials existents a la nau (teules, encavallades) i que la procedència dels nous materials sigui d’origen reciclat, es produeixi a prop de l’obra i siguin reciclables en un futur llunyà.

7.- Sobre la jardineria de l’entorn i el sistema de reg

El projecte executiu preveurà l’enjardinament amb plantes autòctones de la zona que necessitin un baix manteniment:

.-Les plantes contemplades són aromàtiques pròpies de la zona: espígol, farigola i romaní.

.-Els arbres plantejats són de la mateixa espècie dels existents al parc (acàcies). D’aquesta manera es pretén donar una continuïtat entre els diferents espais públics.

.-Com a element singular es planteja deixar una part de la pèrgola d’accés sense cobrir, amb la intenció de fer créixer una glicina que s’enredi per l’estructura. Tal i com es pot comprovar en altres exemples de la vila, aquesta espècie és de fulla caduca i crea una zona ombrívola a l’estiu i permet l’entrada de la llum al hivern.

PROPOSTA D’APROVACIÓ:

Després de totes les consideracions fetes, s’informa favorablement l’aprovació DEFINITIVA del projecte bàsic de Cal Carrera, amb les següents condicions:

- Atès que no han estat emesos els informes definitius de l’ACA ni el de la Direcció Gral. de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i degut a que el projecte bàsic només contempla les característiques generals del projecte, i que en el moment de l’aprovació inicial del projecte executiu, s’haurà de trametre a les mateixes administracions, no es veu inconvenient en aprovar definitivament el projecte bàsic amb la condició de que per aprovar definitivament el projecte d’Execució serà necessari adequar el projecte als requeriments establerts per les administracions afectades.

9

- El projecte d’execució incorporarà els documents per l’avaluació ambiental del

equipament. I la resolució d’aprovació definitiva del projecte d’execució incorporarà les determinacions fixades en l’avaluació ambiental. Per tant, abans de l’aprovació definitiva del projecte d’execució s’haurà de tramitar l’avaluació ambiental.

- L’aprovació inicial del projecte bàsic, no suposa l’executivitat de les obres,

aquestes només seran possibles amb l’aprovació definitiva del projecte d’execució i de la tramitació de la llicència ambiental.

- Per assolir la viabilitat urbanística del projecte, es fa necessari l’obtenció d’una

peça de sòl qualificada com a Equipament i Zones Verdes, pràcticament annexa a la nau, i que encara avui és de titularitat privada.

- El projecte d’execució, s’haurà d’adaptar a totes les condicions establertes a

l’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua, corresponents a: o La cota superior del mur de contenció que protegeix l’accés a la planta

soterrània serà igual o superior a la cota 274,70 m., cota d’inundació per 500 anys de període de retorn.

o Caldrà que la cota més baixa de totes les finestres sigui superior a la cota

274,70 m., cota d’inundació per 500 anys de període de retorn. En el cas que sigui inferior, caldrà que la finestra sigui impermeable i amb la capacitat d’assumir la pressió i la velocitat de l’aigua per una inundació de 500 anys de període de retorn.

o Caldrà disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, per tal de

portar a terme les obres corresponents.

- Les zones situades per sota de la Planta baixa, i totes les que puguin quedar per sota de la cota inundable, s’hauran de pensar i executar amb murs que assegurin d’estanqueïtat total d’aquestes zones.

- En el projecte d’execució s’haurà d’aportar un estat d’amidaments descriptiu per

tal d’avaluar amb suficient claredat de les solucions constructives adoptades. - Pel que fa als 6 criteris proposats en les ofertes presentades en motiu de

l’adjudicació del contracte de redacció del Projecte Bàsic, per la millora de la ecoeficiència de l’edifici, s’hauran de justificar en el projecte d’execució.

- En el projecte d’execució es justificarà mitjançant seccions constructives, les

solucions adoptades per les obertures de façana, a part de totes les seccions constructives pertinents.

- En el projecte d’execució s’hauran de justificar adequadament totes les solucions

adoptades i esmentades en el projecte bàsic, en l’àmbit de CTE.

10

- Tal com defineix l’apartat del DB SI 1, Propagació interior, la caixa escènica ha de constituir un sector d’incendi diferenciat, complint les següents condicions:

o Compartimentació:

- Ha d'estar compartimentat respecte de la sala d’espectadors mitjançant elements EI 120 excepte a la boca de l’escena, la qual es pot tancar mitjançant un teló EI 60 de material incombustible el temps de tancament del qual no excedeix de 30 s i pot suportar una pressió de 0,4 kN/m2 en els dos sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat.

- El tancament del teló ha de ser automàtic, però també s’ha de poder activar manualment des de dos punts, un situat a l'escenari i un altre en lloc d'accés segur, fora de l'espai de l'escenari. Quan es posi en funcionament, cal activar un senyal òptic d'advertència a l'escenari.

- Ha de disposar de vestíbuls d'independència en tota comunicació amb la sala d'espectadors.

- A sobre de l'escena només han d'existir locals tècnics que serveixin per a ús directe de l'escena.

o Evacuació:

- El recorregut d'evacuació des de qualsevol punt de l'escenari fins a alguna sortida del sector no ha d'excedir de 25 m i les portes de sortida han d'obrir en el sentit de l'evacuació.

- Les passeres, galeries o similars existents per a ús d'actors o empleats han de disposar de sortides d'evacuació.

- Les passeres i escales de l'escenari han de tenir una amplada de 0,80 m, com a mínim.

o Instal·lacions:

- La part superior de la caixa escènica ha de disposar d’un sistema adequat per a l’eliminació de fums en cas d’incendi.

- El teló ha de disposar d'una cortina d'aigua d'activació automàtica i manual des de l'escenari i des d'un altre punt situat en lloc d'accés segur.

- El projecte d’execució haurà d’incloure les intervencions necessàries per tal d’ordenar i urbanitzar l’entorn immediat de l’edificació, adequant-lo correctament a les preexistències”.

Per tot això es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:

11

ACORDS

Primer.- Estimar parcialment l’al·legació presentada pel Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sallent, pels fets que han quedat exposats a l’informa tècnic.

Segon.- Aprovar definitivament el projecte bàsic per a la rehabilitació de la nau Cal Carrera de Sallent.

Tercer.- Publicar l’aprovació definitiva del projecte bàsic al BOPB, DOGC i tauler de la Corporació.

Quart.- Traslladar l’acord al Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sallent, a l’Agència Catalana de l’Aigua, a la Direcció General de Prevenció Extinció d’Incendis i Salvaments, al Sr. Josep Boix Roca i als Serveis Tècnics Municipals.”

Per part del grup d’ERC es proposa afegir a la pàgina tres del dictamen últim paràgrag punt 3: “Tot així, de cara al projecte executiu, s’estudiarà la possibilitat d’aplicar nous tipus d’energies renovables i alternatives.” Es procedeix a la votació per a la incorporació de l’esmena proposada pel grup d’ERC dins el dictamen, i s’aprova per unanimitat dels membres del Ple la seva incorporació.

El dictamen quedaria com segueix:

6.- RESOLUCIÓ AL·LEGACIÓ PRESENTADA I APROVACIÓ DEFINITIVA DEL PROJECTE BÀSIC PER LA REHABILITACIÓ DE LA NAU CAL CARRERA DE SALLENT

Es posa a consideració dels reunits el dictamen següent:

“ANTECEDENTS DE FET

El Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada el dia 25 de juliol de 2011, va prendre l’acord d’aprovar inicialment el projecte bàsic per a la rehabilitació de la nau Cal Carrera de Sallent.

L’Anunci d’aprovació inicial ha estat publicat al Tauler d’anuncis de la Corporació, al web i al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona del 4 d’agost de 2011, durant el termini de 30 dies.

Durant el termini d’exposició pública, el Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sallent, el dia 8 de setembre de 2011 amb registre d’entrada a l’Ajuntament número 2011/3745, presenta un escrit d’al·legació al respecte, essencialment, en el següent sentit:

12

“1.- Legitimació per formular al·legacions. Les al·legacions que es formulen són amb voluntat de servei al municipi i en cap cas en defensa de béns o interessos parcials de ningú.

2.- Sobre la utilització d’energies renovables en edificis públics. En data 11 de març de 2011, es va aprovar per Ple, el PAES, Pla d’acció per a l’Energia Sostenible. L’Ajuntament es va comprometre a una sèrie d’actuacions per reduir emissions, com el control de la circulació viària, aprofitat sostres d’equipaments per instal·lar de plaques solars, canviar les calderes dels equipaments per calderes de biomassa.

3.- Utilització d’energies renovables per a la calefacció central de Cal Carrera. Adopció de calderes de biomassa per a la calefacció de l’equipament, deixant oberta la utilització d’altres sistemes d’energia renovable.

4.- Sobre l’enllumenat interior. En referència al PAES, tenir cura del tipus de bombetes, llums, instal·lant la que tingui major eficiència, durabilitat i un baix consum.

5.- Sobre enllumenat exterior. Reducció de la contaminació lumínica.

6.- Sobre la garantia de l’obra. Revisió exhaustiva per part dels Servis Tècnics Municipas de totes les instal·lacions per valorar la seva idoneïtat.

7.- Sobre jardineria de l’entorn i el sistema de reg. Plantació de plantes autòctones, de fulla caduca, hauran de ser relacionades en el projecte així com el sistema de reg.”

Vist l’informe tècnic lliurat per l’arquitecte municipal el dia 15 de setembre d’enguany, el qual contesta en el següent sentit:

“Es proposa estimar parcialment l’al·legació presentada en els següents termes:

1 .- Legitimació a formular al·legacions.

El període d’exposició pública s’obre per tal de que tothom pugui fer les al·legacions convenients que seran resoltes pel Ple.

2 i 3 .- Sobre la utilització d’energies renovables, i sobre la utilització d’energies renovables en la calefacció central en l’edifici de Cal Carrera.

Tot i que fos desitjable la utilització de calderes de biomassa per l’escalfament del edifici, cal considerar el següent:

.-Està previst que l’ús de l’edifici sigui puntual, amb una ocupació de fins a més de 1700 persones. Per aquests motiu s’ha cregut convenient la utilització de sistemes que transfereixin el confort climàtic desitjat de forma immediata al medi. La biomassa és un sistema que funciona millor en edificis d’ús continuat, que caldria posar en funcionament molt abans de cada acte o de cada ús de l’edifici.

.- S’ha de donar compliment a tot allò que disposa el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis RITE, el que ens obliga a un tractament de l’aire que no es pot aconseguir si no es específicament amb unitats de tractament d’aire UTA.

13

.- D’acord al mateix RITE, hem de poder refredar i controlar la humitat dins dels paràmetres establerts per la legislació, aspectes que no es poden aconseguir amb calderes de biomassa, a no ser que afegim altres sistemes secundaris que ens conduirien a un muntant global energètic ineficient.

Per tot això, s’ha projectat un edifici dotat de les millors tecnologies al mercat actual. Les bombes de calor proposades tenen uns coeficients d’eficiència energètica de 3,3 i de 3,6; és a dir per cada KW elèctric en transferim 3,3 kW i 3,6 KW en calor, a més de tractar l’aire per aconseguir el confort climàtic (humitat, temperatura, soroll...) reglamentari als establiments públics.

Altres punts que s’han incorporat per a la reducció del consum energètic han estat:

.-La incorporació de recuperadors de calor pel tractament d’aire dels espais secundaris.

.-La modulació de les unitats interiors per tal d’optimitzar els consums, evitant pèrdues en zones en desús, permetent la regulació de diferents intensitats depenent de la ubicació i ús de la zona a climatitzar i evitant pèrdues energètiques en el transport termodinàmic (inapreciables en comparació amb qualsevol tipus de caldera.

Es resumeix que l’elecció d’aquest tipus de tecnologia entre d’altres es deguda a que considerem que és la més eficient, tenint en compte la morfologia i ús de l’espai i la necessitat de compliment de la normativa vigent.

Tot així, de cara al projecte executiu, s’estudiarà la possibilitat d’aplicar nous tipus d’energies renovables i alternatives.

4.- Sobre l’enllumenat interior

En el projecte executiu, es podrà comprovar el tipus de lluminàries previstes per cada zona:

.-Es preveu utilitzar únicament llums amb classificació energètica elevada, amb una capacitat major a 65 lúmens per watt. (Leds, làmpades halògenes de descàrrega, fluorescents i bombetes de baix consum).

.-S’ha estudiat la ubicació de diferents tipus de llums depenent de les necessitats de cada lloc. Per exemple, s’ha evitat la ubicació de fluorescència en zones de pas ja que l’encesa i apagada contínua provoca consums excessius per aquest tipus d’il·luminació.

.-S’ha previst la utilització de detectors de presència en zones de pas per tal de reduir al màxim el consum.

5.- Sobre l’enllumenat exterior

El projecte no contempla la ubicació de lluminàries exteriors orientades al cel. Les lluminàries projectades tenen un flux hemisferi superior (FHS) del 0%, donant compliment al REE, i la llei 6 del 2001 (llei d’ordenació de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn).

14

La il·luminació exterior de l’edifici té com a element principal una línia de leds ubicada a l’extrem de la marquesina d’entrada, enfocada cap al terra. Amb aquesta lluminària es pretén marcar l’accés a l’edifici i dotar a la plaça d’una il·luminació baixa i càlida. Cal remarcar l’excel·lent comportament d’aquests tipus de lluminàries tant a nivell de consum com de durabilitat.

6.- Sobre la garantia de l’obra.

El projecte executiu contindrà la informació suficient per reduir al màxim els possibles problemes que puguin sorgir durant el procés d’execució de l’obra.

L’equip redactor del projecte ha buscat anticipar-se a possibles futurs problemes estructurals, constructius i d’instal·lacions:

.-Paral·lelament a la redacció del projecte executiu, s’han realitzat un gran nombre de cales, estudis i anàlisis dels elements estructurals de l’edifici per tal de comprovar el seu estat.

.-Els materials escollits en el projecte d’execució han estat escollits donant molta prioritat a la seva durabilitat i baix manteniment d’aquests. Així com també s’ha previst la reparació i reutilització de materials existents a la nau (teules, encavallades) i que la procedència dels nous materials sigui d’origen reciclat, es produeixi a prop de l’obra i siguin reciclables en un futur llunyà.

7.- Sobre la jardineria de l’entorn i el sistema de reg

El projecte executiu preveurà l’enjardinament amb plantes autòctones de la zona que necessitin un baix manteniment:

.-Les plantes contemplades són aromàtiques pròpies de la zona: espígol, farigola i romaní.

.-Els arbres plantejats són de la mateixa espècie dels existents al parc (acàcies). D’aquesta manera es pretén donar una continuïtat entre els diferents espais públics.

.-Com a element singular es planteja deixar una part de la pèrgola d’accés sense cobrir, amb la intenció de fer créixer una glicina que s’enredi per l’estructura. Tal i com es pot comprovar en altres exemples de la vila, aquesta espècie és de fulla caduca i crea una zona ombrívola a l’estiu i permet l’entrada de la llum al hivern.

PROPOSTA D’APROVACIÓ:

Després de totes les consideracions fetes, s’informa favorablement l’aprovació DEFINITIVA del projecte bàsic de Cal Carrera, amb les següents condicions:

- Atès que no han estat emesos els informes definitius de l’ACA ni el de la Direcció Gral. de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments, i degut a que el projecte

15

bàsic només contempla les característiques generals del projecte, i que en el moment de l’aprovació inicial del projecte executiu, s’haurà de trametre a les mateixes administracions, no es veu inconvenient en aprovar definitivament el projecte bàsic amb la condició de que per aprovar definitivament el projecte d’Execució serà necessari adequar el projecte als requeriments establerts per les administracions afectades.

- El projecte d’execució incorporarà els documents per l’avaluació ambiental del

equipament. I la resolució d’aprovació definitiva del projecte d’execució incorporarà les determinacions fixades en l’avaluació ambiental. Per tant, abans de l’aprovació definitiva del projecte d’execució s’haurà de tramitar l’avaluació ambiental.

- L’aprovació inicial del projecte bàsic, no suposa l’executivitat de les obres,

aquestes només seran possibles amb l’aprovació definitiva del projecte d’execució i de la tramitació de la llicència ambiental.

- Per assolir la viabilitat urbanística del projecte, es fa necessari l’obtenció d’una

peça de sòl qualificada com a Equipament i Zones Verdes, pràcticament annexa a la nau, i que encara avui és de titularitat privada.

- El projecte d’execució, s’haurà d’adaptar a totes les condicions establertes a

l’informe emès per l’Agència Catalana de l’Aigua, corresponents a: o La cota superior del mur de contenció que protegeix l’accés a la planta

soterrània serà igual o superior a la cota 274,70 m., cota d’inundació per 500 anys de període de retorn.

o Caldrà que la cota més baixa de totes les finestres sigui superior a la cota

274,70 m., cota d’inundació per 500 anys de període de retorn. En el cas que sigui inferior, caldrà que la finestra sigui impermeable i amb la capacitat d’assumir la pressió i la velocitat de l’aigua per una inundació de 500 anys de període de retorn.

o Caldrà disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, per tal de

portar a terme les obres corresponents.

- Les zones situades per sota de la Planta baixa, i totes les que puguin quedar per sota de la cota inundable, s’hauran de pensar i executar amb murs que assegurin d’estanqueïtat total d’aquestes zones.

- En el projecte d’execució s’haurà d’aportar un estat d’amidaments descriptiu per

tal d’avaluar amb suficient claredat de les solucions constructives adoptades. - Pel que fa als 6 criteris proposats en les ofertes presentades en motiu de

l’adjudicació del contracte de redacció del Projecte Bàsic, per la millora de la ecoeficiència de l’edifici, s’hauran de justificar en el projecte d’execució.

16

- En el projecte d’execució es justificarà mitjançant seccions constructives, les solucions adoptades per les obertures de façana, a part de totes les seccions constructives pertinents.

- En el projecte d’execució s’hauran de justificar adequadament totes les solucions

adoptades i esmentades en el projecte bàsic, en l’àmbit de CTE. - Tal com defineix l’apartat del DB SI 1, Propagació interior, la caixa escènica ha de

constituir un sector d’incendi diferenciat, complint les següents condicions:

o Compartimentació:

- Ha d'estar compartimentat respecte de la sala d’espectadors mitjançant elements EI 120 excepte a la boca de l’escena, la qual es pot tancar mitjançant un teló EI 60 de material incombustible el temps de tancament del qual no excedeix de 30 s i pot suportar una pressió de 0,4 kN/m2 en els dos sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat.

- El tancament del teló ha de ser automàtic, però també s’ha de poder activar manualment des de dos punts, un situat a l'escenari i un altre en lloc d'accés segur, fora de l'espai de l'escenari. Quan es posi en funcionament, cal activar un senyal òptic d'advertència a l'escenari.

- Ha de disposar de vestíbuls d'independència en tota comunicació amb la sala d'espectadors.

- A sobre de l'escena només han d'existir locals tècnics que serveixin per a ús directe de l'escena.

o Evacuació:

- El recorregut d'evacuació des de qualsevol punt de l'escenari fins a alguna sortida del sector no ha d'excedir de 25 m i les portes de sortida han d'obrir en el sentit de l'evacuació.

- Les passeres, galeries o similars existents per a ús d'actors o empleats han de disposar de sortides d'evacuació.

- Les passeres i escales de l'escenari han de tenir una amplada de 0,80 m, com a mínim.

o Instal·lacions:

- La part superior de la caixa escènica ha de disposar d’un sistema adequat per a l’eliminació de fums en cas d’incendi.

- El teló ha de disposar d'una cortina d'aigua d'activació automàtica i manual des de l'escenari i des d'un altre punt situat en lloc d'accés segur.

17

- El projecte d’execució haurà d’incloure les intervencions necessàries per tal d’ordenar i urbanitzar l’entorn immediat de l’edificació, adequant-lo correctament a les preexistències”.

Per tot això es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents:

ACORDS

Primer.- Estimar parcialment l’al·legació presentada pel Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sallent, pels fets que han quedat exposats a l’informa tècnic.

Segon.- Aprovar definitivament el projecte bàsic per a la rehabilitació de la nau Cal Carrera de Sallent.

Tercer.- Publicar l’aprovació definitiva del projecte bàsic al BOPB, DOGC i tauler de la Corporació.

Quart.- Traslladar l’acord al Grup Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Sallent, a l’Agència Catalana de l’Aigua, a la Direcció General de Prevenció Extinció d’Incendis i Salvaments, al Sr. Josep Boix Roca i als Serveis Tècnics Municipals.”

Després del debat es procedeix a la votació d’aquest punt de l’ordre del dia que s’aprova per unanimitat dels membres del Ple.

7.- MOCIÓ PRESENTADA PER TOTS ELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS EN SUPORT A L'ESCOLA CATALANA

Es posa a consideració dels reunits la següent moció:

“ANTECEDENTS DE FET

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, fet que ha estat ratificat per una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que imposa un ultimàtum per al seu compliment. Aquest fet atempta clarament contra el model d’escola catalana, un model educatiu que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un nivell de cohesió social acceptable.

La immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular a les aules han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions europees i internacionals i ha estat avalat per evidències empíriques en l’informe PISA 2009 de l’OCDE, en el qual es constata que el nivell de

18

coneixement de les dues llengües oficials a Catalunya és elevat i, en el cas del castellà, fins i tot superior a la mitjana de l’Estat espanyol.

Aquest model educatiu ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte del castellà, en diferents àmbits socials i culturals, alhora que s’ha demostrat eficaç en l’acollida i la inclusió social dels infants i joves dels darrers moviments immigratoris, tot contribuint a mantenir la cohesió social de les nostres ciutats i pobles.

Per tot això, la Comissió Informativa proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següents acords:

Primer: manifestar el rebuig a les sentències del tribunal Suprem espanyol i a la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que posen en perill el sistema d’immersió lingüística als centres educatius de Catalunya.

Segon: manifestar el suport al model d’escola catalana en llengua i continguts, així com a tota la comunitat educativa, per tal que continuï aplicant-lo en el dia a dia, sense atendre aquestes sentències ni altres similars que les puguin seguir.

Tercer: instar el parlament de Catalunya a manifestar el seu desacord amb aquestes sentències i instar el Govern català a no fer cap pas enrere i a complir el que diu la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa a la llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

Quart: fer saber aquests acords al Tribunal Suprem espanyol, al tribunal Superior de Justícia de Catalunya, al govern català, al govern espanyol i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat espanyol, així com a la plataforma Somescola.cat, impulsora d’aquesta iniciativa.”

Després del debat es procedeix a la votació de la moció que s’aprova per unanimitat dels membres del Ple.

8.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL DE LA CUP PER REBUTJAR L'ALLARGAMENT DE LA LLICÈNCIA DE FUNCIONAMENT DE LA CENTRAL NUCLEAR D'ASCÓ

Intervé el regidor del grup de la CUP Sr. Junyent, per explicar els motius pels quals el seu grup proposa la retirada d’aquesta moció.

El Sr. Alcalde diu que recollint la voluntat dels que havien presentat aquest moció, es procedeix a la votació per a la seva retirada de l’ordre del dia. S’aprova per unanimitat dels membre del Ple la retirada de la moció.

19

9.- MOCIÓ PRESENTADA PER TOTS EL GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS PER RECLAMAR EL 100% DE LA SUBVENCIÓ PREVISTA PEL CURS 2010-2011 PER A L'ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Es posa a consideració dels reunits la següent moció: “L’Escola Municipal de Música de Sallent, amb més de 30 anys d’història, ha estat una institució que ha fet una feina extraordinària per promoure l’educació musical i la promoció d’espectacles musicals de qualitat, i ha generat moltes activitats musicals per a totes les edats. Per tant, l’Ajuntament ha fet un esforç econòmic important durant aquests anys perquè aquesta dinàmica positiva es consolidi. Per la seva banda, tot l’equip directiu, els mestres, i també els pares i mares, que hi han donat suport, han estat claus perquè puguem estar orgullosos de la feina feta en aquests més de 20 anys. Es tracta, doncs, d’una de les escoles de música amb més prestigi del Bages, de la qual han sortit músics professionals i alumnes virtuosos, que han completat els seus estudis musicals. Des de feia anys, els costos per sufragar les despeses generades per l’Escola de Música eren repartits de la manera següent: 1/3 era assumit per la Generalitat, un 1/3 pels pares i 1/3 per Ajuntament. Això significava que la Generalitat aportava 600� per any i per alumne comprès entre els 4 i els 18 anys. D’aquesta manera, quedava garantit l’equilibri i la sostenibilitat econòmica. El passat més de juliol l’Ajuntament va rebre una escrit de la Consellera d’Ensenyament en el qual es comunicava que per al curs 2010-2011 -per tant, amb efectes retroactius- la subvenció seria de 300� per alumne/a, si bé aquesta es podria ampliar, d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, una vegada aprovat el pressupost 2011. Segons notícies aparegudes en els mitjans de comunicació, tot i el complement econòmic derivat del nou pressupost, hi haurà una retallada del 23% en l’aportació als ajuntaments per al manteniment d’Escoles de Música respecte a allò previst inicialment: 600� per alumne/a per al curs 2010-2011. Aquest fet posa als ajuntaments en una situació difícil de resoldre, ja que el curs 2010-2011 està tancat i, per tant, no és possible repercutir el dèficit generat a les famílies usuàries. Els preus del curs 2011-2012 ja han estan aprovats també prèviament, i, a més, les matricules realitzades i les condicions econòmiques comunicades a les famílies. Els preus vigents són els que s’han d’aplicar, doncs, en el nou curs i la voluntat de l’Ajuntament és consensuar amb l’equip directiu la reducció de les despeses del funcionament ordinari i de les activitats extraordinàries. Ateses les circumstàncies esmentades, es proposa al Ple d’aquesta Corporació l’adopció dels següents ACORDS: Primer.- Reclamar al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya el pagament íntegre de 600� per alumne/a i curs per al curs 2010-2011.

20

Segon.- Traslladar aquest acord Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.” Després del debat es procedeix a la votació d’aquesta moció que s’aprova per unanimitat dels membres del Ple.

10.- RATIFICACIÓ DEL MANIFEST "NO A LA RETALLADA DEL SERVEI D'URGÈNCIES DE SALUT"

Atès el següent manifest:

“El passat 10 d’agost de 2011 se’ns va exposar formalment el tancament del servei d’urgències nocturnes i de caps de setmana a l’Àrea Bàsica Navàs-Balsareny.

Aquesta Àrea Bàsica sanitària dóna servei a més de 10.000 habitants i respon de l’assistència sanitària dels nuclis de Navàs, Gaià, el Mujal, Castelladral, Sant Cugat del racó, Viver i Serrateix, l’Ametlla de Merola i Balsareny. Amb el tancament d’aquest serveis d’urgències, tots els municipis passarien a dependre del CAP de Sallent, que actualment està donant servei a més de 7.000 habitants.

Aquesta decisió provocarà que 1 metge/ssa i 1 infermer/a hauran d’abarcar una població aproximadament d’unes 17.300 persones, fet que, de ben segur, complicarà el funcionament i la qualitat del servei.

Per tant, ens sobren motius per donar continuïtat a les urgències nocturnes, de caps de setmana i festius de l’Àrea Bàsica Navàs-Balsareny:

- Per una assistència sanitària de proximitat: el metge/ssa de guàrdia hauria de donar l’abast a una extensió del territori aproximat de 250Km2, en ocasions es tindria que traslladar a masies rurals, fet que dificultaria l’atenció a les persones.

- Per la vida de les persones: en casos greus, el temps és vital, allunyar el metge d’urgències en tants quilòmetres pot tenir conseqüències greus en el salvament d’una vida. Tenint en compte que en el CAP de Navàs tampoc hi ha servei d’ambulància.

- Pel dret a la Sanitat Pública: el trasllat del servei d’urgències dificulta la igualtat d’accés a la sanitat pública ja que afecta als col·lectius més vulnerables de la nostra societat com la gent gran, els joves i les persones sense carnet de conduir o sense vehicle, tenint en compte la nul·la existpencia de transport públic nocturn als municipis de Navàs i Sallent.

Per totes aquestes raons, l’Ajuntament de Navàs, l’Ajuntament de Gaià, l’Ajuntament de Viver i Serrateix, l’Ajuntament de Sallent, l’Associació de veïns de l’Ametlla de Merola, així com les entitats i els partits polítics que els conformen i la seva població demanen a la Gerència de la Regió sanitària de la Catalunya Central, al conseller de Salut Boi Ruiz i al president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, que reconsiderin aquesta decisió

21

de suprimir les urgències nocturnes, de caps de setmana i festius a l’Àrea Bàsica Navàs-Balsareny i es mantingui aquest servei per una salut pública, universal de qualitat i de proximitat.”

Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents acords:

Primer i únic.- Ratificar el manifest de “No a la retallada del servei d’urgències de salut” anteriorment exposat.”

Després del debat es procedeix a la votació per la ratificació d’aquest punt de l’ordre del dia que s’aprova per unanimitat dels membres del Ple.

11.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D'ERC EN DEFENSA DEL SISTEMA SANITARI PÚBLIC

Es posa a consideració dels reunits la següent moció:

“ANTECEDENTS DE FET

L’estat del benestar a Catalunya s’ha anat consolidant amb els anys. A més del pilar bàsic com és l’educació, tenim un model públic de salut universal. Aquest és un sistema que el volem equitatiu, amb qualitat assistencial i gratuït amb tot allò essencial, però, alhora, que defensi i que garanteixi el dret a la salut a totes les persones, a tots els catalans i a totes les catalanes.

El sistema sanitari requereix d’un finançament estable, d’un finançament amb un creixement progressiu, però sostenible. I, per tenir un sistema de finançament estable cal tenir molt present el nostre envelliment, els fluxos migratoris o, per exemple, els desplaçats d’altres comunitats i també els desplaçats de la Unió Europea.

Creiem que el sistema permet un gran marge de maniobra per racionalitzar la despesa, sense que aquesta racionalització recaigui directament sobre els usuaris o els professionals o sense la necessitat de la privatització d’empreses públiques.

Pensem també, que aquesta racionalització passa essencialment per escoltar els professionals. D’aquí que Esquerra Republicana de Catalunya presentés i, posteriorment, s’aprovés, una moció en el Parlament de Catalunya demanant promoure i consensuar un pacte nacional per a la salut.

En aquest context, al llarg dels darrers mesos, des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya s’han pres decisions polítiques importants que han provocat que molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya hagin vist minvats els seus drets a la salut. Hem vist, així, com, per exemple, s’han tancat molts Centres d’Atenció Primària en horari nocturn (es calcula que més de 46 centres), o com molts hospitals s’han vist empesos a

22

tancar quiròfans, o emprendre mesures que comporten un augment de les llistes d’espera.

Davant d’aquesta situació, estem convençuts que hem d’avançar per millorar les característiques de l’actual sistema i no pas retrocedir en la qualitat assistencial que s’hi presta. Cal donar continuïtat al model sanitari públic, contemplant els ajustos necessaris per fer-lo més sostenible i racional, però evitant tendir cap a un model privatitzador i excloent.

Quan van passar les urgències dels hospitals als CAP, va ser per evitar-ne la congestió. D’aquesta manera, els Centres d’Atenció Primària atendrien les primeres necessitats, i els hospitals les més rellevants. L’aplicació d’aquest model ha funcionat molt bé fins ara, ha agilitat el funcionament de la sanitat, ha millorat el servei i, en conseqüència els malalts estan més ben atesos i els metges i infermeres poden treballar millor.

A partir del 19 de setembre, Sallent passarà d’atendre 7.000 usuaris al CAP a atendre’n 17.600 dispersos en una àrea de 500 quilòmetres quadrats. Això significa que el metge/ssa de guàrdia sovint estarà fora de Sallent atenent persones que el necessiten en altres municipis. Les persones de Navàs, Balsareny, Gaià, l’Atmella de Merola i Viver i Serrateix, s’hauran de desplaçar a Sallent per ser atesos al CAP a la nit. Per tant, el servei serà molt més lent i empitjorarà l’atenció als malalts; els metges i infermeres hauran de traslladar-se en un radi de quilòmetres força elevat i altra vegada es col.lapsaran els hospitals perquè els usuaris aniran directament a l’atenció de les urgències hospitalàries. En conseqüència, tornarem al sistema sanitari que s’aplicava molts anys enrere i es deteriorarà novament el servei.

Amb aquesta moció, ERC també volem mostrar el nostre reconeixement a la important tasca dels metges/sses, de les infermeres i de tot el personal sanitari del CAP Sallent. Entenem que aquesta decisió és del tot desencertada perquè malmet els esforços que hi han dedicat durant molts anys per millorar-ne el servei.

És per tots aquests motius que el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya proposa els següents acords:

ACORD

1- Manifestar el nostre rebuig a les decisions que s’han pres des del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i que posen en perilll un dels pilars bàsics de l’estat del benestar com és el sistema sanitari públic i universal.

2.- Expressar el nostre convenciment que cal continuar apostant per un sistema sanitari públic que ofereixi uns serveis de qualitat i garanteixi els drets a la salut a tota la ciutadania.

3.- Demanar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya el màxim consens i diàleg entre professionals, usuaris i administracions a l’hora de prendre determinades noves fites en làmbit sanitari.

23

4.- Mostrar el nostre compromís per treballar des de l’ajuntament, i en col.laboració amb la resta d’administracions, per garantir que no es retalli cap servei sanitari bàsic dels quals a dia d’avui es beneficien tots els vilatans del municipi.

5.- Instar a l’Equip de Govern a redactar un pla d’accions que haurà d’executar l’Ajuntament de Sallent, perquè no es retalli cap servei del CAP Sallent ni dels altres CAP de la comarca.

6.- Fer arribar aquest acord al Conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya, al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya i al Director del CAP de Sallent.

7.- Penjar una còpia d’aquesta moció al tauler d’anuncis de l’Ajuntament de Sallent i a les cartelleres municipals.”

Després del debat es procedeix a la votació de la moció que s’aprova per vuit vots a favor: quatre del grup d’ERC, un del grup d’ICV, dos del grup del PSC i un del grup de la CUP, cap vot en contra i cinc abstencions del grup de CIU.

12.- MOCIÓ PRESENTADA PEL GRUP MUNICIPAL D'ERC SOBRE L'ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

Es posa a consideració dels reunits la següent moció:

“L’atenció sanitària a la comarca del Bages és estructurada segons la seva població en un àmbit urbà (Manresa, capital de la comarca) i en diferents àmbits rurals.

La Fundació Sanitària Althaia és l’encarregada de l’assistència hospitalària comarcal (segon nivell assistencial).

A l’àmbit rural i des del desplegament de la Reforma de l’Atenció Primària, l’assistència sanitària s’estructura en Equips Pluridisciplinars que desenvolupen la seva tasca en els Centres d’Atenció Primària (CAPs) dels municipis. Sovint i com és propi en l’àmbit rural, el CAP és ubicat a la població amb major nombre d’habitants, però alhora hi ha diversos consultoris locals on es passa consulta per acomplir un dels principis bàsics de l’atenció primària: apropar els serveis a la població.

L’Atenció Primària de Salut representa el primer nivell de contacte de les persones, la família i la comunitat amb el Sistema Català de Salut, portant el més a prop possible l’atenció de salut al lloc on resideixen i treballen les persones, i constitueix el primer element d’un procés permanent d’assistència sanitària.

Com a filosofia, assumeix el dret a la salut en el marc dels principis fonamentals de les persones i ha de respondre en tot moment a criteris de justícia i igualtat en l’accés, dret que s’ha de fer extensiu a tots els ciutadans amb independència de qualsevol altre factor. Aconseguir un òptim nivell d’accessibilitat als serveis sanitaris és un dels objectius irrenunciables de l’Atenció Primària de Salut (APS).

24

L’equip de salut (d’atenció primària) és l’estructura organitzativa i funcional constituïda pel conjunt de professionals sanitaris i no sanitaris que desenvolupen de forma continuada i compartida les funcions i activitats de l’APS en el sí d’una comunitat determinada, definida demogràficament i geogràficament.

Amb el desplegament de l’atenció primària a la nostra comarca, l’adscripció de la població als equips de salut de l’àmbit rural o semirural van ser definides pels municipis i els termes municipals que els conformen.

L’atenció a les urgències en període nocturn, caps de setmana i festius i en l’àmbit rural o semirural són assumides per l’equip d’Atenció Primària, aquest fet assegura el “continuum assistencial”, l’accessibilitat i la proximitat dels ciutadans amb els seus referents sanitaris.

Les característiques de la població rural (envelliment de la població, nuclis petits, dispersos i isolats, comunicacions sovint dificultoses i distàncies més llargues) són un factor fonamental a tenir en compte a l’hora de donar assistència urgent, ja que els sanitaris que treballen al territori adscrit són responsables de donar assistència en aquest àmbit, coneixen per la quotidianitat de la seva feina el territori i la població.

El II Acord de la Mesa Sectorial de Sanitat de 16/06/2006 pactat entre l’ICS (Institut Català de Salut) i els agents sindicals aprova la reordenació dels serveis assistencials de salut en règim d’urgències i d’atenció continuada amb la definició d’un nou model de l’atenció continuada i les urgències de base territorial a l’atenció primària de l’ICS i que es dissenya en base a una nova territorialització, funcionament i coordinació en la prestació d’aquests serveis, de forma que s’aprova entre d’altres mesures la creació d’uns nous dispositius assistencials.

En els darrers mesos, s’ha posat de manifest la intenció d’anul·lar el servei d’urgències/atenció continuada pel que fa a les ABS (Àrees Bàsiques de Salut) de Cardona-Montmajor i Navàs-Balsareny-Gaià amb el tancament dels seus CAPs (Centres d’atenció primària) per reubicar-los als CAPs de Súria i Sallent, respectivament.

Des d’Esquerra es vol fer palès que, tractant-se de zones allunyades de nuclis urbans on són ubicats els hospitals i on predomina la població de característiques rurals, cal considerar prioritari el servei sanitari que es desenvolupa en aquests CAPs, justament per la seva condició i condicionants de la dispersió pròpia de l’àmbit rural.

El Govern Territorial de Salut, en aquest cas el Govern Territorial de Salut del Bages-Solsonès és l’òrgan encarregat de coordinar i consensuar les accions preses del Departament de Salut.

En el seu article 15.1 dels estatuts es determina que el consell rector es reunirà en sessió ordinària com a mínim tres vegades a l’any.

Atès que enguany no s’ha convocat cap reunió d’aquest òrgan, proposem l’adopció dels següents

ACORDS:

25

1. Instar a la Conselleria de Salut que compleixi amb els estatuts del Consorci del Govern Territorial de Salut Bages-Berguedà i amb caràcter urgent es convoqui el seu òrgan rector, perquè es puguin avaluar les accions a prendre i que no resultin discriminatòries pel que fa a l’accessibilitat als serveis sanitaris.

2. Que comptin amb un ampli consens dels municipis afectats i dels professionals de la salut, després d’escoltar i incorporar, si s’escau, els suggeriments que puguin millorar i/o perfeccionar.

3. Traslladar aquests acords a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, al Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, al director del Servei Català de Salut, a la gerència de la Regió Sanitària Catalunya Central del Servei Català de Salut i a la presidència del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.”

A continuació es procedeix a la votació de la moció que s’aprova per unanimitat dels membres del Ple.

13.- MOCIÓ PRESENTADA PER TOTS ELS GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS EN SUPORT AL CORRELLENGUA 2011

Es posa a consideració dels reunits la següent moció:

“La normalització plena de la nostra llengua és una tasca que requereix l’esforç de tothom, ja que només d’aquesta manera podrem garantir que el català sigui una llengua viva i amb futur en un món cada cop més globalitzat. Per aquest motiu, des de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) se li vol donar un nou impuls per mitjà de la quinzena edició del Correllengua.

Atesa la marginació que rep el català per part de les institucions estatals i comunitàries.

Atesa la necessitat d’assolir la plena normalitat del català arreu del territori, convertint-la en la llengua vehicular i comuna de la nostra societat i en l’element d’integració de les persones nouvingudes.

Atesa la consolidació que després de deu anys està assolint la iniciativa cívica del Correllengua gràcies al suport dels ajuntaments, consells comarcals, associacions i societat civil en general.

Atesa la voluntat de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), organitzadora del Correllengua, de ratificar i augmentar aquest suport i arribar a tots els municipis i comarques de parla catalana.

Atès el compromís amb la llengua catalana que ha caracteritzat aquest municipi,

Per tot això es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents

ACORDS

26

1. Donar suport al Correllengua 2011 com a instrument reivindicatiu a favor de la plena normalització de l’ús social de la llengua arreu del territori de parla catalana i a favor de la seva unitat.

2. Donar suport a la Llançadora, entitat organitzadora del Correllengua i aportar la infraestructura necessària per al bon desenvolupament de les activitats programades.

3. Fer pública aquesta iniciativa i estendre-la a tots els àmbits que siguin propis d’aquesta corporació.

4. Donar suport a les iniciatives de voluntariat promogudes per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana encaminades a facilitar l’apropiació i l’ús del català oral entre persones i col.lectius, i especialment entre la població nouvinguda.

5. Fer una aportació econòmica general per a l’organització dels actes i el bon funcionament del Correllengua 2011.

6.- Fer arribar aquest acord a la seu nacional de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), al carrer Muntadas, 24-26 baixos 08014 de Barcelona, i als organitzadors del Correllengua pel municipi.”

Després del debat es procedeix a la votació d’aquesta moció que s’aprova per unanimitat dels membres del Ple.

14.- SEGUIMENT I CONTROL

El Sr. Secretari informa que dins aquest punt es troben els Decrets d’Alcaldia del mes d’agost que tots els regidors han tingut a la seva disposició.

També dóna compte de la sentència núm. 521 del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la Sala contenciós-Administratiu secció tercera.

El contenciós es va interposar per impugnar el Decret d’Alcaldia de 16 de setembre de 2005, pel qual es va desestimar íntegrament el recurs de reposició interposat per la part actora el 7 de juliol del 2005. En aquest decret es va denegar la llicència d’obres sol.licitada, que consistia en la modificació del projecte d’una llicència d’obres que s’havia atorgat el 26 d’octubre del 2004, relatiu a una construcció d’un habitatge unifamiliar aïllat al C/ Balmes.

En primera instància es va desestimar el recurs. Es va presentar recurs d’apel.lació, i el Tribunal Superior de Justícia ha dictaminat en aquesta sentència: estimar parcialment el recurs, en el sentit de condemnar a l’administració, en aquest cas l’Ajuntament de Sallent, que concedeixi o denegui la llicència sol.licitada, en aquest cas la modificació de la llicència, en base al Pla General d’Ordenació Urbana aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1985, i no en el Pla General d’Ordenació Urbana de 1999 que va ser anul.lat per una sentència del 2004.

27

15.- PRECS I PREGUNTES

Es dóna resposta a una pregunta que va quedar pendent de l’anterior Ple. A continuació es realitzen diferents precs i preguntes per part dels diferents grups municipals.

I sense altres afers a tractar s'aixeca la sessió per ordre del Sr. Alcalde-President, quan són les 00:30 hores del dia següent de la data en què s’estén la present Acta, de la qual cosa com a Secretari accidental en dono fe.