JJaauummee MMaattaass iimmppuuttaatt ccoomm aa cceerrvveellllddeell PPaallmmaa AArreennaa El nom de Jaume Matas ha passat de ser el d'un expresidentdel Govern al d'un presumpte delinqent, confs evasor d'Hi-senda i considerat per la justcia espanyola com el suposatresponsable del major saqueig de doblers practicat a l'arxi-plag.

>> Pasos Catalans 4

LLaa CCaattaalluunnyyaa NNoorrdd eennccaappaallaa eellrrccoorrdd ddaattuurr aa llEEssttaatt ffrraannccssMentre que en el quart trimestre de 2009 la mitjanafrancesa datur era del 9,6%, l'atur nord-catal s'enfi-lava fins el 13,8%. A ms, a Catalunya Nord hi viuen35.292 persones en habitatges sense calefacci, i 5.256ho fan en habitatges sense dutxa ni banyera.

>> Pasos Catalans 6

MMoobbiilliittzzaaccii ccoonnttrraa llaa ppoollttiiccaa ccuullttuurraall vvaalleenncciiaannaaEl manifest Ms que msica denuncia la poltica educa-tiva i cultural de la Generalitat valenciana, que no hasabut oferir una resposta efica a les necessitats plan-tejades pel collectiu i ha incomplet els acords signats ila Llei valenciana de la msica.

>> Cultura 14

SUM

ARI

La mort aquest dissabte 3 dabril del que fou un dels dirigents msvisibles de la dreta feixista sud-africana sobretot fins la meitat de ladcada dels noranta, ha servit per tornar a situar lactualitat sud-africana en un primer pla internacional i, concretament, la qestidel conflicte racial i la situaci de la minoria blanca dins la Repbli-ca de Sud-frica.

>>Internacional 11

A la ciutat de Barcelona hi ha ms de32.700 persones en risc de patir asset-jament immobiliari. Ms enll de lamagnitud de les xifres s'amaguen his-tries personals marcades per l'an-goixa i el patiment que suposa l'in-tent d'expulsar-te de casa, del barrii, en definitiva, de la teva prpia vida.

Una d'aquestes histries s la delFelip Roca, un dels vens de la fincadel nmero 25 del carrer Vallespir, albarri de Sants. Desprs de patir mob-bing immobiliari un jutjat ha decre-tat que l'habitatge est en estat deruna i, per tant, els llogaters l'hand'abandonar.

Una histria de la Barcelona realque L'ACCENT ha volgut conixer ique no apareix a les primeres planesdels mitjans convencionals.

>>Pasos Catalans 5

AQUILLES RUBIO PG. 2 // JORDI BONETPG.2 // MERC M. PG.3 // GERARD SALA PG. 3 // LLOREN BUADES PG. 16

Multidudinari Aberri Eguna amb alguns interrogants oberts

>>Internacional 10

Expulsats de Sants:el dia a dia de la Barcelona real

Una 'tele' sense TDT, no s una 'tele'. Aquest va ser l'eslgan que vatriar la Generalitat de Catalunya per sensibilitzar a la poblaci de latransici de les emissions analgiques a les digitals. El canvi tamb ha suposat la multiplicaci de l'oferta televisiva enespanyol a travs dels canals d'mbit estatal per tamb l'arribada degrans grups meditics com Vocento, Prisa, Intereconoma, LibertadDigital o El Mundo a les cadenes locals. On ha tingut ms impacteaquest fet ha estat al Pas Valenci. A ms, grups de comunicaci auto-nmics espanyolistes han estat beneficiats sobremanera al Pas Valen-ci i a les illes Balears, ja que les concessions les van fer els respectiusgoverns del PP i van afavorir grups situats ideolgicament entre ladreta i l'extrema dreta.

>> En Profunditat 8 i 9

Mobilitzaci contra limmoble del carrer Vallespir // FOTO: vallespir25.blogspot.com

DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

175DEL 7 AL 20 DABRIL DE 2010

Peridic popular dels Pasos Catalans

Eugene Terreblanchecom a smptoma

Deia en Pere Mart a l'Avui del 4 d'a-bril: No crec que a Barcelona hi hagims carteristes que a daltres capitalsturstiques europees, per es veu mol-ta menys policia al metro que a Lon-dres o Pars, per exemple. No conec lavida privada d'aquest senyor per esticprcticament segur que no ha fet un

estudi estadstic de la presncia poli-cial a les ciutats esmentades ni a altreson cal haver estat si pretens ser alg enl'era de la globalitzaci: Berln, NovaYork i tal. En el mn de la premsa laclau no est a saber si el que s'hi diu sveritat. Quasi mai no ho s, encara queL'ACCENT sigui una excepci honrosa.El qu importa s: per qu ho diu? Perqu vol ms policia. Si la causa s queel seu cos s Mosso d'Esquadra o quecertes tendncies masoquistes li gene-ren la carncia d'una autoritat inqui-sitiva no ho aclarir aqu. Per ell volpolicia.

El mateix dia, al mateix diari i a lamateixa plana (que ja s una font recu-rrent d'inspiraci pel Paper de Vidre),Vicent Sanchs assegura que segons LosAngeles Times a Espanya la pirateriaforma part de la cultura. Encara ms,diu que el director duna de les pro-ductores ms influents dels Estats Unitsavisava, alhora, que la pirateria en ladescrrega de pellcules dInternet stan bstia, que es plantegen deixar den-viar DVD a Espanya. Els lectors edu-cats en els horrorosos camps d'adoctri-nament catalanista que han esdevin-gut les escoles pbliques al Principathan de saber que quan parla d'Espan-ya es refereix, entre d'altres, a nosal-tres (excepte els andorrans i els sbditsde la Repblica Francesa). Aquest sen-yor de Los Angeles -en aix ser molt

liberal- pot fer amb el seu negoci el queli plagui. Ens s bastant igual per qusi no envien els DVD ens seguirem des-carregant les pellcules. Per a en San-chs aix el preocupa greument i alael dit acusador: han fet de la pirateriaun art de viure. El seu govern ho haperms durant anys apellant vs a sabera quins valors. Aix entra dins del

conegut gnere de ficci del govern amicdels okupes, la Mayol anti-sistema i elsimmigrants exempts d'impostos queobren botigues de queviures per la cara.Com s'arregla aquest desgavell? Perse-guint els criminals que venen, en unamanta i per una misria, les pellcu-les de merda que el ianqui aquell ensvenia per 20 euros. Sort que no ens lesvol enviar ms. Com podem evitar queaquest humil californi, promotor de

l'art i prohom de la cultura, deixi depatir l'espoli sistemtic dels perversossubaharians que es passen pel forro l'S-GAE i les majors al crit de: agua!? Ambla recepta d'en Pere Mart: ms policia!

Tres dies abans, l'esmentat haviaescrit sobre la corrupci poltica ambel ttol d'El silenci dels corruptes.Tot molt digne, com s'edev sempreque els periodistes se les donen de cons-cincia crtica i tot all. S'hi deia: Entot cas, els problemes de corrupci pol-tica no se solucionen noms expulsanto suspenent de militncia els corrup-tes. Cal reforar els mecanismes inde-pendents dinvestigaci, com la recent-ment creada Oficina Antifrau de Cata-lunya, reformar el sistema de finan-ament dels partits, introduir lalimitaci de despeses a les campanyeselectorals i millorar la transparnciafent obligatria la declaraci de bnsabans dentrar en poltica i desprs.Sobretot desprs. Enlloc de voler llen-ar una gossada de mossos famolencssobre aquesta colla de xorios (com elssol anomenar la veu del poble) araresulta que en Pere se'ns torna llepa-fils: reformes, limitacions, reforos...s el que tenen els tractes quan snentre cavallers. La vulgar soldades-ca la reservem pels peluts pollososque es colen al metro i els negres quegosen fotre-li enlaire el negoci a aquellsenyor tan simptic de Los Angeles.

LACCENT 175DEL 7 AL 20 DABRIL DE 201002 OPINI

Acabar ambCuba

AQUILLES RUBIO ALACANT

Les freqents campanyes medi-tiques i poltiques contra el pro-jecte socialista cub shan vistaccelerades desprs de la mortdel delinqent Osvaldo Zapata,el passat 23 de febrer.

Zapata, juntament amb Gui-llermo Farias, sha convertit enel tonto til de la mfia cubanai de limperialisme dels EstatsUnits i de la Uni Europea, quesense cap escrpol han conduta la mort el primer i estan posanten greu situaci mdica al segon,Farias.

Resulta molt barat mentir, ter-giversar i manipular tot all queprocedeix de Cuba. Les Damas deBlanco, que amb esforos junten30 persones en les seues manifes-tacions, van ser acosades i ataca-des pels partidaris de la Revolu-ci. Aix reportava el primer canalde la televisi pblica espanyo-la. De fons, secoltaven els insultsde la multitud: Fidel, Fidel,Cuba s, yanquis no. La torpe-sa en ledici del telediari va con-vertir el desgreuge cap a aques-tes dones, escoltades per respon-sables diplomtics dels EstatsUnits, en una demostraci delque realment ocorre a Cuba: elrespecte als Drets Humans, enaquest cas el de manifestaci.

Totes les persones que vanvoler, van poder escoltar qu deiael poble cub, per darrere de laperiodista guardiana de la lliber-tat de premsa.

No vaig a descobrir lenormeviolncia contra Cuba a travsdel bloqueg, ni els interessatsprojectes neocolonials que sa-maguen en la malanomenadatransici, eufemisme amb el quales vol imposar lecomonia de mer-cat, la privatitzaci dempresesi serveis pblics, i la transforma-ci de la democrcia popular iparticipativa actual per la for-mal i cosmtica que estem dis-frutant en els darrers trenta anysper aquestes terres.

Vinc a recordar que les agres-sions contra Cuba tamb van adre-ades contra nosaltres.

Ho fan per a recordar-nos queels nostres anhels i lluites snimpossibles i estan condemna-des al fracs histric; que derro-tada Cuba no ens ha de quedaresperana; que sha completatall pronosticat el 1991: la fi dela histria.

Per aix, defensar la Revolu-ci Cubana s defensar, tamb, laconstrucci nacional i lemanci-paci social als Pasos Catalans.Defensar la sobirania i la resis-tncia cubana s recordar-nos anosaltres que s, que lhora delspobles, dels treballadors, de lesdones, de la joventut, dels immi-grants, s ara i s possibe.

PUNT DE MIRA

El passat 20 de mar van tenir lloc aBolton (Greater Manchester) dues mani-festacions d'ideologia contraposada.D'una banda, l'English Defence Leaguehavia convocat dos mil dels seus segui-dors per protestar contra el perill quesegons ells representa l'Islam pe