Gramenet contra la corrupcióSota el lema "Ja n'hi ha prou! Consistori Dis-solució!" el 17 de juny se celebrarà una mobi-lització, a Gramenet, just un any després dela que va congregar un miler de persones perreclamar la dimissió de l'exalcalde.

>> Països Catalans 4

La qüestió pied-nnoir remogudaEl controvertit tema de la Guerra d'Algè-ria ha tornat a generar polèmica, un anymés, a la Catalunya Nord perquè s'ha tor-nat a convocar una concentració per home-natjar els antics combatents de l'OAS.

>> Països Catalans 6

Deporten els immigrantsen vaga de famDels vora 150 interns que el 6 de juny ence-taven una vaga de fam al CIE de la ZonaFranca de Barcelona, el dissabte 12 en que-daven 10, la gran majoria van ser depor-tats al seu país d'origen.

>> Països Catalans 6

SUM

ARI

Després de la jornada de lluita en el marc de la vaga de treballadors públicsel 8 de juny i de declaracions als mitjans que apuntaven la convocatòriad'una vaga general abans de l'estiu, al tancament d'aquesta edició deL'ACCENT les dues centrals sindicals més fortes de l'Estat (CCOO i UGT)han anunicat que la postposen per al 29 de setembre.

Organitzacions polítiques i sindicals de l'esquerra consideren que no

n'hi ha prou amb una vaga i encara menys si es postposa,és per això quevan portar més enllà dels centres de treball la mobilització que van fer el8 de juny (vegeu la foto d'una acció a la Diagonal de Barcelona) i tambéper això han convocat una cassolada a tots els municipis del país el diaque el Govern espanyol aprovi la reforma.

>>En Profunditat 8 i 9 / Economia 12

L'ACCENT hem entrevistat LauraArau, una de les catalanes queviatjava amb la Freedom Flotillaper trencar el bloqueig de Gaza ique va ser arrestada com la restade passatgers. A més de denunciarla política d'ocupació d'Israel, Lau-ra Arau lamenta el paper delGovern espanyol en el conflicte iassegura que els soldats israeliansdisparen bales venudes per empre-

ses espanyoles.D'altra banda, aquesta setma-

na s'ha descobert que la policiaespanyola espia els actes dels acti-vistes propalestins: segons la Dele-gació del Govern espanyol hauriareconegut al PP, tenia espies quevigilaven un acte a favor del des-bloqueig de Gaza i la llibertat dePalestina.

>>Internacional 10

AZIZ BAHA PÀG.2 // JUANRA RODRÍGUEZ PÀG.2 // KIKE MARTÍNEZ PÀG.2 // PAU TOBARPÀG.3 // RAMON USALL PÀG.14 // JOAN SEBASTIÀ COLOMER PÀG.16

“Molt possiblement els soldats ens vandisparar amb bales espanyoles”

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

180DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

El 2 de juny Lluís Foix va escriure unarticle a l'Avui anomenat "Els jueus il'Estat d'Israel" on s'hi podia llegir: "l'a-tac en aigües internacionals a uns vai-xells que intentaven arribar a les cos-tes de Gaza amb ajut humanitari és moltimpresentable. Si a causa d'aquesta ope-ració han mort deu persones o més,encara és més greu. L'Estat d'Israel had'entendre que difícilment podrà serun país democràtic si gairebé la meitatde persones que viuen en el seu terri-tori no tenen cap dret. La creació dedos estats em sembla del tot imprescin-dible".

Tant sàvies paraules no haurien desorprendre ningú, si no fos per què l'A-vui ens té acostumats a una defensapatològica de l'Estat d'Israel faci el que

faci. Ja coneixem les habilitats de VicençVillatoro, Joan B. Culla i Pilar Raholaentre d'altres en la defensa de l'impe-rialisme, als quals darrerament s'hi haafegit Sebastià Alzamora amb la sevaestúpida retòrica pretesament mordaç.I no és estrany per què la seva especia-litat és la de fuetejar tot el que faci olord'esquerra des d'un posat "progre detornada". Com tampoc hem de pensarque les postures de Rahola, membred'honor de la Universitat de Tel Aviv,es deuen a un amor pel judaïsme d'ori-gen desconegut. A més d'aquest títol iel d'Estrella Intercoiffure a la millorimatge el 1997 (increïble, però cert), naRahola té l'honor d'escriure pel Diariode América, de Miami. Ja ens podemimaginar les opinions que s'hi expres-sen malgrat que les cubanes, com éssabut, no porten burka. La defensa d'Is-rael és, amb l'escarni de Cuba i Vene-çuela, el punt calent d'una croada dela societat benpensant en nom de lademocràcia i les inversions (que en neo-

llengua és el mateix). Com en Foix forma part de la socie-

tat benpensant i sap el terreny que tre-pitja, va haver d'omplir la resta de l'ar-ticle amb comentaris completamentinnecessaris: "Quan parlo dels jueus engeneral, i de molts d'ells en particular,només tinc motius de respecte i en moltscasos d'admiració". Com si això forméspart del debat, s'embarbussà amb girsretòrics encara més absurds sobre "l'e-rrònia decisió política dels Reis Catò-lics d'expulsar el 1492 tots els jueus deles terres peninsulars" o "la barbàrie deHitler". Per reblar el clau li va caldreesmentar Marx, Bernstein, Kasparov,Max Weber, Kubrick, Wittgenstein, Eins-tein, Trotski, Freud, Menuhin i unallarga llista d'individus (jueus d'origeno de religió) les indiscutibles habilitatsdels quals no tenen la més mínima rela-ció amb el conflicte de Palestina. I enca-ra va haver d'incloure un relat real-ment fantàstic sobre la història de l'Es-tat d'Israel segons el qual "els pares fun-dadors d'Israel es van proposar fundaruna societat nova i igualitària, oberta

a tothom, també a la població àrab. Erauna societat que trobava la seva expres-sió més adient en els quibuts, on elscolons jueus, amb la metralleta a l'es-patlla, conreaven la terra juntamentamb els àrabs pobres, que eren tractatsmillor que els latifundistes àrabs quehavien venut als nous colons, junta-ment amb camps erms que a poc a pocvan esdevenir terres fèrtils". El detallromàntic de la metralleta a l'espatllaés particularment entendridor. Llàsti-ma que "aquella situació idíl·lica es vaesvair amb la Guerra dels Sis Dies deljuny de 1967 que va obligar Israel a orga-nitzar-se com un Estat, amb el seu exèr-cit, armament i tot el que fes falta pergarantir la seguretat d'un territori onconvivien centenars de milers de pales-tins, als quals no se'ls atorgava el dretde ciutadania". No se'ls concedia percausa de la Guerra dels Sis Dies o nose'ls havia concedit mai? Ells tambéconsideraven que la situació era idíl·lica?Quan per fer una sola afirmació raona-ble cal farcir el text amb tanta tonte-ria és que el debat està trucat.

L’ACCENT 180DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 201002 OPINIÓ

Prostitució AQUIL·LES RUBIO ALACANT

El 15 de maig passat un grup d'ala-cantines i elxanes vam pujar a Saba-dell. La Plataforma RevolucionàriaAntipatriarcal havia convocat undebat al voltant de la prostitució, enel qual vam assistir més de 60 mili-tants de l'esquerra independentista.L'excel·lent organització, amb unesxerrades profundes i una propostade treball que propiciava la partici-pació, va afavorir que el nivell argu-mentatiu fora elevat. Resulta impres-cindible que l'esquerra independen-tista continue propiciant aquestestrobades de formació, en les qualsintervenim militants de diverses orga-nitzacions, per tal d'anar configu-rant espais de debat polític. Les lògi-ques i legítimes diferències han d'a-nar acompanyades de la maduresaque ens permeta superar-les o, quanno, respectar-les dins del projectecomú que estem construint: el d'unmoviment polític transformadorcapaç de ser útil als interessos de laclasse treballadora.

Si bé les postures enfrontades entreaquelles persones que defensàveml'abolició de la prostitució i les defen-sores de la regularització van impe-dir arribar a una síntesi de consens,tampoc aquest era l'objectiu, dona-da la complexitat de la problemàti-ca abordada. En el que sí coincidíemera en la denuncia de les actuals polí-tiques de persecució, criminalitzaciói repressió cap a les dones prostituï-des. Les diferents ordenances cívi-ques i l'actitud de governants i poli-cies tenen en el seu punt de mira lesdones, especialment les del carrer.Expulsions, extorsió, violacions, mul-tes, insults, assetjament o vexacionssón el pa de cada dia d'unes donesque amb el seu cos troben el seu mit-jà de supervivència. Coincidíem totesles persones que vam acudir al debatde Sabadell en la necessitat de llui-tar pels drets socials de les dones pros-tituïdes: papers de residència, assis-tència sanitària i social, salari, etc.En definitiva, l'accés a unes condi-cions vitals que garantisquen unavida digna. Com a dones explotades,traficades, i en molts casos esclavit-zades, les dones prostituïdes han d'es-devenir un de comptar amb l'esque-rra independentista en la seua llui-ta pels drets socials.

Però el debat també ensinterpel·lava sobre el tipus de socie-tat que volem construir els i les inde-pendentistes. A més d'estar, ara, ambaquelles a les quals els són negats elsdrets fonamentals, ens hem de pre-guntar sobre quina ha de ser la nos-tra proposta política. La prostitucióno és conseqüència de la desigualtat,la pobresa i la dominació masclista?Estem disposades a acceptar que lesrelacions, també les sexuals, s'hagende mercantilitzar? Creiem que tot,també els cossos de les persones, espot comprar i vendre? Consideremque l'empoderament, en aquest casde les dones, passa per posar preu auna part del seu cos? Aquestes sónles preguntes que plantejàvem al debati són les que el regulacionisme ha derespondre en la perspectiva de latransformació social.

PUNT DE MIRA

Tot i ser la llengua de més de 10 milionsde ciutadanes, és una llengua, a horesd'ara, desprotegida i en perill de sofrircom la que més la implantació (omillor dit, la imposició) dels nousgraus d'ensenyament universitari.L'Espai Europeu d'Ensenyament Supe-rior (EEES), també conegut com a Pro-cés de Bolonya, naix i creix en uncontext de liberalització dels serveispúblics i de globalització de les polí-tiques econòmiques capitalistes.

El futur de la nostra llengua enaquest nou espai superior no està resclar. I el temps, desgraciadament,ens donarà la raó. Allò que des delSindicat d'Estudiants dels Països Cata-lans (SEPC) venim afirmant des defa molt de temps s'està demostrantque no anàvem mal encaminats: l'ho-mologació de titulacions facilitarà lamajor uniformització dels programesi serveis educatius, i el major inter-canvi comercial provocarà una "lògi-ca" homogeneïtzació lingüística en

favor de les llen-gües majoritàries(anglès i castellà)que exclourà elcatalà de determi-nats àmbits de launiversitat, sobre-tot en la investiga-ció i l'especialitza-ció.

I són les univer-sitats dels PaïsosCatalans les que han de posar el cata-là al capdavant de tot. Perquè és lallengua pròpia i perquè és la princi-pal portadora del conjunt de tretsque ens caracteritzen com a habi-tants d'aquesta nació. Han de fer-hoper a poder traslladar a Europa i almón, qui i què som. Si no ho fan lesmateixes universitats al seu si, menysencara ho faran les respectives admi-nistracions autonòmiques, estatalso supraestatals.

En aquest curs ja estem veient a

les nostres universi-tats com creix l'ofer-ta de graus en caste-llà i anglès en detri-ment de la nostra llen-gua. Aquest fet aniràaugmentant en elmoment que el siste-ma educatiu (i econò-mic) espanyol haja decompetir més cara acara amb sistemes

més homogenis (lingüísticament),com el francès, l'alemany, l'italià i,per suposat, l'anglès. Un altre reflexd'aquest problema l'estem veient ambl'homogeneïtzació d'estudis que, comen el cas de la Universitat de Valèn-cia, fan desaparèixer les assignatu-res d'Història del País Valencià, dela Corona d'Aragó o del Dret ForalValencià, entre d'altres. I ho fan endetriment d'assignatures amb unmarc geogràfic més "homologable" aEuropa, menys especialitzat.

D'altra banda, també és importantel fet que les nostres professores ipersonal de l'administració han deconèixer la llengua. És així com horeflecteixen la majoria d'estatuts uni-versitaris del nostre país, però aquestsarticles no s'acompleixen (sobretotal País Valencià). Aleshores, si lesnostres universitats no "blinden" lallengua, qui ho farà?

Si volem que el català estiga en ellloc que li correspon, hem de dispo-sar d'un sistema educatiu propi. Sino és així, el mercat d'una banda, il'estat espanyol i francès per l'altra,no faran per la nostra llengua res delque no fem nosaltres, excepte rele-gar-la al carrer. Perquè no els inte-ressa políticament, ni econòmica-ment.

*Portaveu Nacional del SEPC i estudiant de la Universitat

de València

La nostra llengua al nou ensenyament superior

COL·LABORACIÓ ADRIÀ MARTÍ*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: Llo-renç Buades, Adrià Martí, Aquil·les Rubio

Número 180 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

UUnn ddeebbaatt ttrruuccaatt

El 12 de juny de 2010 va fer 25 anys quel'Estat espanyol, juntament amb el por-tuguès, signà el tractat que el perme-tria ésser membre de la Comunitat Euro-pea (avui Unió Europea). D'aquestamanera, els Països Catalans al completpassaven a formar part d'aquest enssupranacional que agrupa estats euro-peus.

Tot i que formar o no part d'un enssupranacional amb influències a tot elmón és una decisió d'extrema impor-tància per al futur d'un estat, els repre-sentants polítics dels ciutadans espan-yols decidiren no consultar la seva ciu-tadania per a prendre la decisió. Nocalia, per ventura, per dues raons: d'u-na banda per què els beneficis eren tan"obvis" que hauria estat com refusaruna magnífica oferta comercial; de l'al-tra, per si de cas, ves a saber si encaras'endurien una desagradable sorpresa.

La veritat és, però, que ni per l'ob-vietat ni per la prudència, la decisiódeixa de poder ser considerada pater-nalista i poc democràtica. Menys demo-cràtic encara ha estat el silenci que s'hamantingut sobre què representa for-mar o no part de la Unió Europea. Sem-bla ser, en la humil opinió de qui escriuaquestes línies, que el complexe d'infe-rioritat espanyol justifica de qualsevolmanera intentar estar "entre els grans",independentment del que això suposides d'un punt de vista moral.

Sense estar en contra del fet que unestat pugui cercar una coordinació supra-nacional per abordar assumptes d'im-portància mundial, sí que és cert és queno tot s'hi val i que cal mirar-s'hi alho-ra de signar acords i ésser responsablesobre què es fa i les conseqüències quese'n deriven. Resulta paradoxal que unestat on suposadament es consolida lademocràcia s'aboqui a una aventura onel poder executiu no es decideix persufragi i el poder legislatiu, compartei-xi la seva acció entre dues institucions,on només una d'elles (el ParlamentEuropeu) és una cambra de represen-tants escollida per sufragi i, ni tan solsté capacitat d'aprovar lleis si l'altra ins-titució -el Consell de la Unió Europea,que és escollit pels governs dels estats-no les aprova.

També resulta curiosa la propagan-da legitimadora en favor de la UnióEuropea -menys fronteres, més possi-bilitats de mobilitat, més internacio-nalització- doncs darrere d'aquestes

bones paraules s'amaga l'estratègia realde tot aquest entramat.

La Unió Europea ha eliminat lesfronteres interiors aconseguint així unalliure circulació de mercaderies i màd'obra. Amb la lliure circulació de màd'obra es facilita l'abaratiment de cos-tos laborals per part de les empresesdels estats més desenvolupats de la UnióEuropea mentre que es faciliten lesinversions en els estats menys desen-volupats, fet que pot suposar una dina-mització econòmica d'aquests darrersa curt termini, però que acaba fent-losdependents de la inversió estrangera.Les directrius de la Unió Europea esdirigeixen a la maximització de bene-ficis empresarials podent, fins i tot,contractar mà d'obra estrangera, apli-cant els convenis de l'estat d'origen deltreballador.

Amb la lliure circulació interna demercaderies s'aconsegueix fer forts elsproductes provinents dels estats mem-bres davant dels productes de la restadel món, als quals s'apliquen aranzelsaltíssims, esdevenint així no una unióque fomenta el mercat lliure, sinó unaunió que pretén accentuar les diferèn-cies entre Nord i Sud, fent que els paï-sos del tercer món depenguin cada copmés de les inversions, el finançamenti les ordres que els donen els estats dela Unió Europea.

Però si hi ha un argument estrellaper defensar la pertinença de l'Estatespanyol com a membre de la Unió Euro-pea, és que li ha estat beneficiós pel fetd'haver estat receptor dels fons de cohe-sió que equilibren desigualtats entreestats membres. Aquest argument ama-ga una perversió, i és que la intencióde la Unió és continuar creixent i aviat

a l'Estat espanyol li tocarà fer un esforçper a finançar els fons de cohesió sen-se beneficiar-se'n. D'altra banda, nin-gú no ha volgut reflexionar sobre el quehan suposat realment aquests fons decohesió: l'arribada als Països Catalansde sumes de diners per a l'aprofitamentpúblic i privat de qui desenvolupésaccions de les quals ningú no n'ha qües-tionat la utilitat i on s'ha fomentat elpoder gastar i embutxacar-se els dinersprovinents d'aquests fons, encara queper a això calgués unflar els pressupos-tos amb despeses innecessàries o ambfactures falses.

Cal ser responsable de les decisionsque es prenen i parar atenció en les con-seqüències d'aquestes decisions. Fomen-tar l'abaratiment de costos en mà d'o-bra fent-los pagar als treballadors, fomen-tar la dependència del Sud respecte delNord tant a nivell intracomunitari commundial, fomentar el frau, fomentarl'oligoglòssia, o fomentar la disbauxadels joves privilegiats amb diners públicsno són accions moralment acceptablesi amagar-ho amb bones paraules enca-ra menys.

Els governs europeus com l'espan-yol i el francès fa temps que demostrenque la integritat moral no és el seu fort,però en el cas de la pertinença a la UnióEuropea, a més, es fomenta una opaci-tat on no és bo que els ciutadans sàpi-guen massa i no és bo que decisions tantimportants formin part del debat públic.Prova de tot això és el fet que les baixesparticipacions que registren els comi-cis electorals vinculats a la Unió Euro-pea no preocupin el més mínim alsgovernants. Caldria esperar que la man-ca d'implicació ciutadana suposés unautèntic maldecap per als represen-tants polítics, ja que, com a demòcra-tes, haurien de preferir una ciutada-nia participativa i activa, amb actitudcrítica. Però saben que si no es parla dela Unió Europea no es qüestionen lesconseqüències que se'n deriven, i elpaternalista Estat espanyol ja ha dit alsseus ciutadans el que és bo. Nosaltresens ho hem de creure i no pensar.

Tot i que fa temps que tenim motiusper a pensar que el que els polítics pro-fessionals espanyols entenen per demo-cràcia és que els ciutadans votin peròque no pensin ni participin.

*Sociòleg i militant de l'assemblea deMallorca d'Endavant (OSAN)

L’ACCENT 180 OPINIÓ 03

Ningú no pot negar que, darrerament, el debat al voltant de les possi-

bilitats concretes de la independència ha guanyat consistència. Dos fets

hi han ajudat decisivament. Primerament, les successives retallades sobre

l'Estatut de la Comunitat Autònoma de Catalunya, primer amb el pacte

Mas-Zapatero, després amb "el ribot" del Congrés espanyol, i després d'u-

na espera encara indefinida, amb l'anunciada retallada del Tribunal Cons-

titucional espanyol. Però també hi ha ajudat darrerament, les anomena-

des consultes per la independència. És així com la opció independentista

ha anat guanyant concreció i, poc a poc, és vista per a cada vegada més

persones com una opció no només teòrica i desitjable, sinó com una opció

possible.

Tots els diaris de l'establishment català s'han vist obligats a plantejar

aquesta mateixa realitat objectiva, empesos tant pels processos ja esmen-

tats, com per enquestes que han anat sorgint. Allò que no reconeixen tant

clarament, són les causes de la situació actual: no és un seguit d'errors o

irresponsabilitats comesos per CiU, PSC, ERC, PP o ICV-EUiA allò que ha

conduït a l'auge independentista. És la feina duta a terme per organitza-

cions, col·lectius i persones que no han deixat mai de rebutjar el sistema

institucional constitucional i autonòmic que, des de 1978, i amb la com-

plicitat dels partits esmentats, posa traves a les aspiracions de llibertat

social i nacional del poble català.

Són aquests sectors, i no els partits, qui durant els anys 2005 i 2006 van

impulsar les campanyes que denunciaren els estatuts d'autonomia que

s'estaven elaborant i aprovant als Parlaments de Barcelona, Palma i Valèn-

cia. Estatuts que no són sinó eines al servei de la Constitució espanyola

que nega el nostre dret a ser i a decidir. I han estat aquests mateixos sec-

tors qui, juntament amb milers de voluntaris i voluntàries anònimes, han

estat impulsant les consultes per la independència arreu del Principat.

És en aquest context, i en el de la precampanya de les eleccions auto-

nòmiques d'aquesta tardor, que CiU, ERC i ICV han donat llum verda al

tràmit perquè pugui iniciar-se una Iniciativa Legislativa Popular per la

celebració d'un referèndum d'autodeterminació a la Comunitat Autòno-

ma de Catalunya.

Aquesta iniciativa implicarà l'activació de sectors populars en la reco-

llida de signatures i també la clarificació del posicionament respecte del

dret de decidir per part dels partits polítics i si s'escau, de les institucions

espanyoles que han de concedir l'autorització per a la realització del refe-

rèndum.

Però cal recordar també algunes ombres que els impulsors de la matei-

xa, López Tena i Uriel Bertran, personatges vinculats a interessos parti-

distes i electorals més o menys clars, insisteixen en amagar o dissimular.

En primer lloc, que el marc jurídic en el qual aquesta iniciativa s'emmar-

ca, això és, la Llei de Consultes, l'Estatut que està en mans del Tribunal

Constitucional espanyol, i la mateixa Constitució espanyola, fan pensar

per avançat en un nou episodi de negació de drets per part de l'estat espan-

yol. El precedent del Pla Ibarretxe, i la tradicional actitud dels partits

polítics principatins així ho fan preveure.

I en segon lloc, i no menys important, cal recordar que si bé és cert que

la nació catalana viu avui un moment històric, això no pot fer oblidar que

allò que està en joc és la totalitat del país, els Països Catalans. Les recu-

rrents al·lusions als "diferents ritmes territorials" no poden fer oblidar

que allò realment urgent, és la necessitat de vertebrar nacionalment un

país que fa massa anys que ha estat obligat a viure d'esquenes respecte

d'ell mateix. És per això que l'esquerra independentista, l'únic sector polí-

tic i social que aposta per la construcció política, econòmica i social dels

Països Catalans, no pot desviar-se ni un mil·límetre del camí que el lliga

a la defensa de la seva unitat, ni de la indestriabilitat d'aquesta unitat

respecte del procés d'alliberament. Un país la unitat del qual no és defen-

sada per ningú està condemnat a la seva desaparició.

E D I T O R I A L

El camí cap ala llibertat

LA VEU DELS LECTORS

La vaga general dels treballadors delsector públic del passat 8 de juny és unaaltra conseqüència de la incapacitat degestió de la crisi actual per part delgovern espanyol. Una crisi provocadaper la bombolla del crèdit i la immobi-liària. Després de la congelació salarialen el sector privat, destruint dos milionsde llocs de treball, els bancs espanyolsdeclaraven un benefici net de més de13.000 milions d'euros durant l'any pas-sat. Ara arriba el "Pla d'Ajust" de Zapa-tero amb la retallada del 5 % del soudels treballadors públics, la suspensióde la revalorització de les pensions per

al 2011 i els 6.045 milionsd'euros de retall en la

inversió pública. Aquest pla determinat per les obli-

gacions que es deriven de la pertanyen-ça a l'euro, així com una incapacitatper enfrontar-se a les classes dominants,és un atac frontal als drets dels treba-lladors i les treballadores, als sistemesd'ensenyament i salut, a la despesapública social i a conquestes democrà-tiques que no formen part del mapaestatal sinó que afecten el nostre dia adia; els valors que des de L'Altraveudefensem.

Aquest creixement, aquest progréstan necessari que se'ns ha anat venent

especialment en els últims dos anys,s'ha demostrat feble a l'hora de garan-tir el benestar social de tots o la capa-citat adquisitiva dels treballadors, nitan sols ha servit per mantenir dretscom les pensions. L'autèntica deman-da actual és la cobertura de les neces-sitats dels grups socials més afectats, latransformació del nostre model pro-ductiu, una sortida per a tots de la cri-si i no només per a uns quants. Unaautèntica mobilització de recursospúblics per allò que cal i destinada demanera justa.

L'Altraveu (Agrupació d'electors de Castellar del Vallès)

25 anys d’Unió Immoral ÒSCAR-ADRIÀ IBÁÑEZ FERRETÉ* COL·LABORACIÓ

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2010

Retallades socials

AITOR BLANC GRAMENET DE BESÒS

Sota el lema "Ja n'hi ha prou! Con-sistori Dissolució!" el 17 de juny secelebrarà una mobilització, a Gra-menet de Besòs que recordarà, justun any després, la mobilització queva congregar al voltant d'un milerde persones per reclamar la dimis-sió de l'exalcalde, amb el lema "Jan'hi ha prou! Bartomeu Dimissió!",imputat mesos després pel Cas Pre-tòria.

La Plataforma que convoca l'ac-te està formada per diferents col·lec-tius (l'Ateneu Popular, el LokalSocial Krida, l'ACP Aramateix, Gentde Gramenet, Maulets, l'Assembleade Joves, PCPC...), així com de veï-nat a títol personal. La intencióserà commemorar la mobilitzacióde l'any passat i exigirà el rebuigde la ciutadania a tot el que ha aflo-rat al sumari, la necessitat d'arri-bar fins al final en l'esclarimentde la trama i demanar responsabi-litats, exigir la dissolució del con-sistori i la creació d'una junta ges-tora així com refermar el treballunitari per aconseguir una ciutatmillor.

Des dels moviments ciutadansaquesta reclamació ha estat cons-tant. Posant com a exemple el darrerPle municipal, el passat 31 de maig,on en diverses intervencions elcol·lectiu municipalista, Gent deGramenet, va repetir la demandade dissoldre l'Ajuntament i crear

una junta gestora fins a les elec-cions de maig de 2011. El veïnatassistent (que va haver d'entrar aempentes a la sala de plens) va pro-ferir crits en aquest sentit. Segonsopina la Plataforma del govern deNuria Parlón (PSC): "S'ha pogutconstatar un tímid canvi per partde l'Ajuntament en les formes derelacionar-se amb les entitats, peròen cap moment un canvi substan-cial en la manera de fer les coses ien el contingut de la política quees desenvolupa".

Intent de reocupació d'imputats pel Cas PretòriaA través d'un punt a l'ordre del diadel darrer Ple municipal el governdel PSC volia ratificar un decretque havia de reocupar alguns delsimputats pel Cas Pretòria: PascualVela i Lluís Falcón (antics gerent iarquitecte municipals) i Manel Sie-rra (exgerent de l'empresa muni-cipal Gramepark).

El passat 28 de maig, treballa-dors i treballadores de l'Ajunta-ment es van concentrar a les por-

tes del consistori i es van mostrarindignats per les revelacions delsumari; les funcionàries van dema-nar la retirada del decret que segonsel comitè d'empresa "premia" algunsdels imputats.

En arribar el moment de discussiódel punt el PSC va anunciar la retira-da del punt amb l'estupefacció del veï-nat assistent al Ple municipal i del con-junt dels grups municipals de l'oposi-ció (ICV-EUiA, CiU i PP). Aquets fet, vafer que la intervenció prevista per Gentde Gramenet, a través de Nússer B.

Lakmisi, s'iniciés a micro tancat pro-ferint retrets a l'alcaldessa.

Amb la publicació del sumari,s'han pogut visualitzar diferentsconverses entre Luis Garcia "Lui-gi" (el cap de la trama), BartomeuMuñoz (exalcalde), Manuel Dobar-co (exregidor d'urbanisme) i Pas-cual Vela, on s'aclareix l'entramat.Segons Lakmisi: "Des de la publi-cació del sumari del Cas Pretòrias'ha produït un degoteig que ensha mostrat de manera clara la cruarealitat del que ha succeït durantaquests anys en l'Ajuntament".

Durant la seva intervenció Gentde Gramenet va fer referència alfet de les converses del presidentde la Diputació, Antoni Fogué, amben Luigi i la "presència al consis-tori d'un feixista reconvertit", enreferència al regidor de seguretatciutadana, Vicente Sánchez,exmembre de Fuerza Nueva.

L’ACCENT 180DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 201004 PAÏSOS CATALANS

Edificis coneguts com els Cubics que són al centre de la investigació judicial per corrupció

Gramenet de nou mobilitzat amb la publicació delsumari del Cas Pretòria

“Els moviments ciu-tadans exigeixen

arribar fins al finalen l'esclariment de

la trama i la dissolu-ció del consistori”

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

Mentre al Principat se succeeixen lesconsultes per la independència, aMallorca segueix fent camí la platafor-ma Avançam, una iniciaitva sorgidadel nacionalisme moderat que, sensegosar parlar d'autodeterminació, sí queestà fent algunes passes en aquest sen-tit. La plataforma és de caràcter emi-nentment institucional, ja que la com-posen 107 regidors de les Illes Balearsi el seu objectiu és, bàsicament, des-plegar un precepte de l'Estatut d'Auto-nomia de l'arxipèlag que permetriaaprovar una Llei de Consultes Popu-lars per tota la comunitat autònoma.A més, Avançam pretén regular inicia-tives locals per fer referèndums i apro-fundir així en el "dret a decidir" delspobles de les Illes Balears

La plataforma Avançam, doncs, hanascut clarament com a conseqüènciade l'eufòria col·lectiva que s'està vivintde forma escalonada a diversos muni-cipis de la Comunitat Autònoma de

Catalunya, arran de la celebració sim-bòlica de referèndums per la indepen-dència.

Tot i així, Avançam no pretén cele-brar cap referèndum simbòlic, ni avan-çar cap a la independència dels PaïsosCatalans o de les Illes Balears. Sí quees pot dir, però, que, al manco, els seusimpulsors (especialment el seu porta-veu i regidor pel Bloc d'Inca, AndreuCaballero), pretenen avançar en la cons-ciència sobre el "dret a decidir", pervies exclusivament legals i en relació

a tots els àmbits socials. D'aquesta manera, entre els 107 regi-

dors adherits a la plataforma hi hamembres del nacionalisme institucio-nal i del regionalisme de centre dreta:des del PSM i ERC, passant per Entesai Unió Mallorquina, i també diferentspartits polítics independents a nivelllocal. De fet, dins Avançam hi ha repre-sentants de tots els partits polítics,excepte del PSIB-PSOE i del PP.

Això,però, no ha impedit que la pri-mera iniciativa d'Avançam, una moció

a més de 50 pobles , hagi estat ben rebu-da per alguns regidors dels dos granspartits espanyols. De fet, la moció (quees basa en el dret a decidir dels poblesde les Illes Balears, la implantació demecanismes que permetin fer consul-tes a nivell local, i l'elaboració d'unallei de Consultes Populars) ha estataprovada en diversos pobles amb elsvots dels regidors del PP. De moment,ja l'hi ha donat el seu vist i plau elsplens de les localitats d'Inca, Petra,Artà, Sineu, Alaró i Porreres.

Com es fa evident, doncs, el camíobert per fer consultes populars a lesIlles Balears serà, de moment, moltcomplicat. Com s'ha comentat, la pla-taforma Avançam sorgeix de l'eufòriacol·lectiva que emana de les consultesper la independència que s'encetarena Arenys. Ara bé, aquesta plataformade regidors de les illes també sorgeix,molt probablement, del convencimentque la pregunta que es va formular aArenys i que s'ha anat formulant a dife-rents pobles del Principat (sobre lanació catalana i la seva independèn-cia com estat) és de molt difícil formu-lació, al manco, a Mallorca.

De fet, diferents sectors del nacio-nalisme illenc han mogut fitxa i hanpensat en diverses fórmules per plan-tejar un referèndum a l'estil del Prin-cipat, però sempre des del convenci-ment que el concepte Nació catalana,ara per ara, topa de ple amb un moltmés fort sentiment regional de Mallor-ca. En definitiva, idò, una qüestió nomi-nal que permet que un determinat con-cepte sigui àmpliament acceptat alPrincipat (independència de la naciócatalana) i de difícil projecció a les IllesBalears, on el nom de la comunitatautònoma no coincideix amb el del sub-jecte nacional que es vol defensar isobre el qual es vol preguntar.

Avançam obre un camí tímid per les consultes populars a les Illes Balears

Presentació d’Avançam el desembre de l’any passat

L’ACCENT 180 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

ANDREU MERINO BARCELONA

Centenars de persones es van mani-festar el passat 7 de juliol en duesconcentracions al País Valencià enprotesta pel tancament dels repe-tidors de TV3 i Televisió d’Aragó.També protestaven contra la inten-ció del Govern valencià de sancio-nar l’Ajuntament de Morella (elsPorts) si no tanca els repetidorsque emeten senyals d’aquestes tele-visions. 300 persones van acudir ala plaça de l’Ajuntament de More-lla en una concentració organitza-da per l’Aplec dels Ports, mentreque diverses desenes ho van fer ala plaça Maria Agustina de Caste-lló.

El manifest elaborat per l’Aplecdels Ports, el qual ha rebut el suportde més de 50 entitats del País Valen-cià i altres territoris, considera des-mesurada l’acció del govern deCamps, a més d’un atac a la lliber-tat d’expressió i d’informació.Segons els signants del manifest,TV3 ha esdevingut un referent perla gent de la comarca dels Ports.“Considerem TV3 una televisió nos-tra i la prova que es pot fer televi-sió de qualitat i digna en la nostrallengua”, afirma rotundament elmanifest. A més, es llença un con-sell a l’administració valenciana:“Tots els esforços que es destinena tancar TV3 s’haurien de destinara aconseguir una televisió valen-ciana no manipuladora, que utilit-zara la llengua dels valencians, queprestigiara la nostra cultura i cohe-sionara el territori”.

Carles Ripollès, director del Cen-tre d’Estudis dels Ports, entitat sig-nant del manifest, ha afirmat queel nombre de manifestants a la con-centració de Morella va ser un èxiti que seria un error treure-ho decontext: “En proporció, 300 perso-nes a Morella equivalen a 61.075 enl’àrea metropolitana de València,a les quals caldria sumar les que esvan manifestar a Castelló”. La mani-festació va comptar amb la presèn-cia de nombroses autoritats insti-tucionals del país valencià, la majo-ria del Partit Socialista, majorità-riament alcaldes de municipis dela comarca.

Properament el consistori deMorella debatrà sobre el tancament

dels repetidors que emeten senyalde les televisions de Catalunya iAragó. L’equip de govern presen-tarà una moció en contra de la ini-ciativa de la Generalitat, la qualconsideren incomprensible. Ernes-to Blanch, regidor de tecnologiesde la informació i la comunicacióafirma que “les arrels històriquesque uneixen a la nostra comarcaamb Aragó i Catalunya, es remun-ten a segles d’història, per aixòestos lligams que mantenim hau-rien de ser respectats en totes lesadministracions públiques”.

Cercavila i signaturesEl proper dissabte dia 12, l’Aplecdels Ports ha organitzat una cer-

cavila per continuar demanant lacontinuïtat de les emissions de TV3.A les 19.30h el cercavila recorreràels carrers de Morella des de l’A-juntament fins a la plaça Colom.Després, Al Tall oferirà un concertsota el lema “Vergonya Cavallers,vergonya” i es recolliran signatu-res en contra del tancament a lacomarca dels Ports, que continua-rà durant tot el dia de diumenge.D'altra banda, l'Associació Cultu-ral del País Valencià, convocant dela marxa de Morella, va assegurarque aquesta és una de les moltesmanifestacions que es faran en elspropers dies. “La Generalitat valen-ciana ha de sentir la nostra veu, iaquesta veu parla català.”

TTrroobbaaddaa ppeellss rriiuuss ddeellss PPaaïïssoossCCaattaallaannss CESC BLANCO BARCELONA

Gent dels rius, així es deia la tro-bada de col·lectius en defensa delsrecursos hídrics dels Països Cata-lans que es féu a Sant Boi de Llo-bregat el 12 i 13 de juny. Hi haviarepresentació de tres rius cata-lans: Plataforma en Defensa del'Ebre, Xúquer Viu i PlataformaSOS Delta (el Llobregat). La sec-ció local d'Òmnium, organitzado-ra de l'acte, afirmava que "es voldonar a conèixer la problemàti-ca ambiental dels espais fluvialsi deltaics de tres grans rius delpaís". L'acte va aprofitar la forçaque donaren les manifestacionsque es feren a Barcelona i a Sue-ca per l'Ebre i el Xúquer el dissab-te 29.

El cap de setmana va servirtambé per apropar realitats sem-blants i posar en comú problemessimilars. Les entitats en destaca-ren la desconeixença dels espaisnaturals en perill i el tracte mino-ritari als mitjans. A més del debati la reflexió hi va haver l'actua-ció de Terrer Roig, banda musicalde les terres de l'Ebre i la mostrad'espais naturals locals amena-çats. També hi assitiren entitatslocals de Sant Boi vinculades almedi ambient: DEPANA, Ecologis-tes en Acció Salvem i Can Trabal.L'esdeveniment el va organitzaramb el suport de l'ajuntament dela ciutat.

TToott aa ppuunntt ppeerr aa llaa qquuaarrttaa oonnaaddaaddee ccoonnssuulltteess

REDACCIÓ BARCELONA

El 20 de juny arriba la quarta ona-da de consultes sobiranistes alPrincipat de Catalunya. El llistatde municipis 0n s’ha convocat lagent a votar inclou Alcover (AltCamp), Avinyonet, El Pla del Pene-dès, Sant Llorenç d'Hortons (AltPenedès), Cornellà de Llobregat,Esplugues de Llobregat, Olesa deMontserrat, Sant Boi de Llobre-gat i Sant Feliu de Llobregat (BaixLlobregat).

Sant Feliu de Llobregat serà,precisament, el municipi que cen-tralitzarà les dades de la jorna-da, on hi ha més de 500.000 cata-lans cridats a les urnes en 44 muni-cipis.

D’entre tots, destaca, pel nom-bre de votants, la consulta de Mata-ró, on la CUP està realitzant cam-panya des del passat 22 de maig,quan organitzà un concert ambla Gossa Sorda i Brams per donarel tret d’eixida de les votacions.

BREUS

REDACCIÓ BARCELONA

El Tribunal Suprem espanyol haabsolt la jove anarquista Núria Pòr-tulas, després que la defensa pre-sentés un recurs contra la sentèn-cia de l'Audiència Nacional, quel'havia condemnat per temptativade col·laboració amb organitzacióterrorista. Malgrat l'alegria i sor-presa mostrada tant pel Grup deSuport a la jove gironina com perla seva família, però, coincideixenen demanar responsabilitats alDepartament d'Interior, encapça-lat per Joan Saura.

El Grup de Suport ha deixat clartambé que no oblidaran tot el que hahagut de patir Pòrtulas durant elstres anys que ha durat el procés: ladetenció "preventiva", judicis, 4 mesosde presó i tots els temps de llibertatprovisional en què la jove ha hagutd'anar a signar cada setmana als jut-jats. És per això que, a més, ja handemanat la dimissió de tota la cúpu-la del Departament d'Interior i enespecial de Joan Boada i Joan Saura.

I és que la sentència del Tribu-nal Suprem considera que no hi haproves per inculpar Núria Pòrtu-las i que troba 'realment parado-

xal' que l'Audiència espanyola lacondemnés en base a unes sentèn-cies que justament absolien el seucompany Juan Antonio Surroche

d'aquest delicte. Segons la matei-xa sentència "queda clar que noestà provat que l'acusada hagi con-tactat amb un grup o organitzacióterrorista ni que hagi intentatcol·laborar amb un grup d'aquestanaturalesa".

Aquesta sentència, doncs des-munta totes les justificacions delprocés engegat en aquest casi dei-xa en evidència les actuacions delsMossos d'Esquadra i l'AudiènciaNacional. Malgrat això, el Grup deSuport a Pòrtulas està convençutque "la seva llibertat respon úni-cament a la presència al carrer, ala resposta que la societat gironi-na va tenir quan van tancar unapersona preventivament, sense pro-ves ni judici, durant 4 mesos a lapresó i que ha tingut durant totaquest temps en què ha durat aquestprocés". És per això que conside-ren que aquesta "ha de ser una vic-tòria de tots contra aquest siste-ma, una victòria per cada un denosaltres que hem cridat, encarte-llat, pintat, difós,...".

El Grup de Suport a Pòrtulas demanaresponsabilitats a Interior

A Morella ja no es poden veure els canals de Televisió de Catalunya

Imatge de Núria Pòrtulas durant els quatre mesos que va estar empresonada

EEllss PPoorrttss ccoonnttrraa eell ttaannccaammeenntt ddee TTVV33 ii TTeelleevviissiióó dd’’AArraaggóó

L’ACCENT 180DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 201006 PAïSOS CATALANS

CESC BLANCO BARCELONA

Dels vora 150 interns que el 6 de junyencetaven una vaga de fam al Centred'Internament d'Estrangers (CIE) de laZona Franca el dissabte 12 quedaven 10,la gran majoria van ser deportats alseu país d'origen. Segons ha declaratper a L'ACCENT un membre del Grupde Suport a la Vaga (GSV), a banda deles deportacions, altres persones hanestat traslladades a CIE de València iMadrid (amb el trasbals que suposa pera la família) i altres han deixat la pro-testa davant les pressions que han patital centre. La marxa a peu des del Vallès,que s'anuncià a L'ACCENT 179, es va con-vertir en una concentració el diumen-ge 6 davant del CIE que donà forces alsreclosos per començar la seua protes-ta. Les persones internes engegaren lavaga per protestar per les condicionsinhumanes que pateixen al centre.Segons el comunicat emès pel GSV ialtres entitats no hi ha assistència mèdi-ca amb regularitat, hi ha intimida-cions, amenaces, se'ls aïlla de l'exte-rior, se'ls obliga a signar la seua depor-tació i fins i tot s'han denunciat tortu-res.

Des de fora el GSV, SOS Racisme id'altres associacions estan treballantper visualitzar el conflicte. El diven-dres 11 feren una roda de premsa a laseu de la Federació de veïns i veïnes deBarcelona (FAVB) per denunciar la situa-ció de les persones vaguistes al CIE. Enaquell acte van encoratjar a la partici-pació de la manifestació del dissabte 12que es va fer al Raval. Segons el GSV hivan participar unes 200 persones, l'ob-jectiu era interactuar amb el veïnat delRaval i fer pública la greu situació delCIE de Zona Franca, no hi van haverincidents. Com que la manifestació notenia permís, no hi havia molta parti-cipació de persones immigrades.

Dificultats per entendre'sDes del GSV es posa molt d'èmfasi enressaltar la situació interna del CIE.Destaquen les complicacions que tenenles persones internes per relacionar-se: de vegades no parlen el mateix idio-ma, estan aïllades de la resta, en qual-sevol moment poden ser deportats(molts a la matinada)... Encara que hihaja dubtes sobre els assetjaments elque és evident són les deportacions itrasllats. Les autoritats del CIE estan

usant les dues eines per evitar les pro-testes. Així eviten, fins i tot, les denún-cies per maltractament. L'associacióPapers i drets per a tothom contactàamb deu companys de Mohamed Aba-gui (mort al CIE el 13 de maig passat)perquè assitiren com a testimonis ala Fiscalia que investiga la mort. Quanl'associació es va presentar al centreel dia de la compareixença per buscarals deu interns, se'ls comunicà que la

matinada d'abans havien estat depor-tats.

Cal recordar que les persones immi-grades estan tancades per una faltaadministrativa (no dur la documenta-ció en regla) i que les protestes ambmés força, encara que ja hi havia abans,començaren com a resposta per la mortMohamed. Tant les persones en vagade fam, com els seus familiars i les enti-tats demanen, per una banda la millo-

ABEL CALDERA BERGA

El controvertit tema de la Guerrad'Algèria ha tornat a generar polè-mica, un any més, a la capital deCatalunya Nord. ADIMAD (Associa-ció de Defensa dels Interessos Moralsdels Antics Detinguts polítics i exi-liats de l'Algèria francesa), torna-va a convocar pel primer diumen-ge de juny una concentració perhomenatjar elsantics combatentsde l'OAS. Aquestaassociació d'àmbitestatal representaels antics algeriansfrancesos que vanactuar a les ordresde l'OAS, i està pre-sidida per Jean-François Collin,militant del FrontNacional. Enfront,s'havia convocat una concentracióantifeixista per evitar aquest home-natge a una organització d'extre-ma dreta. Finalment, la concentra-ció va ser prohibida, com també hofou el 2009 i el 2007. La qüestió hacentrat bona part de l'actualitatnord-catalana del darrer mes.

La convocatòria era davant l'es-tela d'homenatge als antics comba-tents de l'OAS instal·lada al cemen-tiri de l'Alt Vernet de Perpinyà el2003. Concretament, l'estela fa refe-rència als 105 executats en la llui-ta per una Algèria francesa. L'OASfou una organització d'extrema dre-ta que s'oposà de forma violenta ala descolonització d'Algèria, amb

accions terroristes contra la pobla-ció civil algeriana i també contrales autoritats franceses que acaba-ren signant la descolonització.

De fet, ja des de 2008 hi ha hagutiniciatives per a retirar l'estela del'espai públic. Aquesta iniciativaestà recolzada per una sentènciadel Tribunal d'Apel·lació de Marse-lla del 23 d'abril de 2010, ratificantuna sentència del 2007 en què s'ins-

tava l'ajuntamentprovençal deMarinhana -gover-nat pel FN- a reti-rar una estela simi-lar instal·lada el2005. Segons aquesttribunal, les estelesde la OAS "no tenenlloc ni dins d'uncementiri ni, mésgeneralment, en elsespais públics".

La qüestió pied-noir De resultes de la independènciad'Algèria, més d'un milió de colons"francesos", coneguts com a pied-noirs, i més de cent mil col·labora-cionistes algerians, anomenats har-kis, hagueren d'exiliar-se a l'estatfrancès. En realitat, dins l'amalga-ma pied-noir també hi havien espan-yols, italians, jueus i prop de 50.000persones originàries dels PaïsosCatalans que havien mantingut elcatalà viu durant gairebé un seglea la colònia magrebina.

La majoria dels pied-noirss'instal·laren a la Catalunya Nord, lacosta provençal i l'illa de Còrsega.

Uns 30.000 també s'instal·laren ales comarques alacantines. Rebutjatsper la societat d'acollida, significa-ren un problema social importantdurant els anys 60. Bàsicament erenproletariat urbà i agrícola, juntamentamb petita burgesia, i el seu encaixa l'economia metropolitana fou moltdifícil. D'altra banda, se'ls titllava de

mantenir uns valors (masclisme,agressivitat, racisme) que lligavenpoc amb una França que en aquellsmateixos moments estava experimen-tant els canvis que desembocarien enel maig del 68.

Malgrat que en línies generalsamb el temps havien aconseguitintegrar-se a la nova societat, l'u-

nivers dels pied-noirs teixí una xar-xa associativa i de lobby per man-tenir viva la seva identitat. Unapart gens menyspreable d'aquestaxarxa dóna suport obert al FrontNacional, que s'ha volgut presen-tar també com el partit dels pied-noirs. Amb tot, la representativi-tat política dels pied-noirs s'esténper diversos partits, i sense anarmés lluny el propi alcalde de Per-

pinyà, Jean-Marc Pujol (UMP), ésnascut a Algèria.

Darrera del conflicte de l'estelai de l'homenatge a l'OAS s'hi ama-guen altres debats més profunds,com les visions que hi ha entorn laguerra d'Algèria, el ressentimentpied-noir contra una metròpoli queconsideren que els va deixar aban-donats, i l'intent del FN d'utilitzarel drama pied-noir per apuntalarel seu discurs racista antiàrab. I,també, la inevitable dissolució d'u-na identitat basada en una socie-tat que fa 50 anys que va deixar d'e-xistir.

Centre d'internament de Barcelona on 150 interns han fet vaga de fam

LL’’hhoommeennaattggee aa ll’’OOAASS pprroohhiibbiitt aa PPeerrppiinnyyàà rreemmoouu llaa qqüüeessttiióó ppiieedd-nnooiirr

DDeeppoorrtteenn eellss iinntteerrnnss ddeell CCIIEE ZZoonnaa FFrraannccaa qquuee ffaann vvaaggaa ddee ffaamm

“Segons un tribunal, les

esteles d'homenatgea l'OAS no tenen lloc

a l'espai públic”

Estela d'homenatge als antics combatents de l'OAS

ra de les condicions a dins del CIE i peraltra l'alliberament dels interns i eltancament del que consideren "petitsGuantanamos il·legals". Creuen injus-tes les mesures que s'empren contrapersones, que en molts casos fa anysque viuen al país, només per no tenirla documentació en regla. No sols se'lsempresona en un lloc sense regulaciópenitenciària (per tant amb menystransparència) i, segons les personesque els han visitat, en condicions infra-humanes, sinó que a més se'ls expulsadel país sense informar a la família.Per la seua banda, les autoritats delcentre no han fet cap declaració al res-pecte.

La policia es queixaMentrestant, el dimecres 9 la Confede-ración española de Policía (CEP) vapublicar un comunicat on instava alMinisteri d'Interior a querellar-se con-tra les "organitzacions radicals que acu-sen els policies de tortura i assassinat".Segons CEP, de la mateixa manera quees querella contra les associacions "pro-etarres" que denuncien tortura tambého deuria fer contra SOS Racisme iPapers i drets per a tothom.

“El FN intenta utilitzar la qüestió

pied-noir per atiar el racisme

antiàrab”

ABEL CALDERA BERGA

Aquest passat dissabte 12 de juny,milers de persones -50.000 segonsl'organització, 5.000 segons els Mos-sos- es van manifestar pels carrersde Barcelona convocats per la Pla-taforma pel Dret de Decidir.

Aquesta convocatòria comptavaamb el suport d'organitzacions polí-tiques ben diferents, com la CUP oles joventuts de CDC, però sobretotamb el recolzament de desenes decomissions locals que ja han orga-nitzat o properament organitzaranreferèndums sobre la independèn-

cia. Aquest protagonisme de la gentde base es va voler ressaltar fentque la marxa fos encapçalada perrepresentants anònims d'aquestescomissions i no per personalitats,com havia estat habitual en les mar-xes de la PDD. La manifestació varecórrer el centre de Barcelona finsarribar davant del Parlament auto-nòmic. Posteriorment, a l'Arc de

Triomf s'hi va celebrar un acte ambintervencions polítiques i actua-cions musicals.

La marxa pretenia ser una mobi-lització més en favor de l'exercicidel dret d'autodeterminació, unasetmana després de la presentacióde la IP per convocar un referèn-dum oficial sobre la independèn-

cia i a una setmana vista de la ton-gada de consultes del 20 de juny,on mig milió més de catalans i cata-lanes tornen a estar convocats a lesurnes.

En consonància amb l'actualsituació de crisi econòmica, el mani-fest de la PDD feia especial èmfasien l'ús del dret de decidir, i per

tant de recuperació de la sobira-nia, per fer polítiques pròpies con-tra l'atur o en matèria d'infraes-tructures. De fet, el manifest esposicionava críticament davant lesretallades de ZP i emfatitzava queamb l'autodeterminació seria pos-sible no haver de seguir les consig-nes de l'estat en aquesta matèria.

L’ACCENT 180 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

“La marxa pretenia ser una

mobilització més enfavor de

l'exercici del dretd'autodeterminació”

EEll mmuunniicciippaalliiss-mmee rruuppttuurriissttaaaavvaannççaa aa lleessccoommaarrqquueess cceennttrraallss vvaalleenncciiaanneess

REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat diumenge 13 de juny tin-gueren lloc a Benissa (Marina Alta)les II jornades municipalistes a lescomarques centrals valencianes,organitzades per Endavant i ElRogle, amb la col·laboració del CasalPopular de Benissa.Després de l'è-xit de les primeres jornades, cele-brades l'any passat a Beniarrès,aquestes segones jornades tingue-ren un enfocament més pràctic.

El membre de la candidaturaUnitat Municipal 9 de Ribes, JoanLópez, el regidor de la CUP de Molinsde Rei, Àlex Maymó, el regidor dela CUP de Vilanova i la Geltrú, QuimArrufat i el regidor del Col·lectiuAixa de Pedreguer, Vicent Salvà,foren els ponents de les jornades,que constaren en l'explicació de lesexperiències de les candidaturesde que formen part, l'elaboracióparticipativa del programa marcde la CUP per les eleccions muni-

cipals de 2011, i una xerrada pràc-tica formativa de com funciona diaa dia una candidatura municipalen l'aspecte institucional.

Entre el públic hi havia veïns iveïnes de diferents municipis d'a-questes comarques com Carcaixent,Beniarrés, Pedreguer, Benissa, JesúsPobre... pobles on l'activitat delsdiferents col·lectius de l'EI, ecolo-gistes, casals, etc. als que pertan-yien la majoria d'assistents, estàcreant un teixit social crític quepot desembocar en la creació, a curto mitjà termini, de diverses candi-datures municipals de caràcter rup-turista.

Cal dir també, que aquestes jor-nades tenien previst realitzar-se aPedreguer, però la denegació de per-misos per part de l'ajuntament, fetsobre el que s'informarà en breu,obligà al seu trasllat al Casal Popu-lar de Benissa.

ELISEU XAUBET BARCELONA

El jutjat d'instrucció número 10 deBarcelona ha condemnat dos estu-diants de la UB i militants del SEPCper l'acció de desobediència duta aterme a la conselleria d'universi-tats catalana el passat 5 de febrerde 2009. Als estudiants se'ls ha impo-sat per cadascú una sanció de 90euros de pena-multa a raó de 3 eurosdurant 30 dies o bé 15 dies d'arrestdomiciliari. A més a més també hau-ran d'indemnitzar conjuntamentel Departament d'Innovació, Uni-versitats i Empresa amb l'abona-ment de 1.085 euros en concepte dedanys ocasionats en el transcurs del'acció per la trencadissa d'un vidre.

El febrer de 2009 un grup demilitants del SEPC protagonitzàuna acció reivindicativa consis-tent en un encadenament i penja-da de la façana de la seu de la Con-selleria d'Universitats. D'aquestamanera l'organització estudiantilcercava el posicionament del con-seller Josep Huguet vers la impo-

sició d'expedients sancionadors con-tra estudiants i activistes del movi-ment estudiantil de la UAB. Tanma-teix enlloc de cercar una sortida dia-logada la resposta d'Huguet fou l'en-viament dels Mossos d'Esquadra quedesallotjaren els estudiants per laforça i acabaren detenint-ne un parelld'ells sota el pretext que havien comèsdanys contra els béns immobles dela conselleria.

El SEPC ha expressat el seu males-tar davant d'una sentència que tro-ba injusta, perquè segons assegurenen cap cas els testimonis i les provesaportades rebel·len que els dos estu-diants encausats fossin els autorsmaterials del trencament del vidre.Així ha decidit que recorrerà la sen-tència i que s'emprarà tots els mit-jans necessaris per denunciar elsmotius polítics que envolten aquestcas, perquè tal i com fa saber l'orga-nització independentista es tractad'una estratègia repressiva pactadaper les direccions de les universitatsi les administracions públiques perescapçar el combat estudiantil.

Tercera sentència condemnatòriapel moviment estudiantilAquesta és la tercera sentència des-favorable pel moviment estudiantil.Les altres dues també han estat con-demnes a satisfer el pagament depenes-multa contra dos estudiants,una pel desallotjament del campusde Poblenou de la UPF i l'altra per lescàrregues policials posteriors al des-

allotjament del rectorat de la UB.Tot i això, el SEPC fa un balanç favo-rable de la campanyes "Més de 100a judici, Bolonya s'aplica amb repres-sió", ja que d'una banda la majoriade causes contra estudiants han aca-bat arxivades o prescrites i de l'al-tra hi ha confiança que els recursospresentats fallaran de manera favo-rable als interessos estudiantils.

Milers de persones es manifesten aBarcelona per l’autodeterminació

Dos estudiants més condemnats per les accions de l’any passat

Pancarta de la CUP a la manifestació del 12 de juny

“L'activitat dels dife-rents col·lectius de

l'EI,ecologistes,casals,etc.,està creant unteixit social crític

que pot desembocaren la creació,a curt o

mitjà termini,dediverses candidatures

municipals”

El manifest feia èmfasi en l'ús del dret de decidir per plantar cara a la crisi

Els estudiants antibolonya continuen passant pels jutjats

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 201008 EN PROFUNDITAT

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 180

L’ACCENT 180DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 201010 INTERNACIONAL

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Què us ha portat a viatjar a Gaza ambel Mavi Marmara? Arran de la massacre a Gaza que hi vahaver a finals del 2008 principis de 2009i en conèixer-nos amb en Manu, vamdecidir muntar una associació a Vic,perquè fins al moment no hi havia capentitat que treballés per explicar el quèpassa a Palestina. A través d'aquestaens arriba la informació de que hi hauna Marxa per la Llibertat de Gaza ique des de Catalunya en sortiria ungrup. A partir d'aquí ens hi posem encontacte i acabem anant a la Marxa, onconeixem una parella turca de la orga-nització IHH, que és la que portava tresdels vaixells de la Flotilla per la Lliber-tat, i ens conviden a formar-ne part. Amés, jo em dedico al sector audiovisuali sempre havia volgut explicar les injus-tícies que hi ha al món. Per tant, creiaque embarcar-me en aquest vaixell ambuna càmera serviria per mostrar unade les injustícies més sagnants que hiha.

Quin paper hi han jugat els mitjansde comunicació? Fins al moment del'atac gairebé cap mitjà se'n fa ressò,no és així? Ens va passar exactament el mateix ala Marxa per la Llibertat de Gaza. Vamenviar una sèrie de notes de premsainformant que hi havia una delegaciócatalana que hi anava. I com ha passatamb la Flotilla, no van fer difusió deltema fins que la policia egípcia ens varetenir dins l'hotel. És per aquest motiuque ens embarquem en un vaixell queens permet transmetre tot el que pas-sa per satèl·lit. Érem conscients queIsrael havia dit que no arribaríem aGaza, que si havien d'utilitzar la força,la utilitzarien. Per tant, la nostra úni-ca arma era i és la comunicació i lainformació del que passa.

És per això també que abans de mar-xar enviem tota la informació i ensposem en contacte amb els diferentsmitjans. Els transmetem que l'organit-zació posa a la seva disposició dues pla-ces per a qualsevol mitjà català o espan-yol que ho vulgui cobrir, insistint majo-ritàriament amb la televisió. Cap mit-

jà ens respon i decidim ser nosaltresqui enviï aquesta informació i ho fema través a través d'un bloc del que des-prés, quan comença a passar tot les dife-rents televisions i ràdios es nodreixen.

Seguint amb els mitjans, penseu quehi ha hagut un canvi de discurs a par-tir d'aquest atac cap a la situació dePalestina?

Si que és veritat que ara els mitjansens han facilitat molt poder-ne parlar,però també som conscients que aixòdurarà dos dies. Creiem que molta gentque té discursos sionistes tenen tribu-na a la televisió i mitjans per parlar-ne, però les persones que defensem lalluita d'un poble -que a més ho fa ambdignitat- no tenim aquest espai perpoder-ne parlar.

És a dir, que l'important és explicarque volíem entrar a Gaza, en primerlloc, per fer arribar una ajuda huma-nitària que no hi arriba. Una ajuda queno eren sacs de blat, sinó que eren màqui-nes de diàlisi, cadires de rodes, cimentper reconstruir cases i escoles, etc. Mate-rial que no ha arribat i que Israel hadestrossat, com es pot veure en fotogra-fies difoses a través d'Internet. I ensegon lloc que fèiem una acció políticaintentant trencar el bloqueig que pateixGaza molt intensament, sobretot desdels últims tres anys.

Malgrat ser conscients del risc queaixò comportava, pensàveu que aques-ta acció acabaria amb l'assassinat dediferents activistes? Érem conscients que això portava unrisc, però jo a nivell personal no eraconscient que Israel pogués arribar adisparar bales reals i a matar la quan-titat de gent que ha matat.

Però vulguem o no, el fet que ferei-xin activistes internacionals, que matingent de la teva nacionalitat et toca mésdirectament que si maten a 1400 pales-tins en una massacre. En el momenten que hi ha algú de la teva nacionali-tat en aquell vaixell ho pots viure mésen primera persona perquè et reconei-xes més, i crec que ara la gent se n'haadonat del que es capaç de fer Israel.És a dir, que s'han adonat que Israel nonomés massacra i mata a palestins en

un territori ocupat, sinó que a més éscapaç d'atacar en aigües internacionals,matant als internacionals que li hadonat la gana i a més continuar man-tenint la mateixa impunitat que hantingut fins ara.

Més enllà de ser conscients del la bar-bàrie i la massacre que està duent aterme Israel, penses que la societatcatalana s'ha adonat complicitatgovern espanyol? Només podem ser crítics amb l'Estatespanyol. En sortir de l'aeroport nosal-tres ja vam tenir paraules dures. Creiemque el govern no ha fet el que podia ferni per nosaltres, ni per la flota, ni enel conflicte que ve patint palestina desde fa 62 anys.

Abans de marxar els vam demanarque fessin de mediadors, perquè si Israelens acusava de portar armes dintre delsvaixells, fossin ells qui parlessin ambles Nacions Unides i vinguessin ambnosaltres per veure el què hi portàvem.

D'altra banda tampoc no ens hantrucat des que hem arribat. Ni tan solsla fiscalia nacional de l'Estat ha obertel cas, que creiem que hauria d'haverobert en haver-hi ciutadans espanyolsen un conflicte com el que hi ha hagut.

Especialment greu ara que presideixla Unió Europea? Exacte. És per aquest motiu que propo-sàvem al govern espanyol que fes demediador, ja que tenia la presidènciade la UE i crèiem que era el govern mésindicat per intentar jugar un papermediador en el cas. No ho ha fet i enssentim dolguts, perquè pensem queaquestes morts que hi ha hagut, podrien

no haver-hi estat. Però no només aquestes morts. Cal

que la gent també s'assabenti que nonomés l'estat d'Israel és el culpable queels palestins estiguin com estan, sinóque també la resta de la comunitat inter-nacional que, amb els respectius governs,no mouen cap peça perquè les cosespuguin canviar.

Què podem fer, doncs, la societat perpressionar els governs? Ara hem fet un pas endavant en lahistòria sense voler i, sabent molt greules morts que hi ha hagut, perquè noés el que anàvem a buscar, hem de sercapaços com a societat civil de pres-sionar-los per fer-los actuar i fer elque haurien d'estar fent ja, que ésintentar solucionar aquest conflicteo de començar a ser actius en el con-flicte. Començant per desinvertir dinsde l'Estat d'Israel i trencant qualse-vol tipus de negociació que hi puguihaver, així com la venda d'armament.Perquè la gent ha de saber que moltpossiblement els soldats que ens vandisparar, disparaven amb bales espan-yoles.

Creiem que s'hauria de començarper aquí, però també la societat civil hité molt a dir. No només sortint al carrer,sinó conscienciant-se del que hi ha iactuant més directament. Les manifes-tacions estan be per mostrar al governel desacord amb el que vivim, però pen-sem que les accions directes són impor-tants també per què realment arribina canviar les coses.

I penseu que hi ha hagut un canvia partir de la Flotilla en l'actitud

dels estats? Sembla que Egipte i Tur-quia han fet algun gest.

Hem vist alguns actes, com l'ober-tura de les fronteres de Rafah, degut ala pressió de la societat civil egípcia.Hem escoltat també diferents governsno condemnant, però sí dient que s'hau-ria d'acabar el bloqueig, perquè és insos-tenible tot el que hi passa. Però encarano hem vist accions fermes. És a dir,que jo demanaria a l'Estat espanyol quetrenqués qualsevol tipus de relació ambIsrael. Expulsant primer de tot el ambai-xador israelià que ha sortit aquests diesparlant d'una manera cínica de tot elque ha passat i traient l'ambaixadorespanyol d'Israel.

Encara queden moltes accions peremprendre, doncs. Què fareu a partird'ara? L'acció més immediata que volem ferés reunir-nos amb els nostres advocatsper veure quin tipus d'accions legalspodem emprendre respecte els màximsresponsables de la massacre del MaviMarmara. A nivell internacional tam-bé es vol portar el cas al Tribunal PenalInternacional.

D'altra banda volem intentar acon-seguir un vaixell per tornar a Gaza, queens agradaria que sortís del port de Bar-celona. Això de moment és una idea,però molta gent s'ha posat en contacteamb nosaltres dient que voldrien estaren una propera flota. Creiem, però, quesi surt un vaixell d'aquí ha de sortirconjuntament amb una flota interna-cional, perquè creiem que ara més quemai la unió fa la força. Si no s'acaba elbloqueig d'una vegada per totes, conti-nuarem insistint.

““MMoolltt ppoossssiibblleemmeenntt eellss ssoollddaattss qquuee eennss vvaann ddiissppaarraarr,, ddiissppaarraavveenn aammbb bbaalleess eessppaannyyoolleess””

Manifestació de suport a Palestina en retornar els solidaris catalans

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

ENTREVISTA A LAURA ARAU, ACTIVISTA DE LA FLOTILLA PER LA LLIBERTAT

Tenim poc temps per entrevistar-la.La Laura, com en Manuel i el David, no ha parat desque varen aterrar a Barcelona des de Turquia.Entrevistes, xats, reunions...Però, malgrattot, es manté ferma. Sap que ha d'aprofitar aquest moment per donar a conèixer nonomés el que els ha succeït a ells i la resta d'activistes a bord dels diferents vaixells dela Flotilla per la Llibertat; sinó sobretot la situació de Palestina, que és el que els haempès a viatjar-hi.

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

El primer ministre de l'Índia, Man-mohan Singh, els va definir el 2005com "l'amenaça interior més grandel país". Al nostre país han saltata les portades de les notícies mésrecentment: sobretot quan el passatmes d'abril, en una emboscada, laguerrilla naxalita va matar 70 poli-cies a l'est de l'Índia.

Però qui són els naxalites, quesegons informacions de fonts moltdiverses actualment ocupen unafranja de territori al centre i est del'Índia on hi tenen molts camps d'en-trenament i el control d'àrees moltàmplies? Són la guerrilla maoista

nascuda el 1967, que els darrers anysha augmentat la seva influència icapacitat d'acció.

Aquest moviment té bona part de

la seva base militant en els campe-rols que formen part de comunitatsanomenades tribals o adivassi, i queno pertanyen a l'ètnia majoritària

a l'Índia. Actualment, una partimportant de la lluita dels naxali-tes se centra en combatre lainstal·lació d'empreses transnacio-nals que tenen l'objectiu d'explotarels recursos naturals de les zones onviuen aquestes comunitats tribals.

L'escriptora índia Arundathi Roy(autora d'El Déu de les coses petites)explicava en un article el passat mesde febrer aquest saqueig que estanpatint molts grups tribals a l'Índia,i posava l'exemple dels kondh: unade les principals corporacions mine-res del món, Vedanta, ha compratels turons on els kondh han viscutdes de fa segles, perquè resulta queen aquestes muntanyes hi ha bau-

xita. Vedanta és només una més deles desenes d'empreses multinacio-nals que s'han instal·lat a l'estat d'O-rissa. L'objectiu de Vedanta és des-truir els turons per obtenir la bau-xita que hi ha. Roy alertava: "si des-trueixen els turons, els boscos hi hatambé seran destruïts, i el mateixsucceirà amb els rius i afluents quehi ha i que reguen els camps de mésavall. I també destruirà els kondh,els centenars de milers de personesde les tribus que viuen al cor delsboscos de l'Índia".

Caminant amb els naxalitesPer entendre i després explicar lalluita d'aquesta guerrilla, l'escrip-tora índia va acceptar la propostaque li van enviar els naxalites per-què els anés a visitar. A la xarxainternet podeu trobar traduït al cata-là a la web de La Fàbrica (www.fabri-ca.cat) un llarg relat de la visita queva fer fa alguns mesos l'escriptoraa algunes de les àrees que controlala guerrilla naxalita.

L’ACCENT 180 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2010 INTERNACIONAL 11

Recordeu hondures?LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Aquest mes de juny es compleix unany del cop d'Estat a Hondures queva expulsar el president elegit, JoséManuel Zelaya. Fa algunes setma-nes un dels caps visibles del Fren-te Nacional de la Resistencia, Car-los Humberto Reyes, va visitar arce-lona per recordar que els colpistescontinuen al poder.

Malgrat que el que succeeix enaquell estat centre-americà ja noés present als informatius catalans,Reyes va voler recordar les viola-cions sistemàtiques dels dretshumans que pateixen les personesque s'oposen a la perpetuació delcop d'Estat, i va donar xifres: enaquest any, 41 perones han estat

assassinades en manifestacions ide manera selectiva, 100 personeshan estat assassinades en els tocsde queda, 150 més s'han hagut d'e-xiliar, hi ha hagut 3.300 detencionsil·legals, i d'aquestes 475 personeshan presentat denúncia per trac-te cruel i inhumà durant l'arrest.

Resistència organitzadaMalgrat les xifres de repressió i laimpossibilitat fins ara de retornarla legalitat, Humberto Reyes vasubratllar que la resistència estàorganitzada i coordinada, amb l'ob-jectiu comú de derrocar els colpis-tes. L'estratègia actual de la resis-tència és organitzar un referèn-dum on la població voti si vol ques'obri un nou procés constituent,

que era la intenció del govenr deZelaya quan va ser derrocat pel cop

d'Estat. És per això que la resistèn-cia està recollint actualment el 30%

dels vots del cens (1.150.000 perso-nes), un procés que acabarà el 28de juny, coincidint amb l'aniver-sari del cop d'Estat.

Reyes també va explicar que leseleccions que es van celebrar el mesde novembre a Hondures amb l'ob-jectiu de netejar la cara als colpis-tes, no han aconseguit legitimar elcop a nivell intern, ja que "no vaanar a votar ni el 30% del cens". Iva assegurar que tant darrer delcop d'Estat com de l'operació elec-toral hi ha els Estats Units. Perquin motiu? Doncs per defensar eltractat de lliure comerç altamentbeneficiós per les empreses nord-americanes i que Zelaya volia tren-car amb la nova Constitució quevolia aprovar ara fa un any.

Mobilització de la resistència hondurenya contra els colpistes

HONDURES

Els naxalites, “l’amenaça interior més gran de l’Índia”

Noies de la guerrilla naxalita

ÍNDIA

REDACCIÓ BARCELONA

El comissari de Desenvolupamentde la Unió Europea, Andris Piebalgs,indica que l'ajuda a països pobresque fa la UE hauria d'estar vincu-lada a l'obtenció de beneficis perpart de les empreses europees. Pie-balgs ho ha suggerit en una cartaals governs de la Unió en vistes auna reunió que han de mantenir aBrussel·les.

Pel comissari europeu, "és vitalque ens concentrem en reconèixerel veritable valor dels diners en l'a-juda atorgada" i proposa "que cadaeuro concedit retorni com a míním10 euros o més en inversions". Pie-

bals ha argumentat la seva propos-ta dient que "només creant treballi creixment en el món en desenvo-lupament es trencarà el cercle viciósd'ajuda i dependència". Però tot irecórrer a un argumentari que esrecolza en el que molts grups que esdediquen a la cooperació defensen(és millor ajudar a pescar que donarpeixos), són moltes les ONG que hancriticat aquesta postura europea.

Crítiques des d'ÀfricaUna de les respostes al comissarieuropeu arribava d'ActionAid Nige-ria. El director de l'entitat, Hussai-ni Abdu, ha assegurat qe els polí-tics europeus s'equivoquen si creuen

que la liberalització econòmica treu-rà les nacions africanes de la pobre-

sa. A més, ha recordat que "l'únicsector privat que existeix a l'Àfrica

són les multinacionals, principal-ment d'Europa; aquestes multina-cionals no només aconsgueixen gransbenficis, sinó que no paguen impos-tos gràcies als termes de molts acordsd'inversió"

Hussaini Abdu també ha volgutrecordar que "l'Àfrica està atrapa-da en una xarxa de neoliberalismeque de cap manera ha promogut eldesenvolupament".

'Càstig a la pobresa'Les polèmiques recomanacions delcomissari europeu coincideixen ambla presentació de l'informe 'Càstiga la pobresa', que detalla com laUnió Europea ha incomplert les pro-meses que havia fet d'augmentarl'ajuda al desenvolupament. L'in-forme denuncia que en 2005 elsgoverns europeus es van compro-metre a destinar el 0,56% dels ingres-sos a l'assistència internacionals decara a 2010, però actualment el per-centatge no és més del 0,46%.

Condicionen el benefici econòmic en la cooperació amb el sud

"L'Àfrica està atrapada en una xarxa de neoliberalisme que no ha promogut el desenvolupament"

UNIÓ EUROPEA

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Després de mesos de públiques negocia-cions amb patronal i CCOO i UGT, final-ment l'executiu espanyol va posar per escritel passat 11 de juny la seva proposta deReforma Laboral,que principalment rebai-xa les indemnitzacions per acomiadament,estén les possibilitats dels contractes pre-caris juvenils,retira les darreres limitacionsper a les ETT i dóna nous poders als empre-saris per reduir salaris, canviar horaris itorns o modificar funcions dels empleats.

Rebaixa de les indemnitzacionsper acomiadamentTal com anunciava el Govern, lesindemnitzacions per finalització decontracte patiran una importantrebaixa amb la Reforma Laboral perdiferents àmbits. La primera via derebaixa serà l'extensió a tots els nouscontractes de la indemnització peracomiadament improcedent de 33dies, substituint els 45 dies actuals.

Alhora, la nova norma permetràaplicar en molts més casos l'acomia-dament objectiu de 20 dies, i l'em-presari es podrà acollir només enal·legar 6 mesos de pèrdues.

Finalment, s'augmentarà de 8 a12 dies la indemnització de finalit-zació dels contractes temporals, peròcuriosament aquest augment no escomençarà a aplicar fins al 2012, enque pujaran inicialment a 10 dies, is'acabarà d'aplicar a partir del 2014,amb 12 dies, sempre que una novareforma normativa no ho torni amodificar abans d'aquesta llunyanadata.

Nous poders als empresarisEl projecte de l'executiu també esta-bleix noves i històriques possibili-tats de modificació substancial delcontracte de treball per part de l'em-presari. Concretament, el nou redac-tat dóna més amplis poders alsempresaris per reduir salaris (enca-ra que hagin estat pactats per con-veni col·lectiu) i per modificar hora-ris, torns i funcions dels empleats,simplement al·legant que ambaquests canvis es millora la compe-titivitat de l'empresa al mercat.

Contractes precarisjuvenils i ETTL'executiu espanyol també regularàmesures per estendre l'ús a les empre-ses dels contractes de formació juve-nils, que comptaran amb una boni-ficació del 100% i per tant no tin-dran cap cost per a l'empresari a laSeguretat Social. Els joves afectatsper aquest contracte podran perce-bre salaris del 60% del salari míniminterprofessional (establert en 624euros mensuals) el primer any, i pertant amb salaris de 374 euros men-suals per jornada complerta de 40hores setmanals, i del 75% del mateixmínim el segon any de contracte.

Alhora, se suprimeixen les darre-res limitacions que existien per ales ETT, que podran cedir treballa-

dors en feines perilloses i a l'admi-nistració, que fins ara li eren veta-des.

Noves bonificacions als empresarisFinalment la proposta governamen-tal augmenta les bonificacions a laSeguretat Social en diverses moda-litats contractuals, deixant de cotit-

zar les empreses entre 800 i 1.400euros en molts casos. Aquesta novarebaixa, que ve a sumar-se a les ante-riorment regulades en els darrersanys, redueixen novament les entra-des a la caixa de la Seguretat Social,i comporten noves possibilitats deretallades en les prestacions, talcom ja ha anunciat el propi Zapa-tero.

L’ACCENT 18012 ECONOMIA

LLaa RReeffoorrmmaa LLaabboorraall rreettaallllaarràà ddrreettss ddeellss ttrreebbaallllaaddoorrss ii ddoonnaarràà nnoouuss ppooddeerrss aallss eemmpprreessaarriiss

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

La Reforma Laboral que aprovarà perdecret el Govern espanyol inclou novesbonificacions per a reduir les cotitza-cions empresarials a la Seguretat Social,i conseqüentment la caixa de les pen-sions es veurà afectadaper una nova rebaixade les entrades. Unanova reforma de laSeguretat Social haestat doncs anuncia-da pels propersmesos per l'executiude Zapatero, que noha dubtat en afirmarque s'aprovarà "ambo sense consens".

En el punt de miradel Ministeri de Tre-ball es troba principalment la pen-sió de jubilació, que amb moltaprobabilitat podria veure's reduï-da per la introducció de noves for-mes de càlcul i l'allargament del'edat ordinària de jubilació a 67anys.

I, entre altres mesures, l'exe-cutiu espanyol també porta anys

estudiant la possibilitat de res-tringir considerablement l'accésa la prestació de viduïtat, que res-taria només per als cònjuges quedepenguessin econòmicament deforma total del treballador difunt.

Pacte amb CiULes pressions perreduir les presta-cions de la Segure-tat Social han arri-bat en els darrersmesos des de laUnió Europea i elFons MonetariInternacional,però a l'Estatespanyol hancomptat amb l'e-

nèrgica defensa deCiU. Concretament, la coalició prin-cipatina en salvar in extremis alCongrés de Madrid el decret de lesretallades de Zapatero va avisarpúblicament l'executiu espanyol queel seu suport estava condicionat queen poques setmanes es portés al Pac-te de Toledo una proposta de refor-ma de les prestacions.

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2010

La Reforma de la Seguretat Social s’imposarà també enels propers mesos

“El suport de CIUestava condicionat aque es portés al Pac-

te de Toledo unaproposta de reformade les prestacions”

Zapatero ha assumit el paper històric que li correspon: fer una nova reforma laboral

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

El sindicalisme alternatiu ha anunciatla seva intenció de convocar una atura-da general, i es debat entre tirar enda-vant la protesta a finals de juny amb elconjunt dels moviments socials o espe-rar una possible convocatòria unitària,possiblement passat l'estiu, amb CCOOi UGT,atenent que aquests sindicats hananunciat que en el cas d'apostar per lavaga general voldrien aplaçar la respos-ta quan finalitzi la presidència espan-yola de la Unió Europea.

Per la seva part, el principal sin-dicat alternatiu ha mogut fitxa, iel secretariat permanent de la CGTestatal ha fet públic una propos-ta a CCOO de vaga general unità-ria pel 30 de juny, sense que enca-

ra no es conegui la resposta. Endeclaracions a L'ACCENT, el secre-tari d'Acció Social de la CGT deCatalunya, Ermengol Gassiot hadeclarat que el sindicat lliberta-ri "està per la vaga general unità-ria de totes les forces sindicals, jaque els treballadors no entendrienque no es donés una resposta al'alçada de l'agressió sense prece-dents als nostres drets laborals".

Alhora, la resta de sindicatsalternatius dels Països Catalans,com la IAC, Cobas, COS, Intersin-dical Valenciana i la Intersindi-cal CSC, entre d'altres, han anun-ciat en els seus respectius comu-nicats una "resposta contundent",encara que en tancar aquesta edi-ció no s'ha consensuat cap dataencara per a l'aturada.

Els sindicats preparenla vaga general

Indemnització per acomiadament improcedent- 1976: 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats- 2010: Indemnització de 45 dies, amb el límit de 3,5 anualitats- Reforma Laboral: 33 dies, amb un límit de 2 anualitats

Indemnització per acomiadament procedent (20 dies)- 1976 a 2010: Ampliació dels casos d'aplicació - Reforma Laboral: encara més ampliacions, i només al·legant sis mesos

de pèrdues

ETT- 1976: prohibició- 2010: legalització amb limitacions a treballs perillosos i administra-

cions- Reforma Laboral: sense limitacions

Contracte juvenil- 1976: contractes fixos indefinits- 2010: s'han incorporat nous tipus de contractes eventuals i precaris- Reforma Laboral: extensió contracte 100% bonificat sense cap cost per

l'empresari, i amb salari del 60% del mínim de 624 euros mensuals

Modificació substancial de les condicions laborals- 1976 a 2010: No es permeten a l'empresari modificacions d'horaris, torns

o funcions pactades - Reforma Laboral: permet modificacions si ajuden la competència de

l'empresa al mercat

L’ACCENT 180 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2010

RAMON USALL LLEIDA

La disputa de la fase final de la Copa delMón de Futbol,que des de divendres pas-sat se celebra per primer cop en territo-ri africà, és un dels fets esportius mésrellevants del planeta. Més enllà de l'es-port, però, aquest esdeveniment és unautèntic fet social.Fruit d'aquesta dimen-sió social, el mundial no podia estarexempt de lectures polítiques. De fet, alllarg de la història la copa del món haanat íntimament lligada a la societat i ala política.Vet aquí uns quants exemples.

1934: El mundial del DuceLa FIFA no posà cap pega a que elprimer mundial de la història cele-brat en un país europeu l'acollís laItàlia feixista de Benito Mussoli-ni, el Duce. Els organitzadors noamagaren massa quina era la sevapretensió i el mateix general Vac-caro, president de la Federació Ita-liana de Futbol, proclamava: "L'ob-jectiu final del mundial és mostrara l'univers l'ideal feixista de l'es-port". Tot el mundial del Duce s'or-ganitzà amb aquesta finalitat: elcartell de l'esdeveniment s'inspi-rava en un futbolista fent la salu-tació feixista, els estadis que aco-lliren els partits adoptaren nomscom Partit Nacional Feixista (aRoma), o Benito Mussolini (a Torí),al temps que es creava un climageneralitzat de fervor patriòtic iexaltació feixista. En aquest con-text, només podia passar el que aca-bà passant, que la squadra azzurras'endugués el seu mundial conver-tint així, amb la complicitat de laFIFA, la seva victòria en una legi-timació de les seves idees totalità-ries.

1938: El mundial del FrontPopularEl 1938 fou la França del Front Popu-lar la que acollí la copa del món.El clima de preguerra que viviaEuropa (i que a l'Estat espanyol esmanifestava ja obertament a tra-vés del conflicte entre la legalitatrepublicana i els colpistes feixis-tes) es traslladà al terreny de joc:Alemanya jugà amb jugadors aus-tríacs i sense jueus (en una novamostra de la intolerable permissi-vitat de la FIFA), mentre que la Ità-lia feixista i la França del FrontPopular protagonitzaren un delspartits amb més tensió extraespor-tiva de la història del futbol. A lafi, i després d'una tensa finalenfront d'Hongria, la victòria foude nou per a la selecció italiana.Abans de sortir al terreny de joc,

els internacionals italians reberenun telegrama del Duce que deia tex-tualment: "Vèncer o morir!". Vetaquí per què, a la fi del matx, elseleccionador italià afirmà públi-cament: "Acabo de salvar la vida aonze homes"

1966: Corea del Nord existeixL'any 1966 Corea del Nord arriba-va a Anglaterra com a únic repre-sentant asiàtic a la copa del mónde futbol. La República Democrà-tica de Corea, que feia tot just quin-ze anys que havia sortit de la ferot-ge guerra que, entre 1950 i 1953,l'havia enfrontat a la capitalistaCorea del Sud, es plantà al mun-dial com una autèntica ventafocs.Els coreans sorprengueren Itàlia,una de les seleccions favorites, ambun gol màgic de Doo. Als quarts definal, els coreans s'enfrontaren auna altra de les candidates a la vic-tòria final, la Portugal d'Eusébio,i arribaren a avançar-se 3-0 al mar-cador, tot i acabar perdent el par-tit 3-5. En tornar a Pyongyang, KimIl Sung va rebre amb tots els honorsels jugadors nord-coreans conver-tits en els millors ambaixadors deles bondats del comunisme.

1974: La dignitat sovièticaEl setembre de 1973 només queda-va en joc la darrera plaça per seral mundial de 1974, que se celebra-va a l'Alemanya federal. L'atzar

volgué que la darrera eliminatòriaenfrontés l'URSS a un Xile que aca-bava de veure com la Unitat Popu-lar de Salvador Allende havia estatforagitada del govern per un copd'estat d'extrema dreta liderat pelgeneral Augusto Pinochet.

El primer partit de l'eliminatò-ria es jugà a l'Estadi Lenin de Mos-cou i se saldà amb un empat a zero.El matx decisori havia de tenir lloc

a l'Estadi Nacional de Santiago deXile el 21 de novembre de 1973.L'URSS es negà a jugar en aquestrecinte, convertit en camp de con-centració després del cop d'estat.Els soviètics al·legaren que "seriaun ultratge pels milers de patrio-tes xilens torturats i una humilia-ció per a la memòria del presidentAllende".

La FIFA, fent gala de la seva tra-dicional sensibilitat, rebutjà la peti-ció i obligà a jugar el partit a l'Es-tadi Nacional. L'URSS, per digni-tat i per solidaritat amb el poble

xilè, decidí no presentar-se. La far-sa organitzada a l'estadi el 21 denovembre, on malgrat que l'equipsoviètic no hi era els xilens sorti-ren a jugar i marcaren un gol ver-gonyós sense rivals, va permetre aXile obtenir el passaport pel mun-dial de 1974. La dictadura de Pino-chet, doncs, seria present a la copadel món d'Alemanya.

1974: La venjança de MobutuEl Zaire s'havia convertit en el pri-mer país de l'Àfrica subsaharianaa classificar-se per un mundial i elseu president, conegut amb el nomde Mobutu Sese Seko Nkuku Ngben-du wa Za Banga (que es traduiriamés o menys per "El guerrer totpo-derós que, per la seva resistència iinflexible voluntat de guanyar, vade conquesta en conquesta, deixantun rastre de foc al seu pas que ésfruit de la sang i les cendres delsseus enemics com el sol venç a lanit") pretenia que la seva selecciórepresentés el poder de l'Àfricanegra. En aquest afany, el mateixMobutu havia participat en el dis-seny de la samarreta dels Lleopardsdel Zaire. La participació mundia-lista zairesa fou, però, un autèn-tic desastre. Després de perdre con-tra Escòcia (0-2), el Zaire fou humi-liat per Iugoslàvia, que el derrotàper 9-0. Mobutu, emprenyat per lahumiliació patida s'adreçà als juga-dors zairesos en aquests termes

abans del seu darrer partit contraBrasil: "Perdeu per més de tres golsi no tornareu a veure mai més lesvostres famílies". El Zaire perdéfinalment 3-0 i la venjança de Mobu-tu, sense ser tan salvatge com haviaanunciat, esperà als jugadors zai-resos un cop aquests arribaren cap-cots a casa.

1982: Algèria i el Tercer Mónensenyen les urpesVint anys després de la seva cruen-ta guerra per la independència, laRepública Algeriana Democràticai Popular participava per primercop en un mundial. La selecció alge-riana, hereva de l'equip del Frontd'Alliberament Nacional que, entre1958 i 1962, havia passejat la causaindependentista algeriana pels esta-dis de mig món, mostrava la pui-xança de l'Algèria socialista i anti-colonial derrotant a una de les gransfavorites per endur-se el trofeu,l'Alemanya federal, a més de fer elmateix amb el Xile de Pinochet.Només un partit indigne al Moli-nón, entre Àustria i Alemanya, dei-xà fora els algerians de la següentfase. En tot cas, la demostració deforça del Tercer Món estava feta.Els antics territoris colonials emer-gien en l'univers futbolístic demos-trant que la rellevància que adqui-rien a nivell polític amb el Movi-ment de Països No Alineats teniatambé una traducció en d'altresàmbits.

1998: La mare de tots els partitsL'atzar volgué que en el mundialfrancès de 1998 l'Iran i els EstatsUnits quedessin enquadrats en elmateix grup. L'enfrontament entreels "bojos d'Al·là" i el "Gran Satan",o "la mare de tots els partits", coml'anomenaren alguns, es convertí,segurament, amb el matx amb méscàrrega sociopolítica de la histò-ria. La victòria iraniana (2-1) pro-vocà la invasió dels carrers de Tehe-ran i de les principals ciutats ira-nianes que estaven en estat d'aler-ta abans del partit tement el pitjoren cas de derrota. Els opositors ira-nians, vinculats a l'organitzacióMujaidins del Poble, per la sevapart, aprofitaren el partit per mos-trar públicament imatges dels seuslíders Massoud i Maryam Rajani.Les graderies visqueren també esce-nes de confraternitat entre afec-cionats iranians i nord-americans,una imatge insòlita que mostravael poder del futbol.

La selecció alemanya fent la salutació nazi, un a imatge clàssica del mundial del 38

Mundial de futbol: apunts polítics

“Al llarg de la histò-ria la copa del món haanat íntimament lli-

gada a la societat i a lapolítica”

L’ACCENT 180DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 201014 CULTURA

Santiago Salvador BARCELONA

El Ministeri espanyol deCultura ha anunciat queretallarà enguany la sevaaportació al pressupostdel Gran Teatre del Liceu

en un 30%. Plou sobre mullat ja quela temporada 2009-2010 ja ha patituna primera retallada que s'ha dutper endavant la programació delFoyer (que donava feines interes-sants a artistes del país i oferia con-tinguts poc usuals) i l'Orquestra del'Acadèmia. Amb la nova disminu-ció dels pressupost està per veurecom quedaran afectats els sous depersonal (la direcció n'ha de parlaramb els afectats), a banda de possi-bles reduccions de plantilla i laquasi segura pujada del preu de leslocalitats i/o abonaments que, siutilitzen el mateix criteri que elGovern de l'Estat i el de la Generali-tat, podria afectar justament leslocalitats més barates, que són lesque fan una major funció de difusiópopular de l'òpera.

Pel que fa a la programació, la reta-llada podria reforçar les apostes més con-servadores (tornarem a veure produccionstotalment amortitzades amb èxit segur detaquilla) en perjudici dels projectes ambmés risc (els projectes anunciats com Legran macabre amb producció de La Furadels Baus, ja estrenat a la Monnaie de

Brussel·les i coproduït amb el Liceu, DieFrau ohne Schatten de Richard Strauss,Eine florentinische Tragödie i Der Zwergde Zemlinski). En aquest context és quasisegur que les millores més necessàries (laqualitat de les masses estables d'orquestra icor) hauran d'esperar.

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Fins al 31 d'octubre podeu veure alMuseu d'Història de CatalunyaLa Nova cançó. La veu d'unpoble, una exposició sobre elresorgiment de la cançó en cata-

là des de la dècada dels seixanta (l'any1959 es considera oficialment l'inici delmoviment). El terme "Nova Cançó" va apa-rèixer el 19 de desembre de 1961 per unrecital de Josep Maria Espinàs i MiquelPorter.

Un any després apareixia Al vent deRaimon en un disc de 45 revolucions jun-tament amb tres cançons més, entre lesquals l'excel·lent "A colps". Potser peraquest motiu l'exposició subratlla el paperde Raimon en el fenomen. La seva partici-pació (i triomf) al Festival de la CançóMediterrània amb "Salomé" i "Se'n vaanar", èxit que va propiciar una versió -també en catala- de la famosa cantant ita-liana Mina, com testimonieja un disc quepodeu veure a l'exposició. Fotografies delsno menys famosos concerts de l'InstitutQuímic de Sarrià i de la Facultat de Cièn-cies Polítiques i Econòmiques de Madrid ialtres documents. Naturalment també hitenen un lloc Ovidi Montllor (fotografies idiscs), Joan Manuel Serrat -la decisió decantar en castellà del qual va provocar elcisma definitiu dels Setze Jutges, com des-taca la pròpia exposició- Lluís Llach i d'al-tres. Més enllà dels Setze Jutges (que enfou el grup impulsor originari), l'exposi-ció tracta d'altres fenòmens com el Grupde Folk (una alternativa popular i festivaals Setze Jutges amb Jaume Sisa, Pau Riba

i Xesco Boix entre d'altres) i l'anomenadaOna Laietana (més inclinada al jazz i vin-culada a la sala Zeleste, amb Max Sunyer iSanti Arisa entre d'altres). Sense oblidarun clàssic de l'humor musical que es deiaLa Trinca.

L'exposició té el bon gust de plantejarobertament la importància del ressorgi-ment de la cançó catalana per al reforça-

ment d'una identitat nacional que incloïaartistes valencians (com els esmentatsRaimon i Ovidi Montllor) i illencs (Mariadel Mar Bonet és el cas més famós) amb lallengua catalana com a element de cohesiói els Països Catalans (esmentats ambaquest nom a l'exposició, tot un progrés)com a marc territorial. Un ressorgimentdes de les cendres de la sardana, el cuplet

i la sarsuela, úniques manifestacionsmusicals en català durant la postguerra.

S'hi destaca la col·laboració amb impor-tants artistes plàstics com Joan Miró (queva fer la portada de les Cançons de la rodadel temps de Raimon/Espriu), AndreuAlfaro (del qual es mostra una esculturadedicada al poema d'Estellés "Assumiràs")i Antoni Tàpies. I també la importància enla popularització de la poesia catalana deRaimon (Salvador Espriu, Ausiàs March),Joan Manuel Serrat (Joan Salvat-Papas-seit) i Ovidi Montllor (Vicent Andrés Este-llés) entre d'altres.

Recordar la importància de la novacançó no és només fer un exerici de socio-logia de la música. És també recordar que,lluny d'un entorn afamat de música encatalà, aquests artistes van aconseguir elreconeixement d'un públic internacional(amb concerts molt notables particular-ment a París) i que algunes de les sevesobres es conten entre les joies de la cançód'autor al costat de les de Jacques Brel,Georges Brassens (que apareix a l'exposi-ció fotografiat amb en Serrat), LeonardCohen (fotografiat amb Lluís Llach), Cae-tano Veloso (amb Pau Riba) o Pete Seeger(que va promoure Raimon als EstatsUnits). Malgrat el menyspreu del regiona-lisme conservador i l'autoodi de l'esquerrade vellut (sempre cosmopolita) A Alcoid'Ovidi Montllor, Ara que tinc vint anys iCom ho fa el vent de Joan Manuel Serrat,les Cançons de la roda del temps de Rai-mon o Les seves primeres cançons de LluísLlach (per esmentar només alguns) estanentre els millors reculls de cançons ques'han fet mai en la nostra llengua.

RReettaallllaaddaa aall LLiicceeuu

AAll sseerrvveeii dd’’aaqquueesstt ppoobbllee

Redacció VALÈNCIA

Després de la dimissió de l’anteriordirector del Museu Valencià de laIl·lustració i la Modernitat, arrande l’escàndol per la censura d’unaexposició fotogràfica, és una incòg-

nita la línia que seguirà el museu. Mentres-tant, podem gaudir d’una interessant exposiciósobre els il·lustradors mexicans del principi delsegle XX: “Mèxic il·lustrat: llibres i revistes icartells. 1920-1950”. Un exposició que coinci-deix amb el bicentenari de la independènciad’aquest país nord-americà.

Entre les 400 obres exposades en trobemdels autors més destacats, com ara José Guada-lupe Posada, que ens recorden la importànciade la il·lustració i del cartellisme en la culturaamericana, i en especial de la il·lustració ambvocació més política.

Els artistes mexicans, ja fortament inspi-rats pels esdeveniments insurgents i revolucio-naris del principi de segle, reben, a partir del1939, la influència dels exiliats catalans iespanyols. De fet, a l’exposició trobem algunesobres del mateix Renau, que ens demostren, denou, la gran influència que va exercir entre elsartistes a partir de la victòria feixista a l’Estatespanyol i els seu exili forçat.

L’exposició, però, va més enllà i ens mostratambé la imatge de Mèxic que es volia projectara l’exterior, lluny dels conflictes polítics. De

fet, és durant aquests anys que començava aarribar el turisme del poderós veí del nord iper aquest motiu, es potencia la recuperaciódels elements culturals indígenes, que tenenuna translació d’immediat a l’art.

Al final, allò que ha quedat és, precisament,la barreja entre aquests elements autòctons i lalluita política -universal- entre els que méstenen i els que menys.

MMèèxxiicc iill··lluussttrraatt aall MMuuvviimm

L’ACCENT 180 DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 2010 CULTURA 15

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Des que Arnold Schönberg, ambaristocràtic menyspreu de lesreaccions del públic, va posarla música europea anomenadaculta per uns, clàssica (terme

erroni) per altres, en un atzucac insupe-rable marcat per l'atonalitat i l'incom-prensió dels oients, la tradició de la músi-ca culta europea ha esdevingut pel comúdels mortals un misteri indesxifrable.Mentre l'avantguardisme de principis desegle en les arts plàstiques ha significatun daltabaix relatiu per a certes formesd'art que mai no van tenir un reconeixe-ment popular massiu, aquest període haesdevingut per a la música un abans i undesprés caracteritzat per la incomunica-ció entre el públic i les obres de Webern,Boulez o Ligeti per posar uns exemples.The rest is noise és un llibre d'Alex Rossque prova de donar-hi llum amb l'objectiude fer com a mínim una mica més com-prensible el camí que porta de ClaudeDebussy a Hans Werner Henze. Lamenta-blement no existeix en català, de maneraque haureu d'escollir entre l'originalanglès o les edicions castellana (El ruidoeterno) i francesa (que manté el títol ori-ginal anglès) si domineu aquestes llen-gües.

La virtut del llibre consisteix a inter-pretar l'obra de Mahler, Stravinski i altresen clau historico-social. És més interes-

sant quan descriu l'entorn social,intel·lectual, polític i ideològic que vaenvoltar aquests autors que quan n'analit-za les obres. Però justament en aquestterreny té debilitats imperdonables. Rosstracta la qüestió de la reproducció tecnicade la música (el disc i la radio) i la conse-

güent expansió de la indústria cultural iel consum massiu de música, que són lesnovetats més espectaculars del segle XX enmatèria musical. Però ho fa tant sols enreferència als compositors que es van mos-trar receptius a les novetats de la músicapopular (Poulenc, Gershwin, Bernstein ialtres). En canvi, exclou la reflexió més

decisiva: fins quinpunt les categories demúsica culta i músicapopular es mantenenvigents durant elsegle XX? Quin és elsentit de la músicaculta un cop la músi-ca popular ha supe-rat l'enclaustra-ment en el folclorei genera figuresuniversals (que elllibre també tractaen part, com JohnColtrane, els Bea-tles o VelvetUnderground) queen els segles anteriorsnomés sorgien de la música culta- la únicacomunicable a distancia per que s'escrivia-?

Aquests interrogants bateguen al fonsde The rest is noise, pero l'autor els evitaen favor d'una mena "d'historia cultural"molt enriquidora, plena d'informacionsinteressants, però francament insuficient.Més enllà d'aquestes objeccions de princi-pi, el lector haurà d'enfrontar-se, a més,amb les filies i fòbies de l'autor. La defensade Richard Strauss en relació a les sevesperilloses relacions amb el Tercer Reichrespon més a l'admiració de Ross per lamúsica de l'autor de Salomé que a capaltra cosa i és forçada. La nacionalitat de

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

El 2 de juny va morir GiuseppeTaddei, probablement el millorbaríton d'òpera en llengua ita-liana que ens ha conservat eldisc. Dotat d'una dicció clara i

expressiva en la seva llengua natal, Tad-dei va néixer a Genova el 1916. La sevacarrera ha estat plena de fets extraordi-naris entre els quals el més destacable és,naturalment, l'inigualable caracteritza-ció de personatges com Gianni Schicchi (al'obra homonima de Puccini), Scarpia (ala Tosca del mateix autor), Falstaff (a l'o-bra mestra de Verdi basada en aquest per-sonatge shakespearià) o Rigoletto (a l'o-bra del mateix autor basada en un dramade Victor Hugo). Taddei va debutar en unrol secundari d'una producció del Lohen-grin de Wagner el 1936, sota la direcciódel llegendari Arturo Toscanini i apadri-nat per Tullio Serafin (famós directord'orquestra i padrí artístic de MariaCallas). El 1941 va fer el seu primer enre-gistrament en un paper secundari (Fouc-quier-Tinville) a Andrea Chénier de Gior-dano, amb Beniamino Gigli, però la Sego-na Guerra Mundial el va trobar just en elmoment de llançament de la seva carre-ra. Fou cridat a files per l'exèrcit feixistaitalià i es va unir a la resistència als Alpssegons algunes fonts, tot i que les infor-

macions són en general molt poc claressobre aquest període de la seva vida.Aquest fet el va portar als Balcans, onfou detingut pels nazis i reclòs en uncamp de concentració.

En acabar la guerra Taddei va conèixerHerbert von Karajan i es va convertir enun dels seus cantants predilectes. Aques-ta relació va donar lloc a enregistra-ments llegendaris com La flauta màgica

de Mozart (en italià) de 1953, la Tosca de1962, I pagliacci de Leoncavallo el 1965 ifinalment el Falstaff de 1980. Durant elsanys 40 va debutar a Viena, Londres, Milài Salzburg i va enregistrar Gianni Schic-chi el 1949. A partir d'aquí va encetar una

carrera caracteritzada per un estil matit-zat, italianíssim i elegant, d'una granversatilitat interpretativa, fet que el vapermetre combinar el gènere dramàtic(Scarpia, Rigoletto, el Macbeth de Verdi)amb el còmic (Gianni Schicchi, Falstaff,el Don Pasquale de Donizetti) i fins i totexcel·lir en la interpretació de Mozartamb el Figaro de Le nozze di Figaro i elLeporello de Don Giovanni, dels quals ensha deixat enregistraments excel·lentssota la direcció de Carlo Maria Giulini.

Sorprenentment, durant tots aquestsanys, Taddei no va trepitjar l'escenari delMetropolitan Opera House de Nova York,

l'únic teatre de primerordre on no havia actuat. Ésrecordada com a particular-ment memorable la nit de1985 que, amb 69 anys, Tad-dei va debutar al Met obte-nint un èxit atronador perla seva caracterització deFalstaff. Com es solia dir aItàlia, "hem donat Gobbi -elbaríton italià més famós del'època- al món, i ens hemquedat Taddei per nosal-tres". L'art de Taddei fou unart basat en la paraula, l'ex-pressió del contingut deltext i la caracterització del

personatge que es va mantenircompatible (com no fou el cas de Gobbi)amb un estil net i elegant arrelat en lesmillors tradicions del bel canto. La sevaexclusió del diccionari de cantants Legrandi voci és un dels fets més injustifi-cables de la història del cant. El fet que eldirector del diccionari, Rodolfo Celletti,fos un excel·lent crític plenament com-promès amb uns valors interpretatius quejustament Taddei encarnava fa aquest fetencara més increïble. Afortunadament,l'art de Taddei es justifica avui per ellmateix gràcies als enregistramentsesmentats i tants altres que tothom hau-ria de conèixer.

“La tradició de la música culta

europea ha esdevingut pelcomú dels mortals

un misteri indesxifrable”

l'autor fa que lamúsica dels EstatsUnits (sobretot ala segona meitatdel segle) hi siguisobrerepresentada.L'enfocament anti-comunista falsejafins un cert punt larelació entre elsmúsics i el poder ala URSS -relació molttensa d'altra banda- iafecta també el trac-tament de músics nosoviètics que vanprendre partit pelcomunisme (Eisler,Copland i altres). En

qualsevol cas, i malgratles crítiques exposades, The rest is noisesegueix sent un instrument valuós per aaquells que vulguin entendre alguna cosasobre l'obscur món de la música contem-porània.

HHiissttòòrriiaa

GGiiuusseeppppee TTaaddddeeii,, eell mmeessttrree ddeell ccaanntt iittaalliiàà

“L'art de Taddei fou un artbasat en la paraula, l'expres-sió del contingut del text i lacaracterització del personat-

ge que es va mantenir compatible amb un estil net i

elegant”

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa

LLaa rreessttaa ééss ssoorroollll

Fitxa tècnica:AAuuttoorrss:: Alex Ross TTííttooll ccoommpplleett:: The rest is noise: listening tothe twentieth centuryEEddiittoorriiaall:: Farrar, Straus and GirouxAAnnyy:: 2007 Pàgines: 624

L’ACCENT 180DEL 16 AL 29 DE JUNY DE 201016 CONTRAPORTADA

CESC BLANCO SAGUNT

Des de l'Associació Memòria Contrala Tortura, en què treballeu actual-ment?Hem detectat un fenomen que nosal-tres anomenem la roda de la impu-nitat. Quan hi ha una detenció, sobre-tot quan existeix el paraigües legalde la Llei antiterrorista, però nonomés, hi ha aspectes que es repetei-xen: el paper dels mitjans de comu-nicació que normalment beneeixenla versió oficial, les denúncies quesón arxivades, els recursos a les denún-cies també... I això succeeix perquèhi ha un engranatge essencial que ésla policia i l'aparell judicial. És moltdifícil de trencar el cercle.

Nosaltres entenem que cal buscarescletxes i l'única que hem trobat sónels professionals de la salut, la medi-cina forense. Un metge forense és unnotari de la salut, si diu que és veri-tat, és veritat. I a hores d'ara no hiha professionals de la salut especia-litzats en tortures. Aquí és on entra,per exemple, el desconegut protocold'Istanbul (manual contra la tortu-ra de l'ONU). Però encara que tinguisels coneixements en un llibre cal for-mar a gent. I en això estem l'Associa-ció ara mateix, intentem muntar (d'a-quí un any o dos) un curs a la UABsobre el protocol d'Istanbul adreçata metges, psicòlegs i advocats. Veiemque cal continuar per aquest camí.

Quin és l'estat de les denúncies iles evidències de tortures a les depen-dències policials dels Països Cata-lans?Des de l'Associació hem publicat, enels darrers quatre anys, informes querecullen el nombres de denúncies, ino hi ha un descens. Però les xifrestambé enganyen en dos aspectes. Onhi ha més denúncies és on hi ha méspresència de la Coordinadora per laPrevenció de la Tortura. Això vol dirque la gent no té por.

Per altra banda, les denúncies -enla gran majoria dels casos- s'arxiven,per tant, la gent no es molesta en dirres. Els nostres informes mostrenpart però no tots els casos de viola-cions i maltractaments.

I el darrer fenomen que hem obser-vat és el descens, del 2008 al 2009,del nombre de denúncies de torturaal Principat i podria ser degut a lescàmeres de vigilància a les casernesdels Mossos. Però alerta! Les càme-res dissuadeixen però no compleixenla seva fi, i sinó mira quina va ser lasentència que es va dictar fa uns mesosal cas de la comissaria de les Corts:els Mossos van ser absolts perquè les

imatges no acreditaven exactamentuna extralimitació en l'ús de la vio-lència. Si una evidència tan clara deviolència com són les imatges d'unacàmera no són prova suficient, quemés cal fer?

Hi ha qui assegura que els presos ipreses polítiques, sobretot bascos,denuncien torturesde manera sistemà-tica. Hagen patit ono. Fins a quinpunt és així? Per-què açò podria des-virtuar les verta-deres denúncies.La clau està en quèdavant d'unadenúncia, sigui fal-sa o vertadera, s'had'investigar. Ales-hores, per què nos'investiga? I fins itot faria una altrapregunta: per quèels cossos policialses neguen a què hi hagi càmeres devigilància si tant clar tenen que lesdenúncies són falses? Per què cincdies d'incomunicació, què s'amagaallà? Potser quan hi hagi transparèn-cia total i absoluta queda en evidèn-cia que hi ha denúncies falses.

Vas ser detingut a l'Operación Gar-zón. Per què tu?Això em preguntava: per què jo? [riu].Tots teníem coses en comú: estavenvinculats a l'independentisme. Desd'un punt de vista tècnic a mi emdetenen perquè una persona m'in-culpa de captar futurs terroristes de

Terra Lliure. Després he parlat ambla persona i em deia que la GuardiaCivil li forçava: "A este me lo metescomo sea!".

Per què la tortura ha estat o és unaeina tan eficaç i tan usada a la gue-rra?En la repressió exercida per un Estatla tortura és una de les formes derepressió. La més cruel, la més pun-yent després de la mort. Pensa unacosa, la tortura té un paper dissua-sori brutal encara que també pot cau-sar l'efecte contrari: la solidaritat.

Ara bé, la repressió téel paper de causarpor, d'afeblir. Peròno sols a qui lapateix, sinó a l'en-torn. Quin sentit tépatir tortura quansaps que passarà undia o l'altre?

Fa que de vega-des et qüestionis elcompromís. I aquíés important la for-ça del teixit social,polític i familiar.Quan algú pateixuna situació d'aques-ta mena és una acció

contra el moviment i el movimentha de ser capaç de contestar, sinóestem tocant fons com a movimentpolític.

Hi ha cap supòsit on estiga legiti-mada la violació dels drets humans,concretament la tortura?La tortura mai està legitimada. L'úsde la violència és un tema més com-plex.

I quins són els arguments per adefensar la violació dels dretshumans, per exemple, en un con-text de pràctica de lluita armada?

EEnnggrraannaattggee iinnssttiittuucciioonnaall iiddeessccoommppoossiicciióóddee ll’’eessqquueerrrraa LLORENÇ BUADES PALMA

Les teories dels barbuts, negres o ver-mells, els clàssics oblidats per l'esque-rra actual en relació a l'estat i el seucaràcter de classe, tot i que eren dis-tants en relació al ús o no de les ins-titucions, coincidien en el destí finalde la maquinària estatal. Per als clàs-sics vermells la participació institu-cional era un mitjà , un esglaó tran-sitori que facilitaria el destí final.

Ara la partipació institucional ésl'objectiu. A anys llum dels clàssicss'estavella contra el mur de les neces-sitats del capital que, desaparegut elbloc de l'est , no té necessitats de par-tits socialdemòcrates, administradorsde reformes progressistes , dics decontenció de les revoltes.

En allò que és fonamental, l'eco-nomia i la distribució de la riquesa,s'ha accelerat el viratge del PSOE capal lliberalisme que ara practica sen-se filtres. S'ha apagat la torxa social-demòcrata que altres partits de l'es-querra, també sistèmics (ERC, PSM,Entesa, o les variants d'Iniciativa id'Esquerra Unida-Verds) han volgutrecollir en un viatge cap a un espaide progrés o d'esquerra transforma-dora que és inexistent en la pràctica,perquè les dinàmiques d'acumulacióde capital no permeten reformes pro-gressives. Es situen aleshores com amolt, i poques vegades ho fan bé, enel món de les resistències a les refor-mes regressives que el capital neces-sita per a la desfeta de les conquestessocials que ens permetien viure ambcerta dignitat.

El món de les resistències institu-cional topa amb la necessitat del con-sens i dels pactes amb els partits(PSOE,CIU, PP, UM) als quals la dre-ta econòmica encarrega els seus pro-jectes socialment regressius. El resul-tat final s'expressa en que, com a moltpoden presentar com a victòria l'atu-rada d'un projecte regressiu, que essol fer a canvi d'altres concessionsigualment negatives.

Com que les reformes progressis-tes són cada vegada menys possiblesen l'actual ofensiva del capital, aques-ta esquerra ha deixat de banda lesseves identitats i es desplaça cap a laindigència ideològica amb un objec-tiu central, la gestió de govern pràc-ticament a qualsevol preu .

És l'accés a les cadires, allò quemotiva la descomposició de l'esque-rra sense reformes progressives quea Mallorca ara mateix s'expressa enl'actual sopa de lletres per a un espaipolític inexistent: Entesa, PSM, ERC,Verds, Iniciativa d'Esquerres, o Esque-rra Verda i Alternativa (EU) en la pràc-tica política i al marge de les identi-tats que fan servir per als dies de fes-ta major (independentista, esquerra-na, ecologista) tenen poquesdiferències en els fets: son Espases,pla de carreteres, privatització d'em-preses públiques, legalització de pla-ces turístiques il·legals, són els fetscabdals d'una esquerra que nomésaspira a ser gestionària i a fer empas-sar amb dolces les necessitats del capi-tal.

LA REMATADA

Probablement aquest sigui un delstemes més difícils de resoldre en elcamp de la teoria de la violència... Jorecordo que de jove, quan militavaen el moviment independentista delsanys 80 l'essència dels arguments par-tia de la base que l'Estat era l'únicque podia fer servir la violència, l'ú-nic que tenia el monopoli de la vio-lència, i per tant podia exercir-la ambtotal impunitat. A partir d'aquestapremissa era fàcil argumentar quecontra l'Estat era legítima la violèn-cia.

D'altra banda, en algun dels tex-tos de la Declaració Universal delsdrets humans o un altre text sem-blant vinculat a l'ONU, es recollia lalegitimitat que tenia un poble perdefensar-se d'una agressió externa.Suposo que era una manera de justi-ficar tota la doctrina que va perme-tre legitimar els processos de desco-lonització de molts països a mitjansdel segle passat.

T'apunto aquestes dues idees quesovint han servit per defensar polí-ticament situacions de violència exer-cida per la part que no és Estat. Si etfixes tampoc resolen el problema defons si el que cerquem és una visiónítida que permeti un posicionamentinequívoc.

Jo crec que l'ús de la violència coma forma de lluita política, sempres'haurà de contextualitzar, no tantper legitimar-la (que dependrà tam-bé de cadascú de nosaltres i de la nos-tra posició davant d'un conflicte) sinóper entendre-la. En qualsevol cas crecque no hi ha situacions idèntiquesque permetin justificar-ho tot. En totconflicte probablement sempre es potidentificar l'agressor, el problema ésquan no està clar qui és qui...

I si tot això ho situem en el terrenyde les persones, amb nom i cognom,no hi ha teoria que serveixi... el dolori el patiment és universal.

Ramon Piqué (1961,Montcada i Reixach)és professor a la facultat de Traduccióde la UAB i membre de l'AssociacióMemòria Contra la Tortura,integrada enl’àmbit estatal dins la Coordinadora perla Prevenció de la Tortura. Fou un delsdetinguts a l'Operación Garzón l'any1992. Junt amb altres companys vadenunciar tortures en el transcurs l'o-peració i van dur l'Estat espanyol fins alTribunal d'Estrasburg acusant-lo de delic-te de prevaricació (no investigar lesdenúncies). El 2004 van rebre una sen-tència que inculpava l'Estat espanyol,igual que la que es publicà fa unes set-manes pel Cas Egunkaria.

Ramon Piqué,víctima de

l’Operació Garzón

ENTREVISTA

“Per què la policia es nega a què hi hagicàmeres de vigilància si tant clar té queles denúncies són falses?”

“La tortura té un paper dissuasori

brutal encara quetambé pot causar l'efecte contrari:

la solidaritat“