ACM 369 febrer 2016

EL MÓN LOCAL, AL SERVEI D’UN NOU PAÍS

La revista referent d’informació del món local

Vimbodí i Poblet. Conca de Barberà (Foto: ACN)

369Febrer 2016

ACTUALITATPer primera vegada s’arriba a un acord sobre la gestió dels drets d’autor a les biblioteques públiques locals

ACTUALITATUna jornada destinada als càrrecs electes posa l’accent en donar eines per lluitar contra la corrupció

OPINIÓ“Els governs locals en una Catalunya independent”. Marta Espasa, UB

Amb la investidura d’un alcalde, Carles Puigdemont, com a nou president de la Generalitat de Catalunya, s’obre una nova legislatura en què el municipalisme ha de tenir pes per definir el futur Estat català

VIMBODÍ I POBLET

El municipi de Vimbodí i Poblet està situat a la comarca de la Conca de Barberà. Compta amb un miler d’habitants i 65,5 km2. El municipi ja estaria poblat des de l’any 15.000 a.C, segons unes restes trobades. Tot i que la primera notícia documental de Vimbodí data del 1.709, en època de Ramon Berenguer III. El monestir de Poblet està integrat al terme municipal, malgrat que antigament hi havia hagut disputes entre Vimbodí i el monestir. A la vila en destaca el Museu del Vidre, testimoni de la indústria vidriera en auge a inicis del segle XX. El 2006 es va fer el canvi de nom del poble, essent Vimbodí i Poblet. La Festa Major se celebra el 6 d’agost. Aquest passat 23 de gener es va inaugurar la nova Casa de la Vila. Gentilici: vimbodinenc i vimbodinenca. El seu alcalde és Joan Güell (CDC).

ACTUALITAT

OPINIÓMUNICIPIS EN POSITIUCENTRAL DE COMPRES

PÀG. 4L’ACM reivindica el paper del municipalisme en la presa de possessió del nou president de la Generalitat

PÀG. 12Les quatre capitals catalanes ja compren el gas natural a través de la Central de Compres del món local

PÀG. 5Per primer cop s’arriba a un acord pel pagament de drets d’autor de les biblioteques públiques

PÀG. 21Entrevista a l’alcaldessa de Vic, Anna Erra

PÀG. 8Unes jornades posen en valor com lluitar des del món local contra la corrupció

PÀG. 22“Els governs locals en una Catalunya independent”. Article de Marta Espasa

SUMARI

FORMACIÓ

3ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

Imprès sobre Satimat Green - L’ús d’aquest paper redueix l’impacte mediambiental en:

3.346litres d’aigua

154 kgd’escombraries

139 kmen un cotxe europeu estàndard

251 kgde fusta

333 kwh d’energia

14 kg de CO2

Edita: Associació Catalana de Municipis i Comarques Director: Pep Montané Cap de redacció: Joan MorcilloConsell de redacció: Olga Alonso, Josep Garriga, Albert Guilera, Eva Martí, Marc Pifarré, Santi Valls, Esther Vilà, Rafael M. de Yzaguirre.

Impressió: Barcino Solucions Gràfiques S.L.La redacció no comparteix, necessàriament, l’opinió expressada en els articles.

Dipòsit legal: B3434383.

ACMAssociació Catalana de Municipis i Comarques C/ València, 231, 6è - 08007 BarcelonaTelèfon: 93 496 16 16 Correu electrònic: [email protected]

www.acm.cat

EDITORIAL

VOLEM SER DETERMINANTS “El món local està cridat a jugar un paper fonamental en la construcció de la Catalunya del futur”. Amb aquesta frase el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, definia en el debat d’investidura la importància del municipalisme en la construcció d’un nou estat català. Una rellevància que des de l’ACM hem reivindicat en tot moment. I és que com diu el pre-sident de l’entitat municipalista, Miquel Buch, “la gran fortale-sa de Catalunya és la riquesa del seu territori articulada per l’administració més propera als ciutadans, els ajuntaments”. Per aquest motiu, des de l’ACM fem una petició al nou presi-dent i al Govern que lidera, que la construcció del nou país es configuri des del territori, fugint d’esquemes centralistes i cen-

tralitzadors. Cal establir quins han de ser els serveis mínims que ha de rebre un ciutadà visqui on visqui, quina és la millor administració que pot prestar el servei i determinar quina és la millor forma de finançament d’aquests serveis. Cal doncs, que aquesta legislatura ajudi a clarificar i ordenar el món local de manera que s’enforteixI un dels pilars fona-mentals del nou país. Des de l’ACM seguim treballant per ser l’entitat municipalista de referència a tot el territori català. Tant és així, que aquest mes iniciem de nou les rutes pel territori per explicar els be-neficis de comprar i adquirir productes i serveis a través de la central de compres del món local impulsada per l’ACM. Cons-cients de la gran tasca que desenvolupen les administracions locals, ens posem al seu costat per agilitzar i rendibilitzar els serveis que ofereixen a la ciutadania. Només així, sent més eficaços, podrem millorar la seva qualitat de vida.

EDITORIAL

4 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

ACTUALITAT

PUIGDEMONT: “EL MÓN LOCAL ESTÀ CRIDAT A JUGAR UN PAPER FONAMENTAL”El president de l’Associació Catala-na de Municipis i Comarques, Miquel Buch, en representació del món local català, va assistir el diumenge 10 de gener al ple d’investidura del nou pre-sident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. Buch va aprofitar l’ocasió per reivindicar el paper del món local en la legislatura que s’enceta: “Els alcaldes i alcadesses som cabdals per al foment de la igualtat social, la cohe-sió i la prosperitat dels nostres pobles i ciutats. I ara també ho serem per tirar endavant un nou país. Aquest caràcter vertebrador i el compromís del món lo-cal va fer que el 9N fos un èxit”.

El president de l’entitat municipalista de referència a Catalunya celebra que el nou president de Catalunya, Carles Puigdemont, hagi estat alcalde de Gi-rona. També ha tingut una vinculació amb l’ACM, ja que des del 2011 és vicepresident de l’entitat municipalis-ta i va presidir la Comissió de Cultura i Llengua. “L’expertesa i la proximitat dels alcaldes i alcaldesses de Catalu-nya són molt importants per crear un nou país, perquè som els primers que

El nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant el parlament fet en el ple d’investidura. Foto: Parlament de Catalunya (Job Vermeulen).

detectem les necessitats dels ciuta-dans”, destaca el president de l’ACM. Així, per a Buch sense un clar prota-gonisme del món local, no pot tirar en-davant la construcció d’un nou Estat català. “Som una veritable estructura d’Estat”. “El món local serà determinant en la nova Catalunya. Avui fem un gran pas per un nou país i uns pobles i ciu-tats millors”. Des de l’ACM s’espera que amb la nova presidència, el govern de la Ge-neralitat pugui treballar de manera es-

table per a la creació del futur Estat ca-talà. “El ciutadà ens demana estabilitat i fer les coses bé. No els podem fallar”, va dir Buch. Finalment, Buch va agrair la tasca que ha dut a terme el fins ara president de la Generalitat, Artur Mas. “El seu coratge i valentia ens permetrà tirar endavant els anhels i somnis de la ciutadania. Li hem d’agrair la gran tasca que ha fet liderant el projecte en tot moment”, va afirmar Miquel Buch un cop acabada la investidura.

Miquel Buch i diversos alcaldes donant suport a Carles Puigdemont en nom del món local.


ACTUALITAT

ACORD PER A LA GESTIÓ DELS DRETS D’AUTOR A LES BIBLIOTEQUES PÚBLIQUESLes entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i Associ-ació Catalana de Municipis (ACM), que apleguen ajuntaments, dels quals de-penen moltes biblioteques municipals, i l’entitat encarregada de la recaptació i la gestió dels drets d’autor, CEDRO, han ar-ribat a un acord per a la simplificació del pagament dels drets d’autor pel préstec de llibres a les biblioteques, després de les converses mantingudes des del mes de juliol, impulsades pel Departament de Cultura i promogudes per les entitats mu-nicipalistes.

El 18 de juliol de 2014 el govern de l’Estat va aprovar el Reial Decret 624/2014 que desenvolupa el dret de remuneració als autors pels préstecs de les seves obres realitzades a biblioteques. La gestió de la liquidació d’aquests drets, segons la norma aprovada, ha comportat un seguit de problemes de caràcter jurídic i tècnic que les entitats municipalistes (FMC i ACM) i l’entitat encarregada de la gestió d’aquests drets, CEDRO, volen resoldre per facilitar els procediments de liquida-ció i cobrament d’aquest nou cànon.

Les converses han permès que el passat dia 26 de novembre de 2015 s’arribés a un acord en virtut del qual les parts sig-nants han establert un únic percentatge d’obres de domini públic, així com un percentatge concret d’usuaris amb algun tipus de discapacitat o d’obres excloses

de préstec a les biblioteques públiques, superant les dificultats del Reial Decret 624/2014 per a determinar aquests parà-metres.

També s’han realitzat càlculs de mitjanes d’obres en préstec per diferents trams de població que facilitaran el pagament dels imports deguts pels exercicis de 2010 a 2015, ambdós inclosos.

A través d’aquest acord, formalitzat el 18 de desembre, la Direcció General d’Ar-xius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura s’obliga a facilitar les dades necessàries per als càlculs dels imports provinents d’aquesta remunera-ció i també de les dades per a realitzar el repartiment dels imports recaptats (obres prestades i nombre de préstecs).

Per la seva banda, l’ACM i l’FMC s’obli-guen a informar als seus municipis de les condicions de l’acord, amb indicació de les quantitats que hauran d’abonar i els terminis de pagament. Les parts també es comprometen a establir una comissió de seguiment per tal de fer el seguiment dels pagaments, supervisar les dades, proposar plans d’acció conjunta per a la millora del sistema de remuneració i pro-posar solucions als problemes de gestió que puguin sorgir.

Catalunya es converteix així en la primera Comunitat Autònoma en aconseguir un acord per a facilitar als municipis l’abo-nament d’aquesta remuneració a favor d’escriptors i traductors pel préstec de les seves obres que es duu a terme a les biblioteques.

6 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. NOVEMBRE 2015

7

ACTUALITAT

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016

MODIFICACIÓ DELS CRITERIS D’EXECUCIÓ DEL PUOSC 2008-2012La Comissió de Cooperació Local de Catalunya, reunida el 15 de gener de 2016, va donar el seu vist-i-plau al projecte de Decret pel qual es modifiquen els criteris d’execució del PUOSC 2008-2012, establerts pel Decret 101/2008, de 6 de maig, pel qual s’aproven les bases d’execució del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per al període 2008-2012.

Les principals modificacions introduïdes per l’esmentat decret són les següents: • Totes les actuacions adjudicades pels ens locals de Catalunya incloses en el PUOSC 2008-2012 que no han estat executades en el termini inicialment establert poden executar-se fins al 31 de desembre de 2016.

• Tan sols podran acollir-se al nou termini d’execució els ens lo-cals que hagin adjudicat les obres, serveis o subministraments subvencionats, amb anterioritat a la publicació del decret.• La justificació de la finalització d’aquestes actuacions podrà re-alitzar-se fins al 31 de març de 2017.• Les actuacions adjudicades no poden ser objecte de canvi de destinació. Atès que es preveu que el Decret sigui aprovat de forma imminent pel Govern de la Generalitat, es recomana als ajuntaments que tinguin pendent l’adjudicació de projectes que es podrien acollir al nou termini d’execució del PUOSC 2008-2012, que ho facin al més aviat possible, per poder complir el requisit de l’adjudicació prèvia a la publicació del Decret.

JORNADA PER MILLORAR L’ÚS DE LES XARXES SOCIALSEl 9 de febrer l’ACM organitza la jornada ‘El món local davant el repte 2.0’. La sessió està pensada per ajudar als càrrecs electes a ser més eficients i millorar l’ús dels nous canals de comunicació.

La jornada tindrà lloc a l’auditori de l’ACM i comptarà amb dues parts ben diferenciades. D’una banda, hi haurà una part més teòrica durant la qual s’aprofitarà per presentar la Guia de Xarxes Socials per a càrrecs electes i ens locals, editada per l’ACM. Aquesta pretén ser un manual de bones pràctiques i recomanacions per ajudar a comunicar millor els missatges que des de les institucions locals es volen fer arribar als veïns i veïnes. També hi haurà una taula rodona amb professionals del món de la comunicació i polítics sobre els pros i contres d’utilitzar els nous canals de comunicació 2.0.

La part pràctica comptarà amb dos tallers. Un pensat per a càrrecs electes que volen iniciar-se en el món 2.0 per arribar als ciutadans. Es donaran pautes sobre com interactuar amb els usuaris i mitjançant un cas pràctic es veurà com aprofi-tar els perfils socials. El segon taller serà per a usuaris que vulguin perfeccionar l’ús de les xarxes socials i se centrarà en com ampliar la repercussió dels missatges o claus per automatitzar rutines. La jornada es portarà a terme des de les 9 del matí fins a les 2 del migdia.

Daniel de Alfonso, i del president de la FMC, Xavier Amor. Les jornades es re-alitzen fins al mes de març a les Terres de l’Ebre, Tarragona, Pirineu, Girona i Lleida.


FORMACIÓ

INICIEM LES JORNADES PER LLUITAR CONTRA LA CORRUPCIÓ DES DEL MÓN LOCAL

La sala Martí l’Humà del Museu d’Història de Barcelona es va omplir per seguir la primera conferència-debat, organitzada per l’ACM, FMC i Oficina Antifrau.

L’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Oficina Antifrau de Catalunya han posat en marxa una sèrie de confe-rències-debat dirigides als electes lo-cals sota el títol ‘El paper dels electes locals en la lluita contra la corrupció’. Aquestes sessions s’estructuren en tot el territori per arribar a tota la geografia catalana.

“A Catalunya hi ha més de 9,000 elec-tes locals. L’existència d’alguns casos – reprovables, sens dubte– no ha d’em-brutar la tasca de servei de tot ells, que treballen al servei dels seus veïns i veïnes”, va destacar Miquel Buch, pre-sident de l’ACM, durant la inaguració de la primera conferència-debat, ce-lebrada al Museu d’Història de Barce-lona. Buch va remarcar que cal trobar les eines per acabar amb la corrupció i recuperar la confiança perduda de la ciutadania. Segons el president de l’ACM, les jor-nades han de servir per tractar un tema valent i que volem afrontar sense reser-ves. L’objectiu és conscienciar als al-caldes i alcaldesses del seu paper de lideratge en la lluita contra la corrupció

“Alguns casos no han d’embrutar la gran

tasca que fan més de 9.000 electes locals”, denuncia Miquel Buch

Miquel Buch, president de l’ACM, va insistir en treballar contra la corrupció des de la política propera.

i de la necessitat de la seva implicació activa en les tasques de prevenció i en la promoció de conductes d’acord amb les exigències del bon govern. “La proximitat exigeix honestedat, efi-càcia, eficiència i austeritat”, va mani-festar Buch. Finalment, va assegurar que amb l’organització d’aquest tipus de jornades es demostra que s’hi creu i que es volen fer les coses ben fetes. L’acte va comptar també amb la pre-sència del director de l’Oficina Antifrau,


ACTUALITAT

POSEM EN MARXA LA 3A EDICIÓ DEL POSTGRAU EN LIDERATGE I GOVERNANÇADes del 8 de gener ja està en marxa la 3a edició del Postgrau en Lideratge i Go-vernança Local de l’ACM. Amb aquesta diplomatura s’enceta l’oferta formativa per al 2016 de l’entitat municipalista.

El president de l’entitat municipalista, Miquel Buch, va fer la inauguració oficial del postgrau destacant que el món local ha de tenir eines i formació per “ser els primers en donar resposta” a les neces-sitats dels ciutadans.

Davant de la vintena d’alumnes que tin-drà el postgrau, Miquel Buch va explicar que “la formació forma part de l’ADN de l’ACM”. També va destacar que el post-grau permetrà aconseguir habilitats di-rectives i de gestió “no per augmentar l’ego sinó per fer lideratge d’escoltar, diagolar, debatre, afrontar mals mo-ments...”. I va insistir que “gestionem el

bé comú i hem d’explicar molt bé el què fem”. Després de la inauguració es va fer la primera classe del postgrau centrada en el pensament polític català contem-porani, a càrrec de Jordi Matas Dalma-

ses, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona. El postgrau pretén donar coneixements en matèria de gestió pública del personal i millorar la gestió i modernització dels governs locals. S’estructura en cinc mòduls, que inclouen sessions monogràfiques sobre experiències pràctiques d’acadèmics i polítics amb llarga trajectòria al món lo-cal o a l’administració catalana. També incorpora una part pràctica amb resolu-ció de casos concrets i el desenvolupa-ment d’un projecte final. El postgrau està impulsat pel Fòrum de Joves Electes, la Fundació Aula d’Alts Estudis d’Electes i la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals (UAB). La diplomatura es realitza els di-vendres a la tarda i els dissabtes al matí fins al mes de juliol.

Miquel Buch va destacar que la formació forma part de l’ADN de l’entitat municipalista.

El postgrau s’imparteix els divendres a la tarda i dissabtes al matí fins al mes de juliol.

10 ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. GENER 2016


ACTUALITAT

ADJUDICACES SIS NOVES PÒLISSES D’ASSEGURANCES PER ALS ENS LOCALS

LA CENTRAL DE COMPRES DE L’ACM TORNA A FER JORNADES AL TERRITORI

La Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local (CCDL) ha adjudicat l’acord marc dels serveis d’assegurances amb destina-ció a les entitats locals de Catalunya (expedient 2015.05). Des de l’1 de ge-ner del 2016 aquestes pòlisses d’asse-gurances estan a la vostra disposició

Pòlisses d’assegurança Empresa adjudicatària• Danys a edificis i instal·lacions • Vida• Accidents • Responsabilitat Civil i Patrimonial • Responsabilitat càrrecs electes• Defensa jurídica i reclamació de

danys

• Segurcaixa Adeslas S.A. • Vidacaixa S.A. • Zurich Insurance PLC• Zurich Insurance PLC• Segurcaixa Adeslas S.A.• Arag SE

juntament amb el servei de mediació adjudicat prèviament a Ferrer & Ojeda Asociados.

Mitjançant el servei de mediació, a més de tenir accés a les pòlisses ja indica-des, us assessoraran en la millora, re-negociant preus i condicions, de totes

aquelles altres assegurances no adju-dicades d’interès dels ens locals (vehi-cles, cancel·lació d’espectacles, ...). Des de la Central de Compres del món local treballem perquè tots els ens lo-cals, independentment de la seva mida o del seu pressupost, comptin amb una assegurança que els ofereixi les millors cobertures del mercat al millor preu. Amb aquesta licitació també es-talviareu en procediment pel fet de no ser necessari realitzar un concurs per contractar aquestes pòlisses.

La Central de Compres de l’ACM tornarà a recórrer el territori aquest 2016. Les nou jornades que es realitzaran van dirigides a tècnics, gestors i responsables de la con-tractació i compres de les entitats locals. L’objectiu és difondre la Directiva 2014/24/UE, de la contractació pública, en el marc del vigent Text Refós de la Llei de Contrac-tes del Sector Públic, per tal de permetre la connexió del món local català al marc legis-latiu aprovat pel Parlament Europeu.

La primera jornada tindrà lloc a finals de febrer al Consell Comarcal del Vallès Occi-dental, adreçada a municipis de les comar-ques de Barcelona. Està previst que entre finals de febrer i el mes de març es realitzin la resta de sessions. Una part de les jor-nades tenen un accentuat comportament pràctic. De fet, les bones pràctiques en matèria de contractació pública que ja rea-litzen els governs lo cals es poden convertir en un exemple de millora per a altres admi-

Mediació• Servei de mediació d’assegurances • Ferrer & Ojeda Asociados

93 496 16 16

INFORMACIÓ:

[email protected]

nistracions locals. Posar en comú aquestes experiències en el marc de les noves Direc-tives de contractació de la Unió Europea és un dels objectius d’aquestes jornades. Aquest fet és d’especial importància, ja que la citada directiva és aplicable a partir del 18 d’abril. A més, la temàtica d’aquestes jornades abasta diversos aspectes que en l’es men-tada directiva tenen caràcter in no vador i de millora de la contractació del sec tor públic local. En especial, es vol re flexionar sobre les implicacions en les consultes prelimi-nars del mercat, el pro ce diment negociat o l’establiment dels cri teris i subcriteris d’ad-judicació. Tam bé s’abordaran algun dels aspectes més rel levants que emanen de les lleis de transparència i que tenen més impacte en matèria de contractació, com l’elaboració del codi de conducta.

Les sessions tindran com a docents per so-

Calendari de jornades al territori 23 febrer - Barcelona (CC Vallès Occidental)25 febrer - Catalunya Central (CC Osona)1 març - Tarragona (CC Alt Camp)2 març - Terres de l’Ebre (CC Baix Ebre)10 març - Girona (CC Alt Empordà)14 març - Aran (Conselh Generau)15 març - Alt Pirineu (CC Pallars Jussà)16 març - Lleida (CC Segarra)31 març - Àrea Metropolitana Barcelona (Seu de l’AMB)

93 496 16 16

INFORMACIÓ:

[email protected]

nal propi de la Central de Compres del món local i persones amb expertesa en contrac-tació pública de l’administració local.


ACTUALITAT

LES QUATRE CAPITALS CATALANES COMPREN GAS NATURAL A TRAVÉS DE L’ACM

La ciutat de Lleida és l’última de les quatre capitals catalanes que ha con-tractat el servei de subministrament de gas natural a través de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). Un servei adjudicat a Endesa, a través d’un concurs públic, i que ja compta amb l’adhesió de 140 ens locals catalans. És a dir, el 33% dels ens locals que tenen accés a la xarxa de subministrament de gas natural i que representen el 48,5% de la pobla-ció de Catalunya.

Barcelona, Girona, Tarragona i ara Lleida tenen contractat el servei de

gas natural a través de l’acord marc de la Central de Compres de l’ACM. Un acord que ofereix diferents avan-tatges per als ens locals, com un estalvi de procediments, expertesa local, alta seguretat jurídica i preus avantatjosos. En aquest darrer aspec-te l’acord marc de subministrament de gas natural incorpora una actualitza-ció trimestral de preus, que durant el 2015 va suposar una reducció mitjana de la tarifa del 17%. A nivell territorial, pel que fa als 140 ens locals que tenen contractat el subministrament de gas, el 45% són de la província de Barcelona, el 22% de Lleida, el 17% de Tarragona i el 13% de Girona. La Central de Compres del món lo-cal, impulsada per l’ACM, ofereix també actualment la contractació dels serveis d’assegurances, submi-nistrament elèctric i gas natural, i la compra o lloguer d’equips d’impres-sió i multifunció, vehicles policials i

de serveis generals, paper d’impres-sió i maquines de transport, neteja i obres. En aquests moments està en licitació la compra agregada d’equips informàtics. També és previst que en els propers mesos es facin noves li-citacions de serveis com gasoil o el manteniment d’ascensors. Actualment 837 ens locals contracten productes o serveis a través de la Central de Com-pres de l’ACM. L’Associació Catalana de Municipis és l’entitat municipalista de referència a Catalunya amb 918 ajuntaments, 35 Entitats Municipals Descentralitzades, 41 Consells Comarcals, 4 Diputaci-ons, 3 Consorcis i 4 Mancomunitats. Entre els seus serveis en destaca la formació per a càrrecs electes i tèc-nics municipals, l’assessorament jurí-dic i la Central de Compres del món local.

ALTAFULLA REP LA PRIMERA MÀQUINA TÈCNICA DE LA CENTRAL DE COMPRES El municipi d’Altafulla s’ha convetit en el primer municipi de Catalunya que adquireix i rep una màquina tècnica mitjançant la Central de Compres del món local de l’ACM. D’aquesta manera, l’Ajuntament d’Altafulla aconsegueix un estalvi en el preu i en procediments i es benefica de l’expertesa local de la primera entitat municipalista de Catalunya.

La primera màquina adquirida és un camió escombradora compacte d’aspiració superior (Schmidt CG 500) de l’em-presa Schmidt Iberica, S.A per a la neteja de carrers i vials públics. Ha tingut un cost de 145.250 euros (IVA inclòs) in-cloent accessoris. La compra d’aquesta màquina permetrà a l’Ajuntament estalviar-se un contracte extern de neteja que té un cost de 100.000 euros l’any. Les característiques més in-novadores d’aquesta nova màquina són la unitat d’escombrat, el sistema d’aspiració i el sistema d’aigua. Pel que fa a la unitat

d’escombrat, disposa de tres raspalls, un dels quals accedeix als racons de més dificultat, i d’una turbina d’aspiració d’alt ren-diment. Actualment, ja hi ha 4 ens locals de Catalunya que han contractat màquines tècniques.

Foto: ACN

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 13

RACÓ DE CONTRACTACIÓ

Ha esdevingut prioritària avui la contractació o la política de compres en el món local? I en el futur?Les polítiques de compres tenen en la contractació l’eina fona-mental per donar compliment a la legalitat vigent, no només pel que fa a la Llei de contractes del sector públic sinó també pel que fa a la nova Llei de Transparència. La contractació i tots els procediments que marca la llei serveixen per implementar les po-lítiques de compres (des dels contractes menors fins als negoci-ats, procediments oberts fins als encàrrecs de provisió d’acords marc, etc). Per mi és prioritari definir quina és la nostra política de compres i, a partir d’aquí, servir-nos de contractació per imple-mentar-la de la manera més avantatjosa per a les administracions i, per tant, per a la ciutadania. Contractació ens ha de servir per definir com i en quin moment definir en uns plecs aspectes tan importants com el clausulat ambiental (compra verda), polítiques de qualitat i de reducció de la despesa pública, entre d’altres. Ara les polítiques de compres i la contractació van de la mà, però el futur que ve les convertirà en indissociables.

Què creus que pot aportar al Consorci el fet que l’ACM pro-mogui acords marc, agregant compres de diferents submi-nistraments o béns?Els acords marc aporten un valor afegit que sovint les adminis-tracions públiques, sobretot les locals, malauradament no tenim i que per a mi és fonamental: un coneixement exhaustiu del mercat. L’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès s’ha adherit recentment als acords marc de vehicles policials i d’equips multifunció. L’elabo-

ració d’ambdós acords marc ha comportat un estudi previ per part de l’ACM de les necessitats de les diferents administracions públiques i un estudi de les diferents opcions que proporciona el mercat. Aquest estudi és importantíssim i sovint les administraci-ons locals no disposem del temps ni dels recursos necessaris per fer-lo de manera exhaustiva.

El procediment per contractar béns o subministraments de consum intensiu, com ara la llum o el paper, acostumen a saturar els serveis de contractació dels ens locals. En quina mesura acollir-se als acord marc de l’ACM permet als ens lo-cals centrar-se en les contractacions de major valor afegit?Qualsevol ajuda és poca i, sobretot, benvinguda però sincerament la contractació d’aquest tipus de subministraments no ens satu-ren. El problema és el gruix de tots els béns o serveis que la llei ens obliga a licitar perquè les administracions locals sovint no donem a l’abast. És en aquest sentit que la tramitació per part de l’ACM d’acords marc ens proporciona una gran ajuda en el sentit que ens permet donar una sortida més àgil a les licitacions pendents.

En els acords marc formalitzats per part de l’ACM, els ens locals només han de realitzar l’encàrrec de provisió del bé o servei, estalviant-se els possibles períodes de litigiositat per part dels licitadors. Així doncs, el factor certesa o seguretat jurídica en el procediment permet ajustar els calendaris de contractació. Com ajuda això a la confecció del pressupost anual?Sortosament les licitacions del departament de Compres de l’Ajuntament de Sant Cugat no tenen com a conseqüència gaires recursos. Si els tinguéssim, sí que podria comportar un desajust en la gestió del dia a dia. Tot i així, l’adhesió als acords marc de l’ACM el que sí que et permet és un major ajust comptable a l’ho-ra de confeccionar el pressupost municipal. La majoria d’acords marc tenen un adjudicatari per lot amb imports unitaris especi-ficats i per tant ens permet conèixer els imports adjudicats i filar prim a l’hora de concretar les previsions per al pressupost munici-pal de l’any entrant.

“ELS ACORDS MARC APORTEN UN VALOR AFEGIT, UN CONEIXEMENT DEL MERCAT”

Laia Moix MorellCap de la Unitat administrativa de Contractació i CompresAjuntament Sant Cugat del Vallès


OPINIÓ

APROFITEM LES OPORTUNITATS

Encetem un any decisiu on tenim per davant el repte crucial de crear un nou Estat Català preparat per afrontar les necessitats d’una societat cada vegada més complexa i exigent. Una oportunitat única per millorar, decidir i configurar com han de ser les adminis-tracions que presten serveis a la ciuta-dania.

La gran fortalesa de Catalunya és la riquesa del seu territori articulada per l’administració més propera als ciu-tadans, els ajuntaments. Ser alcalde o alcaldessa suposa escoltar i parlar amb els veïns i veïnes per saber quines són les seves inquietuds i problemàti-ques. Aquest és el nostre principal ac-tiu: sabem què volen els ciutadans. Per aquest motiu, el proper Govern català ha de percebre els ajuntaments com una de les estructures d’Estat més po-tents i rellevants del nostre país.

Després de 36 anys d’ajuntaments democràtics, tenim l’oportunitat de co-mençar des de zero, aprofitant l’expe-riència i l’expertesa adquirida durant aquests anys. Tenim la gran oportuni-tat de dibuixar la nova arquitectura del futur Estat català. Per això, és moment de repensar quin model municipal ca-talà volem. Cal introduir nous concep-tes com l’elecció directa dels alcaldes i alcaldesses, la limitació de mandats

Miquel Buch, president de l’ACM

o l’increment de la participació ciutada-na en les decisions estratègiques dels municipis.

Ha arribat el moment de poder dis-senyar el nostre país sense cometre errors del passat ni copiar sistemes ineficients i injustos. Hem de fugir de la idea que el nou país es configuri a partir d’esquemes centralistes i centra-litzadors. Tots els ciutadans de Catalu-nya, visquin on visquin, s’han de sentir ben representants i han de poder tenir els mateixos serveis. Aquesta ha estat la màxima que sempre ha defensat l’ACM. No podem tenir ciutadans de primera i ciutadans de segona. Tenim a les nostres mans l’oportunitat de re-plantejar-nos els mecanismes utilitzats fins ara per millorar la salut del nostre sistema. No és un caprici, és una ne-cessitat.Des de l’ACM plantegem una reforma

profunda, sense dilacions i de llarg abast que supera àmpliament la injusta i lamentable reforma aprovada pel Go-vern espanyol amb la Llei de Raciona-lització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL). Una reforma que ataca directament els serveis que presten els ajuntaments als seus ciutadans. En els darrers quatre anys ens han fet creure que els ens locals érem uns malgas-tadors, que els ajuntaments sobràvem i que duplicàvem serveis. Finalment, la realitat ha posat tothom al seu lloc. Som l’administració menys endeutada a molta distància de les altres admi-nistracions (Estat 97% respecte el PIB, Comunitats Autònomes 23,2% i ens lo-

cals 3,5%). Els ajuntaments no sobrem i som els únics que tenim un contacte directe amb la ciutadania.

Davant aquest panorama les entitats municipalistes vam demanar als par-tits polítics que es van presentar a les eleccions generals del passat 20 de desembre que es comprometessin a derogar la LRSAL en cas que gover-nessin o tinguessin alguna possibilitat de treballar per la seva derogació. Els resultats de les eleccions obren un pa-norama esperançador per als ens lo-cals, doncs, la gran diversitat de forces polítiques farà que amb una iniciativa parlamentaria es pugui iniciar, debatre i aprovar la derogació de la Llei.

En clau catalana, el món local ha de fer tres debats alhora. El primer serà deter-minar quins són els serveis mínims que ha de rebre un ciutadà visqui on visqui. El segon, no menys rellevant, quina és l’administració millor i més eficient per prestar aquests serveis. I finalment, determinar quina és la millor forma de finançament d’aquests serveis.

Vivim temps en què la ciutadania ens demana creació, renovació i transpa-rència. Cal doncs, aprofitar-ho i treba-llar per crear una administració local que sigui capaç d’adaptar-se a les necessitats i demandes dels veïns i veïnes. Si cometem l’error de pensar el país sense comptar amb els ajunta-ments, haurem desaprofitat una opor-tunitat històrica i irrepetible.

Article publicat a Presència el 3 degener de 2016

“La gran fortalesa de Catalunya és la

riquesa del seu territori articulada per

l’administració més propera als ciutadans,

els ajuntaments”

“Hem de fugir de la idea que el nou país es configuri a partir

d’esquemes centralistes i

centralitzadors”


L’ALCALDE DE SANTA MARIA DE PALAUTORDERA, JORDI XENA, ÉS EL NOU PRESIDENT DE L’AMTUL’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena, és el nou president de l’As-sociació de municipis per la Mobilitat i el Transport Urbà (AMTU) després d’haver estat escollit a l’Assemblea de l’entitat ce-lebrada el 25 de novembre, al Circuit de Barcelona-Catalunya de Montmeló.

En el seu primer discurs, Xena va desta-car el paper de l’AMTU en la millora dels serveis de transport públic dels municipis i va remarcar la voluntat de l’entitat de con-vertir-se en el “referent tècnic” dels ajunta-ments catalans en matèria de mobilitat. En aquest sentit, un dels grans reptes de futur de l’AMTU serà el Transport a la Deman-da. “Hem d’ajudar i tenir un paper desta-car per definir el model d’implantació del Transport a la Demanda”, va dir Xena, recordant que l’AMTU està treballant per actuar com a oficina central de gestió del TAD de Catalunya.

El nou president de l’AMTU també es va referir al finançament municipal del transport públic: “Els ajuntaments estem ofegats econòmicament, el nou sistema de finançament no pot representar una major càrrega financera als municipis”, va dir, confiant que es tinguin en compte les reivindicacions locals ara que s’ha de redactar el reglament que desplegui la re-centment aprovada Llei de Finançament del Transport Públic.

A banda del nou president, l’Assemblea de l’AMTU també va nomenar dos vicepresi-dents. El vicepresident primer serà Jaume Mauri, regidor de Caldes de Montbui, i el vicepresident segon serà Josep Mayoral, alcalde de Granollers. També es van triar els municipis que formaran part del nou Comitè Executiu de l’AMTU: Arenys de Munt, Caldes de Montbui, Consell Comar-cal del Baix Llobregat, Granollers, L’Amet-lla del Vallès, Manresa, Mataró, Montornès del Vallès, Premià de Mar, Ripollet, Saba-dell, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Santa Maria de Palautordera, Terrassa i Vilafranca del Penedès.

També es van nomenar els representants de l’entitat al Consell d’Administració de l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri), al Con-sell de Mobilitat de l’ATM (Jaume Mauri),

ACTUALITAT

i al Comitè Estratègic de la T-Mobilitat de l’ATM (Jordi Xena i Jaume Mauri).

El Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, va cloure l’acte. Font va destacar l’esforç que ha dut a terme la Generalitat de Cata-lunya en els darrers anys per poder passar de 24 milions a 37 milions d’euros d’inver-sions en millores i manteniment de la xarxa de transport públic.

Ricard Font, fent la cloenda de l’Assemblea, davant la mirada de Josep Mayoral i Jordi Xena.

Jordi Xena.

ASSOCIACIÓ CATALANA DE MUNICIPIS. FEBRER 2016 17

LOCALRET I DIPUTACIÓ DE BARCELONA COL·LABOREN PER ELABORAR ESTUDIS DE PROVISIÓ DE BANDA AMPLAEls ajuntaments de municipis fins a 50.000 habitants i les entitats munici-pals descentralitzades (EMD) de les co-marques de Barcelona poden sol·licitar suport tècnic per l’elaboració d’estudis de provisió de banda ampla al territori.

Aquest suport tècnic destinat als ens locals preveu dos nivells d’intervenció possible:

- Estudis per a la millora dels serveis de telecomunicacions en el municipi. A partir de les oportunitats i fortaleses detectades, es defineix l’estratègia a se-guir per millorar el serveis de telecomu-nicacions existents en el municipi.

- Estudis de connectivitat i desplega-ment.

Es defineix l’estratègia de desplega-ment d’infraestructures de telecomuni-cació que permeti dotar de connecti-vitat als equipaments públics, polígons industrials i d’altres elements que siguin d’interès del municipi.

Aquest suport tècnic es dóna amb la col·laboració del Consorci Localret en el marc del Catàleg de Serveis 2016 aprovat per la Diputació de Barcelona dins el Pla Xarxa de Governs Locals 2016-2019 (codi recurs número 16078

de l’epígraf “Ciutats i regions digitals. Estudis de provisió de banda ampla al territori”).

El termini per a la presentació de les sol-licituds finalitza el 31 de març de 2016.

Aquesta col·laboració entre ambdues institucions, és fruit de la incorporació l’any 2014 de la Diputació de Barcelona al Consorci Localret com a membre de ple dret amb l’objecte de millorar la qua-litat i l’eficàcia de les actuacions de su-port als ens locals de la demarcació de Barcelona. Es reconeixia així el Consor-ci Localret com a l’entitat municipalista especialitzada en l’àmbit de les TIC per a desenvolupar projectes estratègics d’interès per als ens locals.

En aquest sentit, al llarg del 2014/2015 el Consorci Localret i la Diputació de Barcelona han col·laborat en l’elabora-ció d’estudis vinculats a 26 municipis.

Davant de qualsevol dubte o aclariment, els responsables electes o tècnics dels ens locals es poden posar en contacte amb l’Àrea d’Infraestructures del Con-sorci Localret mitjançant el telèfon 93 486 14 30 o el correu [email protected]. També trobareu més informació a www.localret.cat o www.diba.cat

LOCALRET

Lliurament d’un estudi a Sant Feliu de Llobregat.


El món local és l’administració més propera a la ciutadania i, per tant, és la que ha de respondre en primera instància dels seus re-queriments. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat ha d’apostar per dotar de més recursos i més serveis al municipalisme, per tal que aquest pugui donar una millor atenció a les persones. El món local ha de recuperar la seva autonomia local i la seva raó de ser, tant des d’un punt de vista d’obtenció de recursos econòmics com de dotació de suficient personal per atendre les necessitats dels nostres convilatans.

Precisament la LRSAL, aprovada pel Govern espanyol, pretén tot el contrari, limitant les competències municipals amb la intenció de convertir els ajuntaments en mers gestors dels pocs recursos eco-nòmics dels que disposarien.

El nou govern i, sobretot, la nova República Catalana han d’apostar pel món municipal, ja que és qui més coneix les necessitats de la ciutadania i el primer a donar-los resposta.

El nou Govern català hauria de donar resposta a dos grans blocs: el desenvolupament legislatiu i el finançament dels ens locals. El primer bloc implicaria l’aprovació de la Llei de Governs Locals i una llei de fi-nançament del món local que continua essent la gran assignatura pen-dent. Hi ha d’haver una correspondència entre el que tens l’obligació de fer amb els ingressos que tindràs per fer-ho. Hem de garantir el principi de subsidiaritat i l’autonomia municipal reconeguts a nivell europeu. Els ajuntaments són governs locals. Tot allò que afecta els ciutadans, com en el cas dels serveis públics, s’ha de gestionar des de l’administració més propera.

Respecte al segon bloc, tenint en compte que el nou president ha estat alcalde, entenem i esperem una major sensibilitat envers el món local. I sobretot, una predisposició que ha fer un pla de pagament del deute que té la Generalitat amb els municipis, a més del reconeixement de l’esforç pressupostari suplint al Govern en les seves responsabilitats en matèria d’escoles bressol, inversió escolar, les escoles de música, etc. També esperem que es tornin a posar a disposició dels municipis eines com la Llei de Barris i el PUOSC que van permetre desenvolupar ur-banísticament, socialment i culturalment als ajuntaments de Catalunya.

Certament hi ha uns reptes comuns a tot el món local als quals el Govern de la Generalitat ha de donar cobertura. La majoria giren a l’entorn de la simplificació d’estructures administratives, la clarifi-cació de competències, la suficiència financera dels ens locals i la incorporació de noves eines per a la innovació i major eficiència del servei públic i el govern obert. Si bé és cert que en els darrers anys s’han fet passos en aquesta direcció (lleis de simplificació de l’administració, canvis legislatius en matèria d’habitatge, etc.), ens cal aprofundir-hi molt més per tal de tenir més i millors eines al servei de la ciutadania. Sobretot, tenint en compte que el govern estatal va en direcció contrària com ens ha demostrat amb la LRSAL o la Llei d’estabilitat pressupostària.

Els instruments que més ens poden ajudar a assolir aquests reptes s’emmarquen en la mateixa construcció de l’Estat propi i passen per completar la Llei de governs locals incorporant-hi la part d’or-ganització territorial i, sobretot, la d’hisendes locals. I això, és clar, amb el món local exercint el paper protagonista i no només el d’es-pectador.

Laura CostaSecretària de Política Municipal de CDC

ELS INSTRUMENTS PASSEN PER COMPLETAR LA LLEI DE GOVERNS LOCALS INCORPORANT-HI LA PART D’ORGANITZACIÓ

TERRITORIAL I, SOBRETOT, LA D’HISENDES LOCALS

TENINT EN COMPTE QUE EL NOU PRESIDENT HA ESTAT ALCALDE, ENTENEM I ESPEREM UNA MAJOR SENSIBILITAT

ENVERS EL MÓN LOCAL

Annabel MorenoRegidora d’Arenys de Mar

QUINS SÓN ELS REPTES DEL NOU GOVERN CATALÀ PER AQUEST MANDAT RESPECTE AL MÓN LOCAL?

EL NOU GOVERN HA D’APOSTAR PER DOTAR DE MÉS RECURSOS I MÉS SERVEIS AL MUNICIPALISME, PER TAL QUE AQUEST PUGUI

DONAR UNA MILLOR ATENCIÓ A LES PERSONES

Antoni FoguéSecretari de Política Municipal del PSC

PARTITS POLÍTICS


En les dues darreres legislatures, el Govern de la Generalitat ha estat in-capaç de promoure l’aprovació de la Llei de Governs Locals i de la Llei de finances locals. Però això no ha estat el pitjor. Recordem les retallades tant del Fons de Cooperació Local o del PUOSC (73% de retallada en dos anys), o els 667 milions que devia la Generalitat a les corporacions locals a mitjans del 2015. Hem tingut retallades les polítiques socials on la Gene-ralitat té competència plena, com és la protecció social (172 milions entre

2012 i 2015) mentre no hi havia límits en les factures de la televisió pública.

Necessitem que el nou Govern de Catalunya pagui els seus deutes i no centrifugui les seves pròpies responsabilitats a les corporacions locals. I que en lloc d’aixecar fronteres, incrementi els recursos del Fons de Co-operació Local de Catalunya i del Pla únic d’obres i serveis. Fets no pa-raules.

El nou Govern de Catalunya ha de reconèixer que la més urgent de les seves decisions és afrontar l’emergència social que viu el país i exer-cir d’atemperador de les dificultats de la ciutadania mitjançant un Pla de Rescat Social. És també un moment d’amenaces per al món local producte de les polítiques de fiscalització, pèrdua de competències i despossessió política dels ajuntaments que ens imposa el PP amb la LRSAL, de manera que el nou govern ha de tramitar de forma urgent la Llei de Governs Locals de Catalunya per establir un model propi de l’Administració local de Catalunya, que superi les recents reformes esta-blertes. Una nova arquitectura institucional que clarificarà l’organització territorial, eliminarà la situació actual de solapament i excés d’adminis-

tracions. Amb un doble nivell bàsic administratiu: d’una banda, la Ge-neralitat, i la seva descentralització en vegueries, i de l’altra, els muni-cipis, reconeixent els ajuntaments com a govern del país. Els consells comarcals restarien com a òrgans de mancomunitat de serveis per als ajuntaments. Finalment el govern, ha de resoldre urgentment els deutes pendents amb els ajuntaments: beques menjador, convenis de serveis socials, finançament de les escoles bressol, escoles de música i arts es-cèniques, llei de barris, posar en marxa els mecanismes de concertació que ha eliminat com el PUOSC, actualitzar el Fons de Cooperació Local dotant-lo de majors recursos i presentar una llei de finances locals per a garantir la sostenibilitat econòmica i dels serveis públics municipals.

La Generalitat s’ha de fer càrrec de les atribucions que hi té delega-des, per tal que els ajuntaments no es vegin obligats a dedicar una part dels seus ingressos a donar cobertura als seus ciutadans en una sèrie de serveis (principalment, a les àrees de Benestar i Serveis So-cials), per als quals no tenen recursos; o bé si els vol delegar als mu-nicipis, que ho faci acompanyant-los amb les corresponents partides pressupostaries.

També ha de deixar de ser una administració morosa i pagar “quan

toca” perquè els elevats deutes de la Generalitat provoquen fins a tal punt un desequilibri a les arques municipals que alguns ajuntaments han presentat denúncies als tribunals per intentar cobrar-les. Una si-tuació lamentable perquè mentre es crida el mantra de “amb la inde-pendència tindríem diners” es malbaraten recursos en promocionar la independència.

El principal repte del nou Govern de la Generalitat és deixar de ser una administració ploranera i gestionar els recursos amb seny.

En el moment de tancar aquesta edició, no s’havia rebut a temps la res-posta del grup parlamentari de la CUP.

NECESSITEM QUE EL NOU GOVERN DE CATALUNYA PAGUI ELS SEUS DEUTES I NO CENTRIFUGUI LES SEVES PRÒPIES RESPONSABILITATS A LES CORPORACIONS LOCALS

ÉS UN MOMENT D’AMENACES PER AL MÓN LOCAL PRODUCTE DE LES POLÍTIQUES DE FISCALITZACIÓ, PÈRDUA DE COMPETÈNCIES I

DESPOSSESSIÓ POLÍTICA DELS AJUNTAMENTS QUE ENS IMPOSA EL PPLluís MorenoSecretari de Política Municipal ICV

Xavier Garcia AlbiolPresident del grup parlamentari del PPC

Miguel-Ángel IbáñezDiputat provincial i regidor de C’s a Gavà

EL PRINCIPAL REPTE DEL NOU GOVERN DE LA GENERALITAT ÉS DEIXAR DE SER UNA ADMINISTRACIÓ PLORANERA I GESTIONAR

ELS RECURSOS AMB SENY

PARTITS POLÍTICS


RACÓ DE L’ASSOCIATENTRA EN FUNCIONAMENT EL PRIMER ESPAI CANÍ DE MOLLERUSSA

L’espai caní de Mollerussa ha entrat en funcionament aquest ge-ner després d’uns mesos d’obres d’arranjament. Es tracta d’una parcel·la d’uns 800 metres quadrats, el particular de la qual ha arribat a un acord de cessió amb l’Ajuntament de Mollerussa a canvi de bonificacions en l’IBI. En aquesta zona d’esbarjo, que està tancada i compta amb bancs per seure i una font perquè puguin beure els animals, els propietaris poden deixar anar els seus gossos lliurement sempre que no entrin en conflicte amb altres animals.

La idea de fer un espai caní a Mollerussa va sorgir amb l’entrada en vigor de l’ordenança d’animals que obliga als veïns que tenen gossos a portar-los lligats per la població. Al seu dia, l’equip de govern ja va dir que si l’espai caní que ara ha entrat en funciona-ment resulta exitós estudiaran la possibilitat de fer-ne un altre en una altra zona de Mollerussa.

A l’entrada del recinte hi ha instal·lat un panell amb la normativa d‘ús on hi figuren indicacions com no deixar entrar gosses en zel, portar els animals lligats la primera vegada que hi entren fins que s’hi acostumen, o que els animals duguin el xip identificatiu i la targeta sanitària.

ES CONSTITUEIX LA COMISSIÓ GESTORA DEL NOU MUNICIPI DE MEDINYÀ

La consellera de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Meritxell Borràs, va presidir el 16 de gener la sessió pública extraordi-nària de constitució de la comissió gestora municipal de Medinyà (El Gironès). En la seva intervenció, la consellera Borràs va remarcar que la creació d’aquesta comissió gestora “és un pas més per a assolir la normalitat i perquè Medinyà pugui tornar a ser el que ja havia estat, un municipi”. En aquest sentit, Borràs va recordar que l’any 1972, el mu-nicipi es va annexionar a Sant Julià de Ramis per un decret franquista i va aplaudir “la perseverança dels vilatans, que ha permès restituir aquest greuge i fer realitat el somni dels veïns de convertir Medinyà en el municipi 222 de la demarcació de Girona i el 948 de Catalunya”. Meritxell Borràs també va destacar que la divisió territorial i adminis-trativa d’un país “ha de respondre a criteris racionals i d’optimització de recursos”, però que per sobre hi ha “els sentiments de pertinença de la gent, que són els que sustenten una divisió del territori eficient i productiva, com és el cas de Medinyà”. La consellera de Governació també ha posat en valor les facilitats que ha posat Sant Julià de Ra-mis en tot el procés. La presidenta de la comissió gestora és Montserrat Garcia. Aquesta comissió funcionarà fins que es constitueixi el consistori en les prope-res eleccions municipals.

COL·LABORA AMB AQUESTA SECCIÓ:

Foto: ACN


@ajcassa obre un perfil a twitter per l’èxit del seu whatsapp, que ha evitat robatoris

@Ajargentona mostra el consum d’energia dels equipaments

L’Ajuntament de @VilassardeMar estalvia 300.000 euros en el servei de neteja

Guia digital amb horaris dels conjunts monumentals i museus a #AltEmpordà

El servei d’emprenedoria de #Banyoles promou la creació de 233 negocis en 6 anys

Tweets#municipisenpositiu

Llicenciada en Geografia i Història i di-plomada en Magisteri, Anna Erra, la nova alcaldessa de Vic des de les eleccions municipals de l’any passat, va exercir de mestra durant 21 anys a la seva ciutat na-tal abans de fer el salt a la política local com a regidora el 2007. El seu pas per la docència, amb un continu contacte amb la gent jove, i la seva experiència de re-gidora durant dos mandats (del 2007 al 2011) l’han anat forjant fins a exercir el mà-xim càrrec electe en una ciutat i conèixer de ben a prop les inquietuds ciutadanes. I, sens dubte, l’ha ajudada malgrat les di-ferències entre ambdues responsabilitats. “Possiblement a priori pot semblar que la professió de mestra amb la d’alcaldessa estan un pèl allunyades, però realment en política és essencial la pedagogia i en ex-tensió l’educació. Una de les meves inqui-etuds és poder contribuir en una societat més justa i equitativa, ja que tinc una gran estima a la ciutat”, confessa.

D’un caràcter dominat per l’optimisme, Anna Erra creu que en qüestions de servei a la ciutadania de solucions sempre n’hi ha, malgrat patir situacions d’estreteses econòmiques. “Cal tenir una mirada positi-va davant les coses i trobar aquella mirada constructiva que ha de fugir del victimis-me. De fet, des de la presidència de l’àrea Social (la seva antiga responsabilitat) s’ha treballat en xarxa entre el sector públic i el privat, doncs és necessària aquesta com-plicitat i d’aquesta manera trobar resposta als problemes”, comenta. Durant aquests

anys, i malgrat les retallades en inversi-ons, des de l’Ajuntament es va fer un gran esforç de contenció econòmica intentant, dia rere dia, que l’àrea social –atenció a les persones– no quedés afectada ne-gativament. “Des de les regidories que jo vaig encapçalar sempre hem defensat una gestió sostenible i eficient, però sense perdre de vista les necessitats reals dels vigatans i les vigatanes”, afegeix.Ara, amb un coixí una mica més ple,

l’Ajuntament de Vic va aprovar aquesta mes de gener el pla d’inversions per als pròxims quatre anys que ascendeix a 19,2 milions d’euros. D’aquesta manera, el Pla d’Acció Municipal es basa en dos eixos: convivència i progrés. Convivència entesa com atenció a la persona amb múltiples projectes, com per exemple una nova bi-blioteca al sud de Vic. I progrés entès com la capacitat de la ciutat per innovar i im-plementar acciones pioneres. I Anna Erra recorda que “Vic és l’únic municipi que no és capital de província que disposa d’una universitat pròpia”. Un centre que el darrer curs va incrementar en un 42% el nombre de matriculats de nou accés en títols ofi-cials.

Anna Erra (CDC). Alcaldessa de Vic

“SEMPRE HEM DEFENSAT UNA GESTIÓ SOSTENIBLE I EFICIENT”

Alcalde: Anna Erra (CDC)Professió: ProfessoraHabitants: 42.498Pàgina web: www.vic.catSou alcalde: 47.003,05 €Sou regidors: Al web de l’Ajuntament poden constultar-se totes les retribucions dels regidors

@AjBadalona consulta els comptes als veïns

L’Ajuntament de @Tortosa estrena arxiu digital sobre el patrimoni documental de la ciutat

#MUNICIPISENPOSITIU

“Cal tenir una mirada positiva davant les

coses i trobar aquella mirada constructiva que ha de fugir del

victimisme”

la descentralització comporta guanys de benestar pels individus, perquè comporta un millor encaix entre les demandes dels ciuta-dans i l’oferta de béns i serveis que proveeix l’administració.

Altres aspectes positius de la descentralització és que permet una millor rendició de comptes dels polítics cap als ciutadans, ja que la proximitat a la ciutadania facilita que aquesta pugui tenir una millor informació i exercir un millor control sobre els polítics. De fet, hi ha estudis que corroboren que en un context de descentralitza-ció tots aquests factors generen una menor corrupció. Una altra de les virtuts és que la descentralització implica una fragmentació de l’administració pública, la qual cosa pot portar a processos de competència entre les diferents unitats administratives, i la compe-tència genera eficiència i alts incentius a la innovació.

Val a dir, però, que la descentralització pot tenir també inconveni-ents com és el fet que s’incrementin els nivells de despesa pública per l’existència de possibles duplicitats, augment de la burocràcia, i també possible il·lusió fiscal. Aquest darrer element es genera, sobretot, quan els governs subcentrals es financen mitjançant transferències. Un altre aspecte cabdal, sobretot pel que fa a Ca-talunya, és la limitació que suposa l’actual fragmentació del mapa municipal, on la gran majoria de municipis no tenen ni els recursos ni la dimensió demogràfica suficients per exercir noves responsa-bilitats. En aquest sentit, la cultura del nostre país fa difícil pensar en adoptar mesures de reforma dràstica del mapa municipal per reduir radicalment el nombre de municipis. Hi ha altres tipus de so-lucions que permetrien atribuir noves competències locals sense necessitat de fusionar municipis, com la cooperació municipal a través de constitució de mancomunitats o que algunes competèn-cies siguin assumides per administracions locals de segon nivell.

A partir de tot aquest argumentari, sembla evident que si Catalu-nya esdevé un nou estat, la seva estructura organitzativa s’haurà de reformar per dos motius. D’una banda, perquè tal i com s’ha comentat, l’experiència d’altres països i la teoria econòmica avalen que la descentralització té molts més avantatges que inconveni-ents. D’altra banda, perquè el nou Govern de la Generalitat haurà d’assumir tot un conjunt de competències pròpies d’un Estat que ara no té, cosa que implica que si no es descentralitzen competèn-cies cap als governs locals hi haurà un gran desequilibri de poder polític entre els dos nivells d’administració. En un nou Estat català és evident que pel bé de la democràcia i del benestar dels ciuta-dans, els governs locals han de tenir un paper molt més rellevant.


Un dels aspectes a reconsiderar en una Catalunya independent és el model d’organització territorial de l’administració pública. Per tractar aquest tema és molt útil analitzar els països que poden ser models de referència. Es tracta de països com Àustria, Bèlgica, Di-namarca, Suècia o Suïssa, similars a Catalunya en termes econò-mics i de població. Tots ells tenen en comú que són països d’èxit, competitius, exportadors, amb salaris elevats, alts nivells de recer-ca i baixos nivells de desigualtats socials. També presenten taxes d’atur reduïdes i un estat del benestar molt desenvolupat. Però, a més, tots tenen una altra característica comuna i és que són paï-sos altament descentralitzats. Si es pren com a indicador del grau de descentralització el percentatge de depesa que gestiona cada nivell de govern, es constata que de mitjana, la despesa del go-vern central representa, aproximadament, la meitat de la despesa total. Les principals competències descentralitzades són les vin-culades a l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials).

Des del punt de vista de la teoria econòmica està més que de-mostrat que la descentralització genera guanys de benestar als ciutadans. Això es degut al fet que els governs subcentrals a l’estar més propers als ciutadans són els qui millor coneixen les seves preferències i necessitats i, per tant, poden adaptar millor els serveis que presten a aquestes preferències i necessitats. A més, la provisió centralitzada és sempre uniforme i homogènia en tot el territori, mentre que els governs subcentrals poden oferir di-ferents nivells de serveis i, d’aquesta manera, donar satisfacció a les demandes diferenciades entre els diferents territoris. Per això

ELS GOVERNS LOCALS EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT

Pel bé de la democràcia i del benestar dels ciutadans, en un nou Estat català els governs locals han de

tenir un paper molt més rellevant

Els països que es poden considerar ‘model’ per a una Catalunya

independent tenen dues característiques fonamentals: són

països d’èxit i són altament descentralitzats

Marta EspasaUniversitat de Barcelona

OPINIÓ

ACTUALITAT


ACM 369 febrer 2016

Documents

Transcript of ACM 369 febrer 2016