ACORDS DE GOVERN DE 12 DE JULIOL DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA........................................................................... 1 DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES ......................... 1 DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA......................................................................................... 8 DEPARTAMENT D’INTERIOR .......................................................................................... 8 DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES ................................................................ 11 DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES.................... 27 DEPARTAMENT DE CULTURA...................................................................................... 27 DEPARTAMENT DE SALUT ........................................................................................... 57 DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA........................................ 58 DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA................................................................ 60 DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE..................................................... 63 DEPARTAMENT D’UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ .. 66

1

ACORDS DE GOVERN DE 12 DE JULIOL

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA • El Govern ha acordat renovar a la societat Ràdio i Televisió de la Catalunya

Nova, SL la concessió de l'emissora de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència a Valls (103.2 MHz).

La societat Ràdio i Televisió de la Catalunya Nova, SL, ja havia obtingut, l’any 1983, l’adjudicació provisional d’emissora de freqüència modulada de tipus comercial, a la localitat de Valls. Posteriorment, a l’any 1993, se li va atorgar per un període de 10 anys, la concessió de l’emissora de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència a Valls (103.2 MHz). En aquest sentit, i atès que la societat Ràdio i Televisió de la Catalunya Nova, SL, ha presentat la documentació necessària per a la tramitació de la renovació de la seva concessió, i donat que no presenta cap de les causes que impedeixen la seva renovació, el Govern ha acordat renovar per un termini de deu anys, la concessió de la societat Ràdio i Televisió de la Catalunya Nova, SL, per a la prestació del servei de radiodifusió sonora en ones mètriques amb modulació de freqüència a la localitat de Valls (103.2 MHz).

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

• El Govern ha aprovat el Decret d'aprovació del Reglament pel qual es regula

el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials.

La Llei de política territorial de l'any 1983 promou una sèrie d'instruments de planificació territorial per a l'assoliment dels seus objectius i, en concret, preveu quatre figures de planejament: el Pla territorial general de Catalunya, els plans territorials parcials, els plans territorials sectorials i els plans directors territorials.

El Pla territorial general ha d'ésser l'instrument que defineixi els objectius d'equilibri territorial d'interès general per a Catalunya i, a la vegada, ha d'ésser

2

el marc orientador de les accions que emprenguin els poders públics per crear les condicions adequades per atreure l'activitat econòmica als espais territorials idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants independentment de l'àmbit territorial on visquin. El Pla ha d'ésser també l'instrument que defineixi els objectius per aconseguir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l'equilibri territorial i la preservació del medi ambient. Les propostes i les determinacions del Pla territorial general han d'afavorir la concreció i l'especialització de les polítiques sectorials i alhora establir un marc global de referència i coordinació per a aquestes polítiques. Aquestes directrius han d'ésser concretades pels plans d'àmbit territorial menor. Així, el Pla territorial general estableix un seguit de determinacions que han de contenir els plans territorials parcials: d'una banda, la proposta de models d'assentament, amb la finalitat d'aconseguir l'objectiu d'equilibri territorial, i, de l'altra, un seguit de directrius en virtut de les quals caldrà la formulació, o bé la revisió, de plans territorials sectorials. D'altra banda, la Llei per la qual s'aprova el Pla territorial general de Catalunya de l'any 1995, modificada l'any 2001 per tal de reconèixer l'Alt Pirineu i Aran com a àrea funcional de planificació, estableix com a àmbits d'aplicació dels plans territorials parcials de Catalunya l'àmbit Metropolità, l'àmbit de les comarques gironines, l'àmbit del Camp de Tarragona, l'àmbit de les Terres de l'Ebre, l'àmbit de Ponent, l'àmbit de les comarques centrals i l'àmbit de l'Alt Pirineu i Aran. La Llei determina que el procediment d'elaboració i tramitació dels plans territorials parcials s'ha d'establir mitjançant reglament. En el moment actual, aquest requisit es compleix per als àmbits Metropolità, de Ponent, de l'Alt Pirineu i Aran i de les Terres de l'Ebre mentre que la resta d'àmbits, és a dir, les comarques gironines, el Camp de Tarragona i les comarques centrals, es troben, encara, mancats de reglament d'elaboració. A més, el renovat impuls que el Govern ha donat al planejament territorial amb la creació del Programa de Planejament Territorial adscrit a la Secretaria per a la Planificació Territorial i la necessitat de regular i homogeneïtzar determinats aspectes no inclosos en les disposicions esmentades, fan convenient l'aprovació d'un nou reglament de caràcter general.

Així mateix, malgrat que la Llei de 1983 contempla la possibilitat que els plans territorials parcials es puguin elaborar pels ens locals de la zona afectada, fins el moment present ni els ens locals ni el Govern han fet ús d'aquesta alternativa. Tot el contrari, els acords de Govern de 22 de gener i 19 de març de 2002, van encomanar l'elaboració del Pla territorial parcial de les

3

comarques gironines, del Pla territorial parcial del Camp de Tarragona i del Pla territorial parcial de les comarques centrals al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. També els reglaments dels Plans territorials parcials de Ponent, l'Alt Pirineu i Aran i el de les Terres de l'Ebre preveuen la seva elaboració pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques. I el reglament del Pla territorial parcial de l'àmbit Metropolità determina que correspon la seva elaboració al Departament de Política Territorial i Obres Públiques mitjançant la Comissió d'Ordenació Territorial Metropolitana.

Tot i aquesta situació, el Govern ha aprovat avui el Reglament pel qual es regula el procediment d'elaboració, tramitació i aprovació dels plans territorials parcials. El present Decret estableix el procediment a seguir per a l'aprovació dels plans com ho disposa la Llei de Política Territorial, és a dir, preveient que l'exercici d'aquesta competència pot correspondre, indistintament, a l'administració autonòmica o a les entitats locals. Perquè les entitats locals puguin exercir aquesta iniciativa cal com a mínim l'acord dels dos terços dels municipis afectats i que aquests representin els dos terços de la població de l'àmbit Així mateix, és voluntat del Govern que el procés de planificació es produeixi amb la màxima participació del conjunt d'agents socioeconòmics i de la ciutadania en general. Tenint en compte aquesta voluntat, el present Decret preveu una molt àmplia participació institucional i social en diferents moments de l'elaboració dels plans, tant abans de la seva aprovació inicial com amb posterioritat a aquesta. A tall d'exemple, el Reglament estableix que en el procés d'elaboració de l'avantprojecte, s'han de consultar els Departaments de la Generalitat, els ens locals, les institucions i consorcis de desenvolupament territorial i les entitats i organitzacions vinculades professionalment o socialment al territori. Així mateix, es poden promoure debats públics i reunions de treball en què es faciliti l'expressió d'idees, propostes i objectius amb relació als plans. Finalment, i d'acord amb la normativa comunitària, aquest Decret té en compte que en el procés d'elaboració i tramitació dels plans territorials parcials cal incorporar l'avaluació ambiental establerta en una Directiva de 2001, relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, en els termes establerts en aquesta mentre.

• El Govern ha acordat la suspensió de l'adopció de la resolució definitiva de la modificació puntual del Pla general metropolità al sector de la Floresta de Sant Cugat del Vallès.

L'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès ha tramitat la modificació puntual del

4

Pla general metropolità al sector de la Floresta que comporta una modificació d'espais lliures. Aquesta modificació té com a objectiu establir una millor relació entre el teixit urbà i la morfologia i vegetació de l’emplaçament, donar entitat a la trama viària del teixit urbà i replantejar-ne l’estructura residencial unifamiliar. De conformitat amb la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, modificada per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, les modificacions de pla general no resoltes definitivament a la seva entrada en vigor, que alterin la classificació o qualificació urbanística del sòl no urbanitzable han de ser objecte d'avaluació ambiental. Per altra banda, han de ser objecte també d'avaluació ambiental els instruments de delimitació del sòl urbanitzable no delimitat que es trobin en les mateixes circumstàncies. En aquest cas, la modificació de Pla general metropolità en tràmit preveu, entre altres determinacions, la classificació com a sòl urbà de terrenys actualment classificats com a sòl no urbanitzable i com a sòl urbanitzable no delimitat. Per tant, previ a la resolució definitiva, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès haurà d’elaborar un informe ambiental que, juntament amb l’expedient urbanístic, s’ha de sotmetre a informació pública i posterior avaluació ambiental. Així doncs, el Govern ha acordat avui suspendre la resolució definitiva de la modificació del Pla general metropolità al sector de la Floresta, de Sant Cugat del Vallès, promoguda i tramesa per l'Ajuntament, fins que el document sigui sotmès a avaluació ambiental, d'acord amb el que preveu la Llei d’urbanisme.

• El Govern ha acordat l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla

general d'ordenació urbana de Sabadell pel canvi d'ubicació del Centre d'Atenció Primària de la Concòrdia a la plaça de Sant Agustí.

El Pla General d’Ordenació de Sabadell, aprovat definitivament el 31 de juliol de 2000, qualifica la destinació del sòl de la plaça Sant Agustí com a places i jardins urbans. Així, amb la modificació aprovada avui s'intercanvien les qualificacions urbanístiques a fi de permetre la construcció del futur centre d’atenció primària de la Concòrdia a la plaça Sant Agustí (qualificació sanitària assistencial), qualificant part del sòl del carrer Mauritània com a places i jardins urbans. També s’augmenta l’edificabilitat de l’equipament sanitari assitèncial d’acord amb el programa funcional previst per la població assistida.

El CAP Concòrdia es construirà sobre una superfície de 1.400 m2 i abastarà

5

una població de referència de més de 14.000 habitants. És previst que entri en funcionament el desembre de 2007 i suposarà una inversió de 1.844.133,70 €.

• El Govern ha acordat declarar l'ocupació urgent dels béns afectats

d'expropiació per les obres del projecte bàsic i d'execució MG-03047 "Millora local. Ponts i estructures. Eixamplament i millora del pont sobre el riu Daró a la carretera GI-644,PK 7,600 al PK 8,020. Tram: Serra de Daró".

La carretera GI-644 és la carretera que va des de Serra de Daró a Ullastret i la Bisbal d’Empordà. Prop del nucli de Serra de Daró es troba el pont de la carretera GI-644, que passa sobre el riu Daró.

El pont actual té una amplada de 6 metres, però descomptant les barreres de seguretat només queden útils 5,6 metres que sols permeten la formació de dos carrils de 2,8 metres, sense la possibilitat de formar voreres pel pas de

6

vianants. A més el pont està situat en un canvi de rasant que produeix una falta de visibilitat per a la conducció.

El pont actual correspon a un projecte de l’any 1911. El pont està format per tres arcs de volta de fàbrica de 10 metres cadascú. Els arcs estan realitzats amb fàbrica de maó ceràmic autòcton i les dues piles també estan formades per fàbrica amb obra de carreus en el contorn. Així, l’estructura té un valor com exemple de la enginyeria del segle passat, que cal respectar. Per tant, les obres previstes aprofitaran les piles, els estreps, i els arcs del pont existent i construiran a sobre un nou tauler amb les dimensions adequades per a la funcionalitat actual de la carretera. El nou pont tindrà una amplada total de 12 metres i estarà format per dos carrils de 3,5 metres, dos vorals de 0,5 metres, dues voreres de vianants d’1,60 metres i l’espai per a la col·locació de les baranes de protecció. A més de l’ampliació del pont les obres inclouen la modificació de la vialitat contigua al pont, amb els elements següents: Construcció d’un tram d’uns 150 metres situat entre el nucli de serra de Daró i el pont. En aquest tram es canvia la rasant i es forma la carretera amb dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1 metre. Construcció d’una rotonda a l’altre costat del pont (en direcció a Ullastret). La rotonda té un radi exterior a la línia blanca, de 20 metres. L’illot central té un radi d’11,5 metres, dels quals els darrers 1,5 metres són trepitjables. La calçada anular de la rotonda estarà formada per dos carrils de 4 metres i un voral interior de 0,5 metres. Formació dels vials que conflueixen a la rotonda. Un dels vials correspon a un tram d’uns 150 metres de la mateixa carretera GI-644 en direcció a Ullastret. Un altre vial correspon a un petit tram del camí d’accés a Mas d’en Casadella. El darrer vial correspon a un tram d’uns 100 metres de la carretera d’accés a Llabià que passa paral·lela al riu. El pressupost de les obres és de 895.086,89 €. El mes de juny es va iniciar la licitació de les obres i està previst que aquestes obres s’adjudiquin el proper mes de setembre i s’iniciïn abans de final d’any, amb un termini d’execució de 6 mesos.

• El Govern ha acordat la realització de diversos estudis.

En concret, s'autoritza el Departament de Política Territorial i Obres Públiques

7

a realitzar els següents estudis: - "Definició d'un sistema d'espais naturals i connectors ecològics en l'àmbit

del Pla Territorial Parcial de les Terres de l'Ebre" per un import de 68.590,00 €.

- "Estudi sobre l'accessibilitat viària a l'àmbit de la plataforma logística del

Delta del Llobregat" per un import de 167.040,00 €. - "Pla Director Urbanístic de les colònies industrials del Llobregat" per un

import de 104.400,00 €.

• El Govern ha designat el senyor Esteve Tomàs i Torrens, com a representant de la Generalitat de Catalunya a la Junta de Govern del Consorci d'Alta Velocitat Barcelona.

• El Govern ha designat el senyor Miguel Ángel Dombriz i Lozano, com a

representant de la Generalitat de Catalunya al Consell d'Administració del Consorci del Transport Públic del Camp de Tarragona.

• El Govern ha nomenat el senyor Esteve Tomàs i Torrens, representant del

Departament de Política Territorial i Obres Públiques al Consell d'Administració de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

• El Govern ha designat el senyor Miguel Ángel Dombriz i Lozano, director del

Programa per a la Mobilitat i Grans Infraestructures, com a vocal representant de la Generalitat de Catalunya al Consell d'Administració del consorci Autoritat del Transport Metropolità.

• El Govern ha pres coneixement de les resolucions del conseller de Política

Territorial i Obres Públiques de 17 i 21 de juny de 2005, mitjançant les quals es declaren d'emergència les obres següents:

- Reparació de danys a la carretera C-32 pk 48,000 al 48,580. Tram: Gavà -

Castelldefels, d'un import aproximat de 70.000,00 €.

- Estructura metàl·lica mecanitzada d'apuntalament per tal de transmetre les espentes horitzontals als nuclis rígids de l'edifici situat al carrer Besòs, 27 del barri de la Teixonera, de Barcelona, d'un import aproximat de 100.000,00 €.

8

DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA • El Govern ha acordat l'adjudicació del concurs per a l'adjudicació del contracte

de constitució d'un dret de superfície per a la construcció i conservació del mòdul de joves del Centre Penitenciari Quatre Camins.

El programa de construcció de nous edificis penitenciaris constitueix una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya, per tal de fer front a les necessitats derivades de l'administració de Justícia a Catalunya, així com per millorar les condicions de la població reclusa. Així doncs, el Govern ha acordat avui adjudicar el contracte de constitució d'un dret de superfície per a la construcció i conservació del mòdul de joves i infraestructura associada, del Centre Penitenciari Quatre Camins, i el seu posterior arrendament a la Generalitat de Catalunya a l'oferta base presentada per Copisa Constructora Pirenaica, SA & Agefred Servicio, SA.

El nou centre penitenciari tindrà una capacitat de 300 places i substituirà l’actual presó de Joves de la Trinitat.

DEPARTAMENT D’INTERIOR • El Govern ha aprovat el decret de creació de l'Observatori de Seguretat Viària

de Catalunya.

La Llei de creació del Servei Català de Trànsit, de l'any 1997, atribueix al Servei Català de Trànsit la funció d'impulsar l'elaboració, cada tres anys, del Pla de Seguretat Viària i els programes inclosos en aquest Pla, els quals han de ser aprovats pel Govern.

Així, el Pla de Seguretat Viària 2005-2007, aprovat pel Govern de la Generalitat en la sessió del dia 28 de desembre de 2004, estableix com una de les finalitats, per a la seva gestió i execució, assegurar el compliment dels objectius i l'avaluació continua del Pla. En aquest sentit, el Pla de Seguretat Viària esmentat, preveu la creació de l'Observatori de Seguretat Viària com a eina de suport al seguiment i a l'avaluació contínua del Pla. A més, ha de nodrir dades sobre l'accidentalitat, la mortalitat i la morbiditat, així com realitzar estudis estadístics de seguretat viària.

En el Pla també es concreten els agents implicats, que són, a més del propi

9

Departament d'Interior per mitjà del Servei Català de Trànsit, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament de Salut.

Així doncs, el Govern ha aprovat avui el decret de creació de l'Observatori de Seguretat Viària de Catalunya que fixa, entre d'altres aspectes, la composició i funcionament d'aquest òrgan col·legiat.

L'Observatori s'adscriu al Departament d'Interior mitjançant el Servei Català de Trànsit, i té per funcions:

- Efectuar el seguiment i l'avaluació contínua dels objectius i les accions

previstos al Pla de Seguretat Viària i de la implementació de les polítiques adreçades a la seguretat viària.

- Recollir i divulgar les dades estadístiques relacionades amb la seguretat

viària.

- Divulgar els informes tècnics relatius a la seguretat viària.

- Impulsar des de tots els àmbits el debat social sobre les polítiques de seguretat viària.

- Col·laborar amb la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària i amb

la Comissió Interdepartamental per a la millora de la seguretat viària en el desenvolupament de les funcions que aquests òrgans tenen atribuïdes en l'àmbit de la millora de la seguretat viària.

Aquest òrgan estarà composat per:

- La persona titular de la Secretaria de Seguretat Pública que exerceix la presidència.

- La persona titular de la Direcció General de Carreteres del Departament de

Política Territorial i Obres Públiques que exerceix la vicepresidència.

- La persona titular de la Direcció del Servei Català de Trànsit.

- La persona titular de la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut.

- En qualitat de tècnics en matèria de Seguretat Viària:

- Una persona representant de l'oficina del Pla de Seguretat Viària

designada per la persona titular de la direcció del Servei Català de

10

Trànsit.

- una persona representant de la Direcció General de Carreteres, designada per la persona titular d'aquesta unitat directiva.

- una persona representant de la Direcció General de Salut Pública,

designada per la persona titular d'aquesta unitat directiva.

- La secretaria serà exercida per una persona del Servei Català de Trànsit designada pel seu director, amb veu però sense vot.

Finalment, l'Observatori es reunirà com a mínim quatre vegades l'any, en sessió ordinària, i amb caràcter extraordinari, sempre que el seu president o presidenta ho consideri oportú.

• El Govern ha acordat constituir la Comissió de Govern per a la Seguretat i

designar els seus membres.

La Llei d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya de l'any 2003, regula, entre els òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat que integren aquest sistema de seguretat, la Comissió de Govern per a la Seguretat. Aquesta Comissió té per objectiu, d'entre altres, assegurar la coordinació de les actuacions dels Departaments del Govern que afectin la seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments. L'òrgan estarà integrat pel president o presidenta de la Generalitat o, si escau, pel conseller primer o consellera primera, que la presidirà, i pels consellers dels departaments competents en les matèries de seguretat pública, immigració, justícia, protecció de menors, violència de gènere, serveis socials, sanitat, educació, indústria, comerç, consum, turisme, medi ambient i economia i finances, podent ser-hi convocats altres consellers i alts càrrecs del Govern a les sessions, per raó dels assumptes a tractar. El caràcter transversal de la política de seguretat, als efectes de coordinar les actuacions sectorials de tots els departaments del Govern que puguin afectar la seguretat i tenint en compte la possibilitat d'assistència a la Comissió de Govern per a la Seguretat d'altres consellers o conselleres es considera convenient que formin part d'aquesta comissió tots els consellers del Govern de la Generalitat.

11

Així doncs, el Govern ha acordat avui constituir la Comissió de Govern per a la Seguretat, que estarà presidida pel conseller o consellera primer, i integrada, a més, per les persones membres següents: - La persona titular del Departament d'Interior - La persona titular del Departament de Benestar i Família - La persona titular del Departament de Justícia - La persona titular del Departament de Salut - La persona titular del Departament d'Educació - La persona titular del Departament de Treball i Indústria - La persona titular del Departament de Comerç, Turisme i Consum - La persona titular del Departament de Medi Ambient i Habitatge - La persona titular del Departament d'Economia i Finances - La persona titular del Departament de Relacions Institucionals i Participació - La persona titular del Departament de Governació i Administracions

Públiques - La persona titular del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca - La persona titular del Departament de Cultura - La persona titular del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la

Informació - La persona titular del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

• El Govern ha designat com a vocal titular de la Comissió de Control dels Dispositius de Videovigilància de Catalunya, en representació de la Federació de Municipis de Catalunya, la senyora Maria Antonieta Fernández López, i, com a vocal suplent, la senyora Eugènia Revilla Esteve, ambdues advocades dels serveis jurídics de l'esmentada entitat associativa.

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES

• El Govern aprova el Projecte de llei del Pla Estadístic de Catalunya 2005-

2008.

Aquest Projecte de llei del Pla Estadístic de Catalunya 2005-2008, que el Govern de la Generalitat presentarà per al seu debat i aprovació al Parlament, vol continuar el procés de consolidació i enfortiment del sistema estadístic català. D'acord amb els preceptes fixats per la Llei d'estadística de Catalunya vigent, s'estableixen els objectius generals i específics a desenvolupar en el període de vigència del Pla estadístic, així com les activitats estadístiques per desenvolupar-los, les quals, al seu torn, es concretaran en les actuacions incloses en els programes anuals d'actuació estadística que aprova el Govern de Catalunya.

12

El Pla estadístic de Catalunya 2005-2008 s'estructura en cinc eixos estratègics, que són: - Població: agrupa les estadístiques estructurals i de fluxos de la població

catalana, amb especial incidència en el tractament estadístic de les migracions i els reptes de l'estadística de base territorial de la forma més àmplia i exhaustiva possible.

- Cohesió social, medi ambient i sostenibilitat: agrupa les estadístiques i els

indicadors de caràcter social, emfatitzant la producció estadística sobre el medi ambient i la sostenibilitat, i abastant la màxima informació en matèria de la qualitat i les condicions de vida de la població, les relacions laborals i la provisió del serveis educatius i sanitaris

- Comptes i macromagnituds econòmiques: comprèn l'estadística

macroeconòmica, l'activitat dels sectors productius i els conceptes de la demanda agregada de l'economia catalana, fent especial referència a l'evolució conjuntural d'aquesta i els aspectes relacionats amb la nova economia, la productivitat i la competitivitat del sistema econòmic de Catalunya

- Activitats estadístiques instrumentals: cobreixen les prestacions de l'òrgan

estadístic oficial en matèria de coordinació del Sistema estadístic de Catalunya, normalització tècnica, innovacions metodològiques i instruments de base per a la seva producció i difusió estadística, incloent-hi els registres i directoris que faciliten marcs de mostres o la seva explotació estadística.

- Difusió estadística: comprèn essencialment les prestacions de l'òrgan

estadístic oficial en la difusió dels resultats estadístics del conjunt del sistema estadístic català, incloent-hi l'articulació d'un sistema d'indicadors estadístics homogeni, així com les activitats de la promoció i divulgació de l'estadística catalana.

Aquests eixos emmarquen el conjunt d'objectius generals que defineixen els reptes informacionals i instrumentals per assolir durant el seu període de vigència. Així mateix, fixa les activitats estadístiques que s'associen a cada un dels objectius generals, les quals s'identifiquen en termes dels organismes que hi intervenen, els objectius específics que pretenen i els procediments bàsics per assolir-los. En total, el projecte de llei planifica 247 activitats estadístiques identificades de forma normalitzada i segons els objectius que despleguen.

13

En l'àmbit dels objectius informacionals, el Pla estadístic de Catalunya 2005-2008 impulsa decididament la generació de nova o millor informació estadística sobre àmbits insuficientment delimitats per la comptabilitat nacional, a través de la implantació dels comptes satèl·lits, així com l'estimació dels paràmetres clau que afecten la competitivitat, productivitat i internacionalització de l'economia catalana. A la vegada, instaura l'articulació d'un sistema d'indicadors estadístics que permeti conèixer l'evolució demogràfica, econòmica i social del nostre país en termes comparables amb l'Euroregió Pirineus-Mediterrània, amb les regions europees avançades i amb els estats membres de la Unió Europea. En relació amb els reptes de caràcter instrumental, el Pla estadístic fa explícites les innovacions metodològiques que han de procurar l'obtenció de resultats estadístics de qualitat amb la màxima desagregació territorial i la mínima càrrega per a les unitats informants, a partir de l'adopció de nous procediments en l'estimació de petites àrees o en tècniques de la fusió de dades provinents de fonts informatives diverses. Al mateix temps, l'ampliació de la informació estadística abasta els perfils longitudinals de determinats fenòmens mitjançant la implantació de panels de llars o d'empreses, preservant la confidencialitat de les dades individuals a través de l'aprofundiment dels mètodes de control de la revelació estadística en la difusió d'informació. D'altra banda, en matèria de la difusió estadística, es potencia la disponibilitat d'informació estadística amb la màxima desagregació territorial tècnica i jurídicament possible, impulsant l'articulació de sistemes de georeferenciació estadística. Igualment, es preveu augmentar l'accés a la metodologia, definicions i altres aspectes operatius de les activitats estadístiques oficials. Pel que fa al desplegament i l'execució del present Pla estadístic de Catalunya, aquesta Llei inclou, com a criteris de decisió de preferència per a la posada en marxa de les activitats estadístiques, el requisit que a l'hora d'executar-les s'aporti informació significativa per millorar el coneixement de la realitat i per facilitar la presa de decisions, així com la informació de base necessària per a l'elaboració dels indicadors estadístics homologables als utilitzats en el sistema estadístic estatal, europeu i internacional. Paral·lelament i d'acord amb els preceptes de la Llei d'estadística de Catalunya pel que fa al principi de correcció tècnica, el Pla estadístic de Catalunya 2005-2008 estableix els requisits mínims que han de contenir els projectes tècnics de les actuacions estadístiques, els quals han d'estar homologats per l'Institut d'Estadística de Catalunya a fi que es puguin incloure en els programes anuals d'actuació estadística.

14

Tanmateix, aquesta Llei impulsa la transparència i control de les activitats institucionals, estenent l'obligatorietat de formalitzar convenis de col·laboració quan l'execució de les activitats estadístiques preveu la participació de dos o més organismes o institucions. D'altra banda, la Llei reforça les mesures perquè la cessió d'informació estadística s'adeqüi a la normativa del secret estadístic i a la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal, i s'amplien els criteris per a la cessió de les dades estadístiques entre totes les institucions i els òrgans del Sistema estadístic de Catalunya. Per últim, es crea el Registre de Fitxers Estadístics, adscrit a l'Institut d'Estadística de Catalunya, que haurà de contenir la informació que es determinarà dels fitxers amb finalitats exclusivament estadístiques, referits tant a persones físiques com jurídiques, que les institucions i òrgans del Sistema estadístic de Catalunya formin exclusivament per a la realització d'estadístiques d'interès de la Generalitat de Catalunya.

• El Govern ha aprovat un decret de modificació de la composició de la Junta

Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya.

La Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya, creada l'any 1981, està adscrita al Departament d'Economia i Finances.

Des de la seva creació, s'ha anat adequant les funcions de la Junta a la normativa de contractes de les administracions públiques i adaptant la composició de la Junta a la nova organització dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya.

Amb el Decret aprovat avui es modifica la composició de la Junta amb l'objecte de donar entrada com a membres permanents a dos vocals en representació de les organitzacions associatives d'ens locals de Catalunya.

Fins ara, aquests representants només podien intervenir a la Comissió Permanent de la Junta amb ocasió de que es debatessin informes sol·licitats pels ens locals. Aquest Decret, però, no modifica el caràcter voluntari dels informes que puguin sol·licitar els ens locals de Catalunya, però amb la incorporació amb caràcter permanent dels representants de les organitzacions associatives dels ens locals de Catalunya al Ple i a la Comissió Permanent de la Junta Consultiva, es pretén que les problemàtiques específiques de la contractació local tinguin garantida una presència constant en els debats, els informes, les propostes i

15

les recomanacions de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya. En un altre ordre de consideracions, el Decret manté òbviament la possibilitat que un representant de l'entitat local específica que hagi demanat l'informe de la Junta Consultiva pugui assistir, en aquest cas amb veu i sense vot, a la reunió en què es debati l'aprovació de l'informe.

D'altra banda, s'aprofita l'aprovació d'aquest Decret per adequar la denominació de dos departaments de l'Administració de la Generalitat, que l'han canviat en el curs de l'any 2004. Es tracta dels Departaments d'Ensenyament i de Sanitat i Seguretat Social, que han passat a denominar-se d'Educació i de Salut, respectivament.

Així, la nova composició del Ple de la Junta Consultiva de Contractació és la següent:

- President/a: el/la secretari/ària general del Departament d'Economia i Finances.

- Vicepresident/a: el/la secretari/ària general del Departament de Política

Territorial i Obres Públiques. - Vocals:

- Per raó del càrrec:

El/la director/a de Serveis del Departament d'Economia i Finances.

El/la director/a de Serveis del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

L'interventor/a general de la Generalitat de Catalunya o l'interventor/a en qui delegui.

El/la director/a del Gabinet Jurídic o l'advocat o advocada del Gabinet en qui delegui.

El/la cap de la Secretaria Tècnica de la Comissió Central de Subministraments de la Generalitat"

- Per designació:

Un/a vocal en representació de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya, designat pel conseller d'Economia i Finances, a proposta d'aquesta organització.

Dos/dues vocals en representació de les organitzacions que agrupen empreses afectades pels contractes de

16

subministraments i pels contractes de consultoria i assistència i de serveis, designats pel conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta d'aquestes organitzacions.

Un/una vocal en representació de cadascun dels Departaments de la Generalitat de Catalunya, nomenat pel conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta del conseller respectiu.

Dos/dues vocals en representació de les organitzacions associatives d'ens locals de Catalunya, designats pel conseller o consellera d'Economia i Finances, a proposta d'aquestes organitzacions.

Secretari/ària: el/la cap de la Secretaria Tècnica de la Junta Consultiva, d'acord amb el que estableix l'article 15 del present Decret.

• El Govern ha acordat autoritzar un conveni de col·laboració entre

l'Administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de la Presidència, el Consell Català de l'Esport i l'Institut Català de Finances per a la creació del programa de desenvolupament d'instruments financers per al finançament del món de l'esport.

Entre els objectius del Pla de Govern de la Generalitat de Catalunya que ha aprovat el Govern de la Generalitat per al període 2004-2007 figura la d'impulsar la creació d'un programa de desenvolupament d'instruments financers per al finançament del món de l'esport. En aquest sentit, la concreció d'aquest programa es tradueix en el que ha de ser un sistema per al finançament d'equipament esportius.

D'altra banda, el Govern de la Generalitat va aprovar el propassat mes de maig el Pla director d'instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). El PIEC preveu la construcció de 604 instal·lacions fins al 2011 repartides per tot el territori català, 300 de les quals estaran enllestides durant la primera etapa del Pla director, que compren el període 2005-2008. Els programes d’actuació del PIEC afectaran al conjunt de les 41 comarques catalanes i se’n beneficiaran més de 600.000 usuaris, un deu per cent dels ciutadans. D'acord amb això, el Departament de la Presidència, el Consell Català de l'Esport i l'Institut Català de Finances tenen la intenció de col·laborar per tal de potenciar les inversions per a la construcció, ampliació, remodelatge i condicionament d'instal·lacions i equipaments esportius incloses en el Pla director d'Instal·lacions i Equipaments Esportius de Catalunya (PIEC).

17

Tanmateix, el Consell Català de l'Esport té previst subvencionar parcialment la construcció d'equipaments esportius conjuntament amb els propis Ajuntaments i les pròpies Diputacions provincials.

Per la seva banda, l'Institut Català de Finances vol col·laborar en la construcció d'aquests equipaments mitjançant bestretes de subvencions que ha d'atorgar el Consell Català de l'Esport, i mitjançant la concessió de finançament als ajuntaments intervinents en els projectes de construcció referits.

Així doncs, el Govern de la Generalitat ha autoritzat avui la signatura d'un conveni de col·laboració per a la creació d'un programa de desenvolupament d'instruments financers per al finançament del món de l'esport, i aprovar el seu contingut. Per al d'assolir aquestes finalitats aquest programa preveu un finançament que atorgarà l'Institut Català de Finances en un doble vessant: per una banda mitjançant préstecs a les entitats que proposi el Consell Català de l'Esport, i en concepte de bestretes de subvencions, i per altra banda, mitjançant finançament que se'ls atorgui als ajuntaments implicats. En aquest conveni de col·laboració s'estableixen, doncs, les condicions del programa de finançament d'inversions en instal·lacions i equipaments esportius inclosos en el PIEC, dins del marc d'actuació, per una banda, de la Secretaria General de l'Esport del Departament de la Presidència i del Consell Català de l'Esport, i, per l'altra, dels ajuntaments on radiquin aquells.

A tal efecte aquest Programa es desdobla en dues línies, de manera que per una banda es destinarà un import màxim de 160 M€ a bestretes de subvencions per inversions del Consell Català de l'Esport, i per l'altra es destinaran uns altres 160 M€ per atorgar finançament als ajuntaments que participin en la construcció d'equipaments esportius.

Pel que fa a les condicions dels préstecs, amb caràcter general, la quantia màxima no podrà excedir el 33% del pressupost de l'obra subvencionable i el període d'amortització global dels préstecs serà de 17 anys amb un màxim de 3 anys de carència.

Es podran acollir a aquestes línies de préstecs les corporacions locals i també, pel que fa a les bestretes de subvenció del Consell Català de l'Esport, les entitats inscrites o adscrites al Registre d'entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

18

En funció dels compromisos assumits, el Consell Català de l'Esport subvencionarà, durant el termini d'amortització dels préstecs, a les entitats que hagin estat finançades per l'Institut Català de Finances. Les subvencions procedents en el marc del present conveni es concediran per l'òrgan competent del Consell Català de l'Esport i s'abonaran directament a l'Institut Català de Finances.

Finalment, aquestes operacions es tramitaran de la següent manera:

- bestreta de subvenció: el Consell Català de l'Esport lliurarà als interessats els impresos de sol·licitud dels préstecs, que hauran de ser emplenats.

- operacions de finançament amb els ajuntaments: seguiran la tramitació

ordinària de qualsevol operació de l'Institut Català de Finances. L'Institut Català de Finances exigirà l'informe favorable d'elegibilitat i viabilitat tècnica abans d'iniciar els tràmits corresponents i presentar l'operació a la seva aprovació.

• El Govern ha acordat la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'Agència

de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i l'Institut Català de Finances (ICF) per al finançament de les matrícules de les universitats del sistema universitari català.

La Llei de creació de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca de l'any 2001 estableix que l'AGAUR ha de dur a terme d'una manera descentralitzada la gestió de d'ajuts universitaris amb l'objectiu d'assolir la igualtat d'oportunitats. Per la seva banda, l'Institut Català de Finances és l'instrument principal de la política de crèdit públic de la Generalitat i el principal col·laborador de l'Administració en l'exercici de les seves competències. Tant l'ICF com l'AGAUR han manifesta la seva intenció de col·laborar per tal de potenciar l'esforç de foment de la Generalitat de Catalunya en la formació universitària de les noves generacions. Per fer-ho posible, volen establir un sistema de finançament a tipus d'interès preferencial que, mitjançant préstecs, serà concedit per l'ICF i gestionat en la seva totalitat per l'AGAUR.

19

Així doncs, el Govern de la Generalitat ha acordat avui autoritzar la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca i l'Institut Català de Finances per al finançament de les matrícules de les universitats del sistema universitari català, i aprovar el seu contingut. Amb aquest conveni, l'ICF obrirà una línia de finançament de fins a 6.000.000 € que anirà destinada a finançar les matrícules dels alumnes de les universitats que formen part del sistema universitari català durant el curs 2005-2006. Es podran beneficiar del finançament de l'ICF, els alumnes de primer i segon cicle i de doctorat que es matriculin a les universitats del sistema universitari català que sol·licitin a l'AGAUR l'ajut de pagament fraccionat de la matrícula pel curs 2005-2006. L'AGAUR s'encarregarà, en nom i per compte de I'ICF, de la gestió dels contractes de préstecs amb els alumnes de les universitats del sistema universitari català, tant de l'aprovació d'atorgament, com del desemborsament i cobrament dels préstecs. Pel que fa a les condicions dels préstecs, cal dir en primer lloc que l'ICF finançarà el 100% del preu de la matrícula, desemborsant els préstec directament a la universitat, prèvia sol·licitud de I'AGAUR. L'import del préstec desemborsat per I'ICF s'aplicarà per l'AGAUR al pagament de la matrícula, però fins que no es realitzi l'amortització total del préstec per part del alumne, la matrícula no es considerarà liquidada i l'alumne no adquirirà els drets acadèmics. El termini d'amortització serà com a màxim de 10 mesos, per a les matrícules anuals de primer i segon cicle, i doctorats, i com a màxim de 5 mesos, per les matrícules semestrals de primer i segon cicle, el préstec s'amortitzarà mensualment, no es cobrarà comissió d'estudi ni d'obertura i l'amortització anticipada no tindrà penalització. Finalment, el tipus d'interès per les matrícules anuals i de primer semestre serà fix i igual a 2'82% anual. El tipus d'interès en les matrícules que es formalitzin a l'any 2006, corresponent al segon semestre del curs 2005-2006, també serà fix i igual a I'EURIBOR a 1 any fixat el 31 de gener de 2006 més 0,75 punts.

• El Govern ha acordat autoritzar els representants de la Generalitat de Catalunya en els òrgans de govern del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre a aprovar la formalització d'una operació de finançament.

20

La batalla de l'Ebre de l'any 1938 va esdevenir un fet cabdal per la història de Catalunya i d'Espanya. Al llarg de 115 dies, es van produir els enfrontaments més cruents de tota la Guerra Civil i es va decidir la sort d'aquell conflicte en favor dels militars sollevats. Així, el Govern de la Generalitat va acordar el desembre de l'any 2002 la seva incorporació al Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre i l'aprovació dels seus Estatuts. Aquest Consorci es constituïa així com a entitat consorciada entre la Generalitat de Catalunya, el Consell Comarcal de la Terra Alta, i els ajuntaments de Batea, Caseres, Corbera d’Ebre, Fatarella, Pinell de Brai i Vilalba dels Arcs, obrint-se a la participació de la resta d’ajuntaments i entitats privades sense ànim de lucre que demanin la seva incorporació. Tanmateix, el propassat mes de maig, el Govern de la Generalitat va aprovar la modificació dels Estatuts del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (COMEBE) acordada per la Junta General d'aquesta entitat, que introdueix canvis en les finalitats de l'ens així com en la seus òrgans. Amb els nous Estatuts, l'objectiu que haurà de dirigir aquest Consorci és la recuperació de la memòria històrica d'aquells esdeveniments, car la batalla de l'Ebre i el territori on va tenir lloc esdevenen testimoni de la història de la Catalunya i l'Espanya contemporània. Així, per dur a terme aquesta tasca de recuperació de la memòria històrica i revalorització del seu llegat patrimonial, el Consorci impulsarà, entre els municipis consorciats, la creació de 5 centres d'interpretació, la recuperació d'espais històrics de la batalla, així com totes aquelles accions o activitats que tinguin com a finalitat el coneixement de la batalla de l'Ebre i dels esdeveniments que la van envoltar. D'aquests 5 centres, ja es troba en funcionament el de Les Veus del Front que va ser inaugurat el passat 18 de març de 2005. Enguany, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre necessita finançar el projecte museogràfic del centre d'interpretació de 115 dies de Corbera d'Ebre. Així doncs, el Govern ha autoritzat avui els representants de la Generalitat en els òrgans de govern del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre a aprovar la formalització d'una operació de finançament per import màxim de 600.000 € per tal de dur a terme el projecte museogràfic del centre d'interpretació de 115 dies de Corbera d'Ebre.

21

El Centre d’Interpretació de Corbera d’Ebre és, per les seves dimensions, el més gran dels cinc que ja s'han programat. Per aquesta raó i per la seva ubicació, a prop del Poble Vell de Corbera, esdevé l’eix vertebrador de tot el discurs expositiu contemplat al projecte i la base de partida de les rutes o itineraris que se’n deriven. L’espai està ubicat en un edifici de nova planta, construït per l’Ajuntament de Corbera d’Ebre, situat al carrer de Freginals d’aquesta població. Les intervencions programades per aquest espai es duran a terme en diferents fases. En una primera fase s’ha habilitat, en una part de la primera planta, la sala de recepció de visitants, punt d’acollida on se’ls proporcionarà tota la informació necessària per poder recórrer les rutes o itineraris dels Espais de la Batalla de l’Ebre. Aquest espai també compta amb un excel·lent mirador al terrat de l’edifici, des d’on es pot contemplar l’entorn natural del complex, que va jugar un extraordinari paper durant la batalla. Al llarg de l’any 2005 es completarà l’actuació a la primera planta de l’edifici amb l’execució del seu projecte museogràfic, basat en el guió encarregat al catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Joan Villarroya, i dedicat a l’explicació de la batalla de l’Ebre des del punt de vista bèl·lic i polític. Sota el títol de 115 dies, aquest centre d’interpretació oferirà al visitant una visió completa del que van significar aquells 115 dies de combats a l’Ebre, tant des del punt de vista de les diferents accions bèl·liques de les ofensives i contraofensives que ambdós exèrcits protagonitzen al llarg d’aquells dies, com des del punt de vista de les conseqüències polítiques que va tenir la batalla, tant durant el seu desenvolupament com després de la derrota republicana. A més, l’exposició comptarà amb una introducció per situar el visitant en la realitat històrica del juliol de 1938.

• El Govern, a proposta del conseller d’Economia i Finances, ha aprovat

autoritzar les següents despeses amb abast plurianual:

- Al Departament d'Educació:

- 4.319.900,13 € per a la signatura d'un conveni amb l'Ajuntament de Mataró per a la nova construcció del CEIP Mataró de 2 línies (redacció projecte, direcció i obres).

22

La construcció d’aquest CEIP s’ha programat per donar sortida a l’augment de la població escolar del municipi de Mataró, que és d’un 13,8% des del curs 2002/03 fins a la darrera preinscripció del curs 2005/2006. La capacitat d’aquest nou centre d’Educació Infantil i Primària serà de fins a 250 alumnes.

- 13.059.000 € per a subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per al tercer curs d’educació infantil (P5) pel curs 2005-06.

El curs 1990/1991 s’inicià l’ajut econòmic per al funcionament de les unitats de segon cicle de l’educació infantil. A partir d’aquí, s’han concedit anualment subvencions als centres docents privats. No obstant això, com que el curs escolar 2004/05 es va iniciar la concertació del primer curs d’educació infantil (P3) i el curs 2005/06 s’ha concertat el segon curs d’educació infantil (P4), només es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions de tercer curs d’educació infantil (P5). La previsió d’unitats de P5 concertades serà de 750.

- 5.299.936 € per portar a terme durant el curs 2005–2006, l’assistència per part de monitors, a alumnes amb dificultats motrius i a alumnes hiperactius de diversos centres docents públics.

Com en anys anteriors, per al proper inici de curs 2005/06, el Govern de la Generalitat considera convenient seguir dotant aquest servei de suport de forma individualitzada, atès que és beneficiós tant per al bon funcionament de l’alumne com pel bon funcionament del grup/classe.

- 5.001.528,81 € per dur a terme la convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions per al finançament de despeses de personal dels serveis de menjador, esbarjo i transport dels centres docents concertats d’educació especial, per al curs 2005-2006.

L'oferta de places escolars gratuïtes de la modalitat de l'educació especial està relacionada amb els serveis de menjador, esbarjo i transport donades les característiques específiques d'aquests alumnes. Així doncs, és convenient que aquests alumnes rebin aquests serveis com a complement de la seva activitat escolar, ja que el Departament d'Educació vol continuar ajudant a les famílies per tal que els infants puguin ser atesos íntegrament.

23

El nombre de monitors de menjador subvencionats el curs 2004/05 ha estat de 769 en el cas dels de menjador, 452 pel que fa als d’esbarjo i 61 de transport. De cara al curs 2005/06, s’ha reduït el nombre d’alumnes per cada monitor (de 10 a 9 alumnes) per tal de millorar el servei de vigilància a l’hora d’esbarjo.

- 1.440.000 € per a la convocatòria de subvencions als centres docents privats concertats, per a l'acollida i aprenentatge de la llengua catalana, a alumnes estrangers de nova incorporació al sistema educatiu.

La previsió de subvencions és de 160 ajuts a raó de 3.600 euros i 120 ajuts a raó de 7.200 euros. La quantia de les subvencions depèn del nombre d’alumnat a atendre.

- 27.725.300,16 € per a l'adquisició de material informàtic, audiovisual i

pel batxillerat científic per als centres docents públics de Catalunya.

El Departament d’Educació vol promoure les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a l’aula com a mesura que faciliti l’evolució cap a una societat del coneixement a Catalunya. Per a la consecució d’aquest objectiu s’han definit 5 grans línies estratègiques d’actuació per impulsar les TIC a l’educació: infraestructures, continguts TIC per a l’educació (informàtics i audiovisuals), suport tècnic als centres docents, formació del professorat i promoció de l’ús particular de les TIC per part del professorat. En les inversions en infraestructura, hi ha dues grans actuacions en marxa: fer arribar Internet a l’aula (passar de l’aula d’informàtica a l’informàtica a l’aula) i subministrar equipaments als centres docents. En la primera, fer arribar Internet a l’aula, s’està fent actuacions a desenes de centres de Catalunya per configurar accessos a Internet des de les aules, fent servir tecnologia de cable tradicional o fent servir tecnologia sense cables (Wifi). En la segona, subministrar equipaments als centres docents, el Departament d’Educació té previst fer inversions fortes per, entre altres, renovar els equipaments TIC. Així, s’ha aprovat una inversió de més de 27 milions d’euros en equipaments TIC per als centres docents i serveis educatius de Catalunya. En resum, el concurs preveu l’adquisició d’uns 500 servidors, més de 13.000 ordinadors de sobretaula, més de 2.600 ordinadors portàtils, 3.500 impressores, 1.000 escànners, 1.500 unitats

24

lectores de DVD, 700 càmeres de fotografia digital, 1.200 càmeres de vídeo digitals, 330 videoprojectors i 177 kits “internet a l’aula”.

- Al Departament d'Interior:

- 3.754.594,12 € per a la renovació del parc mòbil de la Direcció General d'Emergències i Seguretat Civil (5 turismes i 71 vehicles tipus tot terreny 6 vehicles).

Aquest expedient pluriennal forma part d’un pla per a la renovació de la flota de vehicles de la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil que en aquesta legislatura es va iniciar amb els expedients següents :

- Arrendament de 58 vehicles autobombes per un import d’adjudicació

de 21.707.552,18 €

- Arrendament de 3 autoescales per un import d’adjudicació de 2.248.78,64 €

- Adquisició mitjançant rènting de 102 vehicles operatius i auxiliars per

renovar els de més de 15 anys d’antiguitat. Despesa total de 41.423.616 €

- Al Departament de Medi Ambient i Habitatge:

- 586.563 € per a la construcció d'un edifici a la població de Tremp destinat a seu dels serveis comarcals, i 586.656 € per a la construcció d'un edifici a la població de Gandesa destinat a la seu dels serveis comarcals.

El Departament ha iniciat un procés per dotar-se dels locals adients a cadascuna de les comarques i així donar compliment a la Llei de prevenció de riscos laborals i l’Acord de l’Administració de la Generalitat amb els Representants Sindicals de data 28 de juliol de 1999

En el cas concret de la comarca de la Terra Alta, el Departament ha formalitzat amb l’Ajuntament de Gandesa la cessió de domini d’un terreny per edificar-hi un edifici que serà utilitzat com a seu dels serveis comarcals.

El Departament disposa del projecte executiu per a la construcció de l’esmentat edifici i té prevista la tramitació d’un concurs per a l’execució de les obres.

25

La previsió actual és iniciar les obres dins el segon semestre de 2005, amb un termini d’execució estimat de 12 mesos, per tant les obres finalitzaran en exercici de 2006. En el cas concret de la comarca del Pallars Jussà, el Departament ha formalitzat amb l’Ajuntament de Tremp la cessió de domini d’un terreny per edificar-hi un edifici que serà utilitzat com a seu dels serveis comarcals.

El Departament disposa del projecte executiu per a la construcció de l’esmentat edifici i té prevista la tramitació d’un concurs per a l’execució de les obres.

La previsió actual és iniciar les obres dins el segon semestre de 2005, amb un termini d’execució estimat de 12 mesos, per tant les obres finalitzaran en exercici de 2006.

- Al Departament de Treball i Indústria:

- 12.668.544 € al Servei d'Ocupació de Catalunya per a la signatura d'un

conveni ambi el Departament d'Educació per desenvolupar, dins del marc del programa de cases d'oficis, un determinat projecte en el qual participaran 1.200 alumnes.

Les escoles taller i cases d’oficis són projectes adreçats a donar formació ocupacional i pràctica professional en un context d’aprenentatge en producció. Tenen per objectiu la contractació i formació de joves menors de 25 anys amb baix nivell de formació per a facilitar la seva integració sociolaboral, millorar l’ocupabilitat d’aquests joves i la realització d’obres o serveis d’interès general i social a la comunitat. Dins d’aquest programa, i en col·laboració amb el Departament d’Educació, es desenvolupen, en el marc de les Cases d’Ofici, accions específiques per tal d’afavorir el pas de l’escola al món del treball (transició) i contribuir a la reducció del fracàs escolar, mitjançant la participació d’un col·lectiu de joves que reben formació per a l’aprenentatge d’un ofici, com a alternativa a la formació professional inicial.

- 6.999.996,45 € al Servei d'Ocupació de Catalunya per a subvencionzar la realització d'accions formatives adreçades a persones que

26

s'incorporin als programes de Garantia Social durant els anys 2005-2006.

Els programes de Garantia Social són accions formatives d'orientació, informació i formació professionalitzada per a joves més grans de 16 anys que no han assolit els objectius de l'educació secundària obligatòria i que es troben desescolaritzats. La seva finalitat és proporcionar als joves una formació bàsica i professional que els permeti incorporar-se al món laboral o accedir a la formació professional específica de grau mitjà.

- 700.000 € destinats a ajuts per a la formació dels treballadors d'empreses del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya, afectats per expedients de suspensió de contractes.

Arran de la liberalització del mercat internacional l’1 de gener del 2005 (data de desaparició dels aranzels), el Govern català, conscient de la importància del sector del tèxtil a Catalunya i de la necessitat que els treballadors afectats per la suspensió rebin la formació adequada que els permeti millorar la seva qualificació professional, va autoritzar l'any 2004 el conseller de Treball i Indústria a signar un acord marc amb la Federació d’Indústries afins d’UGT de Catalunya, la Federació d’Indústries Tèxtil-Pell, Químiques i Afins de CCOO de Catalunya i el Consejo Intertéxtil amb l'objectiu de dur a terme de forma efectiva aquesta transformació. Aquest acord finalitza el 31 de desembre del 2005.

Els ajuts tenen com a objectiu que els treballadors i treballadores afectats per la suspensió temporal de contractes al llarg d’aquest període realitzin accions formatives que possibilitin la millora de la seva formació i qualificacions i la seva readaptació als nous processos productius. El Departament de Treball i Indústria compensarà amb un ajut econòmic de quantia variable, en funció dels salaris de l’empresa, als que, efectivament, realitzin aquestes accions formatives. Els complements variaran entre un mínim de 230 euros mensuals i un màxim de 330 euros mensuals.

Per accedir als ajuts, cal que els treballadors pertanyin a empreses radicades a Catalunya, afectades per expedients de suspensió de contractes de treball autoritzats pel Departament de Treball i Indústria i que tinguin una plantilla fixa mínima del 80%. Cap treballador pot ser beneficiari d’aquest ajuts durant més de tres mesos al llarg del període de vigència de l’acord, que finalitza el 31 de desembre del 2005.

27

Els ajuts seran concedits pel Departament de Treball i Indústria prèvia acreditació dels requisits que s’estableixin a l’ordre corresponent.

DEPARTAMENT DE GOVERNACIÓ I ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES • El Govern ha autoritzat la realització d'un estudi.

En concret, s'ha autoritzat el Departament de Governació i Administracions Públiques, la realització d'un estudi sobre la història dels casals catalans i les comunitats catalanes de l'exterior, per un import de 92.000 €. Aquest projecte se centra, primordialment, en el món dels Casals Catalans i, indirectament, en els exilis catalans, especialment el de 1936-1939, i es proposa digitalitzar la documentació més interessant i gravar entrevistes amb personatges de relleu per a la història dels Casals ( i de l’exili ) amb la finalitat de realitzar una història de Casals Catalans.

DEPARTAMENT DE CULTURA • El Govern acorda modificar el Decret pel qual es creen els Premis Nacionals

de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1995 es van crear els Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya per tal de correspondre a la vàlua i la transcendència que per a la societat catalana té la cultura i així contribuir a donar el màxim relleu i atorgar públicament aquell reconeixement que mereixen persones o entitats que hagin excel·lit en el seu foment. Enguany, el Govern de la Generalitat considera oportú modificar la relació de Premis Nacionals de Cultura incloent diferents categories que, per la seva rellevància i identitat, mereixen un Premi Nacional específic, amb l'objectiu d'adaptar aquesta regulació a la diversitat de manifestacions que caracteritzen la realitat cultural i per tal d'impulsar la consolidació i el reconeixement de diferents àmbits de la creació artística.

Aquestes categories que mereixen un Premi Nacional específic i que avui s'inclouen en la nova relació de premis són:

- Premi Nacional de Circ - Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica - Premi Nacional d'Arquitectura i Espai Públic

28

- Premi Nacional de Cinema - Premi Nacional d'Audiovisual.

Finalment, amb el Decret aprovat avui es modifica la denominació del Premi Nacional de foment de l'ús de la llengua catalana, que passa a ser el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana, s'amplia l'àmbit del Premi Nacional de Periodisme a la persona, entitat o institució que hagi realitzat l'aportació més rellevant en l'àmbit del periodisme i s'inclouen mesures per fomentar la participació de la dona en la cultura.

• El Govern ha acordat la constitució de la Fundació Privada Sitges, Festival

Internacional de Cinema de Catalunya.

En concret s'acorda constituir, a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals i conjuntament amb l'Ajuntament de Sitges, la Fundació Privada Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya. El Govern participarà, a través de l'Institut Català de les Indústries Culturals, en el finançament de la Fundació, l’objecte de la qual serà difondre, potenciar i afavorir el cinema a Catalunya mitjançant el disseny anual del festival de cinema Sitges, Festival Internacional de Cinema de Catalunya.

El Festival Internacional de Cinema de Catalunya és la principal manifestació cinematogràfica de Catalunya, que constitueix un excel·lent aparador de les diverses tendències del cinema, especialment incidència en el gènere fantàstic. Sitges ha apostat per l’especialització i per convertir-se en el referent del Cinema Fantàstic arreu del món, com ho demostren els més de 870 periodistes acreditats durant la darrera edició i l’increment del 30% del nombre d’assistents respecte al 2003.

• El Govern ha aprovat el Decret pel qual concedeix la Creu de Sant Jordi de la

Generalitat de Catalunya.

L’any 1981 el Govern va crear la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per distingir les persones naturals o jurídiques que, per llurs mèrits, s'hagin destacat pels serveis prestats a Catalunya en la tasca de defensa de la seva identitat i de restauració de la seva personalitat o més generalment en el pla cívic i cultural. En l’edició d’enguany el Govern català ha concedit aquesta distinció a les 32 persones següents:

29

Sra. Montserrat Aguer Teixidor Nascuda a Figueres, on resideix. Llicenciada en Filologia Catalana, ha fet un curs de doctorat en Art Contemporani. Directora del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí i comissària general de l’Any Dalí 2004. Ha contribuït amb eficàcia a l’èxit d’un Any internacional que ha estat un referent i que ha permès conèixer els aspectes més destacats de la producció del gran artista, tot revisant-ne àmbits menys coneguts o poc valorats, com la tan valuosa aportació de Dalí a l’escriptura. En el marc d’aquest Any i també a d’altres nivells, ha comissariat diverses exposicions a l’entorn de la figura de Dalí, presentades al nostre país i arreu del món. Ha publicat igualment treballs, pronunciat conferències i intervingut en diferents actes públics relacionats amb la vida i la trajectòria del creador empordanès. Sr. Luis Arribas Castro Neix a Barcelona, l'any 1934. Locutor radiofònic. Professional de la ràdio durant 37 anys. La seva trajectòria inclou diverses etapes a Radio Juventud (Radio Escuela Esplugues, 1956), Radio Tarrassa Carrusel (1957), Radio Juventud (1958-63) i Radio España de Barcelona. Posteriorment va treballar a Radio Barcelona (1970-82) a programes com “La radio en Catalunya” (dissabtes i diumenges), “Show de las dos”, “Camino a las Estrellas”, “Que bonita eres Catalunya”, “Arribas Radio” i “La ciudad es un millón de cosas”, entre d’altres, i més tard a Radio Juventud. A Radio España (1990-1993) va fer programes com “Arribita el ánimo” y “La ciudad es un millón de cosas”, passant després a Ràdio Hospitalet. Del seu pas per Televisió Espanyola va quedar el programa “La Orquesta”, de l’any 1983. Creador del popular programa “Europa Musical” (1964-69) en EAJ-15 Radio España de Barcelona, va promocionar cantants de primera fila internacional com Françoise Hardy, Adamo, Tom Jones, Elvis Presley i ja dintre del panorama nacional del moment, noms com Josep Guardiola, Ramón Calduch , Lita Torello, Gelu i grups com els “Sirex”, “Los Mustang” o “Los Brincos”. Va portar per primera vegada a Espanya al cantant i actor nord-americà Frank Sinatra.

30

Mitjançant aquest espai va ser el principal promotor, quan tot just despuntaven, dels coneguts Manolo i Ramón, el “Duo Dinámico” i els va presentar en tots els festivals que realitzava a diferents escenaris, amb un gran èxit de públic. El món del disc, nascut en aquell moment, va tenir en Luis Arribas Castro i el seu programa “Europa Musical”, un dels seus grans patrocinadors i va representar per la joventut del moment un referent inqüestionable, tant pel que fa a la promoció de cantants nacionals com internacionals, i també per la gran quantitat de festivals que va dur a terme. Va ser també el descobridor d’artistes com Luis Aguilé o Georgie Dann. La seva popularitat com a periodista radiofònic va engrandir-se amb el programa “La ciudad es un millón de cosas”. Campanyes com “Que bonita eres Catalunya”, des del qual s’obsequiava els oients amb originals regals com testos per posar als balcons o “Planta un árbol” i, per suposat, la d’un patrocinador que promocionava pollastres a l’ast, que li donà molta popularitat, van fer que avui dia Luis Arribas sigui conegut popularment com a “Don Pollo”. Dins la seva llarga trajectòria personal i professional, s’ha dedicat també a l’expressió artística dins el camp de la pintura, amb exposicions a Barcelona els anys 1996, 1998 i 1999, expressant el seu estat d’ànim a través dels colors. Sra. Pilar Aymerich i Puig Nascuda a Barcelona l’any 1943. Fotògrafa. Estudià teatre a Barcelona i Londres, on s'introduí en el camp de la fotografia. N'amplià coneixements als estudis Raphael de París. S'ha especialitzat en la fotografia de retrat i de reportatge. Col·labora en diverses publicacions periòdiques catalanes –feu molts treballs en col·laboració amb la desapareguda escriptora i periodista Montserrat Roig- i ha realitzat algunes exposicions. A finals de l’any 2004, s’inaugurà al Museu d’Història de Catalunya una mostra de referència amb imatges seves: “1975-1979. Memòria d’un temps”, sobre l’època de la Transició a Catalunya.

31

Sr. Joaquim Bonal de Falgàs Neix a Arbúcies (Selva, Girona) l’any 1933. Doctor en Farmàcia. Exdirector General de Farmacia y Productos Sanitarios del Ministerio de Sanidad y Consumo (1988-1990). Traspassat el dia 1 de maig del 2005. Dins la seva llarga trajectòria, vinculada amb el món farmacèutic i sanitari, ha estat director del Servei de Farmàcia de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (1973), president de la Sociedad Española de Farmacia Hospitalaria (1975-78), vicepresident (1980) i posteriorment president (1981-83) de la European Society of Clinical Pharmacy, president del Comité Educatiu de la European Society of Clinical Pharmacy (1985), president de la Societat Catalana de Farmàcia Clínica (1986) i president del Consell Directiu del Cos Facultatiu de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona (1992-94). Membre també del Comitè Consultiu per l’ensenyament de Farmàcia de la Unió Europea (1987), del Comitè Espanyol de Farmacovigilància (1988), del grup d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en política de medicaments (1990-98) i de l’Acadèmia Iberoamericana de Farmàcia (1993). Jubilat després d’una llarga vida dedicada a la sanitat iniciada el 1961, des del 1998 va passar a presidir la Fundació Pharmaceutical Care i actualment és vicepresident primer de la Junta de Govern de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears des de l’any 1999. Autor de més de 200 publicacions, principalment en el camp de la Recerca Aplicada, la seva retirada professional no ha impedit que encara publiqui articles, doni conferències i participi en activitats científiques a l’Hospital de Sant Pau. La seva trajectòria, pionera en moltes ocasions, ha estat objecte de tot tipus d’honors com la Encomienda de la Orden Civil de Sanidad concedida per SM el Rei d’Espanya (1978), Membre d’Honor de la Società Italiana de Farmacia Ospedaliera (1987), Medalla de Plata de la Vila de París (1988), Premi del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (1991), Medalla Josep Trueta del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya (2000) i, finalment, la Paul Parker Medal, alta distinció atorgada per l’American College of Clinical Pharmacy, per la seva rellevant contribució al continu desenvolupament de la Farmàcia Clínica (2004), entre d’altres distincions. Sra. Fàtima Bosch i Tubert Nascuda a Figueres l’any 1957. Doctora en Farmàcia.

32

És catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular a la UAB des de l’any 1998. També dirigeix el Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica d’aquesta universitat. Ha publicat més de 60 treballs de recerca. L’any 1992 va ser membre fundador de l’European Society of Gene Therapy. També és membre de l’American Diabetes Association, American Gene Therapy Society, Sociedad Española de Bioquímica y Biología Molecular i de la Sociedad Española de Terapia Génica, entre d’altres. Cal destacar les seva contribució a l’estudi de la fisiopatologia de la diabetis mellitus en models d’animals transgènics i de la teràpia gènica per a aquesta malaltia, a més de la seva trajectòria de promoció de la recerca en el camp de la transferència gènica. Sra. Anna Cabré i Pla Nascuda a Barcelona l’any 1943. Geògrafa i demògrafa. Cursà estudis de ciències polítiques i demografia a la Universitat de París el 1968, on fou deixeble d'Alfred Sauvy, Louis Henry i Roland Pressat. Fou professora d'anàlisi demogràfica a les universitats de Mont-real (1969), Chicago (1969), Sorbona (1970), Nanterre (1970-1978) i al Col·legi de Mèxic (1973 i 1981). Des del 1978 és professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i, des del 1984, directora del Centre d'Estudis Demogràfics. Doctorada l'any 1989, és autora de nombrosos articles sobre demografia. La seva carrera professional ha estat molt lligada a Jordi Nadal i Oller, i ha col·laborat en diverses ocasions amb Isabel Pujadas i Rúbies. Actualment s'interessa pels temes de prospectiva demogràfica i geografia històrica de la població de Catalunya. És membre electe del consell de la International Union for the Scientific Study of Population des del 1994 i presideix el grup de treball Geografía de la Población, de l'Asociación de Geógrafos Españoles. El 1994 rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, atorgada per la Generalitat de Catalunya. La seva tesi doctoral, La reproducció de les generacions catalanes 1856-1960 (1989), constitueix una rèplica definitiva a Catalunya, poble decadent, de Josep A.Vandellòs, i aclareix definitivament el paper de la fecunditat i de les migracions en la dinàmica de la població catalana del s XX. Ha comparegut, a títol d'experta, en diferents comissions del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya. El 1999 publicà El sistema català de

33

reproducció, i des d'aleshores treballa en projectes de gran abast sobre la geografia històrica de la població de Catalunya i sobre les implicacions de la dinàmica demogràfica per a les taxes d'activitat a la Unió Europea. Sra. Neus Català Pallejà Nascuda als Guiamets (Tarragona) l’any 1915. Supervivent del camp d’extermini de Ravensbrück. En esclatar la Guerra Civil espanyola va fixar la seva residència a Barcelona, s’afilia al PSUC, va estudiar Infermeria i treballà com a infermera. L’any 1939 va creuar la frontera amb nens refugiats a la colònia de Premià de Mar i va col·laborar amb la Resistència fins a la seva detenció per les SS, juntament amb el seu marit, mort poc després. Internada a diferents presons franceses, des de Compiègne va ser deportada a Ravensbrück, el més terrible camp d’extermini nazi de dones i infants. Un cop alliberat el camp, fixà la seva residència a França, des d’on dirigeix el diari Mujeres Antifascistas Españolas durant els anys 50. L’any 1962 organitzà el Comité para España de Sarcelles, a iniciativa de la lliga dels drets humans. Neus Català va ser una de les poques supervivents de Ravensbrück i el seu valuós testimoni, juntament amb el d’altres dones espanyoles, va servir per conèixer i denunciar les inhumanes condicions de vida del camp i el tràgic final que van patir les persones que hi van deportar: en els sis anys d’existència van recloure 133.000 ànimes entre dones i infants, procedents de vint-i-tres nacions i més de 92.000 van morir per culpa de la brutalitat, els assassinats i les espantoses condicions de vida. Totes els que no superaven la fatiga i el cansament extrem acabaven a les cambres de gas del camp central. La seva vida és un extens teixit de les més diverses activitats i projectes, sempre relacionats amb objectius de lluita per la pau i els drets de les dones. Sr. Gaspar Espuña i Berga Nascut a Olot l’any 1935. Llicenciat en Teologia per la Universitat de Roma i en Ciències Polítiques per la de Ginebra, d’on és també diplomat en Estudis Europeus. Directiu turístic. Ha estat fundador i presideix i és director general del grup d’empreses del CETT, especialitzat en l’ensenyament, la investigació i l’assessorament turístics. També figura al capdavant de la Fundació Gaspar Espunya-CETT.

34

Entre altres càrrecs, és president de Viatges Century, president i conseller-delegat de Turisvall i president d’Integral en Turisme i Hosteleria. És membre del grup europeu d’experts en turisme “Groupe de Développement”, amb seu a París. També pertany al Comitè organitzador del SITC (Saló Internacional del Turisme de Catalunya). Ha participat en diversos simposis i seminaris nacionals i internacionals sobre el sector turístic. Entre altres guardons, té la Medalla d’Honor del Turisme de la Generalitat (2000) i la Medalla d’argent del Turisme atorgada pel Ministère de Tourisme francès (1991). Sr. Francesc Ferrer i Gironès Nascut a Girona l’any 1935. Polític i historiador. Professor mercantil per l'escola de comerç de Sabadell. Va iniciar les seves activitats polítiques el 1958 vinculant-se al grup CC. Més tard fou membre fundador de CDC i des del 1978 actuà com a independent. Vinculat als socialistes, fou senador a les Corts Generals, per elecció directa, durant cinc legislatures consecutives (1977-93) i diputat al Parlament de Catalunya des del 1995 com a independent adscrit al grup d'ERC. Ha estat distingit amb la Medalla d'Or del consell superior de cambres de comerç (1977), amb el premi de normalització lingüística de l'Adac (1986) i amb l'orde del mèrit constitucional (1988). És president de l'Associació d'Amics de La Bressola des del 1986 i vocal d'Òmnium Cultural. Ha dedicat una gran part de la seva activitat política a la defensa de la llengua catalana davant dels organismes i responsables polítics de l’Estat espanyol i a la conscienció lingüística dels catalans. També ha actuat en defensa del cooperativisme i de les empreses d’economia social i per la sobirania política del poble català. Gerent de diverses empreses, ha publicat diversos estudis històrics, socials i de contingut polític: Via fora! (1982), La persecució política de la llengua catalana (1985), Catalunya light...? (1986), Lletres de batalla (1989), La insubmissió lingüística (1990), La catalanofòbia i el seu pensament (1999) i El gran llibre de la independència (2005), entre d’altres.

35

Sra. Elisabeth Galí i Camprubí Nascuda a Barcelona l’any 1950. Dissenyadora, arquitecta i paisatgista. Estudià a l'ETSAB entre els anys 1973 i 1982. La seva obra es vincula estretament a Barcelona, i en els primers anys es desenvolupà en el marc d'actuacions de l'IMPU. Entre les primeres obres destaquen les realitzades amb Màrius Quintana i Joan Antoni Solanas com el Parc de Joan Miró (1982-89, amb Andreu Arriola) i la Biblioteca Joan Miró (1984-90). També intervingué en diverses obres a Montjuïc com el monument a Lluís Companys al Fossar de la Pedrera (1984-86), el parc del Migdia i el Sot del Migdia (1988-92), la façana i nou accés al cementiri (1991-92) i el conjunt de nous accessos a la muntanya (1991-92). Fou guardonada amb el premi FAD pel seu nou fanal Lamparaalta (1984). Darrerament ha desenvolupat diversos projectes a Holanda, com és el cas de les remodelacions als centres històrics de Roermond (1995-98) i de 's-Hertogenbosch (1993-98) o l'edifici Stoa en aquesta mateixa ciutat. El 1999 rebé el premi nacional d'urbanisme d'Holanda. Actualment és la presidenta del Foment de les Arts Decoratives (FAD). Sra. Joana M. Guasp Mañé Nascuda a Llucmajor (Balears) l’any 1934. Llicenciada en Magisteri i fundadora de l’Associació per a la Rehabilitació del Malalt Psíquic (A.R.E.P). Estudiant de magisteri en l’Escola de Magisteri de Tarragona, va obtenir el títol l’any 1954. Com a mare d’un fill que patia una malaltia mental greu el qual ja no responia als tractaments mèdics, va idear la possibilitat de fundar una institució per atendre les necessitats creades per la situació dels malalts mentals que no eren satisfetes per les entitats públiques. Un cop ateses les urgències originades per la malaltia i esgotades les atencions a la irrupció de la fase aguda dels trastorns, no hi havia pràcticament cap ajuda per a la continuació de l’assistència del malalt i la família es veia abocada a assumir la càrrega de la situació en solitari. El seu objectiu era crear una institució o un grup d’institucions que proporcionessin les condicions adients per a que les persones amb discapacitats derivades d’una malaltia mental poguessin trobar un lloc per aprendre, per a desenvolupar les seves capacitats i que també comptessin amb un lloc que, lluny d’un entorn medicalitzat, tinguessin un seguiment, una

36

prevenció de les recaigudes, un entorn educatiu i la possibilitat d’estimular factors com la sociabilitat i desenvolupament de la seva autonomia personal, laboral i social. L’any 1979 va crear l’Associació per a la Rehabilitació del Malalt Psíquic (A.R.E.P), entitat que enguany ha celebrat el seu 25è Aniversari. L’Associació beneficoassistencial A.R.E.P té com a objectiu la reinserció sociolaboral del malalt mental mitjançant treballs de retractilat, manipulats diversos, enquadernació i fusteria, i va ser fundada per pares, familiars i simpatitzants del malalt mental a finals dels anys 70. Durant els anys 1984-1988 va ser vocal de la “Federación Estatal de Asociaciones de Familiares de Enfermos Psíquicos” (F.E.F.A.E.S, Madrid), en representació de les Associacions de familiars mentals a Catalunya. L’any 2001 va ser nomenada presidenta de la Fundació Via-Guasp per a la Tutela del Malalt Mental. Sr. Ramon Guardans i Vallès Nascut a Reus l’any 1919. Advocat. Casat amb Helena Cambó, filla de Francesc Cambó, en la seva trajectòria compten diversos serveis a Catalunya. Des de fer possible el retorn del Llegat Cambó (avui al MNAC), fins a assegurar, al llarg de 50 anys, la continuïtat i el creixement de la Fundació Bernat Metge, dedicada a l’edició de clàssics grecs i llatins en llengua catalana. Aquesta col·lecció té ja amb més de 350 títols, i constitueix una de les úniques quatre publicacions de les seves característiques (en edició bilingüe) d’àmbit internacional. Recentment, ha impulsat la creació de l’Institut Cambó per tal d’assegurar la continuïtat de la Bernat Metge i, alhora, permetre la creació d’una plataforma d’anàlisi i reflexió sobre els grans temes de present i de futur de Catalunya. La seva dedicació a l’Orfeó Català, al Cercle Artístic de Sant Lluc, al Museu Nacional d’Art de Catalunya –en va presidir el Patronat del 1994 al 1995- o la Junta de Museus de Barcelona són altres fites de la seva trajectòria. També ha presidit la Junta del Port de Barcelona, el Port Autònom i la Compañía General de Tabacos de Filipinas, entre d’altres càrrecs representatius.

37

Sr. Manuel Lladonosa i Vall-Llebrera Nascut a Lleida l’any 1946. Historiador. Catedràtic d'història contemporània de la Universitat de Lleida i estudiós del sindicalisme català, fou degà de la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Lleida. Ha estat president de l'Ateneu Popular de Ponent (1979-1987). Ha col·laborat amb l'equip de direcció del Grup Eiximenis de Lleida i amb l'IREL (Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida) en el tema de la relació entre fe cristiana i cultura contemporània. Ha publicat, entre altres obres, El Congrés de Sants (1975), Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923 (1988), Sindicalistes i llibertaris: l'experiència de Camil Piñón (1989) i Carlins i liberals a Lleida (1833-1840) (1993). És codirector de la Història de Lleida, en nou volums. El 1999 fou guardonat amb el premi Jaume I d'actuació cívica. Sr. Lluís Marrasé i Meler Promotor musical, cultural i artístic. Nascut a Barcelona. President de l’Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC). Ha contribuït decisivament, des de la fundació de l’ACIC el 1998, al foment de la música cantada en llengua catalana i la recuperació de la seva presència en el panorama musical, artístic, cultural i comunicatiu del nostre país. L’any 2001 va rebre un reconeixement del sector, fet a través d’una pintura creada expressament per Maria del Mar Bonet. Sr. Frederic Mayor i Zaragoza Neix a Barcelona, l'any 1934. Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular i polític. Exdirector general de la UNESCO. Doctor en farmàcia per la Universitat de Madrid (1958), catedràtic de Bioquímica (1963-73), rector de la Universitat de Granada (1968-72) i director del Centre de Biologia Molecular del CSIC (1983-87), el qual presidí. Ha estat director general adjunt de la UNESCO (1978-81) i posteriorment fou elegit director general (1989), càrrec del qual sortí reelegit el 1993 i que deixà

38

el 1999, en finalitzar el seu mandat. El 13 de setembre de 1999, l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides va aprovar la Declaració i Pla d’Acció sobre una Cultura de Pau, que constitueix una de les grans fites personals, des del punt de vista conceptual i pràctic, del professor Mayor Zaragoza. En l’àmbit polític, ha estat sotssecretari d’educació i ciència (1974-75), diputat d’UCD per Granada (1977), Ministre d’Educació i Ciència (1981-82) i diputat al Parlament Europeu (1987-89) pel CDS. És autor d’un gran nombre d’articles sobre educació, pau, desenvolupament i prospectiva, i també de llibres com Mañana siempre es tarde (1987), La nueva pàgina (1994), La memoria del futuro (1995), Los nudos gordianos (1999) i Un monde nouveau (2000, en col·laboració amb S. Pawlowski i J. Bindé). Membre de diverses institucions científiques i culturals, ha ocupat en moltes d’elles la presidència: Consell Científic de la Fundación Ramon Areces i ERCEG (European Research Council Expert Group), nomenat expressament per la Presidència danesa de la Unió Europea l’any 2002, per “l’economia basada en el coneixement”, liderat al que hauria d’aspirar Europa l’any 2010. Des de la presidència de la Fundación para una cultura de Paz, constituïda a Madrid en març de l’any 2000, Frederic Mayor continua amb la seva tasca d’impuls del trànsit d’una cultura de violència i imposició cap a una nova cultura de pau i tolerància. En l’apartat d’honors i distincions, ha rebut el premi Blanquerna (1996), el Premi per la pau de l’Associació per les Nacions Unides d’Espanya (1998) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (2000). Sr. Biel Mesquida i Amengual Nascut a Castelló de la Plana (1947), però vinculat habitualment a Mallorca. Escriptor. Es donà a conèixer amb la novel·la L'adolescent de sal (1975), que obtingué el premi Prudenci Bertrana. Posteriorment publicà: Puta-Marés (Ahí) (1977), amb Quim Monzó, Self-Service (1977), Matèria de cos (1980), juntament amb el pintor Steva Terrades, Notes de temps i viceversa (1981), Xenius, Escriptura, Premsa (1982), Cap-cap (de Dürer als cèsars) (1985) i Passió (1987), entre d'altres. Ha fet traduccions, ràdio, guions de televisió i realitzacions de cinema.

39

El 1985 publicà El bell país on els homes desitgen els homes, i ha tornat a la narrativa amb el recull Doi (1990), més convencional i diferent del textualisme que caracteritzava l'obra anterior. Ha publicat també el poemari Excelsior o el temps escrit (1995). Darrerament ha publicat les novel·les Excelsior o El temps escrit (1996, premi Ciutat de Barcelona i Premi Nacional de la crítica) i Vertí (premi Llorenç Villalonga 1998) i el recull d'articles T'estim a tu (2001). Sra. Margarita Nuez Farnos Nascuda a Foz de Calanda (Terol). Viu a Barcelona des dels dos anys. Dissenyadora de moda. El seu prestigi internacional l’ha dut a ser una de les principals representants de la nova moda espanyola. La Gran Enciclopèdia de la Moda francesa li dedica dues pàgines, i la de Venècia en fa també una llarga referència. Molts dels seus models estan en museus de la moda. Ha posat el nom de Barcelona i de Catalunya a dalt de tot com a símbol de bon gust i de prestigi en l’àmbit del disseny de roba. És modista de la Reina Sofia des de fa més de 20 anys. Sr. Josep Pernau i Riu Neix a Lleida, l’any 1930. Periodista. Exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Al llarg de la seva vida professional, ha treballat exercint diverses responsabilitats com a redactor, cap de secció, redactor en cap, subdirector, director.. segons els diaris (El Correo Catalán, Tele/Expres, Diario Femenino, Diario de Barcelona, Destino Mundo i Mundo Diario). Ha estat cap d’opinió i autor de la columna “Opus Mei” que escriu, gairebé sense interrupció, des de setembre de 1980 a El Periódico de Catalunya. Altres càrrecs que ha ocupat: Exdegà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Expresident de l'antiga Associació de la Premsa de Barcelona. Expresident de la FAPE (Federació de les Associacions de la Premsa d'Espanya).

40

Promotor de les normes ètiques que conformen el Codi Deontològic dels periodistes i del Consell de la Informació de Catalunya, pioners, ambdós elements, a tot l’estat espanyol. És autor dels llibres Historia Mundial desde 1939, Diari de la Caiguda de Barcelona i del programa de televisió “Los Niños del 36”. Ha obtingut la Medalla President Macià (2002), ha estat guardonat pel “Club Internacional de Prensa de Madrid”, l’Associació de Periodistes Àrabs a Espanya i l’Associació de Corresponsals de Premsa Ibeoamericana i el Col·legi de Periodistes de Catalunya amb el el guardó “Ofici de Periodista”(2001). Ha rebut diversos premis, entre ells l’”Ortega i Gasset” i el “Ciutat de Barcelona (1991) de periodisme i el “Premi Josep Maria Lladó a la Llibertat d’Expressió (2002). Sr. Manuel Pertegaz Ibáñez Neix a Olba (Terol) l’any 1918. Modista aragonès establert a Barcelona de prestigi internacional. La seva llarga trajectòria professional de més de setanta anys dedicats a la moda li han permès escriure el seu nom amb lletres d’or en el món de l’alta costura, no només espanyola sinó internacional. Als seus vuitanta-cinc anys continua amb les seves creacions des de la seva seu a Barcelona. La seva vocació per la moda va néixer a Barcelona, ciutat on es va instal·lar i als 12 anys ja treballava a una botiga del carrer del Carme i després a la sastreria Angulo. L’any 1948 obre la seva primera casa de costura a Madrid i als trenta-sis anys, visita París i viatja als Estats Units on presentà la seva col·lecció a Nova York, Bòston, Atlanta i Filadèlfia, amb gran èxit. Va rebutjar l’oferta per convertir-se en el successor de Christian Dior, acceptada per Yves Saint Laurent, l’any 1957, en un moment en què les seves creacions ja arribaven a Anglaterra, Canadà o Suïssa i aquest mateix any desfila a Venècia, Londres, Santiago de Xile, el Caire i Copenhaguen. Als anys 70 s’adapta al prêt-à-porter i concentra entre els seus tallers de Madrid i Barcelona set-centes persones al seu càrrec. L’any 1992 va vestir a la model Pat Cleveland com a “Dama del Paraigua” per a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Al 1997 debuta en la moda masculina amb una primera col·lecció per home i tanca, l’any 1998, la desfilada celebrada amb motiu del dia d’Espanya a l’Exposició de Lisboa.

41

Les creacions de Pertegaz –que ha estat reconegut amb nombroses distincions- han estat escollides per SM la reina Sofia, S.A.R la duquessa de Badajoz, Bibis Salisachs de Samaranch, Aline Griffith, comtessa de Romanones, Carmen Polo, Carmen Franco, Carmen Martínez-Bordiu, Ava Gardner, Audrey Hepburn, Jackie Kennedy Onnassis, Marisa Berenson, Analía Gadé o SAR la Princesa Letizia pel seu enllaç nupcial amb el Príncep d’Astúries el 22 de maig de 2004. L’any 2004 s’inauguren dues exposicions, al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i al Palau Robert. Centre d’informació de Catalunya a Barcelona, en homenatge a la seva trajectòria. Sr. Josep Prenafeta i Gavaldà Neix a Barcelona, l'any 1936. Des del 1951 viu a Lleida. Compositor. Va obtenir els títols de Professor Superior de Solfeig i Teoria i de Professor de Piano al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Des del 1962 és professor per oposició del Conservatori Municipal de Música de Lleida, on ha exercit durant molt temps funcions directives. Actualment imparteix en aquest centre les assignatures de Llenguatge Musical, Acompanyament, Acústica i Estètica. Com a compositor de música per cobla, les seves sardanes han estat repetidament guardonades, a més d'obtenir multitud de premis menors i d'accèssit. Ha compost també obres simfòniques per a cobla. Ha escrit obres per a cor mixt, cor infantil, piano, orgue, orquestra de cambra, arranjaments per a orquestra simfònica, "lieder".... Entre elles destaquen la sardana coral "Molt lluny d'aquí", sobre la poesia homònima de Màrius Torres, que va ser-li encarregada per la Federació Catalana d'Entitats Corals, i que ha obtingut una gran popularitat entre les corals. Ha estat invitat a participar en nombroses manifestacions musicals (congressos, simpòsiums..) relacionades amb la cobla. Ha escrit multitud d'articles i ha donat moltes conferències sobre temes relacionats amb la música. Ha obtingut la Medalla al Mèrit Musical atorgat per l'Obra del Ballet Popular.

42

Sr. Lluís Puig i Ferriol Begur, Baix Empordà (1932). Jurista. Doctor en dret (1963), ha estat catedràtic de Dret Civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (en l’actualitat n’és professor emèrit) i degà de la seva Facultat de Dret (1980-1988). També ha estat magistrat del Tribunal Superior de la Mitra del Principat d'Andorra (1974-1993), president del Tribunal Superior de Justícia del mateix país (2000-2002) i secretari general del Segon Congrés Jurídic Català. És acadèmic de número de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. Ha estat igualment magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret civil català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans, entre altres càrrecs. Acadèmic de número de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, ha publicat El heredero fiduciario (1965), El albaceazgo (1967), L'estat civil de la dona casada segons el dret civil vigent a Catalunya (1971), El derecho civil catalán en la jurisprudencia. Años 1890-1904 (1974) i, en col·laboració amb M.Encarna Roca i Trias, Fundamentos de Derecho Civil de Catalunya (en quatre volums, 1979-82) i Institucions del dret civil de Catalunya (1984). Sra. Rosa Regàs Pagès Nascuda a Barcelona l’any 1933. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona. Escriptora catalana en llengua castellana. Treballà a l’editorial Seix Barral (1964-1970). Fundadora de l’editorial “La Gaya Ciencia” (1970) i de les revistes “Arquitectura Vis” i “Cuadernos de la Gaya Ciencia” (1976). De 1983 a 1994 desenvolupà tasques de traductora per les Nacions Unides, viatjant per ciutats com Ginebra, Nova York, Washington, Nairobi o París, i del període 1994 al 98, fou directora de l’Ateneo Americano de la Casa de América de Madrid. Després d’una llarga trajectòria com a directora editorial i de publicacions, va publicar la seva primera novel·la titulada “Memoria de Almator” (1991). La seva obra narrativa ha prosseguit amb “Viaje a la luz del Cham” (1995), el volum de relats “Pobre corazón” (1996), “Desde el mar” (1997) i “Luna, lunera” (1999).

43

Darrerament ha publicat el llibre de contes infantils “Hi havia una vegada” (2001) i el “Diari d’una àvia d’estiu. El temps que passa” (2004). Al mes de setembre de 2004 va aparèixer “El valor de la protesta”, un recull d’articles publicats al diari “El Correo de Bilbao” des de l’any 2000. Dins la seva àmplia trajectòria ha treballat també en camps com els relats, els contes i els llibres de viatges. Al mes de maig de 2004, Rosa Regàs fou nomenada pel Consell de Ministres nova Directora General de la Biblioteca Nacional de Madrid, en substitució de Luis Racionero Grau. Dins l’apartat de premis, ha rebut el Premi Nadal amb Azul, la seva segona novel·la (1994), Premi Ciutat de Barcelona (1999) i el XLIX Premio Planeta (2001) per la seva novel·la “La canción de Dorotea”. Guardonada recentment amb la Legió d’Honor Francesa. Sra. Maria Rovira i Duran Nascuda a la Fortesa, Piera (Anoia) l’any 1952. Pagesa i dirigent de la Unió de Pagesos. És la responsable de la Política Territorial de la Comissió Permanent Nacional de la UP i també coordinadora territorial de les comarques de Barcelona. Dins la Comissió Permanent de Dones d’aquest sindicat, també s’encarrega de les relacions internacionals, de les relacions amb la COAG (Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos) i de les estructures agràries. Interiorista de professió, va triar l’opció de ser pagesa en adonar-se que l’explotació d’arbres fruiters dels seus pares no tenia continuïtat. Actualment és cap d’explotació de fruita dolça i oliveres a la Fortesa, a l’Anoia. La seva trajectòria és un exemple de lluita per tal que es reconegui l’aportació social i econòmica de les dones i les pageses en el conjunt del desenvolupament rural. Sra. Matilde Salvador Segarra Nascuda a Castelló de la Plana l’any 1918. Compositora. Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer, estudià amb Vicent Asensio, amb el qual es casà. És autora de més d'un centenar de cançons de concert amb texts de Xavier Casp, Salvador Espriu, etc. També ha escrit ballets, com El segoviano

44

esquivo, estrenat a Barcelona el 1960, i les òperes La filla del rei Barbut (1943, estrenada a Castelló de la Plana), basada en el Tomba-Tossals de J.Pasqual i Tirado, i Vinatea, en un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp, estrenada al Liceu de Barcelona (1974) i representada, en versió ampliada, a València el 1975. També té música religiosa, com la Missa del Lledó, per a solistes i instruments de vent (1967). La seva carrera professional s’ha vist compensada amb nombrosos premis i distincions, entre els quals destaquen el Premi Joaquín Rodrigo de composició coral, el Premi d’actuació cívica catalana de la Fundació Jaume I de Barcelona i la Medalla d’Or de la Universitat Jaume I. Sra. Maria Salvo Iborra Neix a Sabadell l’any 1920. Activista. Participà activament en la defensa de la República amb les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Exiliada i empresonada en un camp de concentració a França, en va sortir per ser lliurada a la Guàrdia Civil. Integrada després a la resistència antifranquista, va contribuir a la reconstrucció de les JSU, però fou detinguda el 1941, torturada i condemnada a 30 anys per la seva militància comunista, dels quals en passà 16 a les presons de Ventas i Segòvia. De nou al carrer, milità activament al PSUC i també al moviment feminista. Amb la recuperació de la democràcia, fou presidenta de l’Associació Catalana d’Expresos polítics i fundadora de l’Associació de Dones del 36. La seva biografia és reflectida al volum El daño y la memoria, de l’historiador Ricard Vinyes. Ha estat distingida com a doctora honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya. Sra. Anna Sanmartí i Sala Metgessa. Treballa a l’Hospital Trias i Pujol i és especialista en diabetis. Als anys 80, a l’Hospital de la Vall d’Hebron, la seva activitat investigadora es va dirigir cap el desenvolupament d’un mètode de radioimmunoanàlisi (RIA) per la determinació d’arginina-vasopressina (AVP) plasmàtica. Va posar en marxa el marcatge de l’AVP, un procés d’extracció d’aquesta, i es va poder

45

aconseguir una bona metodologia per obtenir un RIA de l’AVP suficientment sensible. La seva tesi doctoral va ser fruit d’aquest treball de posta a punt d’una tècnica i, posteriorment, la seva aplicació clínica. Més endavant, a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, de Badalona, la seva activitat d’investigació clínica es va dirigir cap a l’estudi de la nefropatia diabètica (NF), de la dislipèmia diabètica, cap al camp de l’hormona del creixement (GH) tant a la infància com a l’edat adulta i de les seves proteïnes relacionades i cap el camp de la patologia tiroïdal. D’altra banda, és col·laboradora de la Xarxa Temàtica de Transplantament d’Òrgans. Sra. Àngels Santos Torroella Nascuda a Portbou (Alt Empordà) el 1912. Pintora. Germana del crític d’art, poeta i dibuixant Rafael Santos i Torroella. Féu un breu aprenentatge a Valladolid amb el pintor italià C.Perotti. Considerada com una revelació, es feren ressò de la seva pintura, mig expressionista, mig surrealista, J.Guillén, R.Gómez de la Serna, M.Abril, J.R.Jiménez, F.García Lorca i d'altres, i a Barcelona G.Díaz-Plaja, J.Teixidor i J.Nubiola. El 1931 presentà una exposició individual a París, i el 1932 participà en la col·lectiva d'Artistas Ibéricos a Copenhaguen i París. El 1933 fou invitada a l'exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh (EUA) i el 1936 figurà al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia. Exposà a Barcelona per primer cop el 1935 a les Galeries Syra juntament amb E.Grau i Sala, amb qui es casà. La seva obra, decantada cap al postimpressionisme, tracta preferentment del paisatge i els interiors. Fill seu és el pintor Julià Grau i Santos. Sr. Antoni Serra i Ramoneda Nascut a Barcelona l’any 1933. Economista i expresident de Caixa Catalunya. El professor Serra Ramoneda s'ha jubilat després d'una amplíssima trajectòria com a professor i investigador i de servei a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual n'ha estat un dels més destacats impulsors. Va ser el primer secretari de la Comissió Promotora de la UAB l'any 1968, director de l'Institut de Ciències de l'Educació i rector els anys 1980-1985.

46

Serra Ramoneda va ser una de les persones més implicades en la creació de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Sota el seu rectorat, es van redactar els primers estatuts universitaris de la democràcia, es va començar a aplicar la Llei de Reforma Universitària (LRU), que va regular la situació del professorat, i es va crear i posar en marxa la Facultat de Veterinària. Durant aquest període es van dur a terme diverses actuacions que van possibilitar la potenciació de la recerca. D'acord amb l'Institut d'Estudis Catalans, es va crear el Centre de Recerca Matemàtica i l'establiment del Laboratori de Físiques d'Altes Energies. Es va dur a terme també la creació de l'Institut d'Estudis Metropolitans i la creació de la Fundació Empresa i Ciència, entre d'altres organismes. En col·laboració amb el CSIC, es va endegar el Centre de Microelectrònica i l'Institut d'Anàlisi Econòmica, centres de primer nivell en el seu camp. Serra Ramoneda és autor, entre d’altres, d’obres com La empresa: análisis económico (1993), Sistema Económico y Empresa (1997) o Mercado, contratos y empresa (2001). En l’actualitat és president d'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya i del fòrum d’opinió Tribuna Barcelona. També ha presidit, des del 1984 i fins al març del 2005, la Caixa de Catalunya, entitat des de la qual ha desenvolupat una destacada tasca social i econòmica. Sr. Joan Solà i Cortassa Lingüista. Nascut a Bell-lloc d’Urgell (Pla d’Urgell) l’any 1940. Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona (1965) i doctorat en filologia catalana (1970), obtingué el títol de master en lingüística a la universitat de Reading (Anglaterra) el 1977. Professor a diversos centres docents des del 1965, des del 1984 és catedràtic de llengua i literatura catalanes de la Universitat de Barcelona. És membre de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat nombrosos articles i estudis, preferentment sobre temes de sintaxi i d'història de la llengua catalana: Estudis de sintaxi catalana (1972-73), A l'entorn de la llengua (1977), Del català incorrecte al català correcte (1977), "Ser" i "estar" en el català d'avui (1981), Sintaxi generativa catalana (1986), en col·laboració amb S. Bonet, Qüestions controvertides de sintaxi catalana (1987), L'obra de Pompeu Fabra (1987) i Bibliografia lingüística catalana del segle XIX (1989), en col·laboració amb P. Marcet, etc.

47

Altres títols són Tractat de puntuació, en col·laboració amb Josep M. Pujol (1989), Lingüística i normativa (1990), Estudis d'història de la llengua catalana (1991), Sobre lexicografia catalana actual, com a editor (1992). Ha estat director del Llibre d'estil de "La Caixa" (1991). També ha publicat Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), A-Z. La llengua: una convenció dialèctica (1993), Ortotipografia. Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic (1995), juntament amb J.M. Pujol, i Gramàtica i lexicografia catalanes. Síntesi històrica (1995), amb A. Rico. Ha dirigit la redacció del Llibre d'estil de l'Ajuntament de Barcelona (1995). A més, Història de la lingüística catalana, 1775-1900 (1998), juntament amb Pere Marcet, obra que rebé el premi de recerca Crítica Serra d'Or, i Parlem-ne. Converses lingüístiques (1999), recull d'articles publicats a la premsa. També fou l'editor del volum L'obra de Joan Coromines: cicle d'estudi i homentage (1999) i, juntament amb J. Macià Guilà, del llibre La terminologia lingüística en l'ensenyament secundari (2000). Des del 1999 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2002 s’ha publicat la seva destacada Gramàtica del català contemporani, obra de la qual és director. Sr. Josep Subirats i Piñana Nascut a Tortosa a l’1 de maig de 1920. Intendent mercantil i Censor Jurat de Comptes. Doctor en Ciències Econòmiques. Als 14 anys va ingressar en el diari de Tortosa El Poble, fundat per Marcel·lí Domingo, on va arribar a ser director entre 1937 i 1938. Va ésser detingut i condemnat a mort, pena posteriorment commutada per la de cadena perpètua el 1939. Va sortir de la presó el 1946. A mitjans dels anys quaranta ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya. El 1976, s’afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya. Pertany als Col·legis d’Economistes i d’Intendents mercantils i a l’Institut de Censors Jurats de Comptes. Exprofessor de Política Fiscal de l’Empresa a la Universitat Autònoma de Barcelona. Exsenador (1977-1982). Exmembre del Tribunal de Cuentas d’Espanya.

48

Exmembre del Tribunal de Comptes Europeu (1986-1994). Ha estat l’autor dels llibres La Unió Europea pas a pas i Any i mig de Senador (1979). Sra. Esther Tusquets Guillén Neix a Barcelona, l’any 1936. Editora i escriptora. Estudià al Col·legi Alemany i més tard inicia estudis superiors de Filosofia i Lletres (especialitat en història) a les universitats de Barcelona i Madrid. Durant diversos anys va donar classes de literatura i història a l’Academia Carrillo fins que a principis dels anys 60, seguint al seu pare, s’endinsa en el món editorial. Va dirigir durant quatre dècades l’editorial Lumen, un dels segells de prestigi del món del llibre al nostre país, actualment enquadrat dins el grup Random House Mondadori. Autora de contes i novel·les, cal destacar una extraordinària trilogia novel·lesca formada per “El mismo mar de todos los veranos”, “El amor es un juego solitario” (Premi Ciutat de Barcelona, 1979) , i “Varada tras el último naufragio”.Altres obres seves són “Para no volver” (1985), “Siete miradas en un mismo paisaje” (1992), “La niña lunática” (Premi Ciutat de Barcelona, 1997) i “Con la miel en los labios” (1997). Cal remarcar que les seves obres han estat traduïdes a diferents llengües amb excel·lents crítiques. Sra. Mercedes Vilanova Ribas Nascuda a Barcelona, l’any 1936. Historiadora. Catedràtica d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estades a les universitats americanes de Boston, Massachusetts i Harvard. Entre els temes de les seves recerques figuren les fonts orals de la història, la Catalunya dels anys 30, el món industrial al nostre país o l’evolució de l’analfabetisme a Espanya. Ha estat investigadora associada del Centre Nationale de la Recherche Scientifique a l’Institut d’Histoire de Temps Présent de París. L’any 1991 va

49

obtenir el primer “Premio Nacional en la modalidad de Investigación Educativa del Ministerio de Educación y Ciencia pel seu treball Atlas de la evolución del analfabetismo en España (1887-1981).

Així mateix, s’ha concedit la Creu de Sant Jordi a les 15 entitats següents: ASSOCIACIÓ DE PARES DE MINUSVÀLIDS DEL BAIX CAMP L’Associació de Pares de Minusvàlids del Baix Camp és una associació sense afany de lucre declarada d’utilitat pública segons l’Ordre Ministerial de 6 de març de 1997. El seu objectiu principal és donar atenció a les persones adultes amb discapacitat intel·lectual de la comarca del Baix Camp i a les seves famílies. Això inclou la integració i normalització dels discapacitats, que passa per oferir una ocupació laboral, un temps lliure amb sentit i una estabilitat digna pel que fa al seu lloc de residència. Els serveis oferts per a assolir aquests objectius són:

• Un Centre Ocupacional, on els discapacitats intel·lectuals amb menys capacitat realitzen tasques no productives però emmarcades dins del procés d’inserció global de l’entitat.

• Un Servei Ocupacional d’Inserció, dirigit a aquelles persones que amb una

formació integral poden ser capaços d’insertar-se en processos de producció.

L’última etapa del procés d’integració és la contractació de la persona disminuïda. Per tant, l’entitat ha anat creant, al llarg d’aquests deu últims anys, uns 204 llocs de treball. A més d’aquesta integració, l’Associació ha estat capaç de crear llocs de treball de personal d’atenció directa, educadors i tècnics en els diferents serveis i programes de què disposa, com llars residència, programes de suport a l’autonomia i serveis de suport d’integració laboral. CENTRE EXCURSIONISTA DE LLEIDA Entitat nascuda l’any 1906 i que el 2006 commemorà, doncs, el seu centenari.

50

Constitueix la contribució lleidatana al moviment associatiu que fomenta l’excursionisme, sorgit a Catalunya a partir de la Renaixença. Com a tal, promou el coneixement i la pràctica de les activitats de muntanya i també l’estudi i difusió d’aspectes que s’hi relacionen. La seva activitat ha estat intensa i ha implicat no poques generacions de lleidatans. Ha estat amfitriona del primer Congrés Excursionista Català i també ha contribuït a recuperar i conservar edificis emblemàtics de la ciutat de Lleida. A més, el CEL ha estat un referent en el conjunt associatiu de les Terres de Ponent. CLUB NATACIÓ SABADELL Entitat esportiva fundada a Sabadell l’any 1916, va celebrar el seu 75è aniversari l’any 1991. En ordre cronològic és el tercer club de natació català i de tot l’estat espanyol. El 1918 inaugurà la primera piscina de l’estat, posteriorment desapareguda, i el 1929 l’actual, coberta. Després, el 1951, en féu una de nova per a escolars i el 1966 l’olímpica. La seva massa social no ha parat de créixer, essent 10000 socis l’any1986 fins als 25000 de l’any 1996. La seva millor època esportiva se situa els anys seixanta, quan guanyà la major part de les classificacions per a clubs en els campionats espanyols gràcies a una generació de grans nedadors com: Miquel Torres, Maria Ballesté o Isabel Castañé. Al principi dels anys setanta, tornà a tenir importància amb noms com Santiago Esteva, Maria Pau Corominas, Jordi Comas o Josep Duran. D’entre les més grans fites dels seus nedadors destaca sens dubte la de Martín López-Zubero, medalla d’or olímpica els anys 1992 i 1996. El Club Natació Sabadell va ser la primera entitat privada en organitzar la X Copa d’Europa de Natació i també el primer club espanyol en acollir-la i a les seves instal·lacions de Sant Oleguer es van disputar partits d’eliminatòries de waterpolo durant els Jocs Olímpics de Barcelona’92. La seva brillant trajectòria com a entitat li ha permès aconseguir en setze ocasions el Campionat absolut d’hivern d’Espanya i sis el d’estiu. La seva tradició de promoció de la llengua catalana es va materialitzar l’any 1993 amb la signatura d’un conveni amb el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell per tal de col·laborar en la potenciació de la llengua catalana. L’any 1997 se signaria un altre conveni entre l’entitat i els seus treballadors per tal que el català fos la llengua d’ús habitual en les seves relacions laborals.

51

COL·LEGI PÚBLIC SANT JAUME Escola d’Almoines (la Safor, València) dedicada especialment a l’impuls de l’ensenyament en llengua catalana al País Valencià en les etapes d’educació primària i secundària. El curs 2003-2004 va commemorar el seu 25è. aniversari. A més de la qüestió lingüística, durant aquest quart de segle sempre ha tingut presents, com a eixos d’innovació educativa, la renovació pedagògica i la participació democràtica de tots els sectors implicats en l’àmbit de l’ensenyament. En aquest sentit, s’ha convertit en un centre escolar de referència tal com ho avalen els nombrosos reconeixements obtinguts, sobretot al País Valencià però també al Principat (Premis Baldiri Reixac, tant en la modalitat d’escoles com d’alumnes). CONSELL DE COL·LEGIS DE PROCURADORS DELS TRIBUNALS DE CATALUNYA El Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya és una corporació de Dret Públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena, que constitueix l'òrgan superior, representatiu i executiu de la totalitat dels col·legis dels procuradors dels tribunals existents a Catalunya, és a dir, els de Barcelona, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Tarragona, Terrassa i Tortosa. Actualment ostenta la presidència l’Excma. Sra. Anna Moleres, Degana de Barcelona. El Consell va quedar constituït, per una Assemblea de Degans i representants dels Col·legis de procuradors de Catalunya, el dia 5 de febrer de 1983 a Tarragona i te el seu domicili social al Palau de Justícia de Barcelona. Entre les seves principals funcions està la de relacionar-se amb els altres organismes professionals de l’Estat, i de les Comunitats Autònomes, per a tot allò que sigui d’interès per als Col·legis de Catalunya i, en general per a la professió de Procuradors dels Tribunals. També la de fomentar, crear i organitzar institucions, serveis i activitats que tinguin per objectiu la promoció cultural, l'assistència social i sanitària, la cooperació i el mutualisme, i tot el que sigui necessari, tot establint acords i convenis, si cal, amb l'Administració o les entitats que correspongui.

52

DONES JURISTES Aquesta entitat prossegueix la trajectòria de l’Associació Catalana de Dones de Carreres Jurídiques, constituïda a Barcelona l’any 1989. Els seus objectius són seguir la legislació i jurisprudència que afecti les dones; treballar per aconseguir la igualtat de drets i obligacions entre les dones i els homes en tots els camps de la societat; promoure la col·laboració entre totes les dones juristes per tal d’aconseguir una societat més fraternal i solidària, i prestar assistència i serveis jurídics a les dones. L’associació ha treballat en dues línies prioritàries. D’una banda, en l’organització de diversos actes i seminaris per a la promoció i defensa dels drets de les dones. De l’altra, l’any 1999, a Ca la Dona, conjuntament amb Tamaia. Associació de Dones contra la Violència Familiar (Creu de Sant Jordi 2004), es va constituir el que s’ha anomenat Un Espai pels Drets de les Dones, en el qual membres de Dones Juristes presten assistència jurídica gratuïta a les dones que s’adrecen al servei. L’entitat compta amb més d’un centenar de sòcies de totes les disciplines jurídiques i es troba en una fase d’expansió. Forma part de la Fédération Internationale des Femmes des Carrières Juridiques, amb organitzacions associades a 79 països. FUNDACIÓ PATRONAT DE LES ESCOLES CRISTIANES LA SALLE Entitat que enguany commemora els 125 anys de la constitució de la Junta per a la Defensa de l’Educació a Cassà de la Selva. Ininterrompudament, doncs, des del 1881, l’educació dels nois i noies de la vila ha estat una prioritat per a la que ara és una Fundació. Així, es continua donant suport i cobertura a la funció educativa que al seu dia es va encomanar a la Comunitat Religiosa Germans de les Escoles Cristianes La Salle. En el curs 2004-2005, l’escola que és beneficiària de les activitats de la Fundació compta amb un total de 26 aules, des d’Educació Infantil fins a ESO. La comunitat dels Germans de la Salle està integrada per 4 membres, integrats a la tasca educativa juntament amb 44 professors i 645 alumnes.

53

GRUP ÀGATA Associació que neix de la necessitat d’agrupar a Catalunya les dones afectades de càncer de mama i també els seus familiars, per tal de contribuir a la informació, suport i rehabilitació de les persones que viuen aquesta situació. Té com a finalitat que les dones es puguin ajudar mútuament per tal de superar els problemes, que van més enllà del camp estrictament mèdic, per aconseguir una plena integració en la vida quotidiana. A més, la component del Grup Àgata Núria Nogueras va ser la precursora d’una campanya per legalitzar l’ús terapèutic de la marihuana, campanya que va continuar el Grup després de la seva mort per càncer de mama. Tot i que nombrosos estudis científics recomanen la marihuana per suavitzar els efectes de la quimioteràpia, sobre aquesta planta encara pesen molts prejudicis que el Grup Àgata volia abolir. Així, l’any 2001, el Grup es va reunir amb representants dels grups parlamentaris catalans i del Departament de Sanitat, i amb especialistes en oncologia i farmacologia. A una segona reunió, van decidir presentar en el Parlament una proposta consensuada per tal de despenalitzar l’ús terapèutic de la marihuana, però no l’ús recreatiu. La intenció d’Àgata era exportar la idea a la resta de Comunitats Autònomes per tal que, amb la Generalitat, fessin força davant el Govern Central. Aquesta proposició no de Llei aprovada per unanimitat al Parlament l’any 2001 va permetre eliminar traves legals, tot i que, de fet, les propietats de la marihuana per combatre els efectes indesitjables de la quimioteràpia eren ja coneguts als serveis oncològics dels hospitals, catalans i de l’Estat espanyol. Les persones malaltes s’adreçaven al personal sanitari per tal d’aconseguir informació sobre com aconseguir la planta i com s’havia d’administrar. El Grup defensa no només l’administració de pastilles, sinó també l’ús de la planta, entre d’altres motius, perquè seria més econòmic i les persones usuàries podrien cultivar-la personalment. L’objectiu del Grup Àgata és aconseguir que es posi a disposició de les persones malaltes qualsevol recurs que pugui ajudar-la, si no a eliminar completament la malaltia, sí a millorar la seva qualitat de vida, i compten amb el cannabis com una opció més. Tot i que els plans sobre el seu ús als hospitals encara no estan ben definits, el procés sembla imparable. La regulació de l’ús terapèutic és imminent i aquest és l’objectiu del Grup Àgata, per tal que les persones malaltes puguin rebre un producte degudament controlat i preparat. Aquesta reivindicació no és només l’única que du a terme el Grup, ja que també treballa en àmbits com l’atenció individual i psicològica, sessions de fisioteràpia, ioga, conferències, xerrades informatives, així com un servei de biblioteca, organització d’activitats culturals i festes.

54

INSTITUT QUÍMIC DE SARRIÀ Centre d’ensenyament universitari fundat l’any 1905 pel jesuïta Eduard Vitòria, reconegut el 1965 per l’Estat com a escola superior d’enginyeria química, i inscrit el 1984 com a fundació privada d’ensenyament tècnic superior IQS. Ofereix les llicenciatures de química i enginyeria química. És regit per un consell directiu (Junta de Patrons) en nom de la Companyia de Jesús. El 1991 creà una facultat d’Economia, i passà a formar part de la Universitat Ramon Llull. S’autofinança en la seva totalitat, i una part dels recursos prové dels serveis tècnics que ofereix a les empreses, especialment en l’àmbit mediambiental. Des del 1997 és un centre autoritzat oficialment per a fer informes sobre toxicitat. Disposa d’una àmplia biblioteca especialitzada i d’uns extensos laboratoris amb instrumental modern. Consta de quatre departaments (química analítica, enginyeria química, química orgànica i quimiometria) i un centre de càlcul. Aquest any 2005 commemora el seu centenari, en el marc del qual s’ha inaugurat un petit museu sobre la història del centre. JAZZ TERRASSA Es remunta a l’any 1953 amb el naixement del Hot Club de Terrassa. Posteriorment, el 1959 s’esdevingué la fundació del Club de Jazz de Joventuts Musicals, més tard integrat dins la prestigiosa entitat terrassenca Amics de les Arts i Joventuts Musicals, de la qual Jazz Terrassa constitueix el club de jazz. La seva activitat més intensa és la promoció de concerts jazzístics, tant dels que componen la Temporada anual com els programats dins el Festival Internacional de Jazz de Terrassa, que l’any 2005 ja ha arribat a la seva 24ª edició. La seva seu actual és la Nova Jazz Cava, successora de la Jazz Cava anterior. Es tracta d’un marc ideal per a l’audició del fons discogràfic del club, a més de servir als músics associats com a local d’assaigs. L’entitat ofereix també el servei d’agència de contractació i un centre de documentació sobre jazz consultable en línia per al públic en general. Tot plegat ha contribuït a fer de la ciutat de Terrassa, des de fa anys, la capital del jazz a Catalunya i un referent internacional del gènere.

55

LLOTJA DE CEREALS DE BARCELONA Institució secular adscrita a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Té el seu origen en el segle XIV amb la construcció de la Casa Llotja de Mar per a dipòsit i transacció de cereals. Actua sota la tutela del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya i els auspicis de la Cambra. Els Estatuts i Reglament varen ser aprovats per resolució de la Secretaria General del Departament de Comerç, Consum i Turisme en data 5 de novembre del 1987. També és reconeguda pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca com a mercat de productes agraris de Catalunya el 7 d'abril de 1999. Enguany, la Llotja celebra els seus 600 anys d'antinguitat. MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET Monestir cistercenc dedicat a Santa Maria i situat a Vimbodí (Conca de Barberà). Ramon Berenguer IV donà les terres per a la seva creació (1150). Fundació predilecta dels reis de Catalunya-Aragó, en fou el panteó des de Pere el Cerimoniós. Les seves propietats van ser immenses. Els abats de Poblet solien ser vicaris generals del Cister i ocuparen el primer lloc a les Corts de Catalunya. Les diverses dependències foren construïdes en segles successius, en diversos estils. L’any 1835, a conseqüència de la Desamortització, el monestir va quedar abandonat i exposat al saqueig. Declarat monument nacional el 1921, la vida monàstica s’hi reinstaurà el 1940, i la restauració dels edificis s’acabà el 1990. El 1991 fou inclòs en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. La col·laboració de la Generalitat amb el monestir en aquests darrers anys s’ha centrat preferentment en les obres de restauració del Palau Nou de l’Abat i zones al seu entorn, les absidioles de l’església i manteniment i treballs arxivístics. També es col·labora amb la potenciació turística i cultural de la Ruta del Cister, que abasta igualment els monestirs de Santes Creus i Vallbona. PEN CATALÀ

56

Constituït a Barcelona el 1922, des del començament manifestà un gran dinamisme i entusiasme i participà en bona part dels congressos anuals. Presidit per Pompeu Fabra, organitzà el XIII Congrés Internacional, que tingué lloc a Barcelona el 1935 sota la presidència internacional de H. G. Wells. El triomf del franquisme posà fi a les seves activitats públiques, i entrà en un llarg parèntesi d'exili i clandestinitat. Tot i això, fou capaç de mantenir una presència activa en el Congrés del 1937 (París) i en les dues trobades del 1938 (Praga i Londres). Des del 1939 fins el 1973 la representació del Centre passà per les mans de Josep M. Batista i Roca, que n'assumí la secretaria. Durant aquest temps en foren presidents J. Pous i Pagès, Jordi Rubió, Carles Riba, Josep Carner, J.V. Foix i Joan Oliver. Tornà a la legalitat l'any 1976 i n'han estat presidents fins ara J. Palau i Fabre, Maria Aurèlia Capmany, Jordi Sarsanedas i Dolors Ollers. Durant el mateix període n'han estat secretaris Avel·lí Artís Gener "Tísner", Àlex Broch, Xavier Bru de Sala i Isidor Cònsul. El 1978 s'organitzà a Barcelona una Conferència Internacional del PEN, presidida per Mario Vargas Llosa, en la qual s'inaugurà la relació PEN-UNESCO i fou creat el Comitè de Programa i Traduccions. Des del 1979 fins ara, el Centre Català ha assistit regularment a les reunions i congressos convocats, ha guanyat protagonisme a l'interior dels diferents comitès i ha aprofitat la plataforma internacional per a projectar a l'exterior la literatura catalana. Una fita important va ser l'organització del 57è Congrés Mundial del PEN la setmana de Sant Jordi del 1992 a Barcelona. El mes de maig de 2003, el Pen Català va cedir el fons del seu arxiu literari i administratiu a la Biblioteca de Catalunya. PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’EBRE Plataforma per a una nova cultura de l’aigua, contrària a la política de transvassaments del Govern central i, en concret, pel que fa al riu Ebre i a les conseqüències d’un possible transvassament per al seu Delta. Durant la seva trajectòria, la Plataforma ha rebutjat i demanat la paralització del transvassament cap al nord del riu Ebre i del transvassament cap al sud, projectes contemplats a la Ley 10/2001 del Plan Hidrológico Nacional, promulgada pel Govern Aznar. Les seves campanyes i la mobilització de la ciutadania que ha aconseguit –i que ha arribat fins a instàncies europees a Brussel·les- han contribuït a la derogació del transvassament de l’Ebre per part del Govern central l’any 2004, en una de les primeres mesures preses per l’Executiu socialista.

57

VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS DE BESALÚ Congregació fundada el 1699, any en què també va celebrar la seva primera processó. Des d’aleshores, cada any, tots els divendres abans del Diumenge de Rams la vila de Besalú (Garrotxa) surt al carrer per celebrar aquesta processó, només interrompuda per alguns períodes revolucionaris i bèl·lics. Alguns experts han situat la Diada dels Dolors de Besalú entre les millors festes tradicionals de Catalunya, i en el cicle quaresmal és una de les més importants. La capacitat de mobilització de l’entitat és innegable, amb més de tres-cents actors i actrius directes a la processó. D’altra banda, aquesta festa de devoció religiosa constitueix una gran eina de cohesió de la gent de Besalú, nova i vella. L’activitat de la Congregació no es limita únicament a organitzar la processó i editar-ne el programa anual, sinó que ha publicat diversos llibres, el més destacat dels quals és el dedicat als 300 anys de l’entitat (segle XVIII), de l’historiador de la Universitat de Girona Marc Sureda Jubany. Aquesta recerca ha de continuar pel que fa als segles XIX i XX. La Congregació també ha col·laborat en la recuperació d’algunes obres d’art, que van ser restaurades pel Departament de Cultura de la Generalitat i que avui es poden visitar a l’església parroquial de Sant Vicenç.

DEPARTAMENT DE SALUT • El Govern ha acordat autoritzar l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària la

disposició de fons per a la contractació de l'elaboració d'un estudi sobre la contaminació química dels aliments més consumits a Catalunya.

L’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA), és un organisme autònom adscrit al Departament de Salut, que té per finalitat la col·laboració i la cooperació amb les diferents administracions públiques i els sectors l’activitat dels quals incideix, directament o indirectament, en la seguretat alimentària. L’ACSA té asignades competències de planificació, avaluació i comunicació del risc, mentre que el control i la inspecció (la gestió del risc) correspon a altres unitats de diversos departaments i a altres administracions. L’Agència està participada pels departaments amb competències en els diferents aspectes relacionats amb la seguretat alimentària: de Salut,

58

d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, de Comerç, Turisme i Consum i de Medi Ambient i Habitatge el que li confereix un caràcter de tranversalitat. La creació de l’ACSA s’emmarca dins l’evolució global del sistema de seguretat alimentària a la Unió Europea. Per aquest motiu coopera amb els departaments que gestionen el risc de tota la cadena alimentària, des de la producció agrària fins al producte a disposició dels consumidors. Conjuntament amb els departaments esmentats fomenta la implicació de tots els agents econòmics amb responsabilitats en la seguretat alimentària i de totes les administracions que vetllen per garantir un elevat grau de salut i seguretat de la població.

En aquests moments, l’ACSA està interessada en l'elaboració d'un estudi sobre la contaminació química dels aliments més consumits a Catalunya. Aquest estudi es la continuació d’un altre realitzat entre els anys 2000 i 2003 per la Direcció General de Salut Pública. L’estudi actual avaluarà l’evolució de les ingestes de contaminants tòxics persistents mitjantçant els aliments.

Per aquest motiu, el Govern ha autoritzat l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària per a la disposició de fons per la contractació d'un estudi sobre la contaminació química dels aliments més consumits a Catalunya, per un import de 138.119,00 euros.

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA • El Govern ha aprovat la constitució de la Fundació privada del Món Rural, així

com també els seus estatuts i el nomenament del representants de la Generalitat de Catalunya en el Patronat de l'esmentada Fundació.

El Govern de la Generalitat va aprovar el passat mes de novembre la realització, al llarg de l'any 2006, del primer Congrés del Món Rural a Catalunya amb l'objectiu de plantejar les noves polítiques rurals d'adaptació al desenvolupament sostenibles de les àrees rurals i que persegueixin la gestió sostenible dels recursos naturals, la valoració dels recursos culturals i ambientals, l'impuls d'activitats agràries i complementàries generadores de riquesa, la qualitat de vida i el benestar de les persones, la cohesió social i el manteniment de la qualitat de l'entorn, en l'actual conjuntura d'una política agrària comunitària (PAC) reformada i amb el consens de la societat urbana i rural.

Aquest objectiu s'enuncia de forma sintètica en la finalitat de reflexionar sobre l'adaptació de les zones rurals als reptes que la societat planteja en l'actualitat i als que poden sorgir en un futur immediat.

59

La celebració del primer Congrés del Món Rural ofereix l'oportunitat de congregar la diversa realitat del món rural català i aquest fet permet obtenir una resposta plural per dissenyar de forma participada la Catalunya rural del futur, la qual necessita de polítiques públiques però també de generació de noves fonts de riquesa i d'ocupació, de suport públic i privat als seus emprenedors i d'atenció a la seva sostenibilitat.

Així, la realització de l'esmentat Congrés es manifesta com un repte la naturalesa i ambició del qual comporta la necessitat d'assegurar la viabilitat econòmica de l'organització i per aconseguir-ho cal la participació activa d'entitats i empreses que s'hi impliquin.

Amb aquest objectiu, la figura jurídica de la fundació esdevé l'instrument legal i organitzatiu idoni que, adequant-se a la realitat preexistent, ha de permetre la col·laboració i interrelació de les entitats i empreses catalanes amb el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca amb l'objectiu comú d'assolir amb eficàcia l'objectiu del Congrés del Món Rural.

Mitjançant la fundació es possibilita la participació econòmica de les entitats i empreses en el finançament del Congrés i la seva implicació directa en l'assoliment de l'objectiu públic que aquest persegueix per a l'adaptació de les zones rurals a les noves exigències d'una societat en contínua evolució.

Així doncs,el Govern ha acordat avui aprovar la constitució de la Fundació privada del Món Rural, així com també els seus estatuts, amb les finalitats d'interès general següents:

- Vehicular la participació d'entitats i empreses en el primer Congrés del Món

Rural i les aportacions econòmiques destinades a finançar la seva organització.

- Un cop celebrat el Congrés del Món Rural, promoure la participació de

persones, entitats i empreses en l'estudi, investigació i anàlisis de les prioritats estratègiques pel futur del món rural català les quals tindran com a objectiu preferent els ciutadans que hi viuen i les potencialitats amb les cal dotar el món rural català per a què esdevingui un entorn de progrés econòmic i social, preservant alhora l'entorn natural.

Amb aquest objectiu, la Fundació promourà i divulgarà congressos, estudis i altres actuacions que vagin adreçades a trobar models de desenvolupament que entenguin la ruralitat com un espai econòmic i social en el que es garanteixi una activitat econòmica diversificada i unes infraestructures i serveis suficients i de qualitat, així com la preservació del territori i de les seves riqueses naturals sota el principi de la sostenibilitat.

60

La Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, en la Fundació privada del Món Rural i l'aportació a la dotació fundacional de la quantitat màxima de 12.000 €.

Pel que fa a la representació de la Generalitat de Catalunya en el Patronat de la Fundació privada del Món Rural, s'atribueix al conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, al director general de Desenvolupament Rural i a un màxim de tres representants designats pel conseller del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

• El Govern ha acordat modificar l'Acord de realització del primer Congrés del

Món Rural a Catalunya.

En data 2 de novembre de 2004 el Govern va prendre l'Acord de realitzar el primer Congrés del Món Rural a Catalunya en el qual participi i s’impliqui el conjunt de la societat en general i del món rural en particular, així com la creació d’una comissió organitzadora amb una àmplia representació de les administracions públiques i de les entitats públiques i privades implicades en la matèria. Amb l'acord aprovat avui, el Govern de la Generalitat modifica l'acord del novembre de 2004, pel que fa a la composició de la Comissió organitzadora amb l'objectiu de dotar-la de la màxima representativitat i participació, amb la inclusió dels membres següents:

- Un/a representant del Patronat Català Pro Europa. - Un/a representant de la Secretaria General de Joventut. - Un/a representant de l'Institut Català de la Dona.

DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA • El Govern ha nomenat el senyor Jordi Carbonell i Sebarroja, secretari

d'Indústria i Energia:

- President del Consell d'Administració del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI).

- Vocal del Consell Rector del Centre d'Innovació i Desenvolupament

Empresarial (CIDEM), en representació del Departament de Treball i Indústria.

61

- Membre del Consell d'Administració de l'Institut d'Investigació Aplicada de l'Automòbil (IDIADA), en representació de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i en qualitat de president.

• El Govern ha acordat autoritzar l'Institut per a la Promoció i la Formació

Cooperatives a participar en la cooperativa que es constitueixi per a la difusió del cooperativisme i la promoció de cooperatives i s'aprova l'aportació inicial a aportar (ARA-COOP).

La Llei de creació de l'Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives de l'any 1985 el configura com a organisme autònom, de caràcter administratiu, amb personalitat jurídica pròpia i adscrit al Departament de Treball i Indústria que té, entre d'altres funcions, estudiar i difondre la cooperació com a moviment econòmic i social, els seus principis, les seves tècniques i els seus mètodes, tant pel que fa a les mateixes cooperatives com al públic en general. D'altra banda, el Govern considera necessària la creació d'una cooperativa conjuntament amb la Federació de Cooperatives de Treball i la Confederació de Cooperatives de Catalunya que s'orienti a la difusió del cooperativisme i a la promoció de cooperatives entre els principals agents implicats en la creació d'empreses (emprenedors, universitats, escoles de negoci, vivers d'empreses, assessors, consultors, administracions públiques, cambres de comerç, entre d'altres) a tots els sectors (indústria, serveis, ensenyament, agrícola, consum, habitatge i financer) i a tot l'àmbit territorial de Catalunya. Així doncs, el Govern ha acordat avui autoritzar l'Institut per la Promoció i la Formació Cooperatives a participar en la cooperativa que es constitueixi per a la difusió del cooperativisme a Catalunya i la promoció de cooperatives (ARA-COOP). Aquesta cooperativa oferirà, entre d'altres serveis, als emprenedors (estudiants, futurs empresaris, treballadors inclosos als ERO) formació bàsica cooperativa, assessorament en l'elaboració de plans de viabilitat, análisi de viabilitat i de riscos, acompanyament durant el primer any i als prescriptors (universitats, escoles de negoci, vivers d'empreses, serveis d'ocupació, assessors, consultors, empreses d'outplacement, entitats financeres), mitjançant un contacte presencial directe, formació bàsica cooperativa i servei de consulta on-line sobre cooperativisme. S'estructurarà en una Gerència i un tècnic especialista en organització d'empreses i es dotarà d'una xarxa de prescriptors i cooperatives associades que asseguri la presència a tota Catalunya.

62

Finalment, la Generalitat farà una aportació inicial de 70.000 € per a la constitució de l'esmentada cooperativa a càrrec del pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2005 i en funció de les disponibilitats pressupostàries.

• El Govern ha acordat autoritzar l'atorgament d'una subvenció a l'entitat Fundació Privada Inform, per a la realització de 64 accions formatives de l'especialitat administratiu polivalent per a pimes.

L'any 1987 es va crear Inform, actualment constituïda en fundació, per gestionar el programa SEFED (simulació d'empreses amb finalitats educatives), portar a terme el seguiment tècnic i pedagògic, els contactes institucionals, la representació i els enllaços amb els diferents països europeus i gestionar directament el control de simulació. Té per objectius:

- promoure i gestionar projectes formatius - cercar les vies de col·laboració amb empreses - transmetre i extendre la metodología de la simulació - fomentar l'intercanvi d'experiències amb els altres païsosPaísos

La Fundació Privada Inform és un centre col.laborador del Servei d'ocupació de Catalunya en materia de formació professional ocupacional. Aquesta Fundació es dedica especialment a la gestió i coordinació de diferents programas i projectes de formació els quals tenen com a element comú la seva metodología: la simulació d'empreses. Aquesta tècnica permet que els alumnes es formin treballant en una empresa simulada, en un context on es viu l'ambient laboral, cosa que facilita un aprenentatge molt més real. La Fundació Inform, amb seu a Sant Pere de Ribes, té com a membres del seu Patronat els Ajuntaments de Sant Pere de Ribes, Vilafranca del Penedès, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Manlleu, la Mancomunitat de Municipis de la Vall del Tenes, Lleida, Tortosa, Lleida i Rubí. D'altra banda, el Servei d'Ocupació de Catalunya del Departament de Treball i Indústria té encomanada la gestió de la formació ocupacional, així com la gestió de funcions de l'àmbit del treball, l'ocupació i la formació, la qual cosa comporta l'execució d'accions en matèria d'intermediació en el mercat de treball i el control de polítiques d'ocupació; Així doncs, el Govern ha autoritzat avui el director del Servei d'Ocupació de Catalunya l'atorgament d'una subvenció a l'entitat Fundació privada Inform de 2.889.120 euros, per a la realització de 64 accions formatives de l'especialitat administratiu polivalent per a pimes.

63

DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE • El Govern ha aprovat la proposta d'inclusió en la llista del Conveni de Ramsar

del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i la seva zona perifèrica.

La conca lacustre del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici presenta la major concentració d'estanys d'alta muntanya d'Europa i una gran diversitat de sistemes hídrics, tant naturals (llacs, mulleres i rius), com artificials (estanys represats, petites preses i canals). Alguns dels més de 200 estanys alpins presents han sofert un procés de colmatació natural que ha permès el desenvolupament de mulleres i prats humits, on l'aigua dels rius es divideix formant nombrosos meandres anomenats aigüestortes.

La normativa comunitària relativa a la conservació de les aus silvestres, encomana als Estats membres la designació d'àrees de protecció per a espècies d'ocells migradors i a prestar especial atenció a la protecció de les zones humides. Actualment tot el Parc Nacional i la seva zona perifèrica de protecció es troba catalogat com a Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

D'altra banda, la Convenció sobre zones humides d'importància internacional especialment com a hàbitat d'ocells aquàtics, abreujada com a Conveni Ramsar, es va adoptar el dia 2 de febrer de 1971 a Ramsar (Iran), i ha esdevingut l'eina internacional més important per a la protecció global de les zones humides.

D'acord amb el mecanisme d'inclusió de zones humides espanyoles en la llista del Conveni de Ramsar, cal la sol·licitud del Govern de la Generalitat de Catalunya al Ministeri de Medi Ambient per iniciar la tramitació del procediment d'inclusió.

Així doncs, el Govern de la Generalitat ha acordat avui la proposta per incloure en la llista del Conveni de Ramsar de l'espai del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva zona perifèrica, així com també ha autoritzat el conseller de Medi Ambient i Habitatge a dur a terme les actuacions necessàries per fer efectiva aquesta inclusió. La proposta aprovada respon a diferents estudis ambientals, i ha estat informada favorablement pel Patronat del Parc i per la Comissió Nacional de Protecció de la Natura.

64

• El Govern ha acordat l'autorització d'un conveni per a la realització d'un

projecte de recerca. En concret, s'ha autoritzat el Departament de Medi Ambient i Habitatge la disposició de fons per import de 60.000 €, per realitzar un projecte de recerca amb l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques). El projecte té com a finalitat analitzar la viabilitat tècnica i econòmica de l’ús dels òxids de titània per aplicacions ambientals relacionades amb la fotodegradació, per llum solar, de la contaminació orgànica present en les aigües continentals. L’Institut ha desenvolupat aquest material, l’òxid de titània, en quantitats molt petites, de l’ordre de 50 micrograms, per això cal estudiar l’efecte amb quantitats més elevades de material, la qual cosa, si resultés exitós, permetria desenvolupar una tecnologia de depuració de l’aigua molt més ambiental, ja que reduiria enormement la necessitat energètica de la depuració.

• El Govern ha acordat autoritzar l'inici de negociacions amb els veïns i les

veïnes afectats per la subsidència del barri de l'Estació de Sallent.

El Govern de la Generalitat ha fet avui un pas més en la formulació d’una solució definitiva al problema dels habitatges afectats per una subsidència – enfonsament gradual del sòl per un cúmul de circumstàncies hidrogeològiques i d’antiga explotació minera – en el barri de l’Estació del municipi de Sallent. L'any 1995, es va observar que alguns edificis del barri de l'Estació de Sallent (Bages) mostraven unes esquerdes importants. Arran dels estudis tècnics efectuats des d’aquell moment, es va esbrinar que les esquerdes eren ocasionades per les subsidències que patia el terreny de bona part del barri. La causa més probable d’aquests esfondraments era l’antiga explotació a la Mina Enrique, situada sota la vertical del barri. La problemàtica sorgida arran de la subsidència que afecta el barri de l'Estació de Sallent afecta, en unes primeres estimacions unes 333 llars del barri, de les quals 224 estan actualment ocupades.

Les persones afectades han presentat 248 sol·licituds de responsabilitat patrimonial. Per resolució del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de 7 d'abril de 2005 es van admetre a tràmit i es van acumular les reclamacions de responsabilitat patrimonial i es va nomenar instructora la senyora Meritxell Josa i Campoamor, directora general de Serveis Consultius i Coordinació

65

Jurídica del Gabinet Jurídic de la Generalitat. Amb l'acord adoptat avui el Govern de la Generalitat ha autoritzat l'inici de les negociacions amb les persones afectades per la subsidència del barri de l'Estació de Sallent per a determinar de mutu acord les indemnitzacions o compensacions que han de percebre.

Així mateix, el Govern ha designat com a membres de la comissió negociadora, per part de la Generalitat de Catalunya, les persones següents:

- Sr. Ricard Fernàndez i Ontiveros, secretari d'Habitatge - Sr. Josep Ramon Mora, subdelegat del Govern a la Catalunya Central - Sra. Meritxell Josa i Campoamor, directora general de Serveis Consultius i

Coordinació Jurídica i instructora de l'expedient de responsabilitat patrimonial

- Sr. Emili Mas i Margarit, director de l'INCASOL - una persona designada pels Departaments de la Presidència i d'Economia

i Finances. El responsable del procés negociador serà el Sr. Ricard Fernàndez.

Cal tenir present que des del Govern de la Generalitat s’ha treballat des de fa més d’un any en resoldre la situació d’aquests veïns i veïnes i dels seus habitatges, quina situació estava pendent des de l’any 1995 sense un oferiment clar de solució. Ara el Govern confirma :

• Es va procedir a l’estiu de 2004 a reallotjar 60 llars afectades i amb rics

de ruïna en habitatges nous de protecció oficial a Sallent. • A llarg de tot l’any s’ha treballat per garantir: la idoneïtat dels

reallotjaments; disposar d’un pla d’emergència en el cas que sigui imprescindible l’evacuació; el control geològic en relació a l’estat i evolució dels moviments; l’estudi de la demanda patrimonial; garantir la seguretat en el barri; garantir el control continuat de les afectacions en els habitatges existents ; enderrocar els habitatges en ruïna. En aquests moments ja s'han enderrocat el 32% dels habitatges afectats.

• S’està treballant en la previsió de construcció de nous habitatges de

protecció oficial que garanteixin abans de 3 anys el reallotjament total del barri en el propi municipi de Sallent i de forma coordinada amb l’Ajuntament.

• Es preveu que les 224 llars pendents de desaparèixer del barri pugui

ser reallotjades, si ho desitgen,en nous habitatges de protecció oficial abans de finalitzar l’any 2008.

66

• La negociació que s’inicia ofereix un marc de reallotjament i, si s'escau,

de compensació econòmica. D’aquesta manera, després de la signatura d’un conveni entre les parts, quedarà resolt el futur de 300 famílies.

• Resoldrà de forma immediata el patrimoni precari de 60 famílies

desallotjades i vivint en HPO en condició de precari i que podran formalitzar els corresponents contractes de compra venda.

• Facilitarà la presa de decisions de les 240 famílies que vivint actualment

en el barri podran planificar el futur en un nou marc referencial d’habitatge i amb una base econòmica de presa de decisions suficient.

Finalment, el Govern té la voluntad d'arribar a uns màxims en l’assumpció i garantia del dret a l’habitatge als afectats per la ruïna del seus habitatges i als qui la impossibilitat de continuar vivint a mig termini en l’habitatge que ocupen ho necessiten i alhora, un rescabalament económicament ajustat del patrimoni existent.

DEPARTAMENT D’UNIVERSITATS, RECERCA I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

• El Govern aprova el decret pel qual es fixen els preus de la prestació de

serveis acadèmics a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya per al curs 2005-2006. El Govern acorda, mitjançant aquest Decret, fixar el preu dels crèdits de tots els estudis universitaris oficials que s’imparteixen a les universitats públiques de Catalunya i a la Universitat Oberta de Catalunya, així com els dels altres serveis acadèmics.

Es pretén garantir que els recursos públics vagin destinats, tal i com succeeix amb les beques, a donar les màximes oportunitats d’estudi, i per tant, a subvencionar en major mesura el preu als estudiants que cursen per primera vegada una carrera en una universitat pública i a aquells estudiants amb un millor rendiment acadèmic. Cal recordar que per fer front al pagament dels preus públics els estudiants poden acollir-se a les línies de crèdit que ofereix l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, per a l’execució de programes i activitats de foment a l’estudi i la recerca.

67

El valor del crèdit a la primera matrícula segons grau d’experimentalitat per al curs 2005-2006 queda fixat de la següent forma:

Grau 1 Grau 2 Grau 3 Grau 4 CATALUNYA

(Preus 2005/06) 9,23 € 9,49 € 13,06 € 13,41 €

CATALUNYA (Preus 2004/05)

8,79 € 9,04 € 12,44 € 12,77 €

El grau 1 correspon a carreres com dret, les filologies, història, etc; el 2 a Economia, Periodisme, Psicologia, etc; el 3 a Belles Arts, Física o les enginyeries tècniques i, el grau 4 correspon a carreres com Biologia, Medicina i les enginyeries superiors. - L’augment del preu del crèdit respecte el curs 2004-2005 és del 5 %.

- Prenent com a base una matrícula de 70 crèdits (el mínim oscil·la entre 50 i

60), el cost total de la matrícula oscil·laria entre els 646 € d’una carrera amb grau d’experimentalitat 1 fins els 938 € d’una carrera amb grau d’experimentalitat 4.

- Tot i l’augment, l’aportació que fa l’estudiant se segueix situant aquest curs

entre 16% (del cost real dels seus estudis), respecte l’aportació que fa la Generalitat de Catalunya i el Ministeri (amb les beques). Aquest percentatge es manté a Catalunya des de 1993 entre un 13,5 i un 16%, malgrat que en diversos fòrums europeus s’ha recomanat que aquest percentatge hauria de tendir al 20%.

D’altra banda, i com a novetat, en el Decret s'estableix per primera vegada el preu per a les proves d'accés a la Universitat, el qual fins ara era objecte d'una regulació específica. Aquest preu serà de 78,69 € i s'aplicarà a les proves que tindran lloc el curs 2005-2006 per accedir a la universitat en el curs 2006-2007. Una altra de les novetats és l'oferiment a preu públic dels diferents nivells d'anglès per a tots els estudiants del sistema universitari públic de Catalunya a través de la Universitat Oberta de Catalunya, els quals podran ser objecte de reconeixement per part de les universitats, com a crèdits de lliure elecció. Així, els estudiants de les universitats públiques catalanes, les quals hagin convingut el reconeixement corresponent, podran matricular les assignatures dels diferents nivells d'anglès a la UOC, al preu de 99€ per semestre i nivell (inclòs materials i serveis). Finalment, s'estableix un preu per a l'homologació de títols estrangers d'educació superior a títols i graus de postgrau, d’acord amb el RD 309/2005,

68

de 18 de març, el qual atribueix als rectors de les universitats la competència per a la seva homologació. Cal tenir present que podran gaudir de l’exempció o bonificació de preus, segons que escaigui, per a la prestació de serveis acadèmics, aquelles persones que es trobin en els casos següents:

- Els estudiants membres de famílies nombroses.

- Els estudiants que hagin obtingut crèdits amb matrícules d'honor en el

període acadèmic anterior, i aquells que hagin obtingut el premi extraordinari en el batxillerat.

- Els estudiants amb un grau mínim de minusvalidesa del 33%, que no

tinguin cap títol universitari oficial i que accedeixin a la universitat per cursar estudis universitaris oficials.

- Els estudiants de 65 anys o més que no tinguin cap títol universitari oficial i

que accedeixin a la Universitat per cursar estudis universitaris oficials.

- Les persones que hagin estat víctimes d’actes terroristes, així com el seu cònjuge i els seus fills, que no tinguin cap títol universitari oficial i que accedeixin a la Universitat per cursar estudis universitaris oficials.

En els tres darrers casos, que corresponen a exempcions que la Generalitat de Catalunya va introduir l’any passat per primer cop, el Govern català establirà les mesures necessàries de compensació a les universitats pels ingressos deixats de percebre.