Acords de Govern

Acords destacats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Documentació:

Política Institucional . . . . . . . . . . . . . . 6 Política Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Política Territorial . . . . . . . . . . . . . . . . 25

ACORDS DEL GOVERN

28 DE MARÇ DE 2006

Acords de Govern

2

El Govern destinarà més de 26 milions a la construcció d’equipaments judicials a la Bisbal d’Empordà i Terrassa El Govern ha aprovat avui la licitació de la construcció dels nous Edificis Judicials de la Bisbal d'Empordà i Terrassa. Els departaments d'Economia i Finances, Política Territorial i Obres Públiques i Justícia realitzaran els tràmits i actuacions necessàries per fer possible la licitació i adjudicació dels contractes per a la construcció, conservació i explotació dels mateixos. La societat Gestió d'Infraestructures, S.A. (GISA) serà l’encarregada de la preparació del concurs públic, corresponent a la construcció, la conservació i l’explotació de les obres, així com de la licitació, l’adjudicació, la gestió i el seguiment de les mateixes. Els terrenys on es construiran ambdós edificis han estat cedits pels respectius ajuntaments i són propietat de la Generalitat. L’equipament judicial de la Bisbal d'Empordà es construirà en un solar de 2.400 m2, ubicat a l'alçada del passatge del carrer Nou, amb accés per a vehicles des del carrer del Morró pel Solar del Teatre Vell. El nou edifici, que tindrà una superfície de 6.137 m2 construïts, té un pressupost de licitació de 7.650.625 euros. L’edifici judicial de Terrassa, que es licitarà per 18.467.818,06 euros, s’ubicarà en un terreny de 4.248 m2, situat entre la prolongació de la rambleta del Pare Alegre i el transvasament de la riera del Palau, i tindrà una superfície de 15.992 m2 construïts. Aquestes infraestructures es finançaran amb capital privat, mitjançant concurs públic, sota la modalitat de contracte de constitució de drets de superfície, amb una durada de 27 anys i un contracte posterior d’arrendament a la Generalitat.

Acords de Govern

3

El Govern destina 63 milions a la concessió i construcció de l’eix Maçanet-Platja d’Aro La Generalitat desdobla el tram entre Vidreres i Llagostera per dotar tot l’eix de les característiques d’una autovia El Govern ha declarat avui l’ocupació urgent dels béns i drets afectats per les obres del projecte de millora general i de desdoblament de la C-35 entre Vidreres i Llagostera. Aquests treballs s’inclouen en la concessió de l’eix Maçanet – Platja d’Aro, adjudicada per un import de 63 milions d’euros. La concessió comprèn la conservació de tot l’eix i les obres per dotar de les característiques d’autovia el tram intermedi, entre Vidreres i l’enllaç de l’Alou (Llagostera), amb una inversió de 40 milions d’euros. Es preveu que les obres comencin el trimestre vinent i tinguin un termini d’execució de 24 mesos. L’eix Maçanet de la Selva – Platja d’Aro es recolza sobre l’itinerari format per les carreteres C-35, C-65 i C-31, i conforma la principal via d’accés a la Costa Brava sud, des de l’autopista E-15 / AP-7. D’oest a est, uneix les poblacions de Maçanet de la Selva, Vidreres, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Aquest eix té una longitud total de 27,7 quilòmetres; 12,2 quilòmetres (el 56%) ja tenen les característiques d’autovia i corresponen als trams extrems: l’inicial, entre Maçanet de la Selva i Vidreres i el tram final, des de l’enllaç de l’Alou fins a Platja d’Aro. Aquest tram intermedi correspon al desdoblament de l’actual carretera C-35 i, en general, el projecte aprofitarà la carretera existent per construir els nous carrils, excepte en alguns punts on s’hauran d’executar petits trams en variant.

El Maçanet – Platja d’Aro forma part del Programa de grans eixos viaris que està desenvolupant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i s’emmarca en les actuacions que du a terme per tal de millorar la fluïdesa i seguretat del trànsit en els principals accessos de la Costa Brava.

En el tram Vidreres - Llagostera, la nova via estarà formada en cada sentit de la circulació per dos carrils de 3,5 metres, un voral exterior d’1,5 metres, i un voral interior d’1 metre d’amplada. Les dues calçades estaran separades per una mitjana tipus New Jersey d’1 metre d’amplada.

El projecte inclou els enllaços següents:

Acords de Govern

4

- Enllaç Vidreres oest: connecta amb la carretera de Lloret de Mar i és el

punt on s’inicia l’actuació. - Vidreres est: el formaran dos semi-enllaços. - Enllaç de can Carbonell: estarà format per un pas inferior i una rotonda

a cada costat del tronc. - Enllaços de Llagostera: sud, que connecta amb la carretera de Tossa

de Mar; centre, que connecta amb la zona de Sant Llorenç, i oest. - Enllaç de l’Alou: la nova autovia, per una banda, connectarà amb la

carretera de Cassà de la Selva i Girona i per l’altra, seguirà l’autovia, ja en servei, en direcció a Santa Cristina d’Aro. En aquest enllaç de l’Alou finalitzen les obres projectades.

Acords de Govern

5

El Govern aportarà més de 315 milions d’euros a les entitats prestadores de serveis socials fins al 2008 La inversió suposa un increment del 54,5% respecte del trienni anterior El Consell Executiu ha aprovat avui destinar 315.161.877,69 euros per finançar els convenis amb entitats que gestionen serveis socials d’atenció especialitzada durant el període 2006-2008. Amb aquesta aportació, el Govern subvencionarà les organitzacions que atenen persones amb disminució, les afectades per drogodependències, malalts de SIDA i persones amb malalties mentals. Altres entitats que es veuran beneficiades són aquelles que ofereixen serveis ocupacionals, d’atenció especialitzada i de tutela. L’import aprovat avui suposa un increment del 54,5% respecte la quantitat destinada en el període 2003, 2004 i 2005, que va ser de 204,1 milions d’euros. Les aportacions a cada entitat es concretaran en el corresponent conveni amb cadascuna d'elles. 8,7 milions per a la promoció del voluntariat A les subvencions que el Govern atorgarà a les entitats prestadores de serveis socials, cal sumar-hi una aportació de 8.700.000 euros per finançar activitats destinades a la formació en valors cívics i a la promoció del voluntariat, també durant el període 2006-2008. Ambdues aportacions s’emmarquen en el que disposa la Llei d’acompanyament de l’any 2005, que autoritza la subscripció de convenis amb un abast plurianual i per un termini màxim de tres anys, per al finançament dels serveis socials, donant una garantia de finançament més enllà de l’exercici anual.

Acords de Govern

6

Política Institucional

Acords de Govern

7

DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA • El Govern ha acordat formular requeriment d’incompetència al Govern de

l’Estat.

L'objecte del requeriment el constitueixen determinats preceptes del Reial decret 63/2006, de 27 de gener, pel qual s'aprova l'Estatut del personal investigador en formació. Entre altres aspectes, aquest Reial decret crea un Registre general de programes d'ajuts a la investigació, en el qual s’han d’inscriure obligatòriament tots els programes dirigits al desenvolupament d'activitats de formació i especialització científica i tècnica a través, com a mínim, dels estudis oficials de doctorat corresponents, amb la finalitat de ser reconeguts als efectes previstos en el mateix Reial decret, és a dir, de la inclusió dels seus beneficiaris en situació de beca en el Règim general de la Seguretat Social. En matèria d’investigació científica i tècnica, però, l’Estat disposa d’una competència exclusiva de foment i coordinació general, mentre que la Generalitat disposa d’una competència exclusiva sens perjudici de la de l’Estat. El TC ha interpretat aquests enunciats en el sentit que es produeix una concurrència competencial de manera que tant l’Estat com la Generalitat poden actuar sense que es puguin interferir i l’Estat manté unes facultats de coordinació general. Per tant, l’Estat pot establir un registre dels programes i demanar a la Generalitat que, a efectes informatius, comuniqui al Registre estatal els seus. A més, les competències legislatives de l’Estat en matèria de seguretat social, l’habiliten a definir els seus beneficiaris. Però en aquest cas, l’Estat condiciona la cobertura per la seguretat social dels becaris d’investigació predoctoral al reconeixement per l’Estat del programa corresponent, de manera que els programes de recerca reconeguts per la Generalitat haurien de sotmetre’s a un nou reconeixement de l’Estat. El Govern de la Generalitat considera que aquesta condició incorre en inconstitucionalitat perquè situa la competència de la Generalitat no en concurrència, sinó subordinada a la de l’Estat. De la mateixa manera, és

Acords de Govern

8

inconstitucional reservar a l’Estat la comunicació a la Seguretat Social del programes reconeguts per tal que obtinguin la seva cobertura. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat ha acordat avui formular un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat.

• El Govern ha acordat formular requeriment d’incompetència al Govern de

l’Estat. L'objecte del requeriment el constitueix un acord signat el 22 de novembre de 2005, entre el Ministeri de Medi Ambient i l’Associació Espanyola de Fabricants de pasta, paper i cartró (ASPAPEL) sobre abocaments d’aigües residuals d’aquesta indústria de fabricació en el marc de la llei de prevenció i control integrats de la contaminació de l'any 2002. L’acord signat té per objecte establir un marc de referència bàsic per les Comunitats Autònomes i organismes de conca en la determinació dels valors límit d’emissió que s’han de fixar en l’autorització ambiental integrada o l’autorització d’abocaments de les aigües residuals originades en les fàbriques de pasta, paper i cartró abocades a les aigües continentals o marítimes. Però la Generalitat, d'acord amb l'Estatut d'autonomia, ha assumit les competències de desenvolupament legislatiu i d’execució en matèria de protecció del medi ambient, en el marc de la legislació bàsica estatal, sens perjudici de les facultats de la Generalitat per establir mesures addicionals de protecció. A més, la competència en matèria de legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics pertoca a l’Estat si es tracta de conques intercomunitàries i a la Generalitat si es tracta de conques intracomunitàries. La integració d’ambdues competències pel que fa als abocaments, d’acord amb la legislació bàsica vigent, es produeix en un procediment en el qual l’organisme de conca intercomunitària emet un informe vinculant per a la resolució de l’autoritat ambiental autonòmica.

Així doncs, l’Acord signat, en el qual no ha tingut cap participació la Generalitat de Catalunya, envaeix les competències executives de la Generalitat en matèria de medi ambient ja que es tracta d’una actuació

Acords de Govern

9

administrativa que promou un acord voluntari per assolir una protecció ambiental superior als mínims fixats com a bàsics en la legislació estatal. De fet, es tracta d’un Acord semblant a altres promoguts pel Ministeri d’Obres Públiques i Medi Ambient l’any 1993 i a l’inici de 1995, que van ser objecte de sengles requeriments d’incompetència acceptats aleshores pel Govern de l’Estat.

Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat ha acordat avui formular un requeriment d’incompetència al Govern de l’Estat.

DEPARTAMENT DE CULTURA • El Govern ha autoritzat a la consellera de Cultura per a la signatura d’un

conveni de col·laboració amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional. El Pla de Cooperació al Desenvolupament 2005-2008 de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) incorpora com a línia estratègica l’enfortiment institucional en matèria de cultura als països beneficiaris de la cooperació espanyola. Això s’ha de traduir, entre d’altres coses, en la formació de recursos humans per la gestió cultural en diversos àmbits. En aquest marc, l’AECI i el Departament de Cultura han signat un acord marc de col·laboració per tal que l’experiència de les universitats i centres de formació en matèria de polítiques i gestió cultural de Catalunya contribueixi a les activitats de cooperació al desenvolupament i de formació del capital humà en matèria de cultura als països destinataris de la cooperació espanyola. Entre els àmbits en els quals se centrarà la formació hi ha les tècniques de gestió cultural, la gestió del patrimoni, la gestió bibliotecària i les polítiques culturals. La selecció inicial de països destinataris inclou Algèria, Egipte, el Líban, el Marroc, Síria i Tunísia, si bé la configuració final del projecte dependrà dels resultats del procés de definició del projecte i de la identificació d’institucions col·laboradores als països que hi participin. En una fase posterior es considerarà la possibilitat d’ampliar les activitats de formació a d’altres disciplines dins l’àmbit de la gestió cultural i a d’altres regions.

Acords de Govern

10

DEPARTAMENT D’AGRICULTURA RAMADERIA I PESCA • El Govern ha aprovat el decret pel qual es reestructura parcialment la

Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. La seguretat i la qualitat agroalimentària són objectius de primer nivell per donar resposta a la demanda de la societat. L'assoliment d’aquests objectius exigeix una actuació responsable d'inspecció, de vigilància i control que ha de comptar, com a recolzament en la seva actuació, amb serveis tècnics que garanteixin en tot moment, a més de la capacitat i el rigor científic i tecnològic, la independència i neutralitat tant pel que fa a l'objecte de l'activitat com pels resultats obtinguts. En aquest context se situa el Laboratori Agroalimentari, el qual actua en el marc de les analítiques derivades de la mateixa activitat inspectora contra el frau i en defensa de la seguretat alimentària, i requereix dotar-lo d'una estructura tècnicament òptima per tal que constitueixi un punt de referència qualificat i actuï des d'una posició independent. A aquest efecte cal reestructurar parcialment la Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries, pel que fa a la Subdirecció General de Qualitat Agroalimentària, la qual integra el Laboratori Agroalimentari, per tal d'establir la nova estructura organitzativa del Laboratori que permeti donar la resposta adequada que la societat demana en matèria de qualitat agroalimentària. Es per això que el Govern ha aprovat avui el decret pel qual es reestructura parcialment la Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. Mitjançant aquest decret es pretén dotar al Laboratori Agroalimentari de la millor estructura tècnica i organitzativa que permeti assolir els objectius de seguretat i qualitat en matèria agroalimentària. En aquest sentit, el decret redefineix les funcions i fixa la nova estructura de la Subdirecció General de Qualitat Agroalimentària, així com del Laboratori Agroalimentari, fixant les funcions de cadascuna de les unitats administratives que l’integren.

Acords de Govern

11

DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES • El Govern ha acordat fixar, per a l'exercici de 2006, la quantia que han

d'assolir els departaments de l'Administració de la Generalitat i els seus organismes autònoms i empreses públiques en la contractació reservada al foment dels objectius socials.

En la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’any 2003 es va preveure, com a mesura de foment dels objectius socials en la contractació, que els departaments, els organismes autònoms i les empreses públiques de la Generalitat reservessin determinats contractes administratius d’obres, subministraments o serveis a centres d’inserció laboral de disminuïts, empreses d'inserció sociolaboral o a entitats sense ànim de lucre que tinguin com a finalitat la integració de persones amb risc d’exclusió social. En concret, els contractes susceptibles de reserva són les obres i els serveis de conservació i manteniment de béns immobles; els serveis de missatgeria, correspondència i distribució, d'arts gràfiques, de neteja i bugaderia, de restauració i de recollida i transport de residus, i els serveis i els subministraments auxiliars per al funcionament de l'Administració. Aquest percentatge de reserva, que l'ha de fixar el Govern a l'inici de cada exercici, no podrà superar el 20% de l'import contractat l’exercici anterior mitjançant contractes menors o procediments negociats per raó de la quantia. Així doncs, el Govern ha acordat avui fixar en 7.000.024 d’euros la quantia econòmica mínima que haurà d'assolir en l'exercici 2006 l'Administració de la Generalitat de Catalunya, incloent els seus organismes autònoms i empreses públiques, en la contractació d'obres, subministraments o serveis reservada als centres d’inserció laboral de disminuïts, empreses d'inserció laboral i de les entitats sense ànim de lucre que tinguin com a finalitat la integració de persones amb risc d’exclusió social. Cal tenir present que aquesta xifra suposa un increment del 16,6% en relació a la fixada per l'any 2005, que va ser de 6.000.000 euros, i situa el percentatge de reserva en el 13,9%. Amb tot, però, l'import real assolit per

Acords de Govern

12

l'Administració de la Generalitat al llarg de 2005 en la contractació reservada al foment dels objectius socials va ser de 6.816.390 d'euros. Tanmateix, ha estat aprovada també la distribució d'aquesta reserva en les quantitats que resulten aplicables a cadascun dels departaments de la Generalitat, incloent-hi els seus organismes autònoms i empreses públiques. Quan un departament superi la xifra de reserva assignada, aquesta diferència podrà computar als efectes de l'assoliment de la xifra de reserva global.

Acords de Govern

13

Política Social

Acords de Govern

14

DEPARTAMENT DE JUSTICIA • El Govern ha acordat autoritzar la licitació de la construcció dels nous

Edificis Judicials de Terrassa i La Bisbal d'Empordà.

Una de les prioritats del Govern és dotar els diferents òrgans de la Justícia dels edificis i mitjans adequats per al desenvolupament de l'actuació judicial.

En aquest sentit, la Generalitat és titular d'uns terrenys situats a Terrassa i a la Bisbal d'Empordà, que han estat cedits pels ajuntaments d'aquests municipis, i que resulten idonis per a la construcció de dos edificis judicials. Aquests terrenys estan situats concretament a les següents ubicacions:

o Terrassa: porció de terreny de 4.248 m2 emplaçat entre la prolongació

de la rambleta del Pare Alegre i el transvasament de la riera del Palau. El nou edifici tindrà una superfície de 15.992 m2 construïts i té un pressupost de licitació de 18.467.818,06 euros.

o La Bisbal d'Empordà: solar de 2.400 m2 ubicat a l'alçada del passatge

del carrer Nou, amb accés per a vehicles des del carrer del Morró pel Solar del Teatre Vell. El nou edifici tindrà una superfície de 6.137 m2 construïts i té un pressupost de licitació de 7.650.625 euros.

Així doncs, el Govern ha autoritzat avui els departaments d'Economia i Finances, Política Territorial i Obres Públiques i Justícia a realitzar els tràmits i actuacions que siguin necessaris per fer possible la licitació i adjudicació dels contractes per a la construcció, conservació i explotació dels nous Edificis Judicials de Terrassa i la Bisbal d'Empordà.

Aquestes infraestructures es finançaran amb capital privat, mitjançant concurs públic sota la modalitat de contracte de constitució de drets de superfície amb una durada de 27 anys, i posterior contracte d'arrendament a la Generalitat de Catalunya.

Tanmateix, el Govern ha encarregat a la societat Gestió d'Infraestructures, S.A. la preparació del corresponent concurs públic per a la construcció conservació i explotació de les obres i la seva licitació i adjudicació, com també la gestió i seguiment de les obres, d'acord amb els termes generals establerts en aquest Acord, que poden ser aclarits i complementats pel Departament de Justícia.

Acords de Govern

15

• El Govern ha aprovat el decret sobre la selecció i el nomenament de

personal interí dels cossos de metges forenses, de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i d’auxili judicial de l’Administració de justícia a Catalunya. Aprofitant l'experiència assolida en borses de personal interí anteriors, i prenent com a objectiu principal en la selecció del personal que ha d'integrar les borses la seva formació, tant teòrica com pràctica, i que els seus coneixements s'adeqüin tant com sigui possible a les tasques de cada cos, es considera convenient l’aprovació d’un decret on s'introdueixin criteris considerats fonamentals com ara la possibilitat que les borses s'organitzin per jurisdiccions. La finalitat d’aquest decret és la de garantir una selecció àgil i eficaç del personal interí de l'Administració de justícia a Catalunya, i que doni resposta a les especials necessitats dels òrgans i serveis radicats a la comunitat autònoma. Amb la nova modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial es dissenya un nou model d'oficina judicial, en el qual es distingeixen dos tipus d'unitats, en atenció a les seves funcions: les unitats de suport directe al jutge i els serveis comuns processals. Això, unit a l'existència de les unitats administratives que, sense estar integrades en l'oficina judicial, es poden establir en els respectius àmbits territorials, obliguen també a replantejar-se els llocs de treball que pot desenvolupar el personal al servei de l'Administració de justícia. Així doncs, el Govern ha aprovat el decret sobre la selecció i el nomenament de personal interí dels cossos de metges forenses, de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i d’auxili judicial de l’Administració de justícia a Catalunya. El contingut d’aquest decret resulta una regulació de la selecció i el nomenament del personal interí dels cossos de metges forenses, de gestió processal i administrativa, de tramitació processal i administrativa i d’auxili judicial, per a la provisió, amb caràcter temporal i per necessitats del servei, de places vacants o que provisionalment no puguin ser ocupades pels seus titulars, a les oficines judicials, unitats administratives, Institut de Medicina

Acords de Govern

16

Legal de Catalunya, fiscalies i altres serveis de l’Administració de justícia a Catalunya, com també per ocupar les places de reforç que correspongui. Concretament, en el seu articulat s’estableixen els requisits generals i el procés de selecció per a la constitució de les borses de metges forenses, gestió i tramitació processal i administrativa, i d’auxili judicial, per la seva consideració de personal interí al servei de l'Administració de justícia a Catalunya amb la finalitat de poder procedir amb celeritat i eficàcia al nomenament. Tanmateix s’estipula la reserva d’un 5% del total que han de composar les respectives llistes perquè s'hi integrin persones discapacitades que tinguin la condició legal de disminuïdes. Una de les novetats principals de la nova borsa és la de potenciar l’especilització front a la rotació i per això s’estructura en jurisdiccions i preveu la possibilitat d’especialització per àmbits funcionals per tal d’adequar al màxim el perfil professional dels candidats a les característiques i requisits dels llocs a proveir. S’ha dissenyat un nou model de formació per tal d’adequar el màxim els coneixements als diferents tipus de jurisdiccions. A més a més, i per tal de garantir els drets lingüístics dels ciutadans, s’ha adequat el nivell d’exigència del català al de les titulacions d’accés als nous cossos.

DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA

• El Govern ha autoritzat el Departament de Benestar i Família a finançar els

serveis socials d’atenció especialitzada mitjançant una aportació d'abast pluriennal, pels exercicis 2006, 2007 i 2008.

La Llei d’acompanyament de l'any 2005 autoritza els titulars dels departaments i els de les entitats gestores de serveis socials per poder subscriure convenis amb un abast pluriennal i per un termini màxim de tres anys per al finançament dels serveis relacionats amb l’economia social (o del tercer sector) i la gestió dels serveis socials especialitzats que prestin les entitats sense ànim de lucre, donant una garantia de finançament més enllà de l’exercici anual.

Acords de Govern

17

Tanmateix, la mateixa Llei preveu les condicions que han de complir les entitats sense ànim de lucre per poder accedir a les subvencions previstes per a serveis prestats per entitats d’economia social o de tercer sector.

Així doncs, el Govern ha acordat autoritzar el Departament de Benestar i Família a realitzar despeses amb un abast pluriennal per un import total de 315.161.877,69 euros, per atendre els convenis amb entitats que gestionen serveis socials d’atenció especialitzada, per el manteniment d'aquestes activitats, distribuït en els àmbits d’actuació següents: - Persones amb disminució:

- llar residència

- serveis centres ocupacionals

- Serveis centre d’atenció especialitzada - Persones afectades per drogodependències

- Persones afectades pel VIH – SIDA - Persones amb disminució derivada de malaltia mental

- Serveis de tutela

Les aportacions a cada entitat es concretaran en el corresponent conveni amb cadascuna d'elles. Aquest import de 315,16 MEUR destinat a finançar els serveis socials d’atenció especialitzada, suposa un increment del 54,5% respecte la quantitat destinada en el període 2003, 2004 i 2005, que va ser de 204,10 MEUR.

• El Govern ha autoritzat el Departament de Benestar i Família a finançar activitats destinades a la formació en valors cívics i a la promoció del voluntariat mitjançant una aportació d'abast pluriennal, pels exercicis 2006, 2007 i 2008.

Acords de Govern

18

La Llei d’acompanyament de l'any 2005 autoritza els titulars dels departaments i els de les entitats gestores de serveis socials per poder subscriure convenis amb un abast pluriennal i per un termini màxim de tres anys per al finançament dels serveis relacionats amb l’economia social o del tercer sector. Tanmateix, la mateixa Llei preveu les condicions que han de complir les entitats per poder accedir a les subvencions previstes per a serveis prestats per entitats d’economia social o de tercer sector.

Així doncs, el Govern ha acordat autoritzar el Departament de Benestar i Família a realitzar despeses amb un abast pluriennal per un import total de 8.700.000 euros, per atendre els convenis amb entitats que es dediquin a la formació en valors cívics i a la promoció del voluntariat, per el manteniment d'aquestes activitats, distribuït en els àmbits d’actuació següents: - Valors cívics

- Promoció del voluntariat

Les aportacions a cada entitat es concretaran en el corresponent conveni amb cadascuna d'elles.

DEPARTAMENT DE SALUT • El Govern ha acordat la creació del Programa per a la Promoció de la Salut

Mental i la Prevenció de les Malalties Mentals i les Addiccions.

La salut mental és un factor essencial en el creixement humà i en la seva capacitat d'adaptació al medi físic i social que l'envolta. Quatre de les sis malalties més freqüents causants de discapacitats són trastorns mentals i, en concret, la depressió constitueix la tercera causa a nivell mundial, amb el 12,5%. A més, les malalties mentals són un factor de risc de patir altres malalties, donat que la salut mental està íntimament associada amb la salut física i el funcionament social. D’altra banda, la dependència de l'alcohol ocupa el quart lloc entre les malalties més importants després dels trastorns cardíacs, depressió i infarts cerebrals.

Acords de Govern

19

Des d'un punt de vista macroeconòmic, els costos directes dels problemes de salut mental s'estimen al voltant del 3-4% del PIB. Els costos indirectes des del punt de vista de la pèrdua de productivitat i altres costos socials són enormes. I pel que fa als costos de l'alcohol, l'any 1998 es van estimar per a Catalunya en 570 milions d'euros (dos terços van ser indirectes). Però, és important conèixer que els costos sociosanitaris generats per les malalties mentals i les addiccions poden ser reduïts amb el desplegament d’accions basades en l’evidència de promoció de la salut mental i de prevenció. Però pel desplegament d’aquestes accions d’una forma efectiva es necessita una acció integrada que aporti elements, eines i els sistemes d’informació pel desenvolupament apropiat de polítiques i programes. Així, la Declaració d’Hèlsinki assenyala explícitament que cal enfocar els greus problemes de la salut mental des de la salut pública, de manera que es faciliti la comprensió de les múltiples variables que estan influint en l’increment del patiment i de les dificultats de les persones en els països europeus. Des d’aquesta perspectiva integradora, la Declaració posa èmfasi en el respecte als drets humans i en la implementació de models d’atenció de base comunitària i multidisciplinar. Un sistema de planificació i organització col·laboratiu entre les entitats i els agents que hi participen, i el compromís d’avaluar els resultats dels plans i les intervencions, són els altres eixos de la Declaració. Per aquest efecte, el Pla d’Acció en Salut Mental per Europa estableix 12 àrees d’acció en les que es demana a cada estat membre un esforç especial. A Catalunya, la missió del Pla Director de salut mental i addiccions és precisament concretar el compromís de les polítiques públiques d’atenció a les necessitats de salut mental dels ciutadans de Catalunya, en base a la participació i el consens entre els diversos agents que hi intervenen i tot tenint en compte les directrius europees en aquest sentit. El Pla pretén generar les accions més efectives i els recursos més apropiats per a la promoció, prevenció, tractament, rehabilitació i inserció, de manera transversal i interdepartamental, en el marc de la definitiva integració de la salut mental i les addiccions al sistema sanitari general, des de l’atenció

Acords de Govern

20

primària a l’especialitzada i amb la participació dels professionals, els afectats, les organitzacions proveïdores i la comunitat. Entès com a instrument de planificació, el Pla es construeix sobre l’èmfasi permanent en la promoció de la salut i la prevenció dels trastorns, l’existència d’una cartera de serveis equitativa territorialment i que garanteixi l’abordatge integral dels diferents problemes, el suport de les decisions en dades objectives i en l’experiència demostrable, i la millora dels sistemes d’avaluació de la pràctica i dels resultats. Així doncs, es pretén unir, sota la perspectiva de salut pública, els conceptes de salut i malaltia en tant que fenomen social. Així com promoure les activitats de promoció de la salut i la prevenció d’alguns trastorns evitables, amb estratègies que van des de la identificació dels grups de risc en diferents edats, fins a la lluita contra l’estigma associat a la malaltia mental. És per això que el Govern ha acordat avui la creació del Programa per a la Promoció de la Salut Mental i la Prevenció de les Malalties Mentals i les Addiccions, de dos anys de durada, i que neix amb l’objectiu de preveure una estratègia integrada per l’abordatge dels problemes de salut mental i les addiccions tot integrant les estratègies de promoció de la salut mental amb les de prevenció dels trastorns mentals. Per assolir-ho el Programa es compromet al desenvolupament de quatre objectius principals: - La creació d’una plataforma d’experts per a la promoció de la salut

mental (PSM) i la prevenció dels trastorns mentals i de les addiccions (PTM/A).

- El desenvolupament i la integració d’indicadors, intervencions,

formacions i polítiques de salut mental, de PSM i de PTM/A.

- La disseminació i la implementació de formació en PSM i PTM/A.

- La disseminació i implementació de projectes de prevenció del consum excessiu d’alcohol.

Per poder assolir aquests objectius, el mateix Programa ja planeja dur a terme diverses activitats, com ara:

Acords de Govern

21

- Organització de congressos internacionals en PSM i PTM/A. - Creació d’un sistema d’informació sobre serveis i recursos de PSM i

PTM/A i elaboració d’informes a nivell nacional amb recomanacions per la seva millora.

- Desenvolupament de programes d’entrenament i formació en habilitats

per sensibilitzar i fer pressió en l’àmbit de la PSM i PTM/A.

- Creació d’un sistema d’informació i coordinació de la formació en PSM i PTM/A a Europa.

- Identificació d’un conjunt d’indicadors per a l’avaluació de l’impacte per

la salut de la salut mental. - Organització a Barcelona d’una Conferència Europea sobre

disseminació, polítiques i implementació de la PSM i la PTM amb la participació d’experts d’arreu d’Europa (setembre 2006).

El fet que el programa estigui gestionat des del Departament de Salut i rebi finançament de la UE col·locarà a Catalunya en posició privilegiada i de visibilitat internacional en l’àmbit de la promoció de la salut mental i de la prevenció de la malaltia mental i les addicions. Alhora repercutirà en la participació de Catalunya en el disseny de les futures polítiques i plans d’acció impulsats des de la UE i l’OMS i en una millora de la convergència de les pròpies polítiques vers aquestes. Amb l’objecte de poder atorgar d’efectivitat el Programa per a la Promoció de la Salut Mental i la Prevenció de les Malalties Mentals i les Addiccions, i per assolir els seus objectius, aquest serà dotat amb un pressupost de 1.310.371,38 euros, pels dos anys de duració del Programa.

• El Govern ha aprovat el decret de mesures de reforma de l'Institut Català de

la Salut.

L'Institut Català de la Salut (ICS), amb 8 hospitals, més de 450 unitats de serveis d'atenció primària i més de 38.000 professionals, és el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya. L’ICS ofereix serveis

Acords de Govern

22

integrals, des de la prevenció i la promoció de la salut, fins al diagnòstic i tractament de les malalties més complexes. En els darrers temps, s’ha registrat un creixement de la demanda i dels costos, a causa principalment de factors com l'evolució demogràfica, la incorporació de noves tecnologies, i el mateix canvi cultural que experimenta la ciutadania pel que fa a les expectatives que genera el sistema sanitari públic, fets que fan necessària una reforma en l'estructura organitzativa de l'ICS. Per tal de donar resposta a aquest escenari, i donada la evolució normativa dels últims anys, és necessari que l'Institut Català de la Salut desenvolupi un procés de modernització de l’ICS i de reforma de l'estructura organitzativa que tingui per objecte la simplicitat organitzativa, la desconcentració i descentralització territorial i la millora en l'autonomia de decisió dels seus centres i serveis. A això s'hi ha d'afegir el progressiu redimensionament del sistema de seguretat social, la separació entre les prestacions econòmiques i les sanitàries. En aquest sentit, el proppassat mes de febrer va ser aprovat el Projecte de llei de reforma de l’Institut Català de la Salut, ara en el Parlament, pendent de la seva aprovació, i ara el Govern aprova aquest decret de mesures de reforma de l'Institut Català de la Salut. L’objectiu d’aquest decret és el de modificar l’estructura organitzativa de direcció i gestió de l’Institut Català de la Salut per tal de dotar aquest Institut de més eficàcia en la seva actuació, així com adoptar mesures que incideixen directament en noves fórmules de gestió de les unitats assistencials. En aquest sentit, s’avança en el camí de simplificar i reduir les estructures de caràcter administratiu central i de potenciar les estructures d’ordre territorial apropant la presa de decisions de gestió general al lloc on es produeix l’atenció assistencial i de serveis de manera molt més propera a la població i al territori. En un altre vessant apareix el propòsit de potenciar els mecanismes de gestió clínica apropant la capacitat decisòria als propis professionals. Amb aquest objectiu, el decret estableix la creació d’una Direcció Econòmica i d’Organització que assumeix les competències que fins ara tenien assignades la Direcció Econòmica Financera i la Direcció

Acords de Govern

23

d’Organització, Sistemes d’Informació i Projectes i Avaluació i el manteniment de la Direcció de Recursos Humans i la Direcció de Infraestructures i Serveis Tècnics. Aquestes Direccions són les que donaran suport a les dues línies assistencials que continuen organitzades com a Divisió d’Atenció Hospitalària i Divisió de l’Atenció Primària. Aquesta simplificació comporta, així mateix, la supressió de la Direcció Científica, les competències de la qual són assumides per la Divisió d’Atenció Hospitalària. En l’àmbit territorial, modifica l’estructura orgànica territorial de l’Institut ampliant les gerències d’àmbit d’atenció primària a les comarques de les Terres de l’Ebre i a les comarques del Pirineu i possibilitant la creació de gerències territorials de l’Institut com a màxims òrgans de direcció i gestió dels centres hospitalaris i d’atenció primària d’un àmbit territorial predeterminat per tal d’abordar els processos assistencials i de serveis de forma integral sota un únic criteri directiu. La proposta de decret estableix les funcions i l’estructura de les gerències territorials i regula el lloc i règim retributiu de gerent territorial. Les mesures d’organització en els centres i els serveis assistencials establertes en el decret es concreten, d’entrada, amb la creació de direccions clíniques als hospitals, en relació amb les quals es preveu la configuració, abast, dependència, funcions, condicions d’accés i avaluació. Així mateix es defineixen les responsabilitats i les funcions dels caps de servei i secció dels hospitals i la direcció dels equips d’atenció primària de l’Institut. A més, i pel que fa a les gerències territorials, en aquest decret es preveu la creació d’aquestes gerències a Girona, a Lleida i a les Terres de l’Ebre, així com la modificació en el règim de nomenament d’interinitat de caps de servei i secció dels serveis jerarquitzats, la modificació de la composició dels tribunals d’avaluació de cap de servei i secció dels serveis jerarquitzats, i modificacions en la composició de la junta clínica dels hospitals de l’Institut i la supressió de l’adjunt/adjunta d’infermeria d’equip d’atenció primària.

DEPARTAMENT DE CULTURA • El Govern ha aprovat el Decret sobre la composició i el funcionament del

Consell Nacional d'Arxius.

Acords de Govern

24

Amb la nova regulació del Consell Nacional d’Arxius es pretén que aquest òrgan consultiu aglutini una major representació del sector i la societat. Així mateix, es tracta de millorar el funcionament del Consell Nacional d’Arxius a través de la creació d’una Comissió Permanent que prepara els assumptes que ha de tractar el Ple i fa un seguiment dels acords que pren.

- Composició del Consell Nacional d'Arxius:

o Es proposa, a més de la presidència i la vicepresidència, ampliar fins a 24 les vocalies, que en l’antic decret eren 12. La secretaria recaurà en un tècnic adscrit a la Subdirecció General d’Arxius a proposta d’aquesta.

o Objectiu: assolir una àmplia representació de tots els sectors socials (organitzacions sindicals, entitats empresarials, culturals i socials, associacions professionals, col·legis professionals, fundacions) i per tal de facilitar que la normativa i les polítiques en matèria de documentació i arxius siguin conegudes i avalades per sectors amplis de la societat.

- La creació d’un Ple i una Comissió Permanent:

o La representació àmplia que ha d’aconseguir el Consell Nacional d’Arxius no pot anar en detriment de l’eficàcia del seu funcionament, d’aquí que es proposi el funcionament del Consell Nacional d’Arxius en Ple i en Comissió Permanent.

o D’altra banda, el Decret constitueix també una Comissió Permanent per tal de donar continuïtat i suport a les tasques del Consell i preparar, estudiar i informar, quan sigui necessari, les propostes que hagin de ser sotmeses al Ple. El funcionament de la Comissió Permanent permetrà preparar adequadament les sessions del Ple i efectuarà un seguiment dels seus acords.

o La Direcció General de Patrimoni Cultural assumeix, amb el personal de la Subdirecció General d’Arxius i els seus mitjans, el suport administratiu i tècnic al Consell.

Acords de Govern

25

Política Territorial

Acords de Govern

26

DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES

• El Govern ha declarat la urgent ocupació dels béns i drets afectats per les

obres del projecte de millora general y de desdoblament de la C-35 del pk 84+480 al 100+100. Tram: Vidreres - Llagostera (Comarques de la Selva i el Gironès). L’eix Maçanet de la Selva – Platja d’Aro es recolza sobre l’itinerari format per les carreteres C-35, C-65 i C-31, i conforma la principal via d’accés a la Costa Brava sud, des de l’autopista E-15 / AP-7. Recorre un eix oest – est, tot unint les poblacions de Maçanet de la Selva, Vidreres, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Castell d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro.

Acords de Govern

27

L’autovia entre Maçanet de la Selva i Platja d’Aro tindrà una longitud de 27,7 quilòmetres; 12,2 quilòmetres (el 56%) ja estan en servei i corresponen als trams extrems, l’inicial entre Maçanet de la Selva i Vidreres i el tram final, des de l’enllaç de l’Alou fins a Platja d’Aro. Aquest tram intermedi correspon al desdoblament de l’actual C-35 i, en general, s’aprofitarà la carretera existent per construir els nous carrils, excepte en alguns punts on s’hauran d’executar petits trams en variant. Aquest eix forma part del Programa de grans eixos viaris que està desenvolupant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i, per altra banda, s’emmarca en les actuacions que du a terme per tal de millorar les condicions i augmentar la capacitat dels principals accessos de la Costa Brava. En el tram Vidreres - l’Alou, la nova via estarà formada en cada sentit de la circulació per dos carrils de 3,5 metres, un voral exterior d’1,5 metres, i un voral interior d’1 metre d’amplada. Les dues calçades estaran separades per una mitjana tipus New Jersey d’1 metre d’amplada. El projecte inclou els enllaços següents: - Enllaç Vidreres oest amb la carretera de Lloret de Mar, on s’inicia

l’actuació. - Vidreres est, format per dos semi-enllaços. - Enllaç de can Carbonell, format per un pas inferior i una rotonda a cada

costat del tronc. - Enllaços de Llagostera: sud, que connecta amb la carretera de Tossa

de Mar; centre, que connecta amb la zona de Sant Llorenç, i oest. - Enllaç de l’Alou, on la nova autovia, per una banda, connectarà amb la

carretera de Girona i Cassà de la Selva i per l’altra, seguirà l’autovia, ja en servei, en direcció a Santa Cristina d’Aro. En aquest enllaç de l’Alou finalitzen les obres projectades.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques va adjudicar el passat mes d’octubre la concessió de l’autovia entre Maçanet de la Selva i Platja d’Aro, per un import de 63 MEUR. D’aquest import uns 40 MEUR corresponen a l’execució de l’obra principal.

Acords de Govern

28

La concessió inclou la conservació dels trams ja en servei i la construcció del tram intermedi, entre Vidreres i l’Alou. Es preveu que les obres comencin durant el proper trimestre un cop es disposi dels terrenys necessaris i tinguin un termini d’execució de 24 mesos.

• El Govern ha acordat l'aprovació definitiva de la modificació puntual del Pla

general d'ordenació urbana de Rubí, promoguda i tramesa per l'Ajuntament. Aquesta modificació permetrà l’ampliació del parc de ca n’Oriol així com també variar l’ordenació d’ús amb adscripció als usos residencial i d’equipament. L’àmbit d’aquesta modificació discontinua està format, d’una banda, entre la prolongació de l’avinguda de l’Astronomia i el Parc de ca n’Oriol, i d’altra, pel sector de can Sant Joan, que està limitat al sud i a l’est pel torrent dels Alous. Des d’un punt de vista quantitatiu, s’incrementa la superfície adscrita al sistema d’espais lliures, ja que el planejament vigent preveia una superfície de 39.002,65 m2 per a espais lliures i zones verdes, mentre que la modificació destina a zones verdes 86.364,65 m2, resultant un augment de 47.362 m2 en espais lliures i zones verdes. El resultat de la modificació millora les condicions de parc urbà de ca n’Oriol, que s’amplia fins a arribar a can Sant Joan, atès que són suprimides les edificacions que ho impedien, establint un espai lliure de gran qualitat a l’entorn del torrent dels Alous, on es planteja la recuperació de la vegetació i l’ecosistema propi d’aquest àmbit.

• El Govern ha aprovat la modificació puntual del Pla general metropolità C-78, sector industrial sud, les Escletxes, del Papiol. Amb l’acord aprovat avui, es permetrà l'alliberament d'activitats industrials d'àrees sensibles des d'un punt de vista paisatgístic, la incorporació d'un espai lliure a zona urbana i la pretensió de configurar la connexió amb el Parc de Collserola, mitjançant el canvi de la seva qualificació.

Acords de Govern

29

Qualitativament, seran alliberades d’activitats industrials aquelles àrees considerades sensibles des d’un punt de vista paisatgístic, a més s’incorporarà un espai lliure dins de la zona urbana. Fruit d’aquesta intervenció s’assolirà la connexió de les zones lliures amb el Parc de Collserola. Així doncs, i des d’un punt de vista quantitatiu, la proposta suposa un increment de 23.269 m2 com sistema d’espais lliures.

DEPARTAMENT D'AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA

• El Govern declara d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració

parcel·lària de la zona regable del termes municipals d'Arbeca, la Floresta i els Omellons (les Garrigues).

Aquesta actuació, que s’insereix en el marc de la zona que comprèn el canal Segarra-Garrigues afectarà a un total de 2.140 parcel·les de 983 propietaris, amb una superfície a concentrar de 3.518,38 Ha.

Acords de Govern

30

NOMENAMENTS • El Govern ha nomenat el senyor Marius Rubiralta i Alcañiz, vocal de la

representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat en substitució del senyor Joan Tugores i Ques, a qui se li agraeixen els serveis prestats.

• El Govern ha nomenat el senyor Jordi Roca Armengol, director general de

Centres Educatius, membre suplent del Servei català de Formació professional, en representació del Govern de la Generalitat, pel Departament d’Educació, en substitució del senyor Tomás de San Cristóbal Claver, a qui se li agraeixen els serveis prestats.

• El Govern ha nomenat el senyor Joan Josep Berbel Sánchez, director del

Centre d’Innovació i Desenvolupament Social CIDEM, en substitució del senyor Agustí Segarra i Blasco, a qui se li agraeixen els serveis prestats.

• El Govern ha aprovat el Decret de nomenament del Dr. Antoni Giró i Roca,

rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. • El Govern ha nomenat el senyor Jordi Sisquella Cusó, director de Serveis

del Departament de Justícia, en substitució de la senyora Josefina Auladell Baulenas que ha cessat a petició pròpia.

• El Govern ha nomenat el senyor Miquel Trepat i Celis, director general de

Recursos i Règim Penitenciari de la Secretaria General de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, en substitució del senyor Jordi Sisquella.

Acords de Govern

31

BIOGRAFIES

Joan Josep Berbel Sánchez, director del Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) Nascut a Sabadell, l’any 1971 Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989-1994) en l’especialitat de Relacions Internacionals. Màster en Teoria Política i Social per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha exercit el càrrec de sotsdirector de Promoció d’Inversions de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI), al Ministeri d’Hisenda de Madrid entre els anys 1999 i 2004. Anteriorment havia exercit el càrrec de cap d’Estudis d’Inversió Estrangera a la Generalitat de Catalunya (CIDEM) (1994-1999). Des d’abril de 2004, ocupa el càrrec de director de l’Agència Catalana d’Inversions (CIDEM), al Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, ha exercit de professor associat al Departament de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona durant el període 1997 - 2000.

Doctor Antoni Giró i Roca, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. Nascut a Reus l’any 1949 Llicenciat i doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor en diferents universitats catalanes: Facultat de Química de Tarragona (1971-77); Facultats de Física i de Química de la Universitat de Barcelona (1978-82). A la UPC ha impartit docència a l’ETSEIB (1973-1978), Facultat d’Informàtica de Barcelona (FIB), (1982-1995), FME (1992-1995). Tanmateix, ha estat director general de Recerca, vicepresident de la CIRIT i director general d’Universitats del Departament d’Universitats, Recerca i

Acords de Govern

32

Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya. També ha estat, durant deu anys (1992-2002), president de la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, i coordinador de la comissió catalana Any Mundial de la Física 2005. A més, he estat vicedegà i degà de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, director del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, vice-president del Consell de directors de departament, vicerector de Recerca i vicerector de Personal Acadèmic de la UPC. També ha participat en 26 projectes de recerca, tant estatals com de la Unió Europea (Esprit, SCIENCE, H.C.M.), 14 dels quals sota la seva direcció. I ha publicat una seixantena de treballs, la majoria en revistes internacionals, i ha participat com a ponent en més de cent reunions científiques i acadèmiques. Així mateix, ha realitzat estades de recerca a diferents centres universitaris (França, Holanda, Alemanya, Regne Unit). Ha estat professor visitant a la Universitat d’East Anglia, Regne Unit (1989, 2002-2003). Actualment, és catedràtic d’Universitat de l’Àrea de Física Aplicada i imparteix docència a la Facultat d'Informàtica de Barcelona i a l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona, i director del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC i secretari del Consell de directors de Departament. Jordi Sisquella Cusó, nou director de Serveis del Departament de Justícia.

Nascut a Barcelona l’any 1945 És llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Funció Gerencial a l’administració Local per ESADE. Des de 1983 ha estat director de Serveis de l’Ajuntament de Barcelona, coordinador de Serveis al districte de Sants-Montjuïc, gerent de l’Ajuntament al districte d’Horta-Guinardó, gerent del Consorci del Besòs i del Consorci del Centre Interuniversitari del Llevant.

Des del novembre de l’any 2004 i fins l’actualitat, ha exercit com a director de Recursos i Règim Penitenciari de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del mateix Departament de Justícia.

Acords de Govern

33

Miquel Trepat i Celis, nou director de Recursos i Règim Penitenciari de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil Departament de Justícia.

Nascut el 1966 És llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Gestió Urbanística per la Universitat Politècnica de Catalunya. Des de febrer de 2004 i fins l’actualitat ha estat cap de l’Àrea de Suport Institucional i Coordinació de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil al Departament de Justícia. Anteriorment ha estat cap del Comissionat de la zona de Collserola del Districte de Sarrià-Sant Gervasi (Ajuntament de Barcelona) i conseller Tècnic del Districte d'Horta-Guinardó (Ajuntament de Barcelona) des de gener de 1992 a juliol de 2000. Miquel Trepat, advocat en exercici durant cinc anys, també ha estat cap del Servei de Promoció Econòmica i Ocupació de l'Ajuntament de Sant Joan Despí, des de juny de 1989 a desembre de 1991.