DILLUNS 16/11/09 Jardí de Cordes a Cerdanyola del Vallès

Avui el grup d’educació infantil 1r H – B hem assistit a les instal·lacions “Natupark”

que n’hi ha a Cerdanyola del Vallès. Hem pogut gaudir des de les 15.00 hores fins a

les 17.30 hores aproximadament d’uns jardins de cordes repartits per tot un bosc

tancat en un recinte (d’unes 6 hectàrees) amb diferents nivells que anaven des de

el nivell més bàsic o senzill fins a nivells amb diferents dificultats : Verd, Blau,

Taronja, Vermell i Negre.

Natupark des de el meu punt de vista ofereix (des de uns circuits dissenyats i

construïts amb diferents dificultats) un entreteniment diferent per a famílies,

escoles, comiats de solters/es, etc. i que alhora tenen l’objectiu principal de

fomentar al respecte al medi ambient.

El tractament pedagògic que ofereixen aquestes instal·lacions son les següents:

habilitat, destresa, motivació, relació amb altres persones, autoestima, flexibilitat,

velocitat, resistència, etc.

M’ha semblat força interessant que Natupark tingués diferents propostes de circuits

adreçades a diferents edats. Personalment m’ho he passat super bé. Al principi em

feia una mica de por llançar-me per les tirolines, pels ponts i sobretot per troncs

que és movien constantment. Quan et trobes a baix és veu tot molt fàcil però un

cop estàs a dalt penses: ostres quina por .. i s’hi és trenca .. i si caic des de aquesta

altura cap a baix ... però una vegada passes un nivell al següent ja no tens por i

estàs motivat per continuar endavant.

Aquest estiu hi tornaré amb la meva família perquè a la pàgina web e pogut llegir

que hi ha piscines i barbacoes, els hi proposaré passar un dissabte aventurer.

DIMARTS 17/11/09 Visita Fundació Miró

Avui el grup d’educació infantil 1r H – B hem assistit a la visita per petits grups a la

Fundació Miró.

El meu grup va poder gaudir (dins d’aquesta fundació) de col·leccions d’obres del

pintor Joan Miró integrada per pintures, escultures, ceràmiques, gravats, dibuixos,

etc. Em va cridar l’atenció el disseny de l’edifici, les seves terrasses, un pati

grandíssim on podem trobar un Oliver tot obra de Josep Lluís Sert.

Els tractaments pedagògics que ofereix la Fundació Miró són diversos:

Tallers d’arquitectura: després de fer un recorregut per la fundació els

infants poden convertir-se durant una estona en petits arquitectes gràcies a

petites peces que la fundació ofereix i que poden construir petites

escultures.

Tallers d’arts plàstiques: en un petit llibre que la fundació ofereix anomenat

“el llibre de l’artista” els infants experimentant a través de l’art sensacions

noves on poden plasmar els seus pensaments, les seves idees, les seves

emocions...

Tallers de noves tecnologies: la fundació proposa un ús creatiu per els

infants a través de les noves tecnologies. Amb material musical i visual els

infants poden crear les seves pròpies composicions.

Personalment la visita a aquesta fundació (a la qual no hi havia estat mai) m’ha

semblat molt divertida ja que portàvem uns cascos on podíem escoltar la historia

de cada quadre, de cada escultura, etc. A mi els quadres de Miró no m’aporten

gaire, a vegades e arribat a pensar que aquest home només és dedicava a fer

quatre gargots i prou.

Al començament del recorregut per la fundació Miró em vaig quedar parada

observant la col·lecció tèxtil amb l’obra: “Sobreteixim dels vuits paraigües” .Em va

sobtar que Joan Miró treballés amb 8 paraigües. La veritat que em va agradar

aquella obra curiosa, diferent, cridanera...

Va passar molt ràpida la tarda però penso que va estar interessant ja que a la

assignatura de plàstica en petits grups hem de treballar a Joan Miró i alguna de les

seves obres.

DIMECRES 18/11/09 Activitat educativa (Visita al metro /

TMB: Transports M etropolitans de Barcelona)

Avui he assistit a les 10.00 del matí a la parada de metro Bac de Roda on juntament

amb Mario Armengol i un grup de nens i nenes de l’escola ETP de clot (P5) hem

visitat les instal·lacions.

Vaig trobar aquesta proposta educativa en la pàgina web: www.bcn.es/educació on

vaig enviar un email per proposar la meva assistència per poder dur a terme el

treball després al seminari. La TMB em van respondre ràpidament i no van posar

cap inconvenient.

Les escoles que volen treballar les instal·lacions d’una estació de metro envia

primerament un correu electrònic a la TMB (com faig fer jo) i després la TMB mira a

la seva agenda quin dia i a quina hora és troben disponibles. Mario Armengol em va

explicar que ells tenen el seu treball (personal) en la central i depenen de la

demanda que hi hagi de diferents escoles és combinen el seu treball “personal”

amb el treball d’explicar a infants de 3 a 6 anys el funcionament d’una estació de

metro.

L’estació de metro no és sempre la mateixa, busquen una estació de metro que

estigui a prop de l’escola, així, no hi ha problemes amb el desplaçament dels

infants.

Mario Armengol fa un petit escalfament preguntant els nens i nenes si han estat

mai en una estació de metro amb els pares, si agafen el metro diàriament o els

caps de setmana, etc. Seguidament els hi dona un bitllet “especial” que han estat

comprats a la màquina principal de l’estació de metro. A continuació els hi explica

que podem trobar en una estació de metro com per exemple: panells informatius,

càmeres que vigilen, escaleres normals i mecàniques, ascensors, màquines per

compra bitllets, escombraries per tirar papers, bitllets, etc.

Dos fets que em vam semblar molt divertits van ser:

Mario els hi va explicar que des de la central la Carme (persona encarregada

d’aquella secció) els hi estava vigilant a través de les càmeres que n’hi ha

per tota l’estació. La va trucar per telèfon i la Carme els hi va dir Bon dia. Ells

estaven molt contents i una mica entranyats perquè no la podien veure,

només la podien escoltar.

Mario els hi explicava a la andana els diferents panells informatius que

podem trobar i cada vegada que passava un metro tocaven la botzina i els

saludaven. Els nens i nenes els saludaven contents.

Va ser una sortida molt interessant i molt divertida. Els infants em preguntaven el

meu nom, perquè estava allà amb ells, perquè apuntava en un full, etc. Vaig tenir

un contacte molt agradable amb als infants i amb les dues mestres que hi havia.

DIJOUS 19/11/09 Visita a l’Escola Joan XXIII

Avui el grup d’educació infantil 1r H – B hem assistit a les 15.30 a l’Escola Joan XXIII

situada a Bellvitge. Aquesta escola va ser fundada l’any 1968 pel jesuïta Josep

Ituarte i Mata.

La visita a aquesta escola va ser dividida en dues parts. La primera part va ser una

xerrada a nivell general de grup on amb l’ajuda d’un Power Point van parlar dels

pilars més importants que té aquesta escola.

L’escola Joan XXIII forma els seus alumnes a través d’una:

Formació Acadèmica aprendre a aprendre Formació Personal aprendre a ser Formació Social aprendre a conviure Formació Cristiana

També és caracteritza de les demes escoles, gràcies a uns fets diferencials com:

Atenció Personalitzada Innovació Pedagògica Innovació en TICS Arrelada a l’entorn (Treballar amb el barri de Bellvitge) Treball en marxa constant

Els objectius d’aquesta escola són:

Procurar que als infants se sentin estimats, respectats i escoltats en tot

moment.

Respectar els nivells maduratius de cada infant, així com, els diferents

ritmes d’aprenentatge.

Despertar l’interès dels infants per aprendre a través de:

* Treball per projectes donar protagonisme a l’alumne

* Treball per racons fomentar l’autonomia individual de cada alumne

* El joc lliure, simbòlic, didàctic ...

* La plàstica eix vertebrador

* TIC recurs que ajuda en la motivació i la comprensió en els infants

* Treball cooperatiu fomentar la interacció en la comunicació i en les relacions

socials

Una anècdota d’aquesta primera part va ser que l’Escola Joan XXIII ofereix aules

inclusive els seus alumnes. Aquestes aules consisteixen en treballar i ajudar als

infants en el seu ritme d’aprenentatge, ja que cada infant té el seu ritme

d’aprenentatge personal. Per això, van decidir donar a cada infant un carret d’un

color diferent (depenen del seu problema d’aprenentatge). Per exemple a un infant

que li costi les matemàtiques li donaran un carret de color vermell i anirà a l’aula

que li correspongui a reforçar les matemàtiques.

La segona part d’aquesta visita a l’Escola Joan XXIII va ser en petits grups anar a

visitar als infants en les seves aules i veure com treballaven amb l’ajuda

d’estudiants d’un cicle formatiu superior d’educació infantil. Els infants no es van

espantar gens quan ens van veure, inclús reien de nosaltres i estaven contents de

rebre visites. Em va sobtar veure a infants tan petits jugant amb un ordinador o fent

exercicis en una pissarra tàctil (vigilats per una mestre). Estic a favor de les TIC

però no em sembla bé que infants tant petits aprenguin a navegar en les noves

tecnologies com eina exclusiva d’aprenentatge.

DIVENDRES 20/11/09 Visita a l’Auditori

Avui el grup d’educació infantil 1r H – B a les 11.45 a visitat el museu de la Música

(visita programada) fins a les 12.30 aproximadament. Ha estat una visita

interessant i divertida. En aquesta visita hem pogut aprendre com utilitzen la

música per promoure entre els infants una educació auditiva, rítmica i vocal. També

com l’auditori elabora propostes didàctiques per als més menuts quan visiten

aquest museu i fomentar les seves percepcions i expressivitats musicals.

En aquesta visita per al museu m’ha cridat l’atenció l’activitat que realitzen amb

els infants. Porta com a nom: Vine a trobar el teu amic instrument. Consisteix en

que els infants coneguin instruments de tots els diferents països i apropar la música

d’alguna manera com a base per apropiar diferents cultures.

També m’ha cridat l’atenció com el museu té classificats als instruments en so,

temps i espai dins la Sala del Bosc.

Cap a les 13.00 aproximadament vam poder gaudir de l’assaig general del concert

per a escoles d’educació infantil: Corda Descorda. Va estar un concert molt divertit

ja que vam riure molt i on sense voler vam tornar tots a les nostres infàncies

gràcies a cançons mimades.

Per acabar aquesta visita a l’auditori sobre les 13.45 aproximadament vam assistir

a una conferència del servei educatiu a l’auditori (xerrada). Dins aquesta xerrada

vam saber que l’auditori vol transmetre la música a tothom. No volen transmetre la

música a una part de la gent sinó a un públic general format per persones de 0 a

100 anys.

En les visites formades per un grup d’infants l’auditori vol treballar conjuntament

amb la figura del mestre. Per això, ofereixen cursos de formació. Una vegada els

mestres han fet aquests cursos els hi serà més fàcil treballar a l’aula amb als seus

alumnes la música. En definitiva, l’auditori els hi ofereix un suport.