Activitat Lectora Juana La Loca
9
Click here to load reader
Transcript of Activitat Lectora Juana La Loca
IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
1
Estava boja Juana la loca?1
El cas segueix sent avui dia un misteri important. Casada molt jove
amb un príncep estranger va viure a Flandes fins a la mort de la seva
mare la reina Isabel, convertint-se en reina de Castella. Poc després de
venir a Espanya el seu marit morí sobtadament i ella fou apartada del
poder pel seu pare, Ferran el Catòlic. Per a una part important del po-
ble castellà, principalment els habitants de les ciutats i per a alguns
sectors de la noblesa, la reina no estava boja i li van donar suport
front al seu pare i després front al seu fill Carles l’Emperador.
Tancada pel seu pare al castell de Tordesillas (Valladolid), i mantingu-
da allà pel seu propi fill, hi va romandre més de 40 anys fins a la seva
mort, considerada com a malalta mental.
La vostra tasca consistirà en analitzar una sèrie de documents per determinar si Joana estava efectivament boja o fou la víctima d’una intriga política. Per aconseguir-ho haureu de revisar i valorar diversos documents.
Al final heu de presentar un informe en el que establiu les vostres pròpies conclusions sobre aquest tema en un documento de text amb imatges.
A.- Quines opinions estan a favor de la bogeria de Juana i quines en contra i els possibles in-teressos en un sentit o altre.
B.- La vostra conclusió com a historiador/a després d’estudiar aquest tema.
Per a dur a terme aquesta feina d’ investigació heu de seguir una sèrie de passos:
En primer lloc cal esbrinar dades sobre la reina Joana I de Castella (pàg. 8) i la seva família. És a dir, el seu arbre genealògic. Així podreu veure qui eren els seus pares i germans, amb qui es van casar, etc. Pot ajudar-vos la plantilla de la pàgina 9.
En segon lloc, estudieu els mapes d’Europa (pàg. 2) i observeu els territoris amb els que els Reis Catòlics buscaren aliances o els que conqueriren i deduïu quin país pretenien aïllar. Us servirà per comprendre les causes del seu matrimoni amb Felip de Borgonya.
En tercer lloc, llegiu els documents existents sobre Joana (pàgs. 3-4). Amb ells podreu obtenir informacions de fonts històriques de l’època amb opinions tant a favor com en contra. Useu la plantilla (pàg. 5) per extraure la informació d’aquells documents.
En quart lloc, elaboreu la conclusió justificant la vostra opinió. Podeu consultar les pautes per a elaborar una argumentació (pàg.6) Utilitzeu els criteris d’avaluació (pàg.7) per comprovar si heu realitzat correctament el treball.
1 Activitat adaptada i traduïda de la webquest: http://www.ieslacucarela.com/paginaies/dptos/sociales/juana_la_loca/webquestjuana.htm
IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
2
MAPA: ALIANCES MATRIMONIALS DELS REIS CATÒLICS
MAPA: L’HERÈNCIA EUROPEA DE CARLES I
IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
3
Fonts històriques que poden aportar informació sobre el cas de Joana
Doc 1. «La Reina, nuestra señora (Juana) ha dicho
que quiere salir esta Semana Santa a Santa Clara, y
para esto ha mandado limpiar las ropas ...y algunos
criados de la casa y vecinos de la Villa de Tordesillas
han dicho que yo tengo presa a S.A. Juana para que
no salga. Yo he dicho a la Reina que el Rey (Fernan-
do), mi señor, su padre, está vivo. Porque aquí a su
Alteza (se refiere a Juana), le digo que lo manda y
ordena el Rey, y lo acata mejor. .....() Después que a
vuesa Majestad escribí, vuestra madre me ha dicho
que le escriba al Rey, su señor padre, que no puede
sufrir la vida que tiene, que ha tanto tiempo que la
tiene encerrada, y como presa... En Valladolid y Me-
dina (del Campo) se ha dicho que la Reina, nuestra
señora está presa y que sería bien que la llevasen a
Valladolid u otro sitio grande.»
Fragmentos de la correspondencia del marqués de Denia con Carlos I entre 1519 y 1520. Doc 2. «Casi todos los servidores y criados de la Reina
Juana dicen que S.A. ha sido agraviada y retenida por
la fuerza catorce años en aquel castillo como si no
estuviera en sí, habiendo estado siempre en buen seso
y tan prudente como lo fue en el principio de su ma-
trimonio.
“...jamás han podido (los Comuneros) conseguir que
firmase (Juana), y no dude V.M. Carlos I, que si una
sola firma pudiese obtenerse de S.A. la reina Juana,
supondría grandísima revuelta y confusión en estos
reinos a más de la que hay...»
Fragmento de la correspondencia del Cardenal Adriano (de Utrecht) a Carlos en 1520 Doc 3: «los criados y servidores de la reina dicen
públicamente que el padre y el hijo la han detenido
tiránicamente y que era tan apta para gobernar como
lo fue (su madre).»
El Cardenal Adriano de Utrecht escribe a Lope Hur-tado de Mendoza.
Doc 4: «La reina nuestra señora dijo muy buenas
cosas a los que estaban. Cuando le dijeron que su hijo
usaba el título de rey en perjuicio suyo, dijo que así
era la costumbre (en su reino). Cuando le dijeron que
había muchos males en el reino, dijo que nadie la
revolviese contra su hijo.»
Lope Hurtado de Mendoza escribe al rey Carlos en 1520.
Doc 5: «me juzgan que tengo falta de seso, y por ser
cosa maliciosamente dicha… hablad con el rey, mi
padre, de parte mía, porque los que esto publican
(dicen que el rey lo dice) para... poder él gobernar
nuestros reinos.
Bien sé que el rey Felipe, mi esposo, escribió queján-
dose de mi, pero esto es algo que no debiera salir
entre padres e hijos, que si en algo yo usé de pasión,…
no fue otra causa que los celos.»
La reina Juana escribe al Sr. De Veyre 1505. Doc 6:« Hizo divulgar (Don Fernando) que yo la reina
no era para reinar y en su presencia y ausencia se dijo
de todo cuanto se pensó (de Juana y de Felipe) y de
nuestra corona real (.....os pido que) aviséis a las villas
y lugares fortalezas y vasallos desa ciudad para no
obedecer por gobernador a dicho rey de Aragón.»
Carta de Felipe y Juana a los nobles castellanos en septiembre de 1505
Doc 7: «… En cuanto a lo del casamiento del Rey de
Inglaterra con la reina de Castilla, mi hija Juana, ha-
béis de saber que dicha reina trae de continuo consigo
el cuerpo del rey D. Felipe, su marido, y nunca pude
convencerla para que lo sepultase. Ha mostrado que
desea que dicho cuerpo no se entierre y yo, por lo que
toca a su salud, ninguna cosa le contradigo; mas,
poco a poco, yo trabajaré para que dicho cuerpo se
sepulte...»
El rey Fernando escribe al embajador español en
Inglaterra a fines de 1507.
Doc 8: «La Reina nuestra señora, partió … llevando
consigo el cuerpo del Rey, su marido... No se ha podi-
do conseguir de su Alteza que desistiese de su idea y
que dejase el cuerpo por ahora … está todo el mundo
escandalizado con esta partida, porque ha sido muy
dañosa para todos con eses disparate que ha hecho la
Reina, no hay ni chico ni grande que ya no diga que
está perdida y sin ningún seso.»
Lope de Conchillos escribe a Miguel Perez de Al-mazán en diciembre de 1506. Doc 9: «Conviene saber como la dicha Serenísima
reina, nuestra hija, de ninguna manera se quiere
ocupar en ningún negocio de gobernación, y aunque
lo quisiese facer, será total destrucción y perdimiento
destos Reynos, según sus enfermedades y pasiones,
que aquí no se expresan por la honestidad...»
Acuerdo entre Fernando y Felipe para retirar el po-
der a Juana 1506. (Corcordia de Villafáfila)
IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
4
Doc 10: «El rey se subió cierto día a comer a la forta-
leza de Burgos, que tenía D. Juan Manuel, y después
de haber comido jugó a la pelota con D. Juan de Casti-
lla y otros caballeros. Y acabado el juego se sintió mal
dispuesto y se bajó a palacio y esa noche tuvo una
recia calentura, la cual le fue tanto cresciendo, que
murió al seteno día, que fue viernes, a veinte y cinco
días del mes de septiembre, en lo mejor de su juven-
tud, de edad de veinte y nueve años.»
«… Quiso mucho a la reina; sufríale mucho y encubría todo lo que podía las faltas que della sentía acerca del gobernar. » Lorenzo Padilla cronista de Felipe el Hermoso.
En aquest quadre es representa a Juana amb uns cortesans.
Darrere de la cortina hi ha el cadàver del seu espòs
����������������������������������������
Una font històrica no parla. Una carta, un quadre, una llei es van fer per a un moment o una època. No per a que l’estudiaren els historiadors. Malgrat tot, si els fem les preguntes correctes, aconseguirem que ens diguin coses.
Els textos anteriors estan escrits per persones relacionades amb la vida de Juana. Per tant s’ha de tenir molta cura a l’hora de valorar les seves opinions. Pot ser útil preguntar-li al text qüestions com aquestes:
Doc. 11
IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
5
Plantilla per a extraure informació de fonts històriques relacionades amb el cas de Juana La Loca.
Matriu pera extraure informació de fonts històriques i historiogràfiques
Qui parla. Identificació del
personatge Què diu
Per què ho diu Quin interès pot
tenir en el cas Obté algun bene-
fici o perjudici.
És fiable la seva opinió
Identifica la font. Directa / indirecta. Data del document.
DOC 1
DOC 2
DOC 3
DOC 4
DOC 5
DOC 6
DOC 7
DOC 8
DOC 9
DOC 10
DOC 11
IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
6
L’ARGUMENTACIÓ
Què és
Expressar • dades • proves • raons • arguments • opinions • idees • judicis • crítiques amb la intenció de convèncer al receptor.
Serveix per
o Aprendre a defensar les pròpies conviccions i entendre que una mateixa situació es pot interpretar de maneres molt diferents, totes vàlides per a les persones que les defensen.
o Fer compartir un sistema de valors, una opinió o Canviar a algú la manera de pensar, el punt de vista. o Capacitat de rebatre o modificar les idees d’algú altre. o Defenses i acusacions, crítiques artístiques...
Què s’ha de fer
1. Afirmar tesis o arguments apresos o idees personals. 2. Justificar un punt de vista que es vol defensar. 3. Utilitzar explicacions i raonaments amb valor des del punt de vista del destinatari. 4. Els arguments han de ser: certs, objectius, d’analogia o comparació, d’autoritat,
racionals (basats en idees acceptades), de fet (basats en proves), d’exemplificació. 5. Evitar falsos arguments, fal·làcies (argument defectuós), falsa autoritat, ignorància,
ofensa, generalització, emotivitat (apel·lar als sentiments d’afalagar, despertar com-passió, tendresa, odi...)
6. Refutar d’altres punts de vista possibles sobre la qüestió. 7. Cedir en certs punts per defensar millor el propi.
Preguntes
� Quina és la teva opinió? � Quines raons pots donar per defensar-la? � Si algú estigués en desacord amb tu, quines raons creus que faria servir? � Com podries convèncer aquesta persona que tu tens la raó?
Com s’ha de cons-truir el text
� Títol � Exposició de la tesi que es vol defensar al principi. � Organització dels arguments, raons, fets i explicacions a partir d’un esquema. � Preveure la defensa i la refutació. � Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors: perquè, però, sinó, encara
que, per tant... � Verbs de llengua i pensament (dir, creure, pensar, opinar) � Adjectius valoratius, substantius abstractes � Informació per parts o per blocs � Intertextualitat: citacions, referències, comentaris d’altres textos � Conclusió
Resultat a obtenir
a. Un text o exposició oral que aconsegueixi variar els coneixements i les idees del destinatari.
b. Coherent, clar (en el tema i en les intencions del l’autor). c. Amb un nombre suficient de raons, arguments, idees, opinions, judicis, crítiques,
refutacions... d. Solidesa i qualitat dels arguments. e. Els arguments no han de tenir cap error i han de poder resistir les objeccions. f. Ús adequat del lèxic de l’àrea.
- Tesi: visió que l’emissor vol veure acceptada per l’emissor. - Argument: raó per convèncer algú, provar o refutar alguna cosa.
IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
7
CRITERIS AVALUACIÓ: INFORME SOBRE LA BOGERIA DE JOANA I
Criteris Insuficient Suficient Bé Molt Bé
Introducció No la fa o la fa ma-lament
La fa de forma molt simple.
Ho fa bé, però no clarifica de forma suficient l’objectiu principal de l’activitat.
Presenta de forma clara i ordenada l’activitat a realitzar. Indica l’època i situa el context històric.
Arbre genealògic No el fa o el fa ma-lament
No dóna detalls im-portants como da-tes, fets, etc.
Indica les diferències entre uns personat-ges i altres
És precís i ric en detalls i imatges
Biografia No ho fa o ho fa malament
No dóna detalls im-portants como da-tes, fets, etc.
Descriu els perso-natges i fets més importants
És precisa i rica en detalls
Mapes de les monarquies
europees
No ho fa o ho fa malament
Ho fa de forma in-completa i amb er-rors significatius
Ho fa bé, però o explica les repercus-sions històriques dels fets assenyalats als mapes
Explica els mapes de forma exacta i orde-nada, aportant da-des i assenyalant les causes i conseqüèn-cies dels fets
Anàlisi dels documents
No senyala o ho fa malament les dife-rències entre unes fonts i altres
Senyala amb errors les diferents proves a favor o en contra
Senyala correcta-ment les diferències entre unes fonts i altres, però no les argumenta sufici-entment
Determina de mane-ra clara i argumen-tada les fonts a fa-vor i en contra de la bogeria de Juana i classifica els autors
Conclusions No extrau conclu-sions o estan mala-ment
Les conclusions són molt simples
Són correctes però no aprofundeix.
Són encertades i de caràcter científic, basades en els fets.
Presentació, Ortografia, Redacció
i Organització del text
Informe molt pobre: no segueix els pas-sos o ho fa de mane-ra incompleta i des-ordenada, amb pocs recursos i amb molts errors ortogràfics i gramaticals
Informe adequat en les formes, tot i que força simple i quasi sense informatitzar
Informe ben presen-tat: segueix tots els passos aportant color, imatges de qualitat, etc
Informe complet que presenta cada pas clarament dife-renciat, amb una bona presentació informàtica. Utilitza marcadors, connec-tors i el lèxic és ade-quat.
IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS
8
http://www.terra.es/personal/deberdi/fermocomunidad.
http://www.ieslacucarela.com/paginaies/dptos/sociales/juana_la_loca/textos_de_juana/verbio.htm
Juana I la Loca
Reina de Castilla (1504-1555)
ació el 6 de noviembre de 1479.
Segunda hija de los Reyes Católi-
cos, fue educada por Beatriz Galin-
do, 'la Latina'. En el año 1496 se casó con
archiduque Felipe (el Hermoso), primogéni-
to de Maximiliano de Austria y de María de
Borgoña, para así fortalecer la política in-
ternacional de su padre. Recibió malos tra-
tos de Felipe, eso con las continuas ausen-
cias y constantes infidelidades influyeron en
el comportamiento de la Reina. Tras la
muerte de sus hermanos Juan e Isabel, y su
sobrino Miguel de Portugal en 1500, pasó a
ser heredera de Castilla y Aragón. A pesar
de que estaban claros sus problemas de
enajenación mental y a las tendencias fran-
cesas de su marido, su madre Isabel la
nombró heredera en su testamento, aun-
que especificó que en caso de ausencia o
incapacidad administrase el reino Fernando
el Católico hasta la mayoría de edad de su
nieto Carlos, el futuro Carlos I. Juana y su
marido fueron reconocidos como herederos
por las Cortes de Castilla y de Aragón. En
1504 falleció Isabel, y Fernando tenía espe-
ranzas de conservar el gobierno en nombre
de su hija, pero la actitud de una parte de la
nobleza castellana, que se acercó a Felipe,
le obligó a retirarse a Aragón. Felipe el
Hermoso murió por beber un vaso de agua
helada después de jugar a pelota. Tenía 28
años, cinco hijos y otro en camino. "Llegada
a Miraflores, descendió a la fosa sepulcral
donde había sido depositado el cuerpo de su
buen esposo, y después de haber permane-
cido allí durante todo el funeral, hizo subir el
féretro y abrirlo, primero la caja de plomo, y
luego la de madera, y desgarró los sudarios
embalsamados que envolvían el cadáver. Y
hecho esto, púsose a besar los pies de su
esposo".
Bastó el deseo de Felipe de ser enterrado
en Granada para que la Reina de Castilla
iniciara un peregrinaje con el féretro que
duró tres años (1506-1509). La acentuación
del desequilibrio de Juana hizo que Fernan-
do asumiera de nuevo el gobierno de Casti-
lla en 1506. Cuando murió, su nieto Carlos
se hizo dar el título de rey, aunque Juana
siguió siendo reina y en los documentos su
nombre figuraba en primer lugar. Por lo
demás la reina permaneció, hasta su muer-
te, alejada de toda actividad política en su
residencia de Tordesillas. Su cuerpo des-
cansó en la cripta del convento hasta 1574,
momento en el que su nieto, Felipe II, lo
trasladó primero a El Escorial y después a
Granada.
N
IES
CR
IST
ÒF
OL
FE
RR
ER
CIÈ
NC
IES
SO
CIA
LS
9
Pla
nti
lla
per
org
anit
zar
l’ar
bre
gen
ealò
gic
de
Joan
a I
de
Cas
tell
a
Joana I de Castella
(La L
oca
)
Felip
de B
org
onya
(El Hermoso)
Av
is p
ater
ns
Mar
e P
are
Av
is m
ater
ns
Mar
e P
are
Ger
man
a G
erm
à
G
erm
ana
No
ob
lid
eu i
ncl
ou
re d
ades
co
m d
ates
de
nai
xem
ent
i m
ort
, am
b q
ui
es v
a ca
sar,
on
van
reg
nar
….
Su
bst
itu
ïu e
ls t
exto
s en
gri
s p
els
no
ms
del
s p
erso
nat
ges
. Tam
bé
po
deu
in
clo
ure
-hi
foto
gra
fies
del
s m
atei
xo
s.
Fil
la
Fil
l
Fil
la
F
ill
F
illa
Ger
man
a
Fil
la
TÍT
OL
: __
___
___
____
__
___
___
____
___
___
__
___
___
____
_
