Activitat Lectora Juana La Loca

IES CRISTÒFOL FERRER CIÈNCIES SOCIALS

1

Estava boja Juana la loca?1

El cas segueix sent avui dia un misteri important. Casada molt jove

amb un príncep estranger va viure a Flandes fins a la mort de la seva

mare la reina Isabel, convertint-se en reina de Castella. Poc després de

venir a Espanya el seu marit morí sobtadament i ella fou apartada del

poder pel seu pare, Ferran el Catòlic. Per a una part important del po-

ble castellà, principalment els habitants de les ciutats i per a alguns

sectors de la noblesa, la reina no estava boja i li van donar suport

front al seu pare i després front al seu fill Carles l’Emperador.

Tancada pel seu pare al castell de Tordesillas (Valladolid), i mantingu-

da allà pel seu propi fill, hi va romandre més de 40 anys fins a la seva

mort, considerada com a malalta mental.

La vostra tasca consistirà en analitzar una sèrie de documents per determinar si Joana estava efectivament boja o fou la víctima d’una intriga política. Per aconseguir-ho haureu de revisar i valorar diversos documents.

Al final heu de presentar un informe en el que establiu les vostres pròpies conclusions sobre aquest tema en un documento de text amb imatges.

A.- Quines opinions estan a favor de la bogeria de Juana i quines en contra i els possibles in-teressos en un sentit o altre.

B.- La vostra conclusió com a historiador/a després d’estudiar aquest tema.

Per a dur a terme aquesta feina d’ investigació heu de seguir una sèrie de passos:

En primer lloc cal esbrinar dades sobre la reina Joana I de Castella (pàg. 8) i la seva família. És a dir, el seu arbre genealògic. Així podreu veure qui eren els seus pares i germans, amb qui es van casar, etc. Pot ajudar-vos la plantilla de la pàgina 9.

En segon lloc, estudieu els mapes d’Europa (pàg. 2) i observeu els territoris amb els que els Reis Catòlics buscaren aliances o els que conqueriren i deduïu quin país pretenien aïllar. Us servirà per comprendre les causes del seu matrimoni amb Felip de Borgonya.

En tercer lloc, llegiu els documents existents sobre Joana (pàgs. 3-4). Amb ells podreu obtenir informacions de fonts històriques de l’època amb opinions tant a favor com en contra. Useu la plantilla (pàg. 5) per extraure la informació d’aquells documents.

En quart lloc, elaboreu la conclusió justificant la vostra opinió. Podeu consultar les pautes per a elaborar una argumentació (pàg.6) Utilitzeu els criteris d’avaluació (pàg.7) per comprovar si heu realitzat correctament el treball.

1 Activitat adaptada i traduïda de la webquest: http://www.ieslacucarela.com/paginaies/dptos/sociales/juana_la_loca/webquestjuana.htm


2

MAPA: ALIANCES MATRIMONIALS DELS REIS CATÒLICS

MAPA: L’HERÈNCIA EUROPEA DE CARLES I


3

Fonts històriques que poden aportar informació sobre el cas de Joana

Doc 1. «La Reina, nuestra señora (Juana) ha dicho

que quiere salir esta Semana Santa a Santa Clara, y

para esto ha mandado limpiar las ropas ...y algunos

criados de la casa y vecinos de la Villa de Tordesillas

han dicho que yo tengo presa a S.A. Juana para que

no salga. Yo he dicho a la Reina que el Rey (Fernan-

do), mi señor, su padre, está vivo. Porque aquí a su

Alteza (se refiere a Juana), le digo que lo manda y

ordena el Rey, y lo acata mejor. .....() Después que a

vuesa Majestad escribí, vuestra madre me ha dicho

que le escriba al Rey, su señor padre, que no puede

sufrir la vida que tiene, que ha tanto tiempo que la

tiene encerrada, y como presa... En Valladolid y Me-

dina (del Campo) se ha dicho que la Reina, nuestra

señora está presa y que sería bien que la llevasen a

Valladolid u otro sitio grande.»

Fragmentos de la correspondencia del marqués de Denia con Carlos I entre 1519 y 1520. Doc 2. «Casi todos los servidores y criados de la Reina

Juana dicen que S.A. ha sido agraviada y retenida por

la fuerza catorce años en aquel castillo como si no

estuviera en sí, habiendo estado siempre en buen seso

y tan prudente como lo fue en el principio de su ma-

trimonio.

“...jamás han podido (los Comuneros) conseguir que

firmase (Juana), y no dude V.M. Carlos I, que si una

sola firma pudiese obtenerse de S.A. la reina Juana,

supondría grandísima revuelta y confusión en estos

reinos a más de la que hay...»

Fragmento de la correspondencia del Cardenal Adriano (de Utrecht) a Carlos en 1520 Doc 3: «los criados y servidores de la reina dicen

públicamente que el padre y el hijo la han detenido

tiránicamente y que era tan apta para gobernar como

lo fue (su madre).»

El Cardenal Adriano de Utrecht escribe a Lope Hur-tado de Mendoza.

Doc 4: «La reina nuestra señora dijo muy buenas

cosas a los que estaban. Cuando le dijeron que su hijo

usaba el título de rey en perjuicio suyo, dijo que así

era la costumbre (en su reino). Cuando le dijeron que

había muchos males en el reino, dijo que nadie la

revolviese contra su hijo.»

Lope Hurtado de Mendoza escribe al rey Carlos en 1520.

Doc 5: «me juzgan que tengo falta de seso, y por ser

cosa maliciosamente dicha… hablad con el rey, mi

padre, de parte mía, porque los que esto publican

(dicen que el rey lo dice) para... poder él gobernar

nuestros reinos.

Bien sé que el rey Felipe, mi esposo, escribió queján-

dose de mi, pero esto es algo que no debiera salir

entre padres e hijos, que si en algo yo usé de pasión,…

no fue otra causa que los celos.»

La reina Juana escribe al Sr. De Veyre 1505. Doc 6:« Hizo divulgar (Don Fernando) que yo la reina

no era para reinar y en su presencia y ausencia se dijo

de todo cuanto se pensó (de Juana y de Felipe) y de

nuestra corona real (.....os pido que) aviséis a las villas

y lugares fortalezas y vasallos desa ciudad para no

obedecer por gobernador a dicho rey de Aragón.»

Carta de Felipe y Juana a los nobles castellanos en septiembre de 1505

Doc 7: «… En cuanto a lo del casamiento del Rey de

Inglaterra con la reina de Castilla, mi hija Juana, ha-

béis de saber que dicha reina trae de continuo consigo

el cuerpo del rey D. Felipe, su marido, y nunca pude

convencerla para que lo sepultase. Ha mostrado que

desea que dicho cuerpo no se entierre y yo, por lo que

toca a su salud, ninguna cosa le contradigo; mas,

poco a poco, yo trabajaré para que dicho cuerpo se

sepulte...»

El rey Fernando escribe al embajador español en

Inglaterra a fines de 1507.

Doc 8: «La Reina nuestra señora, partió … llevando

consigo el cuerpo del Rey, su marido... No se ha podi-

do conseguir de su Alteza que desistiese de su idea y

que dejase el cuerpo por ahora … está todo el mundo

escandalizado con esta partida, porque ha sido muy

dañosa para todos con eses disparate que ha hecho la

Reina, no hay ni chico ni grande que ya no diga que

está perdida y sin ningún seso.»

Lope de Conchillos escribe a Miguel Perez de Al-mazán en diciembre de 1506. Doc 9: «Conviene saber como la dicha Serenísima

reina, nuestra hija, de ninguna manera se quiere

ocupar en ningún negocio de gobernación, y aunque

lo quisiese facer, será total destrucción y perdimiento

destos Reynos, según sus enfermedades y pasiones,

que aquí no se expresan por la honestidad...»

Acuerdo entre Fernando y Felipe para retirar el po-

der a Juana 1506. (Corcordia de Villafáfila)


4

Doc 10: «El rey se subió cierto día a comer a la forta-

leza de Burgos, que tenía D. Juan Manuel, y después

de haber comido jugó a la pelota con D. Juan de Casti-

lla y otros caballeros. Y acabado el juego se sintió mal

dispuesto y se bajó a palacio y esa noche tuvo una

recia calentura, la cual le fue tanto cresciendo, que

murió al seteno día, que fue viernes, a veinte y cinco

días del mes de septiembre, en lo mejor de su juven-

tud, de edad de veinte y nueve años.»

«… Quiso mucho a la reina; sufríale mucho y encubría todo lo que podía las faltas que della sentía acerca del gobernar. » Lorenzo Padilla cronista de Felipe el Hermoso.

En aquest quadre es representa a Juana amb uns cortesans.

Darrere de la cortina hi ha el cadàver del seu espòs

��

Una font històrica no parla. Una carta, un quadre, una llei es van fer per a un moment o una època. No per a que l’estudiaren els historiadors. Malgrat tot, si els fem les preguntes correctes, aconseguirem que ens diguin coses.

Els textos anteriors estan escrits per persones relacionades amb la vida de Juana. Per tant s’ha de tenir molta cura a l’hora de valorar les seves opinions. Pot ser útil preguntar-li al text qüestions com aquestes:

Doc. 11


5

Plantilla per a extraure informació de fonts històriques relacionades amb el cas de Juana La Loca.

Matriu pera extraure informació de fonts històriques i historiogràfiques

Qui parla. Identificació del

personatge Què diu

Per què ho diu Quin interès pot

tenir en el cas Obté algun bene-

fici o perjudici.

És fiable la seva opinió

Identifica la font. Directa / indirecta. Data del document.

DOC 1

DOC 2

DOC 3

DOC 4

DOC 5

DOC 6

DOC 7

DOC 8

DOC 9

DOC 10

DOC 11


6

L’ARGUMENTACIÓ

Què és

Expressar • dades • proves • raons • arguments • opinions • idees • judicis • crítiques amb la intenció de convèncer al receptor.

Serveix per

o Aprendre a defensar les pròpies conviccions i entendre que una mateixa situació es pot interpretar de maneres molt diferents, totes vàlides per a les persones que les defensen.

o Fer compartir un sistema de valors, una opinió o Canviar a algú la manera de pensar, el punt de vista. o Capacitat de rebatre o modificar les idees d’algú altre. o Defenses i acusacions, crítiques artístiques...

Què s’ha de fer

1. Afirmar tesis o arguments apresos o idees personals. 2. Justificar un punt de vista que es vol defensar. 3. Utilitzar explicacions i raonaments amb valor des del punt de vista del destinatari. 4. Els arguments han de ser: certs, objectius, d’analogia o comparació, d’autoritat,

racionals (basats en idees acceptades), de fet (basats en proves), d’exemplificació. 5. Evitar falsos arguments, fal·làcies (argument defectuós), falsa autoritat, ignorància,

ofensa, generalització, emotivitat (apel·lar als sentiments d’afalagar, despertar com-passió, tendresa, odi...)

6. Refutar d’altres punts de vista possibles sobre la qüestió. 7. Cedir en certs punts per defensar millor el propi.

Preguntes

� Quina és la teva opinió? � Quines raons pots donar per defensar-la? � Si algú estigués en desacord amb tu, quines raons creus que faria servir? � Com podries convèncer aquesta persona que tu tens la raó?

Com s’ha de cons-truir el text

� Títol � Exposició de la tesi que es vol defensar al principi. � Organització dels arguments, raons, fets i explicacions a partir d’un esquema. � Preveure la defensa i la refutació. � Frases amb relacions adversatives, causals amb connectors: perquè, però, sinó, encara

que, per tant... � Verbs de llengua i pensament (dir, creure, pensar, opinar) � Adjectius valoratius, substantius abstractes � Informació per parts o per blocs � Intertextualitat: citacions, referències, comentaris d’altres textos � Conclusió

Resultat a obtenir

a. Un text o exposició oral que aconsegueixi variar els coneixements i les idees del destinatari.

b. Coherent, clar (en el tema i en les intencions del l’autor). c. Amb un nombre suficient de raons, arguments, idees, opinions, judicis, crítiques,

refutacions... d. Solidesa i qualitat dels arguments. e. Els arguments no han de tenir cap error i han de poder resistir les objeccions. f. Ús adequat del lèxic de l’àrea.

- Tesi: visió que l’emissor vol veure acceptada per l’emissor. - Argument: raó per convèncer algú, provar o refutar alguna cosa.


7

CRITERIS AVALUACIÓ: INFORME SOBRE LA BOGERIA DE JOANA I

Criteris Insuficient Suficient Bé Molt Bé

Introducció No la fa o la fa ma-lament

La fa de forma molt simple.

Ho fa bé, però no clarifica de forma suficient l’objectiu principal de l’activitat.

Presenta de forma clara i ordenada l’activitat a realitzar. Indica l’època i situa el context històric.

Arbre genealògic No el fa o el fa ma-lament

No dóna detalls im-portants como da-tes, fets, etc.

Indica les diferències entre uns personat-ges i altres

És precís i ric en detalls i imatges

Biografia No ho fa o ho fa malament

No dóna detalls im-portants como da-tes, fets, etc.

Descriu els perso-natges i fets més importants

És precisa i rica en detalls

Mapes de les monarquies

europees

No ho fa o ho fa malament

Ho fa de forma in-completa i amb er-rors significatius

Ho fa bé, però o explica les repercus-sions històriques dels fets assenyalats als mapes

Explica els mapes de forma exacta i orde-nada, aportant da-des i assenyalant les causes i conseqüèn-cies dels fets

Anàlisi dels documents

No senyala o ho fa malament les dife-rències entre unes fonts i altres

Senyala amb errors les diferents proves a favor o en contra

Senyala correcta-ment les diferències entre unes fonts i altres, però no les argumenta sufici-entment

Determina de mane-ra clara i argumen-tada les fonts a fa-vor i en contra de la bogeria de Juana i classifica els autors

Conclusions No extrau conclu-sions o estan mala-ment

Les conclusions són molt simples

Són correctes però no aprofundeix.

Són encertades i de caràcter científic, basades en els fets.

Presentació, Ortografia, Redacció

i Organització del text

Informe molt pobre: no segueix els pas-sos o ho fa de mane-ra incompleta i des-ordenada, amb pocs recursos i amb molts errors ortogràfics i gramaticals

Informe adequat en les formes, tot i que força simple i quasi sense informatitzar

Informe ben presen-tat: segueix tots els passos aportant color, imatges de qualitat, etc

Informe complet que presenta cada pas clarament dife-renciat, amb una bona presentació informàtica. Utilitza marcadors, connec-tors i el lèxic és ade-quat.


8

http://www.terra.es/personal/deberdi/fermocomunidad.

http://www.ieslacucarela.com/paginaies/dptos/sociales/juana_la_loca/textos_de_juana/verbio.htm

Juana I la Loca

Reina de Castilla (1504-1555)

ació el 6 de noviembre de 1479.

Segunda hija de los Reyes Católi-

cos, fue educada por Beatriz Galin-

do, 'la Latina'. En el año 1496 se casó con

archiduque Felipe (el Hermoso), primogéni-

to de Maximiliano de Austria y de María de

Borgoña, para así fortalecer la política in-

ternacional de su padre. Recibió malos tra-

tos de Felipe, eso con las continuas ausen-

cias y constantes infidelidades influyeron en

el comportamiento de la Reina. Tras la

muerte de sus hermanos Juan e Isabel, y su

sobrino Miguel de Portugal en 1500, pasó a

ser heredera de Castilla y Aragón. A pesar

de que estaban claros sus problemas de

enajenación mental y a las tendencias fran-

cesas de su marido, su madre Isabel la

nombró heredera en su testamento, aun-

que especificó que en caso de ausencia o

incapacidad administrase el reino Fernando

el Católico hasta la mayoría de edad de su

nieto Carlos, el futuro Carlos I. Juana y su

marido fueron reconocidos como herederos

por las Cortes de Castilla y de Aragón. En

1504 falleció Isabel, y Fernando tenía espe-

ranzas de conservar el gobierno en nombre

de su hija, pero la actitud de una parte de la

nobleza castellana, que se acercó a Felipe,

le obligó a retirarse a Aragón. Felipe el

Hermoso murió por beber un vaso de agua

helada después de jugar a pelota. Tenía 28

años, cinco hijos y otro en camino. "Llegada

a Miraflores, descendió a la fosa sepulcral

donde había sido depositado el cuerpo de su

buen esposo, y después de haber permane-

cido allí durante todo el funeral, hizo subir el

féretro y abrirlo, primero la caja de plomo, y

luego la de madera, y desgarró los sudarios

embalsamados que envolvían el cadáver. Y

hecho esto, púsose a besar los pies de su

esposo".

Bastó el deseo de Felipe de ser enterrado

en Granada para que la Reina de Castilla

iniciara un peregrinaje con el féretro que

duró tres años (1506-1509). La acentuación

del desequilibrio de Juana hizo que Fernan-

do asumiera de nuevo el gobierno de Casti-

lla en 1506. Cuando murió, su nieto Carlos

se hizo dar el título de rey, aunque Juana

siguió siendo reina y en los documentos su

nombre figuraba en primer lugar. Por lo

demás la reina permaneció, hasta su muer-

te, alejada de toda actividad política en su

residencia de Tordesillas. Su cuerpo des-

cansó en la cripta del convento hasta 1574,

momento en el que su nieto, Felipe II, lo

trasladó primero a El Escorial y después a

Granada.

N

IES

CR

IST

ÒF

OL

FE

RR

ER

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

9

Pla

nti

lla

per

org

anit

zar

l’ar

bre

gen

ealò

gic

de

Joan

a I

de

Cas

tell

a

Joana I de Castella

(La L

oca

)

Felip

de B

org

onya

(El Hermoso)

Av

is p

ater

ns

Mar

e P

are

Av

is m

ater

ns

Mar

e P

are

Ger

man

a G

erm

à

G

erm

ana

No

ob

lid

eu i

ncl

ou

re d

ades

co

m d

ates

de

nai

xem

ent

i m

ort

, am

b q

ui

es v

a ca

sar,

on

van

reg

nar

….

Su

bst

itu

ïu e

ls t

exto

s en

gri

s p

els

no

ms

del

s p

erso

nat

ges

. Tam

bé

po

deu

in

clo

ure

-hi

foto

gra

fies

del

s m

atei

xo

s.

Fil

la

Fil

l

Fil

la

F

ill

F

illa

Ger

man

a

Fil

la

TÍT

OL

: __

___

___

____

__

___

___

____

___

___

__

___

___

____

_

Activitat Lectora Juana La Loca

Education

Transcript of Activitat Lectora Juana La Loca