2

agendaActivitats del mes de maig i juny

CASAL DE JUBILATS• Dia 17 de MAIG. Excursió a TARRA-GONA. Sortida a les 8,00 hores del matí. Preu: 40 €. Esmorzar inclòs. Els dies de cobrament dels tiquets seran el 10 i 11 de MAIG, de les 4 a les 6 de la tarda. Per informació i assesso-rament dirigiu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607876946.• Del 9 al 16 de JUNY. Excursió a GA-LICIA “RIAS BAIXAS”- excursió de 8 dies: autocar + hotel 7 nits + pensió completa + excursions.Preu: 775 €. Per informació i assessorament diri-giu-vos al Sr. Josep Llovet. Telèfon 607876946.

BIBLIOTECA IU BOHIGAS• De l’11 al 31 de maig. “Gemmes i es-crits”. Idea i realització de l’exposició: Montse Bagué Cubí i Josep M. Serra-no. L’exposició relaciona les gemmes amb les diferents branques del conei-xement, representades en els escrits continguts en els llibres de la Bibliote-ca.• 5 de maig, a 2/4 de 12 del matí, “El pe-tit Sant Jordi i el dragonet volador”, ac-tivitat familiar a càrrec de Bel*Contes, adreçada a infants d’1 a 4 anys.• 12 de maig, a 2/4 de 12 del matí, “Lli-bres x créixer”, xerrada sobre literatu-ra infantil a càrrer de Roser Ros.• 17 de maig, a les 8 del vespre, tro-bada del grup de lectura per comentar l’obra de Quim Monzó, Vuitanta-sis contes.• 31 de maig, a les 8 del vespre, pre-sentació de dos catàlegs d’art. “Ors i cendres” de Carme Sanglas i “Conti-nuum” de Pere Bellès. Organitza: Fun-dació Atrium Artis.• 14 de juny, a les 8 del vespre, trobada del grup de lectura per comentar l’obra De Jorge Luis Borges, Ficciones.

BIBLIOTECA MASSAGRANCont-actes: contes i música d’arreu.• Els dissabtes 12,19 i 26 de maig, 2 i 9 de juny, a les 11,30 del matí, la bibliote-ca acollirà un grup de música, diferent cada dia, els nens els hi explicaran un conte triat prèviament (cada dissabte serà un conte procedent de diferents tradicions) i els músics tindran uns dies per fer-ne una cançó. • El 16 de juny el matí organitzarem un concert a la plaça dels colors amb totes aquestes històries i músiques.• El 2 de juny, dins aquest projecte de Cont-actes i del menú de l’escriptor, ens visitarà la l’escriptora Teresa Du-ran, a les 11,30 del matí.

CENTRE DE RECURSOS DE LA GENT GRAN• TALLER: DANSA TERÀPIA els di-lluns 7, 14, 21 i 28 de maig de 16.00 a 19.00 h (cal inscripció prèvia) • TALLER: INFORMÀTICA els dies 3, 8, 10, 15, 17, 22, 24, 29 i 31 de maig a les 11.00 h (cal inscripció prèvia) • TALLER: TARDA DE JOCS AMB ELS NENS I NENES DE LA LUDOTECA el dimarts 15 de maig a les 17.30 h • XERRADA: MARXA NÒRDICA el di-jous 3 de maig a les 16.00 h a càrrec de Neus Mató • XERRADA: EL PROCÉS D’ENVE-LLIMENT I CANVIS PSICOBIOLÒ-GICS DE LA PERSONA el dimarts 8 de maig a les 16.30 h organitzada per Càritas Salt Agrupació de Parròquies • XERRADA: VIURE I CONVIURE el dijous 24 de maig a les 16.30 h a càr-rec de Susanna Torrà • TALLER DE FISIOTERÀPIA els di-mecres 2, 9, 16, 23 i 30 de maig a càrrec de Mònica Angulo (1r grup de 16.30 a 17.15 h - 2n grup de 17.15 a 18.00 h) • ELS JOVES APRENEN A COSIR AMB LA GENT GRAN els dijous de 16.00 a 18.00 h (cal inscripció prèvia) • SORTIDA A FIRAGRAN el dijous 10 de maig (cal inscripció prèvia) • SORTIDA A LA COMA CROS el diven-dres 18 de maig (cal inscripció prèvia)

ACTIVITATS FIXES• Parc de salut. De dilluns a dijous de 10:00 a 14:00h. - 16:00 a 19:00h. Di-vendres de 10:00 a 14:00h.• Estimulació manual, dilluns i dijous de 17:00 a 19:00h. • Entreteniments de memòria, dimarts de 17:00 a 19:00h. • Espai d’esbarjo i trobada, dimecres de 17:00 a 19:00h. • Caminades saludables, dilluns de 09:00 a 10:30h. • Alfabetització, dimarts i dijous de 10:30 a 11:30h. • Serveis Integrals per a la Gent Gran Centre de Recursos. Pl. de la Vila, s/n · Telèfon 972 011 655Horari: matí de 10:00 a 14:00 h - 16:00 a 19:00 h (divendres tarda tancat)

ENTITATS• Dia 1 de maig- UE COMA CROS - Torneig Primavera- Lloc: Zona esporti-va Les Guixeres.• Dies 4, 5 i 6 de maig- HOQUEI CLUB SALT- CAMP.CATALUNYA SUB 16 FEM- Lloc: Pista Poliesportiva.• Dia 1 de juny- POLICIA LOCAL - VI CURSA DE LA POLICIA- Lloc: Deve-ses de Salt.

• Dia 9 de juny- Ajuntament - MARA-TÓ EXTRACCIÓ DE SANG- Lloc: Les Bernardes.• Dia 9 de juny- Ajuntament - FESTA DE LA PRIMAVERA- Lloc Parc de la Maçana.• Dia 9 de juny- AAVV DEL VEÏNAT - FESTA DE SANT ANTONI- Lloc: Coma Cros.• Dia 16 de juny- CLUB MUGEN-DO - OPEN CAT. ARTS MARCIALS- Lloc:Pista Poliesportiva.• Dia 30 de juny- SALT SARDANISTA - AUDICIÓ DE SARDANES- Lloc: Pg. Ciutat de Girona.

LA MIRONA-CONCERTS• Dia 4 de maig- IX!– Hora:23,00- Sala - Preu: per confi rmar.• Dia 5 de maig- MOTÖRHITS + ME-TALMANIA (Tribut a Motörhead i tribut a Metallica)- Hora: 21:30- Sala 2- Preu: 10/14€.• Dia 11 de maig- SOZIEDAD ALKO-HOLIKA- Hora:21,00- Sala 1- Preu: 17,70/20€.• Dia 12 de maig- THE TOY DOLLS + SECRET ARMY + FI-ASKO + ANTI-PATIKS- Hora:21,00- Sala 1- Preu: 20/25€.• Dia 13 de maig- LIMBO - FESTA MU-SICAL JOVE DE SALT- Hora: 17.30- Sala 2- Preu: gratuït.• Dia 18 de maig- NITO 50...MUSIC & FRIENDS- Hora: 22.30- Sala 2- Preu: On-Line.• Dia 19 de maig - LENDAKARIS MU-ERTOS + LA TOSCA BRAVA- Hora: 21.30- Sala 1- Preu: 10/12€.• Dia 25 de maig - MIGUEL CAMPE-LLO - EL BICHO QUE CANTA- Hora: 23.00- Sala 1- Preu: 10/15€.• Dia 26 de maig - GIRONAROCK vs. CÀNCER- Hora: 21:00- Sala 1- Preu: 6€.• Dia 27 de maig - SESSIÓ BOOME-RANG amb DJ ELEKTRIK- Hora: 17:00- Sala 2- Preu: 5€.• Dia 30 de maig - TOTAL CHAOS + LAGONSALES- Hora: 21:30- Sala 2- Preu: 10€.• Dia 15 de juny - GRUP DEL MES: THE EYES- Hora: 23:00- Sala 2- Preu: per confi rmar.

TEATRE DE SALT• Dia 6 de maig - 12.00h.- UN BOSC DE CAMES- Familiar. Teatre amb Titelles. 8/7€.• Dia 12 de maig - 21.00h. - COBOSMI-KA SEEDS’12- Dansalt 2012- 6€.• Dia 9 de juny - 21.00h.- EN LA IMAGI-NACIÓN- Sílvia Pérez Cruz i Javier Coli-na Trio- 28/16€.• Dia 29 i 30 de juny - 21.00h.- MANOLI-TA XEN- Safareix Teatre- 6€.

3

Generalitat de Catalunya

Índex

Agenda2

Editorial3

Entrevista4

La campana de Salt7

Col·laboració8

Ensenyament12

Curiositats15

Cuidem les mascoltes16

Entreorelles12

Teatre17

Concert18

Solidaritat19

Notícies20

Informació Municipal21

Esport24

Excursions35

Sant Jordi25

Apunts Històrics26

Pessics d’art 27

Fauna29

Guia de serveis32

Gastronomia33

El temps33

Demografi a34

El temps34

Poti-poti35

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats i no es fa responsable del seu contingut. La Farga autoritza la

reproducció dels articles sempre que se n’indiqui la procedència.

amb la col·laboració de:

ww

w.r

evis

tala

farg

a.c

at

editorial Editorial

lafa

rga

@re

vis

tala

farg

a.c

at

membre de:

Per un país seriós Volem i necessitem polítics professionals i una societat que exigeixi seriositat en la gestió dels assumptes públics. No pot ser que molts ajuntaments tinguin factures al calaix per valor de milions d’euros i que s’hagi d’anar de crèdit en crèdit per a poder subsistir. Evidentment, la crisi econòmica i la manca de fi nançament han delmat greument les tresoreries públiques, però també és evident que durant anys no s’ha actuat amb responsabilitat. Ja era hora que es pogués actuar legalment contra els mals gestors, per democràtics que siguin. No pot ser que s’aprovin lleis de morositat per escurçar els terminis de pagaments als proveïdors i que els primers d’incomplir-les hagin estat les administracions. No pot ser que se signin convenis de grans reformes urbanístiques amb gran aten-ció mediàtica i al bell mig de greus problemes socials, quan no es poden o volen acomplir. No pot ser que es comencin carreteres i es deixin a mig fer. No pot ser que no importin els morts per defi ciències d’infraestructures i que es paguin des-proporcionats peatges. No pot ser que s’expropiïn terrenys per a obres públiques i que no es paguin les corresponents indemnitzacions. No pot ser que no s’executin inversions pressupostades any rere any.No pot ser que corruptes confessos dormin cada dia a casa seva. No pot ser que l’ocupant d’un càrrec públic pugi col·locar el seu personal de confi ança, amistat o familiar en un lloc de treball remunerat públicament, o que es contracti obra pública, sense l’escrupolositat legal necessària. No pot ser que s’utilitzi el propi càrrec per a benefi ci i avantatge personal. No pot ser que els Estatuts autonòmics no es respectin, que no es paguin els deutes i que no passi res perquè la llei no es compleixi. No pot ser retallar indiscriminadament, apujar els imposts, executar hipoteques i predicar l’exemplaritat i permetre l’amnistia fi scal o el secret bancari. Totes les grans crisis poden servir per transformar maneres de fer incíviques i immorals. Volem deixar de ser d’una vegada un país de pandereta i el replante-jament social i econòmic al qual ens obliga la crisi en pot ser l’oportunitat. No es tracta només de blindar legalment el bon ús del diner públic, com ens hi obliga la Unió Europea. Es tracta que ens ho exigim nosaltres mateixos, es tracta d’un canvi cultural i de mentalitat, es tracta de requerir una major preparació per a qui vulgui ocupar un càrrec electiu, es tracta d’establir un codi ètic i de bones pràctiques que legalment sigui efectiu als tribunals. Es tracta de poder sancionar la incompetèn-cia, la inefi ciència i la ineptitud.

ANY XXXIII NÚM 289 MAIG DE 2012EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tel 972 23 85 78COORDINADOR: Manel OliverasCONSELL DE REDACCIÓ: Manel Oliveras, Agapit Alonso i Pont, Carme Torrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas, Anna Clarà, Josep M. Pla, Roger Torramadé, Júlia Pu-jolràs i Carme Garriga.MAQUETACIÓ: 7 de dissenyIMPRESSIÓ: Impremta Pagès

COL·LABORACIONS: Josep Clarà, Lluis Mateu, Joan Serrat, Fermí Sidera, Institut Salvador Espriu, Institut Va-llvera, Escola Mas Masó, Càritas Salt, Teresa Palomeras Bosch (Cuineres de Salt), Associa-ció Marfull, SERS, Sergi Villena (Vetxarxa).PORTADA: Pintura. Autor: Glòria Pascal CostaCORRECCIÓ: CPNLPDISTRIBUCIÓ: Josep PalmerolaADMINISTRACIÓ: Manel OliverasDIPÒSIT LEGAL: GI-356-1979

4

En Joan, tot i que és nascut a Anglès, és saltenc des del 1968. No direm cap disbarat si afi rmem que és un saltenc il·lustre, ja que té l’honor de poder dir que va ser el primer president de la Diputació de Girona de la democràcia i Conseller de Governa-ció d’una recent reinstaurada Generalitat. La veritat, desconei-xia que tinguéssim entre els nostres veïns una personalitat de la història recent, la que ha marcat el segle XX i XXI del nostre país. Ell mateix afi rma que, tot i que se sent saltenc i que els veïns el coneixen, potser pel fet d’haver fet molta vida fora de Salt, no és massa reconegut. Doncs aquí li donem veu i us

assegurem que el seu testimoni és interessantíssim i el d’una part viva de la nostra història més recent.

-A què es dedicava abans de po-sar-se en política?-Jo sóc professor mercantil i te-nia un despatx d’assessorament d’empreses a Girona. Bé, primer vaig ser el director administratiu de Casademont, a Bescanó. Quan em vaig casar, amb la meva dona que és d’Hostalric, volíem viure a prop del lloc de treball i en un lloc tranquil, perquè tots dos érem de poble, i anar a Girona ens feia mandra. Al cap de poc vaig mun-tar el meu propi despatx amb dos altres companys. Després va venir la transició, bé la pretransició pri-mer, i això em va embolicar en el món polític.

-D’on li ve l’interès per la política?

-Això em ve de petit. A casa meva eren republicans i catalanistes i tenia família que havia tingut res-ponsabilitats polítiques abans de la guerra i, és clar, a casa se’n par-lava de tot això. Per altra banda, havia estat sempre molt vinculat amb el poc que es feia en aquell temps de cultura catalana: cara-melles, pastorets, sardanes, etc. Així vaig anar creant consciència mentre em feia gran i em vaig anar formant una manera de veure la vida catalanista, molt del país. A partir d’aquí vaig anar fent contac-tes amb gent que ‘movia la cua’ en la clandestinitat.

-En aquella època no era com avui dia pels que tenien inquie-

tuds polítiques...-Tota la història de la meva implica-ció política comença amb Presèn-cia. Jo vaig ser un dels redactors i membre del consell de redacció de la revista. Vaig fer una entrevista que va ser molt cèlebre en aquell moment a en Salvador Espriu, que es va publicar en dos números i que en aquell moment va ser un autèntic best seller. Aquí vaig am-pliar els contactes i les amistats de la gent que feia coses con-tra el franquisme i que mirava de destapar una mica la consciència social i cívica a favor d’un procés democràtic i catalanista. A través d’en Francesc Ferrer vaig comen-çar a connectar amb grups sota el patronatge d’en Jordi Pujol, que en aquell moment era un jove de Barcelona que movia coses i que intentava tirar projectes endavant. Així vam començar a teixir lligams i a anar a reunions clandestines a Barcelona.

-Quins moments...-Passaven coses divertides, com que ens enviaven paquets de pro-paganda clandestina per correu, que era molt perillós, n’enviaven a en Salvador Sunyer però s’equi-vocaven de número de carrer i, en lloc d’enviar-ho a casa seva, ho en-

“El 23-F ho va marcar tot ”

Nom: Joan Vidal i Gayolà Edat: 68 anysNascut a Anglès, viu a Salt des del 1968

En Joan va ser el primer president democràtic de la Dipu-tació de Girona (1979–1980). Cap de llista per la província de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 per CiU i Conseller de Governació de la Generalitat (1980-1982). També president del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (1993-2003)

entrevista

5

Entrevista a Joan Vidal i Gayolàentrevistaviaven a la caserna de la Guàrdia Civil. I després un guàrdia li anava a portar. En Sunyer m’empaitava: “Vidal! Digue-li a aquest tio que no m’ho enviï més, que s’equivoca!”. Poc després, en Pujol va promoure la constitució de Convergència i ja m’hi vaig trobar embolicat. Bé, m’hi vaig embolicar voluntàriament.

-Primer president de la Dipu-tació. Com era en aquells mo-ments?, què s’hi va trobar? -Vaig descobrir que la Diputació era una institució que podia fer moltíssima feina. Clar, quan vaig ser-ne president, la Generalitat no existia. Havia tornat el president Terradelles però aquest era presi-dent d’una Generalitat simbòlica. El pressupost de la Generalitat de Catalunya sortia del pressupost de la Diputació de Barcelona. La Generalitat no tenia gairebé cap competència, encara que tenia un consell de govern i uns consellers nomenats. O sigui que en aquell moment les diputacions eren molt importants.

-Tenia recursos-Exacte. Amb 9 mesos vam enge-gar projectes i la imatge va canviar de dalt a baix: vam renovar i po-tenciar el Patronat de Turisme, el Consorci de la Costa Brava, vam crear el servei d’extinció d’incendis que després va passar a la Gene-ralitat, també vam fer reformes im-portants al psiquiàtric de Salt i al Santa Caterina. Precisament, les Bernardes de Salt les vam comprar mentre era president de la Di-putació. L’Alfons Moré, amic meu i company de les eleccions municipals a Girona, em va venir a trobar per dir-me que les Bernardes es volien vendre i que calia fer al-guna cosa perquè no hi fessin un bloc de pisos. I així ho vam fer.

-Però no hi va estar gaire a la Diputació, poc després ja va ser conseller?-Quan van venir les eleccions generals ca-

talanes en Jordi Pujol em va de-manar que m’hi presentés perquè ell veia que havia adquirit un cert prestigi social a Girona i que, per tant, si jo encapçalava la candida-tura, podia tenir un bon resultat. Jo m’hi resistia, perquè m’agradava la tasca a la Diputació. Però ell m’in-sistí, fi ns al punt que em va dir que si guanyàvem les eleccions seria Conseller de Governació. Era una oferta temptadora, tot i que ell no es pensava pas que les guanyés-sim, les eleccions. Ningú ho pen-sava. En aquell moment els partits forts eren els socialistes i els co-munistes.

-Però així va anar i va ser Con-seller. Com era la Generalitat en aquell moment?Pensa que la Generalitat en aquell moment tot just començava a afun-cionar. Hi havia un estatut apro-vat i un procés de transferències que s’estava fent, però fi ns el 22 de setembre no es va aprovar la Llei Orgànica de Finançament de les comunitats autònomes i fi ns el mes de desembre no es va apro-var el pressupost de l’any 80, i fi ns aquell moment els recursos conti-nuaven venint de la Diputació de Barcelona. Però així va començar tot, amb molta empenta i sobretot moltes ganes de representar da-vant del poble de Catalunya que el govern érem nosaltres i que els problemes de Catalunya eren els nostres problemes, encara que no els poguéssim resoldre. Recordo

que quan va començar a haver-hi manifestacions, la gent va comen-çar a manifestar-se a la plaça Sant Jaume per qualsevol cosa. Això era un problema, però el President Pujol sempre deia que ja estava bé, que era molt important que la gent sabés que era aquí on havien d’anar a protestar, encara que no poguéssim resoldre, de moment, els problemes que ens planteja-ven.

-Amb els anys, com valora la transició?-Bé. Van quedar coses pendents, segur, i hi ha coses que es podien haver fet millor, però jo crec que va anar molt bé. Hem estat vivint 30 anys amb un procés democrà-tic ininterromput, tot i les tensions internes, lògicament, entre govern central i autonòmic, però vaja. En aquell moment tothom anava amb la idea de viure conjuntament en pau i respectant-nos mútuament. En general, jo la valoro molt po-sitivament, el que no valoro tan positivament és el que ha passat després.

-Quan es va trencar, això?-El 23 de febrer, clarament. Això ho va marcar tot.

-Què feia vostè el dia de l’intent de cop d’estat?-Estava al meu despatx i estàvem seguint la investidura d’en Cal-vo Sotelo a la ràdio quan es van començar a sentir els trets. Vam quedar tots astorats, lògicament.

6

Entrevista a Joan Vidal i Gayolà entrevistaVaig anar cap al despatx del Presi-dent Pujol i vam decidir sus-pendre un acte que teníem al palau. La veritat és que teníem por sobretot que po-gués venir qualsevol esverat dels grups d’extrema dreta que sabíem que existien. Per això vam decidir tancar la porta del Palau i em va venir a veure el capità dels mossos d’aquell temps, que eren 50 i militars, que era un personatge d’ultradreta que només arribar a la Generali-tat vaig haver de fer-li retirar el quadre d’en Franco i d’en Jose Antonio del despatx... Per sort, en el desenvolupa-ment de les seves tasques es va portar correctament...

-Ostres...-Em va preguntar què havíen de fer. Li vaig ordenar que cridés tots els mossos que no estiguessin de servei, i d’acord amb el Presi-dent, que els repartís armament i així ho va fer. El mateix President Pujol el va advertir que si venien civils exaltats, fes ús de les armes si feia falta, mentre que si venien militars, podia obrir la porta, per-què el procediment seria un altre. Perquè ens feien por els descon-trolats d’extrema dreta. El fet és que a partir del 23 de febrer tot va anar malament: el rei va reunir tots

els partits espanyols i no demana

l’assistència ni de catalans ni de bascos... I a partir d’aquí hi ha ha-gut molts intents d’ofegar les au-tonomies, s’ha anat radicalitzant, com es pot veure ara mateix.

-Per això el sentiment indepen-dentista ha anat creixent-És clar, perquè arriba un moment que la situació no té sortida. Però de tota manera, és molt complicat. El sentiment ja està bé que hi si-gui, però anar cap a la indepen-dència ara mateix és molt compli-cat, d’entrada perquè es necessita

una majoria social molt important

que en aquests moments no hi és, ens ho mirem com ens ho mirem. Hi ha molta gent implicada però el país és molt gran i es necessita un lideratge molt potent per fer un procés d’aquest tipus. I aquí hi ha un dels grans problemes, del nos-tre país, també de l’estat espanyol i a Europa: no hi ha líders. No hi ha líders carismàtics que moguin la gent. Europa es va refer després de la II Guerra Mundial perquè hi havia uns líders importantíssims a la democràcia cristiana, al socialis-

me democràtic, gent amb un gran pes específi c, que eren referents i que la gent els seguia i que sabien enfocar els projectes de futur en una situació tan difícil com la que es trobaven. Aquí desgraci-adament teníem en Franco i ens vam haver d’aguantar...

-Quan va deixar la Conse-lleria?-El 82. Vaig fer dos anys de Conseller i vaig acabar la legislatura de 4 anys de diputat del Parlament, sent president de la comissió institucional del Parlament. Després vaig tornar a tre-ballar al meu despatx fi ns el 93, en què em van oferir fer-me càrrec del Centre de

7

entrevista Entrevista a Joan Vidal i Gayolà

Les difi cultats cristianocatòliques de SaltLa campana de saltSalt té una població demogràfi ca

important de les comarques gi-ronines. Malgrat que no és un poble ric, la gent podia anar fent bullir l’olla amb les feines de les fàbriques, de gran quantitat de tallers que hi havia, i sempre amb l’ajuda d’un petit hort. A més, la proximitat amb Girona afa-voria que molts saltencs treballessin a la capital.Amb tot això, Salt sempre ha estat una població a tenir en compte per l’església cristianocatòlica, fi ns al punt que fou el vaticà qui donà el títol de marquès de Camps a un d’aquí, amb l’excusa que era el primer con-tribuent. D’aquesta manera, l’esglé-sia cristianocatòlica marcava terreny.Al mateix temps, els anarquistes de

Salt eren la primera força social del poble, tenien la publicació “ Despertar “. El títol indicava com es trobava la població. En l’època conciliar es va per-metre que l’1 d’octubre de 1965 s’erigís una nova parròquia a la zona del veïnat, i l’autoritat eclesiàstica envià un capellà de l’Obra de Déu (Opus Dei), Àngel Caldas. Lògicament no vingué sol, sinó que l’acompanyaren un conjunt de seglars de l’obra. Personalment, sempre em cridà l’atenció un que vivia al carrer Pio XII, que tenia quatre metres quadrats de jardí davant de casa seva, al poc temps ho va edifi -car tot. D’una manera simbòlica,

Foto: Pere Quero

Promoció de la Cultura Popular, que es va crear en aquells mo-ments. Jo tota la vida havia estat vinculat al món sardanista, pel qual precisament havia estat fun-dador de la Federació Sardanista de Catalunya, el primer president i president de l’Obra del Ballet Po-pular, molt vinculat als castellers, etc. És un món que sempre m’ha agradat molt i vaig acceptar. Durant 10 anys es pot dir que he voltat per tots els racons de Catalunya i ha estat una feina apassionant.

-Però força desvinculada de la política. Per què se’n va desenganyar?-Me’n vaig desvincular total-ment. Bé, del 84 al 87 vaig tornar a ser regidor a l’Ajun-tament de Girona, però a partir del 87 més o menys, sí que vaig anar perdent l’in-terés. Vaig anar veient com evolucionava la política i no m’agradava. Jo sempre he tingut una voluntat de servei públic molt clara i tota aques-ta batalla interna dins els par-tits i entre partits, trobo que

no fa cap servei i em va desgastar. A mi m’agradava fer coses positi-ves pel país, amb la col·laboració de tothom, encara que els com-panys no fossin del mateix partit. També es van començar a donar batalles internes, de gent que vol pujar... tot es va anar complicant i vaig plegar, no m’interessava. Per això, en el món de la cultura

popular m’hi he sentit tan a gust, perquè tota aquesta gent treballen pel país sense cap ànim de lucre, al contrari, posant-hi diners! Tota aquesta gent és admirable i pro-curar que això es mantingui i que la gent ho visqui amb intensitat és fer país i, per tant, des d’una altra perspectiva, també és fer política.

Agnès Cabezas Horno

8

Les difi cultats cristianocatòliques de Salt

Quan s’acaba un temps col.laboracio

seria un acte premonitori cap a on anirien les coses?.També, el mateix Àngel Caldas de-manava a déu que el fes astut (do-cument). Caram...!, caram..!.Amb els anys ens trobem que les autoritats de Salt destinen una gran quantitat de diners públics per tot el que fa referència al teatre. Al mateix temps, una entitat del poble munta representacions escèniques per a recollir diners per a la benefi cència sota la direcció de Salvador Sunyer. Diners que provenen de la gent més humil de la població. Amb els diners que destinen les autoritats del poble al teatre n’hi hauria per mantenir els pobres de totes les comarques giro-nines amb serveis a la carta.Però si observem la cosa, veurem que p.e. el Centre d’Arts Escèni-ques de la Coma Cros el construeix l’empresa Arcadi Pla, un dels fun-

dadors del col·legi Bell-lloc ( de la Obra de Déu/ Opus Dei ), els dels cursets de cristiandat fan la claca, i el capitalisme tanca el cercle amb la cultura capitalista/bancària. I tot d’una manera ben legal.Al mateix temps al veïnat hi ha un nou rector, que el primer que va fer va ser pintar el complex parroquial (inclosa casa seva), però la zona de ponent del campanar que no es veu gaire i la façana nord no la pin-taren. Això vol dir que tan sols s’ha d’actuar allà a on es veu més o de cara a la galeria...?Per a mi, totes aquestes actuacions des de la línia número 1 no són èti-ques i creen una societat falsa, la qual no es correspon amb la realitat, però sí que té unes connotacions semblants a la societat saltenca de cent anys enrere.A més, un any enrere dediquen una

escola a Salvador Sunyer des de la pròpia escola.Una vegada més es deixa al póble de banda a fi d’elegir el nom del centre. D’aquest fet, jo m’ofereixo a parlar de l’exemple, però tan sols ho faré des de l’àbsida de l’església de Sant Cugat de Salt i davant de tot el poble que vulgui assistir-hi, perquè com que estem parlant de gent cris-tianocatòlica, algú ha de demanar perdó al patró.Tal i com estan les coses avui dia en el poble de Salt, bé podríem dir: ja corre el sunyer!, que és el mot in-fantívol per a designar la son (veure Pompeu Fabra, dicc., pp. 1595).Nota: cal constatar que el tema dóna per molt més del que es presenta aquí, però per qüestions d’espai no hi he posat molts detalls, tan sols les quatre pinzellades de l’assumpte.

Agapit Alonso i Pont

Aquest any 2012 s’acaba el calendari maia. Més enllà de

profecies absurdes relatives a la fi del món, potser caldria considerar si el que no s’acaba de veritat és el temps dels indígenes americans com a tals. De fet, ja en l’època de l’imperi espanyol els criolls (la població blanca descendent dels conqueridors) eren els propieta-ris de les comunitats indígenes, confi nades social i territorialment. Els explotaven a títol privat en les hisendes i a nivell públic i ofi cial (tributs, treballs forçats, reparti-

ments). D’aquí que en la invenció criolla de noves nacions s’hereti un indígena que demogràfi cament és majoritari, amb uns índexs que van del 70 al 90%, cristianitzat i tu-telat en hisendes agrícoles, mines o hisendes d’obratges. Constituei-xen una mà d’obra gairebé gratu-ïta i marginada del procés d’inde-pendència. Però no es pot afi rmar que els in-dis americans tinguessin conscièn-cia de formar nacions en el sentit modern de nació política, tot i els intents de revitalitzar antigues so-

lidaritats. Les nacions ètniques fo-ren destruïdes per les reduccions que des del segle XVI els dividiren

La campana de salt

9

Quan s’acaba un temps

Per què no cau la Lluna?

col.laboracioen pobles i grups sense respectar les bases d’antics grups ètnics. L’invent de l’estat llatinoamericà i l’ideari republicà implicà reinven-tar l’indígena. Així es legislà per transformar les comunitats indí-genes en comunitats camperoles municipalitzades i fer-los ciuta-dans. Alguns sectors van intentar integrar-se en el model, participant en les primeres reparticions de terres comunals o reclamant re-lacions contractuals lliures. Però aquestes temptatives fracassaren aviat. L’Estat quedà en mans de clienteles burocràtiques latifundis-tes i mercantils que acapararen el mercat de terres a expenses dels béns eclesiàstics desamortitzats i de les comunitats indígenes. Els joves estats, precapitalistes i in-solvents, confrontats a la compe-tència internacional i al progressiu endeutament extern, cediren els espais de poder regional i local a les elits criolles, i per la crisi econò-mica que es prolongà fi ns al 1850 es restaurà un nou tribut indígena, que arribà a constituir el 80% del pressupost nacional.Així van continuar de fet les comu-nitats indígenes sense existència legal, com a excedents comunals de terra i de mà d’obra. De 1830 a 1930 aquestes nacions necessiten l’indígena econòmicament però el rebutgen políticament. Els indis, per defensar les seves terres comunals, utilitzen l’estratègia de tornar-se a agrupar en comunitats, i per prote-gir-se socioculturalment es reinven-ten també com a tals, excloent-se encara més de la nació. El cúmul d’agressions i elements com les re-lacions de parentiu, els llinatges, els

mites, els rituals o els aspectes de la vida quotidiana els enforteix. A l’entorn de 1880 aquestes repúbli-ques criolles es caracteritzen per una expansió de l’economia de mercat i una exclusió massiva de la comu-nitat indígena, civilment inexistent, empobrida i ignorada. Les revoltes, espaiades, no aconsegueixen for-mes de solidaritat que traspassin les fronteres del poblat. Enfront d’un estat-nació dèbil, els indígenes tam-poc tenen èxit en constituir-se com a nacions alternatives. A fi nals del segle XIX l’evolució del capitalisme requerí la mobilització d’importants contingents de mà d’obra per als treballs públics, mi-nes, ciutats en expansió i latifundis agraris exportadors. Això desarrelà importants contingents de proletaris indígenes. Comença a produir-se una diferenciació entre els indis cos-tumistes i els contractats. I es produ-eix un moviment contradictori, un de conservador que defensa la comu-nitat tradicional i un que intenta reu-bicar l’indígena dins de la modernitat en marxa. Això accelera confl ictes de generació i diferències socials. La mobilització indígena troba per primer cops aliats en el moviment obrer incipient, i es desenvolupa un sector mestís en expansió que co-mença a qüestionar la ‘criollitat’ de la societat dominant i la ‘indigenitat’ de la societat dominada. Però el 1920 l’elit criolla segueix en el poder, més oligàrquica que mai, i la majoria de la població indígena continua vivint en les seves comu-nitats amb el costumisme com a forma d’autodefensa. Només del 10 al 15% estaven vinculats a les xarxes del capitalisme mercantil i

industrial. Encara en molts indrets el 1960 els indígenes no eren ciu-tadans i estaven exclosos de la nació encara que en fossin la ma-joria. Durant el segle XX es troben respostes ideològiques per comba-tre la nació criolla en l’indigenisme, l’anarcosindicalisme, el marxisme i el populisme. I llavors es va ges-tant la reivindicació nacional indo-americana. Però aquesta resposta cau en mites històrics, com els de la homogeneïtat interna de la co-munitat, el de la solidaritat interna, fraternal i igualitària, o el d’una na-cionalitat moderna indoamericana factible de ser construïda a partir de comunitats rurals, desprove-ïdes dels mitjans necessaris per articular un estat modern. El segle XXI és el de la globa-lització i el de la superació de la dependència. És el segle de la unió econòmica del continent, de l’estructuració d’un bast mercat intern, la superació de l’artifi ciali-tat de l’estat i la constitució d’una unió política i militar regional. Quin paper hi tenen els indígenes en la conformació d’aquest nou espai? Hauran d’escollir entre l’assimi-lació fi nal o la marginació total? Podran o voldran salvaguardar la seva identitat i estil de vida? Po-dran mai impulsar alguna alterna-tiva pròpia al règim polític, econò-mic i social imperant? Quin paper representaran ara en la creació d’una identitat iberoamericana que ja va intentar Bolívar fa dos-cents anys? De moment, i com des de fa cinc segles, la història s’escriu sense ells.

Joan Corominas

Tot mirant un programa televisiu sobre l’ensenyament, he evo-

cat amb nostàlgia les converses i debats que tenia amb els alumnes quan feia classes de Física, sobre-tot quan encetàvem un tema nou.Recordo, per exemple, aquella ve-gada en què els hi vaig plantejar aquesta qüestió: “Tots sabem que la Terra gira al voltant del Sol i que

la Lluna gira al voltant de la Terra, però com és que la Terra en el seu moviment per l’espai no es deixa la Lluna enrera?, com és que l’ar-rossega com si estigués lligada amb un cable?Em van contestar gairebé a cor que això no és cap misteri, que la Lluna es manté lligada a la Terra perquè la Terra l’atrau, que entre

10

col.laboracioPer què no cau la Lluna?

la Terra i la Lluna hi ha atracció gravitatòria. Els vaig replicar: “Sí, però si la Terra l’atrau, com és que la Lluna no cau? què impedeix que ens caigui a sobre la seva enorme massa de 73,5 trilions de tones?Aquí es va produir un silenci. Un alumne va aventurar una hipòte-si: “La Lluna no cau perquè rep l’atracció dels altres planetes que equilibren l’atracció de la Terra”. Aleshores vam raonar els incon-venients que presentava aquesta hipòtesi: a) que els altres planetes estan molt més lluny que la Terra i la seva atracció és molt més petita; b) que la seva posició és variable i poden trobar-se a qualsevol costat de la Lluna.Aquesta qüestió, que calia resol-dre, em va donar peu per parlar del moviment dels projectils, per exemple d’una pedra llançada ho-ritzontalment. Van entendre que la pedra, un cop sortida de la mà, aniria caient i, per tant, faria dos moviments alhora: el que li hem donat al llançar-la i el moviment de caiguda. I que el resultat d’aquests dos moviments, un horitzontal i l’altre vertical, explica que la tra-jectòria sigui corba.Entès això, vam imaginar què li passaria a un projectil, per exem-ple un meteorit, que es desplacés a gran velocitat pel sistema solar acostant-se al planeta Terra. Vam deduir que el projectil, així que comencés a rebre l’atracció de la Terra, hauria de fer dos moviments alhora: el que portava inicialment i el moviment de caiguda cap a la Terra. I que el resultat seria una trajectòria corba. Fent dibuixos vam veure que segons quina fos la velocitat, la direcció i la distància del projectil a la Terra podria pas-sar una d’aquestes tres coses: a) que solament es desviés una mica corbant la seva trajectòria; b) que caigués a la Terra seguint segu-rament una trajectòria espiral: c) que es donés la casualitat que la trajectòria resultant fos una corba tancada (una el·lipse o una cir-cumferència) al voltant de la Terra. En aquest tercer cas el projectil tornaria a passar pels mateixos

punts per on ja havia passat i, com un disc ratllat, es mantindria per sempre més girant al voltant de la Terra. D’això se’n diu quedar-se en òrbita.Tots van entendre que això és el que li deuria haver passat a la llu-na fa milions d’anys: capturada per l’atracció de la Terra no hi va cau-re sinó que es va quedar en òrbi-ta girant al seu voltant, avançant i caient en perpetu equilibri. I també que aquesta és la situació de la Terra i els altres planetes respecte al Sol: estan en òrbita seguint tra-jectòries el·líptiques al seu voltant.No cal dir que va sortir el tema dels satèl·lits artifi cials, de com es fa per posar-los en òrbita. I l’expli-cació va ser fàcil: per mitjà de co-ets cal pujar el satèl·lit a una gran altura i subministrar-li allà una ve-locitat horitzontal que, sumada a la velocitat de caiguda, doni com a resulta una trajectòria circular o el·líptica. El satèl·lit, un cop en òrbita, seguirà movent-se sempre més sense cap motor impulsor ni despesa de combustible, com si es trobés en caiguda lliure.Va sonar l’hora i no hi va cabre parlar de l’enorme importància dels satèl·lits artifi cials per a les telecomunicacions, per observar la superfície terrestre i per posici-onar-hi qualsevol punt (els famo-sos GPS que ara ja porten molts conductors). I tampoc vam poder parlar aquell dia dels satèl·lits d’òr-

bita geostacionària, que es man-tenen aparentment quiets sobre un punt de la superfície terrestre degut al fet que giren amb la ma-teixa velocitat angular que la Terra. Són d’aquest tipus els que donen la informació meteorològica, per exemple el Meteosat europeu.M’adono ara que aquest escrit sembla el resum d’una classe. Perdoneu, no era la meva intenció. Solament intentava evocar amb una anècdota la feina de profes-sor, que jo considero molt bonica. Però això ho saben dir millor els poetes. Permeteu-me transcriure a continuació un tros d’un poema de David Jou, catedràtic de Físi-ca de la Universitat Autònoma, un savi insigne i un gran poeta, autor de molts llibre de divulgació cien-tífi ca i de poesia. M’identifi co molt en aquests versos.

Joan Serrat

El professorQuin privilegi, haver pogut parlartants anys davant d’uns ulls que renovavencontínuament la seva joventut,haver-me sentit ple de savieses més altes que la mevai des d’elles haver pogut parlar, argumentar, sorprendre, / rebatre, demostrar,oblidar-me dels meus límits, de la meva poca gràcia,de la meva veu monòtona, de mi mateix i tot,i en un cel de pissarres i de guix esdevenir tan sols un portador-indigne, ho sé, i obscur- de tantes meravelles!

David Jou

11

M’estimo + ‘t’estimo’col.laboracioEn el magnífi c documental

“#Òmnium50A” que TV3 va transmetre la darrera setmana de desembre dins l’espai Sense fi c-ció i en el marc del cinquantenari d’aquesta entitat cultural, insepa-rable de la història del país des d’aquell llunyà 1961, es van dir un munt de coses interessants.En un moment de la cinta, quan el relat ja arribava als nostres dies, algunes persones, d’aquí i d’allà, responen a la pregunta “Quina és la paraula catalana que us agrada més?”. És una pregunta que agra-da de respondre, perquè tots te-nim una paraula, o una expressió, que per una raó o altra –ens pot semblar especialment musical, o expressiva, contundent, graciosa, poètica, etc– li tenim una simpatia especial, la trobem més “maca” que cap altra.Una de les expressions que es van sentir (amb “carquinyoli”, “ce-lobert”, “Déu vos guard”, “adéu-siau”, “sisplau”, “gaudir”... “inde-pendència”), i més d’una vegada, és “t’estimo”, la forma catalana de la manifestació tan universal de l’amor entre dues persones.Cada terra fa sa guerra, i cada parella es declara o es testimonia l’amor a la seva manera. Però, al costat de les equivalències que té l’expressió en altres llengües, algunes d’elles tan properes cultu-ralment com la francesa “je t’aime”, la italiana “ti amo” o la brasilera “eu te amo”, em va venir al cap la més ‘propera’ geogràfi cament del cas-tellà “te quiero”, i el cap em va fer revenir una maliciosa refl exió, que

ni és nova ni especialment brillant, però que en les circumstàncies actuals sembla encara més inevi-table.A la versió catalana d’aquesta expressió hi podríem veure la se-güent seqüència: “t’estimo / et va-loro / t’aprecio (en allò que vals, perquè tu per a mi vals molt), i (per això i tantes altres coses) et desit-jo, et vull per a mi”.A la versió castellana hi podríem trobar un paral·lelisme, però en la forma “te amo” . Què hi ha en la forma “te quiero”? Doncs que es presta a confusió amb l’accepció del verb que té a veure amb la possessió, el desig de possessió, la voluntat o afi rmació de domini. [*]Per això, no deu ser pas gratuït que quan veiem des de Catalunya al-gun dels nostres afectuosos veïns de ponent –oi més si fa de polític a la capital centrepeninsular– decla-rant el seu amor pels catalans amb un estrident “Yo quiero a Cataluña y a los catalanes”, la reacció instin-tiva dels catalans sigui d’amagar la cartera. Un acte refl ex tanmateix ben inútil, perquè, amb la clau de la caixa a la mà, aquells ja tenen allò que ‘volen’ de Catalunya, però també ben comprensible, perquè, sabent el pa que s’hi dóna, amb l’abraçada d’aquests insaciables ossos amorosos la sagnia sempre es pot fer més gran.En el vídeo de Josep Rovira sobre Òmnium Cultural es van sentir al-gunes veus, com la d’en Xavier Sardà i altres membres de l’associ-ació Fantasies Federalistes Levita-

cionals, discrepant de l’accentuació –o ‘deriva’– sobiranista de l’entitat sota la presidència de Muriel Ca-sals, que ells troben “excloent”, en tant que Òmnium (“que jo també pago amb els meus impostos”, va dir Sardà, gran apreciació venint d’un contribuent impenitent de l’Es-panya radial) hauria deixat de re-presentar tots els catalans, hauria deixat de ser “l’Òmnium de tots”, dit amb un bonic joc de paraules...Si jo els hagués tingut a davant, els hauria estirat la llengua pre-guntant-los com pensen que ens hem de sentir, els ‘espanyols no castellans’, davant la deriva defi -nitivament excloent de la “Consti-tución de todos”, que ens deixa a tots els catalans, inclosos els tos-sudament federalistes, amb el cul a l’aire.

Fermí Sidera Riera

12

Els alumnes de 3r d’ESO de l’Espriu es passegen per l’Everest de la mà de Salvador Coll

Els “francesos” de 3r de l’Espriu van a veure “Cyrano de Bergerac”

Com a lectura obligatòria del pri-mer trimestre en l’assignatura

de llengua catalana, els alumnes de 2n d’ESO van llegir la novel·la “Si puges al Sagarmatha” de Jo-sep Francesc Delgado, que expli-ca l’experiència de dotze alpinistes gironins que s’enfronten al repte

d’escalar l’Everest (Sagarmatha en nepalí), però el Gran Lama del monestir de Thangbotxé els canvia les expectatives. Les muntanyes són dels déus i no sempre estan d’acord a ser profanats per excur-sionistes imprudents.Salvador Coll és el president del Club Excursionista de Banyoles i el director de l’escola L’entorn de Mata. Expedicionari en bastants ocasions a vuit mils memorables (el Kangchenjunga, el K2, el ma-teix Everest,…), va explicar la seva experiència personal en la seva trobada amb la muntanya més alta del món. Va fer un repàs per la història dels intents d’ascensió a aquest cim emblemàtic, va parlar de l’evolució del material que feien servir els alpinistes, va explicar les impressions que produïen les tro-bades amb la gent dels pobles per

on passen els camins de la marxa d’aproximació al camp base, les difi cultats d’aclimatació a l’escas-setat d’oxigen, el pes del propi cos en aquestes situacions extremes, la dependència del temps atmos-fèric dels expedicionaris,… Tot amb unes imatges precioses dels espais que anava descrivint. Va ser un complement molt “vis-cut” per completar la lectura dels alumnes, una visita al territori dels déus del Nepal.

ensenyament

El dia 21 de febrer, els alum-nes de 3r d’ESO que fan fran-

cès van anar als Maristes a veure “Cyrano de Bergerac”, convidats per EINA ESCOLA com a regal per haver guanyat el premi del públic al Concurs organitzat per la APFC (As-sociation de professeurs de français de Catalogne). L’obra els va agradar molt, va ser divertida i estava ben interpretada, tot i que els alumnes tenien encara alguna difi cultat per entendre tot el text. Va ser un matí divertit i profi tós per a tots.

La història explica que Cyrano, vir-tuós de la ploma i de l’espasa, està secretament enamorat de la seva cosina, però no gosa dir-li-ho, con-vençut que ella el rebutjaria pel seu físic poc agraciat. Ella li confessa el seu amor pel jove Christian... Es tracta d’una adaptació de la novel·la d’E. Rostand, totalment en francès.« Regarde-moi, mon cher, et dis-moi quelle espérancePourrait bien me laisser ce nez, cette exubérance!Je me sens si laid… »

13

Assemblea general d’alumnes a l’escola Mas Masó

Els alumnes de 4t d’ESO fan uns treballs amb material reciclat i reutilitzat

El dimecres 28 de febrer a l’es-cola Mas Masó es va fer la ter-

cera assemblea general d’alumnes de l’escola. Aquestes assemblees formen part del projecte PAC de centre i tenen com a objectiu millo-rar la cohesió social del centre, po-tenciant la participació dels alum-nes a la vida del centre. Les assemblees fomenten el di-àleg respectuós i refl exiu. A més, ajuden els alumnes a prendre de-cisions, saber acceptar la crítica i la discrepància, adquirir esperit crí-tic, parlar en públic, fer propostes i respectar els acords. Actituds que pensem que són molt importants per conviure. Per aquest motiu, des de l’escola es fan les assem-blees d’aula, l’assemblea de dele-gats amb el director i l’assemblea general d’alumnes. A l’assemblea general d’alumnes s’agrupa l’alumnat per edat. Pri-mer, es fa una assemblea amb els alumnes de 1r a 3r i seguidament es fa amb els alumnes de 4t a 6è.

Prèviament a l’assemblea gene-ral d’alumnes, cada grup classe ha parlat, opinat i debatut el tema del qual es parlarà a l’assemblea general. Els delegats de la classe anoten les opinions i idees que sorgeixen a l’aula. El tema tractat aquesta vegada ha estat: Les festes d’escola. Els de-legats i delegades de cada classe en representació de tot el grup han

valorat, opinat i donat idees noves sobre les diferents festes que se celebren a l’escola. El director i les mestres que dinamitzen les festes anaven responent a les opinions i peticions dels alumnes. En les dues assemblees han sorgit molt bones idees per tenir en compte de cares a noves festes. Considerem tot un èxit el funciona-ment d’aquestes assemblees.

ensenyament

Els alumnes de 4t d’ESO que fan l’optativa de Biologia-Geo-

logia han realitzat una manualitat aquest 2n trimestre que consis-tia a fer quelcom útil i/o decoratiu amb material reciclat o en desús. La professora els va passar prèvi-ament algunes fotografi es de tre-balls realitzats en altres centres per agafar idees i posteriorment els va facilitar algun material. Com

podeu comprovar a les fotografi es, han sortit idees molt bones, tre-balls molt bonics i treballs de molta precisió, tècnica i paciència.Alguns dels materials utilitzats han estat: caixes de cartró, gots de plàstic, agulles d’estendre roba, plastilina, revistes, globus, pin-tures, botons, llana, penjadors, caixes buides de cd, paraigües trencats, cera, sorra, pots de vidre

d’aliments, pinyes de pi, etc.Els productes fi nals obtinguts han estat: cistells, làmpades, coixins, pots i fi gures decoratives, quadres decoratius, marcs de fotos, jocs interactius, ninots de peluix, joiers, pots de llapis, canelobres, deco-racions nadalenques, moneders tipus cartera, guardioles, etc.Felicitats noies i nois! Ho heu fet molt bé!

14

Vallvera

Durant la segona setmana de març a l’institut Vallvera s’ha

treballat la setmana de l’alimenta-ció saludable. Des de la biblioteca ho hem treballat de manera dife-rent i divertida. Amb el nom de 5 al dia i d’una mà de fruites i verdu-res com a eslògan i protagonista durant la setmana, hem fet tallers, exposicions i una taula de llibres relacionats. 5 al dia!‘5 al dia’ és un moviment internaci-onal que promociona el consum de fruites i hortalisses al món i que està present en més de 40 països dels 5 continents amb la fi nalitat de:Per què 5 al dia? 1. 5 al dia és el número mínim de racions de fruita i hortalisses fres-ques que hem de consumir cada dia si volem mantenir una dieta sana i equilibrada. 2. Perquè 5 racions de fruites i verdures al dia ens aporten gran quantitat d’aigua (entre un 75% i

un 95% del seu pes és aigua).3. Ens ajuda a prevenir diferents malalties com les cardiovasculars, els trastorns digestius, algu-nes classes de càncer i malalties neurodege-neratives, a més a més d’ajudar-nos amb la lluita del sobrepès i l’obesitat.4. Ens proporcionen po-ques calories (menys de 70Kcal per 100gr de part comestible) i grasses sa-turades (menys de l’1% del seu pes) i ens ajuden a disminuir la in-gestió d’altres aliments perquè ens produeixen sensació de sacietat. A més a més no contenen coleste-rol.5. Són aliments de fàcil preparació, perquè són senzills de cuinar i molt fàcils de trobar a les botigues.6. Contribueixen a portar una dieta equilibrada i juga un paper impor-

tant en qualsevol etapa de la vida. Són aliments ben acceptats per les persones grans, bàsics durant l’edat adulta i imprescindibles per a la formació de bons hàbits alimentaris en la infància i adolescència.Qui va voler participar en el taller, primer va con-testar unes preguntes curtes relacionades amb les fruites i verdures.El dijous a la tarda es va fer el taller, els alumnes van crear el joc del me-

mori de fruites i verdures i a l’acabar van fer unes partides. El guanyador es va endur un esmorzar saludable en el bar de l’institut.A l’exposició hi havien diferents receptes fàcils i divertides per fer amb amics, a part d’altres informa-cions relacionades. com la contra de La Vanguardia, amb el nom de La alimentación y las emociones.

Fet per: Annia, Carme i Laura

ensenyament

15

Curiositats

En Joan. En Joan és un nen d’onze anys. No és gaire gran,

encara, però posseeix aquesta intel·ligència intuïtiva, emocional, lingüística ... , no ho sé, és un nen amb un toc de saviesa que em provoca certa admiració. No fa gaire temps, en Joan (amb els seus estalvis) es va comprar la samarreta d’en Messi. - No ho veus que te l’has comprat massa gran? Quan et vagi bé, en Messi ja no jugarà al Barça. Amb una parsimònia digna d’una per-sona que passa dels comentaris necis, ell respongué:- I què?, jo portaré una samarreta d’un personatge històric, perquè en Messi ja és història (sense co-mentaris!!!). Fa uns dies va fer un viatge a una comunitat espanyola. Quan va tor-nar, se’l veia preocupat. L’endemà de la seva arribada va demanar unes samarretes blanques.- Em pots donar samarretes blan-

ques, d’aquelles que ja són una mica velles?- Sí, de què en vols fer?- Res, pintar-les. Es va tancar a la seva habitació i al cap de molts minuts, potser alguna hora i tot, va sortir amb la samarre-ta blanca pintada amb la senyera catalana.- A partir d’ara seré catalanista -va dir amb veu ferma i convençut del que deia.- Què t’ha passat, t’han dit alguna cosa que t’ha molestat?- Sí. Va ser un si entre molest i ferit - i no va afegir res més. Al cap d’uns moments, després d’ haver-s’ho rumiat una estona, s’acosta i diu.- Què s’ha de fer per ser catala-nista?- Bé, es poden fer moltes coses, sobretot estimar el país. També cal llegir-ne la història; informar-se de les coses que van passar, per què van anar d’aquesta o altra mane-

ra, per què seguei-xen passant... Cal ser crític, honest, tenir seny... Cal sa-ber discernir entre el que està bé i el que no ho està. Sobretot estimar la llibertat d’un país, perquè la seva llibertat serà la nostra, la de tots els ciutadans. Un poble submís (sigui quin sigui) és un poble re-primit. Ens esclavit-zen les lleis que ens imposen, els impos-tos, ens utilitzen... Els governs diuen mentides, ens ocul-ten drets, informa-cions. Ens fan com-bregar amb “rodes de molí.” I mil coses més, per això el país està indignat.- Vull saber la histò-ria de Catalunya. La de veritat, eh? La de veritat -va insistir.- Ara se’ns fa tard, un altre dia. D’acord?

És bo que la sàpigues, un home informat pot anar pertot arreu. Saps què passa, que tothom sap una mica de tot i molt de no res. Cal llegir bons llibres, escoltar bons oradors, consultar i aprendre dels que en saben, sobretot des d’una vessant històrica i de mane-ra imparcial.- Què vol dir imparcial?- Doncs vull dir sense emocions que ens poden fer veure coses que no són. Sense favoritismes ni d’un costat ni de l’altre. Saps quin és el problema més gran de Cata-lunya?- Quin?- La ignorància. Hi ha persones que, sense coneixements, parlen, parlen i parlen., els “setciències”, els “no cal que m’ho expliquis”. Els que passen de tot i després són els primers que es queixen. La política hauria d’estar dirigida per i pels ciutadans, perquè qui fa el país són les persones, i aquestes per desgràcia només se les té en compte a l’hora de les votacions (per interessos del partit). La ma-joria de polítics es camufl en rere falsos somriures i després “garro-tada bé, garrotada va”. - Com el tió?- Sí, sí, com el pobre tió. Encara que no vulgui ha de cagar, per-què, si no, el destrossen a cops de pal. Nosaltres també som una mica tions i els governs ens cla-ven cada bastonada que ens dei-xen tan atrotinats que no tenim ni esma per rebel·lar-nos. Tot això ja ho aniràs descobrint!- Que fort, no?, això que dius”com el tió” –i es va posar a riure, un riu-re sa, contagiós.- Però, per sort, “si ens llevem ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora...” potser podrem trobar un savi com tu que ens alegri el dia!!!- Ja m’agradaria, ja. Però, per exemple, en Guardiola podria ser polític?

Júlia Pujolràs Casadevall

curiositats

16

Ràbia. Per què continuar vacunant?

Entreorelles

La ràbia és una malaltia vírica que es transmet des de la sa-

liva de l’animal malalt a través de la mossegada, que inocula el vi-rus directament a les terminacions nervioses de la pell. No només pot afectar les nostres mascotes sinó que és una malaltia transmissi-ble a les persones. Presenta una mortalitat quasi del 100% i no hi ha tractament efi caç un cop s’han de-senvolupat els símptomes, de ma-nera que l’única manera d’evitar-la és la prevenció (vacunació). Els animals carnívors en fan de reser-vori, i mentre a països desenvolu-pats els principals portadors són animals salvatges (principalment guineus), en països en vies de de-senvolupament, degut a la manca de campanyes vacunals i preven-ció, ho són carnívors domèstics (gossos, gats...).La península ibèrica i les illes es-tan ofi cialment lliures de ràbia ter-restre de del 1966. Ceuta i Melilla són la part del territori espanyol que no estan lliures de la ràbia. De fet, actualment no és obligatori vacu-nar de ràbia a Catalunya, Galícia i País Basc. La presència de ràbia a Europa (principalment països de l’Est) i principalment a Marroc, situa

la península ibèrica en una posició compromesa, ja que els animals infectats poden venir d’aquests països. Per exemple, l’any 1975 hi va haver un brot a la província de Màlaga que va costar tres anys d’eradicar i que va implicar 122 animals diagnosticats com a infec-tats i un cas de ràbia humana. Des d’aleshores, només a Ceuta i Me-lilla es declaren casos de ràbia de manera regular. La ràbia que afec-ta els rat-penats està molt arrelada a la península Ibèrica, tot i que no comporta risc per gossos i altres animals carnívors (tot i això, davant la mossegada d’un d’aquests ani-mals, cal acudir al metge).Mentre la ràbia segueixi essent tan activa als països africans i d’Euro-pa de l’est, és molt difícil evitar el pas d’animals infectats, ja sigui per si sols o bé amb persones que viat-gen per la zona. De fet, fa uns anys es va produir un pas il·legal d’un gos infectat provinent del continent africà i que va travessar la penín-sula ibèrica en cotxe fi ns a França, on després del període d’incubació van aparèixer els símptomes, de-tectant-se doncs un cas de ràbia, i que podia perfectament haver-se declarat al nostre país.

El fet de deixar de vacunar només perquè no és obligatori i bé pel fet que considerem Catalunya un país exempt de ràbia, l’únic que pot comportar és que aparegui algun cas, ja que el risc de patir una importació de ràbia, especial-ment des del nord d’Àfrica, és prou important i real, de manera que el millor és no abaixar la guàrdia i continuar vacunant.

Informació proporcionada per Vetxarxa

J – Hola, Quimet, veig que estàs molt entusiasmat amb la lectu-

ra.Q – Sí, Josep, estava pensant en el que explica aquí, del condicio-nament de moltes coses que te-nim actualment amb el passat.J - Què vols dir?, que les coses que hi ha ara són conseqüència de temps enrere?, això ja ho sabem.Q -Tens raó, però de moltes d’elles no tenim l’explicació. Mira, per exemple, tu has vist a la televisió o altres llocs algun transborda-dor espacial que porta dos tancs de combustible auxiliars adjunts al coet principal.J – Sí, home, moltes vegades a la televisió. I què?

Q - Aquests tancs es fabriquen a Utah per l’empresa Thiokol, dels Estats Units, i els enginyers hau-rien preferit que fossin més grans, però hi ha un problema, s’han de transportar en tren.J - Què vols dir, que no podria por-tar-los el tren?Q - Sí que pot portar-los, i ho fa, però per anar de la fàbrica fi ns a Cabo Cañaveral el tren ha de creuar les Muntanyes Rocoses a través d’un túnel que no permet el pas de dipòsits més grans.J – I pregunto jo, per què el túnel té aquestes dimensions? No és molt estrany?Q - Josep, l’amplada del túnel ve donada per les mides d’amplada

del tren, i al mateix temps, l’ampla-da del tren té una relació directa amb la separació de les vies, que a Estats Units és de 4 peus i 8,5 polzades, aproximadament uns

cuidem les mascotes

entreorelles

17

El xarlatan

Entreorellesentreorelles

teatreEl dissabte 14 d’abril se’ns pre-

senta al nostre teatre un mun-tatge d’una hora i mitja protagonit-zada per Quim Masferrer (exTeatre de Guerrilla), en solitari, que ens presenta un humor característic del seu tarannà professional. Aquesta presentació ens ha sorprès per la seva posada en escena, sobretot pels efectes lumínics, màgics, ves-tuari elegant i bon fer. El xarlatan és una autèntica lliçó de risoterapia, en un nou perso-natge que en aquest espectacle ens presenta un nou Quim Mas-ferrer en solitari. Ens presenta una

versió àcida, irònica i còmica sobre una infi nitat de mètodes i allau de teràpies que ens prometen ajudar aconseguir el nostre benestar i la tan anhelada felicitat.Estem a l’era dels mètodes d’au-toajuda, de les teràpies naturals, l’acupuntura, el teixí, el ioga, i tot per recuperar coses que mai s’ha-vien de perdre.És aquí quan en Quim Masferrer es troba com a peix a l’aigua, un xerraire, un alliçonador que diu que té remei per tot i que mira de guanyar-se la vida enredant el pròxim venent-li felicitat. Ell té els

seus propis mèto-des per neutralitzar les males energies que ens envolten, fent gala de la seva capacitat de simpa-tia que sap trans-metre al públic per donar-li una sortida humorística posa-da al seu límit.En Quim Masferrer està dins els joves autors contempo-

ranis, i de ben jove va escriure els seus propis guions i va fundar el Teatre de Guerrilla el 1998.Des de La Farga volem felicitar en Quim per la seva gran professio-nalitat i per aquests moments tan divertits. En un temps tan difícil i que tot és tan negatiu, la seva te-ràpia ens ajuda a sobreviure. El públic va omplir de gom a gom el teatre i el van obsequiar amb forts aplaudiments.

Josep Pla

1,40 metres.A més, els enginyers anglesos van construir els trens nord-americans igual que els britànics, veien que seria bona idea el permetre utilit-zar locomotores angleses.J - Molt bé fi ns aquí. Però per què els anglesos van construir d’aques-ta manera les locomotores?Q - El motiu va ser que els engi-nyers que van dissenyar les prime-res línies del tren eren els mateixos que van construir els tramvies, que ja utilitzaven aquestes mesures. Al mateix temps, els constructors de tramvies eren el que abans cons-truïen els carros, utilitzant els ma-teixos mètodes i eines.Q - No diguis res més, Josep. De ben segur que em preguntaràs per què el carros utilitzaven aquests mesures?J- Doncs sí, Quimet. Això és com estirar d’un fi l.

Q - Has de saber que a Europa les roderes dels camins ja estaven marcades i qualsevol variació de les mides dels carros podia provo-car el trencament dels seus eixos, i la separació entre roderes ja venia del temps dels romans, per facilitar el desplaçament de les legions.J - ¡Redeus, Quimet, si que hem anat a parar lluny!Q – Espera’t que ara t’explicaré el perquè els romans van adoptar aquestes mesures. Els carros de guerra dels romans eren arrossegats per dos cavalls, i dos cavalls de costat i a galop ha-vien de tenir la sufi cient separació entre ells per no molestar-se. Per aconseguir l’estabilitat del carro les rodes no havien de coincidir amb els passos dels cavalls, i al mateix temps no estar massa se-parats per a no produir accidents quan es creuaven dos carros.

J - ¡Vaja, Quimet!, fi nalment hem tro-bat una resposta al plantejament de les dimensions del túnel i els tancs dels transbordadors. La separació de les vies dels trens nord-ameri-cans, d’1,40 metres, ve donada perquè 2.200 anys abans, en un al-tre continent, els carros dels romans s’havien construït en funció de les dimensions del cul dels cavalls.Q - Doncs ja veus, Josep, que una restricció en el disseny dels mit-jans de transport més sofi sticat en el món, el transbordador espacial, ve determinada per l’amplada del cul del cavall.J - Doncs jo, Quimet, encara hi po-saria una altra conclusió, i és que la propera vegada que veiem es-pecifi cacions tècniques i ens pre-guntem si estan fetes pel cul (dels cavalls), la resposta és sí. Com tantes altres coses.

Manel Oliveras Planas

18

concertConcert Revista La Farga

El dia 30 de març la Revista LA FARGA va organitzar un con-

cert benèfi c per ajudar a la seva continuïtat al Teatre de Salt a càr-rec del grup musical Calidae, amb l’assistència de 150 persones, que varen poder gaudir d’un excel·lent repertori de música de diversos estils.La recaptació va ser de 1.138 euros. Quantitat que ens permetrà editar la revista un mes més.Donem les gràci-es a tots els as-sistents i donants, i especialment als components del magnífi c grup Calidae per la seva estimable col·laboració.

Consell de redacció

Fotos: Pere Quero

19

solidaritat La Marató de TV3 sobre la pobresa

És ja una tradició que TV3 dedi-qui un dia a l’any tots els seus

esforços a donar a conèixer una malaltia, majoritària o minoritària, tot presentant testimonis que aju-den a sensibilitzar i animar tots els ciutadans a col·laborar de diferents maneres i a fer donatius perquè, amb l’estudi i la investigació, sigui possible avançar en el camí de la seva eradicació i donar esperança a les persones que la pateixen. Aquest any, però, s’ha previst una nova MARATÓ per al dia 27 de maig. Una MARATÓ contra la POBRESA. ¿No és, també, la PO-BRESA, una malaltia de caire so-cial? No cal pas que en dubtem, i, a més, la pobresa, ho sabem prou bé, té noms i cognoms. Els noms de persones concretes que viuen molt a prop nostre i que ens neces-siten. Ens necessiten d’una mane-ra personal, al seu costat i tots el dies, però també d’una manera organitzada i coordinada, perquè

l’assistència a les necessitats ur-gents no cobertes, sigui paral·lela a una acció que les dignifi qui com a persones i els permeti seguir el seu propi camí. Càritas Salt va presentar la seva memòria 2011 el passat 24 de març en el marc de la Diada de les Parròquies i volem subratllar que aquesta doble acció és ben palesa en totes les seves activitats i pro-jectes. En citem una bona mostra: l’acolli-da, l’orientació, l’acompanyament i el suport que es dóna a nois i noies dels últims cursos de Primària i 1r d’ ESO i a persones sense feina que necessiten formació i recuperar la confi ança amb ells mateixos, els 2 grups de dones a les quals s’ense-nya a cosir i a conviure, l’atenció individualitzada amb l’acolliment temporal en els 2 pisos de progra-ma PATI per a dones soles amb o sense menors al seu càrrec, els grups d’aprenentatge inicial del

català a l’espera de poder incorporar-se a l’escola d’adults, la companyia que es fa a persones grans a do-micili i residències, en la qual també hi parti-cipen joves del progra-ma Apadrinar AVI, les visites al sociosanitari del Parc Hospitalari que darrerament s’han començat, o l’asses-sorament jurídic que molts immigrants ne-cessiten... Tot això, Càritas Salt ho pot dur a terme gràcies a l’acció de-sinteressada dels més de 100 voluntaris, a la dedicació dels pro-fessionals contractats que asseguren un bon rigor de la feina a fer en plena coordinació i sintonia amb tots els que formem la gran família de Càritas Di-ocesana, i, també, a la bona utilització dels recursos econòmics

de tantes persones que ens donen confi ança i de les subvencions que ens pot concedir l’Administració. I no podem oblidar, tampoc, la nostra preocupació perquè les necessitats primàries bàsiques estiguin cobertes. Amb el servei dels robers, per exemple, es faci-lita l’adquisició de roba a tothom, i, també, podem fer petits ajuts econòmics en situacions d’urgèn-cia. Cal remarcar, també, que la instauració del CDA ha suposat un canvi radical en la lluita pel dret a l’alimentació, ja que el Centre de distribució d’aliments és un projec-te conjunt de Càritas, el Banc d’Ali-ments i l’Administració (Genera-litat, Diputació i Ajuntaments).El gran nombre de famílies ateses en coordinació total amb els Ser-veis Socials, són un bon toc d’aler-ta per al coneixement de la po-bresa actual. “Qualsevol dia m’hi puc trobar jo, també, en aquesta situació”, ens deia no fa gaire, una persona que va oferir la seva aju-da.....És per això que us animem a tots a col·laborar amb aquesta MARA-TÓ, i, també, a col·laborar amb entitats com Càritas, com a volun-taris, com a socis o amb donatius i, igualment, a demanar a l’Adminis-tració general i local que, a l’hora d’establir criteris de priorització i d’urgència, tinguin present, sem-pre, i més encara en moments de crisi com l’actual , que no han de ser els més pobres, amb els seus noms i cognoms, els qui en pa-guin les conseqüències.Si voleu conèixer més detalls de la memòria de Càritas Salt i del que fem, o sobre la Marató, podeu consultar aquestes webs: http://www.caritasgirona.cat/salt http://www.tv3.cat/maratopobresa/

Montse Manén Presidenta Càritas Salt

20

Temporada Alta obté el Premi Max de Noves Tendències 2012

Intercanvi Cultural Tribana - Orfeó Artanenc (Mallorca)

El Festival ha esdevingut un important aparador de la pro-

ducció escènica nacional i la porta d’entrada de les principals produc-cions estrangeres.El comitè organitzador dels Pre-mis Max de les Arts Escèniques concedeix el Premi Max 2012 de Noves Tendències a Temporada Alta - Festival de Tardor de Cata-lunya Girona/Salt. Amb els anys, aquesta programació teatral s’ha convertit en un esdeveniment de referència i s’està fent un lloc en-tre els principals festivals de teatre europeus. Aquesta és una de les quatre estatuetes que es lliuren per designació directa en la quin-zena edició d’aquests guardons, juntament amb el PremiIberoamericà, el Premi de la Críti-

ca i el Premi d’Honor.Salvador Sunyer, director del Tem-porada Alta, va rebre el guardó durant la cerimònia de lliurament dels XV Premis Max, el 30 d’abril, al Teatro Circo Price de Madrid.El Festival de Tardor de Catalunya se celebra durant els mesos d’oc-tubre, novembre i desembre a les ciutats de Girona i Salt, lluny, per tant, dels nuclis potents d’exhibició teatral. Aquest fet, però, no ha es-tat un impediment per una creixent projecció internacional. Al llarg dels seus vint anys d’història, Tem-porada Alta – Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt ha obtingut el reconeixement del sector i de la premsa especialitzada, que l’ha qualifi cat com “el millor festival de l’Estat espanyol”.

Molts dels que llegiu aquest escrit heu viscut l’experiència

d’un intercanvi d’algun tipus i cir-cumstància: en primera persona, entre famílies, entitats, institucions, etc. Sempre és una oportunitat per créixer individualment i col·lectiva.Doncs una de les activitats que va iniciar la Coral Tribana l’any passat va ser un intercanvi cultural amb l’Orfeó Artanenc. Artà i Salt, Salt i Artà compartint experiències, visi-tes i sobretot música Coral a través de les formacions respectives.Va ser el setembre de 2011 quan

vam desplaçar-nos a Artà i en guar-dem records excel·lents: de l’aco-llida, de les visites i sobretot de la música que vam compartir plegats. Serà del 18 al 20 de maig de 2012 que els amics d’Artà vindran a Salt i, realment, ens serà difícil de correspondre a totes les atenci-ons rebudes. Però ho intentarem. Comptem amb la complicitat de cantaires, director, seguidors i col-laboradors de Tribana, de l’admi-nistració local, i d’una forma molt entranyable amb la Pilar i l’Àngel, saltencs, sense els quals l’inter-

canvi no s’hauria fet mai.Els precedents de l’Orfeó Arta-nenc els trobem a l’any 1916 quan es creà l’Orfeó Minerva, que dirigí l’Andreu Ferrer. Artà comptà tam-bé amb altres formacions corals al llarg dels anys: el cor San Salva-dor, la Capella Seràfi ca, cors par-roquials, etc. El 1952 el pare Damià Nicolau i més persones amants del cant coral van ajuntar les corals d’Artà i van fundar l’Orfeó Artanenc, en memòria de l’Orfeó Minerva. En aquesta època fou dirigit per An-toni Gili. La nova formació es va escoltar per primera vegada la set-mana santa de 1952. És a dir, ara fa 60 anys! El cor estava format per homes i nens. El 1961, amb la incorporació de les dones, passà a ser cor mixt.Com els amics d’Artà, volem reci-tar també aquests versos de Pau Casals:

Ah... si cada home estimésamb tot cor la seva terra,

les seves tradicions, la seva llengua!Cadascú en el seu lloc,com en una orquestra...Quin acord s’obtindria!

L’Orfeó Artanenc va iniciar una nova etapa el 1985, amb Tomeu

21

Intercanvi Cultural Tribana - Orfeó Artanenc (Mallorca)

Exposició d’escultures de l’EMBA

Salt va engegar la Setmana de l’Activitat Física i la salut

Guinard (director de l’Escola de Música d’Artà), que el va dirigir 20 anys, durant els quals va oferir 158 concerts. Actualment el dirigeix Maria Antònia Serra, i gaudirem

del privilegi de la seva presència entre nosaltres.Diada d’intercanvi Salt-Artà, dis-sabte 19 de maig de 2012.DINAR DE GERMANOR, a les 2, a

la Coma-Cros.CONCERT TRIBANA - ORFEÓ ARTANENC, a 2/4 de 7, a Sant Cugat.

De l’1 al 31 de març es va po-der contemplar a la Biblioteca

IU Bohigas de Salt, una interessant exposició d’escultures realitzades per les persones que assisteixen al curs d’escultura que imparteix l’es-cultor Enric Sala a l’Escola de Be-lles Arts de Salt . Tant els visitants com els usuaris habituals de la Biblioteca van poder gaudir alhora del plaer de la lectura i de l’obser-

vació dels bells volums escultòrics: rostres, animals, formes vegetals diverses creacions geomètriques...Segons el mateix Enric Sala, l’ac-ció de treballar amb les mans té un efecte singular en l’organisme i al practicar l’escultura les persones despleguen les seves facultats perceptives i aprenen a captar l’es-pai d’una manera més profunda.I així, tant si es realitzen formes geomètriques, esferes, angles, vèrtexs, arestes, com si es fabri-quen fi guracions, anatomies, ros-tres animals, ornaments... l’escul-tor rep l’efecte de relacionar-se amb el misteriós espai.També , el passat dijous 12 d’abril un grup de mestres, van participar en una classe pràctica d’elabora-ció de peces ceràmiques per ser cuites amb l’anomenada tècnica RAKU, la sessió la va impartir en

Carlets que és professor de l’EM-BA i un gran expert en el domini dels procediments i dels secrets ceràmics. La proposta va ser molt ben valorada pels docents que en van destacar l’interès pedagògic i van posar de relleu: la necessi-tat d’oferir alguna mena de recurs educatiu per tal que els alumnes i els mestres de Salt puguin gaudir, experimentar i aprendre en els di-versos tallers de l’EMBA.

Carme Garriga i Verdaguer

informacio municipal

Del 16 al 21 d’abril es va por-tar a terme a Salt la Setmana

de l’Activitat Física i la salut que aquest any va incrementar el nom-bre d’activitats i d’entitats partici-pants i que va començar el dilluns amb una passejada saludable pel Parc de les Deveses guiada per Ivan Bustamante, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament.La setmana tenía com a objectiu promoure la participació ciutada-na en l’àmbit de la salut i sensi-bilitzar-los sobre els hàbits saluda-bles. Gran part de les activitats es van dur a terme en espais públics com el mercat municipal, els mer-cats a l’aire lliure i carrers i places de la vila, d’aquesta manera s’ar-

ribà a gran part de la ciutada-nia per cons-cienciar-los de la importància d’introduir a la seva rutina di-ària l’hàbit de realitzar activi-tat física mode-rada i els seus benefi cis per la salut.Durant tota la setmana dife-rents espais de Salt van acollir activitats per fomentar l’exer-

22

Setmana de l’Activitat física i la salut

informacio municipalcici de l’activitat física i la promoció de la salut, des de jocs, a ball, dan-sa, pedalades, piragüisme, Tai-txi-txuan,... Complementades amb

xerrades i tallers sobre higiene postural, Pilates o la importància de l’activitat física en el manteni-ment de la salut.

El punt fi nal de la Setmana de l’Ac-tivitat Física i la salut el va posar la festa de l’Esport el divendres 20 a l’Auditori de la Coma Cros.

23

La Fira de la Flor i el Planter porta centenars de visitants a Salt

Premis Tres de Març 2012

L’Ajuntament de Salt valora molt positivament la Fira de la Flor

i el Planter d’enguany, que va dur a Salt centenars de visitants que van recórrer les diferents activitats que proposava la IV Fira de la Flor i el Planter de Salt al llarg de tot el matí i van poder degustar el menú de l’horta que oferien els restau-rants de la vila En la seva quarta edició, la fi ra ha augmentat el nombre de parades de fl ors, artesania i ha proposat di-verses activitats paral·leles, com la jornada de portes obertes del Mu-seu de l’Aigua, que es va omplir de visitants.

Un dels actes cen-trals de la fi ra va ser la posada en funcio-nament d’una sínia de 3,6 m de diàmetre que ha substituït la bomba d’aigua que fi ns ara omplia la bassa del Parc Mo-nar. La sínia de fer-ro galvanitzat pesa 100 kg i té 16 pales amb 8 recipients que buiden 3,6 m3 cada hora, renovant total-ment l’aigua de la bassa cada 5 dies.

Tampoc es va perdre la fi ra Gero-nimo Stilton, que es va fer un tip de fi rmar llibres als infants que van passar per la seva parada.Des de l’Ajuntament s’ha destacat la implicació de tots els que han participat a la fi ra, des de la comu-nitat de regants als centres educa-tius de Salt, passant pels escoltes que van oferir esmorzars de pagès als visitants i van cedir els benefi -cis a Càritas Salt.

informacio municipal

Premi Tres de Març 2012 al Sr. Salvador Sunyer i Bover, pel seu treball i dedicació personal al po-ble de Salt en l’àmbit de la Cultu-

ra, concretament en el món de les arts escèniques.Premi Tres de Març 2012 a l’enti-tat Cor Parroquial Sant Jaume, per

la seva tasca desinteressada en l’àmbit del foment de la música en-tre els infants del poble de Salt.

24

Les futbolistes de l’Espriu guanyen la triangular

Emocionant trobada amb la Pili Fernández

El passat dimecres 22 de fe-brer, l’equip femení de futbol

de l’institut a través del Pla Català de l’Esport varen participar en un triangular de futbol juntament amb les companyes de Santa Eugènia i de l’institut Salvador Sunyer. El torneig va tenir lloc al camp de fut-bol de Salt. Els resultats dels par-tits varen ser els següents: Salvador Espriu-Salvador Sunyer: 2-0Santa Eugènia- Salvador Sunyer: 0-0Salvador Espriu-Santa Eugènia: 1-0

Per tant, les nostres esportistes varen ser justes guanya-dores del torneig i varen poder gaudir d’una bonica tarda esportiva sota un sol brillant.

El passat octubre, un grup d’ex-patinadores del C.H.GIRONA

de patinatge artístic, van celebrar una trobada en un restaurant de la capital amb la que havia sigut la seva entrenadora, Pili Fernández. La trobada va ser molt emotiva per a tots els nombrosos assistents,

patinadors/es, amics familiars, fi ns i tot dos jutges que es varen des-plaçar des de Barcelona.La Pili es va portar com a record una orquídea, un pòster amb una de les seves fotos favorites i un DVD recopilatori de les vivènci-es en el món del patinatge. DVD

que podeu visualitzar al YouTu-be a la següent adreça: http://www.youtube.com/watch?v=a8K-mcYOQxc&feature=emailDes de La Farga, Pili, et fem ar-ribar una cordial felicitació i una gran abraçada.

esport

25

Excursió a Montserrat

Paradeta per Sant Jordi

excursions

sant Jordi

El dia 15 de març el Casal de Ju-bilats va organitzar una excur-

sió a Montserrat, disposant de tot el matí per fer recorreguts i visites. A

la tarda, després del dinar, es va fer una visita a la població de Igualada.

La Farga també va fer acte de presència al passeig durant

tota la diada de Sant Jordi, Junta-ment amb el Centre de Recursos de la Gent Gran.

Aprofi tant la col·laboració de Vet-xarxa i amb l’ànim d’obtenir ingres-sos per la continuïtat de la Revista, vam posar la paradeta amb venda de libres de les nostres mascotes

i animals de companyia. També vam oferir la compra de punts de llibre confeccionats amb les por-tades de totes les revistes de La Farga.

26

La revolució de 1868 a Girona i la tercera carlinada

apunt historicLa Revolució de 1868, dita la

Gloriosa, causà l’exili perpetu de la reina Isabel II. L’Assemblea Constituent de 1869 proclamà les llibertats fonamentals, elaborà una nova Constitució i optà per una monarquia parlamentària. El general Prim aconseguí que les Corts aprovessin la candidatura d’Amadeu I de Savoia, que fou nomenat rei el 1870. Però les di-visions polítiques, el poc suport popular, la tercera guerra carlina, l’aixecament cubà i les insurrecci-ons federalistes, feren inviable tant el règim d’Amadeu, que abdicà el 1873, com també la I República, que duraria només un any.Girona serà territori de confl icte durant el fi nal del període isabelí i un punt fort de la tercera guerra carlina. El juny de 1866 el regi-ment de Bailèn nº 24, implicat en els moviments del general Prim per assolir el poder, s’insurrecci-onà a la capital gironina, concen-trant a la plaça de Sant Pere sis-cents soldats. Però el cop fracassà i hagueren de fugir a França. Bar-tomeu Desprius, cap dels insurrec-tes, fou afusellat. Tornà l’agitació l’agost del 1867, per la nova temp-tativa de Prim, però ara la zona més afectada fou l’Alt Empordà. El període de crisi econòmica que es patia des del 1864, s’agreujà amb la crisi de subsistències del 1868. Això augmentà l’atur i la pobresa i s’ensorrà la caixa d’estalvis inau-gurada el 1864. Per tal d’evitar la revolta, les autoritats impulsaren actes benèfi cs i el governador civil dictà dures mesures repressives. El setembre de 1868 la capital gi-ronina s’adheria a la revolució, i s’instal·là una Junta revolucionària provincial formada per progressis-tes i republicans federals. El govern provisional de Madrid havia lliurat el govern civil a Enric Climent, mem-bre de la junta, progressista i amic personal de Prim. La nova etapa va permetre que les doctrines so-cialistes circulessin i l’artesanat les acollí amb esperança, iniciant-se una consciència de classe. Però les diverses eleccions entre el 1868 i 1872 demostraren la debilitat del

grup republicà federal enfront dels catòlics o els candidats governa-mentals. Els internacionalistes de-fi niran Girona com un nucli feudal dominat pel clergat. La participació dels gironins en la insurrecció federal de 1869 fou només d’una quarantena de per-sones, que foren reprimides. Els confl ictes socials d’aquests anys, anomenats el Sexenni Democrà-tic, foren majors en ciutats com ara Olot, on hi ha protestes contra les quintes, avalots contra els imposts i vagues. Trobem premsa de totes les tendències i partits, la restau-ració d‘estudis universitaris durant quatre cursos en la Universitat Lliure (1869-1874) i l’existència d’ateneus obrers republicans. La proclamació de la I República fou celebrat amb tocs de campana i il·luminacions, i l’Ajuntament mo-nàrquic, pressionat pels republi-cans, dimití davant el governador, que nomenà un nou alcalde. Fou Joaquim Riera Bertran, defensor d’una teoria que integrava cato-licisme i republicanisme federal. En l’Ajuntament popular posterior, presidit pel tintorer Josep Prats, hi trobem petits comerciants, arte-sans i treballadors.Per la vinculació amb el carlisme, l’església passà moments crítics du-rant el 1873 i el Seminari de Girona fou assaltat i clausurat. L’actuació republicana va haver de centrar-se en les obres de defensa i armament per oposar-se a les accions arma-des dels carlins, molt presents en les comarques de muntanya, que cometien excessos als pobles i ar-ribaren als murs de Girona.La tercera carlinada (1872-1876) fou protagonit-zada pels se-guidors del pre-tendent Carles Maria dels Do-lors de Borbó (Carles VII), i com la primera guerra es loca-litzà a Navarra i País Basc, el Maestrat i Ca-talunya, on en-

tre els seus dirigents destacaren Rafel Tristany i Francesc Savalls. Obtingueren uns èxits inicials im-portants i ocuparen ciutats com la Seu d’Urgell, Igualada, Vic i Olot. Els carlins, capitanejats per l’infant Alfons Carles, destituït posterior-ment per la seva crueltat, foren derrotats a Terol el 1874. Reple-gats a Catalunya, foren derrotats a la Seu d’Urgell i a Olot el 1875. La debilitat del règim republicà, les divisions internes i el clima d’inse-guretat havia afavorit el cop de Pa-vía el gener de 1874, que donà pas a la dictadura de Serrano. Els fede-rals foren perseguits, s’acabà amb l’ajuntament democràtic, es rellevà el governador civil i el president de la diputació, es desarmaren els vo-luntaris republicans i se suspengué la premsa federal. I és què l’aristo-cràcia, els terratinents castellans, la burgesia catalana i l’exèrcit, s’es-taven passant a l’alfonsisme i a un nou sistema de partits que conso-lidés un règim liberal d’ordre, cen-tralista i moderat. Serà el cop de Martínez Campos a Sagunt el de-sembre de 1874 el que durà Alfons XII al tron, l’hereu de la reina exilia-da, que desembarcà festivament el gener de 1875 a Barcelona.

J.C.L.

27

Roig de rosellapessics d'art i ecologia“Els camps verds esquitxo, vermelleta de color

Senzilla però vistosa sedueixo a tot pintor”

Contemplar a la primavera un camp esquitxat de roselles constitueix un bell espectacle i una experiència sensorial i estètica d’allò més intensa... quelcom semblant devien experimentar alguns grans mestres de la pintura, com el pintor impressionista francès Claude Monet que, entre boirines, aigua, paisatges i jardins des-dibuixats, no s’oblida de representar amb tocs de color les agraïdes roselles. A prop nostre, la mestra tapissera gironina Mercè Ibarz les representa de forma subjectiva mentre experimen-ta les moltes possibilitats del cotó i el fi lferro, També Delphine Labedan (il·lustradora infantil i professora de l’EMBA de Salt) les converteix en icones i protagonistes d’algunes de les seves tendres aquarel·les.Pels infants resulta un plaer observar i dibuixar al natural els anomenats quiquiriquics, gallarets o diminutes roselles, i provar de reproduir-les amb diversitat de materials tot emprant tècniques de pintura, encolada, im-pressió, i d’iniciació al volum... fi ns i tot descobreixen que poden pintar fregant directament amb els pètals un suport de paper i així aconseguir un to vermellós que es converteix amb el pas de les hores en un lila suau i discret.

28

pessics d'art i ecologiaRoig de rosella

Però en aquesta ocasió us voldria proposar la construcció d’unes atractives roselles de paper que aconse-gueixen una textura i un relleu interessant per ser utilitzades com a ornament: en forma d’agulla de pit, decora-ció de capses, elements per compondre murals, mòbils... o tot allò que ens suggereixi la nostra imaginació.Només us cal observar amb atenció les fotografi es per entendre el desenvolupament de tot el procés d’ela-boració i composició de les peces:

• En primer lloc cal dibuixar i retallar sobre paper vermell set pètals de rosella, que s’hauran de plegar lleu-gerament en forma d’acordió. Tot seguit cal unir-ne tres amb cola per la seva part inferior i anar col·locant els altres pètals de forma alterna per la seva part posterior.• També ens caldrà retallar un cercle de cartolina negre i anar-hi fent petits talls per imitar els pistils, i per acabar-los enganxarem un petit punt de color groc al mig del cercle negre.• No podem oblidar-nos de dibuixar i retallar tres fulles de color verd, que s’enganxaran distribuïdes de forma equilibrada a la part del darrera de la rosella.• I ja només ens cal adherir-la amb silicona al mecanisme d’una agulla de pit si la volem utilitzar com a orna-ment o emprar-la com a detall decoratiu de la llar.

Carme Garriga i Verdaguer

29

fauna L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 17

El colltort és un dels ocells d’hà-bits més discrets pel mimetis-

me del seu plomatge, i per això és fàcil confondre’l amb l’escorça dels arbres. És de colors bruns i grisos, amb una regió ventral més clara. El pigallat de les ales i les línies que li travessen el seu cap i dors li permeten camufl ar-se molt bé entre els troncs dels arbres. De fet, davant d’un perill estira i con-torsiona el coll amb moviments lents de balanceig i serpenteig que utilitza com a elements intimidato-ris. Els trets més distintius del plo-matge són les línies fosques des dels ulls fi ns al costat del coll i una franja fosca a la nuca. Les plomes del capell són erèctils. Mesura 17 de cm de longitud i pertany a la fa-mília dels picots, tot i que el seu aspecte és més similar a alguns passeriformes. Els dits de les po-tes són com la resta de picots, és a dir, dos dits cap endavant i dos cap endarrere, fet que els permet agafar-se als arbres. El seu cant és cridaner, inconfusible i un mo-nòton “ki, ki, ki, ki”.És un ocell estival, des de l’abril a octubre resideix a les nostres ter-

res, la resta de l’any migra cap a l’Àfrica, concretament al Sàhara. Alguns exemplars, però, poden romandre tot l’hivern al litoral de la conca mediterrània, on el fred és menys rigorós. A Catalunya el trobarem en zones obertes amb arbres dispersos, boscs clars i deveses. El colltort és insectívor i s’alimenta principalment de for-

migues, per aquest motiu la seva llengua és molt llarga i té un coll molt fl exible que pot girar fi ns a 180°, d’aquí el seu nom. Consu-meix formigues adultes, com tam-bé ous i larves, que extreu del fons de les galeries. A vegades es posa al costat dels camins de formigues i agafa les que passen davant seu. Nidifi ca en forats naturals dels ar-bres o en nius realitzats per altres picots, ja que per ell sol és incapaç de fer-ne. Com la major part d’ocells insectí-vors, el colltort es veu afectat per l’ús de productes fi tosanitaris i per l’eliminació d’arbres grans amb fo-rats que utilitza per nidifi car. A l’es-tació d’anellament d’ocells del Parc de les Deveses des del 1999 fi ns a l’actualitat s’han anellat un total de 12 individus, 3 dels quals han estat recapturats durant el mateix període de cria. Si bé el nombre de captures és baix i la distribució de l’espècie a les comarques giro-nines és prou irregular, és habitual al Parc de les Deveses.

Judit Marcó Costa

Foto: Alba Casals

El colltort (Jynx torquilla)

30

faunaLa Caputxeta d’Argent, cuculia argentea (Hufnagel,1766), una papallona notable de SaltEl 28 d’agost de 2011, en el marc de les nits de les papallones (Catalan Moths Nights), al municipi de Salt, prop de la riba del riu Ter, en la zona anomenada “Les Sorreres” vàrem capturar dos mascles de Cucullia argentea (Hufnagel,1766) en per-fecte estat en una de les trampes de llum actínica de 6 volts. Donada la sorpresa de la troballa vam tornar al mateix lloc el 2.IX.2011 i vàrem obte-nir un mascle i l’endemà, 3.IX.2011, un altre mascle. Atenent la singularitat d’aquesta espècie a la nostra fauna i des-prés d’una revisió bibliogràfi ca, s’ha constatat que fi ns ara només ha es-tat citada anteriorment a 6 municipis catalans i que ja fa 19 anys de la darrera cita de què tenim coneixe-ment, l’any 1992.Els municipis on s’ha trobat la pa-pallona són: Besalú (Masó & Pérez De-Gregorio 1985; Bellavista 1986; Bellavista & Guzmán 2004), Caste-lló d’Empúries (Rondós, 1990; Pé-rez De-Gregorio & Vallhonrat, 1993), l’Escala (S.C.L. 1990), Olot (S.C.L. 1985d; Masó & Pérez De-Gregorio 1985; Bellavista 1986; S.C.L. 1987; 1988; Bellavista & Guzmán 2004), Santa Maria de Villalba (Cervelló 1991; S.C.L. 1992) i Vilanova de la Muga (Rondós 1990; Pérez De-Gregorio & Vallhonrat, 1993). És una espècie de distribució Eura-siàtica, comuna al nord d’Alemanya, Dinamarca, Àustria, Rep. Txeca, Hongria, Polònia, Letònia, Estònia, Àsia menor i Rússia meridional i central i rara al nord de Grècia, Su-ïssa, França, Espanya i Catalunya.S’alimenta de la botja llemenosa (Artemisia campestris L). i de l’alta-mira (A. vulgaris L). Es pensa que a les nostres contrades els exemplars provenen de migracions, tot i que en algunes de les troballes els exem-plars en molt bon estat facin pensar el contrari.La papallona va ser descoberta per a la ciència el 1766 pel pastor pro-testant polonès ( en aquell moment alemany) Johann Siegfried Huf-nagel. Va publicar-ne la descripció al “Berlinisches Magazin, oder ge-sammlete [sic] Schriften und Nach-richten für die Liebhaber der Arzney-

wissenschaft, Naturgeschichte und der angenehmen Wissenschaften überhaupt”, que malgrat aquest títol impronunciable era un diari de divul-gació de Berlín, en el qual es par-lava tan aviat de fi losofi a com d’art, música, biologia o física. Per això i perquè la seva col·lecció ha desa-paregut, la seva obra va restar des-coneguda fi ns que a fi nals del segle passat va ser redescoberta i reivin-dicada, de forma que actualment hi ha fi ns a 87 descripcions seves que són acceptades com a vàlides uni-versalment. En la descripció, molt lacònica, diu simplement que la va trobar pas-sejant pel costat d’un riu, que té les taques platejades característiques i que la bateja amb el nom de Phala-ena argentea, que traduït del grec, el nom, i del llatí el cognom, vol dir arna d’argent. Més tard, el 1802, el també capellà, però aquesta vegada catòlic i jesuï-ta, Franz von Paula Schrank (1747-1835), va descriure en el seu llibre “Fauna Boica” el gènere Cucullia, que vol dir caputxeta en llatí, i des d’aleshores s’hi va incloure la nostra papallona i es va canviar el nom de Phalaena pel de Cucullia. És a dir la nostra papallona és la “Caputxeta d’argent”. Un nom ben senzill i escaient, lluny de les cri-des a personatges mitològics a què ens tenen acostumats els zoòlegs a l’hora de batejar les seves noves troballes. Val a dir que aquest nom ha tingut molts avatars al llarg de la seva his-tòria, i molts pretendents han volgut que constés la seva descripció com a vàlida per a la ciència, el curiós és que al fi nal el que s’ha acceptat és el proposat en temps i llocs diferents per dos clergues. Potser és una pa-pallona amb connexions celestials.

Referències bibliogràfi ques· Bellavista, J. 1986. Sobre la pre-sencia de Cucullia argentea (Hfn., 1766) en la península Ibérica, y acla-raciones de citas erróneas de Gali-cia. Butll. Soc. Cat. Lep., 50(1985): 39-42.· Bellavista, J. 1993. Contribució al coneixement dels Noctuidae de la

Garrotxa (Catalunya) (Lepidoptera: Noctuidae). Sessió conjunta Ent. ICHN-SCL, 7: 75-82.· Bellavista, J. & Guzmán, E. 2004. Els noctuids de la Garrotxa (Lepi-doptera: Noctuidae). Butll. Soc. Cat. Lep., 93: 5-30.· Cervelló, A. 1991. Noctuidae in-teressants recollits a Abrera (Baix Llobregat). Butll. Soc. Cat. Lep., 68: 22-23.· De-Bolós, O., Vigo, J., Masalles, R. M. & Ninot, J. M. 1990. Flora manual dels Països Catalans. 1247 pp. Edi-torial Pòrtic S.A., Barcelona.· Masó, A. & Pérez De-Gregorio, J.J. 1985. Cucullia argentea Hfn., 1766, espècie nova per a la península Ibè-rica (Noctuidae: Cuculliinae). Treb. Soc. Cat. Lep., 7: 55-58.· Pérez De-Gregorio, J. J. & Va-llhonrat, F. 1993. Lepidòpters dels Aiguamolls de l’Empordà: aportació al cens de Macroheteròcers. Butll. Soc. Cat. Lep., 71: 38-41.· Rondós M. 1990. Nova localitat catalana de Cucullia argentea (Huf-nagel, 1766). Butll. Soc. Cat. Lep., 65: 17.· S.C.L. (Editorial) 1985d. Sobre la presència a la península Ibèrica de Cucullia argentea Hufnagel, 1766. In Secció de Recerques. Butll. Soc. Cat. Lep., 49:12.· S.C.L. (Editorial) 1987. Secció de Captures. Butll. Soc. Cat. Lep., 54: 24.· S.C.L. (Editorial) 1988. Secció de Captures. Butll. Soc. Cat. Lep., 55(1987): 24.· S.C.L. (Editorial) 1990. Secció de Captures. Butll. Soc. Cat. Lep., 65: 27.· S.C.L. (Editorial) 1992. Notes breus. Butll. Soc. Cat. Lep., 70: 44.

X. Sunyer, J. Plana, J. Pibernat.

SERS

31

fauna L’anellament al Parc de les Deveses de Salt Fitxa 18

És un passeriforme una mica més gran que una cadernera

(Carduelis carduelis) i de la família dels emberízids. El mascle clara-ment diferent de la femella, incon-fusible, té el dors i les ales de color marró fosc, la cara i el ventre de color groc, la gola i una llista ocular negres, el pili i el clatell de color gris verdós i fi nament llistats i el pit, també groc, travessat per una franja pectoral grisa i una de color castany. La femella i els individus joves són de colors més apagats i pàl·lids i amb més taques fosques als fl ancs i pit. La cua, tant en mas-cles com en femelles, és llarga, fosca i amb les plomes externes amb clar domini del color blanc, i el carpó és de tonalitats verdoses. Als Països Catalans és un ocell sedentari que es troba com a nidi-fi cant a pràcticament tot el territori. Té preferència per boscos clars, llindars de boscos oberts i terrenys agrícoles amb zones arbustives i bardissars. A Salt és fàcil trobar-lo a les zones ermes a prop del Ter, al llindar de les plantacions de po-llancres. En època d’aparellament el mascle sol cantar aturat en una

branca alta dins el territori de cria. No sol ser gregari i acostuma a anar en parelles excepte durant el perío-de de cria que pot anar en grups fa-miliars (la parella d’adults i els polls que ja volen). La seva alimentació és bàsicament granívora però es veu complementada amb petits in-vertebrats i algunes herbes i llavors tendres de la civada borda.

Tot i que en les sessions d’anella-ment que es vénen duent a terme a Salt no és una espècie que es cap-turi regularment, en total se n’han anellat tretze exemplars i aquests han proporcionat dotze recaptures més entre els anys 1999 i 2011. La fi delitat al territori l’exemplifi ca un individu anellat el 12 de maig de 2001 i tornat a capturar a la matei-xa zona el 13 de gener de 2007, és a dir, 2.072 dies després. A banda d’aquest individu, com a més inte-ressants, hi ha una recaptura des-prés de 788 dies i una altra des-prés de 756 dies.

Miquel Boix Moradell

Foto: Miquel Boix

El gratapalles (Carduelis carduelis)

32

EMERGÈNCIES

Bombers 085Emergències Sanitàries 112Mossos d’Esquadra 972245446Policia Local 972249192

SERVEIS MUNICIPALS

Ajuntament 972249191Biblioteca Iu Bohigas 972240322Biblioteca Massagran 972405062Camp de futbol de Salt 972422241 Cementiri Municipal 972240506Centre Cívic La Cooperativa 972233883 Centre Obert Infantil 972406363Centre recursos Gent Gran 972011655Consorci Benestar Social 972235105Coma Cros 972231681Deixalleria 972238811Equipament juvenil El Satèl·lit 972405007 Escola de Belles Arts 972244235Estació Jove 972405007Mas Mota 972246570 Mercat Municipal 972233826Ofi cina d’Acció Social 972241513 Ofi cina Habitatge Salt-70 972402276Ofi cipa de Promoció Econòmica 972405295Pavelló d’Esports Municipal 972240012Pavelló Gimnàstica Artística 972233239 Piscina Municipal 972236021Pista Eslàlom La Pilastra 972233180 Pista Poliesportiva Municipal 972240012 Ràdio Salt 972249151Sala Auditori La Mirona 972200122Teatre de Salt 972402004Tennis Salt-Les Guixeres 972406528

CENTRES D’ENSENYAMENT

CEIP Les Deveses 972941290CEIP El Gegant del Rec 972232127CEIP El Pla 972406106CEIP La Farga 972235637CEIP Mas Masó 972941382CEIP Silvestre Santaló 972238619CEIP Veïnat 972400092CIFO 972405570ERAM UDG 972402258 Escola d’Adults 972241410Escola U. Fisioteràpia Garbí 972405130E. d’Educació Especial La Maçana 972235930IES Salvador Espriu 972240246

IES Vallvera 972231919Institut SES 972234975Ntra. Sra. del Roser (Dominiques) 972233681Pompeu Fabra 972405702UOC (U. Oberta de Catalunya) 972405067 902141141Vilagran 972241757

LLARS D’INFANTS

Escola Bressol El Lledoner 972238388Escola Bressol El Carrilet 972237580Escola Les Arrels 972234699 El Barrufet 972231299Petit Príncep 972236559

ALTRES TELÈFONS D’UTILITAT

Aigües de Girona, Salt i Sarrià 972201737Casa de Cultura “Les Bernardes” 972234695Casal de Jubilats de Salt 972230498 Secretaria 972238578Centre d’Atenció Primària (Salt 1) 972243737Centre d’Atenció Primària (Salt 2) 972439136Centre de dia (Les Bernardes) 972425267Correus 972237081Geriàtric Torras 972400563Hotel d’Entitats 972242088 972241128Jutjat de Pau 972234012Ludoteca (Les Bernardes) 972245233Llar de Jubilats “Les Bernardes” 972232663 972239061Notaria de Salt 972230100Parc Hospitalari Martí i Julià: Hospital Psiquiàtric 972182500 Hospital Santa Caterina 972189000 Consultes externes 972182626 Diagnòstic per Imatge 972182620Parròquia de Sant Cugat 972234686Parròquia de Sant Jaume 972236190Residència assistida “Les Vetes” 972401014Residència Geriàtrica “Nostra Llar” 972239199Tanatori del Gironès 972249050

ESCOLES DE MÚSICA I DANSA

Nou Espiral 972242999

TAXIS

Giro-Taxi 972221020Taxi Girona/minusvàlids 972222323 972203377

DAVESA, Major, 20 972230568Dies: 4, 13, 22 i 31 de maig

ESCATLLAR, Guilleries, 60 972230103Dies: 8, 17 i 26 de maig

ANNA JUBERO, Major, 157 972233518 Dies: 5, 14 i 23 de maig

PEYA, Pla de Salt, 15 972441001Dies: 10, 19 i 28 de maig

NIETO, Àngel Guimerà, 75 972233645Dies: 1, 6 i 15 de maig

ORDIS, Pg. Països Catalans, 71 972237704Dies: 7, 16 i 25 de maig

MUÑOZ, Pg. Països Catalans, 145 972243412Dies: 9, 18 i 27 de maig

ROCAS, Major, 269 972231249Dies: 3, 12, 21 i 30 de maig

NOGUERA, Pg. M. de Camps, 20 972232578Dies: 2, 11, 20, 24 i 29 de maig

FARMÀCIES de Guàrdia: mes de MAIG

33

Elaboració:En primer lloc, netejar bé els musclos i posar-los al foc en una cassola amb una mica d’aigua per fer-los obrir al vapor (els que no s’obrin és que estan en mal estat).A part, preparar la salsa. En un morter posar-hi els alls i les ametlles pelats. Picar-ho bé. A continuació, afegir-hi el rovell de l’ou i la tomata que prèviament haurem fet coure una estona

amb una mica d’oli i sal al vostre gust, com si féssim una salsa (cal triturar-la). Remenar-ho bé, i llavors poc a poc, i sense parar de remenar, afegir-hi l’oli.Finalment, posar els musclos en una safata, cobrir-los amb la salsa i decorar-ho amb la clara d’ou tallada petita i el julivert picat petit perquè doni color.

Recepta de la sra. TERESA PALOMERASDel grup de Les Cuineres de Salt.

Ingredients: (6 persones)

· 1 kg de musclos· 50 g d’ametlles torrades· 4 tomates madures· 1 ou dur (fer-lo bullir durant 10 minuts)· 2 grans d’all· julivert· 2 cl d’oli· sal

Ingredients per a 4 persones:

· 1 kg de costellam de porc desossat· 1 cullerada de sal· 1 cullerada de mostassa en pols· 2 cullerades de suc d’ananà o taronja· 1 cullerada d’oli· 4 cebes petites pelades

gastronomia

cuina internacional

Musclos amb salsa

Costellam de porc amb plàtans (Brasil)

Preparació:Comences formant una pasta amb la sal, la mostassa en pols, el sucre i el suc de taronja. Amb aquesta pre-paració pinzelles el costellam de porc. Untes una safata de forn amb oli, diposita-hi la carn i s’enforna. Als 30 minuts de cocció afegeix les cebes a la carn.Marca la pell dels tomàquets amb un tall en creu i introdueix en cadascun un tros-set d’all, després salpebra i posa’ls a la safata, uns deu minuts abans que la carn estigui llesta.Mentrestant, pela els plàtans, tallats a trossos i cuina’ls en una paella amb mantega o margarina, salpebra, ruixa-ho amb suc de llimona i serveix-lo amb la carn.

· 4 tomàquets· 1 gra d’all· Sal· Pebre· 500 g de plàtans· 1 cullerada de suc de llimona· Margarina

34

Temperatures i pluviometria

Temperatures i pluviometria del mes de març de 2012

Març / Dies 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15Temperatura Mínima 1,5 0,5 4 1 2,5 -1 -2,5 2,5 3,5 -0,5 -1 1 3 2,5 2,5 Temperatura Màxima 22,5 20,5 14,5 18 17,5 14 18,5 18 16 21,5 22,5 24 25 24,5 27 T. Mínima Deveses -2,8 -3,7 2 -1,4 -0,3 -5,7 -5,2 -2 -1,5 -4,5 -4,5 -3 -1,5 -2,5 -2,5 Pluja/mm. 1,8 Humitat (%) 62 68,3 79,7 66,7 45 57,7 59,3 36,7 24 51,7 58,3 59,3 62 61 75,7 Març / Dies 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31Temperatura Mínima 5,5 4,5 3 1 1,5 7 10 4 4 4 7,5 5,5 5 5 6 7,5Temperatura Màxima 20,5 21 20,5 18 16 13 12,5 20,5 23 25 23,5 25,5 27 25,5 28,5 24,5 T. Mínima Deveses 1 0,9 0,3 -2 -1,5 7,1 4,8 0,2 0,1 0,2 4,2 1,7 0 -0,2 0,8 1,5 Pluja/mm. 5,2 3,9 29,3 Humitat (%) 63,3 62 63,3 63,3 63,3 89,7 91,7 71 65,3 54,7 59,3 52,3 51,7 52,3 52,7 55,7

Fonts: Museu de l’Aigua i Gerard Taulé (Salt-XOM)

Naixements, casaments i defuncions

Casaments

Francisco José Garcia MañasMaria José Delgado Falcon 29/01/12

Welding Mariano Cevallos VelezWendy Elizabeth 17/02/12

Ivan Peris ZubizarretaGeni Aparecida dos Santos Hurba 22/02/12

Sulayman KintehNyima Dampha Jammeh 24/02/2012

Jonathan David Alejo MuiñacRuth Ros Ferrer 27/02/12

Hector Pérez FeliuGloria Jimenez Costa 6/03/12

Jordi Sans VellvemiDominica Rubio Sánchez 16/03/12

Oscar Muriel GonzalezIulia David 19/03/12

Juan Gimenez BatistaCatia Ivete Silva Silva 20/03/12

Ramón Garcia MeleroMaria Dolores Herva Lucero 26/03/12

Arminder SinghRajwinder Kaur 27/03/12

Naixements

Malak el Hassani 21/11/11Muhamede Touray 3/01/12Silvia Navarro Solé 4/01/12Mohamed Salm 11/01/12Abubacar Ceesay 27/01/12 Rayan Tahar 29/01/12Abril Bautista Herrera 30/01/12Marc Palacios Toribio 31/01/12Victor Asare 31/01/12Kadidiatou Sidibe 5/02/12Adam Boukhlifi 6/02/12Mustapha Jabang Jammeh 6/02/12Mamadou Djibril Bousso 6/02/12Aina Homs i Figueras 8/02/12Ilyas el Hachmi 8/02/12Joel Iglesias Ribot 8/02/12Ibtissam el Maaroufi 9/02/12Xiao Man Gijo 9/02/12Sebastian Acosta Rosario 9/02/12Amira Souha 10/02/12Neus quintana Blanch 13/02/12Safae Kaisrioui 13/02/12José Antonio Benitez Fajardo 13/02/12Israe el Arguioui 14/02/12Angel Martinez Ortega 14/02/12Ainoha Lucia Velasquez Duron 15/02/12Martina Bueno Ondoño 16/02/12Aisa Singmateh 16/02/12Hope Muetinayan 16/02/12Ana Imuetinayan 16/02/12Emmanuel Galmah Ballah 16/02/12Aleix Fraguio Ruso 17/02/12Nadim Gaddour Mowatt 18/02/12Ebenezer Friday Utomhin 20/02/12Marc Guo 20/02/12Salifu Sillah Tunkara 21/02/12Daniel Alba Hueso 22/02/12Osayuki Daniel Ediku 22/02/12Ainoha Marquez Molina 23/02/12Chaimae Lakhdar 24/02/12Jinane Safyoun 24/02/12Samuel E. Clavijo Fontalvo 24/02/12Indhira Darder Solés 24/02/12Izan Muñoz Calero 24/02/12Anthony J. Banegas Rivera 24/02/12 Anas Arif 26/02/12Adrian Coutinho Lopez 27/02/12Pau Sanchez Cardenas 27/02/12Cristobal E. Holguin Navarrete 27/02/12Madassa V. Vidal de Souza 28/02/12Noor Aaba Chrim 29/02/12Mahamadou Doumbia 1/03/12Wassin Er Ragmay 1/03/12Iris Muñoz Cuellar 1/03/12Kawtar el Hamdaouy 2/03/12Ilyas Echchaouay 2/03/12Jun Yao Hu 2/03/12Dina Ben Azouz 3/03/12Jhacob Valle Monroy 3/03/12Reda el Khadri 4/03/12

demografiaLizzy Sharlotte Archaga Reyes 4/03/12Elkin A. Gutierrez Gonzalez 5/03/12Ninel del Rocio Coello Argueta 6/03/12Soumaila Konare 7/03/12Salifu Krubally 8/03/12Martina Ortega Gonzalez 9/03/12Saibó Tunkara 10/03/12Oriol Romero Nuñez 11/03/12Iker Aitor Pagoaga Escalante 12/03/12Iose Marc Rosu 12/03/12Julia Lazaro Martin 13/03/12Omar Boubnan 13/03/12Adam Chami 14/03/12Dawuda Conteh 15/03/12Mahamadou Lamin Danso 15/03/12Jia Xing Sun 16/03/12Maroun Feraaoune 17/03/12Adam Anhayri 17/03/12Belit Roman Martinez 17/03/12Alondra Soliz Trujillo 17/03/12Daniel Agustí Ensesa da Riva 20/03/12Adam Ouali 21/03/12Nasreddine Jaadar 22/03/12Narcis Tomas Pineda 22/03/12Meng Xin 22/03/12Fran Alba Rosa 25/03/12Wassim Baba 27/03/12Oscar Montero Garcia 29/03/12Rihab el Ouahidi 30/03/12Bangaly Ceesay 30/03/12

Defuncions

Antonio Martínez Villalpando, 67 anys 12/2/12Pedro Figueras Pascasi, 85 anys 14/2/12M. Neus Peracaula Figueras, 84 anys 17/2/12Juan Fructos Romero, 88 anys 21/2/12Rogelia Adell Carceller, 83 anys 22/2/12Antonio Cano Martínez, 86 anys 21/2/12Balbina Casamitjana Sala, 92 anys 26/2/12Dominica Naranjo Porras, 92 anys 28/2/12Feliciano Padrosa Ball, 78 anys 29/2/12Miguel Rabasseda Bremon, 79 anys 1/3/12M. Cortes Del Moral Vivo, 68 anys 2/3/12Angela Frigola Gelabert, 85 anys 14/3/12Luisa Renart Ayach, 87 anys 15/3/12

el temps

Luisa Bube Guso, 90 anys 16/3/12Marcelo Borrell Galderique, 47 anys 17/3/12Adelina Perez Ortega, 87 anys 18/3/12Ana Muñoz Martínez, 84 anys 18/3/12Iluminada Roig Casabo, 93 anys 22/3/12Ana Martin Perez, 75 anys 22/3/12Antonia Moreno Diaz, 86 anys 26/3/12Arcadi Figueras Pascasi, 81 anys 29/3/12Carmen Gomez Muñoz, 71 anys 30/3/12Ruben Ruiz Ruiz, 74 anys 1/4/12Joan Badosa Batchelli, 65 anys 4/4/12Joaquim Freixas Carandell, 91 anys 12/4/12

35

Evolució de les temperatures i pluviometria. De l’1 al 31 de març de 2012

Sudoku

Escacs

Sopa de lletres

Solucions:

poti-poti L’acudit foll

El temps

Pluviometria

llobregatmugagaronafresergalligantsebrerissecvernedatersegreonyarvanera

Evolució de les temperatures

1.- Cf7+, Rg82.- Th8+, Cxh83.- Ch6++ MAT.

Juguen blanques i fan mat amb tres moviments