1

2

Activitats del mes

Les entitats que vulguin incloure les seves activitats en l’Agenda de La Farga, poden fer-les arribar al correu electrònic: farga@viladesalt.org

XIRUCAIRES

- Dies 12 i 13.- BESSIVERRIS PER LA PRESA DE CAVALLERS- Alta muntanya- Dia 27.- CINGLES DE TAVARTET- Caminada d’uns 13 km.Estem preparant el sopar de Nadal, apun-teu-vos-hi abans del 7 de desembre.Per més informació visiteu la pàgina www.xirucaires.org

CASA DE CULTURA“LES BERARDES”

- EXPOSICIÓ: MARC FAIXEDAS.Pintura “Matèries”. A les 3 sales.- CICLE DE CONFERENCIES “PREVENCIÓ DEL CÀNCER A PAR-TIR D’UNA BONA ALIMENTACIÓ. 1-Els aliments estrella. 2- La cuina bàsica.

-na. 4- L’alimentació en el dolor i la des-nutrició. Els dimecres 9, 16, 23 i 30 .A les8 del vespre. Pel Dr. Xavier Uriarte.- CURSETSInformàtica. Excel (Full de càlcul)- Del 14 de novembre al 21 de Desem-bre, De 8 a 2/4 de 10.Acces (Base de dades) - Del 15 de no-vembre al 22 de desembre. De 8 a 2/4 de 10. Professor: Marc Armengol.Tast de vins, Nivell Mitjà. Els dilluns 14, 21 i 28 de novembre. De 8 a 2/4 de 10 del vespre. Professor: Agustí Ensesa.

Cuina: PLATS DE FESTA. Els diven-dres 4, 11 i 18, de 2/4. De 8 a 2/4 de 10 del vespre. Professor: Pep Nogué.Jardineria - Els dimarts 8, 15, 22 i 29i el 13 de desembre. De 8 a 2/4 de 10. Professor: Josep Viles.

- Els dijous 17 i24. De 7 a 9 del vespre. Professora. Mº Angels Perpinyà.

CASAL DE JUBILATS

Dia 17.- Excursió a Mollerussa, visita al museu de paper i dinar a Borges Blanques. Preu 32 €

BIBLIOTECA JAUME MINISTRAL

- Dia 18, a les 8 del vespre.- Grup de Lectura, “La velocidad de la Luz” de Javier Cercas- Dia 18, a les 6 de la tarda.- El racó dels contes “Iguals, però diferents” amb RosauraMolina, contacontes del Montgrí

BIBLIOTECA MASSAGRAN

- Dia 3 i dia 17, a 2/4 de 7 de la tar-da.- Audicions musicals a càrrec de Natàlia Nadal

TEATRE DE SALT

- Dia 4, a les 22h.- Lluna peluda Crea-ció de Sol Picó 15 €- Dia 10, a les 22h.- Non solum Unaobra de Jorge Picó i Sergi López 15 €- Dia 11, a les 22h.- Non solum Una

obra de Jorge Picó i Sergi López 15 €- Dia 12, a les 22h.- Non solum Unaobra de Jorge Picó i Sergi López 15 €- Dia 17, a les 22h.- Tombuctú, 52 dies ambcamell Direcció de Vincent Goethals 12 €- Dia 20, a les 22h.- La mel, de Tonino Guerra Amb Xicu Masó 12 € - Dia 25, a les 22h.- Conte d’hivern, de William Shakespeare A Watermill The-atre production by Propeller 21 € - Dia 26, a les 22h.- Conte d’hivern, de William Shakespeare A Watermill The-atre production by Propeller 21 € - Dia 27, a les 19h.- Conte d’hivern, de William Shakespeare A Watermill The-atre production by Propeller 21 €

LA MIRONA

- 10/11. Inici de “Banc de Proves” (Sala 2 La Bombolla)- 12/11. Ismaël Lo - Festival Tempora-da Alta (Sala 1)- 13/11. Luar Na Lubre - Festival Saltafolc (Sala 1)- 17/11. Inici “D’escenari Obert” (Sala 2 La Bombolla)- 18/11. Gertrudis - Festival Saltafol (Sala 1)- 19/11 Najat Aatabou - Festival Tem-porada Alta - 19/11. Jil Jilala - Festival Temporada Alta- 25/11. El Pont d’Arcalís + Titani - Fes-tival Saltaf (Sala 1)- 22/10. Cloenda Festival Saltafolc

3

Editorial

Índex

Agenda

2Editorial

3Entrevista

4Cultura

7Excursions

8Actualitat

9Gent gran

10Col·laboració

13Notícies

16Música

17Opinió

18Ensenyament

21Història

22Teatre

22Esports

23Guia de serveis

24Gastronomia

25

26Notícies

26Poti-poti

27

ANY XXVI NÚM 225 NOVEMBRE DE 2005EDITA: Casal de Jubilats de SaltPasseig Verdaguer, 1 Tels 972 23 04 98, 972 23 85 78A/e: farga@viladesalt.orgCOORDINADOR: Ramon TorramadéCONSELL DE REDACCIÓ: Joan Boada, Rafel Sala, Ramon Torramadé, AgapitAlonso i Pont, Salvador Sunyer, CarmeTorrent, Joan Corominas, Agnès Cabezas,Lluís Mateu, Anna Clarà i Josep M. Pla.

COL·LABORACIONS:Fermí Sidera, Ferran Màrquez, Dr. Joan Martí, Oriol Pallàs, Pere Salvatella i Car-men Vilà.PORTADA: Molsa (foto: Manel Xifra).MAQUETACIÓ: 7 de dissenyCORRECCIÓ: Toni RuscalledaDISTRIBUCIÓ: Josep PalmarolaADMINISTRACIÓ: Rafel SalaIMPRESSIÓ: Impremta PagèsDIPÒSIT LEGAL: GI-365-79

La Farga no se solidaritza necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. La Farga autoritza la reproducció dels articles sem-

pre que se n’indiqui la procedència

amb la col·laboració de:

membre de:

L’hospital de Salt, ja té un any

servei del nou Hospital de Salt, que va prendre el relleu del vell Santa-

portància en la vida quotidiana de molts veïns de Salt, per això ens hasemblat que ens n’havíem de fer ressò.Aquest nou Hospital de Salt, tot i que és l’Hospital de referència per atot el Gironès sud i la Selva interior, també per als saltencs és el nostreHospital, per això estem contents quan la gent en parla bé i ens preocu-pem si algú en parla malament.Els gestors de l’Hospital han reconegut que hi va haver certs problemesinicials d’adaptació que els treballadors del centre i els ciutadans vàrempatir estoicament, perquè tots vèiem que l’esforç i les incomoditats ini-cials només eren problemes passatgers que s’acabarien solucionant,donant pas a un equipament d’alta qualitat.Mentre els serveis que s’han anat prestant als usuaris creixen de formaexponencial i podríem dir que l’Hospital ha agafat una “velocitat de cre-uer” interessant, alguns ja han començat la feina que més els agrada,“criticar-ho tot”.Ara que tenim un aparcament (provisional i econòmic) a 150 m de la porta, jan’hi ha alguns que el troben lluny i car, ja ningú recorda els problemes d’apar-rrcament que patíem per anar al vell Santa Caterina. Tenim dues parades de servei de Bus, la L4 de Salt, que para davant la porta, i la L5 de Girona que para a 95 m de la porta, recordem que per anar al vell Santa Caterina s’haviade caminar força més, i ningú semblava tan preocupat com ara.Ha aparegut un ratolí i potser algun escarabat i ja es qüestionen lescondicions higièniques del nou Hospital..., si us plau!, que no hi havíeuestat al vell Hospital?Des de les planes de La Farga volem encoratjar els treballadors i l’equipdirectiu de l’Hospital de Salt per mantenir la línia ascendent de millora de la qualitat que ens presteu als usuaris, no escolteu la veu dels ressentits ni els malcontents, per molt que utilitzin els diaris locals per intentar desprestigiar-vos, la valoració del vostre treball l’han de fer els usuaris i nosaltres, en el seu nom, ens atrevim a dir que “estem contents de com va millorant el nouHospital de Salt”, i que ens agradaria que fos el millor, si encara no ho és.

4

Els castells: una activitat per a tothom

Nom: Josep Ferrer i BlanchEdat: 48 anys Professió: AdministratiuNascut a: a la Tallada de l’Empordà, resideix a Girona desde fa 22 anysA més a més: President de la Colla Castellera els Marrecsde SaltSobre la colla: Batejada el 14 d’abril del 1996

Apadrinada pels Ganxets de Reus i elsCastellers de TerrassaPremi “Tres de Març” de l’any 1998 per al’entitat més destacada

El passat 9 d’octubre, la plaça Sant Jaume de la vila s’omplia de gent de totes les edats.Davant el balcó de l’Ajuntament sabates tretes, colls de camisa mossegats, faixes negres i mainada grim-padora. Els responsables d’aquest rebombori: els Marrecs de Salt, els Xics de Granollers i els Xicots de Vilafranca. Si fos una especialista en el tema, us podria fer una crònica sobre la perfecció tècnica dels dosos, l’agilitat de les enxanetes o la bona distribució de la pinya. Us descriuria amb pèls i senyals els 4 de 7, els 3 de 8, els pilars de 5 i tots els castells que les colles van fer durant la jornada castellera. Però la veritat és que no en sóc cap, d’experta. El que sí que us puc assegurar, honestament, és que cada vegada que veig un castell en directe em segueix semblant, simplement, sorprenent.

- Així, quan fa que és el presi-dent de la colla?- Jo en sóc el president des del’any 2000. Dins l’entitat dels Mar-recs es fan eleccions cada dosanys tant per president com per cap de colla.

- Ah, no són el mateix?- No, l’organització vindria a ser com la del futbol, on hi ha unaJunta Directiva i un “Staff” Tècnic,doncs jo i el vicepresident, el se-cretari, etc. seríem la Junta Directi-va, per dir-ho així, i el responsabletècnic seria el cap de colla, que ésen Baltasar Bosch. Ell és qui coor-dina assaigs, prepara les estratè-gies per cada castell. El president,en canvi, porta la part administrati-va, els papers, diguem-ne. El quepassa és que es mou un volum degent força important, això és l’úni-ca complicació afegida en relacióals tràmits que tindria qualsevolaltra entitat.

- I aquest any deuen tenir unamica més de feina perquè estand’aniversari, oi?- Sí, sí. Bé, els 10 anys, comptantdes del moment del bateig de la co-lla, els farà el 2006, ja que aquest

acte d’iniciació va ser el 1996,però considerem que el naixementde la colla va ser per les Fires deGirona del 1995, quan va sortir laidea de fer la colla castellera.

- I com va començar el seu inte-rès pels castells?

-lla, que fa temps que toca la grallai és una de les gralleres de la colla.A ella fa molt temps que li agradaaquest instrument i va començar a tocar amb els Marrecs, i jo, abase d’acompanyar-la als assaigs,doncs mira, m’hi vaig enganxar. Ésque precisament, els castellers ésuna activitat per a tothom. Dins elsMarrecs hi tenim famílies sence-

- Però això dels castellers noés ben bé d’aquesta zona deCatalunya, sinó més aviat de la zonade Tarragona, no? Com és que arriba a Salt?- Això té la seva expli-cació en el boom que

dels 80, principis dels 90, per recuperar tot

el folklore tradicional que va donar lloc a la creació de nous focus de castellers. A partir d’aquí vancomençar a néixer colles en llocson no n’hi havia hagut abans, com Barcelona, Sant Cugat, Terrassa,etc. I aquí va ser el 1995.

- I per què ho fan tan bé els deTarragona?- Per la tradició, que hi juga molt.Es passa d’avis a pares, de pares a néts... això fa que hi hagi unvolum de gent molt superior, quees conegui més la tècnica i que el treball de cada setmana sigui moltmés productiu.

- Amb quantes persones comp-teu als Marrecs?- Actives dins de l’entitat ara ma-teix som entre uns 100 i uns 120,però al llarg d’aquests 10 anys han

Els podeu trobar a: antiga fàbrica Coma-Cros - c/ Sant Antoni, 1. marrecs@marrecs.com, www.marrecs.org

La presentació del 10è aniversari al Teatre de Salt

5

Entrevista a Josep Ferrer i Blanch

passat per aquí cap a unes 600persones.

- I quanta gent es necessita per fer un castell?- Depèn, cap a unes 100 personesper fer-ne un de 7, cap a unes 150si se’n volen fer de 8. Aquest haestat el nostre handicap aquestsúltims anys, i és que ens faria faltauna mica més de gent.

- Però veig que entre colles usajudeu, vull dir que tothom va afer pinya?-Sí i s’agraeix, però no te’n pots re-

-dar. Dins el món casteller, cadascúha de tenir la seva pinya.

- Faci’m una valoració d’aquests10 anys.- Al principi es podria dir que vamtenir una història ascendent. Cadavegada s’anaven aconseguint

vam aconseguir la primera torre de7, el 2000 ja podíem fer castells dela gamma alta. El 2001 i el 2002podríem dir que van ser les millorstemporades. El 2001 perquè esva aconseguir descarregar a laplaça del Vi de Girona el primer 4de 8 i en la mateixa actuació vamaconseguir el 3 de 8 carregat. El2002 perquè vam seguir amb elscastells de 8, un pilar de 6 carregatper primera vegada i vam quedar setens en el Concurs bianual deCastells a Tarragona, on participa-ven 18 colles.

- Si el que falta és gent per fer pinya i seguir avançant, m’ima-gino que deveu buscar la mane-

ra de fer nous “adeptes”, algunacampanya de màrqueting, per dir-ho així...- Sí, sí. Intentem que la gent ensconegui fent actes socials diver-sos. L’any passat vam fer unamarató castellera pels pobles delgironès i vam actuar en moltes po-blacions. De tota manera, el que més funciona és el boca-orella, uns’ho diu a l’altre, i així és com méset dones a conèixer. Fins i tot dinsuna mateixa família, i és que, com et deia, els castellers són una ac-tivitat que pot incloure una família sencera, hi ha un lloc per a tothom.

pinya passant pel que guarda les motxilles dels altres.

- Escolti, qui pateix més, l’enxa-neta des d’allà dalt o els seuspares des d’aquí baix?- Jo m’imagino que els pares, per-què la mainada s’ho agafa com unjoc i, a més a més, els més petitstenen un gran sentit de la intuïció,de manera que saben si funciona-rà el castell o no, si s’està segur o no. Tothom està neguitós quan es prova un nou castell a plaça, peròla mainada sembla que tinguin unacapacitat especial per notar si allòva malament i baixar per un costato per un altre.

- I aquesta petita obra d’arqui-tectura que és cada castell, hi haalgun “truc” perquè s’aguanti?- Cada castell té la seva col-

de fer amb el seu ordre. Per aixòels assaigs són molt importants.

- I hi ha algunes dades clau per les colles castelleres, algun pe-ríode de l’any concret?- La temporada forta podríem dir que és de maig a juliol, i nosaltres com que tenim molts estudiantshem de vigilar amb les actuacions del juny! L’altre període fort seriade mitjans de setembre a mitjansde novembre, precisament ara amitjans d’octubre tenim una actu-ació a Mallorca. Després assistimtambé a l’Aplec de Sant Mer, que és el gener, i a la Fira de l’Embotit

de Bescanó, que és just abans deSetmana Santa.

- I heu sortit a l’estranger ambla colla castellera? Quina és lacara de la gent?- Sí. Hem estat a Àustria, Alema-nya, França, Sardenya i Dinamar-ca, en trobades internacionals dela sardana on es fan exhibicionsde tot el que seria el folklore ca-talà: castellers, diables, bastoners,etc. I sí, la gent fa certa cara desorpresa, però bé, sempre hemtingut bona rebuda.

Agnès Cabezas Horno

el nou logo

un castell de 7

cartell d’aniversari

7

Fotos: F64 Martí Artalejo.

La Fira del Cistell de Salt, cada any agafa mésvolada; va per la vuitena edició augmentant, tanten nombre d’artesans i d’expositors com depúblic. Aquest any ha participat com a convidatespecial el país d’Irlanda amb una mostra representativa dels seus objectes tradicionals de

cistelleria.

8

Després del breu període de va-cances de les sortides de les ex-cursions programades pel Casal,tornem a reprendre-les i posar-lesen marxa amb un complet autocar de cinquanta-nou places, moltcondicionat per les crítiques en-vers els responsables dels afers

article en tornarem a parlar.Com ja és normal, sortida puntuala les vuit del matí. Temperaturaagradable i el bon temps ensacompanya en tot el camí, fent for-ça caloreta a partir del migdia. Rutacap a les comarques de CatalunyaNord, amb parada obligatòria dinsl’àrea de restaurants de la Jonque-ra, per esmorzar i agafar forcesamb un piscolabis. Molt bonaharmonia i avinença dins i fora del’autocar, i salutacions d’uns alsaltres ja que molts no havien tingutcontactes des de l’última sortida,feta al mes de maig.A continuació viatge en direcció

la ruta a seguir vàrem passar per diverses poblacions, la mésconeguda Prades, i delectar-nosen la contemplació d’un paisatgemeravellós per la vista de les mun-tanyes del Canigó, rius amb forçacabal d’aigua, muntanyes ques’observen cremades degut alsincendis desgraciats i negligents

nostre punt de destí, les covesde les grans canaletes, després

de deixar molt a prop la població-

da dins un recinte emmurallat isegons comentaris d’alguns delsexcursionistes, ja l’havien visitaten altres sortides, per la meva parti alguns més, queda com a assig-natura pendent .A poca distància de la poblacióde Vilafranca es troben les covesde les grans canaletes, que és ellloc que visitàrem. Amb un retardde minuts llargs degut a la falta de corrent elèctric, i una vegada cor-regida aquesta anomalia imprevis-ta, comencem el nostre itinerariper dintre les coves amb pujadesi baixades d’escales metàl·liquesque ens orienten pel camí a seguir,per cert vàrem trobar un altre grup,i aquest sí que anava acompanyatd’un guia, nosaltres teníem l’Anto-nia, que ja és una bona camaradad’excursions. La temperaturaconstant de 14 graus dóna una sensació de frescor. Diuen que calrecordar, que el paisatge subterra-ni d’avui és el resultat d’una llargahistòria de diversos milions d’anys,i que l’aigua excava les coves i que les cúpules formades són elseu testimoni. Per les diferents galeries que visitàrem, vàrempoder contemplar la formació de

estalactites i estalagmites, i ambuna mica d’imaginació, recordar laSagrada Família, Montserrat, l’or-gue, la Torre i altres, i comenten

que els terratrèmols mai no han-

ta llarga passejada vàrem arribar -

rolai de l’escolania de Montserrat,que com a catalans ens va omplir de sentiments envers la nostraestimada “Moreneta”, i tornadacap enrere. Hi ha molt per contar i escriure, però m’estimo més noallargar-me més del previst.A la sortida de les coves, foto delgrup per a la revista La Farga, ipujada a l’autocar que ens portariaa un restaurant a prop de SantCliment Sescebes . Després dedinar una estoneta de temps per a ballar, pair el bon àpat i a les sis de la tarda tornada cap a Salt.Esperem trobar-nos en la propera,programada pel 20 d’octubre per visitar al zoo de Barcelona i a lescaves Freixenet. A reveure, amicsexcursionistes.Per a coneixement del socis excur-sionistes, degut al protagonismeper la demanda de compartir lesexcursions mensuals, els respon-sables d’aquest afer procuraransolucionar-lo afegint un autocar petit de menys places. Esperem que sigui de la conformitat de tot-hom, deixant a part comentaris no

solució.

Ferran Márquez i Morgade

9

La MAT i la salut

Fa temps que esparla de la intercon-nexió elèctrica entre els Estats Espanyoli Francès, amb una línia de 400.000 volts. Hauríem volgutque des de l’inici hi hagués hagut una

rigorosa i imparcial, oberta a tothom.Aquest projecte ja ha generat controvèrsia en altres llocs on s’ha volgut imposarr[1][ ]. Un

dels aspectes delsquals s’ha parlat poc és dels efec-tes del transport d’electricitat sobre la salut en general. Primerament caldria recordar que el cos humà és un organisme electroquímic d’exquisida sensi-bilitat amb reaccions constants,

en el metabolisme cel·lular, en els fenòmens de la oxidoreducció, en els intercanvis de ions a través dela membrana cel·lular, etc. Algu-nes manifestacions biològiques endògenes poden resultar afecta-des per la interferència del camp de radiació incident. Els efectesproduïts en els éssers vius pels camps electromagnètics[2][ ] depenen de la intensitat del camp generat, la distància i el temps d’exposició. Po-dem distingir entre efectes tèrmics i no tèrmics. Dins aquests darrers hi ha interaccions a nivell mol·lecular, cel·lular, tisular, alteracions en la transmissió genètica, en els estu-dis[3][ ] del comportament, en la trans-ducció dels senyals biològics, en elcalci i el potassi, alteracions en eltransport i permeabilitat catiònica,en la membrana cel·lular, efectessobre la sang i hematopoesi, sobreel sistema immunològic[4][ ], sobre elsistema nerviós[5][ ] sobre el sistemaendocrí, etc.Des que Wertheimer , Beeper, enel l979 varen publicar la troballad’una alta incidència en determi-

nats càncers, sobretot infantils, enles persones que vivien a prop delínies d’alta tensió, la controvèrsia

oberta. Hi ha tants estudis quearriben a diferents conclusionsque l’OMS[6][ ] va crear un grup per estudiar el tema i acabar amb unapolèmica que a hores d’ara enca-ra no s’ha tancat. La situació hacanviat amb l’article publicat a laprestigiosa revista mèdica BritishMedical Journal [7][ ] el 4 de juny del2005 amb el títol “LEUCÈMIA: EVI-TEU DE VIURE PROP DE LINIESD’ALT VOLTATGE” dels autorsDraper,Vincent, Kroll i Swanson.L’article relaciona les línies d’altvoltatge amb el càncer infantil aAnglaterra i Gal·les, en un estudide més de 29.000 nens amb càn-

els nens que viuen a una distànciaentre 200 i 600 metres de les línieselèctriques tenen molt més risc decontraure leucèmia que els que vi-uen a una distància de més de 600metres. (Risc relatiu:1.69 i 1.23respectivament). Se citen diversosestudis internacionals[8][ ] que tambérelacionen el risc de leucèmia ambla distància i intensitat d’exposicióa un camp electromagnètic. Ésmolt interessant el treball publicata la “Revista Española de Pedi-atría” (gener-98, Hospital Infantil“La Fe “ de València) amb conclu-sions semblants.La UE, en el Tractat de Maastricht,recull el principi de cautela; queexigeix a les autoritats correspo-nents[9][ ] protegir els ciutadans delrisc de lesions ocasionades per exposició a camps electromagnè-

-

molt lluny de desxifrar els efectesa llarg termini. (Informe del Parla-ment Europeu maig-200l).El mateix lobby elèctric recomanadeixar una distància de protecciód’l metre per cada 1.000 volts detensió. En una línia de 400.000

volts la distància de protecció se-ria de 400 metres per costat, l’im-pacte en el territori produït per unalínia de 400.000 volts afecta unazona d’uns 800 metres d’ampladamultiplicats pels km de llargada.Qualsevol casa o terreny estaràexposat als perills d’aquesta infra-estructura, per tant, també hi esta-rà exposada la gent que treballi ohabiti dins aquesta zona.Un dels efectes electromagnè-tics remarcables és l’anomenat“efecte corona”, que es manifesta

l’ionitzar-se l’aire que els envolta ique pot fer-se visible, en la foscor,com a corona lluminosa. D’aquestfenomen es dedueixen una sèriede molèsties:1. Ona sonora audible en les imme-diacions de la línia; augmenta ambel temps humit, i produeix un sorollsemblant a una intensa pluja.2. Producció d’ozó (O3): pot irritar les mucoses oculars i les del siste-ma respiratori.3. Pertorbacions, com el soroll radi-oelèctric, que pot captar un aparellde ràdio a 80 o 100 m de la línia.4. La ionització general present alvoltant de la línia és indesitjableper moltes raons. De vegades larecombinació iònica pot no fer-sesi s’alteren les condicions atmosfè-riques. Per exemple, a l´Empordà,amb vent de tramuntana amb copsde més de 180 k/h ( treball de Kostytsky Ndel 2000).Tots aquests efectes provoquenuna sèrie de símptomes en la salut,petits però repetitius, que podenprovocar una sèrie de desequilibrisi desencadenar una malaltia: acú-fens, cefalees, migranyes, conjun-tivitis, asma, alteracions en l’estatanímic, depressions, suïcidis,alteracions en aparells electrònicsincorporats en el cos humà – mar-

qualitat de vida de les persones.

Dr. Joan Martí i Colomer

Membre comissió tècnica NO A LA MAT

[1][ ] País Basc, Aragó[2][ ] CEM[3][ ] Tenford 1991, Azanza 1997, Olcerst 1980[4][ ] Ayala 1994

[5][ ] Prato 1994[6][ ] Organització Mundial de la Salut[7][ ] BMJ[8][ ] Dinamarca, EUA, Noruega, Canadà, Suècia

[9][ ] Autoritats polítiques, judicials, sani-

on és la llum?

10

Salt solidari contra el càncer

La meva pretensió al fer aquestescrit, suposant que el llegiu, éssenzillament recordar-vos les di-ferents activitats desenvolupadesper aquest Casal durant la set-mana i en el trenta-unè Dinar deGermanor.A la circular dirigida a tots els socis,que us varen fer arribar al principidel mes de setembre, constava laprogramació dels actes a realitzar i fèiem menció especial a l’exposi-ció dels treballs manuals i pinturescedides gentilment pels nostressocis artistes, que sense cap ànimde lucre queden exposats durantuns dies a la sala del segonpis del Casal. Voldria fer arribar una entranyable gratitud enversaquests artistes, i donar-los lesgràcies per la seva voluntariosaparticipació, i molt especialmental Sr. Jordi Barris, per les sevesaportacions dels dos pessebres iels treballs de decoració de la salade l’exposició.A les tardes, durant la setmana,

El passat diumenge dia 2 d’octu-bre es va celebrar a Salt la festa“SALT SOLIDARICONTRA EL CÀNCER” organitzada conjunta-ment amb les entitats esportivesdel poble i la Delegació de Salt dela Lliga Catalana d’ajut al malaltde càncer, amb el suport i a bene-

Girona.Hem de dir que va ser un èxit totalde participació, més de 500 perso-nes participant en els actes espor-tius i prop de 600 al dinar que esva celebrar a la Pista Coberta. Per

-es a la bona mà de l’Enric Guitart iel seu equip.A l’hora del cafè, la Sra. TeresaMoré, delegada a Salt d’OncolligaCatalana, i la Sra. Lluïsa Ferrer,

presidenta de la Fundació On-colliga Girona, varen dirigir unesparaules als presents agraint-losla seva participació, i a totes lespersones que havien fet possiblela festa de la Solidaritat, entenent-la com el fet de ser solidari ambels altres, de compartir-ne lesidees, els propòsits i les respon-sabilitats. A més, és la relació defraternitat, de companyonia, derecíproc sosteniment que lliga elsdiversos membres d’una comuni-tat o col·lectivitat en el sentimentde pertinença a un mateix grup, ien la consciència d’uns interessoscomuns.Un gran acte de solidaritat amb elsafectats per la malaltia del càncer.

Setmana del jubilat i dinar de germanor

lliga social de petanca, amb pun-tuació individual. No va haver-hila participació que s’esperava ,sol passar sempre. Esperem queper al proper any tinguem mésconcurrència de socis jubilatspetanquistes. El dissabte, a mitjapart del ball, vàrem repartir els deu

consistien en bosses de queviuresi copes. Durant el ball social deldissabte a la tarda, vàrem gaudir veient les parelles dels concursosde vals i tango, amb l’entrega alsguanyadors d’un record i cava. Hiva haver molta animació i partici-pació, però com diuen “ mai ploua gust de tothom “, i sempre hi hapetites crítiques que esperem quesiguin constructives per a millorar.Diumenge al matí del dia 25 desetembre, concurs de petanca per a jubilats de la província. No emvull estendre en els comentaris,perquè ja sortiran relacionats enla crònica mensual que fan desde la Petanca. Aquesta diada va

ser també recordada per mossènEnric en l’homilia de la missa, alqual li agraïm la seva prèdica en-vers els socis i difunts del nostreCasal.Sortida puntual dels autocars per portar més de dues-centes perso-nes a l’hotel la Terrassa de Platjad’Aro, per anar a dinar. Començanta l’hora prevista amb la salutació ipresentació de les autoritats,anomenades per nostre bon amicJosep Boo, per ordre protocol-lari, i demanem excuses si ensequivoquem. Ens acompanyena la taula presidencial, l’alcaldede Salt, Sr. Jaume Torramadé, ladirectora dels Serveis Territorialsde Benestar i Família, Sra Pilar Heras, el regidor d’urbanisme del’Ajuntament de Salt, Sr. Joan Bo-ada, el gerent de Filatura Salt, Sr.Josep Fita, el president del Casalde la gent gran “ Les Bernardes”,Sr. Antoni Peris , l’assistenta delmateix Casal, Sra. Aurora, i elpresident de la nostra entitat, el Sr.

11

Setmana del jubilat i dinar de germanor

Ferran Márquez, al qual se cedeixla paraula per escoltar la sevasalutació de benvinguda. A conti-nuació parla la Sra. Pilar Heras i

-tacions, el Sr. Jaume Torramadé.Totes les xerrades varen girar enel recordatori de la trenta-una tro-bada de germanor, i encoratjar lespersones que es troben al capda-vant d’aquesta Entitat a continuar treballant de ferm per aconseguir

També es va mencionar la properainauguració de les obres fetes enl’altre Casal, subvencionades per la Generalitat.A continuació es fa entrega de les

parelles de “ Casats fa 50 anys “,que són els següents matrimonis,Menna Puig i Roser Vila, RamonSánchez i Piedad Martos, Ricard

Ramon Perramon i Gregoria An-ton. Moltes felicitats i per moltsanys.

Fetes les entregues i les fotos derecord, s’homenatja els avis del Casal 2005, i aquest any tenim elplaer que sigui el matrimoni formatper la Lourdes Canals i Canals(nascuda el 10 d’abril de 1922)de 83 anys, i en Pere Naspreda iViñolas (nat el 4 d’abril de 1919), de 86 anys, obsequiats amb

entregats a mà per l’alcalde i el president. Els hi desitgem moltafelicitat. Els porten de bracet arebre les atencions, la Sra. Magda Batallé i el vicepresident del Casal,Sr. Josep Palmerola. Ens acompanyava en aquestdinar, juntament amb la seva fa-mília i amics, el soci centenari del Casal, Sr. Emili Palmada Vilatella (nat el 17 de novembre del 1904 ),i ens va omplir d’orgull i satisfac-ció tenir-lo entre nosaltres i que,amb paraules del president, estàa les portes de complir 101 anys pel mes de novembre. A part defelicitar-lo, com a recordatori se li

va fer entrega d’una senzilla pla-ca, entregada pel Sr. Manel Ros,fent-la arribar a la taula de l’avihomenatjat.Finalitzada la roda de salutacionsi d’homenatges, el Sr. Josep Booagraeix l’assistència dels socis i

tothom. Cal dir que l’àpat triat vaser de la satisfacció dels presents,excepte en les postres. Esperemmillorar-nos el proper any, si Déuvol, per no escoltar protestes nomal intencionades. Ball a conti-

a l’hora convinguda tornada d’au-tocars cap a Salt. Per cert, tota laruta de tornada vàrem haver desuportar les grans caravanes queformen els barcelonins, degut alpont de festa de la Mercè. Quinapaciència tenen aquesta gent, ésper llogar-hi cadires.Amics meus, esperem trobar-nosel proper any. Que així sigui.

Ferran Márquez i Morgade

President del Casal.

13

Quan era infant i havíem d’anar aGirona sempre demanava viatjar en aquells monstres blaus de la Teisa que em deixaven embadalit.Certament la canalla és fàcilmentimpressionable. Però aquells anysno érem conscients de la històriasecular d’aquell trajecte i del que

fons del seus caràcters. Aquestesdues poblacions conformen una munió de vivències i sentiments confusos, emocionalment insepa-rables, tot i les singularitats d’amb-dues entitats. Els saltencs no perdonarem mail’annexió de les darreries delfranquisme ni la nefasta política urbanística dels anys seixanta i setanta que han deformat la

nostra vila per sempre més. Demoment no hi ha voluntat políticaper enderrocar. Tanmateix, aquestacte insuperable d’imperialismepolític que culminà una pressió insuportable de la capital que es forjava feia temps, no ens faexempts de responsabilitats en lasituació social del nostre municipi.Encara avui, però, per alguns elssaltencs continuem essent els seus germans petits, en un acte

els germans pobres, residus d’unafabulosa expansió de conseqüèn-cies veïnals fatals. Aquest contextde convivència forçosa noméses pot resoldre satisfactòriamentamb respecte mutu i col·laboracióafectuosa, perquè ens uneix molt més que simples carrers de perso-nalitat dubtosa. Però per això calgenerositat política i consciència històrica.En aquells anys seixanta i setanta,els nens ja no es parien a casa i a Salt no hi havia instal·lacionshospitalàries. Així que al poble no hi ha nascut ningú durant una generació. Tot i això em sento or-gullós de néixer a Girona, la ciutatmés bella i recuperada, davantun mític Onyar que mor com lasèquia Monar en el senyorívol riuTer, responsable de la verdor de lanostra plana i del moviment de lescentenàries indústries saltenques.

A Girona també hi va néixer lameva mare i tota la seva famíliamaterna, originària de can Gobe,de Palau, una de les cases mésfortes anys ençà. La meva àvia,rossa i d’ulls blaus, era la més bo-nica, i explicava com la ciutat s’es-glaiava quan els veia en el Ford-T,únic, irrepetible. Quan passejo pelcarrer Ciutadans, sembla que laveig, adolescent, amagada en unaescala durant els bombardeigsdels nacionals. Hi tenim moltsmorts a Girona, com també entenim a Salt. Ací, a la parròquia de Sant Cugat,hi batejaren el meu avi, el meupare i a mi mateix. Tot ho fem a

els meus besavis paterns, fugint-

donaren un mas empordanès onfeien de masovers per a treballar en el tèxtil, com tants gironins. So-vint m’imagino el poble d’abans,sense pisos, sense cotxes, ambel tren petit d’Olot fumejant pelsnostres camps. I veig les nostresindústries fent obusos, la revoltasocial, l’entrada dels nacionals, lesperipècies de la nostra gent en elstemps dolents.Quants records dels amics sal-tencs de l’escola que no s’es-borren, i dels professors del seuinstitut, i de la facultat de la ca-pital gironina, i d’aquells carrersde somnis impossibles. Quantesvegades, entre classe i classe,m’acostava a la seu catedralíciaper pensar, per sospirar en elseu silenci, per passejar entre lesseves pedres velles, venerables,colpidores. Quantes vegades,agafant apunts, imaginava elsnostres ancestres en les muralles,imponents, defensant histèrica-ment la memòria del passat, orgulld’una existència secular, d’unapresència rica i mil·lenària que unaarquitectura aspre i capritxosa de-lata pretensiosament.M’imagino la meva àvia maternaservint en una fonda al carrer deSanta Clara, després de la guerrai de la davallada de can Gobe.S’havia casat amb un soldat sevi-llà. La imagino amb la seva família

en aquella cua dramàtica d’exili-ats, creuant la frontera, metrallats.M’imagino la meva altra àvia, lapaterna, pocs anys abans, ser-vint en una casa de senyors a la

Fontcoberta, òrfena, nena. Tempsdesprés, en un aparador d’aquellarambla, el meu avi li comprariaun “vano” que conservo, el seuprimer regal. Despatxava llavors aSalt, on s’havia traslladat, seguintaquell mateix trajecte en sentit in-vers, encara en una tartana. Viviai treballava a ca l’Adroguer, on elmeu avi hi comprava expressa-ment. Quantes històries del meuavi a l’Àfrica, i quantes desprésal front, del qual tornà sol, seguintels pals de l’electricitat, afamat,abatut. Al cementiri centenari sal-tenc hi ha tombes de marquesosi tombes de soldats, i una creu alcel, testimoni dels crims del temps,i una creu al terra, on jau la besà-

No em digueu d’on sóc, però sí

del passat, de la història, dels re-cords, dels homes i les dones quehan forjat amb la seva existènciael sentit de la nostra vida, de lanostra manera de ser i de la nostramort, inevitable, però reveladora,com el pas del temps.

Joan Corominas

14

Els gossos borden

“¿Ladran? Luego cabalgamos,amigo Sancho”, li va dir el Quixotal seu escuder una nit que anaventirant pels camins manxecs, al seuaire, enmig dels lladrucs dels gos-sos, amb aquells clapits ressonanten la foscor que tant podien ser per avisar l’amo d’un possible pe-rill com per conjurar la pròpia por de l’animal, que respondria instinti-vament a l’eventual amenaça ambuna expressió d’agressivitat...Semblantment, des que el qua-dripartit cavalca amb el projectede l’Estatut enllestit, se sentenarreu de l’ancha Castilla les ex-clamacions dels no-nacionalistesespanyols, que –sense voler-loscomparar amb tan noble animal-recorden els lladrucs dels gossosdel Quixot: amb una barreja de

i tot de saber quines intencionsporten els cavallers del PSC, CiU,ERC i ICV, que ells confonen ambels quatre genets de l’Apocalipsi,

amb una fúria animal, i convoquen

en el cas dels ultraespanyolistesdel PP, que vagin arreu d’Espa-nya, com uns apòstols redivius,a escampar la mala nova: “Elscatalans volen trinxar Espanya,emportar-se’n la part del lleó i dei-xar-nos a l’estacada i amb el culenlaire! Impedim-els-ho!! Todos auna, como Fuenteovejuna!!!!”El possibilisme del llarg període degovern convergent, en certa ma-nera hereu del breu regnat de l’aviTarradellas, ens va acostumar auna política que prioritzava el bonrotllo amb els que tenien la claude la caixa, el poder, és a dir,“ambMadrid”: oposició sí, reclamar sí,però sense ofendre, sense trepit-jar ulls de poll, evitar sobretot que

a Madrid s’enfadessin, no fos casque, com han fet tantes vegades,decidissin desfogar la mala llet delbrau toro que porten a dins mal-tractant la vaca lletera catalana...I tanmateix, malgrat aquestapreocupació obsessiva perquè la imatge de Catalunya a Espanyafos bona, les estadístiques demos-traven, tossudament, que a pesar de tots els esforços, els catalansno acabàvem de ”caure simpàtics”a aquella gent tan noble i tan ufanaque guarden la clau de la caixa onguarden els (nostres) diners...Ja seria hora de fer un tomb, i queamb el canvi de govern que hi hahagut al país es canviés tambéaquesta mentalitat. Nosaltresa aquell poble tan guerrer no lidevem res, i en canvi ells ens de-uen (a banda d’una muntanya decalés que ja no recuperarem mai)un munt de disculpes per anys ipanys de comportament xenòfobi etnicida, pel robatori sistemàtica què ens han sotmès i per les mentides amb què han sostingut tot el muntatge. I per molt forat

negoci fraudulent que en diuenEspanya, ens hem de convèncer que ells no són ningú per dir-nosqui som, què som i cap on hemd’anar, i amb qui. Catalunya, els catalans, ja som prou grans per saber què ens convé, i ningú ensha de venir a ensenyar a caminar,que és una cosa que ja fèiem solsabans que apareguessin ells i laseva suposada missió divina de convertir-nos en espanyols (depeatge, però).Aquests dies, amb l’aprovació delnou Estatut s’està fent patent commai que ens odien tant, amb unaràbia tan irracional, tan de pinyó

s’ha tornat exactament la pedra detoc, la indicació precisa del queens convé fer: allò que els empre-nya és just el mateix que ens vabé a nosaltres; si alguna cosa elsmolesta, vol dir que ens afavoreix;si lladren, vol dir que cavalquem(i viceversa: si aplaudeixen, ma-lament rai...). No falla: estem tancontraposats, se’ns posen tan de cul, que han arribat a un punt que

no conce-ben la seva existència sense la n o s t r a n e g a c i ó , la nostra d e s a p a -rició com a poble. No saben ocupar un lloc al nos-tre costat, al costat de ningú: només saben estar a sobre, viurea l’esquena del veí. Per a ells nosom companys de viatge: som ga-liots. I funcionen com l’arbre d’eu-caliptus, que amb l’acidesa de lesseves fulles mortes mata tota lavida al seu voltant, tota la vegeta-ció que li pogués fer ombra. Tenentan clar (més que molts catalans)que som un altre país, que nopermeten que cap plançó nascut aCatalunya creixi, no fos cas que liarribés a fer la competència: ni Es-tatut, ni confederació, ni federació,ni asimetries, ni res de res. Nomésla seva única, indivisible Espanyacastellana. Fixem-nos que hansigut precisament ells els que hanvist l’Estatut Català com el germend’un futur Estat Català. Perquè sa-ben perfectament que ja l’havíem

ells ens el van arrabassar; i sabencom els ha costat i com els costa,d’amagar tot un país sota l’estora,per molt hàbil i experimentat que sesigui en el maneig de l’escombra.“Escolta, Espanya”, va dir el poetaMaragall. “Escolta, Espanya”, hadit el seu nét. “Aquest Estatut noés cap declaració d’independèn-cia”, els acaba de dir l’indepen-dentista president del Parlamentde Catalunya. Però els gossos

-nal aconseguiran que Catalunya-tots a l’una!- s’afarti de tant delladruc i -tant per tant, sabatesgrosses- decideixi, efectivament,partir peres amb un company tancarcamal i tan insuportable i anar-se’n a viure sola.

Fermí Sidera Riera

15

La màgia de l’esport

Poques co-ses són tanemoc ionan t scom un partitde qualsevolesport, en quètots dos equips van igualats ique el resultates decideix enels últims mo-ments. Sobretotaixò passa enels partits debàsquet. Les

alternances en el resultat, sobre-tot en els últims minuts, solen ser constants. La gent s’emocionai passa, en pocs moments, del’eufòria de la victòria, al desen-gany de la derrota. Aquesta és lamàgia de l’esport.Si parlem dels equips professio-nals de les primeres divisions, entotes les modalitats esportives, aprincipis de la temporada es pre-paren al màxim per aconseguir el campionat. Es gasten molts

-dors i els millors entrenadors, totper aconseguir el mateix objectiu,ser el primer. Però tots no podenser campions, això no és possible,només un equip pot ser el primer.Aquesta és la màgia de l’esport.Si el nostre equip guanya, tot s’hival, si perd, tot és un desastre.

-cionats. S’ha de guanyar, al preuque sigui. Si és de rebot, és igual,tot s’hi val. Si els arbitres ens aju-den i s’equivoquen a favor nostre,millor, tot s’hi val. La competènciaper guanyar i ser els millors és

l’essència de l’esport. . Aquestaés la màgia de l’esport.No tots veuen igual l’esport. Avuidia l’esport professional d’alt nivell

-nats. Per als propietaris i els acci-onistes dels equips és un negoci.Per als jugadors i els treballadorsdels clubs és la seva professió,és el mitjà per guanyar-se la vida.L’esport mou molta gent i moltsmilions d’euros al seu voltant. So-cis, seguidors, mitjans de comu-nicació, propaganda, traspassos,comissions, empreses esportives,comercials, etc. Aquesta és la màgia de l’esport.L’esport no professional, el de

d’empreses o de col·legis és moltsemblant. Per centrar-me en elsequips dels col·legis, en què els

uns com acompanyants i els altrescom a jugadors, passa el mateix,tots volen guanyar. Si guanyen, tot

un bon equip, els entrenadors (quesón altres pares) ho fan molt bé.Si és perd, ens carreguem a tot-hom. Tenim nens que no hi van, un equip mal preparat, aquestsentrenadors no en tenen ni idea.De totes maneres, independent-ment del resultat, l’esport escolar,

Potser són els temps que passenmés moments junts. Aquesta és la màgia de l’esport.L’esport uneix la gent, en un ma-teix equip podem trobar jugadorso jugadores de totes les races icondicions. Fan molta pinya. Totshem fet grans amistats per mitjà

de l’esport. Amistats de veritat,sense interessos i normalmentens acompanyaran durant la nos-tra vida. Sempre s’ha dit que quanuns jugadors tenen un bon rotllo,una bona amistat, tenen més pro-babilitats de fer un bon equip. Fer un bon equip, jugadors, prepara-

és una combinació guanyadora.Aquesta és la màgia de l’esport.Com hem pogut veure l’esport ésel conjunt de moltes coses. Toteselles formen part d’aquesta màgiaque arrossega tanta gent, tantsdiners, tantes passions, tantesalegries i tantes penes. Però jocrec que la grandesa de l’esportés la incertesa dels resultats. Enun partit pot passar de tot. Abansde començar qualsevol equip potguanyar, independentment de siés més poderós o menys. Aquestaincertesa continua durant el par-

Aquesta ésla màgia de l’esport.

Rafel Sala

16

Salt estrena nou disseny als contenidors d’envasos

estrenat un nou disseny. Aquest canvi d’imatge impulsat per l’Ajuntament i el Consell Comarcal ha eliminat el rètol d’envasos dels contenidors i

permet la comprensió als parlants de qualsevol llengua.

El handbol torna a Salt després de 20 anys

L’Ajuntament de Salt prepara una prova pilot per eliminar plantes “invasores” de les ribes del Ter.L’Ajuntament de Salt i el Consorci Alba Ter demanaran autorització a l’Agència Catalana de l’Aigua per posaren marxa una prova pilot en l’eliminació de plantes al.loctones (invasores) de les ribes del riu Ter. Les proves

més força que abans.

-

la seva dispersió.-

d’altres espècies.

Les plantes “invasores” de les ribes del Ter

El SES de SALT va iniciar ahir les classes amb una conferència de Salvador Sunyer centrada en laconvivència i el respecte als Drets Humans. L’exalcalde de SALT va parlar de com convé estimar elpoble on es viu i de mantenir-lo net i va dir que qualsevol dret va acompanyat també d’un deure.El SES de SALT, que compta amb un 80% d’alumnat nouvingut, comença el seu segon curs de vida i através d’aquesta xerrada inaugural obre un projecte centrat en el tema de la convivencia, que treballaràdurant tot el curs.

Salvador Sunyer comença el curs al SES de Salt

17

Novetats musicals

“Que no s’apague la llum” en CD i DVD.

de maig, “Que no s’apague la llum” podrà ser reviscut per tot el públicque vulgui reviure el concert i serà també document per a la posteri-tat. Actualment, Borja Penalba compagina la feina en directe al càrrecd’acordions, guitarra, llaüt i veus amb les tasques de producció i mesclesals estudis Temps Record de Terrassa. El CD, que possiblement comptiamb entre 12 i 14 cançons de les enregistrades a Xàtiva, apareixerà ales botigues a principis del mes d´octubre.“Que no s’apague la llum”, coedició de Andréas Claus SL i Propagandapel fet!, comptarà també amb un DVD on s’inclourà el concert i contin-guts extres, entre els quals destaquen les entrevistes als dos cantants.Feliu Ventura i Lluís Llach comenten el perquè de l’espectacle, la sevarelació i altres qüestions referents a la música i societat catalana. (Pro-paganda pel fet!)

Oriol Pallàs

DiscMedi als Grammy Llatins 2005`Cuba le canta a Serrat’, el disc onalgunes de les més importants es-trelles de la música cubana retenhomenatge a Joan Manuel Serrat,és un dels aspirants a endur-seun Grammy llatí a la categoria deMillor Àlbum Tropical Contempo-rani. La notícia coincideix amb lapropera aparició d’una nova versiódel doble àlbum que incorpora latecnologia DualDisc, un sistemadesenvolupat per Sony que per-met que un CD contingui pistesd’àudio per una de les seves ca-res i documents DVD per l’altra.

D’aquesta forma, i gaudint de laqualitat estèreo 5.1 que utilitzael DualDisc, els compradors deldisc podran endur-se a casa les21 cançons del doble disc i el do-cumental Cuba le canta a Serrat,gravat durant l’enregistrament del’àlbum a l’Havana. La pel·lículainclou entrevistes amb els artistesparticipants (Ibrahim Ferrer, OmaraPortuondo, Pablo Milanés...), imat-ges d’arxiu de les primeres visitesde Serrat a l’illa, etc. L’homenatgeal cantautor del Poble Sec no ésl’únic disc del catàleg de DiscMedique el proper tres de novembre a

Los Ángeles optarà a aconseguir un dels preuats Grammy Llatins.Joyce aspira a guanyar el guardóal Millor Àlbum Brasiler de MúsicaPopular amb ‘Just A Little Bit Cra-zy’. El veterà Wilson Das Neves éscandidat al Millor Àlbum de Samba/Pagode mentre que Olivia Himecompetirà per imposar-se a la ca-tegoria de Millor Cançó Brasilerai l’Orquestra de Câmara Rio En-semble farà el mateix, en aquestcas com a Millor Àlbum de MúsicaClàssica. (DISCMEDI)

Oriol Pallàs

Altres novetats

ESPECIAL SÒNAREspecial Festival “Primavera Sound”Gerard Quintana: La sintonia de Ventdelplà a Televisió de Catalunya

18

La premsa comarcal està consolidada

que la resta de la premsa escrita.S’ha acabat el boom i és hora decentrar-nos si volem encarar elfutur amb optimisme.De primer, tenim dues sensibilitatsa la premsa comarcal.És un tret diferencial, amb elsseus avantatges i els seus incon-venients. Cal donar servei, per tant, a les dues: els associats pro-fessionalitzats, o que volen seguir aquest camí (grup d’empreses), ila resta d’associats no professi-onals, però igualment importants(grup d’entitats editores de publi-cacions no lucratives) Tots tenenels mateixos drets. El darrer con-grés de l’Associació Catalana dela Premsa Comarcal va establir lesbases per al futur de l’entitat: dueslínies de treball, a tots els efectes,però respectant el dret de tothom aser membre de l’associació.Per als primers, cal un gran esforçper millorar i reforçar la professio-nalització perquè els nous tempsvan per aquí i aquesta és l’únicavia per a la supervivència.L’ACPC ha d’ajudar i sensibilitzar les publicacions que intenten gua-nyar-se la vida i tirar endavant.La millor solució passa per la col-laboració, pel treball conjunt.L’enemic és a fora i és el mateixmercat, el baix índex de lectura ila demanda d’un lector cada diamés preparat i exigent. Hem deser conscients que sols no aniremenlloc. Per als segons, el presidenti la junta de la Premsa Comarcalhauran de treballar també per mi-llorar les publicacions sense afanyde lucre, posant tot el que estiguial seu abast per facilitar i garantir el seu futur. I exigint a l’Adminis-tració que compleixi també amb elseu deure.Tinc clar que presideixo dos col-lectius diferenciats i, per tant,problemàtiques diferenciades.Seguiré les dues vies, amb acci-ons conjuntes quan sigui viable,reforçant el paper de tots, donantviabilitat a l’associació i a la fun-dació i exigint un tracte equitatiuamb la resta de mitjans per part decentrals de mitjans, agències de

publicitat i institucions, potenciantel nostre fet diferencial:la defensa de la llengua i la culturacatalana.Hem de tenir serveis compartits,combatre el monopoli de l’OJD i la dictadura de la publicitat d’alta vola-da; oferir formació contínua, espais,centralitzar un club del subscriptor/lector; crear centrals de compres ivendes, amb comercialització con-junta, sectorialitzada segons lesnecessitats dels col·lectius, ambbanc de continguts, amb una gran

Per assolir aquests objectius, lanova junta de la Premsa Comarcaltreballa per posar al servei delsassociats els mitjans adequats per millorar la seva preparació profes-sional, facilitar la seva progressiói potenciar les seves expectatives de millora i creixement actuals.Descentralització. Anem cap a la descentralització de l’entitat,

junta delegat d’una zona territorialdeterminada, dotat de poders i decapacitat de decisió.Comissions de treball. El treball

comissions de treball, responenta les funcions vitals de l’empresa periodística, de manera que cons-titueixen un fòrum de debat i llocde trobada d’editors i alts càrrecs oresponsables de les publicacions associades a la Premsa Comarcal/ACPC per a l’intercanvi d’opinions, experiències, anàlisi de problemescomuns i recerca de solucions,adopció d’estratègies i execuciód’accions col·lectives.Les comissions de treball sónòrgans on es debaten assumptesd’interès col·lectiu i on s’elaborenpropostes de solució a problemesconcrets de les publicacionsassociades. També estan encar-regades d’analitzar detalladamentproblemàtiques de relleu i/o de gran repercussió en el nostre peculiar món editorial i d’oferir solucions.Confederació de la premsa catala-na? Crec a cegues que cal asseu-re’s amb l’APPEC i l’ACPG (prem-sa gratuïta d’informació) i amb unahipotètica associació de premsadigital catalana i mirar de treballar

plegats en qüestions ineludibles,naturalment mantenint cadascunade les associacions la seva totali absoluta independència. La pre-disposició a iniciar conversesserioses és bona i ara s’incremen-taran els contactes.Tot plegat convertiria la premsa encatalà en un lobby potentíssim, que imposarà respecte, que ens fa falta.Només cal citar les paraules delbon amic Francesc de Dalmases,president de l’APPEC, a TribunaCatalana: “El problema és que elGovern no té una voluntat explícitade fer una política de mitjans decomunicació nacional, i en aquestsmoments és urgent que existeixiaquesta política, que ha d’incloureuna discriminació positiva molt po-tent, la creació de normatives quefacilitin l’actuació de mitjans en lanostra llengua, i la dinamitzacióde normatives que impedeixinque grups externs estiguin actuantaquí amb tanta o més facilitat queels que són del país”.Això que diu en Dalmases, i quesembla tant clar com l’aigua, hovinc defensant de fa anys des delmeu lloc de responsabilitat a ElPunt i també des de dins la PremsaComarcal en els darrers dos anys. Estem en el camí, però som lluny.D’altra banda, volem establir lligams amb associacions sem-blants a la nostra, com és el casde la premsa forana de les Bale-ars, els comarcals d’Euskadi i de la Franja, el País Valencià i Galí-cia. De fet, excepte amb els valen-cians, amb la resta s’han obert javies de diàleg,

la Catalunya Nord.L’any vinent celebrarem el 25èaniversari de la fundació, a Ca-nyamars, de l’Asso-ciació Catalana dela Premsa Comarcal(ACPC). Abans, hau-rem presentat el Lli-bre Blanc. Amb unamica de sort, i amb lafeina ben feta, enca-ra em veig amb cor d’albirar el futur amboptimisme.

Estanis Alcover i Martí. President de l’ACPC.

19

La calor

Ara que ja hem deixat les calorsd’aquest estiu al bagul dels records,preparem-nos per gaudir de la fres-cor. Ja dóna gust circular pels car-rrrers i no diguem per la muntanya.Entre la sequera, que alguna cosahi tenim a veure els humans, i la ca-lor que indirectament també fomen-tem, hem anat passant uns dies onel motiu principal de les conversesera parlar de calor i sequera.Avui, però, voldria parlar de la ca-lor prefabricada. La propaganda

-dre aparells d’aire condicionat. No

instal·lació a pagues mensuals o no

com el comerç vetlla pels mortals ialguns de nosaltres desagraïts pas-sem de llarg, conformant-nos ambun ventilador i abaixant les persia-nes perquè no entri tanta llum.La calor ha estat xafogosa, peròencara més quan passaves davantun local que per disposar d’airecondicionat, per refredar el seu lo-cal, t’envia un suplement de calor alcarrer que va a petar directament al

teu cos quan hi passes per davanto per sota, per això dic que la calor també depèn de nosaltres. No és que tingui res a dir a qui vol viuremés còmodament, sempre que com a ciutadà, directament, no en surti perjudicat d’algun bacteri de legionel·la A veure, cada vegada que es parla de convivència esdiu que la llibertat d’un acaba quan perjudica a altri; doncs bé, els ai-

ara, a tothom que té necessitat de moure’s pel carrer, perquè la calor que desprenen aquests aparells va a engruixir la temperatura quesuportem al pic de l’estiu i suposo que a l’hivern deu ser al revés. Com acceptaríem que al passar pel carrer veiéssim un veí que després d’escombrar la casa, llencés les escom-braries pel balcó? És clar,la calor no es veu. Tenim Ministeris i Conse-lleries per a tots els temesque us pugueu imaginar; no sé si aquest afer de l’aire condicionat corres-

pon a Indústria, a Medi Ambient, a Salut o al manxaire, però el que cal és que es prengui alguna mesura reguladora si no volem empitjorar aquesta qualitat de vida que penso que podria ser millor. Només hem de veure que cada cop la legionel-la està afectant més la població de les ciutats on l’aire condicionat està més estès.Que aquest aire és necessari per a certes activitats? Segurament que sí, però caldria trobar-hi la manera d’evitar més tropells o anomalies a la salut. Potser que es busqui algun remei que controli aquest fo-cus contaminant que permeti poder passejar tranquil·lament pel carrer.

Camina Mira i Observa

Un dia assolellat, passejant per Girona passem a prop d’un grupde gent amb botes, caçadores ipantalons de cuir, cadenes, arra-cades i cabells de punxa; ens elsmirem i quan els hi hem passat per davant la meva germana em pre-gunta: què llepava aquell noi? I jo,una mica dubtosa de si dir-li la ve-

gran, li contesto: s’estan fent un ci-garret com ho feien abans. Doncsbé, després de pensar en el tema idesprés de parlar-ne amb les ami-gues, vaig veure que el costum de “fer-se un peta” tothom el té assu-mit i que a partir d’una certa edat

ja pot a r r i b a r a ser un costum.Els joves d ’ a v u i en dia t e n e nun ac-cés molt

fàcil a aquest producte i entrobar un mercat força amarihuana, que és unbinació de fulles, brots,

La “sense llavor”, el haixde haixix són les variaciopotents de la marihuande haixix o haixix líquid substància fabricada il·ledes de la dècada dels 60madament, però ja feia temera coneguda. A les farmàcies estrobava un producte com “Tinturao extracte de cànem Indià”, ques’utilitzava en medicina.També hi ha el Hichis, que és un preparat de la resina de la planta del cannabis. Es presenta com

-tilles o teules de color marró fosc.També es denomina “hachic”, que és una paraula d’origen àrab, la tra-ducció de la qual al català és herba.En totes les seves modalitats la marihuana afecta a la ment. És

massives on participen joves de totes les edats, ideologies i pensa-ments amb ganes de disfrutar. Podríem dir que el terme anar de festa avui el considerem com a consum d’alcohol, tabac i porros. Podríem dir que sense aquests components o altres (dependent dels joves),les festes nocturnes no permetin passar una farra de les bones. I per acabar, recordar a tots que l’alcohol, les drogues i el cotxe... no són una bona combinació. Seny!

Anna Clarà Roura

Marihuana

20

S’ha de reconèixer l’encert del’ajuntament d’obrir els patis deles escoles els caps de setmana, perquè la mainada no volti tant pelcarrer. No estem sobrats d’equipa-ments i l’espai de places i carrersno dóna per a gaires jocs. Ja no éscom 50 anys enrera, que la quit-xalla era la mestressa del carrer al sortir de l’escola i dies de festa.Fins ara els patis de les escoleseren espais malaguanyats, ja que

de patí, que són molt necessaris,però poc utilitzats.De fa un temps, però, anys, queel pati de l’escola del Pla, els caps de setmana, era assaltat per nois,

entrar-hi a jugar a pilota. Segu-rament eren alumnes del mateixcol·legi, però amb tot, donava lasensació d’abandó i disbauxa, i més quan els comentaris d’algunpassant eren tan desafortunats omés que l’actitud dels assaltants del pati. Que si ho fan malbé tot,

que s’han fet els amos del carrer,que si els seus pares… I no es re-corden que quan érem d’aquestaedat, el carrer era casa nostra. Síque a l’augmentar el nivell econò-

els buscàvem alguna ocupació per augmentar la seva capacitat cultu-ral o esportiva i el temps al carrer s’escurçava. Ara, amb la televisió,els videojocs, les consoles i l’inter-net, s’ha acabat el carrer.Hem de tenir present que aquestsnouvinguts no estan en la situació

-nen el costum de fer vida al carrer i segurament que molts d’ells, acasa seva tampoc tenen l’ambientni l’espai necessari per viure enfamília.Després de tot, alguna cosa

-portament: la relació veïnal. Vulldir, la relació personal entre ellsal carrer; nosaltres ens tanquema casa o com a màxim tenim unarelació, per dir-ho entenedor, de

capelleta. Cada dia més tancatsa casa i la relació de carrer s’haacabat. Ja ho sé que hi ha moltesentitats i algunes de molt lloablesque fan actes al carrer, que inten-ten aglutinar gent en bé del poble,però costa. Fins i tot , a la gentgran de la qual formo part, li costainvolucrar-se en la vida del poble imés acceptar la nova situació.Ens estem acostant massa a po-blacions importants i cada vegadala relació és més impersonal, siquasi bé no ens saludem amb elveí de l’escala. I aquesta novaimmigració, amb la seva culturai de procedències diverses, en-cara accentua més la diferència.I no sembla que la situació tinguiaturador i, per tant, hem d’apren-dre a conviure-hi; llàstima que lautilitat d’aquests patis, els capsde setmana, no sigui un focus deconvivència i de relacions entreels mateixos alumnes que van al’escola.

Ramon Torramadé

21

Educació i mitjans de comunicació

La societat on vivim està fortament-

municació. Cada vegada més lainformació ens arriba a través dela televisió, la xarxa telemàtica, laràdio o la premsa. S’està deixant allò d’assabentar-se del que passaper les tertúlies de cafè o per lesxerrades a la plaça o al mercat. Enla societat mediatitzada on vivim ésgairebé impensable trobar algunapersona sense televisió o sense ac-cés a internet. Sempre queda algunreducte de persones “desenganxa-des”, però és una minoria que, engeneral, són titllats d’estranys.Per això és molt important que cone-guem de quina manera ens arriba lainformació i sapiguem ser crítics ambel que ens trobem a les mans, als ullsi a les orelles. Els adults sabem que tot depèn del color del vidre amb quèes miri qualsevol aspecte. A vegades ens agrada llegir la premsa que estàa les antípodes dels nostres ideals,precisament per poder analitzar lesopinions que tenen sobre un tema,

mateixa publicació amb la qual com-breguem en la ideologia. El que ésvàlid per la premsa ho és també per la ràdio, la televisió o les planes in-formatives de la xarxa: normalment,qui escolta la SER no acostuma aestar d’acord amb els missatges dela COPE, i qui mira les notícies deTelevisió de Catalunya no freqüentaels noticiaris de Tele5.Els adults veiem les grans dife-rències que hi ha en una mateixainformació segons quina font ensla tramet, i per això hem après arelativitzar les notícies en funciód’on les hem sentit, llegit o vist. És allò que fa temps també es portavaquan les informacions circulavende viva veu: segons qui et deia unacosa podies creure-te’n la meitat, lameitat de la meitat o podies pujar-hide peus que allò era ben cert.Els nostres infants i joves hanviscut des de sempre en un mónmediatitzat: els missatges audio-visuals són amb ells des de moltabans que en tinguin consciència:quin adolescent de 14 o 15 anys no acostumava a passar forçahores davant la tele quan encarano tenia ús de raó; perquè –ac-

ceptem-ho gairebé tots- amb elsdibuixos animats els infants estantranquils i els pares i mares podenfeinejar. La televisió ha estat lamainadera més important i méspresent a una gran quantitat decases en els darrers anys. I quicita la televisió podria parlar de laxarxa: avui en dia molts joves escomuniquen més en els xats queno directament. Es veuen duranttot el dia a l’escola, fent activitats iquan arriben a casa es connecteni estan hores i hores escrivint-secom si fes dies que no haguessintingut notícies els uns dels altres.Neveguen per la xarxa i cerqueninformació d’indrets molt diversos.De manera que aquests mitjanssón molt coneguts per tots ells.Però: són conscients de les pe-culiaritats de la informació quereben? Saben que no tot el que esdiu és estríctament cert? Entenenels globus sonda que de vegadesemeten els mitjans de comunica-ció? I el que és més important:tenim consciència els adults queels infants i joves tenen a les mansunes eines poderoses?Com a resposta a aquests interro-gants crec que seria bo que des dels diferents àmbits educatius, però especialment des de les fa-mílies, s’eduqués els infants i joves a ser crítics amb els missatgesque els arriben des dels mitjans de comunicació. Els noticiaris, els reportatges, els articles d’opinió o la publicitat –entre d’altres- oferei-xen visions parcials, esbiaixades odirectament errònies de la realitat.I tots n’hem de ser conscients i ajudar que les generacions futuresn’estiguin al corrent. En cas contrarifacilitarem el camí a aquells poders als quals convé una societat feble, domesticada i sense esperit crític.Hem de reconeixer la feina que fanles famílies que miren la televisió

no deixen la tele de mainadera ique comenten els programes queveuen plegats. També aquellesque contrasten la informació dediferents fonts amb els nois i noiesi els mostren les diferències entreles diverses versions.En ambits d’educació més formal,

força escoles tenen engegats pro-jectes d’innovació en l’apartat de l’audiovisual i treballen els llenguat-ges que utilitzen els diferents mit-jans. Des de l’anàlisi de les imatgesque acompanyen els anuncis d’automòbils per veure quines ca-racterístiques en destaquen –que no són ni la conducció respectuosa

-plar diferents informatius per veure l’ordre i la durada de les notícies en un o altre canal. Aquestes acti-vitats, integrades plenament en el currículum escolar, contribueixen a formar uns ciutadans i ciutadanes respectuosos i crítics amb el mónque ens envolta.Algunes vegades aquestes tas-ques no són compreses per unapart dels pares i mares que noacaben de veure els contingutsacadèmics que s’hi treballen, obli-dant que quan parlem d’educacióintegrem aquesta voluntat deformar persones preparades per analitzar, comprendre i actuar enel món; i que això inclou més apar-tats que només els tradicionalscontinguts de les diferents àrees.I és que, un cop més, l’educacióformal assumeix –força vegadesen solitari- alguns temes ques’haurien de treballar essencial-ment des de les famílies, ja queés en aquest marc on els infants ijoves estan més temps i on millor es pot aplicar el principi d’educacióper imitació dels adults de referèn-cia més propers.Ara bé, potser caldria plantejar un

ja som la majoria d’adults prou crí-tics amb les informacions que re-bem del món que ens envolta? Noens creurem massa sovint tot allòque ens diuen els mitjans de co-municació? No continuarem dientallò de “ho han dit a la tele” com aprova i garantia de la veracitat dela informació que utilitzem en lesnostres converses? Informar-nos és bo, però convé contrastar les fonts d’informació, perquè en cas contrari podem re-lativitzar-ho tot i crear una societatcontrolada per les empreses encar-regades de crear estats d’opinió.

Pere Salvatella i Armengol

22

La setmana tràgica

Amb aquest nom es coneix unavaga general que es declarà aBarcelona i altres ciutats del país del26 de juliol a l’1 d’agost de 1909. Lacausa fou el malestar popular per laguerra del Marroc i la mobilització dereservistes, la majoria casats i amb

desastre de la guerra de Cuba. Ara

la presència al Marroc amb 40.000 homes, i la patronal exercia undomini ferotge sobre el moviment obrer. La notícia de l’embarcament féu que les organitzacions sindicals, els lerrouxistes i Solidaritat Catalana endeguessin una dura campanya en contra d’unes lleves que condemna-ven moltes famílies a la misèria. L’enfrontament amb els tramviai-res, que no volien seguir la vaga,provocà uns primers incidentsamb la policia. El capità general

L. de Santiago declarà l’estat de guerra, fet que féu dimitir el gover-nador civil, A. Ossorio y Gallardo,que preferia negociar. El comitède vaga aviat quedà desbordatper uns fets que esdevenien unarevolta revolucionària i anticlerical.S’aixecaren barricades i la insur-recció, sense una direcció políticaclara ni suports a la resta de l’Es-tat, s’orientà cap a la destrucció

esglésies, escoles). Una vuitan-

Govern va presentar el movimentcom una revolta separatista i elreprimí amb l’arribada de novestropes i l’ús de l’artilleria.Hi hagué nou militars i un centenar de civils morts, un gran nombre deferits i una dura repressió posteri-or, amb la clausura de les escoleslaiques i els centres obrers, uns

150 establiments, la suspensió dela premsa obrera, 2.500 empreso-nats, 175 desterrats, 59 cadenes perpètues i 5 execucions, entreles quals la del pedagog FrancescFerrer i Guàrdia, acusat de ser l’instigador de la revolta i verita-ble cap de turc. Això causà unacampanya internacional de soli-daritat que acabà amb la dimissióde Maura. L’actitud de la burgesiacatalana i del seu partit, la LligaRegionalista, que recolzà la re-pressió, precipità el trencament deSolidaritat Catalana, aquell movi-ment polític de caràcter unitari quedefensava el catalanisme de lesofensives legislatives espanyoles.D’altra banda, quedà palesa laincapacitat de les organitzacionsobreres i d’esquerres per dirigir unmoviment revolucionari.

J.C.L.

Amb motiu de l’atenció que dis-posa cada any el Casal de Salt,pels seus socis i simpatitzants, espresenta al nostre teatre el grup“El Traster “ de Fontcoberta . Larepresentació es titula “El maritde la Marina és mariner”, de NicasiCamps i Pinars. El repartiment està format per :El paper de la Marina el fa la FinaTeixidor .La Carme el fa la Maria Grau.La senyora Josefa el fa la Ines Ramos.La nina el fa l’Olga JordàLa senyora Lola el fa la Montse GrauLa Prudència el fa la Marta CastellàEn Tomàs el fa en Jaume Faianes

En Jeroni el fa l’Ernest BernatEn Jordi el fa en Roura RouraEn Fidel el fa en Ramon TarrésL’Humbert en Lluís Freixa.La direcció de Teresa Colprim. De-corats del Traster Teatre.

L’obra està basada en una falsaaparença de dues famílies, lesquals aparenten un nivell de vidamolt distant de la seva realitat. El ca-sament vol ser la solució dels seusproblemes econòmics i socials. Apareix la part més còmica de larepresentació, el confondre la pro-fessió de mariner amb la condicióde gai del consogre. Tot un enre-nou ple de picaresca i que ens fa

passar una estona molt divertida.Vist l’èxit de la representació, em reitero amb la meva ultima cròni-ca, on feia notar la falta de comè-dies per a tots els públics i no tants monòlegs. Encara que siguin entre

-bem que estarien molt contents de

-ar en un marc tan bonic com és elnostre teatre i omplir d’alegria elcor de la nostra gent.Gràcies a tots els components del

-ca actuació.

Josep Pla.

El marit de la Marina és mariner

23

Com cada any, el dia 11 de se-tembre vam celebrar el tradicionalcampionat social de la Diada, ambtripletes fetes per sorteig amb capsde sèrie i un dinar a les mateixespistes, a base d`amanides i arròsa la cassola fet pels nostres amics Llobet, Jaume i Toni; per cert, l’ar-rrròs va quedar “collonut”. El dia vacomençar amb 1 minut de silencien memòria del desaparegut PituGeli, soci número 1 del Club (queen pau descansis, amic Pitu). Totseguit vàrem escoltar Els Segadorsi va començar la competició. Es vajugar amb el sistema de grups, untotal de 4, de 5 equips cadascun. Els

els guanyadors van ser Oscar Lara,

Pere Fornells i Mireia Freixas; en 2n lloc, Lluís Roca, Angelina Busquets iManel Granda; en 3r lloc van quedar Yolanda Jorquera, Xevi Soler i Car-rrmen Muñoz i el 4t per Magda Vila, Antoni Sorribas i Pilar Vila. Tots ells van rebre unes espatlles serranes de mans dels membres de la junta.El 25 de setembre vam fer festagrossa al Casal de Jubilats. Almatí, a partir de 2 /4 de 9, es vajugar el Campionat provincial per a jubilats, que ja és tradicional fer-lo aquest dia. Hi varen participar 7equips de Salt, 2 de Figueres i 1d’Avinyonet, amb la presència deles dues presidentes, Sra. Encar-na Campos, de l’Avinyonet, i Pilar Albert, del Figueres, que també

ens van acompanyar al dinar dePlatja d’Aro juntament amb elsjugadors. Les partides anaven acop de xiulet o a 13 punts, segonsel temps que passava, ja que a launa del migdia s’havia d’acabar per tenir temps d’anar a dinar. Elsresultats van ser els següents: 1r,l’equip de Josep Jorquera, IsabelRodríguez i Josep Ros; 2n lloc,Narcís Ros, Maria González iManel Granda; 3r, Antoni Sorribas,Pilar Vila i Josep Ros Fornells; 4tlloc per Enrique Vicedo, MontseCabréllez i Gregorio Antón. El re-gidor d`urbanisme de l`Ajuntamenti el president del Casal van lliurar

-feus cedits per Antoni Gassol.Per als qui no veniu gaire pel club, usvoldria dir que ja hem començat les lligues dels dissabtes a la tarda i del diumenge al matí. Us hi esperem.També ha començat la lliga provin-cial federada, amb els següentsresultats:Avinyonet 9 - Salt 0,Salt 7 - Cassa 2, Can Gibert 6 - Salt 3.De moment els resultats no sónmassa bons, però esperem millo-rar-los ben aviat.

Josep Boó.

Organitza un curs de primers aiuxilis i socorrista aquàticLloc: Piscina municipal de Salt (UFEC)Data inici: 5 de nnovembreHorari:Dissabte: 9,00 a 13,00 del matí

15,00 a 19,00 de la tardaDiumenge: 9,00 a 13,00 del matí

Preu: 425 €

Normes d’inscripció: com a màxim el curs constarà de 30 places. La delegació es reserva el dretd’anul·lar-lo si 12 dies abans del seu inici no s’han cobert 20 places, com a mínim.Inscripcions: Tel. 972 58 17 27 - mòbil: 650 43 92 54

Condicions:Edat mínima: 18 anys

Fotocòpia del DNI

Full d’inscripció

federació catalana sosfederació catalana sosllfef dd ió cccceefefe óó aataaaaraarar iifeffefefeddddeeerarraraaacciióóóó ccaaaatattataaallaaaa ssssooaannnnaaaa ssoooossSocorrista aquàtic

24

EMERGÈNCIESBombers 085Mossos d’Esquadra 088Polici a Local 092Emergències sanitàries 061

SERVEIS MUNICIPALSAjuntament 972249191Biblioteca Jaume Ministral 972240322Biblioteca Massagran 972405062Cementiri Municipal 972240506Centre Obert Infantil 972402373Centre Social Mas Mota 972235105Coma Cros 972231681Deixalleria 972238811Escola Bressol 972238388Escola de Belles Arts 972244235Estació Jove 972405007Mercat Municipal 972231911Museu de l’Aigua 972402148

Pavelló d’Esports Municipal 972240012Piscina Municipal 972236021Policia Municipal 972249192Ràdio Salt 972249151

972249152Teatre de Salt 972402004

CENTRES D’ENSENYAMENTCEIP El Pla 972406106CEIP La Farga 972235637CEIP Mas Masó 972243967CEIP Silvestre Santaló 972238619CEIP Veïnat Gertrudis Moret 972400092CIFO 972405570Escola d’Adults 972241410E. d’Educació Especial La Maçana 972235930IES Salvador Espriu 972240246IES Vallvera 972231919Institut SES 3 972 234975UOC (U. Oberta de Catalunya) 972405067Ntra.Sra. Del Roser (Dominiques) 972233681Pompeu Fabra 972234972Vilagran 972241757

ALTRES TELÈFONS D’UTILITATAigües de Girona, Salt i Sarrià 972201737Bombers 085Casa de Cultura “Les Bernardes” 972234695Casal de Jubilats de Salt 972230498Centre d’Atenció Primària 972243737Correus 972237081Hospital Psiquiàtric 972182500Hospital Santa Caterina 972182605Hotel d’Entitats 972242088

972241128Institut geriàtric Torras 972400563Jutjat de Pau 972234012Llar de Jubilats “Les Bernardes” 972232663

972239061Mossos d’Esquadra 972245446Notaria de Salt 972230100Parròquia de Sant Cugat 972234686Parròquia de Sant Jaume 972236190Piscina coberta 972236021Residència assistida “Les Vetes” 972401014Residència Geriàtrica “Nostra Llar” 972239199Tanatori del Gironès 972249050

ESCOLES DE MÚSICA I DANÇANou Espiral 972242999[Interval] 972440483

TRANSPORTAsoc. Empresarial del Taxi 972221020Taxi Girona 972203377Taxi Cèsar 608433010Gironabus 972233243Autocars Roca 972233572Autocars Toni 650382778Emilio Espigarés Ortega 659434833

ADVOCATSBufet J. Garrigolas 972242387Joan Nono Rius 972241544Miquel Ricard Palau 972 405646

CONSULTORIS PRIVATSDENTISTESJaume Rodríguez i Sanahuja 972241007Dalmau Amorós 972242990Serveis Dentals Salt S.L. 972232420

GINECÒLEGSSantiago Bosch Arbusé 972239231

MEDICINA INTERNATuró Roca 972239063

MEDICINA GENERALBagaria Canals 972241007Riera Serra 972244192

LLAR D’INFANTSPetit Jardí 972237927El Barrufet 972231299Petit Príncep 972236559Escola Bressol 972238388

AMBULÀNCIESAmbulàncies Catalunya 972235878

PSICÒLEGSCentre Psicològic 972401619Psicologia i pedagogia salt 972243033Iglesias Martí, F. 972400160

FARMÀCIES de GuàrdiaFarmàcia: DAVESA, Major de Salt, 20. 972230568Dies: 7, 15, 23 de setembre.

Farmàcia: ESCATLLAR, Guilleries, 23. 972230103Dies: 3, 4, 12, 20, 28 de setembre.

Farmàcia: GELI, Major de Salt, 157. 972233518Dies: 8, 16, 24, 25 de setembre.

Farmàcia: NIETO, Àngel Guimerà, 75. 972233645Dies: 1, 9, 17, 18, 26 de setembre.

Farmàcia: ORDIS, Pg. Països catalans, 71. 972237704Dies: 2, 10, 11, 19, 27 de setembre.

Farmàcia: MUÑOZ, Pg. Països catalans, 145. 972243412Dies: 5, 13, 21, 29 de setembre.

Farmàcia: ROCAS, Major de Salt, 269. 972231249Dies: 6, 14, 22, 30 de setembre.

-te amb el Consell de Redacció al tel. 972 23 04 98 o mitjançant el correu electrònic farga@viladesalt.org

25

ElaboracióPosar tots els ingredients, a excepció del sucre cremat, en una garrafa grossa i deixar-ho macerar durant

casolà i excel·lent que ve bé a totes hores i millor després d’un bon àpat.

Recepta de la Sra. CARMEN VILÀ i MONER

Comissió Gastronòmica del Consell de la Gent Gran de Salt

Ingredients:

4 l d’anís2 branques de canyella1 pela de llimona3 claus d’espècies1 nou moscada2 nous verdes tallades400 g de sucre cremat3 grans de cafèun ram de les herbes següents:romaní, maria lluïsa, pinya verda, tarongina opela de taronja, menta de sopa, menta amar-gant, til·la, camamilla, lligabosc, eucaliptus,

marduix, anís estrellat, espígol, te, alfàbrega,roses vermelles que facin olor o malves.

Si no es troben totes les herbes, posar-hi lesque fan més olor.

26

DefuncionsRosa Maria Prat Alsina 14-9-05Ramon Montserrat Baiges 16-9-05Lucia Valentí Moré 17-9-05Luisa Garcia Belmomte 18-9-05José Ventura Ayach 19-9-05Luis Bordas Vila 22-9-05Domingo Ródenas De Gea 22-9-05Dolores Rodriguez Herrera 22-9-05Montserrat Oller Font 24-9-05Santiago Castelo Jurado 26-9-05Josefa Comas Peseta 27-9-05Maria Mias Puigblanque 4-10-05Francisco Garcia López 8-10-05Joel Visen Quintana 9-10-05

CasamentsSérgio Fernández i Garcia amb Lídia Barroso i Gahete 29-8-05Fco. Manuel Calvo i López amb Laura SANTAMARIA I PUGA 25-8-05Manuel León i Jiménez amb Vanesa González i Ortega 12-8-05Valentín Romero Soriano amb Susana Morello i Foj 2-7-05Alexandre Barceló Llauger amb Elena Fullaposa i Tomàs 9-9-05Vorge Bueno i Tores ambMartina Ondoño i Ondoño 3-9-05Navil El Mayani amb Maria Morante i Alias 19-9-05Joaquin Almodóvar Jiménez amb Anna Kobzeva 26-9-05Marc Patiño i Gispert amb Maria-Isabel Romero i Rubio 24-9-05David Siles i Guillem amb Mònica Avilés Gómez 6-8-05Javier Garcia i Malagón amb Lirian Rodríguez i Fiallo 1-10-05

NaixementsAlejandro Cabello i Pauim 18-8-05Asmae Jilali 24-8-05David Barbado i Bosch 25-8-05Jamila Arrais i Escote 3-9-05Ainhoa Redondo i Pérez 4-9-05Edwin-Elisa Sánchez i López 7-9-05Yi Liu 9-9-05Fode-mohamet Diamanka 9-9-05Oumayoma Zallali 11-9-05Bakarri Baragi 11-9-05Viçents Taberner i Mas 13-9-05Miquel Cufí i Rocas 14-9-05Mohamet El Manouachi 14-9-05Cesc Badosa i Arnau 15-9-05Raquel Milla i Calvo 15-9-05

Bader El Battivi 15-9-05Aya Belaidi 16-9-05Paula Escarvajal i Fernández17-9-05Salma Manouach 18-9-05Aya Karkach 19-9-05Marc Vílchez i Planchart 20-9-05Ilyas Lamzouri 21-9-05Elsa Prat i Martín 23-9-05Alexánder-Corneliu Thudt 25-9-05Assia Kachari 25-9-05Pau Serra i Rovira 26-9-05Walae El Koubchi 29-9-05Alí Jebbo 29-9-05Daniel-B. Nivicela i Castellanos 30-9-05Esperanza-B. Nivicea i Castellanos 30-9-05

El ple del passat 17 d’octubreva acordar per assentiment una

partides i adherir-se al projecteeducatiu impulsat pels Amics dela Unesco de Girona "Apadrinemescultures"

També per unanimitat de tots elspresents es va acordar subsanar alguns errors materials del Plad’Ordenació Urbana i resoldre lesal·legacions presentades per la

sector Mas Masó. Aquest darrer punt amb l’abstenció del regidor d’IPS-IC-V

També amb l’abstenció IPS-IC-Ves van aprovar els topònims delsespais oberts del municipi.

La nova ordenança del taxi aSalt que permetrà dues novesllicències de taxi adaptat va ser aprovat amb els vots de l’equip degovern i el PP i l’abstenció de laresta.

També es van aprovar lesal.legacions a presentar pel

sanejament del polígon industrialamb el poble de Bescanó.

El ple va aprovar també amb el vot d’ERC, CiU i PSC una mocióde suport al projecte d’Estatut.

27

Encreuats

El temps

Horitzontals: 1.- Carregar de nou. 2.- Vocal – Peix de riu - Vocal. 3.-

cents. 4.- Embarcació petita de rems – Article lleidatà – Al revés, ciutat del nord d’Àfrica. 5.- Al revés i plural, estrip – Fama. 6.- Conjunt d’olles – Campament. 7.- Allà – Al revés riu italià – Patriarca bíblic. 8.- Preposició – Palmell de la mà – Direcció postal. 9.- Mig dígraf – Assenyalarà – Punt cardi-nal. 10.- Orígen d’un mot.

Vertical: 1.- Tornar a eximir. 2.- Punt cardinal – Full de paper dis-posat fent girar una tija cilíndrica – Una mica de tot. 3.- Una cata muda – Teranyina – Cinc-cents u. 4.- Altar – Saludable – Obi. 5.- Ar-rissat – Mascle de l’ovella castrat. 6.- Exactitud extrema – Galleda. 7.- Lletra grega – Al revés, nom de lletra – Després del llamp. 8.- Gal-li – Al revés, molt petita – Argent. 9.- La primera – Que conté crom – Vocal. 10.- Dóna quelcom a algú en paga d’un servei.

B. Pérez G.

Temperatures i pluviometria de l’11 de setembre al 10 d’octubre

Temperatura Màxima: 29,5º el dia 15 de setembreTemperatura Mínima: 6,5º els dies 3 i 7 d’octubre

Dies de pluja: 8 dies de plujaPrecipitació màxima en un dia: 25 litres el dia 25 de setembre

Pluja acumulada: 34,9 litres

Pluviometria de l’11 de setmbre al 10 d’octubre de 2005

Evolució de les temperatures de l’11 de setmbre al 10 d’octubre de 2005

Solucions horitzontals: 1.- Cro-nometre. 2.- R. Cobalt. M. 3.- Ea. uerP. Aa. 4.- ibO. Sr. Rrr. 5.- Xeix. Oreig. 6.- egroS. Fada. 7.- Moa. On. LeM. 8.- Et. snoB. Sé. 9.- N. Coeter. N. 10.- Trontollat.

Solucions verticals: 1.- Creixe-ment. 2.- R. Abegot. R. 3.- Oc. Oirà. Co. 4.- Nou. Xo. Son. 5.- Obès. Sonet. 6.- Marró. Noto. 7.- elP. Rf. Bel. 8.- TT. Real. Rl. 9.- R. Àrides. A. 10.- Amargament.