1. Observa les corbes de supervivència de la població humana en

diferents èpoques que tens a continuació i respon les preguntes:

a) Ha variat l’edat màxima? b) Hi ha hagut canvis en la vida mitjana dels individus? c) S’ha modificat la probabilitat de viure fins a edats avançades?

2. Quina de les corbes següents pertany a l’ésser humà i quina al peix anomenat sorell? Justifica la resposta.

ACTIVITATS ESTRUCTURA ECOSISTEMES

3. En una població animal formada per 25.200 individus, en un any en moren 18.425 i en neixen 21.350. Quines són les taxes anuals de mortalitat, natalitat i creixement?

4. En un cultiu bacterià de mil individus, sabent que es divideixen cada 30 minuts, calcula quants n’hi haurà al cap de dues hores i mitja. Representa la corba de creixement i la gràfica logarítmica del nombre individus/temps. Quin avantatge presenta la representació logarítmica?

5. Quants individus hi haurà d’aquí a deu anys, si la població actual és de 1000, la taxa de creixement és del 3% i no hi ha limitació d’espai ni d’aliment?

6. Entre els organismes que trobem als aquaris domèstics hi ha plantes i diversos animals. Abunden les Lymnaea ovata, petits cargols herbívors que sovint proliferen de manera que poden posar en perill les plantes de l’aquari. Com a solució poden introduir-se exemplars d’una espècie del peix carnívor Botia macracanthus, que s’alimenta del mol·lusc Lymnaea.

a. La taula correspon als canvis observats en la població del cargol Lymnaea en un aquari durant 3 setmanes.

Representa les dades en un gràfic. Raona els canvis que es produeixen en els primers 6 dies i assenyala clarament en el gràfic quin dia probablement es va introduir una parella de peixos Botia a l’aquari.

b. En un altre aquari, també amb abundants cargols, però amb una aigua amb un pH més àcid i una temperatura més baixa que al primer aquari, es van introduir dos peixos Botia per regular la població de cargols, però al cap de poques hores els dos peixos van morir. Quines variables poden relacionar-se amb la mort dels peixos? Formula dues hipòtesis sobre la seva mort.

c. Suposa que disposes de més peixes Botia i de diferents aquaris, dels quals es poden canviar les condicions ambientals. Planifica breument un experiment per contrastar una de les dues hipòtesis que has donat.

7. Observa el gràfic següent. S’hi representa el creixement d’una població d’escarabat de la farina en un magatzem de faria del la qual s’alimenta.

a. Descriu què passa els primers cent dies. I més enllà del dia 200?

Justifica la forma de la corba.

b. Suposem que cap al dia 150 introduïm una població de 20 individus d’un insecte depredador de l’escarabat de la farina. La taula reflecteix l’evolució de la població d’escarabats (presa) desprès de la introducció del depredador.

i. Amb les dades de la taula, completa el gràfic corresponent a la presa.

ii. Dibuixa l’evolució probable del gràfic del depredador i justifica-ho breument.

c. Depredador i presa mantenen una relació interespecífica entre ells, però d’aquestes relacions n’hi ha de més tipus. Explica’n dues més, i posa’n un exemple de cada una.

8. En l’estudi dels ecosistemes, els transsectes (inventaris d’un conjunt d’àrees del terreny) s’utilitzen comunament per mostrejar les comunitats vegetals. En aquests estudis se solen mesurar diverses variables ambientals. La taula mostra algunes dades d’un transsecte al llarg d’un sistema de dunes litorals.

a. Justifica quina localitat probablement tindrà més riquesa

d’espècies animals. b. Les localitats de la taula presenten diferències pel que fa a la

riquesa d’espècies, les característiques del sòl i la cobertura vegetal a mesura que ens allunyem de la línia de costa. Raona-ho en termes de successió ecològica.

c. Una adaptació comuna de les plantes que viuen en sòls amb altes concentracions salines és acumular moltes sals als teixits, i arriben a tenir fins i tot concentracions majors que les del sòl. Explica per què aquest fet facilita que puguin absorbir aigua del sòl.

9. El dibuix següent representa el perfil del vessant d’una muntanya on s’identifiquen 6 espècies (1, 2, 3, 4, 5 i 6) i tres comunitats vegetals (A, B, C)

a. Quines són fonamentalment les variables ambientals que

condicionen la presència i la distribució d’aquestes comunitats? b. Suposa que el límit de tolerància pel que fa a les necessitats

d’aigua de l’arbust gran (3) van de 350 a 700 mm/any. Formula una hipòtesis de per què no apareix a la comunitat B. Suposem que l’arbre 1 sigui indiferent al tipus de sòl. Formula una hipòtesi de per què no forma part de la comunitat C.

c. Suposa que a la comunitat B habiten llebres i guineus. Les llebres s’alimenten fonamentalment de la planta 5. Justifica per què una disminució en el nombre de guineus pot afavorir a la planta 6.