Adaptacio Curricular Individual No significativa per l'atenció d'alumnes amb dislèxia

Alumne:_________________________Tutor: __________________________Curs: ___________________________Centre: _________________________

ADAPTACIONS CURRICULARS INDIVIDUALITZADES NO SIGNIFICATIVES

Atenció a la diversitat i context legislatiu

Actualment, les comunitats educatives estan formades per una gran varietat de cultures, llengües, formes de pensar i aprendre, etc.

Aquest fet ens duu a ser cada vegada més conscients de que estem immersos dins d’una realitat educativa, on el que es prioritza és la diversitat i, precisament per aquesta raó, hem d’intentar donar resposta a aquesta difícil situació.

Així, atendre a la diversitat dins del context educatiu, implica tenir la capacitat d’adaptar-se a les necessitats individuals de qualsevol alumne, tenint en compte les seves característiques personals, socioculturals, físiques, sensorials, psicològiques, comportamentals i/o emocionals, i posar al seu abast una metodologia d’ensenyança apropiada, amb els recursos personals i materials indispensables, per a que aquest nen pugui aprendre i arribar al màxim desenvolupament de les seves capacitats.

Però en el cas dels alumnes dislèxics, com podem respondre a les seves necessitatsindividuals, i alhora atendre a la diversitat? Precisament quan es duen a terme les següents actuacions:

- A nivell de centre: a partir de l’elaboració del Projecte Curricular de Centre, Etapa iCicle.

- A nivell d’aula: a partir de l’elaboració de la Programació d’Aula.

- A nivell de l’alumne: a partir de l’elaboració i aplicació d’una Adaptació CurricularIndividualitzada, i sempre que sigui necessari, seguint els principis de normalització iinclusió. De fet, a la L.O.E. 2/2006, de 3 de maig, s’afirma que “la atención integral alalumnado con necesidad específica de apoyo educativo (marc dins del qual estrobarien els alumnes dislèxics) (...) se regirá por los principios de normalización einclusión” ( Títol II; Capítol I; Article 71; punt 3).

- A nivell de família: a la L.O.E. 2/2006, de 3 de maig, s’afirma que “corresponde a lasAdministraciones educativas (...) regular y asegurar la participación de los padres otutores en las decisiones que afecten a la escolarización y a los procesos educativos de este alumnado. Igualmente les correponde adoptar las medidas oportunas para quelos padres de estos alumnos reciban el adecuado asesoramiento individualizado, asícomo la información necesaria que les ayude en la educación de sus hijos.” (Títol II;Capítol I; Artícle 71; punt 4).

Aquesta afirmació implicaria per part del centre educatiu dur a terme les següentsactuacions:

- Derivar a les famílies a associacions de dislèxia de la seva comunitat per rebrel’assessorament necessari.

- Donar a conèixer als pares les mesures que adoptarà el centre amb el seu fill i fer-los participar en aquest procés, per prevenir possibles dificultats futures, si existeixen indicadors de risc, o per afavorir l’assoliment dels objectius establerts per tot l’alumnat. Algunes d’aquestes mesures poden ser: elaborar i aplicar ACI NS i rebresuport dins i fora de l’aula.

- Informar als pares sobre com poden aprendre millor els seus fills (metodologia multisensorial), quins recursos poden compensar els seus dèficits o dificultats (gravadora, ordinador, programes informàtics, processadors de textos), etc...

Atendre a la diversitat engloba, per tant, un conjunt d’estratègies de prevenció i actuació dirigides a atendre les necessitats individuals de cada alumne i, en el cas que ens ocupa, implica respondre a les necessitats individuals de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (marc dins del qual es trobarien els alumnes dislèxics). Així, la L.O.E. 2/2006, de 3 de maig, ens diu que:

“los centros (...) realizarán las adaptaciones y diversificaciones curriculares precisas para facilitar a todo el alumnado la consecución de los fines establecidos.” (Capítol 1, Article 72, punt 3) i, a més, “las Adminstraciones educativas promoverán la formación del profesorado y de otros profesionales relacionada con el tratamiennto del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo” (Capítol 1, Article 72, Punt 4).

La necessitat de dur a terme ACI NS

Un dislèxic aparentment és com els altres, res més lluny de la realitat, perquè el seu cervell tant a nivell estructural com a nivell funcional és diferent. Aquest fet, duu al nen amb dislèxia a aprendre de forma diferent a la resta i, precisament per aquest motiu, amb freqüència, l’equip docent es trobarà davant la necessitat de dissenyar, elaborar i aplicar Adaptacions Curriculars Individualitzades No Significatives. Aquesta ineludible iniciativa durà als tutors corresponents a respondre a les necessitats específiques d’aprenentatge de l’alumne dislèxic en qüestió, i de rebot estarà atenent a la diversitat de l’alumnat seguint els principis de normalització i inclusió.

Què significa dur a terme una ACI NS dins l’aula?

Això vol dir aplicar modificacions d’elements no prescriptius o bàsics del currículum, com poden ser: les condicions ambientals, els temps, les activitats, la metodologiad’ensenyament-aprenentatge, les tècniques i instruments d’avaluació, etc. En definitiva, tot aquest conjunt de modificacions, constituirien adaptacions de caràcter preventiu i/o compensador, que facilitarien la consecució dels objectius establerts per a tot l’alumnat per part del nen en qüestió.

A qui van dirigides les ACI NS?

Cal saber que les ACI NS poden anar dirigides a qualsevol alumne, independentment de la seva condició o circumstància, ja sigui un alumne sense cap tipus de dificultat, amb N.E.E. o amb dificultats específiques d’aprenentatge. De fet, de la correcta elaboració i aplicació de les mateixes dependrà l’èxit acadèmic, personal i social de l’alumne.

Com elaborar una ACI NS?

Així, a l’hora d’elaborar una ACI NS, haurem de distingir entre mesures generals i mesures específiques. Les primeres, anirien dirigides a tot el personal docent que estigués en contacte amb l’alumne en qüestió, a diferència de les mesures específiques, que anirien dirigides només al docent d’una àrea determinada. De totes formes, l’equip docent pertinent haurà d’adequar les mesures a prendre, en funció de les necessitats específiques de cada alumne amb dislèxia perquè, de fet, tal com hem dit, no existeixen dos dislèxics iguals.

Una adaptació curricular és, a més d'un document burocràtic, una eina de treball i un moment de reflexió sobre la nostra actuació educativa.

Què és la dislèxia? ✔ La dislèxia és un trastorn neurobiològic que es caracteritza per una dificultat

específica per llegir i escriure.

✔ Pot venir acompanyada per altres transtorns (comorbilitat). Els trastorns associats més comuns en la dislèxia, i que repercuteixen directament en l’aprenentatge, agreujant més les dificultats manifestes son: el Trastorn por Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat (TDAH); el trastorn del càlcul (discalcúlia); el trastorn de la coordinació i destresa per executar moviments (dispràxia); els trastorns afectius i/o comportamentals,

✔ La gran majoria d’alumnes dislèxics que son a les aules pateixen trastorns emocionals associats. És per aquesta raó que els sistemes de reforç positiu, les adaptacions curriculars i una sensibilització de cadascun dels professionals que treballen amb aquests alumnes són indispensables.

✔ De totes formes, l’equip docent pertinent haurà d’adequar les mesures a prendre, en funció de les necessitats específiques de cada alumne amb dislèxia perquè, de fet, tal com hem dit, no existeixen dos dislèxics iguals.

✔ La dislèxia no és visible, no té seqüeles físiques, però hi és.

✔ El dislèxic no té problemes de memòria, ni de lletra inintel·ligible perquè sigui mandrós.

✔ No podem fer-los sentir culpables i responsables del seu problema.

✔ Aquest tipus d'alumnat té necessitats específiques de suport educatiu com s'especifica en la LOE (article 71) i ha de rebre una atenció adequada a les seves dificultats.

Recomanació Es realitza?

Dinàmica dins de la de la classe

✔ Procurar que l’alumne estigui assegut a les primeres files.

✔ Permetre la utilització de la gravadora com a eina complementària a l’agenda o com a recurs addicional d’estudi.

✔ Permetre l’ús de correctors ortogràfics així com l’ordinador per a la realització de treballs. És una bona eina per alumnes amb disgrafia (lletra inintel·ligible).

✔ Evitar la correcció sistemàtica de tots els errors ortogràfics de la seva escriptura i no fer-lo en públic per preservar la seva motivació i autoestima. Només li farem notar aquella norma i possibles errades ortogràfiques que estem treballant a cada moment.

✔ Reduir la quantitat de deures i eliminar activitats repetitives o complementàries.

✔ Evitar que l’alumne llegeixi en públic contra la seva voluntat.

✔ Si ha de llegir en veu alta a classe, donar-li el text a llegir amb antelació

✔ Proporcionar el temps necessari per completar les activitats.

✔ Evitar que l’alumne hagi de copiar de la pissarra i facilitar-li el material per escrit.

✔ Avaluar a l’alumne respecte els seus propis avanços i esforços.

✔ Evitar que copiï els enunciats del llibre de text al quadern i permetre que realitzin activitats al llibre mateix si és possible.

✔ Facilitar-li esquemes, llistat de conceptes clau, apunts simplificats...del que s’exposarà a classe abans de que s’iniciï l’explicació, i incloure colors, imatges, dibuixos…

✔ Fer observacions positives del seu treball per afavorir l'autoestima.

✔ Control d'agenda continu.

✔ Horaris visuals si és possible.

✔ Verbalització d'accions i Autoinstruccions (per a l’organització del pupitre o com a recordatori del material que ha de dur-se a casa cada dia) Fer-li repetir-se a si mateix el que està fent ho ha de fer mentre ho fa o abans de fer-ho

Exàmens, treballs, lectures, exercicis i proves en general

✔ Donar a conèixer les dates dels exàmens amb una setmana d’antelació perquè es puguin organitzar amb temps.

✔ Evitar que l’alumne tingui més d’un examen per dia i més de dos per setmana.

✔ Reduir la matèria d’examen assenyalant els objectius mínims.

✔ Donar les preguntes d’examen per escrit, que no les hagi de copiar de la pissarra.

✔ Reduir la quantitat d’exercicis o problemes del mateix tipus.

✔ Reduir la quantitat de preguntes d’examen i treure aquelles que no facin referència als objectius mínims.

✔ Un cop començat l’examen, apropar-se a l’alumne i llegir oralment les preguntes de l’examen, assegurant-nos que ha comprès l'enunciat de totes les preguntes.

✔ Proporcionar temps addicional durant els exàmens escrits, ja que el seu ritme és més lent.

✔ Avaluar els exàmens i treballs en funció del seu contingut (no de la seva forma o presentació) Les faltes d'ortografia no han d'influir en la puntuació o resultat final.

✔ Si s'ha de fer un dictat, donar-li temps per preparar-ho amb anticipació.

✔ Adequar el format del dictat, oferint-li a realitzar per escrit, deixant espais buits per aquelles paraules que facin referència a la regla ortogràfica que s’estigui treballant en aquell moment.

✔ Als dictats, corregir únicament les faltes d’ortografia que en s’estiguin treballant a classe.

✔ Contemplar la possibilitat de realitzar exàmens orals o tipus “test”.

✔ Evitar els exàmens de resposta múltiple o de doble entrada.

✔ Evitar preguntes de desenvolupament.

✔ Optar per preguntes de completar, associar o de resposta molt breu.

✔ Quan les qualificacions siguin baixes a qualque examen escrit, permeteu-li una segona oportunitat.

✔ Completar les respostes de l’examen oralment de forma individual.

✔ Permetre que pugui completar les preguntes d’examen mitjançant dibuixos o gràfics.

✔ Augmentar la grandària de la lletra i/o l’espai de l’interlineat, fer servir colors diferents que facilitin l'estructura visual de la prova.

✔ Adaptar el contingut del text, simplificant el vocabulari i/o l’estructura sintàctica.

✔ Fragmentar el text i després de cada part afegir les preguntes de comprensió que facin referència a aquell fragment.

✔ Reduir el nombre de llibres de lectura obligatòria a dos al llarg del curs (un de llengua catalana i un altre de llengua castellana)

✔ Procurar que els llibres estiguin adaptats al seu nivell lector.

✔ Avaluar-li els mateixos mitjançant l’entrega d’un treball prèviament estructurat.

✔ Evitar que les faltes d’ortografia als exàmens li baixin la nota final dels mateixos o dels d’avaluació, o bé, que siguin motiu de suspens.

✔ A qualsevol exercici pràctic, disposar d’un exemple davant.

✔ Permetre que pugui respondre a les preguntes en la seva llengua materna (castellà o català), independentment de la llengua en que sigui impartida aquella assignatura.

✔ Entendre que presenti interferències entre totes dues llengües (català-castellà) a l’hora d’expressar-se a nivell escrit i/o oral, així com no sancionar-li per aquest motiu

Matemàtiques

✔ Si es necessari, permetre que l’alumne tingui accés a les taules de multiplicar, tant a classe com als exàmens.

✔ Permetre l’ús de la calculadora si és possible.

✔ Valorar el procés de càlcul d’operacions bàsiques i no els errors de càlcul mental.

✔ Al primer cicle de primària es recomana assenyalar les paraules clau dels problemes i proporcionar dibuixos que representin el problema.

✔ A segon i tercer cicle de primària, animar a l’alumne a que assenyali les paraules claus dels problemes, i que realitzi dibuixos per a la resolució dels mateixos.

✔ Permetre que tingui un petit esquema clarificador de les diferents funcions que te cada operació a l‘hora de realitzar problemes matemàtics.

✔ Als exàmens és aconsellable que aconsegueixi els objectius establerts, plantejant-li directament el que ha de resoldre, en comptes de fer-ho amb problemes o enunciats que impliquin raonament i comprensió lectora.

Assignatures amb alt contingut teòric (Medi)

✔ Reduir la matèria d’examen de forma individual, assenyalant-li els objectius mínims.

✔ Planteig de preguntes específiques i concretes.

✔ No tenir en compte els errors d’expressió escrita (dissintaxi) i d’ortografia a l’hora de corregir l’examen.

Llengua estrangera

✔ Assenyalar de cada tema el vocabulari bàsic i les estructures gramaticals mínimes.

✔ Adaptar els exàmens: presentar les preguntes d’examen amb llengua materna, així com exercicis i frases senzilles, tant a nivell de vocabulari com de gramàtica.

✔ No corregir les faltes d’ortografia als exàmens, ni baixar nota o suspendre per aquest motiu (per exemple /father/ vs /fader/ ; /orange/ vs /oranch/, etc.

Aquest document està basat en:

DISLÈXIA. DETECCIÓ, DIAGNÒSTIC I INTERVENCIÓ INTERDISCIPLINAR

Alvarado, H.; Damians, MA.; Gómez, E.; Martorell, N.; Salas, A.; Sancho, S.CREIX, Centre de Desenvolupament Infantil. Palma de Mallorca

Correu electrònic: creix@creix.com