52 8 . 1 1 . 2 0 1 4

ENTREVISTA LLUÍS LLORT

ls límits de la vida està protagonitzatper la Lara, una adolescent de 14 anyshospitalitzada per una crisis de lupus

eritematós sistèmic que pateix fa dos anysllargs. En plena nit apareix la Carme, unametgessa amb qui la Lara mantindrà unallarga conversa sobre l’origen de la vida enl’aigua, transmissions d’extraterrestres, alte-racions genètiques de l’ADN, la cura de ma-lalties i l’extinció de la vida a la Terra quan elSol s’apagui, entre molts altres temes, peròtambé sobre l’amor i la superació. Un cant ala vida, i un estímul per ampliar els coneixe-ments, de 250 pàgines ben amenes que hanescrit tres prestigiosos científics, molt hàbilsa l’hora de fer entenedors conceptes comple-xos. I ells són: David Bueno (DB), SalvadorMacip (SM) i Eduard Martorell (EM).

“Tot té una funció en aquest planeta! Els éssersvius estan interconnectats, s’influeixen els unsals altres.” Quina funció tenen... les mosques?EM: La quantitat d’animals, i fins i tot algu-nes plantes, que mengen mosques! Senseelles s’extingirien molts dels seus depreda-dors. És impensable la biosfera en què estemintegrats sense mosques.SM: És una de les moltes coses que volíem ex-plicar al llibre: la vida en aquest planeta estàconnectada a molts nivells, depenem els unsdels altres molt més del que ens pensem, fins i

E

“Sense preguntesno hi ha vida”

David Bueno, Salvador Macip i Eduard Martorell,científics, divulgadors i novel·listes

tot quan parlem d’insectes o de microbis.DB: A la natura parlar de funció és relatiu...Les mosques no tenen una funció en el sentitantropològic, sinó que formen part d’un totinterconnectat.La Lara pensa que la vida i ella s’odien mútua-ment i al llarg de la trama canviarà d’opinió. Abanda de llibre didàctic, també vol tenir algunacosa de manual d’autoajuda?SM: No sé si en diria autoajuda... És una his-tòria amb un missatge positiu perquè els tresteníem clar que volíem fer un cant a la vida, apart de parlar d’uns quants temes interes-sants de biologia.DB: Els llibres d’autoajuda donen respostes,però és millor ser tu mateix qui ha de trobar-les. Per això crec que el nostre llibre està alsantípodes: volem estimular precisament quela gent es faci preguntes, que és el pas més im-portant. Sense preguntes no hi ha vida.EM: Volem comunicar que val la pena viure,tot i que som conscients que la vida és tanmeravellosa com, a estones, terrible.La Lara té una visió del món molt madura. Lesmalalties ens fan més madurs?EM: I tant! Vivim mantenint un equilibriconstant entre la salut i la malaltia que per-met aprendre moltes coses.DB: Les situacions que impliquen risc esti-mulen el cervell en molts aspectes, i si aques-ta estimulació va acompanyada de reflexió, el

resultat és una persona molt més madura.SM: Que la Lara, a més de malalta, fos adoles-cent ens servia perquè és quan se’ns comen-cen a aparèixer els grans interrogants: quisom, d’on venim, on anem...“Entropia és, simplificant, la tendència cap alcaos i el desordre.” Com l’han superat?EM: El grau de desordre de qualsevol sistemasempre augmenta. En aquest sistema d’es-criptura múltiple ha calgut injectar energiaper evitar el desordre... [Riu]SM: Per sort som científics! Si alguna cosa sa-bem és ser organitzats. [Somriu]DB: Honestament, trobo que ha estat moltmés fàcil del que pensava. Hi ha una altramagnitud física anomenada entalpia que in-dica l’energia que un sistema intercanviaamb el seu entorn. Tots tres som més entàl-pics que entròpics. [Seriós, però no murri]Com han triat i decidit els molts temes que trac-ten? I l’ordre d’aparició?SM: Cadascú va proposar una llista de temesque li agradaria fer i que creia que podien in-teressar els lectors.EM: Aquesta tria inicial va estar condiciona-da sobretot pels límits dels quals volíem par-lar. De seguida vam tenir clar que havia desortir l’aigua, l’aire, la limitació de les dimen-sions, l’origen de la vida, la genètica, la malal-tia, la mort...DB: En els pocs casos en què inicialment nohi havia un acord clar, ho vam decidir de ma-nera democràtica i assembleària, que és lamanera com s’han de decidir les coses!SM: L’ordre final el va determinar la mateixahistòria, la narració.Com va sorgir la idea del llibre? A qui va dirigit?EM: La idea inicial se’m va ocórrer després depublicar amb el David un llibre de ciència,ara fa dos anys. Com que tots tres tenim clarque cal divulgar-ne tanta com sigui possible,no em va costar gaire convèncer-los per ferun llibre que intentés explicar què és la vida.La directora de La Galera, Iolanda Batallé,ens va suggerir novel·lar-lo per arribar al mà-xim de públic possible.DB: La proposta ens va entusiasmar i vambuscar la manera de fer-ho. Com que en Sal-vador tenia més experiència en el camp de laficció, ell va ser qui va suggerir una solució,que després vam desenvolupar entre tots.Veient el resultat, el llibre va dirigit a qualse-vol persona, a partir de tretze anys.I arribats aquí... què és la vida?DB: La vida és el resultat inevitable de l’evo-lució física i química de la Terra –i de l’Uni-vers–, però transcendeix tant la física com laquímica i catapulta la matèria i l’energia capa un seguit d’experiències inimaginables.SM: La vida és una caixa de sorpreses sensefons. Un cúmul d’accidents, probabilitats icasualitats que sembla impossible que hagindonat un resultat tan increïble.EM: Prigogine parlava de la vida com la “ter-modinàmica del no equilibri”. És una mane-ra d’explicar què és la vida, tot i que la versiómés completa la teniu... al nostre llibre! ❋

ELS LÍMITSDE LA VIDABueno, Macip,MartorellEditorial: La GaleraBarcelona, 2014Pàgines: 264Preu: 9,99 euros

PerfilsDavid Bueno(Barcelona, 1965),és doctor enbiologia i professorde genètica a la UB.A més d’articulistaen revistesespecialitzades (i enaquest diari i aquestsuplement), hapublicat nou llibresdivulgatius, entred’altres.Salvador Macip(Blanes, 1970), ésmetge, investigadori escriptor. Professorde la Universitat deLeicester, hapublicat unadotzena de títolsentre narrativa idivulgació.Eduard Martorell(Barcelona, 1964),llicenciat enbiologia i postgrauen medicina, éseditor, professor dela UniversitatInternacional deCatalunya i hapublicat títolsdivulgatius.

David Bueno, Eduard Martorell i SalvadorMacip, autors d’‘Els límits de la vida’LA GALERA