agrícoles i ramaderes Pressupost Agricultura 2017: més suport · marca la política del Govern,...

Millora de les assegurances agrícoles i ramaderes

Revista informativa de JARC-COAG // Núm.136 //Setembre-Octubre 2016 // Preu: 6€

Pressupost Agricultura 2017: més suport pels productors professionals!

món rural 3

SUMARI

Revista Món RuralPRESIDENTFrancesc Boronat i Sans

Edita: Món Rural SLUD. Legal: B-21897-93

CONSELL DE REDACCIÓFrancesc Boronat, Joan Esteve, Joan Carles Massot, Joaquim Suñer, Josep A Caballé, Josep Bombardó, Raquel Escuder, Mireia Ramon

Amb el suport de:

COL·LABORADORSJordi Pedragós, Jordi Vidal, Pere Lluis Pié, Laura Solé, Vicenç Pascual, Jordi Cabal, Jaume Salla, Albert Aurín, Aleix Perarnau, Àngela Pascual, Josep Rosera, David Rodríguez i Mireia Ramon

MAQUETACIÓ I PUBLICITATPasseig de Ronda, 3 · 25002 Lleida Tel: 973 26 77 75 [email protected]

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓUlldecona, 21-31 1er · 08038 BarcelonaTel. 93 451 03 93 · [email protected]

Món Rural SLU a efectes previstos en l’article 32.1 paràgraf segon del vigent TRLPI, s’oposa expressament a que qualsevol de les pagines d’aquesta obra o parts de la mateixa siguin utilitzades per a la realització de resums de premsa. Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser efectuada amb l’autorització dels seus titulars, amb excepció prevista per la llei. Dirigeixis a Món Rural SLU o bé a CEDRO si necessita fotocopiar o escanjar un fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com) o bé al 91 702 19 70 / 93 272 04 47

26CERESCAT· Conclusions jornada2522 SOCI A SOCI

·Antoni Trias, ramader del Gironès

ASSEGURANCES ·Novetats assegurança olivera

5 12 19ACTUALITAT· Pressupost Agricultura 2017 · Ajuts ramaderia ecològica· Demandes assegurances agràries· Higiene producció agrícola

AGRICULTURA· Fruita: Pla control AICA i més· Olivera: Conreu de l’olivera al món· Fruita Seca: Situació de mercat· Vinya: Verema 2016· Cítrics: Acord amb Sudàfrica

RAMADERIA· Apicultura: Etiquetatge trasparent· Llet: Ajuts per reduir producció· Porcí: Demandes i ajuts

27ACTIVITATS·Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i COAG.

4 revista informativa de JARC-COAG

EDITORIAL

TERRA ALTAC/ del Forn, 4 Ed. Aurera • 43781 • La FatarellaTel. 606 456 349 • [email protected]/ del Molí, 14 • 43786 • BateaTel. 606 456 349 • [email protected]

BAIX EBREPlaça Àlfons XII, 7 3r Despatx 1 • 43500 TortosaTel. 977 443 067 • [email protected]

SEGRIÀ-GARRIGUESPasseig de Ronda, 3 Entresòl dreta • 25002 LleidaTel. 973 278 080 • Fax. 973 275 358 • [email protected]

PLA D’URGELL-URGELLC/ La Pau 15 bis. cantonada C/ Girona, Local 2 25230 MollerussaTel. 973 600 725 • [email protected]

PALLARS / ALTA RIBARGORÇAAv. Espanya, 4 · 25620 TrempTel. i Fax 973 651 236 · [email protected]

CERDANYAC/ de l’Arbre, 2 • 25720 Bellver de CerdanyaTel. i Fax. 973 510 858 • [email protected]

BARCELONAC/ Ulldecona, 21-31 1r (Casa de l’Agricultura)08038 BarcelonaTel. 934 510 393 . Fax. 934 537 240. [email protected]

PENEDÈSEd. Centre Àgora - Polígon industrial Domenys II s/n 08720 Vilafranca del PenedèsTel. 938 174 123 • Fax. 938 905 214 • [email protected]

OSONARonda Francesc Camprodon, 2 2n • Ed. Seminari08520 VicTel. i Fax. 938 892 413 • [email protected]

ANOIA-BAGES-SEGARRA-SOLSONÈSRaval Sant Jaume, 19 • 08280 • CalafTel. 938 681 125 • [email protected]

TARRAGONAC/ Alcalde Joan Bertran, 34-38 1r • 43202 ReusTel. 977 847 007 • Fax. 977 312 358 • [email protected] CONCA DE BARBERÀC/ De Daroca, 1 Despatx 4 • 43400 MontblancTel. 638 123 273 • [email protected]

ALT URGELLCentre Cívic El Passeig • 25700 La Seu d’UrgellTel. 973 510 858 • [email protected]

GIRONARonda Ferran Puig, 18 2n • 17001 GironaTel. 972 208 881 • Fax. 972 209 101 • [email protected]

OFICINES COL·LABORADORES:

ECOGARROTXA SLBofill i Matas, 2. Baixos 3a. 17800 OlotTel. 972 273 276

AGROPREVENSIS SLCervantes, 625100 AlmacellesTel. 973 742 116

AGROMÓN SLLlobera, 2725280 SolsonaTel. 973 481 760

AGROSOLUCIONS 2.0Sant Pere 1-1925600 BALAGUERTel. 633 19 76 59

FrancescBORONAT President JARC

A mesura que s’acostava la tramitació parlamentària del pressupost de la Generalitat per al 2017 vam considerar que era el moment clau per exigir al nostre Govern, tant al president com a la consellera d’Agricultura, i als partits que tenen veu a la Cambra catalana, un increment del diners que es dirigeixen al sector agrari, i més concretament, als pagesos i ramaders professionals.

Com podreu llegir en les pàgines següents, des del 2014 el govern català destina menys d’un 1% del pressupost al Departament d’Agricultura, i fent càlculs benvolents, d’aquests diners només un 0,33% arriba directament als productors. No demanem únicament assegurar els ajuts que considerem claus pel sector, i que tantes vegades repetim, parlem d’establir polítiques agràries adequades per a Catalunya, perquè fa anys que sembla que només es pot fer el que està cofi-nançat per Europa.

Aquesta situació, als membres del Consell Nacional de JARC-COAG ens preocupa. De fet, parlant clar, hauria de dir que ens emprenya i ens revolta comprovar el poc pes que els repre-sentants polítics atorguen al nostre sector. Menys d’un 1%? I encara ens encenem més quan escoltem com s’omplen la boca parlant de la importància de la nostra feina. Està clar que les paraules se les endú el vent, però quan toca definir el pressupost, el lloc on objectivament es marca la política del Govern, ens tornem gairebé invisibles.

Malgrat tot, aquests dies novament ens hem carregat d’arguments, que no ens en falten, i ens hem reunit amb representants dels partits polítics del Parlament. Per ara ens hem trobat amb membres de Junts pel Sí, del PP català i del PSC, i properament ho farem amb la resta. Quan parlem amb ells, tot plegat ens indigna. Els que estan al Govern et donen llargues, indicant que no hi poden posar més diners perquè “Espanya ens ofega”. Sembla que l’única opció siguin treure’ls d’altres Conselleries o d’altres partides del Departament d’Agricultura. No ens agrada entrar en “aquestes guerres”, però si volen que ens hi posem, ens hi posarem. D’entrada, voldríem aclarir que potser arribarem a tenir un nou país, però si continuem així no hi haurà prous pagesos i ramaders per assegurar-nos una alimentació de qualitat i segura. No es pot escanyar als que treballem cada dia per tirar endavant. Tots estimem Catalunya, inclús molts som obertament nacionalistes, però això no treu que haguem de ser crítics i defensem “lo nostre”.

D’altra banda, quan et reben els partits de l’oposició, continuen les bones paraules i els compromisos de donar suport a la nostra demanda d’in-crement del pressupost d’Agricultura. Sincerament, ja ho veurem, perquè ens tenen massa acostumats a no dedicar-hi gaires esforços.

El panorama és el que és, per tant, al final tot queda a les nostres mans. El que no s’aconsegueix als despatxos s’haurà d’intentar fer respectar al carrer. No ens podem conformar, hem de mobilitzar-nos i fer-nos sentir. Si no ho fem, continuarem permetent que se’ns menystingui, valo-rant la nostra feina de paraula, però negant-nos el suport econòmic per construir, també, un futur per al nostre sector.

NO ENS HEM DE CONFORMAR!

Les nostres oficines

SECTOR AGRARI: UN GRAN OBLIDAT DELS PRESSUPOSTOS

ACTUALITAT

Des de JARC-COAG, hem sol·licitat al president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, el com-promís del Govern d’incloure el sector agrari dins les prioritats del seu full de ruta, entre d’altres, augmen-tant el pressupost que l’hi dedica. En una reunió que

vàrem mantenir el passat 13 de setembre al Palau de la Generalitat, li vam recordar que en els darrers anys, el pressupost que la Ge-neralitat destina al Departament d’Agricultura s’ha reduït. Així, des del 2014, el percentatge que li assigna no ha superat l’1% de l’im-port total, destacant que el que arriba directament als productors representa només al voltant d’un 0,33%.

Món Rural 5

Evolució del pressu-post i percentatge

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015(prorrogat)

2016(no es van aprovar)

Generalitat Catalunya (milions euros)

34,7 36,9 39,6 39,3 37,02 37,02 36,1 36,9 37,7

Departament Agricultura(milers euros)

434.080 454.722 455.598 429.731 501.682 501.682 314.898 316.982 337.286

% Dept. Agricultura respecte Generalitat

1,54 1,53 1,40 1,32 1,69 1,69 0,99 0,98 1

Compromís de mínims del president Puigdemont

Per la seva part, el president Puigdemont només es va comprometre a complir de forma més decidida el mandat del Parlament de Catalunya que té l’objectiu de promoure des de l’Administració els productes de venda de proximitat, de temporada i d’una qua-litat diferenciada a través de la contractació pública. El president de la nostra entitat, Francesc Boronat, va recordar que aquest compromís no s’ha acabat de materialitzar i per això li va plantejar que en els processos de contractació pública alimentària, els productes locals i de proximitat puguin ser un factor condicionant important a l’hora de seleccionar una oferta de servei.

A JARC-COAG volem que s’augmenti aquesta par-tida per garantir els ajuts adreçats als productors professionals. Concretament, li vam demanar que l’Administració asseguri els ajuts per la incorporació de joves, les inversions productives, les indemnitza-cions compensatòries, els ajuts agroambientals i els adreçats a la producció ecològica.


3 SÈRIES, 10 MODELS, INNOMBRABLES PREMIS, FINS A 315 CV

BT

Slu

bri

can

tes

www.newholland.esNEW HOLLAND TOP SERVICE 00800 64 111 111* ASSISTÈNCIA I INFORMAC IÓ 24/7. *La trucada és gratuïta si s’efectua des d’un telèfon fix. Abans de trucar amb el mòbil, consulteu les tarifes amb el vostre operador.

NOVA GAMMA T7EL MILLOR PER A L’AGRICULTURA MODERNA

T7.175 T7.190 T7.210 T7.225Distància entre eixos 2734mm

Pes 6300 - 6750kg


Pes 7460 - 8140kg

T7.290 T7.315Distància entre eixos 2995mm

Pes 10500kg

Greuge històric pel sector agrari català

Les nostres reivindicacions també es van fer sentir durant la 62a edició de la Fira Agrària de Sant Miquel de Lleida, on vam organitzar una roda de premsa i vàrem entregar les nostres demandes i arguments directament a la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, perquè les traslladés nova-ment al Govern.

Principalment, vàrem reclamar a la Generalitat que corre-geixi el greuge històric que pateix el sector agrari català en comparació als pressupostos que hi destinen altres governs.

En un exercici comparatiu, i considerant que tenen una es-tructura productiva similar a la de Catalunya, vàrem expo-sar que el Govern aragonès el 2016 destina un 1,7% dels seus fons a Agricultura, mentre que la Conselleria Valen-ciana n’ha adreçat un 1,6%. Així mateix, seguint la voluntat expressada pel Govern català d’esdevenir un Estat, hem constatat que el Ministeri d’Agricultura espanyol gestiona el 2,10% del pressupost total de l’Estat i el francès un 1,6%.

Assegurar l’alimentació i donar suport al 88% de la superfície de Catalunya

Entre els nostres arguments també hem volgut posar en re-lleu que els territoris rurals a Catalunya representen el 88% de la superfície i inclouen el 79% dels municipis. Per tant, un sector agrari potent garanteix un aspecte basic, l’alimenta-ció, a banda que dóna força, dinamisme, ocupació, riquesa i contribueix a l’equilibri territorial de Catalunya. Sense obli-dar que compleix un important paper en la preservació del paisatge agrari i en la gestió del territori.

El pes del sector agroalimentari

El sector agrari català ha mostrat la seva robustesa durant els darrers cinc anys, mantenint una aportació al voltant dels 2.000 milions d’euros al PIB català. Aquesta dada con-trasta amb els 337 milions d’euros que la Generalitat plan-tejava destinar-li en la proposta de pressupost per al 2016.

L’ocupació agrària és superior a les 140.000 persones, entre mà d’obra familiar i assalariada fixa, a la qual cal sumar-hi la contractada eventualment, que representa un volum im-portant. Tota aquesta activitat productiva ha estat clau per afavorir el desenvolupament d’una important agroindústria catalana, que el 2014 va suposar el 17% del PIB industrial.

Fins quan ens mancarà un suport imprescindible?

En els últims anys, la falta de supor t econòmic en aspectes clau i les polítiques agràries mal encarades han provocat que les dades del sector agrari siguin clarament millorables si el Govern té la voluntat d’apostar-hi.

Les dades mostren que les polítiques agràries no s’estan con-duint bé i els joves ho veuen. Senten a dir que la renda agrària ha caigut un 15% entre el 2004 al 2014, que el nombre d’ex-plotacions i la superfície conreada es redueixen, que els preus que reben els productors estan massa vegades sota el cost de producció i que determinats ajuts bàsics per al sector estan contínuament retallats. Està clar que les coses han de canviar si realment volem tenir aliments produïts a Catalunya.

Aclarir, que la consellera Serret anuncià durant la inauguració de la Fira de Sant Miquel, un increment de 30 milions en el pressupost del seu depar tament. Un augment que continua mantenint el percentatge adreçat a Agrícultura en un escàs 1% del total, i que al nostre entendre, no dóna resposta a la manca de supor t econòmic en les línies d’ajut i mesures que haurien de ser clau, adreçades directament als productors professionals.

Trobades amb grups parlamentaris

A principis d’octubre, el nostre president, Francesc Boronat, acompanyat del màxim representant de l’organització a Bar-celona, Joan Esteve, es van reunir amb el president del grup parlamentari de Junts Pel Sí, Jordi Turull, i la por taveu a la Co-missió d’Agricultura, Dolors Rovirola.

Malgrat no haver aconseguit el nostre objectiu principal, els representants de Junts Pel Sí es van comprometre a fer una resolució en la qual es prioritzin els ajuts claus pels productors professionals.

Això es concretaria en assegurar la dotació econòmica sufi-cient per respondre a totes les sol·licituds d’incorporació de joves, els ajuts per fer inversions per la millora de la competiti-vitat, per producció ecològica, per mesures que contribueixin a la sostenibilitat ambiental i per al supor t a les zones on difícilment algú s’aventura a fer cap altra activitat econòmica.

Aquesta ha estat la primera d’una sèrie de trobades amb re-presentants dels grups parlamentaris catalans i del Govern, i si les respostes són negatives, sor tirem al carrer.

3 SÈRIES, 10 MODELS, INNOMBRABLES PREMIS, FINS A 315 CV

BT

Slu

bri

can

tes

www.newholland.esNEW HOLLAND TOP SERVICE 00800 64 111 111* ASSISTÈNCIA I INFORMAC IÓ 24/7. *La trucada és gratuïta si s’efectua des d’un telèfon fix. Abans de trucar amb el mòbil, consulteu les tarifes amb el vostre operador.

NOVA GAMMA T7EL MILLOR PER A L’AGRICULTURA MODERNA


Pes 6300 - 6750kg


Pes 7460 - 8140kg

T7.290 T7.315Distància entre eixos 2995mm

Pes 10500kg

A més del DARP, les nostres reivindicacions les vàrem traslladar a la ministra d’Agricultura en funcions, Isabel García Tejerina, durant una breu trobada en el marc de la clausura de la Fira de Sant Miquel.

Properament, ens reunirem amb representants del Ministeri d’Agricultura per poder aprofundir en les següents demandes dins l’àmbit general:

Recuperar l’aportació econòmica del Ministeri d’Agricultura al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020 català, que s’ha reduït un 74% en relació al període anterior, aportant només 59 milions.

Vetllar perquè no es tornin a perdre fons europeus de desenvolupament rural per una mala gestió dels recursos. Del PDR 2007-2013, el Ministeri ha deixat d’utilitzar 368 milions d’euros que no s’han usat per altres Comunitats Autònomes i s’han hagut de tornar, perquè no ha activat cap mecanisme de redistribució dels diners d’altres autonomies.

Les nostres reclamacions al Ministeri d’Agricultura

“Els pagesos i ramaders som població, som territori, som ocupa-ció, som treball indirecte, som eco-nomia, som turisme, som gastrono-mia... En definitiva, som Catalunya, i ens hem guanyat a pols més d’un 1% del pressupost”

COMERCIAL ALECA-GIMENELLS, S.L

Camí de la Ica s/n · 25112 · Gimenells i El Pla de la Font

973 050 [email protected] · www.comercialaleca.com


ACTUALITAT

A mitjans de setembre varem participar en una reunió convocada al Departament de Territori i Sostenibili-tat, en la qual també hi intervingueren representants de la Conselleria d’Agricultura, per informar-nos de que l’Administració té la voluntat d’establir un Pla Di-

rector per les activitats ramaderes.

En cap moment se’ns va presentar el projecte, ni es va deixar clar en quina fase d’elaboració es troba, únicament varen exposar al-guns mapes que mostraven l’ordenació del territori que s’utilitzarà per fer el Pla.

Els representants de JARC-COAG vàrem deixar clar que els qui desenvolupen una activitat ramadera ha de tenir drets, no només obligacions i restriccions. Per tant, o es tracta d’un pla per ser més eficients i clars respecte aquests punts, evitant pressionar encara més els ramaders i marejar-los, o ens hi oposarem.

Indicar-vos que quan ens comuniquin de forma clara els objectius i terminis del Pla Director Urbanístic per les activitats ramaderes, us ho farem saber, aclarint quin és el posicionament del Govern, l’impacte que podria tenir en el sector i les actuacions que des de JARC-COAG es plantegin.

En aquesta mateixa reunió, els representants de la con-selleria ens informaren que durant el 2017 revisaran els paràmetres que determinen si una zona és considerada com a ZLN, el que anteriorment denominaven zones des-favorides, i que determinen si es pot percebre l’ajut. Els nous criteris s’aplicarien a la DUN 2018, per tant, us anirem informant quan tinguem informació definitiva.

Els representants del Departament d’Agricultura ens avançaren que els nous criteris tindrien una base més me-diambiental. Per la nostra part, tornarem a remarcar que si el pressupost no s’augmenta no és acceptable incremen-tar el nombre de possibles beneficiaris, perquè el mateix import global a repartir entre més acaba sent una mala solució per a tots.

MODIFICACIÓ DELS CRITERIS PER DETERMINAR LES ZONES AMB LIMITACIONS NATURALS (ZLN)

En una reunió bilateral celebrada a principis d’octubre amb re-presentants del Departament d’Agricultura, aquests es varen comprometre a revisar el càlcul de l’ajut adreçat a la ramaderia ecològica. El pagament de la campanya 2015 ha evidenciat una reducció important de l’import de l’ajut, que ha afectat en espe-cial al boví de carn, i que no es pot tornar a repetir. Us mantin-drem informats i treballarem per recuperar els imports anteriors.

PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LES EXPLOTACIONS RAMADERES: PER ARA INDEFINIT

COMPROMÍS DEL DARP DE REVISAR EL CÀLCUL DE L’AJUT DE RAMADERIA ECOLÒGICA

món rural 9

ACTUALITAT

DEMANDES DE MILLORA EN LESASSEGURANCES AGRÍCOLES I RAMADERES

Una vegada el Ministeri d’Agricultura ha donat a conèixer l’esborrany pel qual s’aprova el Pla d’As-segurances Agràries Combinades, des de JARC-COAG rebutgem els següents plantejaments que proposa:

Ens oposem a la reducció de 10 punts en la subvenció que es vol aplicar a les tres línies agrícoles de les assegurances agràries que inicien el període de contractació el 15 de novembre d’en-guany, que són la fruita, els farratges i els conreus energètics. En el cas de la fruita, també cal destacar que aquesta reducció es produeix en la pòlissa més cara de tot el sistema d’assegu-rances.

Aquesta rebaixa reduirà les possibilitats de contractació i afec-tarà la renda dels agricultors i ramaders en una campanya es-pecialment complicada per la sequera.

A més, en sectors, com el de la fruita, que no compten amb el suport dels ajuts directes de la PAC, i els ingressos depenen de forma exclusiva del comportament del mercat, la retallada pot tenir un efecte encara pitjor.

Una assegurança de recollida de cadàvers que prio-ritzi els ramaders professionals

En l’àmbit de les assegurances ramaderes, des de la nostra or-ganització sol·licitem al Departament d’Agricultura que realitzi una nova distribució dels ajuts aplicats a les pòlisses de l’asse-gurança de la recollida de cadàvers, de forma que es prioritzi a les Explotacions Agràries Prioritàries (EAP) i als agricultors professionals (AP).

Tenim una trajectòria de més de 60 anys en el mercat de la maquinària agrícola sempre en constant evolució. Estem especialitzats en la fabricació de CISTERNES,TRANSBORDADORS, REMOLCS, BANYERES, PLATAFORMES, ESCAMPADORS aplicatsa les necessitats dels diferents mercats: agrícola, ramader, industrial i forestal.

TALLERS GILI 98, S.L.Crta, Balaguer-Agramunt km 7.325616 - MONTGAI (LLEIDA)

Telf. 973 430129 - www.giligroup.com

Tot i que valorem l’increment de la subvenció mínima per cap de bestiar des dels 3.000 fins als 4.000 € i que es limiti la pu-jada de la prima de l’assegurança al 10%, considerem impres-cindible que el sistema d’assegurances ofereixi condicions molt més avantatjoses pels ramaders professionals.

D’altra banda, també reclamem a Agroseguro que estableixi un preu diferenciat per les explotacions que disposin d’un conte-nidor refrigerat per emmagatzemar els animals morts. Malgrat l’augment de la bonificació d’un 20% pels ramaders que en tenen, demanem tarifes separades pels dos casos, ja que el cost de gestió i transport en aquestes és menor, ja que, entre d’altres aspectes, l’empresa que ofereix el servei pot fer les recollides més espaiades.

Finalment, proposem a les empreses que gestionen el trans-port dels animals morts que facin un estudi que tingui en compte que els ramaders aportem una matèria primera que després es revalora com a subproducte, i per tant hauríem de gaudir d’un descompte en el preu del servei.

GUIA DE LES BONES PRÀCTIQUES D’HIGIENE EN LA PRODUCCIÓ PRIMÀRIA AGRÍCOLA

ACTUALITAT


OBLIGATORI· Tenir identificat l’origen de l’aigua.· No mantenir fems i bestiar a prop de l’aigua.· Utilitzar aigua neta, quan sigui necessari, per a les operacions agrícoles.

RECOMANAT· Vetllar per una millor qualitat de l’aigua en les operacions pròximes al consum del producte.· Utilitzar aigua potable en operacions de rentat postcollita.· Realitzar un anàlisi de riscos segons l’origen de l’aigua, el tipus de reg i producte.

AIGUAOBLIGATORI· Utilitzar només productes autoritzats.· Respectar els terminis de seguretat i les condicions d’ús dels productes per tal que no superin els límits màxims de residus.· Utilitzar només envasos originals.· Emmagatzemar correctament els productes.· Disposar del Carnet d’Usuari Professional.· Tenir inspeccionats els equips d’aplicació de fitosanitaris.

RECOMANAT· Prioritzar els mètodes culturals, tecnològics i biològics.· Seguir les Guies de Gestió Gntegrada de Plagues (RD 1311/12).· Escollir els productes segons eficàcia, persistència, toxicitat i condicionants o restriccions al seu ús.· Evitar problemes d’escorrenties i deriva.

FITOSANITARIS

OBLIGATORI· Usar llots de depuradora segons annex I del RD 1310/1990.· Tenir en compte les restriccions en l’ús dels fertilitzants orgànics segons l’annex V (RD 506/2013).· Disposar d’un pla de fertilització ajustat a limitacions segons legislació vigent, si l’explotació pertany a zona vulnerable a nitrats d’origen agrari.

RECOMANAT· Fer aportacions de nutrients segons el cultiu i disponibilitat al sòl.· Utilitzar fems amb una maduració adequada.· Utilitzar barreres de contenció del fem durant l’emmagatzematge per evitar pèrdues o fuites.· Respectar el període mínim entre l’aplicació dels fertilitzants orgànics i la recol·lecció dels productes.

FERTILITZANTSORGÀNICS

ReglamentCE 178/2002: Seguretat AlimentàriaReglament CE 852/2004: Higiene dels Productes AlimentarisReglament CE 183/2005: Higiene dels Pinsos

món rural 11

OBLIGATORI· Mantenir els vehicles de transport nets.· No compartir el transport amb animals, productes químics o qualsevol altre element que pugui contaminar.

RECOMANAT· Disposar d’equips i eines adients a l’ús, sense malmetre els productes recol·lectats.· No recollir productes hortofrutícoles amb podridures i eleminar-ne tota la brutícia (pedres, fang, etc).· Transportar els productes evitant-ne danys.

RECOL·LECCIÓTRANSPORT

OBLIGATORI· No emmagatzemar els productes de la collita amb animals, productes químics o qualsevol altre element que pugui contaminar.

RECOMANAT· Protegir els productes del sol, pluja, vent, plagues i animals.

MAGATZEMOBLIGATORI· Formar als treballadors amb coneixements bàsics d’higiene i sanitat.· Comunicar al responsable si es pateixen malalties infeccioses i no treballar en contacte amb els productes.· Cobrir i protegir les ferides.· Tant com es pugui, facilitar instal·lacions per a les necessitats fisiòlogiques, sobretot en recol·lecció de productes hortofructícoles.· Rentar-se les mans amb aigua i sabó.· Ubicar les zones dels serveis apartades i lliures de vessaments.· Disposar d’un sistema d’higienització de mans.

RECOMANAT· L’ús de guants en condicions adequades.· Evitar l’ús de recipients de vidre o petits objectes, així com fumar a prop del cultiu.

TREBALLADORS

OBLIGATORI· Mantenir les instal·lacions i equips nets. Disposar d’un programa de neteja i desinfeció i aplicar els biocides autoritzats· Retirar del camp els productes ja embalats i restes de material envasat.· Envasar els productes per a consum directe correctament etiquetats i emmagatzemar-los correctament.

ENVASAT

OBLIGATORI· Disposar d’un Pla de fertilització ajustat a limitacions segons legislació vigent, si l’explotació pertany a zona vulnerable a nitrats d’origen agrari.RECOMANAT· Fer aportacions segons necessitats i característiques del cultiu i disponibilitat al terreny.· Controlar el contingut de nitrats en la part comestible de les hortalisses de fulla (enciam, espinac, bleda, rúcula, etc).

FERTILITZANTSinORGÀNICS

Recordar-vos que el programa d’inspec-cions de Catalunya està previst que es faci des del 1 de juliol fins al 31 de desembre. Es realitzarà sobre 300 explotacions cada any. A 150 d’elles considerades de molt alt risc, se’ls farà una inspecció a peu d’explo-tació i documental. A la resta d’explotacions només es farà una inspecció documental.

Per més informació podeu posar-vos en contacte amb qualsevol de les nostres ofi-cines o consultar l’apartat d’Agricultura de nostre lloc web, on trobareu més informa-ció sobre les pràctiques obligatòries i els aspectes que el Departament d’Agricultura està analitzant en el Pla de Control.

Registre obligatori per la comercialització: REGEPA (Registre General de la producció Agrícola)

Documentació que cal guardar en l’explotació:- Quadern d’explotació, amb el registre de tractaments. - Document d’assessorament (no necessari en els cultius de baix risc d’utilització de productes fitosanitaris). - Certificats d’inspecció de la maquinaria pròpia de tractaments.- Contractes de tractaments, quan aquests hagin estats fets per una empresa de serveis. - Factures de la compra dels productes fitosanitaris que estiguin detallats en el registre de tractaments. - Anàlisi de residus de productes fitosanitaris que s’hagin realitzat en els cultius o produccions. - Albarans de lliuraments dels envasos a un gestor de residus o a SIGFITO.

Representants de la sectorial de fruita dolça de JARC-COAG, ens vàrem reunir a Madrid amb els màxims responsables de l’Agència per a la Informació i Control Alimentaris (AICA), ens depenent del Ministeri d’Agri cultura, per compartir i analitzar la problemàtica de

l’aplicació de la Llei 12/2013 de millora del funcionament de la cadena alimentària en el sector hortofructícola.

Durant la trobada, el director de l’AICA, el senyor José Miguel He-rrero, va acceptar realitzar un exhaustiu Pla de Control davant l’es-cassa aplicació de la Llei de la Cadena Alimentària. En aquest sentit, des de JARC-COAG vam advertir sobre el baix nivell de contrac-tes en les operacions de compravenda i l’alt grau de desconeixe-ment per part dels agricultors dels beneficis que els hi pot aportar la normativa. La nostra organització considera que els contractes obligatoris s’han d’implantar per donar estabilitat i transparència a les operacions de compravenda que fem els productors amb els compradors, el mateix que ha de succeir entre la resta d’agents de la cadena alimentària. A partir d’aquí vindran les sancions per aquells que no respectin el que marca la normativa (definició d’un preu, pagament a trenta dies, etc).

Malauradament, malgrat la bona feina feta fins ara per l’AICA, en-cara queda molt camí per recórrer per a la correcta aplicació de la Llei estatal de la Cadena Alimentària, i per tant, vam sol·licitar encara un major esforç d’aquest organisme pel sector de fruites i hortalisses.

Com a representants dels productors, vam traslladar les problemà-tiques concretes que afecten el comerç majorista i a determinades Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses (OPFH), que


COMPROMÍS DEL MAGRAMA PER ACABAR AMB LES PRÀCTIQUES COMERCIALS ABUSIVES

en la pràctica no haurien de quedar eximides de la contractació obligatòria. En aquest sentit, vam posar l’accent principalment en el contingut dels contractes, en l’opacitat d’algunes clàusules, en els descomptes no objectius que afecten el preu i en l’incompliment dels terminis de pagament.

Per la seva banda, des de l’AICA es van comprometre a realitzar un Pla de Control específic per a comprovar la formalització dels contractes, que comptarà amb més d’un miler d’inspeccions. La finalitat d’aquesta nova campanya d’inspecció és verificar que totes les transaccions comercials que superin els 2.500 euros quedin recollides per escrit en un contracte, tal com estableix la Llei de la Cadena Alimentària.

David BordaCap SectorialFruita Dolça

FRUITA DOLÇA

Els contractes obligatoris s’han d’implantar per donar estabilitat i transparència a les operacions de compravenda que es fan entre productors i compradors, el mateix que ha de succeir entre la resta d’agents de la cadena alimentària. A partir d’aquí, vindran les sancions per aquells que no respectin el que marca la normativa (definir un preu al contracte, eliminar l’opacitat d’algunes clàusules i els descomptes no objectius que afecten el preu i complir els terminis de pagament).

LA CIRCUMSCRIPCIÓ ECONÒMICA I L’EXTENSIÓ DE NORMA

Darrerament heu vist a la premsa, que una entitat catalana ha presentat una sol·licitud per a que Ca-talunya esdevingui una circumscripció econòmica en el sector de la fruita dolça, concretament per les especies de poma, pera, préssec i nectarina. Però,

què vol dir això?

La normativa preveu que es puguin crear organitzacions inter-professionals, organitzacions de productors o associacions d’or-ganitzacions de productors. Per exemple, Afrucat va ser recone-guda com a associació d’organitzacions de productors de fruita i hortalisses l’any 2014, i agrupa empreses majoritàriament cata-lanes amb activitats de producció, comercialització o importació. Aquesta agrupa organitzacions de productors, que en el cas de la fruita, són les anomenades OPFH. Les interprofessionals en canvi, estan constituïdes per organitzacions representatives de la pro-ducció, transformació, comercialització i distribució d’un sector o producte. Per exemple, INTERFRESA és una interprofessional de la maduixa a la zona de Andalusia (producte concret i àmbit concret) i PROVACUNO és una interprofessional del sector del boví de carn a nivell estatal (tot un sector i d’àmbit estatal). En el sector de fruites i hortalisses, no tenim interprofessional creada.

El Reial Decret 547/2013, de 19 de juliol permet que si una orga-nització de productors o una associació d’aquestes pot sol·licitar la creació d’una circumscripció econòmica. I què s’entén per cir-cumscripció econòmica?

La norma estableix què cal per a definir-la: el producte o pro-ductes, condicions de producció i comercialització homogènies, i la relació de municipis que la compondrien. La circumscripció pot ser autonòmica o supraautonòmica i, respecte les condicions d’homogeneïtat, cal fixar-se especialment en els calendaris i cir-

cuïts de producció i comercialització. Si una o diverses organitza-cions de productors (o associació) volen impulsar el reconeixe-ment d’una circumscripció, han d’acreditar que representen com a mínim el 50% del volum de producció total dins d’aquesta. Per a contrastar la representativitat, cal fer un cens amb totes les perso-nes productores de la circumscripció. S’actualitzarà cada campanya de comercialització i contindrà la identificació de la persona i da-des sobre superfície i volum de producció (indicant la part ecolò-gica o la part a transformació amb contracte signat abans de la campanya de comercialització). Finalment, es confrontarà les xifres globals amb les persones productores associades a l’organització de productors (o associació).

Llavors aquesta OP o associació d’OPs es considerada com a re-presentativa pel que fa a un determinat producte (poma, préssec, ...), pot imposar unes normes que tothom haurà de complir obli-gatòriament, hi pertanyin o no. Aquestes normes poden ser sobre notificació de la producció, comercialització, protecció del medi ambient, o promoció i comunicació dins el marc de prevenció i gestió de crisi. És el que es coneix com extensió de norma. Alhora, l’organització o associació pot sol·licitar una contribució econòmi-ca de totes les persones productores per a l’execució de la norma que imposa.

Des de JARC-COAG, en les interprofessionals que hem pogut participar sempre deixem tancada l’aportació que farà el sector productor, i en grans trets en què es gastarà (autogestió, cam-panyes de promoció, investigació, etc). També exigim una data de caducitat. Què vol dir això? Què cada dos o tres anys, cal un acord de tots els integrants per a que no se dissolgui. Així l’entitat ha de retre comptes, i si no es fan coses favorables pels productors o no i s’obtenen resultats positius, aquestes s’extingeixen, evitant anar mantenint en funcionament estructures inútils per als productors.

COM ES CONREA L’OLIVERA AL MÓN?


OLIVERALluís GayaCap Sectorial

Olivera

A l’Estat espanyol, territori amb més superfície d’olivera del món, aquesta ha tingut una tendència as-cendent en la darrera dècada, amb increments importants entre 2006 i 2008, tenint en compte que a la campanya 2005/06 va haver-hi un pic de preus, i moderats en la resta dels anys. També és molt destacable l’augment continuat del percentat-ge d’oliveres en regadiu, que passa de representar el 19% el 2004 al 29% el 2015.

A Catalunya, observant el gràfic se-güent veurem quina ha estat l’evo-lució de la superfície i el percen-tatge de regadiu, observant com la tendència de superfície d’olivera és descendent, perdent durant els darrers onze anys 5.000 hectàrees d’aquest cultiu. Indicar que el per-centatge d’olivera en regadiu tam-bé ha augmentat a casa nostra durant els darrers anys, arribant el 2015 al 19%, però lluny del 29% de la mitjana de l’Estat espanyol.

Actualment, l’olivera està estesa a 47 països de tot el món, però en la conca del Mediterrani es concentra el 98% de la producció mundial. En les darreres dècades, s’estan incrementant principalment les plantacions en regadiu, sigui intensives o superinten-sives, per tant, a continuació analitzarem la importància i l’evolució d’aquestes plantacions.

món rural 15

Si ara mirem la superfície de rega-diu a l’Estat espanyol per comuni-tats autònomes, podrem veure que Catalunya està en uns valors sem-blants als de la Comunitat Valencia-na, Aragó o Extremadura i que és Andalusia, amb el 37% de la seva superfície d’olivera en regadiu, qui està realment molt per damunt de la mitjana estatal. En l’àmbit mundial, podem observar a continuació com també s’està molt per sobre de la mitjana de Catalunya.

Entrant en més detall en l’anàlisi dels sistemes de conreu de l’olive-ra en l’àmbit mundial, el gràfic se-güent ens mostra les dades d’un estudi fet als països membres del Consell Oleícola Internacional, que representen el 89% de la superfície mundial. Segons aquest estudi, un 68% de la superfície es conrea en secà, un 10% és olivera tradicional en regadiu i un 18% és olivera in-tensiva en regadiu. Finalment, indicar que les plantacions superintensives, iniciades a mitjans de la dècada dels anys noranta, ja representen un 4% de la superfície mundial.

Deixa’t aconsellar per professionals, de com pots reduir la factura elèctrica de la teva empresaTotalment Gratuït, amb la col·laboració de JARC Lleida

Gestoria energètica i enginyeria

Sisco Ariza Cabreiro 619841787 · [email protected] · C/ Boque, 30 Telf 973 490511 · 25001 · Lleida · www.saconsultoria.es

Quan l’estiu del 2015 els preus de l’ametlla a escala in-ternacional van superar els 10 euros per quilo de gra, pocs podien pensar que sis mesos després estarien a la meitat, en una baixada que semblava no tenia fi.

Amb uns preus en origen alts, les vendes van caure notòriament i les existències no paraven de pujar. Però amb cotitzacions interna-cionals sobre els 5 euros per quilo de gra, les vendes s’han tornat a recuperar. Des del mes d’abril del 2016, les xifres de vendes són boníssimes i els preus internacionals estan tenint fluctuacions no gai-re importants dins de la franja dels 4 a 6 €/kg gra, però amb una lleugera tendència ascendent en les darreres setmanes.

La collita 2016 als Estats Units sembla que serà superior a les previ-sions del Departament d’Agricultura de juny del 2016. Així, tenint en compte unes existències inicials més altes i l’augment de collita, els operadors estimen que aquesta campanya 2015/16 hi haurà entre un 9 i 13% més d’ametlla per vendre que la campanya 2014/15. S’ha de valorar que l’ametlla actualment és més barata que altres fruits secs i això afavoreix el seu consum.

La gran secada a Califòrnia continua notant-se, sobretot a la part sud, però els nivells d’aigua en els embassaments i la neu en les muntanyes han millorat la situació durant els darrers mesos. Aquest setembre, els embassaments tenien un 73% més de reserves que un any abans, tot i que encara se situen un 25% per sota dels nivells normals.

A Catalunya, la secada també farà baixar la collita prevista inicialment pel 2016. En la darrera taula sectorial de la Fruita Seca, des de JARC-COAG vam demanar al Departament d’Agricultura que s’estudiés la problemàtica de la sequera, amb arbrers que ja no brotaran, i que es tingués en compte que, fa dos anys, la Regió de Múrcia en una situa-ció semblant va obrir una línia d’ajut adreçada a la reposició de falles.

A la Llotja de Reus, els preus se situen en uns valors raonables dins del context de preus internacionals actuals i han aguantat l’inici de campanya al voltant dels 5 euros per quilo de gra. Dins d’aquest escenari, és molt difícil fer prediccions, però en aquests moments sembla que aquesta campanya no hi hauria d’haver variacions im-portants en la cotització en origen.

BAIXADA DE PREUS I BON RITME DE VENDES

Sisco EsquerdaCap Sectorial

Fruita Seca

FRUITA SECA


Representants de la sectorial de la Fruita Seca de JARC-COAG, vam participar el passat 21 d’octubre en la reunió bi-lateral anual entre representants de la Unió Europea i Turquia per tractar la situació del mercat de l’avellana. En el proper número de la nostra revista Món Rural, us informarem exten-sament.

TROBADA INTERNACIONAL UE- TURQUIA SOBRE EL MERCAT DE L’AVELLANA

Des de la nostra organització, hem sol·licitat a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) que el seu treball d’investiga-ció i divulgació de noves varietats d’ametlla en sistemes de regadiu es complementi amb recerca per a plantacions en secà. Des de la sectorial de la fruita seca, recordem que tot i que el canvi de model del conreu de l’ametller, passant d’extensiu a intensiu, i la cerca de l’optimització són molt positives, és necessària una aposta per trobar un model agronòmic eficient econòmicament per la major part de les finques i ajustat a la realitat de les explotacions de secà.

En l’actualitat, les plantacions d’ametllers en secà suposen un 85% de la superfície a Catalunya (dades Esyrce, any 2015). El canvi climàtic, amb temperatures ascendents i falta de pluges o distribució anòmala de les mateixes i les apostes per la sostenibilitat mediambiental de les plantacions, avalen aquesta proposta. La nostra petició pretén sumar una línia més d’investigació i no treu mèrits al gran treball d’investigació i divulgació sobre l’ametller que ha fet l’IRTA en els darrers anys.

Demanem a l’IRTA que prioritzi línies d’investigació per a les plantacions de secà

VEREMA 2016: UN PUNT D’INFLEXIÓ

La verema ha finalitzat en la majoria de zones vitícoles de Catalunya i, tot i que encara queden algunes varietats tar-danes per collir, pràcticament la totalitat dels raïms ja estan vinificant-se als cellers.

Les expectatives a inicis d’agost a causa de la sequera s’han fet més que evidents en algunes zones i tot allò que s’augurava ara ja és una realitat. El descens considerable de la producció de raïm, en la majoria de varietats, ha fet que la davallada de rendiment hagi estat més que acusada. Es podria quantificar entre un 30% i un 40% menys de producció a la zona del Penedès vitícola, graner significa-tiu de raïm, amb una qualitat de verema més que acceptable, però amb un pes molt inferior com a conseqüència de la manca d’aigua acumulada des de l’hivern.

Cal destacar que en zones vitícoles on s’han pogut regar les plan-tacions, com la Terra Alta o Costers del Segre, entre d’altres, la producció de raïm no s’ha vist tan afectada, i fins i tot, en funció del terreny, podria ser superior a campanyes anteriors, però la norma general és de davallada de la producció de raïm i conseqüentment de vi.

Les dades del control de les pesades per Denominació d’Origen, que facilita el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Ali-mentació i que es recullen a través del Registre Vitivinícola de Ca-talunya en el moment de les entrades del raïm al celler, mostren el dia 3 d’octubre un total de 350.672.532 kg de raïm veremat a tot Catalunya, el que suposa un 79,72% respecte a la collita del 2015 (o sigui un 20,28% menys a l’espera del tancament definitiu del registre). Aquesta dada explica l’augment dels preus del raïm, sobretot de les varietats blanques destinades al cava, amb constants correccions a l’alça per la competència entre elaboradors. L’increment s’ha situat entre un 10 i un 20%, que es tradueix en un preu d’entre 0,40 i 0,45 euros/kg. Una cotització superior, però que no compensa de cap manera la pèrdua d’ingressos, i a més, ens ha canviat el criteri qualitatiu que abans implicava el preu (de quilograu a quilogram). És una forma de pagament nova, que algun operador ja l’utilitzava, però no era generalitzada, i respon, segurament, a les necessitats dels cellers elaboradors de cava d’un raïm amb un marge de grau concret i reglamentat per elaborar vi. Deixem a banda el raïm amb destí per a vi tranquil, que va per un altre camí, no sempre a

un preu diferenciat, i sobretot les varietats de raïm negre, les grans oblidades, que després d’uns anys de bonança, pocs i llunyans, han arribat a uns valors miserables que ens han de fer reflexionar.

En resum doncs, si el camí és adaptar-nos a un nou model en favor dels nostres elaboradors, fem-ho, però sense perdre la base de proporcionalitat de la qualitat, que s’entén com a quanti-tat-grau-acidesa, i per tant, el preu ha de ser reflex d’aquest equi-libri. Aquest, no pot baixar del que s’ha assolit enguany, o més ben dit, ha de ser clarament més alt. Aquesta és la nostra demanda i el punt d’inflexió, necessari, per no dir, indispensable per un sector harmònic.

Per complementar i protegir aquest escenari d’estabilitat que vo-lem, és important continuar amb els treballs de la nova Llei d’Or-denació Vitivinícola de Catalunya, tal com va anunciar que es re-prendrien el Director General de l’Incavi el passat 21 de juliol, i que ha de servir per ordenar i clarificar el marc en què el sector productor i elaborador volen desenvolupar-se i prosperar. Tenim feina, som-hi doncs.

món rural 17

Isabel VidalCap Sectorial

Vinya

VINYA

Si el camí és adaptar-nos a un nou model en favor dels nostres elabora-dors, fem-ho, però sense perdre la base de proporcionalitat de la qualitat, que s’entén com a quantitat-grau-acidesa, i el preu ha de ser reflex d’aquest equi-libri. Aquest, no pot baixar del que s’ha assolit enguany, o més ben dit, ha de ser clarament més alt.

“ “

El 13 de setembre es va debatre al Parlament Europeu l’Acord d’Associació Econòmica (AAE) de la Unió Euro-pea i els seus Estats membres amb la Comunitat d’Es-tats de l’Àfrica Meridional (SADC, per les sigles en anglès; Botswana, Lesotho, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica i Swa-

zilàndia). El dia 14, hi va donar el vist-i-plau per 417 vots a favor, 216 en contra i 66 abstencions.

Contra la nostra posició

El conjunt del sector dels cítrics del l’Estat espanyol ja havíem adreçat en un escrit al Parlament Europeu i al Govern espanyol la nostra oposició a l’AEE, que aixeca els aranzels a les importacions de Sud-àfrica. La liberalització, sense advertiment previ ni cap estu-di d’impacte, suposarà un fort cop al sector.

L’acord persegueix el creixement econòmic d’aquests països, en part pel suport al seu sector agrari. El comerç es liberalitzarà, i inclou salvaguardes com que la UE no subvencionarà les exporta-cions agràries adreçades a aquests països.

La preocupació és màxima, perquè amplia el període d’exportació sense aranzels dels cítrics sud-africans fins els 30 de novembre, quan fins ara la taronja només podia entrar fins el 15 de setem-bre. Alhora, també es fixa la progressiva reducció de l’aranzel, que desapareixeria el 2025. La conseqüència directa pot ser l’excés d’oferta (no diguem quan desapareguin els aranzels) i la baixada del preu, quan ja ens trobem en un moment en que els com-pradors estan intentant fer els contractes per aquesta campanya, directament a resultes, sense preu. Si no l’acceptes, et quedes amb el fruit a l’arbre.

El mercat europeu està saturat. Com a exemple, indicar que el 2015 ja van entrar-hi més de 400.000 Tm de taronges sud-africa-nes, que s’afegien a la difícil comercialització de la pròpia producció després del tancament del mercat rus.

No menys important és que aquest acord arriba després que la Comissió Europea (CE) fes més laxes les condicions de control en frontera dels cítrics provinents de Sud-àfrica. De fet, la CE ja s’havia saltat les seves normes en permetre que continués entrant cítrics d’aquest país quan el nombre d’intercepcions amb taca negra havia sobrepassat el límit.

La pròpia Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) crida l’atenció sobre el risc d’importar cítrics sud-africans, que posa en

I AQUESTA GENTENS REPRESENTA?


Joan BioscaCap Sectorial

Citrics

CITRICS

perill fins a 600.000 hectàrees de cítrics a Europa. Fins hi tot, hi ha veus que reclamen un únic port d’entrada suficientment dotat que centralitzi les importacions i el control. Algú ha proposat que sigui València: deu ser una broma, perquè situaria el risc de taca negra enmig d’una zona productora.

El sector no entén la permissivitat i laxitud de la CE si no és pels in-teressos comercials de Sud-àfrica o de les empreses importadores. I això sense entrar en importacions d’altres països com Argentina o l’Uruguai.

Alhora, reiterem la manca de lògica en les negociacions. Per obrir les portes de la UE són ràpides, eficaces i opaques; per a obrir-nos mercats en països tercers són lentes i incapaces d’eliminar barreres aranzelàries i no aranzelàries. En resum, acords com aquest ens lliguen un braç a l’esquena.

Els propers tràmits

Ara cal l’aprovació formal per part del Consell de la UE i la rati-ficació dels Parlaments nacionals dels sis Estats africans. Es podrà aplicar provisionalment entre la UE i un dels Estats, amb algunes exclusions d’accés al mercat agrícola, fins que no hagi estat ratificat o s’hagi aplicat provisionalment per tots els implicats.

Davant aquesta situació, un cop més les explotacions europees també reclamem el nostre dret a guanyar-nos la vida i que les polítiques estatals i europees no ens deixin amb el cul a l’aire, econòmicament i fitosanitàriament parlant.

Font: DARP (Taronja ambtaca negra)

món rural 19

El balanç de la campanya apícola 2015/2016 ha estat ne-gatiu en la majoria dels territoris per una meteorologia negativa i, especialment, per la sequera. La reducció de la producció a l’Estat espanyol ha estat d’un 40% respecte la mitjana (30 – 33 mil tones), i és probable que, a Catalunya,

estigui al voltant de les 1,5 mil tones quan el promig dels anys 2010 a 2015 estava prop de les 2,5 mil tones.

A nivell espanyol, les mels clares han sofer t una acusada reduc-ció de la producció (30-40% en milflors i fins a un 80% en al-gunes monoflorals). En les fosques, s’estima una reducció d’un 20-30% respecte un any normal. En indrets de Catalunya, els apicultors preveuen un 70% menys, i els impactes dependran molt del territori concret.

L’altre factor a sumar és que la indústria envasadora continua paralitzant la compra de mel espanyola per mantenir preus

MEL BARATA MALGRAT LA POCA PRODUCCIÓ?

Joan Mª LlorensCap Sectorial

Apicultura

APICULTURA

enfonsats. A l’Estat espanyol, per primera cop en anys les cotit-zacions estan sota els costos de producció (2,65 €/kg de pro-mig). Des de novembre del 2015, els preus de la mel milflors han caigut un 30% i en les varietats de màxima qualitat, com els melats, el mercat està paralitzat.

Els industrials segueixen augmentant les importacions de mel de baixa qualitat i, darrerament, diversifiquen les portes d’en-trada de la mel xinesa a Espanya emmascarant l’origen real.

De gener a juny del 2016, ha caigut la importació de mel de Xina, mentre s’ha incrementat significativament la procedent de Portugal (a 1,45 €/kg), Argentina (a 1,87 €/kg) o d’Uruguai (a 2,16 €/kg). De fet, és una estratègia semblant a la dels anys 2002 a 2004, quan l’entrada de la mel xinesa a la UE va ser prohibida per contenir restes d’antibiòtics.

Com sabeu, en l’etiqueta s’ha de mencionar el país d’origen (re-col·lecció), però si son originaries de més d’un Estat membre o tercer país, es pot substituir per la menció que es tracta de mes-cles de mels originàries o no de la UE, fet que empara la indús-tria a ocultar els orígens (i qualitat) de la mel que comercialitza.

Fa temps que breguem per a fer obligatòria la menció en l’eti-queta dels països d’origen, identificant els percentatges, per de-fensar la nostra producció i per donar informació clara i transpa-rent al consumidor, així com garantir la qualitat i sanitat.

Amb aquest objectiu, hem volgut formar part del Grup Ope-ratiu MELCAT, integrat pel sector, agents de la recerca i l’Admi-

nistració. L’objectiu és poder caracteritzar i valoritzar les mels catalanes, per protegir els productors que fan bé la feina, de-tectar i perseguir el frau, garantir el producte al consumidor, especialment pel que fa a la seguretat alimentària, i aconseguir un valor afegit per a la nostra producció.

El 16 de setembre vàrem par ticipar en una jornada tècnica en què es va tractar les qualitats i propietats de les mels, les tècni-ques analítiques i control de qualitat, els distintius de qualitat i les formes de valorització a través de la gastronomia, el turisme o la cultura. Al proper número de la revista tractarem amb més detall el contingut d’aquesta jornada.

El camí de la qualitat i la diferenciació

Roser Serret Cap Sectorial

Boví de llet

BOVÍ DE LLET

La Unió Europea va anunciar fa uns mesos un paquet de me-sures que els Estats podien decidir en part a quins sectors adreçaven. Pel que fa al lacti, s’aprovà un ajut a explotacions que redueixin la producció en un període concret de 3

mesos i respecte el mateix període de l’any anterior, amb un límit a tota la UE de 1.070.000 tones de llet. Ja us n’informàrem, que es definia quatre períodes per a sol·licitar-lo, dos que finalitzaven el 21 de setembre i l’11 d’octubre, respectivament, i dos més que previ-siblement ho faran el 9 de novembre i el 7 de desembre, si encara hi ha pressupost disponible. En el primer període, s’han presentat 1.567 sol·licituds a l’Estat espanyol, per a una reducció prevista de 31.044.588 Kg. D’aquestes, 38 són de Catalunya, amb una reducció de 2.590.230 Kg.

La UE també habilità un ajut, anomenat d’adaptació, adreçat a diver-sos sectors. A l’Estat espanyol corresponen 14,7 M€, i la proposta del Ministeri d’Agricultura és destinar-ho tot al boví de llet. Malgrat no està tancat, es preveu adreçar a dues de les possibilitats que preveu el Reglament:

Ajut a explotacions que no hagin augmentat la producció: Els re-quisits serien ser agricultor actiu i titular de l’explotació, haver rebut ajuts acoblats el 2015 i 2016, fer la DUN 2017 i marcar l’ajut, i no haver augmentat el nombre d’animals (a efectes d’ajuts acoblats) durant el 2016. Hi ha el compromís de no augmentar-lo tampoc el 2017. L’ajut es calcularà fins un màxim de 75 animals per explotació i, com a molt, serà de 60€ per animal.

Ajut a projectes de cooperació: Els requisits serien ser agricultor actiu i titular de l’explotació, fer la DUN 2017 i marcar l’ajut, i formar part d’una organització de productors abans del 2 d’abril de 2016. Es calcularà dividint l’import per a la mesura entre en nombre de sol·licituds.

El Ministeri va plantejar una primera proposta, qüestionada des de diferents territoris i organitzacions. Des de JARC-COAG, tras-lladàrem alguns elements bàsics: tractar totes les explotacions en igualtat, parlar de producció enlloc de cens (perquè perjudica a Ca-talunya), eliminar el compromís de no augmentar la producció el 2017, no distingir si es pertany o no a una OP, i avaluar l’impacte de la proposta.

Des de l’Estat també es proposa un canvi per la DUN 2017 pel que fa als ajuts acoblats, per poder cobrar pels animals que es tenia el 2016 malgrat disminueixin el 2017. Nosaltres defensem que no es modifiqui l’ajut, perquè el pressupost serà el mateix, es penalitza als qui teniu animals reals en producció. La solució no pot vindre per


MOVIMENTS SENSE FUTUR

treure suport a la resta de productors del sector, que treguin el pressupost d’una altra banda.

Si fem balanç de les mesures impulsades, mantenim la nostra pos-tura: no són les estructuralment necessàries. Donar oxigen a les ex-plotacions, econòmicament parlant, pot ser un pla de xoc necessari, però en cap cas hi ha hagut voluntat d’abordar una solució des d’un punt de vista global europeu. No es pot traslladar a les explotacions particulars, decisions estratègiques que s’han de prendre a nivell d’Unió Europea.

Tampoc no es treballa en resoldre el gran desencert de les polí-tiques europees per al sector del boví de llet. Sembla que hi ha la voluntat que el futur del nostre sector vagi cap a una direcció en què les explotacions, tal i com ara les entenem, desapareguin. I si és així, els productors ho hem de saber per poder prendre decisions amb la informació correcta.

A banda, l’aplicació dels ajuts a l’Estat espanyol tampoc no ha estat correcta, ja que sempre hem demanat igualtat de tracte per a totes les explotacions i les catalanes, possiblement, som les que ens hem vist més oblidades.

Mentrestant, el sector del boví de llet apareixem com a perceptor de molts diners. La solució no pot ser compensar les explotacions pels baixos preus que rebem, si més no com a estratègia estructural. Al final, es tracta d’un ajut a la indústria i la distribució, que pot seguir pagant preus de misèria. Tot plegat, no és una estratègia de futur, com mostra el gràfic

món rural 21

Jaume BernisCap SectorialPorcí

PORCÍ

El passat 20 de setembre, a la seu de COAG (Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos) a Madrid, es va celebrar la sectorial estatal del sector porcí, encapçala-da per en Jaume Bernis, màxim responsable d’aquest sector també a JARC-COAG.

Aquesta trobada es va iniciar exposant quatre dades que mostren la importància d’aquest sector ramader en l’àmbit estatal, europeu i mundial. Actualment, el 81% de la producció mundial de porcí es concentra en tres territoris: Xina, en primer lloc, amb el 50,4% del total (56,5 milions de tones), la Unió Europea en segon lloc, amb el 20,5% (23 milions de tones), i els Estats Units en el tercer lloc, amb un 10,1% (11,3 milions de tones).

A la Unió Europea, Espanya va superar a Alemanya l’any 2015, sent actualment el primer productor de porcí europeu i el tercer en l’àm-bit mundial, amb un 3,4% del global (3,8 milions de tones).

D’altra banda, el 2015 la Unió Europea es va convertir en el major exportador mundial de porcí, superant als Estats Units, malgrat el veto rus. Alemanya i Espanya van desbancar a Dinamarca, concen-trant entre aquests tres països el 60% de les exportacions europees a tercers països. L’any passat, l’Estat espanyol va batre el record d’ex-portacions amb més d’1,75 milions de tones, enfront d’1,5 milions de tones del 2014, situant-se en segon lloc a nivell europeu.

Ajut excepcional pels productors de porcí no integrats

Seguidament, durant la reunió es va acordar sol·licitar al Magrama que part dels 14 milions d’euros que es destinaran al sector rama-der en l’àmbit espanyol vagin adreçats al sector porcí, perquè els productors es puguin refer de les pèrdues acumulades pels baixos preus que han sofert des de l’octubre del 2015 fins al maig del 2016.

Els representants de la sectorial del porcí de JARC-COAG consi-derem que el Ministeri d’Agricultura ha de salvaguardar el model

d’explotació de porcí familiar no integrat, donada la seva contribució a l’ocupació i al desenvolupament econòmic i social dels territoris rurals. Per aquest motiu, demanem que contempli la inclusió dels ra-maders de porcí que operen dins d’aquest model com a beneficiaris prioritaris d’aquesta ajuda excepcional.

Demandes exposades directament al COPA-COGECA

Pel que fa a l’àmbit europeu, la plaça rotatòria al COPA-COGECA que l’any vinent correspondrà a COAG, ens permetrà plantejar di-rectament canvis i millores, centrant-nos especialment en:

• Establir mecanismes per agilitzar l’activació de l’emmagatzematge privat abans que es saturi el mercat i caiguin els preus. El porcí, és un sector amb cicles productius que mantenen tendències constants, i aquesta previsibilitat ha de permetre planificar millor quan es posen en marxa mesures de mercat.Aquest mecanisme d’equilibri europeu considerem que sempre hauria d’anar lligat al fet que la producció retirada s’adreci a mercats exteriors.

• Demanar que es mantingui la castració tal i com es fa actualment. Hi ha informacions que indiquen que a Europa es vol prohibir la castració quirúrgica, substituint-la per la química.

• Oposició al TTIP (Tractar Transatlàntic de Comerç entre Europa i els Estats Units), perquè els processos productius, i especialment els relacionats amb la seguretat alimentària, són més laxes als EUA, i per tant, els ramaders europeus tenim uns costos superiors.

• Sol•licitar transparència a Interporc en relació als preus d’escor-xador.

• Reivindicar que les llotges reflecteixin preus mínims, als que es puguin afegir increments per la qualitat de la carn, tal com s’està fent a França.

DEMANDES RECOLZADES DES DE LA SECTORIAL DEL PORCÍ DE COAG

La millor cobertura al millor preu. Posa’t en contacte amb les nostres oficines i comprova-ho!

ASSEGURANCESAGRÀRIES

món rural 25

La campanya passada es va introduir la principal novetat en l’assegurança de l’olivera, la implantació dels mòduls 1 i 2 amb contractació biennal. Aquesta tenia com a principal objectiu donar estabilitat al sistema d’assegurances.

D’altra banda, Agroseguro va haver d’augmentar de forma consi-derable les tarifes per poder estabilitzar les indemnitzacions paga-des fins al moment. Aquests canvis, es van traduir en un important traspàs de contractació cap al nou mòdul P, amb cobertures de pedra i gelada, principalment en fusta.

Ara s’inicia la nova campanya, en la qual cal recordar que tots els productors que l’any passat van contractar els mòduls 1 o 2 no cal que tornin a contractar l’assegurança. Només cal que revisin que la seva pòlissa estigui correcta i comuniquin si han fet canvis en alguna parcel·la (arrencar, plantar, altes o baixes, etc).

Aclarir que les persones que van optar pel mòdul P, que es contracta anualment, sí que han de tornar a fer la pòlissa per la pròxima cam-panya, tenint la possibilitat de mantenir aquesta modalitat o passar-se als mòduls 1 o 2, que donen cobertures per reducció de collita (el mòdul P no ho cobreix).

Novetats 2016

S’ha establert 2 noves opcions. Per tant, a partir d’ara hi ha les se-güents modalitats:

Mòduls 1A i 2A. Equivalents als 1 i 2 del pla 2015, en els quals cal recordar el següent:

o El càlcul de la indemnització és anualo Al Mòdul 1 tots els riscos es valoren pel conjunt de totes les par-cel·les d’una mateixa comarca agràriao El Mòdul 2 té riscos per parcel·la i riscos per comarcao En tots dos, el capital garantit dels riscos per comarca estarà deter-minat per Agroseguro, amb un màxim del 50, 60 o 70% determinat per la sinistralitat acumulada de cada assegurat

Mòduls 1B i 2B. Noves opcions de contractació biennal i en les quals cal tenir present:

o La indemnització en cas de sinistre es farà tenint en compte les dos collites assegurades, per al mòdul 1B en tots els riscos i per al mòdul 2B el càlcul conjunt es limitarà als riscos per adversitats climà-tiques, que inclouen la reducció de la collita.o La cobertura dels mòduls 1B i 2B serà elegible del 70, 80 i 90%.

ASSEGURANCES

Mòdul P. Manté el funcionament de la campanya passada, des-tacant el següent:

o És de contractació anualo Les cobertures principals són per pedra, riscos excepcionals i gelada en fusta. No cobreix la reducció de collita.o No té limitació de rendiments. S’assegura lliurement la producció que s’espera obtenir.

Com ja sabeu, el cost final de l’assegurança també està determinat per les subvencions aplicades, que estan finançades per la Enti-dad Estatal de Seguros Agrarios (ENESA) i per la Generalitat de Catalunya. L’aportació d’ENESA s’estableix en funció de les carac-terístiques de cada assegurat, tenint en compte el que apareix al quadre següent.

S’AMPLIEN LES OPCIONS EN L’ASSEGURANÇA DE L’OLIVERA

2016 Mòdul 1 Mòdul 2 Mòdul PSubvenció base 75 31 17

Col·lectiu 6 6

AP, EAP 11 9

Renovació 7 5

ADV, ECO 2

Finançament SAECA 1 1

MÀX 75% 58% 38%

Respecte a la Generalitat de Catalunya, indicar-vos que subvencio-na una part del cost de la pòlissa aplicant un % d’ajut sobre el que s’estableix des d’ENESA, que variarà en funció del mòdul escollit.

Enguany, tenint en compte els importants canvis introduïts i que cal fer un anàlisi de la situació de dos campanyes, us recomanem que us poseu en contacte amb les nostres oficines. Us oferirem un assessorament professional personalitzat, informant-vos sobre com tramitar l’aval per fraccionar el pagament, si us cal.

Article redactat pels serveis tècnics de JARC-COAG

Amb el finançament de: Amb la col·laboració de:


El 18 de desembre de 2007, l’Assemblea General de les Nacions Unides, en la resolució 62/136, decidí declarar el 15 d’octubre de cada any Dia Internacional de les Dones Rurals. I cada any, des d’aquest moment, són moltes les vegades que escolto aquestes preguntes quan s’apropa la

data: “De debò és necessari subratllar aquest dia? Fins quan hau-rem de fer-ho?”

En el cas que ens ocupa, com a dones agricultores i ramaderes, sentim que aquest horitzó encara és molt llunyà. No podem negar que la situació i les condicions de les dones en el medi rural han millorat en les últimes dècades, sobretot en el nostre context, però si ens acostem a la realitat que quotidianament viuen trobarem no un, sinó molts motius per a continuar reivindicant i manifestant que volem gaudir dels mateixos drets que tenen els homes que treballen amb nosaltres a les zones rurals. I sinó, que ens ho diguin a les que estem involucrades en un procés d’investigació sobre el paper de les Dones en la Cadena Agroalimentària i els nostres Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC), promogut des de la Fundació MUNDUBAT, i que compta amb el suport i la col·labo-ració de Cerescat.

El punt de partença de la nostra tasca d’investigació són les xifres que llencen les estadístiques oficials, com el Cens Agrari, l´Enques-ta de Població Activa (EPA) o les dades, el Ministeri d’Agricultura, l´Institut Català de les Dones (ICD) o altres entitats que treballen en l’àmbit rural ens ofereixen. Segons aquestes, l’any 2014 al vol-tant de 180.000 dones estaven ocupades en el sector agrícola i ramader, unes 278.334 eren titulars d’explotació i 292.032 rebien ajuts de la PAC.

Com podreu observar, les dades no quadren i ens assenyalen el primer motiu per a continuar lluitant: necessitem que la forma de fer les estadístiques canviï, ja que actualment s’invisibilitza moltes dones, que no apareixen com a població activa i ocupada al sector agrari. Com a molt, algunes apareixen com a ajuda familiar, el que les allunya de gaudir de certs drets que veurem a continuació.

D’altra banda, segons l’últim Cens Agrari fet a l’Estat espanyol, només un 30,47% de les explotacions agràries estan en mans de dones (un 26,24% a Catalunya) i d’elles, un 36,24% estan en mans de dones majors de 65 anys (36,98% a Catalunya). La terra que posseeixen representa només el 23,02% del total (el 19% a Ca-

talunya) i tornen a ser les dones joves les que menys terra tenen en propietat. A més, les seves unitats de producció són de mitjana, més petites que les dels homes. A més, ens trobem que en general, accedeixen amb més dificultats a recursos com l’aigua, el crèdit bancari, la formació i els serveis d’extensió agrària, fet que fa més difícil la viabilitat i sostenibilitat de les seves explotacions.

Us semblen suficients motius per a continuar mobilitzant-nos el 15 d’octubre? Doncs, sí. Tots aquests inconvenients que hem anat esbrinant i argumentant, impedeixen que la dona del sector pri-mari gaudeixi amb plenitud de determinats drets (els anomenats DESC), com el dret a la terra, a un salari digne, a l’afiliació a la Seguretat Social, a unes condicions de treball adequades, a les ne-cessitats de salut cobertes, a l’accés al crèdit i als recursos per a la producció o a participar activament en els organismes on es pre-nen decisions que afecten a la producció i distribució dels aliments: cooperatives, sindicats o organitzacions agràries, etc.

Qüestions com la necessitat de ser reconegudes com a treballado-res agràries, de comprendre quins usos i costums relacionats amb l’herència dificulten l’accés a la terra, la necessitat de quotes a la Seguretat Social més baixes i més capacitat per a participar en la presa de decisions que afectes al sector, són aspectes recurrents en els nostres tallers, celebrats fins al moment a Ejea de los Caba-lleros, Vic i Almeria, amb dones agricultores i ramaderes i d’altres sectors que viuen i treballen en les zones rurals.

Al costat d’aquests temes, la maternitat, la corresponsabilitat, el dret a l’oci i al descans, la necessitat que les dones ens apoderem (agafem poder) i participem més activament en sindicats i organit-zacions agràries, se’ns dibuixen com els pilars sobre els que s’ha de desenvolupar una futura estratègia d’incidència política, que per-meti que la nostra posició en el nostre entorn millori. Serà llavors, quan deixem de subratllar el dia 15 d’octubre en el calendari!

Article d’opinió de la senyora Paloma Jimena Medina, empresària rural palentina, implicada en el projecte d’investigació sobre el paper

de les Dones en la Cadena Agroalimentària i els seus Drets Econò-mics, Socials i Culturals (DESC)

ÉS NECESSARI CELEBRAR EL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES RURALS?

CERESCAT

MARCOS GARCÉS, NOU COORDINADOR DE LES JOVENTUTS AGRÀRIES DE COAG

Marcos Garcés, de 29 anys, ha estat escollit nou coordinador es-tatal de les Joventuts Agràries de COAG en la trobada que es va celebrar a Múrcia. Nascut a Bañón (Terol), conrea cereal de secà i gestiona una granja de porcí. D’altra banda, s’ha llicenciat en Sociologia i actualment estudia Ciències Polítiques.

Garcés pren el relleu de Toño Romé, que durant l’última Assemblea de COAG, celebrada el passat mes de maig, va ser triat membre de la Comissió Executiva estatal.

El nou coordinador del joves, afirma que treballar amb el seu pare al camp li permet “seguir aprenent cada dia”. Indica que ha sofert en primera persona les dificultats a les quals s’enfronten els joves que volen treballar en el sector agrari. “No tenim accés a la terra, hi ha moltes traves burocràtiques, manca de formació i informació, la inversió econòmica necessària és molt alta i començar de zero és gairebé impossible. Per això les ajudes a la incorporació són vitals”, afirma.

Com a principal repte al capdavant de les Joventuts Agràries de COAG, assen-yala “impulsar el necessari relleu generacional al camp”, ja que, en els pròxims 10 anys, 6 de cada 10 agricultors espanyols entraran en edat de jubilació.

Des de l’oficina de JARC-COAG a Vic, hem realitzat recentment dos cursos d’aplicació de productes fitosanitaris a Navàs (Ba-ges) i Martorell (Baix Llobregat). Aquests permeten obtenir el carnet de manipulador i aplicador de productes biosanitaris. La participació en els cursos ha estat alta, amb una mitjana de 22 alumnes per grup. Està previst que aviat se celebri un altre curs de biocides d’ús ramader a Gurb (Osona).

La nostra organització ofereix de manera constant i periòdica una oferta de cursos subvencionats i acreditats pel Departament d’Agricultura per adaptar-se a les necessitats derivades dels canvis normatius o de les innovacions sectorials.

REUNIONS DE

SEGUIMENT AMB

ELS REPRESENTANTS

DEL DARP A LA

CATALUNYA CENTRAL


La nostra oficina de Vilafranca del Penedès s’ha traslladat d’ubicació i ara estarà situada al mateix Edifici Centre Àgora al Polígon Do-menys II i a la mateixa planta, però en un espai amb el doble d’espai, per poder atendre-us encara millor. Indicar-vos que el telèfon de contacte i les adreces de correu electrònic seguiran sent les mateixes.

Oficina de Vilafranca del Penedès: més àmplia per oferir un servei encara millor!

ACTIVITATS BARCELONA

Representants dels productors de JARC-COAG a Osona ens hem reunit da-rrerament en dues ocasions amb el director dels Serveis Territorials del DARP a la Catalunya Central, Ramon Lletjós. En el marc d’aquestes trobades, vam tractar temes com la ineficàcia de les mesures per controlar les poblacions de fauna salvatge, la problemàtica de les batudes de caça i les incidències en

la xarxa de carreteres i en els camins rurals.

Per la nostra part, hem aprofitat les reunions per plantejar una sèrie de consideracions sobre les problemàtiques del sector ramader de la comarca. Així, vam demanar millores en els sistemes de tractament de les dejeccions ramaderes i en el nou protocol de bioseguretat en porcí.

Davant d’aquestes peticions, Lletjós es va comprometre a analitzar-les i continuar tre-ballant perquè els agricultors i ramaders de la comarca puguem millorar els nostres processos de gestió.

CURSOS DE FUMIGADOR I APLICACIÓ DE PRODUCTES FITOSANITARIS

ACTIVITATS BARCELONA

Calaf va celebrar els dies 2 i 3 de setembre la primera edició de l’Agro Alta Segarra, amb una gran acollida per part dels professionals del món de l’agricultura. Aquest nou certamen, ubicat en un espai de 90.000 m2, també va atraure el públic en general que va passejar-se per

l’espai firal per veure la maquinària agrícola. Un dels atractius d’aquesta fira eren les màquines en moviment fent demostracions, i és que l’Agro Alta Segarra s’ha convertit en la primera fira agrícola de Catalunya multimarca i dinàmica.

Des de JARC-COAG, vam participar en la fira amb un stand, en el qual vam mostrar els nostres serveis i productes. A més, el divendres 2 de setembre, el nostre secretari tècnic, Jordi Vidal, va participar en la ponència ‘El pagament verd i els ajuts agrícoles en el futur’, on va expli-car els canvis que s’esperen en la política d’ajuts comunitària. Durant el matí de divendres, també es van tractar diferents temes com la sembra directa, el sistema de drenatge ‘Drenotube’, així com aspectes relacio-nats amb el rendiment i la gestió.

Durant dos dies, les marques participants van estar fent demostra-cions tècniques de la maquinària agrícola. A més, els visitants van poder conèixer les darreres novetats de productes i serveis a la zona d’ex-positors. Hi van prendre part 7 marques de tractors diferents (Fendt, Case, New Holland, Massey Ferguson, Deutz Fahr, Same i John Deere), sembradores de darrera generació (Solà), cubes, cultivadors, equips

CALAF CELEBRA LA PRIMERA FIRA AGRÍCOLA MULTIMARCA I DINÀMICA DE CATALUNYA

món rural 29

d’atomització i tractament fitosanitari i tot tipus de maquinària agrícola com polvoritzadors, remolcs i trituradores.

Les xerrades van tenir lloc al restaurant La Bogart, on també es va celebrar el dinar de professionals amb més de 300 comensals. Hi va ser present Ramon Lluís Lletjós, Director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) a la Catalunya Central, que prèviament havia visitat la fira, acompanyat per Raquel Sánchez, cap de l’Oficina Comarcal de l’Anoia del DARP. En els parla-ments, celebrats durant el dinar, Lletjós va felicitar als organitzadors per la iniciativa i va esperonar-los a no aturar-se i preparar noves edicions del certamen, oferint-los la col·laboració i el suport del departa-ment que representa.

Durant el dissabte, l’Agro Alta Segarra va obrir-se al públic general interessat i motivat pel món agrari. Van continuar les demostracions de maquinària agrícola i l’espai d’expositors, alhora que es podien veure tractors antics dels Amics del Tractor d’Època del Bages i els més menuts podien gaudir de les propostes de l’Agro jocs, activitats que van organitzar els alumnes de la Casa d’Oficis de l’Ajuntament.

El certamen ha estat organitzat per l’Ajuntament de Calaf amb la col·laboració i participació d’empreses com ara Solà, Fendt, Massey Ferguson, Case IH, New Holand, Deutz Fahr, Same i John Deere.

Amb el suport de:

30 revista informativa de JARC-COAG30 revista informativa de JARC-COAG

ACTIVITATS GIRONA

Els representants de la junta de JARC-COAG a Girona han subscrit un acord amb la Cambra d’Agricultura del Rosselló per compartir experiències i maneres de treba-llar que es puguin traslladar als agricultors i als ramaders dels dos costats de la frontera.

En una reunió celebrada a Perpinyà a principis d’octubre, les dues entitats van establir que aquesta sigui la primera d’una sèrie de trobades i visites a les explotacions dels productors dels dos territoris que serveixin per aprendre i intercanviar formes de treball i de gestió.

El president de JARC-COAG Girona, Joaquim Suñer, destaca que la idea, en el cas dels productors catalans, és veure el funcionament de les explotacions franceses, des de la producció fins a la comercialització, la gestió dels mercats locals, el pla pilot de cremes controlades que fan agricultors i bombers per prevenir els incendis o la fórmula per treure valor afegit al seu producte.

El projecte, que s’ha iniciat durant aquest mes d’octubre, finalitzarà el juny del 2017 i consta de diverses actuacions, com trobades d’inter-canvi, celebració de jornades tècniques, visites a explotacions, finalitzant amb l’establiment d’unes conclusions que puguin traslladar-se a la resta de productors de la zona.

JARC-COAG GIRONA HA SIGNAT UN ACORD AMB LA CAMBRA D’AGRICULTURA DEL ROSSELLÓ

Com cada any des de temps immemorials, la Tria de Mulats d’Espinavell es va celebrar el passat dijous 13 d’octubre. La baixada dels cavalls des de l’alta amuntanya s’ha conver-tit en un reclam per a milers de persones,

aconseguint visibilitzar més la feina dels ramaders. Un cop més, des de JARC-COAG Girona ens plau haver pogut col•laborar activament en la Tria de Mulats d’Espinavell, patrocinant part dels premis entregats.

Uns quants milers de persones que han vist passar el mo-ment cabdal de la jornada i també el més popular, que és quan els 300 caps de bestiar d’enguany han travessat la ribera del riu Ritort per arribar seguidament a les Planes d’Espinavell, on ha tingut lloc més cap a la tarda la tria de mulats, la seva compra i venda, i l’elecció dels millors exemplars.

Tot i així, el que és cert és que la fira ha estat de nou un èxit de convocatòria i una gran plataforma de promoció per al sector ramader. Una fira de productes en la seva majoria artesanals ha complementat com sempre aquest acte lúdic, tradicional i de promoció.

LA TRIA DE MULATS D’ESPINAVELL: RECONEIXEMENT A LA FEINA DELS RAMADERS

ACTIVITATS TARRAGONA

món rural 31

Informar-vos de que disposeu d’una nova oficina a Batea per realitzar les vostres consultes, tràmits i gestions. La nostra tècnica, Laura Solé, us atendrà tots els dimecres al carrer del Molí, 14. Us aconsellem que prèviament us poseu en contacte amb ella per evitar esperes inecessàries (Tel. 606 456 349 – [email protected]).

El passat 3 d’agost, en el marc de la fira Firagost de Valls, vam organitzar una jornada PATT sobre els impostos a les explotacions agràries. La xerrada va tenir una gran participació, especialment de persones titulars d’Explotacions Agràries Prioritàries (EAP). Una de les conclusions que s’extreu de la trobada és que fer una planificació fiscal de l’explotació agrària a mitjà termini és molt

important.

L’advocada de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Dolors Peiró, va explicar que disposar de la catalogació d’Explotació Agrària Prioritària no representa cap cost afegit per a l’explotació i pot representar un gran estalvi en impostos de transmissions patri-monials i actes jurídics documentats. A més, la reducció també es pot donar en la mateixa factura notarial.

Des de JARC-COAG, posem a l’abast de tots vosaltres l’experiència tècnica per poder fer els tràmits de catalogació d’EAP i poder realitzar la planificació fiscal d’aquesta.

LA IMPORTÀNCIA DE LA PLANIFICACIÓ FISCAL DE L’EXPLOTACIÓ AGRÀRIA

JARC-COAG GIRONA HA SIGNAT UN ACORD AMB LA CAMBRA D’AGRICULTURA DEL ROSSELLÓ

NOVA OFICINA A BATEA

Representants de la nostra organització es va reunir amb el diputat per Ciutadans al Parlament de Catalunya i portaveu d’Agricultura, Fran-cisco José Domínguez, a peu de camp per mostrar-li la situació de la plaga del caragol poma, exposant totes les actuacions que s’han fet per intentar eradicar el mol·lusc invasor.

Des de la sectorial de l’arròs de la nostra entitat, es va recordar a Ciutadans que “després de set anys de lluita, podem afirmar que la situació ha empitjorat per als productors i per l’equilibri de l’ecosistema deltaic”.

Des de JARC-COAG, considerem que la situació és complexa i de difícil solució, però les actuacions que fins ara s’han fet han contribuït a com-plicar-ho més, ja que no han estat globals, coordinades i, en alguns casos, tampoc han estat correctes. Els interessos econòmics diversos, objectius

confrontats, falta d’experiència en la lluita, actuacions fetes indegudament o fora de termini i una Administració que no marca ni fa respectar els cri-teris tècnics d’eradicació i control, han estat els principals aliats d’aquesta espècie invasora.

Vam demanar al diputat de Ciutadans que elevés el tema al Parlament, perquè el Govern s’ha mostrat incapaç de controlar la situació. Volem més investigació en nous productes fitosanitaris per la lluita, varietats d’arròs resistents a l’aigua marina, establir i fer complir un pla de lluita ba-sat en criteris tècnics i compensar econòmicament part dels costos que hem hagut d’assumir els pagesos per al control de l’espècie invasora i les pèrdues en el cultiu.

COMPROMÍS DE CIUTADANS PER RESOLDRE AL PARLAMENT LA PROBLEMÀTICA DE LA PLAGA DEL CARAGOL POMA

ACTIVITATS LLEIDA


Aprofitant que la ministra d’Agricultura en funcions, Isabel García Tejerina, clausurava la fira, també vàrem dema-nar-li que es recuperi l’aportació econòmica del Ministeri d’Agricultura al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) 2014-2020 català, que s’ha reduït un 74% en rela-

ció al període anterior, aportant només 59 milions.

Paral•lelament, el Magrama ha de vetllar perquè no es tornin a per-dre fons europeus de desenvolupament rural per una mala gestió dels recursos. Del PDR 2007-2013, el Ministeri ha deixat d’utilitzar 368 mi-lions d’euros que no s’han usat per altres Comunitats Autònomes i s’han hagut de tornar, perquè no ha activat cap mecanisme de redistri-bució dels diners d’altres autonomies.

LES NOSTRES RECLAMACIONS AL MINISTERI D’AGRICULTURA

La Fira de Sant Miquel, pels productors de Lleida, i per a molts de la resta de Catalunya, és un referent. Durant uns dies aprofitem per intercanviar opinions, fer més visibles les nostres reivindicacions, formar-nos i fer promoció del nostre sector.

Més suport per als productors professionals

Enguany, des de JARC-COAG novament hem aprofitat aquest marc per reiterar algunes de les nostres reivindicacions històriques. Per aquest motiu, vàrem convocar una roda de premsa per denun-ciar el greuge que patim els pagesos i ramaders catalans degut a la falta d’aportació econòmica del Govern català i estatal.

D’una banda, vàrem tornar a demanar a la Generalitat que incrementi el pressupost d’Agricultura, que només és un 1% del total, mentre l’àmbit rural representa el 88% del territori i el 79% dels municipis.

En les primeres pàgines d’aquesta revista, podreu trobar tots els arguments exposats als periodistes, també comuni-cats directament a l’Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Car les Puigdemont i Casamajó, a la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret i Aleu i a diferents par tits polítics amb representació par lamentària.

62a FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL: REIVINDICACIÓ, FORMACIÓ I PROMOCIÓ

ACTIVITATS LLEIDA

món rural 33

TRADICIONAL JORNADA DE L’OLIVERA:INFORMATS PER PRENDRE DECISIONS ENCERTADES

Cada any és un plaer i un repte organitzar una jor-nada tècnica pel productors d’olivera, intentant assegurar que la informació arribi al sector per poder prendre decisions encer tades en la gestió de les explotacions.

Enguany, el cap sectorial d’olivera de la nostra organització, en Lluís Gaya, aconsellà que centrarem la formació en els sistemes de fer tilització i reg en olivera, temàtiques que foren ben aco-llides pels més de seixanta assistents, i que ell mateix presentà.

La representant de l’Oficina de Fertilització i Gestió de Matèria Orgànica del DARP, Gemma Murillo, explicà com optimitzar la fertilització d’aquest cultiu indicant les tècniques disponibles. Mentre que, en Josep Rufat, especialista de l’IRTA en ús eficient de l’aigua, parlà de fertilitzants, aminoàcids i fertirrigació.

Per acabar, el tècnic de la sectorial d’olivera de la nostra organit-zació, en Pere Lluís Pié, exposà quina és la situació del mercat i les previsions de collita, donant pas a la cloenda de l’acte a càrrec del nostre president a Lleida, en Joan Carles Massot.

DIBUIXAR EL SECTOR AGRARI SEMPRE TE PREMI

Aquest any vàrem organitzar una nova activitat durant la fira anome-nada ‘Dibuixa l’agricultura i la ramaderia’, convidant als infants que passaven pel nostre estand a dibuixar com veien el sector agrari, mentre gaudien del sabor d’una poma, per facilitar-los la inspiració.

Entre tots els participants vàrem sortejar un lot de material escolar, que enguany s’ha emportat una joveneta de Golmés, la Júlia Badia. Segur que el gaudirà dibuixant l’entorn rural del seu municipi del Pla d’Urgell.

Amb aquesta iniciativa pretenem contribuir a promoure entre els més petits el consum de fruita catalana de qualitat i amb sabor, intentar que la Fira sigui un espai més lúdic i participatiu per a ells i observar com els infants veuen el sector agrari.

62a FIRA AGRÀRIA DE SANT MIQUEL: REIVINDICACIÓ, FORMACIÓ I PROMOCIÓ


IV JORNADA DEL PORCÍ: SUPORT A UN SECTOR CLAU

ACTIVITATS LLEIDA

La Llotja de Lleida va acollir la IV Jornada del Porcí, una de les trobades de referència del sector, en la qual es va ana-litzar la situació actual, constatant la gran aportació econò-mica que fem els productors. La va inaugurar el diputat de la Diputació de Lleida, Enric Mir, i el president de la nostra

organització a Lleida, Joan Carles Massot.

L’enginyer industrial i soci fundador de SIP Consultors, Josep Ber-naus, va exposar la situació del porcí a Espanya i a Europa. Per la seva banda, el director d’Inteporc, Alberto Herranz, va explicar en què es tradueix l’aportació econòmica dels productors de porcí a aquesta Interprofessional.

Des de l’àmbit sanitari, Gerard Martín, investigador del CReSA, va donar a conèixer el desenvolupament del primer pla pilot de control del PRRS a escala col•lectiva. Mentre que el present i el futur de la producció porcina a la UE fou tractat pel pre-sident del Grup de Treball del Porcí del COPA-Cogeca, Luís de Mendoça Tavares.

L’esforç dels ramaders en la gestió de les dejeccions ra-maderes

El Cap Sectorial del porcí de la nostra organització, Jaume Bernis, va centrar la seva intervenció en els exemples de l’esforç realit-zat per les explotacions porcines catalanes respecte la gestió de les dejeccions ramaderes, després del tancament de les plantes de cogeneració. Bernis va explicar diferents iniciatives dutes a terme pels ramaders, com la reducció de la càrrega de nitrogen a la granja a partir de la dieta, els tractaments per produir elec-tricitat, biogàs, aigua calenta, biodièsel, biomassa, el tractament amb bacteris, les plantes de biogàs, els separadors sòlid-líquid i el tractament biològic amb reactors d’alta càrrega, entre d’altres.

Què demanem?

Per facilitar la gestió de les dejeccions hem sol•licitat a la conselleria les següent mesures:

• Disposar d’analítiques d’aigua del subsòl que diferenciïn els nitrats d’origen orgànic dels d’origen mineral.

• Aconseguir l’augment del paràmetre europeu de 170 unitats de nitro-gen per hectàrea a 220 i que es valori les necessitats fent un segon cultiu.

• Suport econòmic per facilitar l’ús de noves tecnologies per millorar la gestió i poder utilitzar els resultats objectius que ofereixen per justificar els Plans de Gestió de Dejeccions. A banda, cal actualitzar les taules estandarditzades que determinen la quantitat de nitrogen per espècie, perquè estan desfasades.

• La gestió de les dejeccions hauria de permetre reduir els costos (llum, gas, ...) i generar ingressos a les granges, per tant, demanem que es redueixin els impostos que graven la generació d’energies alternatives per autoconsum.

• Finalment també treballem per continuar reobrint més plantes de cogeneració.

La IV edició d’aquesta jornada, novament va tenir un gran èxit de parti-cipació, comptant amb la presència per cloure-la de la consellera d’Agri-cultura, Meritxell Serret, acompanyada del secretari general de COAG, Miguel Blanco i del president de la nostra organització, Francesc Boronat. Des de JARC-COAG volem agrair especialment el suport que ens han donat les empreses i entitats que apareixen a continuació, sense les quals un acte com aquest seria impossible.

PATROCINADORS COL· LABORADOS

OLIOLI

LLET

COL·LABORA!www.bancdelsaliments.org

FA MÉS DE 25 ANYS QUE LLUITEM CONTRA EL MALBARATAMENT APROFITANT ELS EXCEDENTS ALIMENTARIS PER DISTRIBUIR-LOS ENTRE LES PERSONES DEL NOSTRE ENTORN QUE MÉS HO NECESSITEN.

agrícoles i ramaderes Pressupost Agricultura 2017: més suport · marca la política del Govern,...

Documents

Transcript of agrícoles i ramaderes Pressupost Agricultura 2017: més suport · marca la política del Govern,...