l’aixopluc

Són els mateixos11 de setembre. Lleida. Com cada Diada, l’ esquerra independentista vàrem sortir al carrer per fer la tradicional ofrena floral al Roser, l’edifici símbol de la resistència catalana del 1707 que ara, sota els interessos especulatius de la Paeria, serà convertit en un hotel de luxe. Moments després, acompanyats per un desplegament d’agents antidisturbis dels Mossos d’Esquadra, feia la seua ofrena floral la comitiva del PSC. Els mateixos que ha-vien venut el Roser a Paradores Nacionales S.A es passejaven sense cap tipus de remor-diment, en el seu últim any d’existència, per l’espai històric que representa el Roser. Els manifestants presents al pas de la comitiva vàrem mostrar el nostre rebuig a aquesta gent que, per interessos purament lucratius, ven el nostre patrimoni. Cridàrem lemes en defensa del Roser, mostràrem cartells de rebuig al Parador i portàvem una pancarta; una protesta, en tot moment, pacífica. El que no va resultar gens pacífica, si no més bé al contrari, va ser l’actitud dels Mossos d’Esquadra. En un instant un dels mossos va començar a agredir al Gerard. El jove, que fins al moment s’havia manifestat pacíficament com tota la gent allí present, sostenia un cartell, mentre el mosso li pessigava les costelles i l’agafava del coll; la reacció del jove fou totalment pacífica: Ell

continuà sostenint la pancarta mentre rebia aquell brutal assetjament per part del mos-so d’esquadra. Mentrestant, la comitiva del PSC feia veure que no passava res fins que finalment el varen emmanillar i se’l varen emportar cap a comissaria. La resta, que no podíem creure el que estava passant, vam ser expulsats del lloc de l’ofrena mitjançant una dura càrrega que van patir, fins i tot, la gent més gran del barri.No només van agredir i amenaçar el Gerard, sinó que varen tindre el valor de detenir-lo dient que era ell qui havia agredit el mosso. Ser agredit i detingut per un mosso, li pot costar al jove entre 2 i 6 anys de presó.Davant això, les autoritats polítiques han respost mitjançant el silenci, però nosaltres tenim clar que són els mateixos. Els ma-teixos que van cremar el Roser al 1707, són els mateixos que van recolzar l’aixecament franquista del 36, els mateixos que van mantenir ben viu l’espanyolisme més ranci i caduc després de la “transició” i que ara vo-len fer callar al jovent que alça la veu contra les imposicions que ens volen fer empassar. Aquests són els que han detingut al nostre company Gerard, i hem de ser nosaltres, el jovent combatiu, els que fem front a aques-ta gent, mostrant el nostre rebuig davant les seves desmesurades actuacions repressives.

+info

El Roser, antic convent situat en el bell mig del centre històric de Lleida és, un cop més, lloc de combat i resistència.

Construït entre els segles XVII i XVIII i cata-logat com Element d´Interès Històric, Artís-tic i Arquitectònic, el Roser sempre ha estat un referent històric i cultural per als lleida-tans i lleidatanes. Des de la seva construcció, ha acollit institucions com l´Institut Segon d´Ensenyament, l´Escola Normal de Lleida, el Museu Arqueològic o el Centre de Belles Arts; i més recentment, hi havia l’Arxiu-Bi-blioteca Pública Provincial, el Museu d´Art Jaume Morera i l´Escola Municipal de Belles Arts. A més del valor cultural més que evi-dent del Roser, el seu valor històric és igual d’important: El Roser és símbol de la resistència catalana front el poder borbònic des que el 1707 va ser escenari d’una de les barbaritats més grans contra la població de Lleida, durant l’ocupació de la ciutat, quan cremaren el convent i assassina-ren a moltes lleidatanes i lleidatans que lluita-ven en defensa de la nostra ciutat.Així doncs, estem assistint a la venda per part de la Paeria d’un dels nostres edificis més em-blemàtics a l’Estat, renunciant a tots els drets que ostentava sobre l´equipament cultural i educatiu, i permetent que l’Estat espanyol pogués explotar l’espai a través de la societat anònima de capital públic Paradores Nacio-nales SA, empresa instrument de la política turística i líder del sector hoteler de l´Estat es-panyol, i que té com a objectiu situar un hotel de luxe en el lloc que ocupa ara el Roser.La venda del Roser té conseqüències més que evidents per a la societat lleidatana i és conse-qüent amb la política de venda del patrimoni de la ciutat que està duent a terme el govern de l’Ajuntament de Lleida; amb la construc-ció d’un hotel de luxe en el lloc del Roser, el govern del PSC perpetuarà el fracàs de les seves polítiques turístiques a canvi de perdre tot l’equipament cultural de la ciutat, sense oblidar la gravetat que comporta esborrar la història de lluita i de resistència lleidatana, i per tant catalana, que el Roser representa.Per altra banda, el fet de situar un hotel d’aquestes característiques en un barri com és el Casc Antic no ajuda, per a res, a millorar

la deficiències estructurals que pateix la po-blació d’aquest barri que, cada cop més, està esdevenint una zona marginal de la ciutat que ha perdut la seva importància a causa de l’abandonament per part del consistori mu-nicipal, que no ha desenvolupat cap política concreta, més enllà de l’aspecte urbanístic i especulatiu, per millorar la situació de la gent del barri amb més necessitats de Lleida.Fruit d’aquests fets lamentables, provocats per la manca de visió social de La Paeria, va néixer, ara fa quatre anys, la iniciativa ciutada-na Salvem el Roser, que va desenvolupar una important campanya sota el lema “Salvem el Roser: No al Parador” per donar a conèixer la situació a tota la població lleidatana i defen-

sar l’edifici del Roser i els seus usos socials al servei de les classes populars, en contraposició al projecte de construcció d’un hotel de luxe destinat al turisme més elitista.

Després d’haver esgotat tots els recursos judi-cials per evitar la conversió del Roser en un Parador, i sabedors que a principis de desem-bre de 2008 va estar sol·licitada la llicència d’obres per part de Paradores Nacionales SA, es reactiva la campanya “Salvem el Roser”, amb l’objectiu clar de continuar realitzant activitats contra la construcció del Parador i evitar, així, que Lleida perdi un dels elements més importants del seu patrimoni cultural.És per això que el jovent, com a generació del futur, hem de ser part activa de la campanya, sortir al carrer i reclamar el que és nostre: l’edifici del Roser com a símbol de resistència, de lluita i de cultura. No podem permetre que el nostre patrimoni més preuat passi a mans d’aquells que volen donar-li uns usos allunyats de les necessitats de la classe treballadora.Avui, una altra vegada amb el Roser d’escenari, la lluita continua.

2 {

Et pot interessar:

-Monogràfic: “Monogràfic: El Roser, espai urbà, història, usos culturals i simbolisme”.http://lleida.cup.cat/index.php?option=com_docman&task=cat_view&gid=27&Itemid=28

El Roser sempre ha estat un referent històric i cultural per als lleidatans i lleidatanes.

{

+info

3{

32 identificacions, 1 detenció i agressió, 3 judicis, 1050 euros en multes, 3 càrregues policials, 15 dies de privació de llibertat, múltiples amenaces, intimidacions i coac-cions. Aquestes són les dades del balanç re-pressiu del 2008 presentat per l’Assemblea de Joves el passat mes de maig coincidint amb el judici d’una nova jove per solidarit-zar-se amb el Franki de Terrassa. I el que és més alarmant és que les xifres augmenten progressivament: 6 joves més denunciats per solidaritzar-se amb l’agressió i detenció de la diada, 1 nou judici, 16 dies de pri-vació de llibertat, 9 identificacions, noves amenaces i una multa de 90 a 270 €. La repressió és una constant en tota lluita transformadora i en la nostra ciutat no ha estat una excepció. I és que l’actitud bel•ligerant de la Paeria n’ha esdevingut la protagonista. En un primer moment, amb la imposició de multes administratives mi-tjançant l’ordenança cívica; d’aquí, perles com multes superiors a 400 € per recollir signatures contra la simbologia feixista –procediment pel qual l’AJLL portà a judici a la Paeria i essent aquestacondemnada per la vulneració de drets fonamentals-.Amb la inutilitat d’aquestes multes, la Paeria passà a denunciar els joves per faltes (delictes menys greus que no comporten antecedents penals) i finalment, també amb la inoperativitat d’això, passà a una

tercera fase en l’escala repressiva amb la denúncia dels joves per delictes. Val a dir, però, que aquestes tres fases han estat sem-pre intercalades per amenaces, intimida-cions, identificacions i escorcolls; mesures que, si bé algunes d’elles són legals, són utilitzades sectàriament per perseguir la lluita política del jovent i dels moviments socials.Tanmateix, tot i l’aferrada perseverança de seguir, continuar i augmentar l’escala repressiva, no s’han complert els seus ob-jectius: el jovent de Lleida segueix estant més actiu que mai donant respostes a la crisi amb xerrades, accions i informació; plantejant contracampanyes a les accions repressives; denunciant la conversió del Roser en un Parador Nacional i proporcio-nant oci alternatiu.Finalment, només volem recordar que el cas de Lleida no és una singularitat; ans al contrari, cada cop s’eleven en major grau les penes i peticions fiscals: el Jona de l’Eixample, el Karim de Vilanova o els expulsats i expedientats de la UAB en són clars exemples. I és que sembla que en temps de crisi paga més la pena gastar-se diners dissuadint aquells que proposen alternatives reals i tangibles al sistema econòmic actual que no invertir-los en necessitats vertaderes de joves, estudiants, treballadors i aturats.

Acte celebrat durant el tancament de dos joves a l’esglèsia de Sant Llorenç

“L’Aixopluc” és l’òrgan d’expressió de l’Assemblea de Joves de Lleida (AJLL - CAJEI)Per més informaciósobre els articles d’aquest número i per seguir l’activitat de l’Assemblea de Joves pots consultar la nostra web:

www.ajlleida.org

{ l’entrevista jove

4 {

Si vols venir a l’AJLL o rebre informa-ció pots posar-te en contacte amb nosaltres a través d’aquest formulari enviant-lo a C/ Sant Carles 8, baixos, 25002 Lleida o per e-mail a ajlleida@cajei.cat

Nom:

Edat:

Població

Centre d’estudis o treball

Correu electrònic

w

Vull participar

Vull rebre informació

{ organitza’t

Los Marracos són una colla castellera uni-versitària de la Universitat de Lleida. Amb aquesta entrevista, ens apropem a aquest col·lectiu per conèixer quines activitats realitzen.

Com i quan va sorgir la idea de crear un grup casteller a la universitat?

Ara farà uns 8 anys, un grup de gent amb experiència en el món dels castells es va reunir per iniciar un projecte que a altres racons del nostre país ja s’estava duent a terme: crear un grup casteller de la universi-tat. D’aquesta manera, començaren a assajar

al pati del rectorat tirant endavant, doncs, aquest projecte, a dia d’avui.Les colles universitàries són nombroses als Països Catalans, i un cop a l’any es fan trobades de totes aquestes colles.

Quina relació teniu amb els Castellers de Lleida?

La relació és molt bona, de fet som molts els castellers que fem castells amb ambdues co-lles, i una colla serveix d’enllaç per a l’altra; fins i tot fem servir el seu espai d’assaig, sobretot a l’ hivern, quan el temps no ens ho permet fer al pati del rectorat. Som, per tant, dues colles complementàries, en quant al públic al qual ens adrecem.

Quina funció desenvolupeu dins de la universitat?

El que intentem fent castells, és difondre aquesta pràctica que forma part de la cul-tura catalana, a l’ hora que difonem el nom de la UdL i el seu estudiantat. A més, estem en contacte amb moltes de les associacions de la UdL, amb les quals ens coordinem per a la preparació de festes, o la realització de tallers amb els quals pretenem fer arribar el nostre projecte a les diferents facultats.

Quins projectes teniu en ment de cara al futur?

De cara al curs vinent, volem atreure més gent, expandir el nostre projecte per totes les facultats de la UdL i així plantejar-nos objectius més ambiciosos com per exemple fer castells més alts.

Parlem amb un membre del

grup Casteller Los Marracos

{ CAJEI