LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 124

AGOST-SETEMBRE 2011

3€

MAIG-JULIOL 2012

+

RETALLABLE

DE

REGAL

ALEGRIA, QUE ÉS

FESTA MAJOR!

setsetset2

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 / 619 73 66 60info@espiral108.net / www.espiral108

tai-chi chuan . chi-kung . kung fu per a infants i adults . gimnàs per a gent gran . mètode pilates . kundalini iogadrenatge limfàtic . massatge . aiurveda

homeopatia . naturopatia . fl ors de Bach . dansa contemporània . salsaconstel·lacions familiars . astrologiareiki . shiatsu . refl exologia podal

acupuntura . quiromassatge stretching . bollywood

3

SETSETSET.CAT

NÚMERO 124

maig-juliol 2012

600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset AC

Apartat 24

setsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera.

93 777 84 21

Director: Joan Espinach

Consell de redacció: Miquel Altadill, Mi-

guel Badajoz, Carles Batlles, Gerard Bide-

gain, Alex Casanovas, Oriol Esteve, Edmon

Piqué, Ingrid Regalado, Pep Llopart, Eulà-

lia Santilari. Consell d’opinió: Josep Ma-

ria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme

Paltor, Ramon París, Josep Paulo, Antoni

Puig, Josep Ràfols, Carles Reynés. Opinió:

Gerard Bidegain, Serafí Casanovas, Ed-

mon Piqué, Josep Paulo, Teresa Prats,

Carles Reynés, Eduard Rivas, Anna Va-

lldeperas, Paquita Vives. Col·laboració:

Equip La Sargantana-Collbató. Còmic:

Pep Llopart. Fotografi a: Alumnes de foto-

grafi a Escola d’Arts Plàstiques. Correc-

ció: Mireia Felip Publicitat: 620 810 890

Disseny i distribució: TD’G Impressió:

Gilaver

La revista 777 Comunica és membre de

l’Associació Catalana de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les

opinions ni els criteris exposats pels

seus col·laboradors.

La revista 777 Comunica no es fa

responsable de les opinions exposades

pels seus col·laboradors.

En el cas que el lector vulgui escriure

una carta o enviar alguna col·laboració

ho pot fer a setsetset1@gmail.com

o a l’apartat 24 de correus.

SUMARI

5 EDITORIAL Consell de Redacció

6 APARTAT 24

7 EL TEMPS Enric Gili

8 RECULL DE PREMSA

10 MADE IN

ESPARREGUERA Miquel Altadill i Carles Batlles

12 DESNONATS Ingrid Regalado

16 RACÓ D’HISTÒRIA Josep Ràfols i Josep Paulo

16 I SI DEMÀ FOS

NOTÍCIA…?

20 ENTITATS Eulàlia Santilari

21 ÉS MOLT BELLA

LA COMARCA… Equip La Sargantana

22 PARADA CULTURAL

29 VERSIÓ 2012 Gerard Bidegain

30 L’ENTREVISTA DAVID PARRAS per Carles Reynés

ANUNCIAR-SE ÉS COL·LABORAR

Entrega dels Sets FOTO Carles Batlle

setsetset4

BONA FESTA MAJOR!

5

Els diaris ens porten titulars descoratjadors. BANKIA ha estat du-

rant setmanes en boca de tothom. La magna entitat fi nancera –in-

ventada fa poc per conveniències polítiques i econòmiques- encarna

d’alguna manera la picaresca, la farsa, l’estafa, l’opacitat i la impuni-

tat per a aquells que ostenten el poder i que (ens agradi o no) ens

deixen cada vegada més clares les regles del joc. És, efectivament,

un escàndol. Per això s’ha de comprendre que quan enguany La Ma-

rató de TV3 ha demanat la solidaritat per a “que ningú es quedi fora

de joc” les ombres del dubte s’han passejat novament per moltes

ments ciutadanes instal·lades ja en un lamentable estat de descon-

fi ança. “Mmmm... exactament, de quin JOC parlem?”. Perquè fi ns a

dia d’avui les regles del joc permeten que molta gent es quedi sense

sostre. A les entitats col·laboradores amb el Banc d’Aliments (aquí a

Esparreguera Càritas, Creu Roja i l’església evangèlica) cada dia se’ls

gira més feina repartint menjar a persones que ja no el poden com-

prar, i cada dia se’ls designa una partida més petita (o no se’ls desig-

na, directament). I si són les regles del joc les que empobreixen la

gent? Les petites i mitjanes empreses que han mirat de seguir

aquestes regles del joc religiosament (les que encara no han quedat

sepultades pel llarg pergamí de normativa i paperassa, és clar) ve-

uen com una amnistia fi scal permet descobrir als tramposos i no

fer-los fora de la partida. Avui sembla que abans de jugar al JOC ja

saps qui en serà el guanyador. Quin estímul ens queda? El resultat és

que cada vegada hi ha més jugadors desqualifi cats, d’altres total-

ment desmotivats per seguir a la partida i, fi ns i tot. desertors que

discretament van perfi lant un joc alternatiu amb tots aquells que ja

han estat expulsats i, òbviament, tenen la necessitat vital de jugar.

Perquè aquest joc, com tots, té un mínim de jugadors per sota el qual

no té gaire sentit jugar. Arribat a aquest punt potser caldrà rescatar

aleshores els pocs jugadors que hi queden, incapaços de veure que

“hay vida allí a fuera”. Els rescats són perillosos, perquè els que ens

han de rescatar també necessiten ser rescatats. “Això és malversa-

ció d’una fortuna!”, tal com diu l’apòstol Interventor de La Passió.

Però no cal que siguem tan pessimistes. Si ens fi xem en la festa ma-

jor d’enguany veiem com les entitats de la vila ens han proposat una

programació ben extensa i variada i, la majoria, a cost zero. Final-

ment, doncs, som els vilatans els que fem la festa major i són les

administracions les que han de recolzar-la. El món al revés. No ens

resignem a quedar-nos sense festa major. Deixem la crisi, prima de

risc, rescat, deute i retallades pel dia 10 de juliol. Fins el dia nou,

passem una molt bona Festa Major d’Esparreguera!

setsetset6

APARTAT 24

Legalitat i justícia no coincideixen

tan sovint com desitjaríem

En aquests moments, al nostre país, a l’empa-

ra de la legalitat, la gran majoria de ciutadans

estem patint retallades de serveis essencials

o se’ns està difi cultant l’exercici de drets reco-

neguts constitucionalment, com el dret a la

feina i a l’habitatge.

Part del poble pot creure justifi cades aquestes

retallades per la crisi econòmica que patim,

però totes les raons grinyolen quan mirem al

voltant: mentre es demana sacrifi cis als ciuta-

dans i als treballadors, els recursos que ens

neguen a nosaltres brollen sense escrúpols per

a omplir les butxaques dels enriquits sota les

sospites d’il·legalitat i de clara injustícia.

És una llàstima que els governants locals, els

que haurien d’estar de part nostra, els que són

veïns, coneguts o fi ns i tot amics no s’adonin

de la força que tenim i que cal exercir tots

plegats davant el que està passant. És una

llàstima que prefereixin seguir el joc que els

marquen des dels partits o, simplement, actu-

ïn per interessos personals, de manera que

s’oblidin de la tasca de defensar els interessos

del poble, que és per al que han estat elegits.

Davant d’aquesta situació generalitzada i el

moment crític que vivim, els empleats de

l’Ajuntament, darrerament sotmesos a l’ame-

naça contínua, la por i la falta de confi ança i

de reconeixement a la nostra feina, volem ex-

pressar el següent:

Convilatans d’Esparreguera,

Els empleats del vostre Ajuntament hem estat

i estem treballant sota diferents governs amb

ideologia diversa. Com a representants del

poble, ells prioritzen el que consideren essen-

cial i rebutgen el que creuen prescindible. Ells

són els que prenen decisions d’acord amb la

seva ideologia.

Nosaltres, els treballadors, volem reivindicar

ara, més que mai, el valor de la nostra feina

diària. Un treball sovint menyspreat darrera-

ment per l’opinió pública que, de manera ten-

denciosa, rep missatges negatius sobre el

nostre col·lectiu, informacions tergiversades o

esbiaixades sobre les nostres condicions de

treball, que ens presenten com si fóssim una

classe privilegiada.

Volem, des d’aquí, dir-vos qui som en realitat:

som els qui us atenem, els qui us informem,

els qui escombrem la vila, patrullem els car-

rers per a fer-vos sentir més protegits, els que

cuidem dels avis, dels infants, som els que

tramitem les sol·licituds, els que treballem

promocionant el comerç local, els que treba-

llem a les instal·lacions esportives, els que

ensenyem a estimar la música... Som els que

fem la feina.

Volem afegir i aclarir que la majoria dels em-

pleats de l’Ajuntament som mileuristes. La

gran majoria de nosaltres no tenim un lloc de

feina per sempre. No som especuladors, ni

banquers, ni polítics corruptes. No som els

culpables de la situació econòmica en la qual

ens trobem. No tenim tants diners ni tanta

impunitat com els realment responsables, no

tenim, com la resta de ciutadans, ni tan sols la

seguretat de poder mantenir la feina per a ti-

rar endavant les nostres famílies.

Tot al contrari, nosaltres també tenim l’ame-

naça de perdre la feina, una amenaça que ens

arriba, paradoxalment, dels mateixos que

parlen d’incentivar l’economia i el comerç de la

vila, no entenem com pretenen fer-ho si por-

ten més treballadors a l’atur. I també tenim

dignitat. La mateixa dignitat que la resta del

poble que, com nosaltres, es guanya el sou

honradament. La dignitat que no es valora als

mercats. I tenim les mateixes pors i la mateixa

impotència que la resta dels ciutadans davant

la legalitat injusta.

I desitjaríem tenir, al nostre país, i sobretot al

nostre poble, uns governants a l’altura de les

circumstàncies. Els governants locals són els

nostres, els de casa. I són ells els qui haurien

de pressionar els de dalt i no els més febles, i

ser capaços de fer entendre al govern autonò-

mic i a l’estatal que la prioritat som els ciuta-

dans. I que cal continuar oferint serveis al po-

ble també ara, quan per moltes famílies són

moments difícils, amb més raó que mai. I apel-

lem al sentit comú: per donar serveis al poble,

els recursos humans són imprescindibles.

Però potser esperar que els nostres gover-

nants vulguin entendre i defensar aquest po-

sicionament és una utopia. Perquè potser

l’única cosa que saben fer és copiar, repetir,

seguir directrius. I tots sabem que ara les di-

rectrius són retallar serveis i drets als ciuta-

dans, retallar sous i condicions dignes als

treballadors... tot perquè una minoria es con-

tinuï enriquint.

Els empleats de l’Ajuntament d’Esparreguera

ens refermem en el compromís que tenim amb

el poble d’Esparreguera. El compromís de fer

bé la nostra feina i donar servei als ciutadans

de la nostra vila.

Manifest dels empleats públics de l’Ajuntament d’Esparreguera

CARTES AL DIRECTOR

7

El temps del mes d’abril a Esparreguera

Aquest abril amb una temperatura mitjana de 14,7ºC

i 0,6ºC per sobre de la mitjana climàtica correspo-

nents als mesos d’abril, es pot considerar malgrat

aquest excés, de normal en quan a temperatures,

però de força plujós ja que amb els 85,1 mm. caiguts

ha superat la mitjana de pluja en un 50%. El primer

dia de puja del mes fou el dia 3 amb 18,7 mm. i el dia

més plujós el 29 amb 28,5 mm. Per tant, hem tingut

11 dies de pluja, molts dies de sol i núvols i pocs de sol

complert. La temperatura màxima del mes s’assoleix

el dia 26 amb 25ºC malgrat que el dia havia començat

ennuvolat i la mínima té lloc el dia 17 amb 4,5ºC. Hi ha

hagut una gran variabilitat meteorològica pròpia de la

primavera amb pressions atmosfèriques per sota de

la normal durant tot els mes si exceptuem el dia 22. El

cop de vent màxim mensual es produeix a la tarda del

dia 10 de 58 Km/h. NE.

Dades a destacar del mes:

Temperatura mitjana: 14,7ºC

Mitjana de les màximes: 19,9ºC

Mitjana de les mínimes: 9,4ºC

Temperatura màxima: 25,0ºC el dia 26

Temperatura mínima: 4,5ºC el dia 17

Precipitació: 85,1mm en 11 dies

Precipitació acumulada

dels darrers 12 mesos: 582,2 l/mm2

El vent dominant en aquest mes ha estat l’OEST (W)

El temps del mes de maig a Esparreguera

Com a resum del mes de maig s’ha de destacar que

les temperatures han estat superiors a les habituals

pel que fa a la mitjana climàtica. Així la temperatura

mitjana amb 19,8ºC ha estat 2,2º superior a la mitja-

na del període 1980 a 2012 que se situa en els 17,59º.

La precipitació d’aquest mes amb els 61,4 mm repre-

senta el 88% de la corresponent al maig. El dia de

màxima pluja és dona durant la tarda nit del dia 20,

amb 51,6 mm. acompanyats d’aparell elèctric. El matí

del 12 bufa vent calent del WNW que fa pujar el ter-

mòmetre fi ns els 33º que es converteix amb la màxi-

ma del mes. La mínima es dóna el primer dia del mes

amb només 7ºC.

Dades a destacar del mes:

Temperatura mitjana: 19,8ºC

Mitjana de les màximes: 26,0ºC

Mitjana de les mínimes: 13,5ºC

Temperatura màxima: 33,0ºC el dia 12

Temperatura mínima: 7,0ºC el dia 1

Precipitació: 61,4 mm (7 dies de pluja)

Precipitació acumulada

dels darrers 12 mesos: 534,4 l/m2

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

L’actualitat d’Esparreguera en 7 “piulades”

Xavier Mas Sanchis @samreivax Hi haurà prous Sebastians, Martes, Manelics

i llops per matar amb tanta #TerraBaixa a

#Esparreguera

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFMEl regidor de GE Xavier Galvis afi rma a través de

la nostra emissora: l’Escorxador hauria d’estar

tancat perquè res s’ajusta a normativa

CFS Esparreguera @cfsesparregueraFINAAAAAAAL!!! CAMPIOOOOOOONS!!!

CAMPIOOOOOOOONS!!!!!!! 2-3!!!

Ramon Alemany @RamonAlemany1Colossal avui (26 de maig) la festa

a #Esparreguera al carrer dels Arbres, la

participació, les caracteritzacions d’època…

Excel·lents tots els participants.

Xavier Millán @xavi_millan@EsparregueraFM @teatre_lapassio podria

estudiar també reduir el nombre de sessions

per baixar despesa, que és on està el problema

#Esparreguera

S.O.S Esparreguera 2 @SOSEsparregueraa totes les persones que l’han format, Equip

docent, famílies, nens/es, monitors, els que han

seguit i ajudat. Moltes gràcies de tot cor.

m. @coconut_skinsSenyors professors de les escoles públiques

d’Esparreguera: cal fer una discomòbil a

aquestes hores del matí? N’hi ha que encara

estudiem!

Joan Vendrell @Joan_VendrellA les 19:00h al ple de la corporació. A veure

ke explica el govern tipus “Dragon Khan” ke va

batejar el nostre alcalde x ràdio #Esparreguera

TWITTS777 ©carmeps

setsetset8

RECULL DE PREMSAES CREA LA SECRETARIA GENERAL DE CIUJoan-Paül Udina va ser escollit president de

Convergència Democràtica de Catalunya a

Esparreguera. El passat 7 de maig, però, l’as-

semblea de militants del partit va decidir in-

corporar a la junta la fi gura del Secretari Ge-

neral, per tal de derivar-li tasques que el pre-

sident –en tant que alcalde– ja no pot assumir.

La Secretaria General del partit recau des de

llavors en Manel Roca, molt conegut a la vila

per haver ocupat durant anys la presidència

del Patronat de La Passió.

ÈXIT DE LA CURSA DE L’ALBAEl passat diumenge 23 de maig va tenir lloc a

Collbató una nova edició de la Cursa de l’Alba,

que recorre la muntanya de Montserrat durant

24 quilòmetres amb un desnivell acumulat de

1.000 metres, des de Collbató fi ns a Sant Jero-

ni. Enguany se celebraven els 25 anys de la

primera cursa. En motiu d’aquesta celebració,

el cap de setmana anterior es va fer un sopar

popular i una exposició al Casinet de Collbató.

Enguany hi ha participat un total de 430 corre-

dors d’arreu de Catalunya. El guanyador de la

categoria masculina va ser el veí d’El Bruc Jo-

sé Manuel Granadero, amb un temps d’1 hora i

54 minuts. En categoria femenina la guanya-

dora va ser Susana Santos, que va creuar la

meta a les 2 hores i 35 minuts.

MARIONA MASFERRER NOVA PRESIDENTA DE FÒRUM 21La festa de la Diversitat, celebrada el passat

15 de juny a Can Pasqual i dedicada a l’Argen-

tina, i coincidint amb el fi nal del curs escolar,

ha estat la primera de Mariona Masferrer com

a nova presidenta de l’entitat Fòrum 21. El dia

27 d’abril l’assemblea de socis va renovar la

junta i va nomenar Masferrer directora de la

Biblioteca Beat Domènec Castellet d’Esparre-

guera, com a presidenta d’una entitat que or-

ganitza debats públics basats en temes d’ac-

tualitat des de fa onze anys.

XERRADA SOBRE LA RATAFIA A ESPARREGUERADijous 14 de juny de 2012 va tenir lloc a Can

Pasqual una xerrada informativa sobre la ra-

tafi a organitzada pel Col·lectiu El Torn. La xer-

rada, a càrrec de Miquel Altadill i de Guillem

Moya, mestre licorer d’Esparreguera, estava

emmarcada dins els actes que se celebren per

Sant Joan i l’arribada de la fl ama del Canigó a

la vila. El Col·lectiu El Torn ha organitzat

aquest esdeveniment amb la vista posada a la

propera tardor, moment en que hi ha prevista

la primera edició del concurs de ratafi a arte-

sanal a Esparreguera.

400 ANIVERSARI DE SANTA EULÀLIA D’ESPARREGUERAL’església Parroquial d’Esparreguera dedicada

a Santa Eulàlia es començà a edifi car l’any

1587; el passat diumenge 27 de maig es com-

pliren els 400 anys de la seva benedicció. El

temple fou consagrat per l’Abat de Montserrat,

fra Antoni Jutge, a fi nals del segle XVI, a la

darreria del regnat del monarca Felip II de la

casa d’Àustria. La construcció havia durat

vint-i-quatre anys, cinc mesos i deu dies; man-

cava per fi nalitzar el magnífi c campanar, que

s’enllestí el 1636. Per aquest motiu l’exposició

que ofereix anualment el Col·lectiu Esparre-

guerí de Recerques –CER– per Festa Major

estarà dedicada als quatre segles d’existència

de l’església dedicada a la patrona de la vila.

DENOMINACIÓ D’ORIGEN PA DE PAGÈS Els forns de pa Borràs i Jorba d’Esparreguera

han estat reconeguts amb el distintiu IGP –In-

dicació Geogràfi ca Protegida– pel pa de pagès

català. El pa de pagès Català es caracteritza

per una manera concreta en la seva elaboració

que, en essència, s’ha mantingut al llarg dels

darrers cent anys a Catalunya i que es fona-

menta en processos d’elaboració lents i en el

saber fer dels fl equers durant la seva cocció.

La IGP de Pa de Pagès català se suma a la

resta de productes catalans que ja gaudeixen

d’aquesta distinció d’origen i qualitat agroali-

mentària com ara l’oli d’oliva o el vi. Ja ho deia

el poeta J. Llongueres: “Quan veniu a Esparre-

guera, ja sentiu l’olor de pa”. Per molts anys al

pa d’Esparreguera i als seus forners.

EL FESTIVAL LOLA NO ES RENDEIX DAVANT LA CRISIEls organitzadors del Fes-

tival Lola de teatre del

Baix Llobregat Nord han

decidit seguir endavant

un any més malgrat el moment econòmic.

Aquesta en serà la desena edició ininterrompu-

da de des la seva creació al 2003 (arran de la

mort de l’actriu Lola Lizaran) el nom del qual

recorden, ha portat a Esparreguera i als pobles

de l’entorn, el teatre més actual de l’escena ca-

talana contemporània. La directora del festival,

Carme Paltor, diu que enguany no han demanat

cap tipus de col·laboració econòmica per part

de l’Ajuntament, conscients del moment pel

que passa el consistori. El que sí que demana,

ens diu, és tota la implicació de l’Ajuntament

per facilitar la logística. L’organització es mos-

tra optimista i demana que tothom se senti

còmplice del festival per tal que aquest seguei-

xi endavant reinventant-se per oferir un espai a

les arts escèniques.

Les xarxes socials fan humor sobre el regidor Gustau Pérez i l’Escorxador.

ESCORXADOR MUNICIPAL, POLÈMICA MUNICIPAL L’ús d’activitats ex-

traordinàries per part de la Federació d’Enti-

tats a l’Escorxador, com ara el visionat de par-

tits de futbol, ha generat una forta polèmica

municipal, sobretot després de la celebració

de la fi nal de la Copa del Rei el passat 25 de

maig. Aquest fet, juntament amb la cessió d’ús

que va acabar el desembre de l’any passat i

que ara estigui en una espècie de pròrroga; ha

suscitat una forta crítica a l’Ajuntament, per

part, sobretot, de Gent d’Esparreguera. Davant

les crítiques reiterades dels regidors d’aquest

partit i les pressumptes queixes dels veïns,

l’alcalde Joan Paül Udina ha reconegut que cal

reconsiderar la situació de l’edifi ci. No obs-

tant, ha volgut tranquil·litzar les colles que ja

l’usen tot assegurant que tindran prioritat en

cas d’un futur concurs. Per la seva banda, des

de la Federació d’Entitats, es va emetre un

comunicat el dia 1 de juny en que es defensava

dels atacs rebuts durant les últimes setma-

nes, sobretot les provinents de Gent d’Espar-

reguera. Des de la Federació, reivindiquen el

rol cultural que duen a terme gràcies a les ho-

res de treball que hi inverteixen, i també gràci-

es a activitats alternatives com el visionat de

partits de futbol, que permeten suplir el de-

crement important que han patit en quant a

recursos econòmics.

9

L’ALCALDE UDINA AL CAPDAVANT DE LA MANIFESTACIÓ

L’alcalde d’Esparreguera, Joan-Paül Udina, va

liderar el passat mes d’abril una manifestació

que va tallar la carretera B-231 per protestar

contra el tancament de l’escola de primària

Esparreguera II. Una cinquantena de perso-

nes, entre mestres, pares, infants i regidors

del consistori municipal van participar-hi.

Sobre el tancament per part de la Conselleria

d’Ensenyament, Udina va dir que “el consell

escolar municipal i tota la comunitat educati-

va creiem que això és una gran errada”. L’alcal-

de es va mostrar descontent per “com ens han

tractat, perquè no ens han donat cap mena

d’oportunitat per infl uir en el tema”. La conse-

llera d’Ensenyament Irene Rigau al·lega que

l’evolució demogràfi ca de la vila fa innecessà-

ria l’existència de l’Esparreguera II.

GD’E QÜESTIONA EL FIL Des del partit Gent d’Esparreguera s’ha refu-

sat que la Fundació per a la Inserció Laboral

(FIL) hagi de ser una entitat competitiva. El

portaveu de Gent d’Esparreguera, Gustau Pé-

rez, que es va oposar frontalment a l’expedient

de regulació d’ocupació que es va realitzar a la

fundació fa uns mesos, va demanar que el FIL

no posi barreres a l’entrada de treballadors

discapacitats. Des de Gent d’Esparreguera es

demana que els cinc ajuntaments patrons,

Esparreguera, Olesa, Collbató, Abrera i Sant

Esteve Sesrovires, es prenguin seriosament la

fundació. Entre altres coses, cal –segons diu–

que es resolgui la qüestió patrimonial. El por-

taveu del grup municipal de Gent d’Esparre-

guera també ha demanat que es busquin res-

ponsabilitats per arribar a saber perquè el FIL

ha arribat a la situació econòmica actual.

UNA ESPARRE-GUERINA A HOLLYWOODL’esparreguerina Núria Sitjà

participa com a maquilladora

al fi lm Moonrise kingdom, diri-

gida per Wes Anderson amb

Bruce Willis, Edward Norton i

Bill Murray en el repartiment.

El fi lm és una tragicomèdia

estrenada aquest any a les

cartelleres de tot el món.

S’OBRE EL DEBAT DE LES QUOTES DE LA PASSIÓEl passat 16 de juny al vespre es va celebrar a

la Sala Petita del Teatre de La Passió l’assem-

blea de col·laboradors de l’entitat. La Junta va

exposar les dades econòmiques i va fer un

resum dels diferents actes que s’han fet al

Teatre el darrer any. A més, però, la Junta pre-

sidida per Jaume Cassi va comunicar als col-

laboradors la voluntat d’obrir un debat sobre

el fet de cobrar unes quotes voluntàries als

col·laboradors de l’entitat per tal d’assolir una

millor situació econòmica. El debat entre els

assistents va recaure en gran mesura en els

carnets de jubilats de l’entitat i els drets ad-

quirits que tenen aquests col·laboradors. De

l’assemblea en va sorgir la idea de crear una

comissió composada per membres de la junta

i col·laboradors de tots els àmbits i seccions

de l’entitat per tal d’arribar a un acord i poder

fer una assemblea extraordinària on es voti el

resultat fi nal. A més, l’entitat també ha de

modifi car els estatuts, per posar-se al dia de

la legalitat que exigeix la Generalitat de Cata-

lunya a totes les entitats culturals del país.

TEMPORADA HISTÒRICA DEL CFS ESPARREGUERAAquesta temporada del Club Futbol Sala Es-

parreguera només pot ser catalogada d’histò-

rica a nivell esportiu. Per primera vegada el

primer equip ha aconseguit l’ascens a 2a Divi-

sió B, on competirà amb equips catalans, va-

lencians i balears. Indendentment, d’aquesta

gran fi ta, destaca també l’ascens de l’equip

Infantil “A”. El Juvenil també podria ascendir a

Divisió d’Honor si la Federació Catalana de

Futbol decideix que fi nalment el seu grup si-

gui de setze equips. Menció especial també

pel Benjamí “A”, que va arribar a la fi nal del

playoff (va caure contra el Manresa) i a les

semifi nals de Copa Catalunya. A més a més,

cal destacar que l’any que ve al club hi haurà

més d’una vintena d’equips base. El Club defi -

neix que aquest any ha estat “sense cap mena

de dubte un any rodó”.

PLATAFORMA PER LA LLENGUA ESPARREGUERALa Junta Directiva del nucli local de la CAL

(Coordinadora d’Associacions per la Llengua

Catalana) d’Esparreguera va decidir dissoldre

l’entitat local. Aquest ha estat un llarg procés

de refl exió, que ha durat més d’un any i mig i

que ha conduït els responsables de l’associa-

ció local a la nostra vila a abandonar aquesta

entitat nacional i a plantejar-se d’encaminar

la seva feina amb uns altres mitjans i objec-

tius. Durant 10 anys la CAL ha dut a terme, en

solitari o amb col·laboració, activitats com

ara: el Correllengua, el Dictat Català d’Espar-

reguera, els grups de conversa Xerrem, etc. Al

setembre de 2011 la CAL va convocar i encap-

çalar l’acte de suport a la immersió lingüística

a Catalunya de SOM Escola, que va congregar

més de 500 persones a la plaça de l’Ajunta-

ment. És amb aquest esperit, que exmembres

de la CAL, juntament amb nous voluntaris,

s’han unit a la Plataforma per la Llengua, que

s’ha constituït com la primera territorial a la

nostra comarca. Actualment la Plataforma

per la Llengua té més de 3.500 socis repartits

arreu dels Països Catalans. L’actual Junta

Executiva Territorial ha proposat fer un salt

qualitatiu a Esparreguera els propers anys.

Amb aquesta nova entitat afrontaran els nous

reptes i necessitats que demana la defensa

de la llengua actualment. Més informació a

www.plataforma-llengua.cat.

setsetset10

FO

TO: S

ílvia

Gon

zále

z

POSEM-NOS EN CONTEXTA Catalunya, un dels indicadors de comerç

més emprat i representatiu de la conjuntura

econòmica és el facilitat per l’IDESCAT (Insti-

tut d’Estadística de Catalunya) on es valora

semestralment la seva evolució mitjançant

l’anomenat índex del clima comercial urbà.

Aquest s’elabora en funció de les respostes

dels comerciants enfront a una millora o no de

la marxa el negoci i els agrupa en diversos ti-

pus de comerç en funció del seu registre d’ac-

tivitat econòmica. Aquestes categories van

des de l’àmbit quotidià fi ns a parament de la

llar o el lleure i la cultura entre d’altres.

Si ens fi xem en les dades del gràfi c 1 po-

dem observar que a partir de l’any 2008 és quan

es va produir un clar canvi en la direcció del

comerç (marxa del negoci) passant d’un estat

creixent a un decreixement general, excepte

en el sector dels productes quotidians que

aguantà fi ns al 2009. Actualment, i com és

bastant previsible, els comerços més casti-

gats són els de la roba i complements junta-

ment amb els de la llar mentre que els de

l’alimentació i altres productes quotidians són

els que més es resisteixen a baixar.

A Esparreguera no existeix aquest índex,

però és evident que força comerços han anat

tancant en els darrers anys, fet que es fa palès

amb nombroses botigues buides a les princi-

pals vies comercials com són el carrer Gran, el

carrer dels Arbres, les galeries i el carrer Cava-

llers entre d’altres. Tanmateix en els darrers

mesos han proliferat noves botigues que ocu-

pen alguns dels llocs anteriorment buits, mol-

tes d’elles franquícies (botigues amb autoritza-

cions de fabricants per distribuir o vendre els

seus productes) de manera que de mica en mi-

ca va canviant el perfi l i la tipologia del comerç.

Però què està passant amb els comerços

amb més treballadors com és el cas de les

grans superfícies? (gràfi c 2) Al nostre poble tot

sembla indicar que aquest no pateix els ma-

teixos efectes que el petit comerç, ja que en

els darrers anys no ha disminuït, sinó, al con-

trari, n’han augmentat en nombre podent arri-

bar a pensar que les seves vendes pugen grà-

cies a la gent que hi va a comprar per un tema

de preus i deixa d’anar a la petita botiga. Ara

bé, la realitat és força diferent, ja que en gene-

ral també decreixen en quant a vendes de la

mateixa manera que la resta del comerç. Això

sí, amb pèrdues més moderades.

Tot i aquesta semblança pel que fa a ven-

des els tipus de comerç són ben diferents.

Mentre la dinàmica de les grans superfícies

està majoritàriament dominada per una forta

competència basada en els preus més baixos

possibles, sovint globalitzat i altament depen-

dent de noves idees per poder competir i

mantenir-se en el mercat; els petits comerci-

ants se’n diferencien apostant per diferents

vessants com la millor qualitat dels produc-

tes, els productes gourmet, el bon assessora-

ment, l’especialització, l’aposta pel producte

ecològic, el producte artesanal i el producte de

proximitat.

COMERÇ LOCAL I DE PROXIMITATEn els últims anys, un nou fenomen co-

mercial ha anat prenent forma al llarg del

nostre país, d’haver escampat de centres co-

mercials tota la geografi a catalana, i convertir

la compra setmanal en oci familiar. Veiem com

cada vegada més la població s’interessa pels

productes locals, productes de proximitat i

ecològics on es pugui conèixer directament

les persones que treballen amb aquests pro-

ductes alimentaris, saber d’on provenen i de la

manera que s’elaboren.

La idea d’optar per un consum de proximi-

tat, també anomenat de quilòmetre zero, supo-

sa consumir productes i serveis fets en el

nostre entorn territorial més proper. D’aquesta

manera s’ajuda a reforçar l’economia local i a

reduir la despesa energètica que produeix el

transport de productes d’un continent a un

altre. Aquí, a la nostra comarca i a l’entorn més

immediat, han proliferant en els últims anys

empreses i cooperatives que aposten de for-

ma decidida per aquesta nova manera de

consumir.

TEXT:

Miquel Altadill i Carles Batlles

FOTOS:

Alumnes del taller de fotografi a

de l’Escola d’Arts Plàstiques

IL·LUSTRACIONS:

Pep Llopart

Gràfi c: Índex de vendes dels darrers 2 anys i línia de tendència

agrupats segons el tipus de comerç. Font: Idescat

De ben sabut és que el

comerç és un refl ex de la vida i

moviment dels pobles i un dels

indicadors més visuals de l’economia

del país des de tots els punts de vista,

tant comarcal com municipal. En

els moments d’incertesa econòmica

que vivim rebem molta informació

sobre el tancament d’empreses,

acomiadaments, augment de l’atur,

tancament d’algunes grans empreses

però també de moltes de petites i

mitjanes dins de les quals

s’inclou el comerç al detall

del qual tractarem.

Made in Esparreguera

qualitat local

11

Els benefi cis que ens aporta la compra de

proximitat són molts i, per aquest motiu, mal-

grat la crisi que afecta a tot el país, aquest

espai d’intercanvi directe amb els clients ha

crescut considerablement al llarg dels últims

anys, essent moltes les empreses i cooperati-

ves que hi treballen activament. Els principals

benefi cis que obtenim són els següents:

- Tenim un coneixement més directe de la

procedència dels productes, que ens permet

consumir amb garanties de seguretat i qua-

litat més grans.

- Exercim un consum medi ambiental més

sostenible, en reduir els costos energètics

de transport dels productes procedents

d’altres zones més allunyades.

- Contribuïm al manteniment de petites ex-

plotacions familiars, agràries i ramaderes,

alhora que evitem l’abandonament de les

zones forestals.

- Afavorim la conservació d’espècies agroali-

mentàries autòctones en perill de desaparició.

- Contribuïm al creixement i desenvolupa-

ment del nostre país.

El Baix Llobregat Nord i tota la zona de

Montserrat és una comarca rica en productes

de proximitat i de gran qualitat, que ens poden

permetre trobar diferents productes de la ter-

ra amb un vinculació directa al territori com

són olis, fruita, verdura i mels; productes ela-

borats com vins, licors o melmelades artesa-

nals per posar uns exemples.

EL BELL I VELL COSTUM... IMPULSANT EL PETIT COMERÇ

Al llarg dels últims anys, ciutats i viles han

apostat per treure al carrer (sota diferents tí-

tols) aquells venedors i els seus productes

que, de dilluns a divendres, estem acostumats

a trobar als respectius establiments. Esparre-

guera no és un cas aïllat i, per això, a les agen-

des de tot bon autòcton o veí no hi falta un

cercle a dates com la FiraStock (que organitza

la Unió de Botiguers), la Fira Medieval, plena-

ment consolidada al poble, o les diverses fi res

d’artesania lligades a les jornades “Apassio-

nats x Esparreguera”, aquesta darrera, una

novetat d’enguany.

Quin és el secret de l’èxit d’aquestes inicia-

tives? Per una banda, i en temps de crisi, qual-

sevol actitud positiva enfront la davallada de

vendes que han patit molts comerços sempre

és ben rebuda per moltes parts. Què cal, arro-

mangar-se i treure taules, cadires i productes

de les prestatgeries per mostrar-los al carrer i,

qui sap, potser guanyar la confi ança d’un cami-

nant despistat? Doncs endavant! Per altra

banda, sortir al carrer no té únicament l’objec-

tiu de “vendre”, sinó que implica que les dues

parts que participen en aquest acte tan remot

es coneguin i parlin. Un gest tan aparentment

senzill com el de fer un pas i eixir del teu lloc de

feina habitual retorna, a venedor i comprador,

el bell costum de l’intercanvi.

Què hi podem trobar? Si bé és cert que la

resposta podria ser “tot”, és veritat que cada

mostra al carrer intenta, si més no, girar al

voltant d’un eix temàtic. El FiraStock, per

exemple, omple els carrers d’Esparreguera de

tendals farcits de productes que normalment

veiem dins de les botigues. Les fi res d’artesa-

nia, a més a més d’ensenyar i promocionar,

pretenen estrènyer la distància entre la perso-

na que adquireix el producte i l’artesà, que el

coneix pam a pam. Les fi res medievals actuen

de la mateixa manera, però multipliquen l’ofer-

ta de mercaders gràcies a les activitats que es

fan durant tot el dia (i per a totes les edats) i

que criden l’atenció a autòctons i forans.

“De dilluns a diumenge, qui no fa feina no

menja”, al fi nal, refranys com aquest no aniran

tan desencaminats!

NOTA:

En aquest reportatge ens hagués agradat po-

der disposar de dades concretes del comerç al

nostre municipi per poder quantifi car en nom-

bre aquestes constatacions, però malaurada-

ment l’Idescat no disposa de dades de comerç

a nivell municipal i des del Departament de

promoció econòmica i d’empresa no se’ns han

facilitat sota l’argument de la llei de protecció

de dades.

FO

TO: S

ílvia

Gon

zále

z

Quilometre 0,

producte local?

És el que s’ha

fet tota la vida,

no? Descobreixen

la sopa d’all, ara

aquests!

40

50

60

70

80

90

100

110

120

130

140

abri-

10

may

o-10

juni

-10

juli-

10

agos

-10

sept

-10

octu

-10

novi-1

0

dici-1

0

ener

-11

febr

-11

mar

z-11

abri-

11

may

o-11

juni

-11

juli-

11

agos

-11

sept

-11

octu

-11

novi-1

1

dici-1

1

ener

-12

febr

-12

mar

z-12

abri-

12

IND

EX

DE V

EN

DES

Grans super ciesComerç detall Gràfi c: representació de

l’índex de comerç urbà

per a sectors en funció

del saldo de respostes

(diferència entre els

percentatges de

respostes “Alça” i

“Baixa”). Font: IDESCAT

setsetset12

La Loli fa 11 anys que viu a Esparreguera. Amb

43 anys i mare de dos nens de 10 i 13 anys

està a l’atur. El seu marit s’ha vist immers en

un embolic burocràtic que fi ns que no es re-

solgui li impossibilita cobrar la nòmina. Des de

fa uns mesos no tenen ingressos i en breu el

banc li subhastarà la casa. La Loli és membre

de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i

Crisis de Sabadell i ens explica que és el millor

que li ha passat en molt de temps.

DESNONATS LA PÈRDUA DE LA LLARL’any 2011 els impagaments hipotecaris van acabar amb 5.800

desnonaments a les comarques de Barcelona segons les dades

que ha facilitat el Consell del Poder Judicial, l’any 2010 se’n van

executar 5.869. Són famílies senceres que al no poder fer front a la

hipoteca són demandades per les entitats bancàries, expulsades

de la seva llar i obligades a fer-se càrrec d’un deute que en la

majoria de casos els condemna a l’exclusió social.

A Esparreguera també hi ha persones afectades, han viscut o s’enfronten a una situació que

cada vegada ens resulta més familiar: un desnonament, el desallotjament forçat de la llar. La

major part d’aquests habitatges, un cop desallotjats, quedaran buits i passaran a formar part

del parc d’habitatges de l’entitat bancària que n’és propietària i que ha executat la demanda. Els

desnonats hauran d’empescar-se-les per trobar una altre habitatge, i donada la seva situació

econòmica la seva única sortida sol ser l’habitatge social o anar a casa de familiars.

Com t’organitzes per tirar endavant

quan et quedes sense ingressos?

Et gastes en menjar el poc que tens estal-

viat, quan t’ho has gastat t’ajuden els teus

pares. La primera vegada que vaig anar a ser-

veis socials al 2009 em van dir que ho arreglés

amb el banc, a inicis del 2011 ja em veia a venir

la situació i vaig tornar-hi però em van dir que

hi havia gent pitjor que jo.

I què vas fer?

A la tercera vegada em van fer cas, perquè

la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca em va

adreçar a Ofi deute de la Generalitat i una ad-

vocada d’allà va trucar a la meva assistenta i la

va advertir, jo ja anava amb dos execucions hi-

potecàries i era veritat que no tenia ingressos.

Ofi deute et va ajudar?

Ofi deute va sonar com una paraula màgi-

ca, aleshores vaig poder lliurar els papers per

obtenir cupons de menjar. L’assistenta que em

porta ara és molt maca, al maig m’anaven a

tallar la llum i l’aigua i em va adreçar a Càritas

que m’ha pagat el 90% de la despesa, l’altre

10% me l’ha deixat la família, però ara porto un

altre mes sense pagar ni llum ni aigua.

I com t’ho faràs?

Serveis social m’ajuda amb els aliments

(llet, caldo, arròs…), però necessites producte

fresc… bé, no dic res perquè almenys em donen

això. Sé que hi ha gent que ho té pitjor. L’auto-

bús escolar dels nens no el puc pagar, a Ense-

nyament i a l’Ajuntament en tenen coneixement

però em segueixen enviant el rebut de l’autocar

escolar més els interessos, quan pugui ho pa-

garé, mentrestant no puc.

Quan comences a tenir

problemes amb la hipoteca?

Tinc dues hipoteques, una gran amb Unnim de

249.000€ més 85.000€ de despeses judicials

que em reclamen i una petita amb Santander

de 24.000€. A l’inici no podia fer front als

1.700€ mensuals de la gran i en pagava una

part i els 155€ de la petita, però a l’agost ja no

podia fer front a cap.

I aleshores?

Al febrer d’aquest any ja tenia l’execució hipo-

tecària. He demanat la dació total en paga-

ment dues vegades, la primera al novembre

del 2011, me la van denegar en una carta sen-

se data i sense cap mena de motiu. Al febrer la

vaig tornar a demanar i me la van tornar a de-

negar sense donar-me cap motiu.

Com ha estat el procés de negociació?

Passen uns mesos des que deixes de pagar,

t’amenacen amb burofax i trucades, fi ns i tot

una advocada va trucar al pare dient-li que es-

taven intentant localitzar-me urgentment i no

podien, li va agafar un atac d’ansietat i el van

haver de portar a l’hospital, jo encara no li havia

dit res del que passava. Son uns assetjadors.

I fi nalment…

Jo crec que en un mes o dos ja em subhasten

la casa, per això estic lluitant per la dació to-

tal, perquè si me la donen ells es queden la

casa i jo puc començar de nou, però si em do-

nen la parcial es queden la casa i em reclamen

150.000€. Si intento sortir de la crisi i haig de

pagar aquests 150.000€, més un lloguer, més

el menjar, em quedo igual que estic ara, igual

que estic ara.

Què fareu arribat el dia del desnonament?

Haurem de marxar a Girona, a Sant Pol de Mar

a casa del meu germà, un apartament de

40m2, o bé a casa de la meva cunyada a Vidre-

res, ja són 6 vivint a la casa, imagina’t 4 més.

Això fi ns que se’ns arregli el problema, no vo-

lem marxar d’Esparreguera però ho farem si

no hi ha més remei. Jo vaig a lluitar on sé que

puc aconseguir les coses, però aquí et diuen

que no hi ha habitatge i hi ha habitatges buits,

diuen que no però és veritat que n’hi ha. Ara,

que els vulguin donar o no… aleshores a què

esperen, que estigui vivint al carrer?

Serà dur.

El problema el tinc ara, es pot solucionar ara.

Si m’arriba el desnonament vull poder marxar

un mes abans de casa perquè els meus fi lls no

vegin el panorama, perquè quan arribi el dia no

vull que hi siguin. Jo vull poder dir que me’n vaig,

que els meus fi lls ja tinguin un sostre i jo lliurar

les claus i marxar, no vull ni que em trenquin la

porta. Jo no vull arribar a aquest “marró”, vull un

habitatge abans d’aquest “marró”.

TEXT: Ingrid RegaladoFOTOS: Alumnes de fotografi a de l’Escola d’Arts Plàstiques

13

Desnonaments a EsparregueraAl voltant de 10 famílies s’han adreçat a

Serveis Socials amb aquesta problemàti-

ca, segons l’ajuntament, estan en procés

d’execució hipotecària o bé han estat des-

nonades. Tot i així, no tots els casos s’adre-

cen a serveis socials i, per tant, es desco-

neix el nombre total d’afectats al municipi.

Jordi Mestres, regidor de Serveis Socials

ens ha explicat com “aquest és un nou

perfi l que ha entrat darrerament, són famí-

lies normalitzades que han perdut la feina

o que ja no reben cap prestació, es tracta

doncs d’una qüestió econòmica”. Com que

no és un perfi l típicament social es deriven

a assessors jurídics per a que puguin re-

soldre el seu problema econòmic concret,

o bé gràcies a un conveni amb de la Dipu-

tació de Barcelona a l’Ajuntament d’Olesa

on reben aquest assessorament, o bé a

Ofi deute que és l’ofi cina de la Generalitat

sobre el deute hipotecari, o bé a Càritas

que també té un servei de mediació amb

temes d’habitatge. També se’ls assessora

en temes de formació i ocupació, ja que la

desocupació sol ser la causa primera

d’aquesta problemàtica. Ens explica en

Jordi que “com a Ajuntament no tenim

competències ni hi ha partides per poder

resoldre aquestes situacions, podem as-

sessorar-los i informar-los per a que vagin

a aquests centres i des d’allí puguin perfi lar

algun tipus de negociació amb el banc o

mirar d’aconseguir la dació en pagament,

que seria el millor”. Respecte a plantejar

noves o altres mesures per aquest casos

ens diu que “s’han de emprendre actuaci-

ons quan realment es vegi que és una pro-

blemàtica, caldrà veure si aquests 10 casos

van en augment”.

Paral·lelament, si la situació ho requereix,

aquest perfi l de famílies en situacions

precàries i de pocs ingressos també tenen

ajuts a nivell municipal, un d’ells és el

programa d’aliments, el Jordi ens explica

com “tenim el programa d’aliments amb

230 persones, sobretot a partir del gener

ha començat a pujar d’una manera molt

elevada, aquest és el que ens preocupa

realment i els temes d’urgència: que no ta-

llin la llum o l’aigua o temes de beques

menjador, aquestes són les prioritats per-

què són les més bàsiques”.

Ets membre de la Plataforma d’Afectats per

la Hipoteca i la Crisi, de Sabadell.

Sí. La plataforma és el millor que m’ha passat

en molts anys, conèixer aquesta gent que em

recolza psicològicament i físicament m’ha

ajudat molt; no estic sola en això i cada vegada

som més gent. La gent és maquíssima, només

que vinguin i s’interessin per com estàs ja

t’omple perquè veus que no estàs sola.

Què t’ha proporcionat la plataforma?

Veus que hi ha gent que està pitjor que tu però

entre tots ens recolzem i lluitem, som una

gran família perquè això és una lluita col-

lectiva i s’aconsegueixen moltes coses. Si no

fos per la plataforma i els meus fi lls jo ja hagu-

és tocat fons. Però t’aixequen l’ànim, jo abans

tenia por del banc, ara ja no els tinc cap por,

són ells els que han de tenir-me por a mi.

Ho recomanes a les persones que es troben

en la teva mateixa situació?

Sí, que vinguin a la Plataforma, es busquen

solucions encara que siguin casos estranys

amb l’assessorament d’advocats. L’altre dia va

venir una adolescent de 16 anys que se li ha

mort el pare i el banc li ha embargat la casa

perquè ella ha quedat com hereva. Sobretot la

gent no s’ha de sentir culpable de la situació,

perquè inconscientment et sents així, però

després comences a veure que hi ha molta

gent com tu, que no estàs sol, i la lluita i la

pressió col·lectiva aconsegueix “molt coses”.

Què heu aconseguit amb la Plataforma?

Només a Barcelona la Plataforma ha aconse-

guit aturar 250 desnonaments, moltes daci-

ons i molts lloguers socials. El primer que ha

de lluitar és l’afectat i després la resta estem

recolzant, quan hi ha un desnonament ve gent

d’altres poblacions i ens ajuntem 100-150

persones, clar els mossos d’esquadra no po-

den i els judicials que van a desnonar veiem

com passen amb el cotxe i fan la volta i se’n

van. És fort però és veritat.

No és prou visible aquest problema, oi?

És ocult, és per a la societat en la que vivim, la

gent viu del què dirà la gent, s’ha de respectar,

però per exemple jo ja em veia a venir el pano-

rama i abans que m’arribés vaig anar a infor-

mar-me i lliurar tota la documentació. Abans

que m’arribés l’execució hipotecària jo ja havia

demanat la dació en pagament i ja havia par-

lat amb Ofi deute. És que em vull avançar per-

què el temps passa molt de pressa i… què

faig? Deixo que ho tingui a sobre i aleshores ja

no tingui solució? Fins fa poc la gent em pre-

guntava i jo deia que no, que encara no, però

ara si algú em pregunta ja dic SÍ, ara sí que sóc

una afectada. FO

TO: R

icki

FO

TO: G

onzá

lez

FO

TO: G

onzá

lez

setsetset14

Segons l’INE (Instituto Nacional de Esta-

dística) l’any 2001, de tot l’habitatge present a

Esparreguera, un 16% (1.406) eren habitatges

buits, dos punts per sobre de la mitja de muni-

cipis de Catalunya. Onze anys després, l’Ajun-

tament desconeix si aquest percentatge ha

variat però al llarg del 2012-13 l’INE publicarà

les dades del cens realitzat durant el 2011.

Així i tot són uns quants edifi cis de pisos i ha-

bitatges buits els que veiem a Esparreguera,

alguns d’ells fi ns i tot encara no han estat mai

ocupats, d’altres ofereixen una imatge deca-

dent del poble.

Però amb tot això l’habitatge públic, és a

dir de propietat municipal, és pràcticament

inexistent, de 2 a 3 habitatges que estan ocu-

pats de fa molts anys. Tampoc no hi ha habi-

tatge social, en total 13 habitatges, ocupades

també des de fa anys, de les quals l’última

promoció va ser d’iniciativa privada de manera

que l’adjudicació no va ser controlada per

l’administració pública, segons ens explica el

regidor d’habitatge Josep Rovira.

Actualment doncs no hi ha cap habitatge

de lloguer social. En Josep reconeix que l’ajun-

tament no tindria un parc d’habitatge públic

com per fer front a una problemàtica relacio-

nada amb els desnonaments que fos molt

gran, i afi rma no tenir constància d’aquesta

problemàtica perquè ningú ha demanat un

habitatge d’aquestes característiques, “si re-

alment hi ha alguna problemàtica pot ser

oculta, la gent s’espavila, la gent va a casa d’al-

gun familiar o no sé… no sé com s’ho fan però

aquí no arriba”.

Així i tot la regidoria està treballant per a

corregir la manca d’habitatge social mitjan-

çant dues iniciatives. D’una banda la venda de

parcel·les ubicades en sòl industrial i de pro-

pietat municipal, els ingressos de les quals es

destinarien únicament a polítiques d’habitat-

ge, de l’altra, l’acord amb dos petits promotors

de la vila que reformarien i cedirien tres habi-

tatges a l’Ajuntament per a lloguer social. En

Josep ens explica com “ells tindrien la bona

voluntat de rehabilitar-los sempre i quant

l’ajuntament fes una declaració d’utilitat públi-

ca d’aquests edifi cis i, per tant, no haguessin

de pagar la llicència urbanística. Aquests im-

mobles serien cedits a l’Ajuntament durant uns

anys per a habitatge social, i el propietari en

treuria un rendiment ni que fos petit, però amb

la seguretat de tenir una administració al dar-

rere”. Aquestes proves pilot es podrien traslla-

dar a molts d’altres habitatges si el resultat és

positiu, de fet en Josep ens afi rma que “totes

dues iniciatives estan bastant avançades”.

Més difícil és saber quants habitatges

buits tenen les entitats bancàries a Esparre-

guera fruit d’execucions hipotecàries o desno-

naments, en Josep ens explica que va posar-

se en contacte amb una entitat bancària, Ca-

talunya Caixa, i no van voler passar-li cap tipus

de dada: “M’hagués assegut amb ells i hagués

intentat fer algun tipus d’acord, però m’he topat

amb la voluntat dels bancs i de les caixes de no

facilitar qualsevol tipus de dada respecte al seu

parc immobiliari per poder negociar, no hi ha

hagut manera, en canvi amb els particulars sí”.

L’esclat de la bombolla immobiliària i la

posterior crisi fi nancera i econòmica han dut

al país a una elevadíssima taxa d’atur provo-

cant que una part de la població tingui moltes

difi cultats o no pugui fer front al cost de l’ha-

bitatge, especialment aquells que disposen

d’una hipoteca i que a més de perdre la llar

s’enfronten a un endeutament. Esparreguera

no és diferent, és impactant veure com ha-

vent-hi cases i edifi cis sencers buits hi ha fa-

mílies que ja no poden accedir a una llar o que

en darrera instància hauran de marxar a altres

poblacions. Municipal, ciutadana o governa-

mental, qualsevol iniciativa serà positiva per

aturar aquesta absurditat.

Pràcticament sense habitatge públic, ni social

FO

TO: G

onzá

lez

FO

TO: R

icki

FO

TO: R

icki

DESNONATS

15

RECOLLIDA DE SIGNATURES PER A LA ILP A ESPARREGUERALa Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a la regulació de la dació en pagament és una proposta ciutadana.

Defensa alliberar les famílies hipotecades dels efectes

perversos de la concessió efectiva del crèdit per part

de les entitats fi nanceres, de la sobrevaloració dels

habitatges i de les condicions abusives en la concessió

dels crèdits hipotecaris. Demana la DACIÓ EN PAGA-

MENT com a fórmula preferent per resoldre aquests

confl ictes, és a dir, que les famílies que perden l’habi-

tatge quedin, almenys, alliberades del deute.

Actualment el banc pot adjudicar-se l’habitatge que

perd la família per un 50% del valor de taxació i seguir

exigint-los la quantitat restant, més els interessos ge-

nerats, mes les despeses del procediment judicial.

D’aquesta manera la família no només perd l’habitatge

sinó que es queda amb un bon deute que les exclou de

qualsevol circuit fi nancer o creditici.

A Esparreguera hi ha també gent que està recollint

signatures per la ILP, els podreu trobar al carrer per

Festa Major! Es disposa de 7 mesos a partir del 18

d’abril de 2012 per recollir 500.000 signatures a tot

l’estat per a aconseguir que el Congrés dels Diputats

debati la proposta.

RESULTATS DE LA MOCIÓ PRESENTADA PER L’ENTESA PEL PROGRÉS I APROVADA PER

MAJORIA EL 17 DE MAIG AL PLE DE L’AJUNTAMENT PER DONAR SUPORT A LA RECOLLIDA

DE SIGNATURES DE LA ILP PER LA REGULACIÓ DE LA DACIÓ EN PAGAMENT

D’altres ajuntaments, és el cas de Sabadell, han anat més enllà i han aprovat mocions

més compromeses, que inclouen instar al Govern Central a prendre mesures al respecte,

però també emprendre mesures de competència municipal per parar els desnonaments,

sol·licitar una relació detallada dels processos judicials que hi ha al municipi i que podri-

en acabar amb desnonaments, o convocar a directors de bancs i caixes que operen al

municipi per instar-los a fer tot el possible per a evitar les execucions hipotecàries i faci-

litar el lloguer social.

VOTS A FAVOR

EP - CIU - ERC.AM - PSC - IRS - AIESPA - Eduard Prat

ABSTENSIONS

PXC - PP - GD’E

OPINIÓ

Mira que és sabut de tothom que no es pot

signar cap document sense llegir la lletra

petita! No escarmentem. Som rucs, o els

que redacten el que hem de signar són mas-

sa espavilats? Jo, sincerament, crec això

últim. Parlem de la paperassa que compor-

ta fer una hipoteca: Fins no fa gaire temps,

els bancs eren els primers interessants en

donar-te-la i no només diners per pagar

l’habitatge, si no que t’engrescaven a dema-

nar-ne més per a poder moblar-la, canviar-

te el cotxe i anar de vacances al Carib. Qui va

caure en aquest parany, ara ho està pagant

molt car, més ben dit, molta d’aquesta gent

que es va deixar engalipar i que creia que la

gallina dels ous d’or duraria sempre, si ha

perdut la feina, es troba en que el banc se li

queda el pis, però amb això no en té prou i

per culpa de la lletra petita, que en el seu

moment no es va tenir en compte, també li

queda un deute que farà que no pugui aixe-

car el cap en tota la seva vida. Si no pots

pagar la hipoteca, et desnonen, i et trobes al

carrer, com has de poder pagar el lloguer

d’un altre habitatge i a més a més el deute

amb el banc? En aquest país nostre, en el

que havíem arribat a creure que érem al

primer món, per sort, encara funciona l’es-

perit de tribu, de clan familiar, que és la

manera com funcionen les societats dels

països del tercer món i és, en molts casos, la

família la que fa que la patacada no sigui

tan grossa i et vegis abocat a viure sota un

pont. Si no fos així, la desesperació ja hauria

fet rodar alguns caps, literalment, com a la

revolució francesa. I els governs que fan? En

comptes d’ajudar qui es troba en aquest

atzucac, subvenciona els bancs perquè,

amb els diners dels nostres impostos pu-

guin continuar fent de les seves, com per

exemple l’ensarronada de les participacions

preferents, en la que els bancs que les van

emetre, asseguraven als confi ats clients

que podrien recuperar el capital en un pa-

rell de dies, però ara ha resultat que: “Donde

digo digo, digo Diego” i s’han quedat amb els

seus estalvis per un termini de deu anys, i

anar-hi anant... I nosaltres, els rucs, com

sempre: Cornuts i a pagar el beure. No anem

bé, senyors, no anem bé.

ELS DESNONAMENTS

ELS RICS I ELS RUCSTeresa Prats Margalef

FO

TO: R

icki

Mal rotllo això de les hipoteques,

per això em vaig comprar la Volkswaguen California!

setsetset16

Quatre cents anys de l’Església d’Esparreguera

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols

Entre 1587 i 1612 es va

construir la nova església

d’Esparreguera, l’església

de Santa Eulàlia.

Ara farà quatre cents anys que es va fer la

consagració. Els amics del Col·lectiu de Re-

cerca ens ho recordaran en l’exposició que fan

cada any els dies de la Festa major.

Aquest fet és l’objecte d’aquest article

d’història. Com van fer possible els esparre-

guerins i les esparreguerines de fi nals del se-

gle XVI i principis del XVII, la construcció d’una

magnífi ca església, de les dimensions de la

basílica de Montserrat amb una població de

1000 o 1500 persones?

El Principiat de Catalunya era a la perifè-

ria de l’imperi dels Àustries, de Felip II i des-

prés de Felip III, l’imperi més poderós del

món, però, que en aquests anys començava la

seva decadència. El regne central era el de

Castella, el que feia cent anys havia desco-

bert Amèrica i n’estava conquerint noves ter-

res. Pel contrari, el regne d’Aragó, era poc

poblat, sobretot el Principat de Catalunya on

les pestes, que se succeïen periòdicament

des de 1333 –lo mal any primer– havien re-

duït la població de tot el Principat pràctica-

ment a la meitat, així, mentre Castella passa-

va dels cinc milions d’habitants, Catalunya

en tenia entre 250 i 300 mil habitants.

Per aquesta debilitat econòmica i poblaci-

onal, per la potestat de les corts catalanes

que obligava als reis a reunir per demanar

més o nous impostos on, en principi, no hi ha-

via massa riquesa, Catalunya no contribuïa

gaire en les despeses de les continuades

guerres dels reis de la casa d’Àustria per man-

tenir el seu imperi.

Menys impostos, menys pestes, uns cam-

perols que amb la revolta dels remences s’han

tret de sobre els mals usos, l’entrada del port

de Barcelona en el camí de la plata, l’arribada

de mà d’obra, d’emigrants del sud de França,

són els factors que confi guraran una lenta

però continuada millora econòmica.

Efectivament, Barcelona és el port de pas

de la plata americana cap a Gènova. Ens ho

explicava l’historiador Pierre Vilar amb un do-

cument, entre altres, que ens dóna notícia de

la sortida de Barcelona l’abril de 1585 de 40

galeres italianes i espanyoles cap aquest port

italià. Afi rma que aquests vaixells o d’altres de

més petits s’emportaran també les mercade-

ries clàssiques catalanes, safrà, coral, ferro,

draps particulars. El mateix historiador aporta

un altre document que confi rma el benestar

econòmic dient que a Barcelona no hi ha cap

vagabund, i que a la ciutat es fan productes de

luxe, ganivets fi ns, lleugeres mantes de llana,

vidres comparables als de Venècia.

El bon moment econòmic de Barcelona

s’irradia envers a molts indrets de Catalunya:

a les fargues de la capçalera del Ter, a les

terres de l’olivera i de la vinya, a poblacions

del voltant de Barcelona que estan lliures de

les imposicions dels gremis i que fan draps.

Explica que el buit poblacional que patia Ca-

talunya per les continuades pestes comença

a omplir-se, amb molts als i baixos des de

1550, per la millora de la natalitat a l’espaiar-

se la freqüència de les pestes i pels emi-

grants procedents del sud de França, de la

zona del Midi francès, zona força poblada,

segurament massa per a les possibilitats

alimentícies de l’època.

Aquesta nova realitat té especial incidèn-

cia a les viles que són a un dia de camí de

Barcelona. Així doncs uns quants d’aquests

emigrants i de la nova riquesa creada per a la

producció de teixits va a aquelles viles que

envoltaven la ciutat Comtal com Terrassa, Sa-

badell, Igualada, Esparreguera, Olesa on, a

més d’una agricultura no gaire reeixida, hi ha-

via feina fi lant, teixint, rentant la llana.

Els paraires eren els comerciants que

possibilitaven tot el procés de fer el teixit:

portaven la llana a fi lar a una masia, a una

altra casa el fi l per teixir, a un altra el teixit

per rentar i per tenyir, fi nalment el venien a

Barcelona. Això passava des de feia uns

quants anys, abans el procés es realitzava

sobretot a Barcelona o a pobles més propers,

però els gremis que controlaven les qualitats,

les mides de les peces de roba, els preus, els

sous, provocaren que els teixits sortissin més

cars que on no hi havia aquest control dels

gremis, a les viles com Esparreguera, Olesa,

Sabadell, Terrassa que eren a un dia de camí

de la ciutat Comtal i la seva agricultura més

pobre que la del pla de Barcelona. Situació

que va fer que en aquestes viles augmentés

la població i els recursos econòmics del con-

junt dels seus habitants.

Esparreguera devia ser una de les pobla-

cions més benefi ciada per aquesta bonança

econòmica, ho mostra el fet que una població

de 1.000 o 1.500 persones podés bastir, no

sense un gran esforç –els camperols enlloc de

donar el delme a l’Església donaven el quaran-

tè– la magnífi ca església que tenim.

Aquest moment econòmic no és exclusiu

d’Esparreguera. Altres poblacions veïnes pro-

ductores de teixits de llana, com Igualada,

Olesa de Montserrat, també el gaudiren, ho

mostra el fet que amplien les seves esglésies,

però cap d’aquestes poblacions construeix

una església de les dimensions de la de Santa

Eulàlia, segurament cap població coneix la

nova prosperitat com la nostra vila. ●

17

Molt antigament, a la nostra vila, s’havien fabricat

unes monedes de coure que en deien “pellofes” i eren

d’un cèntim i de mig cèntim de pesseta. La Cooperati-

va Obrera Germinal, també n’editaren abans de la

Guerra Civil. Avui, però, parlarem d’unes altres que va

editar l’Ajuntament l’any 1937 i que jo les havia vist

circular i, fi ns i tot, usat.

Els anys 50 del passat segle XX, quan jo tenia per cos-

tum visitar cada any la “Fira Internacional de la Indus-

tria i el Comerç” a Barcelona, vaig veure, no recordo

quina entitat bancària era, que va exposar una gran

quantitat de bitllets dels que la majoria de pobles ca-

talans editaren durant la Guerra Civil. Entre d’ells uns

d’esparreguerins, curiosament eren els de més quali-

tat i els més difícils de falsifi car. Em va cridà l’atenció

un cartell situat al costat d’aquestes butlletes que hi

documentava que foren impresos per Pere Bas Vich,

esparreguerí establert a Igualada, però que abans

havia estat establert al carrer Gran núm. 25, i que al

marxar es feu càrrec de la botiga-llibreria, la meva

mare Sofi a, coneguda popularment per “la Sofi a de

l’impremta” i tant als meus dos germans, que eren

més gran que jo, com a mi mateix ens coneixien pels

“rossos de l’impremta”. D’aquests bitllets se n’editaren

el 1937, amb valors d’una pesseta i de vint-i-cinc cèn-

tims, la quantitat de 17.000 pessetes. Els de vint-i-

cinc cèntims, al darrere confi rmaven el valor amb el

mot “un ral”. Es veu que quan ja se n’havien imprès uns

5.000 de cada valor, es va decidir canviar la composi-

ció del revers afegint-hi el valor de canvi als quatre

angles a fi de facilitar-ne la identifi cació, continuant el

tiratge amb aquesta nova disposició. Una nova emis-

sió de paper moneda tingué lloc pel setembre del

1937 amb els mateixos valors i per un import de

18.000 pessetes. Finalment, ignorant-ne però la data

exacte, aquest ajuntament va crear una nova emissió

en forma de cartons rodons de 30 mm, de 5 cèntims i

altres de la mateixa mida que portaven a una banda

l’escut municipal i a l’altra un segell de correus adherit

i el valor era el del mateix segell. També van editar uns

cartons ovalats de 42x64 pel valor de 25 cèntims.

Nota: Part de la informació ha estat extreta del llibre “El pa-

per moneda català 1936-1937”, d’Antoni Torró .

MONEDES ESPARREGUERINES

FA TEMPSJosep Paulo i Sàbat

OPINIÓ

JORDI ROS MAS

Aquest any s’ha complert el 30è ani-

versari de la primera trobada de la Eu-

ropassion, l’associació europea de

grups que representem la Passió, que

es va celebrar a Esparreguera l’any

1982. Els encarregats d’acollir el con-

grés anual de la Europassion d’aquest

any han estat el grup de la Passió de

Schönberg.

Els congressos es fan cada any en un

lloc diferent d’Europa on es representa

la Passió, i són espais de trobada en el

que els diferents grups intercanviem

experiències relacionades amb les

nostres representacions. Enguany els

pobles veïns de St. Vith, Schönberg i

Mackenbach (Comunitat Germanòfo-

na de Bèlgica) van ser l’escenari del

congrés. Ens vàrem trobar més de 200

persones de 36 grups de 12 països di-

ferents.

El programa d’actes va començar el

divendres 13 d’abril amb una agrada-

ble trobada al vespre on hi van haver

parlaments, actuacions musicals, i

com no, un sopar de benvinguda que

ens van preparar el grup de la Passió

de Schönberg. El dissabte 14, el bisbe

de la Lieja, el Dr. Aloys Jousten ens va

fer una exposició del tema escollit per

aquest congrés, “Europa es troba en el

camí a Emaús” que relaciona la histò-

ria dels deixebles d’Emaús amb la

nostra història actual. Després de la

conferència molt interessant que và-

rem poder seguir en castellà, va tenir

lloc l’acte central del congrés, que és

pròpiament l’assemblea de la Euro-

passion, en el que es recullen propos-

tes, es dóna la benvinguda als nous

membres i es repassen els comptes de

l’associació entre altres coses.

Al vespre, abans de la representació de

la Passió, els joves de diferents grups i

països ens varen presentar l’exposició

“La teva mà”, que ens va recordar que

nosaltres som les mans de Déu en el

món. Posteriorment, vàrem poder gau-

dir de la representació de la Passió, en

el que succeïen tres històries simultà-

nies. Una és la història que represen-

tem la major part de Passions catala-

nes, vida, passió, mort i resurrecció de

Jesús, l’altra està al voltant de la tro-

bada de Jesús amb els deixebles

d’Emaús després de la seva resurrec-

ció i també una història actual. El grup

de Schönberg representa la Passió en

la sala gran del centre de convencions

“Triangel” del poble de St. Vith.

El diumenge 15, els grups vàrem tro-

bar-nos tots a l’església de Sant Jordi

de Schönberg per a celebrar la Missa

que va servir de cloenda del congrés. Al

fi nal de la missa, la presidenta de la

Passió de Schönberg va passar el tes-

timoni al grup de la Passió d’Erl (Àus-

tria), amfi trions del proper congrés de

la Europassion 2013.

Si voleu saber-ne més:

www.europassion.eu

www.passio.be

CONGRÉS EUROPASSION 2012

setsetset18

LES NOSTRES ARTS

D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀPaquita Vives Llonch

OPINIÓ

El passat dia 21 de març amb motiu del

Dia de la Poesia, a la Biblioteca es varen

llegir diversos poemes, tots ells de dife-

rents autors, però tots ells Esparreguerins.

El cert és que tots ens varem sorprendre

de que tinguéssim tantes persones que els

agrada fruir del plaer d’escriure poemes.

Els poemes que es varen llegir eren de Jo-

an Llongueras, d’Àngels Masip, de Maria

Pena, de Lluís Llongueras, de Pere Pérez

Altirriba, anomenat ‘Pere Domènec de Ro-

da’, de Montserrat Crusells anomenada

‘Montserrat Carol’, de Jaume Rovira, de

Gemma Piñero, d’Enric Serradó i de Jaume

Costa. Segurament tenim moltes altres

persones que gaudeixen escrivint poemes,

però que no els donen a conèixer per diver-

sos motius; és una llàstima doncs resulta

un goig poder gaudir-ne tots plegats, els

autors i els espectadors. Vivim en un país

on tenim la gran sort de poder gaudir de

totes les arts, la poesia, la pintura, l’escul-

tura, la música… tenim Barcelona a quatre

passes, amb uns museus fantàstics i

molts d’ells gratuïts, i si més no, aquí ma-

teix al nostre poble ens ensenyen a dibui-

xar, a pintar, a cantar…

AVARIA DEL SISTEMA ELÈCTRIC AL CAMPANAR D’ESPARREGUERA

El passat 1 de maig, durant la missa de difunts

que es realitza cada setmana a la nostra es-

glésia, es va produir una avaria que va fer que

tot l’enllumenat de l’església es fonés i com a

conseqüència, que les campanes horàries

deixessin de sonar i el rellotge exterior que hi

ha al Campanar s’aturés. Tot això es va produ-

ir per una avaria exterior de FECSA, que va

provocar que la centraleta que controla les

campanes es cremés i que un dels dos sais

que porta la corrent al Campanar es fes mal-

bé. Per aquest motiu, ara per ara, hi ha una

sola línia que és la que porta tota la corrent al

Campanar, si aquesta també fallés, ens que-

daríem sense llum al Campanar i hauríem de

deixar de fer visites fi ns que no quedés soluci-

onada tota l’avaria.

Després d’informar a l’Ajuntament i a la Parrò-

quia de la situació en la que es trobava l’avaria,

aquestes dues entitats es van posar a treballar

per poder iniciar la reclamació corresponent a

FECSA, i així poder reparar-ho, tot i que a dia

d’avui, encara no hi ha novetats al respecte. De

moment, encara s’està debatent sobre quina és

la solució que s’ha de prendre i sobretot qui és

qui s’ha de fer càrrec de la reclamació. Mentre

s’aclareixen aquests assumptes, les campanes

només sonaran manualment en motiu d’alguna

festivitat, la propera, per Festa Major, el diven-

dres dia 6 a les 5 de la tarda i el diumenge dia 8

a 2/4 d’11 del matí.

Associació d’Amics del Campanar d’Esparreguerawww.amicsdelcampanar.com

Ai, què vols que et digui nena,

és que uncampanar que

no sona és com una bossa Tous sense ossito…

19

OPINIÓ

A PEU DE CARREREduard Rivas, politòleg

(www.noucicle.org/erivas)

UN MANDAT BEN ENREDAT

Actualment, a l’Ajuntament d’Esparreguera

hi tenen representació 9 grups polítics, una

fragmentació rècord per al nostre municipi

i que multiplica les diferents opcions per

aconseguir formar govern.

La fi del quadripartit a Esparreguera el de-

sembre passat, va suposar la confi guració

d’un nou Equip de Govern més complex in-

corporant un regidor trànsfuga mentre el

Govern seguia en minoria. Per què?

La resposta només es pot entendre des de

l’òptica de la política municipal d’Esparre-

guera. En un mandat en el que la governabi-

litat ja es preveia difícil pel gran nombre de

grups representats, es produeix una disjun-

tiva: o es cerquen consensos amplis entre

el màxim de forces polítiques o se segueix

amb la picabaralla clàssica entre partits.

Tot apunta que la decisió presa ha estat la

segona. La força que més vots va obtenir en

les eleccions municipals del 22 de maig del

2011, i que ostenta l’alcaldia d’Esparregue-

ra, en comptes de vetllar per una política

d’unió i d’acords, ha preferit crear un govern

sense rumb ni projecte i en el que partici-

pen forces antagòniques entre si i amb in-

teressos contraposats. Així, es manté el

pim-pam-pum permanent de la política.

L’aparició d’un regidor no-adscrit no és un

element nou en la política municipal del

nostre poble, però més enllà dels motius

que hagin pogut provocar la sortida d’un

regidor del seu grup municipal, aquesta

decisió no hauria de ser premiada passant

a formar part dels òrgans de govern munici-

pals. És un frau democràtic. L’acta d’un regi-

dor és personal, però les persones que ens

representen a l’Ajuntament ho són per elles

mateixes i pel partit pel qual es van presen-

tar a les eleccions. Si es trenca la relació

persona-partit, per coherència, per ètica

política i per compromís en la res pública i

la democràcia, aquesta persona hauria de

dimitir de les seves funcions.

NOU PARTIT DE GUSTAU PÉREZGustau Pérez, fi ns ara PRESIDENT de Gent

d’Esparreguera, s’ha unit a la tendència muni-

cipal de canviar de partit. En el seu cas, i donat

que malgrat les reunions que ha mantingut

amb tots els altres grups municipals no ha

arribat a cap acord, ha decidit crear “Esparre-

guera Gent de”. Amb aquest nou partit vol

presentar-se a les properes eleccions i ja ha

començat a treballar per tal d’aconseguir

nous adeptes.

QATAR FOUNDATION A LA SAMARRETA DEL CFS ESPARREGUERALa prestigiosa fundació de Qatar “Qatar Foun-

dation”, destinada a treballar per un major

benestar social al país àrab, serà el nou fl a-

mant patrocinador de l’equip de futbol sala

d’Esparreguera. Els delegats de Qatar han

volgut destacar els valors del club esparre-

guerí, amb els que s’hi senten profundament

identifi cats. L’ascens per part del primer equip

ha ajudat a decidir-se a Qatar Foundation, que

dubtava entre patrocinar l’equip d’Esparre-

guera o al Centre d’Esports Collbató.

ADQUISICIÓ DE GOSSOS DE RESCAT PER PART DE LA POLICIA LOCALAquest darrer mes de maig, la Policia Local

d’Esparreguera va donar a conèixer que

havia adquirit dos gossos de cara a possi-

bles operacions de rescat, com ara explosi-

ons de gas, terratrèmols o allaus de neu. Es

tracta, concretament, de dues femelles de

santbernat, una raça que, ben entrenada,

és de les millors a l’hora de trobar persones

soterrades. Des de la policia destaquen que

aquesta raça també ofereix la possibilitat

de ser un centre de primers auxilis mòbil,

donades les dimensions dels cans; ja que

bé poden portar una farmaciola al collar

com servir de llitera.

I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…?

setsetset20

ENTITATS-)

Amazing Gospel, la nova revelació musical

d’Esparreguera “Cantem perquè ens ho pas-

sem bé. El gospel ens serveix per desconnec-

tar de tots els problemes”. Aquesta és l’essèn-

cia d’Amazing Gospel, el grup de gospel d’Es-

parreguera que, sense arribar a l’any de vida,

ha aconseguit crear tot un boom al poble.

“El 29 d’abril del 2011 GospelSons va venir a

Esparreguera a fer un concert al Patronat

Parroquial. El concert va ser tot un èxit i va

agradar molt al públic. Només acabar l’actua-

ció, un grup de quinze persones del poble se’m

va acostar i em van demanar que muntés un

grup de gospel a Esparreguera. Després de

molt insistir-hi, vam fer uns cartells per pre-

sentar el projecte i, en una setmana hi havia

més de 100 sol·licituds. Així és com es va crear

el cor”, explica la Mireia Udina, presidenta

d’Amazing Gospel.

El grup va néixer per pressió popular. De segui-

da la gent del poble hi va connectar i es va

engrescar a participar-hi. El grup va créixer

tan ràpid que van haver de canviar el lloc d’as-

saig: es van traslladar de Can Pasqual al Pa-

tronat Parroquial. Cada dijous a dos quarts de

deu del vespre hi ha assaig. La forma d’estudi-

ar i aprendre noves cançons es basa en la

mecànica i la repetició. No tothom té coneixe-

ments de música ni sap llegir una partitura, i

el mateix passa amb l’anglès. Per tant, estudi-

en les cançons d’orella, a base de sentir àudi-

os. A més a més, disposen de la lletra amb

partitura, sense partitura i amb la traducció

fonètica. D’aquesta manera, a base d’escoltar

molt i memoritzar cadascuna de les lletres,

aconsegueixen aprendre les cançons.

Actualment el grup està format per 94 perso-

nes, totes elles amb perfi ls molt diferents,

però amb una afi ció compartida: les ganes de

cantar. “No és necessari cap requisit específi c

per formar part del grup, només tenir ganes de

cantar gospel i tenir sentit del ritme”, assegura

la Mireia Udina. Aquest cor tampoc s’identifi -

ca amb cap corrent religiosa, sinó que se cen-

tra en l’aspecte musical i cadascú és lliure de

sentir l’espiritualitat darrere la música.

Després de nou mesos de feina, Amazing Gos-

pel ja compta amb un repertori de catorze

cançons. Darrere hi ha moltes hores d’assajos

i dedicació, però tot això es veu recompensat,

ja que l’objectiu del gospel és transmetre

energia i fer passar una bona estona al públic.

CONCERT BENÈFIC A LA PASSIÓ

El concert benèfi c del passat 2 de juny a la

Passió d’Esparreguera va suposar la presen-

tació ofi cial d’Amazing Gospel davant del po-

ble. L’actuació, que va comptar amb la partici-

pació de GospelSons, un dels cors de gospel

més importants de Catalunya, va reunir unes

1200 persones, que van omplir el teatre i van

vibrar amb l’espectacle d’ambdós grups.

Aquesta festa, ideada com un acte d’apadrina-

ment perquè el cor esparreguerí entrés al món

del gospel català, també va ser una diada be-

nèfi ca. A més a més, es van organitzar tallers

durant tot el dia perquè tothom pogués apren-

dre o es pogués posar en contacte amb alguns

ofi cis. En total, es van recollir 156 llaunes de

tonyina, 87 litres d’oli, 70 kg de llegums, 40 kg

d’arròs i 30 paquets de pasta. Els diners i els

aliments recaptats aniran destinats al banc

d’aliments d’Esparreguera, Collbató i el Bruc.

Els organitzadors qualifi quen el concert d’èxit i

treballen per la següent actuació de la diada de

Sant Joan a la festa de la Flama del Canigó.

amazing gospel

EULÀLIA SANTILARI

21

recorregut a Collbató al barri del Pujolet, pu-

jant pel camí de la Drecera dels Graus fi ns a

trobar una torre elèctrica, on tot just tomba-

rem a l’esquerra per anar pujant en diagonal

en direcció a la muntanya per arribar-nos a la

Cova de les Arnes, just a l’esquerra de les pa-

rets d’escalada de La Codolosa. Aquesta cova,

també anomenada de l’Ermità (ocasionalment

s’hi havia fet vida eremítica), rep el nom del

seu ús tradicional com espai dedicat a l’api-

cultura. A l’interior s’hi pot observar una cis-

terna i un sistema molt tradicional de recollida

d’aigües pluvials. Continuem el recorregut se-

guint el sender fi ns a baixar al torrent de Font

Seca, una miqueta més amunt de l’ermita de

La Salut per a pujar per un sender una mique-

ta costerut direcció un altre cop a la muntanya

per arribar a la Cova Gran. Tal com indica el

seu nom és una gran bauma on durant els

anys 20 del segle passat es van fer grans tro-

balles (junt amb l’exploració de la Cova Freda)

de restes arqueològiques de l’època prehistò-

rica, encara que ha estat habitada en diferents

èpoques fi ns a l’època medieval. La ceràmica

decorada amb impressions fetes amb petxi-

nes donaria lloc a un tipus de ceràmica pre-

històrica coneguda des de llavors com a cerà-

mica de Montserrat. Ara continuant camí cap

a l’est (direcció les coves del Salnitre) arribem

a la Cova Freda. Té una fondària d’uns 50 me-

tres i es pot fer un recorregut circular passant

per les dues sales més grans. Es requereix

portar casc i frontal. Per últim, es pot fi nalitzar

aquest recorregut amb una visita a les espec-

taculars coves del Salnitre tot concertant la

visita a Turisme Collbató al 93 777 9076 o bé a

turisme@collbato.cat.

A LA MUNTANYA AMB ELS INFANTS

A la muntanya amb infants. Els que som pares

i també hem estat infants ens sonen les fra-

ses tipus, estic cansat, quan falta, no puc més,

tinc set, tinc gana, quan arribarem... i tot d’un

plegat els hem de dir que frenin i que no corrin

per la muntanya. Escollir un recorregut adient

al nivell de l’infant és condició indispensable

però no és cap garantia d’èxit, altres factors

poden ser fi ns i tot molt més importants. Vari-

es coses ha tenir en compte poden fer que el

recorregut sigui més amè i motivador per als

més menuts. És recomanable que varis in-

fants s’ajuntin, entre ells juguen i es distreuen

més fàcilment que si van només amb els pa-

res. No cal que l’infant porti una motxilla amb

roba, menjar, etc; però si que amb una de peti-

ta i amb la seva aigua anirà aprenent, de mica

en mica, la manera de racionalitzar-la. Prepa-

rar el recorregut amb ells i explicar-los els di-

ferents llocs per on passarem i el què hi veu-

rem o farem, farà que els motivi abans i durant

el mateix. Una altra cosa interessant a fer, si

és possible, és col·locar un tresors o pistes

durant el recorregut per a que amb una petita

guia puguin anar-los trobant. Per als amants

dels dispositius mòbils, hi ha tot un moviment

mundial d’amagar ‘tresors’ per a que altres

persones els trobin. Podeu utilitzar l’aplicació

geocaching per a Android i IOS o bé consultar

www.geocaching.com. El recorregut d’aquesta

vegada és molt adient pels més menuts de la

casa i es tracta de caminar tot passant per les

coves dels voltants de Collbató. Comencem el

És molt bella la comarca…Aquesta secció dedicada a les activitats de muntanya és un recorregut proper i molt adi-ent per a fer-lo amb la família, molt adient per als més menuts ja que fa una ruta per les coves a l’entorn de Collbató.

Equip La Sargantana - Collbatólasargantana.cat

Panoràmica de la Codolosa

Cabres montserratines

Cova de les Arnes

El Pujolet

Torrent de la Font Seca

La Salut

Cova Freda

Coves del Salnitre

Cova GranCova de les Arnes

setsetset22

PARADA CULTURAL

PARADA CULTURAL

TERRA BAIXA, DE GIT PRODUCCIONSLa companyia GIT Produccions, dirigida per Jaume Rovira, posa en escena del

30 de juny al 13 de juliol als Jardins de la residència de Can Comelles el clàs-

sic per antonomàsia d’Àngel Guimerà, Terra Baixa. Meritxell Sabaté (Marta),

Manel González (Manelic) i Carles Serrat (Sebastià) protagonitzen aquesta

producció amb gairebé una quarantena d’actors en escena en un espai natu-

ral a l’aire lliure. Jaume Rovira dirigí l’any passat al pati de Can Pasqual una

altra obra d’aquest autor, La fi lla del Mar, i vol repetir l’experiència amb el

clàssic del teatre català on Manelic pronuncia una frase que s’ha convertit ja

en un mite de la nostra cultura. Xavier Vall, professor de literatura catalana de

la UAB, digué sobre l’obra en el pròleg a l’edició de Terra baixa (TNC-Proa

2000): “A la plana que intitula l'obra se situa una extensa propietat, amb un

"poblet escampat", dominada despòticament per l'amo Sebastià, que, secun-

dat pel Mossèn, encarna una tirania que pot semblar feudal, però que compta

amb el referent contemporani del caciquisme de la Restauració. Aquest hereu

escampa, havent de salvar el patrimoni i aclaparat per la passió que sent per

Marta, li busca un matrimoni de conveniències amb algú que creu que no

podrà estimar. (...) Per assolir-ho calia un personatge sense prejudicis socials,

com aquest bon pastor davallat dels Pirineus, minyó salvatge, criat al marge

de la societat, que, com a tal, conserva, rousseaunianament, la puresa d'un

món lliure i moralment incorrupte i que, per tant, no està disposat a consentir

l'abús de poder. Finalment, occeix el "llop" i s'enduu Marta a la seva enyorada

muntanya, on "el món" no és "dolent", com suggereix ell mateix, "potser"

perquè no hi ha homes, i on ningú no es riurà d'ells.”

PER LA FESTA MAJOR: FUITA, DE GALCERAN

Robert Gobern dirigeix aquesta festa major el text “Fuita”, de Jordi Galce-

ran. Gobern ens diu que “per la Festa Major s’han pogut veure a Esparre-

guera alguns dels millors espectacles de les millors companyies catalanes,

fi ns que la crisi (la maleïda crisi) va fer que s’apostés per grans espectacles

musicals amb segell esparreguerí: “Cançó d’amor i de guerra”, “Mikado”, “La

bella Helena”. Amb excel·lents resultats tant artístics com de públic.”

Aquest 2012 ens presenten una obra de teatre de l’autor contemporani

català més representat a tot el món: Jordi Galceran (“El Mètode Grönholm”).

“Fuita” se’ns presenta com una divertidíssima comèdia plena de sorpreses

i de girs inesperats, que a Madrid porta dos anys representant-se amb gran

èxit. L’obra demana unes interpretacions ajustades, precises i dinàmiques,

però amb el punt just de contundència allà on les situacions més diverti-

des o punyents ho reclamen. El director ens diu que “si això s’aconsegueix

podem assegurar que l’espectador no pararà de riure o de somriure al llarg

de les dues hores que dura l’obra”. La Companyia de Teatre de La Passió es

posa a mans de Gobern, amb Jaume Navarro, Maria Martín, Jaume Cassi,

Eloi Mestre i Marisol Alcaine. Divendres i diumenge de festa major tenim,

doncs, una cita amb ells a la Sala Gran del Teatre de La Passió.

23PARADA CULTURAL

EL FUTBOL TAMBÉ ÉS ESPORT

DES DE ZAGREBAnna Valldeperes Prats

OPINIÓ

ESPARREGUERINS DE BOLOSEls dos espectacles de producció i equip esparre-

guerí estrenats el passat Festival Lola han tingut

l’oportunitat de fer bolos fora del municipi i pre-

sentar-se com una proposta més al panorama es-

cènic català. Filage Bloc, l’espectacle de dansa de

Laia Minguillón dirigida per Anna Rodríguez,

comptava a més amb escenografi a del Taller Jor-

ba-Miró d’Esparreguera, i ha pogut representar-se

a Barcelona i a les Terres de l’Ebre; un espectacle

ben viu d’El Turonet Dansa que sorprèn arreu i al

que se li augura una llarga durada. Per altra banda

La nit just abans dels boscos, el monòleg de Ber-

nard-Marie Koltès interpretat per Isaac Serrano i

dirigit per Joan Castells amb escenografi a del

mateix Joan Jorba es va poder fer a Martorell i

Molins de Rei –a més d’Esparreguera– el passat

Festival Lola, i ara veu la oportunitat d’estar en

temporada del 4 al 15 de juliol al Teatre Tantaran-

tana de Barcelona i de fer un bolo a Sabadell. Es-

perem que aquests projectes esparreguerins tri-

omfi n i que els seus protagonistes els puguin

gaudir tant com els van gaudir a casa nostra.

SOTA EL BOSC LACTI, NOVA VERSIÓLa temporada teatral prossegueix al Teatret el mes de juliol amb Sota el bosc

lacti, de Dylan Thomas. Sota el bosc lacti va ser objecte d’una lectura dramatitza-

da l’any 2001 –és un dels primers espectacles de la sala– i serà protagonitzada

per les mateixes actrius. L’escenifi cació que ara ens presenta Joan Castells és

completament nova. Dolors Canals i Carme Paltor representen tots i cadascun

del personatges de l’obra, David Parras ha compost i interpreta peces inèdites per

a tuba i Jordi Junyent ha inventat tot un món plàstic per a aquesta versió inèdita.

Sota el bosc lacti, que es defi neix com a drama per a veus, és un text narratiu

escrit per Dylan Thomas (Gales 1914- Nova York 1956) i publicat després de la

seva mort, l’any 1954. Castells ens apunta que “al llarg de l’obra la vivacitat de la

paraula ens permet entrar als somnis dels habitants d’un poblet. Els paisatges

esdevenen una segona pell de les persones i tot és sorprenent. L’escenifi cació posa

en joc les múltiples veus dels personatges amb el so d’un instrument musical

mentre es confi gura un bosc d’objectes que tenen la noblesa del temps. Una petita

joia de la literatura anglesa que garanteix una estoneta de felicitat.”

Aquest estiu és ideal per aquells que els

agrada dedicar el seu temps lliure a gaudir

de l’esport sense practicar-lo. L’estiu ja ha

començat i amb l’Europeu de futbol acabat

comencen ara els Jocs Olímpics de Londres.

I no ens n’adonarem i tornarà a començar

un nou curs escolar.

Aquestes competicions a nivell europeu i

mundial desfermen les passions dels que

els agrada el futbol i d’aquells que aprofi ten

l’esport per reivindicar la seva identitat. A

Croàcia, qualsevol competició esportiva

que traspassa les fronteres del país es con-

verteix en una manifestació, gairebé artísti-

ca, de la identitat nacional. Els més espavi-

lats aprofi ten per treure els productes més

inverossímils amb els quadrats blancs i

vermells de la bandera del país. Aquest any,

l’enginy ha superat les expectatives i la sen-

sació han sigut unes fundes pel retrovisors

i una bandera pel capó del cotxe. I no cal dir

que el país es paralitza quan hi ha partit.

T’agradi o no el futbol, els croats recolzen a

aquells jugadors que són el mirall del seu

país al món. Per això és un orgull que, per

exemple, els seus jugadors de futbol juguin

amb elegància i sense violència o que fi ns hi

tot siguin capaços d’atendre els mitjans de

comunicació amb altres idiomes a més del

croat. I es podria pensar que aquest senti-

ment és tan intens perquè Croàcia té una

curta història com a país independent, de

només 20 anys, o que, com que és un país

tan petit, és en aquestes ocasions que es

poden mostrar al món com a nació. En qual-

sevol cas, aquesta unió, fa que aquests dies

de competició siguin especials per a tot-

hom. Us imagineu les dependentes d’un

supermercat amb la samarreta de la selec-

ció croata, o que en un restaurant el cuiner i

el cambrer s’assentin al teu costat, mentre

estàs esperant els postres, per compartir

els darrers minuts d’un partit? Doncs això

aquí passa i és el que també fa gran un país

del sud-est d’Europa amb poc més de qua-

tre milions d’habitants.

Sveti Marko, catedral de Zagreb amb l’escut del país

Fo

to: J

aum

e M

ora

gues

setsetset24

PARADA CULTURAL

VALORACIÓ DE LA PASSIÓ 2012Un grup de 250 col·laboradors de La Passió va peregrinar a

Montserrat pel camí del Llençol el diumenge 6 de maig; ho

van fer des del Teatre i des de Collbató amb l’objectiu d’oferir

a la Moreneta una rèplica de la Creu de Sant Jordi, concedi-

da per la Generalitat el 20 d’abril. Va ser el darrer acte de la

temporada de Passió, un acte festiu i lúdic que va reunir un

cop més els col·laboradors, feliços després d’una tempora-

da marcada per la Creu de Sant Jordi i els 50 anys de la

música del Mestre Josep Borràs. La Junta del Patronat de

La Passió, presidida per Jaume Cassi, en fa una valoració

molt bona, “ja que malgrat la situació econòmica hem tingut

una bona assistència de públic –7.000 espectadors–, amb

una mitjana molt equilibrada per representació, tot això

gràcies a una bona labor de promoció en la qual s'han impli-

cat un bon nombre de col·laboradors.” La junta ens ressalta

“l'assistència d'una part de públic amb un perfi l nou, molt

més jove de l'habitual, que ha sortit molt satisfet de les re-

presentacions, i això ens dóna un futur de progressió pel que

fa a la seva assistència en properes temporades.” Finalment

ens destaquen la concessió de la “merescuda Creu de Sant

Jordi de la Generalitat de Catalunya”, que acaba d’arrodonir

la temporada 2012. Per altra banda l’equip de la direcció

escènica –encapçalada per David Aguado– ens apunta que

estan molt contents “de la bona acollida que ha tingut el nou

equip de direcció, que s'ha sentit molt recolzat per tots

els col·laboradors de La Passió, cosa que ha permès treballar

amb molta facilitat i assumir molt bé els canvis introduïts a

l'espectacle d’enguany.”

KATIUSKA, EN CONCERT PER LA CORAL DE LA PASSIÓAquest dilluns de festa major a les set de la

tarda a la Sala Gran del Teatre de La Passió

d’Esparreguera la Coral de La Passió ens

ofereix un concert “que vol ser diferent en

molt aspectes i que vol ser un gran concert”,

ens diu la seva directora Olga Aurin. L’ope-

reta Katiuska, del mestre Pablo Sorozabal,

ens transportarà a l’Europa de l’est de prin-

cipis del segle XX i, de ben segur, ens farà

passar una gran vetllada. Aurin remarca la

gran quantitat de músics dalt de l’escenari:

la coral de La Passió, el Cor Jove de l’Escola

de Música Can Roig i Torres de Santa Colo-

ma de Gramenet i també provinents de la

mateixa escola, un grup de solistes, el pia-

nista Josep Maria Gironell, la directora de

cors Marta Finestres i els mestres César

Puente i María Luz Martínez. Tot plegat,

més de setanta músics dalt l’escenari que

han treballat amb molta il·lusió per oferir-

nos aquesta opereta en versió concert. Un

dels trets característics del concert és la

participació de l’actor local Eloi Mestre, que

farà de narrador de l’argument de l’opereta

“per fer-la més entenedora i entretinguda”.

CLÍNICA DENTALDr. Llor Farré

odontoestomatologia general

ortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 - 2n

T. 93 777 21 00

ESPARREGUERA

25PARADA CULTURAL

REPIC PEL DIA DE LA MEMÒRIAEl Campanar de Santa Eulàlia d'Esparreguera

s'afegí als gairebé dos-cents campanars de

Catalunya que recordaren Jacint Verdaguer –

Mossèn Cinto- el passat 10 de juny coincidint

amb el 110è aniversari de la seva mort. Les

campanes esparreguerines repicaren simul-

tàniament a les set de la tarda per homenatjar

al "poeta nacional de Catalunya", així com a

tots els qui han defensat el català al llarg de la

història. Els Amics del Campanar s’adheriren

al Dia de la memòria, una iniciativa promogu-

da per una comissió ciutadana formada per

personalitats d’Osona, el Ripollès, la Garrotxa

i la Cerdanya, i amb el suport d’Òmnium Cultu-

ral Osona, que té la intenció de consolidar-se

com un homenatge anual a tots els defensors

de la llengua catalana mitjançant un símbol

tan genuí com són les campanes i els campa-

nars. La iniciativa captà l’interès d’esglésies,

monestirs i campanars d’arreu del país, motiu

pel qual l’homenatge acabà tenint un caire

nacional. Entre els més emblemàtics es van

sumar al projecte, els campanars de la cate-

dral de Vic (Osona), Sant Feliu de Llobregat i

Esparreguera (Baix Llobregat), Sant Martí del

Canigó i Sant Miquel de Cuixà –“ambdós a la

Catalunya Nord i essencials en el cosmos ver-

daguerià”, apunta la organització–, Sant Serni

de Canillo (Andorra), el monestir de Santa

Maria de Ripoll (Ripollès), Santa Maria de Cer-

vera (Segarra), l’Assumpció de Maria de les

Borges Blanques (les Garrigues) i Gòsol (Ber-

guedà), entre molts d’altres.

EL VERÍ DEL TEATRE SORPRÈN AL TEATRET La companyia Tramateatre es mostra

molt satisfeta de l’espectacle El Verí del

Teatre, un text de l’escriptor valencià Ro-

dolf Sirera (València, 1948) que ens pro-

posa una lectura extrema de dues de les

posicions més defi nides alhora de repre-

sentar i d’interpretar. “El títol presenta un

doble signifi cat, tots dos igualment vàlids

per a identifi car la peça. D’una banda ens

remet metafòricament a la passió pel

món dramàtic que senten algunes perso-

nes, tan forta i pertorbadora com la febre

que provoquen certs verins. A més, però, el

títol remet a un altre verí no metafòric”,

apunta el seu director, Carles Reynés. Dos

actors de la vila donaren vida a una histò-

ria intrigant que els va atrapar a ells i als

espectadors, els quals en van fer molt

bona crítica i van posar en pràctica el bo-

ca-orella que va fer que la companyia po-

gués prorrogar l’espectacle. Ernest León i

Gerard Bidegain posaven en escena un

text que aconseguia en tant sols una hora

posar en tensió el públic i aguantar l’intri-

ga fi ns a un fi nal inesperat. “La complici-

tat dels dos actors i el bon funcionament

de l’equip –on també hi havia David Rebo-

llo a la tècnica i Rafa Haro a imatge- van

ser fonamentals per dur a terme el projec-

te”. La companyia destaca la resposta del

públic i diuen que l’experiència de fer

aquest projecte ha estat inoblidable.

OPINIÓPER AMOR A L’ARTCarles Reynés Montoriol

LA MILLOR FESTA MAJOR

Vota sempre el contrari del teu adversari, fi ns

i tot quan té raó i fi ns i tot quan proposa el

mateix que proposaves tu en la legislatura

anterior. Diríem que és una frase sense sentit i plena

de contradiccions, o pel contrari es pot trac-

tar d’una frase que respon a una realitat so-

cio-política molt de moda els darrers temps?

Malauradament, dóna la sensació que al

nostre Ajuntament pensen així i que la cosa

no té la intenció de canviar. Els nostres regi-

dors, així ho sembla, encara no han entès,

que si els vam votar de manera tant repartida

era perquè ajuntessin esforços. No han estat

capaços d’associar-se, ni en temps de crisi

econòmica aguda, ni tan sols per Esparre-

guera. És una llàstima. Però us anticipo, la

Festa Major de 2012 serà la millor dels dar-

rers anys.

Serà la millor Festa Major que hàgim viscut

mai. Aquest any farem la festa que puguem,

però segur que serà la que més ens convé.

Serà la Festa Major, més adaptada i propera

a les necessitats de cadascú, perquè la viu-

rem nosaltres mateixos. Ja estem cansats de

dirigismes, d’imaginacions fantasioses, de

subvencions premeditades, de contractes

milionaris... I per si això no fos poc, hi hem

d’afegir la poca imaginació i la malversació

de diner públic de les institucions, que quasi

ens obliga a començar de zero. Però com ja hi

estem fets a pagar els plats trencats dels

desgavells que no hem provocat, això no ens

farà desdir de les nostres il·lusions.

Perquè no és que estiguem malament, no, es-

tem desesperats. Ens han deixat sols. I ningú,

fora de nosaltres mateixos, esparreguerins i

esparreguerines, no ens treurà del forat de la

misèria en el qual estem submergits. Però som

els únics que podem transmetre entre nosal-

tres les ganes de fer coses, i hem de ser nosal-

tres mateixos, amb la nostra energia i imagi-

nació, els artífex de les festes del poble. Festes

apartades del dirigisme institucional, festes

amb personalitat i alhora representatives del

nostre poble. Quantes vegades segons quines

actuacions, han servit només per satisfer la

glòria dels organitzadors i per colar bombolles

comercials, cares, mancades d’interès i sense

cap rèdit pel futur?

Tenim la Festa Major com a punt de sortida i

la nostra empenta per avançar. Visca Espar-

reguera i la seva Festa Major.

setsetset26

2A DIADA DE LA FEDERACIÓMalgrat la pluja de mitja tarda, el passat

dissabte 28 d’abril la diada de la Federació

d’Entitats de Cultura Tradicional Catalana

d’Esparreguera va ser tot un èxit. L’organitza-

ció ens assenyala que “això ho demostra el

fet que a partir d’aquest dia s’ha començat a

tirar endavant el projecte de la cercavila in-

fantil pel dilluns de festa major a la tarda”.

Durant tot el matí varen passar famílies amb

els nens i nenes que volien ballar amb els

bastoners, portar un gegant, agafar alguna

gallina dels diables o pujar a algun castell,

tot gaudint d’una jornada cultural a l’Escor-

xador, espai de les entitats de cultura popu-

lar. A la tarda el temps va empitjorar, i alguns

dels tallers es varen haver de suspendre.

Malgrat la pluja es va poder celebrar el sopar

i el fi nal de festa amb el cantautor Miquel del

Roig, tot un fenomen del panorama musical

català; més de dues hores de concert amb

cançons reivindicatives i festives que oferí a

un públic molt entregat i eufòric amb cada

una de les versions que anava tocant.

XÈ CONCURS DE COLLES SARDANISTESEl passat dissabte 16 de juny a les deu del

vespre se celebrà a la Plaça de la Sardana el

Xè Concurs de Colles Sardanistes a Esparre-

guera. Enguany el concurs va ser vàlid per al

Campionat de Catalunya de colles Veteranes,

per al Campionat Territorial de les Comarques

Barcelonines i també comptà amb la presèn-

cia com a colles lliures de les millors colles

del país. La cobla Vila d’Olesa posà música a

dues hores de sardanes l’any que la Secció

Sardanista de La Passió d’Esparreguera cele-

bra el seu vintè aniversari. Trenta dues van

ser les colles que es van presentar a aquest

concurs, que La Passió va aprofi tar per fer

promoció de l’entitat, obrint totes les portes

de les instal·lacions del teatre per tal que els

sardanistes de tot Catalunya les poguessin

visitar. El concurs fou presidit per represen-

tants de l’UCS (Unió de Colles Sardanistes),

pel president de La Passió Jaume Cassi, la

regidora de Cultura Núria Valldeperas i l’al-

calde Joan-Paül Udina. La colla esparregue-

rina Roques Blaves de La Passió va quedar

segona, després de la Ressò de Terrassa, en

el campionat de Veterans i al Territorial de les

Comarques Barcelonines. Al concurs de Co-

lles lliures, la colla Anhel –composada per

dansaires d’Esparreguera i de Tordera- va

quedar en tercera posició, darrera la colla

barcelonina Violetes del Bosc i la Mare Nos-

trum, que quedà en segon lloc.

VEREDICTE DELS JOCS FLORALSEls guanyadors dels XIV Jocs Florals d'Espar-

reguera 2012, organitzats per l’Ajuntament

d’Esparreguera i pel Servei Local de Català

d'Esparreguera, van ser Francesc Xavier

Sànchez i Climent en el Premi de Narrativa

amb l’obra La simfonia del vell món; en el Premi

de Poesia Tot és efímer, de Gemma Piñero i

Badia; el Premi d’Excel·lència Lingüística se

l’endugué novament Maria Teresa Prats i Mar-

galef amb el text L’Angeleta; fi nalment el Premi

Jove fou per El secret de les estrelles, de Júlia

Castellano i Llordella. L’organització es mostrà

molt satisfeta de la participació, així com de la

qualitat de les obres presentades, que van

crear debat entre el jurat. Felicitats a tots els

guanyadors i participants i que la literatura no

s’aturi.

PARADA CULTURAL

El diccionari de la llengua catalana defi neix

terrorisme com a “moviment polític que

utilitza el terror basat en la violència com a

eina de pressió”. Veiem que, si volem enten-

dre bé el concepte, hem de buscar què vol

dir exactament “violència”. Segons la ma-

teixa font, la defi nició és “força o energia

desplegada impetuosament”, però també

“abús de força”.

Vivim (de moment) en un estat en què hi ha

una preocupant facilitat a l’hora d’utilitzar

aquest mot: cremar una fotografi a del rei

de l’Estat Espanyol, xiular un himne, en-

cendre un contenidor... tot això és terroris-

me. Aquests actes tenen en comú el fet que

provenen de certs sectors de la societat

civil, que sembla que és l’únic lloc des del

qual es pot causar terror mitjançant la vio-

lència. I així ens ho han fet creure –des dels

mitjans de comunicació fi ns als partits

polítics, passant pels tertulians encorba-

tats que només saben dir “democràcia”.

És necessari que ens comencem a plante-

jar si no es pot parlar de terrorisme i de vi-

olència en determinades accions que pro-

venen de les esferes de poder. A mi, ja em

perdonareu, m’atemoreix molt més que el

dia de demà em pugui quedar sense una

casa que he de seguir pagant que no pas

que algun manifestant crispat pugui en-

cendre un contenidor groc durant una ma-

nifestació. També em preocupa molt més

que aquest company piròman es pugui

passar trenta anys a la presó i que, men-

trestant, els directius del banc que m’han

fet fora de casa rebin diners públics per

maquillar la seva nul·la gestió.

Així doncs, i citant un gran home que vaig

conèixer, molt preocupat per la justícia i

molt poc per la legalitat, només podem

concloure que “és molt fàcil parlar de terro-

risme quan s’és un fi ll de puta”.

PARLEM DE TERRORISME

ENVIAT ESPACIALEdmon Piqué

OPINIÓ EL CAIRAT GUANYA EL PREMI INSPIRACIÈNCIAL’INS El Cairat d’Esparreguera va guanyar el

primer premi del Jurat de microrelats al II

Concurs de relats d’Inspiració científi ca. El

jurat es va reunir el mes d’abril i va ser convo-

cat pel Consell Superior d’Investigacions Ci-

entífi ques (CSIC) a Catalunya amb la col-

laboració de Biblioteques de Barcelona i l’Es-

cola d’Escriptura de l’Ateneu barcelonès. El

fi nançament provenia de la Fundación Es-

pañola para la Ciencia y la Tecnología. Després

de valorar els sis-cents vint-i-tres relats pre-

sentats en dues modalitats i dues categories i

en tres llengües, van concedir el primer premi

de la modalitat Microrelat categoria Juvenil al

relat titulat “L’assassina quàntica”, de Júlia

Castellano, alumna de 2n de batxillerat de

l’INS El Cairat. A més, van concedir una menció

com a fi nalista al relat “Aquesta no és la meva

mare”, de la modalitat Relat curt categoria Ju-

venil de Montse Garcia, també alumna de 2n

de batxillerat d’El Cairat. El Concurs INSPIRA-

CIÈNCIA és un concurs de relats d'inspiració

científi ca que pretén combinar ciència i es-

criptura d'una forma participativa i ser un es-

tímul per a la innovació.

DOS PREMIS PER A L’INSTITUT EL CASTELL El Jurat dels XXXIV Premis Baldiri Reixac ha

atorgat un dels setanta premis als alum-

nes de Francès de la ESO i de Batxillerat de

l’Institut El Castell que van participar el curs

passat a la realització del lipdub “Alors on

danse” del cantant Stromae. Aquest premi

representa un reconeixement pel seu projec-

te educatiu lingüístic. A més l’Andrea Troya

Quintero, alumna de 2n de Batxillerat del ma-

teix institut, ha estat guardonada pel Col·legi

Ofi cial de Doctors i Llicenciats en Filosofi a i

Lletres i en Ciències de Catalunya amb una

menció pel seu treball de recerca “Francesc

Pujols, fi lòsof de Martorell”.

27

OPINIÓ

Sembla ser que recordar els fets de l’abril

del 1931 resulta molest per segons qui. Re-

sulta incòmode per aquells que s’han escar-

rassat, al llarg de tants anys, a ocultar uns

esdeveniments cabdals de la nostra història

col·lectiva i ara veuen com el seu record i

commemoració esdevé una normalitat. És

d’agrair que el Col·lectiu el Torn dugui a bon

port iniciatives d’aquesta mena i treballi per

recordar episodis que ja formen part de la

nostra cultura, del nostre ADN i, algun dia,

del nostre DNI.

La història ens dóna lliçons. Una d’elles és

que l’estima del poble envers els polítics

s’ha perdut. El descrèdit va de la mà de la

desconfi ança, i escenes com les que recor-

dàrem el passat 26 de maig al Carrer dels

Arbres ja no són habituals. Em refereixo a

l’estima i admiració sinceres del poble en-

vers un polític.

Francesc Macià (no el Tinent Coronel, sinó el

de ca l’Aloy) va baixar d’un cotxe d’època a la

Plaça de la Pagesia, l’esperava l’alcalde re-

publicà per anar a proclamar la República

Catalana. Després de la defenestració dels

Borbons, Macià llegí el discurs de proclama-

ció des d’un balcó de Can Mata. Al carrer,

gent vestida d’època republicana es barre-

java amb gent vestida d’època indignada.

Però tots escoltaven atentament aquelles

paraules que, sembla estrany, no han perdut

actualitat.

Recuperar una personalitat com Macià pen-

so que és un bon exercici per tothom. La

memòria històrica, la llengua, la cultura, les

tradicions... Són pilars de la normalitat d’un

país divers, treballador i enèrgic com ho és

Catalunya. Que la memòria segueixi viva i

mai ens l’abatin.

El 6 de desembre de 1931 el president Ma-

cià inaugurà “els col·legis nous” (actual Mare

de Déu de la Muntanya) i deixà escrit en una

postal: “Aquests nens d’Esparreguera que,

tot just inaugurada l’escola, ja ajuden a l’hos-

pital, realitzen als meus ulls l’ideal que he

predicat sempre. Cultura i assistència social.

L’escola assentada cap a l’acció social.”

Aquests mots són un exemple de pensa-

ments que no podem amagar en un calaix.

Refl exionem-hi tots plegats. Val la pena.

APASSIONAT PER L’ESPÀRRECGerard Bidegain i Figuerola

Re-TORN a la República Catalana

EL TORN REMEMORA EL 14 D’ABRIL DE 1931 Després d’haver organitzat un recital de poesia

al Carrer dels Arbres i una parada durant la

diada de Sant Jordi, la nova entitat de la vila, el

Col·lectiu El Torn, va organitzar el passat 26 de

maig una recreació històrica del dia de la pro-

clamació de la República Catalana. Els actes

començaven amb l’arribada fi ctícia a la nostra

vila del president Francesc Macià –un molt

ben caracteritzat Eloi Mestre, conegut actor i

home de cultura del nostre poble–, que era re-

but per Jordi Gobern, el suposat alcalde de

l’Esparreguera republicana. Després de la de-

fenestració dels borbons des del balcó de Can

Mata al Carrer dels Arbres, Macià llegí el dis-

curs de proclamació del 14 d’abril de 1931. El

col·lectiu El Torn apuntà que “Macià fou el vell

coronel de l’exèrcit espanyol que abandonà una

còmoda posició per lliurar-se al somni d’un Es-

tat Català; l’avi esdevingué un líder que captivà

les masses amb la imatge d’home d’honor, pul-

cre i somiador, l’home que s’enfrontà a la dicta-

dura contundentment.” Per aquest motiu el

triaren com a personatge a recrear. Més tard el

seguici del president Macià, que arribà en un

cotxe d’època, arribà fi ns a la plaça de la Cons-

titució, que rebatejaren amb el nom de Plaça

de la República Catalana. L’organització va

acabar la vetllada amb un sopar i un ball a la

plaça de la Pagesia. “El 2008 ja es va organitzar

la primera proclamació de la república catala-

na. En aquesta segona edició s'ha apostat per

organitzar l'acte a la tarda, el qual ha suposat

un èxit d'afl uència, gràcies també, al fet de co-

ordinar-ho amb la jornada d'Apassionats per

Esparreguera”, ens diuen des d’El Torn. La sei-

xantena de persones vestides d'època també

va suposar una agradable sorpresa per l’orga-

nització, que vol consolidar aquesta festa rei-

vindicativa i espera repetir-la en properes edi-

cions. “Creiem en la recuperació de la memòria

històrica per dignifi car aquells personatges i

fets transcendentals, que expliquen la realitat

de la societat catalana actual. Amb actes com

aquest, la vila d'Esparreguera camina recor-

dant un passat mereixedor del record i reconei-

xement de les noves generacions de vilatans

esparreguerins.”

setsetset28

OPINIÓ

Esparreguera, Reus i Dublin; tres poblacions en

les que vaig estar en un mateix matí, un matí on

el cos, a més de demanar-me vacances i des-

cans, em demanava magdalenes. Com que sa-

bia que no en podia menjar gaires, les buscava

petites i sense gaire sucre per sobre.

Vaig sortir de casa amb el temps just d’anar a

fer un cafè abans de marxar cap a l’aeroport

de Reus. El vaig prendre en una cafeteria

d’aquí a Esparreguera i anava a demanar si

tenien magdalenes quan vaig veure un expo-

sitor sobre la barra ple completament, bé ple

del que anomenen “muffi ns”, que vol dir mag-

dalena en anglès. Els “muffi ns” es van posar

de moda a Amèrica als anys 50, dic de moda

perquè com tot allà, a la que una pastisseria

(Bakery) fa una magdalena, “muffi n”, que

agrada totes les altres, el que fan és copiar

exactament el mateix model, el mateix gust,

forma, mida, format… Són tirant a grosses i

sense sucre per sobre, com a mínim no es

veu, suposo que deu ser dins, al costat dels

conservants, perquè no s’assequen mai i du-

ren, duren i duren… les nostres, les d’aquí, si

no les tanques ben tancades en una bossa o

en un pot, duren com a molt tres dies, s’asse-

quen… com ha de ser.

Perdoneu l’explicació era per posar-nos en

context. Segueixo… encara estic amb el cafè

davant i l’expositor de “muffi ns”, també. Com

he dit, era ple, n’hi havia de normals és a dir

sense res a dins, simplement amb la pasta

pròpia. També n’hi havia de xocolata, aques-

tes de dos tipus, unes blanques amb boletes

de xocolata i les altres totalment negres, és a

dir totes de xocolata inclús amb un farcit a

dins líquid i em va semblar que també n’hi

havia d’un altre tipus, unes que eren com

normals però farcides per dintre de iogurt, no

ho puc assegurar perquè per fora son exacta-

ment iguals com les normals. Com que les

volia petites i amb una mica de sucre per so-

bre, prenc el cafè i marxo, pensant que a

l’aeroport ja tindria temps de menjar-ne.

Vàrem arribar perfectament, amb temps de

sobres, a més quan facturàvem les maletes

ja ens van avisar que l’avió venia com a mínim

amb una hora de retard… Veia marxar la ma-

leta per la cinta transportadora i paral-

lelament, al mateix temps, em venia al cap la

visió de la magdalena que m’esperava a la

cafeteria. Allà vaig anar.

No la veia, mirava cap a un cantó i cap un al-

tre i res… res de res, no n’hi havia cap, tot es-

tava ple de “muffi ns”, cap magdalena, tots

eren exactament idèntics que els de la cafe-

teria d’Esparreguera, eren tant iguals que el

del iogurt em va fer dubtar que no fos el ma-

teix, ja que quan no em mirava ningú a Espar-

reguera, el vaig tocar per comprovar si estava

tou, i si, ho estava, sense voler vaig pressionar

una mica massa i em va quedar una marca…

petita eh? Gairebé no es notava… però carai

aquest també tenia una marca i al mateix

lloc, tot el viatge em vaig estar preguntant si

el “muffi n” de la cafeteria d’Esparreguera era

el mateix que el de l’aeroport de Reus.

Per fi , Dublin, tres dies per endavant per estar

amb els meus, per visitar, caminar, descan-

sar, menjar, veure cervesa negra, molta cer-

vesa negra… i com no, donar, entregar al meu

cos allò que li devia, una autèntica magdale-

na, i aquesta vegada, que carai, seria irlande-

sa, con dos c…

Durant els tres dies que va durar el viatge, els

meus ulls no van parar, donaven voltes a

munt, avall, a dreta i esquerra, hi havia mo-

ments que semblava el Far de Calella, moltes

voltes i al fi nal res, no vaig veure cap magda-

lena. Ara bé de “muffi ns” els que vulgueu, de

totes classes, i tots, tots exactament igual

que els d’Esparreguera i Reus. Evidentment

els vaig provar, una cosa no treu l’altra, però

no va servir si no per constatar que tots, tots,

tenien el mateix gust, sabor, color i forma.

Aquí a Esparreguera, em conec el terreny, el

dia que em desperto i vull menjar-ne de fl on-

ges, vaig a l’Alonso. Quan a mitja tarda les ne-

cessito amb cos, més consistents i sense su-

cre per sobre, vaig a Cal Jorba. Si algun dia

estic una mica alt i necessito una mica d’aju-

da, al carrer dels arbres n’hi ha unes d’inte-

grals que no es nota que ho siguin, amb això ja

esta tot dit. Si vull varietat al Forn del Poble, si

en vull de clàssiques a cal Tutu… podria seguir

així amb qualsevol forn o pastisseria del poble,

perquè a tot arreu son bones, diferents per

cada moment, situació o necessitat.

Que passarà si arriba un moment que a tot

arreu siguin iguals… sense personalitat, que

només siguin “muffi ns”, no vull ni pensar-hi.

Tinc la sort de ser diabètic, crec que és un do

que Déu m’ha donat, així puc valorar el que és

una bona magdalena! M’agrada tant el dolç,

que no tinc més remei que dosifi car i analitzar,

si no, no m’hi puc entregar com es mereixen.

Sempre no en puc menjar, però quan ho puc

fer, i per sort puc bastant sovint, m’agrada po-

der anar a comprar-les on el cos em demani

per menjar-me-les i gaudir, gaudir, gaudir.

Per això llenço un S.O.S.

SALVEM LES MAGDALENES, NO A LA GLOBA-

LITZACIÓ DE LES MAGDALENES!

Serafí Casanovas Mestres

LA GLOBALITZACIÓ HA ARRIBATFINS I TOT A LES MAGDALENES

29

Coses que es deien…Editorial número 50

Per Consell de Redacció

“(...) Acabem el segle de l’engany. No ha estat el

segle de la pau. No ha estat el segle de la soci-

etat del benestar. No ha estat el segle de la

comunicació. No ha estat el segle de la demo-

cràcia. No ha estat el segle de la llibertat, sinó

el de la colonització econòmica. (...) el nou se-

gle cal que sigui el segle de les persones. (...)

Persones que, després de demanar pau i feli-

citat, estan disposades a fer alguna cosa més.”

XAVIER SITJÀ; 100 dies d’alcalde

Per Toni Puig i Carles Reynés

“(...) Polític o periodista? Sóc un periodista

que temporalment fa de polític. (...) Vostè par-

la com a Entesa, però la gent entén que

l’equip de govern està format per tres partits

que s’han d’entendre per governar; com fun-

ciona? Hi ha un pacte de govern que funciona

molt bé. Estic molt satisfet de governar amb

pacte perquè crec que l’esforç que has de fer

per resoldre les coses d’una manera consen-

suada i el fet d’haver-les de refl exionar bé

abans de decidir-les, aporten moltes coses a

la forma de governar. (...) Quin és el projecte

estrella d’aquest Ajuntament? El projecte

estrella és posar en ordre el poble, és a dir,

neteja, circulació i aparcament, arranjar car-

rers, posar papereres, bancs... (...) Es conside-

ra una persona utòpica? Sí, crec que a Espar-

reguera s’ha demostrat que la utopia es pot fer

realitat. Crec que el tema del Pinochet ens ho

demostra, o que ETA deixés de matar; qui ens

ho havia de dir fa un any i mig? (...) Ser l’alcalde

de la fi del mil·lenni, és un orgull personal?

No, és un accident que té la seva gràcia.”

La ciutat dormitori i el dormitori de l’Alcalde.

Per Ismael Ràfols

“Llegeixo, sorprès, que el nou alcalde no viu al

poble. La majoria sabíem que feia anys que no

hi vivia, però donàvem per descomptat que si

era escollit alcalde, s’hi instal·laria de nou.

Sembla que no és així i el cas és que, ens agra-

di o no, el senyor que fa d’alcalde té la legítima

llibertat d’esmerçar el seu lleure i el seu son on

més li plagui.”

VERSIÓ 2012 NÚMEROS 49 i 50 (novembre 1999 – febrer 2000) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per GERARD BIDEGAIN

A més també explicàvem…ACCIDENT. Dos nois d’Esparreguera i un d’Olesa moren en un accident de trànsit fugint de la policia després d’un intent de robatori en un habitatge.

BOSCOS. S’inicia una campanya de replanta-ció d’arbres per recuperar el pla del Puig i la zona de les Roques Blaves.

COMÈDIA. Maribel Massip i Mercè Vallverdú di-rigeixen Ens ha caigut la sogra al Patronat.

COMERÇ. La Unió de Botiguers d’Esparreguera rep dos milions de pessetes de la Generalitat per dinamitzar el comerç local.

DIRECTOR. Gabriel Pérez nou director de Rà-dio Esparreguera.

ESTRENA. 225 alumnes s’instal·len a la nova Escola Montserrat, al costat d’El Cairat.

FUTBOL. Josep Moratalla nou entrenador del Futbol Sala Esparreguera en renunciar Jaume Escudé.

LLAGASTA. Els Diables celebren la festa de Sant Llagasta i presenten les gallines.

MANIFEST. L’Ajuntament s’adhereix al manifest que reclama la revisió del procés de Salvador Puig Antich.

MIL·LENNI. Tramateatre estrena El Màgic d‘Oz-mil a la Sala Petita el 31 de desembre a la nit.

MUSEU. L’Ajuntament vol crear un museu de la terrissa a Esparreguera “encara que sigui a llarg termini.”

ÒBITS. Moren Eulàlia Balaguer i Àngel Monné, dos actius de la vida cultural de la vila.

OBRES. S’amplia l’Institut El Cas-tell: les obres costen 92 milions de pessetes.

PASSIÓ. Pere Vendrell reelegit pre-sident del Patronat de La Passió.

PASTORETS. Enric Martínez escriu i dirigeix uns pastorets al Patronat, amb música d’Hèctor Martínez.

PREMI. Andreu Badia fi nalista al premi Rosa Moragas d’Arts Escèni-ques que atorga el Centre d‘Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

SECRETARI. Xavier Mas nou secre-tari del PSC d’Esparreguera.

TEATRE. Eloi Mestre i M. Rosa Ba-dia dirigeixen La rateta es vol casar, del Grup Taller de Teatre de la Companyia de La Passió.

TURISME. ESADE elabora un pla turístic que inclou la Colònia Sedó.

VI. Els vins d’Esparreguera ja per-tanyen a la Denominació d’Origen

Catalunya.

Coses que passaven…Ei, que et sona el mòbil!

Per Laura Navarro i Amàlia Andrés

“Cada dia els mòbils tenen un paper més im-

portant a la nostra societat. Més de tres mili-

ons de joves en tenen un. Molts pares regalen

als seus fi lls aquest aparell per tenir-los con-

trolats. Algun jove pot pensar que si no en tens

un quedaràs aïllat. Però el mòbil també té ris-

cos: mireu què els hi va passar a una colla

d’esparreguerins. (...) -Li van deixar un mòbil,

va sonar a classe, no el va saber desconnectar

i la professora el va expulsar. -Va memoritzar

el “codi pin” malament i quan el va introduir se

li va espatllar l’aparell. -Hi ha qui es comunica

amb missatges d’una banda a l’altra de l’Ate-

neu, en lloc d’acostar-se a parlar a la taula.

-No es recordava de la melodia del seu mòbil,

va sentir-ne un, es va tornar boig buscant-lo,

però no era el seu.”

Pàgina 8 número 49

L’alcalde Xavier Sitjà als

100 dies de govern

Portada número 50

Pàgina 24 número 50

La rateta es

vol casar.

setsetset30

Són les quatre de la tarda del

primer dia d’estiu. Era l’única

hora que tenia lliure el dia

d’avui i m’ha rebut amb gotes

de suor i un gran somriure

a la cara. És un engrescat

de la vida i de la música. És

d’aquelles persones que

sembla que sempre té una

rialla per tothom, i és cert!

Es considera una persona

tranquil·la, pausada, “Sóc

un bon jan”, afi rma. És

intèrpret de jazz i director de

banda. Aquesta Festa Major

actua amb la tuba i dues

actrius més al Teatret en una

representació teatral.

L’ENTREVISTA Carles Reynés

David Parrasmúsic, professor de tuba

i director de la banda de

música d’Esparreguera

“A casa meva no hi havia tradició musical

però l’avi escoltava sarsueles i el tiet improvi-

sava a l’harmònica i a la guitarra”. Després de

les tasques escolars, “tocava estudiar a l’Es-

cola de Música, però un dia, que ja n’estava fi ns

al capdamunt del piano –això d’estudiar no

m’ha agradat mai gaire–, per poc que no deixo

la música”. Eren els anys dels inicis de la ban-

da i el director d’aleshores, Serafí Casanovas,

necessitava una tuba i li va tocar a ell. “La tuba

em va triar a mi”. En un principi, quan el David

i la tuba encara no anàvem del tot seriosa-

ment, hi havia pocs professors especialistes

d’aquest instrument i va haver d’aprendre a

través del trombó i del bombardino. Era llavors

que buscava el so de la tuba per totes les mú-

siques que sentia. Més endavant, la mili li va

servir per aprendre el bo i el dolent de les ban-

des de música. Vist ara, es considera una mica

autodidacta. Va estudiar magisteri musical i

uns inicis de musicologia però com diu ell, en

to irònic: “la música no m’ha deixat exercir mai.

I ara penso, que si no hagués estat per la tuba,

també seria músic. Jo i la tuba som com aquells

amos de mascota que amb el temps acaben

semblant-s’hi”.

El David Parras es considera a si mateix,

sobretot, un intèrpret de jazz tradicional. Ha

intervingut en multitud de projectes musicals

a l’entorn del jazz: amb tots els variants: histò-

rics i contemporanis, i totes les combinacions.

“En el meu cas, tocar en un estil o un altre, ha

estat qüestió de creure-s’ho: conèixer i enten-

dre molt bé les partitures, haver escoltat molta

música, fi ns arribar a sentir el màxim respecte

per aquelles notes. Sóc un intèrpret de tuba

que gaudeix improvisant, tot i que els solos de

tuba la gent els aprofi ta per dormir”. Riu.

Ha fet bolos per molts països –Corea del

Sud, Mèxic, Àustria, la Península–, a locals

molt diferents –des d’un petit bar fi ns a l’Audi-

tori–, formacions molt dispars –Orquestra

Simfònica del Vallès, el Gumbo Jazz Band,

l’Orquestra de la Patum de Berga, la Banda

d’Esparreguera– i per persones de totes les

edats. “Sóc un privilegiat. Sembla un somni que

amb una feina com aquesta, no hagi hagut de

trucar mai ningú per demanar feina. Fins ara

sempre m’han trucat a mi”.

Sempre ha prioritzat la família i el poble, i

és conscient que això, potser, limita les seves

aspiracions. “Però m’agrada així: puc estar amb

els que estimo, escoltar música, anar al súper,

veure esports per la tele, poder fer les meves

classes a l’escola de Música i Dansa i dirigir la

Banda d’Esparreguera. De la Banda he après

més de la gent que de la música. És una res-

ponsabilitat que no havia notat mai” –i afegeix

amb ironia– “Ja he après a agafar la batuta, i

saber dirigir deu ser la hòstia”. La del David i la

tuba és una història d’amor que fa més de 25

anys que dura, i encara són capaços de tot si

això els ha de fer feliços. ●

31

Retallada de trànsfugues!Retalla, ara de manera gratuïta, el teu trànsfuga ideal

il·lustració ©pepllopart

setsetset32