> 6 Anàlisi dels pressu-postos de la Conse-lleria d’Educació. Uns

comptes continuïstes amb

molt d’’autobombo’

> 9Professorat interí.El Ministeri d’Educaciópresenta la nova regulacióper a l’accés a la FuncióPública Docent

> 11Desenvolupamentde la nova Lleid’Educació. El

Sindicat exigeix un pla per

a desplear la LOE al País

Valencià

> 13Entrevista a Voro Signes, professor de l’Escola Piade València: “Els mestreshan salvat aquest País”

> 24Cal canviar lanormativa sobredietes de des-plaçament. Nova

campanya de la Intersindi-

cal Valenciana

AllioliQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 199 · Época IV · Febrer 2007

Intersindical

Educació ha de complir els acords amb el professorat

El Sindicat proposa encetar unprocés unitari de mobilitzacionsEl Consell Nacional de l’STEPV-Iv, màximòrgan entre congressos, va aprovar impulsarun calendari de mobilitzacions en l'ensenya-ment públic, de febrer a abril, amb assem-blees en els centres de treball, tancades iconcentracions. Les mobilitzacions, que pre-tenen pressionar la Conselleria d’Educació,podrien culminar amb successives jornadesde vaga en el sector.

El Sindicat proposarà a totes les organitza-cions sindicals participar en aquestes mobilit-zacions per modificar l’actitud del'Administració, que incompleix el calendari denegociació i els acords signats amb els repre-sentants sindicals i es nega a millorar les con-dicions laborals i retributives del professorat.

La plataforma reivindicativa planteja els

punts següents: equiparació retributiva delcomplement específic amb la resta de comu-nitats autònomes, concretat en un augmentsalarial de 300 euros mensuals; revisió deldecret retributiu pel que fa als complementsunipersonals; regulació de la jornada conti-nuada; establiment d’un pla de convivència;aplicació de les mesures de conciliació de lavida laboral i personal; millora de l'acord delprofessorat interí i de la gestió de les borsesde treball. El Sindicat també exigeix al’Administració el compliment immediat delsacords compromesos amb els representantsdel professorat: Educació Infantil, SalutLaboral i Formació Professional. LaConselleria d'Educació no ha respost a lesexpectatives negociadores que va generar la

signatura del Protocol del 15 de febrer de2005. Per aquest motiu, STEPV-Iv ha advertitel govern valencià “que ha d'obrir immedia-tament les negociacions si no vol enfrontar-se amb el Sindicat i amb el conjunt del pro-fessorat”.

A més, per a fer front a la política educa-tiva del Partit Popular, el Sindicat presentaràla proposta a tota la comunitat educativa i elsagents socials —associacions de mares ipares, moviments cívics i socials, sindicats ipartits polítics— de dur a terme una granmobilització social al principi del mes maig, a favor de l'ensenyament públic i d’unaimplantació consensuada de la Lleid’Educació (LOE).

> 5

ARXIU

2 / 199 / FEBRER 2007

Sense arrels no es pot conviure Gonzalo AnayaTudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

Necessitem les arrels que ens connecten alnostre món, tenir un món definit, un espai alqual pertànyer, una família, un barri, unpoble, uns amics, uns companys, uns mes-tres, una cultura. Necessitem, en definitiva,una identitat a què estar vinculats. És la iden-titat amb què ens presentem al món, la queens fa sentir que no estem sols, que formempart d’un tot i que, per això, ens hem de cui-dar mútuament. Parle de les arrels que ensajuden a entendre i respectar altres monsllunyans o no tan llunyans. És la meua teoria,la de les arrels i el reconeixement dels altres.

Però ara és “moda” parlar-ne. Tothom hocomenta i ho magnifiquen els mitjans decomunicació amb grans titulars i imatges,debats radiofònics i televisius, entrevistes,opinions de les famílies, institucions, mestres,psicopedagogs, psicòlegs, psiquiatres, jutges,filòsofs... No existeix cap fórmula ni varetamàgica que ho solucione perquè és un pro-blema que afecta tota la societat. La violènciaper tot arreu: ho amera tot i és natural que esmanifeste en l’escola, tant en Secundària,com en Primària i fins i tot en Infantil.L’agressivitat s’hi ha instal·lat perquè l’heminstal·lada en les ments dels nostres xiquets ixiquetes des que naixen. La televisió, la reinade la casa, educa, transmet valors i conta his-tòries que res tenen a veure amb les nostres“històries”. Els hem deixat de contar els nos-

tres contes populars, amb les pors atàviquesque han passat de generació en generaciócomplint una missió. Per contra, la televisióomnipresent ens desubica, i ens traspassaper osmosi una manera de viure, d’actuar i decreure que no té res a veure amb la nostraidiosincràsia, les nostres creences populars,la nostra llengua. Aleshores, es perden lesarrels i per això som incapaços de conviurecom caldria. Ens hem quedat sense les alesque ens permeten mirar més lluny encurio-sits. Des de la nostra particular geografia,hem deixat de veure els nostres veïns com apart de la nostra família social, els nostresmestres com a facilitadors i guies que ensajuden a desxifrar i entendre el nostre món iel dels altres. Però, de vegades, també elsmestres es perden en aquest laberint. Quanaixò passa la violència es presenta, ens sen-tim aliens, estranys i per això ens violentem.

¿Què es pot fer? Ho he dit abans, no hi hacap vareta màgica, però com a docents calcomençar pel més senzill: ser inclusius desde la pròpia realitat, transmetre el que real-ment cal saber per a manejar-se en aquestmón cada vegada més canviant i més globalit-zat i, sobretot, ajudar els joves a acceptar-se,vinguen d’on vinguen, per poder acceptar elsaltres. També cal no oblidar mai les famíliesque acompanyen els nostres alumnes. Tambéhauríem d’“educar-les” en tot això, perquèdes de les seues singularitats estimen allòque els és propi sense rebutjar el que és forà,i perquè ajuden a créixer les seues filles i i elsseus fills. És la meua teoria particular.

Fa uns dies vam visitar, Güin i jo, GonzaloAnaya: 92 anys ben viscuts i continua, comsempre, amb una envejable lucidesa i unesenormes ganes de viure. Compra i consul-ta literatura científica ben recent i continuaestudiant i pensant sobre què podem ferels mestres per a assegurar als xiquets iles xiquetes el seu inviolable dret a lamillor educació.

De les converses amb Gonzalo semprehe aprés moltes coses. L’altre dia parlà-vem de les investigacions recents queqüestionen aquella teoria de la tabularasa. Els xiquets naixem amb intel·ligènciai el context social, econòmic, científic i cul-tural els dóna més possibilitats potencialsper a desenvolupar-la. Però els sistemeseducatius, els models escolàstics domi-nants, minven, limiten, alienen i coaccio-nen eixa possibilitat creixent. ¿Com és quetenint més possibilitats que mai, hi ha unacrisi educativa tan considerable? No parlesols del “fracàs escolar”, mesurat per ells,segons els seus discutibles estàndards:parle de la vida, la maduresa, la creativitat,les relacions i l’autonomia, els autènticsestàndards educatius. ¿Que ens està pas-sant? ¿Com pensem el que ens està pas-sant? Potser ens passa com a aquellborratxo que havia perdut les claus de sacasa en un altre lloc, però les buscavapegant-li voltes a un fanal perquè hi haviallum.

Vivim pendents de decisions administra-tives, aparells legislatius, bronques entreorganitzacions polítiques, mercats pun-tuals del vot, poltrones del poder, i discu-tim d’educació com si en l’espai de la polí-

tica es poguera resoldre la crisi educativa,al cap i a la fi és l’espai del fanal, i fa unpoc de llum. Hi ha en canvi altres pràcti-ques més properes, urgents i necessàriesque són també una altra forma de política.Però depenen directament de nosaltres ide les relacions que volem construir ambels altres. I en aquesta experiència perso-nal de voler viure l’educació d’altra maneraés on cal actuar per a trobar el sentit a lesbones práctiques. No ens podem enganyarmolt més: no és una qüestió de progra-mes, de més o menys hores per a unamatèria, de qui serà la pròxima ministra —des de la II República no hi ha hagut capmestre ministre— o qui guanyarà no séquina batalleta. Parlem d’ensenyar a viureen llibertat, ajudar a créixer en relació,aprendre dels sabers tant com dels senti-ments, aprendre a pensar per a saber pen-sar-nos també per dintre i, sobretot, comens recorda Gonzalo Anaya, parlem d’unamirada. Una mirada horitzontal d’un xiqueto una xiqueta que ens interpel·la i ensreclama el seu dret a la millor educació. Aaquest nano no li podem respondre queespere no sé quina cosa que encara s’had’esdevenir. És en la nostra pràctica diàriaon trobarem una resposta satisfactòria. Iés en l’intercanvi d’aquestes pràctiquesentre tots i totes on trobarem els sabers iles polítiques per al millor canvi educatiu.

I en aquesta experiència deviure l’educació d’una altramanera és on cal actuar per atrobar el sentit a les bonespráctiques.

Treball decent i fons de pensionsJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

“Treball decent per a una vidadecent” és el lema escollit per laConfederació SindicalInternacional (CSI) en la seuacampanya de denúncia contra elsfons privats d'inversions. La CSIdenúncia la repercussió negativad’aquests plans sobre l'ocupació,els drets socials bàsics i les con-dicions laborals de les treballado-res i els treballadors. En el marcd’aquesta campanya, una delega-ció internacional de 12 sindicalis-tes de la CSI va assistir, el 24 degener al Fòrum EconòmicMundial de Davos (Suïssa), perexigir que el treball decent ocupeel centre de les polítiques socia-les, econòmiques, de desenvolu-pament, financeres i comercials.Per a CSI això implica “treballjust, remuneracions adequades,protecció social, drets sindicals ino discriminació”.

És sabut que els fons d'inver-sions busquen la màxima rendibi-litat. Amb l’esforç de la gent tre-balladora augmenten contínua-ment els ingressos dels fons.Amb les sucoses quantitats dediners que els treballadors i tre-balladores aporten als plans depensions privats es pretén tambéobtindre’n els màxims beneficis.Els fons aportats als plans depensions suposadament per a“millorar i garantir una jubilaciódigna i satisfactòria dels treballa-dors” són emprats de maneraperversa en fons d'inversions pera procurar guanys enormes acosta de l'ocupació i el treballdigne de milers i milers de perso-nes. Els fons alteren les econo-mies dels països, especulen ibusquen rendiments ràpids iquantiosos. Els fons de pensionsformen part d’aquesta mateixalògica. Ningú no s’ha d’enganyar:sabem d’on provenen les magnífi-ques rendibilitats que anuncienels fons de pensions.

Qualsevol persona és ben lliured’invertir els seus diners on i comcrega convenient fer-ho. Una

vegada dit això, que és palés,costa d’entendre que organitza-cions que representen milers detreballadors i treballadores parti-cipen amb tanta alegria de lacerimònia de la destrucció de l’o-cupació i de la pèrdua de dretslaborals. No ho déiem nosaltres.Ho diu la mateixa CSI i també laConfederació Europea deSindicats (CES), a les quals per-tanyen CCOO i UGT, sindicats quede manera entusiasta saluden aral’arribada dels plans privats depensions per als treballadors delsector públic. Cal recordar queambdues organitzacions partici-pen en la gestió d’aquests fons iestan presents en els consellsd’administració de les entitatsgestores hauria de ser motiu deanàlisi.

El pla de la GeneralitatLes treballadores i els treballa-dors valencians han de tindre dreta decidir sobre l’ús dels seusdiners. Però ara no ho poden fer.Pel desembre de 2006, laGeneralitat va anunciar la consti-tució de la comissió promotoraque haurà de triar la companyiafinancera que gestionarà elsrecursos extrets de les nòminesdels empleats públics.

Intersindical Valenciana, laforça més votada en el conjunt dela funció pública del PaísValencià, ha manifestat de mane-ra reiterada la seua oposicióabsoluta a uns plans de pensionsprivats amb què alguns tindrienles mans lliures per a gestionar-los de manera opaca. Com aorganització més representativa,la Intersindical continua reivindi-cant el seu dret a ser testimoni presencial de tot el que es pasteen els fòrums públics al voltantd’uns plans de pensions sobre elsquals ningú no ha estat consultat.Qui pretenga trobar contradic-cions en aquesta posició de prin-cipi, no cal dir que ho tindrà d’allòmés complicat.

Cal, sobretot, ajudar els jovesa acceptar-se, vinguen d’onvinguen, per poder acceptarels altres.

Josep Herrero

Els resultats de les últimes elec-cions obrin un període de treballsindical. La nova Mesa Sectoriald’Educació —d’acord amb la nor-mativa modificada fa poc per unacord del govern espanyol ambCCOO, UGT i CSIF— la integren elssindicats STEPV-Iv, CCOO i ANPE,per tindre representativitat sufi-cient, a més d’UGT, per ser repre-sentativa en altres sectors a l’Estatespanyol. En la mesa de negociacióno seran CSIF ni USO, organitza-cions amb menys del 10%, que noostenten la consideració de “sindi-cats més representatius” de l'Estatni del País Valencià. L’elevada repre-sentativitat que tindrà STEPV-Iv enla nova mesa és una garantia quequalsevol procés negociador comp-tarà amb la participació i decisiódirecta del professorat, i respectaràels processos unitaris acordatsentre totes les forces sindicals quehi vulguen participar. Aquest és elnostre compromís.

Fixades aquestes premisses,arriba l’hora d’impulsar un autènticprocés de negociació que, a horesd'ara, està aturat. Cal constituir lamesa de negociació de maneraimmediata i bandejar qualsevolcoartada legal que l'Administraciópretenga instrumentalitzar per pro-longar l’actual paràlisi.

El procés unitari sindical i els fruitsde la negociacióAlguns sindicats han criticat —perdestruir, més que per confrontar idebatre posicions— els treballs dela mesa sectorial d'Educació, elspactes subscrits i, en particular,l'actuació de la nostra organització.No hem entrat ni entrarem mai enaquest joc, perquè a nosaltres ensinteressa encarar un autèntic debat

sindical sobre els objectius i elscontinguts de les negociacions. Hiha critiques que només provoquenl’antisindicalisme i la idea que “totsels sindicats són iguals”.Malauradament, tots no compartimel mateix estil ni les mateixes for-mes. En aquest Sindicat continemapostant per afrontar debats reals iamb arguments, que interessen alconjunt del professorat i que per-meten comparar distintes posi-cions.

En el nou cicle que ara s’inicia,pretenem sindicalitzar el sector,enfortir el sindicalisme en l’ensen-yament. Ens importa, i molt, quenous companys i companyes s'hiafilien. A hores d’ara hi ha una ofer-ta sindical plural i cadascú pot sin-dicar-se en l’organització més prò-xima a les seues idees i necessitatslaborals. Encara que no sempre ésfàcil, en l’STEPV-Iv optem per tre-ballar des de la unitat sindical, lamillor eina per a defendre els dretsdels treballadors i les treballadoresi de l'ensenyament públic.

Promoure un nou procés denegociació amb la Conselleria és laprimera prioritat sindical, una deci-sió adoptada pel nostre ConsellNacional, una decisió dirigida a des-bloquejar l’actual paràlisi. La majo-ria sindical que els vots ens ha ator-gat ens obliga ara a prendre la ini-ciativa i a presentar la nostra pro-posta al conjunt del professorat id’organitzacions. En aquest context,l’actitud tancada dels responsablesde la Conselleria per a resoldre elstemes pendents i desbloquejar elsacords incomplits o endarrerits dei-xen la porta oberta a la mobilització.

EDITORIALUnitat sindical i mobilització

FEBRER 2007 / 199 / 3

ÈPOCA IV - N.º 199 · Febrer 2007 · SINDICATDE TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL’ENSENYAMENT DEL PAÍS VALENCIÀ.INTERSINDICAL VALENCIANA (STEPV-IIv) ·DIRECTOR: Joan Blanco · CAP DE REDACCIÓ:Rafa Miralles · REDACCIÓ: Voro Benavent,Santiago Estañán, Xelo García, Vicent Mauri,Jaume Llopis, Toni Viñas · PRODUCCIÓ: PepRuiz · MAQUETACIÓ: Jordi Boluda ·CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Toni Soriano·ADMINISTRACIÓ, REDACCIÓ I PUBLICITAT:Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. T.963919147 · F. 963924334 ·allioli.stepv@intersindical.org · www.inter-sindical.org/stepv · IMPRIMEIX: · BronteGraf, S. L. · Cullerers, 18. Alaquàs. · T.961515017 · TIRATGE: 15.000 exemplars ·ISSN: 1576-0197 · DIPÒSIT LEGAL: V-1.454-1981 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/075 ·INTERSINDICAL VALENCIANA · ALACANT:Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T.965985165 · ALCOI: Jordi de Sant Jordi, 16-B.03804 · T. 965523151 · ALZIRA: Avgda. LuisSuñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T. 962400221 ·BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580· T. 964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b.03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marquésde Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GAN-DIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 · T., F.962950754 · VALÈNCIA: Juan de Mena, 18.46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal delLleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067 · UNIVERSI-TAT D’ALACANT: Edifici Germà Bernàcer, b.Tel. 965909512 · UNIVERSITAT JAUME I CAS-TELLÓ: Ed. Rectorat. Campus Riu Sec. Tel.964728812 · UNIVERSITAT DE VALÈNCIA:Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018 · UNIVER-SITAT POLITÈCNICA DE VALÈNCIA: Camí deVera, s/n. Tel. 963877046 · UNIVERSITATMIGUEL HERNÁNDEZ (ELX): MaximiliàThous, 121 b. Tel. 966225616 · UNIVERSITATCARDENAL HERRERA - CEU: Alfara delPatriarca. Tel. 963877046 · UNIVERSITATCATÒLICA SANT VICENT FERRER: Godella.Tel. 963877046

Per a la Conselleria d’Hisenda,responsable de mantindre senseactualitzar des de 1997 dietes, des-peses per transport i altres indem-nitzacions per raó del servei de lesmés de 22.000 persones que hande desplaçar-se obligatòriamentper motiu de treball.

Per al Consell Escolar de l'Estat,que ha promogut una declaracióinstitucional sobre la convivènciaen els centres educatius, en quèmanifesta la seua preocupaciósobre el tractament informatiuque, en ocasions, donen els mit-jans de comunicació a les situa-cions d'indisciplina escolar.

OLI

ALL

Ser i menjar Escola i canvi climàticMaria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Carme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

“Som el que mengem”, és una asseveracióque últimament es repeteix amb freqüèn-cia. I no és gens estrany que proliferen elsdiscursos sobre la necessitat d'una alimen-tació equilibrada i les consignes per a iden-tificar en què consisteix això per a menjard’una manera sana. La preocupació crei-xent pels índexs d'obesitat infantil en elnostre entorn, sumada paradoxalment a lestristes dades sobre l'anorèxia d'adolescentsjustifiquen de sobra l’interés. No obstantaixò, aquest aspecte de la salut alimentàriaes redueix molt sovint a taules, dades bio-químiques o receptes híper o hipo no-sé-

què. Em pregunte si una altra vegada laurgència ens impedeix atendre el mésimportant. O no té importància que la nos-tra percepció del menjar siga cada vegadamés conflictiva? Una mirada antropològicaa altres cultures i a altres moments de lanostra pròpia història ens descobreix que larelació de l’ésser humà amb l'alimentacióés tan diversa com les formes d'entendre'sa ell mateix i als altres. No és tan sols unamanera de subsistir sinó una forma decomunicació, i per això és una qüestió clauen la creació d'identitats individuals isocials. Aquest “sóc el que menge” amaga,per tant, molt més que un simple diagnòsticmèdic, i hauríem de tindre-ho molt presenten parlar als més joves sobre els nostrescossos i sobre la vinculació que mantenenamb l’entorn a través de l'alimentació.

Però el cas és que no estem preparatsper a afrontar una educació d'aquest tipus.Per exemple, quan els més menuts plante-gen preguntes sobre per què mengem unescoses i no unes altres, o es neguen a menjaranimals després d'haver-los vist en grangeso aquaris, s'obri una bretxa en la nostra quo-tidiana i mecànica existència. La incomoditatque experimentem en no saber resoldre elsseus dubtes i inquietuds hauria de servir-nosper a recuperar tota la simbologia heretadasobre el menjar, la nostra història personalmarcada pels sabors i les trobades entornd'una taula. Anècdotes i records per a un vin-cle que va molt més enllà de l'acte mateix demenjar, puix es refereix a tot el procés decerca, preparació i servei amb què podemidentificar els aliments.

Si fórem capaços d'assumir el vertigend'aquestes preguntes tan senzilles potserpodríem exigir una educació basada en lamemòria del que ha significat l'alimentació,més enllà de folklores i dietes. Si observà-rem sense por el malestar de l'anorèxia o labulímia podríem treballar sobre les limita-cions d'un sistema que menysprea els cos-sos i la soledat dels qui no veuen sentit a laseua vida. Si entenguérem que el problemadel menjar porqueria, la fast food i els pre-parats industrials no es resol ajustant calo-ries o equilibrant proteïnes, començaríem aplantejar-nos preguntes sobre què volemser, com volem relacionar-nos amb elsaltres, de quant d’espai i de temps dispo-sem per a fer-ho i fins a quin punt estemdisposats a lluitar —socialment, econòmi-cament i políticament— per aconseguir-ho.No només som el que mengem sinó com iper què ho fem.

Amb freqüència em plantege com pot abordarl’escola el canvi climàtic i les seues conseqüèn-cies. Perquè aquest és un fet nou que ens haarribat de sobte, tot i que alguna cosa en sabí-em i preveiem, i ens ha omplit d’incerteses ineguits. Alhora, mentre ens arriben informa-cions sobre l’abast d’aquest canvi, observem acasa nostra unes actuacions negatives per partdels responsables polítics que no hi adoptencap mesura preventiva o pal·liativa ni informenla població. Mentrestant, la població, bé perignorància, impotència o irresponsabilitat,també per la dificultat de canviar els hàbits imanera de viure, contribueix a augmentar lescauses que provoquen el canvi climàtic.

Però l’escola no pot adoptar la mateixa acti-tud ja que la generació que s’hi està educantara, en viurà ja de ple unes conseqüènciesdeterminants per a la seua vida. Com es plan-teja la qüestió, és el que cal afrontar amburgència.

D’una banda, la nova situació climàtica plan-teja canvis en els continguts curriculars.Vegem-ne uns exemples: Els arbres no perdenles fulles a la tardor. Al nostre país, enguany, leshan perdudes a les portes de l’hivern. El mateixpassa amb la floració de primavera, que l’anypassat s’havia avançat vàries setmanes.Algunes espècies d’aus migratòries aquesthivern encara no havien emigrat a mitjan degener. La temperatura mitjana, com bé sabem,

ha pujat. Hi ha expressions com efecte hiverna-cle, desertificació, augment del nivell del mar,etc., que haurem de saber definir i interpretar.

Tanmateix, l’aspecte del currículum queacabe d’esmentar, no és el més conflictiu, hi had’altres més complicats. Per exemple, que lanatura no és inesgotable i, en conseqüència, elsrecursos estan disminuint de manera dràstica.Afegit a aquest caldrà evidenciar que els recur-sos energètics no renovables, actualment sónconsumits només pel 20% de la població. És adir, l’altre 80% de la població no té cotxe, ninevera, per exemple. El 95% mai no ha pujat aun avió i al 30% no li arriba l’electricitat. Quepassaria si tots aquests consumiren recursosenergètics de la mateixa manera que ho femnosaltres?

S’imposa, per tant, un canvi dràstic en lesactituds. Ara sabem que per evitar les conse-qüències negatives del canvi climàtic —algunespossiblement ja no les podem evitar perquèhem fet tard— hem de canviar els models devida. I això pressuposa canviar els hàbits indivi-duals i col·lectius i, sobretot, els models econò-mics. Complicat, no?

Com a ciutadans i ciutadanes necessitemdotar-nos de la capacitat d’exigir i aconseguirdels poders polítics i econòmics uns canvisradicals en l’organització del consum i de laproducció, i, alhora, hem d’adquirir un compro-mís ferm, personal i social, de canviar les nos-tres pautes de consum. Hem de convéncer-nosque cal prescindir de molts aspectes de l’ano-menat “progrés”. Alhora, és urgent també quedediquem esforços a reconstruir la natura quehem destrossat i a preservar la que encaraqueda. Segurament, la tasca fonamental del’escola, ara, ha de ser la de preparar tambéper a aquesta nova manera de viure. Sí.Segurament no pot deixar de fer-ho.

No només som el que mengem sinó com i per quèho fem.

Hi ha expressions com efectehivernacle, desertificació,augment del nivell del mar,etc., que haurem de saberdefinir i interpretar.

4 / 199 / FEBRER 2007

AllioliEl 2 de gener, el Boletín de lasCortes Generales prublicava elprojecte de Llei d'Estatut Bàsicde l'Empleat Públic, un text queha comptat amb la majoria par-

lamentària suficient per a pas-sar al Senat. D’acord amb elcalendari legislatiu, és previsi-ble que l’Estatut entre en vigora partir d'abril.

La Confederació de STEs-Intersindical, juntament ambELA-STV, la ConfederacióIntersindical Galega, laIntersindical Alternativa deCatalunya i la IntersindicalCanària, organitzacions amb les

quals actua conjuntament enl'àmbit de la funció pública, esva reunir amb els grups parla-mentaris del Congrés delsDiputats per a introduir modifi-cacions en el projecte, inicial-ment acordat entre el Ministerid’Administacions Públiques iels sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF. La pressió sindical vapermetre que el Congrés apro-vara la modificació d'alguns

apartats, com la classificaciódel personal en tres grups, encomptes de cinc, el reforçamentdel sistema d'incompatibilitats,la regulació de la carrera i lapromoció professional, el règimde permisos i llicències, la jubi-lació, i el reconeixement del'antiguitat (triennis) per alsfuncionaris públics que ocupenel seu treball com personalinterí.

L'Estatut Bàsic emmarcaràla negociació de l'Estatut delProfessorat i, per tant, les con-dicions laborals del personaldocent. El Sindicat segueix tre-ballant ara en el Senat peresmenar un text regressiu queno millora la funció pública niles condicions de treball delsseus empleats. L’actual redac-ció de l’Estatut tampoc nogaranteix ni defensa els serveispúblics.

El Congrés dels Diputats aprova un projecte d'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic

FUNCIÓ PÚBLICA

Desacord del Sindicat ambel pla de pensions per alsempleats públics

La Generalitat es nega aincorporar la clàusula derevisió salarial

AllioliEl Sindicat, present en la mesageneral de negociació de la funciópública valenciana no va signar, el25 d'octubre de 2005, un acordsobre el pla de pensions presentatper la Generalitat. El govern valen-cià havia ofertat un 0,3% de lamassa salarial per a destinar-lo aun fons de pensions comú per alpersonal que treballa en laGeneralitat: docents, sanitaris, per-sonal de Justícia i de l'administra-ció del Consell. STEPV-Iv va argu-mentar que eixa partida es destina-ra al salari directe, a la nòmina,però els representants d'UGT i deCCOO ho van impedir. Ambdós sin-

dicats teniem un clar interés en elpla de pensions. Cal remarcar queambdós organitzacions participencom accionistes en empreses quegestionen plans de pensions. Enconcret, CCOO posseix accions deGestión de Previsión y Pensiones,l'entitat gestora del pla de pensionsde l'Administració General del'Estat, així com en Fonditel,empresa que també gestiona el plade pensions de Telefónica.

Consultar als treballadorsSTEPV-Iv ha defensat sempre queel personal al servei de laGeneralitat hauria d'haver estatconsultat sobre la destinació delsseus diners. Per aquest motiu, elSindicat va proposar en la mesa denegociació la celebració d’un refe-rèndum vinculant en el sector. Nil'Administració ni CCOO ni UGT hovan acceptar. “Tenien por de conéi-

xer l'opinió del personal, que fra-cassara el seu negoci o d’ambduescoses?”, es pregunta el Sindicat enun comunicat públic. STEPV-Iv haadvertit de que “exercirà el seu dreta controlar que se’n fa amb elsdiners de tots els treballadors”.

Una resolució del conseller deJustícia, Interior i AdministracióPública feta pública a finals de des-embre informava de “la constitucióde la Comissió Promotora del Plade Pensions per als empleatspúblics de l'Administració delConsell i dels organismes autò-noms”. Intersindical Valenciana,que forma part d’aquesta comissió,indica que “no va a renunciar aexercir eixe dret i actuarà com afedatària d'allò que passe en lacomissió, i vetlarà per la transpa-rència i el compliment de la legali-tat. Si algú pretén impedir la nostrapresència per a que informemsobre el destí dels diners dels tre-

balladors i treballadores, no ho vana aconseguir”.

La Intersindical no ha demanatque s'active la comissió ni queaquesta inicie el procés de concurspúblic per iniciar el procés d'adjudi-cació dels fons destinats al pla depensions: “Mentre altres organitza-cions defensen l'establiment delsplans de pensions —de dubtosarendabilitat per al personal del sec-tor, però dels quals es poden bene-ficiar—, apostem per un sistemapúblic de pensions i la millora deles retribucions. Ens oposem a queaquests diners es desvien a empre-ses privades per augmentar elsseus beneficis i debilitar el sistemapúblic que financem entre totes itots”.

STEPV-Iv diu que els diners per als plans de pensions haurien d'incorporar-se a la nòmina

FUNCIÓ PÚBLICA

AllioliEl Sindicat no ha signat l'acordsobre retribucions de les emplea-des i empleats públics que treba-llen en la Generalitat en conside-rar-lo insuficient. L’acord contem-pla els punts següents: a) 2% d’in-crement general; b) Augment del’1% de la massa salarial per a unapart del complement específic en lapaga extraordinària repartit així: enles pagues extres de 2007, una ter-cera part de la mensualitat delcomplement específic; en lespagues extres de 2008, dues terce-

res parts; pagues extres de 2009,mensualitat íntegra de l'importmensual de l'específic; c) 0,3% des-tinat al pla de pensions.L'Administració segueix oposant-sea considerar les reivindicacions delSindicat: clàusula de revisió sala-rial; fons d'un 1% (2007) per al'augment dels complements espe-cífics, per tal de recuperar part delpoder adquisitiu perdut; fons addi-cionals per a qüestions sectorials(complement específic en Justícia,complements de carrera professio-nal, equiparació del personaldocent, etc.); transformació delfons per al pla de pensions en unfons per a l'augment salarial direc-te; fons per a l'aplicació del plaConcilia a tots els sectors de la

Generalitat; modificació del Decret24/1997, d'indemnitzacions per raódel servei, per tal de garantir l'eco-nomia, la seguretat i la salut delpersonal que es desplaça ambmotiu de la prestació de serveis ala Generalitat. Malgrat les insuficiències de la pro-posta de l’Administració, algunssindicats han acceptat la seua pro-posta, una decisió que contrastaamb algunes exigències de lesseues organitzacions en la negocia-ció dels convenis col·lectius, comara la clàusula de revisió salarial oles millores laborals. La propostade l’STEPV-Iv descansa en un plan-tejament de fons: la necessitat d’unacord retributiu plurianual que con-temple millores salarials, socials i

laborals reals, un acord, “que reco-nega i dignifique la tasca de milersd'empleats públics en la sanitat,l'educació, la justícia, l'administra-ció del consell i totes les empresesi els serveis públics”. El govern de la Generalitat, senyalael Sindicat, “ha menyspreat el seupersonal, no ha atés les seuesdemandes ni s'ha preocupat permillorar la seua situació laboral, iaixò ho ha fet gràcies la complicitatde determinades organitzacionsque acollint-se a un sistema electo-ral que els resulta favorable, osten-ten una representació sobredimen-sionada en la mesa de negociació”.El Sindicat segueix reclamant uncanvi d'actitud de totes les parts.

El Sindicat no signa l’acord sobreretribucions de 2007

FUNCIÓ PÚBLICA

Edifici de les Corts Espanyoles, a Madrid / ARXIU

FEBRER 2007 / 199 / 5

ENSENYAMENT PÚBLIC

En altres comunitats autònomes, els docents cobren uns 300 euros mensuals més

El Sindicat urgeix Conselleria a millorarles retribucions del professorat

AllioliFa mesos que STEPV-Iv està pres-sionant l’Administració per a millo-rar les retribucions docents. El1999, tots els sindicats valencianssignaven un acord d'equiparacióretributiva que es traduïa en unaugment salarial de 111 eurosmensuals, en una primera fase, iun increment posterior de 25 eurosmés un acord que situava el profes-sorat valencià entre els millorsretribuïts de l'estat. Vuit anys des-prés, el rànquing retributiu del pro-fessorat és radicalment distint, perles negociacions i els acords alsquè han arribat sindicats i comuni-tats autònomes. En aquest context,en febrer de 2005, STEPV-Iv va sig-nar un protocol de negociació ambEducació que establia un calendaride negociació de diversos assump-tes, entre ells l'actualització de lesretribucions.

El Sindicat ha estudiat a fons elsistema retributiu que s’aplica alprofessorat del País Valencià i hapresentat les seues conclusions ala Conselleria d'Educació, a la qualli ha exigit el compliment del calen-dari de negociació pactat. STEPV-Ivha plantejat també la necessitat detancar la negociació abans de maig,quan finalitza la legislatura en elPaís Valencià.

Augment per a totsLes propostes del Sindicat es con-creten en l’augment del comple-ment específic de tot el professoraten 300 euros mensuals. Aquestaquantitat és la resultant de compa-rar les quantitats que perceben elsdocents en els altres territoris del'Estat. A juí del sindicat, “no és unaxifra exagerada ni utòpica, sinò querespon a la diferència retributivaentre el que cobren altres docents iel que cobrem nosaltres”. Altressindicats, que fa uns mesos acusa-ven d'electoralistes les reivindica-cions salarials de l’STEPV-Iv, hanhagut de canviar de criteri després

d’analitzar les dades i ara tambédemanen unes quantitats moltsemblants.

STEPV-Iv planteja que l’augmentsalarial s’ha de reflectir en la nòmi-na de cada treballador, i no s'ha dedestinar a crear nous complementsunipersonals, que tindrien una difí-cil justificació pedagògica.L’element central i l’objectiu de lanegociació retributiva és eliminarles diferències retributives actuals.

El Sindicat considera que calnegociar altres aspectes del Decretde retribucions, com l'actualitzaciói la revisió dels complements retri-butius unipersonals dels centres

docents, dels llocs singulars i elpagament als càrrecs de lesSeccions, els centres d’FPA..., moltdesfasats i descompensats en rela-ció a altres comunitats autònomes.També ha arribat el moment, a juídel Sindicat, “d’abordar el paga-ment de la tutoria, perquè la tascaeducativa comporta la tutoritzacióde l'alumnat i tot el professorathauria de percebre el complementd'acció tutorial”. Finalment, esplanteja incrementar les hores detutoria en totes les etapes, espe-cialment en l'ESO.

El Protocol de negociació del 15 defebrer de 2005, acordat entre laConselleria d'Educació i els sindicatsde la mesa sectorial fixava elsaspectes que calia negociar en elcurs 2006/07. Aquest temes eren elssegüents:

D’octubre a desembre: Defensajurídica i responsabilitat civil, mesu-res per a la igualtat de gènere, orga-nització i funcionament de la

Inspecció educativa i Ensenyamentsespecialitzats: plantilles i provisió.

De gener a abril: Oferta d'ocupa-ció pública de 2007 i modificació delsreglaments orgànics i funcionalsdels centres.

D’abril a juny de 2007: Regla-ments orgànics i funcionals d'Educa-ció Especial i Ensenyaments deRègim Especial, plantilles de centresrurals i centres d'Educació Especial i

plantilles de personal d'administra-ció i serveis.

L'incompliment sistemàtic, perpart de la Conselleria, del calendaride negociació ha deixat pendentstemes importants, els quals hauriend’haver estat abordas. És el cas deles retribucions, la revisió de l'Ordrede 1992, les condicions laborals delprofessorat, la compensació educati-va, la catalogació lingüística, la situa-

ció dels Serveis Psicopedagògics,Formació Professional, EscolesOficials d’Idiomes, itineràncies, plade formació del professorat, pla deconvivència, millora de l'acord deprofessorat interí, Decret d'admissióde l'alumnat, llicències per estudis,a més dels aspectes acordats i pen-dents de compliment, les plantillesd'Educació Infantil i Seguretat i SalutLaboral, entre altres.

El Protocol de 2005, un acord incomplit

La mobilització serà ‘inevitable’ si Educació no negocia

“Les negociacions amb laConselleria d'Educació no van pelbon camí”, indiquen portaveusdel Sindicat que asseguren que elProtocol de negociació, signat el15 de febrer de 2005, no s'hadesplegat com calia i que l’acordamb l’Administració només s’haproduït en Educació Infantil, SalutLaboral i l’adscripció en els cen-tres de Formació de PersonesAdultes, tot i que en els dos pri-mers no s’han respectat els ter-mes exactes de l'acord. “Elsincompliments són deguts a múl-tiples factors, com la manca derecursos econòmics o les lluitesinternes entre els sectors delpartit governant, que no podenocultar el seu desinterés per l'e-ducació”.

Entre els temes pendents de

negociar, n’hi ha alguns impor-tants, relatius a les condicionslaborals del professorat i la milloradel sistema retributiu —incorporatsal Protocol de negociació de 2005—, als quals cal afegir els derivats del'aplicació de la Llei d’Educació(LOE) al País Valencià, una implan-tació que no compta amb el neces-sari consens social. Tampoc elDecret d'admissió de l'alumnat o lanormativa de selecció de les direc-cions dels centres han comptatamb el suport de la comunitat edu-cativa.

“La pressió i les mobilitzacionssocials, adverteix el Sindicat, espresenten així com l’únic escenarion els governants de la Generalitataccediran a obrir un autèntic pro-cés de negociació de la normativad'aplicació de la LOE. Demanem un

pla d'implatació, un calendari i lamemòria econòmica corresponent.De no ser així, anuncia el Sindicat,proposem avançar cap a una granmobilització de tots els sectorseducatius en abril i maig”. STEPV-Iv tractarà que aquestes mesuressiguen consensuades amb tota lacomunitat educativa i els partitspolítics.

La negociació sobre les condi-cions laborals del professorat,planteja STEPV-Iv, “cal prioritzar-la, pel poc temps que queda delegislatura”. Els temes que elSindicat demana incloure en lesnegociacions són: retribucions, plade convivència, regulació de la jor-nada continuada, gestió de les bor-ses de treball i de les condicionsdel professorat interí, pla de convi-vència i compliment dels acords en

Infantil, Salut Laboral i FormacióProfessional.

El Sindicat ha instat l'Adminis-tració a respondre a les seues peti-cions abans de l'1 de març, i hainformat que si les negociacions nofructifiquen iniciarà un procés demobilitzacions per a forçar-les.D’altra banda, “STEPV-Iv és cons-cient de l’important suport i l’altaresponsabilitat que li confereixenels resultats de les darreres elec-cions i per això s’esforçarà a impul-sar un procés unitari de mobilitza-cions amb tots els sindicats de lamesa de negociació —ANPE, CCOOi UGT—, un compromís que had’estar per damunt de les possiblesdivergències tàctiques entre lesorganitzacions”.

“Hi ha tres mesos per a dis-posar d’un acord que com-pense les actuals diferènciessalarials i que no establiscade noves. És l’hora de dignifi-car la tasca docent, de valo-rar-la socialment i econòmi-cament, d’evitar futures des-compensacions i d’avançaren la millora del treballdocent”.

Concentració de delegats i delegades de l’STEPV-IIv exigint a Conselleria millores retributives (curs 2006/07). / TANIA CASTRO

6 / 199 / FEBRER 2007

La presentació de les partidespressupostàries de la Conselleriade Cultura, Educació i Esport per2007 representa un nou exercicid’autobombo de la Generalitat, ques’ha atrevit a presentar-los comuns “pressuposts socials”.L’inequívoc continuïsme delsPressuposts en relació amb les edi-cions d’anys anteriors impedeixcompensar els dèficits crònics i lescarències del sistema educatiuvalencià.

Són uns pressuposts insuficientsperquè, una vegada més, s'apostaper subvencionar l'ensenyamentprivat i frenar l'increment de l'ofer-ta educativa pública en tots elsnivells, especialment en EducacióInfantil, etapa sense garanties d’es-colarització per a tota la poblacióen els centres públics.

Els pressuposts són injusts, per-què ignoren importants reivindica-cions laborals: compensació retri-butiva del professorat, reducciód'hores lectives, jubilacions antici-pades, reducció de les ràtios i

increment de plantilles, formacióinicial i permanent, llicències perestudis, protecció de la salut i pre-venció dels riscos laborals.Finalment, els pressuposts sóninsolidaris perquè no permetencompensar les desigualtats i l'aten-ció a la diversitat des de les prime-res edats.

Els pressuposts d’Educació hau-rien d’estar clarament orientatscap a un compromís social ambl’ensenyament públic. Això suposamaterialitzar l’increment real per ales despeses de funcionament delscentres, les ajudes a l’escolaritza-ció, l’atenció a la dignificació i elreconeixement social del professo-rat, i l’adequada planificació i exe-cució de la xarxa de centrespúblics, exigida per la llei des de1990. A hores d’ara encara, restapendent de concloure l’adequacióde les infrastructures en el 90% delcentres valencians d’Ensenyamentsde Règim Especial (conservatoris,escoles d’idiomes, escoles d’art idisseny), així com en un 80% del

centres d’Infantil i Primària i en un20% dels instituts de Secundària.PersonalEl capítol de personal no recullincrements per a la reducció de lesràtios en tots els nivells, ni els pro-grames de reforçament. Els plans imesures anunciades i publicitadessobre convivència no compten ambpartides específiques dirigides alscentres i el professorat. Tampoc nohi figuren les partides destinadesals plans que, amb la col·laboraciódel Ministeri d’Educació, es desti-nen a reforçar i donar suport edu-catiu a l’alumnat amb necessitatseducatives específiques.

Subvencions a centres concertatsLa despesa en concerts amb elscentres privats en Secundària iBatxillerat continua amb incre-ments remarcables. Destaca l’aug-ment en un 44,82% de la línia desubvenció en Secundària, que no escorrespon amb l’increment en elnombre d’unitats concertades.

InfrastructuresContinua el retrocés en les inver-sions pel que fa a la construcció iadaptació dels centres docentspúblics, que encara són necessà-ries per a poder culminar laimplantació dels ensenyamentsprevists en la LOGSE, ara fa 17anys. Ni tan sols l’endeutament através del programa Creaescola(construcció de centres) hi apa-reix dotada amb els fons neces-saris per a construir en 2007 totsaquells centres pendents, unainsuficiència que obstaculitza eldesenvolupament complet delnou sistema educatiu des de1990, especiament en la xarxapública.

Centres públicsUn any més, la partida del pres-supost, amb les despeses de fun-cionament dels centres docentspúblics, reflecteix un incrementimportant amb què cal atendreels centres nous de 2006 i 2007,sinó també tots el programes idespeses de funcionament de laDirecció General d’Ensenyament.

Enguany hi ha un incrementdestacat, fins un 65,5%, enPrimària i Secundària. Aquestaugment ha de reflectir-se des-prés en els diners que, mitjan-çant les diverses partides, arri-ben als centres per afrontar eldesfasament actual entre lesassignacions de l’Administració iels increments dels béns neces-saris per al funcionament ordina-ri: combustible, electricitat, telè-fon, manteniment d'equips infor-màtics... STEPV ha exigit a laConselleria que els incrementsreflectits en els pressupostos estraduïsquen en increments realsdels diners per a despeses delscentres públics.

Altres partides insuficientsDestaquen per insuficients leslínies destinades a llibres de texti materials curriculars, a menja-dors escolars, a la Formació dePersones Adultes, a la promociódel valencià

Anàlisi dels Pressuposts de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport per a 2007

Nou exercici d’autobombo de la Generalitat

ENSENYAMENT PÚBLIC

2003 2004 2005 2006 2007 DIFERÈNCIA2006-2007 %

Primària 18.469,41 16.285,55 16.073,02 21.153,54 18.132,12 -3.021,42 -14,28Secundària 25.705,10 23.560,74 23.659,99 15.675,00 20.750,18 5.075,18 32,38Total 44.174,51 39.846,29 39.733,01 36.828,54 38.882,30 2.053,76 5,57

“La política desplegada pel governde la Generalitat no ha sigut positi-va ni adequada a les necessitatseducatives de la societat valencianani respon als interessos generals.Al contrari, respon als interessospartidistes que utilitzen l'educaciócom un element més de la confron-tació política amb el govern espan-yol, per a imposar una visió parti-dària de l'educació que ignora elspunts de vista del conjunt de lacomunitat educativa”. En un comu-nicat dirigit a l’opinió pública, elSindicat ha qualificat de negatiu

que al País Valencià no s'haja avan-çat cap a un pacte, integrat pelsagents socials i els representantsdels partits polítics, per a acordarel desplegament de la Lleid'Educació (LOE), amb el correspo-nent calendari, l’aplicació i elscurrículums, així com la correspo-nent memòria econòmica.

“Per contra, afirma el Sindicat,l’escenari imposat pel PartitPopular sempre submís al dictat dela cúpula espanyola del PP, estàpresidit per la seua visió partidista isectària de l'educació, amb molts

plantejaments de tall conservador iconfessional”. STEPV-Iv cita com aexemples la imposició de les provesdiagnòstiques, el control partidistade la Inspecció educativa i la crea-ció de la Universitat Internacional.

Finalment, el Sindicat denunciael retard considerable de la planifi-cació educativa i que l’atenció a l'a-lumnat immigrant nouvingut estàgarantint-se “gràcies al voluntaris-me del professorat”. D’altra banda,prossegueix el comunicat,“Educació incompleix la Llei d'Ús iEnsenyament i les reiterades sen-

tències que reconeixen la unitat dela llengua, continua el retrocés del'ensenyament en valencià, lesdotacions econòmiques als centressón insuficients i es condemna elsequips directius i els claustres asubmergir-se en una burocràciacreixent, sense comptar amb per-sonal administratiu i de serveis nila plantilla de professorat sufi-cient”. L’Informe complet es pot lle-gir en la web del sindicat.

Informe educatiu de l’any 2006: La gestió del Partit Popular en la Generalitat aposta per la confrontació i no millora l’educació

ARXIU

Evolució dels Pressupostos d’Educació (en milers d’euros)

FEBRER 2007 / 199 / 7

AllioliEl desplegament de la Lleid’Educació (LOE) al País Valencià,pel que fa a les direccions dels cen-tres escolars, continua la línia ence-tada per la Llei de Qualitat (LOQE),en detriment de la participació de lacomunitat educativa en el control i lagestió dels centres educatius. Lesadministracions no s’han atrevit aressuscitar el cos de directors esco-lars, suprimit en 1984, però la lletrade la LOE permet mantindre, demanera indefinida, les persones queaccedeixen a la direcció de la seuaescola o institut. És un procés moltsemblant al que es va aplicar a laInspecció Educativa. Mentre en 1984es formalitzava normativament unafunció inspectora que preteniasuprimir el Cos d’Inspecció, en 1995la LOPEGCE tornava a recuperarl’antic cos.

El procés dissenyat per laConselleria d’Educació és el demenor rang jurídic possible. És adir, dels articles de la llei orgànicaes passa directament, sense capnormativa intermèdia, a les resolu-cions i instruccions de la DireccióGeneral de Personal Docent. Laprimera norma regula la seleccióde noves direccions de centre, perestar vacants i, la segona, la reno-vació de les direccions selecciona-des segons la LOQE, des de 2004.Segons aquesta última, en acabarl’exercici del càrrec les personesque ocupen la direcció poden reno-var-la fins a dos períodes de quatreanys més.

STEPV-Iv ha demanat la retira-da d’aquestes propostes de dis-posicions, presentades en lamesa sectorial pels responsablesd’Educació, perquè s’oposa al seucaràcter jerarquitzador i perquèanul·la la participació de lacomunitat educativa en la gestiódemocràtica dels centres. Unavolta que la normativa ha estatpromulgada, el Sindicat ha pre-sentat les seues propostes per tal

de millorar els esborranys ini-cials.

Propostes de l’STEPVAl País Valencià, el Sindicat recla-ma una única norma per a regularla direcció dels centres i donarcoherència a tot el procés:“Valorem favorablement l’ampliacióde la participació dels represen-tants del centre en la comissió deselecció, però trobem a faltar mésrealisme en els plantejaments delguió del projecte i del curs de for-mació. Tampoc no queda clara laposterior formació permanent”.

Respecte a la renovació de lesdireccions, el Sindicat denuncia quel’Administració “té les mans lliuresper a renovar o no qui vullga, atésque només es valora l’informe de laInspecció en la suposada avaluacióde la funció directiva, no es respec-ten el principis de la LOE de partici-pació de la comunitat educativa nitampoc es dóna audiència a la per-sona interessada abans de resoldresobre la seua continuïtat, nomésexpressa la seua intenció de prò-rroga”.

El Sindicat reclama a l'Adminis-tració que incorpore aquests princi-pis a la normativa i exigeix que “lesvacants produïdes per aquellesdireccions que no vulguen renovars’incorporen a la convocatòria delconcurs de selecció del mateix any,atés que, en aquestes situacions,no hi ha cobertura legal per a fernomenaments provisionals d'uncurs escolar.

STEPV-Iv considera que, per a ferefectiva la gestió democràtica en elscentres educatius, cal potenciar latasca dels equips directius, els con-sells escolars i els claustres i ator-gar-los més autonomia pedagògica ide gestió. “En aquest sentit, la direc-ció escolar és només un factor, laclau està en el treball cooperatiu delprofessorat i la participació activadels estudiants i les famílies”. ElSindicat conclou amb una crida alsresponsables d’Educació “per tal quetotes les normatives de desplega-ment de la LOE sobre organització ifuncionament dels centres, convi-vència i l’accés de l’alumnat, siguenconsensuades amb la comunitateducativa”.

La Conselleria podria ressuscitarel cos de directors escolars, suprimit en 1984

ENSENYAMENT PÚBLIC

Educació es nega a con-sensuar el desplegamentnormatiu de la LOE

AllioliEn compliment del que assenyala laLlei d’Educació (LOE), la Conselleriaha presentat el projecte de Decretque regula l’accés de l’alumnat alscentres. Com a principal novetat,l’Administració destaca la disminu-ció de la puntuació en el criteri de larenda familiar i l’increment de laproximitat del domicili o l’existènciade família nombrosa. En aquestsentit, l’esborrany fa, a juí del’STEPV-Iv, una lectura interessada

de la llei, i oblida alguns dels seusprincipis. El Sindicat ha demanatque la redacció final del Decret con-temple de manera diàfana que totl’alumnat té dret a un lloc escolargratuït que li garantisca tant l’edu-cació infantil, pel seu caràcter edu-catiu, com l’educació bàsica. ElSindicat planteja que aquestanorma ha de definir clarament lescompetències de les comissionsd’escolarització en la gestió i controlde tots els temes d’admissió, i

especificar les seues atribucions ifuncions com a òrgan que garanteixl'exercici dels drets reconeguts.STEPV-Iv també ha proposat queles comissions puguen adoptar lesmesures necessàries per a l'ade-quada escolarització de l'alumnat.En aquest sentit, el treball de lescomissions hauria de complemen-tar-se amb la tasca de les oficinesmunicipals d’escolarització per talel procés d’escolarització estigaobert durant tot l’any. Finalment, lessol·licituds de matrícula, planteja elSindicat, podrien presentar-se alspropis centres o als llocs on esdetermine per les comissions lainformació sobre vacants i adjudica-cions de llocs escolars.

STEPV-Iv ha insistit que elDecret siga molt clar i prohibiscaexplícitament que cap centre, público concertat, puga exigir cap tipusd'aportació econòmica que condi-cione el procés de admissió, ni deforma puntual ni periòdica. El cen-tre tampoc podrà percebre quanti-tats de les famílies pels ensenya-ments de caràcter gratuït, ni impo-sar a les famílies l'obligació de feraportacions a fundacions, associa-cions o qualsevol altre tipus d'enti-tat ni establir serveis obligatoris querequerisquen aportació econòmica,associats als ensenyaments, exclo-ent les activitats extra-escolars, i

els serveis complementaris, que entot cas tindran caràcter voluntari.

D’altra banda, la LOE estableixun procediment per a la distribucióequilibrada i equitativa de l’alumnatamb necessitats educatives especí-fiques, amb la possibilitat d’incre-mentar fins un 10% la ratio delsgrups. En aquest punt, el Sindicatha fet propostes concretes per afer-ho viable i no discriminatori.Sobretot, s’haurà de comptar ambla proposta favorable de la comissiód’escolarització i l’informe de laInspecció d’Educació, amb l’objectiud’incrementar les ràtios de formalineal i que tots els centres assu-misquen el compromís d’escolarit-zar aquest alumnat. El Sindicattambé ha demanat que, per garan-tir la integració d'aquests alumnesen tots els centres, en el procésordinari de matriculació es faça unareserva prèvia de tres places pergrup.

Pel que fa al barem, STEPV-Ivproposa que entre els criteris prio-ritaris es valore més la proximitat aldomicili de l’estudiant o del treballdel pare, la mare o els tutors legals,l’existència de germans matriculatsals centres o de persones amb dis-capacitat a la família. També plante-ja que puntue si els pares treballenen el centre.

El procediment de matrícula de l’alumnatincompleix els principis de la LOE

ENSENYAMENT PÚBLIC

El Sindicat exigeix un pro-cés amb garanties en elscentres públics i concer-tats

L'admissió de l'alumnat en tots elscentres, públics i privats concertats,ha de regir-se pels principissegüents:

Hi haurà una oferta suficient deplaces en centres de titularitat públi-ca per tal de garantir la demandades d’Infantil fins al Batxillerat i l’FPespecífica. L’ensenyament concertatserà una opció subsidiària de l’exis-tència de oferta pública.

En el procés d’admissió, laConselleria d’Educació ha de garan-

tir la continuïtat de l’alumnat queestudia en valencià en totes les eta-pes del sistema educatiu amb unaoferta que garantisca el dret a estu-diar en la llengua pròpia dels valen-cians amb les mateixes condicionsde qualitat que la resta d’opcions.

L’Administració garantirà el con-trol efectiu del procés d’admissió del’alumnat en tots el centres, públics iconcertats, en tots el nivells i etapesde l’ensenyament.

L’Administració fixarà unes ràtios

màximes alumnat/grup, segons lescircumstàncies de cada localitat i/ocentre, que sempre seran iguals oinferiors a les legalment establertes.

Per tal de garantir el control i latransparència en el procés d’admis-sió de l’alumnat, tots els sectors dela comunitat escolar participaranmitjançant els òrgans que legalmentes determinen.

Es regularà la matriculació del’alumnat amb necessitat educativesespecials i aquell alumnat amb

necessitats de compensació educati-va. Tots els centres públics i concer-tats contaran amb els recursos i mit-jans suficients per garantir la inclu-sió d’aquest alumnat al llarg de tot elcurs escolar.

Per a controlar l’admissió de l’a-lumnat s’empraran tots els recursostecnològics necessaris, per tal de ferefectives les garanties de l’alumnat ide les famílies en tot el procés.

Principis que han de regir en l’admissió de l’alumnat

ARXIU

Educació ha de crear enca-ra 360 places de mestres,de les 523 previstes

AllioliLa Confederació STES-i ha

presentat sengles escrits a lesministres d'Educació i de

Cultura per instar al desenvolu-pament urgent de l’article de laLlei Orgànica d'Educació (LOE)que regula el lliure accés delprofessorat als museus i lesbiblioteques públics. La peticiótambé ha sigut cursada alsdepartaments de Cultura iEducació de totes les comuni-tats autònomes.

L’article 104.3 de la LOE, queva entrar en vigor a primers de2006, assenyala que “donadal'exigència de formació perma-nent del professorat i la neces-sitat d'actualització, innovació iinvestigació que acompanya a lafunció docent, el professoratdegudament acreditat disposa-rà d'accés gratuït a les bibliote-

ques i museus depenents delspoders públics. Així mateix,podran fer ús dels serveis depréstec de llibres i altres mate-rials que oferisquen aquestesbiblioteques”.

STEPV demana al Govern que des-plegue el lliure accés del professo-rat a museus i biblioteques

AllioliDes de maig de 2006, STEPV-Ivha estat l’única organitzaciósindical que ha mantingut unaacció informativa permanentsobre el contingut de l'Estatutdel Professorat. La insistènciai la pressió dels STEs vanaconseguir finalment en junyl’establiment d’un acord sindi-cal unitari que exigia alMinisteri d’Educació suspen-

dre la negociació fins quel'Estatut Bàsic de l'EmpleatPúblic fóra aprovat, després deles eleccions sindicals.Malgrat l’acord sindical, elMinisteri d’Educació ha man-tingut negociacions amb elsdepartaments d'Educació deles comunitats autònomes i hapresentat un nou esborranyd’Estatut, sense a penes can-vis respecte del primer docu-ment.

Els responsables delMinisteri han anunciat la seuaintenció de reiniciar la nego-

ciació del nou text, senseintroduir modificacions subs-tancials, una iniciativa que elsSTEs han qualificat d’”inac-ceptable”. En un comunicat, laConfederació assegura que“cal retirar aquest projectejerarquitzant i imprimir un nourumb a la política de personaldel Ministeri”.

STEPV insisteix que cal retirarl'Estatut del Professorat

El Sindicat s’ha dirigit a laConselleria d’Educació per exi-gir-li l’obertura de noves nego-ciacions que desbloquegen lesmesures derivades de l’acordsignat el 24 de novembre de2005 amb tots els sindicats —STEPV-Iv, CCOO, UGT, CEMSAT-SE, CSIF i ANPE—, per mitjàdel qual l’Administració valen-ciana es comprometia a millo-rar les plantilles de les escolesinfantils dependents de laGeneralitat, així com elscol·legis públics que escolarit-zen alumnat d'Infantil. L'acordobligava Educació, abans de l'1de setembre de 2006, a iniciarels tràmits legals per transfor-mar les escoles infantils encentres educatius. LaConselleria ha incomplit aquestcompromís i només ha creat163 llocs de treball, dels 523

previstos, A pesar de les reiterades peti-cions que li ha traslladat elSindicat per a fer efectiu l'a-cord, Educació continua sensecomplir-lo ni aclarir la raó del’incompliment. La Conselleriatrasllada a Hisenda la respon-sabilitat de l’incompliment.

La Conselleria continua sense aplicar l'acord de plantilles d'Educació Infantil

ENSENYAMENT PÚBLIC

6.500 alumnes deSecundària encara estudienen centres de Primària

La Conselleria continua negant-se a considerar les propostespresentades pel Sindicat sobreles instruccions que regulen lescreacions i supressions d’unitatsescolars. STEPV-Iv ha sol·licitatla reducció de la ràtiomestre/alumnes per a les unitatsd’Infantil i Educació Especial iuna adequació de la dels centres

incomplets (CRA), de manera quees puga atendre en condicions elseu alumnat. El Sindicat tambéha requerit Educació perquè creeels instituts de Secundàrianecessaris per a traslladar defi-nitivament els 6.510 alumnes delprimer cicle de l'ESO que encararomanen en 217 unitats en elscol·legis públics de Primària —105 a Alacant, 19 a Castelló i 93 aValència—. Cal recordar que hantrascorregut 17 anys de la pro-mulgació de la LOGSE, el marclegal que estableix les etapeseducatives i els centres on hand’impartir-se.

Les propostes sindicals noinclouen les creacions i supres-sions de grups de Secundària,Batxillerat, FormacióProfessional o Formació dePersones Adultes, mancats d’unanormativa específica, que depe-nen de l'evolució anual de lamatrícula. En aquests casos fins itot ni els consells escolars muni-cipals ni els consells de centre hipoden presentar al·legacions. Lesmodificacions es realitzen peraquests dies perquè en el períodede matriculació es fixe l'ofertadels centres públics. En canvi, des que governa el PP,

els centres concertats no fixenaquesta oferta i no publiquen lesmodificaciones de les unitatsconcertades fins que coneixen lespeticions de matrícula, a l’agost oal setembre. Això representa unincompliment de la LODE, perquèles resolucions d'ampliació, dis-minució o renovació de concertshaurien de publicar-se en el DiariOficial de la Generalitat abans del15 d'abril de cada any per apoder ajustar l'oferta educativad'aquests centres i que les famí-lies puguen triar adequadamentamb totes les garanties.

El Sindicat denuncia la Conselleria perincomplir la LOGSE, 17 anys després dela seua aprovació

ENSENYAMENT PÚBLIC

8 / 199 / FEBRER 2007

ENSENYAMENT

ENSENYAMENT

El MEC pretén reprendreles negociacions sensemodificar la seua proposta

FEBRER 2007 / 199 / 9

El 13 de junio de 2006 elMinisterio de AdministracionesPúblicas y los sindicatos UGT,CSI-CSIF y CCOO firmaban elanteproyecto de Ley del EstatutoBásico del Empleado Público. Através de distintos comunicadospúblicos, STEs-Intersindical criti-có un anteproyecto que excluía alpersonal interino del cobro detrienios. STES-i también se opusoa una negociación que excluía aorganizaciones sindicales repre-sentativas en su conjunto de lamayoría del personal empleadopúblico. Entre los sindicatosexcluidos existen algunas que,por derecho, pertenecen a lamesa general de negociación,

como la ConfederaciónIntersindical Galega (CIG) y elSindicato de Trabajadores Vascos(ELA-STV).

Enmiendas parlamentariasDe acuerdo con su oposición alanteproyecto, STES-i (en solitarioy conjuntamente con otros sindi-catos) insistió y defendió sus pro-pias propuestas y enmiendassobre el Estatuto, tanto ante losresponsables de Ministerio comoante los diferentes grupos parla-mentarios, en el trámite en elCongreso de Diputados y elSenado. Entre las propuestas sin-dicales figuraba la equiparaciónsalarial del personal interino con

el fijo y, en concreto, la percep-ción de los trienios. Como conse-cuencia de la tramitación parla-mentaria, en su paso por comi-sión, el proyecto de Ley se hamodificado y mejorado en algu-nos aspectos, entre ellas el reco-nocimiento a la generalizacióndel cobro de trienios para el per-sonal interino.

El comunicado que STES-i hizopúblico el 14 de diciembre adver-tía que a esa mejora “se iba aapuntar mucha gente”, aunqueen ningún momento afirmamosque el avance fuera un méritosólo nuestro. Con todos estosantecedentes resulta chocanteque quienes se adjudiquen la

paternidad absoluta de esta con-quista sean ahora precisamentelas organizaciones firmantes deun proyecto de Estatuto que hanecesitado ser reformado ensede parlamentaria. ¿Son preci-samente ellos, los sindicatos quefirmaron una cosa, los que seapuntan el tanto de haber conse-guido otra? ¿No será que en lasustancial mejora obtenidahabremos tenido algo que ver lasorganizaciones que criticamos unproyecto inicial que no reconocíael cobro de trienios para los inte-rinos y que desde entonceshemos reivindicado y trabajadosin pausa por su consecución?

AllioliEl Sindicat ha manifestat quecal felicitar-se perquè, d’ara enavant, el personal interí pugacobrar els triennis, gràcies a lesmodificacions introduïdes en elprojecte d'Estatut bàsic del'empleat públic (EBEP) en lesCorts Espanyoles, uns canvisque milloren el text presentatpel Ministeri d’AdministracionsPúbliques. La redacció deldocument inicial, que comptavaamb el suport de CCOO, UGT iCSI-CSIF, no preveia la percep-

ció dels triennis per part delpersonal interí.

Des que es va iniciar el pro-cés de debat sobre l'Estatut, lesesmenes introduïdes en el text,tant en les meses de negociaciócom en la tramitació parlamen-tària, han estat escasses. Entreelles, hi ha la generalització dela percepció de triennis per alpersonal funcionari interí, queinclou el professorat (article25).

Durant el procés de tramita-ció de l’Estatut, algunes orga-nitzacions han intentat apuntar-se la modificació de l’Estatut enmatèria de triennis com unmèrit propi, encara que el pri-mer document presentat pel

Ministeri, que comptava amb elsuport de tres sindicats, no feiacap referència al cobrament del'antigüitat del personal interí.Ha estat en el debat parlamen-tari, on s'ha modificat la pro-posta inicial.

STES-Intersindical ha exigitdes del primer moment lamaterialització legal de la rei-vindicació històrica del profes-sorat interí i ha desplegat totsels esforços per a fer-ho possi-ble. En aquest sentit, en 2005representants de laConfederació ja van presentar ala comissió per a l'estudi i pre-paració de l'Estatut una propos-ta d’equiparació retributiva totaldel personal interí amb el fix

que incloïa expressament elcobrament dels triennis, unaexigència que s’ha reiterat demanera insistent durant la tra-mitació de l'Estatut.

La pressió de la Confederaciód’STES-i, juntament amb elsaltres sindicats exclosos, haaconseguit culminar una reivin-dicació històrica.

Amb tot i això, per a STEPV-Iv, “encara queden assumptespendents de resolució, com laprecarietat en l'ocupació públi-ca i l'accés a una ocupació esta-ble del personal interí que tre-balla eficaçment des de fatemps”.

El professorat interí cobrarà els triennis en uns mesos

ENSENYAMENT PÚBLIC

ENSENYAMENT PÚBLIC

STEPV-Iv es felicita pelcanvi de l’Estatut del’empleat públic

AllioliLa primera quinzena de generestava prevista la publicació en elBOE del Reial Decret d'Accés. Ahores d’ara, però, el document noha estat estudiat ni pel Conselld'Estat, un òrgan no vinculant quedecideix sobre la legalitat del text.El model contingut en l'esborranypresentat pel Ministeri d’Eduacióen la mesa sectorial d'Educaciócontempla un concurs-oposició,valorat amb un 60% per a la fased'oposició i de la qualificació final, iun 40% per a la de concurs). Lafase d'oposició constarà d'una partA, amb un examen escrit sobretemari (fins a 25 temes: tres boles;fins a 50 temes: quatre boles; més

de 50 temes: cinc boles) valorat en4 punts. La part B constarà de dueso tres parts, segons especialitat,estarà valorada en 6 punts.

La part B contemplaria una partB1 (2 punts) sobre: “Presentació idefensa d'una programació didàcti-ca. Si hi ha dues proves valdrà el50%, és a dir, 3 punts. Si té tresproves (part B3). La part B2 consta-rà de. “Exposició d'una unitatdidàctica. Suposa 50% de la nota sihi ha dues proves: 3 punts. Si hi hatres proves —és a dir, si hi ha pràc-tic (B3)—, 2 punts. La part B3 (2punts) contarà de “Exercici pràcticen les especialitats que ho reque-resquen.

Hi haurà una nota única, resultat

de sumar la part A i B”. Només espodrà passar a la fase de concurssi s'obté un 5 en la fase d'oposició.La fase d'oposició és, per tant, eli-minatòria.

Fase de concurs Màxim, 10 punts. L’experiènciacomptarà 7 punts (0,7 per any tre-ballat), la formació 4 punts, i altresmèrits 2 punts.

L’informeLa part B2 podrà ser substituïda, apetició de l'aspirant, per un informeemés per l'Administració educativa,la qual valorarà la competènciaprofessional del docent. Aquestinforme, podrà sol·licitar-lo quigaudesca de vacant el curs 2005/06i se sol·licitarà a partir de la matei-xa Ordre de convocatòria. Tindràvalidesa en qualsevol comunitatautònoma sempre que aquesta horeflectesca en les seues convocatò-ries. La normativa dóna llibertat a

les comunitat autònoma d'utilitzaro no l'informe. L'emetrà laComunitat Autònoma sobre el seuprofessorat, amb ajuda en algunsaspectes de les direccions delscentres. El document mesuraràaspectes estructurats a manera d'í-tems, que seran avaluats en ter-mes com ara si, no, satisfactori,insatisfactori. Seran els tribunals,amb instruccions molt clares per aevitar interpretacions, els qui hau-ran d’executar la tasca administra-tiva d'emplenar la seua puntuació.

Suport de sindicatsEl nou model d’accés a la funciópública docent només ha tingut elsuport de CSI-CSIF i FETE-UGT,minoritaris en Educació, i comptaamb l’oposició de tots els altressindicats —entre ells la força majo-ritària, STES-intersindical—, que elconsideren un frau a la Lleid’Educació (LOE) i que han dema-nat la seua retirada.

El nou sistema que regula l’accés a la funció públicadocent ignora les reivindicacions compartides pelcol·lectiu de docents interins

ENSENYAMENT PÚBLIC

Retard important en latramitació parlamentàriadel Reial Decret d’Accés

AllioliEl 13 de desembre, Conselleriava presentar en la mesa sectorialun document nou sobre les con-

dicions laborals del professoratinterí. El document, pràcticamentidèntic que el presentat el mesde juny, no avança en la millorade condicions laborals —possibi-litat de restricció de província,comarcalització de les substitu-cions...— ni tampoc no aporta capconcreció en la millora i gestió de

les borses, excepció feta de laregulació de les borses extraordi-nàries i les sancions al professo-rat interí. L'Administració nomésha intentat modificar els aspectesque li resulten més molestos delsacords actuals, com l’eliminacióde l'optativitat de triar els tempsparcials. La reunió programada

per a la segona setmana degener, no es va convocar. Si lanegociació no avança el Sindicatproposarà al col·lectiu d’interinsun calendari de mobilitzacions enfebrer i març

El misterio de los trienios de los interinos

Conselleria no modifica les condicionslaborals del professorat interí

10 / 199 / FEBRER 2007

AllioliSTEPV-Iv ha qualificat de “positiva”l’actuació de l’advocat de laGeneralitat, que complementa la

instrucció de la Fiscalia, en elscasos d’agressions al professorat.El Sindicat insta ara Educació per-què active la negociació d'un plaintegral de convivència en els cen-tres educatius.Fa temps que el Sindicat haviademanat a la Fiscalia del TribunalSuperior de Justícia que considera-ra com a “atemptat a funcionari”qualsevol agressió contra el profes-sorat. En aquesta direcció “repre-

senta un pas significatiu”, estimaSTEPV-Iv, “la Instrucció 1/2006, de17 de novembre, sobre assistènciajurídica al personal docent per laqual s'estableix un protocol d'ac-tuacions en els casos que en l'exer-cici de les seus funcions o càrrec elprofessorat siga objecte d'una accióil·licita manifesta i greu”. La novainstrucció qualifica de delicte i d'a-temptat a l'autoritat, com preveu elCodi Penal, “qualsevol actuació on

existisquen indicis racionals ques'ha emprat força, intimidació greuo resistència activa contra el fun-cionari docent”. En aquests supò-sits, els docents valencians dispo-saran, a partir d’ara, d'assistènciajurídica dels advocats de laGeneralitat, “si així ho acorda l'ad-vocat general de la Generalitat, ol’autoritat que delegue”.

En casos d’agressions, laGeneralitat prestarà assistènciajurídica al professorat

ENSENYAMENT PÚBLIC

L’advocat de la Generalitatcomplementarà l’actuacióde la Fiscalia

AllioliLa Conselleria d’Educació ha pre-sentat un projecte de Decret queregularà els permisos i llicènciesdel professorat no universitari, ensubstitució de l’anterior normativa(Decret 28/2001, de 30 de gener).La nova regulació no incorpora capmillora significativa, sinò que, a juíde l’STEPV-Iv, “ignora les iniciativesrecomanades pel Pla Concilia,

d’àmbit estatal, i les seues mesu-res, suposadament dirigides a con-ciliar la vida familiar, personal ilaboral, disten molt de les queestan en vigor en altres països dela Unió Europea”. STEPV-Iv ha pre-sentat un conjunt de propostes peraplicar, desenvolupar, millorar iadaptar el Pla Concilia i el Decret28/2001, unes propostes sobre lesquè Educació encara no ha contes-tat. En aquest sentit, el Sindicat hadenunciat la manca de voluntatpolítica dels responsablesd’Educació per establir una norma-tiva que supose una autèntica con-ciliació de la vida personal i laboral.Entre les mesures plantejades pelSindicat destaquen les següents:

Percepció de les retribucionsíntegres, inclosos els complements,durant els permisos i llicències.

Ampliació dels drets, fins alsegon grau d'afinitat o consanguini-tat, o si es demostra relació de con-vivència i/o dependència més enllàdel segon grau.

Cobertura amb substitucionsdels permisos i llicències.

Extensió dels drets al personalinterí i a les famílies homoparen-tals.

Regulació de les reduccions dejornada en determinats supòsits,com la cura de fills menors de 12anys, l’atenció a persones depen-dents, etc.

Cap reducció de jornada ha de

provocar penalització, a efectes dejubilació o altres drets.

Equiparació, a efectes de gaudide drets, dels termes: “naixementbiològic”, “adopció” i “acolliment”

Jubilació als 30 anys de servei o60 anys d'edat, amb percepció del100% de les retribucions.

Dret a compactar el permís delactància. Ampliació del permís dematernitat en 14 setmanes més.

Formació permanent en horarilaboral i prop del centre de treball.

Permisos per formació retri-buïts, amb el salari íntegre, quanles activitats estiguen directamentrelacionades amb el lloc de treball.

La nova normativa sobre permisos illicències no permetrà conciliar lavida familiar, personal i laboral

ENSENYAMENT PÚBLIC

Educació ignora les mesu-res recomanades pel PlaConcilia del govern espan-yol

El dia 20 de gener es van complir12 anys de la promulgació per lesCorts Valencianes de la Llei deFormació de les Persones Adultes(FPA), amb el vot a favor de tots elsgrups polítics excepte el PartitPopular, que es va abstindre. La lleireflecteix la voluntat majoritària deles persones implicades en aquestàmbit educatiu, que van protagonit-zar una acció col·lectiva amb pre-sència d’associacions, col·lectius,sindicats i territoris, dins de laMesa dels Agents Socials per l’FPA,que va comptar amb el recolza-ment de 50.000 signatures indivi-duals, més de 1.000 entitats cívi-ques i culturals i 130 ajuntamentsdel País Valencià.

Des de la promulgació de la llei,tanmateix, s’ha avançat ben poc.Els seus aspectes més progressis-tes i dinamitzadors, els que poten-cien la coordinació de les institu-cions i els que estableixen el marcde possibles actuacions integradesi integrals per a respondre a lesnecessitats reals dels territoris i ales demandes de les persones, delsplans i consells territorials, seguei-xen pendents de desenvolupar-se.Tampoc s’ha elaborat una propostade conveni general multilateral quefixe les competències, les relacionsi la contribució de l’Administracióvalenciana i les entitats locals en elfinançament de l’FPA, i els pressu-posts de la Generalitat són insufi-cients. En la majoria dels casos, lesinfrastructures són totalmentinadequades: de fet, nnomés s’hanconstruït dos centres nous.

El Pla General d’Actuacions per

a la FPA presentat per laConselleria és tan sols un recull detràmit del que fan les diferents con-selleries, sense cap prospectiva,coordinació ni planificació de futur.I, el més greu, sense un pla definançament plurianual. De latransferència dels centres i el pro-fessorat dependents de la Diputacióde València, ni parlar-ne.L’elaboració d’un reglament orgànicespecífic per aquests centres ésuna necessitat peremptòria... Entreles actuacions realitzades s’hanpublicat les plantilles, s’ha regularl'adscripció del professorat als llocsde treball i les places d’aquestscentres han eixit per a ser cobertesen els concursos de trasllats de

Mestres i de Secundària. Malgrat tot, STEPV-IV segueix

defensant la validesa de la Llei per-què és un instrument útil per a res-pectar i fer possibles les recoma-nacions de la Unió Europea enversl’aprenentatge permanent i l’apre-nentatge al llarg de tota la vida, entots els seus vessants: el formatiu,l’ocupacional i el del lleure i, a més.Considerem que és una bona einaper potenciar la participació ciuta-dana.

Ens reafirmem en la voluntatd’aconseguir un subsistema de for-mació de persones adultes capaçde convertir-se en un espai col·lec-tiu generador de reflexió i de pen-sament crític, de superació de la

societat atomitzada, de reconstruc-ció dels subjectes individuals, depotenciació de la capacitat de parti-cipació i autogestió..., malgrat lalògica economicista que orienta, demanera creixent totes les polítiquesde Formació d’Adults europees,estatals i, fins i tot, autonòmiques.A més de la tasca individual,aquesta tasca ha de ser cooperativai grupal, i ha d’implicar ensenyants,aprenents i agents socials.

Més recursosExigim a la Generalitat els recursosnecessaris per desenvolupar la Lleii aconseguir un subsistema d’FPAacord amb els temps i les necessi-tats vertaderes del poble valencià:“Estem farts de sentir parlar elspolítics dels reptes de la societat dela informació i del coneixement; laimportància de l’aprenentatge per-manent per a la formació de recur-sos humans; la generalització del’escolarització després de l’escola-ritat obligatòria —per a respondreals reptes de la mundialització del’economia—; l’actualització profes-sional per combatre la inestabilitatlaboral; la mobilitat dels treballa-dors i les treballadores; l’aprenen-tatge de llengües estrangeres...”. Ajuí del Sindicat, “la Llei de Formaciód’Adults és, ara per ara, un magní-fic instrument per a satisfer totesles necessitats, només posar-se atreballar seriosament per desenvo-lupar-la”.

La Mesa dels Agents Socials perl’FPA ha fet una crida a participaractivament, “a tot el professorat,l’alumnat d’aquests centres i lasocietat valenciana” en la campan-ya unitària que conclourà el 3 demaig en la ciutat de València, ambuna gran concentració davant elPalau de la Generalitat.

La formació de les persones adultes, assignatura pendent del Govern valencià

ENSENYAMENT PÚBLIC

La Mesa dels agentssocials per l’FPA obri unacampanya amb mobilitza-cions de denúncia

ARXIU

FEBRER 2007 / 199 / 11

Des de les primeres lluites per la derogacióde la Llei de Qualitat Educativa (LOQE),STEPV-Iv ha exigit una nova llei resultat d'unPacte per un Ensenyament Públic, Popular iDemocràtic on participen famílies, alumnat iprofessorat, a través de les seues organitza-cions representatives. Lamentablement, elprocés no s'ha materialitzat i ara tenim unaLlei Orgànica d’Educació (LOE) insuficientque, en desplegar-se amb normatives derang inferior, posa en perill l'ensenyamentpúblic.

Les amenaces no sorgeixen només arrandel desenvolupament de la LOE pel governespanyol —aprovació de decrets amb conti-guts regressius: assignatura de religió, pro-postes curriculars…—, sinó de les polítiqueseducatives de les comunitats autònomesgovernades pel Partit Popular. No cal posar-hi massa imaginació per a deduir que elConsell s’esforçarà per aprofitar l'articulat dela LOE i reforçar més el seu model d'ensen-yament. És a dir, per enfortir l'ensenyamentprivat, retallar les conquestes democràti-ques, desenvolupar models privatitzadors enla gestió dels centres públics i promoure pro-jectes curriculars vinculats amb les ideolo-gies conservadores.

STEPV ha qualificat de “lamentable i inac-ceptable” que la Conselleria d'Educació hajadecidit, de forma unilateral, desplegar la LOEignorant els criteris de la comunitat educati-va. En aquest sentit, Educació no ha convocatles meses de negociació i representaciólegalment establides ni tampoc el ConsellEscolar Valencià. Hi ha aspectes que caldriaconsultar i negociar amb les associacions depares i mares de l'alumnat, sindicats, asso-ciacions d'alumnes, patronals de l'ensenya-ment... El conseller, en canvi, només ha pre-ferit pactar amb els governs autonòmics delseu partit.

El Sindicat ha exigit a l'Administració quepresente de manera immediata un pla dedesplegament de la LOE, amb la correspo-nent memòria pressupostària.

L'abandó de la defensa innegociable del'Escola Pública per part d’algunes organitza-cions sindicals ha permés l’avanç en educa-ció dels postulats neoliberals. Això obliga aesforçar-se encara més a partir d’ara perrecompondre el treball unitari amb els movi-ments socials progressistes i defendre lesconquestes assolides i avançar cap a unmodel d’ensenyament públic, popular idemocràtic.

Frenar els processos privatitzadors: deCreaescola a l’admissió d’alumnatExigim un mapa escolar on l’ensenyamentpúblic siga l’eix vertebrador de la planificació,especialment en les inversions i la progra-mació de construcció i habilitació d’unitatsd’Educació Infantil. L’actualització del plaCreaescola ha servit per als interessos pro-pagandístics del govern, i no ha s'ha fet unbalanç real del mapa escolar de 1996, de laprimera fase de Creaescola o deMilloraescola.

Denunciem els intents d’aprofundir en lagestió privada de centres de titularitat públi-ca. Per a evitar-ho cal enfortir els consellsescolars municipals per tal que estudien unanova zonificació dels mapes d’escolaritzaciód’alumnat a les grans ciutats i establisquenformes de participació i control de les comis-

sions de garanties d’admissió d’alumnat. Demanera especial, cal garantir que els proces-sos de matriculació en els centres concertatssiguen equiparables als que es realitzen enels centres públics.

Davant el projecte de decret que regulal’accés de l’alumnat als centres presentat perla Conselleria el Sindicat ha demanat que laredacció final d’aquest reculla de manera dià-

fana que tot l’alumnat té dret a un lloc escolargratuït que li garantisca tant l’educació infantil,pel seu caràcter educatiu, com l’educacióbàsica, a més a més d’uns principis que hande regir en l’admissió de l’alumnat. (vore infor-mació en aquest mateix número)

Cap a l’escola laicaDavant les successives reunions que estan

mantenint responsables del Ministerid'Educació i de la Conferència Episcopalsobre la assignatura de religió, STEPV-Iv hamanifestat que en l’educació hi ha altresqüestions molt importants i que el fals debatsobre la religió a l’escola comença a cansarels agents de la comunitat educativa, que sesenten burlats perquè això està servint per adeixar sense resoldre els principals proble-mes del sistema educatiu.

Com ha aprovat el Consell Escolar d’Estata proposta de la Confederació de STEs calque la religió confessional isca dels ensenya-ments: “Els centres arbitraran les mesuresoportunes perquè els qui hagen optat perrebre ensenyaments de qualsevol religióreben els deguts ensenyaments fora delcòmput de les 30 hores setmanals que com-prén l'horari lectiu de l’ESO”.

Més diners per a l'educació Cal elevar les partides dels pressupostossobre Educació fins al 7% del PIB i implicarel govern valencià en un calendari d'aplicacióde les despeses, i el procediment de cofinan-çament entre l'Estat i les comunitats autòno-mes.

Cal incloure en aquestes propostes definançament la reducció de la ràtio en l'en-senyament obligatori i la gratuïtat dels llibresi materials curriculars així com evitar queuna part important del finançament públic esdestine a l’ensenyament privat, especialmentdavant l’anunci d’estendre els concerts aInfantil, els convenis amb els cicles d’FP il'increment del mòdul del concert.

Reducció del fracàs escolarCal una reducció del nombre d'alumnes peraula, augment de les plantilles dels centres—professionals per a l'atenció a la diversitatde l'alumnat i per al treball directe amb lesfamílies, personal d'administració i serveis—que descarreguen el professorat de les tas-ques no docents.

Autonomia i avaluació del sistema educatiuCal una una autonomia efectiva dels centresdocents per a completar i desenvolupar elcurrículum, com reconeix la LOE. Per a fer-ho possible cal obrir processos democràticsperquè els centres definisquen els ensenya-ments mínims i no se sotmeten al dictat uni-lateral de les empreses editorials dels llibresde text. Així mateix calen garanties perquèqualsevol procés d’avaluació del sistema noes reduïsca al professorat i l’alumnat. La con-fidencialitat i el caràcter orientatiu de lesdades han d’evitar qualsevol tendència com-petitiva o comercial.

Exigències per un ensenyament democràtic Els consells escolars han de ser els màximsòrgans de govern i participació dels centreseducatius, dotats d’un reglament orgànic enel qual recuperen el màxim de competències,inclosa l’elecció dels equips directius amb lapresentació prèvia d'un projecte i un equipper les candidatures. Els centres concertatshan de disposar d’una normativa que garan-tisca la composició i funcionament dels con-sells escolars.

Transparència i rigor de les comissions decontrol de les concertacions per tal que lessancions als centres concertats —les previs-tes legalment per incomplir les seues obliga-cions— s'ajusten a la gravetat dels fets .

La comunitat educativa ha de participar activament en el desplegament de la LOE

Cal un pla per a desenvolupar la Lleid’Educació (LOE) al País Valencià

POLÍTICA EDUCATIVA

Normativa sobre desenvolupament de la LOE *

Ministerio de Educación y Ciencia

DEFINITIUSGeneral- Real Decreto 806/2006. Calendario de aplicación.

Infantil- Real Decreto 1630/2006. Enseñanzas mínimas del segundociclo de Educación Infantil.- Anexo: El conocimiento de sí mismo y la autonomía perso-nal

Primaria- Real Decreto 1513/2006. Enseñanzas mínimas de EducaciónPrimaria. Anexo I. Competencias básicas. Anexo II. ÁreasConocimiento del medio natural, social y cultural. Anexo III.Horario

ESO- Real Decreto 1631/2006. Enseñanzas mínimas de la ESO

Formación Profesional - Real Decreto 1538/2006. Ordenación general de la forma-ción profesional del sistema educativo.- Real Decreto 1228/2006. Catálogo nacional de cualificacio-nes profesionales, así como sus correspondientes módulosformativos que se incorporan al Catálogo modular de forma-ción profesional.

Enseñanzas de idiomas de régimen especial - Real Decreto 1629/2006. Aspectos básicos del currículo.

Enseñanzas profesionales de música. Real Decreto1577/2006. Aspectos básicos del currículo.

Conselleria de Cultura, Educació i Esport

DEFINITIUDireccions de centres docents públics de la Generalitat - Resolució de 19/12/06. Convoca concurs de mèrits per a laselecció i nomenament de directors.- Resolució de 20/12/06. Convoca la renovació i es determi-nen els criteris d'avaluació de l'exercici del càrrec de direc-tor.- Instrucció de 20/12/06. S'establixen indicadors per a l'ava-luació, per la inspecció educativa, del càrrec de director .

ESBORRANYS- Borrador. Objetivos ycontenidos deEducación para la ciu-dadanía- Borrador RD.Complemento deespecial dedicación alcentro - Borrador RD.Reglamento de ingre-so, accesos y adquisi-ción de nuevas espe-cialidades y se regulael régimen transitoriode ingreso a que serefiere la DT 17 de laLOE. - Borrador RD .Ordenación general delas enseñanzas profe-sionales de ArtesPlásticas y Diseño.- Borrador RD. Seregula el ConsejoSuperior deEnseñanzas Artísticas.- Borrador RD.Relación laboral profe-sorado religión

ESBORRANYS

- Esborrany Decretd’accés a centrespublics i concertats.

J. BLANCO

12 / 199 / FEBRER 2007

Plantilles d'InfantilEl Sindicat demana que les planti-lles d’Educació Infantil s'apliquencom en l'ensenyament públic, tot ique Conselleria no ha complitencara aquest compromís. La pro-posta de l’STEPV-Iv contempla: 15hores d'increment en centresd’Infantil incomplets, un mestremés per cada tres unitats i tresmestres més a partir de dotze uni-tats (quatre línies). Educació plan-teja incrementar les plantilles entres fases. En la primera (gener2007), s’aplicarà als centres incom-plets. La segona, en setembre de2007, afectarà als centres de set imés unitats, i els de quatre i cinclínies. En la tercera fase, en generde 2008, l’increment s’aplicarà alscentres de dues i tres línees. Tot i

això, no hi ha garanties d’execucióde la proposta de la Administracióen el calendari previst, ja queConselleria no compta encara ambel finançament necessari per acobrir les dues primeres fases.

Plantilles dels Cicles FormatiusLa Conselleria d’Educació proposaque en l’elaboració de les plantillesdels Cicles Formatius es treballeamb els mateixos criteris que enl'ensenyament públic, però amb elcondicionant que la Conselleriad'Hisenda aprove el seu finança-ment. En aquests cas,l’Administració planteja tres perio-des d'implantació, que suposaranun increment total d’unes 2.500hores. En gener de 2008, s’incre-mentarà l’horari de tutoria degrups i de FCT (30 docents). Ensetembre de 2008, s’incrementaranels horaris dels caps deDepartament, Pràctiques, FOL iEconomia (33 docents). Finalment,en gener de 2009, es produiràl’Increment horari de l’equip direc-

tiu, els coordinadors de Cicle i elresponsable de Manteniment (40docents).

El calendari està condicionat pelcanvi total dels moduls. La forma-ció de grups, un tema on hi ha obs-tacles en la negociació, encara noestà tancada. Les patronals, quehan manifestat que no signaran capacord que gestione l'incrementd'hores, pretenen que l’ampliaciódel nombre d'hores puga ser distri-buïda arbitràriament pels centres,segons les seues necessitats.

SexennisEn les negociacions sobre sexennisConselleria està obstaculitzant elcobrament de sexennis i el mante-niment de la paga de 25 anys.Educació argumenta que si esmanté en el sector la paga de 25anys, un treballador de concertadacobraria en aquest periode mésdiners que un docent de l’ensenya-ment públic. L'Administració tambéplanteja que per a percebre elssexennis cal establir una formació

que ha de ser pactada entre sindi-cats i patronals.

Paga de 25 anysL'abonament de la paga de 25 anysen 2007 resta pendent de la res-posta d’Hisenda.

Recol·locacióLa recol·locació del professorat, elproblema més greu del sector,segueix pendent de solució.L'Administració, que ha modificat lainterpretació que mantenia sobrel’acord, dificulta el cobrament deles indemnitzacions i es nega aacceptar les mesures de recol·loca-ció proposades pels sindicats.Segons fonts de l’Administració, ahores d’ara s’està realitzant unestudi econòmic sobre la viabilitatd’abonar les indemnitzacions par-cials a les persones de la borsa queho sol·liciten.

La Conselleria d'Educació obstaculitza i ralentitza les negociacions amb el professorat

ENSENYAMENT PRIVAT

Els ‘problemes de finan-çament’, responsables del’incompliment d’impor-tants acords en el sector

El Boletín Oficial del Estado publi-cava el 17 de gener el Vé ConveniCol·lectiu d'empreses d'ensenya-ment privat sostingudes totalmento parcialment amb fons públics. Elnou articulat, signat per les patro-nals Educación y Gestión i CECE i

els sindicats FSIE, UGT i CCOO,representa un retrocés per als tre-balladors i treballadores del sector.La taula comparativa resumeix elscanvis més significatius amb l’ante-rior conveni.

El nou conveni estatal d'ensenyament concertat deixasense resoldre els problemes més greus del sector

ENSENYAMENT PRIVAT

Els sindicats FSIE, UGT iCCOO signen un conveniregressiu per als treballa-dors

IV Conveni• El personal amb contracte temporalno superarà el 25% de la plantilla.Aquesta limitació afecta els contractesde relleu.

• El contracte per obra o servei —impugnat pels STES— era un contracteque sí que es donava en els centres.Estava fet en frau de llei.

• Jornada anual del PAS de 1.615hores. Jornada setmanal de 38 hores.

• Un dia de permís retribuït per aassistir a boda de parents, fins a segongrau de consanguinitat.

• L’Annex IV determina la reducció pro-gressiva de la càrrega lectiva per alstreballadors i treballadores amb paga-ment delegat i el compromís de lesorganitzacions signants de promourenegociacions en les comunitats autòno-mes pera a obtenir unes ratios deter-minades.

V Conveni• S’exclou el contracte de relleu de lalimitació de la contractació temporal enels centres. Per tant, en els centres hihaurà més personal eventual.

• Es torna a introduir el contracte perobra o servei, que no genera antigüitat nifomenta la qualitat del treball. Es practi-carà de forma indiscriminada i provocaràun incremente de la temporalitat.

• Jornada anual de 1.600 hores.Jornada setmanal de 38 hores. Larebaixa de 15 hores anuals no modificala jornada setmanal.

• El dia de permís retribuït haurà decoincidir amb el dia de la cerimònia. Eslimita el dret.

• Desapareix l’Annex IV. El País Valencià complia amb les ràtiosestablides pel conveni per a negociar lareducció de la càrrega lectiva. Laredacció anterior permetia iniciar lesnegociacions. Ara cal començar de nou.

Taula comparativa

Després de tres anys de negocia-cions, el nou conveni, que nomillora les condicions laborals,segueix sense respondre a lesqüestions que més preocupen alstreballadors.

Els treballadors i les treballa-dores seguim sent ignorats enles tasques l’organització. No s’a-vança en la democratització delscentres.

Segueix sense diferenciar-seentre la jornada lectiva i les tas-ques no lectives. Es mantenen

els problemes que genera aquestredactat imprecís.

No s’elimina l’obligatorietatde participar en els cursos d’es-tiu organitzats per les empreses.

No es recupera el caràctervacacional del mes de juliol.

No s’elimina el còmput de jor-nada anual.

No hi ha reducció de jornadalectiva, ni per als tutors ni per alscàrrecs unipersonals. Tampoc noes reconeix la categoria funcionaldirectiva temporal del secretari o

la secretària.No s’amplien els permisos

retribuïts en aspectes importantscom l’acompanyament de fami-liars a centres sanitaris o en tresdies anuals per assumptes pro-pis, entre d’altres.

No s’inclou la clàusula derevisió salarial.

No s’inclou una revisió mèdicaespecífica que tinga en compte laprevalència de malalties en elsector educatiu i que incorporeles patologies psicosocials.

El Vè Conveni suposa un altreentrebanc per a aconseguir unconveni autonòmic. Tant en l’arti-cle 1 —“El presente convenio esde aplicación en todo el territoriodel Estado español”— com laDisposició Addicional Vuitenadeterminen els temes que podennegociar les comunitats autòno-mes. Malgrat això, hi ha sindicatssignants que es manifesten afavor d’un conveni autonòmic,una contradicció que a horesd’ara és difícilment explicable.

Tres anys per a no res

• Dos dies més de vacances per alpersonal de serveis. Un serà deter-minat per l’empresari (curs 2007/8)i l’altre pel treballador (curs2008/09. S’igualen les vacancesamb les del personal d’administra-ció.

• El personal amb pagament dele-gat podrà acumular l’hora de lac-tància sempre que en la comunitatautònoma ho acordenl’Administració i les organitzacionsempresarials i sindicals. Ambaquest acord nou, es discrimina alpersonal no concertat.

• Dret a reserva de lloc de treballper al treballador o treballadoraamb excedència voluntària perincorporació com a cooperant a unprojecte de cooperació per al des-envolupament o d’ajuda humanità-ria.

• Sense perjuí del dret, el procedi-ment i el calendari de cobrament dela paga de 25 anys per al personalamb en pagament delegat serà con-forme amb l’acord fixat en la comu-nitat autònoma.

• Incorporació de la normativavigent sobre prevenció de riscoslaborals. No consta el crèdit horaride les persones delegades de pre-venció.

• Disposició Final que determinaels temes sobre els quals espodran establir acords en lescomunitats autònomes:- Complements retributius.- Configuració de les funcionsdirectives i finançament.

- Procediment i calendari de cobra-ment de la paga de 25 anys.- Acords sobre manteniment dellloc de treball per supressió d’uni-tats.- Acords sobre equips educatius.- Acumulació d’hores per lactància.- Mesures que afavorisquen la jubi-lació, parcial i total.-Acords sobre reducció de la càrre-ga lectiva.

• Es limita la negociació en l’àmbitautonòmic i s’obstaculitza el camí aun eventual conveni autonòmic. Noes contempla com s’actuarà sialguna comunitat negocia aspectesexclosos en el conveni estatal, elque representa un retall a la nego-ciació fora del marc de l’Estat.

• La Disposició Transitòria Primera,especifica que els docents que en elIV Conveni generen el dret al cobra-ment de la paga de 25 anys, estaransupeditats als acords que es deter-minen amb l’Administració de lacomunitat autònoma.

• Increments salarials:- Personal amb pagament delegat iPAS: 3,4%.- Resta de personal: 3%.- Resta de conceptes salarials: 3%.Per primera vegada, s’hi introduei-xen diferències salarials entreInfantil i Primària. Es trenca l’ho-mologació entre el Batxillerat noconcertat i el concertat.

Novetats V Conveni

FEBRER 2007 / 199 / 13

Allioli“Fer conéixer i distingir la tasca, general-ment poc coneguda, sovint anònima, peròexemplar, de persones vivents que semprehan actuat i actuen, sense equívocs, al ser-vei de la identitat pròpia dels PaïsosCatalans, en els diversos àmbits de la vidai de la relació humana”. El Premi al’Actuació Cívica que atorga anualment laFundació Lluís Carulla de Catalunya va seren 2006 per a Salvador Signes i Chover,membre de l’STEPV’Iv i mestre de l’EscolaPia de València des de 1966. Voro Signes(Real de Gandia, la Safor, 1943), és un lli-cenciat en Pedagogia que ha fet de l’en-senyament del valencià l’eix del seu com-promís docent. Fa tres anys que VoroSignes es va acollir a la jubilació parcial iara alterna les classes a l’escola amb laimpartició de cursos de valencià en la uni-versitat.

— Com sorgeix el seu compromís amb lallengua?— Quan anava a l’escola de menut em sen-tia molt impotent i incapaç, tenia complexper no entendre la llengua en què em par-lava el mestre. Recorde molt bé tot el quevaig sofrir perquè em pensava que patiauna malaltia que havia de llevar-me dedamunt. Més tard, en el Seminari deMontcada, hi havia un capellà que posavacom un drap brut Joan Fuster, autor d’ElPaís Valenciano, un llibre que, segons ensdeia, contenia moltes falsedats. L’actituddel capellà em feia pensar molt, perquèjustament les coses que ell criticava coin-cidien amb les meues conviccions i el quejo observava en la realitat. Aquell home vaarribar fins i tot a animar-nos perquè anà-rem a trencar els aparadors de les llibre-ries i moltes barbaritats més. Sentir enaquell context Al vent, de Raimon, tambéem va servir perquè prenguera consciènciaque calia usar la llengua sense por.

— En què es va traduir aquesta conscien-ciació inicial?— Vaig entrar a formar part del PSPV itambé estava en contacte amb el col·lectiude mestres que establia les bases del quedesprés seria el Sindicat. És l’època delsprimers Premis Octubre, de l’eixida deldiari Avui. Em vaig afiliar a l’STEPV sensedubtar-ho perquè veia la necessitat que elstreballadors de l’ensenyament ens organit-zàrem i també perquè en el Sindicat ladefensa de la llengua era un eix reivindica-tiu clar.

— Hi ha ara mateix vida sindical al seucentre?— L’escola privada, en general, és un mónespecial. En el nostre sector hi ha moltscompanys que no s’afilien als sindicatsperquè no tenen consciència de ser treba-lladors… Cal tindre en compte que per atreballar en la privada no cal fer una oposi-ció sinó que s’hi entra generalment des-prés d’entrevistar-se amb el titular delcentre. Per això, molts se senten agraïts al’empresa, pensen que si s’afilien a un sin-dicat a l’empresari no li pegarà tort. A

alguns no entenen que a vegades cal parti-cipar en una vaga reivindicativa per defen-dre els seus drets laborals.

— Què ha passat en aquests 25 anys per aarribar a aquest desencís?— No sé si és un mal de l’època, peròconec ensenyants que exerceixen la profes-sió sense massa consciència del que fan.No ho entenc, perquè haurien de ser cons-cients que la solidaritat és un valor clau enl’educació, i ells no són solidaris amb elsseus companys que, des dels sindicats,defenen els interessos de tots.

— Per què va decidir ser mestre?— Jo he tingut dues vocacions, llaurador iprofessor, i sempre m’ha atret això d’aju-dar els altres per construir un món millor,un idealisme que arrossegue des que vaigpassar pel Seminari i que mai no he aban-donat. A pesar de les frustracions i les difi-cultats amb què topem en la vida, des del’escola podem aconseguir moltes coses.D’altra banda, el treball en el camp conti-nua agradant-me i sempre que puc torneal meu poble.

— La Fundació Lluís Carulla és conegudaal País Valencià per atorgar els PremisBaldiri Reixach, que han recaigut en algu-nes de les nostres escoles. Per què li con-cedeixen, a títol individual, el Premi al’Actuació Cívica?— La meua candidatura la presenta VicentSanchis, exalumne meu i director del diariAvui que, pel mes d’abril, em demana unasèrie de dades personals, sense dir-meper què les necessita. Ja no en vaig saberres més…

— I al setembre li van concedir el Premi…— En aquell moment, vaig quedar bocaba-dat. Després, quan ho he comentat amb lagent, he vist que ha estat un reconeixementsimbòlic a tota una generació de mestresvalencians que hem treballat de valent perl’ensenyament de la llengua, molt abans dela Llei d’Ús i Ensenyament. Som la gentque vam patir a l’escola les conseqüènciesde l’anomenada Batalla de València en la

Transició democràtica i que han resistitmolts atacs en circumstàncies adverses.Són aquests mestres els que han salvat elPaís.

— Des d’on venien els atacs contra elvalencià?— A la nostra escola, els atacs procediend’alguns pares i alumnes, poquets peròmolt actius. Les pressions a classe d’al-guns alumnes —“no és nosaltres, ésmosatros”— provocaven situacions grotes-ques i enfrontaments que des de fora del’escola atiava un diari local. Ens van arri-bar a punxar les rodes del cotxe i a tren-car-nos-en els vidres, feien pintades contrael director del col·legi i en contra meu… Encanvi, als mestres de Matemàtiques i deCastellà mai no els passava res. Amb tot iaixò, he de dir que la direcció del centresempre ens va fer costat i va respectarescrupolosament el nostre treball.

— Alguna anècdota il·lustrativa?— No sé si va ser en 1982 o 1983 quanse’m va ocórrer contractar una professorad’Alimara, un grup de danses molt impor-tant en aquells moments, i vaig muntar al’escola un curs fora de l’horari lectiu per-què un grupet de vint o trenta alumnespogueren aprendre la dansà. Els blaverosvan reaccionar organitzant una assembleaen què m’acusaven d’ensenyar a ballar lasardana. Per sort, al final del curs vampoder fer una dansà ben gran, però l’anysegüent ja no vam tindre ganes de tornar-ho a intentar.

— Com recorda els inicis de l’ensenyamentdel valencià a l’Escola Pia?— Al final dels anys setanta, juntamentamb el pare Francesc Fuster, impartíemalguna sessió amb un plantejament moltelemental: ensenyàvem cançons, contes irondalles. Es tractava d’un ensenyamentno reglat, sense horaris oficials.

— Què hem avançat des d’aleshores?— Ara mateix, a la societat valenciana no hiha conflicte i la premsa no alimenta la con-frontació. Molts dels meus alumnes són

fills d’antics alumnes i això em fa contem-plar la situació amb una certa normalitat.L’actual direcció del centre també apostaper l’ensenyament de la llengua, es redac-ten les convocatòries en les dos llengües,es fan actes en valencià… Ara bé, tot ix aforça de molta insistència.

— En els informes anuals que sobre l’en-senyament de la llengua elabora l’STEPV-Iv, s’hi insisteix en la configuració d’unadoble xarxa educativa al País València, i enels centres concertats no hi ha a penes caplínia en valencià… — L’actual govern de la Generalitat no voldesplegar línies en valencià en la privada.Jo ho he intentat a l’Escola Pia, però sovinthe topat amb dificultats que ha plantejatl’Administració. Sobre la línia en valencià,una inspectora em va dir, en una ocasió,que “eso siempre supone conflictos”. Enaquestes circumstàncies, les direccionsdels nostres centres educatius no tenenmassa força per a trencar aquestes inèr-cies. La responsabilitat d’obrir més líniesés de la Conselleria d’Educació. Si real-ment hi haguera un compromís per a recu-perar el valencià en l’escola,l’Administració podria posar-ho com a con-dició als centres per a accedir als concerts.

— Després d’acollir-sse a la jubilació par-cial, quines són les principals activitats queocupen ara el seu temps?— Sempre que he pogut, he impulsat revis-tes literàries de tot el centre, del departa-ment de Valencià o fins i tot d’àmbit d’aula.A més de les nou hores de classe que faig,col·labore amb el Servei de PolíticaLingüística de la Universitat impartint cur-sos a joves estudiants. Tot això, a més deles moltes coses que faig per animar lavida cultural del poble, com tocar en lacolla de dolçainers i tabaleters.

“Els mestres han salvat aquest País”

Voro SignesPremi a l’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla

ENTREVISTA

Voro Signes, durant l’entrevista. /JORDI BOLUDA

14 / 199 / FEBRER 2007

AllioliEl X Congrés de l’STEPV-Intersindical Valenciana se celebra-rà els dies 8 i 9 de juny de 2007 aCastelló de la Plana. El període dedebat començarà amb la publicacióde les ponències que es facilitarana tota l'afiliació. El congrés debatràl’informe del Secretariat Nacionalsobre l’últim periode i tres ponèn-cies de política educativa: Una edu-cació crítica per a una ciutadaniaparticipativa: Un model educatiu

per a una societat plural;Condicions laborals i treball salu-dable del professorat; La construc-ció de la resposta sindical i social ales polítiques liberals: anàlisi de leseleccions sindicals i línies de futur.El Sindicat també abordarà lesresolucions que es presenten i ele-girà els nous òrgans sindicals.

Els debats precongressuals esrealitzaran en el marc de lesUnions Comarcals i els afiliats i lesafiliades disposaran de les ponèn-cies, els documents i les esmenesque es generen. Hi haurà, si mésno, dues rondes : la primera, entreel 26 i el 30 de març, i la segona,entre el 14 i el 18 de maig .

Consell Nacional El 27 de gener es reunia a l’Alcúdiade Crespins (la Costera) el ConsellNacional del Sindicat per a analit-zar els resultats de les eleccionssindicals i planificar l’acció sindicalderivada del desplegament de laLOE, l’Estatut Docent, així com lesnegociacions amb la Conselleria. ElConsell Nacional va aprovar for-malmet la convocatòria del XéCongrés.

Consell Federal Per la seua part, el Consell de laFederació de STPV, on s’integraSTEPV-Iv, va estudiar els pressu-posts per a 2007, les negociacions

de l'Estatut de la Funció Pública,l’acord de la mesa general sobreretribucions, el pla de formació del'Escola Sindical Melchor Botella iel pla d'actuació del Gabinet deNormalització Lingüística.

El Consell Federal també vaanalitzar els resultats de les elec-cions sindicals realitzades i va esta-blir les línies de treball per als pro-cessos electorals en Justícia,Administració pública iAdministració local, entre altres.

S TEPV-IIv celebra enguany el seu30è aniversari. Han estat tresdècades de vida sindical en defen-

sa dels drets de les treballadores i treba-lladores de l'ensenyament i en la lluitaper un model d'Escola Pública iValenciana. En el Sindicat volem celebrar-ho amb una sèrie d'actes commemoratiusi reivindicatius que servisquen per arefermar les nostres arrels, la nostraidentitat i el nostre compromís amb elstreballadors de l’ensenyament i la socie-tat valenciana.

Iniciem un cicle sobre Ensenyament,Sindicalisme i Ideologia, amb un seguitde propostes: edició d’un volum amb lahistòria de l’STEPV-Iv, exposició itine-rant sobre Mestres de la República, lli-bres, conferències, concerts, taulesrodones i seminaris. Els actes es distri-buiran per tot el territori, amb lacol·laboració de les estructures comar-cals i intercomarcals del Sindicat. Lescelebracions culminaran en el XCongrés, que se celebrarà en Castellóde la Plana els dies 8 i 9 de juny. Total'afiliació i la comunitat educativa resten

Convocat el X Congrés del ‘Sindicatde l’ensenyament’

A CASA NOSTRA

1977-2007: 30 anys del Sindicat de l’Ensenyament

Els òrgans sindicals ana-litzen els resultats electo-rals i aproven les línies detreball

AllioliVora de 14.000 professors i profes-sores van dipositar en l’STEPV-Iv laseua confiança en les darrereseleccions sindicals, uns vots ques’han traduït en més representantsdel Sindicat en les juntes dePersonal. D’acord amb la represen-tació obtinguda en els òrgans denegociació, els plenaris de les tres

juntes han de elegir ara les seuespresidències i secretaries respecti-ves. En les candidatures, el Sindicatva optar per una renovació impor-tant dels equips, tractant d’incorpo-rar-hi criteris de gènere, represen-tació comarcal i de nivells i modali-tats educatives. La intenció ha estaten tots els casos aproximar l’orga-nització al professorat i als centreseducatius i facilitar així el màximconeixement recíproc.

El funcionament de les juntes depersonal, amb funcions aparent-ment similars als dels comités enl’empresa privada, té uns trets

peculiars. De fet, és la mesa secto-rial d'Educació —integrada pelssindicats que han obtingut més del10% dels vots— l’òrgan col·legiatque negocia amb Conselleria lescondicions laborals del professorat.Els delegats i les delegades de lesjuntes de personal arrepleguen ielaboren propostes per a les nego-ciacions, a través del Sindicat i delsplenaris. També s’encarreguen dereclamar a les DireccionsTerritorials d’Educació la informa-ció sobre qüestions relatives al per-sonal i als centres, així com el trac-tament de problemes concrets del

professorat.Per a impulsar i difondre la

tasca de les delegades i els dele-gats, STEPV-Iv ha dissenyat un plaper donar a conéixer les seuesactuacions en els àmbits geogràficsi professionals respectius. ElSindicat pretén així que, en coordi-nació amb els permanents comar-cals i la resta de representants sin-dicals, esdevinguen referents méspròxims per al professorat i elscentres.

Renovació dels representants del’STEPV-Iv en les juntes de Personal

A CASA NOSTRA

El Sindicat pretén acostarla tasca dels delegats alpersonal docent

Plenari del Congrés d’UCSTE celebrat el 6 de gener de 1979 a Madrid. / ARXIU

Document congresual de 1977 .

FEBRER 2007 / 199 / 15

ENSENYAMENT PÚBLIC

Revisa’t la nòmina de 2007

COM COMPROVEM EL NOSTRE SOU1. Calculem el salari brut mensual (A), que és la suma dels

conceptes: sou base, triennis, complement de destí, comple-ment específic (afegint-hi la part corresponent a comple-ment unipersonal, sexenni...), etc.

2. Calculem les retencions:- El descompte (C) de l’IRPF el trobarem comparant el salari

brut anual i la situació familiar en els programes de reten-cions de l’Agència Tributària.

- Descomptem la part (D) corresponent a MUFACE i DretsPassius (al juny i desembre el descompte és el doble) o a laSeguretat Social.

3. El salari líquid a percebre es compon de = A - C - D.4. Si hi haguera endarreriments (B) o compensacions en els

descomptes (E), caldria afegir aquestes quantitats al brutmensual i a les retencions, respectivament, i quedaria: sala-ri líquid a percebre = A + B - C - E - D.

5. Calculem el brut anual, que és la suma del salari brut men-sual multiplicat per 12, més les 2 pagues extres.

Sou base C. destí C. específic T. mensual T. anual

Mestres 944,48 477,46 455,51 1.877,45 25.676,96

Mestres ESO 944,48 588 455,51 1.989,3 27.241,12

Professorat tècnic 944,48 588 456,82 1.991,64 27.270,76

P. de Secundària 1.112,85 588 459,16 2.160,01 29.627,94

Catedràtic/a 1.112,85 704,28 510,77 2.327,90 31.909,58

Inspecció Grup B 944,48 704,28

Inspecció Grup A 1.112,85 704,28 E047 1.298,63 3.115,76 41.880,48E044 1.045,62 2.862,75 38.677,36

E047 1.298,63 2.947,39 39.523,30E044 1.045,62 2.694,38 36.320,18

Grup A 42,77Grup B 34,23Grup C 25,70Grup D 17,70Grup E 12,89

import acumulatPrimers sis anys Sexenni 1 39,95 39,95Pels segons sis Sexenni 2, 62,74 102,69Pels tercers Sexenni 3, 101,92 204,61Pels quarts Sexenni 4, 128,78 333,39Pels cinquens Sexenni 5, 37,88 371,27

Triennis Sexennis (comuns a tots els cossos)

Retencions per IRPF (C)

Règim general de la Seguretat Social

Taula de retribucions brutes

INGRESSOS (A) Quanties calculades aplicant-hi un 2% d’augment.

Cap de seminari/departament 67,03 Vicesecretaria 39,45Coordinació especialitat 67,03 Direcció CEFIRE o SPE 440,29Administració conservatori 39,45 Especialista SPE 335,72Cap de divisió FP 67,03 Assessoria CEFIRE 335,72Administració FP centre tipus A 282,12 Assessoria tècnica de valencià 335,72Administració FP centre tipus B 276,11 Coordinació centre residència 67,03Administració FP centre tipus C 199,39 Direcció centre residència 335,72

Complements específics de llocs singulars *

MUFACE (1,69%) PASSIUS ( 3,86%)GRUP A 43,47 99,28GRUP B 34,21 78,14

Al desembre i juny (pagaments extraordinaris) el descompte és doble.

DESCOMPTESQuota drets passius i MUFACE (D)

*Sense triennis ni sexennis. Les pagues extres són l’equivalent a la suma del sou base, el complement de destí, els triennis ila part corresponent a l’acord del complement específic corresponent a la següent classificació: catedràtics: 170,26; profes-sors de Secundària i tècnics: 153,06; mestres d’ESO: 152,28; mestres: 151,84. El personal interí que no ocupa vacant (i pertant no cobra l’estiu) cobrarà al final de cada substitució una liquidació de la part proporcional de les pagues extres (1/6 permes de sou) i del mes de vacances (l’equivalent a 2,5 dies per mes treballat).

CENTRES DE SECUNDÀRIA I ENSENYAMENTS ESPECIALITZATSA B C D E

Direcció 641,34 552,41 500,06 452,69 -Vicedirecció 282,12 276,61 199,39 171,81 171,81Cap d’estudis 282,12 276,61 199,39 171,81 -Secretaria 282,12 276,61 199,39 171,81 -Tipus A: centres de més de 1.800 alumnes. Tipus B: centres de 1.001 a 1.800. Tipus C: centres de 601 a 1.000. Tipus D: centres de menys de 601. Tipus E: seccions IES i aules d’extensió d’EOI.

CENTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I EDUCACIÓ ESPECIAL*A B C D E

Direcció 525,59 475,77 344,28 254,56 155,27Cap d’estudis 182,86 171,81 166,30 122,17 -Secretaria 182,86 171,81 166,30 122,17 -Responsable < 3 unitats 67,03Tipus A: centres de 55 o més unitats. Tipus B: centres de 24 a 54 unitats i CEE. Tipus C: centres de 16 a 23 unitats. Tipus D: centres de 8 a 15 unitats (centres de 8 unitats, només cobra direcció i secretaria). Tipus E: centres de 3 a 7 unitats.La vigent classificació de centres és anacrònica i està pendent de revisió aquest curs.

Complements específics d’òrgans unipersonals *Les quantitats estan calculades aplicant-hi un 2% d’augment. Poden haver-hi acords posteriors.

Les retencions per l’IRPF s’han de personalitzar en cada cas, segons les circumstànciesfamiliars i la percepció salarial bruta anual. Podeu utilitzar un programa informàtic prepa-rat per l’Agència Tributària, al qual s’accedeix des de www.intersindical.org. S’estima unabaixada de l’IRPF a les nòmines de 2007.

i EE. Especialitzats, Idiomes i Artístics

Bases de cotitzacióGrup Base mensual Base diària

mínima màxima mínima màxima1 929,70 2996,1 30,99 99,872 771,30 2996,1 25,71 99,873 670,80 2996,1 22,36 99,87

4-11 665,70 2996,1 22,19 99,87

(*) Aquestes quantitats s’han de sumar al c. específic del lloc de treball base del cos docent corresponent (quadre INGRESSOS).

(*) Aquestes quantitats s’han de sumar al c. específic del lloc de treball base del cos docent corresponent (quadre INGRESSOS).

Sou base C.Destí 33% C.Específic Import extra

Mestres 944,48 477,46 151,84 1.573,78Mestres ESO 944,48 588,00 151,84 1.684,32Pr. Tècnic FP 944,48 588,00 152,28 1.684,76Secundària 1.112,85 588,00 153,06 1.853,91Catedràtics 1.112,85 704,28 170,26 1.987,39

Càlcul de les pagues extres

Les pagues extres de juny i desembre no contemplen sexennis nitriennis. Són l'equivalent a la suma del Sou base, el complement dedestí i la part corresponent a l'acord del complement específic que pera l'any 2007 será el 33%.

16 / 199 / FEBRER 2007

JUBILACIÓVOLUNTÀRIA(Art. 29, Llei 50/84)

JUBILACIÓVOLUNTÀRIALOE (Disposició transitòriasegona)En principi, serà d’aplica-ció fins al desenvolupa-ment de la LOE, és a dir,fins a 2011.L’STEPV exigeix la pror-roga indefinida d’aquesttipus de jubilació per atot el professorat.(Disposició transitòria 9ade la Llei Orgànica/90)

JUBILACIÓFORÇOSA PER INCAPACITATPERMANENT(Art. 39.2 Llei deFuncionaris Civils del'Estat. Art. 28.2.c Llei deClasses Passives)

JUBILACIÓFORÇOSA PER EDATREGLAMENTÀRIA(Art. 33, Llei 30/84)

PENSIONSEXTRAORDINÀRIES(Art.47.2 del RDL 670/87)

REQUISITS

Tindre complits 60anys i 30 anys de serveis prestats, com a mínim.

Haver estat en actiusense interrupciódurant 15 anys enplantilla docent (hi haaltres supòsits en quètambé es consideraranserveis en actiudocent).Complir 60 anys abansdel 31/VIII del curscorrent.Tindre15 anys de ser-veis prestats a l'Estat,com a mínim.

Període carència (perí-ode mínim de cotitza-ció) per a tindre dret apensió.Patir incapacitat per-manent per a l’exercicide les seues funcions,bé per inutilitat física odebilitació apreciablede facultats.

En complir 65 anys.Període de carència,per tindre dret a pen-sió.Mirar taula d’haversreguladors.

Quan la incapacitat ésoriginada per accidento malaltia, en acte deservei o com a conse-qüència d’aquest o peracte terrorista.

OBSERVACIONS

El cessament serà elmateix dia que ha escollitper a jubilar-se

Per a obtindre el coeficientmultiplicador, s’afig el tempsque li manque per a complir65 anys en el còmput de ser-veis.També rebran una gratificaciósi tenen, almenys, 28 anys deserveis sense comptar-hi labonificació.Aquesta gratificació es cobra-rà junt amb la darrera men-sualitat del salari en actiu.En principi, està exempta el40% de la quantia, però així itot representa un incrementconsiderable amb vista alpagament de l’IRPF (declara-ció de la renda).

Es consideren com a ser-veis efectivament prestatsel període de temps que lifalta per a arribar als 65anys.

Pot demanar d’acabar elcurs en què compleix 65anys i cessar el 31/VIII. Sino, ho farà el mateix diaen què els compleix.

La quantia de les pen-sions es calculen igualque en el cas d’IPS, peròamb els havers multipli-cats per 2.

També pot ser per viude-tat, orfandat o en favor depares.

DOCUMENTS

- Instància sol·licitudper triplicat.- Fotocòpia del DNI,per les dues cares.- Fotocòpia NIF.- Certificat de naixe-ment.- Full de serveis certi-ficat. En el cas decotitzar a algunamutualitat docent, encaldran dos exemplars.- Imprés declaració, ones faran constar lesdades corresponents al’anualitat anterior a lade la seua jubilació.- Domicili particular itelèfon.Nota: l'Administraciófacilita el plec completd'instàncies.

Nota: l'Administraciófacilita el plec completd'instàncies i docu-ments necessaris.

TERMINI

Tres mesos d’ante-lació respecte a ladata en què desitgejubilar-se.

Els mesos de generi febrer de l’any enquè desitge jubilar-se. La data de cessa-ment serà el 31d’agost del mateixany.

D’ofici o a instànciade l’interessat.

D’ofici,l’Administració hocomunicarà a l’inte-ressat amb unaantelació de 6mesos.

S'ha de sol·licitarun expedient d'in-dagació de causes il'Administració ennomenarà un ins-tructor.Una vegada instruïtl’expedient s’ha delliurar al Ministerid’Economia iHisenda que si l’a-prova multiplica per2 la pensió inicial-ment fixada.

Edat Anys de servei

28 29 30 31 32 33 34 35 o +

64 MEC 1.592,17 1.636,75 1.636,75 1.636,75 1.681,33 1.681,33 1.681,33 1725,9

GV 2.388,25 2.455,12 2.455,12 2.455,12 2.521,99 2.521,99 2.521,99 2.588,86

Total 3.980,42 4.091,87 4.091,87 4.091,87 4.203,32 4.203,32 4.203,32 4.314,76

63 MEC 1.732,53 1.732,53 1.732,53 1.777,11 1.777,71 1.777,11 1.827,71 1.827,71

GV 2.598,8 2.598,8 2.598,8 2.665,66 2.665,66 2.665,66 2.741,57 2.741,57

Total 4.331,33 4.331,33 4.331,33 4.442,77 4.442,77 4.442,77 4.569,28 4.569,28

62 MEC 1.827,71 1.827,71 1.878,92 1.878,92 1.878,92 1.929,52 2.146,39 2.515,66

GV 2.741,57 2.741,57 2.818,37 2.818,37 2.818,37 2.894,28 3.219,58 3.773,49

Total 4.569,28 4.569,28 4.697,29 4.697,29 4.697,29 4.823,8 5.365,97 6.289,15

61 MEC 1.923,49 1.974,1 1.974,1 1.974,1 2.286,14 2.680,72 3.145,78 3.693,37

GV 2.885,24 2.961,14 2.961,14 2.961,14 3.429,22 4.021,08 4.718,67 5.540,06

Total 4.808,73 4.935,24 4.935,24 4.935,24 5.715,36 6.701,8 7.864,45 9.233,43

60 MEC 1.974,1 1.974,1 2.266,87 2.662,05 3.120,48 3.661,45 4.292,17 5.030,72

GV 2.961,14 2.961,14 3.400,3 3.993,07 4.680,72 5.492,17 6.438,25 7.546,08

Total 4.935,24 4.935,24 5.667,17 6.655,12 7.801,2 9.153,62 10.730,42 12.573,8

Edat Anys de servei

28 29 30 31 32 33 34 35 o +

64 MEC 1.904,22 1.961,45 2.124,1 1.961,45 2.012,65 2.012,65 2.012,65 2.069,88

GV 2.856,33 2.942,17 3.186,14 2.942,17 3.018,98 3.018,98 3.018,98 3.104,82

Total 4.760,55 4.903,62 5.310,24 4.903,62 5.031,63 5.031,63 5.031,63 5.174,7

63 MEC 2.075,9 2.075,9 2.075,9 2.133,13 2.133,13 2.133,13 2.190,96 2.190,96

GV 3.113,86 3.113,86 3.113,86 3.199,7 3.199,7 3.199,7 3.286,45 3.286,45

Total 5.189,76 5.189,76 5.189,76 5.332,83 5.332,83 5.332,83 5.477,41 5.477,41

62 MEC 2.190,96 2.190,96 2.248,19 2.248,19 2.248,19 2.311,45 2.546,99 2.992,77

GV 3.286,45 3.286,45 3.372,29 3.372,29 3.372,29 3.467,17 3.820,48 4.489,16

Total 5.477,41 5.477,41 5.620,48 5.620,48 5.620,48 5.778,62 6.367,47 7.481,93

61 MEC 2.305,42 2.369,28 2.369,28 2.369,28 2.719,28 3.190,36 3.737,95 4.381,33

GV 3.458,13 3.553,92 3.553,92 3.553,92 4.078,92 4.785,54 5.606,93 6.571,99

Total 5.763,55 5.923,2 5.923,2 5.923,2 6.798,2 7.975,9 9.344,88 10.953,32

60 MEC 2.369,28 2.369,88 2.693,98 3.158,43 3.706,02 4.342,77 5.093,98 5.979,52

GV 3.553,92 3.553,42 4.040,96 4.737,65 5.559,04 5.559,04 7.640,96 8.969,28

Total 5.923,2 5.923,3 6.734,94 7.896,08 9.265,06 9.901,81 12.734,94 14.948,8

Edat Anys de servei

28 29 30 31 32 33 34 35 o +

64 MEC 1.592,17 1.636,75 1.636,75 1.636,75 1.681,33 1.681,33 1.681,33 1.725,9

GV 2.388,25 2.455,12 2.455,12 2.455,12 2.521,99 2.521,99 2.521,99 2.588,86

Total 3.980,42 4.091,87 4.091,87 4.091,87 4.203,32 4.203,32 4.203,32 4.314,76

63 MEC 1.732,53 1.732,53 1.732,53 1.777,11 1.777,11 1.777,11 1.827,71 1.827,71

GV 2.598,8 2.598,8 2.598,8 2.665,66 2.665,66 2.665,66 2.741,57 2.741,57

Total 4.331,33 4.331,33 4.331,33 4.442,77 4.442,77 4.442,77 2.924,28 2.924,28

62 MEC 1.827,71 1.827,71 1.878,92 1.878,92 1.878,92 2.177,71 2.546,99 2.992,77

GV 2.741,57 2.741,57 2.818,37 2.818,37 2.818,37 3.266,67 3.820,48 4.489,16

Total 4.569,28 4.569,28 4.697,29 4.697,29 4.697,29 5.444,38 6.367,47 7.481,93

61 MEC 1.923,49 1.974,1 1.974,1 2.318,07 2.719,28 3.190,36 3.737,95 7.381,33

GV 2.885,24 2.961,14 2.961,14 3.477,11 4.078,92 4.785,54 5.606,93 6.571,99

Total 4.808,73 4.935,24 4.935,24 5.795,18 6.798,2 7.975,9 9.344,88 13.953,32

60 MEC 1.974,1 2.298,8 2.693,98 3.158,43 3.706,02 4.342,77 5.093,98 5.979,52

GV 2.961,14 3.448,19 4.040,96 4.737,65 5.559,04 6.514,16 7.640,96 8.969,28

Total 4.935,24 5.746,99 6.734,94 7.896,08 9.265,06 10.856,93 12.734,94 14.948,8

Gratificacions extraordinàries per a docents acollits al Règimde les Classes Passives

FUNCIONARIS DEL COS DE MESTRES

FUNCIONARIS DEL COS DE PROFESSORS D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA, PROFESSORS

DE MÚSICA I ARTS ESCENIQUES, DEL COS DE PROFESSORS D'ARTS PLÀSTIQUES I

DISSENY

FUNCIONARIS DEL COS DE PROFESSORS TÈCNICS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL O

DEL COS DE MESTRES DE TALLER D'ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

Edat Anys de servei

28 29 30 31 32 33 34 35 o +

64 4.749,50 4.892,25 4.892,25 4.892,25 5.019,95 5.019,95 5.019,95 5.162,70

63 5.162,70 5.162,70 5.162,70 5.320,45 5.320,45 5.320,45 5.464,70 5.972,55

62 5.464,70 5.464,70 5.607,45 5.607,45 6.163,37 7.227,17 8.481,77 9.942,25

61 5.750,17 5.909,45 6.575,00 7.703,47 9.037,72 10.594,35 12.419,92 14.564,02

60 6.511,97 7.640,37 8.958,0710.498,1712.308,72 14.437,82 16.947,05 19.852,92

COS CATEDRÀTICS (APORTACIÓ MEC + APORTACIÓ CONSELLERIA)

— A la primeria de cada any, la Conselleria d’Educació publica la convocatòria per a aco-llir-sse a la jubilació voluntària. LOE (Disposició transitòria segona).— Es consideren anys efectius a l’Estat tots els reconeguts com de cotització a qualsevolrègim públic de Seguretat Social.— En cas d’haver canviat de cos al llarg de la carrera professional existeix una fórmulaque aplica l’Administració:

P= R(1) C(1) + (R(2)-R(1) C(2) + (R(3) – R(2) C(3) +...P= Quantia de la pensió de jubilació.R(1), R(2), R(3)...= Havers reguladors corresponents al primer i als successius grupsprofessionals en què s’han prestat serveis. C(1), C(2), C(3)...= Els percentatges de càlcul corresponents als anys complets de ser-vei transcorreguts des de l’accés al primer grup i als successius fins a la jubilació, ofins a la data en què es computen els serveis en el cas de jubilació per incapacitat ialtres amb bonificacions en temps de serveis.

— El límit de les pensions per 2007 està fixat en 32.068,26 euros anuals o 2.290,59 eurosmensuals amb 14 mensualitats.

Tipus de jubilació per al funcionariat docent

Quantitats a cobrar

ENSENYAMENT PÚBLIC

Les jubilacions del personal docent

Anys % HAVERS REGULADORS (€/any) HAVERS MENSUALS BRUTS (14 pagues)

servei GRUP A GRUP B GRUP A GRUP B

15 26,92 9693,88 7629,3 692,42 544,9516 30,57 11008,2 8663,76 786,30 618,8417 34,23 12326,16 9701,02 880,44 692,9318 37,88 13640,48 10735,48 974,32 766,8219 41,54 14958,44 11772,74 1068,46 840,9120 45,19 16272,90 12807,2 1162,35 914,8021 48,84 17587,22 13841,52 1256,23 988,6822 52,50 18905,18 14878,78 1350,37 1062,7723 56,15 20219,50 15913,24 1444,25 1136,6624 59,81 21537,46 16950,50 1538,39 1210,7525 63,46 22851,78 17984,96 1632,27 1284,6426 67,11 24166,24 19019,42 1726,16 1358,5327 70,77 25484,20 20056,68 1820,30 1432,6228 74,42 26798,52 21091,14 1914,18 1506,5129 78,09 28120,12 22131,20 2008,58 1580,8030 81,73 29430,80 23162,86 2102,20 1654,4931 85,38 30745,26 24197,18 2196,09 1728,3732 89,04 32063,22 25234,44 2290,23 1802,4633 92,69 33377,54* 26264,49 2384,11* 1876,3534 96,35 34695,5* 27306,16 2478,25* 1950,4435+ 100 36009,82* 28340,62 2572,13* 2024,33

Les pensions de Classes Passiveses calculen a partir dels haversreguladors dels diferents grupsprofessionals de funcionaris, quecada any es fixen en la Llei dePressupostos, en el moment de lajubilació. Hi ha una taula de per-centatges que cal aplicar alshavers reguladors, en funció delsanys de serveis reconeguts, amb lafinalitat de calcular la pensió dejubilació. Aquests percentatges vandes de l’1,24% per cada any de ser-vei fins al 100%, quan es tenen 35anys de servei.

*En els supòsits assenyalatsels/les jubilats/ades cobraran lapensió de jubilació màxima:2.290,59 mensuals amb 14 paguesque suposaran 32.068,26 eurosanuals, i les quantitats esmentadesen la taula anterior només serviranper calcular viudetats, orfandats...

L’acord de 20 d’octubre estableix una pujada del 25% de les gratificacions extraordi-nàries de la part estatal durant el període de 5 anys. Enguany correspon una pujadadel 5% de la part de gratificació estatal. No tenim notícies de si es produiran incre-ments de la part autonòmica, ja que la Conselleria no ha comunicat cap canvi. Lestaules actualitzades estan pendents de publicació en el BOE.

FEBRER 2007 / 199 / 17

L’1 de gener de 2007 ha entraten vigor el nou quadre de malal-ties professionals en el sistemade la Seguretat Social. STEPV-Ivconsidera positius alguns canvisque modifiquen el quadre ante-rior, que datava de 1961 (!). Araes reconeixen per fi un conjuntde malalties professionals, quasi50, com ara les lesions musculo-esquelètiques, alguns tipus decàncer i, entre els docents lesmalalties relacionades amb lescordes vocals. El reconeixementd'aquestes malalties ha sigutuna de les reivindicacions defe-ses amb més insistència pelSindicat en els últims anys, i hasigut objecte de campanyes rei-vindicatives que han comptatamb el suport de milers de tre-balladores i treballadors. El nouquadre de malalties professio-nals millorarà la seua prevenciói les prestacions sanitàries deles persones afectades.

Dèficits importantsJuntament amb els avanços,continuen els dèficits que s'hande millorar. En primer lloc, enca-ra es manté una concepció defi-cient del llistat de malalties. S'haoptat per formular-ne un llistatmixt, amb malalties professio-nals reconegudes (Annex 1) id’altres que se sospita quepoden ser-ho (Annex 2). ElSindicat planteja que cal avançarcap a un model més obert on espuga incloure qualsevol malaltiarelacionada amb el treball, d'a-cord amb la definició recollida enla llei de prevenció. En aquestsentit, és necessari sensibilitzarels facultatius i modificar l'acti-tud de molts d’ells a l’hora devalorar aquestes malalties, demanera que no només indaguenen l'exploració d'hàbits saluda-bles, sinó també en les condi-cions de treball dels pacients.També cal que obtinguen la con-sideració de malaltia professio-nal fenòmens com l'assetja-ment, la síndrome del cremat, ol'estrés laboral, els quals, acausa d’una interpretació res-trictiva de la Seguretat Social,que ignora reiterades sentènciesjudicials, només poden ser con-siderats “accidents de treball”.

Des de l’Àrea de Salut Laboraldel Sindicat continuarem priorit-zant aquestes demandes i exi-gint que tant les empreses comles administracions complsiquenla llei de prevenció en aspectestan rellevants com la vigilànciade la salut i la prevenció dels ris-cos psicosocials i ergonòmics. Ino descartem la convocatòria demobilitzacions si no es produei-xen avanços significatius en eldesenvolupament dels acords.

Domingo Ortolà Pla és coordina-dor de l’Àrea de Seguretat i SalutLaboral.

SALUT LABORAL

El nou quadrede malaltiesprofessionals,un avanç insuficientDomingo Ortolà Pla

Àrea de Seguretat i Salut Laboral

“Pengem les claus?”. Amb aquestlema, dirigit explícitament als24.000 treballadors i treballadoresque necessiten recórrer al seuvehicle de transport per a realitzarles seues tasques, IntersindicalValenciana presentava en 2002 unacampanya de denúncia per exigir elcanvi del Decret 24/97, que regulales dietes, despeses per transport ialtres indemnitzacions o gratifica-cions per raó del servei del perso-nal funcionari, laboral o estatutaride tots els sectors de laGeneralitat.

Transcorreguts cinc anys, laIntersindical recupera amb forçaaquella pregunta retòrica perquè elgovern valencià es mostra insensi-ble any rere any a les peticions queli hem plantejat de manera reitera-da. En aquest àmbit, ens neguem aser còmplices del deterioramentprogressiu de les condicions labo-rals.

Una situació insostenibleAugment constant del nombre i

la gravetat dels accidents in itinere.Manquen dades reals dels acci-dents in itinere, en la funció públicaper la deficient integració de la pre-venció de riscos laborals en la ges-tió de la Generalitat. Prenent lesdades disponibles en el conjunt delPaís Valencià, els accidents in itine-re han augmentat de manera pro-gressiva fins arribar, el 2006, al10,87% del total d’accidents labo-

rals. Segons la mateixa DireccióGeneral de Treball i SeguretatLaboral, els 44 accidents in itinererepresenten el 43,56% de les mortsen accident laboral.

Desproporció creixent entre lesdespeses dels treballadors i lescompensacions de l’Administració.Prenem com a exemple les despe-ses per quilometratge. Les indem-nitzacions per raó del servei (0,15euros/km) són les mateixes des de1997 (Decret 24/1997). El 2002, elSindicat va calcular la indemnitza-ció en 0,27 euros/km. A horesd’ara, d’acord amb l’evolució del’IPC, la xifra és de 0,31 euros/km.En els últims 10 anys, la desviacióha estat d’un 32%.

Discriminació contra els treba-lladors i les treballadores valen-cians. L’administració de l’Estatabona 0,19 euros/km des de des-embre de 2005 (OrdreEHA/3770/2005, d’1 de desembre,BOE núm. 289, 3/12/2005). ACatalunya es paguen 0,228euros/km des de 1988 (Decret337/88, de 17 d’octubre, DOGCnúm. 1076, 2/12/1988. Al País Bascpaguen 0,29 euros/km des de 2006(Decret 121/2006, de 13 de juny,BOPV núm. 2006122, 28/06/2006).

Inexistència de política preven-tiva i incompliment de la Llei dePrevenció de Riscs Laborals.Manca una avaluació de les condi-cions laborals del personal que esdesplaça, investigar els accidents i

adoptar les mesures preventives.Cal avançar per a assolir condi-cions laborals segures.

Iniciatives responsables— Més seguretat. Estendre lacobertura de comissió de servei altrajecte d’anada i tornada des deldomicili particular al treball, quanel servei com a itinerant o despla-çat exigeix la utilització del vehiclepropi; regulació àgil de les comis-sions de serveis perquè ningú no esquede sense cobertura.

— En cas d’accident, protecció ala salut, la defensa i el treball encondicions: a) complement de peri-llositat o la contractació d'unaassegurança de vida en cas de morto accident molt greu; b) simplifica-ció de la pràctica jurídica en casosd’accidents, on sistemàticament esnega el nexe de causalitat entrel’accident i el servei; c) alternativesde transport per part del’Administració quan un accidentimmobilitze el vehicle propi del tre-ballador.

— Millores generals: a) el tempsde desplaçament al treball ha deser computat dins de la jornadalaboral; b) l’Administracio ha degestionar línies de crèdit amb enti-tats financeres per a facilitar l’ad-quisició de vehicles als treballadorsitinerants

— Prevenció de riscos: a) inves-tigació dels accidents i determina-ció de les rutes més segures; b)organització de cursos de formaciósobre prevenció de riscos per alpersonal que es desplaça, i per alsseus substituts; c) aplicació de l’ar-ticle 25 de la Llei de Protecció(LPRL), per al personal especial-ment sensible a determinats riscos.Igualment, protecció a les donesembarassades, a fi de permetre l’a-daptació o el canvi de lloc de tre-ball.

La Intersindical llança una campanya per a modificar la normativa sobre dietes de desplaçament

SALUT LABORAL

24.000 funcionaris neces-siten un vehicle propi pera anar a treballar

Increment de totes les indem-nitzacions per raó del servei queresponguen a les despeses efecti-vament realitzades. 0,31 euros perquilòmetre per desplaçament ambvehicle particular.

Pla de xoc preventiu per areduir al màxim els accidents in iti-nere. Condicions laborals i jurídi-ques segures. El pla ha de comptar

amb la participació dels personal,els delegats i delegades de preven-ció i els òrgans de participació:comités de seguretat i salut laboral,comissions sectorials. Tot amb lacoordinació de la comissió paritàriade Seguretat i Salut Laboral de laGeneralitat.

Decret sobre indemnitzacions ivehicles propis. D’acord amb les

propostes anteriors, i de maneraurgent, cal una nova regulació quemillore les indemnitzacions delDecret 24/1997. Augment de la flotade vehicles propis de la Generalitat.

Més informació: http://www.inter-sindical.org/stepv/detotes/pengem-claus.htm

Reivindicacions de la Intersindical

ARXIU

18 / 199 / FEBRER 2007

Norma Arroyo Nácher, Xavier Francesc Beltrán Guillén,

Andrea Caudet Michavila, Jordi García i Eulogio,

estudiants de primer curs de Magisteri de la Universitat Jaume I,

de Castelló de la Plana.

Docents decents: artistes o artesans?, aquestés el títol que aquest grup donem al nostremanifest pedagògic. En ell, fem una anàliside les respostes que hem donat a les pre-guntes que se’ns han plantejat dia a dia desde les nostres converses del tema. Aquestmanifest és sobretot una proposta d’inten-cions, és el nostre punt de partida per al nos-tre treball futur. Els signataris partim d’unabase: nosaltres no volem ser mestres, sinóque serem mestres. Serem docents, docentsdecents. I aquest títol ja implica molt en ellmateix. Implica i comporta la nostra visió dela docència, un exercici vital que ha d’anar lli-gat a la decència. La frase anterior la podíemhaver pronunciat així: un exercici vital que valligat a la decència, però no, no ho hem fetaixí, hem utilitzat la perífrasi d’obligació aplena consciència. La docència hui en dia nosempre és decent, per això per a nosaltresadquireix un sentit d’obligació. Sense aquestavisió tot el nostre manifest perd sentit. Nofem un manifest de com estan les coses, femun manifest de com han d’estar i de comestaran en un futur, amb fe, gràcies a la nos-tra tasca i a la dels nostres companys. Enaquesta assignatura, no s’ha exercit unaacció conscientitzadora, com diu Freire, peròsí que s’ha arribat a un efecte conscientitza-dor.

Els uns i els altres hem pres consciènciadel fet de la docència. L’hem presa mitjançantel diàleg, l’acció dialoguitzant (Freire ano-ther), qui ho havia de dir, de les nostres con-verses sobre els llibres, ràpides per necessi-tat, entrebancades pels mil i un treballsencomanats a pleret a aquesta casa, amb lallum del dubte ens han portat a la lucidesade la raó. Així, d’aquesta manera hem arribata una sèrie de conclusions que ens porten,ara i ací, a un camí sense retorn. Tots elsmatins del món són un camí sense retorn,diu el títol d’una pel·lícula. Així ens ha passat

a nosaltres, els nostres matins a Castelló enshan acostat a un camí sense retorn. Qui nol’acomplisca, qui no el recórrega, portarà asobre el llast de la indecència, del que haviade ser però no ha sigut, del que sabia però nodigué, del que pensava però no féu. La veu dela decència ens acorrala i ens acorralarà,aquesta serà la nostra virtut i la nostra creu,amb ella caminarem, però ull: l’objectiu no éscaminar, sinó arribar.

El fet és la decència, a saber, la justícia, la

raonabilitat. Clar, un animal per molt que hointente no pot ser decent, no diferencia el queés equitatiu del que és arbitrari, no diferenciael que se sotmet a la raó d’allò que l’esquiva.Així tampoc una tribu salvatge, de caníbalsposem per cas, tampoc serà decent: tenenfam i mengen, si t’han pillat mala sort. Perells no incompleixen cap equitat, no injuriencap raó i així no hi ha decència a rompre.

La decència és una veu que ens ha estatinculcada per unes doctrines i altres. La veudel cristianisme —del de deveres, sensepapes, dogmes ni concilis pel mig— ensinculcava els valors d’igualtat, bondat, esti-ma, etc. Més tard serien els moviments pro-letaris, qui ho havia de dir, els que recobra-rien aquests valors per esgrimir-los contra lainjustícia al món. I ací hi estem nosaltres,amb tota una sèrie de valors que hem heretatdes de la paella del diumenge fins a la classedel dilluns —des de la família a les excrecèn-cies lectives i periodístiques— disposats aimpartir i repartir classes. Però ai! La decèn-cia ens persegueix, i més ara amb Morin,Savater i companyia vigilant-nos des de laprestatgeria. Ja no podrem anar a les aulesamb la parsimònia que estem acostumats aveure en alguns dels nostres mestres. Cadavegada que traspassem el llindar d’una esco-

la portarem a sobre nostre, com a equipatge,tot un seguit d’idees, objectius i procedimentsque haurem d’utilitzar malgrat l’opinió d’al-guns. Si no ho fem caurem, ens estavellaremen la indecència. Esdevindrem la classe dedocents indecents que no volem, que hemvist i patit, que ens han anguniejat i han con-figurat tota una sèrie d’entrebancs al nostreser acadèmic. Mentre escrivim açò, planasobre nosaltres el proper examen de música,la docent en qüestió ja ens anuncià que notots superarien les proves, el pitjor era que ellaconisme no es cernia sobre el seu to deveu. Açò ens fa reflexionar: quan un mestreveu que els seus alumnes no assoleixen elsobjectius, no té cap sentiment de culpa? Nol’intranquil·litza el dubte? Ha treballat bé? Elcuriós és que a l’inrevés, l’alumne sempre elsté: els dubtes, els sentiments de culpabilitat,etc.

Hem de pensar molt bé aquesta qüestióde la decència. La decència en l’alumnat sesobreentén —com en la mili: valor?, se lesupone—, però no així en els equips docents.La decència, per a nosaltres comportaràmoltes vies: la valentia de dir el que toca enel moment que toca, la saviesa de callarquan no toca parlar, la voluntat d’ajudar a quiho necessita i la decència de reconéixer lesnostres errades. Al cap i a la fi, per nosaltres,la decència és el punt de partida de la nostraacció educativa: justícia i raó.

L’altra meitat del títol parla d’art i artesa-nia. Bonic, no? Que són els docents artistes oartesans? Són creadors originals ? O treba-lladors humils i delicats? Dels docents surtl’alé del futur? O baraten les seues existèn-cies en la senzillesa del dia a dia. Un artistaés un artesà? La majoria diria que no, quel’artista posseeix una creativitat que explotaen les seues obres, que es mostra capdavan-tera al seu temps, que aporta obres a lahumanitat amerades de bellesa i de futur.

Stravinski deia que sí, que ell era un sim-ple artesà de la música, que només combina-va sons dia a dia per veure si, d’allò, en sortiaquelcom digne. Deia que quan més normess’imposava més a gust treballava. Tenia o notenia raó? Qui ho sap? El fet és que va ser elmàxim creador de música del segle XX. Unaltre seria Picasso, aquest més comercial si

pot ser, que deia que la inspiració, si aparei-xia, t’havia de trobar treballant i a ell el troba,infinitud de vegades en la seua llarguíssimavida.

Com responem a la pregunta que plante-gem? Què són els mestres? Són unes perso-nes exposades a perpetuar el seu treball enel temps? De les seues mans sortiran ele-ments bells per al si de la societat? O peraltra banda són només uns simples treballa-dors de l’estat, amb la funció d’aplicar tota lasèrie de normatives que regulen la seua acti-vitat per poder produir, de la millor manerapossible, éssers per a la societat?.

Nosaltres hi trobem la resposta al mig, albell mig, bonica expressió. També n’utilitzemuna altra de sucosa: tot té un mig i duesvores. Perquè farem el següent, respondremles preguntes amb més preguntes —açòt’encanta, Joan—. No és un artista un artesà?No és un artesà un artista? No treballen elsartistes sense misericòrdia per obtindre elfruit de la seua ment? No imprimeixen elsartesans a cada objecte que surt de les seuesmans un toc únic i intransferible? Ara estemdonant resposta a la pregunta: què són elsdocents: artistes o artesans? Són artistes iartesans.

El dia a dia de l’escola pot embrutir-nos,abocar-nos a la melangia del temari a mos-trar, dels programes a complir i les llargues itedioses sessions d’avaluació a sofrir. Sí, totaçò ens pot passar. Però nosaltres, perdecència estem obligats a enfocar el dia a diad’una altra manera: amb l’intens treball delcreador i amb el dolç sabor de la incertesa.En una fàbrica qualsevol les emocions nau-fraguen en l’oblit. La productivitat del diaserà X, la del mes Y i la de l’any Z. I hala: unexercici nou!

A les escoles açò no passa, cada matí seràuna porta a obrir, els plans se’ns aigualiranen les mans, i els dies, no mai seran avorrits,no mai un serà igual que que el segueix. Niun any a l’altre, ni una escola a l’altra, etc.

Cada dia abordarem des de la nostraexperiència i intenció una xicoteta aventuraamb mil i una apreciacions. Semblant a unjoc de rol on els papers canvien incessant-ment, on els colors no mai estan definits isimpatitzen entre ells. Hi serem nosaltres,allí, per definir les situacions, per concretarels objectius del moment, per improvisarmelodies, ritmes i harmonies d’aprenentatge,per tergiversar l’establert, per promoure els

dubtes i animar les accions.Cada dia, cada matí del món, iniciarem uncamí sense retorn. Romprem les hores acolps d’idees, vagarejarem entre tema i tema,raonarem i enraonarem a uns, altres i els demés enllà, tot, tot açò necessitarà en nosal-tres de dues coses: la llum de l’artista i laconstància de l’artesà.

ENSENYAMENT

Manifest pedagògic d’estudiants de Magisteri de la Universitat Jaume I

Docents decents: artistes o artesans?

ARXIU

La decència ens ha arribat desde distintes doctrines. Primer,des del cristianisme -sensepapes, dogmes ni concilis pelmig- i més tard, des dels movi-mients proletaris.

La decència, per a nosaltres,comportarà moltes vies: lavalentia de dir el que toca en elmoment que toca, la saviesa decallar quan no toca parlar, lavoluntat d’ajudar a qui honecessita, el valor de reconéi-xer les nostres errades.

FEBRER 2007 / 199 / 19

AllioliEls possibles enfocaments curricu-lars i el desplegament organitzatiuderivats de la nova matèriad’Educació per la Ciutadania, vanser objecte d’anàlisi i debat perrepresentants dels Moviments deRenovació Pedagògica (MRP) del’estat espanyol, reunits del 17 al19 de novembre en Santiago deCompostel·la.

Segons l’anàlisi dels MRP, el con-cepte de ciutadania s’emmarca dinsd’un marc humanístic proocciden-tal. És un model etnocèntric, urbà,masculí i jeràrquic. La participacióinstitucional es fa delegant respon-sabilitats a través de les eleccionsde representants als quals se’lsatorga la capacitat de decidir en elnom dels electors.

Per la seua banda, l’oligarquiafinancera neoliberal difon per totarreu aquest model i ignora qual-sevol altre que no responga alsseus interessos.

De tot això se’n deriva un con-flicte cultural. Per raons de caireeconòmic, en molts països occiden-tals estan en contacte distintes civi-litzacions, un fet que sovint estàprovocant enfrontaments en comp-te de simbiosis. L’alumnat arriba al’escola amb la càrrega xenòfobapresent en la societat i es preténque siga la institució la que resolgales seues conseqüències. D’acordamb aquestes premisses, la socie-

tat es divideix en tres categories. Els ciutadans de tercera, els

immigrants il·legals, tenen dret arebre instrucció i sanitat públicaperò no a participar en la vidademocràtica. Els ciutadans desegona, la majoria, gaudeixend’una llibertat tutelada i tenen per-mís per a delegar les seues deci-sions en els polítics, que governenperò no tenen el poder. Per últim,els ciutadans de primera, són elsdirigents polítics i els poders fàcticsque decideixen per tots a través demecanismes d’usurpació de res-ponsabilitats (coacció sindical, alie-nació pel treball i pel consum, idio-tització mediàtica, etc.).

Del funcionament de la societatneoliberal deriva un model de ciu-tadà/súbdit irresponsable i sobre-protegit que sols participa institu-cionalment a través de canals tute-lats, suposadament democràtics.L’ideal polític no és la democràciaparticipativa sinó la poliarquia, unsistema on, com diu Mark Curtis,“un grup reduït governa mentre laparticipació de les masses es limitaa elegir els dirigents en eleccionsdominades per les élites que hicompeteixen”

Aquestes estructures usurpenel llenguatge reformador i lidonen un sentit institucionalitzat—desenvolupament sostenible,organitzacions no governamen-tals, solidaritat, llibertat, demo-cràcia, etc.—. Mentrestant, esfomenta l’aïllacionisme individua-lista, molt més rendible malgratels efectes col·laterals com laxenofòbia, la violència o lesmalalties sòcio-psíquiques.

La democràcia dels MRP Els trets principals del model dedemocràcia que defensen els MRPes caracteritza per:

• Radical. Participació a tots elsnivells

• Plural. Convergència de lesindividualitats per construir espaisde convivència.

• Responsable. Les individuali-tats interactuen assumint cadascu-na el seu rol social i les responsa-bilitats que se’n deriven.

• Afectiu. La intel·ligència emo-cional, intrapersonal i interperso-nal, és el motor de les relacionsentre els individus.

• Comprensiu. La convivènciades de l’afectivitat, la comprensió iel respecte de l’altre.

• Global. L’individu es projectades de la participació en els àmbitssocials més propers —familiar,nucli de treball, etc.— cap a la ciu-tadania mundial.

L’escola és un dels pocs espaison la participació democràtica potno estar coaccionada. Per això xalimpulsar tots els projectes dirigitsa crear espais d’interacció des del’entorn immediat cap a dins del’escola o des del centre educatiucap a fora. L’escola ha d’aprofitar elseu estatus per a recuperar el sen-tit d’allò públic front a allò indivi-dualitzat.

L’educació formal i informal hande coordinar els seus missatges,consensuar els valors que els sus-tenten i desenvolupar projectescomuns. Des de la crítica construc-tiva, cal millorar, la qualitat de vidade totes les persones i superar elscorporativismes i fonamentalismes

que creen nuclis tancats enfrontatsels uns als altres.

Les estratègies•Utilització de l’àrea d’Educació perla Ciutadania per transcendir delslímits (espai i temps) que imposa elcurrículum per fer-ne una eina dereflexió transversal que impregnela vida escolar.

• Creació de models de difusióhoritzontal proposats pels respon-sables i que desenvolupen iniciati-ves globals en el centre educatiuper a fomentar la participació ciu-tadana.

• Estimulació de les iniciativesque des de dins o des de fora,potencien i coordinen projectescol·lectius on el centre educatiuinteractue amb l’entorn.

• Introducció en les estructuresinstitucionalitzades —claustre, con-sell escolar, etc.—, on totes i totsproposen i impulsen projectes departicipació.

• Promoció de models on lesestructures i organitzacions ciuta-danes interactuen amb el centre iparticipen en la formació de la ciu-tadania: comunitats d’aprenentat-ge, universitat popular…

• Promoció de dinàmiques ons’expliciten els conflictes, es com-partisquen problemes, es reflexio-ne sobre propostes, es dissenyen is’adoptan estratègies de millora.

• Creació de centres de recursosper a elaborar i compartir propos-tes, diagnosticar prioritats i treba-llar amb personal dels àmbits del’educació formal i no formal.

El concepte de ciutadania i el repted’ensenyar-la en l’escola

POLITICA EDUCATIVA

Els MRP analitzen i pre-senten alternatives al’Educació per laCiutadania

Projecte sobre Educació iSostenibilitat en un centrede Secundària

Professorat de l’IES ClaraCampoamor, Alaquàs

Una de les propostes més innova-dores i un dels reptes més apassio-nants és considerar i abordar l'ac-ció educativa com una acció pro-fundament humanitzadora, unaacció capaç d'afavorir i potenciar enl'alumnat, el desenvolupament lliu-re i interioritzat dels valorshumans. Uns valors que els servis-quen de referència i que els perme-ten conjugar en harmonia l'apren-dre a aprendre i l'aprendre a viure,dues realitats que es troben i quees fonen al llarg de tot el procéseducatiu.

L'educació per a la sostenibilitattracta de posar en joc diversesestratègies per a resoldre els pro-blemes ambientals, la clarificació

de valors i la participació enaccions de millora en l'interior dela comunitat. Per això, a principisdel curs 2004/05 el nostre claustreva aprovar un projecte d'ecoaudito-ria de l'aigua que incloia una cam-panya de sensibilització, el diagnòs-tic de la situació de l’institut i unarelació de mesures de millora ambuna posterior avaluació. Paral·lela-ment, es va proposar la creació i lagestió d'un hort escolar amb crite-ris de sostenibilitat.

En el projecte s’hi va implicarl'alumnat, el professorat i diversesinstitucions. Els primers passosque es van donar van ser:

– Disposar d’un espai físic.Comptàvem amb un lloc en el pati,previst inicialment com a jardí i queestava pendent de condicionament.

– Professorat responsible. Es vaconstituir un grup de treball, ambel suport de l'equip directiu.

– Finançament. Es va comptaramb el suport de: CAM, (ProjecteCriteri); Conselleria d’Educació(Projectes d'Educació Ambiental);Ajuntament d'Alaquàs.

– Col·laboració amb altres enti-tats. Escola de Jardineria, i diversosdepartaments de l'Ajuntament.

Objectius- Conèixer les plantes i el seu des-envolupament.

- Identificar les eines pròpies del'hort i usar-les de manera adequa-da.

- Conèixer les tècniques pròpiesde l'agricultura ecològica.

- Despertar l'interés per la floraautòctona.

- Sembrar, plantar, cuidar irecol·lectar plantes.

- Valorar l'esforç realitzat per al'obtenció dels productes de l'hort.

- Descobrir noves tècniques imètodes agrícoles, amb la imagi-nació i la creativitat.

- Valorar el treball en equip, lacooperació i la solidaritat.

- Familiaritzar l'alumnat ambles tècniques bàsiques de recollidade dades (Geografia).

- Ressaltar la importància dedur un llibre de registre ordenat ifiable.

- Potenciar hàbits de treball engrup i personal.

- Utilitzar l'hort com una einainterdisciplinar que implica un grannombre de grups.

- Fomentar l’autoestima, el sen-timent de pertinença i inclusió enl'institut.

Treball interdisciplinarDes d'un principi, el projecte es vaimpregnar d’un marcat caràcterinterdisciplinar i s’hi van implicarmolts professors i departaments.

- Ciències Naturals / Física iQuímica. Estudi complet de l'evolu-ció de les plantes, publicació d’untreball en la revista de l'institut,ampliació del projecte Umbralejo,Guadalajara: visita al poble dins delProjecte de recuperació i utilitzacióeducativa de pobles abandonats.

- Tecnologia. Mesurament, dis-tribució i preparació del terreny,

adobat, instal·lació del reg perdegoteig, instal·lació d'una estaciómeteorològica.

- Matemàtiques: Col·laboracióen la sembra de diferents tipus dellavors (primer cicle de l'ESO).

- Geografia i Història. Posada enfuncionament i operativitat de l'es-tació meteorològica.

- Educació Física. Vigilància del'Hort.

- Educació Plàstica i Visual.Elaboració de cartells.

- Orientació (PedagogiaTerapèutica). Treball amb l’alumnatamb ACIS (3r d’ESO).

Avaluació L'hort escolar funciona per projec-tes anuals i el tema d’enguany és:"L'entorn, una aula oberta". Encada curs es reinicia el treball, elque facilita la implicació de l'alum-nat en un projecte que sent com apropi.

L'avaluació la realitza el grup detreball i els diferents departamentsdidàctics, els quals l’inclouen en lesseues respectives programacions.L'alumnat avualua el projecte ambels seus comentaris, articles, infor-mes i avaluacions en les diferentsassignatures.

L'impacte de l'hort escolar en lacomunitat educativa és molt relle-vant i ben positiu. De fet ha passata formar part, com un elementmés, de la identitat i el compromíseducatiu del nostre institut.

L’hort escolar, una experiència innovadora

EXPERIÈNCIES

/ARXIU

AllioliCerca de 300 personas delmundo educativo y de lasorganizaciones no guberna-mentales para el desarrollo(ONGD), se reunieron enVitoria del 7 al 9 de diciembreen el marco del III Congresode Educación para elDesarrollo. El encuentro, queabordó “La educación trans-formadora ante los desafíos dela globalización”, estaba orga-nizado por el Instituto deEstudios sobre Desarrollo y

Cooperación Internacional dela Universidad del País Vasco(Hegoa) y ACSUD-LasSegovias, entre otros. En elcongreso se desplegaronamplios espacios de debate,con seminarios, talleres, gru-pos de trabajo y experiencias,concebidos para promover almáximo la participación y elintercambio de experiencias.La organización y el desarrollode encuentro contó con unapresencia descacada de ladelegación del PaísValenciano, con Jose AntonioAntón (ONGD Entrepobles),María Ángeles Llorente (cole-gio público Cervantes deBuñol) y Albert Sansano(STEPV-Iv), que intervinieronactivamente con ponencias y

en la coordinación de talleresy grupos de trabajo.

Los documentos y las con-clusiones del Congreso se

pueden consultar en:http://www.hegoa.ehu.es/con-greso/gasteiz/cas/index.htm

20 / 199 / FEBRER 2007

AllioliLa primera edició dels premis“Viure en el medi rural”, d'unaquantia de 1.000 euros cadascun,pretén estimular els tres millorstreballs educatius sobre la percep-ció que tenen els alumnes quantals avantatges de la seua vida en elmedi rural valencià. La iniciativa volque els joves prenguen consciènciai consideren en el futur la possibili-tat de viure i treballar en el seupoble. Entre els possibles enfoca-ments dels projectes educatius, l'a-lumnat pot destacar una visió delpresent o alguna proposta de futursobre el medi rural.

La convocatòria es dirigeix aescolars de Primària, Secundària iBatxillerat de centres situats enl'àmbit d'actuació del projecte d'a-tracció i fixació de població. Els

premis pretenen revaloritzar elmón rural, on viu l'alumnat, i moti-var el manteniment de la població.Des de Savia Rural, entitat promo-tora dels premis, es fomenta i faci-lita la instal·lació de nous pobla-dors en municipis rurals amb pèr-dua o estancament de població ensis territoris del País Valencià:Cedir Aitana (Alacant); Portmader(Castelló); Massís del Caroig, elRacó, Terres de’l interior i Vall’dAiora-Cofrents (València). Els tre-balls, que han de realitzar-sedurant el present curs escolar,poden presentar-se fins al 12 demaig. Tots els projectes seràn reco-llits en una publicació electrònica.

Amb idèntics objectius,“L'Escola rural emprenedora”, unprojecte que ja està en marxa endiferents comarques i que es diri-

geix a l'alumnat de Primària sor-geix per a estimular entre els jovesla creació d'empreses en el medirural, perquè així puguen viure itreballar en els seus llocs d'origen.El professorat participant rep uncurs de formació i un tècnic localdesenvolupa les tasques de suportal personal docent durant tot elcurs.

Més informació: www.saviarural.és, (publicaciones).Marina Guedon, tel.: 605 78 37 13,correu-e: mguedon@ono.comLola Pérez, tel.: 678739525, correu-e: lola@criecv.org

Savia Rural premiarà tres projectesd'escoles rurals valencianes

EXPERIÈNCIES

FENT CAMÍ

Pretenen promoure la vidaen el camp i motivar elsseus habitants

“Un centenar de plans urbanísticssegueixen avant sense tindre l’ai-gua garantida”. “Un atac de l’exèrcitisraelià a Beit Hanun causa 18morts, la majoria d’ells civils,dones i xiquets”. “El Llevant recla-ma la requalificació del seu estadi”.“Bush prescindeix de Rumsfelddesprés de la caiguda republicanaen les legislatives”. “Arriben uncentenar d’immigrants a Tenerife”.“Dotze guàrdies civils protegeixenla finca de Pedro J. Ramírez a SonServera”. “Les ensaïmades passa-ran, en els aeroports, com a equi-patge de mà”… Fins quan hem deseguir indignant-nos i avergonyint-nos de la condició humana? Finsquan deixarem de veure uns tele-notícies on a les persones assassi-nades se les anomena eufemística-ment «víctimes d’atacs de gue-rra»? Per què la desgràcia delsinnocents ha d’aparéixer barrejadaamb notícies i imatges superficialsi supèrflues dels contractes futbo-lístics, els acords astronòmicsentre multinacionals i les videslleugeres i sense consistència de

gent que sura sobre el seu orgull,és a dir, de falses celebritats? Quanacabarem de mostrar la realitat enforma de xou maquiavèlic en formad’exposició fotogràfica destarifada,falta de cohesió, tacte, ètica, moral iesperit crític entre el contingut deles informacions? Es això la mostrade la realitat o al contrari es tractad’una informació desinformada iamb falta d’escrúpols, el reflex delnostre món delirant?

Per sort, només és una parcel·lad’aquesta realitat, destarifada iboja. Cada nit, mentre sopem,aguantem les notícies dels assassi-nats, les desgràcies, la fam i elpatiment com si foren extractes depel·lícules allunyades de la realitat,però no el que són: persones quepateixen de veritat lluny de la nos-tra casa o injustícies salvatges queens escandalitzarien si les tingué-rem prop.

Ens han acostumat a veure elpatiment i els mitjans de comuni-cació ens volem immunitzar... Onestà l’esperit crític? No hi ha uncodi moral? Són autòmates quemostren el que els donen de mane-ra desordenada i amb buits impor-tants d’informació que ens perme-ten entendre la notícia. Sembla quel’objectiu consisteix a saturar les

ments i alienar-nos per a així, pot-ser, sentir-nos millor amb tantadesgràcia aliena a les nostresvides. Com diu Eduardo Galeano, elmón està “patas arriba”.

La major part dels telenotíciessón un àlbum de fotos inconnexesque pretenen desubicar la nostraatenció cap a un punt concret. Ensmaregen amb el bombardeig d’in-formacions i d’imatges perquè,finalment, no pensem en cap d’e-lles. A més, són notícies que esrepeteixen dia a dia, any a any.

Des que tinc consciència, heconegut en tercera persona la famen el món, la bilateralitat social, lesguerres i els atacs injustificats pelmón, la contaminació que ensofega, la desforestació massiva quedestrueix pobles i ens empobreixculturalment i ecològicament, elscontractes futbolístics que ensimporten ben poc, el que passa alsEUA i res del que passa a Portugal,el Marroc, Senegal o Grècia, elsviatges a l’espai amb despesesestel·lars —que eludeixen el quepassa ací a la Terra...

Tinc 26 anys i estic cansada quetanta indignació caiga en sac fora-dat. Milers de persones lluiten con-tra aquestes adversitats però elsmitjans de comunicació no fan cos-

tat a les seues nobles accions per-què els seus directius els han con-vertit en instruments mercatilitzatsque segueixen el vent que mésbufa. Aquestes empreses comuni-catives ignoren les manifestacionsdignes d’elogi de les minories quedenuncien i lluiten per l’equilibrisocial i que amb la seua voluntatomplin les mancances de governs iadministracions.

Escriure, denunciar, manifestar-se, afiliar-se i treballar en les orga-nitzacions no governamentals, elssindicats o altres instàncies és elque ens queda als ciutadanscorrents. Si algú coneix un altrerecurs que m’ho diga, per favor.Vull tindre l’esperança que els mit-jans de comunicació no sols desen-voluparan la tecnologia per fer-nosarribar ràpidament les informa-cions, sinó que també es mullaran,denunciaran i es carregaran d’unesperit crític sorgit d’un codi ètic imoral. Mentrestant, estic conven-çuda que la millor medecina contrael malestar social és un bon llibre.Llegim doncs!

Laura Carrasco Hernández ésmestra d’Educació Primàriacaherlau@hotmail.com

OPINIÓ

La lectura, un recurs contra ladesinformació visualLaura Carrasco Hernández

El III Congreso de educación para eldesarrollo abordó en Vitoria los desafíos de la globalización

/ARXIU

FEBRER 2007 / 199 / 21

AllioliEl col·legi públic El Castell,

d’Almoines participa des de fa 15anys en el programa d’escolesviatgeres. Fins ara, el desplaça-ment a les comunitat autònomesera pagat a través de Renfe, lla-

vors les escoles no gestionavenels diners del transport. Enguanyl’escola es va endur una sorpre-sa, ja que el centre s’havia de fercàrrec de l’import del transportfins a Extremadura. Llavors, vaenviar una carta al Ministerid’Educació per informar-lo de lasituació. La segona sorpresa esva produir quan el Ministeri li varespondre que “des del passat 13de març aquest Ministeri hatransferit a la Conselleriad’Educació l’import d’ajudes per

al desplaçament. El professorates pregunta: “On estan elsdiners?”, perquè l’escola no n’harebut cap. I la Conselleria no con-testa les cartes.

La Conselleria d’Educació hadit que pague primer l’escola —una despesa de 1.915 euros— idesprés ja rebrà l’import en aju-des. Segons els mestresd’Almoines, les subvencions tar-den uns huit o nou mesos a arri-bar. L’escola es pregunta què hafet la Generalitat amb els diners

que li ha donat el Ministerid’Educació. També pregunta perquè no actua com abans, quanRenfe pagava el desplaçament.La Conselleria no ha contestatcap carta de l’escola.

En el primer trimestre, 15alumnes de l’escola El Castellvan viatjar a Extremadura amb elseu mestre. Perquè el transporten autobús fóra més barat vanhaver de passar per Madrid perrecollir alumnes d’allí i deCanàries.

El Ministeri d’Educació transfereixuns diners a la Conselleriad’Educació que no dóna a les escoles

ENSENYAMENT PÚBLIC

En el col·legi d’Almoines(la Safor) es pregunten:‘On estan els diners?’

Seguimos esperando ver cum-plida una de las promesas quela socialdemocracia anuncióen tiempos electorales: larecuperación del caràcterlaico de la sociedad, un signi-ficado básico de la ciudadanía.Sin embargo, aún persistenmuchas formas claramente nolaicas, en clara contradiccióncon el artículo 16.3 de laConstitución. La financiaciónespecial al clero católico y laConferencia Episcopal —elactual gobierno ha aumentadola asignación tributaria a laIglesia del 0,52% al 0,7% delIRPF —, la enseñanza de reli-gión, un régimen de concier-tos educativo abusivo con suscentros, una financiación des-proporcionada a sus entidadesasistencia social, un régimenfiscal favorable, son, entreotros, referentes ilustrativosde que el catolicismo siguemanteniéndose en la prácticacomo la religión oficial.

La religión (casi) como siempreLa nueva Ley de Educación(LOE) remite, una vez más, alos acuerdos con la SantaSede de 1979. El gobiernoZapatero, aunque congelóalguna medida regresiva de laLey de Calidad del PP siguelegitimando —con dineropúblico y en horario lectivo—la enseñanza de la Religión yreforzando el papel de loscatequistas. Aunque la “asig-natura” no cuenta para lapetición de becas ni para elacceso a otros cursos, debeser ofertada y dotada obligato-riamente por los centros sus-tenidos con fondos públicos, yevaluada y considerada en piede igualdad a las demás asig-naturas.

La LOE genera confusiónentre escuela publica y priva-da, equipara ambas redes yavanza en la privatización delsistema, y no impide la segre-gación por sexos en los cen-tros financiados con fondospúblicos, una cuestión de grancalado religioso. Hay querecordar que las congregacio-

nes religiosas detentan la titu-laridad de cerca del 80% delos centros concertados.

Escuela laicaLa escuela laica debe educarsin dogmas en valores huma-nistas y universales, en la plu-ralidad y el respeto a los dere-chos humanos y otras tradi-ciones liberadoras, en laasunción de la diferencia y dela diversidad, y en valores éti-cos, no sexistas y democráti-cos. La historia crítica de lasreligiones, el hecho religioso yno religioso, ha de ser incor-porado al currículo general ypara todo el alumnado, comoparte de un análisis del origeny contexto del pensamiento ylas prácticas humanas. Laescuela laica debe favorecerel descubrimiento de la plura-lidad de interpretaciones y lacomplejidad de intereses quehay tras cada visión delmundo, religiosa o no. Elrechazo a los prejuicios y laempatía se convierten así enelementos esenciales de apro-ximación para un intercambiocultural provechoso.

Mientras que el reconoci-miento de las confesionesreligiosas en la esfera de loprivado viene determinado porel ejercicio de la soberanía delas ciudadanas y los ciudada-nos —también del control delo público, ya que tiene quever con toda la sociedad, almargen de sus creencias—, ellaicismo es la base de lasociedad civil, entendida comoel espacio público que generael nexo de unión básico, unsentido comunitario, de perte-nencia y convivencia: "lo laico"es la base de la civitas. Losvínculos comunes generanunos intereses compartidos,con una pertenencia espacio-temporal y una dimensiónpositiva en la cooperación y lasolidaridad entre iguales, almargen por tanto de cualquierimposición o sumisión.

ALLEGRO MA NON TROPPO

Laicismo, ciudadanía y educaciónJosé Antonio Antón Valero

El 3 de gener el suplement de cultu-ra de La Vanguardia publicava unarticle, “Esa feliz paliza grabada conel móvil”, sobre les repercusionssocials i culturals de la difusió d'i-matges gravades per adolescents entelèfons mòbils. L'autor, DavidBarba, es feia ressò de la transcen-dència mediàtica de les imatges del'agressió, el 27 d'octubre, a un pro-fessor d'un institut de Sant Vicent delRaspeig (l’Alacantí).

Considerem a continuació l’anàli-si, que podem resumir en quatrearguments principals, que ens podenservir per a entendre el problema iactuar: 1. La violència social, origendel problema, amb impacte mediàtica través de mitjans digitals. 2. Lesgravacions digitals com a productede consum i entreteniment. 3. Elresultat de l'aplicació digital sobre laviolència: la banalització. 4. La sobre-dimensió de la violència escolar —ojuvenil— convertida en epidèmiasocial.

Per a l'autor de l'article, l'escenaride gravació i difusió digital d'imatgesde violència, que s'asembla de formaterrorifica a les històries narrades enla Taronja mecànica d'StanleyKubrick, pren com a model unsesdeveniments ocorreguts pel des-embre de 2005: en un parc al sud deLondres, una jove de 15 anys es vaacostar a David Morley, un cambrerde 37 anys. Mentre li advertia queestaven realitzant un documental, elsseus acompanyants el mataren apuntellons i ella va enregistrar l'es-cena. Captaires, estrangers o profes-sors poden convertir-se, segons l’o-pinió de David Barba, en víctimesd'una diversió, una happy slappers(feliç galtada), que s'ha estés comuna taca d'oli per tot Anglaterra.Aquests “nous” costums han comp-tat amb el ressò hipòcrita dels mit-jans sensacionalistes, i han estatamplificats per les seues estratègiesmediàtiques.

Els mitjans audiovisuals fa tempsque ofereixen amb “normalitat” pro-grames d’entreteniment on l'agres-sió verbal o física, l'assetjament, lacrueltat, l'insult o la burla són objec-tes de consum. Només cal recordarla difusió reiterada de vídeos caso-lans amb accidents domèstics. Són“productes” que, com el cas de SantVicent del Raspeig, s'excusen amb elpretés valor informatiu i la conscien-ciació que pot provocar la visió de lesimatges.

David Barba té clar que es tractade simples campanyes reiteradescontra la suposada pèrdua delsvalors tradicionals. La novetat és lairrupció dels nous mitjans digitals,on la violència —que ja existia— ésara difosa i amplificada, per motiva-cions poc altruistes: els astuts iabnegats periodistes van comprarles imatges de l'agressió al professorper “conscienciar” la societat delproblema de la violència escolar.

La banalització de la violència ésl'efecte més terrible de la difusió i lareiteració de les imatges de violèn-cia, des de la imatge difosa mil voltesa la televisió fins a les descàrreguesd'imatges de mòbils a Internet.Aquest espectacle té un doble efecte:el dolor hipòcrita sobre l'espectacledel dolor i l’hàbit de veure com a“normal” una desgràcia inevitable.

Aquests processos culturals tenenimpacte de difícil predicció sobrel’estabilitat del sistema educatiu. Lamirada sobre aquestes imatges decrueltat provoca un sensació de fra-càs educatiu, de fracàs de la institu-ció educativa, que no sols és injustasinó que a més obvia la responsabili-tat social dels mitjans. De rebot, esprovoca la vella dualitat joventut-maldat, una associació totalmentinjusta. Els experts, reiteradamentpresents en els mitjans, dictaminencom a notaris el fracàs de l'escola iel problema acaba sent judicialitzat.Emergeix tota l’elegància d'un hipò-crita, que ara s’excusa perquè no sesent responsable d’un problema queprecisament ha contribuït a crear.

Com a conclusió, prenent en con-sideració David Barba, s'ha d'apren-dre de tot el que ha passat —i quepot passar—. Cal tindre presents elsreptes socials per a afrontar deforma intel·ligent el problema quesuposa la difusió d’imatges de vio-lència. Cal comptar amb tots elsrecursos perquè la comunitat educa-tiva puga defensar-se de forma efi-caç. Alhora, cal responsabilitzar, perinhibició o complaença, els agentsamb més capacitat d'intervenció, ésa dir, administració, justícia i mitjansde comunicació.

OPINIÓ

Quatre apunts sobre la violència i els mòbils

Joan Pau Cimarro

ARXIU

22 / 199 / FEBRER 2007

ENXARXATSESCOLA SINDICAL

FENT CAMÍ

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANA

La ceba (Allium cepa) és una plantade la família de les liliàcies, que esreconeixen fàcilment per la seua olorcaracterística. Aquesta família com-prén uns 250 gèneres i unes 3.500espècies, de les quals una trentenaviuen a les nostres terres. Noméstenen importància alimentàriaalgunes del gènere Allium, (alls,cebes i porros) i, secundàriament, lesdel gènere Asparagus (espar-regueres).

Originària probablement del sud-oest d'Àsia, ha estat conreada enclimes benignes des del temps delsantics egipcis. Ben conegudes lesseues propietats, han estat aplicadesa la farmacopea popular des de moltantic. Andrés Laguna (1499-1559), enla seua traducció de De MateriaMèdica, original de Dioscórides, unmetge grec del segle I, afirma: “Lacebolla luenga es más aguda que laredonda, y la roja que la blanca, y laseca que la verde y, finalmente, lacruda que la cocida y la conservadaen sal. Empero todas son corrosivas yengendran ventosidades, dan gana decomer, adelgazan los gruesoshumores.... mundifican y ablandan elvientre...”

Els components actius de lescebes: aminoàcids, minerals, vita-mines, olis essencials, flavonoides...,les confereixen les nombroses propi-etats medicinals que gaudeixen. Així,la presència d'aliïna, encara que enmenor quantitat que en l'all, les ator-ga propietats per a fluïdificar la cir-culació sanguínia i evitar o lluitar con-tra les malalties circulatòries coml'arteriosclerosi, el colesterol, lahipertensió, l’angina de pit i d’altresrelacionades amb una mala circulaciócom les hemorroides. Afavoreixen l'e-liminació de líquids corporals i sónmolt adequades en casos de reuma-tisme, cel·lulitis, hidropesia,edemes... Pel seu contingut en com-postos rics en sofre, són un dels mil-lors remeis naturals per a combatreprocessos infecciosos de l'aparellrespiratori i digestiu. També afavor-eixen la digestió i els estudis mésrecents els hi atorguen propietatsanticancerígenes: els compostos desofre poden ser els responsables enla lluita contra l'aparició de cèl·lulescanceroses en l'estómac. A més, elflavonoide quercetina, pels seusefectes antioxidants, també semblajugar jugar el mateix paper en aquestsentit. Les cebes afavoreixen eldesenvolupament del teixit ossi, espoden aplicar per a eliminar lesberrugues i per a estimular el creixe-ment del cabell.

La ceba

En ple debat sobre si els productesculturals i artístics han de generardrets i beneficis a intermediaris,aquesta pàgina ofereix, lliure dedrets, un pessic de música en lanostra llengua. Els qui han pencatfins a suar el sagí han de veurerecompensats econòmicament elseu esforç. Qüestió a banda és l’es-peculació que es genera al voltantde qualsevol producte cultural iartístic. La divulgació de les arts il’ús social que se’n fa, viuen horesbaixes i el mercat només se’n pre-ocupa de traure la rendibilitatmàxima. El sistema, capitalista desdel fons de les entranyes, tant li favendre una hipoteca o un cedé.

Música lliure, perquè lamúsica fa les orelles toves

http://www.musicalliure.net/index.php?mod=index-alfabetic

Que la informació no és verge nipura, ho sap tothom. Que existei-xen poders mediàtics que comprencanals de TV, periòdics, ràdios... nofa falta que ens ho conten. I queaquest fenomen transcendeix elseu àmbit natural per crear sincro-nies i sinèrgies en altres àmbits enels quals s’aposta pel lideratged’un determinat color polític, no hosabíem cert però ens ho imaginà-vem, perquè la imaginació és gratisi exuberant. Per tant, crear espaisfísics o tecnològicament virtuals onhi haja autèntiques experiènciescomunicatives, s’hi respecte la lli-bertat d’expressió, s’apliquenestratègies no manipulatives i escultive el coneixement i no la des-informació, hauria de ser objectiuprioritari per a col·lectius social-ment consolidats. Vilaweb n’és unexemple.

Vilaweb televisió, fa mésqui fa que qui fa com que fa

http://www.vilaweb.tv/

Certs polítics s’omplin la boca defrases redones i llustroses que sóntan inexactes que les poden assu-mir des del més volat al més pes-simista. Les paraules que emprencontenen una càrrega d’il·lusionis-me positiu tan gran que ens sem-bla tocar amb el dit la panxa vellu-tada dels núvols. Però la proble-màtica que planteja aquest web ésmés d’anar per casa. La crisi devalors que tan generalitzadamentviu la societat exigeix un debat afons sobre determinades situa-cions quotidianes on s’ha deshu-manitzat les relacions humanes i elsistema de valors que s’hi practicaés el promogut mitjançant cam-panyes de màrqueting empresarialo s’ha generat com a conseqüènciade les males digestions d’unasocietat consumista.

Senderi, un trencall per al debat

http://www.senderi.org/

Web de la Trobada de centres d’en-senyament en valencià de lacomarca de la Ribera, que se cele-brarà enguany l’1 d’abril, a Sueca.Hi haurà un poc de tot, com a lescases riques, però sobretot s’havolgut posar l’accent en l’ús socialdel valencià. Es reeditarà el llibrede Joan Fuster, Abans que el solno creme, es reproduirà un facsí-mil de 1950 sobre el conreu de l’a-rròs i el seu molinatge, hi hauràuna jornada gastronòmica al vol-tant de l’arròs, una campanya depromoció del valencià a les empre-ses, un premi Trobada per a lesfalles, se celebrarà la primeracompetició d’esports adaptats is’impulsarà el primer campionatde pic i maneta, entre les associa-cions de mares i pares. Anoteu-vos-ho a l’agenda. Passaran llista.

Trobada Sueca 2007,emblemàtica

http://www.trobadalaribera.org/index.asp

Aula VirtualEscola Sindical deFormació Melchor Botella

Convocatòria de Cursos en línia

Cursos de valencià en línia. 35 h. Elaborats a partir de les noves pro-gramacions de la JQCV. Combinaaspectes teòrics i pràctics de lallengua, però incideix més enaquests darrers ja que són els ques’exigeixen per a superar la provade la JQCV.

De la legislació docent al treballa l'aula: claus per a començar enl’ensenyament. 100 h.Per dotar el professorat novell delsconeixements bàsics a nivell de lalegislació que regula la seua activi-tat, resoldre dubtes de cara a lapreparació de les oposicions,conèixer drets i deures del funcio-nariat docent, resoldre problemesorganitzatius dins de l’aula, conèi-xer la renovació pedagògica

Recursos metodològics i didàc-tics per aules d'acollida. 20 h.Sobre l’atenció a la diversitat del’alumnat immigrant procedentd’altres cultures i té com a objectiupromoure l’elaboració de plansd’acollida, com un element més delprojecte de diversitat i del projectecurricular del centre educatiu.

El teu centre ja té aula virtual;t'ajudem. 20 h.per respondre a la necessitat, cadacolp més estesa entre el professo-rat, de conèixer les possibilitatsque l’entorn virtual d’ensenyamenti aprenentatge Moodle pot aportara la innovació educativa en situa-cions presencials o en l’ensenya-ment a distància.

Seminari sobre gestió democrà-tica de centres. Espai de suport per a les afiliades iafiliats que tinguen interés en pre-sentar la seua candidatura a laselecció del concurs de directors.

http://www.escolasindical.org/

FEBRER 2007 / 199 / 23

L’autor, excoordinador del col·lectiuLambda, hi revisa molts conceptes,dubtes i debats sobre la diversitatsexual, i hi presenta claus per aentendre-la millor. El text formapart d’una pràctica col·lecció dirigi-da al públic juvenil que abordaaltres temes com la religió, laimmigració, l’educació, el feminis-me o la sexualitat.

Per a fer front al bullying o assetja-ment escolar—alumnes als quialtres companys intimiden o mal-tracten—, es presenten més d’uncentenar d’estratègies senzilles deprevenció i intervenció. El catàlegde recursos reunits ajuden a frenari eliminar els maltractaments il’exclusió social en l’entorn escolar.

Bulling. Aulas libres deacoso.Allan L. BeaneGraó. Barcelona 2006. 245 pàgs.

Estima com vulgues.Entendre la diversitatsexual.Ximo CádizBullent. València 2006. 91 pàgs.

Els vora quaranta autors i autores d’a-quest llibre commemoratiu rescaten,en un exercici de memòria col·lectiva,els treballs i els projectes desplegatsper una escola de Picanya de llarga tra-jectòria de compromís amb la qualitat.L’edició inclou moltes fotografies d’unquart de segle de viatge cap a l’Ítacaeducativa.

L’escola que hem viscut.25 anys del CP AusiàsMarch.Alfred Ramos (coord.)Ajuntament de Picanya, 2005. 269 pàgs.

El periodista d’El País, Ximo Ferrandis,reflexiona sobre la política valenciana iels tres escenaris possibles desprésde les eleccions de 2007: la repeticióde la majoria del PP, l’entesa de pro-grés o el bipartidisme. S’hi repassenles estratègies dels partits, el valencia-nisme polític i l’existència d’un autènticdebat ideològic.

L’esquerra al sofà. Clausper a entendre la políticavalenciana

Ximo FerrandisBromera, Alzira, 2006. 263 pàgs.

Edició a tot color d’un entusiàstic grupde treball de mestres d’infantil, refe-rència obligada de la innovació educa-tiva al País Valencià. Xucurruc presen-ta ací 26 propostes a considerar enl’activitat diària per a “ajudar als mes-tres que volen un món millor, i a lesxiquetes i els xiquets que vullguen ser,quan es faran grans, bones persones”.

Ser, fer, pensar, conviure…a l’escola

Grup de treball XucurrucEscola d’Estiu Marina-Safor, C.Mestres de la Safor, 2006. 72 pàg.

Manual bàsic per a la formació inicialdel professorat d’educació infantil, quepresenta models, mitjans, recursos iorientacions d’avaluació útils per aelaborar i posar en pràctica el currí-culum de l’etapa. A destacar l’atencióque presta a l’entorn familiar i a lesseues relacions amb la institucióescolar.

El currículo de Educación Infantil

Ángeles GervillaNarcea, Madrid 2006. 123 pàgs.

Ferran Pastor i Belda

ESCRIT AHIR

Un matí d’entresetmana, en l’autobús,camí de l’escola, converse amb l’amicFrancesc Aledon, de Mislata, queenguany es jubila. Les converses, quemantenim des de fa alguns anys, sónper a mi una manera particular derecuperar la memòria històrica del‘ensenyament progressista i valencia-nista que tan admirablement repre-senta Francesc. Aquell dia comentà-vem l’exposició sobre SanchisGuarner de l’Acadèmia Valenciana dela Llengua. De la conversa extrec lainformació que ara relate.

El racó que l’exposició dedica a laLa llengua dels valencians, un llibreinseparable per a la gent de la meuageneració, és tot un compendi de larecuperació nacional. La primera edi-ció, publicada per l’Estel durant laRepública, mostra la millor evolucióde la nostra Renaixença. El volum lli-bre es va publicar en vida de SanchisCivera, oncle de don Manuel, que tantva influir en el valencianisme del seunebot. Sanchis Civera era la cara mésculta de la generació posterior aLlorente. La segona edició, de 1960,representa el punt d’inflexió entre lescatacumbes valencianistes de la pos-tguerra i la nova primavera valencia-nista que s’albira. De fet, aquesta edi-ció, promoguda i pagada per Fuster,es va exhaurir en poc de temps, iesdevingué un indicador objectiu quealguna cosa estava canviant.

En la publicació, ben austera,Sanchis Guarner revisa a fons el llibreper adequar-lo a l’època i als avançosfilològics. El 1967 veu la llum una ter-cera edició publicada per una collad’universitaris valencianistes —AlfonsCucó i Valerià Miralles, entre altres—en la innovadora col·lecció Garbí. Laportada, a càrrec de l’Equip Crònica,és una obra d’art. Un altre aspecteque delata l’optimisme dels anys sei-xanta és que es completa l’apartatd’història de la llengua, que no s’haviapogut publicar complet en l’edicióanterior per motius econòmics. El lli-bre assoleix així l’edició definitiva — laque coneixem la majoria de lectors—que posteriorment recuperarà EliseuCliment en Tres i Quatre. Durant elFranquisme, Tres i Quatre encara enpublicarà dues edicions més, en 1972i 1975. Les nombroses edicions des de1978 són un bon reflex de com la difu-sió del llibre se n’ha aprofitat de l’ofi-cialitat del valencià. La llengua delsvalencians és la millor vacuna contrales manipulacions que pretenen qües-tionar la unitat de la llengua catalana.

‘La llengua dels valen-cians’, la millor vacuna

ESCRITS

ESCRIT AVUI

L’atenció a la diversitat i als alumnesamb més dificultats per a l’aprenen-tatge i la participació i, alhora, l’orga-nització i el funcionament del centreen relació amb aquests aspectes, cen-tren l’atenció d’aquest volum. S’hiexplica una experiència concreta queho treballa en el marc de l’aula ordi-nària i dins del grup de referència.

Aprendre junts a l’aula. Unaproposta inclusivaTeresa Huguet i ComellesGraó, Barcelona, 2006. 253 pàgs.

Catòlics i conservadors contra l’escola republicanaJesús Fortea PerisLa Xara, Simat Valldigna, 2006. 183 p.

Aquest estudi fa un recorregut socio-polític per l’ensenyament primari enla Segona República, i de les posi-cions conservadores. És un dels pocstreballs sobre aquella reforma educa-tiva, curta de pressupost, amb pocacol·laboració dels ajuntaments i ambuna destacada oposició ideològica ipolítica dels jerarques catòlics.

L’excoordinador d’Elkarri, un movi-ment cívic que treballa pels dretshumans, el diàleg, el pluralisme i lapau a Euskal Herria, es pregunta: quèsignifica ser humà? L’autor contestaque “equival a desenvolupar un treballpersonal d’elaboració ètica del conflic-te cap a dins i cap a fora de nosaltres.”

Ser humano en los conflictos.Reflexión ética tras una vivenciadirecta en el conflicto vasco. Jonan FernándezAlianza, Madrid, 2006. 349 pàgs.

24 / 199 / FEBRER 2007

L’ÚLTIMA

Dolo Molina

El documental Caanviiaar l’’escolaa aambbFreiinet reconstrueix l’experiència forma-tiva d’un grup de mestres i estudiants,les inquietuds dels quals coincideixen enla necessitat d’actualitzar la pedagogiadel mestre suís. La producció ha comptatamb la col·laboració de l’Escola deFormació Melchor Botella.

¿Representen les tècniques Freinet, avui,una pedagogia de la cultura del magisterideslligada del seu origen i el seu sentit?¿Són aquestes propostes un referentradical i necessari per a practicar unaaltra manera de fer en l'escola i de ferl'escola? El documental reconstrueix l'ex-periència formativa d'un grup de mestresi estudiants de Pedagogia, Magisteri iEducació Social, la inquietud dels qualsconvergeix en la necessitat d'actualitzaren l’escola la pedagogia de CelestinFreinet. El film recupera el diàleg entremembres destacats del MovimentCooperatiu d'Escola Popular i dels movi-ments de renovació pedagògica (MRP),impulsors de la pedagogia Freinet al PaísValencià en els anys seixanta i setanta.

En la reconstrucció del diàleg, l’audio-visual fa un reconeixement a la saviesa il'experiència pedagògica i social de lesmestres i els col·lectius docents que vandescobrir en les propostes de Freinet undiscurs viu per a l'escola, una propostade recerca i una pràctica del canvi, totunit amb la necessitat d’associar-se per a

compartir les inquietuds didàctiques ipolítiques.

Aquesta gent va reivindicar per a l'es-cola i el mestre la necessitat del compro-mís polític i militant. Cap d’ells no vanacceptar l'escola trista i grisa heretadadel franquisme, cridant a la rebel·lia il'inconformisme. Es van convertir sensepretendre-ho en protagonistes del canvi ivan acceptar la responsabilitat de fer tor-nar l'escola bonica, i fer-la tornar bonicaa través seu. Van assumir les pràctiquesd’investigació i la reflexió sobre experièn-cies pedagògiques alternatives i hi vantrobar una manera d'estar en l'aula i enl'escola. Al capdavall, hi van fer una opcióde vida.

La curiositat, la recerca, l'alegria, elrepte, el descobriment, orientaven aques-ta manera d'entendre les propostes frei-netianes com una original “pedagogia encamí”, una pedagogia que els posava enmoviment i que evidenciava la necessitatd'organitzar-se i de trobar-se.Organitzar-se per resistir contra l'aïlla-ment, la solitud i la fragmentació social.També, per construir la veu pública i obrirun diàleg amb el món a través de l'esco-la.

Educació i políticaElles i ells van reivindicar el caràcterpolític d'un projecte educatiu que no voliadeslligar ni les pràctiques ni els sabersque es creaven i recreaven en l'escola dela idea del món que volien construir.Actualitzar ara l’anomenada Pedagogia

Freinet, passa per reconèixer en lesseues propostes didàctiques aquesta fun-ció vertebradora que situa l'origen delseu sentit.

La pel·lícula, a càrrec de JaumeMartínez Bonafé, recupera imatges, testi-monis i textos que complementen,amplien i reforcen la reconstrucció delsdiàlegs sobre els quals s'edifica, i és, endefinitiva, un reconeixement públic a totsels mestres, els homes i les dones quehan impulsat al País Valencià les pedago-gies més renovadores. Tot projecte edu-catiu ha d'afrontar i superar l'oblit de lamemòria. Per això, un document històriccom aquest esdevé un instrument útilcontra les estratègies polítiques delpoder que s'obstinen a fer-nos creureque no tenim memòria. Però la memòriaés també —ací està precisament el granpotencial del documental— un instru-ment que visibilitza i fa possible el reco-neixement d’aquestes bases pedagògi-ques per a generar moviment i articularpropostes de canvi: per a pensar i practi-car d’una altra manera de fer l'escola. Lagent jove que omplia la sala de laFacultat de Filosofia on es va estrenar eldocumental el 8 de novembre, va expres-sar amb contundència el seu desig i laseua necessitat d'organitzar-se i de ferara i ací més renovació pedagògica.

Un documental reconstrueix l’experiència de mestres innovadors

Canviar l'escola amb Freinet

Debat:

La necessitaturgent d’uncanvi al’Escola,

amb:Jaume MartínezBonafé, director deldocumental; Ricard Huerta,professor deMagisteri; Reis Juan, perio-dista; LlorençJiménez, mestre icontacontes;Roser Santolària,mestra jubilada; Mati Senís, mes-tra, Ca Revolta; Cristina Revuelta,estudiantd'Educació Social.

Ca Revolta, dijous, 15 defebrer, 19,30 h.

Presentaciódel docu-mental‘Canviar l'escola ambFreinet’

Celestin Freinet amb un grup dels seus alumnes. /ARXIU

Freinet /ARXIU