Amb el català, fem pinya!

Testimonis de persones que han adoptat la llengua catalana i que participen en entitats socials, educatives, esportives o culturals.

2

Amb el català, fem pinya!

4 5

Aquesta publicació és un recull d’experiències de catorze persones nascudes fora dels territoris de parla catalana, que han après el català essent adults i que participen en entitats del teixit associatiu on la llengua vehicular és la catalana. Els seus relats, fruit d’una entrevista prèvia, mostren exemples d’arrelament a la nostra societat, on el català juga un paper vertebrador. La lectura pot servir per eixamplar la percepció i trencar prejudicis respecte a les persones immigrades. També s’hi destaca el rol primordial que aquestes entitats poden exercir com a espais informals d’aprenentatge de la llengua catalana. Són espais que poden suplir determinades barreres amb què es troben sovint els aprenents –o potencials nous parlants– de català a l’hora d’apropar-se a la llengua catalana o de posar-la en pràctica (barreres com l’hàbit de canviar de llengua dels catalanoparlants, la por de parlar malament la llengua, viure en un entorn fortament castellanitzat, etc.). Amb aquesta publicació, també esperem motivar la participació de persones immigrades en aquest tipus d’associacions on el català és la llengua preferent, vistos els avantatges i les oportunitats que els poden proporcionar en la seva vida quotidiana.

Cada relat s’ha traduït a les llengües primeres dels entrevistats, de manera que la lectura general ofereix un tast de la diversitat lingüística que forma part del nostre país. En algun cas, es tracta d’una llengua oral o col·loquial, per la qual cosa, tractant-se d’una publicació escrita, hem optat per traduir el relat a la primera llengua escrita formal de l’entrevistat.

Bona lectura!

Índex PresentacióPresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Abul Fazil (Colla sardanista Amunt 9 de Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adrian Niţă (Acció Cultural del País Valencià) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Al Ousseynou (Associació teatral Punt i Seguit de Terrassa) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Alae Achhab (Centre Cívic La Negreta de Barcelona) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Carmen Popescu (Castellers de la Vila de Gràcia) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Federico Conti (La Casa Cantonera d’Algemesí). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Georgiana Ciupag (Colla de grallers Si Fa Sol, toquem de Vilafranca del Penedès) . . . . . . . . . .

Katherine Marcoux (Castellers de la Sagrada Família de Barcelona). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Loredana Pavel (AMPA Escola Ramon Faus de Guissona). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Manuel Branco (Colla dels Pallagos de Conflent) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Míriam Paillan (Colla Gegantera de Pallejà) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Papa Camara (Futbol Club Olot) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Papu Mayoro (Colla dels Xiquets de Reus) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Yàsser Saadoune (La Fal·lera Gironina) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

05

08

12

16

20

24

28

32

36

40

44

48

52

56

60

6 7

“Abans de venir aquí ja tenia una “fixació” per la llengua (...). A Tànger tothom té televisió parabòlica, i a casa sentia en Guardiola, l’ exentrenador del Barça, i veia que l’havien de subtitular en castellà, parlava una llengua diferent.” Alae

“Els castellers m’han ajudat a fer molts amics. I ara estic molt més ocupada, però quan t’agrada una cosa hi ha temps per a tot.” Carmen

“Penso que no necessites viure a cap paradís turístic per ser feliç; que pots ser-ho en qualsevol lloc si trobes gent que t’estime, que t’ajude, que et faça sentir com a casa.” Fede

“Des de la simple frase ‘aixequeu colzes!’ fins a qualsevol altra activitat en el meu dia a dia havia de saber què volia dir tot. Així que vaig prendre la decisió d’apuntar-me al programa del Voluntariat Lingüístic.” Katherine

“L’AMPA em va donar l’oportunitat de fer de monitora de zumba per als nens. També estic fent classes de zumba per als adults... i faig les classes en català, eh?, perquè és la llengua en què ens podem entendre” Loredana

“Des de l’inici vam decidir que a la colla (castellera) es parlaria en català, i tothom hi va estar d’acord, així que és un espai on procurem que la llengua catalana funcioni de manera normal” Manu

“Vaig començar a la colla gràcies a un curs del Consorci per a la Normalització Lingüística al qual vaig apuntar-me, i un dia van venir gent d’entitats per explicar-nos tot allò que fa una colla gegantera”

Míriam“Jo parlo diferents llengües: sarahule (la meva llengua materna), mandinga, ful, bambara i anglès. I aquí he après català i una mica de castellà, tot i que domino més el català” Papa

“Amb els Xiquets de Reus fem calçotades, anem a jugar a futbol, anem a concerts de música, etc. Fem més coses que castells i prou” Papu

“Parlar català significa per a mi formar part de la societat; també és una causa. La meva iaia va perdre l’amazic per la dictadura” Yàsser

“Ja es veu que sóc estranger, però sovint em pregunto per què es dóna per suposat que he de parlar castellà i no català.” Abul

“Amb la gent d’Acció Cultural vaig començar a conèixer el valencià i a ‘entrar’ en la cultura valenciana. Al cap de poc, em vaig fer membre de l’Associació de Dansants del Corpus.” Adrian

“Amb l’associació de teatre estic coneixent més gent, i m’ajuda el fet de tenir una parella lingüística; ella també m’ha ajudat a llegir els guions en català.” Al

“Abans no sabia què fer, estava a casa, mirava la tele o llegia algun llibre... I ara m’he adonat que a mi no m’està prohibit res (...). En part és gràcies als castells i al grup de grallers en el qual estic.” Georgiana

8

AbulL’Abul viu a les Franqueses del Vallès. Va néixer a Singapur i fa 29 anys que va venir a Catalunya.

Traducció a l’anglès

Abul lives in Les Franqueses del Vallès. He was born in Singapore and came to Catalonia 29 years ago.

9

Colla Sardanista Amunt9 BarcelonaTel. (+34) 933 030 986 mrmiguelpont@gmail.com

10

Vaig venir amb la meva dona i el meu fill, que aleshores tenia dos anys. Vaig tardar un parell d’anys a adaptar-me. Crec que vaig ser un dels primers estrangers que es van establir a Granollers. La gent em mirava amb curiositat, però amb simpatia, i eren molt amables amb mi. Just acabat d’arribar, vaig anar a un casament on vaig conèixer la família de la meva dona. Eren quasi dues-centes persones, i totes “catalanes de la ceba”. Aquesta va ser la meva primera immersió a gran escala en la societat catalana, i la motivació per començar un curs de català.

Només mirar-me, ja es veu que sóc estranger, però sovint em pregunto per què es dóna per suposat que he de parlar castellà i no català. La majoria de la gent, en lloc d’ajudar a adoptar el català com a idioma de comunicació normal, canvia de llengua. Però jo, encara que la gent em parli en castellà, responc en català, i no he tingut mai cap problema!

Tan sols fa quatre anys que em vaig decidir a ballar sardanes. La meva dona sempre ha tingut passió per les sardanes. Jo no. Jo l’acompanyava i escoltava la música, que m’agradava molt. Un dia un cunyat nostre va dir que organitzaria una classe de sardanes per a la família. Jo hi vaig anar, però sense gaire entusiasme, fins que vaig veure que, per quadrar bé els acabaments, s’havia de saber “repartir”, i això implicava un treball de matemàtiques al darrere. Van ser “les matemàtiques de la sardana” que em van fer despertar un gran interès per aquest ball. I ara sóc dels més motivats de la família!

Hi he fet molts amics, a les sardanes, i seguint ballades i aplecs he conegut molts indrets de Catalunya i he anat fent país. Quan ja dominava els passos bàsics de la sardana, amb ganes de millorar, la meva dona i jo vam estar una temporada anant a un curset a Caldes de Montbui. En tinc molt bon record. Des de fa pocs mesos, som part d’una colla sardanista del Poblenou de Barcelona, Amunt9. Hi vaig voler entrar perquè m’encantava el seu estil de ballar, tan elegant, amb interpretació d’aires i salts, i volia aprendre a ballar d’aquella manera. Ara mateix, estem tan involucrats en el món de la sardana que, juntament amb uns quants amics del municipi on vivim, Les Franqueses del Vallès, ens hem animat a formar una associació sardanista per mirar de donar més vida a la sardana dins del nostre entorn. Ens diem Sardanistes Franquesins.

La sardana m’ha ajudat a entendre més què és ser català. No és una activitat només de catalans nascuts aquí, molts castellanoparlants i gent de tot arreu hi participa. La sardana atrau molta gent, no només per la música i l’estètica del ball, sinó també perquè la rotllana és oberta a tothom que sàpiga ballar i respectar les normes. És un ball de germanor.

11

I came here with my wife and my son, who was then two years old. It took me a couple of years to settle in. I think I was among the first foreigners to settle down in Granollers. The townsfolk regarded me with curiosity but with kindliness, and were very friendly. Soon after my arrival, I attended a wedding where I got to know my wife’s kith and kin. There were almost 200 of them, each and every one deeply-rooted in Catalan culture and tradition. It was my very first exposure on a grand scale to a profoundly-Catalan gathering, and the chief motivation for enrolling in a Catalan language course.

Just looking at me would tell you that I am a foreigner, but I often wonder why that should imply that I have to speak in Spanish and not Catalan. Most people, instead of encouraging me to use Catalan as the logical means of communication, automatically switch to Spanish when addressing me. On my part however, even though people insist on speaking to me in Spanish, I would always respond in Catalan. I have never encountered any problem in this dual-language exchange though.

Just about four years ago I decided to learn how to dance the sardana. My wife has always had a passion for the sardana, but not I. I used to accompany her to sardana dancing sessions at town squares, but only to listen to the music, which I find intensely enthralling. One day a brother-in-law of mine said he was conducting sardana lessons for members of the family. I turned up, albeit without much enthusiasm, until I realized that one had to do a fair bit of mental arithmetic to ensure that the dance ends well and with a unified movement from all the dancers. It was the “mathematics” of the sardana that kindled my interest in this Catalan dance. Today I am the most enthusiastic aficionado of the sardana in the family.

I have made lots of friends at local sardana sessions and at country-wide gatherings held at town squares and parks, and got to know many fascinating and quaint, little-known spots and villages all over Catalonia. When I had mastered the basics of the sardana, my wife and I spent some time attending a course in Caldes de Montbui designed to add a bit of finesse to our dancing skills. I have fond memories of that period. A few months ago we signed up with AMUNT9, a sardana group based in Poblenou, in Barcelona city. I wanted to join the group because I was captivated by their dancing style. They performed the sardana with an elegance and an aesthetic that fascinated me, and I was determined to learn to dance like them. My wife and I became so enamoured with the sardana that just two months ago we launched a sardana association with a few equally-enthusiastic friends from our hometown, Les Franqueses del Vallès, with a view to boosting interest in the sardana among our fellow townsfolk. Our association is called “Sardanistes franquesins.”

The sardana has helped me understand more about what it means to be Catalan. Nonetheless, it is not an activity confined only to Catalans born here. Many Spanish-speaking folk and people from elsewhere dance the sardana. The sardana appeals to people not just because of the music and the aesthetics of the dance, but also because the ring or “rotllana” is open to anyone who knows how to dance the sardana and who conforms to the rules and conventions that govern it. It is a symbol of brotherhood, of fellowship and of solidarity.

AdrianL’Adrian viu a Castelló. Té 32 anys, va néixer a Oţelu Roşu (Romania) i va venir a viure al País Valencià l’any 2005.

Traducció al romanès

Adrian locuiește în Castellón. Are 32 de ani, să născut în Oțelu-Roșu (România) și a venit să trăiască în Țara Valenciană în anul 2005.

Acció Cultural del País Valencià Carrer de la Mare de Déu de la Balma, 1, 12004 Castelló de la PlanaTel. (+34) 964 24 29 47www.acpv.cat

12 13

14

Quan vaig venir a Castelló, després d’haver viscut uns anys a Almassora, sabia molt poc valencià, però igualment vaig participar arreplegant signatures pel tancament de TV3. A Castelló, la gent d’Acció Cultural (l’entitat que arreplegava signatures llavors) em van acollir molt bé, de seguida m’hi vaig sentir molt còmode.

És curiós perquè al principi d’estar ací al País Valencià, només veia el que m’aportava un rendiment econòmic, i no em preocupava gran cosa més. El valencià em semblava una llengua fora del meu àmbit quan l’escoltava a la ràdio. Però amb la gent d’Acció Cultural vaig començar a conèixer-lo més i a entrar en la cultura valenciana. Al cap de poc, em vaig fer membre de l’Associació de Dansants del Corpus de Castelló. Em va agradar aquesta associació perquè el que es fa allí és molt cultural, no és eclesiàstic, com es podria pensar. I per a mi és una manera d’enriquir-me i de fer créixer la meva capacitat d’integració. Allí sóc un dansant més, però m’agrada molt, sobretot perquè conec gent nova i la cultura castellonenca i valenciana. A més, també col·laboro en activitats organitzades per Escola Valenciana i estic fent un intercanvi lingüístic (faig d’ensenyant de català).

M’ha canviat la vida des que participo en aquestes entitats, per la gent que he conegut, perquè és magnífica. He madurat molt des que estic ací, he après a estimar altres persones. També he après millor el valencià i ara escric poesia en eixa llengua, tot i que no tinc la gramàtica perfecta. Vaig començar en castellà, però em vaig adonar que té més sentit fer-ho en valencià per a mi, el sento més. I la llengua valenciana és més similar a la romanesa. Crec que tenim més de 2.000 paraules paregudes.

Tu et sents del lloc on vius, però cal no oblidar mai d’on venim. I és important sentir-ho com a persona que forma part de la història, no només perquè t’ho diu el teu pare. Per exemple, jo tinc col·legues meus que se senten valencians i en canvi els pares no. Hi ha un camí llarg perquè la gent ací pensa encara en els “rojos” de la Guerra Civil espanyola. També els referents de comunicació són molt importants. Encara que jo no veia mai Canal 9, respecte que la gent pugui veure televisió en la seva llengua, i no entenc per què açò no és possible ara.

15

Când am venit la Castellon, după ce am trăit câțiva ani în Almassora,știam foarte puțin limbă valenciană, dar, oricum am participat la colectarea de semnături cu ocazia închideri canalului de televiziune TV3,persoanele de la Acció Cultural (entitatea care colectă semnături atunci), mă-u primit foarte bine , m-am simțit de imediat confortabil.

E curios pentru că la început de a fi aici în Țara Valenciană,vedeam numai ce îmi asigură situația economică, și un mă îngrijora nimic mai mult. Limbă din valenciană îmi părea o limbă din afară domeniului când o ascultăm la radio. Dar cu ajutorul persoanelor de la Acció Cultural am început să cunosc mai mult limbă și a mă introduce în cultură ei. La scurt timp, am devenit membru al Associació de dansants del Corpus de Castelló. Mi-a plăcut această asociație , deoarece ceea ce facem acolo este foarte cultural, și nu ecleziastic cum s-ar putea crede. Iar pentru mine, este o modalitate de a mă imbogăti și de a crește capacitatea mea de integrare. Acolo sunt un dansator pur și simplu, dar îmi place foarte mult, mai ales pentru că cunosc lume nouă și de cultură din Castellon și Valenciană. De asemenea, colaboreaz și în alte activităti organizate de către Școală Valenciană și fac schimb lingvistic (predau în limbă catalană).

Viață mea să schimbat de când particip în aceste organizații cu ajutorul persoanelor ce am cunosc, sunt minunați. M-am maturizat foarte mult de când sunt aici, am invătat să iubesc alte persoane . Am invătat, de asemenea, mai bine limbă valenciană și acum chiar scriu poezii în această limbă, deși gramatical nu e perfectă, începusem în limbă spaniolă, dar

mi-am dat seamă că are mai mult sens să o facă în limbă valenciană ,clar pentru mine, o simț mai mult. Iar

limbă din valenciană este mult mai asemantoare cu limbă romană.Cred că avem mai mult de 2000 de cuvinte similare.

Tu te simți din locul în care locuiești, dar trebuie să nu uităm niciodată de

unde am venit. Simț că este important ca persoană care face parte din istorie, și nu numai pentru că ți-a spus tatăl tău. De exemplu, am colegii care se simt

valencieni și totuși părintii lor nu ... există un drum lung, deoarece oamenii de aici incă mai au în minte “roșii”(comuniști)de la Războiului Civil Spaniol. De

asemenea, în ceea ce privește referenți de comunicare sunt foarte importanți. Cu toate că nu am vedeam Canal 9, respect ca persoanele să poată vedea televiziune

în propria lor limbă și nu înțeleg de ce acest lucru nu este posibil acum.

16

AlL’Al viu a Terrassa. Té 40 anys i va arribar a Catalunya el 2011 provinent de Dakar (Senegal), d’on és originari.

Traducció al wòlof

Al mu ngi dekk Tarasa. 40 at la am, ci attum 2011 la aksi fi ci kataluña, bayyiko Ndakaru bi mu coosaano.

17

Associació teatral Punt i SeguitTerrassapuntiseguitteatre@gmail.com www.puntiseguitteatre.blogspot.com

18

Jo treballava a una empresa sucrera a Dakar, però la

situació allà era molt difícil i vaig decidir canviar de vida. Tenia un amic que vivia a Terrassa amb el qual tenia molt

bona relació i per això vaig triar aquesta població per a venir-hi a viure, tot i que quan vaig arribar ell va marxar a París.

Al principi, tenia molts problemes per entendre com funcionava tot. I també per menjar, però Càritas m’ha ajudat molt. Gràcies a això he aconseguit moltes coses, i he participat en diverses entitats. Per exemple, vaig participar al banc del temps, on feia intercanvi lingüístic entre francès o anglès i català. També vaig fer un curs de comptabilitat a TriniJove. Allà em van ajudar a finançar les llavors d’ocra, que és un vegetal del meu país que cultivo aquí. Tinc l’ocra en una hectàrea que el propietari del lloc on treballo em va deixar. També vaig participar als Voluntaris d’Intercanvi Cultural, i és aquí on vaig conèixer el director del grup de teatre Punt i Seguit, que em va convidar a entrar al grup. L’Eloi m’ha ensenyat moltes coses.

Punt i Seguit té vuit anys i jo vaig entrar-hi l’any passat. Tenim una relació molt maca, tenim un grup de whatsapp i a vegades ens han convidat a sopar a fora. He començat a integrar-me a través d’això. Estic coneixent més gent, i m’ajuda el fet que tinc una parella lingüística; ella també m’ha ajudat a llegir els guions en català. Gràcies a l’ajuda del director del grup de teatre, també he trobat feina per fer classes de francès.

El teatre d’aquí és diferent del que es fa al Senegal, allà sortim al carrer, aquí es fa en espais tancats. Estic agraït perquè el teatre m’ha donat moltes oportunitats: surto al diari i la gent em coneix. Mira, tinc un amic del curs de català que em va trucar la setmana passada per dir-me que m’havia vist al diari. Això em dóna satisfacció. Avui actuem i no estic nerviós; sóc musulmà, faré una pregària i sé que tot anirà bé!

19

Da ma doon ligeey ci isiinu defar sukar ca Ndakaaru, wante jaafe jaafe jaamono yi fofu ba doggu waali ji. Sa ma been xarit been bakkan bu dekoon Tarasa, mo tax ma taan ñëew dekk fi, bi fi akse la dem Paris.

Bi ma aksi ci jëlbeen, metti woon c iman ma xam ni mbiir yi di doxee. Tamit jafe ci lekk, Karitas ci ma dimbali la bokk. Li ëpp tax na ba jot ci yu baari, bokk ci mbotaay yu baari. Masalaan, and ak ci boolo ci bankum jot, wecco ci lakk ci faranse ba àngale ak katalan. Tamit dem na ci Trinijove jàng Kontabal. Fii la nu ma jàppale ba ma am jiwu kaaja , gancax bu am sama reew moom laay bay fi. Amna ektaaru waar kaaja bu boroom toll bi maay ligeeyal jox. Jële jiwu yi ci Senegaal mo gëna yomb jëdde ko fi , tax ma ci di jaay lu baari. Bi ma book ci mbotaayu ci wecco ci aada , ci la xame kilifa teatar “pun i segiit”, moom naam ma and ak joom. Eloy jàngal na ma lu baari. “Pun i Segiit” juroom ñaati at la am, man daw la ci bokk. And bu rafet lanu am, am naan mboolo wattsap, yeen sa da niiy and reeri ci biti. Ni la sama bokk ci reew mi ame. Ma ngi xam nu baari, sama nataango ci lakk tamit mu ngi maciiy jappale; moom tamit dimabli nama ci jàng doxaliin teatar bi ci katala. Ci dimbalo jëwrinu trubu taetar bi ci am ligeey ci jàngle faranse.

Teataru fi wute ne ak bi niiy def Senegaal , fële ci mbend mi la niiy ne, fi ci biir lay ne. Gërëm rek lay def, teatar buntu yu baari mooma ko ubbil: da may geenn ci surnal, nit ni xam naan ma.

Xola, sam been xarit ci daara katala woo na ma di ma wax ne giis na ci surnal. Lolu mbegte la ci man. Te da niiy wone wu te awma been tiitu

kay; juliit la, dina ñànn te xamna ne lëpp moy bax!

2020

AlaeL’Alae viu a Barcelona. Té 30 anys, va néixer a Tànger (el Marroc) i fa 11 anys que va arribar a Catalunya.

Traducció a l’àrab

La NegretaCarrer Nou de Sant Francesc, 2108002 BarcelonaTel. 933 15 18 20www.lanegretadelgotic.wordpress.com

21

22

Quan tenia 16 anys vaig fer un intercanvi amb el RAI (Recursos d’Animació Intercultural) i així vaig conèixer Barcelona per primera vegada. Abans de venir cap aquí, ja tenia una “fixació” amb Catalunya, en primer lloc per la seva llengua i després la vaig tenir per la seva cultura, la política, etc. Allà tothom té televisió parabòlica, i a casa sentia en Guardiola —exentrenador del Barça— i veia que l’havien de subtitular, parlava una llengua diferent del castellà. O a la televisió espanyola, quan hi sortien polítics catalans, em fixava en el fet que els doblaven o els subtitulaven. Així va ser com, a Tànger, vaig acabar fent un intercanvi lingüístic de dàrija —la meva primera llengua— i català. Per això puc dir que no he vingut aquí sense parlar gens ni mica la llengua.

Uns anys després d’aquell intercanvi, vaig decidir venir a Barcelona per estudiar una carrera. Em vaig instal·lar al barri Gòtic però tot i estar-m’hi força anys, no vaig conèixer la realitat i la gent del barri. En canvi, ara, després d’haver marxat cap al meu país i haver tornat aquí de nou, ho visc molt diferent. En tan sols un any de formar part de l’espai social La Negreta, he conegut molta gent nova de diferents estatus socials, i una realitat que no es veu des de fora. A La Negreta, no només veus la cara de l’especulació urbanística ferotge, sinó que la vius: coneixes de primera mà les misèries de la gent gran que viuen en pisos sense ascensors, sense súpers a prop, amb problemes per pagar el lloguer, etc. A més de ser un espai de trobada d’associacions veïnals i polítiques, La Negreta és un espai aglutinador de barri, ja que també hi muntem cicles de cinema, festes de Sant Joan, actuacions musicals i tot un seguit d’activitats per apropar les persones del barri. També m’ha servit per fer-hi bons amics, ens veiem molt sovint. Dormo menys que abans, però sento que des que en formo part, hi aporto alguna cosa, que sóc més útil que l’altra vegada que vaig viure aquí.

El català l’he anat aprenent d’oïda. El meu aprenentatge va ser a costa d’imitar, perquè mai no he assistit a un curs. M’hi han ajudat moltes vegades, corregint els errors que feia. Parlar català per a mi significa ser d’aquí; forma part de la meva identitat, que és compartida i que es va transformant. És una cosa que ja tenia clara abans de venir a Catalunya.

23

2424

CarmenLa Carmen viu a la vila de Gràcia. Té 40 anys, va néixer a Bucarest, la capital de Romania, i en fa 25 que va venir a Barcelona (1990).

Carmen traieste in cartierul numit Gràcia.Are patruzeci de ani si s-a nascut in municipiul Bucuresti, capitala Romaniei, si acum douazeci si cincí de ani a venit la Barcelona.

Traducció al romanès

Castellers de la Vila de GràciaCan Mussons C/ Alzina, 7 08024 Barcelona Tel. (+34) 932 187 452www.castellersdelaviladegracia.org

2525

Vaig venir per fer uns estudis de postgrau; vaig venir aquí perquè l’escola d’arquitectura tenia un bon nivell i perquè l’arquitectura catalana era molt coneguda: hi havia molta gent de fora, sobretot llatinoamericana, al doctorat. En aquella època vaig aprendre català, a partir de cursos a la universitat, i el vaig anar millorant amb la vida diària. Tot i que el català té moltes paraules que s’assemblen al romanès, al principi tenia la sensació que tothom parlava molt ràpid i ajuntava les paraules.

Els castellers. M’agradaven els castells des de fora, com a molta gent, però no m’havia plantejat implicar-m’hi. Vaig apuntar-hi la meva filla, i a través d’ella vaig començar a ajudar-los fent decorats a la plaça de la Vila de Gràcia, per a les Festes de Gràcia, que se celebren a l’agost: hi ha lloc per a tothom; gent que s’implica en diferents tasques (persona que cuida els petits, equip d’imatge i so, etc.); és com un grup social.

Els castellers m’han ajudat a fer molts amics. I ara estic molt més ocupada, però quan t’agrada una cosa hi ha temps per a tot. La meva filla és enxaneta, va començar amb 6 anys, i jo ara també participo en els castells, faig de tap o bé de crossa.

26

Am venit la studii postuniversitare; am venit aici pentru că școala de arhitectură avea un bun nivel și arhitectura catalană era bine cunoscută: la cursurile de doctorat eram mulți

străini, în special din America Latină. Atunci am învățat catalană, pornind de la cursurile organizate la Universitate,

și am facut progrese în timp, vorbind în viața de zi cu zi. Deși catalana are multe cuvinte similare limbii române, am avut inițial sentimentul că toată lumea vorbea foarte rapid și fără pauză între cuvinte.

“Castelele” sau turnurile umane. Îmi plăceau castelele din exterior, la fel ca multor oameni, dar nu mi-am pus problema să mă implic. Am inscris-o pe fiica mea, și prin ea am început să particip la baza castelelor si sa ajut la amenajarea pietei Vila de Gracia, pentru Sărbătoarea din Gracia, celebrată în luna august: aici e loc pentru toată lumea; fiecare se implică în diferite activități (unii au grijă de copiii mici, altii sunt responsabili de imagine și de sunet, etc.); este ca un club social.

Turnurile umane m-au ajutat să fac mulți prieteni. Sunt si mai ocupată acum, dar există timp pentru tot când îți place ceva. Fiica mea este anxaneta, a început cand avea șase ani iar eu acum particip la “castele” pe post de “tap” sau de “crossa” .

27

28

FedericoEl Fede viu a Algemesí. Va néixer a Río Gallegos, a la Patagònia argentina, té 40 anys i en fa gairebé 13 que va venir al País Valencià.

Traducció a l’espanyol

Fede vive en Algemesí. Nació a Río Gallegos, en la Patagonia argentina, tiene 40 años y hace casi 13 que vino al País Valenciano.

29

La Casa CantoneraPelaio, 36 46680 AlgemesíTel. (+34)639 55 43 13www.lacasacantonera.org

30

Pense que no necessites viure a cap paradís turístic per ser feliç; que pots ser-ho en qualsevol lloc si trobes gent que t’estime, que t’ajude, que et faça sentir com a casa. Nosaltres hem trobat eixe lloc en este raconet de la Ribera.

Forme part del grup de famílies que porten l’espai social i cultural La Casa Cantonera. Formar-ne part ha estat una altra forma de descobrir la cultura del país. La Casa Cantonera ha posat el seu gra de sorra per a la supervivència de la llengua i la cultura gràcies a l’esforç i al treball dels associats, dels artistes que han vingut, i sobretot per la gran tasca que fan Joanra i Ana (els

principals impulsors d’aquest projecte). Som una dotzena de famílies que hi estem treballant en el nostre temps lliure, però la base social són 400

persones associades que ens donen suport. Hem fet poesia, teatre, titelles, música infantil, presentacions de llibres, tallers de cuina, concerts, etc. Sols cal pegar una ullada als cartells penjats a les parets de la Casa per veure la quantitat, qualitat i varietat d’allò que ha passat pel corral de la Cantonera.

Vaig començar a estudiar valencià de forma autodidacta; estava envoltat de gent molt implicada amb la defensa de la llengua i vaig tindre la sort de “caure” en un poble on la llengua encara és molt viva i pots emprar-la amb normalitat en gairebé tots els àmbits. Sempre he pensat que no pots conèixer, de debò, a una persona si no parles amb ella en la seua llengua materna. També em cridava molt l’atenció i tenia curiositat per esbrinar d’on venia el conflicte lingüístic. Em resultava incomprensible (vist des de fora) que els valencianoparlants hagueren de demanar permís o perdó per a parlar la llengua autòctona, la que parlen a sa casa des de fa centenars d’anys, i que a banda d’això és oficial. Recorde d’una manera especial un dinar a casa d’uns amics, ja fa molts anys, en què ens van fer escoltar un disc d’Al Tall, i va ser sentint la cançó del Tio Canya quan vaig descobrir i vaig prendre consciència de la dimensió del conflicte; crec que eixe dia vaig decidir que havia de fer l’esforç per aprendre a parlar en valencià.

Els primers 4 o 5 anys estava pendent de parlar-lo normativament, però no era jo; potser prestava més atenció a com deia les coses i no tant a què deia. Entrar a formar part de la família de La Casa Cantonera em va permetre de superar eixa etapa i que la llengua començara a fluir.

El fet de ser argentí m’ha ajudat a arrelar-me, perquè tenim uns vincles socials i culturals molt forts, i també una idiosincràsia oberta que afavoreix la integració. Pense que la integració és una qüestió d’actitud i si no aprens la llengua de la gent, no t’acabes d’integrar del tot; estic convençut que mai haguera pogut entendre ni la història ni la realitat política, social i cultural d’aquest país si no parlés valencià.

31

Pienso que no hace falta vivir en un paraíso turístico para ser feliz. Podés serlo en cualquier lugar siempre que encontrés gente que te quiera, que te ayude, que te haga sentir como en casa. Nosotros encontramos ese lugar en este rinconcito de la Ribera.

Formamos parte del grupo de familias que gestionan La Casa Cantonera, un centro social y cultural en Algemesí. Entrar en la Casa Cantonera me ayudó a descubrir y valorar la cultura de este país. La Casa Cantonera puso su granito de arena para defender la supervivencia de la lengua y la cultura gracias al esfuerzo y al trabajo de los asociados, de los artistas que vinieron, pero sobretodo de Joanra y Ana (los principales impulsores del proyecto). Somos una docena de familias que trabajamos en nuestro tiempo libre, pero de base social contamos con cerca de 400 personas asociadas que nos respaldan. Acá programamos poesía, teatro, títeres, música infantil, presentación de libres, talleres de cocina, conciertos, exposiciones, etc. Nomás hay que mirar los carteles colgados en las paredes de la casa para darse cuenta de la variedad, cantidad y calidad de las cosas que pasaron por el patio de la Cantonera.

Empecé a estudiar valenciano de forma autodidacta; estaba rodeado de gente super implicada en la defensa y dignificación de la lengua y además tuve la suerte de caer en un pueblo en donde todo el mundo lo habla y no resulta nada complicado practicar en casi todos los ámbitos de la vida cotidiana. Siempre pensé que no conocés de verdad a una persona, si no hablás SU idioma, el idioma en el que piensa y siente. También tenía curiosidad por saber de adonde venia el conflicto lingüístico que percibía. No entendía porqué los valenciano-parlantes tuvieran que pedir permiso (y a veces perdón) por hablar la lengua propia, la que hablan en su casa desde hace cientos de años y que además es oficial. Me acuerdo, de una manera especial, de una comida en casa de unos amigos en la que me hicieron escucha un disco de Al Tall, y que fue cuando escuché la canción del Tio Canya que realmente descubrí y tomé conciencia de lo grande que era ese conflicto en realidad. Ese día me convencí de que tenía que ponerme a estudiar y a intentar hablar en “valencià”.

Los primeros años estaba más pendiente de hablar normativamente, peró sentía que no era yo, que prestaba más atención a como decía las cosas y no tanto a lo que decía. Entrar a formar parte de la familia de La Casa Cantonera me ayudó a superar esa etapa, a relajarme y a dejar que la lengua fluya.

Ser argentino ayudó bastante a arraigarme, porque tenemos vínculos sociales y culturales muy fuertes y también creo que la idiosincrasia abierta que tenemos los argentinos favorece la integración. Integrarte es una cuestión de actitud, y si no aprendés la lengua propia del sitio donde estás, no terminás de integrarte nunca. Me hubiese resultado muy difícil (o imposible) entender la historia y la realidad política, social y cultural de este país si no hablara en valenciano.

32

GeorgianaLa Georgiana viu a Vilafranca del Penedès. Va néixer a Buzău (Romania), té 29 anys i fa 8 anys que va venir a viure a Catalunya.

Georgiana locuieste in Vilafranca del Penedes. S-a nascut in Buzau (Romania), are 29 de ani si acum 8 ani a venit in Catalunya.

Traducció al romanès

Si Fa Sol toquemVilafranca del Penedèswww.sifasol.cat

33

34

Vaig arribar quan tenia 21 anys. La idea era venir temporalment per una feina. Un cop aquí, no tot era tan bonic, costava l’idioma, costava trobar feina, i a més, estant en un poble petit em sentia molt aïllada. Vaig marxar i vaig tornar un altre cop, però aquesta vegada les coses van canviar. De fet, m’ha canviat tot. Abans no sabia què fer, estava a casa, mirava la tele o llegia algun llibre... I ara m’he adonat que a mi no m’està prohibit res, que puc fer igual que els altres. En gran part és gràcies als castells i al grup de grallers en el qual estic.

La primera vegada que vaig escoltar música de gralla em va resultat estranya, no la coneixia i no la sentia meva. Un dia vaig anar a una actuació castellera i allà em vaig començar a fixar en els instruments. La meva parella actual em va començar a ensenyar a tocar la gralla, i al cap del temps vam impulsar l’Escola de Grallers dels Xicots, colla on estàvem. Després vam fundar el grup de grallers Si Fa Sol Toquem i hem ajudat els Nens del Vendrell i la Jove de Vilafranca a tenir grallers propis. El català el vaig aprendre de mica en mica i vaig començar a parlar-lo al cap d’uns anys de ser aquí. Quan la meva filla va començar a anar al col·legi, primer li parlava en castellà, perquè a mi no em sortia el català, però m’adonava que allò no anava bé i llavors vaig “canviar el xip” i m’hi vaig atrevir. La meva filla va néixer a Romania, però ha après a parlar aquí i el català és la seva llengua principal. La Bianca està dins de l’espectre autista i necessitava una sola llengua de referència. Jo em posava el 3/24 tot el dia per aprendre el català, i en conèixer la meva parella actual, nascut aquí, tot va començar a ser més fàcil.Ara la gent ja se’m dirigeix en català, però abans no era així. Encara ara, quan vaig al metge o algú veu que sóc estrangera, em parlen en castellà. Després, sorpresos, em diuen “parles molt bé el català”, i jo els responc irònicament “tu també”, perquè per mi és normal viure a Catalunya i parlar el català.

Jo, ara, participant en totes aquestes entitats, sento que visc en pau amb el meu nou entorn. Tinc la sensació que el català ha sobreviscut per la tossuderia i la força del seu poble. S’estimen la seva llengua i s’estimen el país. El defensen tant com poden o com els deixen. Jo faria el mateix per Romania si fos necessari.

35

Am venit cand aveam 21 de ani. Ideea era sa stau pentru o perioada de timp, pentru un loc de munca. Odata ajunsa aici, mi-am dat seama ca nu totul era asa de frumos, aveam dificultati in a invata limba, nu era usor sa gasesc un loc de munca iar faptul ca locuiam intr-un sat mic, ma facea sa ma simt izolata. Am plecat in tara si m-am intors inca odata, dar de data asta lucrurile s-au schimbat. De fapt, mi s-au schimbat toate perspectivele; inainte nu stiam exact ce as putea sa fac, stateam mai mult acasa uitandu-ma la televizor sau citeam vreo carte... iar acum mi-am dat seama ca nu imi este nimic interzis, pot sa fac aceleasi lucruri ca si ceilalti. In parte, multumita echipei de castells (piramide umane) si grupului de grallers din care fac parte.

Prima data cand am ascultat muzica de gralla (instrument muzical traditional din Catalunya) mi s-a parut ciudata, nu aveam cunostinte asupra acestui instrument si nu puteam sa o inteleg, avea o sonoritate foarte diferita de muzica din Romania la care eu eram obisnuita. Insa, intotdeauna am avut o sensibilitate aparte pentru muzica. Intr-o zi am fost sa vad castells si acolo am inceput sa ma intereseze aceste instrumente muzicale. Partenerul meu actual mi-a propus sa ma invete sa cant la gralla si dupa un timp am refundat Scoala de Grallers dels Xicots, grupul de castells din care formam parte. Apoi am fundat grupul de gralles Sifasol Toquem si am ajutat inca doua grupuri de castells ( Nens de Vendrell si Jove de Vilafranca) in a avea grallers propii. Prima oara am cunoscut lumea castelelor (castells), apoi am cunoscut gralla. Imi placea mai mult sa fac parte dintr-un grup de castells din Vilafranca care nu erau foarte cunoscuti si aveau nevoie de ajutor, sunt una din acele persoane care se simte multumita cu sine insasi cand se pune de partea celor slabi. M-am simtit motivata sa ajut pe Xicots ( grup de castells) in loc de a merge la grupul Verds care aveau deja multe succesuri. Acum fac parte din grupul de castells Nens de Vendrell ( Copiii din Vendrell), m-am inscris cand incepeau sa mearga mai bine iar acum sunt deja grup de 9.

Limba catalana am invatat-o singura, si a o vorbi, dupa cativa ani de locuit aici. Cand fetita mea a inceput sa mearga la scoala, la inceput ii vorbeam in limba casteiana, la inceput nu aveam curaj sa vorbesc in catalana. Dar imi dadeam seama ca asa nu era bine si am schimbat xip-ul. Fetita mea s-a nascut in Romania insa aici a invatat sa vorbeasca iar limba catalana este limba principala. Bianca formeaza parte din aspectrul autist si avea nevoie de o singura limba de referinta. Eu imi puneam 3/24 la televizor aproape toata ziua pentru a invata catalana iar cand l-am cunoscut pe partenerul meu, nascut aici, totul a inceput sa fie mai usor. Acum ma expresez mereu in limba catalana, de fapt, gandesc in catalana. Limba romana si cea catalana au multe asemanari si deodata ce intra limba catalana in sange, nu o mai poti lasa. Acum, aproape toata lumea imi vorbeste in catalana insa inainte nu era asa: cateodata cand mergeam la medic sau cineva isi dadea seama ca sunt straina, incepea sa-mi vorbeasca in casteiana. Apoi, surprinsi, imi ziceau “vorbesti foarte bine limba catalana” iar eu raspundeam cu ironie “si tu la fel”, petru ca pentru mine este normal sa locuiesti in Catalunya si sa vorbesti limba acestui tinut.

Acum, participand in toate aceste institutii, simt ca traiesc in pace cu tot ceea ce ma inconjoara. Am senzatia ca limba catalana a supravietuit datorita incapatanarii si fortei poporului. Ei iubesc limba si tara lor. O apara atat de mult cum pot sau cum ii lasa, eu as fii facut la fel pentru Romania daca ar fi fost nevoie.

36

KatherineLa Katherine viu a Barcelona des de fa pocs mesos, després d’haver viscut a Andorra.Té 23 anys i va néixer a Syracuse, a l’estat de Nova York

Katherine has been living in Barcelona for a few months now, before that she was living in Andorra. She is 23 years old and was born in Syracuse, New York

Traducció a l’anglès

37

Castellers de la Sagrada FamíliaPassatge de Sant Pau, 1608025 BarcelonaTel. (+34)605 045 837junta@castellerssagradafamilia.catwww.castellerssagradafamilia.cat

Quan vaig arribar a Andorra ja coneixia la cultura catalana i els castells, ja que fa uns anys vaig estar vivint a Barcelona gràcies a una beca Erasmus. A Barcelona vaig viure a la casa d’una dona “indepe” que em va fer encuriosir sobre el que passava a Catalunya. Vaig participar a la Diada del 2012 i va ser aleshores quan vaig tenir clar que volia implicar-me més en la cultura catalana i aprendre el català. És per això que vaig començar un curs de català, però el vaig haver de deixar al cap de poc temps, ja que vaig haver de tornar als EUA.

Dos anys després vaig guanyar una beca Fulbright que em va donar l’oportunitat d’anar a Andorra. Per a mi era un país “desconegut”, ja que, quan havia estat a Barcelona un parell d’anys abans, n’havia sentit a parlar, però mai vaig arribar a visitar-lo. A Andorra vaig ser mestra d’anglès i també em vaig apuntar a una colla castellera.

A la colla d’Andorra, estava en diferents posicions: crossa, tap, cordó obert, terça, etc. I des del principi ho vaig tenir clar: el català era imprescindible. Des de la simple frase “aixequeu colzes!” fins a qualsevol altra activitat del meu dia a dia, havia de saber què volia dir tot. Així que vaig prendre la decisió d’apuntar-me al programa de voluntariat lingüístic, en el qual t’assignen un company amb qui fas activitats quotidianes en català. Això em va ajudar molt, sobretot a no tenir vergonya en parlar-lo. I ara que en sé, em sento menys “guiri”.

Ho reconec, estic “enganxada” als castells! I ara que he vingut de nou a Barcelona, m’he apuntat als Castellers de la Sagrada Família. A la colla he fet amics, perquè a banda de l’assaig, també organitzem sopars, sortim de festa, fem calçotades, etc.

Amb ells castellers aprens la importància del que significa formar part d’un grup on tothom té el seu rol i tots són importants, i també la importància de crear conjuntament, però per sobre de tot hi aprens a confiar en la gent. És molt gratificant! I crec que també és necessari que la canalla ho aprengui i que creixi amb els valors de l’amistat, la confiança, el sentiment de grup, etc.

D’altra banda, en aquests anys que he estat entre Andorra i Barcelona, també he après molt sobre les festes i les tradicions catalanes, que m’han fet descobrir l’autenticitat d’aquesta terra.

A casa meva, quan els truco per Skype, moltes vegades els explico què hem fet a l’assaig o a l’actuació i encara ara al·lucinen! Quan me’n torno als Estats Units a veure la família, trobo molt a faltar els amics i els castells.

3938

When I arrived to Andorra, I was familiar with the Catalan culture and “castells”, human towers because I had been living in Barcelona during my study abroad. In Barcelona I lived with a pro-Catalan independence, who made me want to know what was happening here. In taking part of the Catalonia’s National Day, the Diada, I decided that I wanted to be more involved with the Catalan culture by learning Catalan. That is why I started a Catalan course, which I was sad to leave when I had to go back to the United States.

Two years after, I earned a Fulbright scholarship, which gave me the opportunity to go to Andorra. I didn’t know much about Andorra, I had heard from it during my stay in Barcelona, but I had never visited it, so I was excited to explore the country. While there I worked as an English

teacher and I joined a castellers group.

In the Andorran castells group, I was placed in many different positions: crossa, tap, cordó obert, and terça,. From the beginning I

knew that speaking Catalan was imperative... From the first sentence “raise wanted to know what people were saying and what it meant. Therefore, I decided to join a linguistic volunteer program in which

I was given a language partner to help me improve my Catalan. It helped me a lot, I made a wonderful new friend and I no longer felt shy and embarrassed when I spoke Catalan. Now that my language skills

have improved, I feel less “guiri”, a foreigner.

Ye, I am totally actually hooked on “castells”! And now that I am back in Barcelona I have joined the Sagrada Familia castellers group. Here, I have

made friends, we socialize a lot, apart from practice we have organized events such as dinners, parties or typical Catalan “calçotada”.

With “castells,” you learn about the importance of being part of a group, where everybody has their role and where everyone is important. You also learn about the importance of working together. However, above all, you learn to trust people. It is truly gratifying! I think it is also necessary for the children to learn and grow up with the values of friendship, trust, group feeling, etc.

During these last two years I have been between Andorra and Barcelona, I have learned a lot about Catalan festivities and traditions which made me discover the authenticity of this land. When I speak with my family on Skype, often I explain what we did during practice or during our performance and they are still very surprised and impressed! When I go back to the United Sates to visit my family, I miss “castells” and my friends a lot.

LoredanaLa Loredana viu a Guissona i té dos fills (Selena i Eric). Té 29 anys, va néixer a Ploiești, a 50 km de Bucarest, la capital de Romania. Fa 9 anys que va venir a viure a Catalunya.

Loredana locuieste in Guissona si are doi copii.(Selena si Eric).Are 29 de ani, s-a nascut in Ploiesti la 50 de km de Bucuresti, capitala Romaniei.

Traducció al romanès

AMPA Escola Ramon Faus Lluís Companys, 57 25210 GuissonaTel. (+34)973 550 319c5001761@xtec.catwww.amparamonfaus.cat

4140

Primer vaig arribar a Lleida i fa 4 anys vam venir cap a Guissona per la feina del meu marit. Jo tenia més oportunitats de treballar a Lleida, perquè vaig aconseguir homologar els estudis (Grau Acadèmic Llicenciat en Dret), però per a mi la família és el més important de tot.

Quan vaig arribar a Guissona, la presidenta de l’AMPA em va proposar de seguida que m’ hi apuntés i per això en sóc vocal. L’AMPA em va donar l’oportunitat de fer de monitora de zumba per als nens. També estic fent classes de zumba per als adults i activitats esportives a una sala de gimnàs. I faig les classes en català, eh?, perquè és la llengua en què ens podem entendre la gent.

Quan vaig venir no coneixia ningú de Guissona i entrar a l’AMPA em va ajudar a conèixer gent. Hi fem moltes activitats: Carnestoltes, extrascolars, classes de zumba, taller de cuina, activitats per a la marató de TV3..., i també quedem per sopar. M’agrada molt ajudar les persones, col·laborar de veritat.

Jo ja parlava català quan vaig entrar a l’AMPA, perquè el vaig començar a aprendre al carrer i també en un curs de català del Centre de Normalització Lingüística de Tàrrega, i ara m’agrada molt. Penso que tinc més oportunitats si parlo català; ara puc parlar-lo bé, forma part de mi.

La inceput am locuit in Lerida, iar acum de 4 ani locuiesc in Guissona, locul inde lucreaza sotul meu. Eu aveam mai multe oportunitati de a munci in Lerida, deoarece reusisem sa- mi omologhez studiile(Grad Academic Licentiat in Drept), dar pentru mine FAMILIA este cea mai importanta.

Atunci cand am ajuns in Guissons, presedinta AMPA (aASOCIATIA DE PARINTI),mi- a propus sa fac parte din AMPA.

AMPA mi- a dat oportunitatea sa lucrez cu copiii ca instructor de Zumba.In acelasi timp lucrez la o sala de gimnastica, unde sunt intstructor de Zumba si activitati sportive, unde clasele le realizez in catalana, aceasta fiind inteleasa pentru toti.Cand am venit in Guissona, nu cunosteam pe nimeni,AMPA, dandu- mi ocazia sa cunosc cat mai multe persoane.Impreuna cu AMPA,am realizat multe activitati, Carnaval,activitati extrascolare, ore de Zumba, etc.Imi place foarte mult sa colaborez cu oameni frumosi, imi place foarte mult sa ajut oamenii.Inainte de a intra in AMPA, stiam sa vorbesc limba catalana, ulterior am facut si un curs in Tarrega.Consider ca am mai multe oportunitati daca vorbesti in catalana, aceasta face parte din viata mea.

4342

ManuEn Manu viu a Prada de Conflent. Té 42 anys, va néixer a la ciutat francesa de Grenoble i fa 14 anys que viu a la Catalunya del Nord.

Manu vit à Prades en Conflent, il a 42 ans et est né à Grenoble. Il y a maintenant 14 ans qu’il vit en Catalogne nord.

Traducció al francès

Pallagos del ConflentSala dels Pallagos (al costat de l’estació de tren) 66500 Prada de ConflentTel. (+33) (0) 643 718 108www.pallagos.com

4544

Vaig marxar de la meva ciutat perquè em vaig fer objector de consciència i quan va néixer la nostra primera filla, amb la meva parella, de París, vam decidir d’establir-nos de forma definitiva a la Catalunya del Nord.

Abans de venir, sabia que el català es parlava a Catalunya, però desconeixia que també era la llengua pròpia d’aquesta part del territori francès. Ara, cada dia, poc o molt, puc parlar català; també els joves d’aquí el parlen, molt més del que ens pensem. Ho veig al dia a dia, perquè treballo d’arquitecte, i ara mateix estic implicat en un projecte de restauració amb gent jove.

El català va entrar a casa quan els nostres fills van començar a anar a la Bressola, l’escola que practica la immersió lingüística en llengua catalana. És curiós perquè vam decidir portar-hi la meva filla gran, no perquè aprengués aquesta llengua, sinó perquè buscàvem una escola especial en matèria educativa i la Bressola ens hi encaixava molt bé. Ara mateix, els nostres quatre fills parlen català, i jo també vaig voler aprendre’l. Coneixent el portuguès i el francès, m’ha resultat més fàcil.

També sóc el cap de la colla castellera d’Els Pallagos. Quan vam decidir muntar la colla a Prada érem quatre persones; tres anys després, en som cent cinquanta! És una activitat molt emotiva i m’agrada molt veure com els petits han canviat amb la colla; han agafat molta confiança, i això els pares ens ho han reconegut més d’un cop. A més a més, tots els castellers ens sentim molt acollits cada vegada que actuem als pobles del voltant. Una altra de les coses més interessants és que és un punt de trobada de persones de totes les edats i menes, i a més motiva molt la gent perquè és una activitat cultural, i aquí fa falta. Amb els Pallagos hem fet intercanvis amb colles del sud (Minyons de Terrassa, Andorra,...) i ells també han vingut a la inauguració de la nostra sala, i la veritat és que ha estat molt gratificant.

Des de l’inici vam decidir que a la colla es parlaria en català, i tothom hi va estar d’acord, així que és un espai on procurem que la llengua catalana funcioni de manera normal. Personalment, saber català m’ha permès canviar la visió dels altres. He descobert que la gent, aquí, té voluntat de reviure la identitat catalana. De fet, una de les coses que em saben greu és adonar-me que la meva àvia parlava savoyard, i que ara ningú el parli. Parlar català per a mi significa parlar una llengua que no ho té fàcil, però que està viva.

J’ai rejoint la Catalogne nord après avoir quitté l’objection de conscience pour des raisons dites familiales à la naissance de ma première fille. Nous avons alors décidé, ma compagne de Paris et moi-même, de nous établir à Prades.

Avant de vivre ici, je savais que le Catalan se parlait au sud, mais j’ignorais que c’était également la langue de ce coin de France. Aujourd’hui, chaque jour je peux m’exprimer en Catalan aussi bien avec les plus jeunes comme bien sûr les plus anciens, chose que je n’aurais pas imaginé. Mon travail d’architecte sur tout le territoire du Conflent, à Prades comme dans les villages les plus reculés, m’amène à pratiquer quotidiennement le Catalan et je suis par ailleurs impliqué dans un projet d’identification du patrimoine architectural avec des étudiants en architecture.

Le Catalan est entré dans notre foyer par le biais de mes enfants qui fréquentent l’école de la Bressola. Ecole qui pratique l’immersion linguistique en langue Catalane. C’est amusant puisqu’au départ les raisons qui nous ont poussé à inscrire notre fille la plus grande avait trait au modèle éducatif retenu par la Bressola plus que pour l’apprentissage du Catalan. Aujourd’hui nos quatre enfants s’expriment couramment en Catalan et j’ai moi même pu en faire l’apprentissage avec une certaine facilité entre le français et le portugais qui sont mes origines.

Je suis également le cap de colla de la « colla castellera d’els Pallagos del Conflent ». Quand nous avons décidé de créer la colla à Prades nous étions

quatre, trois ans après nous voilà rendu à 150 castellers. C’est une activité très émouvante, et je suis particulièrement touché de voir comment les enfants de

la colla ont évolué dans leur quotidien et notamment dans la confiance en soi -retour partagé plus d’une fois avec leur parents-. Par ailleurs, nous recevons un

accueil très positif localement au cours de nos représentations. Le fait de mélanger les âges, les sexes et les rangs sociaux participe complètement de l’engouement

que nous avons pour cette activité , ajoutez à cela la dimension culturelle qui manquaient ici. Avec les Pallagos nous avons pu faire différent échanges avec les

colles du sud ( Mynions de Terrassa, Andorra, Castellers de Terrassa, Castellers de castell d’empuries.....) et nous les avons d’ailleurs aussi accueilli notamment les

Mynions de Terrassa qui sont venus inaugurer notre salle ce qui est très gratifiant. l

Nous avons dès le début décidé de parler catalan à la colla et tout le monde a joué le jeu. Ainsi le catalan a trouvé une place normale et légitime au sein des entrainements

et des représentations. Personnellement l’apprentissage du Catalan m’a permis d’avoir un nouveau regard sur les gens d’ici et de comprendre notamment la forte identité qui subsiste et qui demande à être portée d’avantage. Plus près de moi, ma grand-mère

qui parlait le savoyard fait partie des dernières générations à l’avoir utilisé avant qu’il ne sombre dans l’oubli. Parler le catalan c’est parler une langue bien vivante tout en restant très vigilant pour sa défense, l’équilibre est fragile.

4746

MíriamLa Míriam viu a Sant Andreu de la Barca. Va néixer a Nueva Imperial, a Xile, té 48 anys i en fa 13 que va arribar a Catalunya.

Míriam vive en Sant Andreu de la Barca. Nació en Nueva Imperial, Chile, tiene 48 años y lleva 13 en Cataluña.

Traducció al castellà

Colla Gegantera de PallejàAv. Prat de la Riba, 10 - El Castell08780 PallejàTel. (+34) 93 663 22 55palleja@gegants.catwebs.gegants.cat/palleja

48 49

Diuen que a qualsevol lloc del món sempre hi trobes un xilè. A mi m’ha anat molt bé participar a la colla gegantera de Pallejà, perquè hi he conegut gent i també hi he trobat compatriotes. Fa uns 10 o 11 anys que hi vaig entrar, i des de llavors he fet tasques d’acompanyament: vigilo la mainada, faig tasques de logística alimentària, etc.; i viatgem molt, i això m’agrada. També participo en altres activitats, com ara les sardanes. He anat a ballades i a concerts.

Vaig entrar a la colla gegantera per conèixer-hi gent i ara és com la meva família. Vaig començar gràcies a un curs del Consorci per a la Normalització Lingüística al qual vaig apuntar-me, i un dia van venir entitats per explicar-nos tot allò que fa una colla gegantera. Ara que hi participo em sento més d’aquí, i més segura pel fet de parlar català amb tothom. Entrar a la colla m’ha ajudat molt a millorar-lo. Significa un pas més d’estar aquí. Ara em toca escriure’l.

El que es fa amb la cultura i la llengua catalanes va fer que em preguntés per què no s’havia fet el mateix amb la cultura maputxe. Jo no parlo maputxe, només en sé algunes paraules, però forma part de la meva vida. Ara, per sort, a les escoles s’ensenya la llengua, però abans molta gent s’havia canviat el seu nom maputxe perquè no era ben rebut. Tant de bo la cultura maputxe segueixi un camí semblant al que segueix la cultura catalana.

5150

Dicen que en cualquier lugar del mundo siempre encuentras a un chileno. A mí me ha ido muy bien participar en la agrupación de gigantes de Pallejà, porque he conocido a gente y también he encontrado a compatriotas. Entré hace 10 o 11 años, y desde entonces he hecho tareas de acompañamiento: vigilo a las criaturas, hago tareas de logística alimentaria, etc.; y viajamos mucho y eso me gusta. También participo en otras actividades, como las sardanas; he ido a bailes y conciertos.

Entré en la agrupación para conocer a gente y ahora son como mi familia. Comencé gracias a un curso del Consorci per la Normalització Lingüística en el que me apunté, y un día vinieron entidades para explicarnos todo lo que hace una agrupación de gigantes. Ahora que participo me siento más de aquí, y más segura por el hecho de hablar en catalán con todo el mundo. Entrar me ha ayudado mucho a mejorarlo. Significa un paso más de estar aquí. Ahora me toca escribirlo.

Lo que se hace con la cultura y la lengua catalana hizo que me preguntara porque no se había hecho lo mismo con la cultura mapuche. Yo no hablo mapuche, solo se algunas palabras, pero forma parte de mi vida. Ahora, por suerte, en las escuelas se enseña la lengua, pero antes mucha gente se había cambiado su nombre mapuche porque no era bien recibido. Ojalá que la cultura mapuche siga un camino parecido al que está siguiendo la cultura catalana.

Papa En Papa viu a Olot. Té 30 anys, va néixer a Diabugu Batapa (Gàmbia) i va arribar l’any 2000, en plena Fira d’Olot.

Papa be siiring Olot le. A ye sanji tang saba le soto, a wuluta Diabugu Batapa le to kambia, 2000 long a futata jang, Olot la sang wo sang luuma baa tumoo la.

Traducció al madinga

Futbol Club OlotAv. Santa Coloma, 35, 3r 2a17800 OlotTel. (+34) 632 617 132Issiucamara@gmail.com

5352

Els meus pares vivien a Olot i jo estava estudiant a Gàmbia. No volia venir cap aquí i m’ho vaig passar molt malament a l’inici, però quan em vaig apuntar al futbol San Roc, les coses van començar a canviar. Vaig conèixer-hi gent, i encara tinc amics de llavors, tot i que ja no estic en aquest equip. Al principi parlava en anglès, i un amic em traduïa al català per a la resta de companys i per a l’entrenador. També a la feina, quan vaig preguntar al meu excap en quina llengua ens podíem comunicar, ell de seguida em va dir “català!” i a mi em va semblar bé. Tenia molta paciència per ensenyar-me català. Entre el futbol i la feina, de mica en mica, vaig anar aprenent la llengua.

Jo parlo diferents llengües: sarahule (la meva llengua materna), mandinka, ful, bambara, i anglès. I aquí he après català i una mica de castellà –tot i que domino més el català.

Sóc el secretari i seleccionador del FC Olot, una entitat que vaig crear fa 3 mesos i que està en procés de registre, després d’omplir molts papers. És un equip que ara està format per nois nascuts aquí de pares i mares subsaharians o marroquins; però a mi m’agradaria ampliar-ho amb nois de pares nascuts a Catalunya també. Entre ells parlen català perquè les seves llengües maternes no són les mateixes, i aquí a Olot tothom parla català.

Aquesta entitat, per a mi, implica ajudar els joves més pobres perquè tinguin el temps ocupat d’una manera positiva i amb coses que són bones per a ells. També estic participant en altres entitats com la HJL, una entitat olotina que fa activitats de suport als pares i activitats culturals. També he participat a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca d’Olot.

Quan vaig arribar aquí, sabia que es parlava espanyol. A Gàmbia sentia la ràdio en espanyol i reconeixia alguna paraula i sabia comptar fins a 10. Però de català, res de res! Ara per a mi significa tot, parlar-lo, encara que els nens, a vegades, quan els dic alguna cosa incorrecta en català, em diguin: “Míster, encara et falta d’aprendre’n, eh?”

N Wululaalu be Olot jang ne to watoo ming na N be karango la Kambia. Nte fango mang lafi nung ke na jang wo ye n na tara foloo koleyandi fang fang , bari kabiring dunta San Roc kata danfu kuroo kono kuwoo folota faling na. N ye moo jama long jee, N mang tara jee ña wo ña bari hani fo bii teeri jamaa be N bulu jee. Foloo N ke diyamu Ankale le la , N teerima doo le ke N kangnasori katalango la kafuñoo toomalu ning n na katadanfu karamoo ye. N na dooku dula fanang to , N na ñaatonka folo ko n be Katalango le fola kabiring N ya ñininka n be diyamu la kang jima le la , wo keta N ye kuu bete baa leti . A ye a doomang doomang N fe le ke N niking di Katalango la. N ye katalango doomang doomang niking wole ñaama, dooku dula ning katadanfu kuroo teema.

N ke kang jamaa le fo: Sarakolee(N na susu kango), Mandinkoo, Fuloo, bambarngo ning Ankalee. N n ya katalango ning Españoloo niking jang ne bari N ye katalango le noo bake.

Nte long Olot la katadanfu kuro ñaatonkoo ti, N fango le ye a londi bari a ning sanyi tema kari saba n be feere ñiningo la fo ke a londi kala kang bari wo fanang ye kayiti jamaa le ñininka. Dindingolu minulu wuluta jang i wululaalu bota moofing bankoolu to ning Maroku Wolu le be katadanfukuroo ñing kono ,bari N be lafiring ne fanang dinding toomaalu fanang se tara noo jee minulu wululaalu mu katalangolu ti. I ke katalango le fo i danmangolu tema bawo i muka kang kilingo fo,a ning fanang Olot jang bee ke Katalango le fo.

Ñing kuroo fango, n te fee, a be makoyiroo le sabatindila dinding fentangolu la fango la fo i se tara baara betoolula i la karambali lungolu la wala i la watikolong lungolu la.

N ke maabe le fanang kuroodoolu to le, ming be ko HJL, a be Olot jang ne a te ke dindingolu la wululalu le makoyi aning ke cosaanoo kidimandi. N ke maabe le fanang Olot Ipoteka tooroo kuroo kono.

Kabiring N futata jang , N ye a long ne ko Españoloo , kaatu ko kambia N ke Españoloo le moy racoo to, fo N ke kumadoolu suute je aning fanag N ke kasabiroo ke fo tang . Bari Katalango, N mang fengo wo feng ne moyi nung. Sanyi N na Katalang kang foo mu N ye kuu baa leti. Bari hani foo sanyi, doo be jee, N ye kuu doo fo Katalango la ming mang tiling dorong I se a je I ko N ye “ Mister hani fo sanyi domonding tuta le he” ( a jeleta)

5554

Papu En Papu va arribar l’any 2002 a Alacant i el 2006 va anar cap a Reus. Va néixer a Dakar (Senegal) i té 35 anys.

Papu mu ci attum 2002 la aksi ci Alakan, ci attum 2006 mu dem dekk bi di Rewus. Mu ngi juudo Ndakaru (Senegaal )

Traducció al wòlof

Xiquets de ReusCarrer de Rosich, 443201 ReusTel. (+34) 977 344 070xdr@xiquetsdereus.catwww.xiquetsdereus.cat

5756

Els anys que vaig viure a Alacant no m’hi trobava bé sense la família ni amics, i per això vaig venir cap a Reus. Aquí hi tinc família. Vaig començar a estudiar català al Consorci (Consorci per a la Normalització Lingüística), perquè aquí tothom parla català. Com que sabia francès i portuguès, és més fàcil per a mi parlar-lo. I he après català sobretot amb una amiga de Bolívia amb qui parlo sovint.

El català m’ha ajudat a compartir més amb la gent. Per mi, parlar-lo significa una cosa normal. Encara que no sigui ben bé un país, la llengua no té fronteres. Una vegada era a un festival de música a Portugal i se’m va escapar dir-li a una altra persona “passi, passi”, i era un català i em va convidar a un cafè.

Al principi els castells em semblaven una cosa molt irreal. Un dia un professor del Consorci ens va dir de participar amb els Xiquets, i ho vaig fer. Com que em vaig començar a portar bé amb la gent, em van donar una funció. M’agrada la colla perquè anem a pobles diferents i puc conèixer gent nova. Abans de ser casteller jo era vergonyós. Si no els coneixes bé, els catalans semblen molt seriosos. S’ha de conèixer la cultura catalana. Amb els Xiquets de Reus fem calçotades, anem a jugar a futbol, anem a concerts de música, etc. Fem més coses que castells i prou.

Ara entenc més els castellers. Porten la cultura i són patrimoni mundial. Quan he marxat fora de Catalunya, he mirat les notícies a veure com quedava la colla en una actuació. Em fa sentir feliç ser a la pinya, com quan el Barça marca un gol!

Att yi ma nekk Alakan nexul woon dara c iman, amumafa woon mbokk amumafa woon xarit , lolu tax ma wali si Rewus. Fi amna fi mbokk. Ma ngi tambale di jàng katala ca konsorsi b (and bi jaadul lakk katala), ndax fi nëpp moom la niiy lakk. Ndam man mëna lakk faranse ak purtugèes , dafay gëna yomb ci man ma wax ko. Ma ngi jàng ak sama been xarit bu jigeen di doomu Boliwi , ak moom lay doon lakkantel.

Katala jappale ne me ba jokkok ak nu baari. Ci man wax ko lo jaadu la. Ndam sax du reew ci ni ko xame, lakk wu ne am na ay dangeen . Dama mës ne ci been festiwal mísik sa Purtugaal, ma rejële wax been ni jalal jalal ci ktala, katalan mbeggam yobbu mu jëddal ma kafe.

cI Jël been gi dama yakaaroon ne kastey yi mënul am. Ben bës been jàngalekat bu konsorsi bi mooma wax ma bokk ci CIkets yi, ci la ko def. Gànaw dama amoon jokko gu rafet amb nit ni, ci ñann ma jox been sas ci CIket yi. Mbaboor gi lu ma nexla dax de ngay dem ci dekk yu wutte, di waral ma xam nit nu bes. Bala ma doon kastey kat ni gawa russ la woon. Bo xamul katalan yi bu bax, da ngay yakaar ne ay nit nu fula lan. Ak Ciketu Rewus yi, dan niiy amal ay kalsotada, di futbal, di dem ay konser mísik ak yeneen ak yeneen. Amna nu yeneen yu baari yu nuy def li dul kastey rek.

Leggi xam na bu bax kastey kat yi. No yoor aasa ji te alaal lu aduna laan. Sa su ma geene Kataluña, da may xol ci xibaar naka Mbaboor gi togge ci bës bi. Dama begg suma bokke ci piiña be...yamale ko bu Barsa dugole!

5958

Yàsser En Yàsser viu a Barcelona, però se sent gironí. Té 35 anys, va néixer a Xauen (Marroc) i fa 16 anys que va arribar a Catalunya.

Traducció a l’àrab

La Fal·lera GironinaCarrer Mas Abella17003 Gironawww.fal-leragironina.cat

6160

El meu germà treballava a Roses i vaig decidir anar-hi a treballar també. Després d’un temps fent de cuiner, vaig apuntar-me a un màster de mediació intercultural a la Universitat de Girona. Al principi, a Girona, hi vaig viure malament perquè no estava bé econòmicament, i tampoc no hi tenia gaire vida social. Un dia, una amiga que es diu Fanny em va ensenyar un vídeo sobre els bastoners i de seguida vaig dir «Ostres, que guapo! I això què és?», i així és com vaig animar-me a ser bastoner. Estic a La Fal·lera, una entitat que inicialment només aplegava geganters. Aquesta unió, entre geganters, capgrossos, músics i bastoners, ha generat diverses històries d’amor entre els seus compenents, i fins tot ha acabat en matrimoni en algun cas. M’agrada molt estar en aquesta associació perquè viatjo molt, i sempre hi anem quan el poble està feliç —normalment, Festa Major—. Ets l’amo! La gent mira tot el que fas com si fos màgia, com alguna cosa molt difícil.

Vaig aprendre català en el mateix moment en què vaig començar a participar amb els bastoners; a partir de llavors, vaig deixar de sentir-me sol, vaig començar a sentir que formava part d’una gran família: la gent va començar a conèixer-me pel carrer. Vaig descobrir l’invers de l’estereotip que diu que els catalans som tancats. La Fal·lera m’ha obert els ulls, m’ha ajudat a entendre la cultura catalana. També em van insistir que aprengués català des dels serveis lingüístics de CCOO, per poder parlar amb l’empresa, ja que en sóc el representant sindical.

He tardat molt a aprendre català, molta gent de Roses em parlava en castellà. Però a Girona he entès que la gent s’estima la llengua, i per això vaig apuntar-me als cursos de català. Vaig haver de fer un doble esforç per aprendre-la, perquè tinc dislèxia. Per això, encara estic anant a una logopeda; una relació d´amistat que ha canviat coses a les dues parts: al final he convençut l’Alícia, la meva logopeda, i ara és bastonera!

Parlar català significa per a mi formar part de la societat; també és una causa. La meva iaia ha perdut l’amazic per la dictadura, i fins ara no l’han començat a ensenyar. A mi m’encantaria que l’escola marroquina hagués estat com la d’aquí.

Penso en la mort, i em vull morir a Girona. Perquè em sento tant de Xauen com de Girona. Carlemany va expulsar els musulmans de Girona i jo ara ballo amb ell (és el gegant que allibera la ciutat). No cal perdre la identitat; les identitats sumen, i la cultura és una màquina que està en continu moviment.

6362

©Plataforma per la LlenguaDipòsit legal: B-16869-2016Barcelona, juliol de 2016Tiratge: 2.000 exemplars

Amb el suport de:

Coordinació: Gemma PonsaAmb la col·laboració de: Anna Berni i Anna Maria RoigAgraïments a: David Bargalló, Marta Bros, Aniol Costa, Rafik El Mossaoui, Aliou Faty, Martí Gasull i Avellán, Mireia Ludevid, Reis Lliberós, Rosa Mas, Abdou Mawa Ndiaye, Isabel Pastor, Sil Trencaclosques. Disseny gràfic i maquetació: Estudi Muto

67

Plataforma per la LlenguaSant Honorat, 7. Principal

08002 BarcelonaTel.: 93 321 18 03

info@plataforma-llengua.catwww.plataforma-llengua.cat