Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

Es Amunts:vida, cultura i paisatge

Primera edició: abril de 2004

© Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)C/ Major, 20. Can Llaudis. Dalt Vila

07800. EivissaTel. 971 390674

www.gengob.orge-mail: gen@gengob.org

Disseny i maquetació: Ploka

Impressió i enquadernació: Bahia Indústria Gràfica

Fotografia de coberta: ESTOP FOTOS AÈRIESTel. 971 723356. Fernando Bosch

Fotografia de contracoberta: Ilse Mayer Gehrken. Font: Martin Davies

Cartografia: Joan Costa

Revisió lingüística: Marga Torres i Carles Torres

Toponímia: Enric Ribes

Coordinació: Maríà Marí

ISBN: 84-891111-0-9-XDipòsit legal: PM 548 - 2004

Imprès amb paper lliure de clor

Dedicat a totes les persones que s’estimen la terra i la cultura. Als mestres, professors i educadors

que dediquen la seua vida a l’ensenyament d’uns valors tan necessaris com són l’amor

i el respecte a la natura. Per a tots ells, amb l’esperança sempre ferma d’un futur

millor i més solidari.

Agraïments

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) agraeix la col.laboració prestada per a l’elaboració d’aquest llibre a les següents entitats, institucions i persones:

Fundació “SA NOSTRA” Caixa de Balears, Ajuntament de Sant Joan de Labritja, Ajuntamentde Sant Antoni de Portmany, Consell Insular d’Eivissa i Formentera, Associació de Turisme

Rural del municipi de Sant Joan de Labritja, Institut d’Estudis Eivissencs,Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Arxiu d’imatge i so del Consell Insular

d’Eivissa i Formentera, ESTOP FOTOS AÈRIES, Serveis d’Informació Territorial de les Illes Balears,(SITIBSA), Societat d’Història Natural de les Balears, TV Research, Marga Torres, Carles Torres,

Enric Ribes, Josep Antoni Prats, Lina Sansano, Xavier Guasch, Luis Alberto Tostón,Cristòfol Guerau d’Arellano, Antoni Ferrer Abárzuza, Lina Torres, Joan Costa, Patrícia Arbona,Mari Carmen Campo, Pedro Garcia, Jesús Fernández, Bartomeu Tomàs, Carme Torres, Catina

Costa, Núria Valverde, Fernando Bosch, David Carrera, Martin Davies, Odette Gomis,Vicent Guasch, Antoni Ramón, David Cantalejo, José Martínez, Ismael Martínez,

Menchu Redondo, Vicent Marí, David Garcia, Manel Royo, Abel Guasch, Rafa Domínguez,Mercedes Garijo, Germán G. Lama, Xavier Durán, Cristina Palau, Moisés Copa,

Peter Brantschen i Manuel Guasch.

Aquesta publicació pot ser reproduïda per tots els mitjans,citant les fonts i amb finalitat no lucrativa, excepte les fotografies i mapes.

Arrelar, com un arbre, dins la terra:no ser núvol endut d’un poc de vent.Sobre els camps coneguts de cada dia,veure un cel favorable i diferent.Mirar com cau, quotidià, el crepuscle,cada cop renovant-me el sentiment.Damunt la terra nostra i estimada,del cor neixen el pi, l’aire i l’ocell.El blanc record de la infantesa hi sura,i ha de fer bo, aquest sol, als ossos vells.Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba de molt antic als llavis de la gent.El meu amor, la ferma companyia,vull somniar-hi, entre la mar i el vent.

“Terra natal” de Marià Villangómez,Elegies i paisatges, 1949

Índex

PRESENTACIÓ .............................................................................................6

INTRODUCCIÓ ............................................................................................9

EL TERRITORI I LA GENT .........................................................................13De què i com estan fets: la geologia

La història geològicaRecursos geològics

Al nord, es Amunts: geografia físicaRelleuClimaHidrologiaBiogeografia

Geografia humanaOrganització territorialLa poblacióEl poblamentLes activitats econòmiquesXarxa viàriaMapa urbanístic

HÀBITATS I BIODIVERSITAT ................................................................49El passat: la història natural

Dues fonts d’informació: l’avenc des Pouàs i ses Fontanelles

HàbitatsLa vegetacióLa fauna

Els mamífersEls rèptilsEls amfibisLes ausEls invertebrats

ETNOGRAFIA ........................................................................................... 87El casament i l’explotació agrària. El policultiuL’organització social i familiarTipus de residència i hàbitatTecnologiaCalendari anualAccés als recursos naturals. L’aiguaDret foralRemeis i cuina popularEl turisme i el canvi d’economia

L’ALTERNATIVA ...................................................................................... 109L’impacte humà: present i futur

El campConservació i ordenació del territoriEl turisme

BIBLIOGRAFIA........................................................................................ 125

Presentació

Eivissa, on la desaparició dels espais naturals continua vertiginosament i les senyes d’identitats’evaporen al mateix ritme, on el contacte amb la terra i la natura de la qual formam part s’esva-eix, tenim motius d’esperança si miram a llocs concrets com es Amunts. Aquest tros d’illa, quecomprèn el tram litoral que va des de cala Salada fins a sa Cala de Sant Vicent i abasta un totalde 14.573 ha, reuneix aquells valors que més estimam els eivissencs. Afortunadament, aquí la“balearització”, la destrucció ambiental a què estam tan acostumats, s’ha frenat. Per això, a lazona encara podem gaudir d’una naturalesa, un paisatge, uns costums i una manera de viuregenuïns i autèntics.

Es Amunts no és tan sols una part del nostre territori insular; tampoc és, només, l’hàbitat d’ungran nombre d’espècies animals i vegetals. És una manera d’entendre la vida, un exemple de l’-harmonia que hauria de presidir la relació, sovent irreconciliable, entre l’home i la naturalesa.Aquí, el camp manté certa activitat i disposa d’unes expectatives de futur, almenys, esperan-çadores. Les explotacions turístiques, com a norma general, han sabut respectar l’entorn, ien l’actualitat s’aposta per un turisme ecològic, respectuós amb el medi, diferent al que estamavesats.

Aquí hi trobam espècies endèmiques, impressionants tallserrats, muntanyes recobertes d’es-pessos pinars en estat pràcticament verge, a més d’un valuosíssim llegat cultural (cases page-ses, torres de defensa, pous, aljubs...). I, enmig de tot això, una comunitat que hi viu, que confiacontinuar gaudint d’aquest paisatge, del medi rural i la tranquil·litat del camp, amb unes possi-bilitats econòmiques equiparables a les de la resta de la societat insular. A Eivissa trobam moltsd’indrets on, malauradament, aquest equilibri s’ha trencat en favor, únicament, d’un mal ano-menat progrés, d’un creixement descontrolat.

El camp, el paisatge i la cultura viuen la seua marginació front a una societat i unes institucionsque sovent dormen, que semblen no entendre el repte col·lectiu que representa la planificació,l’ús sostenible d’uns recursos cada dia més escassos, eix central del potencial turístic i humà dela zona. Això no hauria de succeir as Amunts, on el bon estat de conservació permet, encara avui,fer d’aquesta necessària planificació el seu principal avantatge. Trobar respostes adequades aaquest repte social, a més d’enriquir-nos com a persones, facilitarà el benestar present sensehipotecar el futur del nostres fills.

Volem aprofitar aquesta oportunitat per agrair la col·laboració als patrocinadors i a totes icadascuna de les persones que han contribuït a fer realitat el programa educatiu “Es Amunts:

6

7

vida, cultura i paisatge” (l’exposició, els vídeos, la publicació, l’itinerari guiat a Corona i les orien-tacions didàctiques). És així, precisament, com es fa possible que un grup modest però repre-sentatiu com el GEN–GOB Eivissa pugui assumir projectes que d’altra manera quedarien en tansols això, en projectes. Moltes, moltes gràcies. A totes elles, com a la major part de la societat, resels agradaria més que veure complides aquestes expectatives de futur, aquestes inquietudscompartides.

“Es Amunts: vida, cultura i paisatge” pretén mostrar el gran potencial d’aquest indret com aelement integrador, de cohesió sociocultural, econòmica i natural. Però també analitzar elsproblemes i fer propostes.

Afortunadament, no és necessari sepultar una illa sota el ciment per viure bé. Ans al contrari; sivolem gaudir, tant avui com demà, de l’autèntic benestar és fonamental frenar la destrucció delseu territori. La calma, la bellesa d’uns paisatges únics i irrepetibles, i la possibilitat de realitzaruna feina respectuosa amb l’entorn formen part d’un llegat natural i cultural que no podemoblidar.

És necessari trobar urgentment el que nosaltres hem anomenat un “compromís pel territori”.Només així, amb la implicació de totes les parts i el necessari consens social, podrem planificarun futur digne.

Precisament pensant en el futur hem iniciat aquest periple. Amb aquesta petita aportaciópretenem, en la mesura de les nostres possibilitats, educar i despertar la sensibilitat de lasocietat.

Com volem que siguin es Amunts? Aquesta és la pregunta que ens feim, que ens hem fet durantdècades referint-nos a diferents indrets del nostre territori i que avui, novament, a l’hora deplantejar-nos el nostre model territorial, agafa més força que mai.

Revaloritzar el camp. Deixar a les pròximes generacions la possibilitat de conèixer uns Amuntsvius, ben conservats. Permetre que els seus habitants hi puguin treballar, viure-hi en harmonia,gaudir-los. Garantir el seu futur i el de la seua gent. Tot això, i molt més, depèn del compromíspresent, solidari amb la gent i la natura. I tu, com vols que siguin es Amunts?

Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)Eivissa, 3 de febrer de 2004

Es Amunts: vida, cultura i paisatge

8

Mapa general de situació des Amunts. Autor: Joan Costa

Es Amunts: vida, cultura i paisatge

9

Vista aèria de la zona nord-oriental des Amunts. Font: ESTOP FOTOS AÈRIES

IntroduccióANTONI FERRER ABÁRZUZA (HISTORIADOR)

Què són es Amunts?

La geografia de l’illa d’Eivissa presenta unclar pendent en descens des del nord cap alsud. La part més baixa són ses Salines, i si bél’alçada més notable de l’illa és sa Talaia deSant Josep, a l’oest insular, l’acumulaciód’alçades mitjanes més altes es dóna alnord de l’illa. Des de la ciutat d’Eivissa esveuen clarament aquests puigs que s’enca-denen sense solució de continuïtat formantuna barrera coberta de pinars des de quasiel poble de Sant Antoni fins al confí nord-oriental de l’illa, als voltants de sa Cala deSant Vicent, que s’obre entre aquestesformacions muntanyenques.

Tot aquest territori accidentat, creuat d’es-tretes planes i torrents entre les muntanyes,

s’ha anomenat es Amunts. És un topònimrecent, creat per indicar una realitat naturali també humana que no tenia cap unitatadministrativa ni cap topònim que ladesignàs en conjunt i, en canvi, sí moltescaracterístiques que la fan ser una unitatdins l’illa d’Eivissa.

Per què es diferencien de la resta de l’illa?

Amb el nom des Amunts es vol designar glo-balment una zona de l’illa d’Eivissa que, co-herentment amb aquesta denominació úni-ca, presenta unes característiques naturals ihumanitzades que permeten considerar-lacom un tot al marge de divisions administra-tives més o menys contemporànies.

Si atenem a les característiques orogràfi-ques, podem veure de seguida que asAmunts s’acumulen les majors altituds mit-janes de l’arxipèlag. Això és fàcil de veure alstallserrats que les serralades des Amuntsformen en caure espadats sobre la mar, ique són presents a tota la costa septentrio-nal de l’illa.

Si atenem a la influència humana, veuremde seguida que as Amunts es donen lesmenors densitats de poblament i d’urbanit-zació d’Eivissa. Això ha estat causat en granpart per l’esmentada geografia accidentadai difícil de l’indret. Les costes de penya-segats no foren adients per als inicis de la

indústria turística dels anys cinquanta iseixanta, ja que es buscaren els llocs méspropers a les platges, d’acord amb l’ofertad’oci de sol i mar que buscaven els visitantsde l’illa.

Es Amunts, per tant, excepte alguns nucliscom sa Cala, Portinatx, el port de Balansat ina Xemena, passà a perdre població mentres’incrementava a la resta de l’illa. Aquestacircumstància, que segons es miri és negati-va, ha afavorit, i molt, la conservació de l’eco-sistema natural d’aquest extens territori.Allí s’han conservat espècies vegetals ianimals desaparegudes, per la pressió hu-mana, a la resta d’Eivissa. És per això que esAmunts són perfectament diferenciables,són una reserva per a moltes espècies i untestimoni privilegiat del tipus de paisatgenatural que dominà les Pitiüses seglesendarrere.

Què hi ha as Amunts?

Els alts penya-segats des Amunts, els seuspinars intocats, la conservació d’àrees deconreu tradicionals, la fins ara baixa pressióurbanística que han suportat... són els fac-tors que han fet d’aquesta part de l’illa eldarrer refugi de nombroses espècies vege-tals i animals, moltes d’elles endèmiques, ésa dir, no presents enlloc més del món. Lespàgines següents entren en el detall dequines són i com són aquestes relíquiesnaturals que tenen es Amunts com a marcinsubstituïble i fràgil de la seua vida. Peròno són només animals i plantes aïllades, ésla seua interrelació amb el medi, i més enca-ra, és la relació fins a cert punt equilibradaque els éssers humans han mantengut ambel territori de la zona durant segles.

Aquests mecanismes de depredació limita-da, de sostenibilitat de la relació entre elshumans i el medi on desenvolupen la seuavida, són un exemple a fomentar i a copiar.En aquest sentit, es Amunts poden servir delaboratori d’on surti la fórmula a aplicar a la

Es Amunts: vida, cultura i paisatge

Intr

odu

cció

10

Panoràmica litoral des de lacala d’en Serra.Foto: Marià Marí

Es Amunts: vida, cultura i paisatge

Intr

odu

cció

11

resta de territori insular, on la degradació ila destrucció del medi natural han estat isón encara la tònica general. Tot plegat enun marc d’una línia de pensament que

qüestiona el model turístic dominant finsara i que busca un nou sistema més respec-tuós amb la naturalesa i a la vegada econò-micament rendible.

La costa des Amunts des de l’illot de Tagomago. Foto: Antonio Manzanares. Font: Arxiu d’imatge i so del CIEF

Paisatge rural aSant Vicentde sa Cala.Foto:Marià Marí

12

Es Amunts: vida, cultura i paisatge

Antic casament. Al fons, el far des Moscarter, extrem septentrional de l’illa d’Eivissa. Foto: Marià Marí