ANAV amb la 185 fira...que cal complir religiosament per completar el cicle anual de les nostre...

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185185MÓRA LA NOVAMÓRA LA NOVA

FIRAFIRA


FIRAFIRA


FIRAFIRAFIRA


FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRAFIRAFIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA185MÓRA LA NOVA

MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRA

185MÓRA LA NOVAFIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA


FIRA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA

MÓRA LA NOVAMÓRA LA NOVAFIRA

MÓRA LA NOVAFIRA

FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRAFIRA

185

ANAV amb la 185 firade Móra la Nova

MÓRA LA NOVA

185 FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA I INDUSTRIAL

del 20 al 23 d’octubre de 2016

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca i Alimentació

Ajuntament de Móra la Nova

Andreu Carranza

Pregoner 2016

© Xavier Torres-Bacchetta / Edicions 62

La Fira dels Masos posa una enramada festiva a la tardor riberenca. Temps daurat com el vi d’abans i ànima de poeta. El gran escriptor patxet Artur Bladé i Desumvila veu en el paisatge riberenc un deix de romanticisme, amb postes de sol sumptuoses. Però també clava el peu nu al fang de la sènia quan diu que és la millor època “per fer escalivades i resulta excel·lent fer truites amb patata i ceba, la qual, d’acord amb el paisatge tardoral es flairosa i daurada.” La Fira dels Masos en essència és com la mateix literatura de Bladé, aiguabarreig del vi de la poesia, amb escalivades i truites flairoses, maridatge d’elements de la terra i de la remembrança. Al gran A. Bladé li agradava, especialment, la metàfora de la tardor humana, aquell temps que posa capes de purpurina sobre les evocacions. Així veig jo la fira dels Masos, un esdeveniment que ja forma part del nostre imaginari col·lectiu. És una d’aquelles dates de l’any que tothom té assenyalat al calendari de les celebracions ineludibles, com el Nadal, la Pasqua, la Festa major, Totsants...

Tothom, no solament de la Ribera sinó també de les comarques veïnes d’una forma o altra la té present. S’ha d’anar a la Fira si o si, encara que només sigui una tarda, per veure-la, per retrobar aquells rius de gent que pugen i baixen pels carrers entre les atraccions. I saludar els amics, els coneguts, mentre els soroll estrident de les atraccions, les llums, els olors ens envolten, creen una atmosfera atàvica, que d’alguna forma ens transporta a la tribu, als lligams ancestrals que han estat els puntals de les generacions que ens precedeixen: la Fira, l’àgora, el mercat, el punt de trobada allí on els productes i les gents entren en contacte directe, com un ritual que cal complir religiosament per completar el cicle anual de les nostre vides.

Per un patxet, com jo, que per cert va néixer als Masos, a l’antiga clínica Escolà, un 19 de juny de l’any 57, inscrita la partida de naixement a la parròquia de Mora la Nova, amb els noms en català: Andreu Ramon Joan, és tot un honor i un privilegi dirigir-vos aquestes paraules. Però també és per mi una gran responsabilitat ésser el pregoner, espero i desitjo, de la darrera Fira de Mora la Nova dins d’aquest Estat que ens nega a tots els catalans el dret a ésser nació i a decidir lliurement el nostre destí.

Andreu Carranza Font

Alcalde i President de La Fira

Francesc X. Moliné

La Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova compleix 185 anys; es diu aviat... Segur que els nostres avantpassats quan van sol·licitar el permís reial per dur a terme a questa Fira no podien sospitar l’abast que aquesta arribaria a tenir.

La Fira es presenta aquest any amb alguns canvis que ja vam encetar l’any passat. Ens hem pres seriosament la prevenció dels riscos que comporta la concentració de milers de persones. Continuem apostant per la cultura i la música com un tret identitari més de la nostra Fira, al costat de tot allò que l’ha distingit al llarg de molt anys: relacions comercials, oportunitat de negoci, oci, esbarjo, xerrades tècniques...

La nostra Fira és viva i evoluciona amb els nous temps. I nosaltres hem d’estar amatents a totes aquelles noves tendències que la Fira ha d’ incorporar. Perquè la gent que ens visita continuï veient la Fira com un aparador on pot trobar gairebé de tot i on ho pot passar força bé.

Finalment em resta felicitar el treball de la Regidoria i d’una Comissió de Fires que ha treballat àrduament i desitjar-vos a tots vosaltres uns fantàstics dies de Fira.

Una salutació cordial

Míriam Vinaixa

Directora de La Fira

Cada vegada més animada crida la Fira fora el carrer...

Quan els més petits surten de l’escola cantant aquesta cançó, és senyal que ja s’apropa l’acte més esperat per tots els moranovencs i per molta gent de la comarca i comarques veïnes. A Móra la Nova tothom treballa la Fira com a centre d’ interès únic durant tot el més d’octubre; a l’ institut-escola, als comerços, a la llar d’ infants, a l’escola d’arts, als bars i restaurants, a les entitats, a l’ajuntament... tots som part de la Fira ja que d’una manera o altra hi estem vinculats.

L’any passat, la Fira, ja va començar a tenir algunes novetats que continuaran aquest any, com per exemple la nova entrada a la Fira, la reestructuració de la Fira del Vi, els concerts de Fira... Aquest any també podrem trobar coses noves com per exemple un tast de vins ofert per la DO Tarragona (amb prèvia inscripció a l’estand d’ informació de la zona dels vins), canvis en el concert de Fira de dissabte a la nit, nova ubicació dels artesans, emissions en directe durant tots els dies de Fira, nous estands gastronòmics a la Fira del Vi... I l’any vinent continuaran els canvis, sempre per poder millorar la Fira que tots tant ens estimem.

Aquest any continuant amb la mateixa dinàmica de l’any passat, contarem amb un pregoner de luxe, el conegut escriptor Andreu Carranza i Font, que ens farà l’honor de presidir l’acte inaugural de dijous a la tarda. Serà un goig escoltar les paraules planeres d’aquest escriptor riberenc que està molt estretament vinculat al nostre poble i per tant a la nostra Fira. Gràcies Andreu per acceptar la nostra proposta!

Per acabar aquesta salutació, sols em quedar per dir: moranovencs/moranovenques i visitants de pobles i comarques veïnes, comença la 185 Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova! Benvinguts!!!

Míriam Vinaixa i ReyDirectora de la Fira

Comissió Organitzadora deLa Fira

Un any més arriba la Fira. Des de la Comissió Organitzadora de la Fira ens complau anunciar-vos que tornem a sentir aquella il·lusió i aquells nervis anuals de saber que s’apropa un dels moments més esperats pels moranovencs i moranovenques. Som sabedors de l’oportunitat que se’ns brinda a l’hora d’organitzar un esdeveniment que cada habitant de Móra ens sentim nostre i en aquesta ocasió ens hem tornat a esforçar per a que aquestes ‘Fires’ siguin irrepetibles.

L’any passat presentàvem alguns canvis que aquest any hem decidit mantenir. La festa del dissabte a la nit va ser tot un èxit i aquest any, juntament amb l’associació de joves Los Descarrilats, hem decidit apostar per un grup entusiasmant com Oques Grasses per a que la celebració es consolidi i es converteixi en un clàssic de la Fira. Parlant de clàssics, des de la Comissió també vetllem per a que aquelles activitats característiques de la Fira segueixin millorant i creixent edició rere edició. La Fira del vi, el pavelló firal, els sectors agrícoles i ramaders... Sabem molt bé d’on venim i què ens ha portat al lloc on som. Són 185 edicions plenes de tradició, caràcter, estima per un poble i de saber fer, i volem continuar en aquesta línia.

Us invitem a que durant aquests quatre dies us animeu a participar en les activitats programades, a sortir al carrer a fer els tombs que facin falta per la Fira, a gaudir d’una bona copa de vi amb amics o del somriure dels més petits muntats a les atraccions. Són aquestes petites coses les que segurament recordarem quan acabi la 185ena edició. Des de la Comissió desitgem que en siguin moltes més.

Comissió Organitzadora de la Fira de Móra la Nova

PresidentFrancesc Xavier Moliné i Rovira

DirectoraMíriam Vinaixa i Rey

CoordinadorMarc Romera i Abelló

Àrea de Protocol iComunicacióGenís Pena i UbietoLourdes Bienvenido i Barrios

Àrea d’Accessos, Serveis i SeguretatJoan Rodríguez i SabatéMiquel Àngel Cervelló i LlopJesús Àlvarez Vilàs

Àrea de RamaderiaJosep Escoda i Piñol

Àrea d’AgriculturaJulio Monfort i TenaAntoni Cutrona i CutronaJordi López i Leor

Àrea Fira del ViMontse Viña i BorrullAntoni Cutrona i CutronaJoan Casanova i Falcó

Àrea del Pavelló FiralDavid Llauradó i Àvila

Àrea de Comerç i FirairesEsther Escolà i PiñolJordi Lleberia i Farnós

Regidoria de CulturaEva Vallespí i Suñé

Àrea de Promoció EconòmicaBruno Gironés i Balsebre

Components ComissióOrganitzadora de La Fira

Components ComissióOrganitzadora de La Fira

Les pubilles i hereus 2016us desitgem una bona fira

Assegurances

Tel. 977 402 425

T. 977 40 02 04 C/ Major, 86 MÓRA LA NOVA

BAR FONTDEMORA

GrupAlimentariGuissona

bon rea

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIOFIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA


FIRAFIRAFIOFIRAFIO185185MÓRA LA NOVAMÓRA LA NOVA

FIRAFIRA


FIRA


FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRA


185MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA


FIRA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA


MÓRA LA NOVAFIRA

FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRAFIRA

185

La Comissió Organitzadora de la Fira de l’Oli FIO 2016 d’acord amb les bases de la convocatòria del XIV concurs d’olis de la FIO, un cop comprovat el compliment de les bases i vistos els resultats de les anàlisis efectuats pel Laboratori d’Olis del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, ha admès a concurs 34 mostres, distribuïdes en 4 lots degudament codificats. Quatre mostres optaven al premi al millor oli ecològic El Panell de Tast Oficial d’Olis Verges d’Oliva de Catalunya ha procedit a resoldre el concurs i ha redactat l’acta que nosaltres acatem en la seva integritat.

1r. Premi als olis verges extra amb predomini d’oliva arbequina i millor oli de la FIO 2016 OLEUM NATURALE MAS ROQUELL DE RASQUERA

2n. Premi als olis verges extra amb predomini d’oliva arbequina MAS BETURIÀ DE BATEA

1r. Premi als olis emparats per la DOP Siurana AGRÍCOLA I SECCIÓ DE CREDIT DE LA PALMA D’EBRE SCCL

2n. Premi al olis emparats per la DOP Siurana AGRÍCOLA DE GARCIA, SCCL

1r. Premi als olis emparats per la DOP Terra Alta AZ AZEYTUM DE BATEA

2n. Premi als olis emparats per la DOP Terra Alta RIUS D’OR DE LA FATARELLA

1r. Premi als olis verges extra sense predomini d’oliva arbequina AGRÍCOLA I SECCIÓ DE CRÈDIT “LA GINESTA”, DE GINESTAR

2n. Premi als olis verge extra sense predomini d’oliva arbequina HELGA HARBIG DE RASQUERA

Premi al millor oli ecològic MOLÍ DEL REMEI DE FLIX

Premi al millor oli per votació popular OLIS SUÑER DE GINESTAR

Premis del XIV concurs d’olis d’oliva (FIO 2016)

/ 606 017 511

C/ Cinto Verdaguer, 30 - Tel. i Fax: 977 40 12 1243770 MÓRA LA NOVA (Tarragona)

AUTOMOCIÓJORDI

Jordi Gayán CluaREPARACIÓ DE VEHICLES I MECÀNICA GENERAL

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

Fira del ViFIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA


FIRAFIRAFira del ViFIRAFira del Vi185185MÓRA LA NOVAMÓRA LA NOVA

FIRAFIRA


FIRA


FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRA

185Fira del Vi185Fira del ViMÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRA


185MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA


FIRA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA


MÓRA LA NOVAFIRA

FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRAFIRA

185

DO MONTSANTAGRÍCOLA I S.C. DE LA SERRA D’ALMOS LA SERRA D’ALMOSENRIC ANGUERA CEDÓ DARMÓSCELLER EL MASROIG EL MASROIGAiBAR 1895, S.L. DARMÓSCELLER CEDO – ANGUERA, S.L. LA SERRA D’ALMOS DO TERRA ALTAAGRÍCOLA DE CORBERA D’EBRE, SCCL CORBERA D’EBRE CELLER BATEA BATEAESCOLA AGRÀRIA DE GANDESA GANDESACASA MARIOL BATEAVINS PERDIGONS GANDESACOOPERATIVA DE GANDESA GANDESA

DOQ PRIORATCELLER SOLÀ CLÀSSIC BELLMUNT DEL PRIORATCELLER SABATÉ LA VILELLA BAIXACELLERS SABATÉ FRANQUET TORROJA DEL PRIORAT

DO TARRAGONAVINS I OLIS SUÑER GINESTARHELGA HARBIG CEREZO RASQUERAMOLI DE RUÉ VINEBRECELLER PEDROLA MIRAVET

ESCOLA D’ENOLOGIA INS PRIORAT FALSET

Amb la col·laboració de:

Expositors Fira del Vi

NEGRES RESERVA 1r. Premi: Shira - DO Terra Alta - Celler Mariol - Batea2n. Premi: L’Aube - DO Terra Alta - Celler Batea - Batea3r. Premi: Clònic 2012 - DO Montsant - Celler Cedo Anguera - La Serra d’Almos

NEGRES CRIANÇA 1r. Premi: Cabernet Sauvignon - DO Terra Alta - Celler Mariol - Batea2n. Premi: Vall de proves - DO Terra Alta - Escola Agrària de Gandesa - Gandesa3r. Premi: Clònic 2012 - DO Montsant - Celler Cedo Anguera - La Serra d’Almos

NEGRES JOVES1r. Premi: L’Elefant - DO Terra Alta - Escola Agrària de Gandesa - Gandesa2n. Premi: Mussefres - DO Montsant - Agrícola Serra d’Almos - La Serra d’Almos3r. Premi: Sort Jove - DO Montsant - Celler Masroig - El Masroig

BLANCS FERMENTATS EN BOTA 20151r. Premi: Glau-K - DO Terra Alta - Escola Agrària Gandesa - Gandesa2n. Premi: Pinyeres Blanc - DO Montsant - Celler Masroig - El Masroig3r. Premi: Primicia - DO Terra Alta - Celler Batea - Batea

BLANCS JOVES 1r. Premi: Mussefres Jove - DO Montsant - Agrícola de la Serra d’Almos - La Serra d’Almos2n. Premi: Mims - DO Tarragona - Celler Molí de Rué - Vinebre2n. Premi: Solà Fred - DO Montsant - Celler Masroig - El Masroig3r. Premi: Vall Major - DO Terra Alta - Celler Batea - Batea

ROSATS1r. Premi: La formiga - DO Terra Alta - Escola Agrària Gandesa - Gandesa2n. Premi: Rogis Suñer - DO Tarragona - Celler Suñer - Ginestar 3r. Premi: Mussefres - DO Montsant - Agrícola Serra d’Almos - La Serra d’Almos

DOLÇOS I LICOROSOS 1r. Mistela molt vella - DO Montsant - Celler Masroig - El Masroig2n. Sol i serena - Celler Moli de Rué - Vinebre3r. Poble vell negre - DO Terra Alta - Agrícola Corbera d’Ebre - Corbera d’Ebre

VINS ESCUMOSOS1r. Premi: Camí de Sirga - DO Tarragona - Celler Pedrola - Miravet2n. Premi: Nakens - DO Terra Alta - Agrícola Corbera d’Ebre - Corbera d’Ebre

VERMUT1r. Premi: La tardor - DO Terra Alta - Escola Agrària de Gandesa - Gandesa2n. Premi: L’aperitiu - DO Tarragona - Celler Pedrola - Miravet

Relació devins

premiats alXXIII

Concursde Vins

Amb la col·laboració de:

ESTÈTICA

EVA BARGALLÓ i MARGALEFC. Major, 37 · Tel. 977 402 163 · 43770 Móra la Nova

Ctra. Garcia, S/N

Tel. 977 40 08 22

watshapp: 608 28 65 72

[email protected]

Gestor de residus E-883-05 FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA


FIRAFIRA


FIRAFIRA


FIRA


FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRA


185MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA


FIRA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA


MÓRA LA NOVAFIRA

FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRAFIRA

185

Actes deLa Fira

Dijous 20 d’octubre18.45 h Recepció al Casal Municipal de les autoritats i del pregoner de la 185 Fira de Móra la Nova el Sr. Andreu Carranza Font, escriptor.

19.00 h Al Casal Municipal. Parlament del President de la Fira i pregó inaugural del certamen. Lliurament dels premis del concurs literari i del concurs de vins. Presentació del cartell de la FIO 2017 i reconeixement a la seva autora.

20.15 h Visita al recinte firal.

A partir de les 18.30 h Ràdio SER Móra d’Ebre emetrà l’acte d’ inauguració de la Fira en directe.

Exhibició d’aus exòtiques al pavelló ramader. Organitza: Comissió de Fires

Divendres 21 d’octubreJORNADES RAMADERES:

Higiene, bioseguretat i salut animal en les explotacions porcines

Sala d’Actes10.15 h Presentació de la Jornada.10.30 h Bones pràctiques d’higiene i requisits de bioseguretat. Núria Ribas Lligoña, Responsable de l’Aplicació de Programes d’Higiene i Traçabilitat del DARP.11.15 h Ús racional del medicament veterinari. Montse Rosàs Rodoreda, veterinària del servei d’alimentació Animal i Seguretat de la Producció Ramadera del DARP.12.00 h Programa sanitari del porcí. Cristina Massot Berna, Cap del Servei de Prevenció en Salut Animal del DARP.12.45 h Torn de consultes.13.15 h Cloenda.

Organitzen: DARP, ADS TEM i Comissió de FiresCol·labora: Ajuntament de Móra la Nova

XXXVIII JORNADES DE LA FRUITACasal Municipal

10.30 h Presentació de la Jornada.10.40 h Es pot millorar el preu de la fuita? Joan Gòdia Tresanchez, Subdirector de Indústries i Qualitat Agroalimentària.

11.30 h Novetats en l’àmbit la Higiene en la producció primària agrícola. Carles Chico Clua, Secció de Producció Agrícola i Material Vegetal.12.30 h Cloenda.

Organitza: DARP i Comissió de Fires Col·labora: Ajuntament de Móra la Nova

JORNADA TÈCNICA:Els impostos a les explotacions agràries

Sala d’Actes17.15 h Presentació de la Jornada. Sr. Francesc Xavier Vela Bru, vicepresident de JARC-COAG a Tarragona.17.30 h Les EAP, enfront l’ impost de successions i donacions, l’ impost sobre transmissions i actes jurídics documentats. Sra. Dolors Peirò Perez, Advocada de l’Il.lustre Col.legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).18.20 h Torn obert de preguntes.18.45 h Cloenda de la Jornada. Sr. Francesc Boronat i Sans, president de JARC-COAG Catalunya.

Organitza: JARC Col·labora: Ajuntament de Móra la Nova

Durant tot el matí Ràdio SER Móra d’Ebre emetrà els seus programes en directe a la plaça de l’església.

Durant tot el dia exhibició d’aus exòtiques al pavelló ramader.Organitza: Comissió de Fires

18.00 h Emissió en directe del programa “L’Esmolet” de Canal TE, a la plaça de l’església. Amb gran varietat d’entrevistes.

19.00 h Presentació dels vins novells de la collita 2016 a la Fira del Vi. Alguns cellers participants en la Fira presentaran els seus vins novells.Col·labora: Associació la Fil·loxera Vastàtrix i Escola Agrària de Gandesa

20.00 h Conferència “SOLUCIONS D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA” a la Sala d’Actes, a càrrec del Sr. Albert Boada, Tècnic/Comercial de l’empresa Circutor.

23.30h Festa de Dj’s a la Plaça de l’Oli (polígon Aubals). Entrada anticipada 4€ i 6€ a taquilla.Organitza: Ajuntament de Móra la NovaCol·laboren: Quintos i Juventut Esportiva Futbol Sala

Dissabte 22 d’octubreDurant tot el dia, demostració d’esquilar cavalls al costat del Pavelló Ramader. 11.00 h Demostració de ferrar cavalls, al costat del Pavelló Ramader.Organitza: Equus EbreCol·labora: Ajuntament de Móra la Nova

Col·labora: Ajuntament de Móra la Nova

Durant tot el matí Ràdio SER Móra d’Ebre emetrà els seus programes en directe a la plaça de l’església.


16.30 h Xerrada al Casal Municipal amb el títol: Per uns ajuts de les Polítiques Agràries sense retallades i l’ impacte a les nostres comarques, a càrrec del Sr. Josep Carles Vicente, responsable d’Organització i Estructures d’Unió de Pagesos de Catalunya.17.00 h Espectacle de Volteo cosaco i posta Húngara, al costat del Pavelló Ramader.Organitza: Equus EbreCol·labora: Ajuntament de Móra la Nova

19.00 h Tast de vins de la DO Tarragona a la Sala d’Actes. Prèvia inscripció gratuïta al punt d’ informació de la Fira del Vi.Organitza: DO TarragonaCol·labora: Ajuntament de Móra la Nova

23.30 h Gran concert de Fira a la Plaça de l’Oli (Polígon Aubals). Preu entrada: 5€.

Dj David Moreno

OQUES GRASSESDj Jordi Veliz

Organitza: Ajuntament de Móra la NovaCol·labora: Associació de Joves Los Descarrilats

Diumenge 23 d’octubreDurant tot el matí Ràdio SER Móra d’Ebre emetrà els seus programes en directe a la plaça de l’església.


Durant tot el dia, demostració d’esquilar cavalls al costat del Pavelló Ramader. 10.00 h Concurs d’arrossegament amb cavalls, al costat del pavelló ramader.11.00 h I Concurs de manejabilitat amb carro de pagès, al costat del pavelló ramader.Organitza: Equus EbreCol·labora: Ajuntament de Móra la Nova

12.00 h Concert de Vermut a la Fira del Vi amb el grup:

FILFERROOrganitzen: Ajuntament de Móra la Nova i Comissió de Fires

17.00 h Espectacle de Volteo cosaco i posta Húngara, al costat del Pavelló Ramader.Organitza: Equus EbreCol·labora: Ajuntament de Móra la Nova

DISSABTE I DIUMENGEA les 17.00h, Espectacle de Volteo cosaco i posta Húngara, al costat del pavelló ramader.

DIUMENGEA les 11.00h,I Concursde manejabilitatamb carro de pagès,al costat del pavelló ramader.

Dissabte dia 29 Concurs infantil de dibuix. Inscripció gratuïta al museu de 11 a 13h. Dinar gratuït pel participant. A la tarda entrega de premis.Homenatge als ferroviaris. Inscripció gratuïta i dinar gratuït. Acompanyants 10 € (dinar+entrada al museu)Diumenge dia 30Cursa de clàssics i exhibició al museu. Dinar popular 10 €, inclou entrada al museu.Per a tots els dinars és necessari reservar plaça amb anticipació al tel. 616091470.

c/ Rafel de Casanoves, 8 T. 977 402 010

RÀDIO MÓRA D’EBRE - SERL’actualitat i la informació de les nostres comarques al 87.6 FM o www.radiomoradebre.cat

Segueix l’actualitat de la Fira de Móra la Nova amb els programes especials de la Ràdio Móra d’Ebre - SER, en directe des del recinte firal.

Dijous 20 d’octubre segueix en directe la inauguració de la 185 Fira Agrícola, Ramadera i Industrial de Móra la Nova.

Divendres 21 d’octubre edició especial del magazine de l’HORA MÓRA D’EBRE des de la Fira.

Us desitja unes molt bones Festes Majors

C/ Estel, 18 (baixos)

Móra la Nova

Telèfon: 977 40 13 56

[email protected]

bertomeuassessorsAssesorament Jurídic d’Empreses

c/ Doctor Peris, 2 1r pis43740 MÓRA D’EBRE

Tel. 977 41 42 20Fax 977 41 42 21

C E N T R E D ’ E S T È T I C A I N T E G R A L

c/ Onze de Setembre, 5 Móra la Nova T. 977 401 518

RESTAURANT COLL DEL MOROUs desitja bona fira

BANQUETS - CATERING - CELEBRACIONS - TROBADES POPULARSwww.colldelmoro.com - 977 421 202

electrònicacanalda

A U D I O - V Í D E O P R O F E S S I O N A L977 400 928 WWW.CANALDA.TV MÓRA D’EBRE

FRUITERS - ORNAMENTALS - FLORISTERIAOficina: Av. Comarques Catalanes, 54 Tel. 977 400 324

MÓRA D’EBRE

Cultius: Afores “Partida Tulieses” Tel. 977 407 278MIRAVET

ESPECIALITAT EN CARN A LA BRASAPIZZES ARTESANES - TAPES

BAR BRASERIA RAMA

PL. CATALUNYA, 10 - T. 977 401 708

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA


FIRAFIRA


FIRAFIRA


FIRA


FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRA


185MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA


FIRA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA


MÓRA LA NOVAFIRA

FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRAFIRA

185

ExpositorsPavelló Firal i

Recinte Exterior

“LO RACÓ DE LA LLUÏSA”ADREÇA: PLAÇA CATALUNYA, 4POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 977 402 249REPRESENTANT: LLUÏSA JARDÍ LORANPRODUCTE: PATCHWORK I MÀQUINES COSIR “BERNINA”

ALEIX FIGUERES SIMÓ (EBREDRONE)ADREÇA: C/VERGE DE LA PETJA, 32POBLACIÓ: 43500 TORTOSATELÈFON: 686 742 454REPRESENTANT: ALEIX FIGUERES SIMÓPRODUCTE: SERVEIS AMB DRONES APLICATS A L’AGRICULTURA I INDÚSTRIA

ANNA Mª SARROCA MONTAGUTADREÇA: C/ANTONI ASSENS, 4POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRETELÈFON: 977 400 187REPRESENTANT: ANNA Mª SARROCA MONTAGUTPRODUCTE: DECORACIÓ, REGALS, MOBLE AUXILIAR

AREA DE SERVICIOS CAMPOADREÇA: CTRA. NACIONAL 340, KM. 1071POBLACIÓ: 43540 SANT CARLES DE LA RÀPITATELÈFON: 977 744 420REPRESENTANT: MANEL CAMPOPRODUCTE: CARTELLS I PUBLICITAT

BIOMASSA, SUBMINISTRAMENTS AGROPEQUARIS (FRANCESC GRAELL)ADREÇA: C/VENTURA GASSOL, 3. BAIXOSPOBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 657 100 924REPRESENTANT: JOAN TAULATS SOLERPRODUCTE: PINSOS PER MASCOTES

CENTRO QUIROPRÁCTICO TORTOSAADREÇA: C/SANT ILDEFONS, 7, 4 -2POBLACIÓ: 43500 TORTOSATELÈFON: 977 511 104REPRESENTANT: REBECCA ALTHIA JACKSONPRODUCTE: SERVEIS DE SALVA QUIROPRÀCTICA

GRUNDECOR SERVEIS, S.L.ADREÇA: C/MAJOR, 25POBLACIÓ: 43597 ARNESTELÈFON: 636 268 497REPRESENTANT: JORDI SALLEN MARTINPRODUCTE: REVESTIMENTS I ACABATS DECORATIUS COMERCIAL LLAURADÓ S.A.ADREÇA: CTRA. DE TIVISSA, S/NPOBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 977 400 387REPRESENTANT: DAVID LLAURADÓ ÁVILAPRODUCTE: MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Expositors Pavelló Firal

COMERCIAL SASTRE MONTAGUT, S.L.ADREÇA: C/BONAIRE, 44POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRETELÈFON: 977 400 505REPRESENTANT: ANTONIO SASTRE MONTAGUT. S.L.PRODUCTE: MOBILIARI DE CUINA I ELECTRODOMÈSTICS CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBREADREÇA: PL/SANT ROC, 2POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRETELÈFON: 977 401 851REPRESENTANT: JORDI BORRÀS OLLÉPRODUCTE: PROMOCIÓ INSTITUCIONAL

CUINA’M JOAN COLL OLIVÉ, S.L.ADREÇA: AV/PRIORAT, 3POBLACIÓ: 43730 FALSETTELÈFON: 658 988 724REPRESENTANT: JOAN COLL MONTANÉPRODUCTE: CUINES

DINÀMIC SOMMER, S.L.ADREÇA: C/BUENOS AIRES, 37-39POBLACIÓ: 08901 HOSPITALET DE LLOBREGATTELÈFON: 689 578 874REPRESENTANT: MIRIAM PI DIEZPRODUCTE: STANDS AUTOMONTABLES

DIPUTACIÓ DE TARRAGONAADREÇA: PASSEIG DE SANT ANTONI, 100POBLACIÓ: 43003 TARRAGONATELÈFON: 977 296 609REPRESENTANT: JOSEP POBLET TOUSPRODUCTE: PROMOCIÓ INSTITUCIONAL

ELECTRÒNICA CRESCENTIADREÇA: C/MAJOR, 98 BAIXOSPOBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 652 940 163REPRESENTANT: IGNASI CRESCENTI PUJOLPRODUCTE: ELECTRODOMÈSTICS

EMBOTITS CASOLANS DE PLANÒLESADREÇA: C/ESTACIÓ, S/NPOBLACIÓ: 17535 PLANÒLESTELÈFON: 972 736 224REPRESENTANT: BERTA AJENJO COSPPRODUCTE: EMBOTITS D’ELABORACIÓ PRÒPIA SENSE GLUTEN NI LACTOSA

ESCOLA MUNICIPAL D’ART I DISSENYADREÇA: C/LLUÍS COMPANYS, S/NPOBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 977 400 523REPRESENTANT: ROSA PERE FORTPRODUCTE: ESCOLA MUNICIPAL D’ART I DISSENY

Expositors Pavelló Firal

Expositors Pavelló FiralFINSER SERRANOADREÇA: C/PAU DE FONT DE RUBINAT, 26, 1 - 1POBLACIÓ: 43202 REUSTELÈFON: 618 913 024REPRESENTANT: JOAN SERRANO DAURAPRODUCTE: FINESTRES DE PVC/ALUMINI

FORN FRANQUESA, S.L.ADREÇA: PASSEIG SANT AGUSTÍ, 8POBLACIÓ: 08589 PERAFITATELÈFON: 938 530 030REPRESENTANT: SALVADOR FRANQUESA FRANQUESAPRODUCTE: PA DE PAGÈS I COQUES ARTESANES

GERARD ALTÉS PERELLÓADREÇA: C/L’ESTATUT, 14POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 657 100 924REPRESENTANT: GERARD ALTÉS PERELLÓPRODUCTE: FUSTERIA D’ALUMINI I PVC INSTITUT RAMON MUNTANERADREÇA: MAS DE LA COIXA, ROTONDA EIX DE L’EBRE S/NPOBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 977 401 757REPRESENTANT: MERCÈ ROCA ALCAINAPRODUCTE: LLIBRES, DIPTICS, EXPOSICIÓ

JORDI CURTO PLAADREÇA: C/TERRASSA, 8POBLACIÓ: 43500 TORTOSATELÈFON: 699 487 173REPRESENTANT: JORDI CURTO PLAPRODUCTE: INFLABLES INFANTILS

JOSEP Mª SARROCA MONTAGUTADREÇA: POL. INDUSTRIAL LA VERDEGUERA, 14POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRETELÈFON: 977 403 094REPRESENTANT: JOSEP FRANCESC SARROCA SOLÉPRODUCTE: BOMBES SUBMERGIDES PER POUS. ELECTRICITAT EN GENERAL LA CUINA DE LA LOREADREÇA: C/FREGINALS, 4POBLACIÓ: 43784 CORBERA D’EBRETELÈFON: 659 947 941REPRESENTANT: LORETO BENET MARCOBALPRODUCTE: APERITIUS DOLÇOS I SALATS LA FIRETA SCPADREÇA: PASSEIG DELS TARONGERS, 45, 2 PLANTAPOBLACIÓ: 08860 CASTELLDEFELSTELÈFON: 600 762 528REPRESENTANT: ALFONSO PARRA BERMUDEZPRODUCTE: FORMATGES I EMBOTITS

Expositors Pavelló FiralLURDES CASADÓ ESCRIBÀADREÇA: C/MAJOR, 33POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 977 403 189REPRESENTANT: LURDES CASADO ESCRIBÀPRODUCTE: BIJUTERIA I COMPLEMENTS

MOBLES J. F. POLOADREÇA: C/AIRE, 72. CTRA. AMPOSTAPOBLACIÓ: 43570 SANTA BÀRBARA TELÈFON: 977 718 164REPRESENTANT: J.F. POLOPRODUCTE: MOBLES

NÚRIA OLLÉ CERAADREÇA: C/DOMINICS, 4, 3POBLACIÓ: 25280 SOLSONATELÈFON: 650 431 679REPRESENTANT: NÚRIA OLLÉ CERAPRODUCTE: NINES ARTESANALS I DE QUALITAT, PELUIX I COTXES METÀL.LICS

PAOLO TRAINITOADREÇA: C/ERNEST VILCHES, 6, 1FPOBLACIÓ: 43005 TARRAGONATELÈFON: 692 889 958REPRESENTANT: PAOLO TRAINITOPRODUCTE: MATALASSOS

PEDRO MORENO, S.L.U.ADREÇA: AV. PAÍS VALENCIÀ, 50POBLACIÓ: 12590 ALMENARATELÈFON: 627 786 035REPRESENTANT: PEDRO MORENOPRODUCTE: ARTICLES DE PELL

RAMON LUIS GARUZ PUEYOADREÇA: C/SAINT GAUDENS, 34 , 4 EPOBLACIÓ: 22300 BARBASTROTELÈFON: 628 43 05 30REPRESENTANT: RAMON LUIS GARUZ PUEYOPRODUCTE: EMBOTITS DE JABUGO I TERUEL

RICARDO GIMÉNEZ GABARREADREÇA: C/PALOMAR, 8POBLACIÓ: 44540 ALBACETE DEL ARZOBISPOTELÈFON: 660386795REPRESENTANT: RICARDO MANUEL JIMENEZ GABARREPRODUCTE: PELETERIA

ROTUSERVICES SUPPLIES, S.L.ADREÇA: C/INDÚSTRIA, 5POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 671 65 94 54REPRESENTANT: JOAN ANDREU PEDRETPRODUCTE: DISSENY I PUBLICITAT

AGROMAESTRAT, S.L.ADREÇA: AV/ZARAGOZA, 1POBLACIÓ: 12190 BORRIOLTELÈFON: 608 76 73 14REPRESENTANT: ANGEL LOPEZPRODUCTE: MAQUINÀRIA PER A RECOLLIDA D’OLIVES

AGROMELCA, S.L.ADREÇA: POL. IND. LAS LAGUNAS P-A2POBLACIÓ: 44610 CALACEITETELÈFON: 978 85 12 83REPRESENTANT: DAVID IBAÑEZ DOLZPRODUCTE: RECOL.LECTORS D’OLIVES I FRUITS SECS, TRACTORS KUBOTA

ALIN MARIUS MANDEA MANDEAADREÇA: C/ROSELLÓ, 26, 1 - 2POBLACIÓ: 43500 TORTOSATELÈFON: 627 57 35 66REPRESENTANT: ALIN MARIUS MANDEA MANDEAPRODUCTE: MAQUINÀRIA DE NETEJA INDUSTRIAL

ALSOCASALS INSTAL.LACIONS, S.L.ADREÇA: C/BARCELONA, 74POBLACIÓ: 43500 TORTOSATELÈFON: 977 44 53 39REPRESENTANT: XAVI ALSOPRODUCTE: PRODUCTES D’INSTAL.LACIONS, D’ELECTRICITAT, CLIMA, AIGUA

ASSOCIACIÓ PRESERVACIÓ PATRIMONIFERROVIARI INDUSTRIALADREÇA: C/ESTACIÓI RENFE S/NPOBLACIÓ: 43770 MORA LA NOVATELÈFON: 667418899REPRESENTANT: JORDI SASPLUGAS DEUPRODUCTE: PRODUCTES DE L’ENTITAT

AUTOFORUM TARRAGONA, S.A.ADREÇA: C/CARABIA, 5 - 7. URB. L’ALBADAPOBLACIÓ: 43006 TARRAGONATELÈFON: 977 25 01 74REPRESENTANT: JOAQUIN PONS RIBÀPRODUCTE: VEHICLES A MOTOR NOUS I SEMINOUS

BALMAR MAQUINÀRIA AGROINDUSTRIAL, S.L.ADREÇA: CAMÍ DEL REGUÉ, S/N POBLACIÓ: 25180 ALCARRÀSTELÈFON: 973 79 04 17REPRESENTANT: OCTAVI MARSALPRODUCTE: COMPRESORS, ATOMITZADORS, FERRAMENTES PNEUMÁTIQUES

BOLETAIRES DEL PIRINEUADREÇA: C/FONT VELLA, 44POBLACIÓ: 43370 LA PALMA D’EBRETELÈFON: 616 26 56 07REPRESENTANT: MANEL QUEROLPRODUCTE: BOLETS, RISOTTOS

Expositors Recinte Exterior

CALÇATS ABELLAADREÇA: C/PARC, 42POBLACIÓ: 43560 LA SÈNIATELÈFON: 616908240REPRESENTANT: EDUARDO ABELLAPRODUCTE: CALÇAT DE MONTANYA I PEL CAMP

CARMINA BORRELLADREÇA: C/BONAIRE, 80POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRETELÈFON: 977 40 25 45REPRESENTANT: CARMINA BORRELLPRODUCTE: PRODUCTES DE PUERICULTURA I VESTITS COMUNIÓ

CHIMENEAS CARDONA, S.L.ADREÇA: C/RONDA DEL REMEI, 63 POBLACIÓ: 43530 ALCANAR TELÈFON: 977731248 REPRESENTANT: JOSÉ RAMON CARDONA REVERTER PRODUCTE: XEMENEIES, ESTUFES, BARBACOES, CUINES, FORNS, ETC.

COMERCIAL ESTELLER, S.L.ADREÇA: CTRA. NAC. 340. KM 1061,5 POBLACIÓ: 43530 ALCANAR TELÈFON: 977 73 76 06 REPRESENTANT: JOSEP ESTELLER SUBIRATS PRODUCTE: XEMENEIES, BARBACOES, ESTUFES, FORNS, PISCINES

COMERCIAL MASIÀ, S.B.ADREÇA: CTRA. EIX DE L’EBRE, KM. 0,5 POBLACIÓ: 43870 AMPOSTA TELÈFON: 977 02 27 92 REPRESENTANT: DANI CHAVARRIA FERRÉ PRODUCTE: MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE ADREÇA: PLAÇA SAN ROC, S/NPOBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRETELÈFON: 977401851REPRESENTANT: JORDI BORRÀS OLLÉPRODUCTE: CONSELL COMARCAL DE LA RIBERA D’EBRE


DELFIN LLERDA, S.L.ADREÇA: C/SANT ROQUE,1POBLACIÓ: 44623 CRETASTELÈFON: 978 85 03 05REPRESENTANT: JORGE LLERDA JUANPRODUCTE: REMOLCS

DISBEGRUP3, S.L.ADREÇA: C/VERGE DE MONTSERRAT, 11POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 977 40 11 46REPRESENTANT: LLORENÇ SABATÉ PEDROLAPRODUCTE: CERVESES DAMM, PEPSI, SCWEPPES, CAFÈS, CAVADIVERTY MUSICADREÇA: C/RAFEL DE CASANOVES, 23POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVA TELÈFON: 699 56 18 52REPRESENTANT: JUAN CARLOS PUJOL AHULLÓPRODUCTE: DISCOMÒBIL I EVENTS

EKNA FOTO I PERSONALITZACIÓADREÇA: C/CASTELL, 37POBLACIÓ: 43750 FLIXTELÈFON: 977 41 11 25REPRESENTANT: ERCARNACIÓ ARBONÉS BOUPRODUCTE: FOTOS I PERSONALITZACIÓ

EMBOTITS CAN GABURRA, S.C.ADREÇA: CAN GABURRA S/NPOBLACIÓ: 17174 LA PINYATELÈFON: 972 26 42 34REPRESENTANT: ALBERT CORCOY BERGAPRODUCTE: EMBOTITS DE LA GARROTXA

EQUUS EBREADREÇA: C/LLUIS COMPANYS, 17POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 605 919 307REPRESENTANT: MONTSERRAT PIÑOLPRODUCTE: BAR I EXPOSICIÓ

FELIX JOAN SANCHEZ RAMÍREZADREÇA: C/PERE III, 60, 2POBLACIÓ: 17600 FIGUERESTELÈFON: 654 61 32 98 REPRESENTANT: JOSEP LLUÍS SANCHEZPRODUCTE: PRODUCTES PER DESCANS

FORMATGERIA MARVALL, SLADREÇA: C/LES MATES, 28-32. P. I. LES MATESPOBLACIÓ: 43700 EL VENDRELLTELÈFON: 977 66 78 69 REPRESENTANT: JUAN MARTÍ RIBALTAPRODUCTE: FORMATGES


FRANCISCO JAVIER CAÑADAS MARTÍNEZADREÇA: C/CROACIA, 10POBLACIÓ: 13630 SOCUELLAMOSTELÈFON: 605 07 55 88 REPRESENTANT: FRANCISCO JAVIER CAÑADASPRODUCTE: BACALLÀ, FORMATGES, IBÈRICS

FRANCISCO UGARTE RICOADREÇA: C/ADRIANA SANZ, 21POBLACIÓ: 31570 SAN ADRIAN-NAVARRA TELÈFON: 689 20 60 27REPRESENTANT: FRANCISCO UGARTE RICOPRODUCTE: CALÇAT DE TREBALL I SEGURETAT

GERARDO PAJARES SÁNCHEZADREÇA: C/DEL BESOS, 1POBLACIÓ: 43882 SEGUR DE CALAFELLTELÈFON: 665 78 60 04REPRESENTANT: GERARDO PAJARES SÁNCHEZPRODUCTE: JOIERIA ARTESANAL EN PLATA, BOLSSOS I COMPLEMENTS

GUARNICIONERIA PENEDÈSADREÇA: AV/GERMANOR, 20POBLACIÓ: 08720 VILAFRANCATELÈFON: 938 17 27 45REPRESENTANT: JOSEP Mª PUJADO VALLSPRODUCTE: ARTICLES DE GUARNICIONERIA

HNOS. VILAS LECINA, C.B.ADREÇA: C/JOAQUIN COSTA, 18POBLACIÓ: 22430 GRAUSTELÈFON: 974 54 10 23REPRESENTANT: LUIS MIGUEL VILAS LECINAPRODUCTE: FERRETERIA EN GENERAL

IDECEADREÇA: AV. GENERALITAT, 116POBLACIÓ: 43500 TORTOSATELÈFON: 977 51 05 46REPRESENTANT: REIS FORNOS VIVESPRODUCTE: PROMOCIÓ DE LES TERRES DE L’EBRE

IRENE NAVARRO GÓMEZADREÇA: C/LA FONT VELLA, 37POBLACIÓ: 43746 LA SERRA D’ALMOSTELÈFON: 636 90 55 13REPRESENTANT: IRENE NAVARRO GÓMEZPRODUCTE: EXPOSICIÓ COSMÈTICA

JOAN MANEL CARBÓ MARTINADREÇA: C/TORTOSA, 7POBLACIÓ: 43592 XERTATELÈFON: 977 47 37 06REPRESENTANT: JOAN MANEL CARBÓ MARTINPRODUCTE: VEHICLES D’OCASIÓ


JOAQUIM CABRÉ RACIONEROADREÇA: C/DALMAU, 32POBLACIÓ: 43839 CREIXELLTELÈFON: 630 95 90 87REPRESENTANT: JOAQUIM CABRÉ RACIONEROPRODUCTE: PETITS ANIMALS DOMÈSTICS

JOSEP AMORÓS FEBRE, S.L.ADREÇA: C/ROSER, 112POBLACIÓ: 43204 REUSTELÈFON: 977 77 19 25REPRESENTANT: JOSEP AMORÓS FEBREPRODUCTE: MAQUINÀRIA AGRÍCOLA PELLENC, HONDA, ECHO

JOSEP GUZMÁN, S.L.ADREÇA: C/MAJOR,95POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 977 40 02 99REPRESENTANT: JOSEP GUZMÁNPRODUCTE: VEHICLES DE MOTOR - TURISMES

JOSEP REY SOLÉADREÇA: POL. IND. LA DEVESAPOBLACIÓ: 43750 FLIXTELÈFON: 977 41 10 39REPRESENTANT: JOSEP REY SOLÉPRODUCTE: VEHICLES I ENGANXES

JUAN LEÓN ESCUDERO RODRÍGUEZADREÇA: C/ORQUIDEA,36POBLACIÓ: 47012 VALLADOLIDTELÈFON: 675 54 71 92REPRESENTANT: JUAN LEÓN ESCUDERO RODRÍGUEZPRODUCTE: GANIVETERIA

MAÑÉ AUTO, S.L.ADREÇA: POL. IND. AUBALS C/FARIGOLA ,15-16 POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVA TELÈFON: 977 40 00 36 REPRESENTANT: JOAN MAÑÉ PARRAPRODUCTE: VEHICLES

MARIBEL GARCIA ZUGASTIADREÇA: C/TURQUIA, 13 B POBLACIÓ: 43882 SEGUR DE CALAFELL TELÈFON: 635 60 41 02 REPRESENTANT: MARIBEL GARCIA ZUGASTIPRODUCTE: QUADRES DE VELLUT I PRODUCTES DE NETEJA METALPONENT, S.C.P.ADREÇA: C/DOCTOR FERRAN,23 POBLACIÓ: 43748 CORBERA D’EBRE TELÈFON: 977 42 05 29 REPRESENTANT: JOAN ÀLVAREZ LAUNESPRODUCTE: CARPINTERIA D’ALUMINI I BICICLETES


Expositors Recinte ExteriorMIQAGRO, S.L.ADREÇA: POL. IND. AUBALS, C/OLIVERES S/NPOBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVATELÈFON: 977 41 42 09REPRESENTANT: AGNÈS MARGALEF PRODUCTE: FITOSANITARIS, ADOBS I PRODUCTES PER L’AGRICULTURA

MULTICAR PEIRI, S.L.ADREÇA: CAMÍ DE VALLS, 110 POBLACIÓ: 43206 REUS TELÈFON: 977 34 33 83 REPRESENTANT: JORDI PEIRI VOLTAS PRODUCTE: MICROCOTXES AIXAM

NOGALES, S.L. ADREÇA: AV/ PIO XIII, 3 POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRE TELÈFON: 977 40 01 19 REPRESENTANT: MARCOS NOGALES GUZMÁN PRODUCTE: PERNIL, FORMATGE I BOTIFARRA BLANCA AMB PÀ I TOMÀQUETNÚRIA GIRONA MARTÍN ADREÇA: C/PINTOR FORTUNY,3 POBLACIÓ: 43763 VESPELLA DE GAIÀ TELÈFON: 606 09 09 78 REPRESENTANT: NÚRIA GIRONA MARTÍN PRODUCTE: JOIERIA EN PLATA, MANTELLS ANTITAQUES I FREGONES

ÒSCAR ESPINÓS AMPOSTA ADREÇA: C/ROGER DE LLÚRIA, 1 POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRE TELÈFON: 665 51 59 03 REPRESENTANT: ÒSCAR ESPINÓS AMPOSTA PRODUCTE: ARTICLES DE CAÇA I ARTICLES EN CUIR

PENYA BLANC I BLAVA ADREÇA: C/LLUÍS COMPANYS, 17 POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVA TELÈFON: 619 06 75 90 REPRESENTANT: FRANCISCO LORAN PIÑOL PRODUCTE: PRODUCTES DE LA PENYA I DEL CLUB R.C.D. ESPANYOL

PRIMITIVO CONESA, S.A. ADREÇA: CTRA. ANTIGA DE XERTA, S/NPOBLACIÓ: 43590 JESÚS-TORTOSATELÈFON: 977 50 26 64 REPRESENTANT: ANA CONESA MONFORT PRODUCTE: MOTOSSERRES, MOTOAIXADES, COMPRESORS, ETC.PSC - TERRES DE L’EBRE ADREÇA: C/GIL DE FREDERIC, 2, 1 POBLACIÓ: 43500 TORTOSA TELÈFON: 977444860 REPRESENTANT: FRANCESC SANAHUJA PRODUCTE: POLÍTIC

Expositors Recinte ExteriorRAFAEL MOTOS FERREDUELA ADREÇA: C/EQUADOR, 10, 1 - B POBLACIÓ: 47070 VALLADOLID TELÈFON: 625 84 10 09 REPRESENTANT: RAFAEL MOTOS PRODUCTE: JOIERIA

RAMON VILÀS C.B. ADREÇA: POL. IND. AUBALS, C/FARÍGOLA POBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVA TELÈFON: 977401273 REPRESENTANT: RAMON VILÀS CARLES PRODUCTE: VEHICLES D’AUTOMOCIÓ

REMEI SANCHOADREÇA: POL. IND. AUBALS, C/FARÍGOLAPOBLACIÓ: 43770 MÓRA LA NOVA TELÈFON: 977401273 REPRESENTANT: REMEI SANCHO PRODUCTE: VEHICLES D’AUTOMOCIÓ

ROBERT MOLINÉ CALLAUADREÇA: TRAV. ANDREU ALGUERO S/NPOBLACIÓ: 43748 GINESTAR TELÈFON: 977 40 94 62 REPRESENTANT: ROBERT MOLINE CALLAU PRODUCTE: MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

SHALOM, S.C.LADREÇA: C/MARCOS ZAPATA, 13 POBLACIÓ: 50010 ZARAGOZA TELÈFON: 607 71 46 20 REPRESENTANT: DAN MARTINEZ JIMENEZ PRODUCTE: PA FET AL FORN DE LLENYA IN SITU DE MOLTES VARIETATS

SONROAL, S.L.ADREÇA: APARTAT DE CORREUS, 9POBLACIÓ: 43470 LA SELVA DEL CAMPTELÈFON: 977 34 06 36REPRESENTANT: J. R. ROBERTOPRODUCTE: ESTUFES DE LLENYA, PELLET I BIOMASSA

SUBMINISTRES I SERVEIS TORTA-RIBAS, SLADREÇA: AV/LA RÀPITA, 226POBLACIÓ: 43870 AMPOSTA TELÈFON: 977 70 61 87 REPRESENTANT: RAÚL TORTA RIBAS PRODUCTE: MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, ADOBS I PINSOS

TALLER GRAU ADREÇA: C/BARCELONA POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRE TELÈFON: 632 47 87 10 REPRESENTANT: JOSEP M. GRAU ALFONSO PRODUCTE: VEHICLES NOUS I USATS

Expositors Recinte ExteriorTALLERES FANDOS, S.L. ADREÇA: CTRA. NACIONAL 34 POBLACIÓ: 43870 AMPOSTA TELÈFON: 699 96 24 03 REPRESENTANT: JOSE MARIA TOMAS PEÑA PRODUCTE: TRACTORS I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

TALLERS A. MIQUEL, S.L. ADREÇA: CTRA. NACIONAL II KM. 480,9 POBLACIÓ: 25222 SIDAMON TELÈFON: 973717151 REPRESENTANT: ANTONI MIQUEL FELIP PRODUCTE: CARRETILLES LINDE, ESCOMBRADORES I FREGADORES MAKATO

TALLERS ALBERT GALINDO, S.L. ADREÇA: AV/COMARQUES CATALANES, 68POBLACIÓ: 43740 MÓRA D’EBRE TELÈFON: 977400235 REPRESENTANT: ALBERT GALINDO GIRAL PRODUCTE: VEHICLES A MOTOR NOUS I SEMINOUS

TALLERS CORBINS, S.L. ADREÇA: PLAÇA LA SARDANA, 1 POBLACIÓ: 27317 CORBINS TELÈFON: 973190200 REPRESENTANT: JOSEP SOLANS PRODUCTE: ELEVADORS HIDRÀULICS, ATOMITZADORES, BARREDORES, PODADORES, PULVERITZADORES, SEGADORES, CADENES

TALLERS GON-GAR, S.L. ADREÇA: C/SANT JORDI, 18-20 POBLACIÓ: 43747 BENISSANET TELÈFON: 977407175 REPRESENTANT: XAVIER GONZALEZ GARCIA PRODUCTE: MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, FORESTAL, JARDINERIA

TALLERS JOLLBA, S.A. ADREÇA: C/MÉNDEZ NÚÑEZ, 8 POBLACIÓ: 43780 GANDESA TELÈFON: 977420323 REPRESENTANT: JOAQUIM LLUIS ISERN PRODUCTE: REMOLCS I MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

Expositors Recinte ExteriorTALLERS SALVADÓ I COSTA, C.B. ADREÇA: CTRA. DE BOT, S/N POBLACIÓ: 43780 GANDESA TELÈFON: 977420959 REPRESENTANT: TOMÀS SALVADÓ SOLÉ PRODUCTE: MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

TALLERS SALVAT, S.L. ADREÇA: POLIG. IND. CTRA. DEL PLA, 172POBLACIÓ: 43880 VALLS TELÈFON: 977603099 PRODUCTE: TRACTORS NEW HOLLAND

TANCAMENTS ABELLÓ ADREÇA: PLAÇA CATALUNYA,2 POBLACIÓ: 43420 STA. COLOMA DE QUERALT TELÈFON: 977881575 REPRESENTANT: JOSEP ABELLÓ ARRÓ PRODUCTE: TANCAMENTS DE TERRASSES, FINESTRES DE PVC I ALUMINI

TRACTO MINGUELL ADREÇA: POL. IND. EL SEGRE, 701 POBLACIÓ: 25191 LLEIDA TELÈFON: 973 20 34 12 REPRESENTANT: XAVIER TORRES PRODUCTE: TRACTORS

TRACTONIN, S.L. ADREÇA: C/PERE CALDERS, 2-4 POBLACIÓ: 43206 REUS TELÈFON: 977313862 REPRESENTANT: JOSEP LLUÍS BARENYS MASIP PRODUCTE: TRACTORS SAME, LAMBORGHINI, DEUTH, HONDA - ECHO, AGRIA

V. SANCHO, S.A. ADREÇA: CAMINO BATAN, S/N POBLACIÓ: 50700 CASPE TELÈFON: 976630824 REPRESENTANT: JOSÉ VICENTE SANCHO MATEO PRODUCTE: MAQUINÀRIA AGRÍCOLA I TRACTORS

VICENS MAQUINÀRIA AGRÍCOLA, S.A.ADREÇA: CTRA N-II KM. 483POBLACIÓ: 25244 FONDARELLA TELÈFON: 973600450REPRESENTANT: PERE VICENS PRODUCTE: MAQUINÀRIA AGRÍCOLA JOHN DEERE

En teles de cortines per a la llar d’interior, coixins, cobrellits i complementsmés de 40 anys al seu serveiNOVETATS

INSTAL.LACIONS S.L.

3 S.L.SISTEMES DE REG - BOMBES SUBMERGIBLES - GRUPS ELECTRÒGENS

ELECTRICITAT DOMÈSTICA I INDUSTRIAL - FONTANERIA I CLIMATITZACIÓENERGIES RENOVABLES: FOTOVOLTAICA, EÒLICA, SOLAR I TÈRMICA

Tel. 977 40 05 37 - Fax 977 40 25 12Camí de les Sénies, 16 - 43740 MÓRA D’EBRE

[email protected]

E L I A SE N V E L AT S - E S TA N D S F I R A L SPAVELLONS METÀL.LICS DESMUNTABLES

C/ Major, 148 43770 Móra la Nova (Tgna)

Móbil: 649294132NIF: J-43962448

ESPECIALITATSEN CARNS

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRAFIRA


FIRAFIRA


FIRAFIRA


FIRAFIRA

185185MÓRA LA NOVA

FIRA


FIRAFIRA


FIRAFIRA


FIRA


FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRA

185MÓRA LA NOVA

FIRA

185

FIRA


185MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA

FIRA

MÓRA LA NOVA


FIRA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA

185MÓRA LA NOVA


MÓRA LA NOVAFIRA

FIRA


MÓRA LA NOVA

FIRAFIRA

185

PremisXXXI

ConcursLiterari

2015

CATEGORIA: PROSA INFANTILGUANYADOR

HISTÒRIES VORA EL FOC, D’AINA RIBES MONTAÑA

Cada cap de setmana els meus cosins i jo anem a dinar a casa dels meus iaios. Aquella estona que estem al seu costat ens la passem d’allò més bé, perquè ens expliquem moltes històries: la seva infància, frases fetes, com van viure la guerra, jocs que jugaven, aventures que van viure, on treballaven, els menjars que hi havia en aquella època... moltes i moltes coses.

El cap de setmana passat després de dinar els canelons amb beixamel, que la meva àvia els havia estat fent durant tot el matí a la cuina, ens vam seure al costat del foc i la meva germana i jo vam començar a toquejar el foc amb un ferret. El meu avi ens va dir: - Aquesta nit us pixareu al llit!!!-. El meu cosí que també estava a la vora el foc, li va fer molta gràcia. Després va començar a explicar-nos com va viure la guerra.

Ens va dir que al poc de néixer se’n va anar a viure amb les seves tres germanes i els seus pares a un mas que li deien La Serra. Era a finals de la guerra. Llavors ens va explicar una cosa ben curiosa!, quan queia una bomba li ficaven un toxet a la boca per a que no es mossegués la llengua i ell i les seves germanes pegaven un bot de la tremolor de la bomba.

Quan es va acabar la guerra encara no van tornar al poble, així que se’n van anar a viure a un poble que es diu Lledó (prop d’Arnes).

Llavors, quan van tornar al poble ja era una mica més grandet, sortia al carrer a jugar tot sol. Diu que abans es jugava mes al carrer que ara, jugava al carretó, als patacons, la roda en el ganxo, bales i la meva àvia a “pidos” (ossos de potes de cabra).

Son jocs que jo i els meus cosins no coneixem i ens vam quedar bocabadats dels noms. Els meus avis seguien explicant entusiasmats i semblava que mai s’acabaven les aventures que recordaven.

Llavors es va fer l’hora de berenar i ens va dir que provéssim el que ells menjaven, una torrada amb vi i sucre!. Els avis o deien pa, vi i sucre. (Estava bo). Aleshores va ser quan van començar a nombrar altres menjars: sopes de pa, sopes d’all, patata i fesols, escudella... havia dies que ells sols feien una menjada al dia. –Quina gana que devien passar!.

Ens havíem entretingut tan que es va fer de nit. Els meus cosins ja tenien que marxar cap a casa i tots ja teníem ganes de que tornes a ser diumenge.

Per fi avui ja torna a ser diumenge! I casa dels iaios fa una oloreta, que se sent des del carrer. L’àvia ens diu que hi ha escudella!, però encara no esta feta. Així que mentre esperem el dinar proposem jugar al guinyot, un joc de cartes. El meu cosí està aprenent a jugar-hi. No sabem com s’ho fa però la meva àvia sempre ens guanya.

- És l’hora de dinar!, crida l’àvia

I el meu avi contesta:

- Vinga, a la taula i al llit al primer crit!

Ja estem tots a taula i els meus cosins, la meva germana i jo no ens podem esperar i volem que comencin a explicar les seves històries.

L’avi té gana, i demana la carn bullida i força cigrons de l’escudella. Nosaltres sols demanen que ens expliquin històries.

- Explica!, explica!

Comença la meva àvia dient que quan anaven a l’escola separaven els nens de les nenes, i el meu avi ens diu: - Sabeu què?, a l’escola sols teníem un llibre per totes les assignatures-. La ieia comença a riure i diu:- jo quan era petita, durant la tarda no fèiem classe i ens ensenyaven a cosir i al matí estudiàvem.

Ella sols va anar a l’escola fins als tretze anys, llavors es va tenir que quedar-se a casa per cuidar la seva mare, i un any després va anar a treballar a Vilanova a fer feines de casa.

La meva germana es sorprèn, - tenies que cuidar a la teva mama?, si erets una nena petita!

El meu avi en canvi, explica una altra història. Va començar a treballar als quinze anys al molí d’oliva. Llavors al setze a la via del tren. Diu que ell i el seu amic es van fer passar per majors d’edat. La meva cosina diu que ella també o va fer per poder entrar a una discoteca, i tots ens posem a riure. Als vint-i-quatre va començar a treballar de paleta, fins el dia que es va jubilar. De petit volia ser picapedrer però n’està molt orgullós d’haver sigut paleta. La meva germana diu, que ella també vol ser paleta, com el ieio.

Ens ha passat la tarda amb un tres i no res, ja es hora de marxar cap a casa. Jo estic tant bé a la vora del foc que no em mouria.

Avui és dijous i estic a classe d’expressió escrita.

Només estic pensant amb les històries que els meus avis ens explicaran el proper diumenge, quines ganes, tinc que arribi el dia... Que ens fera la meva àvia per dinar?

De sobte entra per la porta el professor i diu:

- Heu de fer un conte sobre els avis.

I jo dic...

- Oh, que bé! Podré fer una recopilació de totes les històries, que m’expliquen els iaios vora al foc.

CATEGORIA: PROSA INFANTILFINALISTA

EL CAVALL DE LA FIRA, DE JOAN ABELLA VALLESPÍ

En Galant era un cavall d’una crinera negra brillant, el seu pelatge era marró i els seus ulls negres com el carbó. Faltaven pocs dies perquè arribes la Fira i perquè en Galant fes la seva primera actuació, davant de tota la gent.

Els seus amics li havien explicat com era la Fira de Móra la Nova, que el posarien en un pavelló firal d’animals ple de palla, amb altres animals (aus, conills, ponis…) que no pararia de passar-hi gent per mirar-lo, que sentiria molts sorolls de les atraccions properes i que, de tant en tant, algun xiquet agafaria palla i li voldria donar menjar amb molta delicadesa.

Per fi va arribar el dia esperat, el van posar dins del camió i el van portar fins al pavelló d’animals, el van col·locar ben a prop de la porta d’entrada i va poder veure que tot el que li havien dit els seus amics sobre la Fira de Móra era veritat.

Passava molta gent, però ningú se’l mirava amb massa entusiasme, fins que un matí va veure entrar una família amb un nen que li va cridar l’atenció, perquè va voler acariciar-lo sense por. El nen va anar a les atraccions amb els seus pares, però després va voler anar a l’espectacle de ferrar els cavalls al costat del pavelló.

Quan van agafar la pota d’en Galant per posar-li la ferradura, el nen va cridar:

- Ai! Que li faran mal!

I els seus pares el van tranquil·litzar, explicant-li que no passava res perquè li clavaven la ferradura a sobre de la peülla i aquest no sentia cap dolor. En Galant es va quedar amb la cara de tristesa del nen.

El segon dia el cavall va tornar a veure com el nen entrava al pavelló i va renillar-lo per cridar l’atenció d’aquest. El nen va dir als seus pares que volia que li compressin el cavall, però era gairebé impossible perquè no tenien lloc on poder-lo guardar.

L’últim dia de la Fira de Móra, el nen va decidir escriure una història pel concurs literari de la Fira sobre el cavall que tant li havia agradat. I cada cop que llegia aquell relat per mirar-se les faltes ortogràfiques, recordava el renillar d’aquell animal.

Quina va ser la seva sorpresa, quan després d’una setmana d’acabar la Fira, justament el dia del seu aniversari, va anar a casa dels seus iaios, que tenien un mas prop del poble per celebrar l’aniversari amb la família i amics, el van fer entrar al corral amb l’excusa d’agafar els ous que havien posat les gallines i es va trobar amb la sorpresa de que havien comprat el cavall de la Fira per ell.

Des de aquell dia no va parar d’anar-lo a veure cada dia que podia, per ell va ser el millor regal d’aniversari de la seva vida.

Així és que si per la festa dels Tres Tombs del poble veieu un nen vestit de català amb un cavall de crinera negra brillant i de pelatge marró amb els ulls negres com el carbó, és en galant i el seu amo que es van conèixer un dia de la Fira de fa uns quants anys...

CATEGORIA: PROSA JUVENILGUANYADOR

INSTANTS, CASUALITATS I PORS,DE JUDIT OLIVA GARCIA

Sona a la ràdio She’s the one. M’endinso en aquesta cançó. Em refugio dels problemes de cada dia, dels estudis, de la meva família. Des de fa un any que res és fàcil. A casa, cada dia és igual. Els meus pares només discuteixen i no es parlen, i si ho fan és per mi o per la meva germana petita. És diu Lara i només té 10 anys. Tan petita i ja ha hagut de passar per aquest tipus de problemes. Però ha demostrat ser més forta que jo. Era ella la que m’animava amb les seves tonteries de nena petita. La única que era capaç d’arrancar-me un somriure quan estava destrossada per dins i em posava a plorar. I és que hem hagut de tirar endavant soles, sense ningú que ens ajudés.

S’acaba la cançó, m’acabo el te i surto del Moderatto, el cafè al que sempre vaig per estudiar i desconnectar.

- Ho sento!

Caic al terra, sense saber ben bé què acaba de passar.

- Estàs bé? Espera, que t’ajudo.

Una mà m’ajuda a alçar-me de terra i em recull tots els llibres que portava i que m’havien caigut al topar-me contra ell. Quan el veig, el cor sembla que em surti del pit. Sempre m’he considerat una noia tímida i en aquestes situacions encara més. És aquell noi alt i atractiu, amb el que cada dia, els dos asseguts en taules diferents, ens intercanviem alguna que altra mirada.

- No passa res, moltes gràcies – aconsegueixo dir jo, cada vegada més vermella.

- Algun dia ens havíem de parlar, no? – diu ell somrient.

- Sí. – li contesto jo, morta de vergonya.

- Ens veiem demà doncs, adéu!

Què vol dir amb això? Però abans de poder respondre-li ja ha entrat al cafè. Em quedo immobilitzada per un moment, sense tenir molt clar el que acaba de passar a l’entrada del Moderatto. Caminant a casa no deixo de pensar en el que ha passat. Però aquest somriure que tenia dibuixat a la cara, desapareix tan aviat com entro a casa. Un altre cop, els pares discutint. Aquesta vegada per alguna cosa relacionada amb la Lara. Ja n’hi ha prou, no puc més. M’armo de valor i els dic el que els hagués hagut de dir fa temps:

- Prou! Podríeu posar-vos a la pell de la Lara i meva? Hem hagut d’aguantar això dia sí, dia també.

No podem més, tot això ens supera. Aquesta és la família que consideràveu que érem? Sé que heu intentat seguir junts per nosaltres, però crec que és el moment de dir prou i afrontar la realitat: ja no som els que érem. Ningú. I sé, que no és fàcil, però per favor, pareu.

Dit això, me’n vaig a l’habitació, i altra vegada em poso a plorar. La Lara que estava fent els deures a la seva habitació, entra a la meva al sentir el sorollam que he fet al tancar la porta.

- Ho he sentit tot, Paula.

- Ho sento petita, però això ja no podia continuar així. Al final, som nosaltres les que ho passem malament i no ens tenen en compte per a res. No ploris Lara. Saps què farem ara? - li dic eixugant-me les llàgrimes.

- Què? – diu ella imitant el meu gest.

- Anirem a menjar-nos un tros de pastís de xocolata, d’aquells tan bons!

- Sí! – diu ella somrient.

I és que no suporto veure-la trista, i faria qualsevol cosa per no veure-la plorar mai. Deixo els estudis per avui i sortim les dues de casa pensant en tot el que acaba de passar, però sense dir ni una paraula. La tarda ens passa volant i al tornar a casa ens trobem als pares asseguts al sofà esperant que arribem. Per una vegada no estan discutint.

- Lara, Paula, sé que això no és fàcil per cap de les dues, ni per nosaltres. Però com tu ens has dit abans no podíem seguir així. Després de tot aquest any, hem decidit que ens distanciarem per un temps, fins que tot això es pugui arreglar, ja que fins ara

tot ha sigut molt complicat. Però us prometem que intentarem que això canviï i d’ara endavant tot anirà millor, ja veureu. – diu la mare.

Sembla que la Lara i jo pensem el mateix, perquè les dues correm a abraçar els pares i diem:

- Us estimem i volem que tot això es pugui arreglar aviat.

Quan ens n’anem a l’habitació la mare em para i em diu:

- Moltes gràcies Paula, has demostrat ser molt madura cuidant a la Lara. A partir d’ara tot serà més fàcil i intentarem que tot vagi millor. Ho sentim per tot, de veritat, per no tenir-vos en compte, ni pensar el que vosaltres podríeu sentir. Us estimem molt i no volem veure-us així com aquests últims mesos.

Després d’això em quedo molt més tranquil·la i confio que a partir d’ara tot anirà cap a millor, com ha dit la mare.

Durant els dies següents tot ha sigut més senzill. No he hagut de preocupar-me pels problemes de casa. La relació dels meus pares cada vegada és millor i poc a poc tot torna a ser com abans. La Lara està molt més tranquil·la i només per això val la pena seguir endavant. A més, hi ha una motiu pel qual els meus dies es tornen una mica millor. El meu motiu es troba cada dia a les 6 de la tarda al Moderatto.

L’Àlex té 18 anys, només un més que jo. És el noi que vaig conèixer fa unes sis setmanes i amb el que cada dia puc compartir els meus pensaments i les meves pors. És increïble com en tan sols unes poques setmanes, algú és capaç d’entendre els meus problemes i ajudar-me tant. Al principi, em

costava molt obrir-me a ell, expressar-me i explicar-li els meus problemes, però amb el seu somriure al davant, tot era més fàcil.

Una tarda qualsevol per mi, al Moderatto, l’Àlex em diu:

- Paula, oblidem els problemes i escapem per un moment, però junts. Et portaré a un lloc especial per a mi.

Ni me n’adono que ja estic dalt la seva moto, amb un rumb desconegut per mi. Fins que de sobte sento la brisa i l’olor del mar. Al arribar, el primer que l’Àlex fa és córrer cap a la mar, com un nen petit. Al llarg de la tarda m’explica que els millors records que té són d’allí quan només tenia 7 anys. La seva mare va morir de càncer quan ell era una criatura i el seu pare mai s’havia preocupat més per ell. Després d’això em diu:

- Avui fa 10 anys que va morir la meva mare i un dia així d’especial el vull compartir amb tu, que ets en qui més he confiat aquests dos darrers mesos.

- M’alegro moltíssim que vulguis compartir aquests records amb mi, i t’agraeixo molt tot el que has fet per mi durant aquests dies que no han sigut gens fàcils. Així com tu has estat al meu costat, ho faré jo ara i els dies que ho necessitis.

Abans que pugui acabar la frase, em fa un petó. Un petó màgic i desitjat, que transmet tots els sentiments que han anat creixent dia rere dia. Després, em dóna una carta i em diu:

- Té, obre-la i llegeix-la.

L’obeeixo i la començo a llegir.

“Fa uns mesos, era un noi que no sabia ben bé quin camí seguir, estava perdut i confós. Però gràcies a tu he pogut seguir endavant i entendre que el que de veritat importa és la felicitat. I amb tu, aquesta felicitat l’he pogut compartir. Cada dia més, necessitava veure’t i parlar amb tu. Tant tu com jo, hem tingut èpoques en què només hauríem volgut fugir, però per sort ho hem pogut superar. Només et puc donar un consell, que jo he aplicat cada dia: aprecia les coses que tens. Pot ser que avui ho tinguis tot i demà res. Així que para, pensa i deixa que les coses flueixin...”

L’acabo de llegir i m’emociono. Fa temps que intentava sentir-me com en aquell moment, i per fi, ho havia aconseguit. I feliç com mai, li vaig contestar la seva carta:

- Res ens podrà aturar, res podrà fer que mirem endarrere, perquè l’únic que importa és estar junts. Tu i jo sabem que les coses només passen una vegada i que no sabem el molt que tenim fins que ho perdem, que m’has ajudat a estimar, a saber apreciar les coses, a gaudir el moment i que les coses que hagin de venir, ja vindran.

I en aquest instant entenc que és la bellesa, la felicitat, i me n’adono del curta que pot arribar a ser la vida i l’absurd que es no tenir el valor suficient per gaudir-la i ser feliços. I tot allò que havia començat com una casualitat, una conversa de cada dia, va acabar provocant uns sentiments preciosos en els dos.

CATEGORIA: PROSA JUVENILFINALISTA

RECORDS?, DE MERITXELL GUZMÁN VENTURA

Em vaig despertar de bon matí amb uns crits i a l’aixecar-me vaig notar mal a cada articulació del meu cos. Com si petites agulles doloroses s’ instal·lessin a cada part de la meva ànima, i que cada cop que em movia s’anaven clavant amb més força. No reconeixia el lloc on era ni les veus que cridaven fora de l’habitació. Era una habitació amb fotografies i mobles de fusta deteriorats pel temps. Vaig agafar una de les fotografies, eren dues persones que s’acabaven de casar, es veia pel vestit blanc de la núvia, que per cert, era preciosa. La fotografia estava en blanc i negre, per tant no podia veure de quin color tenia el cabell o els ulls, però me la imaginava guapíssima amb uns ulls del color de la mel i uns cabells castanys amb reflexos daurats gràcies a la llum del Sol. -Per fi l’has despertat, Joan, has dormit bé? – Una dona gran em mirava des de la porta, no sabia qui era però vaig suposar que em parlava a mi. Em va dir Joan, però jo no em deia així, o si? No n’estava segur. No sé quanta estona em vaig quedar mirant-la però simplement va marxar i em va deixar sol una altra vegada a la habitació. Crec que ja s’esperava que no li respongués immediatament. Vaig caminar fins un mirall i em vaig sorprendre, no us enganyaré. Em vaig veure les mans arrugades, amb les venes marcades, els ulls, els tenia enfonsats i la cara plena d’arrugues. Em veia igual o més vell que aquella dona. Tenia set, així que vaig sortir de l’habitació i vaig caminar fins un menjador amb la seva respectiva cuina. La dona que havia vist abans

es trobava plorant d’ esquena a mi. Parlava amb algú per una espècie de telèfon modern. -Ja no recorda res filla, no sé que més puc fer, ens estem morint massa ràpid, ja té un peu a l’altre món i em fa mal que amb tot el que hem viscut tots aquests anys...-La veu se li va trencar, parlaven d’alguna persona que no la recordava però no sé qui, tampoc les coneixia a aquestes persones- Fa seixanta anys que estem casats i ell no recorda el que va menjar ahir, jo no podré aguantar tot això no podré... Bé, us esperem per dinar, a tu i el nen, ja en farà 10, oi? Que ràpid creixen..Si, no t’enredo més, adéu. I va penjar per girar-se i veure’m parat mirant-la. M’era familiar però no acabava de saber de què. Es va apropar i em va voler fer un petó, però em vaig apartar. No sentia res jo per aquella dona,realment era la primera vegada que la veia i em sentia incòmode amb la seva presència. -T’has de prendre el medicament de la sang, el del sucre i el de la pressió, els he deixat juntament amb la llet, a la nit ja et donaré els que et falten.- Va dir senyalant una taula on hi havia els fàrmacs i la llet mentre jo em limitava a assentir amb el cap. El pitjor va arribar quan va sonar el timbre de la porta i una dona jove va entrar acompanyada d’un home de la seva edat i un nen. La dona es va apropar a mi i em va fer dos petons. -Pare! Com es troba? – Tenia el somriure més bonic que havia vist mai, però jo no he tingut fills, per tant jo no sóc el pare d’aquesta noia de qui no sé ni el nom, sembla que s’han unit tots per fer-me una broma de molt mal gust.- Avui es l’aniversari d’en Pau, fa deu anys.

-Ah, molt bé- Em vaig limitar a dir donant-li, una ullada. Mai em van agradar els nens, una altra raó de més per no tenir cap fill. -Joan rei, pots parar la

taula?-Em va mirar la dona gran i jo vaig assentir, aquest Joan era jo perquè els altres es van asseure al sofà de la sala. No tenia cap tipus de referència d’ on podien ser els gots o els coberts però em feia molta vergonya preguntar on eren així que em vaig dedicar a buscar-los. El nen es va apropar a mi i em va dir: -Avi, t’ajudo? Vaig assentir, el millor era que ho fes tot el nen i em salvés d’aquest problema. Així que la meva suposada filla havia tingut un nen i jo no ho sabia. De fet no puc recordar ben bé que vaig fer ahir, encara que m’esforci a pensar-hi. És estrany, tots els altres semblen poder fer-ho i jo no. Potser tinc alguna malaltia, aquets son els meus éssers estimats? Realment puc estimar-los encara que no els recordi? Si algú d’aquets mor abans que jo, el podré tenir al meu cor o caurà en el buit de l’oblit sense adonar-me’n? Em sento estrany, no vull continuar així, vull saber què em va passar, vaig ser feliç? Per què no ho recordo? Un moment, la parella que sortia a la fotografia que he vist aquesta matinada era jo i la dona que m’ha intentat fer un petó? Un gran sentiment de culpa m’envaeix, no he sigut capaç de correspondre els seus sentiments, perquè realment sóc incapaç d’estimar a una persona que ara mateix no conec de res, clarament, aquesta dona no me la mereixo jo. Sento veus, m’estan parlant i sacsejant, em fan mal, per què ho fan això? Jo no els hi he fet res així que els miro sense comprendre del tot. Per què estic a terra? -Que m’ha passat? -Has perdut la consciència pare, hem trucat a urgències i ara et vindran a buscar. -Estic bé, no fa falta que em vingui ningú a buscar.-De fet no em podia ni aixecar, havia perdut tot tipus de força i em sentia com si no fos l’amo del cos que tenia. Així que tan aviat com va arribar l’ambulància

em vaig deixar fer. L’hospital era net i lluent. Tot era blanc o bé platejat. Tothom parlava amb veu serena i educada, i tenia molt temps per reflexionar i posar en ordre les meves idees. Potser això és el que em va faltar, reflexionar. Sense reflexionar i pensar sobre els records, els vaig perdre i no em vaig adonar de com i quan. Ara m’encantaria recuperar-los però es massa tard. Potser vam caure en la rutina, una rutina que no feia falta recordar. La Sandra, la dona gran, m’ha vingut a visitar cada dia durant moltes hores. Es preocupa per mi de debò i en el fons m’encanta que vetlli per mi. Em va explicar moltes històries, i em va contar que em vaig arriscar, que vaig deixar la família i les meves terres per anar a viure amb ella una vida modesta i senzilla per amor. Així que jo l’estimava de veritat... I segur ella no ha canviat, vull dir, crec que si no hagués de marxar em tornaria a enamorar d’aquesta dona. La vida passa ràpid i no ho valorem, després les coses que importen es perden i són les que voldries mantenir amb tu fins el més enllà. Canviaria tot el que tinc per recuperar la memòria i saber si vaig ser feliç? Probablement, sí. I en aquell moment ho vaig comprendre, que la felicitat no es mesura en possessions o en l’amor d’una persona. La felicitat és mesura en instants, instants de felicitat que fan el nostre camí cap a l’experiència més fàcil. Tothom es mereix recordar aquests instants, però segons els metges tinc una malaltia neurodegenerativa i no se’m permet aquest luxe. I us juro que m’encantaria tenir-lo.

La Sandra sabia que era un arbre que s’apropava cap a un llarg hivern, però els últims moments em va donar el millor instant que vaig poder endur-me cap allà, no vull que plorin, és normal. Es pensen que

tinc por, però me n’hi vaig content i en pau amb mi mateix, he donat guerra durant molts anys, segons m’han explicat, necessito un descans, jo també. Etern, sí, però un descans. Es pensa que no sabia que ella plorava mentre feia veure que dormia, en silenci, mormolant que no volia que me n’anés i que m’estimaria per sempre com li havia promès a Déu.

Ella estarà millor quan jo no hi sigui, no vull ser dramàtic però em sap greu oblidar-la poc a poc, millor així, recordant els últims moments viscuts junts. La família que tenia però que no sabia que era allí fins que vaig perdre la memòria. I amb el pensament de si serà que gràcies a perdre la memòria em vaig poder trobar a mi mateix i amb un somriure a la cara, l’última fulla del meu arbre de la vida va caure deixant un calmat sospir d’alleujament.

CATEGORIA: PROSA ADULTSGUANYADOR

LO CASPOLINO, DE RAIMOND AGUILÓ BARTOLOME

LA SORTIDA

Era com un miracle sortir tan d’hora del poble, quan encara la gent no belluga i algun gos afamat ensuma l’amo que se l’ha deixat enrere camí del tros, i el pastisser encara té encesos els llums de l’última fornada i la Tuietes, que és la primera en alçar-se de tot el poble, escombra el carrer i guaita, desafiant, cada dos per tres un cel encapotat que presagia aigua, i ens fita amb cara riallera i ens diu “Bon viatge!”, com si fos una fotesa i a canvi la regraciem

-tot rient pel davall del nas- amb prou feines sense veurela.

L’òmnibus que ens durà de camí a l’estació ja fa estona que està alçat i en marxa, és com una llarga jaculatòria sense fi perquè brandi els dos quilòmetres que el separen a peu de l’andana de les vies. El baf del fum espès del gasoil és la primera bafarada que em ve a la boca i m’agrada, com el soroll que fa, lliscant per l’empedrat del carrer, al qual m’havia acostumat. Els seients de cuiro foradat, que m’ensenyen el crin, em retornen imatges perdudes d’antics passatgers que han tingut la mateixa gosadia. Quan tombo el cap per la finestra del darrere, a l’últim revolt del Piró se senten tocar hores al campanar i m’engoleixo l’alè i el darrer sospir em deixa ple de sort i alliberat.

EL PRIMER TREN

Una pressa desmesurada t’empeny a la cua de la finestreta per treure el bitllet. La gent té la mirada esllomada, feta de silenci, i els ferroviaris cremen carbó a l’estufa que cercla els dies amb ploviscó de somnis. L’andana és un passeig matinal plena de personatges amb poca història perquè l’han deixada a casa entre els llençols brodats per una altra generació. L’aparença és benigna i enmig de tot hi ha una societat sense futur que cerca el viatge com una escapatòria a un relleu del present sense destí.

El tren, el primer d’aquest dia, pujant de Móra, com un altre travessa el pont que arraïma les terres de Les Comes d’una mateixa finca, fa anys col·lectivitzada, i ara no, esbufega com un animal

cansat que li costa d’arribar i exhala per tots els seus porus la fumarel·la a peu d’andana i de sobte surt de la màquina una fogassa que enlluerna l’estació i els rostres famèlics de la gent frunzida. Tot fa l’olor del temps, l’olor de la goma i del ferro rovellat, de vi de bóta, i d’oli d’estraperlo i de fesols cuits la nit abans, de braçalets i corbates negres, de mantellines negres. Els seients de fusta esgrogueïda, els vidres quasi opacs de sentiments, a la finestra tela amb llengüeta de pell mòbil i uns rètols on no es pot escopir ni renegar,i mig ajupits i famolencs pel passadís uns nins de Casp, que van direcció a l’orfenat.

EL VIATGE

Tota la gent és diferent, les fisonomies són unes altres, potser hi ha algú conegut que et pregunta on vas i per quant de temps. Tots anem amb el mateix sotrac de juntura de vies, i com estaquirots asseguts balancegem el cap d’un costat a l’altre per donar entenent que tot va bé, i no hi va res.

Damunt el cap de la dona que s’asseu davant meu hi ha la fotografia de la platja de La Conxa de Sant Sebastià. Els passadissos de l’Exprés de Bilbao van plens de son, i al tombant del vagó s’acumulen equipatges incerts sense etiquetar i mancats de somriures.

L’estació de Reus ja et diu que ets lluny de casa, que ja no hi ha volta enrere i, encara que és molt d’hora per somiar, tens la certesa amb l’últim impuls de valentia que has fet bé les coses i has encertat la teva decisió tants anys pensada. T’allunyes del que més vols i més estimes sense voler; per tu la terra

pesa i és part teva com el rellotge de polsera que et va donar el teu pare.De sobte, veus que la gent es decanta cap a la dreta per guaitar les dunes i els aiguamolls de Torredembarra i el crit d’un vol de gavines enamorades festejant un dia nuvolós de primavera a la sorra de la platja.

Desconec quina és la propera estació i no em preocupa, el meu destí té el pas barrat, on després posaran el tren en via morta, l’endemà o la mateixa nit, quan tots els adéus amb soledat hagin sortit del vagó.

L’ARRIBADA

Ha començat a bada’s la tarda, relliscant pel darrer rail del trajecte, i amb una sacsada endavant i enrere ens hem aturat al destí del món. Tot és bullici i marquesines de ferros i olor de brutícia de la gent que no es renta,i el terra rellisca i s’enganxa i no goses deixar cap bossa ni alçar la mirada ni obrir la boca. I la carta deia: “T’esperaré al final de l’andana, vora la porta on l’aire refresca. No et refiïs de ningú i fes cara d’emprenyat i de mirada ofesa, buida i atrotinada com fa la gent ara, resignada i desfeta.”

El rellotge de l’estació s’havia aturat a les onze, no sabia si era del matí o de la nit abans, o de qualsevol altre dia com aquest, amb molta empenta.

La tarda començava a caure i un sol esmorteït, que ens havia acompanyat tot el dia com un viatger més, s’escolava per uns finestrals del revolt de l’entrada, com si ell també volgués dir-nos un adéu precipitat i se n’entornés per la via que havíem vingut cap a casa. L’andana d’aquella estació era l’estampa perfecta, l’escenari del que veuríem en

sortir a fora. Hi havia dones amb abrics d’astracan, parelles de guàrdies civils famolencs, militars de caqui de ferros i estrelles, nens pidolant, xarlatans que volien ensarronar-te,capellans, meuques que ho semblaven i altres que ho eren.

Necessitava un mot per pensar-me on era i no el trobava pas. No hi havia cap pancarta que ens donés la benvinguda.

PRIMER DIA D’UN MUNT DE DIES

Si totes les coses duguessin el seu nom exacte i tu fossis, ciutat, la més precoç de totes les criatures per estimar-me, no sabria pas com fer-ho, perquè les teves glopades d’aire vénen a provocar-me sense plànyer-me gens, i, a contravent, d’una manera incerta tots els noms que amb prou feines conec em retruquen al cervell per voler entrar en un xip, desconegut encara, de memòria per fer arxiu i atapeir-se en tots els plecs que dia rere dia s’aniran amuntegant i absorbint d’una manera vital part del que serà la vida.

Mira per on, aquestes mans se m’han pansit de tant dir-te adéu i esmicolarse els dits. Els dies que he de viure seran inevitables i he de transitar com aquell tramvia de circumval·lació, cansat de fer el mateix tomb traçat per un itinerari sense cap horitzó exacte. Estic pres ja per passos apressats que ho intensifiquen tot. Riuades de gent anònima, desprevinguda i malfiada alhora que no es refia de ningú, perquè aquest ningú pot ser el confident d’un altre que et portarà la mala sort, aquella que mai has volgut que t’acompanyés ni fer-la amiga. No veia la mar, però sabia on era i la seva olor em deia que les

coses amb el temps podrien arribar a ser possibles.Calia travessar l’espai per retrobar-nos amb la llum.

PUNT I SEGUIT

No me’n penedeixo gens, d’haver vingut a Barcelona, ni d’haver guanyat al temps, ara que els propòsits estan endormiscats i la seva importància és relativa. Me n’alegro, d’haver sigut un veí del Paral·lel i d’haver escoltat les cançons d’en Paul Anka i la trompeta del Rudy Ventura les tardes dels diumenges a La Paloma,al costat de la cerveseria. Te’n recordes, Maria?, de les lletres del pis, de la nevera elèctrica, del sofà de tres places i el 600 dels diumenges per anar a Castelldefels i per Pasqua, a Andalusia? De tot això que et parlo és de quan érem joves i teníem una edat tan necessària com innecessària, on s’omplien els dies de preguntes sense respostes que s’anaven empresonant a la Via Laietana i creixien alhora en l’ interior d’uns altres que parlaven de la terra, i del dolor, i de la llengua i del clavegueram d’un barri sense sort, perdut al marge de la ciutat amb límits estrafolaris, on els poemes s’escriuen cada dia amb la llum fosca. Potser va ser aquell dia, que lluny de la ciutat, a Roda de Ter, Martí i Pol escrivia “La fàbrica” i parlava del ventre obert i de gent anònima com nosaltres, engolits per la sirena i el brogit de ferros i corretges enmig d’una ciutat/fàbrica que et xucla la vida molt abans de conèixer la importància del tortell en sortir els diumenges de missa.

LA CUA DEL BITLLET

L’Estació de França, aquella que fa anys s’havia begut tots els tristos colors i estava emparentada amb la foscor i la brutícia, era també l’estació

Termini, on s’acabaven tots els viatges i començaven les il·lusions farcides d’angoixa. Ara, m’obria les portes amb sensibles sensors per donar-me pas a la mateixa via àvida de viatgers i emprendre per damunt de tot el retorn cap a casa.

La vida no va ser el que havíem somniant a l’arribada, però no n’estàvem descontents. Havíem gaudit d’un cert nivell a cops de sotragades i de ben segur ningú voldria tornar enrere, on es feia difícil un sostre i navegar amb la mar girada; fixa’t-hi, fins i tot vam aconseguir un succedani de llibertat tants anys somniada, però ara a l’hora del recompte per fer l’equipatge promès del benestar ben poca cosa ens queda per sobreviure i potser comprenc, passats els anys, per què se’n reia la Tuietes -la pobra. Ella ja havia fet aquest viatge abans que nosaltres, quan de jove havia anat a servir a Barcelona.

Fet i fet, hem guanyat molt poc i ho hem perdut tot. Ja no puc agafar el tren Exprés que anava i venia de Bilbao, ho he de fer amb un Regional que morirà a Casp perquè l’AVE circula per una altra via anant de ciutat en ciutat, empassant-se tots els pobles i paisatges pavimentats. Amb tots aquests pensaments m’arriba el meu torn i en preguntar-me cap a on li contesto: “Pregunta’m d’on vinc i potser podré dir-te cap a on vaig.”

CATEGORIA: PROSA ADULTSFINALISTA (EX EQUO)

Consciència, de Georgina March Damas

M’agrada el bosc. La seva intrínseca bellesa aparent, i l’ interna. La natura no ens dona res, i al mateix temps, ens ho ofereix tot. Els animals, les pedres, les plantes. Son simples en la seva estructura; en la forma. No gaudim amb les minucioses energies, les humils ànimes dins seu. Aquestes que ens discerneixen, ens acompanyen en el viatge del nostre ser i fan amens els nostres dies sense esperar res a canvi. En el món del detall, però, són immensos, originals i únics. Subtils, elegants; divertides expressions de la creació. Si els humans som la part de la matèria que es mira a ella mateixa; autoconscient, ells son...L’ànima, d’aquesta matèria. Amb centenars, milers de facetes d’aparença, color, tacte...Però sobretot, en moviment. Son ents, i la seva vida és diferent de la dels altres, diferent de la de nosaltres. En perpetu moviment, atrapats en una dansa sincera, sense dissimulació. Senzillament es mouen pel pur plaer d’existir, el plaer de ser. De ser uns amb el vent, amb la pluja; entre ells mateixos. Com si alguna cosa els empentés a escriure el significat de la fascinació mitjançant les carícies que regalen inconscientment al concepte de tranquil·litat. Volguessin ser uns amb el clarobscur de les imatges en perpetu filtre oscil·lant entre les ombres de la nostàlgia d’ahir i la viva experiència del demà; la llum dels versos que han estat recitats al seu nom.

El dinamisme sense fi, amagat sota el silenci vuit

de la tranquil·litat i la sublim projecció dels símbols sobre tan primari i rústic escenari. Un lloc on el pensament humà no arribarà mai, per a bé o per a mal, a contaminar-ne la perfecció. No fa soroll, però podreix la bellesa innata del paradís amb les seves passes. Modifica tot allò que toca. Ho destrueix...Encara no hem aprés a valorar la realitat que ens envolta, no la deixem ser; volem tindre-la dominada.

La comunicació dels éssers i estats naturals accepta, respecta i reconeix tot el que és; el que és viu, i el que es manifesta, amb heroïcitats notables en cada intent per arribar a l’equilibri no fingit de la balança del món. Jugant-se la immortal existència en causes perdudes; apostant sempre a cinc, tot i que cada dos per tres surt sis. D’esma.

M’agrada perdre’m. I m’agradaria que tots ens perdéssim una mica, i que busquéssim les arrels en el més simple, en el més humil del que provenim, el que realment atreu la consciència anímica de nosaltres. Allà on ens sentim segurs però desprotegits i terriblement intranquils. Perquè no ho podem controlar. I ens fa por no ser capaços de conèixer. Però el misteri forma part de l’existir. Llavors i tan sols llavors, les aigües opaques que estèticament hem oblidat, tornaran a ser transparents i obriran els braços a la bella forma nova de concepció, a les noves portes de la nostra consciència. Ja no hi haurà dimonis al fons del cristall, i solament ens veurem a nosaltres, reflectits en la màxima puresa. Potser veurem com les nostres mans destrueixen el que toquen, deixarem de sembrar destrucció i la por de perdre la força que ens domina impressionarà l’escenari blau, i els silenciosos però omnipresents

espectadors que ens miren. Ells. Els ents.

Mai podrem captar des del físic o pensament conscient la grandesa d’allò que es pretén, involuntàriament, que fem. Els humans, com a entitats racionals, no podem tan sols voler imaginar com és allò que es troba allunyat de la nostra comoditat diària. Perquè hem aprés a veure el món com ens convé; adaptant-nos a ell per la supervivència i no per la vivència. Sense entendre el més essencial, perquè nosaltres mateixos ens hem tancat a la saviesa. I no entendrem els lligams fèrtils amb les dimensions de la persona verges que no han estat explorades donada la impossibilitat de reaccionar que tenim els éssers humans. Perquè per molt que vulguem conèixer l’ infinit, no som capaços de conèixer el nostre propi ser.

Digues; ¿qui prescriu les pocions d’amor? Ara que ja tot s’ha acabat, intentem buscar respostes a preguntes innecessàries que abans; molt abans sabíem. Es van començar a tornar prescindibles; no les necessitàvem respondre. ¿Qui regala somriures per pèrdues? Hem convertit el món sencer en un mercat de valors que no corresponen amb el que d’un ser conscient i sensible als sentiments s’espera. Viure avui en el demà, ens fa oblidar la consciència de l’ahir. I si busquéssim ben profund, trobaríem aquelles paraules que mai vam dir; aquell moment que sempre havíem volgut viure; l’experiència que mai hauríem desaprofitat. Trobaríem les realitats que hem anat abandonant al nostre pas; creant el nostre propi camí molts cops sense ser-ne deliberar-ho.

No existeixen les anomenades experiències positives

o negatives. Tan sols existeix el que ressona en la nostra pròpia positivitat o negativitat. La possibilitat de canviar la visió de les coses, solament està a les nostres mans, la nostra elecció. A la natura res ve de nou; tot és conegut. El problema és que te una difícil explicació. No existeixen suficients paraules per explicar que cada cop que intentem perdre la por a caure ens entropessem en nosaltres mateixos. El nostre llenguatge no és suficient per descriure el que ni els nostres pensaments podrien imaginar; el significat real de cada cosa. Però mai hem necessitat les paraules. El llenguatge que permet la comunicació més rústica i natural, existeix. És el silenci. El silenci, que permet expressar l’ inexpressable. Ens hem acabat embriagant de nosaltres mateixos; del que hem creat, o més ben dit, de l’ús que n’hem fet al do que es ha estat atorgat cautelosament. Veure des de l’ànima, i aprendre a desaprendre com s’ensenya. Tornar a començar. Veure les coses des d’una nova perspectiva.

Crear llenguatges imaginaris, utilitzar-los per entendre el que mai arribaríem a imaginar amb paraules. El significat del vol d’una fulla al caure lentament, els ulls profunds de les persones; i els dels animals. Les seves reaccions, aprendre a conviure amb aquests fantàstics éssers, respectant-los, no rebaixant la seva mística existència.

M’agradaria saber com es veu la llum de la lluna si la resta del món està apagat. En l’estadi més pur i més salvatge. Ens hem allunyat de tot el que convé a la vida; de la calor de l’origen, de casa. Hem aprés a desenvolupar tantes capacitats diferents; a projectar-les de tantes formes diferents...A les que

la natura mai obriria comunicació. Hem oblidat el llenguatge natal, hem oblidat la llibertat, i què vol dir respirar.

No pots quedar immòbil. Ningú pot. En aquesta vida, creixes o decreixes; sempre. Es la teva elecció, després de tot. Quan comences a caminar, aprens a gaudir, a ser un amb tots, a netejar l’ interior de la teva persona per integrar-te en una altra dimensió, després d’haver caminat fins cansar-te, quan tens la sensació de que aviat podria passar-te alguna cosa, llavors, i sol llavors, ho oblides tot. Oblides el per què, oblides el com. Oblides qui ets.

Podem pensar en evolucionar, però potser el que hem de fer, es tirar enrere. Potser les nostres idees translúcides no permeten que apreciem més que el que els nostres maleits ulls ens volen mostrar.

Deixar-ho anar tot. Oblidar. Viure la vida en un compàs harmoniós amb nosaltres mateixos.

D’oblit viure, i d’oblit existir, com una planta en un jardí oblidat, que tothom ha abandonat, però que segueix viva, il·luminada per el sol, com tots els éssers d’aquest cruel, deformat, podrit i preciós món. Retrobar-nos amb la innocència i desesperadament trencar les llàgrimes del mirall que ens impossibilita veure el que fem malament, per, finalment, mirar què som en realitat. Obrir els ulls, tancant-los. La por mai hauria de ser un substitut al respecte pel desconegut; la por és el residu que la creació d’aquest mirall, forjat per nosaltres mateixos.

¿Qui ha volgut curar-nos de nosaltres mateixos i del que érem? ¿Del que som? L’oscil·lant record del que un dia va ser present, en el passat que avui

ja coneixem com demà, es presenta en forma de petites emocions poc substancials que intenten sortir de la capsa de vidre que portem cosida en el nostre ser; en la nostra pell, la nostra veu, i el nostre màgic silenci.

Tan orgullosa es la nostra raça que per oblidar l’ inoblidable que portem marcat en el propi ser de l’anima mateixa, obliguem el pensament a desenvolupar càlculs complicats e innecessaris, quan no coneixem ni els nostres més bàsics instints de supervivència física i espiritual. Els hem oblidat. El que et dicta la veu que calles sempre per por, representarà el més infinit buit de saviesa arcana que mai ha descobert ningú; indemostrable, però indiscutiblement present.

Per sort, l’aroma de la realitat, en petites ocasions, pot arribar a inspirar-nos per plantejar-nos una solució. Però ens costa tant recordar...Al cap i a la fi, tot i que cadascun de nosaltres te la seva oportunitat per reaccionar, tots tenim el do de decidir. Cada història és diferent. I això és el que les fa a totes interessants. Que els petits trossos de les nostres vides acabaran sent tan sols un trist llibre de literatura acumulant pols al prestatge d’algú; amb sort.

CATEGORIA: PROSA ADULTSFINALISTA (EX EQUO)

UNGLES DE XAROL, DE NORMA CATALÀ RIBERA

Gairebé dos quarts de cinc. L’Elvira s’apressa a tancar amb clau la porta de casa, s’ordena el floc de cabell que li cau sobre l’ull dret amb un toc de mà nerviós, els seus dits busquen les claus del cotxe dins el desordre de la seva bossa de mà i renega suaument. Entra al mini, mira pels retrovisors i arrenca.

El ble li cobreix de nou l’ull dret. Arriba a l’escola, blasfema contra el món perquè no hi ha espai on poder aparcar aquell trosset de vehicle fins que veu com un tot terreny marxa estrepitós. Ara ja se sent una mica més feliç.

Els justos van al cel, pensa. Des de la llunyania perfila la silueta de sa filla, que contenta fa ballar les dues cuetes rosses mentre avança la fila. Mig suada i sufocada encara per l’atabalament del moment, saluda la nena i s’ incorpora a la conversa distesa que mantenen dues mares més. El temps sempre ha estat, és i serà el tema social per excel·lència, i el més sobrevalorat... Tot i així, decideix entrar-hi sense miraments. Li agrada conversar, ni que sigui banalment. Ella també es queixa del canvi sobtat. El fred els ha agafat dormint a la palla i la galipàndria s’ha estès com un plaga pertot. Entre assentaments de cap, anades i vingudes de mans gesticuladores i mocadors de paper endrapant mocs a dojo, la fila arriba a la meta. Com les partícules d’un esprai en disparar-se, les mares es dispersen a tot drap.

Cadascuna amb les seves criatures ben aferrades a la mà i una rialla d’orella a orella, es desitgen bon cap de setmana i que el refredat no sigui res. Un a reveure i bon vent. L’Elvira petoneja la Sara i li pregunta com ha anat la tarda. La petita, de cinc anys, li explica fil per randa com el Martí ha descobert que traient la “r” al seu nom apareix una altra paraula!!! La nena no s’ho acaba i continua eloqüentment amb el seu discurs, impropi per la seva edat. Li explica que han provat de fer el mateix procediment amb altres noms i han vist que això no solament passa amb “Martí”. “Fixa’t, mama: si a “Joan” li treus la “o” et surt “Jan!”, com el Joan i el Jan de la classe, mama!!! A casa ja ho provarem amb més paraules, d’acord?” Continua la petita. La mare ja hi està avesada i li agrada escoltar-sela, tot i que per dins rumia tot el que li queda per fer durant el dia i per fora assenteix com aquell que segueix la conversa.

Arriben al minúscul vehicle. No hi ha dia que no es penedeixi de no haver comprat un cotxe familiar amb sis portes. Després de la resignació, que acostuma a ser diària –es dóna cada cop que ha d’anar a portar o a recollir la Sara a l’escola–, lliga la incessant oradora i puja al cotxe, que torna a aturar als deu minuts. Tot i que ha aparcat sobre la caca d’un gos –ara es caga, mai millor dit, amb els porcs dels seus amos–, resa perquè la Sara no se n’adoni i puguin accelerar el pas. Hi ha sort. Agafades de la mà, alleugeren el ritme, marcat momentàniament per les batzegades que la mare provoca a la Sara en estirar-li subtilment el braç. I obren la porta. Un hola esbufegat de la mare es neutralitza amb un Mama, i avui no bereno? tan espontani com innocent en

veure’s allà dins. La perruqueria esclata a riure. A jurar per l’estampa, qualsevol diria que entren en escena just al moment clau: l’habitacle havia caigut en la insipidesa a la qual s’arriba quan ja s’ha parlat de tot i de tothom. La posada en acció de la petita és qui més agrada al públic assistent, que riu, sense filtres, amb cada petit moviment de la nena.

Després de la marató, les protagonistes arriben solament cinc minuts tard a la cita prèvia, però tot i amb això han de seure i esperar perquè s’ha hagut d’agafar un tint d’última hora... Així que s’augura una tarda llarga, farcida de cometaris xafarots, repleta d’ intimitats que en cap altre context veurien la llum, farcida d’elogis vers la carona de la Sara i saturada pels harmònics assecadors alternats amb el rum-rum dels cascs de la permanent. “Paciència”, es diu l’Elvira, que alhora es disposa a donar el berenar a sa filla. La xiqueta seu calmada i revisa les clientes. A tres centímetres de la rajoleta negra, balanceja els dos peuets vestits de xarol d’un roig intens, tan intents que captiva la seva atenció i les sabates semblen difuminar-se amb la velocitat que agafen. Desfà l’embolcall i deixa al descobert un entrepà de pernil dolç. El seu preferit! Contra tot pronòstic, la clienta del tint decideix que no necessita tallar-se la melena, que esperarà cap als volts de Nadal, que de moment ja no té la ralla blanca que tant la preocupava. Fins i tot la senyora que es troba dins d’un enorme casc d’última generació, arronsa l’espatlla i aconsegueix treure el seu cap ple de rulós per aprovar tal decisió. Així que arriba el torn de l’Elvira. Després d’algun recordatori a la nena sobre com s’ha de comportar, la mare pren possessió,

s’escarxofa a la butaca i deixa que l’escalfor de l’aigua es mescli amb el massatge relaxant que tan bé fa la Carmeta. Entretant, la Sara no perd detall de com la Susanna, la professional jove, fa moviments a l’aire amb les tisores.

La petita juga a endevinar les formes en l’espai fins que arriba la Xiao, la noia xinesa que, segons la demanda, va a la perruqueria per enllestir la manicura de les pacients confidents. La Xi, tal com l’anomena tothom, que és espavilada com ella sola, solament arribar al poble va bellugar-se per aprendre la llengua, va presentar milions de currículums anunciant el seu talent en aquest àmbit de la imatge i als tres mesos ja pencava i articulava la /r/ bategant i vibrant gairebé a la perfecció. El seu marit és figa d’altre paner. Ell es dedica únicament al negoci del basar i no li cal aprendre la llengua perquè a un poble la gent ja és prou llesta per trobar el que busca. Si li pregunten, ell improvisa una resposta amb xinès i mig castellà i au, el personal ja se les arregla per iniciar la gimcana laberíntica. Però al que anàvem: arriba la Xi i, entre salutacions i altres cortesies, la jove xinesa es disposa tot el material que necessita en una tauleta, que situa just al costat de la Sara. Mentre tot torna a la calma, la Carmeta eixuga els cabells a l’Elvira i la col·loca al seient necessari per començar a tallar-li els cabells. Amb aquestes, una mà arrugada i carregada de metralla del color de l’or obre la porta. És l’Assumpció, la veïna eixelebrada del 3r 1a per a l’Elvira i la senyora de les piruletes per a la Sara. La dona de l’artilleria pesant acarona la nena en veure-la i la mig despentina mentre es lamenta per no dur cap piruleta a la bossa.

I es queda palplantada al costat de la Sara, davant la tauleta que la Xi ha preparat pausadament. No és necessari donar l’explicació per la qual ha establert que cal fer-se les ungles, però ella creu que com a bona clienta i vilatana ho ha de dir: el dissabte es casa el seu nebot, el gran, i han organitzat una festa de cal Déu i hi ha d’anar ben llustrosa. Aprofita per recordar a les perruqueres que l’endemà té hora per tenyir-se i tallar-se el cabell; i que demà passat a primera hora té cita per pentinar-se i pintar-se. “Mai serà prou agraïda la feina de les perruqueres”, pensa l’Elvira en veure-les sempre amb un somriure a la boca i provant d’emmascarar qualsevol símptoma de fatiga o estat d’exhauriment mentre amablement responen a la veu enrogallada de l’Assumpció, que sembla no poder parar de parlar. La Sara se la mira amb cara d’espant i examina les eines que fa servir la Xi.

Harmoniosament, l’Assumpció parla mentre es treu la jaqueta, deixa el barret al penja-robes i, finalment, es deixar caure a la butaca. Durant prop de deu minuts la perruqueria sembla calmar-se... La Sara menja tranquil·lament; la Carmeta i la Susanna estan immerses en la seva feina; la senyora del casc sembla aliena a tot el que ocorre al seu voltant; i la veïna eixelebrada sembla haver-se rendit a la parsimònia transmesa per la Xi. Fins que arriba el torn del mostrari de colors llampants que la xinesa arrengla cuidadosament davant la mirada atenta de la seva clienta. La Sara queda paralitzada davant el descobriment cromàtic... i l’Assumpció no sap per quin decantar-se. És una tasca difícil: ha d’escollir un color que li faci joc amb el vestit grana que

lluirà a la pomposa boda i, alhora, ha de ser prou hàbil per saber triar-ne un que també li digui amb la roba de cada dia. S’ho rumia durant el temps que tarda un infant en obrir el primer regal de Reis i opta per un color albergínia. La petita queda molt tocada en adonar-se que al color albergínia li passa el mateix que al color taronja: tenen nom de fruita! I tal efemèride s’afanya a explicar en veu alta a sa mare i, de retruc, sense adonar-se’n, a la perruqueria en ple. Tot d’una les formoses pitreres de l’Assumpció inicien un balanceig sinuós fruit de les rialles continuades que aquest comentari li ha provocat. Totes riuen durant una estona fins que la Xi es capfica de nou en el seu últim retoc: escampa una pinzellada de brillantor sobre la superfície plana de les ungles de l’Assumpció. Uns segons més tard aquelles deu cuques de llum albergínia brillen desmesuradament. La Sara, submergida encara per la seva descoberta, mira el resultat pictòric final de la veïna i rabentment es mira les sabatetes roges de xarol que havia estat gronxant abans de menjar-se l’entrepà. Ara, endevinant la conducta del món adult, prefereix quedar-se per ella sola la seva nova interpel·lació del màgic món de les paraules: hi ha colors amb noms de fruita i ungles de xarol!

Tels. 877 055 667 / 642 330 776 / 640 758 073c/ MAJOR, 132 MÓRA LA NOVA (Tarragona)

MOLLÁ RUDIEZ & OLIVA ASSESSORS D’EMPRESES

J U L I Á N M O L L Á R U D I E Z

i

J O S E P CARLES O L I V A M O N F A R

ECONOMISTES – CONSULTORS – ADVOCATS

EXPERTS TRIBUTARIS, COMPTABLES, LABORALS I MERCANTILS

Desitgen a tota la població de les comarques i en especial als seus

empresaris, professionals i comerciants, que tinguin una bona FIRA Mora la Nova.

43003 TARRAGONA c/. Comte de Rius, nº 23 Telf.: 977 25.29.46 Fax: 977 21.30.00 e-mail: :[email protected]

43850 CAMBRILS Ps. La Salle, nº 23 - 24 Telf.: 977 36.83.07 Fax: 977 79.47.14 e-mail: [email protected]

43740 MORA D’EBRE c/. Barcelona,nº 25 Telf.: 977 40.05.51 Fax: 977 41.40.41 e-mail: [email protected]

43750 FLIX Avda. Catalunya, nº 4 Telf.: 977 41.05.63 Fax: 977 41.13.17 e-mail: [email protected]

43890 HOSPITALET Av. Vía Augusta nº 35 Telf.: 977 82.00.00 Fax: 977 82.38.40 e-mail: [email protected]

www.mollarudiezyoliva.com

TANATORI DE MÓRA LA NOVA

TANATORIS-‐CREMATORIS-‐CEMENTIRIS

el tanatori que la seva gent es mereix

FALSET -‐ FLIX -‐ GANDESA -‐ MÓRA D’EBRE -‐ MÓRA LA NOVA

Tanatori de Móra la Nova, Pol. Aubals c/ Ginesta, 16

TEL. (24 H) 977 400 399

Joan Pellisa Rosich

C/Saleta, 3RasqueraT. 664109786

Us desitjabones fires!!!

www.comercialllaurado.cat

ANAV amb la 185 fira...que cal complir religiosament per completar el cicle anual de les nostre...

Documents

Transcript of ANAV amb la 185 fira...que cal complir religiosament per completar el cicle anual de les nostre...