ANÈCDOTES I FETS REALS ALA NOSTRA Jr IfíFANCrA · la finestra.Per allí passà casualment un veí...
Transcript of ANÈCDOTES I FETS REALS ALA NOSTRA Jr IfíFANCrA · la finestra.Per allí passà casualment un veí...
ANÈCDOTES I FETS REALSALA NOSTRA
Jr IfíFANCrA5 J*'
Arxiu
P/JA
IA kú,"
tt*í v
-X :';:"; VA'1 ' ^'^
Per: JOSEP PARES
7-29
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA
INFÀNCIA.
Vaig néixer a Gurb de la Plana l'any 1929.El meu pare
es deia Josep i la meva mare Creu.El mateix dia en que va
vai arribar a aquest món la meva germana CONXITA,la
meva mare va morir.El tifus,la terrible epidèmia infecciosa
que en aquell temps assetjava les nostres contrades se'm la
va emportar.
Tenim constància que fórem portats un temps a dida,és
a dir que fórem alletats per una altra dona.
Passat aquest període, vaig tornar a casa amb els meus
germans.Allí anàvem creixent i corrent pels prats i
boscos.El meu pare es va tornar a casar.Es casà amb la
Rosalia.La Rosalia fou la nostra segona mare, una segona
mare que sempre tindrem en el record,per el molt que ens
i
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
va estimar i per el bon tracte i la amabilitat que va tenir
amb nosaltres.No vàrem saber que no eren fills legítims
d'ella fins que vàrem ser grans.En total fórem nou
germans.De la primera mare només n'erem tres en
SEGIMONJa CONXITA i jo en JOSEP. La resta de
germans que gràcies a Déu encara són tots vius són en
LLUÏS, la MARIA,la NEUS,l'ÀNGEL,en JESÚS,
l'ANTÒNIA i la MONTSERRAT.
Quan tinguérem uns cinc anys, anàrem a col·legi a la
finca o casa de pagès dels Abadals,actualment dita el
PRADELL. Allí ens ensenyà les primeres lletres un
professor que era d'una casa de pagès dita la CASANOVA
D'EN RIERA.Aquest professor resultà ser germà del que
seria marit de la meva germana NEUS.Ell fou qui ens va
impartir els primers estudis fins que va esclatar la guerra
civil espanyola.
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
Quan va esclatar la guerra civiljo em trobava a
Cantonigròs a casa de la germana del meu pare.Es
començaren a cremar les esglésies,les imatges dels
Sants,els bancs de l'església,... tot al mig de la plaça del
poble, formant una inmensa foguera.
La meva tieta era molt coneguda per un dels milicians
del Comitè de la Fai.Aquesta coneixença ens va permetre
emportar-nos uns bancs de l'església que anaven a
cremar.Aquell fornit MALICIANO es va compadir de la
situació que passàvem en aquell moment a casa de la meva
tieta.Un cop acabada la guerra els bancs foren tornats a
l'Església parroquial.
La guerra feia cada vegada més insostenible la
situació.La meva tieta va decidir retornar-nos a casa dels
meus pares, on vaig retrobar tots els meus germans.Allí
vàrem tornar a dur la vida normal que es porta en una casa
de pagès, jugant i saltant,...sense anar a col·legi, i ben
feliços que estàvem.
•:• BT» »:• «T« «Ts •:• BT« »TB •?• »Ts »Ti BTB »T« BTB •;» »T» •:• nT» «T* »T* •?• <BTH BT» »TB BTK »TB •=• ÜT» •?• BT« «Ta BTB •:* »T* •T· BT» BTK « B BTB BTB •;• «ïT«T» BTB •?• B=J
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
Recordo un dia que el meu pare va sortir a la carretera
a deixar els pots de llet després d'haver munyit les
vaques.Allí un camió s'enduia la llet a la dita fàbrica de
tractament de la llet.Doncs tal com us deia aquell dia va
tenir un gran ensurt al trovar-se amb un membre del
Comitè de Gurb que s'encarà amb ell i li digué amb un to
intimidant:"-Escolta Pineda,...(de casa meva en diuen LA
PINEDA VELLA) ... ves a buscar el carro de Trabuc i
porta aquest galifardeu al cementiri de Gurb".L'anomenat
"galifardeu" era un capellà que havien assassinat unes
hores abans.El meu pare va intentar salvar-se de tant
angustiosa invitació al·legant un regitzell d'excuses
laborals, però davant l'amenaça de mort del membre del
Comitè no tingué altre opció que complir l'esmentada
ordre.
Mataren també al senyor de la CODINA DE GURB,al
senyor del MAS OMS,...El meu pare un dia anant a Vic a
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
buscar algun queviure, presencià com mataven al pare del
Mossèn Rovira de Manlleu.
Un any abans d'esclatar la guerra, a casa estrenàrem la
màquina de batre.El Comitè Revolucionari de Gurb no
tardà a incautar-la, "contractant" gratuïtament els seus
serveis.Un dia el tractor s'espatllà.Fallaven les bujies.El
Comitè no tardà en venir a reparar-lo, li canviaren les
•quatre bujies, i se l'emportaren, tot dient amb un aire
burlesc "PINEDA, el tractor, es NOUJBO i NOSTRE".
Un altre fet també atenir en compte és que el meu tiet
de Manlleu, un germà del meu pare, fou cridat al front a
anar a tirar trets.Decidí amagar-se a casa nostra.Com que
no podia sortir per que ningú el veiés , es dedicà a fer
espardenyes.Utilitzava pneumàtics vells per fer-les i tot
s'ha de dir, que les feia prou ben fetes.
Un dia a fi d'aprofitar la llum solar, estava al costat de
la finestra.Per allí passà casualment un veí que es dedicava
Ï S Í K Í H S K Í * ^ ^ ^
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
a buscar desertors per denunciar-los al Comitè.El meu tiet,
a l'adonar-se que l'havien vist,agafà una manta i poca cosa
més i aquella mateixa nit fugi, ja que si es quedava més era
home mort.Dit i fet.A la poca estona de fer-se fosc,
vingueren a fer un registre en nom del Comitè. La meva
mare els va haver d'acompanyar a fer el registre. A la
claror del llum de "carburo"(no teniem electricitat), no
paraven de repetir: "-Penseu mestressa que si és aquí ja el
trovarem i no el deixarem pas viu."Fins i tot feren baixar
el llum de "carburo" al fons del pou per veure si hi era
amagat.Veient frustrada la recerca, digueren a me mare:"-
No us preoucupeu mestressa que ja tornarem i a la força el
trovarem".
L'endemà,el meu tiet ja s'havia ajuntat amb una colla
de gent que es trobava en igual situació.Foren conduïts a la
frontera francesa pel famós guia Mossèn Pere de la
Pipa.Pasaren moltes penúries i molta gana abans d'arribar
a una casa a prop de la frontera.Allí després d'arribar mig
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
extenuats, es pogueren rentar i alimentar després de matar
un vedell que els amos de la casa tenien per vendre.Quan
estaven apunt de creuar la frontera, tingueren un tiroteig
amb la policia francesa.S'hagueren de dispersar, i tornar
com van poder a les seves cases.
Recordo que quan va arribar ale meu tiet restà uns
quants dies al llit descansant.Llavors ell mateix va posar-se
a construir un refugi per tal d'amagar-se dels futurs
registres del Comitè.
Com que la guerra anava fent el seu camí i ja es veia la
seva fi, anaven cridant a files o sigui al front de Guerra a
persones més grans, per això a cas meva van començar a
venir familiars que no volien anar al front ni a morir ni a
matar.Tinguérem a casa a: el meu tiet de Caramatxel, el
meu tiet del Pradell, el meu tiet de Manlleu, el meu pare,
Mossèn Pere Rector de Ripoll,en Manel el mosso, un frare
de la Cartuja de Miraflores, un home d'una casa de pagès
•:> ÜT* ÍT* •:« BTÍ »TW «T» »T« • : • « • • ; • BTH •:« «T» « • WT» • : • »:• *T» "Ta • ! • aT« • ? • *TB » ; • «T» • : • BTO «T« aT« »T« »T« *T« WTB • ; • >TB « • BT* • : • àT« • ? • IÒTV * ; • «•r»T« A
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
que es diu can Basimya,... tots- estigueren amagats a casa
fins que acabà la guerra civil.
A la retirada de l'exèrcit Roig, vàrem montar la cuina
de l'Exèrcit i el Cuartel General a la mateixa era.Nosaltres
disfrutàvem veient com anaven i venien els soldats a
menjar el típic ranxo.Ens estranyava que arribés un soldat
i digués a un capità:"-Sin novedad en el regimiento,...tal i
qual, faltan tantos soldados y hay tantos muertos".Llavors
nosaltres corríem a veure la mare i li explicàvem el que
havíem sentit i ella ens aconsellava que no escoltéssim
totes aquelles barbaritats.
També mentre acabava la guerra , vingueren un grup de
refugiats que fugien dels bombardejos de les ciutats que
anava ocupant l'Exèrcit Nacional.Es distribuïen per les
comitès de cada municipi i llavors n'obligaven a acullir-ne
un a cada casa de pagès, amb la única elecció de poder
triar un noi, una noia o un avi.Recordo que el meu pare
trià un noi de la nostra edat, perquè així seria més fàcil
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
que s'adaptés a nosaltres. Quan l'anàrem a buscar anava
ben plè de polls i de sarna. Per molt que el rentàrem, ens
encomanà els polls i la sarna a tota la família. Les dones
havien de rentar cada dia la roba, escaldar-la amb aigua
calenta i així dies i dies fins que desaparegués.Això
comportava un gran sacrifici a la meva mare i ales dones
que l'ajudaven.
Els últims dia de la guerra vingueren dues senyores de
Barcelona, que marxaren dels bombardejos que hi havia a
aquella ciutat. Eren la Sra.Amparo i la Sra.Pilar.Portaven
també la filla de la Sra.Pilar, l'Antonieta. S'hi estigueren
fins al final de la guerra.
Recordo el dia que van entrar els Nacionals a casa
nostra, només va pasar un moro que duia tot l'armament
que s'havia de dur, i l'Antonieta, a veure'l se li tirà al coll
i li digué:"-Viva los soldados de Franco".L'home l'apartà
del seu damunt.Va demanar els rellotges dels presents, i
se'ls endugué tots menys un que estava ficat dins una capsa
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
de vetum de Mossèn Pere que no li agradà, i marxant cap
afora digué:"-eso es para mi, yo ser moro", tirà un tret
enlaire amb el fusell que dui i se n'anà a correcuita com si
res.
Quan ja hi havia la retirada de les tropes de Franco, el
meu avi va anar a una casa veïna a buscar el pa. A casa no
teniem forn, però teníem la pastera per poder-lo amasar.El
meu avi es trobà un moro que li demanà que li donés el pa,
l'amenaçà amb el fusell, i davant la situació el meu avi
deixà el pa i corregué cames ajudeu-me cap a casa,
espantat i esperant que no li toqués cap tret.
A la retirada dels Nacionals, els trets anaven de banda i
banda. El meu avi intentà portar les eugues a beure a una
bassa que teníem al costat de casa.Un soldat, l'advertia:"-
abuelo, estàs balas le van a matar".De sobte les bales d'una
metralladora feren caure les fulles d'un arbre que tenia al
seu costat. Després d'això no va voler sortir fins que tot
s'hagué acabat.
10
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
Durant els últims dies de la guerra, el meu pare,
s'hagué d'amagar per no anar al front.El meu avi, la meva
mare i el meu germà fèiem totes les feines: escurar les
quadres, anar a buscar el menjar al camp per repartir-lo al
bestiar,... tot com si fóssim dos homes grans.Per mi, que
Déu ens donava força per poder tanta feina com fèiem.
Pasaren també oficials dels Rojos, que posaven les
bombes de mà damunt la taula del menjador i deien a me
mare que traigués tots els matalassos que tapaven les
finestres que venien de l'enemic.Es serviren truites dels ous
de gallina,que era l'única cosa que teníem, ja que no
podíem anar a mercat.Després d'haver-se atipat marxaren
amb tanta mala sort que una columna de l'exercit Nacional
els havia rodejat.Alguns els mataren i altre foren fets
presoners.
Així arribarem a la fi de la Guerra Civil Espanyola,
viscuda amb molta intensitat i participació, tot i que
encara érem uns infants.
11
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
DESPRÈS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
Després de la guerra, a l'any 1940, els nostres pares ens
van portar de nou al col·legi.Fórem matriculats als
Hermanos Maristes de la Salle de Manlleu.Allí pasavem
tota la setmana.Menjàvem i dormíem a casa del meu tiet,
un germà del meu pare. Els dies anaven passant i arribà el
dia 18 de novembre, aquella nit de dijous a divendres que
hi hagué el gran aiguat de Manlleu.
Els dijous a la tarda, al fer festa a l'escola, solíem anar
a veure els nostres pares, a portar-los-hi un parell de pans
de quatre kilos, que escassejava bastant en aquella època.
Com que plovia molt, el nostre oncle no ens deixà marxar.
Sentiem els més grans comentar que aquella tarda l'aigua
podia entrar a Manlleu. Vèiem baixar pel riu tot tipus
d'estris i fins i tot bestiar.Quan es va fer fosc vàrem sopar
com cada dia. Marxà l'electricitat.Anàrem a dormir una
12
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
mica anguniosos. A mitja nit ens vingueren a
despertar.L'aigua ja arribava al primer pis.El meu germà
Lluis i els meus cosins Segimon i Pere sortiren corrents de
la seva habitació.Acte seguit aquesta s'enfonsà.Pasàrem a
la casa del costat, la d'un veterinari, feta de pedra, feia poc
que l'havien construït i molt més valenta que la nostra que
era de tàpia.Passàrem la nit al terrat de la casa, sentint els
crits d'auxili de la gent i patint per el que ens podria
passar. L'endemà ales dues del migdia vingueren els
bombers a rescatar-nos.Ens portaren a dalt a la vila a la
plaça major i allí ens vam retrobar íntegra tota la familia.
Un cop a la plaça el meu germà decidí totrnar cap a
casa.Enfilarem la carretera que va de Manlleu a la Gleva.
Al arribar a la Gleva, la gent observava les destrosesn de la
riuada. El riu havia arrossegat els ponts. L'únic que encara
seguia en peu erra el pont de la línia de tren de Barcelona a
Puigcerdà.De quatre grapes i enganxats als rails
aconseguirem passar el pont.Caminant cap a casa sentíem
13
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
un formigueig a tot els cos; una catenària del tren havia
caigut i feia un creuament d'electricitat amb la via.El terra
era moll, i nosaltres encara més, sort n'hi hagué de les
botes de goma que portàvem. Dies més tard ens enterarem
que una pilastra del pont per on haviem passat se l'havia
endut l'aigua.
L'habitació on dormíem el meu germà i jo era al final
de la casa.Com que no teníem llum anàvem amb espelmes i
candeles. El llit on dormíem tenia uns peus al capdavall
amb un petit orifici que permetia posar-hi la candela. Com
cada nit la vàrem posar, però ens oblidarem d'apagar-la.
La candela anà cremant.Arribà a la capçalera i en somort
anava cremant el matalàs.El fum ja envaïa tota l'habitació.
Sort n'hi hagué de la minyona que hi havia que vetllava en
Manel que havia agafat el tifus que entrà i ens salva d'una
mort segura. Gràcies a la providència divina es va poder
apagar el foc i evitar una gran desgràcia.
14
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
En aquella època l'estraperlo era el tipus de comerç més
habitual, sobretot el que hi havia entra la capital Barcelona
i les comarques.
Recordo que a casa meva teníem un bon pilot de
patates. Un dia arribaren dos homes amb un sac, els
dits"homes del sac" a veure si els hi podríem vendre
patates.Després d'omplir el sac marxaren. Pel camí es
trobarem a altra gent i feren córrer la veu que a casa es
venien patates, en qüestió de poques hores ens quedarem
sense patates, amb una gran cua de gent davant la casa i
amb molta gent que marxà sense pagar.
A casa també venia una Sra. De Barcelona.Era la "tia
dels Ous".Amb ella intercanviàvem coses que necessitàvem
per ous. Un exemple molt clardos parells d'espardenyes
equivalien a tres dotzenes d'ous.D'aquesta manera
aconseguirem anar sempre ben vestits i mantenir una
mínima qualitat de vida.
15
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
Recordo també un diumenge que anàvem a Missa a Vic,
la meva mare els meus germans Segimon, Lluís,Conxita i
jo.La missa es deia a tres quarts de cinc del matí, i era per
a tots aquells que anaven a buscar bolets, d'excursió, a fer
esport,...Anàvem per la carretera enraonant entre
nosaltres.Hi havia boira baixa. La la vora del Mas Beuló hi
havia un polvorí de material de guerra.Allí hi feia guàrdia
una companyia de soldats.En sentir les veus tant aprop ens
cridaren:"-Alto, quien va!". La meva mare duia una
llanterna per veure el camí. En sentir l'alto va enfocar la
llanterna al pobre soldat. De forma automàtica mogué el
"cerrojo" del fussell i li digué a me mare:"-SENORA,
TIENE USTED SUERTE QUE ES UNA MUJER Y VA
CON NINOS PEQUENOS.NO LO HAGA NUNCA MAS
ESO DE ENFOCAR LA LINTERNA A LA CARA DE UN
CENTINELA.".Després d'haver-se disculpat ens deixaren
marxar cap a missa i la cosa no anà a més.
16
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
Jo vaig començar a anar a col·legi a Vic, al Col·legi
St.Miquel dels Sants.Al fer poc que s'havia acabat la
guerra, vingueren uns joves de la falange a fer-nos
instrucció militar com si estiguéssim en un quartel. Venien
els dijous de cada setmana i ens formaven en "pelotons" o
escamots i uns anaven cap al cantó de la carretera de
Manlleu i els altres cap a la carretera de Roda.Els joves
que ens feien la instrucció eren en Pladevall(el
MARISCAL LLAUNES),el senyor Mata,el senyor Arumí i
el Senyor Miró.
El director de l'escola era Mossèn Joan Vilassís.Fou
assassinat poc després d'acabar la guerra.El motiu es diu
que fou una venjança personal.
A casa meva fèiem la típica matança del porc allà als
voltants del mes de narç.Venien oncles,cosins,...i fèiem
una gran festa familiar.Entre la canalla agafarem una
bomba de mà de les moltes que havia deixat escampades la
guerra civil, la collarem en un banc de fusta que teníem al
17
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
cobert on guardàvem la màquina de batre i amb una clau
de bisenfí(una clau anglesa) vàrem provar de treure-li la
espoleta perquè no explotés.Tots érem criatures de 5 a 12
anys.Al no poder treure la espoleta vàrem pensar de tirar-
la a la bassa que hi havia prop de la casa, però desistírem
de l'intent, ja que la bassa estava molt a prop de la casa i
els nostres pares ens sentirien. Llavors optarem per fer-la
explotar al bosc.El meu germà aguantava la bomba amb les
seves mans, i el meu cosí en Martí de Puigllonc li treia
l'anella.El meu germà la llença de seguida. Llavors hi
hagué una gran explosió.Nosaltres estàvem mig sords, es
cremava l'herba que teníem al nostre voltant fruit de la
metralla despresa per la bomba.
En aquells dies hi hagué un moviment subversiu que
trastornà a la societat civil. Era una força de resistència a
l'altra banda de la frontera contra el règim franquista. Es
tractava de fer incursions travessant la frontera cap a
Espanya i cometre morts esporàdiques, i tornar altra cop
18
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
cap a França.Aquests escamots antifranquistes eren els
MAQUIS.D'aquests en destacaren el famós MASSANA i
en CARACREMADA.Un morí assassinat a l'estació del
ferrocarril de Girona i l'altre al passeig de Vic davant
l'Hotel Colon al sortir de prendre un cafè.
Un dia es presentaren a casa dues parelles de guàrdies
Civils. Li demanaren al meu pare si els deixaria dormir en
una cabana que teníem per posar la palla del bestiar.Li
digueren al meu pare que si aquella nit passava el
Comandant del Lloc de la Guàrdia Civil que havia de venir
amb cavalls, sobretot que no li diguessin que els havia vist,
ja que havien de vigilar la muntanya del Castell de Gurb,
que era el lloc on hi havia amagats els maquis.Ningú volia
arriscar la seva vida per enfrontar-se als maquis.
Cada dia al vespre engegàvem els gossos que teníem tot
el dia lligats. De seguida que els deslligàvem marxaven
correcuita cap al bosc.Allí sentíem com es barallaven amb
altres gossos del veinat. Un dia el meu germà Segimon
19
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
agafà l'escopeta per anar a caçar una llebre que havia
vist.A l'endinsar-de al bosc trobà un cadàver desquartitzat
per els gossos. El meu germà explicà el succés a casa.Ell,
el meu pare i jo vàrem tornar al lloc on hi havia el mort.Al
no tenir telèfon, agafàrem la bicicleta i ho comunicàrem a
la Guardia Civil i al Jutge de Pau, que en aquella època
era el Sr. Rocafiguera l'amo de Montral, una de les cases
de pagès més senyorials de Gurb.Vingué la Guàrdia Civil i
el jutge per fer l'aixecament del cadàver. Un cop allí
revisàrem totes les peces de vestir que hi havia
esparramades en un àrea d'uns cinquanta metres. També
trobàvem parts del cos mig menjades pels gossos. El
reconeixement del cadàver es pogué fer gràcies a un
número que es va trobar en una mitja. Es tractava d'una
dona que havia estat internada en una casa d'acollida de
dones grans de Barcelona.Al no trobar-s'hi a gust volgué
anar cap a Vic d'on era filla.Allí no la volgueren.Anà a
una botiga, comprà salfumant i anà cap al llavors dit bosc
20
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
de quadres i begué el salfumant.Allí mateix caigué morta.
Al seu costat trobàrem la botella de salfumant mig plena.
Un cop recollides totes les pertinences tornàrem cap a casa
amb el Jutge i la Guàrdia Civil.Tal com era costum, la
meva mare convidà al Sr.Jutge i a la parella de la Guàrdia
Civil.El jutge tallà la ílangonissa, i n'oferí a la parella de
la Guàrdia Civil. Aquests després d'haver tocat el cadàver
desquartitzat d'aquella dona, mostraren la seva reticència
a menjar-ne, això que la Guàrdia Civil en aquells anys no
anaven precisament sobrats de bon menjar.
Després de la guerra civil, sorgí un fenomen socio-
religiós que es tractava de portar la Mare de Déu de
Fàtima en peregrinació de Parròquia en Parròquia per tot
el Bisbat de Vic. Tothom intentava engalanar la seva
parròquia de la millor manera, era com un concurs de
flors.A la Parròquia de Gurb li férem un imponent arc de
Triomf.Com que no hi havia gaires recursos materials ni
monetaris per confeccionar-lo, la gent confeccionava flors
21
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
de paper, altres anaven a buscar boixos al bosc ja que
anava bé per confeccionar l'arc,...
Havia començat la repressió política. La repressió
religiosa religiosa era tant o més forta que la política.
Tothom treballava per sortir d'aquella situació de penúria.
El peregrinatge de la Verge de Parròquia en Parròquia
servia per oblidar una mica totes aquelles situacions
pasades, mirant de donar una mica d'alegria als nostres
dies.Procuràvem que la nostra Església fos la més ben
engalanada.
L'escassetat d'aliments comportà l'aparició de les
"Cartilles de racionament".Cada mes podia anr a retirar el
que et tocava de queviures: arròs, sucre, oli, xocolata,
sabó, bacallà, llenties, conserves,...
També teníem una tarja de racionament de tabac.
També cada més podíem retirar la quantitat que ens
pertocava. A cadascú li corresponia quatre paquets de
picadura fina i varis llibrets de paper de fumar. A casa
22
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
meva teníem tarja el meu germà, el meu pare, el meu tiet
de Manlleu i jo. El meu avi s'ho fumava tot i encara no en
tenia prou. Recordo que anava a Vic a un Bar on li
guardaven una parerina de greixons, amb puntes de
caliquenyo i de puros habans, i feien l'intercanvi amb una
coixinera de mongetes seques. Quan no tenia tabac, havia
arribat a fumar les fulles de les plantes de patata, i fulles
seques de la trapadella(ferratge que donàvem al bestiar).
Tot servia per lligar una cigarreta.
Passats els primers anys de post-guerra , el meu cosí,en
Joan del Vilar de Palau, que tenia un o dos anys més que
nosaltres, es posà a treballar a Vic per aprendre un ofici.
Començà a treballar de fideuer. El lloc de treball es
trobava molt a prop de la Gleva per la Nacional-152 en en
tram de St. Hipòlit a Vic.Cada dia a l'anar a treballar,
coincidia amb el cotxe de passatgers que feia la línia de St.
Hipòlit a Vic.Els autocars en aquell temps anaven amb
23
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
gasògen.Portaven uns dipòsits rectangulars a la part
posterior, un per fer el gas i l'altre per fer el foc de la
combustió. La velocitat que aconseguien erra mínima.
Quan l'antocar enfilava una pujada el podies seguir amb la
bicicleta. Tothom ho feia.El meu cosi ho va fer. Es posà
darrera l'escalfador dels dipòsits de gasògen, per no trobar
el fred que feia aquell matí de boira baixa d'hivern. A
l'arribar a Vic el cotxe aminorà la marxa. El meu cosí es
volgué escapolir per el cantó esquerre de l'auto i en aquell
moment, la mala fortuna feu que un camió aparegués per
l'altre carril. Se l'endugué arrossegant-lo uns quants
metres.Les rodes del camió li passaren per damunt del cap
i l'esclafaren. El meu germà i jo sortiem en aquell precís
moment per anar a col·legi a Vic.Ens trobàrem amb
l'accident i vàrem reconèixer el cadàver del nostre cosí. Ja
us podeu imaginar la impressió que ens causà.Haguérem de
recollir totes les restes dels cadàver fins que vingué el jutge
de Pau.- • i
24
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
El pare del meu cosí anava dins l'autocar. No s'entera
del succés fins una estona més tard, ja que a Vic tothom
comentava aquest fet. Al haver-hi boira baixa ningú de
l'autobus se n'adonà. Per nosaltres fou un cop molt fort
que el tinguérem en ment durant molt temps.
Finament us comentaré un fet prou esfereïdor. A
l'època de segar i batre el blat les cases de pagès veïnes ens
ajudàvem per entrar les garbes de blat cap a l'era. Una
d'aquestes cases veïnes era can Sobreriba.L'hereu de la
casa que tenia 26 anys es volia casar aquell any. Ho
demanà als seus pares i aquest li ho negaren al·legant que
havia sigut un any molt sec i dolent pel camp i no tenien
diners per que havien de comprar alfals per les vaques i la
resta de bestiar.Ell en principi ho acceptà. Mes tard, el
pare i el germà petit anaren d'excursió en una sortida que
feu el Rector de la Parròquia de Granollers de la Plana a
Mallorca. En Joan, així es deia el noi, s'ho prengué molt
25
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
malament. Començà a pensar en el suicidi.Vàrem treballar
amb ell tot un dissabte de juliol. El diumenge quan anàvem
a missa de nou a Granollers de la Plana, quan arribàrem a
la via del tren que havíem de creuar, veiérem que el tren
estava parat. La nostra curiositat va fer que demanéssim a
veure que havia passat. Ens digueren que el tren havia
aixafat un home. Ens aproparem i al veure el cadàver
vàrem reconèixer la camisa amb les inicials J.R.C.. Ho
vàrem comunicar al Jutge de Primera Instància i ningú
s'ho podia creure.No sabíem com comunicar-ho a la
familia.Feia hores que l'estaven buscant. Per nosaltres fou
un pas molt dolorós i per la família un drama difífil
d'explicar.
26
ANÈCDOTES I FETS REALS VISCUTS A LA NOSTRA INFÀNCIA
Amb aquests recull de vivències succeïdes al llarg de la
nostra infància i juventut, no vull que em titlleu de voler
ser el protagonista d'aquests fets si no que simplement junt
amb el meu germà Segimon, al ser els més grans som els
que recordem més coses. Només volem ser un vehicle
transmissor d'aquests fets per que puguin ser recordats per
vosaltres i explicats als nostres nets i així puguin recordar
als seus avis.Espero que tot quedi en el record familiar. Si
ens hem deixat alguna cosa o fet rellevant, no ha sigut per
no voler, si no per norecordar-lo.Preneu-ne la bona
intenció.
Amb la joia i satisfacció que tinc de ser el vostre germà:
COMCITA
JOSTT
LLUÏS
27