ANNEX 5. ESTUDI DE PLANIFICACIÓ DE L'ESPAI FLUVIAL DEL …4).pdf · 2018-05-21 · modelat el...

P l a d ’ O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l d ' E s p a r r e g u e r a - A v a n ç d e P l a -

ANNEX 5. ESTUDI DE PLANIFICACIÓ DE L'ESPAI FLUVIAL DEL TORRENT MAL I LA RIERA DE MAGAROLA A ESPARREGUERA

2.

MEMÒRIA

Estudi de Planificació de l’espai fluvial del torrent Mal i la riera de Magarola a Esparreguera. Document de síntesi. PB-268000

Memòria 2

ÍNDEX GENERAL

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................. 3

2. OBJECTIUS ................................................................................................... 3

3. ÀMBIT DE L’ESTUDI ..................................................................................... 3

4. METODOLOGIA ............................................................................................. 4

5. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI ......................................................... 4

6. ESTUDI HIDROLÒGIC I HIDRÀULIC ............................................................ 5

7. DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC. DETERMINACIÓ DE LA LLERA. .................. 5

8. ESTUDI GEOMORFOLÒGIC ......................................................................... 6

9. ESTUDI AMBIENTAL ..................................................................................... 6

10. PROPOSTA D'USOS DEL SÒL ..................................................................... 6

11. PROPOSTA D’ACTUACIONS ....................................................................... 7


Memòria 3

1. INTRODUCCIÓ

El torrent Mal i la riera de Magarola es troben al SE de la província de Barcelona, a la la comarca del Baix Llobregat. Ambdós corresponen a una mateixa llera però en el tram d’aigües amunt rep el nom de torrent Mal i en el tram d’aigües avall s’anomena riera de Magarola. Les característiques climàtiques i orogràfiques de l’àrea on es troben, típicament mediterrànies, fan que el règim de pluges sigui molt irregular i donen lloc a pluges localment molt intenses. Aquest fet, juntament amb els forts pendents dels vessants dels massissos de la zona, afavoreixen l’existència de cursos d’aigua de tipus torrencial, com en el cas del torrent Mal i de la riera de Magarola. Al tram objecte d’estudi aquests cursos fluvials travessen diversos nuclis habitats dels quals Esparreguera és el més important. D’altra banda, tots dos cursos es troben en un dels passos que s’obren, de forma natural, cap al Coll del Bruc, que s’ha utilitzat per construir-hi eixos de comunicació viaria que salven el torrent i la riera en diversos punts. El caràcter torrencial del torrent Mal, el qual només porta aigua sota episodis de fortes precipitacions i es manté sec la resta del temps, ha comportat que en els períodes en que aquest no ha patit grans avingudes, la memòria col·lectiva hagi oblidat la magnitud que aquestes poden arribar a tenir. Aquest fet ha afavorit que, en els últims anys, s’ocupessin espais molt propers al torrent, com a conseqüència de la falta de terreny urbanitzable lligada al fort increment de població que han experimentat els municipis de la zona per l’important creixement econòmic, especialment a Esparreguera. La pressió sobre el torrent i la riera és tal que, inclús durant la redacció d’aquest document, el tram estudiat ha estat profundament modificat en alguns sectors. Les intenses pluges que es varen produir el passat 10 de juny de 2000, en particular sobre la conca del torrent Mal i la riera de Magarola, van provocar inundacions en molts d’aquests nuclis habitats, importants danys materials i la pèrdua de vides humanes. Aquests fets van posar de manifest el caràcter imprevisible del torrent i el seu gran poder destructiu, quan s’ocupa el seu espai o no es tenen en compte altres efectes associats a la inestabilitat de la llera, típica de torrents, com ara erosions, sedimentacions i transport de flotants. Aquest últim fenomen és, en moltes ocasions, el causant de l’obturació de ponts i calaixos per l’acumulació de troncs d’arbres que han estat arrossegats pel corrent i que provoca el represament de les aigües al seu darrera i, per tant, la magnificació dels danys ocasionats per les crescudes. En aquest context pren força la definició de risc com la conjunció d’un factor real aleatori i un factor socio-econòmic anomenat vulnerabilitat. El primer es refereix a tots els fenòmens lligats a la dinàmica fluvial i el segon representa l’afecció d’aquesta dinàmica a béns i persones. Per reduir el risc hi ha dues mesures que cal prendre. Per una banda actuar sobre aquells espais ja consolidats per la urbanització i que es poden veure afectats per les

dinàmiques fluvials. Per altra, utilitzar la planificació territorial en aquells espais que encara no han estat ocupats. La planificació territorial requereix un anàlisi dels usos del sòl compatibles amb la probabilitat que té aquest de ser ocupat per l’aigua periòdicament o de patir erosions, lliscaments o sedimentacions, lligades al propi caràcter canviant dels torrents. El primer pas, doncs, és conèixer la possibilitat que tenen les àrees confrontades amb el torrent, de patir inundacions o altres efectes derivats d’aquestes. D’altra banda, l’ordenació ha d’intentar fer compatible l’ús del territori amb el manteniment i millora, si s’escau, del valor ecològic que representa l’espai fluvial, de gran diversitat per ser una zona de transició entre dos hàbitats o ecotons i un corredor biològic entre el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat i el riu Llobregat . Un altre aspecte a considerar és la protecció del patrimoni cultural. Un pas previ és la caracterització ambiental del territori per conèixer la seva capacitat i vulnerabilitat i fer un inventari del patrimoni cultural que es pot veure afectat pels fenòmens associats a la dinàmica del torrent i per l’activitat antròpica. 2. OBJECTIUS L’objectiu principal del present estudi és conèixer els perills a què estan subjectes les àrees confrontades amb el torrent Mal i la riera de Magarola, i quines zones al llarg del seus traçats es veuran potencialment afectades, com a primer pas per a la protecció dels espais ja ocupats i la planificació urbanística dels que encara no ho estan. Una primera determinació de l’estat ecològic del curs fluvial permet fer una valoració de la seva qualitat ambiental que serveix també com a eina orientativa a l’hora de planificar els usos del sòl i actuacions que es pugin dur a terme dins l’espai fluvial. Per últim, es fa una primera proposta d’ordenació d’usos i una sèrie de propostes d’actuació, en funció dels condicionants de perill i ambientals descrits en aquest treball. 3. ÀMBIT DE L’ESTUDI L’estudi es centra en les àrees confrontades amb el torrent Mal en el seu tram mig i baix, i la riera de Magarola en el seu tram alt. S’inicia uns centenars de metres aigües amunt de la sortida Esparreguera Nord de l’autovia Nacional-II, i finalitza en el pont de la mateixa via sobre la riera de Magarola, aproximadament 1 km aigües avall del punt a partir del qual el torrent Mal passa a anomenar-se riera de Magarola.


Memòria 4

4. METODOLOGIA La metodologia utilitzada en aquest estudi és la resultant de l’anàlisi de l’espai fluvial seguint criteris hidràulics, geomorfològics i ecològics, per arribar als objectius plantejats anteriorment. En primer lloc s’ha dut a terme una recerca de informació, tant bibliogràfica com procedent de testimonis, que ha permès caracteritzar la conca i conèixer el comportament del torrent Mal i la riera de Magarola en el passat. L’estudi hidrològic ha permès calcular els cabals associats a diferents períodes de retorn prenent com a base per a caracteritzar la conca, la informació resultat de la recerca bibliogràfica i de l’estudi dels efectes de l’aiguat del 10 de juny de 2000 en el tram d’estudi. L'anàlisi hidràulic ha permès, mitjançant l’ús de models matemàtics, obtenir calats i velocitats de l’aigua al llarg del tram d’estudi, que han servit per a elaborar mapes de probabilitat d’inundació. Aquest estudi hidràulic ha servit també com a base per a una primera delimitació dels Dominis Públics Hidràulics, segons la Llei d’Aigües i de la via d’intens desguàs. L’estudi geomorfològic, a partir del reconeixement dels dipòsits recents i de la seva posició espacial, ha permès identificar els processos morfogenètics actius que han modelat el relleu de la zona d’estudi i deduir la seva evolució futura. Aquest treball ha estat la base del mapa de perillositat geològica, que classifica les zones adjacents als cursos en funció de la periodicitat amb què probablement seran inundades, i identifica altres tipus de riscos associats a la dinàmica fluvial (erosió lateral, esllavissaments…) que poden influir en la inundabilitat dels espais i en l’estabilitat de les ribes. En l’estudi ambiental s’ha fet una identificació dels principals elements, tant naturals com antròpics, que intervenen en la dinàmica fluvial. L’estudi de l’estat ecològic de la comunitat vegetal de ribera, considerada com l’element indicador de l’ecosistema, ha permès dur a terme una primera determinació de la qualitat ambiental del torrent Mal i la riera de Magarola en el tram d’estudi. També s’ha estudiat l’efecte sobre el medi que produeixen les freqüents activitats humanes que tenen lloc a la riera i viceversa. Les conclusions extretes dels estudis realitzats fins a aquest moment, han servit de base per a una primera proposta de planificació urbanística de l’espai fluvial, i de les actuacions a dur a terme per a la protecció dels elements ja existents en les proximitats dels cursos fluvials (edificacions i infraestructures) i del medi.

5. DESCRIPCIÓ DE LA ZONA D’ESTUDI El tram estudiat correspon a una mateixa llera però, en el tram aigües amunt rep el nom de torrent Mal i en el tram aigües avall s'anomena riera de Magarola, que és el nom que rep la llera del torrent Mal quan s'incorpora a la mateixa el torrent de Can Rial. Pel que fa a la conca de la riera de Magarola, està formada bàsicament per tres subconques, que corresponen a la del torrent Mal, a la del torrent de Can Rial i a la de la riera de Masquefa. En la següent taula es descriuen les principals característiques de la conca de la riera de Magarola.

CONCA DE LA RIERA DE MAGAROLA

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Unitat morfoestructural Depressió Prelitoral Conca hidrogràfica Llobregat

DADES ADMINISTRATIVES Província Barcelona Comarca Baix Llobregat

Municipis que engloba:

Abrera El Bruc Castellolí Collbató Esparreguera Hostalets de Pierola Masquefa Piera

Vies de comunicació dins la conca Autovia Nacional-II

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES Àrea (km2) 97.76 Geologia Conglomerats, gresos, lutites i esquistos

Usos del sòl (%)

Altres planifolis Coníferes Conreus intensius Fruiters de secà Improductiu Matolls Oliveres Vinyes en secà

8 32.56 23.4 0.04 10 4 12 10

CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQUES

Clima Mediterrani litoral Pluviometria (mm/any) 610-700

CARACTERÍSTIQUES AMBIENTALS Grau d’alteració de la conca Sever a la part baixa de les lleres i baix a la capçalera.

Interès dels cursos fluvials Corredor biològic: Parc de la Muntanya de Montserrat - Riu Llobregat Possibles espais verds d’ús recreatiu

Espais naturals Parc natural de la muntanya de Montserrat

Taula 1: Característiques de la conca de la riera de Magarola.


Memòria 5

6. ESTUDI HIDROLÒGIC I HIDRÀULIC Delimitada la conca s’han determinat els seus paràmetres hidromorfomètrics (àrea, longitud de llera, cotes màxima i mínima i temps de concentració). El temps de concentració (Tc) s’ha calculat mitjançant la fórmula de Témez, la fórmula de Califòrnia i una fórmula que té en compte la relació entre la superfície impermeable i la total, i s’ha analitzat quin valor és el que descriu millor el comportament de la conca. Per a l’estimació dels paràmetres de generació d’escorrentiu s’ha pres com a base els “Mapes de conreus i aprofitaments” realitzats pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, així com la informació geològica i les visites realitzades a la zona. El model d’infiltració utilitzat ha estat el del Soil Conservation Service (SCS). Aquest té en compte els antecedents d’humitat en el sòl mitjançant la definició de condicions seques, normals i humides en funció de la pluja ocorreguda en els 5 dies anteriors a l’esdeveniment. L’estudi dels efectes de l’aiguat del 10 de juny de 2000 ha permès estimar el cabal d’aquella avinguda en el tram d’estudi. Per a dur a terme aquesta estimació s’ha disposat de seccions transversals de la llera, obtingudes a partir de la restitució del vol aeri realitzat amb posterioritat a l’episodi comentat. Aquestes seccions són resultat dels aiguats però es consideren les existents en el moment de màxim cabal i serveixen tant per reproduir aquella avinguda com per estimar les inundacions que es podrien produir en l’actualitat. Mitjançant el model HEC-RAS, desenvolupat pel U.S Army Corps of Engineers, que calcula la forma de la làmina d’aigua per a un règim gradualment variat, s’ha reproduït l’avinguda i s’han comparat els nivells resultants del model amb els nivells reals assolits en alguns punts. Aquesta comparació és la que ha permès estimar els cabals d’avinguda corresponents al 10 de juny. Per estimar els cabals d’avinguda corresponents a diferents períodes de retorn s’ha utilitzat un model que simula episodis de pluja - escorrentiu superficial. Aquest, anomenat HEC-1 i desenvolupat també pel U.S Army Corps of Engineers, s’ha utilitzat fent ús del número de corba proposat pel SCS i utilitzant l’hidrograma unitari de Clark. Quant als antecedents d’humitat en el sòl, s’han considerat, per al càlcul dels cabals d’avinguda per períodes de retorn fins a 50 anys, condicions d’humitat variables entre seques i normals, i per períodes de retorn superiors a 50 anys, condicions normals. La utilització del mètode de Clark requereix tres paràmetres, el temps de concentració, Tc(h), un coeficient d’emmagatzematge, R (h), que representa el temps de propagació d’un cabal a través d’un tram, i una corba àrea - temps que s’obté a partir de les isocrones. El coeficient d’emmagatzematge s’ha calibrat, mitjançant l’HEC-1, a partir de les dades de pluja corresponents a l’episodi del 10 de juny de 2000, reproduint els cabals d’avinguda estimats anteriorment.

Les precipitacions màximes diàries anuals utilitzades per al càlcul dels cabals corresponents al diferents períodes de retorn, són les que resulten d’ajustar les dades de les sèries històriques de vàries estacions properes a una distribució de màxims. Les distribucions estadístiques analitzades han estat Gumbel, SQRT-ET max, G.E.V i Log Pearson III. Els resultats del càlcul de l’avinguda per a diferents períodes de retorn, segons el model HEC-1 i la distribució G.E.V, considerats els valor que millor caracteritzen les conques estudiades, es presenten en la següent taula:

T (anys) Q (m3/s) Torrent Mal Riera de Magarola

2 14 21 5 65 134 10 125 280 25 225 559 50 330 832

100 415 1048 200 505 1295 500 647 1679

Taula 2: Valors de cabals associats als diferents períodes de retorn.

D’acord amb aquest valors, l’avinguda del 10/06/00, que s’estima en aproximadament 350 m3/s, correspon a un període de retorn d’entre 50 i 60 anys. Un cop estimats els cabals corresponents als diferents períodes de retorn, s’ha utilitzat de nou el model HEC-RAS per obtenir els nivells assolits en aquelles avingudes. Per últim s’han representat les corbes d’inundació resultants. 7. DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC. DETERMINACIÓ DE LA LLERA. La Llei d’Aigües (Llei 29/1985), en el Capítol II, defineix llera natural d’un corrent continu o discontinu com el terreny cobert per les aigües en les màximes crescudes ordinàries. D’acord amb aquesta definició, i partint de les dades de pluges corresponents a les estacions de Montserrat-Abadia, Esparreguera i El Bruc, s’obté que els cabals que defineixen la llera són de 33.4 m3/s per al torrent Mal i 72.0 m3/s per a la riera de Magarola.

CURS FLUVIAL Q (m3/s)

Torrent Mal 33.4 Riera de Magarola 72.0

Taula 3: Taula de cabals que determinen la llera.


Memòria 6

8. ESTUDI GEOMORFOLÒGIC L’estudi geomorfològic, basat en la identificació dels processos que modelen el relleu i en el reconeixement dels dipòsits recents generats per ells, a més d’aportar informació útil per a predir l’evolució futura de la xarxa de drenatge, ha estat el treball de base per a l’estudi de la perillositat geològica del torrent Mal i de la riera de Magarola. L’estudi geomorfològic es centra en la identificació dels processos morfogenètics actius i en la delimitació dels dipòsits recents, diferenciant-los en funció de la seva gènesi. El document resultant és el mapa geomorfològic a escala 1:5.000 que s’inclou a l’“Estudi de planificació de l’espai fluvial del torrent Mal i la riera de Magarola a Esparreguera”. El document resultant de l’estudi de perillositat geològica és el mapa de perillositat geològica en què es classifiquen els espais adjacents als cursos en funció de la periodicitat amb que probablement seran anegats i es localitzen indrets potencialment inestables com a conseqüència de l’activitat de diversos processos. En la taula següent es resumeixen els diferents tipus de perill que s’han reconegut en la zona d’estudi:

PERILL

D’INUNDACIÓ

D’ALTRE TIPUS

Erosió lateral de la llera Erosió vertical Avinguda per con de dejecció Possible obstrucció de la llera

Taula 4: Taula de perills geològics identificats en la zona d’estudi

A escala geològica la tendència futura de la riera de Magarola i del torrent Mal és continuar encaixant-se en el substrat neògen de la Depressió Prelitoral amb l’objectiu d’assolir el seu perfil d’equilibri. Com que el segon està més lluny d’aconseguir-ho la incisió en la seva conca serà més important. En un futur si el procés d’erosió lateral i de migració de la llera continua en la zona del barri Font podria donar-se un procés de captura del torrent Mal per part del torrent de l’Alfàbrega, que circula pràcticament paral·lel a ell. Aquest fenomen modificaria totalment el traçat del torrent en el seu tram final que desembocaria aigües amunt d’on ho fa ara. A escala humana el factor de canvi del relleu més important serà el propi home, que en els darrers anys ja ha modificat de forma notable les zones adjacents als cursos fluvials com a conseqüència de la creixent pressió urbanística, sobretot en la conca del torrent Mal.

9. ESTUDI AMBIENTAL La determinació de la qualitat ambiental de la riera, s’ha basat en la determinació de l’estat ecològic del medi. Degut a la seva condició de curs intermitent d’aigua, s’ha emprat la vegetació, en lloc de l’aigua, com a element indicador de l’estat del medi. L’estat de la vegetació de ribera és indicador de l’estat de tot el sistema fluvial, ja que unes determinades espècies vegetals només s’instal·len en llocs que reuneixen una certa combinació de factors del medi, climatologia, sòl, contaminació... El torrent del Mal i la Riera de Magarola, han tingut, des d’antuvi, una intensa activitat humana que ha acabat transformant fortament la riera. Actualment el seu grau d’alteració és sever, cosa que ha comportat una percepció de l’espai com a zona marginal de la població i per tant una zona on hi ha tendència a dur a terme activitats que encara produeixen una major degradació: abocaments, extraccions, obres dures d’endegament... Caldria invertir aquesta tendència i dur a terme actuacions que portessin a la dignificació de la riera. Aquesta pot ser un important espai verd d’us recreatiu per les poblacions on discorre. En ella es poden dur a terme de manera organitzada i controlada per les institucions, activitats esportives (passeig amb bicicleta, a peu, córrer..), agricultura de lleure (molt practicada per la gent gran actualment en condicions precàries), educació ambiental... 10. PROPOSTA D'USOS DEL SÒL A partir dels resultats de l’estudi, i per tal de mantenir l’espai fluvial, cal definir mesures concretes d’ordenació d’usos del sòl, adaptades a les característiques de la conca, i compatibles amb la conservació o millora del medi i amb els perills associats a la dinàmica fluvial. Com a criteri general, i pel que fa a les zones inundables, es proposa la definició de tres franges en les quals estarien permesos un usos compatibles amb el funcionament hidràulic. Aquestes són: Zona Fluvial (ZF), Sistema General Hídric (SGH) i Zona Inundable (ZI) (Veure plànol 1). Zona Fluvial (ZF): Aquest espai l’assignem a l’ocupat per l’avinguda de 10 anys de període de retorn, considerada com a llera a efectes ecosistèmics. En aquesta franja no està permès cap ús. Només es podran dur a terme tasques de manteniment de la vegetació, destinades a afavorir un creixement equilibrat de la vegetació i alhora mantenir una capacitat hidràulica mínima. Les intervencions hauran de ser, en tot cas, autoritzades i tutelades per l’Agència Catalana de l’Aigua.


Memòria 7

Sistema General Hídric (SGH): Es defineix per la franja delimitada per la línia d’inundació de l’avinguda de període de retorn de 100 anys. Els usos permesos en el Sistema General Hídric, fora del Sistema Hídric, seran : a) Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura,

vivers a l’aire lliure i conreus silvestres. b) Ús industrial-comercial: zones verdes. c) Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc degudament senyalitzades. d) No es permetran hivernacles, tancaments ni qualsevol construcció que suposi

modificacions del perfil natural del terreny. e) Les estacions de bombament d’aigües residuals o potables s’hauran de situar a

cotes suficients per a evitar que durant l’avinguda de 500 anys es produeixin inundacions greus.

f) Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure,

zones de descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca, circuits d’excursionisme o d’equitació, excepte edificacions annexes.

Zona Inundable (ZI): Es defineix per la zona inundable associada a 500 anys de període de retorn. A la zona inundable fora del Sistema General Hídric, és a dir, la que resta entre el límit del Sistema General Hídric i la línia de cota per a l’avinguda de 500 anys, es preveuran les següents limitacions d’usos: a) Les futures edificacions de caràcter residencial han de tenir la planta baixa, o el

soterrani si n'hi hagués, a una cota tal que no es produeixi la condició d’inundació moderada amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn. Es considera inundació moderada a la compresa entre la lleu i la greu , essent la lleu aquella en que l’alçada és inferior a 0,4 m, la velocitat inferior a 0,4 m/s i el producte de l’alçada per la velocitat és inferior a 0,08 m2/s, i la greu aquella en que l’alçada és superior a 1 m, la velocitat superior a 1 m/s i el producte de l’alçada per la velocitat és superior a 0,5 m2/s. Aquestes condicions s’aplicaran també a les estacions depuradores d’aigües residuals de caràcter convencional i a les estacions de tractament d’aigües potables.

11. PROPOSTA D’ACTUACIONS L’anàlisi del torrent Mal i la riera de Magarola des de diferents disciplines, ha permès fer-se una idea clara de l’estat de l’espai fluvial, i dels perills potencials derivats de la dinàmica fluvial, o de l’acció de l’home, a que està subjecte. A partir dels resultats d’aquest anàlisi, es proposen unes actuacions concretes en aquells espais on existeix actualment algun tipus de problemàtica que l’aplicació de mesures d’ordenació d’usos no pot resoldre. Aquestes propostes es presenten en forma de taula que constitueix un inventari, des d’aigües amunt cap a avall del tram d’estudi, de tots aquells punts que mereixen una especial atenció, bé per representar algun perill per a àrees urbanitzades, bé per ser espais a preservar o bé perquè són objecte d’alguna acció que afavoreix la marginalització i la degradació de l’espai fluvial. En tots els casos es fa un anàlisi del punt considerat crític, es proposen una sèrie d’actuacions orientades a fer front a la problemàtica existent i en els casos en que té sentit es valoren (veure taula 5 i plànol 2).


Memòria 8

Proposta Denominació Curs Fluvial Localització Problemàtica Elements vulnerables Proposta d’actuació

Valoració (Mpta)

PA01 Terraplè sota benzinera

Riera de Can Dalmases

Marge esquerre, 100 m aigües avall del priemr calaix de l’autovia. El terraplè es troba just darrere la benzinera Petronor.

Erosió lateral i saturació del material del terraplè

Elements que es puguin situar sobre el terraplè i col·lector de sanejament

Limitar usos del sòl

Mesura de protecció: mur d’escullera

7

PA02 Discoteca Mackintosh Riera de Can Dalmases

Marge dret, 200 m aigües avall del primer calaix,just després del terraplè sota la benzinera

Abocaments Espai fluvial i aqüífers Vigilància i control dels abocaments

PA03 Talús sota naus industrials


Marge esquerre, entre les empreses Elbasa i Exaplast Erosió lateral

Zona de maniobres de les naus industrials i escomesa del col·lector de sanejament

Escullera 6

PA04 Escullera sota naus industrials


Marge esquerre, sota l’empresa Elbasa Erosió lateral L’empresa Elbasa

Recreixement i millora de l’escullera executada recentment

5

PA05 Abocaments vora empresa Susider


Marge esquerre, aigües amunt de l’empresa Susider Abocaments Espai fluvial i aqüífers

Vigilància i control dels abocaments

PA06 Empresa Susider Torrent Mal Marge esquerre, en el carrer adjacent al curs, en les proximitats de l’empresa El Aguila, Indústries Alimentàries.

Erosió per escorrentiu superficial i erosió lateral

Carrer i naus industrials Mesura de protecció: escullera

4

PA07 Talús vora la rotonda Torrent Mal Marge esquerre, aigües amunt de l’antic abocador Erosió lateral Elements que es puguin

situar damunt el terraplè

Mesura de protecció: escullera (en execució)

PA08 Corba abocador clausurat Torrent Mal Marge esquerre, aigües amunt de

l’empresa Gràfiques Esparreguera Erosió lateral i inundació

Elements que es puguin situar en la terrassa

Limitar usos del sòl (preferent)

Mesura de protecció: mur d’escullera (no recomanable)

PA09 Abocaments prop l’empresa Hispano Jardin S.L

Torrent Mal Marge esquerre, entre les empreses Gràfiques Esparreguera i Hispano Jardín S.L.

Abocaments sòlids i líquids Espai fluvial i aqüífers

Vigilància i control dels abocaments


Memòria 9


Valoració (Mpta)

PA10 Empresa Hispano Jardín S.L Torrent Mal Marge esquerre, en les immediacions

de l’empresa Hispano Jardín S.L. Erosió per escorrentiu superficial

Fàbriques situades al damunt

Millora del drenatge

PA11 Horts de la font del torrent Mal Torrent Mal Marge esquerre, aigües amunt de la

Font del Torrent Mal Erosió lateral i inundació

Usuaris dels horts i les petites edificacions que utilitzen

Limitar els usos del sòl

PA12 Font del torrent Mal Torrent Mal Marge dret, front la Baixada el torrent Mal Inundació La pròpia font i l’espai creat

al voltant

Mitjançant planejament, preservació de l’indret pel seu valor sentimental. Limitació de les actuacions que es duguin a terme i que poden interferir en el curs fluvial

PA13 Pas de la Baixada del torrent Mal Torrent Mal Estructura de pas front la font del

torrent Mal Oclusió dels tubs sota l’estructura de pas

Carrers i horts situats aigües amunt

Destrucció de l’estructura de pas per a convertir-la en un gual

1

PA14 Bloc de la Baixada del torrent Mal Torrent Mal Marge esquerre, front la font del torrent

Mal Erosió lateral Carrer de la Baixada del torrent Mal

Recreixement del mur d’escullera recentment executat

1

PA15 Morro de substrat Torrent Mal Meandre aigües avall de la font del torrent Mal, en el marge dret. Erosió lateral Terreny agrícola Limitar els usos

del sòl

PA16 Hípica de cal Masset Torrent Mal Marge dret, aigües amunt del pont de la carretera a Piera Inundació Estables, cavalls i

persones Limitar els usos del sòl

PA17 Bloc de pisos vora el pont de Piera Torrent Mal Marge esquerre, front la hípica de Cal

Masset. Erosió lateral Bloc de pisos i altres cases confrontants

Mesures de Protecció: mur d’escullera (en execució)

Construcció d’un nou pont amb més llum

60


Memòria 10


Valoració (Mpta)

PA18 Horts aigües avall del pont de Piera Torrent Mal Marge esquerre, aigües avall del pont

de la carretera de Piera. Erosió lateral i inundació

Usuaris dels horts i les petites edificacions

Limitar usos del sòl

Demolició del mur i retornar l’espai al torrent

Reforç o reconstrucció del mur existent, mantenint els horts

PA19 Torre elèctrica Torrent Mal Marge esquerre, a al’alçada del supermercat Mercadona. Erosió lateral Torre elèctrica

Enretirar la torre fins al peu de la terrassa superior

1.5

Moure la torre a la terrassa superior

1.5

PA20 Con de dejecció Torrent Mal Marge dret de la corba aigües avall del Mercadona.

Avinguda per con de dejecció

Elements situats sobre el con

Limitar els usos del sòl

PA21 Barri Font Torrent Mal Àrea urbanitzada en el marge esquerre, aigües amunt del segon calaix sota l’autovia

Inundació i al·luvionament per sobreelevació aigües amunt del calaix

Habitatges i veïns del barri.

Desallotjar l’àrea d’inundació perillosa associada a 500 anys de període de retorn

No es considera raonable perquè l’autovia continua essent inundable

Endegament d’un tram del torrent

500 + desallotjament

de molts habitatges

Construcció d’un viaducte que eviti la sobreelevació del calaix i, per tant, la inundació del Barri Font

650 + desallotjament

de pocs habitatges


Memòria 11


Valoració (Mpta)

PA22 Horts vora ceràmiques Collet Torrent Mal

Marge esquerre, uns 200 m aigües amunt de la confluència amb la riera de Magarola

Invasió progressiva de la llera i saturació del material del terraplè

Elements que es puguin situar damunt el terraplè

Restaurar les condicions anteriors eliminant el terraplè

Acceptar l’existència del terraplè i protegir-lo front esllavissades

PA23 Terraplè dels horts del Sants Torrent Mal

Marge esquerre, 200 m aigües amunt de la confluència amb la riera de Magarola

Erosió lateral i invasió progressiva de la llera

Elements que es puguin situar sobre el terraplè

Aturar els abocaments incontrolats de material

PA24 Pàrquing de camions Riera de Magarola Marge dret, 300 m aigües amunt de l’empresa Argimode Inundació

Vehicles pesats estacionats damunt la terrassa i persones

Alliberar l’espai

Assumir el risc

PA25 Abocador de runa Riera de Magarola Marge esquerre, 240 m aigües amunt de l’empresa Argimode Abocaments Espai fluvial i aqüífers

Vigilància i control dels abocaments i de la possible ocupació

PA26 Terraplè aigües amunt d’Argimode Riera de Magarola

Marge esquerre, 120 m aigües amunt de l’empresa Argimode, al peu d’una nau industrial.

Invasió progressiva de la llera i saturació del material del terraplè

Elements que es puguin situar sobre el terraplè

Acceptar l’existència del terraplè i protegir-lo front esllavissades

PA27 Empresa Argimode Riera de Magarola Marge esquerre, aigües amunt dels ponts de l’autovia N-II Inundació Factoria i empleats

Assumir el risc

Traslladar la factoria

Taula 5. Proposta d’actuacions.

ANNEX 5. ESTUDI DE PLANIFICACIÓ DE L'ESPAI FLUVIAL DEL …4).pdf · 2018-05-21 · modelat el...

Documents

Transcript of ANNEX 5. ESTUDI DE PLANIFICACIÓ DE L'ESPAI FLUVIAL DEL …4).pdf · 2018-05-21 · modelat el...