Antonio, gràcies i felicitats - L'Ampolla€¦ · Felicitats per la feina ben feta, perquè entre...

Gràcies per tot el que ens has donat i els moments compartitsFelicitats per la feina ben feta, perquè entre tots vàrem fer un bon treball

Antonio, gràcies i felicitatsAntonio, gràcies i felicitats

Núm. 112GenerFebrer2012

AJUNTAMENTAjuntament .......................... 977 460 018

Policia Local ....................... 616 448 446

Oficina de Turisme ............. 977 593 011

Centre Cívic ........................ 977 460 216

Poliesportiu ......................... 977 460 882

Casal de Jubilats .................. 977 460 697

Centre de Dia ...................... 977 593 098

Informació General · Pàgina 2

Barcelona ➡ Tarragona ➡ Tortosa

Tren Barcelona Tarragona L'Ampolla Tortosa Ob.Sans

R.E. 6.03 7.06 7.57 8.17 (1) C.E. 8.03 9.09 9.59 10.15 R.E. 9.33 10.37 11.31 11.49 C.E. 11.03 12.06 12.54 13.12 C.E. 13.33 14.34 15.23 15.42 R.E. 15.03 16.06 16.59 17.20 (2) R. 16.33 17.36 18.28 18.47 R.E. 18.03 19.08 20.07 20.28 R.E. 19.33 20.38 21.34 21.51 R. 21.03 22.07 22.57 23.16

(1) No circula els diumenges ni el dia 1/05.(2) Els diumenges i el dia 24/05 circula com a Regional.

T E L È F O N S D ' I N T E R È S

SEGURETATMossos Trànsit .................................. 088

Guàrdia Civil ..................................... 062

Comissaria de Policia .......... 977 440 447

Avisos Urgents .................................. 091

Bombers ............................................ 085

URGÈNCIES GENERALITATPOLICIA, AMBULÀNCIES I BOMBERS 112ESTACIÓ L'AMPOLLA - PERELLÓ - DELTEBRE

Tortosa ➡ Tarragona ➡ Barcelona

Tren Tortosa L'Ampolla Tarragona Barcelona Obv.Sans

R.E. 6.15 6.34 7.21 8.35 (1) R.E. 7.45 8.06 8.54 10.05 R.E. 9.18 9.39 10.32 11.35 R. 10.45 11.03 11.56 13.05 C.E. 13.24 13.43 14.28 15.35 C.E. 15.54 16.12 16.58 18.05 C.E. 17.25 17.42 18.30 19.35 R. 18.03 18.19 19.12 20.35 (2) R.E. 18.50 19.10 19.57 21.05 (3) R. 19.12 19.29 20.39 21.40 (4) R.E. 19.36 19.57 21.00 22.05

(1) No circula diumenges ni el dia 1/05.(2) Només circula els diumenges i el dia 24/05.(3) Els diumenges i el dia 24 circula com a Regional.(4) Només circula els diumenges i el dia 24/05.

MARINADANúm. 112

Direcció: Francesc Arasa Subdirecció: Ernest Plans i Colomé

Edita: Ajuntament de l'Ampolla Fotos: Arxiu, Profoto i Digital Ebre

Dipòsit Legal: T-655/91 Imprimeix: Jordi Dassoy, impressor - Sant Carles de la Ràpita

SERVEI ELÈCTRICEléctrica del Ebro ................ 977 460 016FECSA (avaries) ................. 902 536 536

TRANSPORTSEst. RENFE l'Ampolla....... 977 460 705Renfe ................................... 902 240 202Autobusos Carrera .............. 977 823 143Autobusos Hife ................... 902 119 814Taxi ..................................... 628 897 462

677 556 136

ALTRESCorreus .................................. 977 460 401Parròquia ............................... 977 460 057DNI ........................................ 902 247 364Serveis Funeraris iCementiri Municipal ............. 687 965 774Tanatori Remsa ..................... 902 160 438Veterinari .............................. 607 084 496

SANITATCAP l'Ampolla ...................... 977 460 601Farmàcia Curto i Balagué ..... 977 593 337Farmàcia del Port .................. 977 460 680CAP l'Aldea ........................... 977 451 213Ambulatori ............................ 977 501 797H. Verge de la Cinta .............. 977 519 100Ambulàncies Baix Ebre ...................... 112Creu Roja local ...................... 977 593 030

ENSENYAMENTCEIP Mediterrani .................. 977 460 151Llar d'Infants ......................... 977 460 765

SERVEI MUNICIPAL D'AIGÜESGestagua ................................ 977 593 077Gestagua (urgències) ............. 690 634 858

Editorial

Fa quatre anys que estem vivint la crisi més greu des de la recessió de 1929, hem vist com s'ha volgut reanimar la demanda amb ajudes a institucions fi nanceres per a que tornessin a obrir l'aixeta dels crèdits, i com l'Estat abocava molts diners en infraestructures, fi ns que la festa a la que estàvem uns i altres apuntats (uns voluntàriament i d'altres arrossegats) s'ha acabat. Ara mateix el que preocupa és corregir el dèfi cit sense preguntar qui va ser el causant i aprofi tar per fer una retallada de la despesa que afecta a l'estat del benestar, mentre l'atur no para de créixer.Segons els analistes la crisi s'origina per una falta de confi ança en el funcionament futur de l'economia, tot hom vol vendre i ningú vol comprar. Aquesta caiguda borsària ha estat més ràpida, més profunda i molt més general, afectant a diferents places fi nanceres Nova York, Londres, Tokio… A més, s'hi van afegir les greus difi cultats d'institucions fi nanceres a punt de fallida, asseguradores que anaven molt malament i la pujada dels tipus d'interès interbancari.Abans de l'arribada de la crisi, tal com tots sabem, s'havia produït una important màniga ampla pel que fa re-ferència a la despesa. Semblava que les hipoteques les donaven en qualsevol cantonada presentant dos papers, fi ns arribar al popular comentari de "hem viscut per damunt de les nostres possibilitats". El desig de "viure com el veí" és responsabilitat personal de cada un, però donat en la societat en què vivim, cal tenir en compte diferents agents externs que han induït també a aquesta despesa descontrolada. Sembla ser que un altre motiu està en la poca capacitat de regulació fi nancera, es veu que l'única solució que ens donen davant la crisi és incrementar els processos de liberalització. Mentre per altra banda continuen funcionant els paradisos fi scals, les remuneracions milionàries, l'enginyeria fi nancera, etc… i el valor d'una empresa depèn de si puja o baixa a la borsa, en comptes de la contribució social que fa, com ara crear llocs de treball.En Benjamín Bastida, catedràtic de política econòmia de la Universitat de Barcelona, ens parla de tres possibles solucions al respecte amb la intervenció de l'Estat. Com i de quina manera? Amb el judici i la penalització dels agents responsables dels desfalcs fi nancers; ajudant a les entitats i famílies afectades pels esmentats desfalcs, i restablint i millorant la regulació fi nancera. Respecte a aquesta intervenció, existeixen dos punts de vista enfrontats, els qui creuen que ha de ser una acció puntual i els que diuen que aquesta hauria de ser permanent per evitar que això torni a succeir.Cada un que en tregui les seves pròpies conclusions. Mentre, a l'Ampolla han arribat les retallades entre les diferents entitats esportives i culturals, és el que toca, entre tots col·laborar a passar aquesta època el millor que puguem i el més ràpidament possible. Ernest Plans Colomé

Acords Municipals · Pàgina 4

Junta de Govern de9 de novembre de 2011ASSUMPTES ECONÒMICS.ADELA.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:Atorgar a ADELA una aportació econòmica de 1.500 € per a la campanya de Nadal 2011, amb càrrec a la partida degudament acreditada del pressupost.Aprovació, si escau, d'adjudicar el contracte de la redacció del projecte d'enjardinament del tram del passeig marítim comprès entre la platja dels Pinets i el barranc de Sant Pere.S'ACORDA per unanimitat.ADJUDICAR el contracte de serveis per a la realització del Projecte d'enjardinament del tram del passeig marítim comprès entre la platja dels Pinets i el barranc de Sant Pere a TALLER D'ENGINYERIA AMBIENTAL SL.Aprovació, si escau, d'adjudicar el contracte de la redacció del projecte d'accessos i adequació de la platja de Cala Maria. S'ACORDA per unanimitat.ADJUDICAR el contracte de serveis per a la realització del Projecte d'accessos i adequació de la platja de Cala Maria a TALLER D'ENGINYERIA AMBIENTAL SL.Aprovació, si escau, d'adjudicar el contracte de la redacció del projecte d'accessos i sender litoral en el tram del terme municipal de l'Ampolla.S'ACORDA per unanimitat.ADJUDICAR el contracte de serveis per a la realització del Projecte d'accessos i sender litoral en el tram del terme municipal de l'Ampolla, des del límit del terme amb el Perelló fi ns la platja del Baconé a TALLER D'ENGINYERIA AMBIENTAL SL.ALTRESExpt. 20/2011. Canvi de Titularitat Bar-restau-rant.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:Fer constar davant els interessats que l'Ajuntament de l'Ampolla es dóna per assabentada que amb efectes de 17 d'octubre de 2011 en endavant, la Sra. CANDELÀRIA COMES GARCIA consta com a nou titular del bar-restaurant ubicat al carrer Platja, núm. 30, de l'Ampolla.Expt. 24/2011. DECOFLAT SL. Llicència habitatge ús turístic.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:Concedir llicència d'habitatge d'ús turístic a l'immoble ubicat al polígon 89, parcel.la 220 (Disseminat 244) de l'Ampolla, d'acord amb la documentació tècnica presentada.

Junta de Govern de18 de novembre de 2011DESPATX OFICIAL.Diputació de Tarragona.Comuniquen l'acord de la Junta de Govern de la Diputació

de Tarragona de data 21-10-2011 aprovant l'aplicació del romanent econòmic de 53.036,73 € produït en l'adjudicació de l'actuació d' "Ampliació local polivalent inclosa al PAM 2010 a les actuacions següents".Actuació: Projecte climatització edifi ci Ajuntament.Pressupost: 38.145,54 €Subvenció PAM 2010: 20.000,00 €Actuació: Pavimentació local polivalentPressupost: 59.945,35 €Subvenció PAM 2010: 33.036,73 €LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 112/2011. Josefa Garcia Castells. Conce-dida.Expt. 117/2011. Soledad Ferré Estrada. Conce-dida.Expt. 118/2011. Concepción Llovet Diéz. Conce-dida.Expt. 119/2011. Philippp Calame. Concedida.Expt. 120/2011. Mª Rosa Monclús Benet. Conce-dida.Expt. 121/2011. Clemente Vicente Gil. Concedi-da.Expt. 122/2011. Estefanía Marsal Bosch. Conce-dida.Expt. 124/2011. Joan Sánchez Reverté. Conce-dida.Expt. 125/2011. Joan Miquel Nadal Malé. Con-cedida.Expt. 126/2011. Enric Comellas Casas. Concedi-da.Expt. 127/2011. Cristina Sanz Anguera. Conce-dida.Expt. 128/2011. Consorci d'Aigües de Tarragona. Concedida.ALTRESExpt. 2/2010. Activitat: Bar cafeteria, instat per BAKE OFF IBERICA SL.La Junta de Govern acorda per unanimitat.Donar per complimentat el RÈGIM DE COMUNICACIÓ a què fa referència el capítol 5 del Decret 136/1999, de 18 de maig, abans esmentat, en relació a l'obertura i funcionament d'un BAR-CAFETERIA situat al Barranc de Salomó, núm. 4, C2 de l'Ampolla, sol.licitat per BAKE OFF IBERICA SL.Expt. 27/2011. Activitat: Perruqueria.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:Fer constar davant la interessada que l'Ajuntament de l'Ampolla es dóna per assabentada que amb efectes de 18 de novembre de 2011 en endavant, JUANI CABRERA GARCIA i PATRI HOMEDES FRANCH, ha començat a exercir legítimament l'activitat innòcua de "PERRUQUERIA", al local situat al carrer Girona, núm. 1 de l'Ampolla.Aprovació, si escau, de licitar les obres incloses en la Memòria valorada PAVIMENTACIÓ LOCAL POLIVALENT.S'acorda per unanimitat:Aprovar el plec de clàusules administratives que han de

Acords Municipals · Pàgina 5

regir per a l'actuació PAVIMENTACIÓ LOCAL POLIVALENT, en procediment negociat, sense publicitat i sense mesa de contractació.Autoritzar la despesa per import de 59.945,35 € amb càrrec a l'aplicació pressupostària 432.632,02 del pres-supost vigent.Expt. 26/2011. Canvi de Titularitat establiment comercial supermercat.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:Fer constar davant la interessada que l'Ajuntament de l'Ampolla es dóna per assabentada que amb efectes de 2011 en endavant, MIQUEL ALIMENTACIÓ GRUP SA, consta com a nou titular del local destinat a supermercat ubicat al carrer Ronda del Mar, núm. 4 de l'Ampolla.

Junta de Govern de25 de novembre de 2011ASSUMPTES ECONÒMICS.Adjudicació contracte manteniment ascensors.S'ACORDA, per unanimitat.ADJUDICAR el contracte de serveis del manteniment dels 4 ascensors municipals ubicats a la zona poliesportiva, edifi ci ajuntament, escola pública i llar d'infants, per a l'exercici 2012, a THYSSENKRUP, conforme al pressupost presentat de 4.560 € (més IVA).ALTRESAprovació projecte "Pla de recuperació de zones degradades".La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:APROVAR EL PROJECTE.Pla de recuperació de zones degradades.Expt. 21/2011. Estació d'emmagatzematge i servei de GLP.La Junta de Govern, per unanimitat ACORDA:DENEGAR l'autorització sol.licitada per ECO WORLD TECNOLOGY SL per a la instal.lació d'una estació d'emmagat zematge i servei de GLP a la N-340, p. Km. 1094 de l'Ampolla per tractar-se d'un ús incompatible amb els usos permesos a la zona d'acord amb la normativa urbanística.

Junta de Govern de16 de desembre de 2011INSTÀNCIES I PETICIONS.Juan Piñana Capera.S'ACORDA, per unanimitat.Autoritzar a JUAN PIÑANA CAPERA per a celebrar la festa de la Castanyada el dia 17 de desembre de 2011, amb els següents condicionants:1/ La present autorització és de caràcter excepcional, i no per a qualsevol dia que es pugui celebrar un esdeveniment o festa.

2/ L'horari màxim per a fer música és fi ns a les 24.00 h, i respectant sempre no causar molèsties als veïns.Juan Piñana Capera.S'ACORDA, per unanimitat.Autoritzar a JUAN PIÑANA CAPERA per a celebrar la revetlla de Cap d'Any amb un sopar i música, amb el condicionament de què l'horari màxim per a fer música és fi ns a les 03.00 h i respectant sempre no causar molèsties.LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 129/2011. Peter Haller. Concedida.Expt. 130/2011. Anna Zurcher Zieri. Concedida.Expt. 131/2011. Juan Tomás Salvadó Bové. Concedida.Expt. 132/2011. Mª Cinta Laboria Casanova. Concedida.Expt. 133/2011. Jordi Martínez Cabrera. Conce-dida.Expt. 134/2011. Grisel Colomines Prades. Con-cedida.Expt. 135/2011. Alícia Almendros Fernández. Concedida.Pròrroga expedient 130/2006. Daniel Sarmiento. Concedida.Pròrroga expedient 196/2006. Christophe Sar-miento. Concedida.ALTRES.Expt. 28/2011. Canvi de titularitat perruqueria al carrer Vitòria, núm. 2, pral. 1r.La Junta de Govern per unanimitat ACORDA:Fer constar davant la interessada que l'Ajuntament de l'Ampolla es dóna per assabentada que amb efectes de 7 de desembre de 2011 en endavant, la Sra. SÍLVIA GAR-CÍN GALVE, consta com a nou titular del local destinat a PERRUQUERIA ubicat al carrer Vitòria, núm. 2, principal 1a de l'Ampolla.

Junta de Govern de30 de desembre de 2011LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.Expt. 116/2011. Juan José Cervellera Piñol. Concedida.ASSUMPTES ECONÒMICS.Associació Coral de l'Ampolla.La Junta de Govern, per unanimitat, ACORDA.Atorgar una subvenció de 3.600 € a l'Associació Coral de l'Ampolla per a l'exercici 2012 per fer front a les despeses de la contractació del director de la coral.Manteniment de la piscina municipal durant l'any 2012.S'ha sol.licitat oferta a tres empreses del sector, essent:– PISCINES DE L'EBRE: 9.960,00 € (més l'IVA correspo-nent)

Informació General · Pàgina 6

– BENET ELECTROMECÀNICA SL: 12.000,00 € (més l'IVA corresponent)– GESTE: 17.600,00 € (més l'IVA corresponent).S'ACORDA per unanimitat.Contractar per al manteniment de la piscina municipal per a l'any 2011 a PISCINES DE L'EBRE, amb un pressupost de 9.960,00 € (més l'IVA corresponent) durant el període 2012.ALTRESAprovació, si escau, d'adjudicar l'obra "Pavimen-tació local polivalent".S'ha demanat oferta a 4 empreses, essent les següents:– DECORESPORT SA presenta una oferta econòmica de 54.774,35 € (IVA inclòs).– SPORTS FEVI SL presenta una oferta econòmica de 48.067,05 € (IVA inclòs).– ESTELLÉ PARQUET SL presenta una oferta econòmica de

53.345,77€ (IVA inclòs).– DISTIPLAS FLOORS SL presenta oferta nul.la.S'ACORDA per unanimitat.ADJUDICAR el contracte per a l'execució de les obres de PAVIMENTACIÓ LOCAL POLIVALENT a l'empresa SPORTS FEVI SL pel preu de QUARANTA-VUIT MIL SEIXANTA-SET EUROS AMB CINC CÈNTIMS 48.067,05 € (IVA inclòs), atès que és l'oferta més avantatjosa per a l'Ajuntament.Aprovació del "Projecte Ampliació dependències municipals".S'acorda per unanimitat.Aprovar inicialment el "Projecte Ampliació dependències municipals", amb un pressupost de contracta de 68.654,69 € i sotmetre l'acord a informació pública pel termini de trenta dies als efectes de reclamacions i/o al.legacions, transcorregut el qual si no se'n presenta cap l'acord serà defi nitiu.

El Departament de la presidència redueixel seu pressupost un 30'7 % en dos anys• Si s'exclou l'aportació a la CCMA, l'estalvi de Presidènciaarriba fi ns al 39'9 % en els dos darrers anys• La inversió en publicitat, difusió i campanyes institucionalsha disminuït un 91,9% entre 2010 i 2012El Departament de la Presidència ha aconseguit reduir el seu pressupost un 30,7 % durant els dos darrers exercicis, passant dels 694,6 milions d'euros de l'any 2010 als 481,5 milions d'euros pressupostats per a l'any 2012, tal i com ha avançat el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, avui a la comissió d'Economia, Finances i Pressupost del Parlament de Catalunya. Si s'exclou la CCMA, aquest estalvi arriba fi ns al 39,9% en els dos darrers anys, des dels 364,6 M d'euros pressupostats l'any 2010 fi ns als 221,5 M d'euros del 2012.El pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audio-visuals (CCMA) ha disminuït un 21,2 per cent en els dos darrers anys, passant dels 330 M d'euros pressupostats al 2010 als 260 M d'euros pressupostats per al 2012. La reducció del pressupost de la CCMA va ser del 6,7 per cent entre el 2010 i el 2011, un estalvi que ha arribat al 15,6 per cent entre el 2011 i el 2012.

El pressupost per polítiquesPel que fa a les Polítiques de Comunicació, hi ha hagut una disminució del 52,8 % entre 2010 i 2012, dels 76 M d'euros als 36 M d'euros. Tot i així, durant el 2012 estan previstes actuacions destinades a optimitzar els ajuts a institucions, entitats i empreses privades en el camp de la comunicació. En l'àmbit de la Política Exterior el pressupost s'ha reduït un 54,2 % entre 2010 i 2012, des de 55,6 M d'euros a 25,4 M d'euros.

Finalment, les polítiques de l'Esport han vist com el seu pressupost s'ha rebaixat en un 32,3 %, passant de 113,4 M d'euros al 2010 a 76,8 M d'euros al 2012. Per a aquest any estan previstes actuacions per tal d'actualitzar el marc normatiu de clubs i federacions esportives, l'impuls dels centres de tecnifi cació esportiva o l'elaboració d'un pla estratègic per al Circuit de Catalunya, entre d'altres.Les reduccions més signifi catives s'han aconseguit en àrees com la publicitat, la difusió i les campanyes institucionals, amb una reducció de despesa del 91,9 % del seu pressup-sot en dos anys. Passant d'una despesa de 6,2 M d'euros al 2010 als 502.000 euros previstos per al 2012.Una altra reducció signifi cativa s'ha produït en el camp de les despeses en publicacions on el pressupost ha disminuït un 96,6 %, des dels 3,1 M d'euros del 2010 als 104.000 euros del 2012. Les partides dedicades a les inversions en mobiliari han desaparegut dels pressupostos, sent 0 la inversió prevista per a aquest any (al 2012 era d'1,3 M d'euros).En aquests dos darrers anys Presidència també ha reduït un 63,3 % la despesa en estudis i dictàmens. Si al 2010 es van gastar 514.500 euros en estudis i dictàmens, al 2012 aquesta despesa no superarà els 189.000 euros. Pel que fa als serveis informàtics, en els dos darrers exercicis s'ha generat un estalvi del 59,2%, reduint el pressupost fi ns als 13,6 M d'euros des dels 33,3 M d'euros de despesa del 2010.

Promoció Econòmica · Pàgina 7

Àrea de Promoció Econòmica i TurísticaInnovació i Nous negocisAjuntament de l'AmpollaPromoció Econòmica a l'Ampolla?Assessoria gratuïta per al meu negoci?Un expert al servei de la meva empresa? ...i de franc?Una jornada d'innovació i nous negocis a l'Ampolla?Programa de Convencions i minicongressos a l'Ampolla?Conferència sobre fi nançament?Google Adwords en visita per explicar-nos les seves possibilitats?Sessió de networking a l'Ampolla?Casos d'èxit al turisme?... als serveis turístics?L'Escola d'Emprenedors; Una lliçó magistral de nego-cis.Si la teva empresa o negoci necessita ajuda, el teu Ajuntament t'ajudarà.L'Ajuntament de l'Ampolla crea un Àrea de Promoció Econòmica i Turística, per empènyer i animar programes comuns, però també per intentar ajudar-te de forma personal i individual.Motivació i animació per a empresaris i emprene-dors, tallers, cursos i seminaris de formació i accions d'assessoria individual, són les estratègies de treball d'aquest nou equip.Dintre d'uns dies farem la presentació pública, la més àmplia possible. I avui volem que tu ja coneguis els ob-jectius i tal vegada els facis teus, els facis servir i puguis rendibilitzar aquest servei.El nou paradigma social fa que el consistori municipal atorgui noves prioritats a la seva gestió.Fins avui, els organismes públics han estat administrant riquesa, donant serveis i buscant benestar als ciutadans, han invertit en millorar els serveis als ciutadans.La nova realitat econòmica ens convida a plantejar-nos una nova tasca:La creació de riquesa, la millora del nostre producte inte-rior brut; la junta de govern és sensible a la preocupació dels ciutadans: la pèrdua de negocis, d'empreses, de llocs de treball, de recursos i de riquesa ens perjudica a tots, i actua com un bumerang que colpeja els nostres veïns.És per això que la creació d'una àrea de promoció econòmica és un símptoma de sensibilitat i proximitat amb els ciutadans.Aquest nou esforç de l'Ajuntament de l'Ampolla potser no doni fruits de forma immediata, però sí que s'inicia amb la il.lusió, ganes i expectatives d'empènyer l'economia dels nostres ciutadans.Animar i motivar nous negocis, ajudar a millorar les em-preses actuals, donar suport a autònoms, emprenedors i professionals s'ha convertit en prioritat per a l'equip municipal.

En pròximes dates sentirem parlar d'innovació, de nous negocis, d'accions de motivació empresarial, de seminaris formatius per a empresaris i emprenedors, sentirem tot tipus de comentaris sobre les directrius que ha de prendre l'equip de promoció econòmica, a favor i en contra.Veurem que el nostre Ajuntament està disposat a ajudar a totes les empreses, a tots els negocis, a tots els profes-sionals i autònoms del nostre poble. Abans o després, a sol.licitud teva, o a iniciativa nostra, tindrem una xerrada per veure com es pot millorar el teu negoci.Per això s'ha creat un equip permanent, dirigit per un expert en nous negocis, que escolta, analitza i assesso-ra amb la millor voluntat, i esperem i desitgem, amb la major efi càcia.Sense descuidar aquesta gestió d'ajuda individualitza-da, l'equip de promoció econòmica es planteja objectius comuns, de poble, de grup, de comarca; grans accions que ens col.loquin en millor posició.Packs turístics, accions diferencials, activitats a cavall d'entitats de major nivell, grans línies de comunicació que ajudin a mantenir la nostra posició, que millorin la comunicació amb els nostres possibles clients, i amb sort que venguem més productes i serveis.De moment des d'aquesta revista, l'Àrea de Promoció Econòmica mantindrà comunicació, realitzarà formació empresarial, i animarà a pensar en solucions individuals i personalitzades i en grans accions col.lectives.És possible que en un futur immediat vegem reduir els programes culturals i recreatius, perquè està clar que hem de generar desenvolupament i riquesa en la nostra professió i activitat. Ara toca treballar, produir i rendibilització.Des d'aquestes pàgines l'àrea de promoció econòmica es posa al teu servei.

Centre Cívic · Pàgina 8

Parc de Nadal 2011Ha estat una setmana curta però intensa. Vàrem co-mençar el divendres per anar al Centre de Dia amb els avis que molt amablement ens hi van convidar (moltes gràcies!). Però clar! No podíem anar amb les mans buides, queda lleig i a més tots ells i elles es mereixen un detall, pel que vam passar mig matí preparant-los uns obsequis. Els vam regalar unes boles molt boniques pintades pels petits per poder-les penjar al seu arbre i un tres en ratlla fet per ells/es també. I com no, s'havia d'alegrar la tarda amb les típiques Cantades de Nadal, sort que després vàrem recuperar forces amb la xocolata calenta que ens van oferir!Després de tenir tres dies de festa, el dimarts, tot i el fort vent, vam arribar amb moltes ganes de joc i d'incògnita així que vam anar pel poble a fer una gimcana molt entretinguda i misteriosa... Vam re-copilar les pistes necessàries (aigua, plastilina, pot de vidre... per esbrinar què s'havia amagat pels comerços i, va resultar ser una bola màgica amb una fi gureta nadalenca) i purpurina (moltes gràcies a tots els establiments per la vostra col.laboració). Però vam guardar-nos energia per a la súper festa del dimecres, això sí que ens va agradar de debò! Tot el dia sobre les bicicletes per un circuit súper difícil però, que tots vam aconseguir realitzar, fi ns i tot nens i nenes de 2 i 3 anys!!! Què valents!! També vam tenir tir a l'arc, per als més atrevits que volien provar punteria –i val a dir que va haver-hi més d'una diana central!!! Però és que a més a més, vam tenir 8 mini camps de golf, tot una passada!!!El dijous vam recuperar-nos un poc i, més tranqui.lament, vam fer la carta als Reis ja que a la tarda ve-nia el patge reial i el seu ajudant! Varen fer un viatge moooolt llarg per venir a recollir les cartes i complir els nostres desitjos. Ah! i aprofi tant el dia tan bo que va fer, també vam anar d'excursió als gronxadors. Uff! Si vam gaudir.Però no ens podem oblidar de la macro festa del divendres, 6 castells infl ables, un futbolí, una diana gegant, un 4 en ratlla gegant, unes dames gegants... Pica-pica amb patates, refrescos, sucs... Vam tenir disbauxa tooooot el dia!!!Llàstima que no vàreu venir tots amics i amigues, si no, ens ho haguéssim passat encara millor!!El proper any us esperem a tots i totes que ja sabeu,com més serem més riurem!!!

Els nens i nenes del Parc de Nadal '11

Entitats · Pàgina 9

Activitats del primer trimestreL'esplai "El far" ha estat ple d'aventures en el primer trimestre; el centre d'interès ha estat l'Ampolla: el poble, el terme, les seves històries, la seva gent...; ho hem pas-sat bé. Vam enviar una ampolla amb un missatge dins, vam anar al Baconé d'excursió i hem començat un petit museu natural del poble amb pedres fòssils, i vam fer un festival de música, i després jugar cada dissabte.

Sant Antoni - 17 de generEl dia de sant Antoni a l'esplai vam fer una festa infantil, amb la participació dels pares i altra gent del poble; era el patró dels animals i vam portar a beneir les nostres mascotes de casa, va ser una festa animal-humana, totes criatures de Déu, unes racionals i altres no tant.

3. Festival de la Infància i la JoventutEls monitors de l'esplai necessitem aprendre noves activitats; aquests dies de Nadal vam anar a visitar a Barcelona el Festival de la Infància i la Joventut, dinar junt i no podia faltar la pista de gel de la plaça de Catalunya.

Esplai "El far"


1. Agermanament amb Santa Maria del Mar de Barcelona (11-12-11)Havíem de tornar la visita, ens havien visitat varies vegades en els darrers anys, havíem col.laborat amb projectes comuns: són els nostres amics de la parròquia de Santa Maria del Mar del barri de la Ribera de Bar-celona; els havíem de tornar les visites. Va ser un dia de convivència entre nosaltres de la parròquia de l'Ampolla i amb ells. A la tarda visita a la Sagrada Família i el mercat de Santa Llúcia.

2. 25 de desembre: NadalDies entranyables a casa i a la parròquia, de pau i amor, els millors desitjos per tot l'any. Els nens de la catequesi van ser els protagonistes revivint el misteri del naixement de Jesús.

3. Nadal al centre de DiaUn moment bonic, per primera vegada, va ser la cele-bració del Nadal amb una missa al centre de Dia del poble; va ser una missa familiar, acollidora, sentida, participada...: va ser la celebració de la fe dels nostres pares i iaios.

4. 1 de gener: Jornada Mundial per la PauJa és tradició al nostre poble que cada primer d'any llegim el manifest per la pau i soltem els coloms, símbol de la pau. La pau és la condició per assegurar la vida. "Siguem educadors de la pau a les joves generacions": era el lema d'aquest any del papa Benet XVI.

5. Visita dels ReisLa visita dels Reis culmina les festes nadalenques, nova-ment ressusciten la il.lusió, la compartim amb els xiquets i xiquetes; també nosaltres, com ells seguim l'estrella fi ns arribar a Jesús.

6. Concurs de pessebresEs conserva a les nostres cases cristianes la tradició de fer el pessebre, per viure més intensament el misteri del Nadal. El concurs de pessebres vol promoure la creativitat, l'esperit de família, la fe a casa... Felicitats a tots els participants, particularment a Sergi, el primer premi d'aquest any. Animem a tota la gent del poble que s'apunten al concurs l'any vinent.

7. Sant BlaiI ja tanquem les festes de Nadal amb la diada de la Can-delera i sant Blai. Un gran èxit en la quantitat i qualitat de les pastes que la gent del poble van portar. A l'Ampolla hi ha bona gastronomia, l'haurem de potenciar.

Parròquia San Joan - Nadal 2011


17 de desembre 2011 - Campanya de Nadal

S'han recollit 500 quilos d'aliments!L'aportació d'aliments de l'Ajuntament… La dels alumnes, famílies i professorat del Col·legi Mediterrani…La de persones anònimes del poble, aportació en metàl·lic i aliments de "la Caixa"…La col·laboració gratuïta de la Brigada de l'Ajuntament fora de l'horari de treball…La col·laboració de l'equip de voluntaris d'Obra Social "la Caixa"… Els propis voluntaris de Càritas…Entre tots hem fet possible aquesta manifestació de solidaritat del poble de l'Ampolla.Gràcies.


Parroquial de l'AmpollaAny 2011

INGRESSOS €

Quotes de socis 1.134,00 Donatius particulars 1.501,01 Església anglicana 300,00 "Tu Ajudes" Fundació Caixa Tarragona 865,50 "La Caixa" 175,00 Mercats d'art dels estius 500,00 Ajuntament de l'Ampolla 1.700,00 Ofrena Sant Joan (Institucions) 1.280,00 Col.lectes parroquials 1.515,00 Alumnes classes idiomes 175,00 Mercadets solidaris de Càritas 1.139,60 Recuperació de préstecs 683,89 Total ingressos 10.969,00

Saldo a 31 desembre 2010 2.750,00Saldo total disponible per a l'any 2011 13.719,00

DESPESES €

Aliments 3.788,14 Famílies (rebuts aigua, llum, lloguers, material escolar, farmàcia) 3.411,85 Transeünts 422,60 Préstecs (a retornar) 975,00 Transf. Càritas Dioces. part col.lecta Corpus 592,82 Campanyes internacionals (Banya d'Àfrica) 670,00 Instal.lació prestatges, manteniment 2.426,18 Despeses administració, càrrecs bancs 156,59 Total ingressos 12.443,18

Saldo positiu a 31 desembre 2011 1.275,82

Comentaris: Ha estat important la recollida d'aliments aportada per l'Ajuntament, "la Caixa", la comunitat edu-cativa de l'Escola Mediterrani, Banc d'Aliments i poble en general. A tothom, GRÀCIES!

Per l'equip de Càritas Rector Parròquia St. Joan BtaJoan Sánchez Reverté Mn. Miquel Garcia Bailach

Associació de Dones de l'AmpollaL'Associació de Dones de l'Ampolla informa a les seves associades i simpatitzants que s'han organitzat els següents cursos i tallers:

Els dilluns, de 15.15 a 16.15 h:Curs Iniciació Dansa Oriental (grup 1)(14 € sòcies – 19 € no sòcies)Al Club de PensionistesInici: 6 de febrer de 2012

Els dimarts, de 16.00 a 19.30 h:Taller de pintar roba i escultures(Taller gratuït per a sòcies)Al Club de PensionistesInici: 7 de febrer de 2012

Els dimecres, de 20.00 a 20.45 h:Curs Iniciació Dansa Oriental (grup 2)(12 € sòcies – 17 € no sòcies)Al Centre CívicInici: 8 de febrer de 2012

Els dimecres de 20.45 a 21.30 h:Curs Iniciació Sevillanes (12 € sòcies – 17 € no sòcies)Al Centre Cívic

Inici: 8 de febrer de 2012

Els dimecres, de 20.00 a 21.30 h:Dansa Oriental i Sevillanes (20 € sòcies – 25 € no sò-cies)Al Centre CívicInici: 8 de febrer de 2012

Els dijous, de 16.00 a 18.30 h:Taller de Patchwork (20 € sòcies – 25 € no sòcies)Al Club de PensionistesInici: 2 de febrer de 2012

Totes les interessades en formar part de l'associació, podeu passar per la biblioteca municipal per recollir la butlleta d'inscripció o els dimecres de 16 a 19 h al Club de Pen-sionistes. Per a més informació trucar al 630 154 491, [email protected] o facebook.Estem preparant nous tallers d'ornaments fl orals, sabons naturals, intercanvi de receptes, tallers d'automaquilatge, estilisme, paraments de taules, protocol i etiqueta, ball (rumba)... i moltes coses més!!!

Anima't t'ho passaràs bé


1a Caminada popular de Nadal de l'AmpollaAnem estrenant iniciatives, posant en marxa la nostra associació i programant activitats que donen vida al poble; aquest és l'objectiu: Fent cultura, fem poble. I cultura és tot allò que dóna valors, espais de trobada per a la seva gent, crea iniciatives de prosperitat i donen vida. La iniciativa de la 1a Caminada Popular de Nadal pel terme municipal del poble vol ser un punt de trobada pels qui aquí viuen i els amics de fora; la salut i l'esport són importants, i la convivència, i valorar l'espai natural en el que vivim.

Associació Cultural Sant Jordi

1a Jornada per la Pau: La crisi...Dins a l'associació, entre els seus membres i la junta, sorgeixen moltes propostes d'activitats, es valoren, i fi nalment es decideix la seva conveniència. Ha estat una iniciativa vista amb bons ulls des del primer moment organitzar una jornada per la pau, un espai de lectura social, econòmica, política... de la realitat en la que vivim. Aquesta primera vegada ha estat, pensem, tot un èxit, amb l'assistència de més de 150 participants, i amb la professionalitat d'uns bons ponents (us adjuntem el programa). També aquests encontres fan poble, projecten el poble cap a fora, com un espai de trobada en la cruïlla dels Països Catalans, espai de diàleg i valors humans.


Capella de Sant JoanHi havia humitat i era una capella sense cap utilitat a l'església. Hem fet les reparacions oportunes, hem posat un marbre bonic, hem recuperat la pila baptismal, hem res-taurat les pintures i hem dedicat aquesta capelka al nostre patrí sant Joan Baptista que no en tenia cap. Gràcies a l'aportació generosa, com sempre, de tots els ampolleros i entitats del poble. Va ser una festa bonica, participada i festiva.


Marató de TV3El passat 18 de desembre es va dur a terme la vintena edició de la Marató de TV3, aquest cop dedicada al transplantament d'òrgans i teixits, amb un eslògan que deia "quan acaba una vida en comencen sis".Cal que tots ens conscienciem, ja que moltes persones viuen gràcies a què d'altres són molt solidàries i fan donacions d'òrgans, alguns també en vida.La nostra població, com tots els anys, du a terme una sèrie d'activitats que se sumen a la totalitat que es fan arreu de Catalunya, aquest any han estat un total de 1.633 i que són les grans recaptadores de diners per la causa. Al nostre poble han col.laborat l'Associació Cultural Sant Jordi, la Parròquia, el Club de Futbol, el Club de Pensionistes, i la Coral Amparo Llaó, a tots ells moltíssimes gràcies per tot.Començàrem diumenge 18, a les 9 del matí, a la plaça de l'Ajuntament, on es feia la sortida de la 1a Cursa Popular de Nadal organitzada per l'Associació Cultural Sant Jordi, la inscripció tenia el valor simbòlic d'1 € i els participants varen ser molt generosos, perquè tot i que el grup no era molt nombrós el seu donatiu voluntari per la Marató, jun-tament amb els donatius que algunes persones varen fer a la parròquia a la missa de diumenge, es va recaptar un total de 114 €.A la tarda al Camp Municipal, el Club de Futbol, com ja va fer l'any passat va regalar la rifa per a que el que es re-captés fos per la Marató, això va ser un total de 165 €.El Club de Pensionistes per la seva part varen fer un donatiu de 100 € que sumats a algunes aportacions personals es va incrementar fi ns a 175 €.I per fi nalitzar, la tarda de diumenge la Coral Amparo Llaó va oferir el seu Concert de Nadal, en el qual també va posar-hi una urna on els allí presents van poder fer el seu donatiu per la Marató, recaptant la quantitat de 238 €.

Això vol dir que el poble de l'Ampolla continua sent un poble molt solidari i jo personalment em sento orgullosa de les activitats que es dugueren a terme i dels diners recollits entre tots, que sumen un total de 692 €, i al conjunt de Catalunya quan encara no s'havien tancat els comptes s'havia assolit la quantitat de 7.575.948 €, això demostra la gran generositat del poble català.A partir d'ara ja podeu visitar la web de la Marató de TV3, www.tv3.cat/marato on podreu veure les fotos de les activitats realitzades a l'Ampolla.Per acabar, només em queda donar les gràcies a tots, desitjar-vos un molt bon any 2012, i tant de bo que per a la propera edició de La Marató de TV3 continuem sent tant participatius i solidaris com aquesta. Mercedes Castellà


Notícies del Club de PensionistesPot ser que quan llegiu aquest escrit, ja s'haurà fet, però estem organitzant una calçotada a la ciutat d'Alcover, al reconegut restaurant El Álamo i visitant també la ciutat de Poblet i el Monestir de Santes Creus, a part de la menjada, el més important és l'assistència massiva dels associats en aquestes sortides ja que el que es busca és passar un bon dia de convivència tots junts.Parlant de sortides, també comentar-vos que la foto que adjuntem correspon al passat 27 de gener que vàrem anar a València amb un cost de 12 euros, visitant la Ca-tedral, la Verge dels Desamparats, la Ciutat de les Arts i les Ciències, tornant a casa tots molt contents de la nostra visita al Llevant.Voldríem recordar també, que tots els socis que encara no tinguin la quota pagada, poden passar a fer-la efectiva per les ofi cines del club, de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda.

Ja sé que per altres mitjans se'n parlarà molt d'aquest tema però el passat dissabte dia 4 de febrer l'Associació Cultural Sant Jordi ens va demanar de celebrar la 1a Jornada per la Pau a les nostres instal.lacions que es van omplir de gom a gom, des d'aquí els felicitem per la bona organització, especialment a Ernest Plans (fi ll) que va saber trobar les persones adequades per a cada tema.Que sàpiguen que les nostres instal.lacions les tenen a la seva disposició per a poder realitzar actes tan impor-tants, la llàstima va ser que de les aproximadament 165 persones assistents només un 15% aproximadament eren de l'Ampolla.Volem recordar una altra vegada que fem gimnàstica tots els dilluns i els dimecres a les 10 del matí, esteu tots con-vidats a participar-hi.

J.F.

Centre de Dia · Pàgina 18

Nadal 2011 al SaiarLes segones festes na-dalenques del SAIAR ja s'han acabat, però cal dir que les hem gaudit i celebrat amb la nostra segona fa-mília. Hem fet mol-tíssimes coses i hem aprofi tat tots i cada un dels moments per a omplir-nos d'afecte. Hem estat creatius, aquí teniu una mostra del nostre arbre de Nadal particular.

Hem rebut moltes visites, les quals ens han fet sentir molt especials...El mossèn Miquel i el cor de l'església, van venir per desit-jar-nos un Bon Nadal i ho vam celebrar amb l'eucaristia

acompanyada de cants, ens van beneir a tots i els nostres avis es van quedar molt recomfortats amb aquesta visita.El dia 23 de desembre vam ce-lebrar amb totes les famílies una petita - gran festa per a celebrar el dia de Nadal, vam gaudir d'un bon dinar que ens va fer la nostra cuinera Antonia, que des d'aquí la volem felicitar per la dedicació i interès i pels seus plats que estan boníssims, i també, vam tindre el plaer de rebre un Pare Noel molt especial que va arribar al nostre centre carregat d'esperança, il.lusió, sentiments, bons propòsits per l'any vinent i MOLTS REGALS!!!

Els nens de l'escola i del parc de Nadal que amb la seva presència i les seves cançons van omplir de records i emo-cions els nostres cors.I per fi nalitzar, explicar-vos que aquest any hem estat els guanyadors del concurs de pessebres organitzat per la parròquia del nostre poble, els nostres usuaris, amb moltíssima il.lusió i amb l'ajuda de tot el personal vam fer el nostre pessebre, imagineu-vos quan vam conèixer que havíem guanyat el primer premi: un gran tortell farcit de molta nata que estava boníssim.Només cal desitjar que aquest any poguéssim celebrar novament un Nadal tan especial com aquest i ho poguéssim gaudir amb la companyia de tots vosaltres. I fer un especial esment a les persones que ja no estan entre nosaltres que sempre les recordarem.Feliç Any 2012 a tot el municipi de l'Ampolla.

De part dels Amics del Centre de Dia

Notícies · Pàgina 19

Tots sabem que el nostre pas per la vida té data de caducitat; sabem que arriba un dia en que deixem aquest món per emprendre el viatge defi nitiu i, malgrat saber-ho, ens costa separar-nos de les persones que estimem, que coneixem i que hem compartit tants moments amb elles. També és cert que hi ha persones que marxen i no ens deixen records, han passat entre nosaltres desapercebu-des, però aquest no és el teu cas.Els qui ja tenim "una edat" estem plens de vivèn-cies compartides amb tu. Des de que vas arribar a l'Ampolla et vas integrar, et vas fer un de nosaltres i vas viure com un ampollero més. Et vas implicar en els nostres problemes i vas participar en la lluita per recuperar la llibertat del nostre poble, del teu poble; és més, et vas posar al capdavant de la Junta de Segregació i sí, fi nalment, tots els nostres esforços van tenir la recompensa, la gran recompensa que tots havíem somiat i desitjat.Pels més joves potser caldrà fer una mica d'història i explicar-los què ha signifi cat per l'Ampolla, qui has estat... Perquè, gràcies a Déu, ells ja s'han trobat un poble ben diferent del què era; s'ho han trobat tot fet i no poden valorar-ho com nosaltres. Caldrà dir-los-hi que:Cap a principis del 70, Antonio del Amo, junta-ment amb la seva esposa, deixen el seu poble na-tal Munera (Albacete) per instal.lar-se a l'Ampolla. Més tard, cap al 75, part de la família Montero (cunyat d'Antonio), i procedents de Villarrobleda (Albacete), també hi vénen.Al cap de pocs anys, el 15 d'agost de 1978 s'amplia la Junta de Segregació amb totes les forces vives del poble (partits polítics, entitats) i entre aquelles, hi era Antonio, representant al Centre Cultural i Recreatiu.Al febrer de 1979 promouen la iniciació de l'Expedient de Segregació fent una instància al Molt Honorable President de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan.L'any 1980 és elegit president de la Junta de Segrega-ció.El 10 de juny de 1987 es convertia en regidor de l'ajuntsment del Perelló al ser la "Candidatura Segregacio-nista de l'Ampolla", la més votada amb 5 representants, el PSC-PSOE en va assolir 4 i, fi nalment, CiU en va acon-seguir 2 dels 11 candidats totals. Ell i quatre ampolleros més (Francesc Sancho, Francesc Arasa, Antonio Martí) van viure moments molt tensos.El 15 de novembre de 1989 el Tribunal Suprem fallava a favor de la Segregació. L'emoció i l'alegria viscuda i compartida per tots els ampolleros fou indescriptible. La Sentència s'havia dictat a Madrid el 24 d'octubre de 1989.El 5 de maig de 1990 es constiturà la Junta Gestora per governar el nostre poble i Antonio fou proclamat President d'aquesta fi ns el 26 de maig de 1991 en que es van ce-lebrar les primeres eleccions municipals. La candidatura

Adéu Antonio

més votada fou la Candidatura Independent de l'Ampolla, encapçalada per Francesc Sancho.Quan comença a caminar l'ajuntament de l'Ampolla, Antonio del Amo ja no es va presentar més a cap elecció municipal.En la commemoració del 20è aniversari de la Segregació de l'Ampolla es va retre un homenatge a tots els membres de la Junta, que des del seu inici havien lluitat i treballat per fer-ho possible. Antonio del Amo va ocupar el lloc d'honor.Però el més important és que has estat una persona sum-mament generosa, treballadora i valenta. Has conjugat a la perfecció ideals i model de vida. Persona comprensiva, amiga de tots, tolerant humil i tenaç. Estigues tranquil, les persones "marxem" però les obres queden, i queda també el record, el respecte, l'estimació i l'admiració.Per fi nalitzar et diria dues paraules: gràcies i felicitats. Gràcies per estar amb nosaltres, per tot el que ens has donat, gràcies per tots els moments compartits. Felicitats per la feina ben feta n'has d'estar satisfet, perquè entre tots vàrem fer un bon treball.Fins sempre Antonio, sempre has estat i seràs amb nosal-tres! La Coporació Municipal

Cultura · Pàgina 22

Cavalcada 2012Un any més ens han visitat els Reis Mags d'Orient, que la crisi que estem patint, no els impedeixi venir a visitar-nos l'any pòxim. Bon any a tothom!!!

L'Escola · Pàgina 23

La meua escola, escola de tots"Educar a l’escola és ajudar als alumnes a con-vertir-se en amos del seu destí, a desenvolupar i adquirir les capacitats que els permetin actuar i interactuar constructivament amb els altres i amb l’entorn" (C. Coll).I això és el que durant molt de temps junt a l’esforç de la família ha intentat fer aquesta petita però gran esco-la de poble, formar persones. Amb una única fi nalitat, que tots els que heu passat per aquí, fóssiu capaços de gestionar les vostres vides i per què no liderar algun que altre projecte en bé de la societat.Aquest any, des de l’escola del poble, l’escola Mediter-rani, ens agradaria fer una crida a tots aquells antics alumnes de l’escola, no sols a aquells que fa poc heu passat per ella, sinó a tots, grans i petits.A tu Guillem, a tu Estíbaliz, a tu Marc, a tu Jordi, a tu Joana, a tu Sam, a tu Mar, a tu... sou tants i tants que no podríem pas nombrar-vos a tots però SÍ voldríem convidar-vos a reunir-nos tots plegats el divendres 4 de maig al hall de l’escola. El motiu no és més que donar a conèixer que l’escola és important en aquesta societat, és el pilar que forma als seus ciutadans on no es rebutja a ningú tot el contrari,

on es pensa que l’excel·lència educativa és possible per a tothom, i sobretot donar a conèixer als actuals alumnes, fi lls i néts vostres, que es pot arribar on un vul-gui. Tots som Escola per això us esperem aquest dia, no falteu, anirem informant-vos des del nostre bloc de l’escola: http:/blocs.xtec.cat/ceipmediterraniampollaSerà una gran festa on tots ens retrobarem!!!

Escola Mediterrani

Col·laboracions · Pàgina 26

Vells mariners de l'Ampolla

Guillem Comí La pesca de la llagosta

A la una de la nit del 6 de juliol del 1982, amb les isòbares al nostre favor i amb bona bunya, salpem del port de les Cases d’Alcanar a bord del Jaume I rumb a les Columbrets, un paratge insular situat a 47 milles nàutiques del cap de Tortosa i a 55 del punt més pròxim de les Balears. El nostre viatge té per objectiu xorrar les teles especialment esmaiades i llinades per a pescar la llagosta, tornar-les a calar i regressar a casa amb les captures. Comanda l’expedició l’armador Jaume Colomines Roch, formant la resta el seu fi ll Oscar Colomines Pra-des, el nebot Jordi Pitarque Roch, el gendre Celes i en qualitat de convidat el signant d’aquesta crònica. Servant el timó amb mà destra, en Jaume solca l’embar-cació proa migjorn i ens endinsa en la tètrica foscor de la nit cerrada. En doblar el cap de la Banya s’estableix un marejol que anima la navegació quan algun coll de mar agafat de través llença un ruixim sobre la coberta. A les poques hores divisem per la popa la tènue senyal d’acomiadament del potent far d’Orpesa i com el seu parpelleig lluminós es difumi-na lentament a mesura que ens allunyem de la costa. Quan sembla que l’únic indici peninsular ens abandona en la immensitat de la mar tenebra, distingim a barlovent el resplendor intermitent de l’atalaia de l’illa Grossa que s’ofereix a guiar-nos fi ns l’arribada al nostre destí. En aquest punt del trajecte en Jaume m’ensenya que els dos fars estan dotats amb llum de navegació produïda per una vàlvula que captura els raigs solars, i que la seva luminescència els comuni-ca de tal forma que gràcies a aquesta interacció el navegant mai perd de vista l’orientació del referent terrestre. Quan estem a mitan travessia comencem a bes-llumar l’horitzó amb les siluetes confuses de l’illa Grossa, el Carallot, la Foradada i la Ferrera, unes formacions volcàniques que conformen el minúscul arxipèlag de

les Columbrets. Des de que hem salpat, els joves mariners dormen com un sant a l’esgambi de la coberta inferior a l’espera de les primeres claredats del sol ixent. Mentre naveguem, la lluna en quart minvant niella dèbilment l’il·limitada i negra planícia marina. A mesura que ens atansem a les Columbrets, tot allí em comença a semblar infi nit. La soledat viu en aquells llocs i m’embriaga l’esperit abstraient-lo en la mirada de la nit ombrívola, la lluna tèbia i misteriosa, els núvols viatjant pel celeste fi rmament i escoltant els mils rumors de l’embat de les ones. Recolzat a l’orla d’estribord, experimento amb les meves cavil·lacions la sensació d’insignifi cança com a individu i d’inutilitat dels éssers vius en el conjunt de les forces incògnites de la creació. Corol·lari d’aquesta immersió contemplativa en un entorn mític, la lírica d’en Jacint Verdaguer ha estat capaç de transferir-me tot allò que em commou en dos romàntiques estrofes d’un dels seus magistrals poemes:

Petit homenatge a Jaume Colomines Roch, un bon amic a qui dedico aquesta crònica sobre el record d’una navegació inoblidable a les illes Columbrets. Deien els fi lòsofs de la Grècia clàssica que el temps és el metge de tots els mals, que mitiga o fa oblidar amb el seu ràpid fl uir les penes que a tots els mortals ens assetgen. Que la memòria d’aquest relat sigui un dolça evocació del que hem viscut i ens faci més agradables els moments amargs del viatge de la vida.

El fondejador de l’illa Grossa amb el far i el petit cementiri dels torrers

(continua a la pàgina següent)


(segueix de la pàgina anterior)


Al cim d’un promontori que dominales ones de la mar,quant l’astre rei cap al ponent decliname’n pujo a meditar. Ab la claror d’aqueixa llàntia encesacontemplo mon no-res;contemplo el mar i el cel, i llur grandesa m’aixafa com un pes.

Resguardat al pont de popa amb l’inseparable pito encès a fl or de llavi, en Jaume vetlla guàrdia nocturna. Quan despunta el matí prepara un pa-rell de carajillos per reconfortar els nostres cossos humits per l’aigualera del serè nocturn. Envoltats d’una atmosfera de pura amistat i afecte recíproc fem petar la xerrada i em posa de seguida al corrent de lo més substancial de les Columbrets. A títol abreviat, m’aclareix l’enteniment explicant-me que el corb marí, l’aliacrà, la sargantana i el regandaix són espècies intocables i que la plaga de conills que assola la fl ora autòctona és fruit d’una repoblació introduïda per antics pescadors destinada a l’alimentació de possibles nàufrags que arribin a l’illa. També em dona lliçó de la denominació del Mascarat, comentant-me amb racionalitat deductiva que el topònim d’aquest illot és deu a l’estalzim produït per fumaroles d’origen que no coneix que havien mascarat o socarrat com el carbó tot el promontori. Aquesta conclusió eti-mològica d’en Jaume és íntegrament compartida pels estudiosos dels fenòmens eruptius, que consideren el Mascarat els vestigis de la xemeneia central d’un volcà extint. En referència a l’illa del Carallot, adossada a l’illot del Mascarat, l’Armada Espanyola la feia servir de blanc per a afi nar la punteria de la seva artilleria i un altre punt també elegit per a les pràctiques militars era la petita illa de la Foradada, sovint bombardejada amb projectils llastrats pels avions de la força aèria. A l’àlbum dels records guarda inesborrable l’etapa en què de jovenet, cobrant de la part un quartó, va formar-se al món mariner amb la camarada dels Daina, una dinastia de pescadors ampolleros de rància prosàpia cognomina-da Roch de la que Jaume n’era familiar consanguini. En Jaume no oblida la dura vida dels temps de postguerra en què temporalment emigrava a França a guanyar-se el jornal plantant i segant arròs a la Camarga i tampoc la presència participativa en l’explotació de les basses de la Societat de Sant Pere quan li tocava en sorteig alguna pesquera. Guerrejat per mar i terra, fa barcada amb el germà gran Pepito i el seu oncle matern Jaume Roch Arbó. L’em-barcació, de nom Virgen del Carmen, és nova de trinca i propietat de sa mare Cinta Roch. Durant uns quants anys la destinen a la xarxa i al marisc pel litoral septentrional del delta. En morir l’oncle i el germà, arma el Jaume I, que per capacitat i potència és un vaixell que li permet singlar per nous confi ns allunyats de la desembocadura de l’Ebre: anant a la palaia per la costa de garbí (Peníscola, les Cases i la Ràpita) i calant xarxa de llagosta a la mar de migjorn (les Columbrets).

El Jaume I, recorda en Jaume, no havia participat en el període de migració d’una part de la fl ota ampollera cap a la banda de llevant a córrer el rastell, induïda pel descobriment espectacular d’un gran banc de marisc al litoral de Vilanova i la Geltrú. Segons en Manel Aixa Fusté, pescador versat en la història marinera de l’Am-polla, les barques que temporalment anaren a passar el rascle a la clòtxina i la tellerina en aigües vilanovines foren: Colón, de Pepito Colomines Moliné; Far del Fangar, dels cunyats Joan Muria i Silverio Curto; Santo Cristo del Mar, de Joan Ripoll, Ramon Curto i Jaume Perelló i Eliseo dels germans Marino i Joan Garcín. En guanyar l’illa Grossa, el Jaume I mobilitza la tripulació i amolla àncores i ruixons fondejant al mig de la rada. La rosa nàutica constata que aquest refugi només abriga contra els temporals de component sud-oest (migjorn, mestral i garbí). Inversament, ens alerta dels riscos i pe-rills que ens assetgen per estar obert als vents del primer quadrant, és a dir, tramuntana, gregal i llevant. A ran de vora la profunditat estimada és de 40 braces i amarrar caps per desembarcar a l’illa resulta gairebé impossible per l’escarpat litoral. Amb arreglo a la impulsivitat de l’onatge, l’embarcació et gronxa com un xiquet xicotet quan el bressen o com si muntessis a un cavallet de re-creo de fi ra. S’ha de tenir la mar molt mamada i la pell ungida pel seu salobre per no marejar-te com una sopa. Afi rma en Jaume que resistir el vaivé de la barca sense tenir mala estiba, que no t’agafi una turba o no quedar-te baquejat com un polp en mig d’aquells constants remolins, correnties, fl uxos i refl uxos de marees signifi ca la supe-ració de la proba de foc per als qui vulguin iniciar-se en aquest dur ofi ci. El nostre experimentat patró sabia que amb vents tramun-tanals i tràngols llevantins resulta impossible recalar a l’illa Grossa si no es navega per un pas d’uns 10 metres d’amplada que hi ha entre aquesta illa i el Mascarat. Les informacions que em dóna són una compilació de proves que evidencien els seus coneixements geogràfi cs i

Illa del Carallot amb l’illot del Mascarat




de la biodiversitat de l’arxipèlag cultivats sense auxili de la ciència. La lògica d’en Jaume és purament empírica, basada en la tradició oral i la didàctica adquirida per situacions viscudes i no per les poètiques descripcions de Festus Avieno sobre la costa hispànica ni pels docu-mentals televisius del comandant Cousteau. Rarament deixa a l’oblit cap referència relativa a la fauna que freqüenta aquelles aigües privilegiades: balenes comuns, catxalots, diverses espècies de dofi ns i d’esquals, peixos espasa, gats ullats, morenes, etc. o a la toponímia dels seus nombrosos illots que en aquells llunyans temps em resultaven inaudits: Malaspina, Bausà, Mancolibre, la Senyoreta, Valdés, Navarret, el Llop, Méndez Núñez, Cerquero, Xurruca i Baleato. Per a en Jaume, la principal raó del desolat paratge es fonamentava en la falta d’aigua potable que impossibili-tava l’assentament humà amb caràcter colonial. Un punt i a banda eren els torrers que durant més d’un segle inin-terromput van habitar-lo amb llargs hiverns pràcticament incomunicats amb terra ferma i que no l’abandonaren fi ns el 1975, quan s’hi va l’instal·lar el far automàtic. La provisió de queviures, utensilis i altres subministres els arribaven quinzenalment per via marítima procedents de Mallorca i Castelló, però òbviament supeditats al salvo conducte meteorològic. L’única relíquia que es conserva d’aquells antics torrers i família –afi rma en Jaume- són les seves mortals despulles sepultades ad eternum al petit cementiri situat a l’illa Grossa. A principis del segle XX nombrosos sardinals dels ports de Castelló, Peníscola, Vinaròs i la Ràpita pescaven a la llum a les Columbrets, navegant a vela llatina i amb un fl oc a proa que s’estenia per damunt del bataiol. Les camarades s’agrupaven en baliques aparellades i una de les dues feia diàriament d’enviada per portar les captures a port. En Jaume, antany president del Pòsit de Pescadors de l’Ampolla, havia escoltat per boca dels homònims del gremi que el grau més alt d’explotació es produí als anys 50 del segle passat, on van arribar a concentrar-

se en aquells paratges atzarosos unes 40 parelles de muletes per a la pesca intensiva del peix blau. Un segle abans d’aquesta febril activitat pesquera eren els pirates i contrabandistes els qui escolliren aquest conjunt illenc com a refugi privatiu dels seus lladronicis i defraudacions. En temps més antics fenicis, grecs i romans ja el tenien documentat a les seves rutes pel Mare Nostrum identifi cant-lo amb el vocable llatí Colubraria, en clara al·lusió a la gran abundància de colobres que l’habitaven. Des de l’atalaia de l’illa Grossa es divisa un dels tresors naturals més rics del Medi-terrani que en Jaume, per aprenentatge vivencial, es coneix com el palmell de la pròpia mà. Expert de l’activitat orgànica que s’amagava en les seves profunditats, just per això tenia consciència de la propi-etat d’atracció que aquest biòtop exercia

sobre els submarinistes per a la pràctica d’ocupacions extractives, esportives i científi ques. Pel singular relleu sub-aquàtic, considerava aquest reducte un jardí de delícies per a la pesca de la llagosta i la recerca del corall ver-mell. Esculls, coves, grutes, caus, barbades, amagatalls, bancs de sorra i corrents d’aigua dolça brollades de les entranyes de la mar formen un espai vital adequat per al desenvolupament d’aquesta inusitada comunitat biològica

El Jaume I entrant al Port de l’Ampolla

En Jaume Colomines amb el botet de pesca arribant a Port en acabar de xorrar



que habita les profunditats de les Columbrets. Per això en Jaume guardava a la retina les barques arribades de les Balears, Sardenya i fi ns i tot de la península itàlica per bussejar per l’arxipèlag, intuint i endevinant sense error a quina immersió específi ca es consagraven. Tampoc li passaven inadvertits els velers en trànsit que, des dels ports catalans, solcaven rumb a les Pitiüses. Alguns d’ells eren vells coneguts que ocasionalment s’abarloaven al Jaume I per saludar la tripulació o per comprar llagostes que brincaven de frescura. La fl ota de pesca a la llagosta a les Columbrets durant aquella època, la formava el Jaume I, El Català i Xeni, dues embarcacions aquestes últimes amb base als ports de les Cases i la Ràpita respectivament. La manca de refugis naturals per resguardar-se de la meteorologia adversa i la difi cultat d’accés a les parts emergides per abruptes sempre han fet d’aquest horitzó un lloc temible i limitat a valents llops de mar. Altres gats vells de la mar que anys més tard s’atreviren a navegar aquelles aigües seguint la voga al Jaume I foren els ampolleros Joan Lluís Galve Fresquet i Joan Garcín Curto. Patrons respectius dels pesquers Galviño i Primavera i amb tripulació exclusivament fi lial es distingiren per la seva excel·lència en la captura de llagostes i la perícia en l’art de la navegació. L’aventura no va durar gaire ja que aquesta esquadrilla llagostera genuïnament catalana va haver de renunciar al calador a partir del 1988 i no a causa dels inhòspits elements naturals que posaven en perill les pròpies vides, sinó per altres circumstancies que descriurem acte seguit. És aquest mateix any quan la Generalitat Valenciana adopta les primeres mesures protectores declarant les Columbrets Parc Natural. Un segon cop funest a la fl ota llagostera es produí el 1990 quan l’autoritat valenciana sotmet la circumscripció marítima que envolta l‘arxipèlag als dictats d’unes lleis intolerants amb l’activitat pesquera. Defi nitivament, el 1992 s’acaba retorçant el coll a tota classe de modalitats i sistemes extractius, proclamant el conjunt terrestre i marítim reserva ecològica amb fi ns conservacionistes, d’investigació i d’educatius en matèria mediambiental. En aquest santuari natural avui no es

permet res més que la visita guiada a l’illa Grossa, però mantenint les infl exibles restriccions imposades i amb l’afegit de prohibir l’ancoratge de tot tipus de vaixells per no gratar el fràgil fons marí. De matí manyana el Jaume I xorra la primera tena calada amb tres dies d’antelació. L’art de pesca utilitzat és xarxa de monofi lament, llastrada amb surades, ploms i ruixons per a fi xar-la al fons marí, molt semblant a les peces de llagostí. Per raons pràctiques les teles es calen a favor de corrent i es xorren en contra mitjançant xorradora mecànica. L’aixovada d’aquell calitjós dia de fa més de 30 anys és recordada pels protagonistes per l’excepcio-nal agarrada de crustacis i peix de sorprenent qualitat. Sobretot llagostes (algunes de tres quilos), llamàntols, polles, raps de la mida d’un cofí de premsar olives, molls de quart de quilo, corballs de mitja arroba, lluç de rodanxa, infi nitat de crancs coixinets i tota una ampla mostra de peix bastinal o sense escata: mussoles, gats ullats, gats vaires, escrites, vaques, milans, bots, etc., que per les inhabituals dimensions el meu ignar coneixement considerava característics de mars remots. El que em va cridar l’atenció fou la gran quantitat xorrada de peix pussat visceralment -sense bornada ni butxe- tal vegada a causa de la descomposició accelerada per la pressió de les profunditats en que era atrapat o potser danyat i infectat per algun paràsit pel número de dies que portava enganxat a la xarxa. La tornada a port va estar precedida d’un del caldo de llagosta cuinat a bordo amb caldero de ferro i foguerill de carbó d’evocació perenne perquè varem xalar de veritat. En Jaume va explicar-me a cau d’orella la tècnica utilitzada per aconseguir aquesta autèntica ambrosia monopoli sagrat dels dotze déus de l’Olimp, però que de pura delícia i en menys que canta un gall ens la va-rem cruspir sense remordiments de consciència d’haver conculcat drets divins. Amb gregal de proa i a tot estrop per l’agonia d’arribar a hora de subhasta, el Jaume I emergia i es cabussava entre colls de mar aixecant ruixims de pluja fi na escarritxant-nos com si caigués torravisca. Amb rumb fi x i seguint les senyes de rigor, al cap de cinc hores navegant, recalem al port dels Alfacs amb tot aquell fatero de vianda que va causar expectació, interès i enorme batxilleria entre la gentada de traginers de la llotja rapitenca. En desembarcar em sentia argonauta acabat d’arribar de la Còlquida amb el velló d’or transformat per l’efecte d’una metamorfosi de les deïtats mitològiques en una impressionant agarrada de llagostes. Mentre en Jaume maniobrava l’amarrament erigit a proa xicote en mà i pito a la boca, observava plasmada en la seva imatge la seguretat d’ànim i la satisfacció de la missió complida. És l’instant que el vers èpic del poeta valencià Teodor Llorente em fa renéixer el numen romàntic per tancar el quadern de bitàcora del nostre periple mediterrani amb la pinzellada d’un dels seus afamats sonets: Oh blava mar, helènica i llatina, que l’argonauta etern solca triomfant! En lo front los llorers de Salamina. En la destra les palmes de Lepant.

En Jaume Colomines madurant la tercera edat a l’Ampolla


Estudi de les lleis electorals i de partitsPer comprendre el funcionament dels sistemes electo-rals en la pràctica, cal considerar tant les propietats genèriques com els contextos nacionals específi cs. Deuen analitzar-les en el context d'un sistema electoral a un determinat sistema polític.A Espanya la llei electoral del 77 és una forma de representació proporcional restringida, que es desvia d'un sistema de proporcionalitat pura quasi com un sistema de districtes minominals.Aquesta llei electoral va exercir una infl uència con-siderable en les primeres eleccions democràtiques contribuint a simplifi car l'estructura de competència partidista: va sobre representar als dos partits més grans i infrarepresentar als més menuts amb suport geogràfi cament dispers.Els sistemes de dos partits dominants semblava tenir sentit en la mesura que era conseqüència lògica de la llei electoral. L'alineament de les forces polítiques que varen sorgir de les dues primeres eleccions, però no va ser estable. En el 1982 els canvis operats a la distribució d'escons reestructuraren bàsicament el sistema de partits i varen contribuir a la desaparició del partit centrista.La llei electoral va ser producte d'un complex en-tramat de deliberacions. Va haver d'aconseguir-la en un difícil equilibri entre la necessitat de crear un sistema de partits que portava a governs estables i la necessitat de representar els interessos d'importants grups socials, econòmics i polítics. També calia reduir l'excessiva fragmentació per facilitar la formació de governs forts.Els grups polítics afavorien l'adopció de diferents sistemes electorals en funció de les seves estimacions del nombre i distribució geogràfi ca dels seus blocs de simpatitzants.Els líders polítics que creien que obtindrien majories simples en gran part del país afavorien l'adopció d'un sistema de districte uninominal. Partits més petits i amb suports més dispars geogràfi cament afavorien fórmules proporcionals. I els partits regionalistes esta-ven interessats en com es feien els límits dels districtes electorals.La llei electoral va representar un compromís entre les confl ictives exigències dels partits polítics. Es varen aprovar els principis de representació proporcional; per assegurar l'aprovació de les Corts (últimes fran-quistes) de la llei de reforma, es varen incloure alguns correctius a la llei electoral, tal com:Congrés amb només 350 membres.Nombre mínim de vots per obtenir representació parlamentària.

Districtes electorals coincidien en províncies i cada província tindria un nombre mínim de representants (3 escons).La representació va quedar segada per dos motius:1r. Pels esforços de la llei per aconseguir un major equilibri territorial a la representació, es deriva la sobrerepresentació de les províncies més petites.2n. La combinació de la llei "d'Hont" amb l'existència de molts districtes petits, ja que aquesta fórmula pe-nalitza molt als partits menuts a no ser que el districte sigui molt gran o el sistema de partits estigui molt fraccionat.Només existeix una racionalització considerable a la quarta part de les províncies espanyoles. Com a conseqüència els partits més grans estan sobrerepre-sentats al Congrés, els partits més petits amb suport geogràfi cament dispers, estan infrarepresentats. Els partits amb bases concentrades regionals (PNV-CiU) tenen una representació més o menys proporcional.L'augment de la puntuació espanyola de proporcio-nalitat en cada elecció successiva, és un refl ex del fet de que el sistema electoral de partits està adequant-se progressivament al sistema parlamentari de partits.A part dels efectes mecànics, la llei electoral espan-yola ha donat origen a una quantitat considerable de vot "sofi sticat" o estratègic (vot útil).El fet de que es troben tendències entre els que recol-zen a diferents partits, donen credibilitat a l'afi rmació de que quantitats importants d'espanyols dipositen un vot sofi sticat (vot útil).Si a Espanya s'hagués institucionalitzat una forma més pura de sistema proporcional, la formació de governs recolzats per majoria parlamentària hagués estat extremadament difícil.El comportament dels líders, revela que l'evolució del sistema de partits no es pot interpretar com una resposta als incentius del sistema electoral.

CONCLUSIONSLa llei electoral espanyola crea una estructura prede-cible d'avantatges pels partits polítics. El comporta-ment dels líders dels partits com actors racionals que busquen maximitzar les cannàcies electorals, deurien ser uniformes i predecibles.Com a conseqüència d'incertesa, errors de càlcul o major interès per qüestions alienes a la maximitza-ció de la representació parlamentària a curt termini, les elits van tenir un comportament que s'allunyava substancialment del que es defi neix com a racional en termes de la llei electoral.

Ernest Plans i Callau


Coses nostresEL GOVERN ESPANYOL,

CONGELA LES PENSIONS DE VIDUÏTAT350.000 vídues de tot l'Estat havien de cobrar

més a partir d'aquest mes de generEl govern espanyol ha ajornat, sense data, l'aplicació d'allò previst a la llei d' "Actualització, adequació i modernització del sistema de Seguretat Social" aprovada l'any passat, pel que fa referència a la millora de les pensions de viduïtat.L'anterior govern espanyol havia previst que unes 350.000 vídues cobrarien més a partir del gener del 2012, una mit-jana de 10 € mensuals en casos amb ingressos baixos.Aquest increment aprovat, i ara descartat, va ser el resultat de la negociació mantinguda entre el PSOE i els partits de l'oposició durant la tramitació parlamentària de la reforma de les pensions, i que CiU havia aconseguit incorporar al redactat fi nal del text.

CATALUNYA PAGA ACTUALMENT1.591.358 PENSIONS

La pensió mitjana se situa en 837,57 euros mensuals

L'Institut Nacional de la Seguretat Social ha publicat les dades d'aquest desembre en que confi rma l'augment de l'1,7% de les pensions a Catalunya, situant-les en 1.591.358 perceptors. Tenint en compte que la població activa aquest mateix desembre és de 3.818.600 treba-lladors, al país la proporció ha baixat per sota de dos pensionistes per cada cinc treballadors.Les pensions han crescut un 3,3% de mitjana al principat respecte l'any anterior, situant el valor mitjà en 837,57 euros mensuals.Al conjunt de l'Estat espanyol, l'augment de l'import mitjà de les pensions és d'un 3,4% i deixa l'import en 810,85 euros mensuals. El conjunt de pensionistes assoleix els 8.866.277 pensionistes, un creixement de l'1,4% res-pecte 2010. La proporció sobre els treballadors actius, 23.134.600 persones, és millor que Catalunya, on els pensionistes suposen un 41,6% de la pobació activa, ja que a l'Estat espayol es manté en el 38,3%.

BENESTAR SOCIAL I FAMÍLIA,A PARTIR D'ARA A TRAVÉS DEL TELÈFON 012La intenció es facilitar l'accés a la informació

de la Generalitat, a través d'un únic telèfon de referència i ampliar l'horari d'atenció a les

24 hores i tots els dies de l'anyEl Departament de Benestar Social i Família, que comptava fi ns ara amb un telèfon d'informació generalista del Depar-tament (900 300 500) ha traspassat aquest servei al telèfon 012, el telèfon d'atenció ciutadana de la Generalitat.Amb aquesta mesura es vol facilitar l'accés dels ciutadans i ciutadanes a la informació de la Generalitat a través d'un únic telèfon de referència. A partir d'ara qualsevol persona pot sol.licitar informació de tipus generalista del Departament de Benestar Social i Família, les 24 hores del

dia i set dies a la setmana. Mitjançant l'antic número de telèfon, l'atenció es limitava de 8 a 20 hores de dilluns a divendres i de 9 a 14 hores els dissabtes.Cal recordar que l'antic telèfon 900 300 500 era només un telèfon d'informació generalista, és a dir, que només oferia informació general de tràmits i serveis del Departament. Aquest telèfon no oferia informació personalitzada sobre l'estat d'expedients, que s'havia de derivar a les unitats corresponents. Per exemple, durant el mes de novembre del 2011 més del 50% de les trucades ateses feien referència a l'estat d'expedients i consulta de pagaments. El 900 300 500 no podia donar resposta a aquestes peticions, sinó que les transferia o oferia informació sobre els telèfons específi cs que les atenen. Aquest servei es continuarà oferint des del 012 o des del Departament a través de la centraleta, que ja incorpora opcions concretes i de transferència de trucades a extensions especialitzades d'informació.El Departament manté, però, dos números 900 per a trucades d'urgència. Es tracta del telèfon Infància Respon 900 300 777 i el d'atenció permanent a dones en situació de violència 900 900 120. Aquests telèfons específi cs i gratuïts es mantenen per atendre directament a aquests col.lectius més vulnerables i donar-los una atenció més concreta i especialitzada 24 hores al dia i els 7 dies a la setmana.Aquest canvi suposa una optimització del servei i un estalvi de recursos econòmics, ja que el manteniment d'aquesta línia representava un cost aproximat d'uns 700.000 euros anuals. A més, s'havia pogut constatar que la gratuïtat del 900 300 500 havia derivat en un abús en el nombre de trucades i també en la utilització d'aquest número com una centraleta més, quan no era el seu objectiu.

Lluís Bultó i Antolín - febrer 2012

Novel·la · Pàgina 32

ASSASSINAT DE MATINADA

Manel Aguilar i Vallcorba

Resum del succeït hasta fa poc

Dos dies despús de morir enverinat lo patriarca Farbalan's, assassinen a l'Igor. L'autor material dels fets se desconeix. D'altra banda, lo notari no lligirà lo testament del vescomte, mesquesigue hasta despús de la celebració del funeral, piromusical inclòs. Però, ostrons! Al haver-la cascat lo pri-mogènit de la nissaga –i hereu del títol nobiliari, del castell, dels cavalls pura sang àrabs i d'un quartam de 936.000 milions d'euros en efectiu– lo futur perilla!

CAPÍTOL SETÈ

La morbositat sexual i lo truculent disseny que han envoltat la mort de l'Igor fan refl exionar i molt al comissari en cap: o lo criminal és un sàdic paranoic sense escrúpols –ademés d'un virtuós perfeccionista en lo camp de l'erotisme– o un pajarracu pringat i pervertit. O, tal vegada, és tracta d'un personatge emmalaltit, venjatiu, fred i calculador. Hasta ara, domés s'ha obtingut una escanyolida pista: de la cambra privada de l'Igor, al costat del seu llit articulat, la bòfi a ha agarrat una capsa de llumins del club de top less masculí Kulkalent (igualeta-igualetq que la que'l majordom Parker va arreplegar d'anterra la biblioteca on se va descobrir lo cadàver del vescomte). Este indici... pot ser la punxa d'un iceberg?Evidentment, a Erkuli se li complica lo cas i se li gira doble faena: per una banda seguir investigant l'autoria de la mort del vigèsim vescomte Farbalan's –faldiller forassenyat, culer universal i enfervorit catalanista de la ceba– i, per atra, anar detràs de l'assassí de qui hauria esdevingut vigèsim primer vescomte, lo Igor, lo seu successor an línia directa de primer grau. Allavontes... lo criminal a-mata-de-golla és una mateixa persona o, aprofi tant la ben entesa, algun atre xitxarel.lo ha fi cat cullerada? L'autor pertany al cercle íntim i més acostat de la família, és a dir, existix un leitmotiv de sang i de poder, o estes son fi gues d'un atre paner? Erkulí Borinot ha de seleccionar, an molt de tacte, diferents hipòtesi. I au.Alego, lo Juanito Vighilabé pot molt bé ajudar-lo en totes dues investigacions. Lo Juanito ja li ha demostrat, tot i que és un pretensiós de traca i mocador, que té idees prou encertades i què és un gran conixedor dels amagatalls –tant físics com humans i isostèrics– de la mansió Farbalan's. Lo cervell i la capissola del xèrif Vighilabé, que nis un mindundi ni un matat, i que p'alguna cosa guanya a l'empresa privada la morterada de sou que guanya, van a doble velocitat que la matèria gris d'un Erkulí Borinot a punt de jubilar-se. Lo Juanito, oriünd d'una de les tribus més antigues d'anquella infeudació, amuntega molta mili a l'esquena, se desdobla, i la seua tafaneria indagatòria se meneja an manillar alt tunejat, mentre què Erkulí gateja a quatre potes i s'arrastra an caminadors encasquetant-se gorra de cop per si entrompessa.

Tot i així, Erkulí Borinot l'in pot inclús arribar a perdonar al Juanito –sense enviar-lo a dida– la seua malícia, la seua grolleria i les seues collonades si és que, a canvi de suportar anquelles ínfules juaniteres se solucionen poquet a poquet los serrells d'anquell melodrama, s'esvaeixen de mica en mica los interrogants que l'envolten i les respostes encaixen an les preguntes. De moment, lo comissari en cap decidix que'l seu lloctinent, lo comissari ras Jack Flannagan, continui fent la faena de sapa relacionada an lo magnifi cidi i no se barregi –per a res– an la investigació de l'assassinat de l'Igor. Aixines, lo Flannagan ils seus hòmens podran completar i comprovar lo reguitzell de coartades de la nit del vescomticidi, i les declaracions ils testimoniatges tant dels invitats ocasionals com dels habitants del castell. Tot i que anquells subordinats han pencat i de valent a-punta-pala, ancara tenien faena per a rato.Lo comissari en cap pense que ell mateix s'ha d'involucrar essencialment –pa esponjar l'afer de forma mineralment objectiva– an la investigació del segon dels assassinats. Prèviament, informa a A.E.I.O.U. lo degoteig de succes-sos: la recuperació dels 700.000 milions d'euros i la mort de l'Igor. Lo forense de Tarragona City arriba a la mansió en un tres i no res. Pareix talment que estigués amagat sota lo pont llevadís del castell esperant que, ben pronte, succeís una atra mortaldat. Despús, s'emporten lo fi ambre an helicòpter paca la capital pa pugue diagnosticar la causa de la mort del segon dels Farbalan's que estira la pota an domés dos dies d'interval. Al poble –raons i renyines– sempre s'ha remorejat què tot allò que toquen los Farbalan's se convertix an or però què, malgrat que viuen com déus, l'adinyen igualment com subjectes passius ordinaris consevols.Tot i anquelles primeres mesures preses, Borinot medita llargament si presenta o no la seva renúncia al cas, antes que'ls seus superiors lo fotin fora. La solució (millor dit, la resolució dels dos casos) està clar que se perllongarà an lo temps i ell fa dies que té ganes de plegar de la faena, de jubilar-se com Déu mana, de cobrar la pensió de 2.893'71 euros al mes que li pertoca de ple dret, i d'allunyar-se per sempre d'anquell poble –mariner, majo i molt menut, això sí– situat al sud de la costa mediterrània tarragonina. A.E.I.O.U. (Assumptes-Especials-Importants-Oligarques-Universals) acceptaria la seua dimissió il relleva-ria per les bones de les tasques investigadores –sense cap retret per haver-ho dixat tot penjat i a mitges costures– o s'emprenyaria an la seua claudicació i li faria pagar lo pato? No t'arriendo la ganancia! No sas mai.

Novel·la · Pàgina 33

A Erkulí Borinot, un pessigolleig li fa rau-rau an los budells. Ara que és fi cat de ple an lo tomata, lo morbo que ha adquirit lo cas lo seduïx. Quines coses que passen! D'un sol assassinat sempre pots agarrar i tocar lo pirandó, però de dos de molt seguits –un pare multimilionari i sun fi ll primogènit, nis un foc d'encenalls– ni tant senzill dimitir, ni fúmer lo camp a la ziga-zifa. Perquè, i si continués i... aconseguís aclarir lo dos crims i se fes famós a escala inter-nacional? Ostrons, tu, ja descansarem quan la palmem, que dia anquell! La seua mentalitat de bòfi es de llarg recorregut lo induix paca davant, paca lo desconegut, mentre que la quota de prudència niada i encapsulada an lo seu codi genètic l'empenta a abraonar-se a la jubilació (és lo que té ser xusqueru-del-cigró). Despusahir considerava anquell treball domés com a faena, faena, faena, però ara mateix lo concepte és un xic diferent: se sent motivat i il.lusionat com quan tenia divuit anys, fea de sereno pels carrers de Masdenverge i volia fer carrera.

Lo Juanito Vighilabé, anquell xèrif de poble què mai no duia l'estrella al jupetí –ni subjectada an imperdible, ni imantada– és al costat del Erkulí Borinot. Al Juanito se'l veu, cosa rara an ell, preocupadíssim, atemorit, com si se li hagués esbravat la graciosa: se mossega les ungles i les pells dels dits, i no para de remugar. A l'encarregat de la seguretat de "Casa lo Probe"... quins remordiments no li estarien mortifi cant lo coco despús de cometre dues badades garrafals que ocasionaren buba i sendes morts violentes? Qué se n'havia fet dels recursos naturals del Jua-nito? On havia aparcat l'aguasil lo seu infalible oracle?

Los 700.000 milions d'euros en bitllet petit de 5 i 10 han quedat dipositats en la cambra cuirassada del castell. De les claus que a l'uníson obren lo pany, una se la queda lo comissari en cap i, s'atra, lo Juanito Vighilabé. Se necessiten, sine qua non, totes dues alhora per a pugue obrir i tancar la porta de la cova aladina d'anquell patriota multimilionari. Hasta allavontes, l´únic que havia pogut obrir-la i tancar-la ell tot solet, havia estat lo puto amo.

– Erkulí, escolta... d'això... què lo senyor Stavros Papadeculus il senyor Eiaculathis Espermhis se'n van, volen obrir-se. No hi ha cap inconvenient oi?... ja què pel fet que mos han tornat los 700.000 milions d'euros trinco-trinco no poden ser sospitosos. – lo Juanito s'apropa al comissari en cap i,

detràs, lo seguixen los dos grecs.

– Dixa'm vore: no, no... què-va-què-va, senyor Papadeculus. No patixquigue. Estarem en contacte via-lo-que-sigui. La família Farbalan's li ha d'estar molt agraïda, al menys jo n'estaria. Se'n torna paca Atenes?

– Què més voldria jo que pegar un cabussó a les platges de la idíl.lica illa de Mikonos, o poder desestressar-me contemplant la Porta dels Lleons i la Tomba d'Agamènon, a Micenes (lo poble on vai nàixer i on mun germà Miketes fa d'alcalde). Allà tinc casa meua –i casa seua, on sirà ben rebut– però ja estic feen tard a una reunió de banquers, a Frankfurt: no vull que'ls dòbermans ils pastors alemanys me mosseguessen im deixessen cruixit. An tot això de la crisi del meu país, viatjo més que'l Ulisses. I també publico cròniques d'economia a

To Vima. No paro mai. Què bé ha estat pugue fer-ne ús de l'aeroport privat del vescomte, tant per arribar a temps al puesto com per puguer anar-me'n. Ha estat apostofl ant conèixer-los, senyors. Un plaer. A reveure!

Un cop sols, pos... si'l Juanito està summament preocupat –i no ho pot dissimular– és perquè pateix per la seguretat personal i la integritat física de sir Parker, lo majordom. Lo mateix temor que anquell valet havia revelat a Erku-lí Borinot (que conixia molts dels secrets importants i tenia por que'l matessen) ho havia fet tamé extensible al seu amic aguasil. Nis teatre del bo, nis del menys bo: fa més de trenta anys que tots dos són col.legues i entre ells sempre ha prevalgut un entranyable feeling. Per esta raó, lo fet que puguen pelar, que intenten talar la vida del seu amic Humphrey Edward Parker –sir Parker per al populatxo– trasbalsa al Juanito. Capicci?

– A vore: que't pareix, Erkulí si xerres an ell, estant jo present? Aixines, no s'alterarà tant. Segons lo què mos digui, estimarem la conveniència de posar-lo sota protecció nit i dia, i prendre mesures ortopèdiques. A tot estirar, en sundemà, quan mos confi rmen la causa i l'hora de la mort de l'Igor –haurà estat de MATINADA?– ja comprovarem les coartades de tothom. I la del Parker tamé, claro.

– Me pareix bé, Juanito. Ademés, avui mateix tamé hauríem de parlar an Than (lo fi ll menut), an Siafl üixes Hansföttenföra (lo Perry Mason del vescomte i ensems lo seu marmessor), i an Terricabres Weskinshous (lo Josef Ajram de les em-preses an cunyo Farbalan's, de les stock opcions, i de les cinc mil fundacions altruistes creades pel patriarca), per tal de desclassifi car documentació important que serveixi pa la investigació. I tampoc podem dixar passar més dies sense aprofundir an alguns invitats de rang que varen assistir al sopar del dia 14. No cal ni dir que, a la jovenívol vescomtessa vídua, la celebèrrima Lolín –llenya a la mona hasta que trenqui la cadena i entengui què és lo fora de joc!– l'hauríem de fer passar pel sedàs, malgrat què jo mateix ils meus hòmens hem d'agrair lo seu detallàs (lo comissari en cap nedava i guardava la roba) per a dixar-nos continuar estant hostatjats al castell a-pa-forquilla-i-ganivet. La Lolín, segur que en sap un munt de secrets, més dels que mos pensem.

– Ja ho pots ben bé dir. Però... ja voràs, Erkulí, com lo dia que descobrissem l'assassí del vescomte, agarrarem tamé a l'assassí de l'Igor. Però lo primer... Xeic! no mos encantessem i arribessem a mises dites: nemo'n ràpidament a l'ala nord de la mansió, paca los aposentaments de mun amic. Entre cella i cella, tinc un pressentiment horrible... me fa basarda, temor, feredat, esglai... i és què fa massa hores que'l Parker se sent amenaçat, i què prega pa que'l fem entrar en un programa de testimonis protegits. No trobes que'l Parker és com un min-yonet ros-i-blanquet-ros-i-blanquet, extraviat en un bosc ple de guineus famolenques? Déu face que no sigui massa tard per a protegir a tot un màster suprem doctorat an Majordomia Superior Aplicada tant a Oxford, Cambridge i Eton com a Harvard, Berkeley i Stanford. LO GRADUAT!

CONTINUARÀ

Recull (poesia, tradicions, jocs, refranys) · Pàgina 34

Homenatge al turista FidelHi ha persones que van descobrir l'Ampolla fa molts anys, quan era un petit poble de pescadors tranquil i molt modest. Però l'Ampolla els va captivar amb el seu paisatge i la seva gent. Passat els anys, aquell petit po-ble, ha apostat de manera clara per fer del turisme un dels seus motors conservant l'encant del petit poble de pescadors que era.L'Ajuntament de l'Ampolla vol recordar-se'n d'aquells pri-mers estiuejants que van ser l'embrió del turisme actual i

La miradaAquells ulls tan penetrantsque no parlen però tot ho diuenque et miren des dels peus fi ns al capper veure si vas ben posat.

Ulls d'enveja d'aquella personaque no ho pot dissimular,que amb la seva miradasi fos possible et voldria travessar.

Aquella mirada de tendresa i bondat,que brilla quan et mira amb sinceritat;aquesta és la mirada més nobleque podries arribar a trobar.

Mireia Curto Perelló

que encara es mantenen fi dels venint estiu rere estiu, moltes vegades arrossegant amb ells les seves famílies i amics. És per això, que el 14 de juliol, durant les festes del Carme voldríem homenatjar-los.Per tal d'organitzar l'acte, ens agradaria que aquelles per-sones que des de fa 50 anys vénen regularment a l'Ampolla s'apuntin a l'Ajuntament.Desitgem que aquesta convocatòria els faci tanta il·lusió com a nosaltres!

Retalls del Poble · Pàgina 35

Foto cedida per Guillermo Julve.Pescant al riu Ebre, 1960

Foto cedida per Lídia Franch López

Viatges · Pàgina 36

Carmen i Paco al campament Saharauí 27 de Febrero. Desembre 2011, Argèlia

La Marinada volta el Món

Albert, Christian, David i Andreas a Punta Cana. Novembre 2011. República Dominicana

Nutrició · Pàgina 37

DRA. ROSER MARTÍ I CID Dipl. Nutrició Humana i DietèticaLlic. Ciència i Tecnologia dels Aliments

"Mites" més freqüents en l'alimentacióL'alimentació i la nutrició estan plens de "mites" que sovint arriben a la població des de petits, a casa, amb els amics, amb els veïns, tothom comenta com ens hem d'alimentar, les noves dietes i els benefi -cis de certs aliments que consumim. La realitat és que molts d'aquests "mites" no tenen base científi ca i tendeixen no només a confondre'ns sinó que a més poden fer perillar la nostra salut.Analitzem uns quants "mites" coneguts i la seva ve-ritable realitat:

– "Per perdre pes el millor és no menjar hidrats de carboni (pa, arròs, patata…)".Necessita més de la meitat de les calories diàries per portar una dieta saludable. A més aporten 4 Kcal/g a diferència dels greixos que aporten 9 Kcal/g. Així, una dieta amb restric-ció d'hidrats de carboni serà rica amb proteïnes i greixos i en conseqüència amb major aport calòric. Molts cops, el que fa que un aliment engreixi o no és la tècnica culinària que apliquem, ja que els aliments fregits augmenten aproximadament el seu contingut calòric en un 30%. A més, els hidrats de carboni contenen molta fi bra, pel que al menjar-los ens aug-menta la sacietat i ingerim menys calories que no pas ingerim greixos.

– "No és important el que men-gem sinó amb quins aliments ho barregem (hidrats de car-boni i proteïnes)".Aquest "mite" es realitza quan fem les anomenades "dietes dissociades", tot i que no té cap fonament sense disminuir ni la seva activitat ni la seva efi càcia. A més, molts aliments estan formats per barreges d'hidrats de carboni i proteïna i proteïna i greix, per exemple. Així, com més variada sigui l'alimentació, més nutritiva serà. D'alguna manera, totes les perso-nes que realitzen aquest tipus de dietes, tendeixen a perdre pes perquè la seva alimentació es torna monòtona i avorrida i acaben menjant menys.

– "Saltar-se menjades aprima".En realitat, saltar-se els àpats pot des-encadenar una sobrecompensació i una major ingesta d'aliments, ja que en el proper àpat es tindrà més gana i men-jarem de forma compulsiva, sobrealimentant-nos. I a

més, quan ens saltem alguna menjada el nostre cos compensa la falta d'energia enlentint el metabolis-me, per tal d'obtenir energia dels aliments consumits prèviament.

– "L'oli d'oliva cru no engrei-xa".L'oli d'oliva cru aporta les mateixes Kcal que l'oli fregit, ja que l'efecte de la temperatura no modifi ca el contin-gut en Kcal de l'oli. És important, però, saber que l'oli d'oliva en cru és més saludable que no pas en cuit.

– "El consum d'aigua durant les menjades engreixa".Menjades, ja que no aporta ca-lories. Tot i que hem de tenir en compte que si bevem aigua abans de les menjades tenim una sensació de sacietat que ens durà a men-jar menys quantitat d'aliments.

– "La fruita després de les men-jades engreixa".No existeix cap aliment, ni combi-nació d'aliments que engreixi o que aprimi. És el consum excessiu total de calories el que provoca un augment de pes. A més una peça de fruita aporta les mateixes calo-ries si es pren abans o després de les menjades. Si mengem la fruita abans de menjar ens apareixerà la sensació de plenitud, ja que aporta fi bra, i en conseqüència ingerirem menys aliments posterior-ment. L'ordre en què s'ingereixen els aliments no importa si la quantitat de calories ingerides són les mateixes.

– "Les torrades i la crosta del pa engreixen menys que la molla".La composició de les torrades o de la cros-ta del pa és la mateixa que la de la molla. L'única diferència és que els productes torrats tenen menys aigua. Per tant, a igual pes, les calories que hi haurà a les torrades o a la crosta del pa seran superiors que les de la molla.El coneixement de la realitat d'aquests mites ens po-den ajudar a gaudir i a dur d'una manera més salu-ble la nostra alimentació!

Esports · Pàgina 38

Ironcat 2012Aquest any arribem a la IX edició de l'Ironcat. Una prova atlètica de gran nivell esportiu on els parti-cipants porten el seu cos al màxim rendiment, fent 3,8 km nedant a la nostra badia, després recorrent un circuit de 180 km amb bicicleta pels voltants del terme de l'Ampolla i quan la majoria de nosaltres estaríem ja al límit de les nostres forces, ells, comen-cen un circuit de 42,2 kilòmetres (una marató) pel voltant del port de l'Ampolla, la platja de l'Arenal i el Goleró.

És un esdeveniment on participen corredors del nostre país, de la resta de l'Estat espanyol, i d'alguns altres llocs d'Europa, i que posa a l'Ampolla al Mapa es-portiu internacional.

Aquesta prova de tant nivell esportiu necessita que molta gent col.labori en l'organització; Federació Catalana de Triatló, Patronat de Turisme i Esports, Brigada Municipal i sobretot un grup de voluntaris que sense ells no es podria dur a terme la carrera.

Aquest grup de voluntaris, com he dit abans, és bàsic i imprescindible. Des d'aquí volem agrair la seva par-ticipació totalment desinteressada i encoratjar-los a seguir-ho fent i també a demanar a tots els ampolleros i ampolleres que no hagin format part del grup de voluntaris, que ho facin.

Per a que l'Ironcat continuï sent un èxit, necessitem tenir més voluntaris, i demostrar que el poble de l'Ampolla s'implica en tot allò que es fa al seu poble.

Si voleu ser voluntaris adreceu-vos al Centre Cívic, a l'Ofi cina de Turisme i Esports de l'Ampolla, al Polies-portiu o a l'Ajuntament. Allí us diran com fer-ho.

Moltes gràcies.

Esports · Pàgina 39

El passat dia 7 de gener de 2012, va tenir lloc la 1a Exhibició de Gimnàstica Rítmica a l'Ampolla. El grup de gimnastes de l'Ampolla, ens van oferir unes coreografi es de gran bellesa que van fer les meravelles del públic assistent. Cal tenir en compte que aquest és el primer any, per tant en poc temps han hagut de treballar molt, per estar en un gran nivell.

D'altra banda vam tenir la gran sort de poder comptar amb el grup de gimnàstica rítmica de l'Ametlla de Mar, que ens va oferir coreografi es amb les masses, pilotes i cercles.

Pensem que si continuen treballant com fi ns ara, tenen un gran futur amb la gimnàstica rítmica, i que podrem comprovar-ho amb la propera exhibició que tindrà lloc per a les festes de Sant Joan 2012.

Voldríem agrair la col.laboració de l'Ajuntament de l'Ampolla, al seu Alcalde, regidor d'Esports, i al treba-llador José Diego Pascual, així com tots els pares i mares de les alumnes de gimnàstica rítmica. I per últim donar-li

Èxit de la 1a exhibició de gimnàsticarítmica a l'Ampolla

la nostra més sincera felicitació a la "Profe" la Mireia Fortuna, per fer realtat el nostre somni.Gimnastica Rítmica de l'Ampolla

Ruth i Andreu

Antonio, gràcies i felicitats - L'Ampolla€¦ · Felicitats per la feina ben feta, perquè entre...

Documents

Transcript of Antonio, gràcies i felicitats - L'Ampolla€¦ · Felicitats per la feina ben feta, perquè entre...