Cròniques i lluites del poble. Anuari 2014

Des del juny de 2011, el nostre nucli elabora butlletins mensuals relatant les lluites i activitats on hem participat al cap del mes. Són 11 butlletins al cap de l'any, ja que a l'agost no n'editem.

El recull que tens a les mans correspon a l'any 2014, i és el primer cop que l'editem en paper. Aquesta és la nostra petita contribució a la memòria col·lectiva de lluites, reivindicacions i victòries populars.

El poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la

Butlletí andreuenc n. 29 – Gener 2014Any nou de somnis nous i vells malsons

Comencem 2014, comença un nou any i ho fa amb bones noves a Sant Andreu i arreu del pla de Barcelona i més enllà. Somnis que es fan realitat, somnis que malden per esdevenir-ho i malsons que voldríem no haver de patir mai més.

El 2014 s'iniciava i continuaria amb la lluita contra la pujada dels preus del transport públic arreu del territori afectat per l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Arran d'una primera i incipient convocatòria de la Trobada Alternativa de Nou Barris, replicada aquell 30 de desembre a Sant Andreu i Santa Coloma, gener ha vist com les mobilitzacions eren sostingudes i elevades fins a una trentena de convocatòries arreu del pla de Barcelona i de comarques com el Bages, el Maresme, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental.

Centenars de persones s'han mobilitzat cada dimecres arreu de l'àrea metropolitana; s'han aturat totes les línies de metro de Barcelona; s'han obert portes a desenes d'estacions de metro i de rodalies de diverses comarques; s'ha bloquejat l'estació del TAV a Sants; en definitiva, s'ha estès una lluita que té un ampli suport popular, perquè som les classes populars les principals víctimes d'aquest espoli que perpetren principalment TMB i l'Ajuntament de Barcelona. Ens apugen el preu del bitllet molt per sobre de l'IPC mentre mantenen 603 directius amb sous fora de conveni, tant desorbitats que els fa vergonya publicar-los. La lluita d'StopPujades, doncs, no només ha crescut aquest mes de gener sinó que ha agafat forces per continuar combativa el mes de febrer.

Del combat que no defalleix, a un somni fet realitat: Sant Andreu ja té Casal!! El Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda va ser inaugurat, finalment, el passat 18 de gener. Després d'un parell d'anys fent feina de formiga i uns quants mesos condicionant el local, l'Esquerra Independentista ja disposa d'un espai físic de trobada, un espai on seguir teixint complicitats en la construcció de la Unitat Popular en clau local.

I és que els espais, ja siguin casals, ateneus o centres socials, són peces imprescindibles per construir contrapoder. Això ho sap l'Estat tant bé com nosaltres, per això ara hi ha tota una amenaça contra nombrosos centres socials okupats d'arreu del pla de Barcelona. Començant pel CSO la Gordíssima, al poble, i passant pel Banc Expropiat de Gràcia, la Flor de Maig del Poblenou, l'Ateneu Popular de l'Eixample, la Carboneria a Sant Antoni o Can Vies a Sants. La seva defensa és la defensa dels nostres espais de construcció popular.

I seguint amb la repressió a les lluites locals i a la solidaritat, hem de destacar que, properament, a finals de febrer, desenes de persones seran jutjades acusades d'haver aturat les obres del TAV al barri de Sants. Els fets es remunten a l'estiu del 2007; els demanen desorbitants quantitats de diners i 6 mesos de presó. Entre aquestes persones, hi ha una veïna andreuenca; per ella i per totes les encausades, absolució i solidaritat!

Precisament, el 29 de gener, Can Vies va ser víctima d'un assalt policíac desproporcionat. Fins a 200 agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra (la criminal BriMo) van actuar com a exèrcit d'ocupació al barri de Sants. Més de 12 hores registrant el centre social i bloquejant els voltants de plaça de Sants. L'excusa: la denúncia d'uns feixistes espanyolistes que el 12 d'octubre haurien estat agredits per antifeixistes; sis persones havien estat detingudes el dia abans de l'assalt a Can Vies, i entre ells, un militant d'Endavant. Després de tres dies detingudes -un període excessivament llarg-, cinc d'elles van sortir en llibertat amb càrrecs mentre que una era enviada en presó preventiva.

Resumint, doncs, CiU és tant desvergonyida que, després de plorar que per la Diada de l'Onze de Setembre membre seus fossin agredits per feixistes espanyolistes a Madrid, no té cap problema en detenir i empresonar a qui acusa d'haver-se defensat d'aquests mateixos feixistes un mes després. Enmig dels famosos 'pals al procés', CiU es desemmascara: li fa més por el 'seu propi' poble treballador, antifeixista i potencialment revolucionari, que no pas els feixistes aliats de la burgesia

espanyolista. Cal tenir clar que l'antifeixisme i tots els mitjans necessaris són igual de vàlids avui que als anys 30 del segle passat, i és per això que cal mostrar la màxima solidaritat amb l'antifeixisme combatiu.

No debades, un altre feixisme el tenim ben instal·lat a casa nostra: el racisme institucionalitzat. N'hi diuen Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), però en realitat són presons racistes contra persones que, senzillament, no tenen els papers en regla. Aquest és el seu delicte. Com si una persona fos engarjolada per no portar el carnet de conduir o el carnet d'identitat al damunt. La lluita contra els CIE és una qüestió humanitària i de justícia contra aquesta Europa fortalesa, racista i xenòfoba, que fa lleis ad hoc per mantenir aquests Guántanamo a casa nostra. Perquè el feixisme té mil cares i avança si no se'l combat.

Butlletí andreuenc n. 30 – Febrer 2014Desempalleguem-nos del passat, construïm futur!

Ja amb el 2014 ben començat, hi ha coses que encara no canvien. Algunes les arrosseguem de l'any passat, d'altres de fa uns quants anys, i d'altres de fa dècades. És el que té viure en un Estat que es va adormir feixista i es va llevar dient que ja era democràtic, sense cap mena de canvi.

Així, febrer ha vist com les mobilitzacions contra la pujada dels preus dels transports públics no només continuaven sinó que augmentaven: més gent, més acció directa, més contundència. S'han bloquejat vagons de metro i de rodalies; s'han inutilitzat màquines d'entrada; s'ha aturat el trànsit a Barcelona col·lapsant-la a cinc punts diferents al mateix temps. I les protestes s'han fet sentir fortament durant el Congrés Mundial de Mòbils (MWC, en anglès), un dels màxims exponents d'aquesta Barcelona aparador que tots els alcaldes estan construint. I la lluita continua, amb convocatòries que la mantenen viva fins el març, com a mínim.

Però anem més enrere. Precisament, la mateixa setmana que tenia lloc el MWC va tenir lloc el judici a 15 activistes acusades

d'aturar les obres del TAV a Sants l'any 2007, entre elles una andreuenca. Una altra obra colossal d'aquesta ciutat aparador, interessos privats defensats pels poders públics, tancant l'aliança contra qui hauria de ser la beneficiada de tot plegat: la població, les habitants d'aquesta gran urbs, que és cada cop menys habitable.

I pocs dies abans encara fèiem un salt més enrere en el temps. El 23 de febrer, aprofitant l'efemèride d'un cop d'Estat amb guió i guinyols, a Sant Andreu ens manifestàvem contra la presència dels legionarios al poble. No només per la cessió gratuïta de 5000m2 per a les seves desfilades militars, davant d'una escola de primària, a més, sinó perquè no els volem. Són una rèmora del passat, un llast feixista d'un Estat que mai se n'ha lamentat ni ha demanat perdó. Més de 300 persones van deixar clar que no volem els legionarios, ni a Sant Andreu ni enlloc!

Pel que sembla, qui no té dret a tenir espais al poble és la gent que s'autoorganitza. El 7 de febrer, el CSO La Gordíssima va fer front a una data de desallotjament que, finalment, no es va produir. Per fer front a l'amenaça, des de primera hora del matí s'hi havien convocat nombroses activitats, tant al mateix CSO com al carrer d'enfront. Era la culminació d'una campanya de difusió dels diversos col·lectius que en formen part, evidenciant la necessitat d'aquest espai. La comitiva ni es va presentar, i la Gordíssima segueix arrelant al poble.

Però no tot són males notícies. D'un espai amenaçat, a un de nou que busca arrelar ràpid i amb força a Sant Andreu. Des que es va inaugurar el mes de gener, el Casal Independentista El noi Baliarda està acollint nombroses activitats, organitzades pel propi Casal o per col·lectius que necessiten un espai per desenvolupar les seves activitats. Entre aquestes activitats, en podem destacar les que duu a terme el SEPC cada dijous, o la presentació de la campanya pel judici contra la cimentera a Montcada i Reixac.

També la CUP hi està realitzant força activitats. La de Barcelona, per exemple, hi va realitzar les segones jornades de

la campanya 'Radicalitzem la democràcia'; les primeres havien tingut lloc a Nou Barris. Per la seva banda, el nucli de Sant Andreu hi va organitzar un assemblea oberta de valoració d'un any al Parlament autonòmic del Principat de Catalunya.

Precisament, la diputada Isabel Vallet va ser una de les cares més visibles de la jornada Construïm la sanitat als Països Catalans. La jornada va tenir lloc el 22 de febrer a Sants i va comptar amb la presència d'especialistes vingudes de Veneçuela, Cuba o Madrid, entre altres; de fet, una de les que hi va participar activament fou una de les militants de la nostra assemblea, metgessa de capçalera. Prop de 400 persones van participar d'unes jornades que van rebre molt bona crítica per part de les assistents.

I si parlem de sanitat, no podem obviar la salut reproductiva, i dintre d'aquesta, el dret al propi cos i a l'avortament lliure i gratuït. Aquest va ser el tema de la taula rodona que va tenir lloc el 27 de febrer, organitzada per l'Esquerra Independentista de Sant Andreu (Endavant, Arran i CUP). Era el primer dels actes organitzats en motiu del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora.

Amb la participació de Salut entre totes i una treballadora de la sanitat, entre altres, es van donar les claus de la situació actual i la proposta de contrareforma de l'avortament, així com compartir experiències diverses. Ja no és el salt retrògrad de retorn a una situació legal similar a la del franquisme, amb el que això suposa: és que s'ataca de ple el dret a les dones a decidir la seva pròpia vida; se les infantilitza.

L'autoorganització i la desobediència feminista s'esdevenen com les armes imprescindibles per recuperar l'inalienable dret al propi cos.

Butlletí andreuenc n. 31 – Març 2014De la disfressa a la caputxa

Març començava alegrement. El calendari ens oferia, enguany, el carnestoltes com a primer plat del mes. Però el mes, com el teatre, com la vida, ens guardava la màscara de la tristesa de la repressió per acabar març. Malgrat tot, però, ens hi negarem amb el somriure de la solidaritat.

El primer cap de setmana de març, el Grup de Suport 29M aprofitava una data festiva al calendari per seguir difonent el cas. Dissabte a la nit, una boja festa de disfresses al CSO La Gordíssima posava al centre la transgressió i la disbauxa com a forma d'estendre la solidaritat, tot recaptant diners per la campanya. I diumenge, encara amb el record de la nit anterior, una comparsa d'una dotzena de persones difonia el cas enmig de la rua d'una manera ben simpàtica i original. Dues persones disfressades de persianes encapçalaven una desena de solidàries, vestides amb la samarreta del Grup de Suport, banderoles del cas i una bola de pres encadenat, tot repartint fulls volants.

Però són temps de lluites a diari, i especialment el març ens recorda una lluita ben personal, l'antipatriarcal, la lluita feminista. Així, l'Esquerra Independentista de Sant Andreu (Endavant, Arran, CUP) organitzava la segona taula rodona en motiu del 8 de març, dia internacional de la dona treballadora. L'acte, que volia posar de relleu la situació de les dones sindicalistes en la seva doble condició de dones i treballadores, va esdevenir un fructífer intercanvi de visions, vivències i experiències entre lluitadores de la COS, SindiLlar i CGT.

Tot just dos dies després tenia lloc la mobilització del 8 de març a Barcelona, una mobilització que va aplegar milers de persones per plantar cara a l'ofensiva patriarco-capitalista contra les dones treballadores i les seves condicions de vida. I és que al retrocés brutal que suposa la contrareforma de l'avortament, cal sumar-hi totes les lleis i retallades que suposen més precarietat de la dona dins el món laboral i també dins el sistema reproductiu, on sempre se l'ha condemnat a

sobreviure. Tot, reblat pel terrorisme masclista dels assassinats que no cessen.

Va ser justament el dia 8 quan va tenir lloc la 8a calçotada organitzada per l'Harmonia. Ja en la recta final del concurs per aconseguir la gestió del casal de barri de la Fabra i Coats, és a dir, l'anhelat Ateneu Popular i Cultural, la calçotada va tornar a aplegar 400 persones en un ambient festiu i de companyonia.

I és que els espais físics, els casals i ateneus, són punts de trobada imprescindibles arreu, però sobretot als pobles com Sant Andreu. Prova d'això en són, per exemple, la vida que ja està prenent el Casal Independentista El Noi Baliarda, amb l'arrencada de diversos tallers o la posada en marxa del grup excursionista. I també, evidentment, el CSO La Gordíssima, que està d'enhorabona en saber que ha aturat el desallotjament. Felicitats! Fet i fet, cal emmarcar aquesta victòria en una setmana de triomfs que van suposar les resistències i arrelaments als barris de l'Ateneu Flor de Maig, al Poblenou, i del CSA Can Vies, a Sants. Després del desallotjament del CSO Otra Carboneria, cal posar defensar els encara amenaçats Banc Expropiat de Gràcia i Ateneu Popular de l'Eixample.

Com constants cal ser, també, en la lluita per un transport realment públic. La lluita per uns preus populars i contra els augments desorbitats segueix incansable, aconseguint que dimecres sigui dia de lluita arreu de l'AMB. I la lluita molesta, com ho demostra que el darrer dimecres de març, tres andreuenques (2 militants nostres) foren identificades al poble acusades d'haver participat al bloqueig dels ferrocarrils de plaça Catalunya. Tanmateix, però, la lluita continuarà. I ho farà des de tots els fronts, també el municipalista. Així, el 29 de març va tenir lloc la primera Trobada Popular Municipalista, impulsada per la CUP de Barcelona de cara a teixit estratègies i aliances per construir una candidatura més àmplia per les municipals de 2015.

Una candidatura que, sens dubte, haurà de provenir del carrer i de la desobediència, com la manifestació que va tenir lloc aquella mateixa tarda, tot plantant cara a la llei mordassa, la

reforma del codi penal i la contrareforma de l'avortament. Però sobretot, i també, per solidaritzar-se amb les encausades per voler aturar el Parlament, el 15 de juny de 2011, que van començar a ser jutjades el 31 de març. Perquè nosaltres també hi vam ser i ho tornaríem a fer, solidaritat i desobediència!

Butlletí andreuenc n. 32 – Abril 2014Que floreixi la desobediència!

Com si d'una flor crescuda amb tacte, cura i afecte, hem de fer créixer i florir ben maca la desobediència. De les llavors que sembràrem ahir, terra llaurada amb les nostres mans, suors i penes, n'ha de florir, avui, aquesta innata acció de rebel·lia per construir el futur, el nostre demà. Sense aturar-nos ni un moment.

Podem, si s'escau, fer alguna pausa temporal per agafar forces. Com en la lluita d'Stop Pujades. Després de quatre mesos consecutius de mobilitzacions setmanals, la plataforma ha decidit canviar l'estratègia. El dia 10 d'abril, centenars de persones obrien portes a diverses estacions i ocupaven durant hores el vestíbul de Sagrera mentre representants de la plataforma i de la FAVB mantenien negociació amb l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità). Aquesta no va cedir ni un pam i a sobre va fotre-se'n de les mobilitzacions. És per això que la plataforma va decidir mantenir la lluita, incorporant-hi noves reivindicacions, com la dimissió dels (ir)responsables de l'ATM, i convocar una nova jornada d'acció per al dissabte 10 de maig.

Tot just dos dies després, el dissabte 12 d'abril, el barri del Congrés s'acostava al Canòdrom per omplir-lo i reivindicar-lo com a espai veïnal. Diversos projectes encarats més al negoci, als quals el veïnat s'hi oposa, fan témer d'un nou cas de privatització de l'espai. La manca d'espais per a les entitats i el desenvolupament del barri és notòria, i l'apropiació del Canòdrom és clau per a l'associacionisme del Congrés. De fet, tant notòria és aquesta manca d'espais que, pocs dies després, Joves Congrés anunciava l'alliberament d'una antiga sucursal de La Caixa com a nou centre social. Així doncs, amb la

col·laboració activa del CSO La Gordíssima i la campanya 'Abril en lluita' en defensa dels centre socials amenaçats arreu de barris, viles i pobles de Barcelona, neix al Congrés el CSO La Vaina.

I és que l'acció desobedient s'està esdevenint, cada cop més, en l'única sortida dins un capitalisme mordaç que és capaç d'exterminar-nos lentament, si cal, només per fer més benefici. I si parlem de capitalisme als Països Catalans, hem de parlar dels seus representants legals, els estats espanyol i francès. Al sud dels Pirineus, el congrés espanyol va reafirmar el que l'Esquerra Independentista ja sabíem: que no traspassaria les competències a la Generalitat de Catalunya per realitzar la consulta. I ens és igual: ni demanarem permís per ser lliures, ni perdó per ser-ho.

Ni ens oblidarem de les amistats que fa cadascú pel seu camí: perquè mentre la Generalitat es fa la víctima amb els feixistes i espanyolistes de Manos Limpias en allò que ateny al 'procés', hi va de la mà quan ha d'acusar les desobedients que, com nosaltres, van encerclar el Parlament del 15 de juny de 2011. De l'1 al 4 d'abril, i de nou el dia 25, 20 catalans i catalanes van ser jutjades a l'Audiència 'nacional' espanyola gràcies a Artur Mas, entre altres. I és que la Generalitat de Catalunya és, en darrera instància, un organisme més sota legalitat espanyola, mentre no s'hi mostri desobedient. El país, però, és allargat i divers. El 26 d'abril, el País Valencià va commemorar la diada del 25 d'abril, desfeta de la batalla d'Almansa. L'Esquerra Independentista, amb un lema prou clar “Cap triparty ens farà lliures. L'únic camí: independència i socialisme”, es desmarcava al final de la manifestació per deixar ben clares les coordenades de la lluita popular.

Precisament, el divendres 25, el Grup de Suport 29M Sant Andreu va realitzar una cafeta solidària al CSA Can Vies per recollir diners per la campanya. Dins d'aquesta, es va donar veu a les treballadores de l'FNAC que el dia de Sant Jordi havien lluitat pels seus drets fent una vaga que noquejà la multinacional francesa en el dia de més vendes de l'any. A Sant Andreu, la diada va comptar amb una paradeta del Casal

Independentista El Noi Baliarda i material del conjunt de l'Esquerra Independentista.

I és que al poble també broten les flors desobedients. La plantilla del CN Sant Andreu duu diverses jornades de lluita i vaga contra l'amenaça d'externalització dels serveis, i ja s'han posat en contacte amb el PTAC. Però si hi ha una flor que cal regar, aquesta és de la l'Harmonia. La prepotència del districte i, especialment, del regidor Raimond Blasi, declarant desert el concurs de gestió del Casal de Barri per poder-lo privatitzar, ha posat el poble en peu de guerra: l'Harmonia ja ha dit que optarà per la desobediència per ocupar l'espai que li correspon dins la Fabra i Coats. Des d'Endavant, els encoratgem vivament a fer-ho i allí hi serem per posar el nostre granet de sorra en aquest somni col·lectiu per a Sant Andreu! Som Harmonia!

Butlletí andreuenc n. 33 – Maig 2014La seva democràcia té cada cop més límits

Maig, cada dia un raig. De dignitat i de repressió. L'antagònica dialèctica en què vivim. Sobrevivint, com podem, a la seva cada cop més estreta democràcia.

I és que no només la manifestació de l'1 de maig ens donaria indicis de com aniria el mes. La presentació del llibre Perspectives, que vam organitzar al Casal Independentista El Noi Baliarda a mitjans de mes, va servir també per posar debatre sobre les noves situacions de lluita i de repressió. Amb la presència de n'Anaïs Tosas, editora del llibre, Ada Colau, ex-portaveu de la PAH, i Isabel Vallet, militant d'Endavant i diputada per la CUP-AE, una quinzena llarga de persones van poder compartir dubtes i inquietuds sobre el moment en què ens trobem, sobretot a l'hora de com ens organitzem i ens enfrontem a un Estat capitalista en fallida que a cada reforma (laboral, legal o penal) ataca més agressivament la classe treballadora i les classes populars.

La majoria de reformes imposades per l'Estat espanyol els darrers anys vénen dictades des la Unió Europea. Amb l'excusa del deute que tot i no ser nostre ens volen fer pagar -i ja ens

estan fent pagar, de fet-, impulsen mesures que només afavoreixen bancs i grans empreses. Mentrestant, els i les treballadores veiem com se'ns retallen drets, conquerits després de dècades de lluita, i empitjoren les condicions de vida. Per això, enmig de les eleccions al Parlament Europeu, l'Esquerra Independentista va impulsar la campanya 'Amb la Unió Europea no tenim futur!'. Aquesta campanya, no només demanava l'abstenció activa per aquests comicis, sinó que denunciava el caràcter imperialista, patriarcal i capitalista de la UE, posant-la al centre del debat. A Sant Andreu, a part dels 300 cartells que es van enganxar, va tenir lloc l'acte central de la campanya. Així, el dijous 22, el Casal es va omplir amb més de cent persones per escoltar n'Anna Gabriel (Endavant, CUP), en Jordi Martí (CGT), n'Isabel Benítez (COS) i en Josep Manel Busqueta (Taifa).

En la recta final del mes, van coincidir molts dies de mobilitzacions. Dissabte 24, enmig de les Festes de Primavera, el Grup de Suport 29M va realitzar la tercera paella solidària, amb un gran èxit en tots els sentits. Just després, a la tarda, va tenir lloc la cercavila que va voler accedir al Casal de Barri de la Fabra i Coats per exigir-ne l'Ateneu Harmonia d'una vegada per totes. La resposta del consistori va ser la de suspendre-hi les activitats previstes, tancar-lo a pany i forrellat i barrar-ne el pas amb Guàrdia Urbana i UPAS. Malgrat l'actitud festiva i pacífica de la cercavila, la policia va crear moments de tensió, colpejant gent i arribat a treure-li la dent a una persona. Les activitats van seguir tota la setmana al carrer, i una posterior reunió amb l'alcalde Xavier Trias, dimecres 28, hauria de servir per desencallar la situació. Tanmateix, caldrà seguir atentes a la lluita.

I és que la democràcia capitalista que ens governa i els marges que tolera sense tenir-ho tot controlat al 100% són escassos, i cada cop més minsos. La prohibició de la celebració del multireferèndum el mateix 25M ho va evidenciar. En primer lloc, identificat tothom qui n'havia muntat una taula. I posteriorment, requisant les urnes. En aquest sentit, cal destacar que els Mossos d'Esquadra van seguir al peu de la lletra les ordres vingudes de l'Estat sobre la votació il·legal,

deixant clar la submissió de CiU a nivell legal a l'Estat espanyol.

Precisament, just a l'endemà de les europees, CiU va executar el desallotjament i posterior enderrocament del CSA Can Vies, un centre social que portava 17 anys arrelant a Sants. La resposta popular no es va fer esperar: protestes, mobilitzacions i aldarulls de dilluns a dijous, estenent la revolta. Dimecres, a Sant Andreu, una concentració de suport va acabar amb manifestació pel poble, alguns contenidors bolcats, bancs atacats i algunes flames que demostren que Can Vies era molt més un centre social de Sants. Arreu es van repetir mostres de suport, mentre que dissabte 31 omplia els carrers de Barcelona en defensa del centre social i demanant la llibertat per les detingudes, especialment per les que estan en presó preventiva. La brutalitat policíaca dels Mossos, però, es va repetir, amb escenes esfereïdores pròpies de règims totalitaris.

Per fer créixer la democràcia, cal fer-ho d'arrel, de base. Els casals i centres socials són eines de construcció popular, arrelades als barris, viles i pobles. Són necessàries per a la transformació social, per això l'Estat els ataca. I per això celebrem que a Sant Andreu, poc a poc, el Casal Independentista El Noi Baliarda es vagi farcint d'activitats i fent-se un lloc al poble.

Butlletí andreuenc n. 34 – Juny 2014300 anys de borbons, molts més de patriarcat

Canvia el rei, però no el règim. El nét polític de Franco vol reblar el clau per deixar tot lligat i ben lligat en la triple opressió: la nacional, la de classe i la de gènere. Però el poble rebel i desobedient fa temps que ha començat a caminar, superant les més altes de les muntanyes. Seguim fent camí.

El mes de juny començava amb l'abdicació del rei espanyol posat a dit per Franco, en favor del seu fill. Es consumava, doncs, la perpetuació de la dictadura vestida de 'monarquia parlamentària', aplaudida per PP i PSOE i amb l'abstenció covarda de CiU. Espontàniament, el mateix dia que es va saber

l'abdicació, van ser nombroses les convocatòries a les places dels ajuntaments, també a Sant Andreu, tot deixant clar que els Països Catalans no tenim rei, ni en volem. Missatge clar per CiU, que segueix jugant a dues bandes tot fent veure que encapçala el 'procés sobiranista' mentre dia rere dia, es mostra incapaç de desobeir i trencar llaços d'una vegada amb l'Estat espanyol. Una concentració a Barcelona el mateix dia de la coronació i una manifestació el diumenge següent seguien evidenciant que no podem tornar 300 anys enrere; menys, amb un rei que duu per nom el mateix del que va arrasar els Països Catalans a sang i foc, i posteriorment va implantar el Decret de Nova Planta.

La submissió de CiU i la incapacitat que té de desobeir les lleis espanyoles la vam poder constatar, un cop més, a finals de juny. Després de passar-se el curs omplint-se la boca, la consellera d'Educació Irene Rigau s'ha empassat totes les seves declaracions i ha dit que no només aplicarà la llei Wert, sinó que acatan la sentència judicial que obliga cinc escoles a fer classes en castellà per la família que ho ha demanat a cada una d'elles. CiU, reblant el clau de l'espanyolisme a l'escola. I tot i acceptar això pocs dies abans del 14 de juny, dient que començarien les classes en castellà el dilluns 16, Rigau i part de la plana major del govern i CiU van tenir la poca vergonya d'assistir a la massiva manifestació de Som Escola, en defensa, precisament, de l'escola catalana. Desenes de milers de persones hi van participar, i un nombrós grup de l'Assemblea Groga ho va fer amb una consigna clara: desobediència. Ni Lomqe (llei Wert), ni Lec (llei Rigau).

Precisament, a l'endemà, el Casal donava el tret de sortida a una quinzena ben activa. El diumenge 15 de juny, la secció excursionista feia la seva segona sortida de juny, aquest cop, emmarcada en la campanya Som Cims llançada per segon any consecutiu des de Som Països Catalans. Una setmana després, el Casal organitzava un sopar per la revetlla de Sant Joan, amb una alta participació, també de part del veïnat. Es va recuperar el carrer, tallant-lo per muntar-hi les taules i la festa.

9N a Sant Andreu. Escola Pegaso.

Xerrada Desobediències vies de victòria.

Concentració davant del CAP Sant Andreu.

Paella pel Grup de Suport Vaguistes 29M.

I el mateix dissabte d'aquella setmana, tenia lloc al Casal la 1a Trobada de Centre Socials de Sant Andreu, amb activitats durant tot el dia.

Fou aquell mateix dia, dissabte 28 de juny, que van succeir-se les convocatòries i les mobilitzacions. Al migdia, i seguint la convocatòria llançada per la COS del Barcelonès, una quinzena de persones, entre elles membres del PTAC, es concentraven al McDonald's de la Maquinista per denunciar l'acomiadament d'un treballador que, precisament, havia denunciat les males condicions laborals i les pèssimes d'higiene i salubritat alimentària. Durant la concentració, es van repartir centenar d'octavetes, cridar consignes i explicar, megàfon en mà, la precària situació que pateixen els i les treballadores de la franquícia. La terrassa es va anar buidant durant l'hora i mitja que va durar l'acció.

A primera hora de la tarda, diversos grups de suport d'encausades per la vaga general del 29M havien recollit la crida a la solidaritat internacional llançada des de Granada. Allà, igual que a Bilbo, dues vaguistes han estat condemnades a 3 anys de presó per fer un piquet; a Bilbo, dos vaguistes han estat condemnats a dos anys i mig de presó per fer una pintada. L'entrada a presó de totes quatre és imminent, i és per això que dies abans ja s'havien penjat pancartes i fet grans pintades cridant a aturar-ne l'ingrés, mentre que el dia 28 es va fer una concentració davant la delegació del govern espanyol sota el lema “Stop Presó 29M”.

Just després d'aquesta concentració, va tenir lloc la manifestació per l'alliberament LGBT. Coincidint exactament el dia internacional d'aquesta reivindicació, el 28 de juny, nombroses col·lectius i plataformes van manifestar-se per Barcelona denunciant, no només l'heteropatriarcat que oprimeix les persones LGBT, sinó la manifestació del “capitalisme rosa”, aquells empresaris que intenten fer negoci amb un oci gai-lèsbic consumista i de nul·la confrontació amb el capitalisme. I és que 45 anys després d'Stonewall, la revolta per l'alliberament sexual i de gènere segueix més viva que mai.

Butlletí andreuenc n. 35 – Juliol 2014Conèixer el territori per créixer-hi harmònicament

Harmònica desobediència. Força de base que creix poc a poc, arrelant. Conflictivitat de base. Confrontant colze a colze, construint dialècticament. Aixecant sòlids somnis que esdevenen realitats. Perquè volem conèixer bé la terra que trepitgem, el territori que volem construir. Perquè en som part, arrel, tija i saba.

En un juliol típicament atípic, els debats, les convocatòries i les lluites no defalleixen. Re-floreixen, com d'una nova primavera, que neix de la desobediència, del no creure, sinó del pensar, reflexionar, analitzar i proposar. I lluitar, al carrer, al centre de treball, al barri i a la ciutat robada.

Crítica directa i implacable a la marca Barcelona i a un dels seus fills directes però bastards, els centres comercials, la COS començava el mes convocant-nos a un sindicalisme de carrer, solidari, que es desplaça pel territori. I des del territori: membres del PTAC, de la CUP de Sant Andreu i d'Horta-Guinardó, d'Endavant Sant Andreu, ens movíem a l'Heron City per denunciar la precarietat de les treballadores del Cinesa. Abans de fer-ho, però, els gossos del capital: els agents de seguretat ens agredien només entrar al recinte. Lacais del capital i estúpids estrategues, la seva agressió, presenciada per les assistents al centre, era enregistrada i penjada a Internet. I al nostra convocatòria i reivindicació laboral adquiria encara més força i ressò.

I hi tornaríem. Oh i tant. A mitjan de mes, tornàvem a la Maquinista, per denunciar, de nou, que si Mc Donald's acomiada, la lluita no s'acaba. I encara a finals de mes, tornàvem de nou a l'Heron City. Ja ho dèiem: Cinesa precaritza, la lluita s'aguditza.

Una lluita de carrer que a Sant Andreu esdevé, també, pel dret a l'habitatge. Com en el cas del Jorge i la María, família membre del PTAC i la PAH de Barcelona que veu com tot i donar-li la dació en pagament, el lloguer que Catalunya Caixa

proposa com a social és inassumible i utilitzat totes les vies per denunciar-ho. I més denúncies que cauran.

O com en el cas de la família de l'edifici 'Titanic': sota amenaça de desnonament per al setembre, amb l'únic membre de la família que percebia prestació, morint de càncer. I encara penja l'amenaça damunt la viuda i el fill. La mobilització veïnal, en tres ocasions, posant el cas damunt la taula, des del carrer, a la del regidor. Denunciant la inhumanitat, crueltat i insensibilitat d'un sistema i els seus gestors que només es preocupen de papers i les propietats que hi indiquen, sense pensar en les persones que les patim.

Precisament per això, per combatre aquest sistema fent-ho a través de les poques escletxes de miserable gestió que tolera, aquest mes de juliol es va tornar a reunir la Trobada Popular Municipalista. Per segona vegada. Per seguir configurant una candidatura rupturista, teixida des de l'alegria de les lluites i la ràbia contra les institucions establertes. Per deixar clar que no volem ser còmplices d'aquest sistema capitalista.

Perquè som conscients que el que allà s'hi pot gestionar són engrunes. Perquè sabem que és una màquina de cooptació. Perquè si volem construir una candidatura rupturista, que trenqui amb la marca Barcelona, amb la ciutat aparador que han construït tots els governs municipals des del 1979 fins ara, hem de trencar amb tots els que hi han governat.

Anticapitalisme, cultura i lluita de carrer, confiança mútua forjada amb el pas del temps i les bregues. Sòlid teixit de carrer fruit del desinterès immediat. Amb el conflicte i les seves conseqüències com a leitmotiv i aixopluc.

Només així podrem construir arrelant, de la mateixa manera que només analitzant bé el territori que trepitgem i sobre el que treballem podrem construir un futur sòlid, unes propostes adequades i un projecte rupturista sòlid. La diagnosi com a eina d'anàlisi i coneixement de la realitat, prèvia indispensable per a transformar-la.

I què millor que fer-ho tot gaudint i celebrant aquestes petites victòries com la que ens va oferir el darrer dia del mes: moltes felicitats, Harmonia, moltes felicitats, poble de Sant Andreu! Amb fermesa, constància i la desobediència com a bandera tornarem a aixecar l'Harmonia de Palomar!

Butlletí andreuenc n. 36 – Setembre 2014Inici de curs desobedient

Inici de curs frenètic. No perquè el guió ja estigués més o menys escrit o previst des de feia setmanes i mesos, el mes de setembre ha deixat de ser vertiginós.

A Sant Andreu el començàvem, però, amb calma. Amb la calma de la bona taula en el segon sopar de l'Esquerra Independentista del poble (Endavant, Arran i CUP), organitzat enguany davant del Casal El Noi Baliarda el dissabte 6. Primer capítol d'aquest inici de curs que tindria la continuïtat el dimecres 10, amb l'acte polític organitzat en motiu de la Diada, també per l'EI del poble.

I de Sant Andreu, ràpid cap a Barcelona, on l'efemèride dels 300 anys de la caiguda de Barcelona cobrava especial rellevància amb els actes de Som Països Catalans al Fossar de les Moreres, la vigília de l'Onze, i la ja tradicional marxa de torxes per una Barcelona independentista i popular, organitzada per l'EIB (Esquerra Independentista del Barcelonès) i que recorria els carrers de Ciutat Vella.

La Diada, com no, marcada per un suport massiu, popular, contundent i rotund a la consulta i a voler votar -i poder guanyar- el 9N. I allí dins, l'Esquerra Independentista fent-se sentir amb una veu pròpia: referèndum tant sí com no. I si cal desobeir, desobeirem. Pel referèndum, per la independència i pels Països Catalans. Després de la multitudinària 'V', l'EI va arrossegar desenes de milers de persones en la manifestació més massiva del moviment a Barcelona.

I entre tempesta i tempesta, la calma. O millor dit, la calma tensa. L'aprovació de la llei de consultes i la posterior demora

del decret de convocatòria d'aquesta, en una mena de sudoku jurídico-legal esquivant la prevista suspensió per part del Tribunal Constitucional. Arreu, però, el poble no esperava, ni al TC ni a Mas. Dilluns 22 de setembre, tres dies després de l'aprovació, centenars d'ajuntaments feien plens extraordinaris per aprovar mocions a favor de la consulta. Aquesta era signada finalment el dissabte 27.

Diumenge 28, al casal, en parlàvem a El Noi Baliarda. Des d'Endavant havíem organitzat un debat entre Jaume Marfany, vicepresident de l'Assemblea Nacional Catalana, i Abel Caldera, portaveu d'Independència per canviar-ho tot. A cavall entre la consulta legal i el dia de la prohibició, el debat, seguit a twitter amb l'etiqueta #escenaris9N, va servir per posar damunt la taula diferents possibles escenaris abans, durant i després del 9N, així com per evidenciar diferències tàctiques i estratègiques importants.

En aquest sentit, va esdevenir com a clau el concepte de la desobediència. Mentre Caldera defensava la desobediència com a exercici radicalment democràtic de sobirania popular, Marfany assegurava que l'ANC mai va 'contra ningú' i recelava d'aquesta acció desobedient, en tant que també aniria contra el govern català, en un cas que es fes enrere després de la prohibició de la consulta.

Sense massa temps per reaccionar, el dilluns 29 s'esdevenia la prohibició. Aquell mateix dia, l'única en sortir al carrer va ser l'Esquerra Independentista, concentrant-nos primer a Pl. Orfila i places de districte, per després trobar-nos per protestar conjuntament a Delegació del Govern. Dimarts hi tornaríem, després de la massiva mobilització de Sant Jaume. Una gran manifestació que va tornar a pujar fins a Delegació del Govern, ja acordonada, i on els Mossos d'Esquadra, seguint ordre de CiU, van trencar i treure les tendes de qui intentava acampar. Una mostra més de qui està per fer complir la legalitat espanyola, sigui quina sigui l'ordre.

Aquelles mateixes dates arrencava al Casal l'oficina permanent 9N, una proposta que l'EI obre al poble per tenir un punt

d'informació i de preparació de materials per difondre la campanya a favor de la consulta. En aquest sentit, el Casal segueix creixent i consolidant-se, com es poder constatar a l'assemblea general de mitjan setembre.

Però si una cosa fem, a part d'arrelar, és moure'ns pel territori. I ho fem, majoritàriament, amb transport públic. És per això que Stop Pujades ja ha començat a treballar per mobilitzar-se de nou, preventivament, i forçar l'ATM que abaixi el preu dels bitllets de cara el 2015. Als carrers, als busos i als metros, a les places, arreu de Sant Andreu i Barcelona, la desobediència no s'atura!

Butlletí andreuenc n. 37 – Octubre 2014Endavant amb la diària desobediència!

Tardor calenta, mes intens. De lluita, de lluites. En tots els fronts, perquè venim de lluny i hi volem anar encara més, i això es nota en el nostre dia a dia. Un dia a dia que cada cop és més desobedient: no hi ha altra forma de construir futur que confrontar frontalment la legalitat, construint legitimitat popular.

Octubre començava imbricant lluites. Dimecres 1, l'assemblea reunida a la delegació del govern espanyol -blindada pels Mossos del govern principatí- decidia que acamparia l'endemà a Pl. Catalunya. I així ho va fer. Del dijous 2 al dissabte 4, l'#acampada9N va demostrar que l'Esquerra Independentista no acatava ni la decisió del Tribunal Constitucional ni el seguidisme del govern de CiU. Confrontació directa amb l'ordre establert, mitjançant l'ocupació de l'espai públic i la generació de discurs i praxis assembleària, oberta, amb la gent present a la plaça. I acció directa, confrontació amb els Mossos que, un cop més, robaven tendes i colpejaven amb empentes per impedir dormir a la plaça. Resistència i determinació, dormint al ras i omplint la plaça d'activitats per deixar clara una cosa: sense desobediència no hi haurà independència.

I mentrestant, al caliu del Casal El Noi Baliarda, s'esdevenien a Sant Andreu les 10es Jornades per la Llengua. Entre el

divendres 3 i el dissabte 4 tenien lloc, per fi, les primeres jornades que se celebraven a la seu física del casal, després de tres anys organitzant-les. Diversitat d'activitats per deixar clar que volem i podem viure plenament en català.

Com deia l'Ovidi, però, “hi ha gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no li agrada que es parle, s'escriga o es pense”. I aquesta gent surt a manifestar-se, cada 12 d'octubre, per fer apologia del genocidi contra els pobles d'Abya YAla, ara l'Amèrica del Sud, la Nostra Amèrica, i el de l'espanyolisme més ranci. Del feixisme i el racisme, vaja. I hi vam plantar cara, hi vam fer front malgrat la protecció que reberen dels Mossos, que només tres dies abans els havien també protegit davant d'una agressió contra antifeixistes, a qui també van colpejar. El seguirem denunciant sempre.

De la mateixa manera que denunciem, i denunciarem fins a tancar-los, els Centres d'Internament d'Estrangers. El racisme nostre de cada dia. El CIE, aquesta vergonya del racisme institucional de l'Europa fortalesa, que és capaç de privar de llibertat, d'empresonar persones, només per una falta administrativa i en funció del seu origen. Insultant. El que la campanya Tanquem els Cies porta temps denunciant, i pel que va organitzar una jornada històrica el dissabte 18 d'octubre tot convocat més d'un miler de persones que gairebé van encerclar el CIE per complet. Per dignitat, per humanitat, per internacionalisme. Per justícia.

I també per això, i perquè venim de lluny, com cada octubre retem homenatge al patriota, comunista i internacionalista català Jordi Martínez de Foix i Llorenç, caigut en combat per una terra lliure. Sempre viu en les nostres lluites. Perquè la seva també fou una vida de desobediència, no acatant la falsa transició.

I per dignitat, humanitat i justícia, també, vam ser colze a colze amb el PTAC i la PAH ocupant durant dos dies les oficines de Catalunya Caixa, que es nega a concedir un lloguer social al Jorge i la María. Del dimecres 22 al matí fins el dijous 23 a la

nit, quan els Mossos, sempre lacais al servei del capital, van desallotjar les desenes de solidàries que pensaven passar la segona nit a les seus de la segona entitat bancària que més diners ha rebut de l'Estat. Entitat intervinguda, pública de facto, però que segueix operant com a privada i prioritzant beneficis privats per damunt de vides humanes.

Unes vides, totes, que sense el treball reproductiu que majoritàriament fan les dones dins el sistema patriarco-capitalista, no podrien desenvolupar-se. Això va voler denunciar, i amb molt d'èxit, la jornada de lluita de la vaga de totes el 22 d'octubre. Accions des de primera hora del matí, amb alt seguiment també a Sant Andreu, i amb coordinació amb altres lluites, com Stop Pujades, que ja s'havia mobilitzat feia 15 dies. Tot plegat va posar la primera pedra per una vaga realment general i social que tingui en compte tots els tipus de feines i treballs, remunerats o no, sense excloure'n cap per tipus de contracte o reconeixement.

I és així com durant tot el mes d'octubre hem omplert els carrers de dignitat. Perquè els hem omplert de desobediència. No només denunciant la complicitat del govern de CiU amb les prohibicions de l'Estat, sinó cada cop més en tots els àmbits de la nostra vida, que és la lluita diària.

Butlletí andreuenc n. 38 – Novembre 2014Al carrer, al carrer, al carrer!

Setmanes mogudes, escenaris diversos i lluites arreu. Múltiples fronts oberts, un peu a cada un d'ells. Ens tornem centpeus del carrer, de l'assemblearisme, de la base popular, de la lluita diària.

Començàvem novembre amb l'empenta cap al 9N. Una empenta per desbordar l'Estat espanyol i la submissió burgesa de CiU, empaperàvem carrers amb un crit clar: #Desobeïm. Ens costava la repressió econòmica: multes de la policia de l'ordre establert. Però a Sant Andreu arribàvem al 9N amb convicció: l'acte de la Taula pel Dret a Decidir del dia 2 era el preludi del diumenge següent. Aquell dia, l'Esquerra

Independentista del poble (Endavant, Arran, CUP) es va coordinar per fer el seguiment a tots els centres del districte. I durant el dia, el Casal Independentista El Noi Baliarda era punt de trobada d'independentista, d'aquí i d'altres pobles solidaris, sobretot el vespre-nit, ja que la CUP hi feia el seguiment de la jornada. Un gest, el vot, que no és final de res, sinó baula més en aquesta cadena de lluita.

Però ni el 9, ni abans, ni després, oblidem que som Països Catalans i que són múltiples les lluites que ens donen raó de ser i que configuren aquest poble i aquesta terra. Així, el Grup de Suport 29M penjava una pancarta de suport a dos joves vaguistes mallorquins, que eren jutjats (i posteriorment condemnats) el dijous 6. A l'endemà, dia 7, era la Diada de la Catalunya Nord, que va celebrar la manifestació el dissabte 8, a Perpinyà, reivindicant la nació sencera.

La lluita social prenia especial rellevància les setmanes següents. Divendres 14, la Plataforma per la Promoció del Transport Públic i Stop Pujades presentaven les ombres de la T-Mobilitat, el nou negoci amb què ens volen seguir robant a través del transport públic i transferir beneficis cap a entitats privades, en aquest cas, La Caixa. I a l'endemà, una nova convocatòria de la COS a la Maquinista denunciava la situació de l'Àlex, acomiadat per McDonald's per demanar millores laborals, i que tindria la vista judicial el dia 20.

Per aquelles dates, el PTAC feia públic un cas d'intent d'exclusió sanitària i racisme al CAP de Sant Andreu. La denúncia, penjada al blog i moguda per twitter i xarxes socials, va provocar gran rebombori a Internet. Fins i tot, el compte d'Assistència Primària de l'Institut Català de la Salut a Barcelona va respondre per twitter i amb un comunicat, acusant el PTAC de mentir. La qüestió, però, és que no han estat capaços de desmentir la denúncia del PTAC, ni per Internet ni en una reunió posterior, i per això el PTAC pensa seguir denunciant el cas perquè no torni a passar. De fet, gràcies a pressions d'altres col·lectius, com “Jo Sí Sanitat Universal”, s'ha aconseguit retirar els cartells que informaven que no s'atendria sense targeta sanitària.

Precisament, per tal que les lluites populars i de base tinguin un espai directe d'intervenció en l'àmbit institucional, va sorgir la proposta de la Trobada Popular Municipalista. En la seva tercera edició, la TPM tenia una primera part a Sant Andreu, divendres 21 a l'Harmonia, on es desenvolupaven els eixos temàtics. A l'endemà, tornava a la Barceloneta, on s'hi va realitzar la primera edició. En aquest context, la TPM decidia, entre altres, constituir candidatura pròpia, resseguint el camí esperat, iniciat el gener d'enguany. D'aquesta manera, les persones i lluites que en formem part són protagonistes directes de la configuració, en tots els sentits (objectius, llistes, metodologia, etc.) de l'acció institucional proposada de cara a les eleccions de 2015. I per no oblidar-nos de ningú, la TPM es feia foto solidària amb la Marina, presa política catalana que després d'anys en presó preventiva va començar a ser jutjada el dia 10.

Amb la victòria d'haver tombat la contrarreforma de l'avortament, però la derrota diària dels constants assassinats masclistes als Països Catalans i a l'Estat espanyol, arribàvem al 25 de novembre, dia internacional contra la violència cap a les dones i nenes. L'Esquerra Independentista sortia arreu del país per denunciar les múltiples violències (visibles o no, subtils o explícites, etc.) que les dones pateixen dins del sistema patriarco-capitalista en què vivim. El socialisme feminista s'esdevé l'única solució per acabar amb la doble opressió de classe i gènere. Per sort, al carrer també hi riem i hi fem alegria col·lectiva. Amb la irreverència per bandera i sabent que sols el poble salva el poble, arriba a Sant Andreu, a finals de novembre, l'11a Festa Major Reivindicativa. I després del pregó oficial, la Taula per l'habitatge i l'emergència social, presentada públicament dies abans, va denunciar que a Sant Andreu es desnona i que caldrà ser al carrer per reivindicar els nostres drets.

Butlletí andreuenc n. 39 – Desembre 2014Festa sí, lluita també... i solidaritat a flor de pell!

Desembre és el mes per excel·lència de la Festa Major. I així vam començar el mes que acabava l'any, malgrat la repressió ens el fes acabar amb els punys i les dents closes, i amb més ràbia i tendresa encara.

L'11a Festa Major Reivindicativa havia començat el novembre, passada per aigua però superant-ho amb un públic àvid del programa lúdico-polític per excel·lència de la Festa Major del poble. Enguany, el jovent en prenia les regnes i Arran Sant Andreu assumia la continuïtat i la renovació del programa i la fórmula de la FMR. La integració amb d'altres col·lectius juvenils, però, sobretot, l'èxit absolut d'assistència en la gran majoria d'actes, segellen la feina ben feta, on la resta de l'Esquerra Independentista hi fórem present. A part de col·laborar en muntatge de diverses activitats, hi vam organitzar una xerrada sobre desobediències.

Entremig de la FMR, la reivindicació d'una sanitat pública universal i contra l'exclusió sanitària duia el PTAC a concentrar-se davant del CAP de Sant Andreu. La reivindicació, denunciada inicialment per xarxes socials i després al carrer, tindria una rèplica dues setmanes més tard, dimecres 17, en una nova concentració que, a més, afegia les reclamacions massives per esclarir d'una vegada l'intent d'exclusió sanitària viscut al CAP.

Però ja se sap: on hi ha lluita hi ha repressió. I en un Estat amb tics cada cop més feixistes com l'espanyol, i amb complicitats com la de CiU i els Mossos, la dictadura és cada cop més a prop. Quatre dies abans de la manifestació contra la Llei Mordassa, Sant Andreu, Gràcia i Poble Sec, eren víctimes d'un desplegament policíac sense precedents, que també tenia conseqüències a Manresa i Sabadell. Un assetjament policíac que només buscava inocular terror acabava amb onze detingudes al Principat, tres d'elles de Sant Andreu.

El mateix dimarts 16, una manifestació de més de 3000

persones recorria els carrers de Gràcia. Dijous, dos centenars de persones feien el mateix a Sant Andreu, en una manifestació que començava sabent que dos dels andreuencs quedaven lliures mentre que, en total, set persones eren enviades a presó preventiva. Dissabte 20, sortien columnes des dels pobles i viles fins a la massiva manifestació contra la Llei Mordassa i contra l'anomenada Operació Pandora. I encara, dissabte 27, unes 1500 persones tornaven a exigir la llibertat per les set empresonades recorrent el centre de Barcelona i de la Vila de Gràcia.

I és que aquesta enèsima operació repressiva ha generat una fortíssima onada de solidaritat, ja que s'ha vist com un atac als drets fonamentals per part d'un Estat en descomposició, que mor matant. Només a Sant Andreu, nombrosos col·lectius es van solidaritzar amb les detingudes: l'Harmonia (que va patir repressió encoberta pel cas), PTAC, Grup de Suport 29M, CUP, Festes Feministes, Endavant (també nacional), etc.

Perquè ja sabem què és la repressió, a tots els nivells, i sabem què és tenir persones preses. Per això, i com cada any, el 20 de desembre també va tenir lloc la marxa de torxes solidària amb les preses polítiques catalanes, Lola i Marina. Aquesta última, en tenir ja sentència, veu més a prop el dia d'assolir la llibertat. Una llibertat que passa, sens dubte, per aconseguir derrotar el feixisme que tan creix darrerament a Europa en paral·lel a la crisi capitalista. Per denunciar-ho, Sant Andreu Antifeixista va organitzar una projecció de vídeo i debat a l'Ateneu Harmonia, divendres 19 de desembre.

Amunt i avall, però, no ens aturem. Ni per deixar de lluitar, ni per deixar de celebrar les petites victòries que anem assolint. Així, després de setmanes i mesos de mobilitzacions ininterrompudes des de finals de 2013 i fins ben entrat el 2014, Stop Pujades aconseguia que, per primer cop en 15 anys, el preu dels bitllets de metro no només no pugés sinó que s'abaixés lleument. La celebració, però, va tenir un episodi repressiu quan la Guàrdia Urbana va voler rebentar l'acció convocada abans de la festa al Casal Popular Tres Voltes Rebel de Nou Barris. Segurament, l'acció de desmuntar el control dies

abans no els havia agradat gens. En tot cas, Stop Pujades ha demostrat que lluitant, des del carrer -o el subsòl-, es pot guanyar!

Perquè afrontar la repressió amb alegria és la millor manera per donar-li la volta. I així ho vam fer el 26 de desembre, amb el primer quinto antirepressiu que vam organitzar al Casal. Èxit d'assistència i de bon ambient per fer front a les multes, però, sobretot, per agafar energies, alegries i forces per aquest any 2015 que promet molta lluita, molt de carrer i molta desobediència!

Instants de la Festa Major Reivindicativa 2014

endavant.orgendavantstap9b.org

endavantstandreu@gmail.comTwitter: @endavant_bcn