ANY 2011 — Nº 1 GENER—MARÇ

CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO—CATALAN CENTRE OF TORONTO

VISITEU LA NOSTRA PÀGINA WEB AL: WWW.CCTORONTO.NET

CASAL DELS PAÏSOS CATALANS DE TORONTO

2394 Dufferin St. Toronto, Ontario CANADÀ M6E 3S6 P.O.Box 61015, 1840 Eglinton Avenue West Toronto, Ontario CANADÀ M6E 2J4

Email: casalpaisoscatalans@gmail.com Telèfon: (1) 416 784 9992

CONSELL DIRECTIU

2009—2011

President: Josep Lluís Pérez de Arce

Vicepresident: Joan Paül Batlle

Tresorer: Jordi Fornells Pla

Secretari: Salvador Peralta Mir

Consellers: Joan Subirana

Carlos Marcuzzi

Roser Balsells

Lluís Segura

Antonio Téllez

Delegada per Hamilton:

Mercè Masgoret

Delegat per Catalunya: Joan Paül Batlle

Revista “Flama”

Fundador: Josep Lluís Pérez de Arce

Publicació: Casal del Països Catalans de Toronto

Editors: Socis del Casal

Redacció: Josep Lluís Pérez

Col·laboradors: Socis del Casal

Pàgina 02

Portada: L’autor del quadre que representa el pas sobre el riu Dela-ware del General Washington, pintat per l’alemany Emmanuel Leutze l’any 1851 tenia molt clar els colors de la bandera americana de l’èpo-a. Aquest colors corroboren l’idea dels que creuen que la bandera ame-ricana és una còpia de la senyera catalana, molt probablement, de la senyera que la gent havia vist a América al llar dels primers anys de la conquesta catalana del continent americà. Recordeu que encara avui dia, tot i que les barres son roges i blanques, l’ultima continua essent groga. Pere Baladron i Grau. - 15.3.2010

Els articles publicats a la Revista, son exclusivament dels

seus autors. “FLAMA”, no es far responsable del seu con-

tingut i no necessariament comparteix les opinions dels

escriptors.

Pàgina 03

Casal dels Països Catalans de Toronto Catalan Centre of Toronto

P.O. Box 6105 – 1840 Eglinton Avenue West Telèfon: 416 716 2274

TORONTO, ONTARIO - CANADA - M6E 2J4

RACÓ DEL PRESIDENT

Amics, socis i simpatitzants:

En primer lloc espero que tots vosaltres hàgiu tingut unes Bones Festes i un Bon Any 2011.

Com tots els anys, el nostra calendari d’activitat de l’any passat s’han complert i podem confirmar que la participació ha augmentat. El número de socis s’ha mantingut malgrat que alguns dels nostres associats en han deixat per passar a millor vida. També podem afirmar que gent jove s’ha registrat al Casal, la gran ma-joria son de Barcelona, Girona, Valencia i Mallorca. La presencia de la gent jove a les nostres activitats ha do-nat una nova vida al Casal i, definitivament, dóna continuïtat al Centre.

Les dues Festes més senyalades, Sant Jordi i Nadal, varen participar més de 45 persones. Per tant aquest any, el Centre farà aquestes dues activitat en un local diferent amb millor servei i amb més capacitat. Per tant la Festa de Sant Jordi la celebrarem el proper Dissabte 30 d’Abril (aquets any la Pasqua coincideix amb la Festa de Sant Jordi i aquesta és la raó del canvi) al Restaurant Portuguès “Bairrada” localitzat al 2293 St. Clair Avenue West de la ciutat de Toronto. Aquest restaurant ha servir el nostre centre amb dinars molt exquisits. Per tant, és molt important que marqueu aquesta data al vostra calendari d’activitats.

Com ja sabeu, varen haver eleccions a Catalunya el Novembre passat i, com era d’esperar, Conver-gència i Unió va obtindre una minoria més que suficient per governar la nació catalana i per presentar propos-tes al Parlament de Catalunya amb l’ajut d’un partit minoritari. El problema econòmic català, causat primera-ment per una ineficiència econòmica de l’estat espanyol, ha fet que el nou govern faci una revisió a les seves finances i, com a conseqüència ha demanat que totes les institucions catalanes estrenyem el cinturó. La nostra organització, com altres, depèn dels subsidis del Departament de la Secretaria d’Afers Exterior de la Generali-tat de Catalunya i en aquest moments no tenim cap conveni amb la Generalitat debut a que l’anterior va expi-rar al cap d’any del 2010. Per tant, i mentre no tinguem un altre conveni, tenim que esperar a que el nou Go-vern prengui una decisió sobre quin ajut econòmic pot donar als Casal Catalans que tenen residència a l’-exterior i es dediquen a la promoció de la llengua, història i cultura catalanes. La Revista FLAMA, publicada trimestralment amb l’ajut econòmic de la Generalitat, no sap encara quina és la seva situació. Això si, la publi-cació continuarà encara que la seva impressió està en dubte. La Revista del nostra Casal s’envia, via Internet, a més de 1000 institucions púbiques i persones privades de l’Estat espanyol i de l'estranger per tant, es molt im-portant que la seva publicació tiri endavant. La Generalitat vol cridar un grup de treball amb els representants de les Comunitats Catalanes de l’Exterior per tractar de l'assumpte. També enviem la Revista , versió impresa, a les principals llibreries i Universitat del Canadà i Catalunya.

Finalment volem dir que el proper mes de Novembre commemorarem el 30 Aniversari de la primera Trobada de Casal Casals Catalans d’arreu del món. Es una data que cal recordar perquè va ser en aquella tro-bada que els presidents i representats de les institucions catalanes varen dir que no, gràcies a la intervenció de l’honorable Jordi Pujol, en aquell temps president de la Generalitat, a una proposta del Casal Català de Madrid on ens demanaven la afiliació de tots el centres en una institució global controlat per el govern espanyol. Un article sobre aquesta activitat ja es va publicar en el mes de Desembre de 1981 al “Butlletí Informatiu del Ca-sal dels Països Catalans de Toronto” que, mesos desprès, desapareix per donar entrada a la Revista FLAMA.

Josep Lluís Pérez de Arce

Pàgina 04

ACTIVITATS DEL CENTRE

9 de Gener 2011: Festa del Tió. - Activitat Juliol - Agost: Vacances.- El local és mantindrà Cultural per nens i nenes. tancat. S’obrirà en cas de necessitat.

20 de Febrer 2011: Festa de Sant Valentí. 11 de Setembre 2011: Diada Nacional. Dinar de Germanor. Activitat Cultural.

20 de Març 2011 : Festa de Sant Josep. 23 d’Octubre 2011: Castanyada i Aniversari Casal. Dinar i Trobada Cultural. Dinar i Activitat Cultural.

30 d’Abril 2011: Festa de Sant Jordi. 20 de Novembre 2011: Trobada de catalans. Dinar i Activitat Cultural. Dinar de Germanor.

29 de Maig 2011: Celebració Patum de Berga. 18 de Desembre 2011: Festa de Nadal Dinar de Germanor. Dinar de Germanor

26 de Juny 2011: Festa de Sant Joan. Important: No oblideu de marcar aquestes Dinar i Activitat Cultural. dates al vostre calendari.

FUTBOL AL CASAL

El Centre es mantindrà obert durant el Campionat de Lliga, Copa del Rei i Lliga de Cam-pions (“Champions League”) sempre i quan el Barcelona sigui un dels participants. Per horaris, tindreu que consultar la pàgina web del Gol TV (http://www.goltv.tv). Les per-sones que vulguin veure els partits, deuran de trucar al telèfon del Casal i deixar un missatge o trucar al President al 416 716 2274.

Important:

Aquest any la Festa Anual de Sant Jordi es cele-brarà el Dissabte 30 d’Abril debut a que el 23 i 24 d’Abril son les Festes de Pasqua.

La Festa la celebrarem al 2293 St. Clair Avenue West de Toronto a les 4 de la tarda.

La direcció del Casal ja està preparant la activitat cultural per commemorar la Festa. No Falteu.

Josep Lluís Pérez de Arce President

ANUNCI

Pàgina 05

Alguns dels promotors de la plataforma Barcelona Decideix, que s'encarrega-rà de la tasca, gens fàcil, de mobilitzar l'electorat de la ciutat més gran de Catalunya Foto: ACN / ARXIU.

El procés de les consultes es tancarà a l'engròs amb el repte d'aconseguir que Barcelona es mobilitzi el 10 d'abril del 2011. “És una responsabilitat immensa i que pot fer un cert vertigen”, reconeix un dels membres de l'organització, Al-fred Bosch, que assegura, però, que això no els espanta, sinó que els esperona per intentar fer els millors resultats possibles i cloure amb èxit el gran cercle virtuós que va començar fa un any a Arenys de Munt. “La moguda serà grossa”, vaticina. La data escollida és el 10 d'abril de l'any vinent, i Barcelo-na Decideix fa mesos que treballa per tal de convèncer el gros d'1,4 milions d'electors. Cada districte ha teixit les se-ves assemblees i executives, i en total ja hi ha 6.000 volun-

taris. El pròxim pas serà coordinar el vot anticipat, que co-mençarà a activar-s’hi a partir de les festes de Nadal. “Intentarem arribar tan a prop de cada porta dels ciutadans com puguem”, hi afegeix Bosch. L'organització té previst habilitar uns tres-cents col·legis electorals, i una d'aquestes seus serà el Camp Nou, tal com va acordar la junta de Joan Laporta poc abans de deixar el càrrec. Barcelona Decideix ja ha rebut la confirmació que sindicats com ara CCOO i la UGT els deixaran els seus locals, i també la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Un dels objectius immediats dels promotors és tancar un pressupost a l'alça per poder preparar la im-mensa logística que necessita la consulta més gran de totes les que s'han fet fins ara. La feina que els espera és de por. Pel que fa a les expectatives de participació, Bosch no es vol mullar i comenta, irònicament, que el seu “sostre” és el cent per cent. Des de l'organització són conscients de la dimensió internacional que tindrien uns resultats ex-cel·lents a la Ciutat Comtal. Un dels fenòmens que ara per ara també experimenta Barcelona Decideix és que cada cop més coordinadors d'altres consultes s'ofereixen a donar-los un cop de mà. Abans de Barcelona, hi haurà la consulta sobre la independència en altres poblacions, que ja la pre-paren. Una de les onades més importants serà la del 17 d'octubre vinent, en què Tarragona, Rubí i Gavà, entre al-tres poblacions, mesuraran el grau de sobiranisme dels seus ciutadans 

Política Referèndum Independentista a Barcelona (*) per Marc Bataller

Barcelona serà la traca final dels referèndums La consulta tancarà el procés que va començar a Arenys de Munt

A partir de les festes de Nadal s'engegarà el vot anticipat Els organitzadors ja compten amb prop de sis mil voluntaris

(*) Aquest Article va ser publicat al Periódico de Catalunya el 9 de Desembre 2010

Pàgina 06

QUÈBEC I CANADÀ I LES RELACIONS AMB CATALUNYA (*)

El ministre d'Afers Exteriors del Quebec el federalista Pierre Arcand (Partit Liberal Quebequès, PLQ, assegura que el Que-bec no va signar la Constitució canadenca de 1982 perquè no és la que volien. El Quebec, membre fundador de la federació, no va donar suport a la constitució que està actualment en vigor al Canadà perquè arraconava el principi confederal. Des-prés d'aquest fet, Arcand ha explicat que avui dia les relacions entre el govern federal i el Quebec 'no són perfectes' i 'pot haver-hi tensions', com en matèria fiscal, però que la situació 'és suportable' mentre el Quebec 's'ocupi de la seva posició al món, perquè reafirma els seus drets importants en matèria lingüística i cultural', ha afirmat.

Després de la negativa del Quebec a acceptar la constitució canadenca apro-vada el 1982, el 1987 es va signar l'a

cord de Lac Meech entre el govern del Canadà, el Quebec i les altres provínci-es de l'estat federal, un projecte de re-forma constitucional al Canadà per aconseguir que el Quebec signés la constitució de 1982. L'acord de Lac Meech reconeixia la societat quebequesa com a societat diferent i també preveia canvis impor-tants en l'estructura de l'estat canadenc. El 1987 aquest acord va ser acceptat per tothom, però van caler tres anys perquè el poder legislatiu de totes les províncies donés el vist-i-plau al text. Al final dues províncies no van ratifi-car el text i tot l'esforç va quedar en paper mullat. Després de Lac Meech, el Quebec se-gueix sense haver signat la Constitució i l'estratègia de la nació francòfona per

negociar amb el govern federal del Canadà se centra en 'acords adminis-tratius amb Otawa', explica el ministre d'Afers Exteriors. Pierrer Arcand, entrevistat per l’Ag-ència Catalana de Noticies la principal diferència entre el Quebec i Catalunya és que el règim parlamentari al Canadà 'és molt més descentralitzat quan a re-particions de poder i jurisdiccions', el que permet a aquesta regió francòfona tenir 27 delegacions repartides per tot el món que tenen com a objectiu 'defensar els interessos comercials i la imatge del Quebec a l'exterior', ha afir-mat Arcand. El Quebec manté acords bilaterals amb altres països que 'en general respecten les nostres competències', ha destacat el ministre, matisant que hi ha estats que 'respecten plenament' les compe-tències del Quebec, mentre que d'altres 'són més centralistes'. 'Ens acomodem a les diferents situacions', ha continuat. 'El que vol el Quebec és tenir la part justa, un equilibri de poder entre nosal-tres i el govern federal', assenyala Ar-cand, del partit federalista i partidari de la continuïtat del Quebec dins de Cana-dà, a diferència del principal partit a l'oposició, el Partit Quebequès (PQ), que aposta per la independència com a millor camí per al futur de la nació. Una de les grans fites aconseguides, segons Arcand, és que el Quebec pos-seeix la competència en immigració, el que els permet fer una selecció i tenir un major control.

La llengua, qüestió fonamental Quant a la qüestió lingüística i la pro-tecció del francès davant l'anglès, idio-

ma aquest últim que escala posicions a metròpolis quebequeses com Mont-real, Arcand ha assegurat que el Que-bec 'té els instruments i l'estructura que cal per protegir al màxim la llengua francesa'. La llei que protegeix el francès al Que-bec és la Carta de la Llengua francesa, aprovada pel parlament quebequès el 1977. La normativa estableix el francès com a llengua oficial del Quebec. Abans d'aquesta data, el Quebec era l'única província canadenca que aplica-va el bilingüisme anglès-francès a les administracions públiques. El 1988 la Cort Suprema del Canadà va invalidar les disposicions de la llei que obliga-ven a retolar els comerços només en francès. El text quebequès declara el francès com a llengua oficial del poder legislatiu, de la justícia, de l'adminis-tració, del mercat de treball, dels co-merços, dels negocis i de l'ensenya-ment.

Relació privilegiada amb Catalunya Respecte les relacions bilaterals entre Catalunya i el Quebec, Arcand ha dei-xar clar que Catalunya és una regió prioritària pel seu govern. 'Tenim un interès manifest en Catalunya, mante-nim una relació molt enriquidora entre les dues nacions i ens tenim una sim-patia mútua que és natural', ha defen-sat, i ha afegit que actualment 'hi ha un intercanvi directe com mai hi ha hagut' entre els dos països. Els vincles entre Mont-real i Barcelona són 'molt impor-tants', destaca Arcand. 'És una destina-ció que agrada als quebequesos', ha dit de la capital catalana.

Pierre Arcand: Ministre d’afers Exte-riors del Quèbec

(*) Aquest Article –Interviu, va ser publicat a ‘Directe.cat’ el 30 d’Agost 2010

Pàgina 07

L’ ENTREVISTA Juan Carlos Moreno Cabrera Lingüista

“El Castellà no s’hauria d’ensenyar a les escoles de Catalunya” Per Carles Bellsolà (*)

- En què consisteix el nacionalisme lingüístic? La idea que se sol tenir a Espanya és que el nacionalisme, lingüístic i en ge-neral, són les reivindicacions d'una sèrie de regions que s'han entestat, de forma obsessiva i exagerada, que es reconegui la seva llengua i la seva cul-tura. Perquè molts consideren que

aquesta llengua i aquesta cultura estan ja reconegudes en la Constitució i que, per tant, tota aquesta insistència corres-pon a un desig de diferenciar-se que va en contra de la societat de la globalit-zació. - Però vostè, en canvi, sosté que hi ha un nacionalisme lingüístic per part espanyola. Al titular així el meu llibre, segur que hi ha hagut molta gent que l'ha llegit amb la intenció de reafirmar les seves idees. Per a ells, la lectura del llibre pot resultar insuportable, perquè s'hi posa de manifest una cosa que està oculta, que és el nacionalisme d'Estat. Que no es reconeix com a tal perquè es parteix

de la fal·làcia que, un cop establert l'Estat, en aquest cas, l'espanyol, es produeix un superació de totes les dife-rències ètniques i identitàries. Al llibre demostro que això és completament fals. No només l'Estat no ha transcen-dit la qüestió nacional, sinó que es basa en una nació, una cultura i una llengua concreta, que segueix sent la llengua

castellana. - Així doncs, quina de les dues parts dóna més mostres de nacionalisme? És que, segons la meva definició de nacionalisme lingüístic, no existeixen ni el nacionalisme lingüístic català, ni el basc ni el gallec. Per què? El princi-pal tret definitori del nacionalisme lin-güístic és considerar que la llengua pròpia és superior a les altres. Cosa que no té sentit amb raons estrictament lingüístiques. Aquesta idea, que proce-deix de Menéndez Pidal, existeix en el nacionalisme castellanista. Però jo no la veig pas ni en l'anomenat nacionalis-me català ni en el basc ni en el gallec. Jo no veig a ningú que digui que el

català és superior al castellà lingüísti-cament. - Cosa que sí fa el nacionalisme es-panyol, segons el seu llibre. El segon tret definitori és que, com la meva llengua és superior, estic fent un favor als altres si els la imposo. Tam-poc no veig això en l'anomena't nacio-nalisme català. Els catalans no prete-nen que es parli català a Màlaga o a

Castella-la Manxa. Jo no conec cap catalanista que defensi això. En canvi, els castellanistes sí que defensen que el castellà sigui dominant a Catalunya, que en sigui la llengua principal. Tot i que això ho disfressen en parlar de "llengua de comunicació" o "llengua d'encontre". Del meu llibre es dedueix que, si apliquem aquests criteris, no existeix el nacionalisme lingüístic cata-là, basc ni gallec. Molta gent m'ha tirat en cara que no critico la "imposició del català". Però, quina imposició? Si jo dic que a Castella es parli castellà, és això una imposició? Por tant, si els catalans diuen que el català ha de ser la llengua predominant a Catalunya, és

(Segueix en la pàgina 8)

Juan Carlos Moreno Cabrera, Madrid, 1956 és catedràtic de Lingüística General en la Uni-versitat Autònoma de Madrid. Es autor de Len-guas del mundo (1990), La Dignidad e Igual-dad de las Lenguas (2000), El Universo de las Lenguas (2003),Las lenguas y sus escrituras (2005) y De Babel a Pentecostés [Manifiesto Plurilingüista] (2006). Ha dirigit la adaptació al espanyol de D. Crystal The Cambridge Ency-clopaedia of Language, (Madrid, Taurus, 1994) i ha publicat un centenar de articles en revistes i llibres col·lectius, la gran part d’ells sobre pro-blemes de tipologia sintàctica, semàntica i sobre la classificació, situació, expansió i desaparició de les llengües del món. Ha sigut membre del Comitè Científic del Informa sobra les llengües del Món sol·licitat per l’ UNESCO ETXEA y va participar en el projecte EUROTYP (Tipologia de les Llengües d’Europa) de la European Science Foundation (1990-1994). Actualment es membre del Comitè Científic de LINGUAMÓN-CASA DE LES LLENGÜES.

(*) Aquesta interviu, es va publicar per primera vegada a la pàgina web ’eldebat.ca’ el 14 de Setembre, 2008

Pàgina 08

L’Entrevista… (Ve de la pàgina 7) Juan Carlos Moreno Cabrera ..... és això una imposició? - Però els nacionalistes espanyols no acostumen a dir obertament que el castellà ha de ser la llengua domi-nant. El que fan és argumentar els drets individuals dels parlants. Es parla de drets individuals, però les llengües existeixen dins d'una comuni-tat lingüística, no es tracta d'individus aïllats. Si jo me'n vaig a Alemanya, puc tenir tot el dret del món a parlar castellà, però haig de parlar alemany. Perquè m'estic integrant en un col·lectiu amb unes relacions lingüísti-ques on predomina l'alemany. Parlar de drets individuals en qüestió lingüística no té sentit. I quan critiquen que el ca-talà comenci a adquirir predomini en certs àmbits, ho fan perquè això com-porta la pèrdua del predomini absolut, en aquests mateixos àmbits, del caste-llà. Quan critiquen això, tot i que no ho diguin obertament, estan posant de manifest que el que temen els castella-nistes no és que el castellà desaparegui de Catalunya, com diuen ells. A ningú amb dos dits de front se li ocorre que el castellà pugui desaparèixer de Cata-lunya, és una estupidesa pensar-ho. En realitat, el que expressen és el seu te-mor que el castellà perdi el predomini absolut a Catalunya. - En canvi, sí que hi ha estudiosos que afirmen que el català corre cert perill d'extinció. Depèn de amb quines altres llengües el comparis. Si comparem el català amb l'aragonès, doncs no està en perill d'extinció. Però el català s'ha de com-parar amb altres llengües del seu nivell demogràfic. El català és una llengua europea molt important des del punt de vista demogràfic i no està en perill d'extinció. Ara bé, als Països Catalans el català no és la llengua dominant, això està clar. I hi ha molts terrenys en els quals no aconsegueix fer-se amb aquest domini. Per domini no hem d'entendre res negatiu, sinó que sigui la llengua d'ús habitual, la llengua per defecte. Cosa que seria lògica. Quan es conviu amb una llengua poderosa des del punt de vista demogràfic, econòmic

i polític com és el castellà, els avenços són molt difícils. Mai no es pot dir que el català estigui fora de perill, precisa-ment perquè conviu amb el castellà. - Per aquest mateix motiu, són apro-piades les mesures de foment de la llengua com ara la immersió lingüís-tica? L'única immersió lingüística que co-nec és la del castellà. A Catalunya no hi ha immersió lingüística. Si a Catalu-nya es fa servir el català a l'escola, això em sembla normal. Diríem que ense-nyar en castellà a Madrid és immersió lingüística? Jo no ho diria pas. Per im-mersió entenem quan una llengua ofi-cial no és la llengua de la població i s'obliga a fer servir aquesta llengua a l'escola, cosa que passa a molts països del món. A Nigèria, la llengua de l'es-cola és l'anglès, i qualsevol nen que es vulgui escolaritzar ha d'aprendre an-glès. Que no el parla ni ell ni ningú de la seva família. Perquè l'anglès, i aquesta és la qüestió, no és una llengua de Nigèria, és una llengua imposada per les potències colonials. Però el ca-talà no és una llengua imposada per les potències colonials, és la llengua prò-pia de Catalunya. Vostè, al seu llibre, diferencia entre bilingüisme additiu i substitutiu. Quin és el cas a Catalunya? - El bilingüisme que es diu promoure des del centre és teòricament additiu. És a dir, que jo afegeixo la meva llen-gua a l'autòctona i totes dues hi convi-uen. Però en el 90% dels casos, en rea-litat, és un bilingüisme substitutiu, en què es pretén que la llengua nova acabi substituint l'autòctona. Si a un nen ca-talà se l'educa en castellà, que hi ha molts més llibres, més programes de TV, més oportunitats, el que es propi-cia és que el nen digui: "Ah, jo parlo en català amb la meva família, però a mi el que m'interessa és el castellà, perquè em dóna més possibilitats. Pre-cisament per això, el castellà no s'hau-ria d'ensenyar a les escoles de Catalu-nya. Ja sé que és dur dir-ho, que molta gent em criticarà per això, però és així. En aquests moments hi ha una situació

de desequilibri molt forta en favor del castellà. Com ho corregim, això? Re-colzant per igual totes dues llengües? Llavors es mantindrà el desequilibri. L'única solució és recolzar la llengua autòctona, la llengua pròpia, molt més que l'altra. Cau pel seu propi pes. - Però bona part de l'opinió pública espanyola té la percepció contrària, que el castellà és una llengua de segona a Catalunya i que està perseguit. És que hauria de ser de segona, és clar que sí. Per les raons que ja he donat. Exactament igual que el català és una llengua de segona a Castella. A Madrid, si és que exis-teix, el català és una llengua de segona o de tercera. I això, a tot-hom li sembla molt bé. Que el castellà sigui u na llengua de segona a Catalunya, a mi no em semblaria ma-lament. Però el cas és que no ho és, que segueix sent dominant en molts àmbits. La idea que el castellà s'ha per-seguit a Catalunya és una manipulació ideològica. Qui ha anat a Catalunya sap que això no és així, però el qui no hi ha anat s'ho acaba cre-ient. Els mateixos arguments so-bra aquesta 'persecució' del cas-tellà no s'apliquen, per exemple, en el cas de Puerto Rico. Què ocorre quan se xoca amb un naci-onalisme lingüístic més poderós que el propi, com és el cas de l'anglès? Que, llavors, l'ideòleg del nacionalisme lingüístic de la llengua menys poderosa passa a utilitzar els mateixos arguments d'autoconsciència lingüística que fan servir els qui defensen les llengües perifèriques. Però, en aquest cas, ja no els semblen ar-guments nacionalistes. Quan jo defenso el castellà a Puerto Rico, amenaçat per l'anglès, no sóc na-cionalista; quan fan això mateix els catalans, llavors sí que es con-sidera nacionalista. També se solen invocar raons de mercat o 'darwinistes', com diu vostè, per justificar el (Continua en la pàgina 9)

Pàgina 09

L’Entrevista… (Ve de la pàgina 8) Juan Carlos Moreno Cabrera ..... el predomini d'una determinada llengua. El nou discurs del nacionalisme es basa en criteris economicistes. Es diu que hi ha llengües que tenen un gran mercat i d'altres que el tenen petit. Ai-xò significa emprar criteris de la globa-lització capitalista, de veure-ho tot com a mercats, productes i clients. Així és com funciona l'economia, però el que no es pot fer és utilitzar aquests criteris economicistes en la cultura. Es com si al Museu del Prado un quadre hagués estat visitat per 5.000 persones i un altre, només per 50. I diguéssim: "Destruïm o baixem-lo al soterrani

aquest quadre, que el visita molt poca gent". La cultura no és economia, és una altra cosa. Per què els escriptors en català ve-nen tant pocs llibres a la resta de l'Estat? - Espanya no ha assumit el seu caràcter plurinacional. Si s'hagués fet una polí-tica plurilingüística de debò, als nens se'ls hauria ensenyat al menys a llegir i entendre les diverses llengües de l'Es-tat. Així, un adult escolaritzat seria capaç de llegir Josep Pla sense traduir. I un autor català podria vendre en la seva llengua a tot l'Estat. Així, els au-tors catalans no es plantejarien escriure

en castellà. Ara, si un autor català, amb tot lògica, vol ser llegit el màxim pos-sible, acaba escrivint en castellà. D'a-questa manera, la presència del català va desapareixent, i només es llegeix a Catalunya. I poca gent, a més. - Com ha estat rebut el seu llibre a la resta de l'Estat? Pràcticament totes les ressenyes i en-trevistes que he tingut han estat de Ca-talunya, Galícia o el País Basc. A la resta de l'Estat, el llibre gairebé no ha tingut cap incidència. A la gent li agra-da llegir opinions que reforcin les se-ves pròpies, no pas opinions totalment contràries.

El Parlament Europeu és l’únic òrgan de la Unió Europea triat per sufragi directe. Els 736 diputats del Parlament Eu-ropeu et representen a tu, el ciutadà. Els elegeixen cada cinc anys els votants dels 27 Estats membres de la Unió Europea, en nom dels seus 500 milions de ciutadans. En aquesta part del nostre lloc web podràs trobar informa-ció sobre com s'organitza el treball al Parlament, a través d'un sistema de comissions especialitzades. L’activitat del Parlament Europeu és important perquè en molts àmbits polítics les decisions sobre noves lleis europees les adopten conjuntament el Parlament i el Consell de Ministres, que representa els Estats membres. El Parlament exerceix un paper actiu en la preparació d’una legislació que afecta la vida diària dels ciutadans: per exemple, en matèria de protecció del medi ambient, de drets dels consumidors, d’igualtat d’oportunitats, de trans-ports i de lliure circulació de treballadors, capitals, béns i serveis. L'Euro cambra també té competències, compartides amb el Consell, en matèria del pressupost anual de la Unió Europea. Si desitges conèixer més bé l’organització i l’activitat del Parlament Europeu, fes clic a la llegenda «En detall». Hi trobaràs informació sobre els òrgans interns de la institució, el seu reglament i els procediments de treball. En la secció «El Parlament i tu» trobaràs un conjunt d’enl-laços que permeten interactuar com a ciutadà amb el Par-

lament. Això inclou plantejar preguntes per escrit, expres-sar opinions o rebre tots els documents públics. Si desitges presentar una petició formal al Parlament, també hi troba-ràs la informació que necessites. Potser vols visitar el Parlament a Brussel·les o Estrasburg i veure’l personalment en funcionament. Si és així, en aquesta secció trobaràs informació detallada sobre com organitzar-hi una visita, i també sobre els sistemes de con-tractació de personal i dels períodes de pràctiques. Si entres a «En detall» trobaràs una guia sobre contractes públics, subvencions concedides i licitacions, a més d’una llista de grups d’interès acreditats. Finalment, l’apartat «Arxius» dóna accés a dades sobre les anteriors eleccions al Parlament i sobre les nostres activitats dels darrers anys.

BENVINGUTS AL PARLAMENT EUROPEU

Pàgina 10

ACTIVITATS DEL CENTRE

DIUMENGE 20 DE DESEMBRE, 2010

FESTA DE NADAL

Fotografies: Antonio Tellez i Robert Segarra

Pàgina 11

ACTIVITATS DEL CENTRE FESTA DE REIS

Fotografies: Jordi i Verónica Fornells DIUMENGE 9 de Gener, 2011

Pàgina 12

Sr/Sra.

Benvolgut/da president/a

Com bé deuen saber, a finals de desembre es va constituir el nou Govern de la Gene-ralitat de Catalunya corresponent a la IX legislatura sorgit del suport majoritari al Parla-ment de Catalunya arran de les eleccions del 29 de novembre de 2010.

Malgrat que el nou executiu es troba immers en un període d’estructuració previ a l’ini-ci del desplegament de l’obra de Govern, tenint en compte la situació econòmica del país i la necessitat de redimensionar la seva acció i, per tant, la provisionalitat de les informacions que els pugui fer arribar, no volia faltar al nostre compromís de mantenir informades les comunitats catalanes a l’exterior.

Per aquest motiu els faig saber que l’Àrea de Comunitats Catalanes a l’Exterior resta, a l’espera d’una estructuració futura més detallada, jeràrquicament vinculada a la Se-cretaria d’Afers Exteriors que s’adscriu, alhora, al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.

L’Àrea de Comunitats Catalanes a l’Exterior continua estant a la seva disposició, doncs, per a garantir la correcta comunicació entre cadascuna de les comunitats a l’exterior i la Generalitat de Catalunya mantenint el personal i les dades de contacte amb els que s’han comunicat fins ara . Els informo, però, que el responsable de la co-ordinació d’aquest grup de treball serà, a partir d’ara, el senyor Daniel Gimeno (daniel.gimeno@gencat.cat).

Pel que fa al suport del Govern a les comunitats catalanes a l’exterior, atesa l’actual situació de restriccions pressupostàries, els informo que tenim la voluntat de tirar en-davant, tan aviat com ens sigui possible, la convocatòria corresponent a les subvenci-ons a activitats ordinàries de promoció i difusió de la cultura catalana i al funcionament ordinari de les comunitats catalanes a l’exterior. La situació pressupostària exigeix, però, la màxima prudència ja que, a dia d’avui, ens és impossible poder informar deta-lladament sobre els recursos disponibles i els terminis de gestió per a la convocatòria en qüestió.

Finalment, cal tenir present que el pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2011 no s’aprovarà durant els primers mesos de l’any fet que provoca, per una banda, la congelació pressupostària de l’any anterior a la qual cal afegir restriccions que afec-ten, en més d’un 70%, la capacitat econòmica de cadascun dels Departaments del Govern i, per l’altra, l’endarreriment, i en el seu cas supressió, de convocatòries de beques, subvencions extraordinàries i altres mecanismes i línies de suport.

Via Laietana, 14 08003 Barcelona

Pàgina 13

Aquesta situació els exigirà repensar les possibles programacions anuals per aquest any i estudiar la viabilitat d’esdeveniments de caràcter extraordinari com, per exemple, les trobades de xarxa previstes per enguany tenint en compte que, en el cas de que es dis-posi de capacitat de donar suport econòmic a activitats extraordinàries, les convocatòri-es corresponents es publicarien, probablement, durant la segona meitat de l’any

En aquest sentit, és la nostra intenció poder convocar, tan aviat com sigui possible, una reunió del grup de treball del Consell de les Comunitats Catalanes a l’Exterior, sempre atenent-nos a les limitacions pressupostàries presents, per tal d’informar-los personal-ment de la situació actual així com per atendre les inquietuds dels catalans i catalanes a l’exterior mitjançant els seus representants.

Tot i la meva voluntat de donar-los a conèixer l’estat de la qüestió i entenent els perjudi-cis en el normal desenvolupament del funcionament de les diferents comunitats catala-nes a l’exterior que aquesta realitat provocarà, vull reiterar-los públicament el compromís de la Secretaria d’Afers Exteriors de vetllar pels interessos dels catalans i catalanes a l’exterior.

Permetin-me, finalment, expressar-los el meu agraïment per la seva comprensió davant les dificultats que aquesta situació pugui suposar-los. L’Àrea de Comunitats Catalanes a l’Exterior els mantindrà informats puntualment de les novetats que respecte a la seva relació amb el Govern es succeeixin.

Aprofito l’avinentesa per a saludar-los ben cordialment i atenta,

Roser Clavell i Soldevila Secretària

Barcelona, 24 de gener de 2011.

Via Laietana, 14 08003 Barcelona Tel. 93 567 63 70 Fax 93 567 63 71

Pàgina 14

Via Laietana, 14 08003 Barcelona Tel. 93 567 63 70 Fax 93 567 63 71

Benvolguts/des presidents/es,

Avui es publicarà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’inici d’una nova etapa al capdavant de la Secretaria d’Afers Exteriors.

Malgrat aquest relleu, no volia deixar passar l’oportunitat d’adreçar-me a vosaltres, en tant que presidents i presidentes de les diferents comunitats catalanes de l’exterior, per acomia-dar-me de vosaltres per escrit, el qual us demano que feu extensiu a tots els i les membres de les vostres comunitats.

Vull compartir amb vosaltres l’orgull d’haver col·laborat en el suport als catalans i catalanes de l’exterior organitzats al voltant de comunitats que representen punts de referència, pel que fa a catalanitat, arreu del món. Crec, sincerament, que en el desenvolupament de les meves responsabilitats, les diferents comunitats heu comptat amb el recolzament institucio-nal que mereixeu i que ha permès, junt al vostre compromís, la continuïtat de les activitats de les vostres entitats.

Estic segura que, en aquesta nova etapa encara per començar, continuareu gaudint d’aqu-est reconeixement encara que possiblement condicionat per la situació econòmica per la que travessa el país i sobre la que ja us vaig informar en anteriors comunicacions.

Vosaltres, com d’altres catalans i catalanes, sou exemple de sacrifici, superació i capacitat d’adaptació a les realitats canviants arran de la decisió que un dia, per motius diferents en cada cas, us va portar a vosaltres o a les vostres famílies lluny de la vostra terra. Aquests valors, demostrats al llarg del temps i arreu del món, junt amb la tenacitat i la persistència, són els que han permès comptar amb prop de 125 “petites Catalunyes” als cinc continents.

Us encoratjo, sabent a l’avançada que les vostres capacitats i experiències, així ho perme-tran, a que doneu una passa endavant i, tal com estableix el Pla de l’Acció Exterior del Go-vern de Catalunya, us rellanceu com a agents de diplomàcia pública amb un doble objectiu: projectar, amb més intensitat, les fortaleses que Catalunya ofereix al món en el vostre en-torn més immediat per una banda i configurar-vos com a punt de referència de proximitat tant pels catalans i catalanes que inicien projectes vitals a l’exterior com pels estrangers i estrangeres que s’interessen pel nostre país en els vostres llocs de residència.

El vostre paper, espero haver-vos-ho demostrat en tant que responsable de la política d’-afers exteriors del Govern al llarg d’aquests anys, és important per a la societat catalana. El vostre objectiu, doncs, és fer notar, amb més força si és possible, que les comunitats catala-nes de l’exterior són un actiu més al servei de Catalunya.

És amb emoció, i amb els millors desitjos de futur, que us envio la meva més cordial saluta-ció,

Roser Clavell i Soldevila

Secretària

Barcelona, 1 de març de 2011.

Pàgina 15

REPORTATGE (*)

ELS CATALANS DE L’EXTERIOR QUE NO VOTARAN EL 28 DE NOVEMBRE:

EL PADRÓ MUNICIPAL D’HABITANTS COMPTABILITZA GAIREBÉ 400.000 NASCUTS A CATALUNYA RESIDENTS A D’ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES

Segons les dades del Padró Municipal d'Habitants, a 1er de Gener de 2010, que ha publicat recentment l'INE (Instituto Nacional de Estadística) es-panyol, el nombre de persones nascu-des a Catalunya i residents a d’altres comunitats autònomes de l'Estat espa-nyol se situa en 398.029 persones.

En els deu darrers anys, període entre 2000 i 2010, les dades del Padró Muni-cipal indiquen que unes 78.000 perso-nes nascudes a Catalunya han traslla-dat la seva residència a d’altres Comu-nitats de l’Estat i han fet que la xifra total s’incrementi en un 19,5%. En aquests 10 anys els destins preferits pels nascuts a Catalunya com a nova residència han estat, en termes d’incr-ement percentual, Astúries, Castella-La Manxa, Estremadura, i Cantàbria. Tot i així les xifres absolutes no expe-rimenten variacions i són Andalusia (amb 105.775 residents nascuts a Cata-lunya i un increment de més de 25.000

en 10 anys), el País Valencià (amb 59.601 i un increment de 8.000), la Comunitat de Madrid (amb 47.026 i un increment de 7.000), Aragó (amb 38.653 i un increment de 5.000) i Ba-lears (amb 34.648 i un increment de 7.000) les comunitats autònomes amb més residents nascuts a Catalunya.

Per províncies, incloent com a tals les comunitats uniprovincials, les que te-nen més residents nascuts a Catalunya, són: Madrid (47.026), Balears (34.648), València (24.894), Sevilla (21.014), Castelló (18.995), Saragossa (18.054), Granada (17.360), Màlaga (17.261), Alacant (15.712), Osca (15.614) i Múrcia (14.295). La xifra mostra un lleuger increment (1.1%) respecte de la xifra de 1er de gener de 2009 que era de 393.615 per-sones. Aquest moviment de sortides cap a d’altres comunitats autònomes sembla indicar que, a diferència amb el que succeeix amb les sortides de cata-

lans cap a l’estranger que s’han incre-mentat fortament els darrers anys fruit de la crisi econòmica, l'Estat espanyol no apareix com un destí d'emigració preferent per la recerca d’oportunitats laborals i que el moviment mostra la mateixa tendència dels darrers anys lligat a la mobilitat professional, fami-liar o altra.

El Padró Municipal només mesura el lloc de naixement dels inscrits i no és, lògicament, una estadística que pugui reflectir ni sentiments de pertinença, ni identitats, ni arrelaments. En aquest context és ben lògic que hi hagi una forta correlació entre els fluxos migra-toris cap a Catalunya des d’altres com-unitats autònomes i els posteriors re-torns familiars o individuals. Resulta doncs lògic que sigui Andalusia qui presenta la població nascuda a Catalu-nya més nombrosa que, en molts casos, potser només conserva un vincle feble

(Continua en la pàgina 16)

2010 2000 % de variació

Andalusia 105.775 80.582 + 23,8

País Valencià 59.601 51.350 + 13,8

Madrid 47.026 40.303 + 14,3

Aragó 38.653 33.673 + 12,9

Balears 34.648 27.683 + 20,1

Castella i Lleó 16.730 13.470 + 19,5

Castella-La Manxa 15.713 11.238 + 28,5

Galícia 14.760 10.878 + 26,3

Múrcia 14.295 11.720 + 18,0

Estremadura 13.896 10.137 + 27,1

Canàries 13.166 10.312 + 21,7

Euskadi 7.400 6.393 + 13,6

Navarra 4.977 4.086 + 17,9

Astúries 4.100 2.897 + 29,3

Cantàbria 2.844 2.080 + 26,9

La Rioja 2.541 1.936 + 23,8

Melilla 1.145 928 + 19,0

Ceuta 759 722 + 4,9

Total 398.029 320.388 + 19,5

La distribució dels nascuts a Catalunya residents a d'altres comunitats autònomes en els anys 2000 i 2010 és la següent:

(*) Aquesta informació ha sigut distribuïda a tots els Casal Catalans d’arreu del Món per la Federació International d’Entitats Catalanes.

Pàgina 16

ELS CATALANS DE L’EXTERIOR ... ... (Ve de la pàgina 15)

amb la comunitat de naixement.

Per a la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) les comunitats catalanes residents a l’Estat espanyol formen part integral de les comunitats catalanes de l’exterior. Hi ha nombro-ses entitats que han jugat un paper his-tòric en la configuració de la Catalunya Exterior com el Cercle Català de Ma-drid, la Casa Catalana de Saragossa (a qui la Generalitat ha atorgat enguany la Creu de Sant Jordi), el Casal de Cata-lunya de Sevilla, el Cercle Català d’Àl-aba o el Centre Català de Còrdova al costat de noves entitats creades els dar-rers anys (Tenerife, Donòstia, etc.). La

Generalitat de Catalunya dóna suport a les entitats catalanes de l’Estat espa-nyol en igualtat amb les de la resta del món igualment com fan totes les com-unitats autònomes amb la seva emigra-ció resident a Catalunya.

El Padró Municipal és el registre admi-nistratiu on consten els veïns del muni-cipi. Les dades constitueixen la prova de residència i del domicili habitual. La formació, manteniment, revisió i custòdia correspon als ajuntaments, d’acord amb les normes aprovades conjuntament pel Ministerio de Eco-nomía y Hacienda i pel Ministerio pa-ra las Administraciones Públicas a

proposta del Consejo de Empadrona-miento, obtenit-se així la Revisió del Padró Municipal amb referència al 1er de gener de cada any. Tota persona resident a l’Estat està obligada a inscri-ure’s en el Padró del Municipi on resi-deixi habitualment. El que viu a més d’un municipi s’ha d’inscriure única-ment en el que visqui més temps du-rant l’any. La inscripció conté un camp obligatori que és la declaració del lloc de naixement.

Barcelona, 04-11-2010 Federació Internacional de Entitats Catalanes (FIEC)

Espanyols a Toscana

Ho vaig viure a un carrer de Florència, a la Toscana. Davant meu un grup d'espanyols castellanoparlants, natural-ment. De sobte, un d'ells flexiona les cames com volent posar-se a la gatzoneta i exclama en alta veu: "Pero, cojo-nes..., ¿es que en este puto país nadie habla español?". Vaig quedar garratibat. Com si tothom parlés italià a Espa-nya!

INFORMACIÓ DE LA WEB

EL PROBLEMA ECONÒMIC

El dèficit del Govern central és el 80% de totes les administracions. El de les autonomies només el 16 %

Per tant, el problema no són les autonomies, sinó l'Estat!!

Pàgina 17

American’s Point of view

Catalan Elections (*)

MADRID — Catalonia, Spain’s northeastern region, is set to be led by a government demanding greater fiscal auton-omy from Madrid, adding a further challenge for José Luís Rodriguez Zapatero the country’s embattled Socialist prime minister. In Catalonia’s regional election on Sunday, Convergència i Unió, a Catalan nationalist party, won 62 of the 135 seats in the regional Parliament, up from 48 seats won four years ago. While the party fell short of a parliamentary majority, the result ensures that its leader, Artur Mas, will head the next regional government. The party’s victory could heighten the regional tensions that tug at Spain’s fractious unity. As in other European nations, most notably Italy and Belgium, there is a gulf be-tween northern regions like Catalonia and the Basque Country, which spearheaded Spain’s industrial revolution, and poorer southern areas like Andalusia and Extremadura. Amid a severe economic crisis that has left Spain with a jobless rate of 20 percent, burden-sharing has become a leading issue. Mr. Mas rallied voters by insisting that “Catalans are giving too much to Spain.” Instead, the party

wants greater budgetary independence and a smaller contri-bution to other regions, via taxes collected by Madrid. The election was the first of a series of regional and local elections across Spain in the next six months that are seen as a litmus test for Mr. Zapatero’s future. The result on Sunday was a debacle for the Socialists, who had led Catalonia’s coalition government, but who won only 28 parliamentary seats, their worst result in the region since the late 1970s. Convergència i Unió and Socialist politicians, however, resisted drawing nationwide conclusions, given that separa-tism had become a specific and key issue for Catalonia and its voters. Celestino Corbacho, a leading Socialist, also said it would be “very premature” to discuss his party’s longer term prospects since Mr. Zapatero is due to call a general election only in 2012. Still, Spain’s main opposition Popular Party welcomed the result as a rebuff to Mr. Zapatero and his handling of the economic crisis. The secretary general of the Popular Party, Dolores de Cospedal, called it “The start of a change that will also happen soon for the rest of Spain.”

(*) This article was written by Raphael Minder and was published by the New York Times on November 28th. 2010

Sunday's result indicates that Catalans are becoming more determined to run their own affairs. Mr Mas has a forth-right attitude to wresting powers from the central government in Madrid without necessarily demanding full independence, making him a "sovereignist" in the local jargon. His government can be expected to vigor-ously pursue a deeper Catalanisation of everything from the media to educa-tion. That sets up a potential conflict with the centralist-minded PP, al-though that party has been known to

soften its opposition to devolution when political expediency required.

It is not clear how difficult Mr Mas plans to make life for Mr Zapatero. During the election campaign CiU, which has a long tradition of putting the interests of Spain's economy first in difficult times, concentrated on the economy rather than on demands for more devolution of tax-raising and other powers. Catalans clearly voted with Spain's economic malaise in mind, says Jordi Sauret, a sociologist at Barcelona's Abat Oliba-CEU univer-

sity. Many worried that the Socialists had put too many sticks in the spokes of local business at a time of 20% un-employment across the country.

In the end, Spain's economic troubles and Catalan nationalist aspirations are closely related. Catalans' age-old com-plaint that their taxes support poorer, less hard-working areas of Spain has become louder as they suffer economic crisis at home. Sunday's vote did noth-ing to diminish the historic tensions between Barcelona and Madrid.

Barcelona vs Madrid (*)

(*) This (partial) Article was published by “The Economist online” on November 29, 2010.

Pàgina 18

Pàgina 19