Alfons de Borbó i Habsburg i Lorena

EL JAPÓ. —Jo no pretenc pas conquistar la Xina, sinó fan sois explotar = la iomplir=la de japonesos.

BRIAND.—Vaja, Xina, ja veus qu. no es pol pas ser més enraona4!...

Any III. Núm. 147 • Barcelona, dijous, 26 de Novembre de 1931

Les Corfs han declaraf 1'ex•reifora de la llei.

Aufomàficamenf, doncs, queden

Preu : 30 cèntims ■ Pelai, 62. Telèfon 15300. Subscripció : 3`50 pessetes frimesfre

fora de la llei els que el serviren.

LA SANCIÓ DE LA REPÚBLICA

Lalta IraicloII

• ► d'AIfonsells d'un to respectuós, àdhuc per part deismés acannissats dels seus enemies.

Una cosa i altra són ben explicables : elcomte de Romanones era el darrer repre-sentamt d'uin règim i el seu discurs i haespècie de cant del cigne. En canvi, el se-nyor Robles és un parvenu de la política,home eixerit i ambiciós que intenta apro-fitar-se dels pocs monàrquics que resten,amalgamar-los amb els fanàtics religiosos

Per una de tantes ironies de la història,les defenses de l'ex-rei Alfons XIII, aquellsobirà que no va assenyalar-se gaire pel seurespecte envers la llei, ni natural ni escrita,s'han hasat en meticulosos arguments jurí

-dics que sense temença ja podem anomenarescrúpols i argúcies : totes les martingalescurialesques s'han volgut posar en joc da-vant d'aquest gran procés politic ; per unabanda hi havia la República, el règim im-posat per la voluntat nacional,única sobirana: per I raltra, Al-fons Xlii de Borbó i Habsburg,que volgué ésser únic sobirà con-tra la voluntat nacional. El jutgeeren unes Corts, i quelcom mésque unes .Corts ordinàries ; unesCorts Constituents : un règim enruïna ; aquest règim en ruina Ja

-via violat la llei fonamental delpaís ; el règim naixent, .per afir-mar-se i per salvar l'esperit de laConstitució, 'també en certa ma-nera havia transgredit la Cons-titució escrita ; per bé que nosagnant, la passa havia estat re-volucionària. Davant de totesaquestes consideracions, apareixben clarament que la anatéria delprocediment, de tan .alta i sobi-rana, treia la testa per damuntde les Illeis escrites i assolia despures regions de l'esperit de laLlei. Horn no cercava aplicar uncodi ; horn deliberava sobre lamateixa Justicia immanent, queestà per damunt de tots els reisi dels pobles, i de les constitu-cions i dels codis.

Essent així, qué podia salvarels capteniments de 1'ex-monarcadel qualificatiu d'alta traïció? Niqué calia analitzar d'un a un elsparticulars d'urna conducta se-guida, conseqüent dins el seu maldesigni a través de mil episodis? La divisióque llom •intentava establir de la vida d'Al-fans XIII en dos períodes, l'un de la majoriad'edat fins a Primo de Rivera, i l'altre finsJa seva caiguda i la del règim, per tal desincerar .almenys el primer, és inexacta ; sidurant el segon, d'urna manera palesa, eraescarnit el text constitucional en esperit ien lletra, abans era sabotejat continua-ment; el segon fou la perpetració sorollosad'un atemptat que s'amava consumant jafeia molts . d'anys a la quieta ; el primerduia corn a conseqüència lògica el segonen realitat no hi hagué solució de conti-nuïtat entre l'un i l'altre. Des de la Lleide Jurisdiccions vivíem dins una dictaduramilitar sorda; res d'essencial no va canviarquan es féu escandalosa. Si no podem qua-lificar d'alta traïció contra el país el fomentsecret d'anarquia militar i d'indisciplina1'atiament d'aquest militarisme contra d'al-tres institucions de d'Estat, per tal de para-litzar i neutralitzar la sobirania popularla creació d'una inestabilitat anguniosa quefes impossible una política de,pnocràtica ;l'especulació damunt les lluites socials, fo-mentades i enverinades per agents indig-nes ; el manteniment de la guerra del Mar-roe, tenint bona cura que no es resolgués,I així mantenir en desordre l'exèrcit, unexèrcit que, corn a òrgan hipertrofiat, haviaesdevingut monstruós i inservible ; si totaixò, diem, tot això perfectament comprovati controlat i imputable a l'ex-rei, no éscap delicte d'alta traïció, don Alfons fouinnocent durant el primer període del seuregnat, i, corn a conseqüència, podríem,fins i tot, feralo irresponsable de tots elsültims abusos i contravencions anticonsti-tucionals.

Si el Directori militar fou un atemptatcontra el país i el Directori vingué corn aresultat de da primera época de la gestiódel monarca, la primera època fou unatraició ; car és traíció for determinats actes-que donin, corn a cunseqüéncia fatal, lapèrdua de la llibertat i de la sobirania delpoble. I ens sembla que ningú no gosarà,de bona fe, impugnar aquest raonament.

s**

Els defensors de 1'ex-rei foren dos : elcomte de Romanones (oficialment senyorFigueroa i Torres) i el senyor Gil Robles.Es remarcable el respecte que demostrà laCambra davant del senyor Figueroa i l'hos-tilitat amb què foren acollides les retòri-ques del semror Robles. Senyalem també elscomentaris fets al discurs del comte, tots

No ens ha agradat mai: de parlar dequestions de règim interior d'aquest setma-nari. No hem cregut niat que fossin de capinterès per ningú. Però actualment, algu-nes allusions de què, a propòsit de l'aferBloch, ha estat objecte MIRADOR, ens obli-guen a precisar alguns .punts que fins arano havíem cregut necessari de fer públics.

El nostre amic, el senyor Amadeu Hur-tado, fundador, inspirador i propietari deMIRADOR, va deixar de pertànyer a l'em-presa d'aquest setmanari a partir del seunomenament de conseller a la Generalitatde Catalunya. Per la seva qualitat de col-laborador d'aquest organisme, sense pertà-nyer a l'Esquerra, i no volent que MIRADORpogués servir-li per afavorir una políticapersonal — constituir-li una aplataf ornan,coin es sol dir — va creure's en el deure dedespendre's de totes les accions que posseiad'Editorial Mirador S. A.

L'actual empresa de MIRADOR no va creu-re oportú fer-ho constar públicament. Ensdolia que el nom d'Amadeu Hurtado deixésde figurar entre nosaltres i teníem l'espe-ranfa que algun die volgués rependre ladirecció espiritual del nostre setmanari. Però,amb motiu de les allusions que s'han Jet enalguns diaris de l'Esquerra, que, corn s'havist, eren absurdes, creiem que per part nos-tra i corn un deure de lleialtat ha arribatl'h_ora de donar a conèixer aquest fet pera evitar futurs equivocs.

A més a més, hem de fer una altra acla-rac ió que ens interessa,, per afermar la nos-tra independència davant els_ partits poll-tinc catalans. Des del mes d'agost, el di-rector de MIRADOR no és el nostre benvol-gut amic i company Manuel_ Brunet, sinóJust Cabot, canvi efectuat d'acord ambaquell precisament perquè MIRADOR poguésproduir-se deslligat de tot partit polític .

Fern constar ara això per aclarir les allu-I sions que s'han volgut fer a MIRADOR i pre-

cisar la nostra posició;_no ho diem per qué

Mvulguem desentendre'ns;ç d nostre company

anuel Brunet corn a iniciador Luna cam-panya contra els senyors Giralt i Companys.

Podem opinar el que ens sembli de l'o-portunitat d'aquesta campanya, però dis-sentim i trobem Jora de to totes les parau-les gruixudes i de mal gust, totes les frasesinjurioses que a la premsa de l'Esquerrahan sortit contra Manuel Brunet, un delsperiodistes i literats més notables de lanostra terra i un home digníssim que elsde l'Esquerra poden creure equivocat, peròcontra el qual ningú no té el dret de treuretot el ref ertori que fins ara hem anomenatlerrouxista.

Podem opinar el que vulguem sobre laconveniència o la inconveniència de la cam-hanya de La Publicitat, però ens és moltdolorós veure la barroeria amb què els ho-mes de l'Esquerra han cregut defensar laseva honorabilitat. Estem molt pod Jets aviure en una democràcia i entre el lliurejoc de les campanyes polítiques i de lesopinions més diverses. Hauria estat de de-sitjar que els drets que comporta una de-mocràcia no s'haguessin començat a exePCirfins a l'aprovació de l'Estatut. No ha estataixí. Tots hem de procurar dominar elsnostres nervis i portar les campanyes polí

-tiques d'una manera constructiva i queasseguri un règim democràtic i no esgotila massa neutra, fent possible, així, un copde força que ens torni una altra vegada en-rera malgrat el cop de poble del Iz d'abril.

R INDISCRETsembia recordar que vostè s'havia mort.

—No no!—féu somrient l'autor deUn corredor d'assegurances visitava un

dia darrera altre, temps enrera, el nostrecompany Joan Tomàs per convèncgr-lo quese n'havia de fer una per a tots els casosd'accident, «incloent-hi — subrallatva el cor-redor — l'agressió personal)).

Per treure-se'l del davant, IEn Tomàs lirecomenà que anés a veure el nostre com

-pany Manuel Brunet.—Cree — li digué — que a conseqüèn-

cia d'un article contra el jaumins, ha estatobjecte d'alguna amenaça.

Des d'aleshores, el corredor, corn dèiemen el nostre número passat, no deixà tran-quil un minut. En Brunet, el qual, a la fi,no tingué més remei que signar la pòlissa.

Passaren els dies i ocorregué a la Gene-ralitat el conegut incident de qué fou vie-tima 'En Tombs.

L'endemà se li presenté novament el cor-redor d'assegurances:

- EI senyor Brunet m'envia...

Un fret aprofifafEn Brunet i En Tomàs són, des de fa

molts anys, redactors a l'Agència Fabra.El di,a de l'agressió del germà de l'al-

calde En Tombs, es trobaven, a la tarda,junts a ]'.Agència.

En disposar-se a amar-se'n, En Brunetconvidà En Tombs a acompanyar -lo.

— Anem, anem — li digué somrient. — Siens topa a baix l'Artemi, d'u•n tret mataràdos pardals.

Dues anècdofes d'En MarchUna vegada, al conegut contrabandista que

les Corts han declarat incompatible ambelles, li fou tirat en cara que feia servircentenars d'homes per introduir fraudu'lenta-ment tabac marroquí a (Espanya. L'home,amb una cínica filantropia, comenté

—Bé calia donar treball a aquests homes;del centran, haurien augmentat el nombredels sense feina.

S'explica també; entre les coses menysgreus que s'expliquen d'iEn March—i aques-ta anècdota fins i tot ha passat les fronteres,—que comenté així la seva exclusió del Par-lament

—Per qualsevol districte que em presenti,estic segur de sortir per una gran majorïa.Es qüestió de generositat, entenem-nos, nopas de comprar •consciències.

Misfifícació literàriaEl inostre amid i collaborador Josep Maria

de Sagarra acaba d'ésser víctima d'una mis-tificació literària, que, corn sol succeir en

casos així, divertirà a tothom menys els in-teressats per ella, encara que !En Sagarrano se'n posi realment cap pedra al fetge.

Es el cas que fa un parell de dies va rebreuna carta del director del Diari de Vich do-nant-li les gràcies per 1a gentilesa d'haver

-los tramès un article, acompanyada dunexemplar del diari que el contenia.

En Sagarra s'ha trobat autor d'un articleque no ha escrit, obra d'algun desenfeinatque, cal dir-ho, deu haver llegit molt el nos-tre autor fins assimilar-se'l taut.

Perquè, en realitat, Sagarra hi és forçaben imitat, massa i tot, i això és el quehauria hagut de fer sospitar més de l'au-tenticitat de l'article, corn aquells quadrosfalsificats que es distingeixen precisamentper presentar massa completes les caracte-rístiques de !'autor a qui s'atribueixen.

No s'esverinEl professor Trias de Bes no sembla game

content d'uns inofensius ecos que sobre ellhem publicat no fa gaire.

Ens arriben notícies que l'esmentat ca-tedràtic fins ha procedit a una diguem-neenquesta entre els seus alumnes, algunsdeis quals van una mica esporuguits pen-sant en els exàmens.

Tranquillitzem-los assegurant que el pro-fessor Trias de Bes vol satisfer només unacomprensible curiositat ; no vol satisfer decap manera, pensem, un desig de represà-lies del qual no se'l pot creure animat.

Facècia sense malíciaFa uns dies a la Universitat, abans de

començar una classe que s'escaigué a do-nar-se a la mateixa aula de Procedimentsde la Facultat de Dret, quatre desapren-sius tingueren el vil acudit de mirar lacarpeta, on trobaren la llista propietat delcatedràtic senyor Josep Xirau Palau queés trobava a Madrid. Ar& bé, si yil fouaquesta gesta, acte més vil fou, encara, eld'agafar l'esmentada llista a escriure alcapdavall dels noms deis alumnes un altre,el de! professor, acompanyat d'alguns ze-ros, faltes d'assistència i algun aprovadetd'aquells per misericòrdia.

Horn preveu que en assabentar-se de lafacécia estudiantil, aquest catedràtic tor-narà a blasmar la Universitat espanyola.

De Dijous -- a Dijous

MIRADOLa venjança d'En Brunet

i amb els .partidaris de l'ancià due de SantJaume, i servir-se de tot .plegat per als seasfins particulars, que no és ben segur quecoincideixin amb el benestar de la Repú-blica. Si més no, és un contra-revolucionan ien germen. Tota la seva campainya, a lesCorts i la revisionista, parla prou ciar.

Per això les paraules de l'un i de l'altre,coincidents en la lletra, feien um so moltdiferent.

Corn sempre, no ha faltat un _ esquitxd'atac a Catalunya : una vegada més, hornha volgut presentar la nostra terra com elfactor decisiu de la Dictadura de Primo deRivera.

Per sort, Catalunya ha demostrat a bas-tament el seu esperit i la seva decisió re-publicana ; no li cal sincerar-se d'aquestavella i mil cops refutada insídia. Enlloc corna Catalunya no s'ha treballat, de molts anys•ençà, per minar el règim i fer possible laRepública.

La 4ragèdia de I'EsfelrichA Madrid han posat ja sobrenoms als

components de la minoria regionalista.A 1'Abadal li diuen el Patriarca, a En

Rahola el Profeta i a '1'IEstelrich el Ben-jamin.

—'E1 que m'empipa—exclamava ]'altredia, en veu alta, l'Estelrich,—és que donRaimond s'ha pres seriosament això del Pa-triarca i del Benjamín i no .para de fer-meadvertències.

—I IEn Rahola?En Rahola? Aquest guanya encara

l'Abadal, Figuereu-vos que fins i tót tractade donar-me consells de política. A mi, eh?Ami!!

No s'hi amoïninPorquè en el nostre número anterior de-

dicàvem unes quantes motetes d'aquestasecció al nou diari La Humanitat, per co-mentar degudament la seva aparició, hemrebut una gran quantitat de remarques perl'estil de les que fèiem nosaltres,

Tot .agraint-ho als 'lectors que ens leshan trameses, no les publiquem, perquède dedicarnos a recollir perles al novell dia-ri, hauríem de reproduir gairebé sencer cadanúmero.

Ja va dir el seu director que tenia unaredacció inexperta.

El pitjor resulfa4E1 fet d'haver rebut tantes comunicacions

referents a badades de La Humanitat ensdemostra quin ha estat un dels més la-mentables resultats de la campanya sobre]'afer Bloch : que la curiositat ha procuratper uns dies una gram quantitat de com

-pradors al inovell diari.

Pitjor que la mort, la malaltiaPresenten ]'Adrià Gual a un senyor es-

tranger •amant de les nostres lletres.—El senyor Adrià Gua!, l'emi •ent dra-

maturg català.—Home ! doblement satisfet d'estrènyer-li

la mà. Dic doblement satisfet perquè em

]'Història extraordinària de l'home que, etc.Vostè devia confondre'm, a ben segur,amb IEn Guimerà, o amb 1'Iglésies, o aml>En Rossinyol. (Ells moriren, sí. El que hiha és que jo vaig arribar molt més greuque ells.

Una malalfia ben «admínistrada»Aqueixa famosa malaltia de l'Adrià Gual

ha estat la malaltia més ben oadministra-dan que mai no s'hagi conegut ad. Capde les obres de l'autor de la Història ex-traordinàña de l'home que, etc., li hauràassegurat tanta popularitat corn els dies dellit que aleshores va fer.

Recordem, corn botó de mostra, que desde 'Canàries, on havia anat IEn Gual repre-sentant l'Ateneu en Dines festes a honord'En Guimerà, telegrafiaren, precisament al'Ateneu, interessant-se per la salut del mésque illustre malalt.

L'Ateneu va contestar que seguia millor.Quan el President va comunicar a la

família d'iEn Gual el telegrama de Canà-ries i el de resposta de l'Ateneu, un parentes va indignar:

—Que segueix millor, han dit! Que se-gueix millor ! Si ara esté més greu quemai !

La dramatúrgia i l'agriculturaPer fortuna, En Gual no es va morir.No pecarem, dones, de cruels si fern pú-

blica l'exclamació amb què un propietariacollí, aquells dies d'emoció, les noves alar-mants de la salut d'En 'Gual

—Quina pèrdua per a l'agricultura!

Les raons senfimenfalsTorna a córrer per Barcelona, passats els

dies d'inquietud que succeïren als de la pro-clamació de la República, una xicota quefou, durant molt temps, l'amiga íntimad'un conegut pistoler.

—Tu no sabies—li .preguntava l'altra nituna companya de caba•et,—el que era i elque feia, en realitat, el teu home?

—Sí; però quan 'ho vaig saber, ja l'es-ti mava. ' .. w .

LAPE RITIYAfers. — Tots nosaltres procurem ésser

una mica conseqüents amb la pròpia ca-misa, amb el pis que pagúem, amb l'oficii amb l'afició que ens domina; la manerade viure de cadascú, la manera objectiva dejudicar el blanc, el negro i el verd, fins itot la manera d'espolsar la cendra del tabacen els moments de gran cabotinatge man-drós, ens posa una etiqueta al clatell amb1'a qual som classificats dintre la greixosacalaixera de la nostra vida de relació. Esevident que pel nostre gust moltes vegadesens despendríem de l'etiqueta comprome-tedora, trencaríem la rutina de les imposa

-des conseqüències i ens dedicaríem a fer ba-llar una mona ben aporrimada en mig dunasolemne sessió acadèmica o en un funeraldels més carregats de tinta i de xarol. Araque aquest excentricisme que de tant entant ens aniria molt bé per pair totes lesimpúdiques vanitats que ens cremen el pul

-mó, i per fondre aquesta capa de vu1ga-ríssim ciment que ens abriga els nervis,ens està terminantment prohibit per l'eco-nomia política i per l'instint de conserva-ció. 'Els mostres llavis se'n van darrera d'unaganyota estrident amb una tendra illusióde criatures, però el pis, la corbata, la có

-dula, les obres publicades, les senyores ales quals hem besat 1a mà i els hem ditquatre dolces imbecillitats, ens fermen lesbarres, ens escanyen la rialla, i la nostraboca pren aquell aire de rotogravat impre-cís, o el rictus inofensiu deis ninots queserveixen per anunciar unes pastilles con-tra la impotència prematura.

Es trista aquesta manera de viure dintreuna auto-premsa que les circumstàncies enshan fabricat i haver de reaccionar sempresegons les mides que ens ha pres el nostresastre. Ara, d'ençà dels esbravaments polí-tics, s'han produït aquestes coses que endiem afers i que consisteixen en què pelsdiaris i per l'opinió pública es passeginaquests ratolins que porten la cua pertu-mad.a d'un tuf de claveguera moral. Nos-altres, que som catalans que ens estimemdamunt de tot el país i el voldríem veureen una saturació d'homes de bona volun-tat, no podem menys de sentir una certaamgórnia en veure 1'a nostra terra, tan es-ponjada de patriotisme, que no es pot subs-treure a un cert parentiu amb un formatgede Rocafort, en el qual es cargolen unsanèlids tan blancs corn vulgueu, però queporten ]'armilla de la corrupció.

Corn a homes conseqüents amb el nostrepis, la nostra corbata i els mostres escrits,no ens fa gens de grócia l'afer Bloch ol'afer que sigui, però corn que un és unamica poeta, i els poetes tenen la virtut decrear-se paisatges imaginaris, i fins perso-nalitats imaginàries, resulta que d'amagatde la gent, perquè jo sóc tan conservadorcorn el que més, m'agrada convertir-meen el marit d'una accsncierge: amb un bi-goti gris, amb una gorra tenebrosa, ambuna ganduleria integral, i una pipa domés-tica i soferta penjada a un ullal inconsis-tent, i m'agrada fer vibrar el rneu nerviòptic amb la fru'ició una mica innocent iacanallada d'aquest marit de ((concierge))que caça en els diaris la doma feta a tros

-sos, el saltimbanqui que rapta la nebodadel ministre, i el ministre que es dedica amuntar una fàbrica de lleons o de salsitxesde criatura de bolquers ; corco en el perio-disme la truculència, la vivos-, el ninot san

-guejant, i el morro humit del gos perdiguerque coneix la flame de les plomes impunes.

Es per això que m'agrada la presènciad'un afer en els diaris, que causa reportatgessensacionals, polèmiques virulentos, raonsde peu de banc, insults hipopotámics, llà-grimes i vestidures estripades.

La vida moderna està feta de bonesvn-tencions, i d'espetecs de pistoles i de tapsde suro, des de Còrsega a Chicago, hi haun meridià cinematogràfic que passa perBarcelona i per la delicadlssima Sierra Mo-rena, i ara, gràcies a l'afer, en els 'rostresdiaris, la gent aficionada al film, als torosi als escarafalls aguts, pot nodrir-se d'unperiodisme animat i guimyolesc, i aquestaliment el pot barrejar amb el cafè amb]let, amb les converses més ensopides, ambla més tendra verdor de pèsol, i en .la flon-jor borrosa i , domèstica deis coixins con-jugals.

JosEP MAaIA DE SAGARIRA

Una conducció per carretera

Boal

Sales Horns

AB1^IUSCONFECCIONATS,

SE2&PflE

"Sastrería Modelo"RAMBLA CANALETES, ti

2

UNAHISTORIA

El pîstolerìsme barceloníCompletarem avui amb alguns details el i

que dèiem la setmana passada.Bravo Portillo era popular a Barcelona

sobretot, al districte cimquè i als music-hallsdel barn, dels quals era concurrent assiduel seu bigoti cargolat i el seu bombí, unxic passat de moda, elements decoratiusd'aquells llocs. Era molt corrent veure'l as-segut a les taules del fons de l'Edèn be-vent xampany em l'agradable companyia deles artistes de la casa. I encara ho era mésveure'l sortir d'aquella santa casa de bra-cet amb dues i gendre un cotxe i anar-se'na donar un tomb per les Rambles i pelPasseig de Gràcia, per a recalar, així quellustrejava, al Lyon o a l'Excèlsior. BravoPortillo era un home fatxender. Fruïa famade valent i de «corrido, i val a dir que eraun home decidit.

Koenig, el seu successor, era tot el con-trari. No se sap d'aquest que mai s'haguésposat al davant dels seus subordinats. Ma-nava les seves tropes des del quartet gene

-ral que tenia establert a la Rambla de lesFlors ; lloc des d'on, demés, combina-va elsseus plans. 'Era un estratega del pistole-risme, muntat a la moderna. Al revés deBravo Portillo, que venia a ésser un mili-tar a l'antiga manera. En caure a Barce-lona ja havia rodat mig món. De Postdam,d'on era fill i on va començar a exercirde croupier trampós, passà a Brusselles. Te-nia flaca pels títols, i un dia, bonament,s'adjudicà el de baró.

A Berlín amplià els seus coneixementsi es convertí en estafador. Vetadí que 'topàamb un militar una mica crèdul, i mïtjan-çant una petita operació de prestidigitacióamb Iles cartes s'apoderà de vint-i-cúnc milmarcs que posseïa aquel!. De primer an-tuvi el militar va quedar desorientat ; peròdesprés, en refer-se, s'adonà de la manio-bra, la qual denuncià ; i conseqüència de ladenúncia fou un viatge de plaer que el fla-mant baró es veié obligat a empendre. Elcostum consisteix, per part d'un europeu,a dirigir-se a Amèrica; Koenig, encara quecroupier i home d'aventures, no es va sos-traure als costums normals, i va anar aBuenos Aires ; tot seguit marxà a Vene-zuela. Act muntà una sala de joc, anome-nada Casino de Montecarlo. El lema delbaró i deis dependents de la casa era el deplomar tot aquell que hi entrés. Si fa no facorn tots, per bé que en aquest, el clientera plomat tant si guanyava corn si perdia.Corn que la policia, malgrat 'la seva mon

-chalance habitual, de vegades agafa la ma-nia d'empresonar les persones decents, Koe-nig, que s'ho va témer, va tenir nn atacde prudència i va desaparèixer d'aquell país,per reaparèixer, al cap d'un quant temps,a París. Hi va cauce al començament dela guerra. Home oportunista, es féu passarcorn a. francòfil. Ben ,aviat es posà en coin-tacto amb el servei d'espionatge francèsen qualitat d'afiliat a aquest servei s'esta-blí a Irún, oficialment per vigilar el con-traban de guerra que es feia des d'Espa-nya a favor deis aliats ; de més a ms pera establir-hi una timba de joc. Un incidenta conseqüència del qual fou afusellat unvenedor de diaris --^ amb el qual sembla queKoenig va tenir una intervenció directa

—el féu desaparèixer de nou d'lrúm per aempemdre una altra «.tournée» de plaer perBilbao, Màlaga, Palma, Sevilla iCádiz,per acabar installant-se a Barcelona.

En la informació anterior assenyalàvemja la brillant situació de la indústria cata

-lana, aleshores. Molts patrons, molts indus-trials, molts acaparadors, s'havien enriquitsobtadament, sense haver-s'hi esforçat ; so-lament seguint, d'esma, les incidències delconflicte. A molts d'ells els rodà el cap. Escregueren que aquella pluja d'or no s'ha-via d'acabar mai, i, plens d'urc, no s'ave-nien a deixar-hi participar els obrers.

A l'actitud dels patrons, de resistènciapassiva ail principi i d'oberta oposició des-prés, contestaron els obrers amb una ofen-siva general que culminà amb un seguitde vagues escalonades.

Això succeïa l'any 1918. (Enfront d'aques-ta situació els governants tenien dos caminsa seguir. El de la comprensió o el de larepressió. Es decantaren per aquest darrer.Qui s'encarregà d'aquesta feina fou BravoPortillo, el qual es trobava en aquells mo-merits suspès d'empleu i processat per atersd'espionatge. Milans del Bosch cuidà deproporcionar-li el mou càrrec, presentant -loals elements directius d'una entitat de Bar-celona, partidària, corn el mateix Milans,d'organitzar una repressió.

Mort Bravo Portillo, Koenig el substituí.El substitut va fer ho a l'altre. Tothom hosap, corn sap també que actuà a sou decerts elements de la Patronal i que ambuns quants malfactors i les deixalles querestaven de l'espionatge, organitzà uns es-camots de pistolers els quals retolà amb elnom de Banda Negra, la qual a més de lestasques repressives que horn li encarregava,practicava el xantatge contra deis patronsi assaltava taules de joc.

A la Rambla de les Flors, hi m •ntàunes oficines : Detective-Privat. No us hideixéssiu caure. Em sortir-ne us hauríeu tro-bat sense la cartera i sense el rellotge. Enaquell hoc organitzava els seus plans. Vadividir els sons subordinats en tres grups.El primer es dedicava a escoltar converses

Ik

al diversos llocs de reunió de la ciutat i afer-ne reports. El segon s'allistava als sin-dicats per tal d'establir relació amb els seuselements caracteritzats i poder esbrinar elsdomicilis i els antecedents deis promotors devagues. Es així corn començà a conjumi-nar-se el fitxer Lasarte. Corn que tant áKoenig ni als que després l'han succeït noels_ venia d'un pam, i per altra part el queels interessava era donar sensació d'activi-tat, no us estranyeu que al dit fitxer, al

costat d'una referència exacta, m'hi hagiuna rastellera de faintàstiques. Tot el quees feia era cotitzat. Per tant, com més se'nfessin millor. El tercer grup era el dit d'ac-ció. Aquest tenia l'especialitat de provocaraldarulls, fer coaccions, promoure conflic-tes ; els seus components estaven autoritzatsper usar armes.

Fins aleshores, tant a les altes esferescorn a la Patronal, s'havia coincidit ami)els mètodes que calia aplicar per a fer fronta les organitzacions obreres. Però a lesacaballes del 1919 es produí una divisió enel si d'aquella. Una part es declarà parti-dària de la continuació de Koenig ; ]'altrase'n declara contrària. Entre aquests escomptava Graupera, president• de la Pa-tronal.

Koenig, que va veure venir la pedregada,va pensar, molt justament, que si triom-fava el parer dels darrers, horn ii retirariala subvenció. Per tal d'evitar-ho oombiinàun auto-atemptat, el qual fou realitzat aGràcia. Koenig va sortir-ne illes, sense unasola esgarrapada.

L'atemptat va produir un enrenou enormea la ciutat. 'Els diaris en parlaren amb luxede detalls. Koenig vavnvestir-se amb unaaurèola de víctima i, momentàniament al-menys, aconseguí aturar el cop de la Pa-tronal.

Quan el general Arlegui va venir a exer-cir el càrrec de cap de Policia es trobà jaamb el baró de Koenig ail davant, amb uncos de policia clandestina que funcionavaindependentment de l'altre i no s'bi va voleravenir. Arlegui 'es procurà els antecedentsdel bard ; féu fer un registre a l'agènciade la Rambla, el qual donà per resultat 1atroballa d'armes de tota mena i de bastantsdocuments confidencials. La intenció d'Ar-legui era descobrir la veritable personalitatdel bard, i després suprimirlo. Però, enregirar els papers, s'adonà que es tractavad'un home important, almenys per a cortamona de femmes, la qual cosa el fed canviarde parer, decantant-se per a utilitzar-lo.

Magnífic. Es sortia a atemptat per dia.Tots eren sistemàticament atribuits •ais clàs-sics elementos sospechosos o perturbadores;corn que—i per cert molt sovint—hi haviapatrons que rebien anònims que contenienamenaoes de mort en els quals, demés del'amenaça, horn els demanava quantitats dediner per tal d'evitar-la, sospitaren que estractava d'un xantatge. Xantatge que hihagué qui s'atreví a senyalar que proveniade l'agència de la Rambla. Horn convocàuna reunió de Junta de la Patronal, en laqual es va pendre l'acord de prescindir deisserveis del baró. Aquest, que era home derecursos, acusà Graupera d'haver-li fet sos

-troure uns documents de dins d'una caixade cabals per un dels delegats seus que elvisitaren par a comunicar -ii aquella decisió.Es presentà a casa d'aquell a reclamar-loso bé a cedir-los, però a canvi d'una quan-t itat. L'amenaçà àdhuc amb portar-lo alstribunals.

Un xantatge complet, però frustrat, jaque Graupera es resistí a acceptar els trae

-tes. Al cap de pocs dies fou realitzat l'a-temptat contra Graupora.

No cal pas enfondir gaire la qüestió pera veure-hi ciar. 'Es tracta del següent: enel transcurs de les lluites socials de Barce-lona, hi han hagut sempre intermediarisinteressats a prolongar-les. L'interès pro-venia del fet que el paper d'interventor enaquesta mena de lluites resultava força benretribuït i que, de més a més, es prestavaa dur a cap moltes menes de combinacions,totes elles també productives. Això per unabanda. A les altes esferes generalmentaquest procedir era vist d'un ull favorable.Calia per raons polítiques ajudar discreta-ment aquestes terboleses.

El primer intermediani amb el negoci fou

1

aigua de Colònia- talc-loció-massatge - extracte- fixador

-brillantina - xampú -pòlvors-rhum quina-sabons bany, to-cador i afaitar -crema de sabó

Bravo Portillo ; el segon, Koenig ; els dar-rers, Arlegui i Martinez Anido, els qualstransformaren la famosa banda negra delbaró en un organisme legal: els SindicatsLliures. Parlarem ara del funcionament d'a-quests sindicats, constituits amb les sobresdeis pistolerismes anteriors, sota l'alta di-recció de l'auster Martínez Anido i mitjan

-çant la collaboració del filantrop Arlegui.Enfront de les masses obreres aquests col-

locaren una nova força. Ja hem assenyalat

Ilur procedència : districte cinquè i environshabituals de Le Chantecl^er i de cal Zara-goza, una taverna del carrer d'En Treintaen la qual no es feia beguda i solaments'hi jugava, i on acudien totes les personesde prestigi del barn. Si, coma • onseqüèn-cia d'una jugada més o menys dubtosa, esproduïa una baralla i sortien a relluir atuellsde perjudicar, l'amo, que s'estava sempredarrera del taulell i amb of calaix de lamoneda obert, treia un parell de pistolescarregades de dins i apuntava als que dis-cutien, mentre els deja, somrient

—Nois; feu bondat. Em fareu enfadar...Altres eren desertors de les files obreres

o del requeté.El sindicat lliure funcionà amb totes les

apariències legals. Per tal de no ésser menys

que l'altre, establí un programa de reiviln-dicacions i es pació de montepius, de socors,de retirs obrers, etc.

De fet, però, es limitava a repartir ar-mes, carnets del sometent i a donar jor-mals als elements d'acció. Cent pessetes set-manals durant els tres primers mesos erala quantitat estipulada ; a más, horn donavagratificacions suplementàries per cada in-tervenció.En aquesta etapa intervenen «una ma-

nera molt activa Sales, Laguia, Horns, enqualitat de capitostos ; Cinca, Pallàs, Bal-dridh, Rabat, Tarragó, Vena, Tejada, Gra-vat, Bathe, etc. —la llista es faria intermi-nable—, en qualitat d'executors. Hi haviala Pagesa, amiga d'Homs, ,la qual teniacura de ((marcar)) les víctimes. En termesdiguem-ne tècnics «marcar» vol dir senya-lar la presència d'aquella. Amb tots aquellscollaborareo Pita, Marín, Escartín, Pérezi Domínguez, etc., de la Policia. Lasarte,l'home del fitxer, també hi va intervenir.Normalment, però, tenia cura de recollirdades per ]'arxiu, amb vistes a la llei defugues; Fernández Valdés l'havia .ajudat.També hi intervingué una dama catequista,que vivia a Gràcia, especialitzada a treurepistolers de la presó.

Heus adí explicats alguns deis atemptatsmés importants : l'assassinat d'En Lairetva ésser cotitzat per 40,000 pessetes ; hiintervingueren Alvarado, Baldrich, Soria iCinca, Vera i Serra.

El d'En Seguí fou cotitzat en 25,000 pes-setes. Ramon Sales i Horns el prepararenEl Noi del Sucre dirigí la vaga deis vi-driers i alhora intervenia en el conflictoamb el Sindicat d'Obrers del Subsòl i l'em-presa que construïa e1 Metro. ',Es celebra-ren conferències entre el Noi dei Sucre iPrimo de Rivera ; en la darrera sostingve-ren una disputa acalorada. S'ha dit queaquesta disputa va ésser el punt inicial del'atemptat contra 'En Seguí. No cal •mome-nar els executors, perqué cal cansiderar,loscorn a mers accidents del fet . L'objecte del'atemptat era reduir a ]'obediència, ambl'exemple, als elements obrers dels quals elNoi duia la representació.

Anteriorment ja s'havia atemptat contrael Noi. Quan sortia del Sindicat del Portels pistolers l'empaitaren a trets, mentreuns sometenistes cobrien la retirada d'a-quells . Igualment, en el que trobà la mort,mentre els pistolers disparaven, un grup desometenistes entre els quals es trobava La-sarte, disparava enlaire per tal de sembrarcl pànic i facilitar Ja fugida d'aquells.

Heus-en adí un altre : el de Vandellòs,que fou mort a la presó, després de cre-mar-li els ulls i de turmentar_lo. Mig mortcl tancaren a un calabós. Mort el trague

-rein de la cella', el portaren a Sans i el col-locaren damunt la via del tren. L'exprésel destroçà. La mort fou atribuida a ele-ments del Sindicat Unic, com una venjan-ça, per considerar-lo confident de la Po-licia.

El cert és que Vandellós recorria les obresde Sans recollint diners pels obrers empre-sonats, que oren uns cinc cents. Que entrobar-se en una rajoleria de Les Corts,l'amo el denuncià a la guàrdia civil ; que

l'agafaren, que l'acusaren de robatori; quee1 conduit-en a la Delegació de Policia, onli administraren una pallissa formidablehorqué declarés el que volia la policia ; queArlegui arribà a l'extrem de punxar-lo ambl'espasí ; que se'l trobaren gairebé mort ales mans i que aleshores horn hagué de ca-muflar la mort, per tal d'evitar-me les con-seqüències.

Un cas eloquent de llei de fugues : EveliBoal, secretani general de la C. N. T., foudetingut el dia 3 de març del 1921. A lapresó ja fou turmentat. Als vuit mesos quees trobava a la presó, tinged noticies queels dos fills seus estaven malalts de grave-tat. Podien morir d'un moment a l'altre.Va escriure al governador sollicitant que seli domés llibertat, solament unes bores, perta'1 de veure'Is. Fou complagut en això. Eltragueren de la presó i el portaren al des-patx d'Arlegui, el qual el rebé amablementi va dir-li que Martínez Anido, commòsper la soya carta, havia decidit alliberar-lo.Condició expressa, però, la de tornar-hi.

Al carrer, en comptes de caminar, corria.Poe abans d'arribar a casa seva, travessàun carrer fose, i sonaren uns trets. Boalcaigué a terra, agonitzant. Abans de morir,s'acostaren a la víctima, bo i posant-se elrevólver a la butxaca, els seus executors.l'oren—aquests sí que cal anomenar-los

—Sales, Baldrioh, Vera i Tejada. Aquest s'en-carregà de comprovar si era mort. S'hi acos-tà, li posà el genoll damunt del pit l'enca-nonà pel front amb el revólver per a. rema-tar-lo, si calia. Boal encara va tenir 'unmoment d'energia descarregant damunt delrostro de l'assassí una terrible bufetada queli trencà les ulleres..Els vidres se Ii clava-ren a l'ull esquerre. Encara ara duu elsenya].

Urn dels atemptats més estrafolaris del'època fou el que es perpetrà contra Arle-gui i Martínez Anido. Fou organitzat perells mateixos i tenia per objecte, alhora quejustificar la seva tàctica de repressió, donarhoc a la supressii on un sol dia d'una quan-titat considerable d'elennentos perturbadores.Feced, en combinació amb els policies Es-cartín i Pellejero, el combinaren. L''atemp-tat fou un simulacre . El grup encarregatd'executar-lo es situà a 1a Rambla de SantaMònica. !En veure venir l'auto d'Anido,

tothom es preparó. Però es va sentir uncrit :

—La Policia !..,Pellejero, que fou el que el donà, es posà

a córrer.,, Talment una consigna. Sonarendispars de tot arreu. La policia sortí de totsels cantons i de tots els carrers. D'aquestfet hi ha declaracions escrites, fetes per unade les víctimes, un tal Cerdeño, i de no volertergiversar-les, un jutge, senyor FernándezCéspedes, n'és testimoni. Quan passà l'autod'Anido pdl lloc destinat a perpetrar l'atemp-tat, hi havia estesos, meets, a terra, qua-tre homes. 'El jutge fou qui cuidà de ferarribar a Sánchez Guerra un relat del fret,i quan Martinez Anido creia rebre les feli-citacioms més efiusives d'aquell per haversortit ildès de l'atemptat, que ell mateix licòntà pel telèfon, va oir, estupefacte, queaquest li responia, per tot consol, que es-tava assabentat de tot, que sabia la veritat,i que seria molt convenient que li presen-tessin la divisió deis seus càrrecs respec-tius, el governador i el cap de Policia. Mar-t(mez Anido va voler replicar i demanà ex-plicacions. Per resposta, Sánchez Guerracolgó l'aparell.

Del pistolerisme se'm podrien explicarmoltes més coses encara. Tanmateix hi hamatèria per a omplir un Ilibre voluminós,si es tractés de fer-ne una informació mi-nuciosa. L'objecte d'aquesta consisteix úni-cament a donar-me una impressio, tan acos-tada a la veritat corn hem pogut. Hem pro-curat explicar els seus antecedents err la in-formació anterior ; en aquesta, el funciona-ment, les característiques i la finalitat queperseguien Martínez Anido i Anlegui encrear artificialment el Sindicat Lliure. Elsatemptats que hem relatat són extrets delcopiós mostrari perquè foren els més exem-plars. En ells hi ha tota la gamma de latàctica de repressió.

Per acabar, un detall pintoresc. A un deiselements més destacats del Sindicat Lliure,Laguia-Lliteres, yam tenir ocasió de conèi-xer-lo. Precisament a la redacció de La Mai-nada, un setmanari per infants que editaval'Aveli Antis i del qua! Laguia era director.Escrivia una novella per a nois, Nap-buf.detectiu, i confeccionava el diari. Al costatde les quartilles escrites, amb la finalitatd'inclinar els nois pels camins de la bon-dat, hi havia una pistola enorme, carre-gada. En arribar l'hora de plegar, enfun-dava l'eina al butxacó de darrera de lescalces i s'acomiadava.

—Xics, me'n vai, porqué tine una reunióal Sindicat...

Aquell pistolerisme en provocà un altreen l'Unic? 'Evidentment. No tenien cap mésremei. De primer, per llei de defensa i perinstint de conservació. Tant si és per aixòdarrer com per la finalitat amb vistes a laqual fou creat el del Lliure, tots són repro-vables. Sobretot, que temen la morbcsas par-ticularitat d'enllaminir els que el practi-quen...

No hem volgut, amb aquest reportatge,cultivar la truculència, sinó parlar d'aquellaèpoca, perquè convindria parlar-ne molt so-vint, per tal d'airejar-la i fer entre totsimpossible el retorn d'una de semblant.

JAUME PASSAREL•L

Creacions de perfumeria

selecta per a cavaller

Un deis innombrables recons típics de Girona

EL MES

NOU

ORIGI-

NAL EN

RELLOT-

GERIA.

JOIER

•Rambla Centre, 33 • Passatge Bacardí, 2

UL

PERILLS DE GUERRA

El Japó a la ManxúriaLA INCOMPARABLE GIRONA

El dia 28 de desembre de l'any 1928, laregió de Manxúria, que fins aleshores haviaestat Una possessió exterior de Xina, fouanexionada a la República xinesa. La uni-tat de Xina era doncs un fet nominad. LaManxúria, territori riquíssim, gran corndues vegades Espanya, país d'una econo-mia completa, que sego's mis càlculs té mésde vint milions d'habitants i segons altresno arriba a deu, podria alimentar cent mi-lions d'home. Obeint el govern central deNankin, la Manxúria barrariael pas a la colonització japo-nesa. t--S'ha dit moltes vegades quedes del desembre de 1928, quanIles tres províncies que formenla Manxúria foren anexionadesa la pàtria xinesa, el Japó ha-via començat els preparatius deguerra. Mig any abans, el diaz de juny, mona a consegüèn-cia dun atemptat preparat pelsxinesos el mariscal Txang-iso-Lin. Unes bombes volaren unpont de la ]finia Pequín-Muk- .den, per on passava Txang-Tso-Lin. El mariscal va moriral cap de peques hores de l'a-temptat. Aquest acte de violèn-cia indica que el Japó s'haviapreparat a resistir contra elprojecte de la unitat xinesamolt abans que fos decretada1'anexió de Manxúria a Xïna.El mariscal, que durant molttemps havia estat un peó a lesordres del Govern japonés, ha-via fet causa comú amb els pa- KUtutaotriotes de Nankin i va pagaramb la vida el scu canvi d'ac-titud . El seu fill, Txang-Sue-Liang, va començar obeint elJapó i ha acabat inclinant-secap a la banda deis patriotes:

Els pretextos per a 1'ocupa-ció de Manxúria són múltiples,però poden reduir-se a l'assas-sinat d'uns súbdits japonesos, iconcretament d'un capità japo-nés. IEs natural que el règimde concessions i la importànciade la colonització japonesa mo- 1tivi incidents entre xinesos ijaponesos. Per això és difícilde donar la raó al Govern de Tòkio.

Cal reconèixer que el Japó ha fet un es-forç formidable per a 1'explotacid agrícolai industrial de Manxúria. Fa vint-i-sis anysque el Japó va installar-se a Manxúria i haesmerçat en aquest país Imés de mil miliansde dòlars. Mainxúria és quasi una colàniajaponesa. L'instrument de penetració deisjaponesos a Manxúria és el ferrocarril Sud

-Manxurià que els japonesos varen adquirira conseqüència de la seva victària sobreels russos l'any 1905. Aquest carril surt deDairen-Dalny, puja cap a Mulcden i arribafins a Txang-Txun. Des d'aquesta poblacióhi ha un ramal que .arriba a Harbin. Aquestramal l'administren e'ls xinesos i empalmaamb una línia transversal, el ferrocarril del'Est-Xinès. Per fer la oompetència al Sud-

RECEPTOR

Radio CLIMAenxufable al corrent

sense antena

J,1

4

Preu: 400 pessetes

RAM O FC hM [NTConsell de Cent, núm. 266 )

Telèfon 25058 )

Manxurià, els xinesos han construït cente-nárs de quilòmetres de via ferrada paralle-lament al tren japonès. Aquesta lluita fer

-roviaria és una de les causes constants dedisputes. Amb el pretext de protegir el fer

-rocarril, els japonesos han mobilitzat forcesdiverses vegades.

Els japonesos, doncs, encara que estiguinassistits de mil raons jurídiques, humana-ment no tenen raó. Han cregut que eral'hora oportuna d'estendre i consolidar la

Na ob rt

- -Qn:

.- -

.Q- . _ i: - _

' (NANGCHt^N

^^unhuQ

'aor. an I

I

P "^etiQ^ -.— f SSUPINGKAr

Tunyl,aol i^R^hQ r

MunpE NTa tin Shan

DAIREN

'Est Xinès (russo-xinès)•

Sud Manxurià (japonès)

és xarxes ferrovïàries de Manxúria

seva influència 'a Malnxúria i d'evitar larealització de la unitat de Xina. Si la uni-tat de Xina fos real, el país seria aviat unagran potáncia contra la qual seria inútilqualsevol intent de colonització .per part delsjaponesos.

No obstant, també cal tenir en compteque al Japó li ham estat tancats tots elscamins d'expansió. E1 Japó és superpoblat.Des de fa cinc anys, el cens augmenta enUn milió cada any. Als Estats Units i al'Amèrica del Sud no volen japonesos. No-més el Brasil accepta emigrants japonesosen nombre d'uns du mil cada any. LaCorea, protectorat japonès, és també super-poblada. , IEl clima excessivament fred deManxúria ino plau cis pagesos del Japó iaíxò fa difícil .la immigració japonesa. Noii resta doncs al Japó només que la Maln-xúria, .i encara no corn a país d'emigra-ció, sinó corn a punt de collocació de ca-pitals.

A favor del Japó hi ha totes les potèn-cies que desitgen que continuï l'estat ac-tual de coses a Xina, o sigui el mantani-ment deis tractats que els nacionalistes xi-nesos en diuen desiguals.

E.1 perill està en què 1a guerra entre xi-nesos i japonesos pot provocar-no altres demés importants. La guerra del Pacífic, entreel Japó i els : Estats Units, pot sorgir del con-fuete de Manxúria. I encara és més pro-bable que, lent incursions per territori xi-nès, els japonesos topin amb els russos. LaManxúria és els Balcans de l'Extrem Orient.

w.

ESPECIALITAT

EN LA MIDA

Jaume I, 11Telèf. 11655

Fàbrica d'Artiícles de Viafge

Joan Casanovas i CompanyiaEsperi -liEof en Ceíxea d'eu(omóbitc,

Baguls, Metefea, Matees• Armarte

Tallers, 26. = Telèfon 10623

M•a ^o^•a

PrevisióEl general Ludendorff ha anunciat que

l'u de maig de 1932 esclatarà una novaguerra, la qual precipitarà els pobles d'Eu-ropa en el no-res. 1 això ho ha escrit en unllibre.

De seguida, ha rebut un cablegrama d'unaagencia de firemsa nordamericana dema-,rant-li l'exclusiva dun article explicantaquesta profecia.

El cablegrama feia el preu: quaranta dò-lars paráula!, però especificava que l'arti-cle no havia de passar de cent paraules.

El general,. que_malgrat les_profeoies ila campanya en pro dels veils déus germà

-nics, no ha deixat del tot de tocar de peusa terra, ha demanat si les xifres compta-ven corn a paraules.

A sis mesos del daltabaix corn estem, elgeneral Ludendorff és massa previsor.

El Vaticà, el progrés

i la galantería -

El Vaticà es posa à 1'a page. El petit Es-tat del papa es modernitza a grans passes.El veil ascensor hidràulic que tots els re-pbrters han alludit, ha estat substituit perun altre d'elèctric. Les campanes, d'ara en-davant, també seran fetes voleiar elèctrica

-ment.A més amés és sabut que l'aviació ha

rebut la benedicció pontificia i són nombro-sos els cardenals que han esmerçat aquestmitjà de locomoció.

L'òrgan oficial del Vaticà, L'OsservatoreRomano, que sempre s'havia mostrat hos-til a la majoria d'esports femenins, escri-via darrerament grans elogis de les aviado

-res angleses que recentment han batut rè-cords. Es niés, encara : Donant la noticiaque un aviador anglès volia batre el rècordLondres-El Cap, actualment en poder demiss Peggy Salaman, declarava que el gestno era cavalleresc.

El Màrius (de Cuenca) pensaria tot se-guit que l'autor de la frase és un «cardenaldel Renacimiento».

El sòsías de Laval

Pocs dies després d'haver -se embarcat La-val cap a Europa, un home que se Ii assem-blava, que també duia corbata blanca, fre

-giientava tots els speakeasies de la ciutat.Quan algú el mirava massa, deja, en un

anglès aproximatiu--He tornat d'incògnit.Era molt ben acollit pertot i es feia l'efec-

te que aquest és el millor dels mons possi-bles, fins que un dia que fou massa benacollit, va pronunciar un gran discurs con-tra el règim sec, assegurant que el seu re-torn extraoficial en marearies la mort.

Un policia el detingué, 'comprovà de se-guida que no era Laval, i el féu condemnara dos mesos de preso per infracció de laLlei Seca.

—Sóc víctima d'una semblança fatal—vadisculpar-se davant el jut ge.

Els grans enfeinats

El speaker de la Cambra dels Comunsha d'apendre els noms i les cares de mésde dos cents diputats nous.

(Evening News, Londres)

: I

PHILIPS 25 Ptas. mesCLARION 35 "PHILCO 35 ,,

etc. etc, etc. Rbla. Canaletas, 6

6, Rádío Canaletas, 6

MOBILIARI D'ART

BUSQUETS

Decorador, mestre ebcnúta i tapfs-ia. Objectes d'art I de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-pozicions de Belles Arts.

lacia ie Gràda, 36. Teltfee 162U

à ARCE LONA

GUTEMBERG, S. A.

Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 I Vía Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

I no obstant, Girona, corn a ciutat in-comparable, és gairebé desconeguda demolts catalans, i del seu nom se n'ha letben poca propaganda a l'estranger. Vaigpod er-nelen una comprovació aquest estiu.En passar l'exprés de França per davantde Girona, una senyora estrangera ques'estava al meu costat al passadís, va ter-me un senyal d'admiració en veure el con-jLmt arquitectònic de la catedral i SantFeliu. Entrats en conversa, va dir-me que

era nordamericana, que escrivia críticad'art en una revista i va fer-me un granelogi de la pintura romànica i gòtica quehavia vist al Museu de Barcelona, i al Mu-seu de Vich. Vaig parlar-li de Girona, vaigdir-li que era miller que Toledo i va res

-pondre'm que era la primera vegada quesentia el nom de Girona. Havia explorattot Espanya ï 'no havia sentit parlar deGirona. '.Evidentment, això vol dir qué nos'ha fet propaganda turística de Girona.

Els gironins haurien de començar per feruna antologia d'elogis de la seva ciutat.Seria un volum únic que no podria presen-tar cap altra ci-utat de Catalunya, i s'en-sopega que els milllors literats catalans hanescrit pdgines magnifiques sobre la bellesaI la poesia de Girona. Un llibre així furiaconèixer la ciutat de Girona ads catalans.I després caldria organitzar lla propagandaa l'estranger.

. MANUEL BRUNET

= 1

ireu el dolorde ronyons

perquedissoll

lr ácid úric

Estic aefale, ddresuf ,s obtlnpua .,brURODONAdrnrurorb caso, en que cord

ind/caf.

Dc OOMI bin .oto- -

-Cekdr51, Ee ,o f emnu

ORAFIC INDICADORa Medldw d, W.

DELS LLOCS A ONTES LOCALISA

EL REUMA

pedra ideal es cita Toledo. Sobre Toledos'ha fet molta literatura i boina. No obs-tant Toledo, que en viatge de vacances hemvisitat aquest estiu Carles Capdevila i jo,va causarnos a tots dos una gran decep-ció. Quan l'autòmnibus ,us deixa a la plaçade Zocodover comença la desil•lusió. L'A1-càsser és una massa de pedra imposant,però quan recordeu que ha estat incendiati reconstruït diverses vegades el monumentno té altre interès que el de la situació,el del hoc que ocupa. La Seu és una granbaluerna, però és molt menys interessant,menys pura, que les catedrals catalanes, iun cop vista la de Sevilla ja no us com-moveu. Aquella finesa de lúmes i de pro-porcions del gòtic català, de les catedralsde Barcelona iGirona, i àdhuc de la deTarragona, que és un monument de transi-ció, ano l'he trobada enlloc — no he vistla de León —, ni a Avila.

Anava a Toledo disposat a commoure'mi vaig tenir una gran desil1usió. Vàremexplorar Toledo minuciosament i molt aviatens vàrem convèncer que el millor de laciutat imperial Os el illoc que ocupa. To-ledo és una ciutat castell. Tot sovint EnCapdevila i jo ens dèiem que aquella poe-sia que trobeu .a Girona tant en els barnsvius corn en els banns morts Os introbablea Toledo. La impressió que fa Girona Osmolt més forta que la que produeix To-ledo.

Arribant a Madrid, de return de Toiedo,férem una visita a l'amic Manuel Fontde-vila, i quan vàrem explicar-li la desillusióde Toledo, com si esperés aquesta confes-sió, ens va dir que quan ell i unaltreamic varen visitar Toledo per primera ve-gada, a cada pas dejen : «Es molt millarGirona.»

Evidentment, a Toledo, .a més deis mo-numents arquitectòni•s, hi ha els Grecoi el tresor de la catedral. Perd, a Gironatambé hi ha el tresor de la catedral i elMuseu Provincial, que no són pas negligi-bles. I, sobretot, hi ha una cosa que famés emoció que tots els museus, i és laciutat de pedra i la gran quantitat depoesia que ho arara tot i que s'ha ins-tal.lat a Girona corn per dret propi.

• i Exclusivament xinès

:^Illllllllllllllllllllllllllllllllllittlllllllllllllllllllllilllllllllllll1111111IIIlllllllilllllilllllllllllllllllllllllllo_

Li Vialges Marsans, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-

trangers - Passatges . Marítims i aeris

Viatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

iNFORMES

- I PRESSUPOSTOS GRATIS

^dIIIIII1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111iI1111111111111iIIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIi^

Millor que Toledo

Sempre he estat un propagandista de labellesa i de fa 'poesia de la ciutat de Gi-rena. Però encara potser no m'havia adonatque Girona és incomparable. Corrent perEspanya us adoneu que no hi ha res cornGirona.

No conec Santiago de Compostela ni Sa-lamanca, però em faig càrrec que la plaçade Santiago i carts indrets de Salamanca,popularitzats per la fotografia, són únics almón. Però quan es parla de la ciutat de

((Abraham Lincoln», film de Griffith

• ,'AIIU)]L

EL. CINEMA«Tabú», de Murnau

D'EI naixement d'una nació a AbrahamLincoln va tota la història del cinema. D'a-quests dos films, el primer significa una fita,una fita important, la revelació d'aquellque avui és el primer veterà del cinema,D. W. Griffith. El segon és visible que nosignificarà res, i no obstant ]'associació d'a-quests dos films s'imposa, no sols perquèels dos tenon una mateixa paternitat, sinótambé perquè ambdós aborden el mateixtema.

Encara que es tracti del mateix tema,Griffith no s'ha repetit gens ni mica. Lie-vat de les darreres escaries, que ens fan

assistir a l'assassinat del gran Lincoln enla seva llotja presidencial, tota la resta éspensada completament de nou.

La biografia d'un gran home em semblatema molt refractani al cinema. Horn escondemna a relligar amb més o menys gra-cia un seguit d'episodis fragmentaris, quetanmateix no ens illustren sobre l'evolucióinterior del protagonista i així veiem enaquest film una innegable manca d'unitatque fa que l'ànim de l'espectador no acabid'adherir-se a l'assumpte. Les lluites inaca-bables de Lincoln per abolir l'esclavatge iassegurar la unitat deis Estats americans,i a la fi I'assassi^nat abjecte del qual ésvíctima l'home nobilíssim que fou el glorióspresident, aquest superb assumpte tràgic noacaba de commoure'ns en la nova figura-ció que n'ha intentat Griffith en el seudarrer film.

Uin film de Griffith ha d'ésser jutjat desd'un punt de vista tan elevat corn sever.Per això reconeixem abans que hi ha, adíI allà, en el curs del film, moments mag

-nífics de moviment, de plàstica, d'expres-sió sentimental ; reconeguem-ho, per poderdir després que el film creiem que no ocu-pará sinó un hoc secundani en l'obra del seu

tyIIypi.

SI

•ÆiW' t4:,:jiLl JAY11EL 11 IR ø

1 .

j:....

5

IaVIIhI^^^I^Vlllllui'IIi'IJae MOJICA

MARIA ALBA•

seu autor, tan desigual és la seva composició.La vena poètica de . Griffith es troba ja

esgotada? El cinema avui està en altresmans. L'estil Grifj'ith, al qual avui encarasveiem fidel el veil Griffith, sembla despla-çat, però quan el veiem, corn en La batalladeis sexes, tan capaç de renovar-se, gvams'ho proposa, i de reeixir tan brillantment,cal convenir que tenim raons d'esperar en-cara d'aquell que tant ha fet pel cinema.

El cinema està en altres mans, he dit.Quants noms no podria citar! Per qué noel de Buster Keaton, de qui passa actual-ment pol Tívoli un film anglès, titulat pri-

mer Romeo en pijama i ara Un pobre te-norio?

Corn que Buster Keaton també resta fidela eli mateix, fidelitat que va des de la ins-piració deis seus assumptes, fins a mantsdetalls de la fotografia, i corn que ja apropòsit d'El comparsa act mateix he par-lat llargament d'ell i de la naturalesa d'a-quella inspiració, ara, i amb molta més raó,davant d'aquest film que no ofereix res denou, m'excusaré de no insistir.

Pobre tenorio reuneix una sèrie de mo-tius tant de plàstica corn de psicologia queés.fàcil de retrobar en produccions ante-riors, i tot i això us farà passar una estonadeliciosa. Horn hi riu i no pas poc. Bus-ter Keaton hi palesa les sever notables fa-cultats acrobàtiques, i el seu director aque-lla pericia habitual a què ens té avesats.

Entre els films que he vist, encara no•presentats al públic, citaré avui dos docu-mentals.

Pau, film recomanat per la S. de les N.,consistent en una sèrie d'imatges impres-sionants de les devastacions produïdes perla guerra en el Nord de França.

La volta al món, recull de fragmentstriats de diversos documentals i editat sotael patronatge del ministeri d'Instrucció p3-blica d'Alemanya.

J. PALAU

J a ho,abeu...—que el darrer llibre de Remarque, Fate,

ha estat ja sollicitat per ésser filmat? Horndiu que no es tracta d'un llibre de guerra.

—que Jackie Coogan treballa al costat deWallace Beary en un film que, seons tenimentès, dirigirà King Vidor?

--que El carol de la vida és el primerfilm soviètic parlat i cantat que veurem aBarcelona?

—que és un film de Nicolai Ekk i unestudi intensíssim de les capes més tortu-rades de 1a societat?

-

'll lllllllilllllll Illllillllll lllllllllllllllllllllllllll I^_

_LIDO CINE(Aparells Western Electric)

1 = _Saló, únic a la península, es-

- pecialitzat en la projecció defilms europeus de qualitat

Avui

I VArlesîenne I

1= E

= Film Pathé Natan basat enl 'obra de Daudet-Bizet.

Distribució Trian, =` ^mnnnmuuu!n!uunuuum!uunmuuunii=

CATALEG I FINESTRA. — Que el ci-nema tingui voluntat de catalogació ; peròque tingui també voluntat de finestra. Quel'objectiu s'acosti, amorosament, amb unauna amor franciscana, a cada objecte ; ambla mateixa passió per les coses humus queens han ensenyat les paraules d'aquell per-sonatge de Gide anomenat Nathanael. 0 lesd'aquell místic de les coses petites que s'a-nomena Azorín. Però que la camera nos'anulli en aquesta visió detallista. Diríeu—veient Marroc per exemple — que sentiuliteralment l'ofec de les coses massa prò-ximes ; l'angúnia de l'ull que no pot endin-sar-se en cap horitzó. Tot és limitat per lalongitud de l'estudi. Hi ha un plaer àdhucfisiològic en l'aprofundiment del camp vi-sual, en el llençament de la retina pantallaendins. L'angúnia que avui ens torba da-vant d'un film d'avantguerra pervé tant dela immobilitat de la camera corn de l'es-troncament del pla visual per una paret oper un horitzó on no hi passa mai res. Tanimportant és la descoberta del gros plancorn la deis darrers termes. I Griffith ésigualment gloriós per un i altre descobri-ment. La conquesta deis exteriors no és tansois una conquesta de l'aire lliure, sinó dela llunyària. De la possibilitat d'aprofun-dir la visió. De convertir el quadro dei'c(écrane en una finestra revisadora de totsels paisatges.

ALEGRIA DE TERRATS. — Les possi-bilitats d'una finestra així, oberta sobre elmón, són d'una importància illimitada. Heusadí que s'obre damunt una gran ciutat. Esa un film sonor italià, anomenat En silencio,projectat ads cinemes de barriada—els cine

-mes on s'h-i cerquen coses imprevistes. ('Esun (film ingenu i sentimental de G. Righdllique ens ha recordat aquells films plens detorturacions cordials de Maria Jacobini ide Pina Menichelli !) La ciutat on l'accióes desenvolupa és Roma.. Hi ha una alegriade campanes, de cel dar, de roba blanca agi-tada pel vent, de crits de dona i salts de cria-tura que omple tot el film (que altramentno té res m'és per a salvar-se) d'u'na gràciallatina i meridional molt nostra. I una ele

-gància imperial de cúpules i de minarets.Josep Canner, que ha cantat l'encís deles nostres galeries burgeses, hauria de can-tar també aquesta lluminosa alegria deisterrats à les ciutats mediterrànies que noté • fins ara altre glossador que les teles delpintor Bosoh-Roger.—D. P.

La supremacia deis ullsAlexandre Annoux, ben conegut corn a

escriptor en qüestions cinematogràfiques, ales quals ha aportat tot el seu prestigi lite-rari, està també per la necessitat de man-tenir la supremacia de la part visual en elcinema.

«Avui encara—escriu—ei cinema no ensproposa sinó una simfonia visual, és grà-cies als ulls que fruïm del film, l'orella noens és sinó un auxiliar. La persecució alfinial d'A•leluia, el mateix que la baralla da-vant del pas a nivel! de Sous les tits deParis, són exemples d'una bona economiadeis sons, talment corn és evident que cornms discreta és la tasca, més emotiu és elresultat. No sembla sinó que en anexionar-Se el so, el cinema no ha volgut sinó afir-mar més imperiosament encara la llei, delsilenci. Domina el so, ]'empra, l'esclavitzai se'n serveix corn a puntuació.n

FANTASIO

r F ÉO'BRIEN

EN

,^DEP!ONDO'

G

a

Demà dÍVBIIdfBS

Et un beau matin change-ment à rue, un grand souffle(rais nous cueillit au réveil.M@me pas d'alizé, un simplecoin de brise sur la mer. Nousétions à hauteur des premiersattolls, ombres légères qui glis-saient à ras d'horizon, frangesténues d'une couleur si paleque la moindre risée cachaitleur fuite...

(Marc CxnnoURxs, Vasco)

A Oceania, en un hoc imprecís, sense,cap mena d'importámcia geogràfica, sorgeix

Una escena de «Tabú),

una illa de ]'atzur, petit paradís verd dintrel'infinit blau (el cel, el mar, la boira). Ar-bres immensos creixen pertot arreu. Pal-mers gegantins s'enlairen prop de les plat-ges, es gronxen, murmuren sota el buf dePalizi, ara suau, després violent.

Damunt la sorra corallina ve .a morir ellagan sense esclat. A l'horitzó, canta elPacífic rompent contra la barrera de corallsubmergida. Llisquen pirogues silenciosesdamunt l'espill de l'aigua. 1 sota la fri-sança tremolosa del liquid viu el regne mis-teriós de la curculla mareperla, variat, ricde matisos i de formes.

La selva plora al lluny en la nit. Remorsinquietants arriben de la boscúria inexplo-rada. Davallen els torrents per les estretesvalls, escumejants i remorosos. Van saltantpel damunt deis palets, i en trobar mésespai, s'eixamplen i s'aquieten.

S'escampa per l'ambient flame de falguerasalvatge i tiaré i llimoner en flor.

Tot d'una, dintre l'acord perfecte de lanatura exultant, s'aixeca un càntic mascle;

COLISEUM

AVUI

Sensacional estrena

Calles de la Ciudadper GARY COOPER

I SYLVIA SYDNEY

LA VIDA DELS PISTOLERS.. :: DE CHICAGO :: ..

Una cinta que bat tots

els rècords d'emoció

Es un film PARAMOUNT

•'heroi de Tabú, un veritable Adonis poli_nesi. Pell tivant i daurada, ulls amaratsde desig i dolor, ara ardents, després dol..cos. Cabells enrinxolats, cos musculat i fle-xible. L'home en el sentit més bell i mésample del mot. El fill de la Naturalesa, elmascle jove i fort palpitant de desig.

11a dona apareix (melodia subtil damuntla simfonia de colors i de formes). L'amoresclata impetuós, inevitable. Es volen ! Hodiuen llurs esguards febrosos, ho demostrenllurs actituds esllanguides, el tremolor dellurs mans.

I el con de les companyes i amics , (cornen les epopeies gregues) fa ressortir la beu-tat de la parella. Però act, e1 càntic és la

plasticitat harmoniosa deismaorís i de la natura polinè-sia (pesca, capbussades, jocs,banys al torrent, dutxes sotales cascades, danses, cançons,somriures jovenívols).

La passió engendra un dra_ma en topar amb les supers-ticians idolàtriques.

Tabú. Aquest mot vol dirprivilegi, prohibició, exclusi-visme.

La dona és tabú. Un sa-cerdot 1'ha consagrada alsdéus. Aquell que gosi sola

-mont cobejar-la serà castigatamb la mort.

Però .l'amor és més fort queles supersticions i que la por.Es desitgen pel damunt de tot.Fugen. Es donen l •un a l'al-tre. Es pertanyen per sempre,fins a la mort, i contra lamort.

I el drama, a poc a poc,esdevé una tragèdia, colpido-ra, punyent fins a les sensa-cions fisiològiques del dolor.

E'1 final és grandiós, vi-brant, impregnat de fanatis-me tràgic • La Naturalesa,implacable, venç 'l'home, quelluita aferrissadament amb elmar.

El sacerdot s'ha emportatla dona. La barca singla marenllà sota la vela inflada.L'home, fó11 de dolor, segueixla soya dona nedant. I sota eleel turquesa, damunt la marfrissada, l'heroi braceja, bra-ceja...

S'allunya de les hospitalàries platges decorall, mar enllà. El vent empeny la nau,que llisca rabant tallant l'onada.

Ja no es veu més la terra, iEl mar és undesert tot blau. Però l'home neda encara,cada cop més a poc a poc, fatalment.

Ha arribat el crepuscle. La superficie estenyeix de roig i rosa. El vaixell ja no esveu. L'home acaba les forces. Encara unabraçada molt lenta, la darrera. lEl cap s'en-fonsa dintre el liquid rosa.

El mar es clou al damunt seu.AURORA BERTRANA

IIImIIII1nmIII1111111ull111II!III111uI1nnIIIII11^

John Gilbert= en

=EL DESTINO=DE UN

CABALLERO=Avui al

i: FÉMINAFilm Metro Goldwyn Mayer

^ lllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll

[I CamI de la VidaFilm Sovkino, de Moscú

_911111111111111111111111111111111111111111111111111111111 ^-

Buster Keaton

en =

POB RE=TENORIO

al

TIVOLIFilm Metro Goidwyn Mayer

;IllluI ill III IIIIIIIl Ill ! Ill llillil111iUfil11iiiliiilIIh•

LES ESTRENES

Griffith-Keaton

Sagrada

In4erprefa4 per

ELVIRA MOBLAMARTI GARRALAGA

LUANA ALCAÑIZ

EL TEATRELa "Judith" de Giraudoux

Si potser era contestable el número 38posat per Giraudoux al seu Amphitryon,segurament no ho seria pas gens aplicat ala Judith, del mateix autor, estrenada aradarrerament al Théatre Pigalle, de París.

M. Auguste Rondel ens assenyala fins atrenta-tres — a partir de l'Holopherne, deCamille de Parthenai, en r5gq — les ve-gades que aquella forta dona de la Bíbliaha estat portada a les taules en francès,ja directament, ja per traduccions, corn de

((Judith(( al teatre Pigalle

la de Hebbel, per Gadlinard i Lanux en1911, i de la de Giacometti, per Alvarez, enx858. Es a dir que, al menys, comptantnomés les Judiths que s'han fet en fram-cès, Giraudoux bé hi hauria pogut posarun 34 sense que ningú hi digués res.

Judith, corn totes les grans figures dra-màtiques, ha estat renovellada, transtor-mada i canviada de cap a peus quasi taintesvegades corn horn l'ha pres per assumpte.De la Judith et Holopherne, de Tfiéaulon,Negel i Overnay, que en feren en 183 4 unepisodi de la guerra d'Espanya contra Na-poleó, fins a la de Josep Maria de Sagarra,que — en un ambient completament con-vencional, tant en !'essència corn en elsaccessoris — la féu una víctima "del fana-tisme i la covardia del mateix poble quehavia salvat, són moltíssimes les llibertatsque horn s'ha arribat a pendre amb aquestalegenda — potser excessives i tot.

Però, per altra banda, no som pas nos-altres que ens hem d'enquimerar per aques-tes coses, a les quals, des de Racime, Cor

-neille i Shakespeare fins a Bernard Shawdevem el millar teatre que s'ha fet. Benmirat, potser la mi9lor manera que té unautor de tractar un assumpte antic, méso menys legendari, més o menys històric,és el d'adaptar-lo a la seva personalitat,la qual forçosament serà filla de l'èpocaen qué viu. La Roma de Shakespeare, laGrècia de Racine, són ben diferents de laRoma de Plaute i la Grècia d'Eurpides.

I això és el que ha fet Giraudoux : laseva Judith és una noia d'avui dia, nebodad'un riqutssim banques' que es din Josepque l'avorreix amb les seves reconvencionsper a11ó que ell jutja massa lliure en laconducta de la noia. Judith no té res perignorar; está al corrent de tot; frívola,atrafegada i enraonadora, flirteja desespe-radament i arrossega una corma d'adora-dors.

Comença l'obra amb la presentació d'unriquíssim saló a casa ]'oncle de Judithhorn comenta els desgraciats esdevenimentsdel setge que té posat a Betúlia el generalHolofernes. Una profecia ha anunciat quela única cosa que salvarà la ciutat és queuna noia, ida més bella, la més pura, se'nvagi a trobar l'assetjador, el sedueixi i elsacrifiqui». Els rabins han convençut al po-ble que aquesta noia té d'ésser Judithtothom va a demanar-li el sacrifici. Judithes resisteix ; ella no sent la veu de Déuella sap bé que no es pot considerar proupura, mal ho .sigui completament en el seu

El Cami de la VidaFILM

n

Teatre Català NovetatsGRAN COMPANYIA CATALANA

Direcció: C. CAPDEVILA

Avui tarda: ESPECTACLES PER A IN-PANTS. A riure tothom amb ]'obra de Josep M.

Folch i Torres,

LES ARRACADES DE LA REINADissabte: Estrena de la famosa comèdia d'A. Bis

-son, inspirada en una novella de la famosa es-criptorn F. Bordoy,traducció de Rodelles4 ibes,

LA SENYORA DELCASTELL DESH ENS TONE

Es despatxa a Cnmptadaria

cos. Perà a la fi reaccionant amb menyspreudavant els oficials de l'exèrcit derrotat, en-tre els quals hi ha el seu amant més devot,es decideix a dirigir-se al camp enemic perla missió de la qual els seus compatriotesesperen la deslliurariça. Susanna, una car-tisana que l'admira, vol anar-hi en comptesd'ella ; Judith refusa i, convençuda de laseva superioritat damunt de tots, se'n vacap a trobar Holofernes.

Judith arriba a la tenda de campanyadel general sitiador. Una ve-lla de Betúlia que proporcionaals soldats relacions amorosesamb algunes de les assetjadesi un oficial d'Holofernes,Egon, imaginen una broma,en la qual l'orgull de Judithhaurà de sofrir molt. Egon esfa passar pel seu general. Ju-dith li demana clemència perBetúlia ; se Ii ofereix ella ma-teixa ; s'hi acosta per besar-lo; però llavors descobreixla burla de qué ha estat víc-tima i es desespera. :En sentirles seves exclamacions, surtHolofernes.

Holofennes és un bon guer-rer ; un home fort i valent,perú també educat, intelligenti fi. Tracta Judith de la ma-nera més delicada ; ii ofereixacolliment i procura treure-lidel cap aquell fanatisme reli-giós qué 1i suposa i del qualJudith està ben lliure. La con-venç que ella és una dona,per la qual no hi ha d'haverres més que l'amor, el plaeri la llibertat.

Les belles maneres, les bo-nes paraules, la gràcia i 1abellesa d'Holofeenes acabenseduïnt Judith. I, en arribarSusanna, que es vol fer passarper ella •per tal de salvar-

la, és Judith mateixa qui la desenmascarai fa que se'n vagi. Deixada sola amb unaesclava, que es fingeix sorda i muda, Ju-dith deixa anar um torrent de paraules enles quals es declara apassionadament ena-morada del bell general. Ja no pensa en laseva missió, en el seu poble. Només pensaen Holofernes, al qual està a punt delliurar-se ; amb el qu.a'l ha de conèixer lafelicitat. Can el teló mentre Judith començaa despullar-se ajudada de l'esclava.

L'endemà al matí, Joan, l'amant meinys-preat, ha pogut arribar fins a la tendad'Holofernes. Està convençut que Judithha trait el seu poble. La crida sorollo-sament. I surt ella, greu i misteriosa, sen-se dir res. Llavors Joan entra cap a dintrei torna a sortir tot trasbalsat : Holofernesés mort. Judith, després d'una nit d'amor,li ha clavat un punyal ail cor. T no perodi, sinó per amor. Joan talla el cap d'Ho-lofernes i el llença cap als sans conciuta-dans.

Arriben els rabias i el poble, cantanti tots plens d'agraïment envers Judith. L•aproclamen salvadora de la pàtria. Judith esrevolta, protesta, s'indigna. Vol for cons-tar a tothom la veritat del seu amor. Peròno li val de res ; ningú no la creu. I, a mesa més, la gent es consterna : què dirà laHistòria?

I llavors s'aixeca un soldat que ha estatdormint tota !'estona. Un soldat alt i gros,enorme i solemne, vestit de blau cel . Esun angel. I, amb la seva paraula, imspi-rada per Jahvé, d'aquella Judith indepen-dent i individualista, tan .abans en la sevafrivolitat de Betúlia corn ara en la sevapassió amorosa, malgrat ella mateixa, enfa la Judith de la legenda que tots conei-xem. Ell ha estat l'encarregat de servir deguia a Judith en tots els seus actes ; el seugest de valentia en sortir de la ciutat, laseva tendresa, la seva amor, el seu crimtot ha estat inspirat per ell. Ella és puraI imnocenta, car entre ella i el seu plaer,entre ella i el seu .amor, entre ella i totel que ha let, hi havia la voluntat deJahvé : tot eran paranys perquè s'acomplísallò que Jahvé volia.

I Judith, humiliada, decebuda i amar-gada, acaba sotmetent-se a la «veritat ofi-

cial, car ven que no ha estat altra cosaque un pobre instrument deis intents divins,i es deixa portar cap a Betúlia, voltadapel seu poble, entre visques i aclamacions.

J. C. i V.

PROXIMES ESTRENES

Un yanqui en la corte

del Rey Arturoper WILL ROGERS(amb dobles en castellà)

El

■:' 'DI'P4PY1^7

----_ ------ - •

0

Papi Piernas Largasper JANET GAYNOR

"FOX"Or de Ile) de la pantalla

LA DANSA

Liana GraciánLa dansa ha d'ésser la visualització d'un

estat d'ànima produit per la música. Artrítmic i plàstic, al mateix temps, art en eltemps i en l'espai, la dansa tradueix aquestestat d'ànima per mitjà d'un seguit d'acti-tuds plàstiques, l'encadenament de les qualsobeeix al ritme de la música.

Però ens estem adonant que tot això pas-saya en els bons temps deis mostres avis.

Car avui tot aixa de l'estat d'ànima s'hadeixat córrer per inservible. I, avui, el que

compta són únicament els sentits. I, avui,la dansa és, estrictament, la visualitzacióde la música. Res més que això.

I ara, lliguem caps. Avui, les arts noméss'adrecen ads sentits. Les arts plàstiques no-ms s'adrecen a . l'ull, La música noméss'adreça a l'orella. I corn que l'ull exigeixsimplicitat, les arts plàstiques s'han tornatgeomètriques. (Cubisme i Le Corbusier.)I corn que l'orella exigeix simplicitat, lamúsica s'ha tornat descarnada. (yoga delsnegres.) En la plàstica, l'esquelet de la for-ma. En la música, l'esquelet del ritme.

En conseqüència, la dainsa d',avui nomésaspira a visualitzar per mitjà d'actitudsplàstiques geomètriques el ritme numeralde la música. Això és la dansa a la nostraépoca. Res de passió . La passió s'ha refu-giat en l'art popular. El ball andalús, perexemple. Montherlant_dju aen parlar de laCustodia Romero: ((Hl ha entre una balla-rina andalusa i una girl- anglesa tot allòque separa una flor perfumada d'una floresbravada. Quina diferència entre aquestmajestuós alçament de cama, i e1 fastigósraig de cama de la girl !» El qualificatiués evidentment excessiu. Almenys pdl nos-tre gust. Però el vaig de cama de la girl,fastigós o no, és tota la dansa de la nostraépoca.

La Liana Gracián és un producte d'a-questa época. I ja que hem comparat lagirl .a l'andalusa, afegirem que EstébanezCalderón indica que els trets característicsde la dansa andalusa resideixen en el mo-viment de braços i cintura, mentre que e1to dels altres balls és donat sobretot perles carnes. Doncs bé : la Liana Gracián ésaixò darrer. Unes cames. Unes carnes mag

-nífiques. Unes carnes meravelloses amb lesquals fa el que vol, amb les quals fa el queIi dóna la santíssima gana. Unes carnesque no es cansen de teixir i desteixir, sobrela línia trencada del jazz, les més perfectesfigures geomètriques. I, en sentir geomé-triques, no penséssiu pas en el ninot mecà-nic d'actituds lligades a glops i amb tran-sició massa marcada. No. Les actituds dela Liana Gracián són una meravella de com

-tinuitat i d'encadenament amb transició im-perceptible. Això és el gran secret de l'artd'aquesta noia, el qual és un petit chef-o'ceuvre de precisió i de souplesse, d'elasti-citat i de flexibilitat. Una petita obra mes-tra de mise au j,oint, en la qual tot rutilacorn una seda o una máquina ben lulíri-cada. I tot, dit amb un accent picant, moltd'ara, i amb un entrain magnífic, amb unaverve que raja, espontània, amb afició, ambanima. I, sobretot, amb fantasia i alegria.L'art de la Liana Gracián és de debò, debona qualitat. Es fill d'un gran tempera-ment de bailarina excéntrica i acrobática.

Compte, però ! Refiats d'aquests elogis,no l 'haguéssiu pas .anat a veure al 'Cómicon actuà no fa gaire. Controlada per un ar-gument de revista bunyol, no es podia mani-festar amb llibertat corn quan presenta elseu número en un programa de music-hallde varietés : l'estiu passat al Poliorama, perexemple. Es aleshores quan ens dóna exac-tament tota la mida del seu talent capaçde cultivar, gràcies a una gran ductilitat,els gèneres més oposats, tots els quals do-mina a la perfecció.

SEBASTIÀ GASCH

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADORSocietal General Espanyola de Llibreria

Barbarà, 16 Telèfon 1721

•Teatre Català RomeaCOMPANYIA VILA•DAVI

Avuí di;ous £arda, a lea 5: La reviefa per a InfanS

LES AVENTURES DEN TITELLETACada dia l'obra definitiva de Josep M.' de Sagerra

L'Hostal de la GlòriaDiumeuIe Caamemeracid del csnteearl de L'ROSTRL OE IA IlIRII.

DILLUNS, DIA 30

EN

Sessió de Gala

Presenfació de la primera

pel'lícula en cas ellà de la

WARNER BROS

1

Disfríbuïda perCínemafogràííca ALMIRA

Cinema Urquinaona(SENSE AUGMEÑT DE PREUS)

CASA ORBIS

Les cígarreÍes

Camel Són les

millors

FEU FER ELS VOSTRES GRAVATS EN LA

Unió de FotogravadorsCasanova, 160 . 162 : Telèfon 7740:

rl^

LE/ LLETRE/

Durà una tongada de temps, el segle pas-sat, que a les cases pageses s'estilà de ba-tejar un baró, si Du l'enviava, amb elnom del que fou gloriós Sant Patró de lavilla de Madrid d'Espanya, i també de l'hon-rada i feinera pagesia.

Mentre estava en present aquesta ton-gada va néixer Isidre, home bo, no passant corn el seu tocai canonitzat, però llau-rador d'ofici, que fou admirat i envejat perla senzilla gent de la seva vila nadiva, enla qual va romandre des del jorn del seuingrés a 1a vida mortal fins a l'hora supre-ma de la mort.

Els designis totpoderosos el portaren al'exercici d'una conducta exemplar, paralle-la a la del sant haré que tingué estada tem

-poral en aquesta vall de penes i misèriesel xue segle de l'era cristiana.

No calgué que Isidre arribés a ésser unhome fet per a demostrar a la petita frac-ció d'humanitat que el voltava corn un jornesdevindria l'enveja de la població, i talvegada les cròniques parlarien d'ell —i, cornel lector pot constatar, no s'equivocaven

—gràcies a les seves dots admirables d'homequiet i amic de la pau terrena.

Isidre no tenia un talent massa despert,(Aquesta circumstància s'ha pogut consta-tar en moltes vides santes.) LEI seu mestreho va endevinar tot seguit, i comprenguéque era inútil encaparrar-se game en la for-mació espiritual d'aquell ésser predestinat,escollit entre els mortals de 1a vila. No s'hiva amóinar. Va pensar que qui dia passaany empeny, corn din l'aforística popular,i així corn s'han esdevingut molts casosd'haver de treure de la classe qui sap elsnois perquè el mestre s'ha trobat que nosabia què cosa més ensenyar-los, a Isidreel llicenciaren del collegi gairebé ta cornhi havia entrat. La perfecció absoluta delseu estat excepcional, però, no l'aconseguífins un trimestre després d'haver-lo acomia-dat e1 professor. Ni remotament s'adonà quehavia oblidat els minsos coneixements apre-sos a l'escola.

El pare d'Isidre s'emportà el noi alcamp. Aquest fet i les seves conseqüènciespesaren durant el transcurs de tres anysllargs sobre l'esperit del minyó. IEl suplicid'haver de treballar sota la vigilància cons-tant d'un pare sorrut, tan amic del treballcorn anemic de contemplacions, el mantin-gué tancat en el dolor íntim de no poder-selliurar gens ni mica a l'adopció de plansI projectes apropiats a les seves inèdites as-piracions.

Uns rovellons emmetzinats, però, el va-ren alliberar ben d'hora del flagell turmen-tador. Dissortadament també m'havia men-jat la justa i santa dona que el va portaren les entranyes, i gràcies a un àpat diu

-menger els dos esposos, pares • 'Isidre, sen'anaren per sempre a gaudir de 1a paudeis benaventurats.

Corn que Isidre no deixava, malgrat laseva jovenesa, d'ésser un baró molt just,corn ja havia comprovat el seu mestre d'es-tudi, una pau terrena s'esbadellà davantseu corn una flor que ofereix el primer per-fum a la primavera. Tant havien arrelaten el seu enteniment els plans i projectesconcentrats en vida del seu pare, que nohagué, ni molt menys, de fer ús de novesreflexions per a posar-los en pràctica. I eslliurà tot seguit a l'exercici d'una vida ine-fable, tranquila i metòdica, consistent d'unamanera especial en la bona administraciódel repòs entre l'ardu treball al qual eslliuren cada dia els homes del seu braç.

Només li succeí una mala cosa. DéuNostre Senyor, que mai rio s'oblida de lesànimes justes, el volgué posar a prova, i

mesura que Isidre es complaïa en 1'exer-^dici del seu original mètode de repòs, la

- petita -hisenda que va heretar deis seus ma-laguanvats pares s'aprimava d'una maneratan ostensible, que el senyar rector del po-ble, gran amic que havia estat de la mared'Isidre, davant el perill de veure aquella

IIuI I I I III IIIIIIIIIIIIIIuI I III IIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIs_

ACABA DE PUBLICAR -SE:

Ramon CasasPINTOR

E per Josep Ma Jordà

Un volum amb 44 il'lustracions ennegre i color

Preu: 20 pes'e(es

Demanevdo m

Llibreria Ca>calònia -Ronda de Sant Pere, 3

dIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111111IlllllllllluIIIIIIIIEh

La cara,espill de la salut

Un rostre pàllid, demacrat, flac itrist, denota un organismo débil, ra-quític, esgotat.

Quins als veure's així prenen elFosfo - Glico - Kola Domènecregeneren la seva salut, tonifiquen elsseus nervis i canvien el seu rostre de

dia en dia, fins veure aparèixer els co-lors sans que signifiquen vida, saluti alegria.

Retorn deis somnîs?an IsidreLlauradorEl professor Valbuena i Prat remarcava

a MIRADOR, comentant unia estança de Car-les Riba, l'actua] retorn deis esperits a lauiormalitat de les coses concretes. Havemtravessat — i horn no sabria pas dir sil'etapa és finida — un període carregat desubversions, el signe més ciar del qual ésel fenomen sobrerealista. Horn cercava lainspiració en el ms profund del subcons-cient, en la zona tèrbola deis somnis ; enl'instint desfermat actuant en plena lliber-

/, /

f`!,

\ ‚ tl^ , I-s

X11 r

sed

Caries Riba

tat. I, de sobte, sembla corn si un penedi-mont carregat de seny vulgui actuar de frede les follies i instaurar una nova posicióde l'esperit.

Una de les coses que desorienta mésprofundament la crítica deis fenòmens ac-tuals és la perillosa facilitat .amb què lesnoves fórmules esdevenen, ja al moment denéixer, definitives i absolutament capaci-tades per a resoldre totes les inquietuds.La fatiga inherent als moments de nervio-sisme o de renovació, pren atencions mes

-siàniques davant l'escola o la temdénciaque ix a la hum. I això comporta duesactituds consegüents : una, vers el passat,iconoclasta, de inegació absoluta ; l'altra,vers e1 futur, que dificulta la voluntat dereceroa, por tal corn l'ideal es consideraja plenament assolit. Val a dir, però, queaquesta actitud de cofoisme revolucionanidura funs a l'ins'tant en qué, per un esforçde violència superior, l'escola triomfant dei

-xa pas a la darrera tendéncia que fa irrup-ció. Aquesta mecànica de l'evolució ha dedonar-nos un bri d'escepticisme, sempre.I, per altra banda, ha de enseny^ar.nos lesdificultats d'un quadro sinòptic massa clanper a explicar aquesta evolució . Sovint desescoles apareixen barrejades i es fa moltdifícil precisarane la divisió.

Benjamin Crémieux ha publicat darrera-ment un ]libre que té un interés extraor-

dinari : Inquiétude et reconstruction (essaisur la littérature d'après-guerre) (t).

Segons Crémieux, l'endemà de la guerra,es desvetlla a tot Europa un període denerviosisme i de rebellió estética que ellanomena esprit d'inquiétude. Aquest peno

-de arriba exactament fins a 1930, on co-mença una etapa completament oposadal'esprit de reconstruction. Benjamin Cré-mieux sent la màgia de les xifres. De laxifra 30. Ja en 1922, en un article publicata la Revue Hebdomaduire, escrivia aques-tes paraules :«La literatura francesa esrenovella al curs deis anys «ion. Entre1630 i 1640, apareixen el Cid i el Discouvsde la Méthode. (Entre 1730 i Igqo, Voltaire,Montesquieu, els inicis de Diderot 'i deRousseau. 1830 : Herruvni. Nosaltres tin-drem un 1930 igualment bell ; seré el co-mençament d'una era clàssica que arribaréa la màxima esplendor vers 1930.)) Es sor

-prenent corn Crémieux encerta exactamentel ritme històric de França ; perquè els es-deveniments li han domat la raó. La hi handonada absolutament? Potser no. Però síen una gran part.

El període d'inquietud desvellat per laguerra és exactament la negació del nou

-centisme intellectualista que Eugenio d'Ors— sorprès — intentava explicar corn unarecaiguda en el fi-de-segle. Efectivament,horn ha trobat en les tendències estètiques

Conte inèdit de PERE MIALET

hisenda reduïda a pols miserable, determinéposar una resclosa aturadora als designismanifestos del Totpoderós.

Un dia de festa, després de la missa ma-jor, va cridar Isidre. Aquest escolté delsllavis venerables una llarga peroració de laqual no va acabar d'entendre sinó unacosa : que horn tractava de donar-li unamuller.

Isidre no havia pensat mai en cosa sem-blant, i la idea el deixà de moment comsuspès d'una corda pouera. Després s'obríuna mena de claror en la seva consciència,que es transformé tot de sobte de crisálidaen papallona de desig.

Durant una temporada aquest fet el des-vié bona cosa de la seva vida ordinàriaNo anava al camp perquè el seu enamora-ment l'absorbia d'una manera absoluta.I en témer el senyor rector que la medicinafos pitjor que no pas el mal, l'apressà al'arranjament ràpid de les noces.

Així, igual que el seu canonitzat tocai,Sant Isidre 'llaurador, patró de la vila deMadrid, el nostre pacific camperol es vacasar amb una donzella de nom Maria,dona humil, treballadora i plena de vi--tuts, la qual, de la mateixa manera queMaria, l'esposa del Sant, porté al matri-moni, en dot, una caseta i una terra peral cultiu.

A més, Maria sabia cosir, brodar i fertotes les feines de la casa, condició indis

-pensable a tota bona esposa de marit llau-rador d'ofici.

,Amb una auxiliar tan perfecta Isidre notrigà a poder-se lliurar novament, amb umcent avantatge, al sistema que el seu ente

-niment havia ideat en vida del seu pare.Si la "seva esposa sabia brodar i cosir, ies deseixia fàcilment de les feines casola-nes, i aquestes obligacions les acompliaamb una vocació illimitada ; si Maria s'ha-via constituït en prudent administradoradeis bens comuns de la seva llar pacífica,Isidre, envaït sobtadament d'un interiorafany contemplatiu, es dedicà a considerard'un cap de dia a l'altre el be de Du decoses petites i grans que demostraven totala riquesa exterior que per voler de Déula natura tenia escampada pels camps, cornsi fos una gran senyora que no oblida capdetall de la seva indumentària meravellosa.

Es passava hones senceres sota d'un ar-bre, tot escoltant la xerrameca incoherentde les merles i les caderneres, més horescontemplant encisat les veleïtoses anionsdels papallons amb les flors, els salts acro-bàtics dels pregadéus, i la constància deles aranyes camperoles ; i més hones en-cara, caçant grills cantadors, collint florssalvatges i triant qualque cistellet de fruitessucoses, que ofrenava en tornar joiós, a lavetlla, a la seva bona Maria.

El primer fill li va omplir el cor de joia;li obrí la deu d'incorreguts sentiments iafectes, de noves inquietuds i d'ànsies in-sospitades, que es resumiren en una menade desig permanent de concentrar tota laseva capacitat contemplativa, a despit deiselements de la natura que tant l'havienabsorbit, en aquella tendra figureta de cami os, sang de la seva sang. La idea delfillet li immobilitzava els braços por el tre-ball i ii tancava en el pit la nosa d'unaenyorançà insuportable que li féu oblidarl'encís de les floes, deis ocells i de les pa-pallonea del camp. Li costava tant de pas-sar les hones separat del seu tendre i rosatplançó, que no s'hi rumié gota per adoptarel procediment de presentar-se cada migdiaa casa seva, allegant aquesta poderosa cadque no podia viuré fora de la presènciadel seu fillet.

Molts dies ja no tornava al camp. Cornque sempre hi havia alguna futesa per en-degar, trastejava per da casa. Això ii suagerí la idea de construir a l'esgolfa unagàbia per a conills, un galliner i un co-lomar. Un 'cop llestos, Isidre trobà que lihavien servit de bona distracció i de medi-eina excellent per al seu mal d'enyorança.I decidí romandre novament tot el dia alcamp, mentre la seva borra Maria afegiaa les obligacions quotidianes, la lema decuidar l'infant i d'atendre l'aviram que ha-via anat a enriquir el patrimoni •asolà.

La virtut sempre és premiada amb gan-gues sovint inesperades. A mesura que d'in-fant anà summit mesades d'existència, elrègim normal de la vida del matrimoniaconseguia nova estabilitat que l'amenaçavade monotonia. Volgué Déu, però, que lamuller d'Isidre esdevingués novament fe

-cunda abans que el primer fill acomplísl'any, la qual cosa no féu sinó alterar no-vament la tnanquillitat del viure bucòlic delcap de casa. En hoc d'obrir rases, de cavari de fangar, la tendresa del seu con li féuidear la construcció d'un hortet molt petitper tal d'obtenir fruites i verdures fresquesper a la seva bona Maria durant el tempsde ]'embaràs. Però els arbres, indiferentsa aquesta mena d'ànsies, trigaren molt aproduir els primers esplets i el planter de

6RAN6 NOVETATS EN

CORBATES IN<RRUGABlEB

Jaume 1, 11

Telè¡. 11655

cols i de bròquils arreplegà molts sois iserenes abans no es féu gros.

Un segon noi tornà Isidre a la pràcticadels bons costums sentimentals del primer.Cada migdia tornava a la vila per veurequè faja el nou rebrot, i si veia que estrobava be, com que a l'hivern les tardessón curtes i al bon Isidre no Ii agradavaperdre el temps, rematava la tarda i bonapart de 'la vetlla a cal baster de la canto-nada o bé a ca la drapaire del secó. Aixítots els veins podien adonar-se de les virtutsque embellien la vida d'aquell matrimonimodest, i de la mena de tresor que el destíhavia proporcionat a la Maria, la discretai soferta mullen d'Isidre, per a la qualalgun val maliciós, poc destre a endevinarla mona de sentiments i les sanes inten-cions del seu home, tenia paraules corn-passives.

Aquesta no es movia gairebé mai de casa.Només sortia per a amar a .missa o pera comprar els objectes que li eren indis

-pensables. Tot el matí se'l passava sobreels repunts amb una criatura al bres il'altra a la falda. Al migdia preparava laminestra j a la tarda, de nou a enfilaragulles i a deixar entortolligades en la telaque cosia tirallongues interminables de fil.En tant, Isidre es desfeia en mots elogiososper a la seva esposa, mentre contemplavacorn la parracaire tirava paper veil o des-feia munts de parracs heterogenis.

L`home escollit per a una vida tan plà-cida i dolça, és natural que no reculi maidavant la perspectiva d'una llar nombrosa.El temps passé volant, i gairebé sense sa-ber corn la gràcia de Déu l'havia f•et parede mitja dotzena de fills, tres nois i tresnoies, que si be de moment només sabiendemanar pa, amb els anys esdevindrienuna base Lerma i segura per a apuntalarla vellosa dels dos esposos, la vida delsquals no havia sinó experimentat sense so-tracs la sèrie d'alternatives naturals deter-minants deis canvis d'aetitud del cap defamília referents al seu sistema adminis-tratiu del repòs en les hones de treball.Tots els parts i tots els empiocaments deismenuts determinaren les conegudes jorna-des repartidos entre la vila i el camp. Al-trament, tot .anà corn una seda.

I Déu, que mai no oblida cap criaturade la terra, per iinsignipicant que sembli,volgué fixar novament la seva atenció tot-poderosa sobre la grisa personalitat d'lsi-dro i el va sotmetre a una dura i llargaprova de mortificació. Una colleeció de sisfills, e1 més gran deis quals no fa gametemps que ha aprés de menjar tot; sol, nosón una perspectiva game envejable per unpare camperol obligat a viure d'allò que lirendeix el terròs. Isidre, peril, era poc ave-sat i poc destre per a corta mena de càlculsi heus adí que no trigà game temps asentir-se colpit d'una migranya tan violen-ta, que li calgué fer uns dies de llit. I an-cara això no hauria significat res, si latraïdor. migranya s'hagués concretat a fersentir els seus efectes pertorbadors per untermini curt i una sola vegada..El pitjorfou que la visita d'aquest mal hoste es posàa sovintejar .amb tanta d'assiduïtat, que alpobre Isidre no li fou possible fer res debo durant gairebé un termini de deu anys.Sort va tenir que la bona Maria se Ii man-tingué amb una salut de ferro.Quan els nois, grans, pogueren ajudar

Isidre, aquest experimenté la joia de sentirque la salut li tornava, iEl seu zel de parecuidadós els emmenà al camp, on els pro-veí de sengles cines de treball, al qual elsnois es lliuraran amb un entusiasme deno dir, sota l'en •ertada direcció del pare,que havia introduït determinades esmenesen els seus mètodes jovenívols.

Quan s'hagueren fet mes grans, els fillsd'Isidre, ál capdavall els únics que picavenels terrossos, tingueren l'agosarada preten-sió de voler administrar amb projectes d'i-niciativa pròpia l'esforç de llurs braços, i

aquesta manera de procedir deis fills oca-sionà a Isidre, home .amant de la suavitat

i de les normes establertes, ben seriososcontratemps. De manera que al capdavalloptà per deixar d'assistir als treballs delcamp i es quedà molts dies a la poblacióper a plorar a cada porta vaina el descon-hort de tenir fills tan poc respectuosos.

I encara s'escolaren molts anys abansquo Isidre fos reclamat a l'estada delsbenaventurats. Durant aquest temps elsnois al camp i les nenes al costat d'unamane feinera pogugren proporcionar al bonIsidre una vellesa de repòs absolut.

En tant, el patrimoni d'Isidre, arribatgairebé al punt de baix, per un 'oler diví,que es valgué de l'instrument material deisbraços filials, s'anà arranjant que feia goig

de veure. Adhuc el mateix Isidro es paguemostrar mes greixós i lluent als ulls deismortals, complaguts de vegades a compa-dir-lo, Finalment — Déu l'hi perdoni

—Isidre comprengué que no feia cap faltial camp, i cada dia, després de preocupar-sede portar les calces i la camisa neta, sen'anava a passar la tarda a la societat deispagesos, on prenia el seu mig cafetó i feiael cau de guixa amb altres collegues.

Cap cosa no 1'amomnava sinó les dites,acollides sense esma de protesta, d'un con-tertuli que de tant en tant li deia

—Tu rai, Isidre, tu rai, que sempre hastingut els àngels que t'han llaurat la vinya I

PERE MIALET

d'aquests anys darrers mantes aproxima-cions a l'estètica del segle xix ; a l'estèticaromàntica. En la moda de les dones, en elpentinat de l'home ; en els escriptors sobre-realistes les devocions romàntiques sed evi-dents . Ja n'hem parlat alguna vegada. Peròel que ens interessa ara és precisar la ve-ritat d'aquesta xifra : 1930, corn a Límit Inaixença de concepcions noves de l'art i dela vida. Sabem la que la història de lacultura és una progressió en zig-zag dunesedats anomenades orgàniques i unes altresanomenades crítiques. 0, en últim terme,de classicisme i de romanticismo.

Segons des doctrines noucentistes, el se-gle xx Cs un segle clàssic — antiramàn-tic. E1 , període 1918-1930 trencaria, però,aquesta qualificació. Aquest període, segonsCrémieux, estaria especificat en política peruna crisi de l'universalisme, de tipus na-cionalista; en literatura per una voluntatd'evasió que comença per refusar la reailtat— dadaisme, sobrerealisme — i, de la máde Freud, corn Marcel Proust, intervé elpropi esperit fins a l'arrel més pregona.A ue t intervenci d^ 'o f penetrar laq s a ó cl l a p r rliteratura i l'art per les zones més tèrbolesde l'esperit — la subconsciència i el somni.L'art 1 La literatura sobrerealistes posenen joc tota una fauna, oblidada des deLautréamont, d'àngels i de dimonis. lespossibilitats de l subconscient són immenses,I una legió àvida de sensacions es llençaper un camí pie d'encants i de perills. Unnovell mal du siècle arravata els artistes delnostre temps, en plena febre romàntica.

Es però absolutament un període d'in-quietud en la forma en què ha estat pre-sentat el període x918-193o? No. El mateixCrémieux assenyala la preséncia d'un grupoposat—no sols en l'estètica sinó també enl'ètica — al grup sobrerealista. 'Es el grupintellectuaiista i catàlic que capitaneja Jac-ques Maritain. Hi ha, però, molts altressignes ; per exemple, la progressiva vigòn-cia de l'obria de Valéry. Per exemple lafórmula postexpressionista de la pinturaproposada per Franz Roh, que ha anatenfortint-se a través de les revolucionssobrerealistes. Més exemples: l'arquitecturaracionalista ; l'amor al document ; i al do-cument humà .

Em el primer llibre d'Estances de CarlesRiba, hi ha un poema escrit en forma dia-logada entre el Sentit i el Pensament, a lamanera d'aquelles requestes o tensons me-dievals entre el cos i l'ànima. En aquestspoemes, escrits sota una obsessió religiosamolt definida, l'ànima acusa el cos delsseus pecats, se'n deslliura i el venç. Enl'estança d'IEn Riba, el Sentit triomfa, però,per tal corn cerca la beatitud i l:a serenitatamb les seves mateixes eines . Aquesta re-cerca de l'Absolut sense oblidar la matèriaconcreta que palpita en nosaltres i ens en-volta ; .aquesta consciòncia de la claredat dela vida immediata sense immersions en elsabismes—.el eel o l'infern ; el misticisme oel satanisme—.és un signe clan de l'estatd'esperit de reconstrucció que comentem.

Sí. Hi ha un retorn deis somnis. LEI nos-tre temps estima la claredat, la concreció,la i^ntelligància. El triomf del cinema noés pas un signe a negligir. Fins i tot enles obres més instintives d'alguns pintorssobrerealistes — Chin eo, Dalí — hi ha unamor a la construcció i a la plàstica pre-cisa. Tonnem, dirt Crémieux, a recercar unesperit europeu i un novell humanisme.uTots els grans conflictos sagnants, escriu,on' la Humanitat s'ha vist llençada, hanestat seguits de radiosos períodes d'huma-nisme, on l'esperit ha donat gels seus fruitsmás bells.))

la màquina d'escriure de qualitat

GUILLEM DIAZ PL,AJA(t) París, ed. Corréa, í93t

CAA I S E R I A

F1.VEHIIS VIDAL32, Avínguda Portal de I'Angel, 34;

7, Placa Universitat, 7

Guants pell. . . . . , a 8 pies.■ cosits a mà. m 10

Pijames franel la. . " 14 »

» oxford . , » 18

I Camises popelín. . . . e 8`50 »

,, zèfir . . . . . » 14 e

CORBATES :: GRANS NOVETATS

F. FERRER AYMARClaris, 5 : Telèfon 19763

BARCELONA

D. Caries — Paisatge

nacoteca, després de contemplar les pintu-res d'aquest artista vaig dialogar amb mimateix.

—Aquest Caries no bada. Es molt méspintor i ms fi del que em pensava. Encomptes de seguir insistint amb els formu-lismes cezannians, ara sembla que se'n voldespendre per aconseguir una sintetitzaciómés emotiva del model.

— Però aquesta depuració no podria és-ser, també, una influència esporádica del

sintetisme modern, que sois afectés l'estil?Perquò al costat de les novesn pinturesn'hi ha d'altres que segueixen manifes-tant e1 mateix concepte pictòric. 'Ens tro-bem en una época evolutiva de l'artista?

—Segurament. Algunes d'aquestes teles,almenys, en són un testimoni convincent.

—Sí, sí, però no cal oblidar que quanun artista viatja sovint — corn aquest Car-les — s'exposa a les infiuéncies del viatge.Altres pintors tan excellentment dotats cornell, després de donar un tomb pel carrerLa Boétie, han variat, per un cert temps,la manera de pintar.

- Però si Caries ja fa molt temps quehi ronda per aquest carrer. Es tracta, dones,d'una renovació substancial?

--Esperem l'any que ve, per contestarho.I, en effecte, ha passat un any i el duòte

ja no és possible. L'obra de Domènec Car-les ha entrat de pie en el començamentd'un inou pm-lode. E'ls resultats que enaquesta nova ruta ha obtingut, no sóntroballes d'ordre experimental, siinó verita-bles performances pictòriques. Resultatscontundents que sois pot aconseguir unavisió afuada del món fenomènic, expres-sada per una digitació agilissima de lapaleta.

Algú ha dit — no recordo bé si fouCocteau — que «després de Picasso no espot pintar igual que abans de Picasso)).

Si això és cent, no ho seria menys, tam-bé, que després de Matisse no es pot pintarigual que abans de Matisse. I, aleshores,compondrem més clan Ta renovació de l'obracarlesiana.

Sigui corn sigui, el fet és evident. Lespintures actualment exposades a La Pina

-coteca constitueixen una fita remarcable en

EN CAMISESNOVETATS

© Jaume I, 11

Telèf.11655

Rossinyol, Casas i ClarasóRealment, és enwcionaint aquesta darrera

exposició collectiva dels tres venerablesamics. La Sala Parés ha volgut homenat-jar la memoria del pintar Santiago Ros

-sinyol, i res millor per a tal fi corn aquestaexposició tradicional, a la qual tots els bar-•elonins estàvem habituats.

MIRADOR s'adhereix, amb aquestes breusratlles, al merescut homenatge, amb tot elrespecte i estima pel qui fou un dels ar-tistes que més lluità per l'airejament de lanostra pintura de finals de segle.

CréixaansEn •la sala petita de la mateixa galeria,

Créixams exposa vint-i-quatre teles. En sor-tin d'aquesta exposició, un amic, pintor in-telligent, va comentar : Créixams està fentla seva joventut.» Heus adí un comentanique té un gran sentit.

L'obra d'aquest artista es presenta, v°e-ritablement, amb tota la força duna po-tent joventut. En dir això, no vo^ríem,però, donar a entendre que en l'obra deCréixams només hi 'ha que les caracterís-tiques d'aquest clixé anomeatat joventut.Hi ha, a més a més, un mestratge cons-cientment adquirit i un temperament innatde bon pintor. Crkixams compta, dones,amb un bon uti'1latge per reali tzar obressorprenents • Pintor abans que tot, no s'a-tura davant de cap obstacle. Diríeu que Iimanca temps per acabar els quadros. Unainquietant fogositat sembla que l'empenyi.

Dones bé ; calma, una mica de conten-ció, si és possible, jo li recomanaria. EIs

artistes instintius i de grans condicions cornel nostre Créixams, han de controlar cons-tantment .les intemperàncies de la sevamà excessivament àgil, perquè si no podencaure en els inconvenients de les intenfe-rències pictòriques. Corn exemple : les te-les retolades amb els números r6, i8 i zi.

He anotat aquestes reserves, perquè d'o-bra de Créixams és d'un interés remarcable,i per això valdria demanar-li una majordepuració.

El pintor que presenta teles corn les figu-res números a, g, 6, q i el paisatge nú-mero 23, és mereixedor de l'admiració méssincera. Pintor fins al moll de l'os i d'unvalor sense dubtes. De Pere Créixams n'es-perem, però, pintures encara ms impres-sionants. No en va hem assenyalat el co-mentari d'un amic :

«Créixams està fent la seva joventut.,

MARtus GIFREDA

MIRAR

LE/ ART/ - DI/CO/' ' ElL ionses expos c o

D. Carles .correctes de dice ;o, ahnades de matlsacio i mençar d'enganxar trossos de níquel

Pinacoteca hi ha exposades Ics sobretot controlades, en tots els fragments, seus quadros — fins que en compccions d'aquest pintor. !Fm sa- per una retina especialment sensible a tots l'element pintura corn a mitjà ems inaugurava la seva exposi- els rapQorts exquisits del color. guix formant mosaics policroms am

meu costum de no assistir Cal vigilar però (sempre hi sha un però tèries distintes —, no vaig comenciaras, vaig anar-hi tot seguit, i alguna cosa per vigilar) aquesta sensibili- reconèixer que l'obra d'aquest homeva aclarir el dubte que se'm tat i particularment quan predomina una una valor considerable de pura soiseva anterior exhibició de la certa tendència de ]'anomenat bon gust. Fins aleshores no hauria dit —

ssada. El bon gust en pintura de vegades és pe- segur jo era ]'únic culpable d'aquestcara, que en sortir de La Pi- rillós. ca de comprensió — que el Gausac

visionista i tèrbol d'aquelles obresque em sembla que (Eugenio d'Orsqualificà de fosforescents, poguésarribar a l'agudesa de les sevesdarreres pintures i dibuixos.

Diu el pintor Gausachs que,abans d'aquest divisionisme dequé he parlat, havia pintat en es-sència corn ara ; diu Gausachs queaixí foren les seves primeres pin-tures. Jo no les recordo.

Corn a primeres obres de Gau-sachs recordo únicament aquellesteles divisionistes i incolores, ex-hibidcs en les catacumbes que Jo-sep Dalmau tenia installades anysendarrera al carrer de la Porta-ferrissa. Després d'aquest divisio-nisme de pinzellat més aviat petit,recordo un Gausachs fauve de co-lor i de forma, d "ampla pinzelladallarga — vertical o horitzontal,corn en un teixit —, amosaicadaUn Gausachs que transposava lacolor i la forma d'una manera es-trident.

Després vingué el Gausachs queno sé ben bé si es pot qualificarde sobrerealista, ja que en el fonsdeis seus temes hi havia més plas-iicitat que altra cosa. Fou aquestGausachs que conquistà per sem-pre més la meya percepció : elGausaohs més aparentment evaditde la pintura.

Cal dir, però, que al costat deles pintures fauves de Gausachs,anteriors al seu sobrerealisme, hornhavia .assenyalat dibuixos dramaforça subtil • Aquests dibuixos fo-ron en realitat la primera espumade la sensibilitat del pintor que assolí fervibrar els meus nervis.

Darrera d'aquests dibuixos simples dedicció, lleugerament colorits, ('interès perl'obra de Gausachs anà creixent en mi.El sobrerealisme del pintor aconseguía final-mmnt destruir tots els obstacles que finsaleshores s'interposaren entre la seva obrai la meya percepció.

El sobrerealisme de Gausachs vingué ala seva hora i fou, sortosament, passatger.Gausaohs és un inquiet per naturalesa : hiha en el seu esperit una estranya enyoran-ça de tot allò que està per damunt del quees pot mesurar. Hi ha en el seu esperit umdesfici natural que el condueix enllà, percamins que no tonen fi. El seu sobrerea-lisme fou una de tantes de les seves aven-tures. Però si hagués romàs en els limitsdel sobrerealisme, el seu esperit aventurerhauria enyorat tantes altres coses, que simés no hauria sentit aviat la temença deburocratitzar-se.I preferí evadir-se d'aquella fórmula,

que un moment fou una evasió, per a re-tomar a la pintura estricta. I aquesta haestat la seva darrera aventura : la mésheroica de totes i la menys espectacular.

Torna a cenyir-se a les normes d'un artoteen, amb Ja mateixa enyorança d'infinitque ha caracteritzat tota ]'activitat d'a-quest home. Horn pot dir que Gausachsamb la máxima disciplina ha assolit lamàxima llibertat.

Els seus dibuixos d'ara, hàbils, segurs,! alats ; les seves pintures d'avui grafioles

A La Pinadarreres produber que Carleció, contra ela les inauguraperquè desitjapresentò en latemporada pa

Recordo, en

DD DPMTl^1d1Co

[{POO^OC^DOO^I^=^C^3^JCC^úG^ D°QG°3ú

INAUGURACIÓ dimarts, dia 1 FRANCESC DOMINGO, pintorde desembre, a les 6 en punt ANGEL FERRANT, escultor

Josep Gausachs — Pintura

pintor és manifest. Hi ha sempre una joiade dicció lliure i acunada en les teles re-cents de 'Gausachs.

Es un tècnic. Arriba a l'acabat lliure isensible. Però sota l'epidermis vivent i sa

-tinada de les seves pintures, l'artista hi haestablert moltes coses, les quals formen unlligam organic amb da superficie.

Enyoradís corn •és d'Europa — Gausachsvisqué en plena guerra a Pam-Is, sota lesamenaces de la grossa Berta — l'artista haposat en 'la seva obra la suma de les in-quietuds contemporànies. Sota la pe11 afina-da de les seves pintures moltes coses ba-teguen : l'artista és un home del seu temps.

Un home del seu temps vol dir el queano tern el passat ni l'avenir : vol dir elque tern tant les apariències del Muscucorn el progressisme banal i espectacular.Manolo ha ensenyat moltes coses als quehan sabut escoltar-lo : Gausachs ha estatun d'aqu•ests. El nostre pintor està benconvençut que home del seu temps vol dircontinuador de la Tradició : vol dir lliurar

-se altra vegada a la pintura per a deslliu-rar-la de tot el que és marcit, per a infon-dre-li vida nova. IEl vi novell d ntre lesbotes velles.

Per això .Gausachs fa avui abans que totpintura, perquè sap que únicament un con-tinent clos i aquiratat, pot guardar la sevafúria d'infinit,'la qual sense uns limits for-tament establerts la dissiparia en extensióperdria en intensitat.

RAFnrr, BENIET

Música simfònícaUna llista de discos acostuma a ésser

aquesta crónica en la qual s'anoten habi-tualment seguits encerts, però cal registrartambé les ensopegades, i això es pot dird'aquest disc que porta transcrits per aorquestra dos fragments de Sonates per apiano, de Beethoven : L'un ]'Adagio can-tabile de la Sonata patètica, que pot resis-tir encara una instrumentació ; la melodiaportada ads cellos i les variants amb elsinstruments de fusta, tot i desfigurar lafrase musical, encara pot anar, però nol'arranjament del primer temps de la so-nata Ciar de ¿luna, anib el qual només Va

-treviment a la transcripció comporta el fra-càs, per ésser precisament el fragment pia-

inístic de Beethoven amb qué assoleix 1amáxima expressió amb una originalitat demitjans que produeixen efectes amb el pia-no, mai igualats. Aquí s'afegeix, demés,una instrumentació inadequada, que canviacompletament l'ambient poètic de l'obra,que en el piano és d'una serenitat contèm-plativa, per a trastocar-se en un efectismopatètic de cementiri. Aquests arranjamentspoden fen-se quan amb ells es cerca unamajor popularitat de l'obra transcrita, peròno es pot suposar això d'aquest disc, jaque els dos fragments clàssics han arribaten llur forma original a tots els públics.

I bé, per a canviar radicalment, val lapena d'ocupar-se de fragments simfònics deteatre, i en primer Hoc de 1a sorollosaalarxa dels nobles, de Mlada, de Rimski-Korsaleow• Hi ha qui es revolta contraaquesta música per ésser efectista, peròaixò en el teatre és indispensable i més enel de Rimski, tot fantasia i color. Semblaestrany corn el disc pot repnoduir tan béaquestes sonoritats dei metall sense estri•denies de cap mena. Un altre fragmentde música russa és el Gopak, de La Jira deSorotxinsk, de Mussorgski, que ens ofereixtambé la Simfònica de Londres. En les sin-cronitzacions musicals de les pellícules rus-ses es sent sovint aquest Gopalz, ple de vidai ritme, que mostra l'amplitud del geni delseu autor, per abastar tot l'ambient rus,des de la tragòdia ombrívola a la dansaeslava, de ritme més marcat. Per aquestsenregistraments el Mestre Coates és insubs-tituïble per la vida que comunica a les obresdeis mestres russos.

Per a completar un enregistrament om-ple un dons de disc la Simfònica de Fila

-dèifia amb la Romança sense paraules, deTxaikowski. Tota la música simfònica d'a-quest autor sembla fragments de la soya.Simfonia patètica, i si a estones no és ins-pirada i sembla música de conservatori,sempre 'és ben feta, i així .aquesta Roman-ça, harmoniosa i bella, si no és cap abratranscendental, ben executada corn és enaquest disc, deixa una sensació agradablepel to elegíac que la matisa.La música joiosa i franca de Raensel i

Gretel no s'avé a l'emmotllament sever queque comporta la forma d'obertura que vol

-gué donar Humperdinck al recull de temesd'aquesta ópera, que es ressent també dela dèria de Wagner, ja que per a un com

-positor alemany de finals de segle és difícilésser original, i el cas d'aquest autor és elmateix de Max Schillings i Phitzner, enels quals és difícil descobrir personalitatpròpia tot i llurs mèrits evidents. Però lamúsica de Humperdinck té la gran virtutde la franquesa i alegria, que amb la inge-nuïtat són els caràcters millers per a se-guir el llibre infantil de Haensel i Gretel.Ben interessant resulta, dones, aquest disc,que demés té el valor d'un enregistramentdirigit per l'eminent Mestre Mengelberg.J . G.

Adagio de la Sonata Patètica. — Beetho-ven,. — Arranjament per a orquestra. — Pri-mer temps de la Sonata Ciar de lluna, Idena íd.

Marxa deis Nobles de «Mlada)). -- Rims-hi Korsakow. — Orquestra Simfònica deLondres. — C! del Gramòfon. — AB 676.— Gopak de «La tira de Sorotxinskn. —Moussorgshi • — Idem íd•

Ronianfa sense paraules. — Txaikowski.— Orquestra Simfònica de Filadèlfia.

—C.a del Gramòfon. — AB qrt.Haensel i Gretel, — Humperdinck. — Or-

questra Simfònica de Nova York. — Com-panyia del Gramòfon. — AB 674•

COINCIDENCIA DE DESIGS

La promesa•—Ai, quines ganes tine detenir una caseta pròpia!

El promès.—I jo! Si la tinguessis ja enspodríem casar.

—Vaig dir-ho a la dona : quan sàpiguesguiar, et daré una sorpresa.

—I què ha estat?—He , despatxat el xofer.

(Le Rire, Paris)

—Es estrany que vostè vingui d'Amèricai no hagi vist el meu nebot, tants anys quefa que hi és.

LA CRISI A ALEMANYA

—Tothom demana. Aviat no quedarà nin-gú per donar!

El malalt.—Vol pendre alguna cosa, doc-tor?

(Le Petit Journal, París)

—La teva dona acaba d'escapar-se ambel xofer.

—No té importància • Així corn aixi japensava despatxar aquest xofer a fi de mes.

APEL.LACIO

—Vint anys de treball s forçats. Teniu resa afegir?

—Sí, senyor president. Voldria tenir unapetita conversa particular amb el meu ad-vocat.

(The Humorist, Londres) I (The Humorist, Londres) I • (Siniplicissimus, Munic)

(The Passing Show, Londres)

(Judge, Nova York)

'Uìs ^/

Els nostres pronòstics sobre la moda de1932.

( judge, Nova York)

GUAREIXEN RADICALMENT LA

TOS

PERQUE COMBATEN LES SEVES

CAUSES;

Catarros, ronqueres, angines,laringitis, bronquitis, tubercu-losi pulmonar, asma i totesles afeccions en general dela gola, bronquis i pulmons

COMPOSICIO:Sucre, llet, b., 5 ctgs.; ex-tracte regalèssia, S ctgs.; ex-tracte diacodi, 2 mug,, exetracte medulla vaca, 3 mug.;Gomenol, á milg.; sucre men-toaniseat, quantitat eu$cient

per a'una pastilla.

I A ^t)/

_IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlilllllllllllllllllllllllllllllilllllllilllllllllllllllll!!lIIIIII11111111illlllllllllllllll_

SUPT NATGE-ESGOTAMENT =

= CONVALECENCIES PENOSES..

= Camp vastissim en el queopera l'enemic mes per-

" tinac de la nostra salut.Dispépsia atónica - Apa-tía cerebral - Manca depotencialitat física - Des-

. equilibri general, etc...Feu el vostre sistema ner-viós invulnerable amb el

= TONIC'I_ NERVIOS(roSroR ESTRIGNINA 1-1POFOSPITS

Suprem generadord'energia vital i nerviosa.

_ Vendo formades. °

— LABORATORIS CERA, S.A.

= Vlco, 18. -- Copérnica, 35 al 39. -- Barcelona.

p=^l 'I

=UNIC APROBAT PER LA ACADEM A DE MEDICINA I CIRUGIA ARCELONA

;^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlillólllllllllllllllllllllllilllllllllllllllllllllllllllllllillllllllllllllllllllllllllir

Anuncieu a MIRADOR

I 1 ..

I' I

I^ I ^^,'.ï,sMrúdrwg^ ,lí^Í

EL FILL DEL BANQUER

—No en farem res de bo de tu. Noméstens zeros i més zeros.

—Perd ja saps, papà, que és amb zerosque es fan els milions,

(Ric et Rac, París)

L'inspector de policia passeja amb la sevaxicota.

(Punch, Londres)

ENCARREGUEUELS VOSTRES IMPRESOSARTISTICS I COMERCIALS ALS

TALLERS GRÁFICS

PATRICI ARNAUVERDAGUER I CALLÍS, 3, 5 i ( DAVANT DEL PALAU DE LA MÚSICA CATALANA)

ES LA CASA MS PERFECCIONA-

DA EN LLIBRES RATLLATS, DELUXE 1 EN TOTA CLASSE D'EN

-QUADERNACIONS. - ELEGANCIA

1 ECONOMIA EN ELS ENCA-RRECS. - EN CAS DE URGÈNCIADEMANEU -LOS PEL TELEFON

14656

_I IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111llllllllllllllllllld

AIGUA

DE ROCALLAURA

EV MES RICA mEIHa

Si vostè pateix d'Albuminúria,Lifiasi úrica (mal de pedra),Bronquifis parenquimafosesNefrifis crònica, es curarà ra-

dicalmenE amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn en ampolles de litre i mig

i en garrafons de vui4 Ii!sesDletrlbuldora generala

FORTUNY, S. A.Carrer Hospital, 32 I Salmaron, 133

• +__ I _ àGULLE S =

IOCONDA_

p A . .o ^ ^ a / f[

, _ Si voleu obtenirg4el n maxim so del,. Edisc i el mínim desgast, useu'_4 ;

(, ,.y-= sempre agulles G I O C O N D A.v= Cada agulla porta el nom gravatE Capee de 200 agulles 250 ptes.

L'actriu de cinema.—Te n'hauries de do- = venda a i engros.

oar vergonya de voler un altre papà. Ja =_ A. G II A R R On'has tingut tres aquest any ! _ R A M B L A C A T A L U N Y A, 7=

(Tice Humorist, Londres) ;IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII',•

PASTILLES ASPAIME

ANUNCIANTS...IUna moderníssima organització completa en publicitat

Pel'lícules de díbuíxos anímafsmudes i sonores - patent núm. 121288 - aplicades al

servei de la tècnica publicitària, us l'ofereix:

"Agencia General de Anuncios"Vostres productes poden ésser propagats amb èxit segur

per tota la Regió Catalana i flies Balears

200 cinemes en cíufafs í poblacionsde categoría

Fontanella, 10, 11 e1, 2..-Tel, 16606

BARCELONA

Societat Espanyola de Carburs Metäl'Iics

Correas, Apartat tea BARCELONATsleg, l "Carburos"Mallorca, 232 Tcléfon 7301!

CARBUR DE CALCI; Fàbriques a. Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) :: OXIGEN 99 a (a DE PURESA, Fabriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI :: SOCARRIMAT í SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BÜ-FADORS, MANOMETRES, materials d'aportació per la

SOLDADURA AUTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

Suscriviu =vos a

Pelai, 62. = BARCELONA

BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ

ElSr ...................................................................................................................:.................................

que viu a .........................................................................................................................................................carrer. ......................................................... n.°.......... es subscriu a MIRADORnel preu fiat de 3`50 pies. Trimestre,

de.......................................:................de 193......$ignaturc

Avinguda Menéndez Pelayo, 85, 1,11

MADRID

IMPRESOS COSTAAsalto, 45.-Barcelona