ANY JUNY DE 1934 NÚM. 469 BVTLLETI DEL …...tota mena d'efectes visuals prop dels dotze grans...

ANY XLIV JUNY DE 1934 NÚM. 469

BVTLLETI DEL

CENTRE EXCVRSION I STA DECATALVN YA CLUB ALPI CATALA

SUMARI: Pic de la Mainera, per JOAN CO-ROMINAS.—Marçal Ambròs, ha mort!, perP. V. Excursió col• lectiva a Vilafranca i en-contorns, per MARÇAL AMBROS 1 ORTIZ t.—Arbres monumentals, per JOAN MONT-LLOR 1 PUJAL.—Refugis lliures al Pireneu,

per A. OLIVERAS I FOLCH. —Notes deSuïssa, per F. BLASI 1 VALLESPINOSA.-Travessia amb esquís de Porté a Font-Romeuper les Bu/loses, per E. BUFILL.—VII SalóCatalà de Fotografies de Muntanya, perA. O. F.— Crònica .—Bibliografia.—Noticiari.

Pic d e l a Mainera

D 'ENTRE les valls que formen la ribera d'Espot, la vall de Pe-guera és segurament la menys concorreguda pels excursio-

Iiistes. L'acampador i l'ascensionista que es dirigeixen a SantMaurici, en ésser a Espot la deixen a mà esquerra, i fins les ascen-sions al pic de Peguera se solen fer més aviat per Sant Maurici iMonestero. No obstant, les seves belleses paguen llargament les fa-tígues d'una visita. A la part alta l'escalador pot triar entre set cimsde prop de 3.000 metres: Linya, Fonguera, Monestero, Peguera, Mai

-nera, les Picardes í Pala d'Ereixe; el fotògraf podrà sorprendre-hitota mena d'efectes visuals prop dels dotze grans estanys que s'hicompten; i en els baixos, immenses pinoses travessades per un riuen cascada contínua ofereixen lloc de repòs al ciutadà cansat.

Sí pugeu per la vora dreta trobareu a una hora d'Espot, en unaclariana deliciosa cap als 2.000 metres d'altitud, el planell de Trapa,on s'installa des de fa tres estius el Campament Fabra, renomenatper la bona companyia que s'hi gaudeix i la bona vida que homs'hi dóna. No és el meu objecte fer una descripció d'aquest campa-

ment, que ja té un bon cronista cinematogràfic i mereixeria tenirel seu historiador. Només diré que allí no es va a fer alpinisme,sinó a fruir dels bons aires, a descansar i a conviure alegrementí amb el mínim d'incomoditats possible. El grimpar passa allíper una heretgia, i si no pot dir-se el mateix de l'excursionisme, ja

tFo .t a1i.N

ro

T: + srbon

CIS

(A/D[LLA

[. Y Y Hi^n.r^ _ . 1 h-dr¡

bltsYlK 4 er4^y 7.enuro

Q l.[. q..n dd

.Ql(orat.,.

dr

r. .,^r.., s. e. do ve.[

0. L A. 11a^-Fr ^On

1

Pla topogràfic de Lencontrada del Pic de la Mainera

214 BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

que el mestre Fabra n'és un devot, sempre a davant de tots, tant sies puja al puig de Línya, com si es va fins a l'estany de Mai-hi-som, val a dir que hom s'hi lliura amb molta mesura. Els banys alriu í als estanys, els ballys de sol, l'agençament de les tendes i lespersones, la confecció dels menús i el confegiment del cocktail,alguna truita que es pesca, alguna foto que es pren, i la recerca dela llenya per a la foguera de cap al tard, ocupen gairebé tot eldía, í la resta l'omple una passejada pel bosc o fins a les aigües decolors delicats de l'estany Trescuro.

Resta, però, entès que es permet cada any a l'element més joveuna o dues escapades fins als cims de la capçalera de la vall,

Abans es discuteix elcamí damunt el mapa,els uns descriuen alsaltres les dificultats íles belleses de l'ascen-sió, es preveuen àdhucels darrers detalls, demanera que el pic ja enssembla nostre, í àdhuces parla d'aixecar-se ales quatre del matí ambla indignació dels Inéssedentaris, que en sen-tir esmentar «les petí

-tes» s'estremeixen hor-roritzats. Ara, aquest

any, visitats ja els cims més coneguts i no sabent on anar, notemque el mapa Schrader marca en l'angle extrem S. de la Vall de Pe-guera una punta de 2.916 ni, alt., que el mapa francès del Ministeride l'Interior anomena «Pic de Mainyera», en la qual no sabem quecap pireneista fins ara hagi posat esment. Com que es troba en elpunt de conjunció de tres gratis valls pallareses, Espot, Cabdellaí Àssua, ha de tenir una vista de gran interès. L'any passat, obser-vant-les des del Pic de Peguera, vam poder veure que les sevesmuralles NO. no tenen pas un aspecte precisament acollidor. Sónmotius de sobres per a triar-la. El pastor que tanca les ovelles a laPleta de la Coveta, no coneix aquest pic pel seu nom, però ens fasaber que part d'allà hi ha la vall del Sobirà d'Altron i al capda-munt els pasturatges de la Mainera; queda, doncs, aclarit que elnom és Pic de la Mainera, i l'anada es fixa per al 2 d'agost.

PIC DE LA MAINERA 215

El dia previst, a les 5 h. 45 m., sortim en Pere i l'Ignasi Arnalot,en Joan Palomera i el qui signa, proveïts d'uns pocs queviures. Cincminuts més amunt, el camí travessa el riu per un pontet i pujant pelbosc, un quart després, deixa a l'esquerra els dos estanys Trescuroi dels Lladres, separats pel llit del riu, els més petits però potserels més bonics de la vall. Més enllà cal pujar dret a l'O. pel vessantesquerre fins a guanyar una collada de prats, d'on planejant sesurt novament a la vora del riu, en el punt on desemboca un bar-ranc per l'esquerra. Allí pugem pel serrat a la dreta d'aquest i do-minem a sota l'estany Tort, gran i sinuós; després remunten elbarranc, que baixa de l'estany Escondit, i costegem aquest pel S.

Els arbres s'acaben i comença la regló del granit, alternat alprincipi amb aglevats cada vegada més magres, que van minvantfins que no queda més que roca. En arribar al capdamunt ve unapetita costa. Daltabaix es domina l'estany Trullo i més enllà lesaigües pacífiques del Negre, el més gran de la vall, sota elsescarpats de la Pala del Sudorn i els primers picons aguts de laserra de la Mainera. Planejant al SO. deixem a sota i un poc dis-tanciat a mà esquerra l'estany de la Coveta. Allí ens separem delcamí del Pic de Peguera, trobem un altre estany de dimensionsmitjanes í encara un altre un poc més gran que bategem EstanyBlau pel color blavís de les seves aigües. Entremig d'aquests dosbaixa, saltant de la dreta, el riu provínent del Pic de Peguera i del'estany de Mai-hi-som. Des del Blau s'obre al SO. un extens circroquer tancat al fons per la serra de la Mainera, amb 1'esmotxa-dura del Port de Cabdella més a la dreta. Remuntem després elbarranc que aflueix a l'estany Blau.

Al cap d'un quart desemboquem en un estany de grans dimen-sions i de contorns irregulars que ocupa tota la conca superior dela vall fins al peu del port; prop de la costa S. hi ha un illot deroca. És un dels estanys més gratis de la vall, segurament el de

més superfície després del Negre; les seves aigües són de to fosci profundes. Tot al voltant només hi ha roquisser i tarteres. En di-rem ]'estany del Port. Seguim la costa N. de l'estany, que és si-

nuosa, amb golfs i caps i formada per roca escarpada en part, que

obliga a fer alguns alts í baixos. Es troba, però, ací í allà, UI] cor-riol. En mitja hora, descomptant una parada que fem per esmor-

zar, arribem a l'altre extrem, on s'obre al damunt el port de Cab-

della. A l'esquerra d'aquest es veu un portell més elevat í després

segueixen en rengle els pics espadats de la Serra de la Mainera,separats per canals dretes i estarterades.

216 BCITLLETt DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Pujant fortament pel granit, a estones pel dret i a estones se-guint un vague rastre de camí, ens enfilen directament al port deCabdella (2.605 m.). Al cap de vint minuts ja hi som í contemplemels descarnats vessants del circ de Cabdella i els espaiosos es-tanys, sagnats fortament per alimentar l'estany Gento. Senseaturar-nos-hi gaire reprenem la marxa i, pujant sense camí, pel ves-

sant de Peguera, dret al SE. i per pendent pronunciat, guanyem elPortell Superior. D'ací en amunt la muntanya es posa ferrenya i lacarena es dreça en pendent ràpid eriçada de penyals que alternenamb penjats i pales llises. En Pere comença a enfilar-se i el seugermà el segueix. Jo, que he estat examinant el vessant de Cab-della, amb l'esperança de trobar més bons passants, vaig planejantal SO. per aquest vessant, passo un contrafort i em trobo al peud'una rampa que pujo sense dificultat. Passat un altre contrafort,s'obre damunt meu una dreta canal per la qual m'enfilo evitant laclapissa. Tot va bé fies que una gran roca encletxada em priva elpas. Salvat aquest obstacle amb una escalada a l'esquerra de laroca, vénen uns quants metres de pujada recta í assoleixo la care-na. Els Arnalots ja hi eren. D'ací estant cap a l'O. es descobreix unavista grandiosa de cims on sobresurt l'agulla esvelta del Peguera.

Però ara ve el tros més difícil. Als pocs metres de pujar a 1'E. perla carena ens trobem amb una pala de roca molt inclinada. En Perecomença a rampar corn un cuc per la llisor, però l'Ignasi i jo prefe-rim una via més còmoda. Més a 1'E., de la banda de Cabdella, esveu arribar fins al cim una llarga pala englevada per on es podràpujar fàcilment. En realitat, ara veiem que el camí més còmode pera fer aquesta ascensió és anar planejant des del Portell Superiorpel costat de Cabdella fins a trobar aquesta pala englevada. Ara,des d'on som nosaltres, farà de més mal arribar -hi. Ens despen-gem pels escarpats una trentena de metres i després planegem alSE. per terreny mòbil i un xic incòmode, però aviat trobem elsaglevats. Llavors ve una pujada al N. molt dreta però sense precí-pici, i a un quart de dotze guanyem la primera punta que cau da-munt mateix del Portell Superior. Allí ens ajuntem amb en Pere.El punt culminant és un poc més a 1'E. i té una vintena més de me-tres d'altitud. Hi arribem en un quart planejant arran de cresta perla part de Cabdella. El turó final és un con de lloses apilotades,per les quals es puja sense dificultat.

El Pic de la Mainera (2.916 ni. alt.) es troba just en la intersec-ciò de tres carenes: la que separa la vall de Peguera de la valld'Àssua (afluent de la Noguera Pallaresa que desemboca a Rialb),

BU

TL

LaT

I DE

L C

EN

TR

E E

XC

UR

SIO

NIS

TA

DE

CA

TA

LU

NY

A

LÀ

M. L

III

z

4'

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATA LUNYA LÀM. LIV

LA SI UtA OI: LA MAINE A DES DE L'ESTANY DEL PORT"

ELS ESTANYS DECABDELLA I)ES DEL PORT ESTANYS NEÇ,II i 1 TIWLLO

PIC DE LA MAINERA 217

la d'entre Peguera i Cabdella, í la que, partint del port de la Mai-nera, situat al S. del pic i als seus peus, nearca la partió entre Cab-

della i Àssua. Cal, doncs, rectificar el mapa Schrader que assenya-la la seva posició un poc més al S. Una mica més a 1E., sota lespuntes rocoses de les Pícardes, neix la vall dels Estanyets, un al-tre afluent de la ribera d'Espot.

El panorama és immens í de gran bellesa, a 1'E. fins al Puig-mal, a ponent fins al Cotíella, el Posets í el Mont Perdut, Catalu-nya endins fins a Montserrat, i a tramuntana les serralades arane-ses i les Maleïdes, de geleres esplendents. En els encontorns im-mediats es té una vista admirable de la vall de Peguera, que d'en-lloc no es domina tan bé corn des del Mainera, amb el verd de lespinoses, el blanc brillant dels estanys (se'n compten una dotzena)í el gris del granit í les tarteres. Vers migdia s'enfila de dalt a baixla vall del Flamisell, d'una verdor bajana, arnb la Conca de Trempmés avall i al fons la triple barrera del Montsec.

La vista paga totes les fatigues de la pujada, i la nostra satis-facció és més gran perquè creiem que a ningú no se lí ha acuditde pujar-hi abans de nosaltres; en tot cas no he trobat enlloc notí-e j es de cap ascensió (1), i en el ciri no apareix cap rastre humà, sino és un pilotet de quatre o cinc pedres sota el qual posem, estot-jada dins un vas d'alumini, una nota breu de la nostra visita. Al-gulles setrnanes després una caravana de noies que va pujar -hides d'Espot, guiada per l'Ignasi Arnalot, va retrobar-la intacta.

Allí dalt ens hauríem passat unes quantes hores fruint de lavista i del dia radiós si no fos que el campament és lluny i no por-tem dinar. A les 12 marxem. Des del collet immediat a 1'O. delturó final ens deixem anar al N. per una canal rápida coberta de

clapíssa. El pendent és fort però es pot baixar; la pujada, en canvi,seria molt dura. Un cop a fora dels escarpats deixem la canali anem obliquant al NO. per la tartera; és un trajecte bastant pesat.Cadascú baixa per allà on pot i ens dispersem. Fins a un quart de

dues no tornem a trobar-nos tots quatre a l'extrem superior de

l'estany del Port, en una balena on raja una font fresquíssiina. Des

d'allí desfem sense novetat el trajecte del matí í a un quart de qua-tre fem cap al campament.

La nostra excursió ens ha satisfet í quedem d'acord que el Picde la Mainera és digne de figurar d'ara endavant entre les cinc

(1) Més tard, peró, he vist, per una nota breu del vol. XXX, pàg. 154, d'aquest Bureeeri,

que el 13 de juliol de 1920 hi havien pujat LI. Estasen í altres. L'ascensió es va fer en temps

boirós, que devia tapar la vista.


o sis ascensions clàssiques de la vall d'Espot, al costat de Basíe-ro, Encantats, Subenuix, Linya i Peguera.

HORARI

D'Espot al Planell de Tra- a l'estany del Port i horapa . . . . . . i hora al port de Cabdella . i hora

a l'estany Trescuro . . o h. 20 m. al cim i h. 20 m.a l'estany Escondit . . i hora baixada fins a Espot . . 3 h. 20 m.

JOAN COROMINES

24-1-1934

Marçal Ambròs, ha mortl

EL darrer supervivent d'aquells sis patriotes que l'any 1876iniciaven l'excursionisme organitzat de Catalunya, finà a la

ciutat de Balaguer, on re-sidía, el dia 4 de maig.Nosaltres pensàvem so-vint en el vell companyabsent. Quan a la Sala deJuntes del CENTRE, COn-templàvem la fotografía,descolorida pels anys, d'a-quells homes precursorsdel moviment excursio-nista actual, fotografía dela sortida memorable enla qual es planejà l'orga-nització de la primera en-titat excursionista catala-na, ens feia goig pensarque un d'ells, Marçal Am-bròs, vivia, sortosament,encara. Pensàvem que laseva vellesa devia trans-córrer confortada en lacontemplació de l'esclat MARÇAL AMBRÓS

Retrat extret de la fotografia feta en la sortida precur-que ha pres l'excursionis- Sora de l'organització de l'excursionisme a Catalunya

EXCÜRSIó COL'LECTIVA A VILAFRANCA I ENCONTORNS 219

me català, del qual el Centre Excursionista de Balaguer, amb lesseves activitats fruitoses i entusiastes, donava a aquell veterà unabella prova. La mort del nostre consoci, membre d'honor de/CENTRE,i et número u en la nostra llista d'associats, haurà estroncat aque-lles reflexions que ens féiem quan ens miràvem la vella fotogra-fía. Amb tot creiem que aquell grup de promotors seran semprecom els déus lars del nostre casal. La seva indumentària d'època,i la pose del conjunt, ingènuament estudiada per imposició de lamàquina fotográfica de caixa, els aureola ja amb l'atracció de lesimatges venerables. Davant el traspàs ens vénen a flor de llaviles paraules del poeta i perquè la mort sigui com una naixençareproduïm una ressenya d'excursió, signada per MarÇal Ambròs,que copiem del Butlletí de l'Associació Catalana d'Excursions,corresponent al 31 d'agost de 1879, juntament amb el seu retrat,extret d'aquella fotografia documentadora,

Aquesta mostra de la seva actuació excursionista será un ho-menatge escaient a la memòria d'aquest fundador de l'excursio-nisme.—P. V.

Excursió col • lectíva a Vilafranca i encontorns

Efectuada els dies 12, 13 1 14 d'abril de 1879

IMPORTANT sota molts conceptes fou l'expedicíó, que tot el breu

-ment possible apuntarem, ja que l'espai destinat a donar-necompte, per dissort, no és tan extens com voldríem per tal que els

nostres llegidors se'n poguessin formar cabal compte. Enemicsd'elogiar resultats que verament no es recullen, i sempre amb el

desig constant de referir, encara que sigui amb senzill llenguatge

descriptiu, els treballs practicats, passem a extractar l'acta d'a-

questa excursió.Hi assistiren el senyor President, D. Ramon Arabia i Solanas,

Arnet, Fíter i Inglés, Canibell, Verdaguer (Àlvar) i l'ínfrascrit.A les vuit del vespre del dia 12 arribàrem a Vilafranca í des-

prés de prendre hostatge a la Fonda anomenada de la Nieta, tin-

guérem ocasió de presenciar un costuin tradicional religiós que

impressionà els nostres cors, fantasià nostra pensa. Ens referima la processó del Divendres Sant, que havia estat trasllada al dia

següent. Poc després es reunia amb nosaltres el nostre entusiasta

delegat en aquella vila D. Joaquim Batet, que ens féu seguir les sa-

220 BUTLLETt DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

les i departaments de l'escola que dirigeix, fixant -nos en algunspreciosos exemplars que conté el museu. Recorreguérem, també,acompanyats de l'esmentat senyor, alguns dels carrers de la vila,

i quan, a mercè de la débil llum artificial, contemplàvem la preciosaesglésia de Sant Joan, vingué a formar agradívol contrast amb la

festa religiosa que acabàvem de presenciar, els cants populars dela terra que, amb bon ajust, entonava el cor del Penedès tot re-corrent la població, seguint la típica costum de les caramelles.

A les 7 del matí del dia 13, acceptant la galant ofrena que enshavia fet el nostre distingit delegat a Esparraguera, D. Josep Puig

i Llagostera - que casualment havíem trobat a Vilafranca - passà-rem, acompanyats pel dit senyor i pel senyor Batet, a visitar l'anticconvent de Sant Ramon de Penyafort, conegut per Sant Domènec,avui propietat del primer d'aquells senyors. L'edifici, de grandio-ses proporcions, té poc de notable sota el punt artístic, í sols es fainteressant pels records que guarda de l'illustre co-fundador del'orde mercedària. La tradició el suposa antic casal dels Penya-forts, i com pertanyent a aquell s'indica una torre bastant reforma-da en el seu cos superior, però la part inferior de la qual marcal'antiga época de la seva construcció. Digne d'elogi és la restaura-ció de l'edifici, empresa amb el millor intent pel seu propietari se-nyor Puig. En la nostra visita poguérem fixar-nos especialmenten un retaule representant la infantesa de Sant Ramon, en el quales descobreixen alguns trets bastant característics;es conserva enla part baixa de l'esmentada torre. En els angles de l'Epístola i del'Evangeli, en el presbiteri de l'església, deposítades en unes senzi-lles capelletes, es destaquen dues caixes de fusta, en les quals, res-pectivament, es guardaven les despulles de Sant Ramon, fins quetrobaren digne enterrament en el sepulcre construït en l'arruínatconvent de Santa Caterina, de Barcelona, i que avui es conserva,recentment restaurat, en una de les capelles de la nostra Seu; i lescendres del fundador de la casa, Pare Joan Guasc, algunes vega-des malauradament profanades. Els altars laterals pertanyen, en laseva majoria, a l'ordre barroc i no tenen res de notable.

En la sagristia poguérem admirar un altre retaule, companyódel que havem esmentat tot parlant de la torre, que també repre-senta, com aquell, un fet de la vida de Sant Ramon, i una gerra(lavatori) original exeniplar de ceràmica que, amb esquisída fran-quesa, el senyor Puig posà a disposició de la riostra Societat.

En una de les estances del primer pis es troben les restes de labiblioteca, dels segles xvi a xvin, entre els volums de la qual en-

EXCÜRSIó COL'LECTIVA A VILAFRANCA I ENCONTORNS 221

cara se'n conserven alguns de força interessants per a la històriapàtria. Els més notables els va retirar el senyor Puig, i curosamentels guarda en la seva casa d'Esparraguera.

Ja, en un dels nostres números anteriors, donàrem compte deles obres que el nostre delegat va regalar-nos procedents d'aque-l l a biblioteca.

Després d'haver estat objecte de delicades atencions per partdels senyor Puig í Llagostera, í d'haver pogut admirar el precióspanorama que s'estén als peus de 1'edificí, on l'inspirat poeta cas-tellà senyor Zorrilla escriví bona part de la seva preciosa obra«Ecos de las Montañas», sortírem de Sant Domènec, i ens dirigí-rem, per entre poètics caminals, a l'església de Santa Margueridaí Monjos. Pel camí férem un bon recull de notables exemplarsfòssils, que ja figuren en el nostre museu.

Agradívol assumpte per a un tendre quadre de costums oferiael peu de l'església a l'hora en qué els fidels anaven a complir elSant Precepte. Aquesta circumstància ens privà d'examinar, comdesitjàvem, l'interior del temple que, segons notícies, per altra partpoc té de notable. El senyor rector, tot i ésser l'hora molt precisa,ens va rebre amb tota consideració, prova de l'interès que atothom inspira la idea, en bona hora concebuda, de les societatsexcursionistes.

Per molts conceptes és notable l'arc de ferradura que dóna ac-cés al porxo de l'església, la porta romànica de la qual, inconscient-ment, ha estat pintada, i es deixen perdre, sota les capes del mal es-caient color, els esplèndids detalls dels seus capitells i bordons.

Al cap de mitja hora d'un camí escabrós, arribàrem a l'ermitade Penyafiel, situada dalt d'una roca, des d'on es distingeix unabonica vista. La porta del temple és romànica; í si bé les formesdels seus capitells i motllures són de gust exquisit, no hi sobresurtel més insignificant relleu. A l'altar major es venera una imatgede la Verge, recoberta amb impròpia roba, la qual cosa és de plà-

nyer, puix pertany a la bona época del goticísme. A l'església sónde notar bonics retaules del segle xv. Al camaril es conserven pre-

sentalles orígínals, respecte les quals ens contaren una senzilla

tradició religiosa, referent a la successió de la família i que llarga-

ment queda consignada a l'acta.Després d'un curt descans, ens encaminàrem a Moja, petita po-

blació que reuneix en el seu recinte una torre coneguda per Torredels Moros, i una petita església la qual alguns autors suposen que

pertany al segle x. És notable el seu absis. Al seu interior, ja inha-


bilitat per al culte, veiérem una sepultura sense inscripció (segle

xiii?) desmuntada, i una pica molt original. Al costat de l'antic tem-ple s'alça impotent i majestuosa la nova església, costejada peruna persona d'aquesta ciutat; l'estil arquitectòníc, en allò possible,s'adapta a la transició romàníco- ogival.

La pluja ens obligà a abandonar precipitadament Moja, sensedonar temps a en Fiter per a acabar l'apunt a l'oli que treia del'absis de 1'esglésía antiga.

A les dues de la tarda arribàrem novament a Vilafranca. A causade] mal temps haguérem de desistir, ben a pesar nostre, de posar aOlérdola. Amb tot i la pluja que continuadament queia, i acompa-nyats dels nostres delegats senyors Àlvarez, Batet, Fàbregas i Clas-car, visitàrem el més notable que sota el punt de vista de l'art i de lahistòria conté la població. (Aquí l'acta fa una ressenya històrica deVilafranca, que suprimim per no allargar massa aquest extracte).

A la Casa de la Vila ens rebé galantment el senyor Alcalde, elqual, amb exquisida amabilitat, ens mostrà una escrivania d'ar-gent, la construcció de la qual fou ordenada per la Junta Corregi-mental (Guerra de la Independència); les antigues porres, tambéd'argent, que porten la data del 1692 i que usen els macers del mu-nicípí, de les quals el senyor Arnet i 1'ínfrascrit tragueren algunscalcs; í, finalment, el Llibre verd, d'on el senyor Fiter copià algu-nes dades bastant interessants.

L'església de Sant Joan, considerada com un exemplar notabled'arquitectura, pertany a la segona meitat del segle xin. Semblaque l'artista que la concebé s'avançà d'un segle a l'estil de la sevaépoca. Un senzill rosetó damunt la portalada, en plena cimbra, co-munica la llum a l'interior, així com els finestrals de la paret late-ral, els quals donen a la plaça del mercat i que, sens dubte, són elmillor ornament d'aquella fàbrica. A la portada són dignes d'esmentels adornaments dels capitells i impostes. L'interior és digne d'unacatedral. La volta, bastant semblant a la de Santa Àgata d'aquestaciutat, és sostinguda a intervals per elegants arcs d'ogiva, reempla-çats en el presbiteri per les columnetes que arrenquen del pis í que,abans d'arribar a la clau que les uneix, formen uns arcs que donenla major elegància a l'interior. Allí cridà la nostra atenció una picade marbre blanc, que presenta un àngel amb les ales esteses; ensdigueren que hi fou portada del castell de Pontons. Després d'haverpassat per mil vicissituds, més d'una volta amenaçat d'un criminalenderrocament, una comissió, constituïda gràcies als esforços d'al-guns vilafranquins, entre d'altres pels nostres esmentats consocis

EXCURSIó COL'LECTIVA A VILAFRANCA 1 ENCONTORNS 223

delegats i els residents senyors Vidal í de Valenciano, ha logratsalvar aquell monument í encarregar-se de la seva restauració.

Després passàrem a visitar el convent de Sant Francesc, el qualara serveix d'hospital, i que és un notable exemplar de l'arquitec-tura gòtica. La porta de la façana, on domina la cimbra en degra-dació, és severa en els seus ornaments. L'interior és espaiós i laseva nau sumament atrevida. D'entre les capelles laterals, les qualss'adapten perfectament a l'estil general de la fàbrica, és digne d'es-mentar-se la primera entrant a mà dreta, anomenada dels nobles,pel seu esplèndid retaule, important per molts conceptes. El mésnotable que conté el temple, són, potser, els sepulcres que s'obrenen el presbiteri a la banda de l'Epístola. El major conté el cosd'un senyor de Castellet i el de la seva muller, representats amb-dás per dues estàtues jacents sobre el sepulcre. La del senyor estàcoberta per un superb escut quartejat amb grifos i torres, que liarriba a la cintura, í d'aquí per amunt mostra la cota de malla.

A causa d'estar junt a la paret no es pot veure, sinó amb difi-cultat, l'estàtua de la noble senyora, i pel mateix motiu és encaramés sensible no poder interpretar tota la inscripció de la sepultura.

Sota de l'urna d'aquest sepulcre, se'n guarda un altre de treballdelicadíssím i detallat. La figura jacent d'aquest, está armada decap a peus amb la malla, que es descobreix per entremig del casc,i ostenta un ample talabart sostenint l'estoc i l'escona. El niés no-table d'aquest petit sepulcre, artísticament considerat, és un relleuque té a la cara lateral de davant i representa una processó o unenterrament, compost per frares, les figures dels quals, molt benexecutades, no tenen rival en cap obra del segle xiv.

El claustre és, també, de molt bon gust í molt important per les

moltes làpides funeràries adossades als murs, algunes d'elles ambrelleus molt originals. Copiàrem les més notables. La part exteriorde l'edifici, que ben agrupada es distingeix de la del claustre, pre-

senta un agradable conjunt.Adjunt al claustre es troba, arruinada, l'estança on es celebra-

ven Corts, en 1717, per D. Jaume I, en 1353, per D. Pere IV, per laqual cosa es creu anterior a l'actual església construida en 1238.Molts confonen aquell clos amb una reduïda estança que es trobaabans d'elitrar al claustre i que conté quatre sepulcres històrics.

El dia 4 de maig sortíreni acompanyats, com constantment ho fó-rem pel senyor Batet, i passàrem a visitar el nostre delegat senyorAlvarez, que ens mostrà algunes de les anotacions que té escrites

per a la illustracíó de la Història Catalana. Anàrem, després, en


companyia dels predits Srs. Álvarez i Batet, a casa de don Fèlíx Sa-llent, notable dibuixant, el qual ens mostrà les seves ben acabades

obres í amb entusiasme admeté la delegació de la nostra societat.

A dos quarts de deu, els expedicionaris, en unió del senyor Ba-tet i mès tart del senyor Clascar, que vingué a trobar-nos, empren-guérem el camí vers el turó de Sant Miquel d'Erdol, on poden admi-rar-se els preuats restes de l'antiga Olèrdula. Llarg fora descriureles impressions que enfront d'aquelles muralles, en estudiar aquellssepulcres, en visitar les sitges i les restes de construcció en les co-ves, fantasiaren les nostres penses amb el variat i harmoniós con-junt que s'oferia a la nostra vista.

Després de mirar, detingudament, l'angle de la muralla, quecreiem cèltic, i amidar-lo, resultà tenir 555 metres de front i 5'46metres per la part lateral, l'estany obert a la roca que amida 1027metres de llargària, 640 metres d'amplària i 3'20 metres de fons,de fixar-nos en l'arc de ferradura indicat en la sagristia de l'es-glésia, i d'examinar amb tota l'atenció possible tot el que en aquellsllocs es conserva de notable, tornàrem a Vilafranca, on arribàremprop de les cinc de la tarda. Com que encara ens sobrava temps,passàrem a visitar l'església parroquial de Santa María, sempreacompanyats pels delegats de l'Associació, que fins al tren no ensdeixaren. L'obra actual del temple es remunta al segle xlv; és de dol-dre la destrucció, o millor dit, la profanació que convertí en estim-bori inqualificable la façana de l'edifici. La porta lateral, de l'ordrebizantí, ha estat respectada í és molt notable. A l'interior són de re-marcar les cadires del chor, on es poden admirar delicats detalls.Ens feren fixar, especialment, en la restauracíó del temple, obra em-presa en 1870, que avui ja permet elogiar l'altar major i l'absis lliurede restauracions inconscients que en altres èpoques li imposaren.

Desprès visitàrem el Centre Agrícola del Penedés, on ens mos-traren el naixent museu, el qual conté alguns notables exemplarsen fòssils, mineralogía í vegetals.

A dos quarts de deu del vespre tornàvem a Barcelona empor-tant nos els falaguers records que hem apuntat. Podem contarcom a resultat de l'excursió els següents treballs:

El senyor Arabia, un croquis de l'arc arruïnat de l'esglésiad'Olèrdula. El senyor Fíter, una vista de la casa Penyafort, un es-cet a l'oli de l'absis de l'antiga església de Moja, dos esbossos al'oli dels murs d'Olèrdula i diferents apuntacions dels mateixosi de Santa María í de Monjos. El senyor Arnet recollí plantes i fòs-sils. El senyor Caníbeil, una vista de la casa Penyafort, una apun-

ARBRES MONUMENTALS 225

tacíó del portal bizantí de Santa Marguerida, un croquis de l'anti-ga església de Moja, detalls de l'església de Sant Joan de Vila-franca i apuntacíons per a la indumentària, tretes d'un retaule deSant Francesc (Vilafranca). A més, es tragueren calcs d'una pedrasimbòlica en els Monjos; calcs de les porres de plata que conserva,des del segle xvii, el munícipi de Vilafranca, de dues làpides i delssepulcres de Sant Francesc.

El Secretari,MARÇAL AMBRÒS 1 ORTIZ t

Arbres monumentalsEl Castanyer d'En Cuc

EL nostre consoci A. Gallardo publicà, en el número de desem-bre d'aquest BUTLLETÍ, una nota sota el títol de L'arbre més

gros d'Espanya és al Montseny, referint-se al Castanyer d'En Cuco de la Casa del Bosch, el qual està situat sota mateix d'aquestacasa, en una bella sotalada de Vallfornès.

Publiquem en el present número la fotografía d'aquest arbremulticentenari í descomunal, presa justament a principis del dar-rer hivern.

Degut al desnivell sobtat del terreny, la seva soca arrenca delsòl de dos plaus distints, amb una diferència de l'un a l'altre d'unsdos metres. Del sòl a 1'entrebès fa, per la part de baix, uns 5 metresd'alçada, i, per la part de dalt, 3 metres o poc més. Els punts demajor i menor grossària són, respectivament, a flor de terra i a

]'arrencament de les dues grans besses que escampen la bran-cada. Coni diu el nostre amic Gallardo, la soca no és ben rodona,sinó un xic ellíptica. La dada d'ell respecte el gruix de la socaenorme, que diu que fa 13'20 metres de círcumferència, no concor-da amb la que tenim presa uns companys del Centre Excursionistadel Vallès i jo. Efectivament, amidada a ran de terra del pla supe-

rior i en sentit horitzontal, fa 10'75 metres de volt; però amidada

separadament la part de soca que correspon a l'indicat pla i la que

correspon al pla inferior, que és de major desenrotllament encara,

fa un total de 12'25 metres.Així i tot, encara avantatjaria el castanyer d'Astúries, que hom

ha considerat l'arbre més gros d'Espanya, si és que el volt de socaque se li atribueix és pres en el punt més gruixut.

226 BUTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

Cal dir que el gegantí castanyer vallessà a penes és gens vo-rat - cosa rara - í que té encara una gran vigoria.

L'Alzina de can Padró

Publiquem també en aquest número la fotografia de l'Alzina decan Padró, de Plegamans. Aquesta renomenada alzina está a pocsminuts amunt del veïnat de ]'estació de Palau Solitar i Plegamans,en el bell pla d'hortes, í entremig de la carretera actual i de la car-retera vella a Caldes de Montbui.

Sota el seu frondós ramatge s'ha celebrat el ball de festa majordiverses vegades i altres festes. L'any 1918 s'hi celebrà una funcióteatral que motivà que es colloquessin sota el ramatge mil cadires.

María de Bell-lloc ja s'ocupà d'aquest arbre monumental en«Costums i tradicions del Vallès» (1882).

Els propietaris han estimat sempre com una joia aquesta be-llíssima alzina, per la qual dilecció i cura cal felicitar-los.

Tant com l'opulència del brancatge i com la mateixa grandàriade la soca, admira la seva forma correctíssima i esvelta.

El canó o soca fa, del sòl a l'entrebès, 3'20 metres d'alçada,i en el punt més estret, que és a 1'20 metres de terra, fa 3'70 metresde volt. Cal dir que ran de terra fa 6'40 metres de circumferència.Al capdamunt té un volt encara potser més gran. El seu brancatgeés bellíssim i formidable. El diàmetre de la copa és de 23 metres.

La monumental Alzina de can Padró, tot i els seus 220 anys omés, té, també, òptima sanitat i ufana.

Aquest és l'arbre més popular i més admirat del Vallès.JOAN MONTLLOR I PUJAL

Refugis lliures al PíreneuRefugi de Vall Ferrera

NANT per muntanya, en fer-se fosc i veure'ns obligats a desfermolt de camí i perdre alçada per trobar un lloc adequat on

passar la nit, no sempre reeixit, se'ns ha presentat massa sovintel panorama actual de l'excursionisme català, com el de tot arreuon imperen les mateixes causes o directrius, que no permet fer re-fugis lliures al fores de les valls, prop dels colls o dels ports, sota

REFUGIS LLIURES AL PIRENEU 227

cims importants, en l'encreuament de camins de ]larga tirada, etc, ien tants altres llocs apropiats.

Hem vist com s'han aixecat els refugis actuals al Pireneu. S'hacomprovat un moviment important d'excursionistes per una rutadeterminada; hom ha fet deduccions de l'augment de trànsit queprovocaria un bon xalet -refugí situat en un lloc de panorama ex-cellent, o en el centre geogràfic o natural de la comarca o a la dis-tància prudencial d'una regular jornada des del lloc de comença

-ment d'excursió, i sota aquest angle d'aprofitament turístic s'hainvertit un capital en la construcció d'un xalet - refugi. Aquest havingut a ésser una reducció més o menys adequada d'un hotel deturisme, que ultra rendir, econòmicament parlant, un possible be-nefici, el produeixi, sense lloc a dubtes, als habitants de les mun-tanyes, i als encuriosits per les coses noves que se'ls posen a unabast no massa dificultós.

Exemples típics d'aquesta mena són els refugis guardats d'Ullde Ter, d'Espingo i de la Renclusa. Cada un d'aquests refugis fa elseu servei.

Als Pireneus, però, hi ha un sens fi de valls i circs, regions des-conectades del moviment excursionista més important, recorregu-des per una petita part d'aímants de la muntanya, regions quesovint formen enclaus desconeguts, illots per descobrir, extensionsde gran consideració, de les quals solament parlen unes quantesdotzenes de persones amb experiència pròpia. Els limitats conei-xemeuts que circulen d'aquestes cornarcades posen ja de primerantuvi una barrera que limita el llançament d'una nova rodaliaa l'abast dels excursionistes, perquè, per regla general, són indretsque estan mancats de llocs adequats per a fer-hi estada. El primerestudi d'una vall o d'un massís, requereix solament un refugi cir-cumstancial, com una tenda de campanya, una cova, una barracao una borda, però una volta arriba a ésser conegut del públic ex-

cursionista, i el coneixement desvetlla la curiositat envers la nos-tra contrada, cal posar-la dintre d'unes condicions normals d'ha-

bítament. Més clar, és precís que la «providencia>' hi faci néixerun refugi. Aquesta «providència» pot presentar-se en forma de res-tes d'explotacions mineres, hidràuliques o de serveis elèctrics. Ésmés, on es presenta el refugi, es troba condicionat pel primer

aprofitament, que, com és natural, no acostuma a estar en relacióamb les nostres conveniències. Els excursionistes tanmateix agraïmaquests refugis de creació «espontània» i ens n'aprofitem.

Però, quant a organització, a força creadora de refugis apro-

228. BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

piats, nascuda de les necessitats de tots, fins ara els excursionisteshem fet ben poca cosa. Per això, com a muntanyencs, no podemexcusar-nos d'analitzar i sintetitzar aquesta situació anòmala.

Si és factible, la realitat ho ha demostrat, que una entitat comel CENTRE faci tota la preparació i porti a cap la construccíó d'unrefugi guardat, on els seus associats tenen de dret uns avantatgessobre els altres excursionistes, és més difícil que realitzi la cons-trucció de diversos refugis lliures, oberts a tothom, i sense control.Aquesta tasca pertany a una representació més vasta que la del CEN-

TRE. Aquesta empresa és de tothom, però estan obligades moral-ment a prestar-hí ajut totes les entitats excursionistes de Catalunya.

Tal és l'empresa, el camp d'acció del Comité Català de Refugis,que treballa en collaboració amb la Federació d'Entitats Excur-sionistes. Fa dos anys que malda per obtenir la confiança del pú-blic, preparant la construcció del refugi lliure de Vall Ferrera. Re-capta quantitats en forma de quotes voluntàries i donatius, i agrupauna part, molt reduïda, de les possibilitats econòmiques disperses,que de recollir-se íntegrament per a l'obra en marxa, solucionarienel problema més amoïnador de 1'excursionísme català.

Formen aquest Comité, actualment, dotze delegats de les enti-tats que contribueíxen al seu èxit, renovables per meitat cada any,í, per la funció administrativa, utilitza l'estatge del CENTRE. Aquestaestá al càrrec exclusiu dels delegats del Comité. D'aquesta manerano ocasiona cap despesa, í, per tant, hom disposa íntegrament dela quantitat recollida per a establir refugis al Pireneu.

S'ha arribat a agrupar un total de 602 contribuents i a reunirPtes. 4.459`—, en caixa el mes de maig actual. Les quotes voluntà-ries oscillen, generalment, entre 4 i 12 pessetes anuals. Entre elsassociats del CENTRE es troba el nucli més nodrit de participantsal Comitè Català de Refugis. Aquestes dades han de fer reflexio-nar tothom.

Els treballs del refugi començaran aquest mateix estiu, í veurano no la seva fi en un curt termíni, segons l'ajut moral i materialamb qué comptin els elements encarregats de portar-lo a cap. Cadau ha de pensar el que pot fer perquè les obres s'acabin de pressa.

La Vall Ferrera és una de les valls pirenenques més ben dota-des de recursos naturals, aigua, boscos, cascades i cines panorà-mics. És, també, el camí natural, més curt, per a arribar al cimmés alt de Catalunya, la Pica d'Estats, a 3.141 m. Per aquesta raó,entre d'altres de ben clares, s'ha volgut començar la construcciócooperativa de refugis pel de Vall Ferrera. S'arriba per carretera

BUTLLETI DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. LV

C.^STANxcn n'EN Coc o DE LA CASA DEI, Boscta

1 '.i.7..1SA Dc 1AN YADIII

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA Um. LI

\ALA, j'ERIIEIIA A L'IN I)lih l' DEL IIAItIIANC I)'Alili5'1'E, P1101' DE L'E\IIPLACA\IF.N'I'

DEL I UTUR RIiFUGI

C I.. A. Olivera,LA PICA D'ESTATS DES DE L'ESTANY INFERIOR DE SO'1'LI.0

REFUGIS LLIURES AL PIRENEU 229

fins a la vila d'Areu (ramal de Llavorsí, 18 kms.), des d'on un camíde ferradura que mena al port de Buet, a les 3 hores deixa al peudel barranc d'Areste; als 10 minuts de remuntar-lo es troba el pla

-nell on s'aixecarà el Refugi. Envolta la vall un rosari de dues dot-zenes de cims que es reflecteixen en una munió d'estanys.

A ]'alçada de 2.050 m., aproximadament, es construirá el refugi,els plans preparatoris í de conjunt del qual són fets per l'entusiastaarquitecte senyor Josep M. Ros i Vila, d'acord amb una sèrie desuggestions, nascudes de l'experiència dels altres refugis construïtsfins ara.

L'explicació dels gravats de lapubliquem és la següent: plantai coberta a duesaigües. Una portad'entrada, doble;l'exterior divididaen dues parts ensentit de l'alçadaper a permetre fà-c i lment l'entradaa l'interior encaraque s'acumuli unfort gruix de neua fora. Una fines-tra oposada a la

planta i seccions de 1'edifi, quegairebé quadrada, parets d'obra

porta per a esta- Planta del refugi

blír corrent d'ai-re. Dues finestres a cada banda de la xemeneia -llar de foc, les

quals s'obren en direcció d'aquella, per a netejar l'interior del fum

produït per defecte del tiratge de la xemeneia.Al pany de paret oposat, i ocupant poc menys de la meitat de

la superfície del refugi, hi ha dos pisos de lliteres o dormitoris,

amb palla o màrfegues. L'interior del refugi, ample de 5 me-

tres, dóna espai per a vuit estadants per pis, o sia, 16 habi-

tants, amb 60 centímetres per plaça; aquesta quantitat és més

aviat excessiva.Al mig del refugi s'installarà una cuina individual de la classe

corrent a la Cerdanya, anomenada «poéle», que funcionarà amb

llenya tallada. A més de servir per a cuinar farà d'excellent estufa.

També escalfarà molt la campana de la llar de foc, prevista en

planxa metàllica, perquè amb el foc farà de radiador. A cada recó


hi haurà una taula amb bancs i tamborets per a menjar còmoda-ment 16 persones.

La teulada se suposa d'uralita o bé de pissara natural, sòlida-ment clavada a l'empostissat fort que suportarà qualsevol gruixde neu. Entre la planxa acanalada í 1'empostissat s'interposarà unasubstància plàstica, isolant, per a mantenir l'ambient interior i evi-tar en absolut que la humitat traspuï la teulada. L'altura mitjana

del sostre és de 220 me-tres.

El pis s'aixecarà uns80 centímetres de terra,per tal d'isolar -lo de lahumitat.

El refugi tindrà inte-riorment 5 x 6 m., i 6 x 7

• metres exteriorment. L'es-

Alçat en fondària pai lliure a l'interior, noocupat per les lliteres, és

de 3'80 x 5 metres, el qual sembla suficient per al desembaràsí lliure moviment dels habitants. Això ha estat decidit tenint encompte que serà més aviat un refugi d'estada o temporada que de

pas. Aquesta consideracióobliga a procurar, des d'uncomençament, els elementssecundaris, tals com vaixe-

i lla, estris de cuina, màrfe-1^ gues, etc., per a reduir pes

$* als excursionistes._ -A un costat es farà un

porxo per a cavalleries.¿Veurem realitzat l'estiu

Alçat en amplària d'enguany aquest projectetal com és planejat? La res-

posta depèn ara del concurs decidit de totes les entitats excursío-nístes í de llurs associats.

Cal recordar que aquest pot ésser el primer refugi lliure d'unextens sistema que tendeix a beneficiar per igual tots els que esmouen per la muntanya, i que els procurarà els beneficis que totshem reclamat a bastament.

Pel Comitè Català de Refugis,

A. OLIVERAS 1 FOLCH

NOTES DE SUÏSSA 231

Notes de SuïssaAscensió a la Jungfrau

ASuïssa, llevat d'una mica d'art gòtic, posat en mans delsprotestants, d'alguns museus deficients entremig d'altres

d'incomplets, i d'un assaig de Renaixement especial, més o menysreeixit, poca cosa resta per admirar. Aquí, la naturalesa ocupa elprimer lloc. Aquí, la naturalesa ha format els seus palaus per talque serveixin d'admiració a la humanitat.

Per això, a Suïssa, tothom prefereix la naturalesa. La Jungfraués un deis palaus més preats d'aquesta naturalesa.

La Jungfrau és la reina d'Interlaken, com el Mont-Blanc és elrei de Chamonix. De Berna a Interlaken es travessa un paisatgepoc interessant. A totes les estacions del ferrocarril també florei-xen els geranis.

A Interlaken arribàrem de nit. L'endemà sortírem cap a laJungfrau, l'estació de ferrocarril més alta d'Europa, puix s'escaua 3.500 metres d'altitud. El dia era clar. Ni un ilegany de núvol novolava per l'espai. D'això, però, en aquesta terra no cal fer-ne cas,

perquè l'atmosfera sovint canvia d'aspecte i en un tres i no resprepara ]'emocionant espectacle de les neus í de les pluges í deles pedregades.

L'ascensió a la Jungfrau és fa còmodament. Aviat l'esguard del

passatger frueix de la visió de les neus perpètues, que coronencims i prats. Sobre d'aquests prats es veuen molts llogarrets de

perímetre reduït. En realitat, aquests llogarrets només són petitsagrupaments d'hotels luxosos i confortables.

A les envistes de Lauterbrunnen hom veu com es despengen, amb

certa comicitat, unes elegants cascades. Per tal de donar més fací-

litat per a contemplar-les, el tren modera la marxa. Llavors ensadonem que aquestes cascades corresponen a una desviació de

l'aigua sobrera d'alguna central eléctrica.En sortir de l'estació de Lauterbrunnen el tren puja lentament,

ara arrapant-se a les dents de la cremallera, ara lliscant per da-

munt de les paralleles de ferro. Així arribàrem a Wengen. En aquest

poble no hi ha cap casa particular; només hi ha hotels grandiosos,


construïts amb ciment armat en una arquitectura útil, i farcits deconserges ficats dintre d'uniformes llampants.

A l'estació de Scheidegg comença la vía directa envers la Jung-fraujoch. Durant aquest trajecte, hom pot observar que de tant entant un funicular s'enfila al cim d'alguna muntanya veïna, clape-jada de neu; sota d'un arbre escadusser i raquític veureu com re-posa algun excursionista, còmodament assegut en un banc de fusta,installat allí perennement; de vegades un pastoret autèntic es re-dreça prop de la via, i quan passa el tren pren actituds decorati-ves, tot amoixant les vaques.

De sobte el temps canvia de tarannà, durant la nostra ascensió.Aquella esplendidesa de cel net com una patena, tot d'una es con-vertí en núvols grassos que s'anaren engreixant més paulatinamenti amb cerimònia.

El tren travessa una foradada de nou quilòmetres. Tot furgantper les entranyes de la terra, hom assoleix la Jungfraujoch. Mal-grat de tenir al nostre damunt enormes masses de neus perpètues,dintre del tren, elèctric, confortable i ben illuminat, hom frueixd'una temperatura agradable.

Dins d'aquesta foradada hi ha dues estacions de parada, encada una de les quals els passatgers són invitats a baixar del tren,seguir per un llarg corredor i guaitar per una balconada amaradade llum diürna, una llum blanca que impressiona fortament la re-tina, perquè estava avesada a la llum artificial del vagó.

Des d'aquesta balconada només es veu una immensitat de neu.La terra roman amagada. L'horitzó está esborrat, confós per la neui la grisor de l'atmosfera humida, que hom está obligat a respirar.

Estem damunt d'una mar de glaç, i enmig d'un silenci pregon,impressionant. Tot aquest devessall de quietisme és la tomba gla

-çada d'esportistes atrevits. És la mar de la mort; mentre damunt lamar blava tot és vida, color, llum, alegria, moviment.

Potser sí que a voltes el sol peta damunt aquesta mar de glaç,com si tingués la gosadia d'eixugar l'immens llençol, estés per lesfades ignotes als voltants de la Jungfrau. Nosaltres, però, nomésveiérem boira, aquell dia.

Una darrera estrebada del tren ens deixà a l'estació superiorde la Jungfrau. Aquí hi ha un restaurant, amb viandes amanidesper als nous concurrents. I, sobretot, hi ha ímmensítat de neu, unpanorama de neu indescriptible, amoïnador. Hem estat transpor-tats a una regió glacial, enmig d'un cercle de turons prodigiososi davant d'una magnificència corprenedora í impressionant alhora.

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM. LV11

PAISATGE suís, DE BERNA A INTERLAKEN

LUCERN.. Ej. POST \'BLI.

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LÀM LVIII

LUCERNA. INTElaon DE LA CATEDRAL

Ulu. V. Islas-i

LUC.MIN.. CAnnEI IIP. LA CIUTAT ANTIGA

NOTES DE SUÏSSA 233

Aquí dalt el fred és intens. Ni el brou del restaurant no escalfael cos, i aíxò que el serveixen bullent. Altrament, el turista va des-proveït de roba.

Passada una hora, el tren emprèn la marxa de retorn. Cal ferlloc a l'expedició pròxima, tanmateix.

Durant el descens, s'apodera de] turista un ensopiment general.Sovint passa el revisor del tren i demana el bitllet; potser per dis-treure el passatger. Cal canviar tres vegades de comboi, la qualcosa també proporciona enrenou, i, per tant, entreteniment.

També ens entretingueren les protestes d'uns passatgers nou-vinguts, perquè no hi havia seients de segona classe per ocupar.

Això rai: uns coixins collocats damunt els seients de tercera traiis-formaren la classe instantàniament.

Passades tres hores en aquests atrafegaments, el tren arribàa Interlaken. Aquesta població està situada a l'aiguabarreig delsllacs Thonne i Bríenz.

A Interlaken es passen les hores molt distretes. És un poble debadocs; és la ciutat de les passejades magnífiques, dels hotels lu-xosos, dels comerços interessats en el negoci d'explotar el foras-ter, i de les brodadores típiques. Aquestes dones van abillades ambvestits del país, i maquillades com a les grans ciutats. Serveixende reclam d'alguna tenda i són l'admiració dels turistes.

Tocant als badocs, n'hi ha pertot arreu de la ciutat, però ambpreferència davant del rellotge guarnit de flors, i de cara a la mun-tanya de la Jungfrau. Contemplar aquesta muntanya des d'Interla-ken és una cosa meravellosa, inoblídable; sobretot quan l'obliqüi-tat dels raigs solars de cap al tard esvaeix la boira i aquestsillumínen amb intensitat prodigiosa el llençol de neu que la cobreix.Llavors la Jungfrau brilla com un immens joiell.

D'Interlaken a Lucerna

Aquest trajecte, realitzat en ferrocarril, és interessant de debò.A Suïssa, però, gairebé tots els trajectes es fan interessants, per

mica que hom estigui disposat a la contemplació.És que a Suïssa els trens segueixen rutes prèviament premedi-

tades, a propòsit per al turista.El cas és que el trajecte d'Interlaken a Lucerna, l'hem trobat

superior. En sortír de la primera població, el tren segueix bona

estona per la vorera del llac de Bríenz, les aigües del qual, d'un

color indefinit, estan presoneres dintre un cercle d'alteroses mun-


tanyes. Els vaporets que hi circulen fan moure les aigües amb si-metria, amb una parsimònia singular.

Passat el poblat de Brienz, el tren deixa el llac. Uns prats ria-llers, amb conreus de totes menes, formen l'antesala del poblat deMeíringen. Aquí comença la pujada fins assolir la calguda supe-rior del Reichenback.

El tren puja a poc a poc. L'esguard que hom va descobrint ésmeravellós. Les finestres de] vagó s'omplen de curiosos passatgers.

Amb una calma excessiva el tren assoleix Brünig, i aquí famitja hora de parada per tal de refer-se de l'esforç. D'Interlakena Lucerna només hi ha quaranta -set quilòmetres de trajecte i elnostre tren esmerçà dues hores en seguir-lo. Hom té l'avinentesad'admirar millor el paisatge, i amb més comoditat.

Altrament, en aquest trajecte tot és bonic. No es troba cap ce-mentiri, ni cap corral, ni cap femer. En canvi hi ha un funiculara cada muntanya, un hotel davant de cada perspectiva i noies ei-xerides repenjades a totes les baranes deis passos a nivel]. A totarreu ordre í reglamentació, i vaques que pasturen.

Al migdia entrem a Lucerna, la ciutat més ben trobada i mésdestrament arranjada de Suïssa per al turisme. Lucerna és la ciutatdels Alps per excelll.ència, situada en el pintoresc indret on lesaigües del riu Reuss s'escapen del llac dels Quatre Cantons. Pera travessar aquest riu, hi ha el célebre Pont Ve]] de Lucerna, sotael qual els ànecs fan ximpleries damunt de l'aigua, tot pentinant -seles plomes de tant en tant amb el seu bec esgrogueït.

Davant d'aquests ànecs í d'aquest pont de fusta i de qui sap lescoses més de Lucerna, hom pot contemplar totes les formes (le labadoqueria. I és que a Lucerna hi ha infinitat de coses que fan ba-dar el pròxim: el llac, els ànecs, els ocells, els hotels, les munta-nyes, les passejades, les obres d'art, el museu i l'aigua que correamb fúria en sortir del llac.

La fressa que fa aquesta aigua és l'única remor que se senta Lucerna. Aquesta ciutat està envaïda per una pau inefable, a des-pit dels tres-cents mil turistes que hi passen cada any, í dintre d'unpassat històric força interessant. De les enormes muntanyes veïnesbaixa a la urbs un conhort selectíssim de placidesa i de benestar,i tothom d'aquí es posa seriós. Fins els pescadors de canya sem-blen estàtues, i els porters dels grans hotels mantenen una serie-tat magnífica.

A la nit, Lucerna encara roman més silenciosa. Ningú no facap soroll. Les divertícions nocturnes, són moderades. A la vora

TRAVESSIA AMB ESQUÍS 235

del llac, els porfidiosos entretenen el seu oci tot guaitant les ta-ques de la lluna per mitjà d'un telescopí més decoratiu que útil.

Ara bé, Lucerna conté edificis dignes d'esment. El Palau delGovern és una obra del renaixement italià. L'església catòlica delsFranciscans posseeix bones pintures murals i una rica trona delsegle xvii. La catedral, és un monument reconstruït l'any 1633.A Lucerna, gairebé totes les esglésies són catòliques, perquèaquesta ciutat només compta anib un cinc per cent d'habitants dereligió protestant.

Des del cim de la muntanya Gütsch, sota de la qual s'estén Lu-cerna, es pot contemplar un paisatge esplèndid i tota la urbs.També s'hi frueix d'una fresca agradable, la qual cosa fou moltavinent durant la nostra permanència en aquesta ciutat. Feia unacalor asfixiant, insuportable, a despit de trobar-nos a mitjans dejuliol i en les proximitats de les altures nevades.

Potser aquest imprevist fenomen ens féu trobar Lucerna mésensopida que de costum, més calmosa del que realment deu ésseren dies menys calorosos. L'excessiva calor que planava damuntLucerna, ens féu precipitar la sortida, i això que en aquesta ciutats'hi està bé per a no fatigar-se. Hi ha mitjans de locomoció de totamena que ajuden a esquivar les molèsties de la xafogor. Amb tren-

ta-cinc mil habitants, Lucerna compta amb tramvies, funiculars,autos, cotxes de cavalls, llaguts, vaporets, barques... i un llac es-plèndid i un riu joganer.

F. BLASI 1 VALLESPINOSA

Travessia amb esquís de Portéa Font-Romeu per Les Bulloses ('>

QUATRE companys del CENTRE efectuàrem aquesta cursa els

dies 18 i 19 de març.De Barcelona a la Tour de Carol férem el trajecte en el tren del

Nord, amb canvi de vagó a Puigcerdà í amb l'oblit d'una motxilla.

(') Enric Bufill ens havia donat aquestes quartilles per a la <Crònica>, abans de sortir

cap a Nordamèrica. Nosaltres les publiquem entre els articles per a testimoniar a l'amic ab-

sent com apreciem la seva col • laboració constant, sovint anònima, sempre acurada. Espe-

rem que a no trigar gaire tornarem a veure en aquestes planes les seves notes descriptives,

Ira, però, amb impressions de les terres ianquis. N. de la R.


Els uns continuem en tren, i el feliç propietari de l'objecte oblidatno té més remeí que carregar-se'l a coll i fer a peu la pintorescaí nocturna passejada de Puigcerdà a Enveitg, on es reuneixen totsal voltant de la taula de la Fonda Colomer.

El diumenge, dia 18, sortim cap a Porté en el tren de les 5 h.40 in. —Cel gris; durant la nit neva lleugerament, i amb abundànciapels cims. Tot pujant amb els esquís a coll pel camí que de Portémena a l'estany de Lanò, un vent fred va escampant les boires iens deixa entreveure a estones els Pics de Coll Roig. Aquest camí,que és l'emprat correntment a l'estiu, travessa més endavant pelmig de les dretes canals a l'Est del Pic de Font Viva, í fa de malseguir quan les neus transformen aquell tros en una pala llisa méso menys difícil, però sempre entretinguda, í perillosa quan la neuhi és tova com en el nostre cas. Optem, doncs, per travessar el riui seguir pujant per l'altra banda, ja que, sí bé fem un llarg rodeig,anirem almenys més segurs. Sobre l'estany de Font-Viva ens cal-cem els esquís, els encarem avall, í comencem el día amb una cur-ta, però deliciosa esquiada. En pocs segons, plorosos els ulls dela ràpida baixada, ens trobem sobre mateix de la gelada superfíciede l'estany.

El creuem i baixem encara en direcció Est fins a trobar la pa-lanca que ens permet travessar el riu de Lanós. Aquest curt des-cens sobre una neu boníssíma despertà el nostre entusiasme; elsnostres crits de joia ressonareu en la quieta reconada í feren fugirun grup d'isards que algú veié, i els nombrosos rastres dels qualstinguérem ocasió de seguir després per entremig dels pins. Posemles pells de foca i remontem, zigzaguejant penosament pel trencati difícil terreny de bosc. Dalt la costa, ens apareix davant el refugidels Enginyers. Anem planejant per sota «Les Xemeneies» fins ar-ribar-hi, després d'unes quatre hores de la sortida del Porté.

L'horari d'istiu són unes dues hores, però creiem que hi ha unitinerari míllor que el seguit per nosaltres aquesta vegada.

Ja refets per un àpat bastant variat, continuem pujant per so-bre el refugi en direcció al Carlit. Tenim la intenció de pujar enaquest Pic per la Portella Sud, però el temps, com altres vegadesaquest hivern, disposarà una altra cosa. Hi ha un gruix de neu ve-rament impressionant, i mentre anem fent via, l'aspecte del cel em-pitjora per moments. A mitja pujada de la bretxa canviem els es-quís pels crampons, car la neu és dura i es rellisca de costat. Cauenja les primeres volves de neu i la boira, que s'apropava de l'Oest,cobreix completament els cims. Arribem al collet; no ens separen

TRAVESSIA AMB ESQUÍS 237

de] Carlit més que uns vint minuts de fàcil cresta, però s'ha posata nevar amb tanta de fúria que no veiem res a curta distància i de-sistim, de moment, de pujar al Pic.

El que ens preocupava era la manera com baixaríem cap a lesBulloses, ja que, la canal, per aquesta banda, ja prou redreçadaa l'istíu, accentuava ara el seu pendent degut a la gran quantitatde neu nova que el vent havia acumulat a la seva part superior,la qual, tot i que no arribava a formar coronisa, s'avançava enllàí queia després en pronunciada inclinació. Era molt possible ambaquella neu tan tova, que es produïssin allaus, i abans de decidir-nos, ens hi pensàrem molta estona. Un de la colla, assegurat pelsaltres a una corda que portàvem, baixà un tros per inspeccionarel terreny, però la neu i la boira no permeteren fer gaires judicis.A la fi, després d'un intent fracassat de remuntar la cresta cap alSud en busca d'un baixador menys inclinat, mentre el vent gelatque bufava ens deixà els dits balbs í incapaços per agafar-nos a laroca, í volent evitar a la vegada el retorn per Lanós, decidírem ar-riscar-nos a baixar cap a les Bulloses. A llargues gambades, perno trencar completament la superfície de la neu, i ben a prop deles vores rocoses de la canal, anàrem baixant espaiadament, i perfi poguérem reunir-nos en lloc segur.

Com que continuava nevant, férem un ràpid refrigerí, desprésens calçàrem els esquís i lliscàrem avall desapareixent xuclats perl'espessa boira. La enanca de visibilitat motivà algunes caígudes,però la nostra orientació no sofrí cap errada, i anàrem seguintpunt per punt els llocs adequats fins arribar al bosc sobre l'estany

de les Bulloses. Aquest estava completament glaçat i amb gran

quantitat de neu acumulada prop del barratge. Un punt negre es

belluga sobre aquesta superfície: és el guarda de la resclosa que

acompanyat del seu magnífic gos del Pireneu s'ocupa a pescar

truites a través d'un forat practicat en el gel, ni més ni menys que si

fóssim als 800 de latitud Nord! Una última baixada, la millor de

totes, í mentre el gos contestava al nostre aldarull, anem lliscantenvers les cases mentre la neu cau suaument.

El guarda ja ens coneix d'altres vegades i a casa seva trobem

sempre bona acollida. Fem assecar part de la roba mentre prepa-

rem l'anex que el T. C. F. deixa a disposició deis esquiadors du-

rant la temporada d'hivern. Hi ha somiers i matalassos, i man-

tes en abundor. Aviat l'interior del refugi canvia d'aspecte, í l'es-

tufa, després d'algunes rebequeries es decídeix a repartir al seu

voltant calor i fum en parts iguals. Hem estat poc menys de deu


hores per fer la travessia, sense comptar les parades, i tan promptehem acabat de sopar a casa del guarda, ens retirem a descansar

de bon grat.L'endemà ens despertem tard; llueix un sol esplèndid i sols al-

gunes boires mandroses s'arrosseguen pels faldars de] Carlit. Ésel dia de tornada: endreçat el refugi i pres comiat dels guardes,sortim en direcció a ]'estany de la Pradella, remuntem el Roc de la

Calma tot i admirant els pins que el vent i la nevada han transfor-

mat en grosses cristallí.tzacíons, i arribem a la carena, des d'onse'ns ofereix, magnífic, el panorama de muntanyes nevades queencercla la Cerdenya. Baixem seguidament cap a Font-Romeu; toti que els esquís no volen lliscar gaire de pressa, arribem justos aOdeilló pel tren de les dues, que ens portarà a Puigcerdà i a Bar-

celona.

E. BUFILL

VII Saló Català

de Fotografies de Muntanya

Indicis i reflexions

LA inauguració d'aquest saló anual, organitzat per la Secciód'Esports de Muntanya, clogué ]'acte de la festivitat de Sant

Jordi celebrat ein aquesta casa, com era anunciat.Enguany hi han pres part 52 concursants, amb un total de 151

proves admeses. S'han disposat els tres locals més apropiats pera presentar al públic aquesta exposició. El conjunt és similar alsanteriors, i s'hi destaca una gran proporció de bells exemplars.Les aportacions de Lleida, Madrid i Saragossa donen un suportmaterial no gens despreciable. L'exposició, fou molt visitada.

Anem a parlar de cada una de les fotografies premiades.Medalla d'or, al núm. 29, «Puertoviejo», per Aurelio Grassa, de

Saragossa. Enguany s'ha emportat la primera classificació unafotografia d'un paisatge nevat, de poca importància i sense forçanatural. Cal ésser un bon artista per a presentar amb tanta perfec-ció una prova tan senzilla. El contrallum, dissimulat, provoca excep-

VII SALÓ CATALÀ DE FOTOGRAFIES DE MUNTANYA 239

cionalment una uniformitat d'illuminació. Dos elements destaquen:el petit nuvolet í el detall finíssim del primer pla esquerre. La re-producció, excellent, com acostuma l'autor, i que en el] és una ca-racterística frapant.

Medalla de vermell, al núm. 36, «Monte Perdido, per José Ma-ría Símancas, de Madrid. Contràriament a la prova anterior, enaquesta, la força és el paisatge mig velat per un joc de boires.Una visió espectacular del Mont Perdut des de Tuquerruia. Elmodel és magnífic a tot dir. La reproducció, més aviat agrisadai amb les boires d'un to massa regular. Notable en l'aspecte de lacarena superior de la muntanya. Cap valor destacat.

Medalla d'argent, al núm. 28, «El Paredón», per Aurelio Grassa,de Saragossa. Heus ací una mestrívola distribució de valors, entres porcions paralleles superposades, gairebé iguals. La inferior,de neu uniforme, amb els dobles rastres dels esquís que en tren-quen la monotonia, í les figures en un pla més llunyà. La superior,de valor complementari, fosca, amb núvols impressionants. Al mig,

barreja dels dos extrems, amb illuminació transversal que trencala regularitat irritant que tindria d'altra forma.

Primer accèssit, al núm. 51, «La Renclusa», per Juan B. Mato,de Madrid. El refugi lliure de la Renclusa a l'hivern, es reparteixel motiu principal amb les dues figures en encertada posició. Totala resta de la superfície és evaluada per la llum oblíqua que fadestacar les irregularitats repetides de la regló inferior de la gelera

de la Maladeta. La mica de cel, superior a la carena de roca, per-torba la fotografia.

Segon accèssit, al núm. 13, «Vallíbierna», per Josep M. Nubíola,

de Barcelona. És l'úníca fotografia premiada que està feta i concebu-

da dintre les normes més clàssiques del paisatge. Perfectament enfo-

cada i amb els valors exactament equílibrats. La prova té una sim-

pàtica qualitat de gravat que ajuda a fer la impressió de cosa estable.

Tercer accèssit, al núm. 35, «Avets », per Pau Badia, de Barce-

lona. Un esforç notable per a donar espectacularitat ben equili-

brada a un paisatge dividit diagonalment en dues porcions. Un

recurs d'ombres suaus, d'ambient modern, a la part inferior des-

taca la normalitat i classicisme de la meitat superior. Interessant

fortament una petita part superior de la prova, sense deslluir per

res la totalitat de la prova.

Ara que han passat uns quants anys des del primer saló, i que

la idea primitiva de crear un ambient propici a l'obtenció de foto-

r1

240 BUTLLETí DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

grafies artístiques, amb l'únic material disponible a muntanya, haestat desbordada, potser és útil parlar dels ensenyaments que l'or-ganització d'aquests Salons i la preparació de les proves ens hadonat, per a presentar-los a la gran quantitat d'expositors frus-trats, tímids o mal guiats, que sovint amb prou material al seuabast, no fan el pas de la iniciació, sovintment per un estat confu-

sionari d'esperit que els fa creure desplaçats en qualítat del que

presenten els seus amics o companys, amb variada fortuna.Són molt pocs els expositors que no han deixat passar cap

Saló sense enviar-hi proves. Els que cada any hi concorren ho

deuen fer per disciplina o per esperit de collaboració, una cosa

i altra ben lloables. Els altres, tenen una gran varietat de motius

per fer explicable llur abstenció i manca de collaboracíó: res de

nou al seu arxiu que mereixi la presentació pública, insuficiènciade temps de preparació, impossibilitat econòmica, decepció antici-pada per la poca qualitat de les pròpies obres, i, sovint, indi-ferència.

Moralment, els guanyadors d'alguna distínció han de concórrera les noves exhibicions per a no perdre to í donar-se ell mateix lasensació d'una reculada en el camp fotogràfic. Els campions enqualsevol activitat, han d'estar en tot moment a disposició delsqui, mereixent-ho, vulguin mesurar la seva habilitat amb els clas-sificats. No es poden tancar en una capsa de vidre.

Els que no s'han vist honorats encara amb una distinció, a mésde la real de presentació al públic de llurs obres, han de visitarsovintment l'exposició per analitzar les fotografies exhibides alcostat de les pròpies i treure'n tot l'ensenyament, que per compa-ració directa en igualtat de condicions, es presenta amb facilitat,i adquiriran ultra els detalls tècnics de gran valor, un esperit críticque els ha de facilitar des d'aleshores la presa de noves fotogra-fíes sota condicions artístiques més ben emmarcades. Un artistaha d'estudiar als museus les obres semblants a les de la seva crea-ció, a menys d'ésser un geni - producte excepcional i d'utilitat so-vint discutida. També un aficionat a la fotografia té l'obligació demillorar-se en aquesta activitat, en veure les proves que els altresindividus, amb activitats afins, consideren presentables, i, encaramés, les que han merescut l'honor de classificació.

Un saló de fotografíes penja únicament proves que per un mo-tiu o altre val la pena de donar a conèixer í presentar a la crítica.Així, doncs, la categoría de «prova exhibida» ja és un valor con-siderable.

BUTLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA LAM. LIX

O!. A. Or

TEICER PuMJ: MEDALLA D'ARGENT Ei. PAREDÓN

DEL. VII SALÓ CATALÀ DE Fo'oGnAIiEs DE MUNTAVA

BU

TL

LE

TI D

EL

CE

NT

RE

EX

CU

RS

ION

IST

A D

E C

AT

AL

UN

YA

LÀ

M. L

X

ip 1,1 :1

..I

u

VII SALó CATALÀ DE FOTOGRAFIES DE MUNTANYA 241

Una fotografia, per a resultar premiada, cal que tingui entretotes les exposades el valor suficient, absolut i comparatiu, pera destacar-la, a criteri del Jurat qualificador. Les bases que regu-len el Saló, diuen l'esperit que ha de regir en l'acceptació i qualifi-cació de les fotografies. Pel nombre de proves que de bell antuvical separar perquè no segueixen aquestes regulacions, s'ha decreure que molts expositors tenen una idea molt petita de les ba-ses. Les han estudiades poc. Aquests expositors difícilment seranpremiats. La primera precaució a prendre será la de conèixera fons el reglament del concurs al qual hom vol concórrer. Des-prés vindrà la tria dels negatius o dels temes que ens els han deproporcionar. Finalment, el procediment positiu i la presentació,materialment parlant.

Quan s'han comprès a fons les bases, pot afirmar-se que bonapart de l'èxit está assegurat. També, per endavant, sabrem sí elmaterial presentat és digne de distinció. Fem l'assaig de penjar enun lloc ben visible, a casa, les fotografíes triades, i si resisteixenla pròpia crítica durant una setmana, vistes en diverses ocasions,caldrà creure que tenen probabilitats d'èxit. En aquest temps, po-dreu observar els defectes i qualitats excepcionals.

Aquestes consideracions condueixen a dues coses que no s'a-costumen a fer. Estudiar les bases i fer les fotogi afies del concursamb una certa antelació. La causa principal de l'actuació irregulard'un mateíx expositor en diversos salons es troba sovint en la pre-cipitació de darrera hora, per haver esperat massa temps a fer les

ampliacions definitives. En aquest cas, cal anar amb compte. Pot-

ser és millor abstenir-se que collaborar amb proves marcadamentfluixes. Però si es decideix l'abstenció, a cop calent, s'han de pre-parar les fotografies per a la pròxima exhibició. Així no cauremen el pecat de tallar per sempre més la demostració de la nostra

activitat al costat dels companys que ens esperen. Fem de maneraque les proves que al nostre concepte són mereixedores d'una dis-tinció tinguin possibilitat d'ésser comparades, tot portant -les a di-

ferents concursos. Fem més fotografies i assistim a niés Salons.

Cada cop tindrem més seguretat i ens aproparem més a la classi-

ficació cobejada. Com que es tracta d'un joc lliure on podem posar

tanta reflexió com vulguem, no hi ha perquè presentar-s'hi amb

reserves en temença d'un possible fracàs.Pensem-hi bé i preparem-nos a consciència; els resultats corres-

pondran a la nostra preparació.A. O. F.

242 B1ITLLETÍ DEL CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

CRONICACENTRE

LA MORT DE MARÇAL AMaRÓS.—Perun telefonema del notari de Bala-guer, senyor Porcioles, la Junta Di-rectiva s'assabentà amb dolor de lamort del soci senyor Marçal Am-brós, darrer supervivent dels fun-dadors del CENTRE, ocorreguda eldia 4 de maig a Balaguer.

En la impossibilitat de poder as-sistir a l'acte de l'enterrament, elSecretani. cursà tot seguit el següenttelefonema: <Senyor Porcioles.-Ba-laguer.-Rebut telefonema comuni-cant mort Marçal Ambròs darrersoci fundador CENTRE ens apressempregar-li comuniqui família nostremés sentit condol. —CENTRE ExcUR-SIONISTA DE CATALUNYA».

Posteriorment, en la primera ses-sió que celebrà la Junta Directiva,acordà ratificar l'anterior telefone-ma, fer constar en acta el seu con-dol pel traspàs del senyor MarçalAmbrós i trametre'l als seus fami-liars, i publicar en el BUTLLETÍ el seutreball sobre una excursió collectivaa Vilafranca i encontorns, efectuadaels dies 12, 13 i 14 d'abril del'any 1879.

EL COMTE DE SAINT-SALID AL CENTRE.—El nostre vell consoci i amic, l'e-minent pireneista ha fet dues breusestades a Barcelona en companyiade la seva distingida filla i de la sevagentilíssima néta, acompanyada delseu espòs. Foren atesos pe] Presi-dent del CENTRE, senyor Pau Vila,en companyia dels socis senyorsLlagostera, Guilera i Olivella, entrealtres que en aquest moment norecordem. En la visita al local so-cial els acompanyava, a més, el se-nyor Albert Santamaria, el qual ha-via vingut de la seva estada habituala París, a passar uns dies a Barce-lona.

RECTIFICACIÓ.-En el número delBUTLLETÍ corresponent al mes d'a-bril, en l'article Geleres quaternàriesdels Pireneus llevantins, p. 155, lí-nies 24 a 36, hi ha un error de còpiaque segurament el lector ja hauràcorregit, car canvia totalment elsentit del paràgraf. Allí on diu gla

-ciar ha de dir <interglaciar», i almateix temps cal substituir augmen-tar la temperatura... per «dismi-nuir», amb les quals correccionsresta correcte el sentit de la frase.

LA PROTECCIÓ DE LES BELLESES UR-

BANES.—El dia 29 de maig l'arqui-tecte senyor Guillem Busquets iVautravers donà la conferènciaanunciada, referent a la conservaciódels monuments i les belleses delpaís.

En començar, definí el que s'enténper monuments, i indicà com, a mésdels edificis i construccions de di-verses menes, poden considerar-secom a tals les perspectives de car-rers que ofereixen notables efectesde contrast o d'harmonia. Despréses referí a les perspectives sobreciutats o el camp, i indicà la neces-sitat de protegir-les, o bé adquirint,com s'ha fet a Brusselles, els terrenysbaixos de la part del panorama, obé obligant a deixar andrones entreels edificis.

Exposà la necessitat de dictarlleis protectores. Assenyalà, perú,que, abans que aquestes, nombrosesciutats havien realitzat la patriòticatasca de conservar i realçar llur pa-trimoni: Nuremberg, Danzig, Car

-cassona, Rotenburg entre altres. Ex-posà la impressió d'un viatge per lazona de castells del Rhin i la ma-nera com el poble alemany conservael caràcter del seu país. Donà unaidea del contingut de les lleis dePrússia i Gotha, i de circulars mi-nisterials bavareses; Estatuts locals

CRÒNICA

243

per a protegir pobles contra 1'en-lletgiment per l'edificació i elsanuncis.

Tractà, després, de la col•laboraciód'entitats particulars a l'obra oficialper a la conservació de monuments.Descriví la fundació i finalitat dela Unió del Rhin» per a la conser-vació dels monuments, segons elsseus estatuts. També va descriure lafinalitat de la Unió per a la protec-ció de la Suïssa pintoresca, segons,també, consta acordat. Extractà,després, les lleis franceses vigents.

Tractà de l'isolament de les vellesesglésies; de l'adaptació al tràfecmodern d'alguns quadres tancats depoblacions històriques; de les con-clusions de l'Assemblea d'Erfurt, ide l'efecte característic de les si-luetes de les agulles dels altscampanars que sobresurten de lescases.

Mostrà nombrosos exemples tretsde clixés dels seus darrers viatges.Començà per una excursió a travésdels canals, des de Stukhelm a Drot-tnings, o sigui, el Versalles suec, ones pogueren veure els efectes delPalau Comunal d'aquella vila i labellesa del paisatge que forma lesriberes del fiord.

Dedicà, finalment, una ardorosadefensa a la tasca realitzada aquestsdarrers anys a Catalunya, durantels quals s'han creat organismes deConservació de monuments, Museusi Excavacions, el funcionament i altPatronatge dels quals honoren Ca-talunya.

LES RESERVES DE PAISATGE A CATA-LUNYA. —EI dia 3o de maig donà laseva anunciada conferència sobreprotecció de paisatge el soci engi-nyer senyor Santiago Rubió i Tu-durí, al qual la Generalitat ha en-carregat la formació del Pla Regio-nal de Catalunya.

Motivà aquesta conferència lacrida que el Departament d'Econo-mia i Agricultura del Govern de laGeneralitat ha fet a les entitats queconreen les belleses de Catalunya,demanant dades per a establir unaclassificació i una tria de paisatges

que, a judici de les entitats esmen-tades, s'hagin de protegir.

El conferenciant en començar ex-posà que el punt de vista del PlaRegional, que és el que ell havia desustentar, era igualment distant delque mantenien els explotadors delpaisatge a ultrança i d'aquells quedefensaven que el bosc era solamentper a admirar-lo. Demostrà elspunts flacs que tenia cada tesi ex-tremista i determinà que el puntmig acceptable era l'explotació or-denada d'ulls paisatges de maneraque no Ii fessin perdre l'encant i lareserva absoluta d'uns altres paisat-ges que, per raons de cultura i perestar enclavats en les zones més hu-mides de Catalunya, ja que serviende reguladors als rius, calia defensar.L'explotació ordenada la fonamentàen raons econòmiques, i propugnàper la creació d'una escola forestalon estiguin obligats a acudir elspropietaris i explotadors de boscosa fi de formar una espècie de ger-manor cultural que sigui una bar-rera a oposar als que no veuen enel bosc només que un magatzem debigues.

Acabà dient que convenia tambéprotegir aquelles espècies animalsque, com l'isard, el gall salvatge, lallódriga i l'ós, estan amenaçats dedesaparèixer del nostre país. Res-pecte els animals feroços com l'ós,indicà la conveniència que s'esta-blissin llocs on els animals acudis

-sin a menjar, per tal d'evitar que lanecessitat els obligués a atacar elsramats.

JAUME MASSÓ I TORRENTS I JOSEP

PUIG I CADAFALCH, DOCTORS HONORIS

CAUSA> DE LA UNIVERSITAT DE BARCE-

LoNA.--Per primera vegada el nostresuperior Centre Docent, usant deles facultats que li són pròpies, con-ferí als nostres consocis senyors

Jaume Massó i Torrents i Josep Puigi Cadafalch el Doctorat honorífic,acertadíssima resolució, puix queés el reconeixement oficial dels mè-rits contrets pels nous doctors.

¿Qui no està assabentat del quesignificà, en el seu dia, la fundació


de la revista <L'Avenç>, que tan in-fluí en la cultura literària de la nos-tra joventut vuitcentista? Si fou degran vàlua l'obra iniciada per enMassó, no ho fou menys la que li ésdeguda en el camp de l'excursio-nisme, en el sentit més enlairat quees pot donar a aquest importantís-sim caire de les nostres patriòtiquesactivitats. En la seva primera jo-ventut visità les principals capitalsd'Europa, no com un globe troten,sinó per la recerca i estudi, en elsarxius i biblioteques, dels manus-crits referents a la nostra història,i no amb el propòsit egoista d'illus-trar-se'n exclusivament, sinó perquèdel seu treball se n'aprofitessin tam-bé els altres, ja que tingué aquest al-truisme en catalogar els documentscatalans de les Biblioteques Nacio-nal i Reial de Madrid i les Capitu-lars de València, Vic i, especial-ment, de l'Ateneu Barcelonès i dela de Catalunya. Es més; abnegada-ment, i sense reparar en el que coma «negoci» editorial representava,publicà importantíssims textos ca-talans, prou coneguts. Sobresortí entan meritíssima tasca l'edició del«Decameron», versió catalana.

El seu excursionisme infatigablei sovint solitari, l'endinsaren en lesverges i atapeïdes selves dela inves-tigació bibliogràfica del català me-dieval, com també trescava ardida-ment per les afraus pirenenques, oncopsi meravellosos quadres, delsquals, com a hàbil artista, produícroquis que són una meravella d'am-bient i de color.

Rebi el nostre dilecte company,des d'aquestes pàgines, la més co-ral enhorabona per la digna consa-gració dels seus mèrits, els quals jali foren reconeguts en atorgar-li la' Medalla d'Or ' del CENTRE.

¿Què podríem dir, que fos cosad'originalitat reconeguda, de l'altresoci del CENTRE, el Doctor JosepPuig i Cadafalch, legítim prestigi dela nostra Catalunya renaixent arreureconegut?

L'Arqueologia, la Història del'Art, l'Excursionisme en el seu més

enlairat concepte, té en el nostre«sodalici» patriòtic i de cultura unade les seves més destacades repre-sentacions. Arreu són coneguts i ce-lebrats els seus estudis en l'especia-litat del nostre art romànic; ell haestat el reivindicador d'allò més ge-nuí que tenim en el món de l'art.«L'Arquitectura romànica a Catalu-nya» és el magne monument que,com arquitecte i crític, ha produïtla portentosa activitat del novelldoctor de la nostra «Alma Mater>.Per a la seva obra capdal de donarel seu just valor, en el món de l'art,al nostre romànic, en Puig haguéd'actuar d'excursionista en el mésampli sentit de la paraula, tota ve-gada que, per fixar la filiació de lesnostres construccions que caracte-ritzen els segles ix al xui, recorre-gué l'Europa oriental en molts in-drets on pogués trobar clarícies enles seves investigacions. Productesaborós n'és <La geografia del pri-mer art romànic », en la qual s'albiraevidentment el llaç que uneix elnostre romànic amb el seu contem-porani de les terres llunyanes, es-tudiades pel nostre company.

Si tants mèrits no fossin a basta-ment atendibles per a enaltir els ta-lents de Puig i Cadafalch, la magnaobra de la fundació de la benemé-rita Junta de Museus, i la primerainstallació dels importantíssims Mu-seus amb què, sortosament, ja comp-ta la nostra ciutat, i, molt especial-ment, haver iniciat i dirigit les ex-cavacions d'Empúries, i haver re-tornat a la vida la soterrada urbsgrega, la qual no endebades sentíde Puig i Cadafalch les màgiquesparaules Surge et vive, n'hi hauriamés que suficient per a fer ressaltarl'encert d'haver-li atorgat, el nostreprimer centre docent, el major ho-nor, en recobrar la seva antiga per-sonalitat literària.

Ad multas asnos el nostre dilecteconsoci pugui fruir el triple docto-rat de la Sorboua, de Freiburg i deBarcelona.

P. C. i G.

CRÒNICA

245

Secció de Fotografia

EXCURSIONS I SESSIONS DE PROJEC-cioas.—Les excursions realitzadesper aquesta Secció durant el mesde maig han estat les següents: eldia lo, al Montseny-Turó de l'Ho-me; els dies 20 i 2I, a Llinars, Fontdel Pi, Creu del Cabré, Xalet dePeguera, Vall Llòbrega i Pont deRavarti; el dia 31, a Puiggraciós.

També han tingut lloc les sessionsde projeccions explicades, que laSecció celebra els dijous. Les handonades, el dia 3, el senyor Lluís G.Olivella, sobre Roma; el dia 17, elsenyor Joan Novell, sobre La Valld'Aran; el dia 27, el senyor JoanRoig i Ferrer, sobre el Pireneu.

'ART DE LA LLUM> (Revista foto-gràfica de Catalunya). —El dia ti delpassat mes d'abril tingué lloc l'as

-semblea anual dels delegats de lesio entitats patrocinadores d'aquestaRevista. S'aprovà per unanimitat lagestió portada a cap pel primer Co-mité de Redacció nomenat en l'as-semblea de constitució, que tinguélloc el 27 de febrer de 1933, el qualel formaven els senyors Andreu Miri Escuder, Narcís Ricart i Baguer iels nostres consocis de la Secció deFotografia senyors Joan Roca i Mi-racle i Marcellí Soler i Biosca. Pu-blicats ja II números, en premsa el12, i donant per terminada la tascaque se'ls havia encarregat, calguénomenar el nou Comitè per a 1934-1 935. Amb el fi d'evitar en l'esdeve-nidor que per impossibilitat d'algunmembre del Comitè els altres es ve-iessin novament obligats a encarre-gar-se de la feina dels absents, l'as-semblea acordà que en procedir a larenovació del nou Comitè, el nome-nament no fos individual com finsara, sinó per entitats, les quals, a llurtorn, nomenaran els socis més ido-nis per a aquesta tasca.

Per aclamació foren elegides pera formar part del nou Comitè lessegüents entitats patrocinadores:

Agrupació Fotográfica de Cata-lunya.

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALU-

NYA (Secció de Fotografia).Club Excursionista de Gràcia

(Secció Fotogràfica).Orfeó Gracienc (Grup Fotogràfic).Orfeó de Sans (Secció Fotogràfica

i Excursionista).El nostre delegat oficial a l'assem-

blea senyor Soler i Biosca remerciàels presents en nom del CENTRE perl'honrós encàrrec que se li haviaconfiat, i que estava segur que elnou representant que el CENTRE no-menés de conformitat amb elsacords presos en l'esmentada as-semblea ho faria millor i amb mésentusiasme que el que ho havia fetfins ara.

Com a entitat patrocinadorad'Art de la Llum> ens felicitem perl'èxit assolit per aquesta Revista enel seu primer any, i no dubtem quel'ingrés de nous i entusiastes mem-bres en el sí de] nou Comitè de Re-dacció junt amb l'experiència delsque hi restin, farà que aquesta pu-blicació, que tan bé ha arrelat a casanostra es desenrotlli cada dia mésufana per al bé de l'afició, i que se-guirá passant dignament les fronte-res per proclamar arreu del mónl'existència d'una Catalunya foto-gráfica.

Secció de Geografia i Geologia

LA HIPÒTESI DE LA CAPTURA DEL TER.--El passat mes de maig, un grupd'aquesta Secció, dirigit pel Presi-dent del CENTRE, senyor Pau Vila,féu una excursió a la Plana de Vicper tal de comprovar sobre el ter-reny les idees exposades recent-ment pel geògraf alemany W. Pan-zer, segons el qual el riu Ter nohauria seguit mai el curs Ter-Gurri-Besós per anar a desembocar a Bar-celona, tal com fins ara s'havia ad

-més a partir de la teoria exposadapel patriarca de la geologia catalana,Lluís Marià Vidal, president quefou del CENTRE.

Sense que pugui fallar-se defini-tivament aquesta qüestió, les ob-servacions efectuades pels excur-sionistes a Balenyà serviren per a


comprovar que en l'actual partiód'aigües entre el Ter i el Besós gua-nyen terreny les capçaleres del Con-gost, de manera que aquesta brancadel Besós ha capturat la major partdels afluents que abans anaven aparar al Ter, entre d'altres el riuGurri. Aquest ha estat decapitata profit de la xarxa hidrogràfica delVallès.

A Roda de Ter efectuaren unavisita al grup excursionista de lapoblació, amb els actius elementsde] qual sostingueren un canvi d'im-pressions molt interessant sobreproblemes geogràfics i afers d'ex-cursionisme. L'endemà, els excur-sionistes de Roda de Ter, senyorsMuñoz i Vilalta, s'agregaren a l'ex-pedició i realitzaren plegats interes-sants investigacions sobre l'anticcongost del riu Ter i alguns aspec-tes morfològics i de geografia hu-mana de la Plana de Vic.

Secció d'Esports de Muntanya

EXCURSIÓ A LA PICA D'ESTATS I PICDE CERTESCANS.•— Prengueren part enaquesta sortida, realitzada els úl-tims dies de març i el primer d'a-bril, els socis Lluís Estasen, HerbertGlaesser, Pere Vives, Joan Mir, Xa-vier Boter, Joan Peradejordi i JosepTorent.

Els excursionistes sortiren en di-ferents grups i es reuniren a lesBordes de la Rebuira. El dimarts,dia 26, féu mal temps. El dimecres,dia 27, s'efectuaren excursions alcercle de Baiau i a l'estany de Solla;a la tarda tornà a fer mal temps. Eldijous, dia 28, s'ascensionà la Picad'Estats (3.141 m.), pel collet deSotllo, vall de Sotilo, estanys d'Es-tats i port de SotIlo, revoltaren perl'alta vall de Bors i una coma moltbona per a l'esquí fins a la part altadel coll de Riufred.

El divendres, dia 29, tornà a fermal temps.

El dissabte, dia 30, es baixà aAres, i, amb auto, es remuntà lavall del Noguera de Cardós fins aAinet de Cardós. D'Ainós, on acabala carretera, se seguí fins a Tabas-

can (2 hores) i les Bordes d'Isens(i h. 30 m. de Tabascan).

Al dia següent, diumenge 31, espujà al refugi de Certescans (4 ho-res de les bordes d'Isens) situat a laboquera de l'estany del mateix nomi propietat de l'Energia Elèctrica deCatalunya. A la tarda, es pujà alcoll que separa les valls de Certes-cans i de Cullac, damunt els estanysd'aquest nom, i se seguí un trosamunt per la carena divisòria i perdamunt de neu excellent.

El dilluns, i d'abril, s'ascensionàel pic de Certescans i es davallà aTabascan i Ainet, on finí l'excursió.

Tota aquesta regió és de les menysvisitades del Pireneu.

L'ascensió a la Pica d'Estats és laprimera que s'hi ha efectuat a I'hi-vern per la banda del Pallars. A lavall de Cardós no hi havien entratmai uns esquís. L'ascensió al Cer-tescans és, dones, també una «pri-mera, d'hivern.

ESQUIADES PER L'ARAN.—Aprofitantels dies de Setmana Santa, que elspermeteren fer unes vacances, elssocis senyors Joaquim Saltor i Ros-send Flaquer i Gil efectuaren elssegüents itineraris:

Dimecres, dia 28 de març. —Sor-tida de Barcelona amb l'esprés deFrança a les 19 h. io m., i al cap dei8 hores es trobaren a Salardú, des-prés d'efectuar els transbordamentsde consuetud, divagar per Tolosade Llenguadoc i veure sortir el solen aquella ciutat.

Dijous, dia 29 de març. —Des-prés d'un bon dinar a Salardú, hompreparà l'equipament per l'endemà.

Divendres, dia 3o de març. —Sor-tida de Salardú a les 7 h. 40 m. versBagergue i pla de Lana, on els dei-xà la cavalleria. Seguir la vall del'Inyola en aquesta època d'hivernés pesat, i ho fou més perquè ana-ven carregats de valent. El camí, avoltes resta barrat per les cornisesen forma de balma que hagueren depassar sense esquís. En lloc d'anara les mines de Liat, com que ja eramitja tarda i estaven cansats, prefe-riren instaHar-se en una barraca que

CRÒNICA

247

vista de lluny • fa força goig, peresvista de la vora fa pena; està situadaal començament de la Cometa deMontoliu.

Com varen poder s'installaren enaquella «nevera,, car estava plenade neu per tenir totes les oberturesesbalandrades. Amb unes fustes im-provisaren una llitera, no gens cò-moda; amb tot, hi passaren dues nits.

Dissabte, dia 31 de març. —Unmatí rialler, al contrari del de l'arri-bada; una neu bona en aquella hora(5 h. 30 m.), puix hi havia un borris-sol de neu com calia. Pujaren per laCometa de Montoliu i pel coll deMauberme, anaren a buscar el cos-tat SO., pel qual pujaren bé malgratel gruix tan considerable de neu quehi havia. En arribar a la cresta NO.,i fer-la un bon tros, els cramponsno responien, car quedaven tapatsper un pa de neu que era enutjósd'anar treient a cops amb el bastódel piolet, i com que no els oferiencap garantia, decidiren abandonarl'ascensió. El Mauberme és un .tuc»molt interessant de fer a l'hivern.Quan hom es troba a la cresta, sem-bla que passi la maroma, de tanprima que és. A banda i banda téforts pendents i, sobretot pel cos-tat E., és imponent l'estimball quees veu. No cal dir que la vista had'ésser superba; ells només en va-ren gaudir una mica perquè estavanúvol. Es la quarta caravana quel'intenta assolir en época d'hivern ino pot sortir anlb la seva.

Diumenge, dia i d'abril.— Deixa-ren la 'nevera», tornaren a pujarper la cometa Montoliu, baixaren al'estany del mateix nom, que no ésmés que un pla, i s'enfilaren per lacoma que mena a la collada Nerai a la ribera del Forcall, excellentper a esquiar, fins a la confluènciaamb la ribera de l'Orla. Entraren albosc del costat esquerre, amb neuque es fonia per sota, i es dirigirena l'estatge del santuari de Montgarri.

Dilluns, dia 2 d'abril.—Passarende Montgarri al pont de la Bonaiguapel pla de Beret. Potser mai no re-corden haver electuat cap excursiód'hivern sota un sol tan estavellador

com aquell. Hom marxava d'esma,com si cada esquí pesés un quintà,i, per acabar-ho d'adobar, quan finiaaquell desert blanc, on trobar unapedra per a asseure's és un veritableprodigi, les costerudes pujades, in-terrompudes per una baixada ines-perada fins arribar a la vista delXalet de la Productora de ForcesMotrius, els deixaren capolats peruns quants dies. Des de les Aresdemanaren un cotxe a Esterri, elqual els allà a buscar al pont de sotala Bonaigua,

Dimarts, dia 3 d'abril.—Sortirend'Esterri a les cinc del matí per ar-ribar a Barcelona a les 14 h. 20 m.Tot aquest tros de la Vall d'Aran, onla neu és abundosa, és bo per a es-quiar; llàstima, peres, que la neu,després de mig dia, fos tan tova imullada.—Rn. F. i G.

DE NÚRIA A MONT LLUÍS I RETORN. —Durant els dies 14 i 15 d'abril elscompanys H. Glasser, 1. M. Ribas,Pere Acarín, Rossend Flaquer, Jo-sep Puntas, J. M. Plans i Lluís Es-tasen feren el susdit trajecte enaquesta forma: de Núria pel coll deFinestrelles al pic del mateix nom.en 2 h. 15 m.; baixaren per la valld'Eina a Eina, en 2 h., i després derecórrer 4 quilòmetres més arriba-ren a Mont Lluís. Aquesta fou lamarxa del primer dia. La del segondia es féu anant de Mont Lluís finsa Planes, en I h. 15 m.; allí es posa-ren els esquís i en i h. 30 m. puja-ren pel bosc al collet de sobre. De-gut a la neu excessivament flonjaque ocasionava allaus es veierenobligats a remuntar la serra durant2 h. 30 m., per seguir després unsdesnivells de més de 700 metresfins al fons de la ribera de Prats deBalaguer, on arribaren en I h. 35 ni.Seguint la vall amunt en 2 h. 45 m.guanyaren el coll de Nou Fonts,d'on baixaren a Núria en 35 m. Enla darrera jornada, com sigui que laneu es trobava en dolentes condi-cions, els horaris van allargar-se.Hauria estat preferible remuntar lavall de Prats directament per FontPedrosa o per Prats de Balaguer.


ExcURsió A ANDORRA.—Aprofitantl'avinentesa de corre's, el dia i5,una cursa de baixada i slalom a lespistes del port d'Envalira, organit-zada perla Federació Catalana d'Es-quí, la Secció d'Esports de Munta-nya combinà una sortida collectivaa Andorra, amb autocar, per als dies14, 15 i i6 d'abril. Els participantsforen en nombre de seixanta, entreels quals es comptaven nombrosessenyores i senyoretes.

El divendres, dia 13, a les 7 de latarda, sortiren dos autocars de laPlaça de Catalunya que transporta-ren els excursionistes fins a les Es-caldes. L'endemà, dia 14, al matí,els autocars feren el viatge fins aSoldeu, seguint els excursionistescap a les pistes d'Envalira o de Pes-sons. A la tarda, els autocars retor-naren a les Escaldes.

El diumenge, dia i5, i el dilluns,dia i6, al matí, els excursionistestornaren a pujar amb auto a Soldeui, a la tarda, retornaren a les Es-caldes. El diumenge, dia 15, a la nit,un dels autocars féu el viatge de re-torn a Barcelona. El dia següent,també a la nit, ho efectuà l'altreautocar.

Restaren, doncs, tres dies sencersque foren dedicats a esquiar perles pistes d'Envalira o a efectuarexcursions per les muntanyes de laregió, entre elles les següents:

Dia 14,—Excursió a les valls d'In-cies i Ransol i ascensió al pic de lavall de Ransol (2.662 m.). Partici-pants: senyoreta Josefina Garcia, isenyors Eliodor Orfila, Pere Vives,Antoni Olivella, Josep Olivella i Jo-sep Torent.

A les últimes bordes de la valld'Incles, s'emprengué la pujada a lacarena que, despresa del pic de lapassada, divideix les valls d'Inclesi de Ransol, i la franqueja a una al-çària de 2.200 metres (2 hores desde la carretera, sense parades). Esbaixà per la banda de Ransol ambmolt bona neu, i es marxà fins a si-tuar-se al peu del pic (2.662 m.), enla carena fronterera, i n'efectuarenla primera ascensió amb esquís peruna estreta pala entre dos couloirs

exposats a allaus. Aquesta circums-tància obligà a continuades ziga-za-gues per una neu inconsistent queféu llarga i penosa l'ascensió. A les15 h. 15 m. amb esquís s'arribà alcim, des del qual es frueix d'exten-sa i interessant vista vers el NE. iS. A 1'O. la carena del Serrera i 1'Es-tanyó tapen l'esguard.

El descens s'efectuà per la vallde Ransol.

Dia i 5.—Excursió al cercle dePessons, Participants: senyora Mont

-serrat Bertomeu de Domènech, se-nyoretes Josefina Garcia i CarmelitaA.rmangué, senyors Eliodor Orfila,Fèlix Turull, Josep M. Estasen,Emili Tintoré i Josep Torent.

Per la vall d'Envalira i la riberaNO. del cercle fins a sota el pic deCuvil, passar a la ribera central iretornar per la mateixa i la valld'Envalira fins al refugi d'aquestnom.

Dia i6.—Excursió al pic de laCabaneta. Participants: Josep Olive-lla, Emili Amatller i Josep Torent.

Sortits del pic d'Envalira els ex-cursionistes ascensionaren, en unahora, el pic Maia (2.640 m.). D'allí,sempre per la carena, al pic Ortafa(2.585 m.), Port Dret (2.537 m.), picde la Font dels Izards (2.686 m.) ipic de la Cabaneta (2.841 m.), (3 ho-res sense parades). Panorama moltinteressant sobre Andorra i el cer-cle de Siscà. Retorn pel mateix iti-nerari sobre una neu pèssima perexcessivament tova.

CASAMIINT.—El dia 7 de maig, enun ambient de sincera amistat, esva celebrar la boda de la senyoretaGumersinda Nubiola amb el senyorJosep M.' Guilera, ambdós prou co-neguts i apreciats de tots, per pas-sar sense despertar curiositat i sim-patia. La festa religiosa, a l'esglésiade Sant Just, tingué un aire viu pelsnombrosos amics que els acompa-nyaren. Remarcarem que el nuvilluïa, elegantment, la insígnia delCENTRE.

Desitgem al nou matrimoni totamena de felicitats.

BIBLIOGRAFIA

249

Secció d'Arqueologia

EXCURSIÓ A LLRIDA.— Aquesta ex-cursió es realitzà els dies 14 i 15d'abril, amb assistència dels socissenyors Casades, Gich, Ferré deGich, Roig (Gabriel), Valer¡, Riera,Cot (Carme i Josep), de Jaumar• iCosta i Simon.

Per la línia del Nord sortiren deBarcelona a les 8 h. 05 m. Arribarena Lleida a les i i h. 45 m. Foren re-buts pel president i diversos socisdel .Centre Excursionista de Llei

-da> i del «Grup Excursionista Plai Muntanya.. Acompanyats dels es-mentats senyors visitaren la Seunova, obra del segle XVIII, d'estilneo-clàssic, i hi admiraren les escul-tures del con, dels artistes Bonifàs;]'església de Sant Llorenç, construc-ció dels segles XIII i xiv, en la qualsón de veure els retaules de pedrai els sepulcres del segle xv; l'esveltcampanar i l'elegant portada de lamateixa época; l'església romànica(de transició) de Sant Martí; el Mu-seu Episcopal, riquíssim en anti-pendis i imatges de la Mare de Déui, finalment, la Paheria, conscient-ment restaurat aquest monumentcivil del segle xiii.

El matí del dia 15 fou esmerçaten la visita de la Seu vella. Forenrebuts 1 acompanyats amb exqui-sida amabilitat pel Comandant-go-vernador del castell, senyor Valles-pir, conservador entusiasta del me-ravellós monument.

A la tarda del mateix dia passarena visitar Santa Maria de Gardeny,interessant construcció religiosa-militar deis Templers, monumentdel segle xii, el qual és la darrerafita de la Reconquista de Catalunya.

S'acabà la profitosa estada a Llei-da amb la visita al Museu de la Ciu-tat, installat a l'antic Hospital, i al'Acadèmia Mariana, important en-titat cultural de llarga i gloriosaexistència.

Atesos sempre pels nostres amicsexcursionistes, prengueren comiatd'ells, els quals els acompanyarenfins a l'estació. Expressem el nostreagraïment per les atencions que tin-gueren als nostres companys, de lesquals servaran el major record.

Secció de Cinema

EL NOSTRE CONCURS.—S'ha dictatel fall complet dels lemes guanya-dors. Per tal de donar els noms delsautors respectius ajornem per al nú-mero pròxim la publicació dels re-sultats.

Las NOSTRES ssssIONs.— Les delsdijous es dedicaren a enllestir lesprojeccions del Concurs, amb l'éxitde costum.

Al C. E. del Vallès aquesta Seccióféu una sessió de films dels nostresconsocis juntament amb una confe-rència de l'amic Valentí Castanys,que fou interessantíssima.

BIBLIOGRAFIAPLA I CARGOL, JOAQUIM. —Enibái*S i

Roses.— Sant i1lartí d'Enapeíries.-L'Escala. - La Costa. - Castellód'Enípúries. -Sant Pere de Roda iCadaqués.—Un opuscle de 87 pp.Illustrat amb mapes, plànols i gra

-vats.—Dalmau Carles Pla, S. A.,editors.—Girona, 1934.Indubtablement, la regió de l'Em-

pordà que comprèn els llocs indi-cats en el títol, és una de les més

interessants de Catalunya per reu-nir un conjunt de belleses naturalsi de monuments històrics com capaltre indret no pot oferir a l'excur-sionista. En aquesta contrada, d'ex-tensió relativament reduïda, hompot estudiar, en abreujada síntesi,tot el desenvolupament de la nostraHistòria primitiva i dels temps me-dievals, i, més encara, allunyar-severs les primeres formacions geo-


lògiques en emergir de les aigüesprimordials els rocams de la nostracosta i admirar eis testimonis de lescivilitzacions clàssiques, i arribarfins a poder contemplar monumentsdeis millors dies de la nostra culturasecular.

Abundosa és la literatura que, detemps, posseïm sobre algun deisllocs historiats per l'autor, i que seciten en la bibliografia; la qual cosa,però, no minva la vàlua de tan me-ritori treball, perquè facilita el co-neixement del que d'altra maneraexigeix la lectura d'obres volumino-ses, que no sempre són apropiadesper a la vulgarització.

Amb claredat d'exposició l'autordescabdella, en resum, els fets quemotivaren la fundació de les colò-ni.es gregues a la costa empordanesa,a Roses i Empúries, fogars des d'ons'expandí la civilització hellènica enel nostre litoral, havent-hi deixatvaluosos testimonis, essent el prin-cipal d'ells la massaliota Emporion.

L'autor, dintre els modestos límitsque el seu treball requeria, es con-creta a recordar els fets (compro-vats per les modernes investiga-cions) que els geògrafs clàssics dei-xaren consignats, amb la qual cosaes comença la Ilistòria, escrita, deisnostres llunyans passats, entre elsque sobresurten els «indigetes»,«gents feréstegues, que si habitavenen coves> no tardarien a formar unpoblat, veí del que els colonitzadorsfoceus establiren. En aquest lloc pri-vilegiat és on s'inicià a la nostra ter-ra la cultura romana en desembar-car-hi Cató amb els seus legionaris.De la triple cultura (ibèrica, gregai romana), l'autor explica els vesti-gis que les modernes excavacionshan retornat a la llum, i els exem-plars artístics que es conserven alsnostres museus, representatius delstres períodes (grec primitiu, hel•le-nístic i període romà). L'autor asse-nyala la decadència d'Empúries enels primers temps de la nostra Era,del qual període esmenta les i.nte-ressants restes i exemplars ques'han recollit en els Museus de Bar-celona, Girona í en el d'Empúries,

i d'aquest ressenya la seva dispo-sició.

Acaba aquesta part del treball unaentusiasta revocació d'Empúries, lagrega», que és un himne inspirat al'escalf de l'amor a la terra nadiva.

El meritori treball del senyor Pla,continua amb una profitosa rescenciódel que més pugui interessar per aconèixer el que fou el modestíssimllogarret de Sant Martí d'Empúries,especialment en els primers tempsmedievals, i recorda l'existència, en842, de l'església, la qual, segonshom diu, fou, en l'època visigòtica,sede episcopal.

Si interessant és la part històrica,no ho és menys la que es refereixa les superbes belleses naturals dela costa NE. emporitana, des del'Estartit a Cap de Creus, merave-llosa continuació de la Costa Bravagironina. Assenyala com a pobla

-cions més notables en dita costa lavila de l'Escala, de reduïda història,car no és anterior al segle xvii; lade Roses, que presideix l'esplèndi-da badia, situació també escollidapels navegants foceus, sense que,com recorda l'autor, es pugui avuideterminar la seva exacta ubicaciói són escassíssiins els records queen resten fora de les monedes.

No més sortosa lia estat aquestavila, relativament a la conservacióde 1'antiquíssim monestir de SantaMaria, que hi bastiren eis benedic-tins, i del qual solament en resta unamigrada despulla del temple romà-nic dintre la desmantelada ciutade-lla del segle xvi. Els fets més prin-cipals que durant eis segles medie-vals hi concorregueren són retretsresumidament per l'autor, cony tam-bé eis que es refereixen al monestir,la història del qual comença en elsegle x, en fer-se independent delde Sant Pere de Roda.

Amb el degut esment, sense se-parar-se dels límits que s'assenyalà,l'autor dedica a Castelló d'Empúriesuna notícia, si bé abreujada, sufi-cient per a fer-se càrrec de la im-portància que, històricament i ar-tísticament, té la que fou capital delcomtat emporità. Assenyala el mo-

NOTICIARI

251

nument cabdal del nostre goticisme,com és la superba església de SantaMaria, de la qual fa notar el queresta, dels segles xi al xv, en arqui-tectura i pintura; dedica, també, unesnotes concises a historiar el comtatd'Empúries, vinculat en la vila.

Les ruïnes de Sant Pere de Rodamereixen especial atenció a l'autor,el qual assenyala la importància, detothom reconeguda, de tan insignemonument, per la seva vàlua artís-tica i grandíssima antiguitat. Aquestmonestir i els enderrocs del castellde Verdera, que coronen la munta-nya de Roda, són un dels llocs mésinteressants que l'excursionista potvisitar, com recomana l'autor.

El senyor Pla acaba el seu subs-tanciós treball amb una notícia his-tórica de la xamosa vila de Cada-qués, les belleses naturals de la qual

pondera, amb plena justícia, i queels nostres pintors han copsat entota la seva vàlua.

P. C. i G.

UNA GUIA DE LES VALLS, DEL GAIÀDEL Foix I DE MIRALLES. —La SeccióExcursionista del Centre de Lecturade Reus té molt avançats els treballsper a la publicació d'una nova Guiaque comprendrà les terres compre-ses entre les valls del Gaià i delFoix i llurs capçaleres. Josep Iglé-sies i Joaquim Santasusagna n'hanacabat la redacció. La qualitat deles Guies anteriors dels mateixosautors Les Muntanyes de Prades iDel Cantil de Tarragona a l'Ebre,ens fa esperar un altre bon llibreque completarà els itineraris de lesComarques Meridionals de Cata-lunya.

NOTICIARIL'ARC ROMÀ DEL PONT DEL DIABLE,

DE MARTORELL. —Per fi ha estat res-taurat aquest are per l'Institut d'Es-tudis Catalans, per encàrrec delConseller de Cultura de la Genera-litat, i diem per fi, perquè quan, desde fa molts anys, i reiteradament enmoltes ocasions, el nostre CENTREs'havia dirigit a les entitats oficialsinteressant-se per la conservaciódel monument de referència, ja queuna completa restauració era pocmenys que impracticable.

La restauració actual ha hagut deconcretar-se al basament i part deles pilastres que decoraven la fa-çana de l'arc, i gràcies a aquestesobres el monument ha guanyat con-siderablement en el seu aspecte. Ibé es mereixia que se li tornés quel-com del seu antic caràcter, perquèl'arc de Martorell és un dels pocstestimonis que ens resten amb rela-tiva integritat, de la dominació ro-mana.

ESLLAVISSADA CATASTROFLCA A No-RUEGA. —Una espantosa catàstrofe hadesvastat les vores del Tafjord, undels engorjats més grandiosos deNoruega occidental, en la regió d'A-lesund. L'indret és ben conegut en-tre els turistes per la bellesa delsseus paisatges. El Tafjord, per laseva estretor i per l'altura deis es-carpaments que l'envolten, dóna laimpressió d'una esquerda inundada,oberta en l'espessor de les munta-nyes. De banda a banda té de 1.000a I.5oo metres, i els seus costatss'aixequen sobtadament a alçadesde 800 a 900 metres.

El dia 7 d'abril, a les 3 de la ma-tinada, els habitants de Tafjord i deFjiiraa, dos petits pobles situats al'extremitat superior del fiord, fo-ren despertats per un tro terribleque posà tothom en commoció; unaenorme porció de la muntanya aca-bava d'enderrocar-se i s'enfonsavaen el fiord. Algunes indicacions mè-triques permeten fer -se càrrec de


la magnitud del fenomen; segons tes-timonis que mereixen confiança, elpenya-segat s'ha desprès en una al-çària de 400 metres i una ampladade 200, i la massa caiguda no seriainferior a set milions de m 3 . La cai-guda de tal massa muntanyenca din-tre al fiord, provocà una formidableagitació de les aigües. Amb algunsminuts d'interval, tres onades enor-mes escombraren les ribes i s'esten-gueren fins a 500 metres a l'interiorde les terres en l'extremitat de la co-larsega, ofegà 4o habitants i ho des-truí tot, al seu pas: habitacions, ma-gatzems, molls, transformador elèc-tric, etc. L'última onada arribà a unaalçada d'uns 20 metres. Els sinis-trats no pogueren organitzar de se-guida el salvament de les víctimesper estar privats de llum eléctrica.El radi d'acció del moviment de lesaigües fou d'uns deu quilòmetres acomptar del lloc de l'enfondrament,i es manifestà fins a 50 quilòmetreslluny pel pas d'una ampla onada.

En tots els països de muntanyales esllavissades constitueixen fenò-mens endèmics, i afortunadamentno acostumen a ésser tan mortíferscom el del Tafjord.

(De L'I1lustration)

OnmTuARI.—Jeroni López de Ayalay Alvarez de Toledo, Conde de Ce-dillo, traspassat suara, fou un delsfundadors de l'excursionisme cas-tellà en 1893. La benemérita Socie-dad Española de Excursiones erapresidida, feia molt de temps, pelComte de Cedillo. Mercès a aquestés certament l'entitat cultural mésimportant d'Espanya. Una actuaciósense minves, durant quaranta -unanys, dins l'excursionisme científicha fet que moltes meravelles ar-queològiques i artístiques, pocmenys que desconegudes, han estat

reivindicades i posades en valor,fent-les figurar dignament en l'in-ventari de les riqueses monumen-tals i històriques del país.

Si haguéssim d'assenyalar un pa-rallelisme entre dues personalitatsrepresentatives en l'excursionismeIbèric, posaríem al lloc més albira

-dor a Jeroni López de Ayala i alnostre César August Torras. Amb-dós foren uns apòstols que recor-regueren les respectives pàtries enrecerca dels venerables records ar-queològics i històrics, tot agerma-nant la pura fruïció estética amb lano menys digna de l'admiració iculte a la naturalesa, tan variada entotes les contrades hispàniques.

L'exquisidesa d'esperit del comtede Cedillo el portà a excursionarper la terra catalana, i ben tost enconèixer-la li posà afecte sincer:.Era un apasionado admirador deCataluña y conocía como pocos elantiguo Principado, algunos de cu-yos monumentos ilustró con mono-grafías. Així ho diu el Boletín de laSociedad Española de Excursiones enel seu número de març darrer. Noen va fou un dels deixebles de Mar-cellí Menéndez Pelayo, un altre bonamic de Catalunya. Com aquestmestre estimà la nostra llengua, itraduí al castellà el gran monument«excursionista=: El Canigó (1898).Com nosaltres es dolia de la sepa-ració del Rosselló, perpetrada en eltractat de] Pireneu. Genuí excursio-nista des de la seva joventut, totesles seves activitats foren abnegada-ment esmerçades a donar a conèi-xer els prestigis morals de la terrahispànica, bo i lamentant la pèrduade tantes riqueses. Conhort en lesseves enyorances fou la poesia, a laqual dedicà les millors delicadesesde la seva ánima, junt amb la prác-tica de les virtus cristianes (a. C. s.).

Redacció: carrer del Paradís, 10, pral.- Barcelona.- Telèfon 19385

ANY JUNY DE 1934 NÚM. 469 BVTLLETI DEL …...tota mena d'efectes visuals prop dels dotze grans...

Documents

Transcript of ANY JUNY DE 1934 NÚM. 469 BVTLLETI DEL …...tota mena d'efectes visuals prop dels dotze grans...