Any V. Núm. 233 -Barcelona, dijous, 20 de juliol de 19 33

I V Escamots i F. A. I. o lal història amenaça re e-p

tir-se.Preu: 3 0 cèntims - Corts Catalanes, 589 -Tel. 11430 - Subscripció: 3`50 pessetes trimestre

De Dijous -- aDijous

UNA PARELLA IDEAL

La Lilira i l'Escuerra

MIRADOR INDISCRETrunambulisme saniEari que és molt diferent aquesta d'aquella, en-

cara que coincideixin en les inicials • esSórr tan còmodes els tòpics, qwr no és gens F.l Partit Comunista de Crtalrnya ha re- tracta de la Federació Aeronàutica Interna-

d'estrany que s'escarn^in i siguin admesos I but confidències que diuen que tot el pla I clonal.Durant una visita deis dirigents d'Acció des. De passada s'escapoleix d'una per 'bé a ulls clucs. Una de les afirm&k ions que té I sanitari a base de dispensaris i de sanatoris I Els visitants, invitats per la Generalitat„

Catalana Republicana a una ciutat catalana, que remota, molesta probabilitat d'haver de una gran acceptació, sense que Ja inajoria I que ha fet públic el conseller de Sanitat doc- foren obsequiats, dilluns a la tarda, amb unconversaaun tin u addins . fg desp ésr d erun' ahonorh sevaal gògiaemad ed d retes cas de er rengsones es uin la en, de sos e_

p p ^for Dencàsfect, no és pas sois un plagi, sinó un lonx, en el curs del qual es produí un inci-,

acte públic, .algúexplicà corn allí es donava que sortís amb les majoriesq 1 sar-la, és que la causa directa de la Revo- lc^ca erament .arrodonit de l'acció sani-ptària del

ade la U. R. S. S.govern

dent entre eriodistes no hi era .resent caP ( P predactor de cap diari català) ifuncionaris

el cas paradoxal que l'Esquerra s'avenia Amb aquest pacte obté una cosa. Que la lució francesa foe l'Enciclopèdia i l'obraldeis enciclopedistes. Amb un simplisme que Horn diu més, encara : que aquest pla no de la Casa, especialment ordenances.

més amb la Lliga que no pas amb Acció campanya electoral no sigui violenta. Car enamora, àdhuc gent si gosessin es po-queés pas fruit d'unes hores de treball de 1'es-

I

Els chicos de la prensa, en actitud airada,Catalana Republicana. llavors la Lliga hauria de forçar la nota d

Isaen ^^iulellectualu a les tar etes, dóna cornn g

,ventat conseller, sino que la'feina d'estiso-rament ha anat a càrrec d'un arquitecte mi-

s'adreçaren al senyor Rubí protestant contraI'atropell del qual acabaven d'ésser objecteAquesta paradoxa aparentment tan cu- dreta i això li treuria vots. a cosa sentada i indiscutible aquest origen i litant del P. C. C. que és ensems funcionani —A puñados, tomaban los pasteles!

riosa, examinada a fons es troba ésser ben I La resta vindria tota sola. La Lliga des de la gran commoció que canvià ántes coses de la Generalitat. I Corn que el cap de Cerimonial no acabavanatural. L'oposició més gran entre dues sè- I de les minories, amb una minoria grossa, a França i fora de França. Heus ací, dones, de confirmar-se aquestes I de decidir-se a pendre una resolució enèr-rics d'opinions polítiques no recolza taut l'Esquerra a la majoria anirien endormis- Els que es mal ien de les sinï li icacions4 f p t insídies, una paternitat esbombada als qua- gica, e'Is que s'havien quedat sense pastis-

sobre •llurs diferències d'ideari corn sobre cant el cos electoral, fins que arribés latan9 històriques,. tan avingudes amb la mandra tre vents que odria ori g inar un excellentq p'conflicte diplomàtic,

sos recorregueren aleshores al cap de Mos-sns d'Esquadra, senyar ^Prez Farràs.'

_ . _mental, es complauran tlegint l'importanttreball que un professor de la Sorbona, Da-

Així--comentava un—, no sois horn pot El comandant, però, no volgué amoïnar-T . ____ ésser conseller de 'Sanitat o bé ministre de s'hi gaire:

• niel Mornet, ha dedicat a Les origines in- I Marina, sinó i tot passar la maroma... si I —Feu el que vulgueu i a mi deixeu -metellectuelles de la Révolution française, ata- és un altre que realitza l'exercici, I en pau. 0 si no, aneu tots plegats a fer...

El primer pas de la seducció de la Lligadamunt (''Esquerra consisteix a for-los creu-re en una possible victòria electoral a leseleccions . municipals que s'acosten.

Aquest pànic és tan cert que ha penetratdins els rengles de l'Esquerra que ha pro-eocat un ajornament neguitós i patològic deles eleccions municipals. Diem patològic,malaltís, perquè és evident que cada dia que•assa són uns vots perduts per a l'Esquerra.I, aleshores, es suicida d'ajornar les elec-dons.

Acabat aquest primer pas, ve el segon.La Lliga oferirà pactar amb l'Esquerra abase de no demanar ella més que les mino-

A la pàg. 2:

Un bon jornalet. Confessió de

mitja nit, per Cares Sentís.

A la pàg. 3:

País valencià, La Fira de Juliol,

per Enric Soler Codes,

A la pàg. 6:

Després deis Salons. Les Exposi=

tions de Primavera, per Joan Sacs.

EL SOCIALISME FRANCES

l'obrer a Renaudel i a Blum, — Ep! Ep! No us begueu l'enteniment, que aquesta

beguda puja al cap!

Nom iNusfreEn una de les ciutats catalanes on darre-

rament s'ha celebrat un míting d'A. C. R.,dos assistents a l'acte •omentaven el granèxits de la croada que d'esmentat partit haemprès per tot Catailunya.

–'No té res d'estrany — digué un tercerficant-se a la conversa —. No veieu que for-ma part de l'expedició Ramon Berenguer?

_!2 2Efectivament, Ramon Berengue és el nom

del xofer — i .bon xofer, dit sigui de pas-sada — d'un deis líders d'A. C. 'R., i solésser el seu cotxe el que transporta els ora

-dors en llurs campanyes polítiques.

L'anaref utDissabte passat el senyor Farreres i Du-

ran, per delegació del Conseller d'Agricul-tnra senyor Mias, que de sobte s'havia sentitindisposat, va fer declaracions als periodis-tes . El senyor Farreras i, Duran es referí ala facilitat .amb què s'aplica la llei per a lasolució de conflictes del camp i a 1'Assem-bea de Reus que dilluns celebraren els agri-cultors catalans. Desitj ant donar exactamentuna xifra, cridà un funcionani per tal que Iifacilités un estat: .

— •=L ., ,ry.. U, ,wá.4.va fer ingènuament un periodista.

—Ja ho sé. Però ara crido el meu nebot.En efecte. Immediatament s'obrí la porta

i com responent a un màgic conjur, va apa-rèixer el'senyor Mias, encara no del tot res

-tablert, pàl.lid, ullerós, amb un aire tan fan-tasmal i d'ultratomba; que impressionà mésd'un repòrter.

L'Empordá del Sr.Surinyach Seniles

Hi hagué un temps que l'Empordà vaviure uns moments d'inflació realment ex-cessius. A mans deis viatgers sardanístics ideis pomells de joventut, l'Empordà quedàconvertit en una terra de miracle i els seushabitants en una gent impregnada de totesles virtuts del geni •catalanesc.

Ara, però, amb el turisme i una micamás de floor, les coses havien tornat a llurlloc i semblava definitivament acabada l'o-pinió fantasmagórica, quan ens topem ambun article del senyor Surinyach Senties tannotable per la forma corn pel fons, si és queté una cosa i l'altra.

L'esmentat autor ha anat a Roses i Cada-quòs, i n'ha tornat fent sortir, tot parlant

de l'Empordà, Iles pedres mil• enàries de Gi-rona! Home de Déu, corn si no sabés quefins avui ésser antiprovincià era en el de-càleg de qualsevol catalanista culte !

Però no és aquest, encara, el motiu mésgran d'hilaritat que conté l'article. El senyortiurinyach, en plena fantasia, troba un ma.riner embriac que parla empordanès, u. n em-pordanès que escau al geni literari del se-nyor Surinyach. Aquest mariner diu : alors,ocellic, jo pas hi era, vol pas jutges la vida.

El dia que el senyor Surin yach ens portiun empordanès que parli aquest llenguatge,som capaços de perdonar-li que hagi pogutescriure en el mateix article una frase quefa : «impacients del llarg espai de la sevaembrutida expressió».

Tendresa i reclam del fotògrafFa temps publicarem un eco reportant el

cartellet que um fotògraf barceloní tenia pen-jat sota els retrats de boda que exhibia al'aparador. Si fa o no fa—anotem de memò-ria—. leia : ((Los hijos ven con placer el re.trato de sus padres en el día de su boda.»

Ara el fotògraf ha canviat el rètol i l'hacatalanitzat (per la quad cosa el felicitem).El cartellet d'ara diu :

«El retrat de nuvis és una iliusió en lavellesa. n

un nou afracfiu de "Camera"L'Associació de Música «da Camera», a

més deis concerts, ofereix, sense augment dequota, un nou atractiu als seus socis : lesreunions de junta general.

L'interès d'aquestes sessions radica en lesintervencions d'un orador de ]'escola de Pichi Pon i les lluites electorals provocades pelpianista Antoni Laporta Astort.

El pianista Laporta Astort assisteix, in-Ldliblement, a totes les Juntes, en compa-nyia del seu germà, dos cosins i un deixe-ble i, infalliblement, en el moment de l'elec-ció deis càrrecs directius el senyor Laportaes treu de la butxaca i fa circular unes can-didatures amb el seu nom que només votenels parents i el deixeble

En cada junta el sen yor Lapona perd.Però ell no es desanima i es fa càrrec delrctraiment electoral. A la darrera reunió ge-

Al e:i del monument a Colom

Les sobres del ranxo

Confessió de mifja nifPerquè no cal, renuncio a encapçalar amb

Un .preàmbul aquestes ratlles . Em limitaréa transcriure les declaracions d'un captaire,veritable model dintre el gènere, i que espot 'posar corn a exemple per a mestratge detots els que es dediquen a la mendicitat.

No cal, tampoc, explicar corn ni per quèvàrem !ligar conversa. Es a dir, conversa.Més que res, em vaig limitar a escoltar-lo,corn també feien, corpresos d'admiració, tresmarrecs, aprenents del mateix ofici.

El fet és que, aquella nit, el captaire de

neral de «Camera>, el senyor Laporta es vapresentar enfront del candidat Quim Borra

-lleras.En Borralleras va depassar em molts vots

el senyor Laporta i aconseguí un merescuttriomf.

L'esmentat pianista, sense descoratjar -se,va comentar la seva derrota en els següentstermes

—Avui sdls ha estat un recompte de vots.Un deis concurrents a la Junta, tot bai-

xant l'escala del Palau de la Música Cata-lana i comprovant l'infinit nombre de derro-

tes sofertes pel pianista, deja—Aquest Laporta Astort és el Maurín de

Música oda Camera».

L'orador de l'escola piquiponiana és unnavegant del Marítim i popular comerciantde Gràcia que, indignat contra els que par-len durant es concerts, demanà un càstigper als infractors.

—Cal imposar—digué—una sensació a totsels sods que parlin.

1, sobre l'ajonnament d'un banquet, queva celebrar «Camera», l'orador, formulantcàrrecs contra el Dr. Pi-Sunyer, deja

— Moltes damiselles assabentades volienassistir a l'acte, però un dia va aplaçar-scper això, un altre dia va aplaçar-se per allò,i amb tants aplaçaments, aquelles senyoretesvan quedar, senzillament, desplaçades.

L''èxit de la frase va motivar que la re-unió quedés suspesa durant uns minuts.

Quina acfivifaí!

El jove diputat senyor Joaquim Bilbeny ésun ban xicot i sobretot molt actiu. Ell potrestar mut o trencant escuradents al nostreParlament, per raons, potser, de disciplinapolítica. Però allà on demostra més la sevaactivitat és a Mataró. 'Ell assisteix a totsels actes oficials, intervé en tots els conflic-tes, aclareix tots els dubtes... On se'l veuniés, però, és a l'Ajuntament, Els regidorsse'l troben Pertot arreo dins d'aquella casaparla amb tots els empleats, es fica a totesles dependències i entra a tots els salons.Adhuc complimenta cortes visites no fetespas a ell, precisament.

L'altre dia mateix, per arranjar un deismolts conflictes que a aquella ciutat es pro-dueixen, l'alcalde rebé, citada per ell, la vi-sita d'una comissió, amb la qual acordarenentrevistar-se amb el conseller de Treball, iquedant amb aquella per a trobar-se 1'en-demà, a una hora determiinada, a 'les portesdel :Parlament de 'Catalunya.

A l'hora fixada hi compareix l'alcalde.acompanyat d'un regidor, i espera que es-pera. Encara s'esperarien si no se'ls haguésacudit preguntar per una comïssió de Mata

-ró, la qual havia acudit —li contestaren —acompanyada pel diputat Bilbeny, i feia ja

mitja hora que s'esperaven en el Parlamenten el hoc que els indicà aquest diputat.

No cal dir corn l'alcalde i el regidor de-vien quedar de meravellats de l'activitat delseu diputat acompanyant comissions perquèels altres resolguin els conflictes o perquèhl arribin més aviat,

Poser no n'hi havia per tantL'endemà del fet anteriorment ressenyat,

l'actiu diputat Bilbeny comparegué de nou aon s'esperava una visita de compromís pera la primera autoritat municipal.

Un cop hagué despatxat, 1''alcailde dignéa l'ordenança

--Que passi el senyor X...—Està parlant amb el senyor diputat

—contestà el subordinat.--Bé, dones dignen al senyor.., que passi

i al senyor Bilbeny que s'esperi que ja l'a-visaré.

—;Digueu al senyor Bilbeny —cuità a dira l'ordenança el secretani senyor Boado, di-plomàticament -- que passi pel meu despatxque iii haig de parlar.

Després l'alcalde féu avisar el diputat isembla que aquel!, en virtut de les visitesinoportunes i contínues que aquest fa a lesdependències munid pals, les quals havienestat notades amb desplaença per alguns re-gidors, per les llibertats que el jove diputates prenia en aquella casa i també per certesingerències en ]loes on no estava cridat, liinteressa situar-se i situar-lo.

^En sortir el diputat, digué tot consternat,a un seu amic :

--iEm pensava que en aquesta casa hi te-nia amics, i m'he equivocat. Ara nte'n tre-uen, nre'n treuen ! No ho hauria dit mai,jo que vaig amb tanta bona fe...

I amb planys impropis d'una persona dela seva representació, sortia de Casa de laCiutat, visiblement consternat.

—Horne--1i digné el seu amic el regidorsenyor Recoder en trobar-lo en aquell estatbaixant l'escala —, potser no n'hi ha pertaut, tampoc!

El fet fou bastant comentat en les penyespolítiques de Mataró, i parlant-ne horn deia

—Digueu dones que devia estar en caràc-ter per cridarfi corn En 'Companys, VivaEs-paña!

BalneariNom, 4`: oE^D L :d le

^' (,ardo(Provincia dc Tarragona)

Altura: 65 o metres sobre el nivell del mar

Temporada oñeial: 1 5 de juny al 30 setembre

0C -

Prodigioses aiugdes, les ms nitrogc-nades i arsenicals d'Espanya.

Malalties deis bronquis, pell,budells, neurosis i diabetis.

Estació ideal deis infants.

Situació meravellosa, clima sec, esta-bliment rodejat de bosc.

Pensió completa des de 1 5 pessetes.

Habitacions des de 4 pessetes.

Xalets per a families.

0 DREF ERÈNCIES«

S. Samsó, Petxina, 3, pral. -Telèlon 58235

-Farmacia Garreta, Rambla Catalunya, 89

què parlo, sota el vano de !!um dun fanalde la Porta de la Pau, es mostrà comunica-tiu i disposat a fer confidències que, ben mi-rat, .ningú no les hi demanava, però que hecregut útils d'aprofitar. Potser vaig trobarl'horne en un d'aquells estats d'ànim que em-penyen a buidar-se el pap, corn vulgarmentes din, amb el primer que et topes al da-vant. Potser obeïa a una pruïja de fer-se ad-mirar pel reduït i modest auditori. Potser hiajudava una siheca que, segons pròpi a Con-fessió, acabava de beure's, tot sopant, glo-pet a glopet i que no era pas l'únic que haviabegut aquel dia.

Per un d'aquests factors, o per tots tres,Josep Massip, captaire cínic r destre, quecada dia s'omple 'la butxaca de moneda, emféu, si no la seva biografia, un born auto-retrat.

Era mitja nit. 'En un lloc prou visible iilduminat, tres xicots, en actituds incómo-des, jeien damunt un ample tros de paper

estirar, estaven endormiscats. Ja es guarda-rien bé prou de dormir allí ! Podrien haverde continuar el son a l'asiil. Abans de la unas'havien d'alçar, recollir unes quaintes mo-nedes que algun transeünt els havia tirat iel paper que els feia de jaç, i anar a cercarun indret més arrecerat per les estibes delmall.

Arriba un home dims quaranta anys, bai_xet, magre i esgrogueït. Vesteix prou de-centment. Quan no parla, els seus ulls sónpansits i Poe oberts. En plena conversa, s'a-nimen, adquireixen vida i lluentor. Sovintsomriu i aleshores se,li marquen tot d'arru-gues que parteixen radialment de bangle ex-tern de les parpelles.

—Ja sóc aquí, nois ! Aviat anirem a dor-mir, eh? Avui no tine ganes d'esperar lasortida dels teatres. Sabeu que fa mitja horano en tenia ini cinc? Doncs—i es colpeja elpit fent ressonar la xavalla que duu a labutxaca de l'infern—., ja he fet tres pessetes.A vosaltres us donaré tres rals. A mi mensobra per arribar a domé. iEstic content. Hefet un soparet... quin bacalll ainb samfaina !

Aquells nois escolten brillant-los els ullssobre les cares torrades pel sol. Ara, a l'es-tiu, cada matí es banyen a Can Tunis. N'hiha un que, a despit d'ésser el més jove, téla cara :más revellida que els altres dos—aquests són un seu germà de catorze anysi un valencianet de setze—i una expressió devivor si no d'inte!ligèncià.

—I corn us ho heu fet amb tan poca es-tona? Cap a on hen amat?

—Oh!.., només he arribat, Rambla amunt,finis a la Boqueria. Avui no tine ganes decaminar. Hauria fet moltes més peces si, corncada dia, hagués arribat fins al Tívoli. Aquestás el meu camí de cada dia. E1 faig i el re-faig unes quantes vegades. Ja ho tine vist:cada hora i mitja els clients de les terrassesdels cafés són mous. Es el meu lloc. Deis mi-]lors del país, paraula. Fa vint anys que faigla mateixa feina a Barcelona. I no m'hanfaltat mai cinc duros. De totes :maneres ara,ni els dies que treballo molt i em faig untip de mangar, arribo a més de quatre.Abans, que me'n feia sis i set! Ve tanta púr-ria de tot arreu ! Tothom ve a for-to la guit-za ; no sé per qué els deixen venir. Mare deDéu, si n'hi ha... De tot arreu... cartagene-ros, de Salamanca, de les Ouimbambes i samare. Jo almenys sóc del' terreno !... Arriallà... qué s'han cregut?

acEs ciar que aquí s'hi està tan rebé.., Siho sabré jo! No aquest estiu passat l'altre,vaig anar — sense documentació, eh? — alNord, i aquest hivern, a Sevilla... Es qües-tió de trampejar el clima, saben?... Estémolt malament això de fora. Hi ha moltamisèria. Sort que tornant de Sevilla hi ha-Via molta fruita pels camps, o si no m'hauriaaprimat más del que ho estic ara.

oSí estic molt sec. M'hauré de cuidar.Són els viciots, sabeu? Les dones i la be-guda, bé prou que ho sé. He perdut molt endos anys. Dos anys enrera—ara en tine qua-ranta-tres—cap home se'm plantava davant.Sóc de bona fusta. Tine una bona paret d'es_patlles. Sóc fort de natural. Es ciar, si nohe treballat mai ! Mai, i fa vint anys quesóc a Barcelona. Això aguanta molt bé lasalut. La tavenmeta de cada dia és mitjavida... si no hi begués tant. Sort de 1'estó-mac. El tine de roca. Quan faig tres o qua-

: tre dies de bona vida, sembla que m'inflin«de seguida agafo pes. Quan arribo a la ta-yema es queden tots parats.

«Per això us dic que jo en guanyo massade diners. Em convindria passar una tern-

El brivall valencià din que ell és un d'a-quests. Fa el mateix camí que el Massip iinomés recull ínfimes quantitàts. Diu quenomés can dir : úTé voluntat d'una caritat ?u'i .prou. Si intenta dir alguna cosa más, esfa un garbuix.

—Vós sí que teniu sort de saber dir lescoses-reconeix ple d'admiració.

—Com, sort? El que jo tine ás talentaixò és, talent.

I jo ho corejo, ho reconec. 'Els efectes dla meya admiració l'embalen más que ma'a parlar.

—Jo sé dir les coses molt bá. Puc dir queem guanyo la vida parlant. Tine làbia, aixJás. Ah, i sempre em presento bá, amb mo-dos ; no com aquests que s'acosten a un se-nyor i sembla que el vagin a atracar. Sem-pre em dirigeixo a la gent amb educació.

Amb la mà es toca la visera de la gorra ifa una lleu inclinació, tot dient, com a exem-ple:

—oSalut, senyorets, i sort per disfrutar-la. Podrien afavorir-me amb una caritat, quesóc un obrer que no té feina ?n

Ací em pica maliciosament l'ullet.—Altres vegades hi afegeixo altres trossos,

corn ás ara aquest : eFaria una caritat a unpobre obrer que no té per menjar i ano volrobar ni fer mal ?a

((Ai, xiquet 1 —Josep Massip és fill de Morad'Ebre—, que n'és de ho això, si ho sabes-sis ! De vegades,quan no t'han domat cari-tat i t'has despedit—jo sempre ho faig ambmodos--i ja has caminat tres o quatre pas-ses, sents corn et criden... i nomás cal aliar-gar la mà. De vegades et donen un rol i finsuna pesseta,

«Després, una altra cosa que' molts des-cuiden i jo no, és el vestit. Amb robes usa-des... és ciar que s'hi ha d'anar. Però ésimportant, per ila significació que jo he detenir, no anar massa brut ni esparracat.

Tot perfilant -se i cordant-se amb gest dedandy el botó de l'americana, afegeix

--.Això és el que a mi m'agrada : anar bencurioset, això és: jo, curioset! A l'estiu laroba et dura una exhalació ; demà o demàpassat m'hauré de comprar una camisa.Me'n faré sis rals, a can Pascàsio o bé acan Penja i Despenja del carrer d'En Tren-ta . També m'hauré de comprar una gorretala tinc molt greixosa, sobretot aquí a la pala,de posar-m'hi la mà per saludar.

«No costa res anar net. Ara mateix podriaanar a una casa de dormir, però no em vu!!omplir de misèria. Malla epoca per anar aaquests llocs. Molts matins em banyo ; cornque sovint 'dormo a la platja, tine l'aiguaallí mateix. Ara, que no m'agrada gaire gen-dre el sol. Agafes un color torrat i al públicaixò no li agrada gaire, es fan l'efecte quefas una cara de presidan o que gastes massa

salut.Enraona tan seguit que quasi no dóna lloc

a cap pregunta. Li demanem consell—I qué, recomanaríeu parlar de Déu, maa-

gant?—Veuràs, veuràs... Jo només en parlo els

diumenges quan treballo prop de les esglé-

—No tens tabac? Això mi, aviat en tro-baré.

Passats dos minuts retorna d'una veïnaaparrada de taxis cargolantane un, obsequid'un xofer,

—Ara, a dormir i fins que se m'acabi lason... Veieu el cigarret! Si jo tine el quevull, mai em falta res. Ja us ho he dit, lameya vida ás millar que la deis rics. Tarotsautos i tants criats, però gairebé tots ellss'han d`aixecar a les nou... Valeu mig ci-garret? Jo, la veritat, si no me'n fumés unem costana adormir-me... és el costum.

«Tampoc teniu mirtos? Bé; no us amoï-^neu, seré qüestió d'esperar nos moments.

Havia acabat de dir això quan passé endirecció al moll un tripulant dun vaixell es-tranger. Massip, sense moure els peus delloc,només hagué de pronunciar unes parau-les i for un gest, ambdues coses perfecta-ment ajustades a la correcció más estricta.

El transeünt segurament no entengué capmot, però interpreté el gest. Li regalà —des-prés de comprovar qué mancava poc per aca-

o damn lbar-se—una capsa de lutos s sang e-sos, per l'estil de les de quaranta d'ací.

Massip n'encén un. La flama Ii illumina lacara, que exhala una satisfacció incontenible.Guardada la capsa curosament a la butxaca

--Veus, home, veus ?—diu—. Jo ho tinetot en aquest món.

Està content i sembia enjogassat. Totaccionant d'un cantó a l'altre, d'u'n gestràpid i segur, de perfecte prestidigitador, es_tira un cullerot de la butxaca revolvera delvalencià. Massip amb aquest acte demostratro vast camp d'ampliació de les facultatsdel seu geni tan ben dotat. El posseidor delcullerot se n'adona i reacciona, a tota velo-citat, de paraula i d'obra.

- 'No t'ho creus que ha estat una broma?—din 14assip amb aire paternal—. Ves perqué el vull jo el cullerot. Si no prenc maisopa. Es a l'hivern que va bé per escalfarel cos... 'E1 que passa és que tinc ganes defer broma, veli aquí.

I tot xerrant se'n van pausadament capal Tinglado núm. r a dormir jeient a lafresca de la brisa.

Quan passen per sota els fanals, es veucorn Massip encara treu amples bocades defum, que, a mesura que s'allunyen els trescompanys, es confon más i más amb la boiraportuària.

CARLES SENTIS

Res de non entre nosaltres.- Fa dies queuna patètica i justificada vociferació de lagent del país que té alguna cosa per perdre,anunciava el desastre final. 'Davant deis fetsanàrquics registrats últimament a Barcelo-na, el pànic i el derrotismo creixien en pro-porció geomètrica. Ara les bombes i els tretsno es produeixen tan teatralment, han afiui-xat una mica. També ha afluixat aquellacalor que semblava que ho anés a coure toten cinc minuts. Barcelona torna a somriure.La moral de Barcelona és la cosa que s'as-sembl a més a un mar sense pretensions isense una ambició històrica de tempestat ipirateria. Un mar cons el nostre. El tem_poral es fa i es desfà en un obrir i cloured'ulls ; així passa exactament amb la moralde les senyores i els senyors que a l'hora desopar 112geixen el diari i contemplen els re-trats de' família visitats per les mosques.Aquesta manera d'ésser de la nostra gent,.aquesta forma fàcil de reaccionar, és de lescóses més útils i más amables que posseïm.Si Catalunya no és un país essencialmentpolitic, o más ben dit, si Catalunya no ésUn país d'ambició .política, té si más no lasort d'ésser un país gens torturat per la po-lítica i que sap viure perfectament al purgede la política. Si nosaltres els catalans, quehem demostrat una flonjor històrica davantd'altres pobles ibèrics, molt més pobres imés endarrerits que nosaltres, però armatsd'una nerviosa voluntat de govern i d'in-..fluència, fóssim uns preocupats, uns eternsdiscutidors, uns irreparables endevinairés detrencaclosques politics, en el sentit que lesmanifestacions d'un home de govern o l'ac-tuació d'un determinat grup ens fessin men-jar la sopa frreda i intr.rvinguessin en 1a con_lecció del gnus de la corbata, seríem no hiha dubte, uns éssers desgraciadíssims i na

-turallment dignes de millor sort.Però a Catalunya spm una minoria que

ens interessem i que algunes vegades patimde debò per les coses públiques. Ara que elnostre interés no és mai sostingut, no somd'una gran tenacitat i gairebé som incapa-ços de mantenir un caliu a la mateixa tem

-peratura más enllà d'una setmana. Tenimtambé una dolça propensió a 1' escepticisme,i a confegir somriures i mots per passar l'es-tona que tinguin una punta de suc i bruc,davant d'un tet positivament tràgic o davantd'un personatge que amb la casaca del po-der fa veritables atzagaiades i se'ns patojatot el panís moral i material.

Però, què hi farem ; nosaltres som unamica així, i' la massa enorme dels ciuta-dans encara s'evadeix molt més que nosal-tres ; el desesperat individualismo die boti

-gueta s'ha convertit, entre els elements dela nostra burgesia, en una mena de coixíde plomes, en un càntir d''aigua fresca i enun ventall porqué 'no ens empipin els mos

-quits. !En política, fem una mica com els ho-mes que van a pescar. Els pescadors tee-bailen moltes hares menys que els pagesos,però llur treball ás molt más dur, más de-clamatori, más pie de teatralitat; és un tre-ball que comporta interminables descansos isomnis tan lírics corn es vulgui. En canviel pages treballa més seguit, amb menys .pe-rill i amb menys grandesa que el mariner;però potser amb malta més eficàcia. Els ca-talans som una mana de mariners en el que£a referència al treba4l polític. IEn una cam-panya electoral, som capaços dé suar vint

-i-quatre hares seguides, no té res d'estranyque agafem unes enrabiades solemnes i quediscutim fins a menjaranos els ulls de l'ad-versari. DespFds que hem llevat el peix dela política, que hem guanyat o hem perdut,ens torna a entrar la mandra, i fins unesaltres eleccions. 'E1 nostre pable no ás quesigui definitivament lluç, tot al contrari. Elnostre poble veu moltes vegades amb totaclaredat l'obra fatal o inepta de la gent delpoder, perú pensa que és millar no amoïnar

-s'hi, pensa que així també es va tirant, iposa tota la soya voluntat al servei d'unaamanida de tots colors, que en aquestesèpoques estivals agafa unes proparcions defrescor i de nacre que justifiquen — no dirédel tot, però en bona part — aquest delicati escèptic tantsemenfumïsme de la gentd'aquí.

Es per aquesta manera d'ésser nostra quereaccionem tan be, i que ás possible queno arribem mai a ésser un gran país en elsentit politic de 'la paraula. Aquesta dea

-gràcia també és molt •possible que sigui lariostra máxima sort, i que la gràcia queatrau más les mirades de la gent de foraquan ens vénen a visitar, és aquesta menad "ascetisme ben peixat, que ens fa creureen la vanitat de totes les coses i que ensdóna aquest formidable orgull d'ésser unaterra que mai ano ha jugat ni mai jugaràun paper decisiu en el món, perquè proufeina té a saber apreciar dl sol i la hum il'aigua i bes orenetes i les noies que passem1e1 carrer i els arrossos que es fabriquen al'ombra dels rossin yols i els capellans quees passegen amb paraigües sota un sol dejusticia.

Nosaltres hem dit incites vegades que somel millor país del món, i potser no ens equi-voquem, perquè hem resolt el problema d'a-nar tirant d'una manera no diré magní-Flea, però molt acceptable,fl e, girats gairebéd'esquena a Iles inquietuds del món.

Algú es pensa que això ás un egoisme, oun mesellisme, o un panxacontentisme, ouna mera infelicitat. Jo, que seria un fals.si digués que no em dolen moltes maneresd'ésser toves i fofos de la nostra gent, creeno obstant que les nostres característiquescam a poble són una mena de do diví, ique l'exempl deis altres pobles tampoc ésmolt encoratjador perquè ens hi matemmassa.

Jo em pensava de totes mane°es que ambl'autonomia i el Parlament i tot el que aratenim, les coses canviarien una mica. Càn-did de mi ! Políticament no hem sabut in-ventar .altea casa que aquella dreta i aquellaesquerra de les vellos tàctiques electoralsd'ara fa vint o treinta o cinquanta anys. iElpaís sembla que s'hi troba bá i no ambicionaultra cosa. Jo voldria predicar al país queaixò és simplement imbécil i anacrònic, peròés molt possible que no em cregués mngui que jo per altra banda tingui una terriblemandra de predicar res. Des de la terrassade Sant Sebastià, des de les platges de tot

Catalunya, les pells humanes, a les graellesdel sol, continuen predicant les excellenciesd'aquest coixí que ens hem confegit p iofegar-hi totes les grans ambicions, totes le>nobles ambicions polítiques.

Jose« M.\Rle or: SAGARRA

UN BON JORNALET LÄI'E RITIY

porada a l'asil--eh ! quines coses tan -estra-oyes que dic! —; em curaria. A mi els di-ners em fan mal... i guanyo els que vu!!.A un lloc on anava a canviar la calderillamás d'un vegada m'havien preguntat si te-nia un negociet. Perquè, això sí, la feinameya la sé, i si se sap trobar, de monedan'hi ha molta; no hi ha tanta crisi cornaixò i les peces cauen a la mà si se sabentreballar. Aquests que arriben de fora no ensaben i per això fan balanços de trenta-cinccèntims .

sies. Dic a prop perquè a la porta no m'hiparo mai. Hi ha massa velles, i per elles ésla caritat quan ne donen. Jo sempre treballoal paso. Es a dir, no m'aturo mai enlloc. Vaigsempre caminant i aturant la gent. Es lameya manera. !Es la millor manera.

((Dones, el que dèiem : jo els matins deisdiumenges—que són els un cs de la setmanaque treballo--ho dic molt això deis sants i deNostre Senyor. S'ha de fer... veli aquí. Hoacostumo a dir així (no vol dir que moltesvegades m'inspiri en altres coses) : uSenyo-reta, bona senyoreta, per l'amor de NostreSenyor, 'no podria... ?», etc., etc.

(.Ací torna a repetir les seves frases i lestornarà a repetir más tard. N està enamorat ;són el seu bagatge, el seu orgull i el seu pa—amb què acompanya el tall--de cada dia.)

El trinxeraire valencià l'admira i el reve_reacia más que ningú. Humilment li demanaper acompanyaralo ]'endemà.

—,Amb tu? Ni d'aquí a l'altre costat de Co-lon. Sempre he anat sol, i menys amb canallaNo vull mals de cap. Ara, si demà vols ve-air amb mi a fer una arrossada que tine enprojecte a Montjuïc, ja és tota una altra.cosa. Vés de bon matí al Mercat i a veuresi portes algun ban tall. Jo hi duré mig co-nill.

El xicot no accepta per dio següent per-qué vol anar al cinema,

—A quin cine vas?--iCada dia vaig en un de diferent : al

Barcelona, a ]'Odeon, al Walilcyria, al Tria-non. Aquesta setmana encara he de veure

el programa del Monumental.Josep Massip intervé amb aires más supe

-riors que mai—Jo quasi ja mo hi vaig mai al cine. N'es-

tic una mica cansat d'aquestes coses. Ho hevist tot : òperes, drames, pellícules de riurei de les altres... Però escolta : a que no lle=geixes els lletreres del cine corn jo? Potserni saps llegir. Ah I, quina joventut que pujo!

El 'alencià intenta defensor-se t din queen sap una mica. Tots plegats ho c+oíem des-xifrar mitjançant un full de diari. Es venacorralat i no té altre remei que confessarque :nomas sap llegir una mica el valenciá.Afegeix que no cal saber llegir per veurepellícules.

—Si són de cowboys o de cops de puny—es que m'agraden más—, les lletres sobren.5i són de «senyorets», ho aprofi to per dor-mir. Hi ha dies—si plou--que hi vaig a lesset i no surto fins a la una quan tanquen.

e Abans d'amar-seia tots plegats a dormirpels voltants del Tinglado núm. i, Josep.Massip em demana un cigarret.

PAÍS VALENCIA

La Fira de JuliolFira de Juliol a València, en els catorze I brigada de bomber; farà un simulacre i hi

dies de la teva durada dónes tal quantitat haura trens económics posats per aja compa-d'espectacles, que crees un enfit meravellós nyia Almansa a València i Tarragona end'alegria, capaç únicament de poder-ii pair combinació amb altres empreses.per l'estómac deis valencians, acostumats a Les festes començaren el 20 de juliol ambaquests àpast baItasàncs. una cavalcada meravellosa que recorregué els

Des del repartiment d'almoines, tir de co- principals carrers de la ciutat, il'alcalde,lom, retreta militar, cid]isme, curses de braus, per treure-hi caràcter polític , féu substituirrevetlles, concurs de músiques, festa d'avia- la carrossa final on hi havia una matronació, festivals de la premsa, elecció de la Fa- amb gorro frigi, per la Roca València.llera major, fins a les parades per 1'Albere- Maltes coses anunciades no pogueren cele -da, balls regionals, natació,castells de foc, demaneu : n'hiha per a tuts els gustos. f^- -_S^Q^^r

Quina mina de reportatges^

5 ^$és aquesta fira ;cada festeta és ; .` ^ ;,,una nota única en originalitat,en color local i en la manera y QE ^-^ ECQyode presentar-les al públic. ^' AI14

Conserva encara el to artís_tic, la varietat i l'abundància }que la fa plena d'encís i ésser ^^p.la més famosa de les terres •' ry

d'lbèria.. - .Es ciar que tot ella esto

OEL T^^ç^adobada de soroll, de flors,d'empentes, suor, garrots Ili- LArianos, orxata i un sol que 1bada les pedres. ^x^ ,_Q,,

Excursi® c®1 ®lectiva a

ami, motiu de la celebració de l'Any Sant

'3 dies de deliciós viatge, per pessetes 577, tot comprès

Pròxima sortida: zi de juliol de 1933

DEMANI FASCICLE EXPLICATIU

-- . I I

Antigament 11Hospita^l deValèneia, entre les festes deSant Jaume i Santa Anna, or-ganitzava unes curses de brausque feien acudir a la capitalbon nombre de forasters. LaSocietat Económica fei.a con-tínuament exposicions de flors,de bestiar, d'indústries i detota mena de .productes.

Doncs bé ; totes aquestes co-ses que es celebraven sense or_

r rat feren -dre t pe. sepa pre-sentar una proposició a la Cor-poració Municipal, pels regi- 23

dors Pere Vidal i Cros, Josep r*ly^^^Saura i Enric Ortiz, demanant L(.que tots els anys als darrers edies de juliol es fes una firav-en 12 de desembre de 1870-s'acceptà la proposició, i així ---'nasqueren les famoses festes.

La primera Fira de Juliolfou la de 1871, i la comissióencarregada posà els cinc sen-tits en l'obra encarregada ; es feren escalesper baixar al riú, es construïren pessebres iabeuradors, posaren un mercat de verdures,donaran ordres Sis alcaldes del pobles per onpassa el riu, de telegrafiar si pujava la riva-da i salvar el bestiar.

A I'Albereda posaren tendes de campanya(pavellons) l'Ajuntament, la Diputació, Casi-nos i Societats.lPer a la 1 um només hi havia12,000 rals ; iLebon es negà a facilitar-la ide Campo la donó, però calgué traure els pre-sos per a canalitzar -0a, cosa que el governprohibí després, i l'obrà la finaren jornalers.

Salvades totes les dificultats, aparegué elprograma amb data de 6 de juliol de 1871,signat per l'alcalde Pere Vidal, el secretan iAntoni Tarascón, els presidents de diversesentitats i els directors dels diaris locals.

Deja que pr unanimitat l'Ajuntament ha-via acordat celebrar una fira al passeig del'Albereda, la qual seria composta deis se-gilents espectacles

Les músiques dé la guarnició amenitzaranles vetllades, hi haurà Fira de ramats depores, bens, vaques, cavalls, burres i mulesal riu; mercat de farratge; inauguració eldia 20 amb una processó cívica, illuminacióen la fira i castell de focs pagats pel co-merç ; exposició de plantes, flors i fruits endls Jardins del Reial, illumnats per la nit,amb premis i medalles encunyades pel Cal_legi de Platers; exposició de productos indus-trials, organitzada per la Socie.tat'Econòmicad'Art major de la Seda al pati de la U.niver-sitat ; exposició de Belles Ars, d'obres con-temporànies i antigues a l'Acadèmia de SantCaries, organitzada per aquesta. Per dispo-sició del senyor rector de la Uiniversitat i di-rector de ]'Acadèmia de Sant Carles, estarandurant la fira oberts i lliures al públic els mu_seus .de Pintura, Arqueologia, História Na-tural, Física i 'Q'uímica, Anatomia i Jardí Bo-tà^nic; curses de braus els dies 23, 24 i 2 5 ;curses de eava'lls, regates al port i cucanyesmarítimes amb premis de l'Ajuntament de Vi-lanova del Grau, i concerts als pavellons dela fira. Estaran oberts els cinc teatres. La

Exit en la midaCorbates inarrugables

' Pijames a bon preu

JAUME I, 11

e Telèfon 11655

Miran

a ora

Els falsos Suez

No s'ha parlat gaire de la falsificació detítols de Suez, un deis calors més aQreciatsdel món.

El procediment era ben senzill. Els títolsfalsificats eren dipositats en un bane pari-senc, que no tenia cap motiu per mirar-losamb lupa. Al cap de poc temps de dipositats,horn demanava, i, naturalment, obtenia, unavant de din rs. Quan venia el venciment,es donava ordre al banc de no presentar elscupons al cobrament, sinó de remetre'ls alspropietaris dels títols, els quals els destrúien.I)'aquesta manera no circularen ni títols nicupons.

Amb una mica.de sort, això hauria pogutdurar molt de temps...

Cap a una moda Alemanya

Fa un parell de dies, els diaris han anun-ciat la mort de la muller de Goebbels, minis-tre de la Propaganda en el gabinet hitlerià.

Frau Goebbels era la presidenta honoràriad'una oficina alemanya de la moda, fundadano feia gaire antb la finalitat de crear modes

¡ en harmonia amb el caràcter alemany. EnUn m4nifest llançat arran de la fundació, esdçia: <(La;5rofunditat i l'extensió de l'ànimapopular alemanya j ermeten de suposar quela beutat i la riquesa de les creacions de lamoda en seran feliçment influenciades.»

La Kreuzzeitung, engrescada cona qui mésamb aquesta idea, esf^erava que els creadorsde modes sabrien penetrar-se de l'esperit dela dona alemanya, i, en llenguatge perfecta-ment nazi, conclou : eEls vestits alenuznyss'inspiraran en l'art alemany i la dona ale-manya assolirà així, cada vegada més, laseva unitat desitjable.«

La teni tativa no és nova. En }qrs, ladona del Kronprinz ja encoratjà les sevescornpatriotes a alliberar-se de la tirania deles modes parisenques. Va inaugurar unaexposició, que, segons males llengiies, erade models de Paris passats per Suïssa,

A Itàlia taanbé s'ha procurat crear unamoda italiana, i s'han celebrat algunes ex-I,osicions, aureolades de` literatura feixistabran-se el mateix dia i s'allargà la fira fins el pura i d'una gran propaganda de premsa.30 de juliol. El dia 21 per exemple, a la ma- Aquestes revolucions de tipus dictatorial,tinada hi hagué despertada, volteig de cam- que tenen la pretensió de crear un estil depanes, masclets, música, dolçaina i ells car- I vida nou, volen que tot s'hi adapti, àdhucros de Beneficència i Misericòrdia recorre- I la indumentària.gueren la volta de la cavalcada.

En el castell de focs es van llançar coatsvoladors d'espartament, de cua d'argent, decua neta rosa, d'horror, d'amagatall, de diesarrencades, d'empenyedors, de gran calibreles carcasses foren de pluja d'or, de serpen-tina, de pluja d'estels t grans bombes d'ex-plosïó. S'illumimà una gran façana gòticaamb transparent al•legòric de la ciutat, unamarina, embarcacions, vista de València,combat naval i per fi un templet amb la Ver

-gedels Desemparats.Hi hagué teatre, balls, can-can, volantins,

e; representà La gran duquesa de Gerolsteini El valle de Andorra. A la fina, 600 metresde parades de venda, un barracó amb figuresi una cabeza parlante.

L'afluència de forasters fou enorme; perferrocarril aplegaven uns 23.000 i per mar deqo a 50,000 ; desaparegueren carteres i rellot_ges a ma!nta i tothom amà a veure la fira icompré una fulla solta, titulada La mueriedel Papa, que per ordre de l'autoritat fourecollida per falsa.

Corn a . nota curiosa, el dia 20 es declara-ren en vaga els flequers, i el tia 21, a lesquatre de la matinada, ja s'havia solucionatel conflicte.

PcI cólera no es celebraren festes en 1884,85 i 90.

Heus ac( dones el que fou la primera Firade Juliol que any darrera altre ha anat millo

-rant i engrandint -se., però ja de Tany passatla cosa ha pres un ailtre caire ; a més de totl'exposat, aquest any hi ha una Exposicióde fotografies, organitzada per l'AgrupaciúValencianista Republicana, una Fira de Di-buix a càrrec de la societat valenciana Acciód'Art, i corn a joia principal, la II SetmanaCultural Valenciana, organitzada pel Centred'Actuació Valencianista, que dedicarà cadadia a una ma^ni festació valenciana corn laPàtria, la Llengua, la Música, el Llibre, el

' Teatre, el Mestre i l'Economia.Però és d'una importància tan gran aques-

ta 'II Setmana Cultural que convindrà deparlar-ne un altre dia.

ENRIC SOLER CODES

dels quadrede Londres

Les estranvíssimes vicissituds que han Roma procurés una obra de collaboració en-conduit a la «aubricacióu del pacte deis qua- tre els ,paisos signataris, no hi ha qui notre són prou conegudes perquè calgui tornar hagi suposat que aquell pacte tendia, mésa ocupar-se'n, però ens sembla interessant aviat, a la revisió deis tractats. Basta, d'al-de remarcar l'enorme diferència entre el text tra banda, fixar-se" en Particle 2 del nouprimitiu, presentat el 27 dp març per Mus- I text per adonar-se'n. Es veritat que es trac-solini a MacDonald, i el text que ha estat tava d'una revisió que hauria d'efectuar-sesancionat darrerament antb• les signatures en l'àmbit de 1a S. de les N., però hi hauriad'um cap d'Estat i de tres ambaixadors, hagut qüestions i debats que haurien pogut

Aquesta diferència deixa molter lex. 'EnP P provocar no s incidents i fer au gmentarP^ ael malestar existent a Europa.Ara el bloc que s'ha format

"" %amb el conveni de .Londres té

^ ,^^'^un caràcter netament antire-

4^ ^ jJ"

visionista.Rússia, amb criteri evident-

( _ià

m e n t pacifista, abandonant1 ' q ujj qualsevulla reivindicacions so-

^(^ ,131 bre la Bessaràbia, ha indi-rr^ /,'^ cat el camí a seguir a les al-prrb^c' t

^'^Ctres nacions

y que continuen

--_-_ pertorbant la tranquilfitat eu-^11<_ ^;,^ =^- > Q ropea amb llur esperit de re-\\ kš Yj j - ',^, l venla. Ara bé; diguem ho' cla-

ï.1! I / • +^ 1!áw^^'^ ^ -_ k y ' ^:^ t1^ t \__.=š

} ^'í;i. rament : Polónia Romania,,f t ó,s, ; Txeiooslovàquia, lugosládvia,

k_!a`ki!I `. etcètera — països que haurien1 1, x_ / /

/2^ ^

r - 4 de sofrir l'amputació de laIi.., (` .^

Iqual hem parlat —, no cedi-

11j

1/ rico voluntàriament un sol' II ^^^ ^ ^`'

1 nel°^ Iam de llur territori. L'ús dej pQ^ ¡

^f la força vindria a canstituir^

t aquell casis bella amb indub-^^^^I = f• ^^^^r^^!'^^+ rf

I^' table identificació de I'agres-

w-`^ 'I I . ^ ^'.^ ^ sar que posaria sabre al'ana-I ¡

i' l 11 f teix peu de defensa totes lesrr K '' • nacions signatàries del comve-

," ni de Londres.«El petit Adolf s'einpassa el pacte 'dejs quatre» Així doncs, en evident con-

(Caricatura d'una publicació clandestina ate nanya) trast amb la gúàdruple idl adaper Müssalini, veiem. sorgiraquest gran bloc oriental.)

eGecte, en el best primitiu llegit pe] ma- Molts es pregunten : I França. Doncs bé,teix'Mussolini en el Senat italià --es corn- sense que constitueixi de cap mainera unprenia la formació d'un veritable directori retret a la seva 11eiaitat, nosaltres veiem eneuropeu — per ]''estil del format en 1815 —, tot això la má deis homes politics fran-contrari absolutament a l'esperit de ]';estatut cesos.ginebrí i que constituïa un perill per a la En l'agrup'ació deis paisos formada a Lon-palítira d'unió europea. dres que es sóhdaritzen per a llur defehsa,

Amb aquell projecte, ,Mussol;tt; sostenia es jde veure una força- que en vol neútra-primer" que res -la necessitat d'una,revisió= litzar una altra, i això és igual a- -pau. in-deis tractats, i proposava, corn qui no diu dubtablement, la cosa ha estat volguda alres : la substitució d'uin corredor alemany a4 Quai d'Orsay.polonès (és a dir, el retorn de 'la Pomo- Polània — i el seu mèrit és gran — harània sota la dominació alemanya) ; l'ampu- reeixit a persuadir el govern de Moscú detació de Romania amb la cessió de la Tran- posar-se en un terreny realista abandonantsilvània a . Hongria ; el desmembrament de propagandes inútils. IHerriot, completant lala Iugoslàvia, les .parts de la qual, segons tasca ja iniciada per Briand, havia let pos-la concepció mussdlintana, haurien estat dis_ sible la represa de les bones relacions entretribuïdes .així : el Banat a Hongria, la Croò1 rança i Rússia, i Daladier i Paul-Boncourcia a Itàlia, la Cárnia a Austria, 1'Herze- l'han consolidada encana més; corn s'ha vistgovina, Montenegro i la resta de la Dal- em el recent viatge de Litvinoff a París.màcia a Albània. Cal tenir també en compte que el text Po-

E1 cap del feixisme italià, però, tingué la litis -Litvinoff en la identificació de l'agres-pudícia de no mostrar un document talment sor ha estat sostingut a 'Ginebra per Paul-increible a 1'ambaix.ador de França, H. de Bancour.Jouvenel, però pregà Mac Donald de presen- Si no hi hagués altres elements, aqueststar-;o personalment al govern de París. fets ja serien prou per demostrar que 1'a •cord

L'ex-cap del .laborisme, que deu la seva al qual s'ha arribat a Londes ha estat efec-f-,rtuua política leo idoc ..i Q:..Y.:i' ..,. j , ..

i que avui és cap d'un govern sostingut pele Titulesco i Benes han tingut conferènciesseus adversaris d'ahir, després d'haver apro- sovint amb dl ministre de l'Ext'erior devat se!ns2 horroritzar-se un text semblant, França. Cal recordar que Daladier és unacceptà — i complí -- l'encàrrec de presea- gran pacifista i incapaç de trair l'amistattardo a I)aladier i Paul-Boncour. de França amb Polònia i amb la Petita IEn-

Probablement els dos homes polítics frau- tesa.cosos es devien trobar davant la sorpresa La revisió deis tractats i la rectificaciómés desagradable de llur vida. Perà saberen de les fronteres avui constituirla una aven-aguantar-se els enervis i armar-se d'una gran I tura ben .perillosa per a aquells països quepaciència. Adhuc s'afirma en algun centre en el passat n'han tingut la intenció.politic que a París hi hagué per un moment Si avui existeix un pacte dels quatre, enla intonció de retornar el sorprenent docu- realitat no serveix sinó .per lcr menys ti-ment sense cap resposta. vants, o àdhuc amistóses, les relacions entre

Perà de Londres respongueren que el cas' els països signataris, lá qual cosa ja és apre-

era que hi "hagués algun pacte deis quatre ! ciable.Aleshores Daládier i Paul-Boncour es po- Creiem però haver de remarcar que, men-

sareal a la feina i prepararen aquell memo- tre en les intencions deis autors del .pacteràndum que fou tramès al Palau Chigi i dels quatre — Mussolini, Rosenberg, Macque contenia les directives d'un nou pro- Donald - es mirava de sabotejar la S. del ecte. Sobre aquestes línies fou redactat el les N., el conveni de Londres, demés d 'éssertext rubricat recentment, que és, però, ben un complement del pacte Briand-Kellogg perdiferent, en d'esperit i en la lletra, del text la seva finalitat pacifista, s'acosta molt aprimitiu. l'esperit de la Lliga ginebrina,

Ara bé, si en política el que més valor Estem, en efecte,, davant de l'aplicacióhauria de tenir és la coherència i la since- d'un deis mitjans estudiats per la -Confe-ritat, és lícit de preguntar-se corn ha estat rència del Desarmament per tal d'arribar apossible que en un brevíssim espai "de temps la pau general. I això és un let d''una im-el Duce hagipogut frenar els seus ardors portància immensa.revision stes i acontentar-se amb un pacte TIG'G<IS

. que, per dir-ho en pocs mots, no diu abso-D' l t tutamant res. JJC totes maneres, CI pace po

posar Alemanya en condicions de no per-judicar, ajuntant-0a .amb nacions més asse-nyades i més potents, corn França i Angla

-terra. Hitler ho comprengué ; per no demos-trar-se. ingrat amb qui tant l'ha ajudat, vafer veure, el 7 de juny, que acceptava elnou text, i ha permès que l'ambaixador ale-mamy el signés. Però després les coses hancanviat : el cap del nazisme ha let saber aldel feixisme que no hauria anat més enllà.

Els règims de dictadura miren molt mésl'èxit del moment que pes possibilitats fu-tures ; per .això el Duce s'acontentà ami)l'artificiós triomf que tingué amb la rubri-cació. A Berlín, però, horn canvià d'actitudenvers Roma, i avui entre els dos dictadorssemilla haver-hi més aviat una certa fredorde relacions.

**s"El pacte deis quatre,:ja minat per les

raons apuntádes, ha rebut pn cop de gràciadefinitiu que anuila tots els seus efectes. 'Ensreferim a la convenció .per a la definició Ide l'agressor que aquests dies han signata Londres Rússia, Polònia, la Petita 'En-tesa i els Països Bàltics. Deixem de bandal'examen de l'enorme importància de 1'a-costament russo-romanès ; no essent aquest]'assumpte que ens hem proposat de tractaren aquest article.

Notem només que malgrat algunes ver-sions — més que no pas el contingut deltext — tendissin a fer creure que el pacte^de

,fiIIIi11111!111!l111111IIIIÍ^II1111l1131i1i11lIli{IIIIIIIIIlIIIIiIé!lillllllllllllllllllllllllllflllllllllllllllilllll{I!{I:

_ = PER A FOTOGRAVATS, LA CASA c

^^^- ANTONI MARTI-° - ^ Màxima rapldeao fi Màxlma qualitat° --- - -

° AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 : BARCELONA

IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII{IIIIIIIí11111111111111111111111111111111111111111Illllllllll111111llltlllll^

Del paceal conveni

iaia .tuhlilraf uaIElEial.3a jalia{ © •^anisada pel

d • attaariü ualentianïs1a'aIraciaada pet

j un1 lE I de uakntIa

El millor de la Jira

Camises verdes

1 ura que parlem d'indumentària política,assenyalem l'aparició, després de les canti

-ses'negres -i les brunes,:de les comises ver-des.

D'ençà que vá fer un viatge fier- Italiay elDr.• Plinio .Salgado no "Fodia dor nay txn. _quil. Per fi, ha trobat la- solució : ha ado p

-tat la camisa verda per al partit integralista,que rYo1 rejovenir el Brasil.

El color vend no és tan sofert corn el deles camises fe xistes o nazis, però és méstropical, ben mirat.

El feminisme i les dicfadures

Airs. Panhhurst, mare del sufragisme bri-tànic, no és das gens partidària de les dic-tadures. Entre altres coses, creu que les dic-tadures, en general, son contràries al movi-

ment feminista, i s'ha decidit a combatre-les.

Abans però de passar a l'acció més onaeñys directa, Mrs. Panhhurst comença. perfer frases contra _tots els feixismes, cornaquesta que va dir no fa game a la conegudaexploradora Rosita Forbes

—Davant de certs homes d'Estat, els po-bles creuen estar de genolls, i en realitat es-tan de quatre grapes.

El nom indesitjable

La justicia de Varsòvia ha hagut de decj-dir-se en una qüestió poc corrent. Un israe-lita polonès, de nom Moisés Hitler, sollici-tava autorització de canviar un cognom queno fa sinó perjudicar-lo.

Lía allegat que un hostaler ha refusat d'a-llotjar-lo, que un seu noi era l'ase deis cotsentre els seas companys d'escola, i que laxicota d'un altre fill seu l'havia plantat perno dir-se senyora Hitler.

La justicia polonesa, comprensiva, ha-autoritzat el desgraciat jueu a canviar decognom.

Balbo, periodista

Justament el mateix dia que el ministreitalià de ¡'Aire anunciava que l'esquadretaBalbo esperarla inillors condicions atmosfè-riques per a començar el vol Itàlia-Chicago,els hidros italians sortien d'Orbetello.

Ja abans, el general Balbo ¡savia destaro-tat els repòrters, els fotògrafs i els opera-dors de cinema, que havien Jet tot de viát-ges inútils per donar compte d'una sortidaque s'ajornava una i altra vegada.

El dia que va anar de debò, només hi erenpresents uns pocs privilegiats, i, únic perio-dista estranger, el representant del trustHearst.El general Balbo ha estat contractat per

publicar a la premsa Hearst, mitjançant30,000 dòlars, un reportatge del sea vol, afir-mava un diari franc's.

I potser, contra el que sol passar, Balbon^ateix escriu aquests reportatges, perquè ha-via estat periodista..

Al darrera miIVinston Churchill, "en una con ferència

que ha donat a .ilanchester, ha explicat quequan anava a estudi, rebia de taut en tautalguna surra.

Un dia d'aquests, el director, passant unavisita d'inspecció, demand quills eren els queluivien estat castigats. Cinc o sis alumness'alçaren, Churchill continué seient.

—1 tu, Churchill! — cridà el professor.9leshores, el futur ¡tome politic:—No ena preocupo mai del que passa al

aneu darrera.

I) 'un filar de «gangsters» : itO. K. Anlirican

Si el punt de vista purament estètic no ' qual el cinema parlat ha renunciat gairebéfa incompatible la coexistència del cinema per complet. Anem, sembla, cap a la ddli-mut i del cinema sonor,, en canvi el punt mitacló precisa deis gèneres, delimitació tande vista industrial, •que coincideix aquí amb necessària a la vitalitat de tots ells. Cal banelpunt de vista històric, sembla indicar que dejar (és cançons deis films no musicals iels dos gèneres s'exalouem. Amb l'adveni- reservar aquestes filigranes melòdiques a lesment i normalització total del segon, el pri- revistes i operetes. Que tothom sàpiga elmer ha passat a no interessar als produc- que va a veure i que s'acabi aquella lamen -tors açtuails. I en dir això no teoritzem, sinó table discòrdia que vèiem installada en elque . constatem, i constatem que el cinema contingut d'una pel.lícula, discòrdia fruitno és avui allò que era ahir. Aleshores ens d'un afany d'explotar sense solta tot el quetrobem davant de dos gèneres d'una ma- és possible d'explotar,teixa expressió artística? La puixança crei- Moviment, el públic el reclama per da-xent del segon gènere, la seva actualitat, munt de tot, i l'any darrer hem pogut veurerune i.mrifan an tot •rac, n.rnnciderar «ml, al e()m ,ole nduetnrc teman cnhra nixrA ideesmot cinema aquell llenguatge artistic que precises. No perdre cap de les virtuts quetriomfa .avui amb Noies d'uniforme, Sóc uit feien la glòria del cinema mut, tot explotantfugitiu, L'opéra de quat' sous, etc. les moves virtuts aconseguides per obra i

Si volem fixar la situacïó actual d'aquest gràcia del micròfon dúctil i realista. Movi-devenir, d'aquest progrés ascendent, devem ment, sentiment i també realitat. Fixeu-vosreferir-nos a la producció presentada durant en l'èxit deis documentals, que revela unala temporada que està avui pràcticament xafarderia pseudo-científica deis públics de-acabada. Malauradament, el negoci cinema- sitjosos de. recórrer països, d'explorar el móntogràfic a Barcelona està prou desballestat de la natura, d'acompanyar els . heroics es-perquè en considerar globalment la produo- 'saladors vers els pics de la terra i els avem-ció estrenada d'ençà d'octubre darrer corn tuners que s'endinsen vers el cor del con-un exponent de la situació actual, no pu- tinent negre. Hem vist a l'estiu, quan elsguem evitar una innegable arbitrarietat : cinemes estan deserts, ulna cua de gent perl'arbitrarietat de situar en un mateix inven- entrar a veure un film de mtmtanya al ci-tan i produccions de diferents èpoques. El nema Catalunya. El públic és potser víc-copyright delator ens ha dit en mantes oca- tima d'un tòpic, que obra corn una auto-sions el retard amb què certes produccions ' suggestió ; el cas és que els films documen-arriben al públic de Barcelona. Diferències tails o bé aquells que comporten un scé-de dos i tres anys, i .aquest lapse de temps nonio ex&ic tenen èxit. El film de gangs-quasi quasi que Justifica de parlar, cam asa- ters, que és l'exponent .més desemfadat delben de fer potser amb uin xic d'exageració, film de moviment, té un públic addicte qued'èpoques. podria tanmateix ,perdre la paciència •vui

Naturalment que ara la marxa progres- o demà. Una evolució deis assumptes verssiva del nou cinema Cs ja un bon xic alen- lo realitat quotidiana de la vida que apro-tida, en comparació amb eis anys anteriors ; xima les històries cinematogràfiques a lavolem dir que no Cs el mateix comparar el vida de tothom, evolució que es :trasllueixcamí fet des del zg al 31 amb el que s'ha en el cinema americà, fóra sens dubte quel-corregut del 31 al 33, i això ano vol dir sinó corn de desitjablle. Per aquells que van alque són moltes les conquistes ja aoomse- cinema a la recerca d'emocions fortes, elsguides en el camp de la técnica. Les sor- films de misten, tan deplorables fins arapreses no han abundat aquest any darrer, tots ells, fan el fet. I per damunt de totest d'això no ha d'inferir-se'n un judici des- les gràcies de la técnica sempre en progrés,pectiu. Una sorpresa és sempre una qües- per damunt de les excellencies o decrepi-tió de relativitat i ulna Parada de l'amor tads deis gèneres, el culte dels estels. Grandavui ja no pot ésser una sorpresa. Les co- Ile/el es posa corn un exemple; les vedettes,ses, dèiem, entren en es temps de la nor- els veritables centres •entorn delis quals gra-malitat i el llenguatge del cinema marxo vita la producció en gros. El públic les ado-vers l'estabilitat, estabilitat que només les ro, i els productors tallen els assumptes aobres veritablement de talent poden superar llur mesura.

La setmana entrant, en oonar una llista— de títols, procurarem completar amb alguns

Les notes de les empreses i els anuncis racials : contrabandis:ne, periodisme, etc.

parlen sovint de films d'acció o de films Però no tothom ho veu així. I encara són

d'atmosfera. Això no vol dir res. Car de la nombrosos els directors que s'entesten amateixa manera que en tot film ha d'haver- ureconstituint ambients que només coneixen

hi acció, l'atmosfera no ha de mancar en vagament.

cap pelilcula. L'atmosfera Cs necessària. Cal L Europa vista pels postors en escena ame

que l'espectador experimenti la sensació que ricans, per exemple, Cs de les coses .mésl'acció d'£m film es descabdella allà on I'es- divertidos que existeixen. Tots ens hem in-cenarista l'ha situada. •Nova York o San dignat davant aquella Venècia de cartó amhFrancisco. París o Hamburg. Sense atmos- gondolers sentimentals, davant aquell pobletfera, el film is una producció mancada. del Nord de França ocupat pels alemanys,

Tots els elements d'una pellícula han de i dávant aquella Espan ya pintoresca, migcrear aquesta atmosfera. Comencem pels de- Je pandereta i mig mexicana. I els tipus

iiCceur de Lilast

EL CINEMA

Les coses del cinema s'han situat de talmanera que ens hauríem d'avesar ja a noparlar més de cinema sonor, sinó simple-ment de cinema, en referir-nos a tes pro-duccions del moment. El cinema sonor ésun fet que ha entrat ja en els dominis dela més rigorosa normalitat ; ]'hora és ar-ribada, doncs, de considerar el cinema cornuna expressió artística que comporta alhora— o pot comportar — imatges, paraulles, son;i música.

'i

Pseseig de Gràcia, 57. — Teléíon 79681De les 3 tarda a la 1 matinada

Reportatge Cineae de Paris

Volta Ciclista a FrançaResum ele les 12 primeres etapes. Arribada deis

guanyadors de cada etapa

Noticiari Fox Sonorultimes informacions mundials

A la MediterràniaCa£ífa MSgica Movietone

Agencia exclusiva per a la venda de

MIRADORSocietal General Espanyola de Llibreria

Barbarà, 16 ¥ Telèfon 14186

en situar-se en una perspectiva superior,fruit del geni creador i per tant innovador.

Gèneres en roga? En e' cinema, llevatde tares excepcions, és el públic qui mana,és el públic qui determina els generes enyoga. Ara diuen que tornen les revistes mu-sicals i que les operetes són lluny de dis-minuir. El cinema, que ha explotat dar

-rerament per damunt de tot els recursos im-mensos de la paraula, no es resol a aban-donar el eeacurs de la música, concurs al

exemples concrets aquestes paraules d avui,que tenen sons dubte més el caràcter d'unadivagació que nu pas d'una reflexió siste-màtica.

Josl•.r PALAU

Lenormand í el cinemaLenormand i Gémier treballen en el trans-

port de Le sim.oun, del primer, a la pan-talla. El cèlebre autor dramàtic, a propòsitd'això, ha dit

—No aprovaré mai una tr tnsposició es-tricta d'una obra meya. El cinema formaUn art absolutament separat del teatre. Calcercar l'expressió pròpia d'aquest art noupie de fineses. 'Es el que Gémier i jo hemintentat amb Le simoun i que provaré deperfeccionar amb La dent rouge, Mixture,Asie, Le lóche, Les Ratés, ja que els ci-neastes s'hi volen interessar.

—Quins han estat els vostres mètodes ambLe sinioun? —' Ii ha preguntat un inte-vivador.

—Primer que res, el text — ha respostLenormand —. No pot pas ésser el mateixque en el teatre. Així que horn sort de lestres dimensions per anar a una superfícieplana corn és la pantalla, el text ha de perdrevolum i ressonància. Cal saber procedir ala compressió. Una peco teatral Cs bona so-vint per les paraules ; un film és bo pel mónd'imatges que engendra. Per això voldriaque els postors en escena fossin més audaçosen 'llurs mitjans d'expressió. La responsa

-bilitat total ha de recaure sobre. el postoren escena. Aquest ha estat el cas de Gé-mier, i no puc sinó felicitar-me'n. Ja veieuque és un mètode que no té res de complicat.De totes maneres, he de formular algunplany : la subordinació insuportable a latécnica. En això caldràfer molts progressos.Al teatre, horn disposa d'un mes per assa-jar, per veure. si un nos va bé amb tallhum ; al cinema, cada número que inscriula script-girl Cs un assaig general! De to-tes maneres, no he tingut mai tantes espe-rances en el cinema com d'ençà que hi hecollaborat, i cree que no és gaire llunyà eldia que trobarem l'home que cal, ahora es-cenarista, postor en escena, director, tècnicdel so, tècnic de la fotografia...

Marcel Pagnol, directorMarcel Pagnol deu haver trobat gust al

cinema, i, no content de dirigir les obresseves que han estat dutes a la pantalla, arael tenim projectant d'adaptar cinematogrà-ficament quatre o cinc obres literàries.

Ha començat amb I.es demi-solde, deGeorges d'EsparbCs, que en el film tindràun nitre títol més napoleònic : L'agonie desaigles.

Marcel Pagnol

Per Pagnol, el cinema Cs un teatro per-feccionat. Troba que aquell ofereix més queaquest, múltiples possibilitats d'augmentari reforçar l'atmosfera de les obres i allibe-rar-se de les subjeccions que comporta l'artdramàtic.

D'Esparbès Cs una mica un altor oblidat.Els , seus llibres més o menys històrics, mésatents a reconstruir l'atmosfera d'una època,no són gaire llegits. No fou pas, ni el seumillor temps, un escriptor que travessésles fronteres. Però això no vol dir res. Elque importa són els resultats. I sobretot1>er ]'experiència que Pagnon vol intentar deno servir-se de I''aco•mpanyament musical,sinó de confiar la creació del ritme de l'obraúnicament a la paraula, però sense caureen la xerrameca que ha fet badallar tant desde l'adveniment del parlat.

La susceptibilifaf deJeanefte Mac Donald

Jeanette Mac Donald ha processat unperiodista francès, André Ransan; el qualhavia publicat en la revista Fantasio unpresumpte interviu amb la cèlebre vedetteamericana.

La protagonista de La tarada de l'amores queixa que el periodista ha fet a costaseva «humorisme fora de lInce i publicatcoses que constitueixen una «manca de res

-pecte a la presumpta intervivada» que podencomprometre ala soya reputació de noia».

Ransan, entre .altres coses, havia escritque Jeanette Ii havia permès, en el curs del'entrevista, de mesurar la longitud de lesseves célebres pestanyes i de tallar-li delclatell un rínxol de cabells corn a recordde la conversa. 'Em reparació del dan y moralcausat per ]'irrespectuós interviu, l'estrellareclama al periodista tma indemnització de200,0(5) francs.

En la vista del procés, Ransan ha decla-rat, naturalment, que no tenia cap intenciódifamatòria i que només havia volgut ferhumorisme, i ha dit que estava disposat adonar les seves excuses a la cèlebre artista,que ara es troba a Nova York. El procésha estat ajornat.

En ocasió d'aquest procés, han • sortit pa-drins de la moralitat dél culpable: TristanBernard, Henri Duvernois, Lucien Desea

-ves, Edmond Sée, Pierre Brisson, i una pa-drina - i quina padrino ! — : Cécile. Sorel.

L 'atm os fera

carats, naturals o artificials. Molts directorscreuen resoldre el problema intercalant enel film vistes de la ciutat on transcorre l'ac-rió. Un exempile lamentable — local i recent— d'aquest procediment : les vistes de Bar-celona de Mercedes, la deplorable producciód'un senyor 'Castellví. Però això Cs tan in-expressiu corn un vulgar àlbum de postals.Cad triar. Cal seleccionar els llacs de la cm-tat més rics ern caràcter. Ad van algunsexemples. La vorera d'un speakeasy en Vint-

i-quatre hores, la façana de la casa d'Elcarrer de King Vidor, ens donaven una sen-sació molt més exacta de Nova York que to-tes les vistes dels gratacels de la Fifth Ave-nue, deis tres punts clàssics : Brooklyn,Manhattan i Wi11iamburg o de l'estàtua dela Llibertat. Aquell correr, tan simple i tanhumà, de Catorze de Julio! de René Glair,ens donava una idea més perfecta de Parísque totes les vistes de la Torre Eiffel, de('Opera o de l'Arc de Triomf. Cal vigilartambé els details. L'objecte més insignifi-cant, el més petit accessori, han de crearigualment ]'atmosfera indispensable. Situarl'acció, Cal fer llos parlar. Donar-los vida.E1 rètol del bistrot — Café 13ar —de Ccxurde Lilas, un film singularment evocador d'A-natole Litvak, la trompa del fonògraf desuetde Paris-Béguin d'Augusto Genina, els palsamb rètols anunciadors de careers de Pot-fiourri neoiorquí i Broadway de cija, magní-fies documentals do la Fox, definien un am-bient. I eren els detalls exactes sense elsquals' un conjunt perfecto no és possible.Fi^nalmant, no cal negligir els intèrprets.Llur plàstica, llur dicció, llur gest han decollaborar .així mateix a la producció de l'at-mosfera imprescindible. !Corn han d'ajudar

-hi també les Ilums, creadores màgiques depoesia.

1)issortadameint, els films amb atmosferaescassegen. Per qué? Perquè molts produc-tors ignoren que un director només pot rea

-litzar bé els assumptes que coneix i que sentintensament. Caldria encarregar a tot direc-tor assumptes del seu país. Car està demo-:-trot que els millors films francesos sónaquells que fan reviure homes i ambients tí-picament francesos. Que els millors filmsalemanys són aquells que tracten temes es-pecíficament germimics. I que els millorsfilms americans són els•més profundament

COLISEUMESTRENA DE

LA

,F 1 lo^^

rF ^^

?na ' P NICHAAD ARLE

]ncx cantiROBEP.T COOGAN

^r• YIPGINIA BRUCE

A UItAA(lIÓ1+DIMAMlIAU'VAMDINURR MP

` (MOCIÓN

i la fan esperada reposició de

MARRUECOSper Marlene DietrichDirector: Sternberg

Són dos films PARAMOUNT

2 ptese 1 pta. 50 cts.Butaca Am6feafre General

necessària

europeus que s'empesquen molts directorsianquis? Qui no s'hi ha divertit? Un francèsha de portar necessàriament mostatxos es-burifats o barbiche, jaqué i pantalons decorte. Un espanyol o un italià és urna menade bailaní argenti o de gigolo nerviós, ambel rostro color d'oliva, els cabells engomats,els ulls oblics i els llavis molsuts i sensuals.I aquells minyons de l'Europa Central queporte invariablement el cap afaitat deis cos-tats i del darrera, monocle i cicatrius a lesgaltes? Tots aquests tipus són tan estan-darditzats i tan falsos corn il'acabament fe-liç, el triomf dels bons i el càstig deis do-lents i la noia pobra que es casa amb unfill de milionari. Entre els films americansrecents més mancats d'atmosfera, recordemMata-Han de George Fitzmaurice i Arséne

Lupin de Jack Conway. No cal dir que quanels alemanys ' o francesos intenten evocarambients americans obtenen els .mateixos re-sultats catastràfics. Un americà vist per undirector francés o alemany és indefiectibde-ment un eenyor encarcarat que usa ulleresde conxa i mastega cigars'' en un interiorestil Exposiciód'Arts Decoratives. I I'Ale-manya, que tant a la vora de França es tro-ha, ha fracassat sorollosamentquan ha vol

-gut fer reviure ambients francesos. Dosfilms recents, El Qrocés Dreyfus i El roba-tori de Mona Lisa, ben fets, ben interpre-tats, però absolutament orfes d'atmosfera,ho demostren •plenament.

No ens cansarem de dir-ho. Un directornomés pot realitzar bé .assumptes que coneixi sent intensament. U^niaament així els filmstindran ]''atmosfera necessària. Els exemplesabunden. Films reeixits, perquè tenon at-mosfera, són Cceur de Lilas, una pellículade Litvak en la qual els baixos fons de Pa-rís eren pintats amb má de mestre ; Sousles toits de Paris i Catorze de Juliol de RenéClair; Noies d'uniforme de Leontine Sa

-gan; Petit César i Sóc un fugitiu de Mer-vyn Le Roy; Scarface, d'aquell Howard

Hawks que algú ha anomenat «d'americàcent per cent de la posta en escenari; Ber-lin-Alexanderplatz de Phil Jutzi, que ara s'hareprès a Paris amb molt d'èxit... Tants itants d'antres, realitzats per directors que co-neixen el tema, l'estimen i el senten ambintensitat.

Sro;nsTIÀ GASCH

Rambla Catalunya, 87 - Tetèlon 11701

o Llac MajorDocumen£nl simfònic d'aquest famós llac.

Gaumonf Gràfic núm. 5Anecdotari mundial al dia.

França Acfualífais núm.45Celebració de la testa del Sagrat Cor a Ma-drid, Noces de l'ex.prfncep d'Astúri es.

s L'amic TrolRepnr£a(ge de l'educació dele gossos policiesa la jefatura d'aquest cos a Alemanya.

Eclair JournalAssaigs per a una sscensló a i'esfrafuslera.Sortida de I'escuadreta dei general Palbo enel seu creuer a Chicago. Concurs de bandesmiliiars de Lo t el món • París, amb el con-curs de la Banda Republicana Espanyola.LA VOLTA A FR ANCA EN BICICLETA

Programa de rigorosa exclusiva d'aquest Saló

Sessió continua de 3 tenda a 1 de la elfEnfrade única: 1 pesaefa

A les GALERIES SYRA trobareu els

presents de més bon gust i qualitat

Diputació, 262 - Telèfon 18710

LA TEMPORADA PASSADA

Consideracions generals

Mozart i la seva germana .al piano(Gravat d'Aubert)

empleats anglesos a l'índia i xilens fills d'e- de Salzburg no ha tingut mai l'avinentesamigrants, arriba sovint un nom illustre en de sentir aplegades, corn ara a Rapallo, unla literatura, la pintura o la música a aug- bon nombre de les conatés que per a violímentar ]'estol de personalitats citades en i piano ha deixat escrites Mozart. Horn s'ex-Ilibres i revistes que ha fet de Rapallo el plica que assent aquestes eminentment mu-seu centre d'operacions. A la terrassa dell sica da camera (i per taint duetï on els ins-cafè Rapallo trobareu Ezra Pound, l''infa- truments, renunc ant a tot virtuosisme, estigable autor dels Cantos — el poema més mostren igualment importants), aòostumin aimportant del nostre temps —• i Basil Bun- mancar en els programes deis virtuosos, queting, el seu compan y d'expatriació volu;i- ail treball disciplinat que suposa aquella pre-tària, Saviotti i Eugen Haas ; el pintor Ko- fereixen la grata facilitat del solista. Munchkosehka enmig d'un grup d'hebreus i de i 'Olga Rudge, en executar ano menys quejovincels. Mésenllà els poderosos: Haupt- dotzede les d'ivui,t sonates, han demostratmanin a .l'Hotel Excelsior, Angelo Gatti a bins a quin punt els dos instruments deuenl'Imperiale i, a l'altra banda, •• Fritz von integrar la unitat musical. Ries d'estrany enUnruh en la villa que un temps ocupà qui, corn la violinista americana, ha donatNietzsche ; en_ pu regió, el caricaturista Max a conèixer tantes obres contemporànies —Beerbohm i -i entre els italians `^ Salvatore à'Antheil entre .altres — uar 1'antivu tyosis,iuGotta, Rosso `.di Sam Secondo i el püntor es obligat; i Gerhart Munch, que a la perMonti _ . sonahtat pròpia afegeix pertànyer a un lb-

I)e.l'amistat d'aquestes i alkres persones natge la intelligència musical del qual prousorgí el grup I'rgullio, I Organ &el qual — coneguda es a Alemanya.Supplemento Letterano de 11 Mare_—, des- Ultra 1'execucló de música italiana antigapies d'haver somogut durant quasi un any compten els del .grup Tigullio, pel curs vi-1'ambient artistic italià, ha ttobat continua- nent ami) el concurs personal de l'americàdor en Ouadrante la nova revista de Bon- Antheil i deis hongaresos Frid i Serly or-tempelli i Bardi. El propòsit del; grup, lluny questrador aquest de la Fantasia i Fugade tota preocupació mundana o esnobística, fer a rellotge mecànic, de Mozart. I ensás organitzar blocs de manifestacions que augurem que hi sigui un fet l'actuació deisil•Iustrin un determinat problema o una èpo- nostres Frederic Mompou i Ramon Borràs-ca de la cultura. Amb aquçst e tperit; Pound, Prim.Bunting i Haas—dell Comité musical del • JosN RAMON M^ASOLIVER

Á1s subscriptors de MIRADOR els será tramés el número

al 11oe d'estiueig si el fan saber a aquesta administració.

• , I►^ L

EL. TEATRE`A MÚSICA LLANTERNA

etmana nlozartiana nchardlla »,de Richard Strauss

LA RENAIXENÇA TEATRAL_e

Una obra catalana de CarnicerTothom sap que a11ò veritablement autòc-

ton que hi ha en la sarsuela espanvola pervéde la tonadilla, gènere escènic que molt an-tigament gaudí una difusió extraordinàriai que, si no la sarsuela mateixa, fou elmotor que l'accelerà. La cançó aïllada quea mitjans del segle xvtt era la tonadilla,posada en els programes a manera d'inter-ludi, dita generalment per una actriu, es-devingué a principis del segle xvii un quar-tet que en virtut d'ésser cantat abans de lacomèdia fou anomenat cuatro al empezar. Latonadilla, aceoptada per totes aes compa-nyies, celebrada per tots els .auditoris, andal darrer terç del xvtlt en cresceddo. La can-çoneta únipersonal, el quartet, es'converti-ren, primer en entremès cantat i parlatms tard en sarsueleta abreujada o bé enòpera curta, si s'esqueia d'ésser la joguinamusicada totalment. Aquesta elasse d'obres,la duració de les quals no excedia de quinzeo vint minuts, .aconseguiren una voga es-clatant. L'engrescament del poble per lestonadilles obscurí les primeres temptativesencaminades a la fundació de la sarsuelapròpiament dita.

Segons una expressió de l'època, els ar-guments de les tonadilles eren basats entrepersones p LI liculars>>, fórmula que .permetd'entreveure la fesomia de des obres, •buida

-des gairebé sempre e:n La con icitat. El fetd'ésser als assumptes de les tonadillas mésfàcils d'empescar que els de la sarsuelagran, entesa en el sent it heroic o mitològicque semblava ésser privatiu de1 gènere, per-meti^a de renovar sov in t els títols. La mú-sica, recolzada en les melodies populars, as-seyuible, per taut , a la massa del públic,resistia quantes formes o variacions volgues-sin donar-li llurs autor. Per aquestes i al-tres raons que citara si plomes més quali-ficades que la meva na haguessin tractat eltema amb la cura i l'extens o convenient,quedaren les tonadillas convertides en autèn-tiques sarsueles de la mena que podríem dir-ne del género chico. Sneceí .aleshores qued e la mateixa manera que al darrer terçdel segle xix les sarsueles en un acte nut-taren les de tres, la tonadilla ofegà la sar-suela seriosa, la música de la qual maneas:sle la senzillesa i la claredat indispensablesper a captivar la multitud.

Exposades — per bé que de .pressa i cor-rents—, les caracteristigtI( de la tonadilla,

in' abstindré de noves argúmentacions. 'Emprivo, igualment, d'explicar qui fou RamonCarimcer, oompositor sobresortint del qualles històries van plenes. Estic cert que nohi ha mú sic ni aficionat mitjanament crud Iique no tingui esment de la vida i l'obrad ('a]-nit' r, arribat a Barcelona I''an - tS&>(ttraslladat a Mateó en sobrevenir la guerrade la Independencia. Ramon Carinicer, quea l'any vuit comptaria amb prou f einesti nou tit' 5, t tin à del seu vol untari exiliI'any t8Yq, que fou el de 1' evacuació del ter-ritori cat aid p •.r les tropes del general I)u-hesme.

CONTINENTALClaris, 5. = Telèfon 19163

BARCELONA

Per bé que els biògrafs de Carmcer as-senyalin l'estada del músic a Mahó, no fancap referència a una obra escrita pel mestrea la plàcida ciutat menorquina ; obra queno consta tampoc en les recensions bibliagràfiques seves i que ultra la particularitatd'avençar-se cronològicament a la simfoniad'El barber de Sevilla, jutjada per tothomcorn 1a primera gomposició sortida da laseva ploma, té el mèrit d'ésser l'única pro-ducció catalamesca que es troba en el variati copiós repertori de Carnieer. Vegi's si valla pena de corregir la falla.

A punt d`ésser la tonadilla extingida Corna element dramàtic, féu representar Carni-cer al teatre de Mahó una composició d'a-quell gènere dita La Cantinera, que és unamostra reeixida del dinamisme i de la ma-duresa assolides per la modalitat escénicaque m'ocupa ; una veritable sarsuela en mi-niatura, car ultra un petit argument contétrossos declamats entre cantàbil i cantàbii.El llibre, tramat per un emigrado catalánamante de su 25a1ria, estampat a la ma-teixa ciutat de Mahó l'any 1813, presentaun episodi de la guerra de la Independéacia,consta de tres personatges i té per fons uncampament en el qual hi ha plantada unacantina. Al peu d'aquesta, en començar 1'ac-ció, una cantinera, que canta. Acabada lacançó de la dona es sent la veu d'un some-tenista que diu -una tonada amb aquestalletra

Catalans a la guerra,mori, +nori la França,que amb senyals d'aliançael rei ens va robaranirem a Barcelonaen farem una de bona,que a tots els partidarishavem de degollar

la laralla, etcétera.

Terminada ila cançó, apareix el somete-nista, el qual, després d'un diàleg de cir-

cumstàncies, canta a duo amb la cantinera.Tan bon puint el cant és acabat, es sentenuna ratxada de trets que obliguen e1 some-tenista a anar a esbrinar què passa... Tauti mentre, segueix el tiroteig alternat ambtocs de corneta i de tabal ; amb crits d'i Airee,minyons ; a ells, botuaneu ; fuma-li ; pega-li ; casca-li ; lleva -li 1'ànim.a •que té», i altresno menys recargolats i significatius. i En ces

-sar el rebombori es mostra altre cop el so-metenista portant un soldat francés agafatper l'orella. El sometenista diu al gavatxque tdi posará un cul corn un tomàquet ;que el deáxarà que no será bo pels gats^ti un munt de fineses .adients a la situació.

La cantinera, •compadida, prega el some-tenista de perdonar l'enemic. El sometenistas'inclina a .la demanda, a condicid, però,que .accepti el francés d'allistar-se sota lesbanderas espanyoles. El .presoner, potser pera sortejar el mal pas, s'avé a abandonar elpavelló del seu país i a gt;errejar al costatdels espanyols. El sometenista Ii mana dejurar-ho cantant, iEl francés, obedient, diutina corranda, acabada la quail, i per a se-gellar el jurament, trepitja la covarda tri-color. E1 sometenista proposa de celebrar laconversió iamb un brindis, idea que els in-terlocutors acceptant de bon cor. En haverdringat, el sometenista invita el francés abuidar la motxilla, massa ventruda per auin infeliç sorge. De l'interior del sac en sur-ten un parchl de sabates velles, una mitjaesquinçada, un braguer, una camisa espar-racada, unes solfes i uns rosaris. EQ francèsconfessa que els objectes li pervenen d'unsaqueig perpetrat a Vilafranca. La canti

-nera esguarda les solfas amb sorpresa, cars'ensopeguen de contenir un •ançó patriòticamolt estesa a la seva terra. !El sometenistali ,prega d'entonar -la, la qual cosa fa ladona seguidament. E1 cant patriòtic, darnerdeis vuit petits números que com porta i'o-bra, Os també el anés extens.

El diàleg de La Cantinera, d'una inge-nuïtat corprenedora, dóna idea del patrio-tisme primani que a les primeras albors delsegle xix trasbalsà la societat espanyola.Llàstima de no saber qui en fou l'autor.Más de lamentar encara que amb el llibre,parlat en gran part en catallà, no es salvésla partitura de Carnicer, que no compon

-gué altra producció d'aquesta mena, del qualno existia mi la sospita que hagués treballaten un text vernacle.

Josea ARTIS

Horn recorda Rapallo, a casa nostra, perdos tractats més o menys observats que hiforen firmats tot seguit de la Guerra; enun ambient de client de Cook o de l'Ame-rican Express, però, Limb aquest nom co-neixen la ciutat d'hivern, a la Riviera ita-liana, freqiientada pels desvagats de doscontinents. Rapallo Os un punt de repòs enl'exprés París-Roma i entre tants ameri-cans-maletes, caravanes hongareses, antics

grup — han organitzat l'esmentada SetmanaMozartiana a cura del compositor i pianistaGerhart Münch i de la violinista cOlgaRudge.

El festival Mozart d'aquests dies — ques'institueix amb caràcter anual — ha donatquelcom que ni els cabals del Mozarteum nila intelligéncia de Paumgartner ham sabutfey a la ciutat mare del músic : el públicentès que assisteix als espaterrants festivals

Quan Hugo de Hofmannstahl morí, Ri-chard Strauss recollí la darrera obra delgran poeta : Arabella, que ja havia estat ob-jacte d'una narració titulada Lucidor, (igu_res per a una comèdia no escrita. S'inspiravaen la idea romàntica de les dues ànimes del'home, la diürna i la nocturna i suggeriamés que representava escenes de la Vienad''antany.

Però d'Arabella a Lucidor hi ha moltadiferència. Lucidor-Lucilla (la noia vestidad'home), causa innocent i culpable de tantsembolics, queda endarrera per deixar en pri-mer terme la seva germana Arabel•la.

Hofmannstahl i Strauss, en més de vintanvs de collaboració, escriviren set obres.

Árabella reserva, diuen, una viva sorpresaais oients, car Strauss no ha escrit, d'ençàdel Cavalier de ta Rosa res més colorit i mésanimador, sense acudir a un nou estil, situóemprant els mateixos procediments simfò-nics que abans. Aquella mica de trivialitatque sempre surt en Strauss, és en Arabellamolt menys aparent.

L'Opera de Dresde ha ti^n,gut, presentantArab'ella, per setena vegada l'honor d'estre-nar una obra de Strauss, a la qual els críticspronostiquen un èxit corn el del Cavalier dela Rosa.

L'olimpíada de MoscúTraduïm de Le Alois«Vint-i-cinc escenas revolucionàries de

França, d'Anglaterra , d'Alemanya,. de Bèl-gica, de Suïssa, de Txecoslovàquia, de No-ruega, d"Holanda, de Dinamarca, de Mon-gòlia i de trés'membres de la U. R. S. S.,a saber : Ucrània, Azerbeidjan i de. la R. S.F. S. R., han estat representades a l'Olim-píada internacional de teatres revolucionarisque acaba de tenir hoc a Moscú. Dues can-tas persones s'han reunit per aquest motiuen la capital soviètica, gairebé la meitat deles quals pertanyents al partit comunistaaquestes pelones representen vint-reine tea-tres, car les companyies revolucionàries devegades són exigües i sovint s'acontentemde posar en escena petits sketches de pro-paganda i de declamar poemas revoluciona

-ris. Les Izv^estia, a propòsit d'això, elogienparticularment l'activitat clandestina de lespatitas escenas alemanyes perseguides .per lapolicia hitleriana, la deis Contediants rojosde •Londres, de] Teatre proletari de Bélgica,així corn de dos grupg francesos titulats Oc-lubre i La Brusa biaza de Bobigny ..questdarner grup, que ja fa trenta mesos que exis-teix i na posseeix per tot local més'que uncamió que recorre els voltants de París ï lesprovíncies, té seixanta-cinc espectacles dl,.ferents inscrits en el seu repertorio

Corn observará el lector, of Ton ire daMasses que es doné a conèixer a Barcelonades del Poble Sec, ano ha estat tingut encompte.

I també és molt probable que el Teatrede Masses de que parlem no hagi sabut elque havia de passar a Moscú.

(Per details sobre , el Teatre de Masses,,vegi's 'MIRADOR, núm. 191, 1 0 de novembrede 193 2 ,)á

Una autobiografíaEttore Petroiini, del qual parlàrem la

setmana passada, 'ha escrit la seva biogra-ba, sota el títol Modèstia a part. I hi contaells seus debuts en l'art dramàtic

«Quan era un noi — tindria onze o dotzeanys —, així que vela un enterrament, m'en-ganxava ala cua ; després, de mica en mica,arribava tan a prop corn podia deis parentsdel mort. Adoptava un aire desolat i ploravai tot per commoure la gent: << —Pobra cria-tura ! — Quina pena que em fa... — Qui és?— Deu ser un nebot. — No; potser és umfill. — Però si no en tenia cap. — Doncsdeu ser el Till de la portera. — No ho crec.Mira complora.» Per dir la veritat , potserconverses així no tenien lloc, però jo me lesimaginava. I per qué, al capdavall, buscar

-me tanta fama? Es que ja feia treatre.»Després d'explicar les etapes de ila saya

carrera de còmic, -Petrolini exposa les sevesconcepcions de l'art i de l'ofici del teatre

ItLa matèria a recitar és immòbil gairebésempre, si s'exceptuen algunes de les obresescrites per autors-actors, corn Shakespeare,Mdlière r Goldoni. !En un mot, el teatre es-crit, des de la Comrmedia dell'arte, és avorriti antiteatral.

IlsSuposeu que us anunciïn el matrimonid'un ainic vostre amb una dona bellíssima,i us diguin que el marit es proposa de man-tenir-se a distància respectuosa, de respectarla saya dona, etc. Qué en pensareu? iEs laposició deis que nrespecten l'art» fins alpuntde perdre tota iniciativa, tota llibertat, men-tre que la primera demostració d'amor fórausar violentament deis seusdrets. Cal fe-cundar l'obra d'art, conservada escrita pernecessitat; si no, resta una mòmia.'L'actormereixedor d'aquest nom — a més a mésdel bagatge de rèpliques i de frases còmiquesja fixades — ha de posseir el sentit de 1'am-bient en qué treballa, deixar-se'm impregnar,i fer-lo valer amb una sensibilitat que éssenzillament el seu veritabletalent d'actor.»_UUflUIIIIIHIUIImuu@OII111III II lIiIlfluflnlllr_

>^III11111IIIIHIIIIIIIII I IIuII11IIu111IIlIIlIIIIIIIIIIIIIIIIi'

Conr! la p11 saca, uela, jora, fresca i gamada

Af!t!'s ðeprcss, amb higiene, simpl¢meat

Åixù liD COlse^lllrá ;<<

allhli 13 s4ti soNb' 11

n Bpd :iii .t ^ t ^Y Li 9^

I

\'--. ' ^^

Qué es sap de la literatura hongaresa aCatalunya? Poc, poquíssim,; potser una mi-ca menys encara d'allò que els hongaresossabem de la moderna literatura catalana.Fa molts anys, la Biblioteca de «La Renai-xensan va publicar algunes traduccions del'hongarès : La Dama deis ulls de Mar, deMaurici Jókai— traducció catalana (segu-rament de l'alemany) de C. B. —, r unaobreta en prosa de•... ^Petofi. (Es sabut quela prosa d'aquest poeta nacional, desapa-regut misteriosament al camp de batalla,én 1848, als vint-i-cinc anys d'edat, it"p és

Societat Espanyola de Carburs MetàMics 1jthavia ena questaepedículalt

—sentusi semaren per aquesta creació tan ianqui i degust tan dolent.

Correus: Apartat 190 BARCELONA Quant a Molnàr, ja vaig dir la meya opi -

Teleg.: "Carburos" Mallorca, 232 Telèfon 73o13 rió sobre ell als lectors de MtaaooR, en unacarta diri gida al director publicada 1 estiude 1 93 1 . Molnàr és una mena d'Emil Lud-

CARBUR DE CALCI ;Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu- wig de l'escena ; és un gran industrial que tébion (Corunva) : : OXIGEN 99 % DE PURESA, Fàbriques a un rendiment de quatre comèdies ]'any, to-Barcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri- tes molt ben construïdes, hàbilment orques-

ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN- trades, i amb un sorprenent i inversemblantdomini de la técnica. Lilioni és el sea- chef-

GANES i FERRO S[LIC[ SOCARRIMAT i SECAT de d'oeuvre, a 1 escena ; Carnaval, Els cignes,f Is i peces seda, cotó 1 altres teixits : :CALEFACCIÓ INDUS- La sabata de cristall, i El joc al castellTRIAL de laboratoris i domèstica : :GENERADORS, BU- no igualen ni aquesta obra, ni el seu Dia -FADORS, MANOMETRES, materials d'a portació per la SOL- ble, que el gran Zacconi va donar a conèi-

DADURA AUTOGENA xer al món, posant així cls fonaments de lafama mundial de l'autor. hl molí roig és

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATISuna gran revista infernal amb molts trues;L'amor celest i terrenal és una agradablecomèdia un xic ploranera, corn la gran ma-joria de les obres de Molnàr. Aquests dies

Un procés apropòsí$ de

VerlaineFrançois Porché, autor ja d'u.na vida de.

Baudelaire, n'acaba de publicar una del«Pauvre Léliam( seta el títol Verlaine telqu'il fut.

L'altre dia es van reunir els Amics deVerlaine per a la seva acostumada com

-memoració a^nual. Discursos al pea de I'es-tàtua que el poeta té al ,Luxemburg, àpat,-etcétera.

De sobretaula, però, la conversa giré so-bre el llibre de Porché, i es redacté unaprotesta, considerant -lo perjudicial a la me-mòria del poeta.

D'altra banda, s'a-nuncia que els hereusde Mme. Mathiide Delaporte, muller divor-ciada de Verlaine, vol-en processar l'autor il'editor del Verlaine tel qu'il fut. Doman-enque els exemplars d'aquesta obra siguin re-tirats de la venda, i reclamen una indem-nització.

Tot pl-egat, però, no pot d-esmentir dosfets : -que -el llibre de Porché és molt bo, ique el gran poeta Verlaine .portà una vidacrapulosa.

Cristalls de Bohèmia, Vidres esmaltats

GALERIES SYRADiputació, 262 - Ïelèf on 18710

Mapes I Gulesper a Automobilistes

i Alpinistes

6Llibreria Francesa

RAMBLA DEL CENTRE, 8 i ro

Sucursal:

PASSEIG DE GRACIA, 8;

BARCELONA

r 1 ^ 1 t^ 1

LE/ LLETREðUN LLIBRE ACTUAL

«Orlando»El més passat s'escaigué el quart centenari

de la mort de Ludovico Ariosto, l'autor delfamós Orlando furioso ; i el Romanticisme,que volia que un cert regust de sensibilitatpatética o de metafísica musical amarés -lesgrans obres, va passar un xic de llarg d'a-questa obra sanitosa i deportiva. Es ara quepot recomençar una yoga de ]'Ariosto.

En efecte : la nostra època, -una mica lassadel «psicologisme» i del :lirisme», semblapreferir aquestes obres fredes però d'unafantasia exuberant. La quantitat de bellesesque contenen no és sucada dintre l'alcoholde la sàvia anàlisi o de les complicacionsexpressives.

Dins Orlando furioso els personatges, lesaccions, la moral, etc., no són víctimes decap mena de tortura. Precisament un deisencisos de ]'Ariosto és aquest esbargimentque circula per tot el seu poema. Cavaliersque van d'una banda a l'altra, dames fan-tasioses, gentils o esquerpes, accions cava

-lleresques o burlesques, amors tendres, ron-dalles, màximes, tot s'estén en una amplitudinigualada. Dins Orlando viuen sis o setnovelles folgadament ; i cada episodi, cadavers, proporcionen una joia trainsparent, undesig de contemplació, perquè són bells ieixerits. No us llencen per 1a via de les agi-tacions i disseccions. Llegir ]'Orlando ésviure'l. I tret d'això, cap escapada mental ala ciència ni a la pseudo-ciència. L'Orlandofurioso és pur art.

Per aixa durant el segle passat, tarat dela mania de la ciència, els critics que apropòsit de qualsevol obra divagaven sobretot el món físic i moral, comprengueren queno hi havia res a fer. I el deixaren de •bain-da. Adhuc de Sanctis, critic genial, que ino

Les nostres respostes a l'enquesta forma-lada per La Revista han tingut la virtutd'eriçar ía sensibilitat d'algun comentarista.Han estat alguns dels protagonist-es de l'en-questa — J. V. Foix, Rafael Benet, etc. —dls;mateixos que han -comentat amb una es-garrifança la nostra possible ruptura de tra_dició que les^^respostes deis joy-es deixen en-treveure. Ruptura de tradició motivada perla nostra opinió- bon xic desfavorable de lageneració anterior i, sobretot, per la nostrapostclo enrrou tie la idea cte Catalunya.

No em preocuparé de desmentir aquestatan comentada ruptura de tradició,perquètant jo •com -els altres -acusats pensem pu-bliear, encara, molt-es dotzenes de II'ibres encatalà, la qual cosa pesa corn qualsevol al-tra prova. Demés, ino acabo de veure proaclarament algunes posicions, corn és ara lade Rafael Bonet quan afirma que si ells nosón lliures de pedanteria, nosaltres ho sommenys, encara ; amb, la qual afirma-cié que-da tranquila la seva consciència .

Al costat d'aquests -protagonistes ha apa-regut una sarabande de comparses,posta per gent desconeguda els quals hanvolgut suplir V'oblit dels organitzadors del'enquesta aprofitant la discussió per a, amb]'ajut deis hoes comuns, vea-re impresa lasoya signatura amb lletres de linotip. D'-a-questa sarabanda se'n destaquen dues notesmolt pintoresques. Una d'elles la fa un ar-ticle aparegut a les pàgines de NosaltresSois, degut a la ploma d''un xicot que esdiu Manuel Cruells, el qual confessa amb'tota lá illusió del lletraferit que reinunciaria,per exemple, a l'amor -a 1a -mare, a -canvide l'amor .a l'orella o al dit de la mare,allegant que l'amor quan perd en extensiógunanya en intensitat. L'altra, deguda a laploma del no menys inèdit Frederic Horns,aparegut a La Publicitat de -diumenge, omel futurisme més agut pren eú títol de L'-ac-tualj romoció universitària.

De tota ma-n•era, -el fet Sine jo citi coata pintorescos .aquests dos articles nadonaràmai dret a llurs autors a mantenir corres-pondència amb mi.

**x

Jo cree, francament, que hi ha molts másmotius d'alarma en la resposta d'Agustí 'Es-clasans, per exemple. Perquè cree que voldir una desoannexió més greu (desconnexió,in•diferència). I crec — .ara que puc ésser jo

Exit en la mida

Corbates inarrugables

' Pijames a bon preu

JAUME I, 11

' Telèfoni1655

i ('Ariostoté altre detecte que l'honrosísslm de pensartothora en la Itàlia política, no tracta 1'A-riosto amb tota justícia, iEvidentment, no Iiservia per quell .projecte de formació de lapàtria a través de la literatura. I és quel Ariosto no es deixa desviar fora del seuart. 'E1 poema té una perfecció expressivaque s'exhaureix ella mateixa.

A propòsit d'això recordo l'observació quehavia fet quan, en converses privades sabretemes literaris, Carles Riba, que és un granpoeta doblat d'un gram critic, sempre quecitava ]''Orlando {del qual és admirador tanfervorós que diu que una de les coses quequalifica una intelligència és haver gustato no ]'obra de ]'.Ariosto). Cares Riba, doncs,es ]imitava, per tota explicació, a retreure'nuns quants versos en la llengua original. Unpoeta no podia fer-ne altra crítica... ni uncritic no en troba cap de millor.

He escrit, en començar aquest esbós d'as-saig, d'adjectiu «deportiu».aplicat a l'Orlan-do. I ara el reprenc. Durant tes primerosllegides del poema, jo cercava el famós «hu-morisme» ariostese i, francament, no el tro

-bava. Ariosto, en cap punt de tata l'obra,no escriu ni per fer riure., rd tan sois perfer somriure, ni per posar-vos l'ànim dinsun clima •còmic.

Mésaviat us provoca una llei d''enjogas-sament interior, un tremp d'ànim deportiu.Tant l'argument, corn ]a moral, corn l'ex-pressió, tot és pur joc, expansió perfecta idesinteressada.

El segle xx pot retrobar ]'Ariosto, 1'exi-llat dell Romanticisme, coronat de fresc llo-rer, d'aquest arbre clàssic que representa]'anti-salze.

Rossr.Nr LLATES

qui comenta les respostes dels al-tres —que1a posició d''Agustí Esclasa-ns és molt máslamentable que les nostres des del punt devista patriòtic, si és que les nostres respostestenen .alguna cosa lamentable .ads ails d'algú.

Agustí Esclasans es ilamenta, esgüetamemt,del noatre país i enveja, esqüetament, qual -sevol país -on sigui garantitzada als escrip-tors una condició aburgesada i una vana-glòri^a. -((-ESevident — diu Fsclasans parlantde la seva obra —que una-obra així a quaff-sevol país civilitzat hauria trobat unta pro-teeci6 des de dalt.» I más avail : «Si en'hoc d'ésser català jo fos francés, anglès oalemany, -és molt possible -qu-e la meya obraja hagués donat la volta .al món i m'haguésvalgut tota mena d'honors, normalíssïms enuna civilització organitzada.» No sabem elque faria 'Esclasans si fes francés, anglèso alemany ni a on seria a hores d'ara. L'ú-'nic que sabem ás que Agustí Esclasans s'e-quivooà, en el sea Víctor, -en ressenyar -elsfocus vitals de l'home. No, senyor Escla-sans. No és del tot cert que els focus vitalsde l'home siguin només tres : el Cap , -elCor i el Sex-e• Us haveu oblidat d'un quartfocus tant o més important que els pri-mers : les Carnes ! I després de les vostresparaules a La Revista em penso, Agustí Es-clasans, que, si des d `Alemanya, per exem-pie, us oferien el que vós envegeu, les carnespodrien en vós més que ino pas el cap, el-car i -el sexo.

Horaci i — segons m'explicà l'altre diaCarles Riba — Arquíloo es serviren d''ellesen les graos ocasions. I això no obstant, se-nyors de Nosaltres Sois, tant Horaci -cornArquíloc foren uns personatges molt imp-or

T-

ta-nts. I si Joan eixidor, en cas de lluita,s'evadia a favor del gran ideal de retrobaruna consciència universal perduda, jo m'e-va-dina corn Horaci i Arquíloc perquà inodubto que, en ells, ida sang bategava jove-nívola, i els hi cremava l'ànima ». Monopo-litzar les virtuts de valentia i de joventut

pás un senyal de obresa d'esperit.***

Podríem parlar i divagar Ilargament detotes aquestes tornaroses. Podríem tornar a ^par-lar, per exemp2•e, de l'absurda grandiloqüèn-cia de la paraula ruptura». Dels tòpicseterns deis veils i deis joves. Podríem dirque Catalunya és una idea más que. no pasuna extensió de tbrrenv que es you i espalpa; podríem dir que l'estètica que puguitenir la sang vessada per la pàtria no té resa veure amb l'amor a la pàtria, però queés, en canvi, estretam-ent lligada a un joc

fide reaccions siològiques.Però preferim, ara corn ara, anar escri-

vint versos i, de tant en tant, xiular. -

IcNASI AG-USTI

wslwttiw

Literatura_hongaresas'ha posat a la venda el seu Miracle a lancuntanya, i una propaganda de premsa hà-bilment manejada ens fa saber que el mes-tre via retirat en un antic palau ven-ocié,preparant la seva Op. n.° III, '933, queseré segurament representada per Reinhardt.(L'adveniment del hitlerisme a Alemanya vaprivar Molnàr no solament deis teatres enels quals tenia més èxit material, sinó tam-bé dun deis seus millors propagadors iamics, Alfred Kerr, el crític del BerlinerTagblatt, que d'interessant poeta impressio-nista que era cap a l'any igo9, es va tornarel crític teatral .més indecent del continent.)L'obra veritablement duradora de Molnàr

5-lo són els seas artefactes escènics, sinó unanovelleta sobre nens, per a nens petits igrans, i que es diu Bis xicots del carverPau. IEn aquest moment, a Hollywood es-tan preparant la seva tercera versió filmadala primera la vaig veure duraint la guerraa Budapest ; la segona es va fer a Alema-inya fa molts anys. •Els seus contes i fins itot també la soya novella Andar (Andreu),són igualmènt superiors al gros de la sevaproducció escènica.

Corn gran industrial d'obres teatrals, Mel-nàr va fer escala entre els joves escriptorshongaresos. Melcior Lemgyel — que El Po-ble Català va imprimir Gengyel, quan unaobra seva es representé a Barcelona — ésde segonordre entre els «dramaturgs d'ex-portación, tot essent un deis més veils. Re-corda más la brillantor de Molnàr, l'-autord'El petó davant el mirall, representataquest any al Teatro Romea : Laszlo (La-dislas) Fodor. -(Els cartells de fa uns quantsanys, quan una altra obra. seva es repre-sentà amb la traducció de Révesz en caste-lid, ('anomenaven Ladislas Fedor,) Fodor vaésser una veritable prometença de la litera

-tura ((seriosat, -quan per fortuna seva idesgràcia de la literatura, una comèdia seva,La doctoressa Juci Szabó, Ii procuré el seagran èxit escènic. Des d'aquell moment faobres d'èxit i... té auto.

I si pan-em ja de2'a comediografia hongo-rosa, cal revelar un secret : Grand Hotel,al menys l'adaptació escénica que es va re-presentar sense èxit a Madrid, aquesta tem

-porada, és obra d'un metge hongarès, elDr. Sàndor Erdei, que es reparteix els tan-

interessant. Són interessantíssims, en can- tièmes a mitges amb l'autora de la novel-

vi, seves poesies de les quals moltes la, Vicld Baum. iCaldria dir també que lales mfor-en traduïd-es al català; últrmament en ajoria de les obres que surten filmad-es de

gírem unes qe Mallorca,

a lllorc

es £a d

planess de La Hollywood, són també de fabricació hongo-

lleNos Terra, daa, n o anys, resa : els dos Vadja i Lluís Biró eren du-NostraNos la signatur a de J. 'Grau Caseso rant molts .anys els millors autors deis pro-

E1 que es coneix de literatura hongaresa, ducers nortamericans. Fins Noies d'untfor-

es coneix per mitjà de les traduccions cas- me té alguna cosa a veure amb HongriaChristi Winsloe és 1a dona divorciada de

teQlanes. Fou Andreu Révesz, actual redac- l'escriptor hongarès baró Lluís Hatvany,tar d-iplomàtic de 1'A B C, que introduí condemnat a set anys de presó ,per la soyaobres hongareses a 'Espainya, quan — petit actuació revolucionària de 1918, i un delsprofessor de segona ensenyança, en viatge homes más rics del país. Christa Winsloed'estudis a França al moment d'esclatar laGran Guerra .-es va refugiar a Barcelona, via actualment a Hongria.

Al mateix temps que ell, i en les .mateixes Una altra vegada direm quatre scone les

odndicians, va .arribar també Lórant Or- de 1.a novella hongaresa gairebé des-

bók, un altre professor -de llengua i litera- da a Catalunya,

tara fr ainceses, fugint de França i separat OtiQVFa BRACHFF.LD

pels anys de lla guerra del sea país natal.Mentre que Lórant Orbók es dedicava, ambel seu gran talent i agilitat mental, a escriu-re obres originals per al teatre tot sol oe,n collaboració amb Josep -Santpere, .ami)Maria Luz Morales, eta.—, Révesz, que jaanteriorment traduïa poemes d'Ady, novel-les d'Heltai al francés, va posar cls seasconoixements al servei de 'la propaganda dela literatura hongaresa pels lectors del cas-tellà. Ambdues figures van desaparèixer del'escena de la vida barcelonina des de famolts anys : Orbók — més conegut pel seapseudònim Lorenzo .9zértis (azert is vol diren hongarèe malgrat tot) — morí de sobte itràgicament, en la plena flor de la sevaedat i ami) gran tristesa de molts drama-turgs madrilenys que Ii deuen tota llar for-tuna a l'estranger, i IRévesz va fixar la sevaresidència a. Madrid, fruint d'una gran po-pularitat entre els diplomàtics estrangers,ambient en el qual pot hair el sea pasmósconeixement d'idiomes.

Révesz, en els dotze o amás volums de li-teratura hongaresa que va traduïr, partí

del criteri de -cercar abres que siguin d'tugust aespanyolu. Publicà una antdlogia d'hu-moristes hongaresos, les abres quasi com

-pletes d'Eugeni Heltai, i la sèree Gyurho-vics (així s'escriu ; es pronuincia, iperò,Dyurcovitx) de F-raneesc H-erczeg, autorstots dos, per cert, de segon renga-e, encara-que aquest últim, autor d'algunes obres dereal valor — Bizànc, drama, i Pogànyoh(Els Pagans), novela — sigui l'-etern -candi-dat de ]'Acadèmia Hongaresa a quest pre-mi Nobel que no obtindrà mai, Traduí E1paraigua de Sant Pere, del nostre major

novel-lista del primer d-esonni i del segle,Colomà Mikszàth. A ]escena, Lilion,, deFrancesc Molnàr, el nostre major «drama-turg d'exportació », „va xocar l'esperit reii-giós del públic madrileny» i a penes vaésser representat. La inepta versió filmarlaque féu riure el públic barceloní, no pot do-nar idea deis valors reals d'aquesta obra.Cree que, en això, el criteri del .públic v aésser más just pine no pas el d'alguns crí-ti-cs de periódics que em sembla qu, e hip-

VAR IETATSAnflhony Hope

Així signava, però es deia Anthony HopeHawkins i tenia e1 títdl de sir. Havia nas-cut en 1863, estudiant a l'Escola de Marl-borough i a Oxford. Volia ésser advocat, peròaviat -publicó una novella : A man of mark(Un personatge de marca).

El sea más gran èxit fou The prisoner ofZenda, del -qual es féu una adaptació cine-matogràfica, amb Lewis Stone al reparti-ment. Enllaminit per ]'èxit, doté aquesta no_vella d'una segona part, Rupert de Hentzau.

També escriví .per al teatre. The adventu-ves of lady Ursula és, en aquest género, laso ya obra más célebre.

Altres novelles seves : Dolly dialogues, nar-racions dialogados que descriuen maliciosa

-mentels costums de l'època ; The King's mir-ror, Tristan of Blent, Simon Dale, A servantof the public, Sophy of Kravonia, que tinguégairebé tant d'èxit corn El presoner de Zenda.En 1920 publicà la soya dare-era novella, Lu-cinda, i després es retirà a Walton on theHill, Surrey, -on ha mort -el q del current.

Gertrude Atherton, en les seves memòriestitulades The adventures of a novelist, diu,pariiant de les lletres angleses en 1895

((En aquella època, Mrs. ,Humphery Wardera la reina de la literatura, Rudyard Kiplings'acostava al sea zenit, Conan Doyle acabavade crear Sherlock Holmes, G. B. Shaw eramés conegut per les seves crítiques dramàti-ques de la Saturday Review que -per les sevesobres teatrals, i Anthony Hope (que acabavad'escriure El presoner de Zenda) era un jovecalb i bell, de maneres encantadores.»

Lá comparació que algú ha fet és prouexacta : Anthony Hope tingué ]''anomenada iocupà el llac de Pierre Benoit, actualment, aFrança.

Un monfaignisfaAlgú, a Frainça, s'ha queixat -que la

-commemoració del centenari de Montaignehagi estat de segoina classe

De totes maneree, s'ha trobat un bonbordelès que ha ofert un xec de cent milfrancs als Amics de Montaigne porqué siguierigida a París una estàtua de l'autor delsEssais. Aquest -psplèndid .admirador de Mon-taigne és el doctor Armaingaud, un homede més de vuitanta anys que venera dosidols : Montaigne i Auguste Comte. Per ell,el primer és el precursor del segon i aquestun deixeble d'aquell.

E1 doctor Armaingaud ás autor de diver-sos opuscles sobre Montaigne. Va tenir unasorollosa polémica amb Fortunat Strowskisobre la paternitat del - Cpntr'un, atribuïtgeneralment a IEstienne , de La Boetie, elgram amic de Montaigne. El metge girondísosté a pea i a cavall que,el famós pamflet,per l'estil, el vigor de pensament i el posi-tivism-e, és obra de Montaigne, que , perprudència, l'atribuí al eeu- ,amic mort pre-maturament. ,,

-(Al darrer número -del Mercure de France,Fernand Demeure s'ocupa de des raons quehan pogut conduir Montaigne a. parlar ambforça prudbncia del Discours sur la servitudevolontaire ou Contr'un. Vea en la qüestióun - «punt bastant secret i misteriós de leslletres franceses, difícil d'aclarir fàcilmenti que Montaigne sembla hover se cotuplaguta embolicar».) -- -

De I'-execuóió de l'estàtua de Montaigne,ha estat encarregat l'escuit-or Landow^ki,el qual es dirigí aldoctor Armaingaud- $n-posant que -Ii proporcionaria bons docu-ments irconogràfigs. E1 doctor girondí, enefecte, li ensenyà el sea propi retrat vestitcorn -Montaigne i amb uns Essais a Na mà.De manera que al square -d'e iCluny s'alçaràaviat una efígie que aneu a saber si seréde Montaigne o del sea fervent admirador.

Naturalment, el sea acte de generositatli ha valgut felicitacions, a les quals el bondoctor Armaingaud ha respost modesta-ment :

—R-es, tenia cant mil francs disponibles,i després d'haver examinat les cotitzacionsde Borsa, he considerat que la allocaciómás sòlida que efs podia donar era esmer-çar-los en pedra. -

Encara les 4raduccionsUn important diari txecoslovac, la Prager

Press, proposar<<i.r "Tota traducció hauria de portar la

indica-cié de la llengua d'origen. El nom del'autor no -és proa per a informar sobre laseva nacionalitat. Exemples : Kafka és unescriptor de llengua alemanya ; Marcas,grec d`origein, era escriptor francés ; Fou

-qué i Chamisso eren alemanys ; Ehremburg,el nom del qual té una sonoritat germànica,ás rus, etc.

»a.n Cada traducció hauria donar pro-cedida d'una notícia sobre l'autor del llibrei sobre les seves altres obres. Generalment,aquestes indicacions es troben disperses enprefacis a introduccions que el públic, im-pacient, passa sovint de llarg.»

I encara caldria -completar aquestes pro-posicions amb altres. Per exemple : la indi

-caeió del títol original de l'obra traduïda ;l'advertència, si hi ha hoc, de si l'obra pre-sentada és una traducció o bé una adap-tació, i si s"hi han fet retallades, etc.

The Majorca Sunand

The Spanish TimesEl més important set-manani anglès que espublica a Espanya.

Llegit per tots els

anglesos i americans

25 cèntims en tots els quioscos

SOBRE L'ENQUESTA ®E "LA REVISTA"

Protagonistes i com arses - Christa l4 insloe

Les exposicions de primaveraAra que ja és closa la doble exposioió

anual d'art dita de Primavera, patrocinadaper ]'Ajuntament de Barcelona t celebradaenguany al Palau de Projeccions ; ara queja hem experimentat per segona vegada unanova forma d'exposicions d'art collectives,ara serà potser oportú de fer-ne balanç.Quin resultat han donat enguany i l'anypassat aquestes dobles exposicions d'artistestradicionalistes i d'artistes d'avançada queporten el nom de Saló de Bar-celona i Saló de Montjuïc?Cal tenir d'enteresa 'de confes-sar que el resultat fou pobreels dos Salons s'han manifes-tat tradicionalistes , amb tími-des i magres demostracionsd'avantguardisme demodat entots dos ; amb idéntica ten-dència evolutiva dintre la tra-dició, el mateix en el Sale deMontjuïc que en el Saló deBarcelona. La concurrència devisitants fou escassa, apartdel dia del vernissatge i 2'en-demá, dia de la inauguració,ambdós dies d'entrada gratui-ta, per invitació. Les vendesque els artistes feren .als visi

-tants foren encara més escas-ses, per no dir nulles. L'anypassat, els jurats, nomenatspels propis artistes, .escollire:idesastrosament a l'hora defer les adquisicions que pa-guen la Generalitat i I'Ajuinta-ment ; enguany, a desgrat deles moltes precaucions, els ju-rats no escolliren .pas gairemillar. Els artistes de primeracategoric s'abstingueren engran part, en llar quasi tota

-Ilitat, el mateix enguany quePany passat; els altres, artistesconcorregueren •quasi tots ambobres de poca empenta, úán es-crupuló del que durant el res

-tant de l'any solon exhibir ales galeries d'art dé Barcelonai de fora de Barcelona, a11óque el públic pot veure defranc i sense haver de fer lapenosa excursió a Montjuïc.

En consegiiència, ni el públic no ha tretcap ensenyament, cap extraordinària delec-tació de les exposicions de Primavera, rd elsartistes ni el propi .públic no han pogut assa-bentar-se del moviment artístic del restantdel món ; ni,- per tant el nostre art no hapogut sentir-se esperonat corn en el tempsde les exposicions d'art de Primavera dedi-cades principalment a Wart internacional.Altra conseqüència deplorable : la majorpartde les adquisicions no podran beneficiar elnostre museu d'art modern perquè són demassa baixa categoria.

Així dones, ha succeït el que ja predigué-rem en les pagines de La Publicitat quanhorn sacsejà Poblet i 'Santos Creus per talde reorganitzar les exposicions de Primaveraen aquesta forma duplicada, estrictament ca-talana i gemida pels propis artistes. Això queara passa equival a llençar els cabals i lesenergies, alhora que anquilosa les nostresarts. En les exposicions de Primavera talcorn ara es realitzen ano hi ha altre estímu l .que el que experimenten mitjadotzena d'ar-ttstes més o menys ben situats; més o menyssituacionistes, amb la probabilitat que tenende fer-se adquirir les obres liars. Ni els artis-tes hi van a competir corn en un born deles arts ; ni la jovenalla que no pot viatjarhi va a apondre ; ni el públic hi va a admi-rar .novetats ni grans coses deis nostres ar-tistes ni molt menys deis artistes estrangersni e4 museu pot anar-hi a enriquir -se. Lesactuals, exposicions de Primavera no sóndoncs en definitiva sinó un repartiment desocorsos ,a uns quants. artistes necessitats ia uns quants artistes que s'enriquiren ami)'la dictadura. I. la veritat, les exposicions

HA SORTITel

Catàlegael

I Saló MiradorCent anys de retrat

femení en la pintura catalana

(1830 - 1930)

Un volum contenint a mis a ms les biogra-

fies deis artistes i So reproduccions. 6 Pies.

Per als subscriptors

oficials no han d'ésser mal empreses ambaquests pobres ideals de favoritisme i bene

-ficència. El favoritisme no esta bé enllocla beneficència ja es troba endegada per al-tres vies.

Aixf doncs, el que cal al nostre art tanimportant i tan digne de protecció i d'im-puls, no és pas l'almoina de quatre xavosmal comptats, sinó l'obertura de ben amplieshoritzons per tot el món artístic: la represa

da les exposicions internacionals, o almenysla represa d'exposicions monogràfiques del'art d'algun deis pobles més artísticamentsignificats del temps modern i àdhuc delbmps antic; fortes sotragades espirituals,gr.ans commocions i ensenyaments diversos,exemples exorbitants de superació, contacteamb tots els valors cabdals de l'art. D'altrabanda, també el públic gustador d'art reque-reix aquestes-gr.ans i belles ocasions d'admi-rar i de cotejar : en l'exercici del seo millorespectaculitzar artistic es forma el seo gustI s'intensi fica e1 seo amor per les BellesArts, amor que en molts casos ateny el col-leccionisme i produeix la sobreestimació deisartistes connacionals. Amb bones exposicionsde Primavera on porguéssim admirar el boi miller que -es produeix arreu, podríem anaramobfant d'obres d'art escollides el nostremusca, el qual a la llarga arribara a .pro-longar durant tot l'any aquella superior edu-cactó artística dels artistes i del públic queara corn ara només 'podríem esperançar deles perfectes exposicions collectives patroci-nades per ] Ajuntament i pel Govern de Ca-t alunya.

Aquestes exposicions, sempre millor dota-des que les actuals, deurien ésser regentades

per d'altres elements que eisartistes sols,per elements menys passionals i no tan im-mediatament interessats. I, qui sap si noseria millor que la polseguera de petits pre-mis actuals, .la concessió d'un gran premique estimulés a .produir alguna cosa d'em-pcnta, que produls emulació entre les gransligures de les mostres arts, i que fins arribésn apassionar l'opinió pública corn en totagran contesta, un gran premi la concessiódel qual implicaria una pujada de to delMuseu d'Art Modern que enyora i necessitatin a capital corn Barcelona, que alhora comp-ta (o comptà fins ara) corn una de les gransciutats d'art que fan parlar, i que amb lessaves iniciativesartístiques contribueix alprogrés i al .credit de la nació.

Cal dones corregir l'organització de lesnostres exposicions de Primavera, però decap manera reduint-les o suprimint-iles. Araés hora de pensar serenament en la formamés eficient d'educar artísticament el nostrepoble. Ara és hora d'aprofltar per a tal famal'experiència deis dos darrers anys i la tra-ça i bona voluntat de l'organitzador d'aques-tes exposicions, el senyor Joan Merli, sem-pre que aquest no es trobi compromès enempreses semblants extraoficials que puguinposar en perill -la seva equanimitat i el ne-cessari desinterés que és indispensable en I^agestió de ha cosapública.

JOAN SACS.

Un present que us farà quedar bé.

Visiteu les GALERIES SYRA

GUTEMBERG, S. A.

Maquinària, Tipus, Filetatge debronze, Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Agullers, 1 I Via Laietana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

El cartell de la d'enguany, obra d'Obiols

Exposicions estrangeresMentre a l'estiu es suspenen a Barcelona

eles exposicions, en altres llocs de l'estrangers'allarga molt més la temporada. A Lon-dres, a parís, a Florència, n'hi ha una collad'obertes, d'art extremortental, d'arts afri-cans, de decoració teatral, etc.

La galeria Braun, de París, ha dedicatles seves sales a alguns pintors dcatunegutso oblidats. Desconeguts — o millor, mal co-neguts — dels seus contemporanis, i oblidatsde la gent d'ara.

La majoria de pintors deis quals s'hanaplega• obres a les parets de can Braun, sóndel segle passat, que no fou pas un gransegle, corn a pintura.

Un cert nombre d'obres porten, per totindicatiu, un senyal d'interrogació. Es traeta de datar-les i atribuir-les, i els aisitantssón pregats de fer conèixer llur opinin.

***

Henri Clouzot ha organitzat, al museuGallidra, una reunió dels esforços' d'aquestsdarrers anys per tal de renovar la presen-tació escènica.

Des de la pruïja naturalista de principisde segle, que tan vivament fou sentida perAntoine, fins a l'orgia cdlorística deis balletsrussos i a la simplicitat — el (mudisme)), espodria dir — de Copeau, el conjunt reunital Galliéra és d'un vivíssim interès per al'historiador i el curiós.

Més limitat és l'abast de l'exposició es-oenogràflca organitzada a Florència per An-ton Giulio Bragaglia. Així corn la del mu-seu parisenc abasta tots els extrems del tea-tre, àdhuc caricatures d'actors i instrumentsde' música, la de Florència és dedicada al'escenografia moderna, i sobretot a les rea

-litzacions del mateix Bragaglia.Cal remarcar, d'aquesta exposició de Flo-

rència, dues postes en escena, inda de Jac-ques Copeau i una altra de Max Reinhardt.El primer ha imaginat de fer representarun ingenu misteni medieval, Santa Oliva,al claustre de Canta Croce, la illustre es-glésia franciscana de Florència; el segonha projectat una Jeerique ,posta en escenadel Somni d'una nit d'estiu als jardins Bo-boli; aqúe'lla meravella romaan deis darrerstemps tlel Renaixement on ja apareixen tretade barroc.

e**

Cómpletant l'exposició internacional dcChicago bátejada «Un segle de Progrés »,que no té secció de belles arts, l'Institutcl 'Art de la capital jove de cent anys hainaugurat una exposició d'art antic i mo-dern, que comprèn obres des dols segles xttta xx, pertanyents totes (tact d'un Whistlertrams pèl Louvre) a museus i colleccionsprivades deis Estats Units.

Entre elles, hi ha dos Roger Van domW,eyden i la Verge de Memling de la col-lecció Ryerson, els Cranach de la colleccióWorcester, 1a Nativitat de Botticelli de lacollecció Wildenstein, el Jesús caminant so-bre les aigües del Tintoretto de ila colleccióArthur Sachs, 1'Aristòtil de Rembrandt dela collecció Duveien, els nombrosos. Greco dela collecció Havemeyer (entre ells el Retratdel cardenal de Guevara i una 'extraordi-nària Vista de Toledo).

Horn exhibeix també obres de pintorsamericans del segle passat, came Whistler,Sargent i Eakins, i, sobretot, el que abundaes la pintura francesa, des de la Verge iel Nen amb un sant i un donador, del 5400,d'un pintor avinyonès anònim; fins a Cé-zanne;'que ocupa tota una sala, Matisse, elburot tRousseau,`'etc.

No sabem si el conegut milionari Hearst,amo d'un important trust de premsa, hadeixat alguna obra.: Es fama que és un deishomes del món que ha comprat,,pagánt -lesP' autèntiques, més falsificacions.

AL VAIXELL

--Si heu de roncar, procureu fer -ho almateix compàs de les màquines.

(The Toller, Londres)

L'editor de novellas policíaques al lladreque ha sorprès. — I ara no sortiu d'aquífins haver acabat d'escriure les vostres me-mòries.

- - (Rit et Rac, París)

!ÁULiI)JL

LES ARTS I ELS ARTIS TESDESPRES DELS SALONS PROjECTORUna República a Sardanyola

L'atracció d'un perfum de costellada, una una càustica paraula d'un parent de darrerexcellent companyia, i la temptació de con- urdre. El mur semblava claudicar la sevatemplar les primícies de l'estàtua de la Re- sociabilitat i de fora estant ja es preveiapública que l'escultor Viladomat està mode- l'instant estereotipat que ila parella es farialant, són els factors decisius que influïren en fonedissa corn per art d'encantament.l'esperit de la patita expedició. Evidentment això no era un ideal. La força

Factors innegablement importants, que a del bosc promès ens cridava i pe] camí, unamés deis seus valors gastronàmics, sentimen- mica llarg, estic segur que tots els compo-tals, turístics i artístics, vénen a represen- nents sentíem una frisança.tar un d'aquests guions que de tant en tant El cotxe trontollava inestablement per unstenim la sort de poder incloure en 1'espessn passos primaria. El paisatge tenia una abso-crtografia de la nostra vida, lata condensació de valors, era quan tota

la muntanya i tot eQ yard esreconcentren' en una granamistat i en sort aquell espèsresultat de confitura.

E1 bosc és el producte d'un

' aliatge d'un grapat de coses

, sagrades. Per nosaltres aquellsi'enci meravellós i atapeït,

11, que tantes vegades ens haV l aixafat Wagner, té un suprem

encía transcendental, .amb .to-tes les característiques, no sa-

r' ben per qué, d'un deis darrers—^' rosegons que ens queden de

ten.ps llegendaris en qué erenpossibles gestes esterilitzades,íntimament lligades als diver-

Y' sos chefs de la literatura uni-versal.

En aquest aiguabarreig, desucs iliteraris varen florir lesdialèctiques oposades, mentrees preparava l'holocaust de lacostella i la rabelesiana de-gustació.

La costella a la brasa ésUna de les coses Inés ben tro -bodes del món, taut en la fun-,i,,') de menjar-la com en elsseus I>reliminars. La columnade fu ni blau s'arrapa .a ]es

v soques del: arbres i les vesteixd'una qualitat difumada, es-pectral. L'olor de la pinassaila cocció de coàguls de sang

I,\ frm urn conjunt afortunat que` ^. l's una panacea per a l'atonia

/ dels estómacs delicats i àdhucel seu perfum pot molt ben

^j bé ésser aquella solució d'es-sència que molts químics vancercant preocupats per tota la

1 'escatllor i la seso obra superfície de l'univers.Ventant el foe i esbandint

ea fum, Viladomat tenia que'.-Hi ha en tot plegat una vaga sensació de cc ni a veure amb l'escultor modern de Pa-

ritus emotiu, la mica de jota que sentim pini i la seva escultura de fum.tots els llatins en la daurada ocasió de fer Els greca sortien de diantre Marçal Olivarel salt al sistema determinista, l'expandi- i procia-maven una república independent da-ment del coreó que reclama insistentment cant la graella mirífica.aquell moment bucòlic d'abandó sota d'un L'estupenda volta de branques oue ensarbre, un sui ull de taut i un retail de eel or!- aixoplugà fau constant del cap a la fi, i valtre fulla tendra, amb ]'ànima desmaiada i a dir que ens hi enternírem.Una lassitud extenna. Estar-se unes horas entre vegetació en un

La dificultat está, naturalment, en la corn- dia cent per cent meridional dóna l'efectepanyia. Si aquest extrem es salta bé, amb que el color és una capa sólida que amb ungarantia, tot està salvat. Viladomat es veu gran ordre es va ooliocant en els 91ocs acos-que hui entén i va reclutar uns elements mag- tumats esperant la vinguda . d'un monstrenífics. Cuitem a dir-ho, Joan Cortés i Mar- imn:ateriail que a l'hora justa l'arrenca bru-çal Olivar són dues figures importants i in- talment i se la guarda per a l'eindemà.substituibles. Però, a desgrat de tot, ve que .la nostra

Dominen el punt just. Saben exactament fisiologia,aoostumada excessivament al tram-l'instant que deu girar-se el disc de la broma via i al correr, es rebella contra l'ordre está-i posar-hi e1 de 'les ponderacions. Això senti- tic del conjunt. La digestió moo les vàlvule s.llament és la clau de l'èxit. Són absoluta- de l'activitat i és l'hora de pensar en el mo-ment recomanables. viment cons més continu millor.

Joan Cortés és ]'home que proclama les Aquest dia ]'imperiosa necessitat era tole-idees més grosses amb la més grossa nata- rabie parqué conduïa a satisfer una tafane-ralitat. Té alguna cosa de l'envergadura deis nia artística :,l'estàtua de Viladomat.filòsofs grecs, és axiomàtic i encomana un Els retorns d'actes d'aquesta mena estanrellevant corrent d'assimilació subject-es a un mètode de psicologia que es

De vegades us trobeu •amb la illusió que trasllueix a l'exterior per um xoc desanimat,tót el que us volta és un món de butxaca, meitat nostàlgia, meitat visió de la féinaque obeeix a unes regles tronades que hem quotidiana desdibuixada per ]'aïllat descen-el e suportar amb la més bona fe i bon humor trament i amb una temença que fa exagerarpossible. les coses que ^passe^n al planeta, urn cop les

Si diet que el que teniu al davant és una hect comparades al madurament d'un para-cosa que esta be, ja hi podeu pujar de peus, día existent.esta bé; si diet el contrari, heel de trauma la Heus aquí dones que la nostra patita colla,caixa deis trons, no hi ha més remei, descrivint cl camí de la volta, abandonats Ros

Cortés, abans d'arribar a la •paraula cm- despullats semi-interrogants de la costellaquanta, desorienta una mica; quan lade- entre una herba esprimatxada ï uña pedrapassa Us comença d'inter-essar, t quan Cs al de cara a l'espai, entra a Sardanyola i escentenar ja il'heu .fitxat corn a transcender- 'situà `davant la neo clàssica 'façana del tallertal, el veieu corn apunt on convergeixen to- on Viladomat executa les obres fora de lates les línies de conducció de les més altes mida corrent.tensions espirituals. Dintre aquest taller hi viu la gran famí-

Marçal Olivar ve a ésser un antípoda en tia de reproduccions en guixos de la Ura-I'expressivitat. (Enormement dinàmic en la lita.paraula, vibrant d'ancestralismes classics, Viiladomat hi té una habitació a part, deamb una visió, segurament aristotehana, la qual ha hagut de foradar el sostre perágressiu en Iles consideracions, pletòric dun tal ci''encabir-hi un braç i el cap de la figura.gran esperit crític. L'estltua en qüestió és un altre. deis argu-

Fa 1 "efecte que tracta tota la vida del món ments que s'han constituït al país •per a de-amb aquell deix d'olimpisme que més o mostrar per si sols la conveniència de la im-menys tenen totes les persones que es deli- plantació de la República.quen a treure la pols de les coses de la vello llideíx d'alçada cosa d'uns quatre metres iGrècia, represemita, així, en pocs mots, una obra de-

Potser és una dolça mirada de superioritat finitiva per l'escultor.heretada de la major civilització i que es re- Conjunt dificilíssimament reeixit de forçafractaria a aquests actuals desmflaments i de gracia, resultat d'una unció ideológicamaterialistes. i d'una consecució de totes les facultats po-

El que signa, tercer barce'.oní atret pel ,`sades en jac. Ara perjudicada per la proxi-magnetisme de l'acte de Sardanyola, hi ana- mitat deis medievals estris de ]'ofici, tapadava simplement d'admirador, amb tots els de pegats de samarretes i davantals anacrò-ressorts lubricats per a treure deduccions i I nies per a conservar la frescor de matèria,veure obrir el eel a cada moment de con- ja té una enorme realitat artística, palpitant

•ersa. en totes les saves Rtecessitats eminentmentEl veí poble de Barcelona té una entrada escultòriques i decorativas.

obtusa i desconsiderada. Tot de sobte., baï- Va culminar aquesta darrera etapa en elxant del tren, us trobeu amb una magnífica seu propi interès t quan Vitadomat desprésparet en la qual invariablement hi ha arre- d'anar tapant l'escul#ura amb:els pedaçospenjats els personatges que esperen la famí- esmentats, va: tancar la porta del taller i pas-ha. Es una paret de café que fa recorda5 sàrem per la vasta sala del dipòsit de mo-la paret que tenen tots els pobles mexicans' . deis, sentírem tina integral emoció en rela-i r a afusellar-hi els bandits i els reaccio- cionar aquella greca de ]'Olivar amb els dis-naris. Naturalment, que aquí també s'11í cóbols, Iles Venus i els Apols que aguantenafusella. Quan arriba mi tren carregat de 'sobre les nítidas esquenes una pols lleuge-marits i convidats, la colònia engega la sen- rament,`entonada i l'obra de Viladomat quesilla murmuració estival i tot són mirades esta a punt de sortir de la incubadora.furtives i rialletes per sota el nas. , No`sabem per què, perd en el moment que

Nosaltres, fora de la categoria indicada, la porta del carrer quedó tàncada ens sobre-hi veiérem els que ens estareu esperant da- pingué la temença d'una fatal palingenèsiavant una sibeca extraordinària. Viladomat, en les reproduccions, elàssiques i teméremel pintor Manuel Humbert i l'alcalde de Sat- també la possibilitat qúe amb la seva secu-danvola, Jaume Mimó. lar experiència no volguessin portar a cap

Allí mateix es va tramar l'excursió. Pri- tina feina devastadora en l'esperit de la jovemer la costellada al bosc, després un repòs República, enmig d'aquella afectada i im-al mateix Iloc, darrerament l'escultura. pressionant pau de l'industrial laboratori ar-

A dintre el cafè es celebrava un dinar de tístico-uralític de Sardanyola.noces. De tant en tant es sentia un brogïtidoni de casament que devia correspondre a I ENRIo F. GUAL

., c,] L

RADIO I DISCOSBailables del catàleg de uny

Ja en pie estiu, altres anys els programesde discos vessaven d'enregistraments d'a-quest gènere, amb els quals s'amenitzen lesvetlles d'estiu. Ums bons discos de jazz ro-dant en un portàtil constitueixen el milloracompanyament per a l'estiueig de la gentjove donada al ball a totes les hores i entotes les ocasions corn a únic recurs per acombatre l'ensopiment de la vida de bal-neari o de platja.

Ara, però, la ràdio s'encarrega de triarels programes i les emissions de ballables,fetes sempre amb els mateixos discos triatsdeis pocs que es publiquen, ha estat fatalper a l'edició, i abans en aquestes èpoquesera l'adquisi+iió de ballables indispensableper a tot estiuejant. Per això són pocs elspublicats aquest mes. Entre altres, corn amúsica de jazz, hi ha el que omplen lesorquestres New Mayfair i Ray Noble, queinterpreten respectivament dos fox que pocens diuen de nou i s(m dos ballables mésque passen sense pòrtar cap novetat, apre-ciant-ne només la perfecció en l'execució.

Més interessants són els enregistramentsde l'orquestra Duke iEllington Cotton Club,excellent conjunt que conrea a la perfeccióel jazz hot. L'un, el fox A nou orilles desde Tennessee, portat amb un ritme lent, ésd'una admirable tendresa i la tasca del so_lista recorda molt la forma de ,tocar de LouisAmstrong. El fox Alta societat, de movimentmés animat, té tots els caràcters duna bonamúsica bailable, amb força exhibició de vir-tuosisme instrumental per tots els solistesd'aquesta notable orquestra.

D'agrupacions instrumentals a base d'ins-truments de vent, les anomenades bandes,n'hi ha al inostre país de moltes categoriesi conreen gèneres ben distints. N'hi ha •peròde més ambicions que la generallitat, lesquals, amb reduït nombre d'executants, yo-len atrevir-se amb partitures només reser-vades als grans conjunts simfònics, i llavorsel resultat.és tan migrat corn la desproporciódeis mitjans de què disposen. Han estat pre-cisament els concursos que a la regió va-lenciana es fan molt sovint els que hanportat aquesta dèria, però no tot és perdut,ja que l'estudi que .això comporta ha fetd'algunes d'aquestes agrupacions veritablesconjunts modèlics, principalment quan es li_miten a conrear ballables tiples i pas-doblescaracterístics, és a dir composicions anésmodestes, però a l'abast. de llurs mitjans.La banda Unión Musical de Valencia esun d'aquests conjunts, i bona prova és elpas-doble A Turis, que interpreta potser ambmassa caràcter de marxa militar. Més al seuhoc és la Banda H lispa:nica, que interpreta

un vals-jota, el moviment bailable més apru-piat per a les exhibicions de les trompetessolistes que arriben al virtuosisme més ar-riscat. Es una llàstima que els organitza

-dors de balls no es recordin actualment méssovint d'aquestes agrupacions, que per alsxotis i pas-dobles són les millors i sempreho fan en millor forma que aquells conjuntsformats accidentalment que amb instrumentsde .jazz aviat donen mostra de llur inca-pacitat.

Per acabar, un disc d'aquella primera pro-vatura de cinema sonor amb la versió ca-talana Draps i ferro veil, que si tècnica_ment potser va ésser un èxit, per la partmusical que ens porten aquests discos, s'a-parta comp4etament de la manera de ferquant a música dita de cinema sonor, quefuig gairebé sempre de reflectir el caràcterlocal ; pel contrari, aquells fragments can-tats per Joan Xuclà volen ésser típics, i peraixò poc ens diuen que siguin de cinemasonor,

J. G.

Nou milles des . de Tennessee. — Fox. —Orq. Duke Ellington Cotton Club. — Com

-panyia del Gramòfon, AE 4243• — Alta so-cietat. — Fox. — Id., íd.

Mon cor és lliure. — Fox. — Orq. NewMayfair. — Cia. del Gramòfon, AE 4240• —Tornarem a veure'ns? — Fox. — Id., íd.

Flors de la ribera. — Vals-jota — BandaHispánica. -- Cia. del Gramòfon, AE 4024.— A Turis. — Pas-doble. — Banda UniónMusical de Valencia.

Draps i ferro yell. — Java. — J. Xuclà.— Cia. del Gramòfon, AE 424$. — Id., H.— El draQairet. — Id'., íd.

—Em creia que valies demanar-me alpapà.

—Sí, tenia aquesta intenció... però no re-cordo el .número del seu telèfon..,

(Weekly Telegraph)

^lOÚ[ S ADOLa ràdio i el teatre I La reci4acíó

La majoria deis radioients consultats de- E'i •Comitè permanent de les Lletres i declaren preferir les emissions de peces de tea- les Arts — del qual formen part, en quali-tre, i no pas de teatre radiofònic, sinó de tat de poetes, Paul Valéry i John Masefield,teatre escènic, recitat davant del micròfon. — després d'una deliberació (en la qual els

Darrerament, eren els aficionats austra- dos autors esmentats coincideren a apreciarbans els consultats en un plebiscit sobre llurs que a penes queda ningú, ni a Anglaterra,'preferències en el que es refereix als progra- ni a Alemanya, ni a França, que sàpiga dirmes de ràdio. Dones bé ; molt més de la poemes corn cal que es diguin, amb un sen-meitat es decantaven pe l teatre, i el gènere timent just del ritme i de la beutat), .acordàque Ii anava al darrera eren els ballables. r."'''Encarregar l'institut de Cooperació

Ja hem parlat altres vegades de l'emissió intellectual de prosseguir una enquesta sobred'obres de teatre, de la qual no som gaire la manera amb què el gust, el coneixementamics. No som sois en aquesta opinió. Fran- i la intelligència de la poesia es cultiven encis Cebron, secretani general de la Federa- l'ensenyam•ent i d'assenyalar els resultatsció nacional de l'Espectacle, de França, ha d'aquesta recerca als departaments ministe-dit sobre la qüestió : rials interessats deis diversos Estats.

,(No sóc partidari de la radiodifusió dels 2.11 Aconsellar a les institucions que ator_espectacles, en particular deis especfacles lí- guen premis de poesia, de reservar algunesrics, per dos •motius principals : Per defensa recompenses a 1 a dicció i a la interpretacióprofessional, car aquestes radiodifusions, so- poètiques talc corn els poetes les conceben, abretot en temps de crisi, priven els artistes fi de fer conèixer millor i apreciar exacta-d'una font de guanys. Per això demanem ment la veritable naturalesa de la poesia,que sigui la ràdio mateixa que organitzi les que és tant ritmes i timbres corn sorts iseves difusions de teatre, i que sigui limitat imatges.el nombre d'espectacles difosos. E1 segon 3.Q1 Pregar a les organitzacions radiofò-motiu és que, malgrat els progressos realit- miques : a) de reservar en llurs programeszats, la retransmissió deis espectacles no pot un hoc a la recitació de poemes nacionals icomparar-se a la difusió de les obres execu- manllevats a les principals literatures ; b)tades a l'estudi. L'equip de les sales no ha de vetllar per la qualitat de la dicció de lesestat previst per a la presa de sons, i d'això dites obres, de manera que llur ritme i llurcr< resulten deficiències que són tant de plà- valor essencialment musical no siguin des-nyer pel que fa als auditors corn pet que fa figurats pals intèrprets.als executants. D'altra banda, aquests, al'escena, estan més atents — i es comprèn — -a la interpretació dramàtica que no pas ahresultats radiofànics. Finalment, hi ha obresque no poden ésser difoses de la mateixaq p

^i Ii4,

manerá que són representades. Creades per I F^^^t",a 1 escena, nooden sinb erdre amb 1 au-

pp,^^ d^.

;

La ((nurse)). — T'entretens massa a des-pullar-te. La teva germana ja està llesta.

—Es ciar, corn que vol ser .artista de cine.(London Opinion)

Els hereus. — Arriba a punt, senyor nota-ri. Els mobles ja ens els hem repartit amis-tosament.

(Rif et Rac, París)

c

—T'has deixat encès el hum del despatx.(Ballyhoo, Nova York)

a Exit en la mida

Corbates inarrugables

Pijames a bon preu

JAUME I, 11Telèfon 11655

Suscrivíd1 =vos a MIRADORCorts Catalanes, 589 = BARCELONA

BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO

EtSr ........................................_...........................................................................................................

que viu a ..:.....................................................................................................................................................

carrei ............................................................ n.°............ es subscriu a MIRADORve! preu uí-at de 3`50 pies. trimestre.

....................................................... aye ........................................................ de 193¿ja aturo

Ella. — Te'n recordes? Av ui fa anys queens vàrem conèixer.

Ell. — Sí. Eren tretze a taula.

(Le Rive, París)

—Què feu aquí sota?—He ... he perdut un botó, senyor !

(Everybody's 11'eekly, Londres)

La PuhuicifafI'ublica la inform ®ció ; ; Comentaris í colla=més completa, 4anl ŠII boració de les millorsinternacional corn E : signalures

1 lpeninsular i local 'ij Grafícs d , acfualilaf

Llegiu =la avui i cada cha

Refrigeradores Elécfriques

Mecanisme fofalmenf cuirassat

Funciona solament amb elecfricita^

Garantia per escrit de quatre anys

Substh oció de fot el mecanisme en cas d'avaria

TOT ACER M;.»,n con,um

"Sociedad IbGrica de O Construcciones Eléctricas"

Passem de Gràc. a, 29 BARCELONA

IMPRESOS COSTANou de la Rambla. 45

BAFCELONA