ELS PARTITS DEBATEN ARXIUS SENSEFRONTERES:DOCUMENTSRETROBATS

PASSARÀ AQUEST MES...

ELS COLORSDELS NÚMEROS:LA SINESTÈSIA

L'ALTRA CARA DE LA CIÈNCIA MOMENTVALORS

EL PERIODISTA FRANCESC PONSAREFLEXIONA SOBRE EL PAPER DE LAMILITÀNCIA DAVANT ELS CONGRESSOS

DE DIVERSES FORMACIONS POLÍTIQUES

Any VNúm. 50

Juny2008

3 eurosvalorsvalorsFO

TO

: M

ER

CÈ A

GU

ST

Í

Cinquantanúmeros icinc anys

valors.orgvalors.org

L'expresident Jordi Pujoli els filòsofs Francesc Torralba,Begoña Roman i Toni Comínanalitzen en aquest númeroextraordinari els valors de lasocietat en què vivim

L'expresident Jordi Pujoli els filòsofs Francesc Torralba,Begoña Roman i Toni Comínanalitzen en aquest númeroextraordinari els valors de lasocietat en què vivim

RepúblicaDominicana34

Els valors d'avuiMONOGRÀFIC

5 Passarà aquest mes | Participar versus mobilitzarFrancesc Ponsa.6-9 Fòrum | Pedagogia de la contemplació. MarGalceran. El carnaval de l'art. Eulàlia Tort. El temps.Xavier Tremosa.7 escala de valors | La Catalunya Postmoderna. F. G.9 Relligant la vida | Quanta solitud!. Viqui Molins.10 contraVALORS | Les orenetes. Xavier Manté10 La clau de volta.. | Amb permís, qui contamina qui?.Xavier Garí.

sumariPER COMENÇAR

MONOGRÀFIC11-25 Els valors de la societat actual.12-13 Cinc anys i cinquanta números. Jordi Cussó.13 Editorial. I tant que n'hi ha, de valors!14 El poder de les grans conviccions. Jordi Pujol.15 Metamorfosi dels valors. Francesc Torralba.20-23 Una aposta per la recreació. Begoña Roman.24-29 La religió: amenaça o salvació dels valors mo-derns?. Toni Comín.30-33 Els valors de la gent de 'Valors'.33 Poesia. Consells. Albert Pera.

PROPOSTES34 Viatges |La República Dominicana. J. Amargant35 Excursions |Wirdwatching. J. S.36 Art | Art religiós a Mataró. Ramon Bassas.36 Música |Festival 'Únicas'. M.Salicrú-Maltas.37 Solidaritat | Vacances solidàries. J. A. Colomés.37 Deixa't perdre per...| per un centre de rehabilitació.E. Puigderrajols.

38 L'altra cara de la ciència | Els colors delsnúmeros. Laia Bassaganyas.38 Petites coses per canviar-se un mateix |Psicoanàlisi. Joaquim Trenchs.39 Petites coses per canviar el món | Reconèixermalifetes. Ramon Salicrú.40-41 Hi havia una vegada... |La gossa ques'enyorava. Enric Font.40-41 Una carta des de... |Poznan (Polònia). AlfonsGregori.42-43 momentVALORS | Documents retrobats.Mariona Corominas, arxivera. Maria Coll.

PER ACABAR...

valorsEDITA Associació Cultural Valors DIRECCIÓ Maria Coll i Joan Salicrú CONSELL DE REDACCIÓ Antoni Codina, Jordi Cussó, Dolors Fernàndez, FrancescGrané, Xavier Manté, Marta Masdeu, Eulàlia Puigderrajols i Marc de San Pedro OPINIÓ Antoni Codina HI HAVIA UNA VEGADA... Roser Trilla (coord.)L'ALTRA CARA DE LA CIÈNCIA Joan Basagaña, Laia Bassaganyes, Marina G. Bufí i Núria Radó COL·LABORADORS Joaquim Amargant, Joan Baron,Ramon Bassas, Albert Botta, Josep Àngel Colomés, Josep Maria Cusachs, Maria del Mar Galceran, Xavier Garí, Francesc Grané, Nicolau Guanyabens, XavierManté, Marta Masdeu, Albert Pera, Francesc Ponsa, Eulàlia Puigderrajols, Ramon Salicrú, Maria Salicrú-Maltas, Marc de San Pedro, JosepMaria Solà, Eulàlia Tort, Joaquim Trenchs i Judith Vives HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO Albert Aixalà, Jordi Buscà, RosaCasacuberta, Antoni Codina, Toni Comín, Albert Dresaire, Maria Eulàlia Freixas, Enric Font, Montserrat Grau, Mireia Llonch, Josep Masó, ViquiMolins, Jordi Pujol, Joan Safont, Francesc Torralba, Xavier Tremosa, Joaquim Fernàndez, DIBUIXOS Àlex Valls i Javier García EDICIÓ iCORRECCIÓ Anna Olm FOTOGRAFIA Elena Gelabert i Laia Alonso COMPAGINACIÓ Joan Salicrú IMPRESSIÓ Impremta PrimsCOMPTABILITAT Engràcia Carlos PUBLICITAT Carme Itxart DISTRIBUCIÓ Raul García ADREÇA C/ Portal de Vatlleix, 17, 2º08301-Mataró Tel. 646.474.452 FAX 93.798.62.59 ADREÇA ELECTRÒNICA redaccio@valors.org DIPÒSIT LEGAL B-6206-2004

REVISTA MENSUAL DE REFLEXIÓ I DIÀLEGPàgina web: http://www.valors.org

Publicació adherida a:

Número 50. Juny 2008.

El col·laborador habitual deviatges, Joaquim Amargant,ens porta aquest mes fins alconegut país caribeny.

Congressosdels partits5

PASSARÀ AQUEST MES PROPOSTA DE VIATGE

En les darreres dècades els valors de la societat hanvariat, en alguns casos s'han transformat i en d'altreshan aparegut de bell nou. Però quin és el panoramadels valors avui en dia? En reflexionen Jordi Pujol,Francesc Torralba, Begoña Roman i Toni Comín.

11-33

El periodista Francesc Ponsa ensanalitza quins valors s'amaguenen els processos congressualsdels partits que aquest junys'han de resoldre.

QUÈ HA PASSAT EL MES ANTERIOR4

valo

rs

VALORS A L'ALÇA

La salut:el consum decanabis entreels 14 i 18 anysbaixa per primercop en 12 anysperò es manté al25 per cent(El Punt,23 de maig)

El respecte:Les denúnciespresentadesals jutjatsper violènciade gènere idomèstica vanaugmentar un 29per cent el 2007(La malla.net,31 de maig)

VALORS A LA BAIXA

per començar

EL PERSONATGEPedro AlonsoLes organitzacions Ifakara Health

Research and Development Centre a

Tanzània, The Malaria Research and

Training Centre a Mali, Kintampo Health

Research Centre a Ghana i el Centre

d'Investigació en Salud de Manhiça a

Moçambic han estat guardonades amb el

Premi Príncep d'Astúries de cooperació

internacional 2008 per la tasca que duen a

terme en la lluita contra la malària. Aquest

premi, però també s'ha focalitzat en una

persona. Aquesta última institució està

dirigida pel metge de l'Hospital Clínic de

Barcelona Pedro Alonso. Amb aquest

120

L'ACCIÓ

INCREÏBLE PERÒ CERT

Els nazis volien vendre aEspanya un milió dejueus durant la Guerra(La Vanguardia, maig 2008)

El rotatiu barceloní La Vanguardia ha

revel·lat en les últimes dates una notícia

escabrosa: en ple ocàs del règim nazi, un

dels màxims persecutors de jueus,

Eichmann, va proposar vendre un milió de

jueus i que s'as-

sentessin a Es-

panya. La pro-

posta finalment

no va tirar en-

davant.

EL FETServimedia fa vint anys

L'any 1988 va néixer Servimedia, una

agència de notícia membre del grup

d'empreses de la Fundació ONCE, creada

amb l'objectiu de potenciar les notícies de

caire social, per exemple accions o

denúncies d'ONG, als mitjans de

comunicació quan aquests s'interessaven

poc per aquest tipus d'informacions. Vint

anys després, malgrat la gran feina feta,

reconeixen que aquest tipus de notícia per

segons quin tipus de periodistes encara són

considerades de segona divisió. (El Mundo,

30/05/08)

LA FRASE"Tota la vida s'ha parlatamb ETA. Seria absurdno fer-ho. Buscar la paués una obligació"Aquesta frase va ser pronunciada pel

tinent general Andrés Cassinello, director

dels serveis secrets durant l'època d'Adolfo

Suárez i cap dels Serveis d'Informació de la

Guàrdia Civil, un dels col·lectius que sempre

han estat al punt de mira de la banda te-

rrorista. Una frase valenta tenint en

compte qui la pronuncia: un home que ha

dedicat gran part de la seva carrera a

lluitar contra ETA. (El País, 18 maig)

LA DADA

Aproven un tractatinternacional contra lesbombes de dispersió

(Avui, 29/05/08)

Cent deu països, entre els quals

Espanya, han aprovat a Dublín un

tractat internacional contra les

bombes de dispersió. Això obligarà a

Espanya a prohibir les dues bombes clúster

que es fabriquen a l'Estat (la BME-330

d'Expal i la MAT-120) i a eliminar els arse-

nals que té l'exèrcit. Malauradament no

eren a la votació altres fabricants com Xi-

na, Eua, Rússia o Israel. Si més no, es trac-

ta, d'una decisió històrica pel pacifisme.

dòlars (76 euros) és el quecosta un telèfon mòbil aCuba. Les targetes per tru-car no baixen dels deueuros, un preu inicial sisvegades més gran que elsou mensual del cubà mig.

guardó, el jurat ha reconegut la importància

de la feina d'aquestes organitzacions i

d'aquest professional sobretot pel que fa a

la investigació d'una vacuna i el

desenvolupament de programes de

formació de professionals.

per començar

Participar versus mobilitzar

5valors

S

PASSARÀ AQUEST MES

egons la definició clàssica, elspartits polítics són entitats d’in-terès general amb la finalitat depromoure la participació del po-ble en la vida democràtica i ferpossible l’accés dels ciutadans

– a través d’un sufragi universal, lliure i secret- a l’exercici del poder públic d’acord amb elsprogrames, principis i idees que postulen. Res-pecte al seu funcionament, Max Weber consi-dera que el partit està en mans dels dirigents,al costat dels quals apareixen els militants; quegeneralment fan de claca o agitadors i, en cir-cumstàncies puntuals, són instàncies de con-trol, decisió o discussió. En relació amb aquestdarrer aspecte, diversos partits celebraran, a-quest mes de juny, el congrés general per esco-llir els seus mandataris. Però el paper del mili-tant només es redueix a votar en el congressos(els que ho fan) i enganxar pancartes (els queho fan) en època electoral? Anem a pams.

En principi, una persona decideix militar enun partit perquè s’identifica amb la cosmo-visió que aquest defensa. A partir d’aquí, a-quest emmirallament presenta diverses tipo-logies de compromís. D’una banda, hi ha elmilitant virtual que es dedica a pagar la quotasense fer acte de presència. La seva és una a-portació merament econòmica. En l’estadi se-güent trobem el militant acrític que segueix totsels mandats de la direcció sense qüestionar-ne la idoneïtat. Aquest és el prototipus de mili-tant ideal desitjat per tots els secretaris d’or-ganització: paguen puntualment la quota, pen-gen banderoles, omplen pavellons i signen ma-nifestos de suport. Com a contrapunt del acrí-tic localitzem el militant lliurepensador. Massasovint, aquest arquetip de militant és estig-matitzat per la cúpula per la seva actitud críti-ca, idealista i escèptica. Acostuma a presentaresmenes a les ponències i a prendre la paraulaen els congressos. És el militant que la direccióvol lligar curt per a que no trenqui el guió pre-vist. Generalment, la seva puresa ideològicaes fa incompatible amb els tripijocs de la real-

Francesc Ponsa

"L’error dels quadrespolítics és atribuir-seel monopoli deles ideologies"

Diversesformacionspolítiques de casanostra i de laresta de l'estatviuen períodesprecongressualsque s'han deresoldre durant elmes de juny. Unsperíodes sovintmés marcats perla batalla perso-nal que no pas elcombat de lesidees. El filòsof iperiodistaFrancesc Ponsa,col·laborador de'Valors', hoanalitza.

politik i alguns d’ells acaben estripant el car-net. En canvi, el militant trepa s’hi familiaritzaràpidament i acaba ocupant algun càrrec orgà-nic. La cuina d’un partit polític ha de combi-nar aquesta amalgama de compromisos indi-viduals i generar una línia d’actuacció col·lec-tiva coordinada i sòlida. No obstant, aquestano és una empresa fàcil ni exitosa; sobretotper la rigidesa de les organitzacions polítiquesbasades en estructures castrenses. Aquestacatalèpsia es basa en la priorització de la jerar-quia i el poder per damunt del debat d’idees;fet que comporta la crisi de l’engatjament: elcompromís és amb la ideologia o amb el partit?Crec que no aniriem desencaminats si afirmes-sim que l’error dels quadres polítics és atri-buir-se el monopoli de les ideologies i creureque una posició política determinada noméses pot defensar des de les files jerarquiquesd’un partit, quan els moviments socials i em-presarials han demostrat tot el contrari. Ras icurt: els partits polítics han confós fer partici-par amb mobilitzar. El soroll de sables és mésescandalós que el debat d’idees. Per això, elspropers episodis congressuals han estat me-diatitzats en clau de parcel·les de poder en de-triment de la renovació del missatge ideològici de l’estratègia. Així, doncs, els militants a-crítics, trepes, lliurepensadors i virtuals (si elslocalitzen) seran perseguits per ser mobilitzatsi subjugats a uns objectius concrets. Quedaràper un altre congrés la missió de democratitzarles estructures dels partits i la traducció dellurs ideals en accions d’interés per la majoriasocial.

Francesc Ponsa és periodista

per començar6

valo

rs

es va convertir en un hàbit que m’haacompanyat ja tota la vida.

Ara començo les meves classes ambun espai de silenci interior, amb una suaumúsica que convida a la meditació, i untext breu per a la seva contemplació. Éscuriós observar l’evolució dels estudiantsque acostuma a anar del neguit i la incomo-ditat que els genera aquest espai, a la valo-ració i l’agraïment que mostren a final decurs. Algú em deia recentment, és unallàstima que l’espai inicial de les sevesclasses hagi estat l’únic moment de lasetmana que he tingut per aturar a “es-coltar-me”. Vivim massa immersos en elbrogit quotidià i, enmig d’ell, ens perdemtantes i tantes coses fonamentals. La pe-dagogia del silenci esdevé una condiciónecessària per a la pedagogia de la con-templació, però no el silenci com a refugide benestar, que fuig de la realitat, sinóaquell que permet captar-la amb tota laseva cruesa, riquesa i realitat.

a uns quants anys un dels meusfills em va dir que li agradariaviure al poble on passem l'estiu.Quan li vaig preguntar perquè,

m'esperava allò de “perquè puc anar totel dia amb bicicleta amb els amics, jugar alriu, caçar granotes...”. Però la seva respos-ta em va descol·locar: "És que quan surtoel matí a la plaça sento un silenci tan granmare..... escolto el cant dels ocellets, l’únicque se sent, i llavors em sento tan bé!”.Jo li vaig dir que estava molt bé que s’atu-rés a escoltar el silenci, era un bon exercici,perquè de vegades el silenci també ensparlava i podia dir-nos coses molt impor-tants. I, amb contundència, em va dir: “Ma-re, en el silenci sempre se senten coses”.

Per a contemplar la vida, per a deixarque la realitat “ens parli” des del més pro-fund, ens cal alliberar-la de tot allò que ladistreu i l’adorm per poder-la observar desdel silenci de la seva parla. Sí, que l’únicso sigui la seva mateixa essència per talque ressoni en el nostre interior i puguiser captada en tota la seva plenitud. Per

això els educadors insistim tant en quècal que els nois estudiïn amb el televisorapagat o l’aparell de música desconnec-tat. Cal que el silenci pugui ser omplertúnicament d’aquella realitat que hom volexplorar i aprofundir, ja sigui un problema

Pedagogia de la contemplació (II)Maria del Mar Galceran

Maria del Mar Galceran és professoramargalceran@telefonica.net

La porta oberta

"Fer pedagogia delsilenci demana espaisper tal que aquestpugui ser viscut"

de matemàtiques, una oració gramatical,una obra d’art o bé la pròpia identitat, elDéu que ens habita i la seva creació.

Fer pedagogia del silenci demana po-der oferir espais per tal que aquest puguiser viscut i valorat. Vaig tenir la sort derealitzar el meu parvulari a l’escola Mon-tessori i recordo que cada matí en entrara classe la mestra ens feia estar cinc mi-nuts en silenci, amb el cap recolzat sobreels braços, mig en penombra. Vaig acabaragafant-li gust a aquella imposició que aviat

la cultura popular. Unavisitant de mitjana e-dat va dir: "Això quèés?", i va marxar enfa-dada amb una sensaciód’engany. Em vaig sen-tir com aquesta bona dona, atrapada i enganxada en aquest caosque dibuixa l’artista i que denota un pessimisme profund sensesolució. I, davant d’aquesta situació, ens revelem: marxem enfa-dades amb allò que considerem que ha estat una presa de pèl.

L’art contemporani sovint té com a objectiu, en un reduc-cionisme simplista, la provocació. Messe ho aconsegueix peròno arriba a transmetre el que ell anomena la revolució de l’art,es queda amb el retrat del caos. I, no cal dir, que el repte estàen l’expressió de la resurrecció, del tornar a néixer, dels nousvalors que marcaran a la nova humanitat.

El Carnaval de l'art?Eulàlia Tort

intura, escultura, fotografia, text, carrosses i materialde detritus. Això és el que vaig trobar el dissabte passatquan vaig visitar al CaixaForum l’exposició Ufo tornaa casa - El Carnaval de l’art de Jonathan Messe,

primer projecte de l’artista que podem veure a Espanya.Messe és considerat un dels nous valors de l’art alemany.

Així es defineix ell: "Messe no tiene talento ni es sabio, esúnicamente profeta y servidor de una nueva revolución: larevolución del arte”. En aquesta exposició, l’artista pretén in-troduir a l’espectador en una mena de processó festiva i grotesca,saturant. Segons Messe, la seva obra és la profecia del caos i eldesastre que precedeix a la nova era; un temps en que assumidala decadència de tots els valors, l’art esdevindrà la única via desalvació. Un nou paradigma on regnarà el respecte i l’amor.

No vaig trobar res de tot això en l’exposició. Vaig veure pin-tures profundament desagradables, escultures negres i fos-ques en una barreja de l’imaginari de l’artista amb elements de

"El repte està enl'expressió de laresurrecció, deltornar a néixer"

P

Pinzellades quotidianes

F

Eulàlia Tort és periodista

ranco tenia ocasió de venjar-se de la Catalunya de mossèn Batlle, del CC (...).Ara enfrontava el vell catalanisme de la Renaixença amb un nou catalanisme detarannà marxista i esquerranós. Les universitats serien governades per professorsmarxistes de vàlua, com ara Manuel Sacristán i més tard per Pierre Vilar, que

durant una colla de generacions varen permetre trinxar la nostra memòria històrica iimpedirien a la joventut catalana de veure i jutjar rectament el seu passat”. Ho explicaRaimon Galí en les seves memòries. La constitució d’un pensament d’arrel marxista,reformulat amb diferents aportacions, va convertir-se en generalista. Tradicions depensament que havien configurat generacions de catalans van deixar simple i rasamentd’existir. Es va substituir la “Catalunya serà cristiana o no serà” per quelcom més funestque hauria de dur-se a terme a base de pressupost públic i de capital multinacional, el“Catalunya serà socialista o no serà”. No era només la política d’un partit sinó, sobretot,el pensament transversal dels grans partits catalans.

Raimon Galí denunciava en les seves memòries el buidatge de continguts humanistes,espirituals i transcedents de l’educació de la mà de Marta Mata, a qui “la meva mare, que vapermetre (a Marta Mata) obrir el seu camí particular, que diguem-ho de passada, va consistira buidar la pedagogia del pare de tots els seus valors morals i cívics. L’Esperit de Rosa Sen-sat havia escombrat tota mena de vestigi d’una concepció transcendent de l’existència hu-mana”. Primer, en el camp educatiu; després, en el camp del coneixement públic i, per tant,en la cosmovisió que hem respirat des de finals dels seixanta i que avui s’ha imposat. Mal-grat els reiterats governs de Pujol, aquest tipus de pensament va ser i és hegemònic.

Estructuralisme i postestructuralisme, conductisme pur i dur... Algunes de les con-seqüències del monopoli d’aquest estil de pensament determinista i mecanicista lesdenunciava fa pocs dies Jordi Font, psiquiatra i psicoanalista en un dels sopars del CentreEdith Stein: en l’àmbit de la medecina, va arrelar un pensament que separava dramàticamentcos i ànima. El cos com a màquina, separada de totes les seves motivacions profundes. Així,la psicologia d’arrel profunda quedava marginada en la cura de malalties. Abandonant unaconcepció global de la persona. La psiquiatria d’arrel conductista, la psicologia social, esconvertien en disciplines úniques a les facultats de medecina. La naranja mecànica ha es-tat un paradigma –exagerat, però amb la mateixa arrel determinista- de la salut pública a Ca-talunya. La màquina del preservatiu, l’anècdota d’una educació, la de l’esquerra conductista,aferrada a teories molt més dogmàtiques que els dogmatismes que denunciava. La indústriagenètica, el reclòs on s’han fet milionaris els profetes de l’esquerra mecanicista que dirigeixenles càtedres de les universitats públiques. Només ha calgut veure l’angoixa d’alguns metgesen veure els seus fills afectats per malalties psicosomàtiques: han estat incapaços d’entendreres del què passava més enllà de l’estúpida recepta: “Els models que veuen”.

Fins i tot en l’àmbit de la tradició cristiana, la importació de models procedents de lateologia de l’alliberament ha portat a allò que ja als anys vuitanta era l’objectiu del gurúde l’esquerra fashion, Josep Ramoneda: l’alliberament de la teologia. Avui, però, s’imposal’alliberament del pensament crític, d’arrel neomarxista. Ens cal un recuperar el pensamentde la Catalunya moderna. Un pensament no determinista: ni econòmica, ni social, nipsicològica, ni biològicament parlant. Un pensament present a França, Alemanya o GranBretanya però ara per ara amb incapacitat per a tenir veu a Catalunya i Espanya. Unpensament d’arrel humanista, escèptic. Un pensament que ja es fa lloc, de la mà de nousmarcs teòrics, en el si dels grans partits de la Catalunya actual. Des d’aquest nou pensamentemergiran els nous valors contemporanis.

per començar7

valors

La Catalunya postmaterialista

Francesc Grané és professor de la Universitat Ramon Llulli director d'Eulogos Media / fgrane@eulogosmedia.com

Francesc Grané

F

Escala de valors

"Ens cal unrecuperar elpensament de laCatalunyamoderna. Unpensament nodeterminista: nieconòmica, nisocial, nipsicològica, nibiològicamentparlant"

per començar8

valo

rs

Relligant la vida L'origen del mot religió remet a "relligar". Secció protagonitzada per persones de diferents religions.

Quanta solitud!Viqui Molins

i ha moltes coses que em preocupen en el món de lamarginació al que em dedico des de fa molts anys.Avui, però, voldria parlar-ne d’una que aquests diesestic vivint d’una manera molt esfereïdora.

Fa anys conec una dona que es dedicava des de molt jove a laprostitució. En realitat no ha fet res més durant anys… Era laseva vida i en ella es comportava “com Déu mana”, segons laseva expressió. Té unes qualitats innates que moltes perso-nes voldrien tenir. La seva generositat és gran envers tots elsqui ho necessitessin més que ella. Fins i tot recordo que quanalguna de les seves “companyes de carrer” no havien tingutclients, ella, que gaudia d’èxit en el seu “treball”, repartia elsguanys amb aquelles menys afortunades…

Bé, ara és gran i no té família. Viu sola en un pis que algunapersona bona li va aconseguir. Però la malaltia i els anys viscutsamb un alt risc de contraure qualsevol infecció, la tenen retira-da i en una situació de abandó que dóna molta compassió.

Passar una estona amb ella, ajudar-la en les tasques humilsi senzilles d’una persona malalta, pot ser un lenitiu a les sevespenes i, fins i tot, pot arribar a animar-la una mica. Però sempreque surto d’aquella casa em faig la mateixa pregunta: i ara,durant les hores o els dies que resta sola amb els seus recordsi les seves cabòries, quina companyia tindrà? En varies oca-sions hem trucat a urgències perquè el seu estat era més greui els seus dolors augmentaven fins a fer-la gemegar. Responiend’urgències, la duien a l’hospital en una ambulància, la dei-xaven a un passadís molta estona perquè hi havia molts malalts,

H

Viqui Molins és religiosa de la Companyiade Santa Teresa de Jesús

"Sempre que surtod'aquella casa penso:i ara, els propers dies,quina companyia tindrà?"

era atesa, i hores desprès la tornaven a casa on l’esperava lamateixa solitud, el dolor, l’angoixa i els desigs d’acabar a unavida trista i sense sentit…

Potser no n’hi ha llocs suficients, potser els serveis socialsestan sobrecarregats de feina i no donen a l’abast, però a-quests casos es multipliquen. I, està clar, aquesta multiplicacióes dóna molt més al Quart Món, a aquest lloc on les penestambé es multipliquen, no tant per la manca de diners, sinó derecursos personals i altres qüestions que només els qui co-neixem aquest món podem comprendre.

És per això que em vaig emocionar molt quan un dia em vaconfessar que a Déu no l’acabava d’entendre'l, però a la Marede Déu sí. I afegí: “Ella és la que m’acompanya contínuament.I, creu-me, sento sempre la seva presència. Fins i tot, quanestava al carrer, jo, si em sentia sola, la cridava i ella em feiacompanyia. Això em consola molt en les meves penes.”

“Us ben asseguro, aquestes dones ens aniran al davant alRegne dels cels.” He tingut experiències que m’han confirmataquesta promesa de Jesús.

ls meu avis eren pagesos. Tots quatre. Recordo els estiusa casa seva. La vida de camp, l’esmorzar fort, el voltar tot

el dia sota el sol... I recordo de forma entranyable sobretot elseu estil de vida.

Anàvem al tros caminant, pujant pels camins, duent el dinara l’espatlla. I la bota de vi, és clar. Es treballava pel matí. Paràvema l’hora de dinar i tranquil·lament a l’ombra de qualsevol arbre,sèiem i xerràvem. De qualsevol cosa. Sense presses. Al capves-pre anàvem a l’hort, obriem el pas de la segla i miràvem l’aiguacom passava pels diversos camins fets amb l’aixol. I vèiemcom el sol es ponia i parlàvem de qualsevol cosa.

Potser ells parlaven més que escoltaven, o potser era a l’in-revés. Però el temps era ple de relació amb l’altre. El pas deltemps tenia una dimensió humana i se’n podia gaudir de tot elseu contingut de forma plena. El nostre ritme de vida anava en

consonància amb el ritme de la naturalesa. El temps era l’aliat,no l’enemic a batre.

Es plantava un arbre per a rebre’n els fruits al cap de molttemps. Si era una olivera, potser els fills en gaudirien. Si esconreava el camp era per recollir-ne el que en donava al capd’uns mesos d’esforç i patiment. Si hi havia conversa tot dinantera per gaudir-la de forma conjunta. Si es feia broma tot collintla fruita dels arbres, era com a conseqüència de la camaraderiai per a passar el temps de forma divertida.

No hi havia televisor. A l’altre se’l mirava de cara. El rellotgeera solar. Les hores les marcaven els campanars. La velocitatla donaven les cames, o els rucs de càrrega. Es parlava a l’horadels àpats i es saludava als coneguts.

Per què estem ara tan pendents del rellotge? Per què sopemamb les notícies posades? Per què parlem més que escoltem?

El tempsXavier Tremosa

E

per començar9

valors

Per què no mirem l’altre quan ens hi dirigim? Per què ens imposaanar sols amb la parella de viatge? Per què busquem altresparelles amb fills per fer activitats el cap de setmana? Per quèens omplim les hores d’activitats fora de casa?

Potser necessitem uns moments al dia per a pensar. Potserhem d’aprendre que la solitud és un mitjà per a la reflexió i al’autoconeixença. Potser hem de veure que l’altre té les mateixespors i entre tots les podem compartir i superar. Potser hemd’adonar-nos que és millor escoltar l’altre que escoltar-nos anosaltres mateixos.

Potser necessitem saber valorar la vida del camp. Potsernecessitem aprendre a valorar el temps. El temps d’abans. Eltemps dels nostres avis. El temps de la Natura. El temps queens permetrà ser més feliços.

"Potser hem d’aprendreque la solitud és un mitjàper a la reflexió i al’autoconeixença"

Xavier Tremosa és economista

ACTES AMBVALORS(A MATARÓ)

es vuit del matí. Arribo a la mevaescola en el meu cotxe particular,amb la meva esposa i la nostra filla,

i trobo que en el jardí d’entrada el granespai dedicat a aparcament està ja pled’automòbils maniobrant, deixant nens obé aparcant-hi. De fet, ja tots els carrersque voregen les escoles que hi ha per totel districte (Sarrià és el de més concen-tració de població escolar de tot Europa),estan gairebé colapsats de trànsit, comtambé passa de nou a les 5 de la tarda. Elsmeus pares, quan anys enrere ja em por-taven a aquesta escola, em dèien que es-tava en la zona de Barcelona més properaa Collserola, i per tant, es respirava unmillor ambient molt menys contaminat perals nostres pulmons infantils. Avui portojo a la meva filla de gairebé dos anys i jano puc dir el mateix… A més, em sorprènveure cada dia com els cotxes que transi-

L

quest any per sant Josep no n’havíem pogut veurecap i vàrem haver d’esperar l’entrada de la primaveraper veure el vol de les primeres orenetes. L’oreneta,l’ocell elegant, de vol llis, àgil i ràpid que quan vola a

ras de terra o sobre l’aigua d’un safareig, sembla que faci unballet de moviments i girs precisos, plens d’habilitat, senzillesai humilitat, i abillat amb un aristocràtic vestit de frac negre icamisa blanca com si d’actuar al Liceu es tractés.

Jo em mirava la primera oreneta de l’any i pensava que haviaarribat de l'Àfrica sudsahariana travessant el desert i l’estret deGibraltar sense controls ni papers. Venia a casa perquè a la pri-mavera i a l’estiu pensa trobar-s’hi més bé que al Sud. Pensaconstruir-hi el niu, posar-hi els seus fills i fer-los créixer engrei-xats amb les mosques i mosquits que caçarà a la nostra atmosfera.

Tot admirant l’harmonia i la llibertat dels seus moviments,recordava les notícies de la premsa de fa pocs dies: l’any pas-sat 921 immigrants van perdre la vida intentant arribar a l'EstatEspanyol de forma clandestina travessant l'estret o anant ales Canàries. 921 morts ofegats a l’any 2007, gairebé tres cadadia, al costat de casa nostra, i tots tranquils! En els dos mesosprimers d’aquest 2008, han arribat a les costes espanyoles

10

valo

rs

Les orenetesXavier Manté

contraVALORS

Xavier Manté és enginyer i membre de Justícia i Pau

per començar

A "És inhumà iintolerable quecada dia morin trespersones a l’estret"

mília que duu el seu fill a escola. Per mo-ments, em donen ganes d’agraïr-li la suorque pateix per mi, perquè sens dubte ellestà equilibrant la contaminació excesivaque provoquen els toterrenys i els cotxesmés contaminants del mercat. Per aquestbon home, al que no conec, sento unaadmiració especial: no només ve ell enbicicleta, sinó que porta al seu fill; el ci-clista ja estava educant-lo de debò en lasostenibilitat i el respecte al medi ambient,amb cada pedalada de bon exemple: l’es-forç diari i la suor matinal de portar el nena escola en bicicleta, en un entorn tanttransitat de cotxes, és sens dubte, el mésefectiu dels sistemes educatius. Qui con-tamina a qui, doncs? Comparat amb a-quest ciclista, jo sóc més contaminant quela seva forma de mobilitat. I ara no sé comdemanar-li permís…

ten per la zona són de més cilindrada ipotència, i en no poques ocasions es tractade vehicles més coneguts com a totter-renys. Un cotxe d’aquestes característi-ques em recorda més aviat a un tractor depagès que no pas a un automòbil urbà, iem pregunto perquè van per ciutat on jus-tament l’espai per moure’s i per aparcarés cada dia més limitat i, a sobre, el nivellde contaminació d’aquest tipus de vehi-cles és molt més elevat que el de qualse-vol altre. Per què els ciutadans hauremde respirar l’excés innecessari de polucióocasionat per uns quants sense haver-nos demanat cap permís? Sorpresa és lameva quan, aquest matí en arribar a l’es-cola ha passat pel meu costat i a bon ritme,un home en bicicleta que s’ha dirigit al’espai assignat per a aparcar-les, que solestar bastant buit; el ciclista porta un nendarrera, i interpreto que és un pare de fa-

Amb permís, qui contamina a qui?Xavier Garí

La clau de volta

Xavier Garí és educador

2.096 immigrants ir-regulars i 89 no hantingut aquesta sort ihan mort ofegats enl’intent. A més, les au-toritats d’aquí i delMarroc i d’Argèlia apunten que el desert del Sàhara s’ha con-vertit en una immensa tomba de sorra on és impossible comp-tabilitzar les víctimes que venien de més al Sud i es dirigien capEuropa passant per aquests països. Les orenetes tenen més sort.

Com ho farem per justificar-nos quan ens preguntin què liha passat al nostre germà immigrant que volia venir lliuramenti no ha pogut? Direm que és que aquí no hi havia feina per totsi si venien hi hauria atur per ells i per nosaltres ? I si els proposemque s’industrialitzin, no protestarem per si una empresa nostraes deslocalitza d’aquí per anar allà i queden al atur els decasa? No sé, de veritat que no sé quines polítiques caldria a-plicar, però si que sé és que és inhumà i intolerable que cadadia morin tres persones a l’estret intentant venir a gaudir deles avantatges de la nostra societat. Com les orenetes.

La vella cantarella de què "s'han perdut elsvalors" ha quedat totalment superada.Precisament la gran oferta d'ideologies icreences existent a dia d'avui fa mésnecessari que mai radiografiar els valorsde la societat. A això dediquem elmonogràfic d'aquest número 50.

11

valors

els valorsTEMA DEL MONOGRÀFIC: ELS VALORS DE LA SOCIETAT ACTUAL

avui

12

valo

rs

Valors estem d’enhorabona.Amb aquesta revista queestàs llegint hem arribat al nu-mero cinquanta. No és senzill,

assolir un repte d’aquesta mena. Quan vàremcomençar aquest projecte molts ens deienil·lusos i que impulsar avui en dia una revistaen paper com aquesta era excessivament com-plex i que el mercat, a més, està completamentsaturat. S’ha demostrat, però, que amb l’en-tusiasme d’un equip de gent, totalment volun-tària, es poden fer veritables miracles.

A l’acte de presentació del primer númerode la revista, el doctor Francesc Torralba deia:“No sabrem que serà aquesta revista fins queno s’hagi editat el número vint-i-cinc; serà enaquell moment quan podrem dir el que la re-vista Valors realment és”. Doncs bé, avui,després de cinc anys, ja podem valorar-neels resultats i començar a veure quin es l’espaique ocupa la revista Valors.

Les coses sempre són diferents a com leshavíem pensat o somiat i amb aquesta revistaens ha passat el mateix. Però l’experiència ensdiu que allò que arriba a esdevenir, a ser real-ment, és millor que allò en què pensàvem ini-cialment. Perquè allò que pensàvem era no-més això, un seguit de pensaments. Aquestnumero cinquanta que tens a les mans, encanvi, és una realitat concreta, que poden lle-gir un bon nombre de subscriptors i de lectors.Ara queda la tasca de la continuïtat, de fer-lacréixer en continguts, nombre de pàgines ien altres àrees i iniciatives que ajudin al debatal voltant dels temes que preocupen a la gentd’avui.

Però hi ha una cosa que realment crec quehem aconseguit: esdevenir una petita contri-

bució que afavoreixi un diàleg fecund i positiuentre les persones. I que aquest diàleg girientorn d’aquells valors que ens ajuden a sermés persones i que porten a la societat a viureamb més plenitud.

L’equip de la revista Valors no vol ser pro-feta de calamitats. Per això estem convençutsque els valors segueixen interessant, en el mónd’avui. La gent hi reflexionarà més o menys,però això no vol dir que la societat d’avui restibuida de valors. Segurament aquests darrersanys ha canviat l’escala de valors socials, isobretot s’ha fet plural, és a dir: no n’hi ha unade sola que s’imposi per damunt de la resta.Però avui tothom, d’una o altra manera, té elsseus referents per viure. Certament hi pot haverun cert risc de caure en un relativisme i peraixò calen plataformes com aquesta revista,que ajudin a anar reflexionant sobre la impor-tància dels valors, a adonar-nos del que signi-fiquen i construeixen.

En un món plural com el nostre hi ha diver-sitat d’opinions, valors i creences, i és normalque sorgeixin friccions en la convivència i quecontínuament ens sentim interpel·lats els unspels altres. I quan toquem els valors, les fric-cions acostumen a ser més sentides, perquètoquen el més profund del que els éssers hu-mans pensem i creiem. Per aquest motiu el dià-leg és més urgent i necessari, perquè la socie-tat s’ha de bastir des de la concòrdia. Sabent

Durant els darrers quaranta-nou números que hanprecedit aquest hem tractatvalors molt diversos. La llistaés llarga. Arribats aquestpunt i aprofitantl’efemèride, vam creurenecessari fer una parada enel camí i recórrer alconeixement de quatreintel·lectuals i pensadors delnostre país per debatre 'Elsvalors de la societat actual'.Sovint es diu que “els valorsestan en crisi”, peròòbviament, si creguéssimamb aquesta contundentafirmació no faríem aquestarevista que tens a les mans.

Obre aquest monogràficl'expresident de laGeneralitat Jordi Pujol, quemai ha tingut un no pernosaltres i al qual hemd'agrair les atencionsmostrades durant aquestscinc anys de feina. Elsegueix el doctor enfilosofia i teologia, FrancescTorralba, qui ara fa quatreanys, quan aquestapublicació només era unacapçalera carregada debones intencions i il·lusions,va decidir apadrinar-la.També aporten els seuspensaments sobre “Elsvalors de la societat actual”,la doctora en ètica iprofessora de la Universitatde Barcelona, BegoñaRomán, que va col·laboraramb la revista en el númeroen què vam parlar del’ecologia; i el filòsof iprofessor de sociologiad’ESADE, Toni Comín, que java participar en el númerosobre el treball.

Maria Coll

cuinant el número

Valor[s. XIV; del ll. td. valor, -oris, íd.]

m1 Qualitat o conjunt de qualitats

que fan que una persona o una

cosa sigui preuada, valgui.

De la paraula "valor" el Gran

diccionari de la Llengua en planteja

nou possibles definicions

www.grec.net.

definicions

OPINIÓ | els valors avui

Cinc anys i cinquanta nJordi Cussó

A

Maria Coll, codirectora de Valors

"S'ha demostratque amb entusiasmees poden ferautèntics miracles"

que avui ningú por imposar res a ningú i queactituds relativistes tampoc ens porten enlloc,Valors vol ajudar a edificar la societat des deldiàleg, el debat obert i sobretot el testimonientusiasta de les persones que volen viure laseva la vida des d’aquells valors que creuenque són els més adequats per gaudir-la enplenitud.

Una altra cosa que des de la revista volemremarcar, és que hi ha molta gent valuosa ique viu els valors como una cosa normal, sen-se ni tan sols adonar-se. Aquesta revista ésper a tots ells, per posar damunt de paper elque aquesta gent viu i cerca en el seu dia adia. Volem mostrar que a la societat d’avui hiha molts més valors del que altres mitjans di-uen. Descobrir una dada com aquesta és elprimer pas per fugir dels dogmatismes i rela-tivismes i iniciar una educació en valors. Es-perem que quan arribem al número cent, po-guem dir que hem ajudat a assolir-ho.

els valors avui | OPINIÓ1

3valors

l'equip que des de fa 49 números promou aquesta revistamai hem estat d'acord amb l'absurda idea de què actualmentno n'hi ha, de valors. Aquella típica afirmació que fan algu-

nes persones assegurant que "s'han perdut els valors". No hi hemestat d'acord perquè es tracta d'una generalització fruit de la in-comprensió -i la falta d'acceptació- per part d'un tipus de gent decom ha evolucionat el món en les darreres dècades. I tant quen'hi ha de valors! Si justament ara n'hi ha més que mai, de valors!Alguns dels que veiem i palpem cada dia no ens agraden, en elnostre món i a dins nostre, però això no significa que no n'hi ha-gin. I tampoc que no n'hi hagin de positius, òbviament.

Les propostes de vida a l'entrada del segle XXI s'han multiplicatsegurament com mai a la història i això, de bones a primeres,ens espanta una mica. Ens sorprèn que el gènere humà siguicapaç de generar tanta diversitat. Però aquesta és la realitat, quecal acceptar, abans que res. Després hem de disseccionar i re-flexionar sobre quins models de vida ens interessen més a unsector de la població que aquesta revista aspira a representar ique vol viure la vida amb plenitud, amb sentit. És aquí on hemd'arribar. A fer un anàlisi certer i, si s'escau, provar de recuperarper a l'actualitat alguns valors que han anat quedant difuminatspel pas del temps o perquè s'han transmutat en altres. Ha estat latasca dels primers 49 números d'aquesta revista i seguirà sent-ho en els propers cinquanta mesos. Comptem amb vosaltres pera dur el propòsit a bon port. Per nosaltres no quedarà.

[Que alguns dels valors que veiem en el dia a dia no ensagradin no significa que no n'hi hagin, ans al contrari]

I tant que n'hi ha, de valors!

A

EDITORIAL

L'ORIGEN DELS MOTS | JOAN BARON

ValorLa primera referència de la paraula “valor” en llengua catalana la

trobem ja al segle XIV provinent de la forma llatina tardana

valor, -oris.

El diccionari classifica el significat d’aquest mot en nou grans

conceptes que alhora es subdivideixen en diferents graus

d’especificitat. Així, l’accepció més comuna descriu aquesta

idea com les qualitats que fan que una persona o un objecte

siguin preuats. Bo i així, aquest mateix terme pot ésser entès

com un sinònim de coratge, però també com l’abstracció d’un

element per atribuir-li un caràcter econòmic. Seguint aquesta

mateixa línia, el concepte que analitzem pot adoptar un sentit

numèric, com en el cas de les matemàtiques, o temporal, com

en el de la música. En el camp de la numismàtica i la

sigil·lografia, la paraula en qüestió també dibuixa l’escala en la

que una moneda o un segell, respectivament, són preuats. En

genètica significa el conjunt d’assoliments que aconsegueixen

els genotips d’una generació en la següent, mentre que en

fisiologia animal descriu el grau de riquesa mitjana de

l’hemoglobina dels eritròcits. Finalment, en alimentació

constitueix el paràmetre que s’utilitza per a valorar la qualitat

nutritiva d’una proteïna.

números

'Valors' volajudar a edificar lasocietat des deldiàleg i el debat

OPINIÓ | els valors avui1

4va

lors

a molts anys, devia ser entre 1967 i 1970, vaig visitarla Cooperativa de Mondragón. Jo tenia relació ambcooperatives d’aquí Catalunya, tant industrials comagrícoles i ramaderes. Mirava de col·laborar ambelles. Un dia, el responsable d’una d’aquestes

cooperatives industrials em va dir que calia que jo visitésMondragón. Que era una cooperativa exemplar que calia conèi-xer i, si en fóssim capaços, imitar-la. El que hi vaig veure em vaimpressionar. Era –ja aleshores– un gran teixit humà, social ieconòmic. Avui això és ben sabut per molta gent.

Vaig estar-m’hi un parell de dies, parlant amb molts socis dela cooperativa, alguns amb molta responsabilitat i d'altres ambmenys.

I vaig parlar també, llargament, amb els inspiradors de laCooperativa, i especialment amb D. José María, un capellàque des del començament havia estat el principal impulsorideològic i podríem dir que polític de l’empresa.

Tornant a Barcelona, el meu amic em va dir, molt il·lusionat:“Ja ho has vist. És magnífic. Nosaltres amb la nostra coope-rativa –parlava d’una de relativament important– hem de fer elmateix”.

I va afegir que estaven parlant amb un grup de gent del mónpolític i intel·lectual català d’aleshores perquè els acabessind’orientar. Jo li vaig respondre: “No ho fareu. Ni de lluny nofareu una cosa semblant a Mondragón. I menys si feu cas delsconsellers que em dius”. I li vaig explicar perquè.

La Cooperativa de Mondragón es va basar ja d’entrada enuns quants valors molt concrets i clarament definits. Sòlidsintel·lectualment, però sense concessions ni a la galeria ni a lamoda. Posats al dia, però valors de sempre. En canvi, les ideesen què els meus amics cooperativistes catalans s’inspiraven–i les que els seus consellers els anaven transmetent– eren avegades generoses, però obsessionades per la novetat, moltespontànies, poc disciplinades i poc autoexigents, brillants,però poc realistes. Tot el contrari de les idees i els valors deMondragón.

A Mondragón hi havia un sentit social molt fort de caràctercomunitari (o potser s’hauria de dir comunitarista, és a dir, pocindividualista i amb un sentit agut de servei a la comunitat).No era una preocupació social idealista i doctrinària, sinó decompromís real i efectiu. Hi havia també un sentit molt fortd’arrelament a la terra, un clar sentiment patriòtic. Hi havia unfons cristià molt evident. I també hi havia un to general deseriositat i de disciplina.

El meu amic també responia en bona part a aquests planteja-ments. Però poc o molt aigualits, perquè deia que tot això nos’havia d’exagerar, que s’havia de ser més obert i més modern.Admirava Mondragón pels resultats, però no li acabaven d’a-

El poder de les grans conviccionsJordi Pujol

F

"A Mondragón hi haviaun sentit social molt fortde caràcter comunitari.Era un compromís real"

L'expresident de Catalunya, Jordi Pujol i Soley és, i enscongratula poder-ho dir, un amic de 'Valors'. Al número 7 dela revista va accedir a ser entrevistat per parlar dels valorsd'Europa i no tan sols això, sinó que, poc després, elsetembre de 2004, va oferir una conferència sobre elmateix tema al Foment Mataroní. Posteriorment vaparticipar en un número on analitzàvem la tensió entrel'individu i el col·lectiu, en el marc de la Diada Nacional deCatalunya, el setembre de 2006.

15valors

els valors avui | OPINIÓ

gradar alguns dels seus plantejaments i dels seus valors. Dela “quasi mística”, en deia ell, que trobava que es respirava aMondragón. Deia “nosaltres som més oberts i més moderns,no cal ser tan estrictes”.

Això deia, però la diferència entre el resultat de Mondragóni el de la cooperativa del meu amic és abismal. De fet, ladel meuamic ja no existeix. Varen ser molt moderns, teòricament moltbrillants, molt inconformistes i els varen aplaudir perquè erenmolt avançats (deien), però no varen fer una gran cooperativa.De fet varen fer molt poca cosa. I és cert que “cada terra fa saguerra”, i que no es pot trasplantar una manera de fer, de ser id’actuar d’un país a l’altre. Però arreu una obra important iduradora, i feta amb llibertat, és a dir, sense coacció, requereixsentit de la responsabilitat, respecte per les normes, seriositat,tenacitat, moral de l’esforç, disciplina. En un clima de “no ved’aquí”, per més simpàtic i avançat que pugui semblar, noqualla res d’impactant. Aquí i a tot arreu.

A Catalunya també s’han creat cooperatives, i algunes im-portants. Però amb una mentalitat que no era la del meu amic,sinó més propera a la de Mondragón.

Una d’aquestes va ser la del Vidre, de Mataró. La del Forndel Vidre. De fet, si m’he inclinat per explicar el tema dels valorsa través d’aquesta reflexió sobre Mondragón és per un doblemotiu. En primer lloc, perquè fa poc he tingut l’oportunitat deconstatar novament la potència i la magnanimitat (és a dir, lacapacitat de fer grans coses) de Mondragón, i el paper que enaixò han jugat i segueixen jugant aquestes qualitats que abans

"Durant molts anys,la cooperativa del Forndel Vidre fou un exempled’èxit autogestionari"

he esmentat. Aquests valors de sempre posats al dia i assumitsamb convicció i conseqüència. I en segon lloc, perquè amb totaixò, i ja que escrivia per a una revista de Mataró, m’ha vinguta la memòria la cooperativa del Forn del Vidre, que durantmolts anys fou un exemple d’èxit autogestionari. D’èxit sociali econòmic. I que al cap de vuitanta anys encara perdura. Moltmés modestament que Mondragón. Però amb una guerra civilentremig amb persecucions i prohibicions, amb en Peiróafusellat, amb tot en contra.

Els seus principis ideològics eren ben distants dels de Mon-dragón, però tenien en comú la solidesa dels seus plan-tejaments, la mentalitat constructiva, la seriositat, un fort sentitde l’interès col·lectiu. No jugaven a fer un invent cada dia. Sesentien molt responsables de l’èxit de l’empresa. Primer de totperquè s’hi guanyaven la vida. En segon lloc, perquè s’hijugaven la imatge i la credibilitat de les seves idees.

Tot plegat, aquest escrit no és un discurs a favor del co-operativisme –tot i que també ho podria ser, i el faré si s’es-cau–, sinó de la importància decisiva que juguen les con-viccions fortes i els valors consistents si es pretén fer unatasca sòlida.

Metamorfosi dels valors1

6va

lors

OPINIÓ | els valors avui

l món dels valors s’ha transformat significa-tivament. Ens trobem al final d’un món, o se-gons com es miri, a l’albada d’una nova civilit-zació. D’una banda, ens adonem que aquellsvalors (religió, pàtria, política) que havien estat

pal de paller en la tradició de casa nostra s’han esfondratvertiginosament, però, d’altra banda, observem l’emergènciade nous valors i de noves actituds socials (ecosensibilitat,solidaritat internacional), tant a nivell individual, com a nivellcol·lectiu. Ni les lectures catastrofistes, ni les lecturesapologètiques del temps present són adequades per acomprendre la magnitud dels temps presents.

Certament no vivim en el millor dels mons possibles, perquèhi ha grans contradiccions en el conjunt del planeta i en el side les societats occidentals, però tampoc no vivim, com algunsmil·lenaristes i apocalíptics insinuen, en el pitjor dels monspossibles, perquè hi ha indicis d’una certa renovació i d’unavoluntat de perfeccionament. Travessem una època difícil onles grans certeses sobre el bé i el mal s’estan difuminant. Entremen un escenari complex on tots els problemes tenen moltescares i és molt difícil resoldre’ls moralment d’una única mane-ra. La simplicitat és el pitjor enemic en l’era de la complexitat ien la societat del coneixement.

1. Crisi o inflació de valors?En el nostre context actual hi conviuen paradoxalment una

crisi de valors, o si més no una vivència subjectiva de crisi perpart de certs sectors, amb una certa inflació de valors derivatsde propostes fetes des de diversos horitzons de referència.Aquesta pluralitat de valors que es detecta en el teixit socialno la contemplem com a negativa, sinó més aviat al contrari,però ens obliga a discernir col·lectivament, és a dir, dialoga-dament i corresponsablement quins són aquells valors quecal emfasitzar en l’espai públic per a assolir unes cotes decivilitat i d’equilibri social que ens permetin viure amb qualitatdins el nostre país.

Observem, tanmateix, que s’està produint a tot Europa unatransformació global dels valors i que Catalunya no és alienaa aquest procés sinó més aviat tot el contrari. Aquesta trans-formació que no identifiquem exclusivament en termes dedesfeta, es tradueix, a la pràctica, en el declivi d’alguns valorstradicionals, de valors que hem heretat culturalment al llarg delssegles, a través de la comunicació intergeneracional mitjançantl’oralitat i el testimoni, però també observem l’emergència devalors nous que aporten, d’una banda, les noves generacionsde casa nostra i, de l’altra, conseqüència del contacte amb al-tres cultures que ja formen part del nostre univers social.

Partim de l’afirmació que ens trobem davant d’una societatplural en molts sentits, però també, i especialment, en el campdels valors. A Catalunya, coexistim persones que participemde mentalitats diferents i que tenim diferents jerarquies devalors o, si més no, no exactament iguals els uns i els altres.Aquesta procés que estem vivint en el present sembla que,segons els estudis prospectius, anirà in crescendo. Això noobstant , creiem que és essencial consensuar i pactar algunsvalors fonamentals a fi de potenciar la convivència oberta,democràtica i participativa que ha caracteritzat el tarannà delnostre poble i que desitgem que continuï tenint en el futur.

No interpretem el pluralisme com una amenaça, sinó mésaviat com un enriquiment que fa créixer la nostra identitatcol·lectiva i axiològica, però que suposa igualment un esforçde comprensió mútua i de diàleg entre les diferents opcionsque es donen en el mateix territori.

2. Fer memòria d’OccidentUn dels elements que defineixen la identitat d’una cultura

és la seva memòria, és a dir, la història narrada i assumida alllarg del seu desplegament en el temps. Les cultures, com faveure Paul Ricoeur, tenen una identitat narrativa que es vaconstruint al llarg d’un itinerari, d’una successió d’esdeve-niments. Només podem comprendre, a fons, una determinadacultura, si aprofundim en la seva història, en la seva genealogia

Francesc Torralba i Roselló

E "S'està produint aEuropa una transformacióglobal dels valors.Catalunya no n'és aliena"

No podia ser una altra persona que l'autor del volum 'Cent valors perviure', Francesc Torralba, qui apadrinés la revista 'Valors' en el seunaixement. Torralba va presentar la revista el 27 de gener de 2004 ides d'aleshores, ha intervingut en diverses ocasions, la darrera, en elnúmero dedicat a l'art d'escoltar.

17valors

els valors avui | OPINIÓ

i tractem de discernir allò d’invisible que hi ha en ella, peròque, d’altra banda, la fa possible. Qui perd la memòria, comdeia el poeta, perd la identitat, perquè només podem definir-nos a partir d’allò que hem estat.

La cultura occidental és una construcció híbrida i diacrònica,atès que la seva identitat no és pura i menys encara nítida iclara, sinó que s’ha anat configurant al llarg d’una successióde períodes històricament i culturalment diferents. La culturaoccidental està vertebrada, grosso modo, a partir de tres eixosfonamentals: la tradició grecollatina, la tradició judeocristianai la modernitat que té com a centre de graveta la Il·lustració.Dit d’una altra manera, els occidentals som fills de Sòcrates,de Pau de Tars i d’Immanuel Kant. La nostra identitat s’haanat edificant lentament al llarg de gairebé tres mil·lennis i haanat sedimentant en estrats geològics de textura i de diferentdensitat al llarg dels segles.

La conjunció d’aquestes tres esferes culturals (Atenes,Jerusalem i Berlín) no ha estat, però, fàcil, ni harmònica, sinóque ha generat tensions axiològiques evidents i enfrontamentsseculars. La història occidental també és la història de lestensions entre esferes culturals, lingüístiques, axiològiques ireligioses ben diferents. La tensió és intrínseca a la culturaoccidental i això és causat, en part, per la seva complexitatinherent. Som hereus de la Regla de Sant Benet, però tambédel Zaratustra de Nietzsche; som descendents de Sant Agustí,però també del marquès de Sade i de Sigmund Freud; som fillsespirituals de Sant Tomàs d’Aquino, però també de Luter i deCalví. La complexitat, la lluita ideològica, la dialèctica (no en elsentit hegelià) és el tarannà propi de la cultura occidental.

3. No és el final de la històriaEl resultat final de la cultura occidental no sabem quin serà

del cert, perquè encara no som al final de la història, tot i lesprofecies d’alguns apocalíptics integrats de tendènciapostmoderna. Encara som en camí, perquè el nostre destí coma humans és, precisament, el d’estar en camí (in fieri, dirien elsllatins), en el fet d’estar en perenne pelegrinatge. No sabemcom clourà la història d’Occident, ni quin serà el futur de lacultura que ens ha alimentat fins al present.

Actualment s’està produint un moviment en una doble di-recció. D’una banda, contemplem atònits la dissolució creixentde les identitats autòctones, especialment de les més fràgils i,de l’altra, observem un procés de globalització del món que técom a centre neuràlgic no precisament la cultura occidental,sinó la cultura nord-americana, o per ser més exactes, la bana-lització de l’american way of life.

En aquest context de descomposició de les identitats histò-riques i d’emergència de la globalització tecnocràtica i eco-nòmica del planeta, hem de recordar qui som, on som, què hemestat i quins són els valors que ens han comunicat els nostresavantpassats de generació en generació. Fer memòria delpassat per construir el futur: heus aquí la clau! Recordar elsvalors per prendre alè i seguir filant la història cap al millordels destins possibles!

Vivim en l’era del Deus absconditus, en aquell temps d’in-terluni que Nietzsche va profetitzar que vindria després d’esbor-rar el Bé de l’horitzó. L’últim home viu satisfet en el petit plaerdel dia i en el petit plaer de la nit, i defuig els grans discursosemancipadors. Cal obrir bé les finestres de la memòria i repen-sar-nos i estimar, amb força, el que som, sense caure en unacriticisme impenitent. Precisament la crítica, val la pena dir-ho,és un valor intrínsec en l’Ausklärung i això ens ha d’allunyar dequalsevol tendència al cofoisme i a l’arrogància eurocèntrica.

4. És essencial fer memòriaAvui, més que mai, és una exigència fonamental fer memòria

del passat perquè l’amnèsia col·lectiva creix exponencialmenti els mecanismes de banalització de la vida quotidiana i decreació de divertimento col·lectiu colonitzen cadascun delsespais del ciutadà comú. Es fa molt difícil trobar espais i tempsper a pensar i encara més per a recordar i això és especialmentgreu perquè el pensament i el record, com ja deia el gran Plató,estan íntimament entrelligats.

En el paradigma de la interculturalitat i de l’hibridisme cap alqual sembla que, inexorablement, tendim, la reflexió sobre allòpropi i autòcton no és gens efímera, sinó del tot pertinent. Defet, només hi ha possible diàleg entre (inter) cultures si elsinterlocutors coneixen, a fons, la pròpia identitat i s’obren a laidentitat aliena.

En moltes circumstàncies clama al cel la superficialitat epi-dèrmica d’alguns tractaments de la interculturalitat, on l’ober-tura a l’altre es converteix en una espècie de turisme intel·lec-tual. No hem d’amagar aquells valors nostres, sinó que elshem de posar a disposició d’altres pobles i cultures i deixar-nos enriquir, tanmateix, pels seus valors. El diàleg entre culturesés també un diàleg entre valors diferents i aquest xoc decivilitzacions pot ser extraordinàriament fecund per a la cultu-ra occidental.

"Avui, més que mai,és una exigènciafonamental fermemòria del passat"

"Clama al cel lasuperficialitat epidèrmicad’alguns tractaments dela interculturalitat"

OPINIÓ | els valors avui1

8va

lors

5. Vivim en una societat tecnològicaUn dels fenòmens més evidents i més incisius de la societat

de final de segle és l’impacte tecnològic en tots els àmbits dela vida humana, social, política, econòmica i cultural. Aquestfenomen afecta, d’una manera directa, tots els països indus-trialitzats del primer món i, per tant, també Catalunya. Elsmecanismes de producció, de consum, d’associació i de creaciós’han transformat de manera vertiginosa i cal encarar aquestprocés amb una bona disposició. Encara que el fenomen tec-nològic depassa qualsevulla anàlisi prospectiva, sí que ésnecessari fer algunes consideracions a fi d’afrontar aquestrepte de futur des de la mateixa identitat col·lectiva.

Hi ha indicis per considerar que l’impacte tecnològic reduirànotablement algunes dedicacions laborals, com va ocórrer, perexemple, amb l’adveniment de la Revolució Industrial, però,d’altra banda, també sembla previsible que es crearan novesformes de treball que exigiran professionals formats en les novestecnologies. En aquest punt cal insistir-hi molt, perquè implicadirectament les institucions i els processos educatius. Invertiren educació és invertir en el futur del país, però això només éspossible si el mateix acte educatiu es desenvolupa en un marcactual. La primera conseqüència directa que es desprèn de l’im-pacte tecnològic és que cal aprofundir molt en els processoseducatius i introduir l’educand en un món radicalment nou peral mestre, però que formarà part consubstancial del seu viure.

6. Valors emergents: iniciativa i elasticitatIgualment serà necessari formar persones amb capacitat

d’iniciativa i d’adaptació als canvis vertiginosos del progréstecnològic. Això voldrà dir optar per formes de currículumobert i dinàmic que es vagi readaptant constantment a les dar-reres novetats. Paral·lelament, caldrà potenciar molt a fonsuna educació dels criteris i de les idees, és a dir, de les huma-nitats, a fi que el ciutadà prengui responsabilitat davant delmón i dels instruments que tindrà al seu abast. En la societatdel coneixement i de la tecnologia, un cap ben organitzat, comdiu Edgar Morin, Premi Internacional de Catalunya, és un béde primera magnitud i per aconseguir aquesta fita cal un estudiatent i acurat de les humanitats.

En aquest camp ens trobem davant d'interrogants comple-tament nous en la història de la humanitat i cal ponderar, sere-nament, els pros i els contres de cada decisió. Això exigeix unestudi a fons, desenvolupat per experts. També exigeix unabona difusió dels problemes a través dels mitjans de comu-

nicació social. La retòrica de la biotecnologia és un dels as-pectes que cal curar més. En aquest debat sobre les biotec-nologies caldrà regir-se pel valor de responsabilitat i evitarmals irreversibles.

7. Potenciar els valors de l’esperitObservem en la societat catalana de final de segle una pre-

eminència dels valors tecnològics sobre els altres tipus de va-lors. Els valors eficiència, eficàcia i rapidesa ocupen el cimalde l’imaginari axiològic i aquest aspecte és altament preocu-pant si la consideració d’aquests valors és unilateral. Fóra bopotenciar els mecanismes de transmissió de valors (família,escola) a fi que d’altres valors substantius per a l’ésser humàno quedin atrofiats per causa d’aquesta preeminència o ab-solutesa dels valors tecnològics. No podem oblidar valorscom el silenci, la meditació, la lentitud, l’obra artesanal.

L’impacte tecnològic afecta directament el sentit de perti-nença i d’identitat col·lectiva. La globalització tecnològica delmón està generant un procés d’homogeneïtzació cultural, peròtambé obre noves possibilitats de difusió i de relació entre po-bles i cultures petites. En aquest marc, és essencial evitar elvictimisme i sumar-se creativament a la globalització tecnolò-gica, tot aprofitant els instruments que ens ofereix el nou mónper a donar a conèixer la nostra identitat i enfortir els lligamsamb aquells que se senten catalans tot i no viure ni treballar aCatalunya. Cal tenir en compte que entrem en un àmbit on elvalor de la territorialitat cada cop serà més irrellevant en la de-finició de la identitat.

L’impacte tecnològic està obrint noves formes de relacióinterpersonal i de relació ciutadana. L’administració haurà defomentar aquests nous espais comunicatius i de cap maneraha de mirar de tutelar-los i menys encara definir-los. És essen-cial que la societat catalana sàpiga assumir aquests nous instru-ments tecnològics per a enfortir, encara més, el seu teixit as-sociatiu.

8. Prendre consciència de la vulnerabilitatEn l’última dècada del segle XX s’han produït un rosari de

desastres ecològics i mediambientals que han fet prendreconsciència al ciutadà del caràcter vulnerable de la natura. Elsvalors ecològics han crescut exponencialment en els darrerstemps i, en certa manera, és una reacció lògica a l’acció des-pòtica de l’ésser humà envers la natura.

El desenvolupament tecnològic cal que estigui controlat, jaque els seus efectes sobre la natura poden ser irreversibles. Ala fi del segle XX, ens hem adonat que la natura és vulnerablei requereix l’atenció i la cura per part de l’ésser humà. El des-plegament tecnològic ha de tenir lloc dins un marc de sos-tenibilitat. El valor de la prudència torna a ser transcendentalen les nostres societats. Caldrà potenciar l’educació mediam-biental, donar suport a les entitats que s’hi dediquen i generarun sistema penal per als infractors.

"Caldrà potenciarmolt a fons unaeducació dels criterisi de les idees"

els valors avui | REPORTATGE1

9valors

Cinc anys fent 'Valors'

L'aposta de la revista Valors ha estat clara des delprincipi, ara fa cinc anys: tractar a cada número unvalor, un aspecte de la vida, en positiu. Al llarg de qua-ranta-nou números moltes han estat les persones en-trevistades que han ajudat a aprofundir en aquestesqüestions. En destaquem les més populars o aquellesque han tingut més ressò entre els nostres lectors.

Al número 7 el president Pujol accepta protagonitzaruna entrevista sobre els valors inherents al projecteeuropeu. És la primera entrevista mediàtica de la revista,que fins llavors es movia en un àmbit local. Posteriorment

comptem amb les paraules de personalitats com l'expre-sident del Parlament de Catalunya Joan Rigol, el diputatsocialista basc i víctima d'un atemptat Eduardo Madina, lamodel Judith Mascó, la restauradora Carme Ruscalleda, laperiodista Mònica Terribas, l'actor Joan Pera, el polític ienginyer Joan Majó, l'escriptora Aisha Miró, el pallassoTortell Poltrona... Un capítol d'entrevistats de primer nivellque es va tancar en el número passat amb una entrevista al'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall.

Durant aquests cinc anys també hem aprofitat la visita acasa nostra de personalitats de primera línia com el religiósbrasiler Frei Betto, responsable del programa Fam Zero delprimer govern de Lula da Silva al Brasil. I Valors ha viatjatdurant aquest temps també a Uruguai, per a entrevistar elssupervivents de "La tragedia dels Andes", el grup de jovesd'aquest país que van sobreviure a la caiguda del seu avióel 1972. Altres viatges, més a prop, han estat per visitar Rai-mon Pannikar, a la localitat osonenca de Tavertet, que ensva obrir les portes de casa seva de forma, ens va assegurar,excepcional. I finalment ens han escrit també des de moltlluny, concretament des de l'Índia, el país on viu el catalàVicenç Ferrer des de fa quatre dècades.

Són els noms més populars d'una amplíssima llista ons'inclouen científics, polítics, economistes, historiadors,artistes i un llarg etcètera. Un seguit de persones que alllarg dels darrers quaranta-nou han posat el seu granet desorra perquè Valors tirés endavant, amb el pas tan ferm isegur com una iniciativa sense afany de lucre permet.

20

valo

rsOPINIÓ | els valors avui

oldria començar per aclarir que, al tractar sobre“Els valors de la societat actual. Estat de laqüestió” jo no em referiré a la qüestió fàctica, niestadística, objecte d’estudi de la sociologia quees dedica, entre d’altres, a mostrar empíricament

quins són els valors dels joves, dels catalans, dels espanyols,etc. Tot i que aquesta és una qüestió important (ja hi haestadístiques ben fetes sobre aquest tema), a mi m’interessa laqüestió de quins haurien de ser alguns d’aquests valors de lasocietat actual i per què precisament aquests. Em mouré, pertant, en l’àmbit del iure, no del facto, em mouré en l’àmbit delque necessitem, no del que practiquem (o diem que prac-tiquem). En efecte, i com exposaré a continuació, els valors hosón perquè els valorem, valgui la redundància, i els valoremperquè els necessitem. Així doncs, les preguntes a les qualsvoldria respondre són les següents: Quins valors necessitem?Per què haurien de ser aquests els valors del segle XXI? Enca-ra creiem, en la nostra societat postmoderna, postnacional,postmetafísica, i quasi “post-post”, que hi hagi i que hi puguihaver valors comuns, per tots valorats? Des d’aquest àmbit normatiu, la tesi que mantindré, un copaclarits què són els valors, com neixen, es regeneren i moren,és que hi ha valors transcendentals per a la vida digna semprei a tot arreu; valors que són, per tant, universals, malgrat queestiguin morint d’inanició perquè no els alimenten les perso-nes, que són qui els donen vida quan els reconeixen i es com-prometen (parlen d’això, de valors i compromís) a realitzar-los,a fer-los existir.

1.Valors morals: neixen, moren, canvien?Els valors són qualitats dels estats de coses o de les per-

sones, qualitats que considerem desitjables (bones) per a dur

Una aposta per la recreacióBegoña Roman

Va terme una vida joiosa i justa; en tant que valors morals, de-penen de la voluntat humana per a encarnar-se a la realitat.D’aquesta forma, som nosaltres els que decidim si aquesta ésuna qualitat valuosa i fem per a promoure-la o lluitem, unavegada realitzada, perquè no es perdi.

El valors són ideals morals, són com idees platòniques, con-ceptes eterns, perfectes, que s’encarnen participant del seucontext, però que mai s’acaben realitzant plenament. Per aixòsón desitjables, perquè, com també deia el mateix Plató, desit-gem allò que no tenim o allò que temem perdre. És per aquestmotiu que, amb freqüència, descobrim el valor de les cosesquan les estem perdent o, tal com diu el filòsof H. Jonas:descobrim què està en joc quan sabem que està en joc.

Els valors no s’inventen, però tampoc no hi són sense mésni més: es descobreixen com a tals valors quan entenem la im-portància de dur a terme accions (o abstenir-se’n) per preser-var o realitzar aquella qualitat que hem comprès que és neces-sària per a la vida bona i justa. Estem parlant de valors moralsi de vida digna, ja que no venim com humans a sobreviure, nia viure sense res més, sinó a viure justamrnt i joiosament.

Per fer aquest descobriment es requereixen tres factors: uncert nivell de consciència moral determinada, un projecte devida personal i comunitari, i un compromís responsable perdur-lo a terme.

La consciència moral és la capacitat d’adonar-se d'allò quees fa, de les conseqüències d'allò que un fa, en altres i en unmateix, i del perquè últim (conviccions fonamentals) es fa. Enprendre consciència de la càrrega moral dels actes, descobrimels valors que hi ha rere d’aquells inspirant-los. Resulta peròque la moral inculca hàbits i costums (mos moris), a partir de larepetició i la vivència quotidiana, i moltes vegades aquestsvalors romanen inconscients. És possible així que hi hagi quis’adhereixi a valors sense jutjar-los (pre-judici) perquè no ésconscient d’aquells ni del que impliquen.

"Els valors podenmorir de dues maneres:bé (eutanàsia) omalament (descrèdit)"

La doctora en filosofia i professora de la Universitat de Barcelona,Begoña Roman, també ha participat anterioment amb 'Valors'. Enmotiu de la publicació del llibre 'Por una ética ecológica' (Prohom,2005), coordinat per ella mateixa, va escriure un article en elnúmero del mes de novembre del 2005 en què vam tractar eltema de l'ecologia i la sostenibilitat.

21

valorsels valors avui | OPINIÓ

Per a sortir d’aquest estat d’inconsciència cal un progrés dela consciència moral, passar dels nivells d’infantesa i ado-lescència (preconvencional i convencional en els estadis deKohlberg i Gilligan) i assolir un nivell de consciència post-convencional. Només aquest nivell postconvencional, madur,ens permet fer autocrítica i reflexionar sobre la raó d’ésserd’aquells hàbits i de les adhesions a uns valors. Sempre a lallum de les respostes que donem a la realitat, sempre des delsimpactes que els actes provoquen en un mateix i en els altres. Així neixen els valors morals, quan es desperta la consciència:quan hom s’adona del que està en joc, posa en joc la sevacapacitat de valorar i, des d’aquí, es disposa i es posa a viured’una determinada manera (per això la importància del projectei el compromís responsable). Necessitem així els valors perquèdes d’ells prenem decisions. Neixen els valors quan descobrimla seva importància per a la nostra vida, única, irrepetible, in-transferible. Els valors vénen al món gràcies al subjecte que volencarnar-los en el seu projecte de vida, regenerant-los, o moren. Per això no és estrany la correlació que hi ha entre valors iproblemes: digue’m quin problema tens i et diré els teus valors.Els problemes fan prioritzar, i quan prioritzem prenem deci-sions sobre què és important, valuós, i què no ho és tant. Ai-xí, avui, descobrim el valor de l’aigua (no només el seu preu),quan considerem que és un bé indispensable, quelcom senseel qual no podem viure. I l’hem descobert com a valor quanl’estem perdent, quan ens adonem que no només la volem in-dividualment, privadament, sinó que hem de garantir-la a tots. Els valors moren quan s’entén que aquella característica, a-quella cosa, no té tanta importància com la que se li concediaen altra època. D’aquesta forma, per exemple, el valor moral dela virginitat, obeïa a un context, una època, uns interessos,una manca de tècniques anticonceptives, etc. Quan descobrimque ja no volem aquell projecte de vida, quan decidim comvolem viure la nostra sexualitat, quan hi ha tècniques quepermeten separar la relació sexual de la reproducció, es decideixsi la virginitat serà un valor actual per a nosaltres, i per què sí(i el regenerem posant-lo a l’alçada del temps), o per què no (il’eliminem del nostre model de relació sexual). Els valors poden morir de dues maneres: bé (eutanàsia) omalament (inanició, descrèdit). Moren bé quan un subjecteautònomament no vol regir la seva vida per aquell criteri: lamateixa raó que li donà vida, l’autonomia, ara l'hi pren. Peròpoden morir malament, cruelment, perquè no els alimentemquan es viuen inconscientment o no es prenen seriosament.

2. Els valors ”de tota la vida”Un problema en la qüestió dels valors és que, en un primer

moment, com hem vist quan parlàvem de la consciència moral,ni la consciència ni, per tant, l’individu, són com rovellonsque surten per generació espontània: els valors es transmetengeneracionalment, i és alliberant-nos d’aquells imposats, oregenerant-los, que donem noves respostes a antics o nousproblemes, o velles respostes a nous reptes.

L. Kohlberg1 i C. Gilligan2 són psicòlegs que han demos-trat que la consciència moral evoluciona, tant a nivell indivi-dual com a nivell social; al llarg de la vida d’una persona i deles societats, la consciència moral canvia el criteri a través delqual es jutgen els actes. Sempre ha de donar-se un procés, unpelegrinatge dins d’una determinada moral. Per poder criticarinternament i/o superar una determinada moral es requereix ohaver estat educat en ella o conèixer-la a fons. Només peròquan s’arriba al nivell postconvencional la persona pot feruna crítica ètica de la seva moral. Així, els nens identifiquen elbé amb el plaer, viuen en una etapa egocèntrica. En aquestaetapa l’ètica i l’estètica s’identifiquen: bé és el que agrada i/oés premiat. Per la vivència de les insuficiències del criteri espassa d’una etapa a l’altra. Així passem d’un nivell precon-vencional a un altre de convencional quan ens interessa notan sols satisfer els propis desigs, sinó ser acceptat pel grup.El bé passa a ser, per a un adolescent (adoleix de criteri propi)allò que les convencions socials diuen. El bé i el mal ara tenena veure amb el que és premiat o reforçat pel grup. El mal seràel contrari, allò que és rebutjat o censurat pel grup.

Arriba un moment en el qual es desenvolupa una capacitatcrítica davant l’establishment, s’assoleix llavors el nivellpostconvencional. En aquest nivell adquirim un criteri per jutjarsi les convencions mateixes són correctes o no. En aquestnivell s’és capaç de posicionar-se davant convencions i no estem la llibertat, ni ser rebutjat pel grup. No es tracta, no obstant,de l’adopció d’una posició metafísica de solitud. Es critiquenles convencions per la insuficiència del criteri que identifica elvigent socialment amb el vàlid èticament. Es critica el pre-convencional perquè s’adverteix que no perquè agradi ha deser correcte. Som llavors capaços d’assumir el criteri d’uni-versalització i ens guiem per criteris globals, no locals, dignesd’humans, i no d’individualistes. A cap individu se li podendonar valors prêt-a-porter, aquests requereixen d’una actitudautònoma (per això el pluralisme és un valor, perquè permetreplantejar críticament les convencions).

"Els valors neixenquan descobrim laseva importància pera la nostra vida, única"

"A ningú se li podendonar valors 'prêt-a-porter', aquests demanenuna actitud autònoma"

OPINIÓ | els valors avui

És freqüent sentir que no es vol educar un fill en cap siste-ma de valors concret, que quan tingui 18 anys ja elegirà, perexemple, la religió que vulgui. Difícilment un pot elegir si noconeix. Creure que si no donem cap criteri, ni guia, ni valors,garantim la llibertat, és una idea errònia, ja que la llibertatmateixa necessita d’un aprenentatge que passa per un alliberar-se de, previ a l’ésser lliure per a emprendre els projectes propis.Aquest alliberar-se requereix dels estadis primers precon-vencional (infantil) i convencional (adolescent).

En el nivell postconvencional, eminentment ètic, no defensenanar contra el sistema, sinó contra allò criticable del sistema.Alguna cosa bona, no obstant, té aquell sistema quan permetla crítica: el nivell postconvencional és fruit del convencional.En el nivell postconvencional s’ha realitzat un aprenentatgefruit de viure les insuficiències d’anteriors etapes. En aquestperíode, les raons per les quals ens aïllem del grup i abandonemel criteri estètic són raons prou sòlides per crear un altre tipusde comunitat. No es va buscant la solitud ni dissentir sensemés ni més, es necessita sempre contrastar els criteris propisamb els dels altres. Per això el projecte de vida ha de ser alhorapersonal i comunitari. També les comunitats han de viure lesinsuficiències dels seus criteris i, aprenent dels seus errors,saber evolucionar, saber progressar, i reparar en la mesura delpossible els seus errors passats, si més no demanant disculpes.

Aquests psicòlegs evolutius també van demostrar que, ensistemes democràtics desenvolupats, només el 20% de lapoblació arriba a un nivell postconvencional, al nivell crític.Sembla ser que és difícil crear crítics i regeneradors del siste-ma; sembla difícil aconseguir un equilibri entre adaptar-se alsistema i ser capaç de criticar-lo en les seves insuficiències.

La nostra societat ha canviat molt més en cinquanta anysque al llarg de tota la història de la humanitat, i aquesta velo-citat ens ha marejat una mica. Al llarg de la història de la hu-manitat hem anat descobrint uns valors que haurien de serprima facie, fonamentals. Vàrem descobrir el valor de la igual-tat, de la llibertat, la solidaritat, la tolerància, el valor de la pau.Va costar molts esforços, vides i anys descobrir-los: a moltsd’ells els hem batejat com a “drets”. Oblidar-los ara, matar-losper inanició, seria una deslleialtat a la humanitat present i fu-

tura. La societat actual no està fomentant la regeneració delsvalors perquè aquests s’ensenyen en les comunitats, ambpràctiques i amb referents conscients, i la nostra és una socie-tat individualista i, en la qüestió aixiològica, molt inconscient.

No podem oblidar els valors democràtics, els valors delcivisme, però, sens dubte, cal regenerar-los. Amb alguns hovàrem fer: ja no parlem de fraternitat, sinó de solidaritat. Si elsprimers tractats sobre la tolerància naixien fonamentalment enun context de guerres de religió, la tolerància ara també s’aplicaa altres àmbits i opcions, siguin o no religioses. Canviem elnom dels valors, els dotem d’un altre contingut històric, mal-grat que essencialment mantenen un “aire de família”. Altres,ni els anomenem: què en farem de la “paraula d’honor ” (aram’han dit que significa un escot de vestit femení)?

Cal prendre’s seriosament els valors, i parlar-ne seriosa-ment, com ens deia R. Dworking, perquè els valors que s’hande convertir en drets ho han de ser “per a tota la vida”; ja hanestat descoberts, ben cert, però cal la recreació moral per partde persones postconvencionals per posar-los al dia i perdescobrir-ne altres (els drets d’un patrimoni genètic inalterat,del medi àmbit saludable). Els mínims cívics són estrictamentracionals, són condicions de possibilitat d’altres opcions, noessent ells una opció perquè no tenen alternativa, la contràriaes contradictòria: són irrefutables.

3. Recreant els valorsHaurem de repensar les cosmovisions i les tradicions per,

estant alts de moral, posar-les a l’alçada dels temps. I tot aixòevidentment requereix d’educació moral, però sobre totd’educació ètica. Les morals se’ns quedaran obsoletes, i caldràregenerar-les, recrear-les i si han de ser morals i ètiques, és adir, autònomes, ningú ho pot fer per nosaltres.

Els mínims s’alimenten dels màxims i els màxims han depurificar-se des dels mínims, però ambdós els vivim com untot, vénen en un mateix pack existencial: només el pluralismeens permet distingir-los en un aprofundiment i regeneraciód’ambdós. Els mínims cívics es descobreixen quan els màximscosmovisius discrepen. Si entrem en contacte amb els màxims

22

valo

rs

"Canviem el nomdels valors, peròmantenen un"aire de família"

"No podem educar envalors des de cap lloc,sense fe, sensecomunitats compactades"

els valors avui | OPINIÓ2

3valors

d’uns altres, podem comprovar què intersecciona i què no,què hauria d’interseccionar i què no, perquè encara que noho compartim no és contradictori, quan descobrim, enriquimi recreem els valors. No podem educar en valors des de caplloc, sense fe, sense comunitats compactades per consensosen referents felicitants, en projectes de futur, sense comunitatsde pertinença. Els mínims busquen el consens legítim, nonomés el fàctic, que possibilita la convivència en el món (i elmateix món si tenim en compte l’ètica del medi ambient). Elsmàxims busquen identitat en el món i sentit, alguns, en el mésenllà d’ell.

Ambdós, mínims i màxims, són en el temps, es regeneren iambdós tenen dues parts, una estàtica, que roman més o menysidèntica al llarg del temps i per això la fa recognoscible, iden-tificable en la seva essència, en la seva identitat. Però ambdóstenen una part dinàmica; els mínims, per millorar la sevafonamentació i la seva formulació, canvien les jerarquies entreels drets, reivindiquen nous drets; els màxims es desprenende llastos, de prejudicis, demanen perdó per episodis inqui-sitorials, o adoctrinaris, rectifiquen i redescobreixen la sevaessència. Valors nous per al segle XXI? Alguns sí, altres seranels de tota la vida però caldrà regenerar-los i buscar altresformes de transmetre’ls, altres noms a vegades.

Precisament és aquesta trobada discrepant dialògica el quepermet la regeneració moral: hem de recuperar la idea que lessocietats convencionals, amb referències culturals, amb con-sensos morals, són les que permeten la seguretat, la par-ticipació, la deliberació i l’acolliment on es forja l’autonomia ila vida bona. La veritable autonomia és postconvencional,supera la seva tradició i la regenera, la transforma i la recrea.Aleshores serà fonamental assolir un equilibri entre lestradicions d’ahir i les noves propostes per, des d’aquestestradicions, anar més enllà en la convivència, no meracoexistència, de les diferents tradicions morals. En aquestaregeneració moral, d’ampliació de mínims i de purificació demàxims, de posada al dia i posada a punt de les morals, amb-dós, mínims i màxims, són imprescindibles.

No siguem desagraïts amb la història, ni rucs per voler oblidar

les grans aportacions de tota la història de la humanitat. Lafilosofia grega, la cristiana i la moderna van fer magnífiquesaportacions a aquestes qüestions per ara, sense més ni més,deixar-les perdre (el somni de la raó provoca monstres!). Sócdel parer que la modernitat, el projecte il·lustrat, no hanconclòs, era el seu un projecte encertat, però ens hem desviat.Ara bé, també de les pèrdues s’aprenen coses. Si com hem dit,descobrim el valor de les coses quan les estem perdent, siguemhonestos. Una manera d’orientar-se és preguntar-nos: quèvàrem perdre pel camí? Què trobem a faltar? De què no volemprescindir? Tal era la forma socràtica, prendre part en ladeliberació, participar, perquè no ens és indiferent, en la recercad’un projecte de vida personal i comunitari.

Comptat i debatut, cal generar nous teixits associatius i re-generar les tradicions i les comunitats de pertinença, perquè,malgrat que uns valors, uns quants, hagin de ser cívics, demínims, aquests sempre s’alimenten dels màxims, de les cos-movisions i del projecte de vida plena, benaurada. Expressaten termes més filosòfics, cal recuperar els valors clàssics i mo-derns (en el sentit filosòfic de la paraula); recuperar la raó (laconfiança en la raó i en la seva capacitat pràctica de guiar lesaccions), alliberant-la del rapte economicista (tot neci confonvalor i preu), hedonista (només val el que m’agrada), i recu-perant els valors de l’estat d’inconsciència i indiferència en elqual agonitzen.

1 L Kohlberg: Psicología del desarrollo moral, Bilbao, Desclée deBrouwer, 1999.2 C. Gilligan: La teoría y la práctica, Madrid, s. XXI, 1987.

"Valors nous? Algunssí, altres seran els de totala vida però caldràregenerar-los"

"Una manerad’orientar-se éspreguntar-nos: què vàremperdre pel camí?"

ls valors il·lustrats estan a la base del pacte social apartir del qual s’han construït les nostres societatsmodernes. Els drets humans, que serien la repre-sentació alhora moral i jurídica dels valors que pre-sideixen la nostra vida col·lectiva, es fonamenten

en la idea de la dignitat inalienable de les persones pel sol fetde ser-ho: aquest és el punt de partida de tota construcció a-xiològica de la modernitat. La llibertat de cadascú i la igualtat detots no són més que les conseqüències ineludibles d’aquestaopció compartida pel reconeixement de la dignitat innegociablede l’ésser humà. Les principals ideologies modernes, el liberalisme,el pensament democràtic, i el socialisme, no són sinó variacionsdel trilema il·lustrat: llibertat, igualtat, fraternitat. Es tracta d’inter-pretacions, lectures i derivacions diferents –a vegades fins i totoposades o incompatibles– d’aquests valors comuns.

Una situació estranyaTanmateix, des de fa ja algunes dècades aquests valors –els

“nostres” valors– es troben en una situació estranya, a voltesprofundament paradoxal. Intentarem sistematitzar aquestaparadoxa dels valors actuals de manera sintètica, tot i que de-senvoluparem de manera una mica més extensa algun delspunts a tractar.

1. La postmodernitat i el relativisme. Si ens parem a pensar,els nostres valors segueixen sent moderns, però el paradigmacultural en el qual vivim ja no ho és. Ha estat superat el para-digma que sostenia uns determinats valors, però aquests tan-mateix segueixen en vigor. La crisi de les ideologies i la post-modernitat no són només un invent: la nostra fe en el progrés

La religió: amenaça osalvació dels valors moderns?Toni Comín

E

OPINIÓ | els valors avui2

4va

lors

"La fe en el progrésja no és la mateixa,l’optimisme històric ésuna ombra del passat"

Toni Comín, llicenciat en filosofia i ciències polítiques i professorde Ciències Socials d'ESADE, ha demostrat en diverses ocasionsla seva inquietud pels valors que marquen la societat actual.Actualment és diputat al Parlament de Catalunya. La sevaaportació a la revista va tenir lloc de forma molt primerenca, vaser en el número 5, quan vam tractar el tema del treball enmotiu de la festivitat del Primer de Maig.

ja no és la mateixa que abans, l’optimisme històric dels seglesXVIII, XIX i bona part del XX és només una ombra del passat.La creença en una ideologia que emancipi d’una vegada pertotes l’espècie humana, que permeti arribar al “regne de la jus-tícia” ha deixat pas al relativisme ambiental. I per al relativisme,ja se sap: no hi ha valors, no hi ha veritats morals, no hi haprincipis axiològics que ens permetin discriminar, de manerauniversalment vàlida, quina és la frontera entre el bé i el mal,entre allò just i allò in-just, etc. Primera paradoxa: valors mo-derns sobreviuen, en la base del nostre pacte social, com afantasmes en un món que ha deixat la modernitat enrere.

2. El neoliberalisme. Tanmateix, amb la crisi de les ideo-logies, de fet, el que ha ocorregut en els darrers vint anys ésque una de les ideologies modernes ha assolit, de manera apa-rentment espontània, l’hegemonia cultural –la importància dela qual per al canvi social Gramsci, entre d’altres, ens va fer en-tendre–. En efecte, el liberalisme es presenta avui no tant coml’única veritat a seguir, com l’únic projecte social a considerar. Defet, més que de liberalisme parlem de neoliberalisme des de ladècada dels vuitanta. Tot i que avui el projecte neoliberal estàfrancament en crisi, de retirada, ha marcat una etapa important dela història recent. I durant aquesta època hem pogut constatarque ens trobàvem, no davant d’una versió avançada d’una ideo-logia moderna, sinó davant l’exacerbació d’una part molt parcial–valgui la redundància– d’una de les ideologies modernes.

El neoliberalisme ha estat l’apologia del propi interès com aúnica guia de l’acció dels individus en societat, però sabemmolt bé que el liberalisme clàssic és alguna cosa bastant més

els valors avui | OPINIÓ2

5valors

"Res més fàcil quedavant d’aquest 'buit desentit' comprem la ideade l’interès individual"

complexa i respectable que no aquesta caricatura de l’egoismeracional. Així, en el neoliberalisme, l’individualisme, el mate-rialisme possessiu, la maximització del propi interès, el paper delmercat com a principal regulador social, el consum i l’acumulacióde riquesa com a objectius vitals s’han absolutitzat fins al puntde contradir de manera radical i flagrant els ideals il·lustrats. Lajustícia social basada en una mínima igualtat ha estat del tot o-blidada en el projecte social del capitalisme globalitzat de finalsde mil·lenni. Poc tenen a veure els principis i la moral del neo-liberalisme contemporani amb els drets humans, cabalment con-siderats. I no hi ha valors il·lustrats al marge dels drets humans.

Sabem que el marxisme va néixer, en el seu moment, perdenunciar allò que el liberalisme (econòmic) tenia d’hipòcrita:per posar de manifest la contradicció entre el sistema capita-lista que el liberalisme instaurava i l’arrel il·lustrada del projecteliberal. Avui, de nou, és necessari posar de manifest la incom-patibilitat entre el neoliberalisme i els valors que fonamentenl’Estat Social i Democràtic de Dret, més encara en la mesuraque el neoliberalisme, com hem dit, és una versió reduccionistai interessada del liberalisme clàssic.

Per altra banda, no està de més constatar que el neolibera-lisme i la postmodernitat són, fins a cert punt, aliats naturals.Quan el relativisme postmodern diu “no hi ha valors, no hi haprojecte, no hi ha progrés, no hi ha veritats morals univer-sals”, res més fàcil davant d’aquest “buit de sentit” que aca-bem comprant la idea que només existeix l’interès individual,que el consum és l’única font de sentit, i que el materialismepossessiu acabi per ocupar el lloc que abans ocupaven les“il·lusions modernes”. I aquesta i no una altra és la propostaaxiològica que hi ha a la base del projecte neoliberal.

3. El neoconservadorisme. Si el neoliberalisme és, en certamesura, una “conseqüència natural” de la postmodernitat, elneoconservadorisme n’és, d’alguna manera, una reacció ad-versa. Davant la fallida del projecte modern, que la postmoder-nitat certifica, vénen els neocon a oferir un nou relat, basat en lareligió entesa d’una manera força preilustrada o, si es vol anti-moderna, la tradició. El neoconservadurisme és dogmàtic: con-tra una postmodernitat que considera que les veritats moralsno existeixen, els neocon estan persuadits de la seva vigència.I de quina manera! Els valors no només existeixen sinó que són,per dir-ho així, eterns i immutables, perquè són, en darrera ins-tància, valors revelats. D’aquesta manera, la tradició (religiosa)

que és la dipositària de la revelació es converteix en la font mésclara de proposicions morals. En conseqüència, tan aviat po-den anar contra “la moral” –entesa com “la moral” única i verita-ble–, contra el matrimoni homosexual, la recerca biotecnològica,el divorci, l’avortament sigui de la mena que sigui, etc.

Tanmateix, els neocon fan una curiosa combinació: si pelquè fa a l’esfera privada, la moral familiar, sexual, als costumscomunitaris i també a la seva aproximació al món de la culturasón fonamentalment anti-moderns, pel què fa a la seva con-cepció de la societat són d’una modernitat aclaparadora: s’a-punten sense cap mena de matís al model capitalista. En l’esferapública compren de la modernitat allò més ambivalent: aquellsistema socioeconòmic que ha permès el més indiscutibleprogrés tecnològic que hagi vist mai la humanitat, però que hatraït de manera incontestable les promeses de la modernitat entermes de justícia social, d’emancipació, de fraternitat i de so-lidaritat. I no oblidem que la modernitat també és això. Bush fillseria una icona d’aquesta cosmovisió –si és que es pot dir, enpropietat, que Bush fill tingui alguna mena de cosmovisió.

Aquesta curiosa combinació de capitalisme i religió tradi-cional provoca una òbvia disfunció moral. Res millor per expli-car-la que la frase d’un dels precursors d’aquesta escola, F.von Hayek, quan deia: “Hem de ser rudement egoistes en elmercat i dolçament afectuosos en la família, cobdiciosos en lafeina i generosos a la llar...”. D’alguna manera, hi ha un cert ci-nisme neocon a partir del moment que defensen la tradició iataquen el relativisme pel què fa a la moral que ha de regir lavida privada, però al mateix temps defensen la completa llibertatde mercat pel què fa a la vida econòmica.

Potser, més que cínic, el neocon sigui un esquema moral in-sostenible: perquè el mercat comporta una determinada cultura,la cultura del fast food, del tot incompatible amb la moral familiarbasada en la tradició. La “cultura del mercat” té tal potènciacolonitzadora que acaba per fer que, també en l’esfera privada,els valors de la tradició siguin desplaçats per la lògica del consu-misme. Així, del consum de béns i serveis es passa, en les socie-tats occidentals on aquest procés de colonització ha calat mésa fons, al “consum” de relacions humanes. Aquestes inèditesrelacions afectives fast food, sense el capitalisme i la seva moralbasada en l’individualisme possessiu, serien inexplicables. Ires més lluny, si ens parem a pensar, de l’ideal familiar neocon-servador, basat en una religió immune a la tradició crítica.

OPINIÓ | els valors avui2

6va

lors

4. El fonamentalisme. De la mateixa manera com el neo-conservadorisme pretén ser una reacció contra la postmo-dernitat –i malgrat que tots dos acaben per ser igualmentfuncionals al neoliberalisme–, aquest, el neoliberalisme tambéha trobat, als darrers anys, el seu adversari: es tracta del fona-mentalisme antioccidental. Hi ha una dialèctica perversa entreneoliberalisme i fonamentalisme que Benjamin Barber va descriu-re de manera brillant en la seva metàfora McWorld contra Jihad.

El capitalisme genera uns vincles socials extraordinàriament“freds”: la interacció social, en aquest sistema, es produeix ex-clusivament d’acord amb la lògica de l’interès material. Deixaels individus a la intempèrie moral d’uns vincles socials reduïtsexclusivament a l’interès i a l’individualisme possessiu, i a laintempèrie social d’uns mercats que, si no són regulats, sosca-ven la cohesió. La política progressista, al llarg del segle XX,va servir per abrigar les persones d’aquest fred. Per mitjà del’Estat del benestar, convertia els individus en ciutadans, enla mesura que els garantia una sèrie de drets socials, i el dretlaboral convertia els treballadors en “ciutadans amb drets” al’interior de les fàbriques i de les empreses.

El mercat, tal i com funciona en el capitalisme, tendeix aafecta tota dimensió comunitària. Fa venir “fred” perquè tren-ca la cohesió i, per la mera via del consum i del progrés mate-rial, és incapaç de proporcionar significats i satisfaccionsveritablement consistents. El mercat proposa una llibertat(econòmica) sense comunitat. L’Estat social va ser capaç degenerar, a través de les institucions democràtiques, uns certsvincles de solidaritat. Combina la llibertat amb la comunitat,creant uns vincles socials “càlids”. Tanmateix, avui aquestabric, amb el decalatge entre una economia global i una políti-ca nacional, abriga menys: la producció de sentit col·lectius’afebleix. El vent huracanat i gèlid d’un model de globalit-zació neoliberal està tornant insuficient l’abric queproporcionava, fins fa a penes dues dècades, l’Estat social.

Avui existim més com a consumidors (sotmesos a les ten-dències de les modes cada vegada més globals), o com a tre-balladors (en una gran majoria dels casos, en un permanentestat de fragilitat i d’inestabilitat) que no com a ciutadans.Tanmateix, una societat només pot oferir uns pocs tipus devincles bàsics. Podem participar-hi com a actors econòmics(com a consumidors, com a treballadors, com a estalviadors);com a subjectes polítics (com a ciutadans); i com a membresd’una comunitat cultural, una comunitat de sentit, identitària(ja sigui nacional, ètnica o religiosa). També aquesta darrers

vincles (culturals, identitaris) serveixen per abrigar-se: tambésón vincles “càlids”, perquè ofereixen uns valors superiors,que van més enllà del propi interès individual, i una possibi-litat de pertinença a una identitat col·lectiva.

Però el risc d’aquests vincles de pertinença és que es cons-trueixin al marge de la llibertat: sovint, la identitat que ofereixeno bé és revelada (religió) o bé és heretada (nació). Poden arri-bar a ser profundament comunitaris, més que no els de la po-lítica democràtica, de l’Estat Social i de l’experiència de la ciu-tadania en la qual aquella es concreta. Proporcionen als indivi-dus una identitat i una biografia col·lectiva que, a priori, noestà estrictament basada en la lliure adhesió. Per això, aquestescomunitats culturals, tan comunitàries, poden prendre formesdesviades, que s’absolutitzen i acaben anul·lant tota llibertat.Aquests vincles, de tan càlids, poden acabar per cremar. Quanaixò succeeix, estem davant del fenomen del fonamentalisme(nacionalista, ètnic o religiós).

El fonamentalisme contemporani, ja sigui nacional o religiós,és en bona mesura una reacció defensiva d’aquelles societatsque han vist com, amb la irrupció dels mercats globals, entravenen crisi els seus mecanismes de cohesió tradicionals. Si les so-cietats que pateixen el “fred” de la globalització han recorregut alfonamentalisme, a l’abric de les pertinences culturals exarcer-bades, és perquè no en tenien cap altre. A la “llibertat (econòmi-ca) sense comunitat”, pròpia dels mercats globals, han oposatuna “comunitat (cultural) sense llibertat”. Probablement no ha-gués estat així si la simbòlica pròpia de la ciutadania, de l’Estatdemocràtic i social, que fa compatibles “comunitat i llibertat”, nohagués entrat en una certa crisi d’inoperància. Si al mercat no se’lcompensa des de l’esfera de la política, és l’esfera de la cultura(en formes potser desviades) qui acabarà per compensar-lo.

Com escriu Bauman, hi ha molts països en els quals “les co-munitats religioses entren a realitzar les funcions d’un estatsocial que no ha arribat a néixer. Ofereixen protecció i solidaritat,les promeses més atractives de l’Estat social, però, a diferènciad’aquest, ofereixen identitat, uniformitat i conformitat com aprincipals garanties de la seguretat. Proporcionen la “seguretatdel grup”, una seguretat de la quantitat, del conjunt, en comptesde la xarxa protectora amb què els creadors de l’Estat social (…)esperaven impulsar la llibertat de moviment, la llibertat d’opinió id’acció, i el valor d’arriscar-se. (…) El fonamentalisme religióscreix en atracció i influència per l’absència d’altres proteccionsseculars contra els perills de la vida en el casino global”.

"El capitalisme generauns vincles socials freds.Deixa els individus a laintempèrie moral"

"Avui existim méscom a consumidorso treballadors queno com a ciutadans"

els valors avui | OPINIÓ2

7valors

Des d’aquest esquema bàsic, és relativament senzill inter-pretar alguns dels més dramàtics esdeveniments que ha viscutla societat mundial en els darrers anys. L’11-S i la guerra d’Iraq.El terrorisme d’arrel islamista seria una militarització de la jihad:el salt des d’un fonamentalisme que utilitza com a principalarma la confrontació cultural, ètica i religiosa, a un fona-mentalisme que opta per la destrucció física. De la mateixamanera, l’unilateralisme militar dels EUA davant del problemade l’Iraq, no seria sinó la militarització del McWorld: l’hegemoniaeconòmica occidental, pròpia del paradigma neoliberal, hauriaquedat substituïda pel neoimperialisme dels neocon, que in-tenta demostrar –amb èxit discutible– l’hegemonia militar delprimer exèrcit del planeta.

Tot això ens confirma la necessitat de refer l’únic abric quepot protegir-nos del fred del capitalisme sense cremar-nos, queés la ciutadania. Necessitem vincles càlids, vincles de so-lidaritati una comunitat en la qual reconèixer-nos. Però aquests vinclesno s'han d’obtenir al preu de sacrificar la nostra llibertat ni lanostra individualitat, ni el nostre distanciament crític en relacióa la nostra comunitat de pertinença. Una vincles així només elspot proporcionar la democràcia, quan es desplega fins a lesseves últimes conseqüències i institueix un Estat del benestarsòlid, capaç de proporcionar alhora protecció social i llibertatscivils. Però, cada vegada més, aquest abric al mateix temps“comunitari i lliure” només abrigarà eficaçment si es reconstrueixa escala global. Si la democràcia vol abrigar-nos, ha de ser capaçde domesticar els mercats globals, és a dir, ha de ser capaç deprotegir-nos del capitalisme actual en allò que té d’intempèrie. Iaixò només és possible si posem sobre la taula la necessitat deconstruir un Welfare global: un abric de talla “món”.

Si la icona que encarna la lògica neocon és Bush, la iconaque més dramàticament encarna la lògica de la jihad podriaser, perfectament, el fonamentalisme terrorista de Bin Laden iAl Qaeda. Tanmateix, tot i que hi hagi una guerra oberta entreaquests dos mons, entre aquestes dues lògiques, hi ha entreelles una afinitat innegable. Totes dues, al capdavall, fan de latradició, de la religió dogmàtica i de la revelació la font de lesseves veritats immutables i innegociables. Bush bombardejal'Iraq perquè Déu li ha demanat, mentre Bin Laden ataca lesTorres Bessones de Nova York per mandat d’Al·là. Estem enun esquema no idèntic, però sí similar.

De fet, la diferència entre el neoconservadorisme i el fona-mentalisme és que, mentre que el primer és profundament pro-occidental –o, més ben dit, procapitalista– el segon és anti-

occidental de manera integral i complerta. Els neocon somnienamb un món on l’esfera pública estigui regida de manera es-tricta i única per les lleis del mercat, mentre l’esfera privadaestigui regida per l’Antic Testament –i encara interpretat d’unadeterminada manera. Els fonamentalistes somnien amb un mónen què totes les esferes, tant la pública com la privada, estiguingovernades per la sharia i la seva interpretació dogmàtica iantimoderna –que no és l’única possible, sense cap mena dedubte– dels preceptes dictats per Al·là.

El fonamentalisme rebutja de manera frontal la moral consumistaque, des del seu punt de vista, ofega les societats occidentals. Enaquest sentit, fins i tot semblaria més coherent i més lúcida la bar-bàrie fonamentalista que el cinisme neocon. Perquè els fona-mentalistes saben bé que és impossible una vida privada moralamb una vida pública capitalista, que fa del consum i la riquesal’única font de sentit. D’alguna manera, el seu projecte és méshonest en tant que proposa que el dogma religiós s’imposi tanten la moral privada, sexual i familiar, com en la moral social, eco-nòmica i política. No és un gran consol, però li dóna, com a mínim,una capacitat crítica cap al neoconservadorisme que aquest en-cara no ha trobat ben bé la manera de replicar.

Què fem doncs amb els valors de la modernitat?Sens dubte, la situació no està poc embolicada. Uns valors

moderns sobreviuen en una etapa ja no moderna. Una ideolo-gia d’arrel moderna –la neoliberal– acaba per trair de maneraincontestable la utopia dels drets humans universals que ensva proposar la modernitat. El fonamentalisme i el neconserva-dorisme, al mateix temps que es declaren la guerra a mort,coincideixen en el seu rebuig –parcial o total– al projecte mo-dern, als seus valors i al seu mètode crític.

Què poden fer tots aquells que volen seguir salvant els va-lors moderns –llibertat, igualtat, fraternitat– com a fonament delnostre pacte social davant d’això? La resposta no és fàcil. D’en-trada hauríem de posar-nos mínimament d’acord sobre què vo-lem dir quan parlem de modernitat. Si per a la post-modernitatno hi ha veritat morals, i per al dogmatisme (ja sigui neocon o fo-namentalista) la veritat és revelada i hi ha unes institucions(normalment religioses) que detenten el monopoli de la inter-pretació d’aquestes veritats revelades, com es posiciona davantel tema dels valors i de la veritat moral la tradició moderna?

És senzill de saber: la modernitat és la crítica. Contra el rela-tivisme (postmodern) i el dogmatisme (premodern) la modernitat

"Avui uns valorsmoderns sobreviuenen una etapa jano moderna"

"Necessitem vinclescàlids, vincles desolidaritat i una comunitaten la qual reconèixer-nos"

considera que la veritat moral existeix, que la podem conèixer.Però la seva font no és la revelació, interpretada d’una maneratradicional. La seva font és la raó i la seva capacitat per a reconèi-xer el valor de la llibertat humana, la seva capacitat per al diàlegi, per tant, per a la construcció col·lectiva dels nostres valorscompartits. Valors amb valor universal –valgui de nou la redun-dància. Què són els drets humans si no això? Sapere aude! (a-treveix-te a pensar!), deia Kant que era la millor manera de defi-nir la Il·lustració. I el pensament, des de Plató, sabem que es ge-nera per mitjà del diàleg. La raó, per definició, és col·lectiva.

Habermas, el més clar exponent viu del plantejament neo-modern, gràcies al seu esforç per reconstruir allò que de la mo-dernitat no hem de deixar perdre, ens fa entendre que lesnostres societats poden construir valors com-partits per mitjàde l’ “acció comunicativa”, que la crítica i la raó, si som capaçosde reconèixer la seva dimensió dialògica, segueixen sent unafont inesgotable de valors morals col·lectius, de principis dejustícia social, de normes públiques de convivència. Tanma-teix, no ens podem quedar aquí: no ens podem conformar ambuna reivindicació –que potser seria pròpia d’una mena de“fonamentalisme” modern?– de la modernitat, en una mena dereconstrucció habermasiana, sense prendre nota de tots elsembats i totes les crisis que ha patit al llarg del segle XX i es-pecialment de les seves darreres dècades.

Si la modernitat ha entrat en crisi, per alguna cosa serà. Capprocés cultural és gratuït. Un diagnòstic apressat de les causesd’aquesta fallida ja el van fer els mestres de l’Escola de Frankfurten la seva anàlisi de la Dialèctica de la Il·lustració: la modernitatha fracassat perquè s’ha negat a si mateixa. Perquè no ha estatcapaç de complir amb les seves pròpies promeses. Ha dut elcontrari del què n’esperàvem: hi ha, en certa mesura, un continuentre la Revolució Francesa, Napoleó i el liberalisme del XIX, elcrac del 29 i Hitler. Hi pot haver més gran negació de la promesamoderna que el nazisme? Per tant, la pregunta que queda sobrela taula és clara: per què la modernitat no va ser capaç de cons-truir allò que pretenia, li va faltar força per fer-ho?

Podria ser. I podria ser que, precisament, la força per estar al’alçada dels nostres valors moderns requereixi, precisament,del concurs de la religió, entesa ara no com a codi petrificat perla tradició, no coma dogma administrat per les institucions reli-gioses, sinó com a experiència de la realitat transcendent. “D’ontreure l’energia per a un acte sense contrapartida?” es pregun-tava ara fa ja quasi un segle Simone Weil –la filòsofa francesa,

inicialment agnòstica, socialista, de família jueva, convertida alcristianisme– a propòsit de l’imperatiu categòric kantià. Aques-ta és la pregunta on s’albira l’aliança natural entre raó –i elsseus valors il·lustrats– i experiència religiosa.

Mounier, des de la seva passió intel·lectual indubtablementcristiana, ho explicava molt bé: qui no ha entès el valor i la fe-cunditat del sacrifici no pot assumir els sacrificis que els nos-tres valors ens requereixen. No pot entendre que les renúnciesque reclamen els valors –valors moderns com la justícia, laigualtat, el respecte a la llibertat aliena, la fraternitat– de fet nosón pròpiament sacrificis, sinó experiències de la plenitud vital,de la humanització, de la veritable felicitat personal –una cosadiferent, més profunda i més espiritual, que el benestar.

És interessant que –tot i que amb un llenguatge i unes inten-cions, si es vol, molt diferents– el mateix Habermas és conscientd’aquesta aliança necessària entre raó laica i sensibilitat religio-sa, per exemple quan diu: “Resta el fet que un ordenament jurídicliberal necessitarà sempre de la solidaritat dels seus ciutadanscom a font, i que aquesta font podria desaparèixer completamenta causa d’una ‘secularització descarrilada’ de la societat”.

Avui sabem que la solidaritat té fonts prepolítiques. Per aquestaraó, és fonamental que la cultura hereva de la moder-nitat, quese segueix reconeixent en els seus valors bàsics, si-gui capaçde reconèixer els processos culturals i els espais socials en quègerminen i creixen els valors de solidaritat, llibertat i justíciasocial, és a dir, tots aquells valors que porten al compromís cívici polític. L’estat, per ell mateix, amb les seves institucions pú-bliques i educatives, no pot proporcionar “els mitjans per a laconstrucció i la reproducció de la solidaritat humana”. Com diuHabermas: “No basta el procés cognitiu per aconseguir que elscontinguts morals dels drets fonamentals es transformin enconsciència”. Que coneguem els drets humans, el seu valor i laseva legitimitat, no garanteix que ens hi adherim de maneraactiva o que els respectem de manera inevitable.

Entendre i acceptar intel·lectualment els grans valors morals enels quals es basa un ordre social democràtic és una cosa, i fer-necas és una altra. Tanmateix, sense solidaritat difícilment pot haver-hi un autèntic Estat democràtic, composat per ciutadans lliures iiguals. Aquesta és la raó per la qual les fonts prepolítiques de lasolidaritat, si volem salvar el projecte modern i els seus valors,són un assumpte de gran importància. I les religions poden seruna font impagable de compromís amb els valors moderns, en lamesura que aquestes poden ser promotores de “sistemes moti-vacionals basats en la solidaritat i el compromís cívic” (Habermas).

OPINIÓ | els valors avui2

8va

lors

"Si la modernitat haentrat en crisi, per algunacosa serà. Cap procéscultural és gratuït"

"Qui no ha entès elvalor del sacrifici no potassumir els sacrificis queels valors requereixen"

Conclusió: no ens fem un galimatiesHem intentat explicar de quina manera la modernitat i els valors

del trilema il·lustrat necessiten de la sensibilitat religiosa per talde no sucumbir a la seva degradació, a la seva “dialèctica” per-versa. El tema requeriria, sens dubte, molta més profunditat, re-flexió i discussió. En aquestes pàgines n’hem fet només un tast.Tanmateix, el més important ara és que entenguem ben bé elsentit d’aquesta aliança productiva entre experiència religiosa ivalors racionals. No ens confonguem: en la nostra perspectiva,que passa per una religió il·lustrada, i una nova modernitat ambinspiració espiritual (Trías), no es tracta que la religió ens diguiquins són els valors, quines són les veritats morals.

Si ens reclamem hereus d’allò que la modernitat té d’in-substituïble és precisament perquè entre aquest llegat hi hal’autonomia plena de la raó per trobar les veritats –tant cien-tífiques com morals. No es tracta, per tant, que la religió ensexpliqui el camí, perquè això ja ho fa la raó tota soleta, sinó queens proporcioni forces per recórrer-lo. No que ens digui quinssón els valors, sinó com fer-nos-ho per respectar, per estar al'alçada, dels valors que la raó ens proposa.

Per què la religió hauria de tenir un paper específic en laresposta al com? Ja ho hem explicat, de la mà de Mounier.Sense capacitat per a reconèixer “l’alegria” del sacrifici, no hiha possibilitat per als valors. Perquè els valors només sónpossibles si assumim els sacrificis que ens reclamen. I quisinó l’experiència religiosa ens pot obrir la porta a comprendrei a conèixer aquesta “alegria”?

Aquesta és l’epopeia dels valors, al nostre entendre, en elnostre moment de la història de la cultura i de les societats,apassionant i decisiu, com tots els altres i tots els que han devenir. És un diagnòstic –un mosaic– relativament complex,que bé podria semblar a estones contradictori. Però si es pensadetingudament no ho és en absolut.

És cert que hem dit que, davant la crisi de la modernitat, hanaparegut dues reaccions de tipus religiós –d’una religió dog-màtica–, el neoconservadorisme i el fonamentalisme, que tor-pedinen la línia de flotació de la modernitat, integralment con-siderada –és a dir, com un projecte basat en la llibertat(cosa que els fonamentalistes rebutgen), que busca la justíciasocial (cosa que els neocon desestimen). Aquests dos pro-jectes, de fet, neixen cadascun d’ells com a reacció davantdels suplents que la modernitat en crisi havia deixat a l’escenari:el neocon reacciona contra el postmodern, i el fonamentalista

contra el neoliberal. Al mateix temps, hi ha un estret vincleentre el neocon i el neoliberalisme, i entre aquest i la postmo-dernitat, tot i que se suposa que aquesta és l’antítesi del pri-mer. I hi ha una similitud estructural entre neocon i fonamen-talisme, tot i que es facin la guerra i que el primer abraci unneoliberalisme que el segon rebutja.

Hem dit, doncs, que dos projectes de societat i dues con-cepcions dels valors que tenen la seva última ratio en la religiói la tradició revelada, són l’adversari davant el qual la moderni-tat –el projecte il·lustrat– podria sucumbir de manera irreversi-ble. I hem dit, al mateix temps, que per salvar aquest projecte ne-cessitem de l’ajuda de la sensibilitat religiosa, de la seva capacitatper a fornir “sistemes motivacionals” compromesos amb el va-lor de la solidaritat, de la igualtat i la fraternitat. Podria semblarcontradictori però, insistim, no ho és en absolut. Per salvar lamodernitat, tant del capitalisme cec per a la justícia, tant delneoliberalisme que proposa l’apogeu de l’individualisme mate-rialista i possessiu, com de l’embat antimodern del fonamenta-lisme, necessitem una modernitat capaç de complir les sevespromeses. I creiem que només una sensibilitat religiosa capaçde donar sentit –“alegria”– als sacrificis que l’acompliment delsvalors moderns requereixen podrà permetre-ho.

Necessitem inspirar els nostres valors moderns: la llibertat,la igualtat, la fraternitat. I per fer-ho necessitem la “religió”, enel millor sentit de la paraula. Només ens podem reconèixercom a “germans” (fraternitat) si ens reconeixem com a “fills”d’un mateix “pare/mare” (religió).

No hi ha cap contradicció, doncs, pensem, en la nostra anà-lisi. A principis del segle XXI, a l’inici del nou mil·lenni, lareligió se’ns apareix al mateix temps com la principal amenaçai la principal aliada del projecte modern. Dels valors en nomdels quals havíem d’assolir l’emancipació humana, la convi-vència justa, la realització i el sentit de la vida de cadascú. Peruna banda, tenim davant una concepció de la religió que aspi-ra a enviar la modernitat –parcial o totalment– a les golfes dela història. Per l’altra, una modernitat que reconeix en la religióla força que la raó, per si mateixa, no pot proporcionar per aconstruir les seves utopies –que són, al capdavall, tan senzillescom la realització efectiva dels drets humans, de tots els dretshumans, per a tothom.

Per això, creiem que probablement el futur dels valors (so-cials) en el segle XXI es jugarà en el camp de joc de la religió.Entre una religió que, objectivament, és adversària dels valorsil·lustrats i de la modernitat, i una religió que precisament cons-tata la necessitat dels valors moderns i al mateix temps la sevainsuficiència per a sostenir-se a si mateixos. I per tant, s’ofereixper a sostenir-los i salvar-los.

els valors avui | OPINIÓ2

9valors

"No es tracta que lareligió ens expliqui elcamí, sinó que ens doniforces per recórrer-lo"

30

valo

rsOPINIÓ | els valors avui

s un estat d’ànim que neix de l’in-terior de la persona que es tradueix

en una sincera expressió contagiosa debondat i benestar. L’alegria és molt fàcil quan les cosest’han anat bé, però a voltes es fa difícilquan van maldades. Això no significaque en aquests moments tindràs unaactitud farisaica, sinó que hauràs de ferun sobre esforç per atendre els altres ambcordialitat. La persona alegre no és aquella que esjoiosa quan tot li va bé, sinó que aquestoptimisme li brolla de dins i mira d’alegrarels altres. No es tracta d’una alegria estúpida quetanca els ulls a la duresa de la vida, sinóque coneix la realitat i sap contagiar ànimsi empenta per ajudar a superar els errorso fracassos quotidians, mirant sempre lapart positiva de les realitats de l’exis-tència humana. Aquest estat d’ànim afavoreix el bonhumor en les relacions personals, i quan

o estic d’acord amb la popular fra-se que diu que els veritables amics

es poden comptar amb els dits d’una mà.Com es valora realment qui és unveritable amic? De petits, (bé, i també degrans) sovint posem etiquetes al nostresamics: aquests són els meus millorsamics, aquest és el més millor amic detots... Fins que potser un dia decidim queaquell qui era el millor amic ha deixat deser-ho i el seu lloc ara l’ocupa un altre.No serà que cada amistat juga un paperdiferent? Només cal que fem un repàs a la multi-tud d’amics que hem tingut o tenim alllarg de la nostra vida: Els amicsd’infància, que saps que encara que facianys que no els veus, l’amistat va sertan forta que continua viva quan elsretrobes; els amics de l’escola, amb quies comença a descobrir el món i amb quies comparteixen els primers secrets; elsamics de la universitat, uns amics ambqui tens moltes coses en comú i a lavegada són tan diferents a tu que t’obrennous horitzons; els amics de la feina, ambqui comparteixes una professió quemoltes vegades significa compartiractituds davant de la vida que nomésells poden entendre; els amics queapareixen no saps com i de la mateixamanera marxen de la teva vida deixantuna forta petjada dins teu; els amics quepotser només t’han donat un consell,però aquest t’haurà servit tota la vida;els amics que, sense saber com, sempreels tens al costat quan més elsnecessites... hi ha tants i tants tipusd’amistat... Per què una ha de ser mésimportant que l’altra? He de confessar que sense l’amistat nopuc viure. Com si fos una droga, em técaptivada i en depenc. Moltes vegadesaquest ha estat un problema per a mi. Es-

L'amistat

NMireia Llonch, col·laboradora

L'alegria

ÉAntoni Codina, cap secció d'opinió

n valor per la vida quotidiana, ellubricant del dia a dia. A mig carrer

un “fins ara”, un “ens veiem”. A la zonapeatonal, facilitar la conversa amb un“com estàs?”, “què expliques?”, “comestan els teus?”. No cal desvetllar la vidaíntima personal. És simplement un tracteobert, sincer, franc. Contenir el teu discursper ser receptiu a la paraula de l’altre, es-quivar els inconvenients i realçar el desigde bé, benvolença ciutadana.A les reunions de qualsevol mena, serafable, cercar el respecte, discutir de bon

La cordialitat

UNicolau Guanyabens, col·laborador

pero massa de l’amistat? O més ben dit, liexigeixo massa? La gran importància queli dono és el que deu fer que alhora emmantingui viva i em faci patir. Segurament el secret està en gaudirdels fruits d’una amistat quan els tens ino compadir-te quan aquesta s’allunya.Tot té el seu moment i el seu lloc i noméscal valorar-ho a cada instant, aprofitantplenament allò de positiu que ens ofereix.De res de bo serveixen els retrets, nomésper eixamplar l’esvoranc que separa duespersones que s’estimen, ja que nomésretreus a aquelles persones que signifi-quen o han significat quelcom per a tu. El dia de Sant Jordi, un nen, que deviatenir 12 anys, em va venir a comprar tresroses. Em va explicar que s’acabava detrobar 20 euros i que havia pensat enregalar a tres amigues seves una rosaperquè aquell mateix dia s’hi haviadiscutit i ara li sabia molt greu. Quetendre, vaig pensar... I és que amb aquestpetit gest volia renovar una amistat quehavia quedat malmesa, segurament peruna petita discussió, per un petit rampell,per un cop de geni que tantes vegadesens ha fet destruir un valor únic i irrepe-tible que sempre hauríem de conservar:l’amistat.

rotllo malgrat les diferències, mostrar-seservicial. Per damunt de tot, la persona:la salutació, el petó inicial, l’encaixadade mans, el copet a l’esquena, la rialla. Alcorreu electrònic, fred per defecte, queno falti el “benvolgut”, la frase més càlida,el “rep una cordial salutació”, el “gràcies”que l’altre espera. El qui és cordial ho esamb tothom, amb íntims i amb descone-guts, amb la dona que ven pa, el veí quepasseja el gos, el noi del bar, els de la fei-na, el turista o el familiar que fa temps queno veu. Si m’agrada insistir en aquest valor ésperquè sovint les preocupacions, elcapficament, les presses i l’amargor delcor ens l’esborren del nostre mapa i el diaa dia ens queda eixut.

Els valors de la gent de 'Valors'

31

valorsels valors avui | OPINIÓ

ots tenim un munt de valors delsquals podríem parlar. Però això,

escollir-ne un no és fàcil i, probablement,depèn de les nostre vivències. Si he es-collit la solidaritat és perquè el seu sentitva canviar molt per a mi després de con-viure amb la gent del Senegal. Abans relacionava la solidaritat ambajudar, més que amb una altra cosa. Soli-daritat, cooperació i col·laboració anavensempre junts. Ara no! Ara tinc clar queser solidari amb algú és estar al seu cos-tat, compartir amb ell els mateixos pro-blemes, els mateixos sentiments, peròtambé les mateixes alegries i il·lusions. Ser solidari no vol dir donar, vol dir, so-bretot, estar disposat a rebre. Costa moltpoc despendre’t del que no necessites.Però és més difícil acceptar que necessitesque els altres et donin allò que més val: laconfiança, l’amistat, l’amor...

om a professional que podria dir-se que sóc en la matèria dels con-

flictes que sorgeixen en les relacionshumanes, m’atreveix-ho a reivindicar elvalor de la veritat. Estic convençut quemés d’un noranta per cent dels proble-mes que es plantegen i de les preocu-pacions que tenim els humans venenderivats del fet de no saber si el que enshan dit és veritat o ens han enganyat. Noparlo de la veritat des del punt de vista fi-losòfic o dialèctic sobre què hi ha de certo no en qüestions tan importants coml’origen de la vida o què hi ha després dela mort, la religió o aquelles matèries enque l’opinió pot ser diversa o difícilmentpoguem saber qui diu o qui posseeix laveritat, en el sentit de tenir raó. No parlo d’aquesta veritat, parlo de laveritat de dir les coses pel seu nom, de noamagar intencions que, si es sabessin, nopermetrien assolir l’objectiu. Parlo de laveritat com a valor íntimament lligat a lasinceritat, a l’honestedat a l’honradesa.

stimar als altres fins hi tot als enemicsés el que més valoro. És fàcil esti-

mar? No és una pregunta retòrica. Estimarals teus, als que et donen felicitat és senzillsi en aquest acte tu en surts obtenint algunbenefici. Ara bé, no és gens fàcil donar-seals altres: quan aquests són diferents a tu,no els entens, tenen cultures, hàbits, dife-rents... o quan no reps res a canvi.

I el grau de dificultat va en augmentquan has de donar-te de veritat aquellsque et fan la guitza o senzillament et fanmal. Recordo la conversa que vaig tenirsobre aquest valor fa anys en una reunióde catequesi familiar amb un pare quepertanyia a les forces armades. L’home eranoble, complidor, cordial en el tracte, ambprofundes creences. Arran d’un atemp-tat tot parlant de l’amor als altres em vaconfessar que a ell li era difícil, quasi im-possible estimar aquells que et fan mal isón els teus enemics. Després d’anar xer-rant al voltant dels fets, les emocions, vamarribar a concloure que aquest era elveritable Amor. Agafeu el mapa del món,el del nostre Estat, el del veïnat i ben se-gur hi trobareu exemples.

La solidaritat

TJoaquim Fernández, lector de 'Valors'

La veritat

CJosep Masó, subscriptor

Estimarels altres

EEulàlia Puigderajols, col·laboradora

ns demaneu que fem deu líniescomentant un valor, tasca compli-

cada. Tenia ganes de participar, així quehi he estat rumiant. Sóc conscient, tot iaixò, que és difícil dir per escrit -quan nose’n sap- el que has estat pensant o in-tentar fer entendre el que sents. No sabria triar un valor en concret, peròm’agradaria fer un homenatge aquellsque, sent universals, els estem eliminant.La dignitat per la vida, el respecte, eldiàleg... Els pilars fonamentals de l’es-sència de ser humans. Amb ells a la nos-tra motxilla, aconseguiríem transformar

Els valors

ERosa Casacuberta, subscriptora

allò que és quotidià en petits detalls mera-vellosos que ajudarien a fer el canvi radi-cal que necessita el nostre estimat món. Sent conscients que els valors humanssón el més gran llegat que ens han deixat ipodem deixar, faríem de l’ensenyament,educació; de la informació, formació; de lacompassió, passió. I així, en petits, petitsgestos, donaríem un tomb a la VIDA. Això, és el que m’agradaria transmetre,poder deixar una herència d’aquesta di-mensió, sense molt de pes físic, però d’unvalor incalculable. Recuperar, dels recordsde cadascú, aquell valor gairebé oblidat,però que ha estat present, sense fer moltde soroll, en la nostra història, ajudant-nos a ser qui som.

dic bon humor vinc a dir saber enriure’nsdels propis defectes, no burlar-se de lesdeficiències del proïsme i saber acceptarles adversitats amb un somriure.

L'equipde 'Valors'

onsidero un valor l’equip de re-dacció de la revista Valors. Hem

tingut la sort d’aquest valor. Aquest va-lor consta de més d’una paraula, no hi fares. Els considero un valor per molts as-pectes diversos: per la il·lusió, la tena-citat de l’equip, perquè no és fàcil podertreure una revista mensual amb el con-tingut i la riquesa del mateix, perquè encap cas ha baixat la qualitat, el contingut ila claredat, perquè ha creat una revistaoberta, positiva, participativa, perquè pun-tualment ens arriba i és un correu esperat.

També considero aquest equip com unvalor per la llibertat d’expressió, la clare-dat, el respecte i la valoració de tota per-sona, tota tendència i de tota situa-ció humana.

En faig una referència ben directa ipositiva al número dedicat a la família.

Moltes felicitats a totes i a tots!

CMaria Eulàlia Freixas, lectora

ada vegada desconfio més de lesidees que compten amb un suport

unànime (i acrític) d'una gran majoria.Crec que anar a contracorrent ajuda mésa avançar i a construir un món millor. Peraixò us proposo el valor de l'esforç. Esforçno entès en el sentit de mortificació od'exigència gratuïta. Al contrari. Una cosaaconseguida amb esforç és una cosa que

osar-se a parlar dels valors que do-nen i han donat sentit a la meva vida,

m'haig de referir al suprem Valor que desde la meva infantesa ha impregnat elsmeus actes, des dels familiars als escolars,des dels de joventut als de la maduresa.Sóc conscient que des del meu punt devista de fe, en tot moment ha planat so-bre mi l'ombra de la voluntat d'un DéuPare, que no solament m'ha inspirat so-lucions en moments decisius sinó queha fet que els meus actes assolissin unvalor més alt del que les meves evidentslimitacions haurien permès. Ja sé queaquestes manifestacions des del punt devista humà són "políticament incorrectes"o fantasioses, però si vull ser sincer, haigde dir amb veu ben alta que sense l'assis-tència constant d'un Déu que m'estima idóna valor humà als meus actes, res delque sóc, del que he fet i del que seré, hau-ria estat possible. Aquest és el testimonid'una persona que és conscient de la sevapetita i limitada capacitat.

La fe

P

s un "valor" l'empatia? Consideroque sí. Hi ha un munt de definicions

relacionades amb aquest concepte decaire psicològic. D'una forma planera jola definiria com "la capacitat, l'interès, lavoluntad, la disponibilitat… de posar-se a "la pell" de l'altre i molt especialmenten moments dificils". Per què he escollitl'empatia? Perquè tantes i tantes vegadeshem escoltat davant d'una situació com-plexa: "Ah, jo en el seu lloc faria això, ofaria allò, a mi no em passaria, jo sabriasortir-me'n, jo, jo, jo…". Davant aquestesmanifestacions penso que s'està moltlluny de tenir empatia per l'altre. Per unabanda és molt difícil saber com hom ac-tuaria en una situació en la qual hom nos'hi troba, tan sols es pot intuir; per l'altrapredomina l'ego i ni tans sols s'intentacomprendre la situació real de l'altre. In-tentem-ho!

Jordi Buscà, col·laborador

L'esforç

CAlbert Dresaire, col·laborador

L'empatia

ÉMontserrat Grau, lectora

otser perquè sempre m’ha costatser humil valoro moltíssim la

humilitat, un valor fonament de totes lesaltres virtuts i necessari en un món fràgilon l’element més important, la persona,encara ho és més. Sense la humilitat lanostra vida queda marcada per un malregust difícil de descriure però fàcild’experimentar. Sense humilitat quedemencegats per coses absurdes i ensoblidem de les necessàries. I per si nofos poc, sense humilitat no ens adonemdel que som, perdem el nord del quevolem i el que és pitjor, pot ser que perdemel respecte cap als altres i cap a nosaltresmateixos. La humilitat sempre serà ne-cessària. La humanitat necessita humi-litat. El món serà humil o no serà.

La humilitat

PJosep Àngel Colomés, col·laborador

OPINIÓ | els valors avui3

2va

lors

egons Confuci, “la saviesa és sa-ber el que se sap i el que s’ignora,

i no confondre-ho”. El valor de la saviesa,per tant, és el resultat de l’experiència idel dubte permanent i va molt lligada alslímits del coneixement.

De fet, la tradició sapiencial - inclosa labíblica- es basa en el coneixement de larealitat i de la condició humana, i esdevéuna saviesa de vida. Un savi és aquellque sap viure perquè té les virtuts queensenya la Saviesa: “la temprança, la

La saviesa

SAlbert Aixalà, subscriptor

TORRALBA, Francesc. Cent valors perviure: La persona i la seva acció al món.(Pagès Editors). Barcelona, 2001.En aquesta obra Francesc Torralba,recentment autor d’una col·lecció de

llibres dedicats a valors concrets, va recollir l’explicaciód’un centenar de valors tractats un per un de formafilosòfica però entenedora, per comprendre la sevadimensió en la persona i la seva utilitat i aportació a lasocietat actual.

TERRICABRAS, Josep Maria. I a tu quèt’importa? Els valors: la tria personal il’interès col·lectiu. (La Campana, 2003)Josep-Maria Terricabras, partint de la teoriaque els valors interessen a tothom i que en

darrer terme són sempre pràctics, reflexiona en aquestllibre sobre la importància dels valors: si els valors és allòque ens importa ser-ne conscients i sotmetre’ls aautocrítica és indispensable per saber qui som i també quèvolem, tant per a nosaltres mateixos com per a la societat.

persaber-nemés...

prudència, la justícia, la fortalesa”. (Llibrede la Saviesa (8,7)).

La saviesa és, doncs, saber el que calfer. Però no n’hi ha prou amb això. Calsaber-ho fer, el que requereix intel·ligèn-cia, i cal fer-ho, el que implica virtut,quelcom encara més difícil d’assolir.

valorem. Sabem el que ens ha costat.Malauradament aquest valor no està demoda, reivindicar l'esforç és anar acontracorrent. Dos exemples; primer: arael que agrada és aprendre sense esforç(ens rodegen eslògans com "Aprendreanglès és divertit", "Aprengui anglès enquatre dies!"...); segon: l'actual crisieconòmica, sense anar més lluny, és fruitde la manca del valor de l'esforç a la nos-tra societat: el que ha dominat els darrersanys és la recerca del diner fàcil (llegiu"bombolla immobiliària") i tots hem jugata aquest joc del mínim esforç. En resum,reivindico l'esforç com aquell valor queens ajuda a prendre consciència del va-lor de les coses (i perdoneu el joc de pa-raules).

el racó poèticPER ALBERT PERA

ConsellsCal que us brolli de l'íntim fonament

un impuls generós de mans obertes.

Rics de principis, com de gra l'espiga,

us vull nobles com pa sobre la taula

llescat amb tot l'amor i benvolença,

acollidors com llar de foc encesa

que escampa escalfor i llum en l'aspre hivern;

sigueu boira que esborra els caires vius

incordiants de la maldat humana

i lúcida claror damunt l'exemple

de tot allò que ens engrandeix i enlaira:

sentiments bons, honradesa, civisme...

Per tot això us animo que lluiteu,

fills meus immergits en bròfecs temps

d'insídies i malignes influències,

i si l'alba us incita a bells propòsits,

manteniu-los fins arribar al migdia

i encara, quan la fosca nit davalli,

que pugueu respirar tranquils i alegres

de no haver claudicat com tants i tants.

Comentari de l'autor:La idea de Nous Valors em suggereix l'esforç

d'actualitzar-ne de vells més adaptats a les

circumstàncies d'avui. Amb tot, hi ha un fons

permanent de valors que romanen intactes

per més variacions que hi vulguem introduir.

Sembla que la integritat, l'honradesa, la

generositat, la disponibilitat, el civisme tenen

raó de ser encara. Intento dir-ho en aquest

breu poema.

els valors avui | OPINIÓ3

3valors

Diversos autors. Què ens mou? (Mina). Barcelona,2006.La solidaritat és sempre bona? Què vol dir ser feliç?Què ens fa ser lliures? Aquestes són algunes de lespreguntes que planteja Què ens mou?, una invitació a

reflexionar sobre els motors més íntims de les nostres vides,és adir, sobre alguns dels valors més bàsics de la societatactual. Aquest llibre l'ha dirigit Josep-Maria Terricabras iconté textos d´ell mateix i de Joan Corbella, Josep MariaEsquirol, Ferran Sáez Mateu i Lluís Maria Xirinacs.

CORBELLA, Joan. Educar amb Valors: Una eina perser feliç (Columna Edicions). Barcelona, 2007.En aquest llibre el Dr. Corbella intenta contestardues preguntes bàsiques per molts pares: Quinsvalors hem de transmetre als nostres fills? Com

educar els joves a comportar-se segons una ètica de valors?I en aquest cas, el primer missatge és ben clar: per podereducar, primer cal ser coherent amb els valors que es volentransmetre.

l Diccionari Català-Valencià-Balear, l’Alcober Moll,ofereix una interessant definició de l’ésser lleial. Ser

lleial, seria, per una banda, “legal, conforme a dret” i, peruna altra, “que guarda la fidelitat deguda; que obra o és fetamb la fidelitat deguda”. Al Diccionari de l’Institut d’EstudisCatalans es caracteritza ser lleial com a “incapaç de cometretraïció”. Així doncs, i en primer lloc, quan hom és lleial,actua lleialment, ho fa conforme a les lleis. En un estat de-mocràtic, les normes emanen del poble, per tant, alhora ques'és lleial amb les normes, s’és lleial amb els seus conciu-tadans, i fins amb un mateix. Els càrrecs públics, juren oprometen, lleialtat, i es comprometen a actuar en relació ales normes i en relació a la comunitat de què formen part.

Ésser fidel també és propi de la lleialtat, i com he dit,ésser incapaç de trair. La profunditat d’aquestes paraulesés inabastable. Ser lleial als amics, a la parella, al país, ala llengua, té per mi un caràcter de fidelitat serena, permitjà de la responsabilitat d’actuar correctament, d’actuaren pro dels qui en són mereixe-dors sense que hagi detenir massa paper el sentimentalisme o la passió, com uncompromís d’actuació personal. També es parla, en elconstitucionalisme d’origen alemany, de la “lleialtat fede-ral”, com el respecte necessari i imprescindible entre l’estatfederat i la federació, on ambdós són responsables de notransgredir les normes (1a noció) i de no trair (2a noció) larelació cordial que ha d’existir, no té perquè estar subjectea cap tipus de patriotisme.

Aquestes caracteritzacions de la lleialtat, pretenen ente-rrar qualsevol record de lleialtats arcaiques o alterades –sang, llinatge, jerarquia, motius espuris – que no tenen encompte ni la voluntat, ni la reflexió alhora de construir elcompromís. Fins i tot quan es parla, i en relació a les relacionspersonals o, del lloc de valors com la sinceritat, la fidelitat...penso que aquests mots es poden reduir al clar conceptede ser lleial. Si hom és lleial, assumeix el sentit de la relació,no caldrà ni plantejar-se altres conceptes, no cal ser sincersi no hi ha res a amagar, no cal vantar-se de ser fidel si s’ac-tua sempre amb respecte. Ser lleial, porta intrínseca la inca-pacitat per trair, per trencar aquest compromís.

La lleialtat

EJoan Safont, col·laborador

PRESSUPOST: El bitllet Barcelona-Santo Domingo es pot trobar a un preumínim de set-cents euros (mil amb hotel).

la fitxa

mèrica, té un centre històric, comercial i de negocis i la resta ésuna ciutat molt estesa amb cases de planta baixa. I amb barris deluxe i d’altres, que solen ser la majoria, uns de molt pobres i d’al-tres encara pitjor, com a tota Amèrica Llatina, excepte Cuba.

A la parròquia de san Agustín hi ha la Fundació Pico Duarte.Allà conec els nois que estan allotjats en una petita casaconstruïda amb els diners recaptats per la Fundació. Molt mésallunyat del Santo Domingo Este, al barri de las Cañitas i enuna casa també de la Fundació, hi vivuen les noies. Procedeixende pobles de fora la capital i els han escollit per residir enaquells centres i poder anar a la universitat per poder estudiaruna carrera. Molts dels estudiants eren d’Azua, capital de laprovíncia del mateix nom que val la pena visitar. Es veu que laciutat té molta influència en el passat de gent procedent deGalícia, que es constata amb la veneració que tenien a l’apòstolSantiago ja que els pocs ciutadans que van sobre viure al granterratrèmol del 1751 es varen encomanar al sant. En aquellsanys un seguit de terratrèmols varen engolir cases senceresamb la gent a dintre. Ah, val la pena també visitar les paraisía-ques platges de l’antiga Quisqueya. J. AMARGANT

propostesamb valors

uisqueya, que vol dir “mare de totes les terres”, ésl’illa que el 5 de desembre del 1492 va descobrirCristòfor Colom i a la qual va posar el nom de “LaEspañola”. Avui, d’aquesta part de l’illa que anem a

visitar en diuen República Dominicana –ve dels monjosdominics-, mentre que a la resta de l’illa l’anomenen Haití deguta la invasió francesa del 1665. Sobrevolant aquesta illa del Caribcrida l’atenció el verd de les seves aigües; des de la platja es potveure el fons marí, i la gran muntanya del Pico Duarte on neixenels dos rius més importants de la illa.

En arribar a l’aeroport de Santo Domingo ja m’espera el bonamic Nelson Polanco, rector de la Parròquia de San Agustín. Enarribar tot són presentacions; per a ells sóc un visitant “il·lustre”de la Vella Europa. En Nelson em va dir convidar a enregistrarel curs bíblic que s’imparteix els dimarts a l’església. Amunt iavall dels passadissos un conferenciant de color, com tots els

oients, explica comentendre el llibresagrat. El públic ésmolt divers: homesdones,nens,jovesi fins i tot jovene-tes que donaven

el pit al seu fill. Més tard, anem a casa de Doña Angelita, ricasenyora que viu en una gran casa amb el marit, el fill Túlio itres noies i dos nois que tenen afillats i que anomenen ”lossobrinos”. Tots viuen a la casa com si fossin de família i almateix temps fan de criats, sembla Lo que el viento se llevó.

L’endemà al matí amb l’Heriberto “el niño” anem en cotxefins el Santo Domingo colonial. La ciutat antiga és molt petitaperò acollidora, amb el pati d’armes a l’entrada i l’Alcázar deColom, on havia viscut Don Diego, el fill del descobridor iprimer virrei. Visitem algunes petites esglésies així com la cate-dral, que va ser la primera d’Amèrica. Al davant mateix hi ha elPalau Episcopal on viu el Cardenal de Santo Domingo, ambqui conversem una estona. Es tracta d’un edifici que val lapena visitar ja que data del segle XVI i està molt ben conservat.

De retorn a la parròquia travessem el riu Ozama que parteixla ciutat, al costat la fortalesa del mateix nom i que va ser la pri-mera d’Amèrica. Arribem al gran monument a Colom anomenatForo, inaugurat el 1992 amb motiu del cinquè centenari delDescobriment. Santo Domingo és com totes les ciutats d’A-

VIATGES | REPÚBLICA DOMINICANA

QUna illa de contrastos

34

valo

rs

"A Santo Domingo, coma tot Sud-Amèrica, hi habarris de luxe, pobres iencara més pobres"

Façana de la catedralde Sant Domingo.

GOOGLE EARTH

REPÚBLICADOMINICANA

HAITÍ

35

valors

estratègicament alllarg del Delta per-meten dur a terme elbirdwatching ambtranquil·litat. Unaactivitat, això sí, querequereix paciència isilenci, dos valors intrínsecament positius i que val la penapracticar per aquietar per uns moments la nostra existència.Una proposta dins la proposta, per si us hi atreviu: quanestigueu fent l'observació d'ocells, des d'una de les caseteshabilatades a tal efecte, tanqueu els ulls i deixeu-vos seduirper la bellesa dels cants dels diferents ocells, “veureu”moltes més coses que amb els ulls oberts. J. S.

avistatge d’ocells, més conegut ara com bird-watching, és una activitat molt habitual en els biò-legs i les persones vinculades al món de la natura.

Cal observar de forma constant quines espècies es concen-tren en uns aiguamolls o estanys, fer-ne un inventari i man-tenir-ne la població com a riquesa natural que són. Però elbirdwatching és també una forma d’oci per una espèciehumana que en el dia a dia té dificultats per gaudir de la na-tura. A Catalunya tres indrets estelars per practicar aquestaactivitat són els Aiguamolls de l’Empordà, el delta delLlobregat i el Delta de l’Ebre. Aquest darrer paratge, però,és segurament únic per la combinació espectacular entreels arrossars que poblen la zona i la possibilitat de practi-car el birdwatching.

Acompanyats d’una bona guia d’aus i ocells (o sim-plement usant el material que es reparteix al centre d’in-formació del Delta), armats amb uns bons binocles i trans-portats en cotxe o en bicicleta podem descobrir amb facilitatla presència davant nostre d’exemplars d’Agró blanc,xatracs o flamencs. Les torres de guaita o miradors situats

L'

EXCURSIONS

'Birdwatching'

Com arribar-hi: des de l’àrea metropolitanaagafar l’autopista AP7. En arribar a Amposta,prendre la nacional 340 i seguir fins a Poblenou delDelta. Atenció: el cost en peatges per anar i tornarpot superar fàcilment els trenta euros.

la fitxa

À. RIBAS

Un cames llargues en un campd’arròs del Delta de l’Ebre.

Pastisseria - Xarcuteria

Menjars per Emportar

Servei de Càtering

primera qüestió, cal tenir present un fet cabdal. L’art catalàparticipa de la Contrareforma, que té en el Concili de Trentoi en el regnat de Felip II el corpus ideològic més clar. Esdóna el fet curiós que, enlloc d’ideologia més o menyspropagandística, el llenguatge artístic explora els caminsque la Reforma protestant deixava lliures. Si cal desconfiarde l’ideal exemplar, apareixen les conseqüències reals iperifèriques. Si Bellesa no es pot explicar del tot, aflora elvalor artístic de la lletjor. Si la raó és limitada, sorgeixl’emoció. Si no puc ensenyar, mostro més si ho amago. Siem prohibeixes, aleshores apareix el desig. L’art, i aquestaés l’aportació del Barroc, parla precisament d’allò que novèiem. I l’art religiós hi contribueix amb les paradoxesd’omplir de carn els retaules, de canviar les dimensions deles esglésies amb artificis visuals, etc. I sobre l’art religiós,l’exposició ens portarà a pensar sobre el fet religiós en simateix. La religió, i la seva pintura, no parla de res més quede la nostra experiència. La Magdalena d’un Noli me tan-

propostes

mb motiu del mil·lenari de la parròquia de SantaMaria de Mataró, el Museu de la ciutat ha tingutl’encert de mostrar part del seu fons d’art religiós,

especialment el comprès al llarg del Barroc. Les pecesmostrades inclouen taules, talles, llenços... amb una po-licromia i un nivell de detall esplèndids, que revela l’acuratprocés de restauració a les quals han estat sotmeses. A-questa és una de les sopreses més rellevants, que permetgaudir de les influències flamenca i del Quattrocento queva tenir la pintura catalana encara després del Reneixement,i de l’interessant joc de colors i de llum en què seguí. Unaaltra de les sorpreses és el nivell de les peces que s’hi ex-posen. De fet, la seva arribada al fons museístic municipalté el seu origen en la destrucció de la imatgeria religiosa ala Guerra Civil. La destresa, discreció i intel·ligència delpintor Rafael Estrany, vinculat a la institució que més tard

dirigí, permeté salvar una bona colla de peces i -desprésque ningú les reclamés més tard- atresorar-neel fons. S’explica així la vinculació mataronina

dels autors als quals s’atribueixen algunesobres. Aquest nivell, a més, per-

met més coses. Per exemple,fer un discurs sobre l’apor-

tació de l’art barroc religiós ala cultura. O reflexionar sobre el

fet mateix de l’art religiós. Sobre la

ART

Art religiós a Mataró

A

36

valo

rs

"Si Bellesa no es potexplicar del tot, aflora elvalor artístic de la lletjor.Si la raó és limitada,sorgeix l’emoció"

el 2 de juny al 7 de juliol, i en el marc del Palau dela Música Catalana, podreu gaudir d’una propostaexcel·lent que enguany arriba a la 4ª edició, el Fes-

tival "Únicas”, on només hi actuen intèrprets femenines.Desgraciadament s’ha hagut de suspendre el primer delsconcerts, el de la polifacètica artista anglesa MarianneFaithfull, programat pel 2 de juny. És per això que obrirà elfestival l’excel·lent Haris Alexiou “la Maria del Mar Bonetgrega” (10 juny) i l’endemà actuarà la polèmica cantantirlandesa Sinéad O’Connor. Pel dilluns 16 de juny hi haprogramat un doble i gran concert: la dolça veu de lamonja cristiana libanesa Sor Marie Keyrouz, -que lluitaper la pau al pròxim orient cantant himnes i salms de les 3religions monoteístes-, s’unirà amb la de la religiosa bu-dista tibetana, i també activista, Ani Choying Drolma, que

D

LLIBRES

Festival 'Únicas': intèrprets femenines de luxe

Del 2 de juny al 7 de juliol al Palau de la MúsicaCatalana. + informació a: www.festivalunicas.com

la fitxa

ja va actuar l’any passat. El 19de juny serà el moment per lacantaora Mayte Martín i l’1 dejuliol el de l’alemanya UteLemper, que seguirà escenifi-cant les seves cançons amb laseva imponent i greu veu.Tancarà el festival d’enguany una artista nordamericanaque fa dues dècades que trenca esquemes, l’inconfusibleSuzanne Vega (7 juliol). MARIA SALICRÚ-MALTAS

DEFLAMENCO.COM

per la rehabilitació

e conegut diferents sales de rehabilitació d’hospitals icentres de salut varis. La darrera vegada que vaig trepitjar-ne una va ser en qualitat d’acompanyant, per aquest motiu

vaig poder encuriosir-me de l’univers humà que el compon: malalts,metges, infermeres, fisioterapeutes... Un formigueig de gent, d’en-trades i sortides; d’anar fent tentines tot fent un circuit preestablert,acompanyat per l’alarma que t’avisa que aquell exercici s’ha acabat.

Els usuaris són d'una àmplia varietat: els de més edat solen venirdesprés d’haver passat pel quiròfan, ara els toca exercitar el seucos amb aquella pròtesi que en principi els millorarà la mobilitatperduda. Els joves adolescents que ha tingut una caiguda amb lamoto són els que porten amb més desimboltura les crosses i si hande manejar una cadira de rodes els seus potents braços no els so-len oferir resistència. Les dones són majoria en el grup de recuperacióde la columna vertebral (lumbàlgies, mals de cap... ) pateixen la doblejornada que moltes de nosaltres fan i el poc temps que disposen percuidar-se... El gènere ésdeterminant? O més aviatels factors culturals i lagestió del temps ens fanmés o menys proclius adeterminats problemesfísics? Preguntes que esqueden a l’aire. La història no en parla.

Tots i cadascun dels usuaris tenen un objectiu a vèncer. Cadascúamb la seva pròpia creu, el seu dolor, la seva manca de mobilitat, elseu grau de dependència. Les màquines cada dia més ben disse-nyades poden ajudar, però cadascun d’ells s’enfronta amb aquell os,nervi, tendó o múscul que no vol o no pot obeir-lo. En alguns casosmalgrat la lluita és titànica passa desapercebuda perquè moltes bata-lles es resolen dins de cada pacient. Les victòries són gratificants jaque poder aixecar el peu un centímetre més o doblegar el braç unstrenta graus, o fer una passa entre les baranes, representa un triomfolímpic... Tot flueix per dintre; és una cursa que la medecina modernaofereix. Una oportunitat per rescabalar en part la salut perduda,però on els teus valors de tenacitat, constància, llindar deldolor tenen molt a dir. EULÀLIA PUIGDERAJOLS

H

DEIXA'T PERDRE PER...

"Tots i cadascundels usuaris tenenun objectiu. Cadascúamb la seva creu"

Art religiós del Museu de Mataró s’exposa al Carreró 17-19;Plaça de l’Ajuntament de Mataró fins el 6 de juliol.

la fitxa

gere (segle XIX) còpia de Correggio és l’amant del Roman-ticisme i la dificultat del seu lliurament. El petó de Judes i laflagelació d’un altre tros de retaule il·lustraria avui un ma-nual de passions secretes, potser. La delicadesa dels vestitsinforma sobre l’obsessió de la cultura occidental per això queara en diem moda. De manera que no és pas del mite, el queinforma el mite, sinó del fet de viure que prèviament s’haexperimentat i raonat. Apunto aquí que si perdem la refe-rència del mite ens podem quedar sense informació sobre no-saltres mateixos. Finalment, també s’hi exposa el Resurrexit(1952) de Jordi Arenas, així com un breu recull dels esbossosdel pintor mataroní. L’obra religiosa d’Arenas és, de nou,un veritable estudi sobre el cos i la seva claredat per explicarla bellesa humana. A l’obra citada, a més, el fons marí li pos-sibilita mostrar el trànsit de la ressurrecció ‘celestial’, amb tra-jectes diversos i un ‘paisatge’ que com cap altre dóna ideadel canvi de realitat i de dimensió. RAMON BASSAS

ota l’eslògan Aquest estiu tens molt a compar-tir, la web Solidaridad internacional proposa unestiu diferent en un programa de solidaritat en

el qual dónes a les teves vacances un plus. La duradaés d’entre dues i tres setmanes i els preus van de mildos-cents a mil vuit-cents euros. Els destins són Guate-mala, Equador, Bolívia, campaments sarahuís i Cuba. Enquè consisteixen aquestes vacances de voluntariat? Fi-xem-nos en un exemple: Pampojilá i Xela (Guatemala). Allàel voluntari podrà col·laborar en treballs no qualificats enla construcció de vivendes per a la població vulnerable.Per altra banda, a Xela podrà participar en activitats sobreprevenció del VIH, prevenció de violència, salutreproductiva, autoestima, etc. amb dones i nens. Endefinitiva, un projecte interessant per a l’estiu. Mésinformació a: www.solidaridad.org. J. À. COLOMÉS

S

SOLIDARITAT

Vacances solidàries

Detall d'un delsquadres que espodeu veure a lamostra.

JOSÉ RAMON ALONSO

l tres és verd!!”. “Què m’estàsdient?”. “I tant, sempre ho haestat…”. Aquest diàleg el vaigtenir fa un temps amb una

companya quant, enmig d’una conversa,m’intentava convèncer de que els nú-meros tenen cadascun un color associat.Com que em va semblar que parlava se-riosament i que fins i tot estava sorpresaque jo no fes cap relació número-color,vaig comentar el fet a algunes personesi, per sorpresa meva, vaig comprovar queés un fenomen que es dóna força sovint.Investigant una mica més vaig saber queen realitat aquesta característica ja ha es-tat “mèdicament” estudiada, fins al punt

38

valo

rs

per acabar...

E

L'ALTRA CARA DE LA CIÈNCIA |Joan Basagaña, Laia Bassaganyas, Marina G. Bufí i Núria Radó

Els colors dels números

La sinestèsia és lacapacitat d'unindividu d'associarun sentit a un altre

que formalment es coneix com a sines-tèsia. Així, científicament, la sinestèsiaes descriuria com a la capacitat, al perce-bre mitjançant un sentit, d’associar-lo aun altre. Sembla que les persones que lapresenten tenen connexions reals a ni-vell neurològic entre les àrees auditivesi visuals, o les àrees cerebrals del gust ide la olor. Si bé en persones sense cap a-nomalia sensorial aquest fet simplementno deixa de ser curiós, sí que resulta méslògic en persones per exemple invidents,ja que l’absència d’un sentit es potenciaper un altre.

Precisament ha estat una notícia llegidafa uns dies que ha fet recordar-me de totaixò. Actualment s’està portant a termeun estudi a la Universitat de les IllesBalears anomenat Projecte Col-Diesis,que pretén crear un sistema de sons icolors associats entre ells per obtenir-ne una relació òptima, per tal que els nens

luny de la pantalla i del que representa la popularitzacióa través del cinema d’aquesta disciplina sembla pertinentpreguntar-se què és realment la psicoanàlisi. És una psico-

teràpia més, de les diferents ofertes que hi ha al mercat? Es potconsiderar vigent aquesta pràctica, un segle llarg després delseu naixement per part de Sigmund Freud? Moltes són les correntsteòriques i pràctiques psicoterapèutiques que es nodreixen delsconceptes i els avenços de la clínica psicoanalítica i que no enreconeixen les fonts de la seva praxis. La psicoanàlisi no seriaestrictament una psicoteràpia, encara que tingui efectes terapèutics,perquè no té com objectiu la desaparició dels símptomes, bo i queaquests sovint remeten a mesura que s’avança amb la cura.

LPiscoanàlisi

PETITES COSES PER CANVIAR-SE UNMATEIX | JOAQUIM TRENCHS

Arreu del móns'associen els colorsclars a sons aguts iels foscos a greus

La psicoanàlisi parteix de la hipòtesi de l’inconscient.Un Inconscient que en el marc de les sessions analítiquespot presentar-se de diferents maneres: a través dels mateixossímptomes, a través del relat que porta el pacient, i també a tra-vés de la transferència que s’estableix entre analitzant i analista.Tres registres inconscients articulats que relliguen la dimensió real,imaginària i simbòlica que configura l’estructura psíquica del subjecteque segueix la seva lògica de funcionament, talment un llenguatge.

La tasca de l’analitzant -el pacient- amb el saber fer de l’analista éspermetre l'emergència d’aquest inconscient, prèvia fase d’aixecament de lesdefenses narcisistes i la caiguda de les identificacions, per poder fer unarelectura dels processos psíquics i de les pròpies eleccions inconscients, i pertant, possibilitar el manegar-se millor i amb menys sofriment davant aquellssímptomes que es presenten com impossibles o insatisfaccions permanents.

La psicoanàlisi convida a que el subjecte pugui aprofundir en la seva ve-ritat més amagada i li permeti actuar en conseqüència.

i nenes cecs puguin aprendre conceptesque no veuen. La idea no és altra que as-signar una nota musical per a cada color;tot i que les relacions acostumen a sersubjectives, amb això es preténaconseguir una escala objectiva útil pertothom. De fet, es parteix de la creençaque universalment s’associen els colorsclars a sons aguts i, els foscos, a sonsmés greus. Així, establint una escala d’a-cord amb aquest sistema i utilitzant unordinador musical, s’intentarà que quanels nens pintin amb diferents colors enun programa informàtic, vagin sentint ala vegada els diferents sons. L’objectiufinal són doncs els nens i nenes

adaptar-se a les condicions de cadascú;la ciència ha de continuar endavant, peròla mentalitat de tots també hauria d’e-volucionar una mica més. Una personaamb algun tipus de minusvalidesa, nique sigui molt petita, esperarà que enalgun moment s’hi trobi una solució.Però, mentrestant, el que més desitjaràés que la seva vida no es vegi constant-ment condicionada per seva diferènciarespecte els demés.

que per qüestions d’atzar la naturalesaha “desafavorit” en algun punt. Acon-seguir que tots els humans poguem viurela vida amb les mateixes condicions éssegurament la il·lusió o l’esperança detots aquells que treballen (no només elscientífics) en el dia a dia perquè això acabiessent una realitat. De totes maneres,com a petita reflexió, crec a més, la so-cietat també hauria de fer un esforç per

39

valors

aig a Madrid, de viatge de fi de curs, amb un grup d’ adoles-cents. El trajecte es fa amb autocar. Visitem edificis, museus,monuments... Tot va molt bé i en surto realment gratificat.

Només vull relatar un incident que em dóna peu al comentari. Apareixtrencada la tapadora de plàstic que recobreix l’empunyadura de

l'alarma de l'autocar. Pregunto qui ha estat el causant de la malifetasense obtenir cap tipus de resposta. L’alarma es troba al costat

mateix de la porta i ben segur la trencadissa s' ha produït senseintencionalitat... Per això, rebaixo el to de veu i dic que es

tracta de saber qui és... per a cobrar-li l'import de la destros-sa... i novament silenci sepulcral. Per què no sabem reco-

nèixer les malifetes, els pregunto finalment? Per què

VReconèixer malifetes

PETITES COSES PER CANVIAR EL MÓN |RAMON SALICRÚ

obviem allò que no ens interessa o que ens fa quedar malament,encara que sigui una simple anècdota? Com és que no sabem demanarexcuses fins i tot per greuges insignificants? Per què tenim por de dirla veritat, d'acceptar la responsabilitat? Por a rebaixar-nos. A quedarmalament. A perdre prestigi. A acceptar les nostres limitacions com sifossin deficiències. Les relacions econòmiques, socials, polítiques ihumanes... estan plenes de colossals muntatges dissimulats, d'en-ganys voluminosos encoberts, de terribles falsedats amagades... quede bell antuvi, en el seu origen, serien sovint plenament excusablessi fossin reconegudes pel seu executor. Ningú no és perfecte.

Felicito els meus alumnes. Fins i tot aquell que va trencar la guar-nició de plàstic perquè en el seu conjunt va estar també a l'alçadade les circumstàncies. Però en el proper viatge reconeix com a mínimles malifetes i, si és el cas, no tinguis por d’ adjudicar-te les breto-lades que puguis cometre.

per acabar

invidents; ara bé, a més s’està provantamb altres casos d’infants que presentenqualsevol tipus de limitació neuronal odiscapacitat, ja que també pot ser útilper a l’estimulació sensorial, sobretot enedats precoces. Per tant, ens trobemdavant d’un projecte que podria acabarajudant a un gran ampli ventall depersones a apropar-se a la percepciómajoritària del món.

Millorar la qualitat de vidaAquest exemple reflexa que la ciència

continua avançant clarament cap al’objectiu de millorar la qualitat de vidade les persones, sobretot la d’aquelles

PERSONATGE RELACIONAT. El

mataroní Neil Harbisson està

desenvolupant algunes de les idees

que s'apunten a l'article. Com que hi

veu en blanc i negre de naixement,

Harbisson ha construït amb l'ajuda

dels investigadors un aparell a partir

del qual determinar quins colors té al

davant, justament a partir del so.

Seria doncs, un exemple de sinestèsia

desenvolupada, en aquest cas, per

necessitat.

La societat hauriade saber adaptar-sea les condicionsde cadascú

PER SABER-NE MÉS· es.wikipedia.org/wiki/Sinestesia· www.sinestesia.es/· www.ugr.es/~sinestes

de l’atrafegada perforació. D’aquesta manera, el seu habitacle,a l’eixida de ca la senyora Maria, la velleta propietària, semprees veia net i lliure de productes intestinals, la contemplació delsquals no es pot dir que predisposi a la gana. D’altra banda,tenia ben controlats els esfínters d’evacuació del budellam i lavesícula. Actuava com un robot cronomètricament programat.

No li agradava gens sortir al carrer i defugia la relació i laproximitat dels gossos. (Ep! I de les gosses!) Fins i tot corria aamagar-se quan en sortien al televisor. Gaudia de molt bonasalut i mai no va haver d’anar a cal veterinari per culpa demalaltia, sinó per complir amb les vacunes que mana la llei.Tenia un repertori de modulacions vocals només comparablesa les dels més competents professionals de la paraula: lladrava,bordava, clapia, grinyolava i udolava, segons els alegrois ialtres estats d’ànim que pretenia expressar. Agraïa les moixainesi li plaïa de fer-ne sense fer-se pesada. L’acoquinaven els sorollsestridents, sobretot els trons i els petards. Descartada la lògicaintel·lectual, no atorgable als animals, i l’ensinistrament perpart de l’altre congènere, el seu natural esparpillat només podiaatribuir-se a un instint privilegiat o, com deia la seva mestressa,a una excepcional col·locació dels bunyols del cervell.

En la prehistòria de les societats protectores d’animals, delreconeixement públic dels seus drets, dels censos caninsmunicipals i dels xips d’identificació, quan els bobinets, les

La gossa que s'enyorava

E

HI HAVIA UNA VEGADA... cada mes unconte amb valors, il·lustrat expressament per Javier García

Enric Font i Daniels deia Bruna i no tenia pedigrí, era mestissa. Mitjanetade cos, tenia el pelatge llarg, d’un color torrat fosc. Lapanxa lleument penjant, amb la botonadura del braguerdissimulada per un pèl moixí blanquinós. El cap, de for-

ma tirant a paperina, era de mida regular, amb uns ulls petits ivivaços, de pupil·les penetrants, el musell camús, un pic ar-romangat i una taca negre sobre els llambrots, enmig dels narius.

La boca, esquinçada, mostrava una rastellera de dents blan-quíssimes. La llengua, ampla i minsa, només la treia enforaquan l'aclaparaven la calor o el cansament. Les orelles, des-maiades, les dreçava teses quan pressentia un perill. Tenia lacua molsuda i remenadora, a mig aire entre el declivi i l’enrave-nament. Les extremitats, curtes i robustes –verticals, les an-teriors, i un xic pontades enrere, les posteriors-, les enfortiaescarbotant la terra del jardí per obrir-hi clots, on enterrava lesdeposicions i deixava la superfície tan ben allisada com abans

"Agraïa les moixaines i li plaïade fer-ne. L’acoquinavenels sorolls estridents, sobretotels trons i els petards"

per acabar4

0va

lors

UNA CARTA DES DE...olònia és un país amb un pes específic a la Unió Europea que

encara no s’ha revelat completament, per circumstàncies

polítiques i econòmiques. La població és gairebé la d’Espanya, tot i

que no presenta l’augment continu hispànic a causa de la immigració (a la

UE demografia és política), i encara li falta molt per reproduir

l’espectacular creixement econòmic espanyol, que allà es coneix com “el

miracle espanyol”. Sigui com sigui, Polònia es desenvolupa a un altre ritme

i a partir d’altres vies, com per exemple la immigració, que pot constituir

un focus de competitivitat interna si es produeix el retorn dels

professionals, amb una experiència adquirida en països actualment més

desenvolupats. L’àmbit cultural i espiritual també són dos dels principals

punts forts per al creixement d’aquesta potència mitjana en el si de la UE.

M’agradaria posar sobre la taula un dels principals dèficits de Polònia

per assolir l’estatus anteriorment comentat: La seva manca d’un sistema

estable de partits. De fet, la seva manca de qualsevol tipus d’estabilitat

de partits. Aquí les noves formacions sorgeixen com bolets (producte

força apreciat pels polonesos, per cert), i els líders d’antigues formacions

Poznan(Polònia)Alfons Gregori, doctor enliteratura comparada

P

per acabar4

1valorsEnric Font i Daniel és mestre i bibliotecari

se’n desmembren per crear forces diferents en

qüestió de dies. Un dels factors que tenen més

influència en tot això, a banda és clar de la

robusta joventut de la democràcia polonesa, és

la confusió que provoquen les contradiccions

entre el pensament moralment conservador

encara majoritari i el liberalisme de centre-dreta,

així com entre els valors progressistes d’esquerra

i l’antiga camarilla de retrògrads fòssils

excomunistes que encara ronden per Polònia. Tenint clar aquesta

problemàtica s’entén molt millor tot el ball de titelles en què s’ha convertit

l’escena política polonesa.

En aquest marc, hi havia un problema greu amb la desacreditada es-

querra del país, i especialment amb el partit que fins ara l’havia represen-

tada, SLD, un suposat lloc de trobada entre els antics dirigents

excomunistes i els renovadors de la socialdemocràcia tolerant i moderna

(aquest mot adquireix aquí una dimensió potser ja superada en d’altres

països occidentals). Després d’un govern fallit a principis d’aquest

tercer mil·leni, SLD havia estat recorrent una travessia en el desert que

l’havia portat a una coalició més oberta i integradora, LiD, però amb

diversos hàndicaps estretament relacionats: La falta de confiança per

part de la població, que els donava pocs punts en les enquestes

preelectorals, la manca d’un líder fort amb carisma, i la presència fins

ara inqüestionable de líders excomunistes amb tant de poder intern

com sospites de corrupció a les espatlles.

Tanmateix, es veu una llum al final del túnel: Després de la caiguda del

govern tripartit nacionalcatòlic i demagògic, la part més populista ha patit

una mena de refundació en què sembla que s’afanyaran a participar-hi

alguns del veterans de la suposada esquerra postcomunista, entre ells

un ex-primer ministre i tot. Esperem que aquest reposicionament ajudi a

aclarir el panorama polític polonès, alhora que enforteix una esquerra

plenament democràtica, tolerant i ambiciosa, neta de corrupteles i

preparada per dur endavant Polònia, sense demagògies ni fantasmes.

L’únic element pertorbador d’aquest procés és la maleïda tendència a can-

viar de jaqueta. A veure si aquest cop les talles s’ajusten a les figures.

Vista de Poznan, a Polònia.

caneres climatitzades, les perruqueries de gossos, les màquinesde rentar-los, les guarderies i clíniques especialitzades entrasplantaments, els tanatoris i cementiris per a quissosno eren encara ni ciència-ficció, la senyora Maria,conscient de la diferència abismal que hi ha en-tre les persones, tractava la Bruna gairebécom un membre més de la família. Com agossera li havia arranjat un cobert sotal’arcada de l’escala que enfilava cap al terrat.La banyava i rentava setmanalment, laruixava amb un loció antiparasitària i lapentinava amb un estríjol de pues. L’alimen-tació de la Bruna no tenia res a veure amb els anuncis dela televisió: era monòtona, però sanitosa: menuts de gallina,tripes, pedrers, colls i potes, ben netejats i bullits per a l’únicàpat del dia a l’hora de dinar.

No cal dir que aquestes atencions i deferències hi correspo-nia la Bruna amb mostres d’agraïment inenarrables que esmanifestaren en l’aflicció per la mort sobtada de la senyoraMaria. Durant quinze dies es negà a menjar, només bevia aigua.La seva vida va arribar a penjar d’un fil. Sortosament, unspagesos la van adoptar. Ja hi havia un gos al mas i li va costarfer-hi amistat, però van arribar a estimar-se tant que va cadellarquatre gossets. La naturalesa va complir la seva funció. Ladepressió, la desgana i la mal aparença exterior –el motor i lesclivelles del buc de la nau- s’havien adobat. La joia de lamaternitat havia reviscolat la Bruna.

valors

urant aquests dotze anys de feina d’Arxiverssense Fronteres quin ha estat el projecte quemés l’ha impactat?

N’hi ha molts. Per exemple, des de l’any 2006estem realitzant un projecte de recuperació dels

arxius que puguin evidenciar els abusos comesos contra elsDrets Humans en el marc de les dictadures militars que van te-nir lloc a Amèrica del Sud entre els anys setanta i vuitanta delsegle passat. Fins ara hem fet actuacions a Argentina, Brasil,Uruguai, Equador, Bolívia, Perú, Paraguai... Doncs, dins aquestprojecte, l’any 2005 es va descobrir en unes dependències dela Policia Nacional de Guatemala un arxiu abandonat on hihavia informació de totes les accions que havia portat a termeaquest organisme. Aleshores, es va crear un Consell ConsultiuInternacional format per gent de diferents països, del qual envam formar part, per catalogar-lo correctament i preservar-lo.

En molts d’aquests països les ferides de les dictaduresencara no han cicatritzat. No deu ser fàcil la vostra feina...

Amb els documents que es troben en aquests arxius moltsmilitars, polítics, policies... poden ser condemnats per assas-sinats o tortures. De fet, a Xile, encara no hi estem treballantperquè no hem trobat cap arxiver que vulgui posicionar-se so-bre aquest tema. Tots els arxius de les repressions dictatorialstenen informació molt sensible. De fet, les dues-centes perso-nes que treballaven a l’arxiu de la Policia Nacional de Guate-mala estaven amenaçades de mort, sempre sortien en grup ianaven a treballar escortades.

Per què els propis militars o en en el cas de Guatemala, lapolicia, no van destruir les proves que els podien inculpar?

moment

Documents retrobats| Mariona Corominas. Presidenta Arxivers sense fronteres.

PER MARIA COLL

42

valo

rs

D

per acabar

El seu momentVALORS: l'obertura dels arxius de dictadures, onhi ha documents que poden incriminar persones vives.

"Amb els documentsque hem trobat militars,polítics, policies...poden ser condemnats"

D’entrada, als militars en cap moments se’ls va passar pelcap destruir cap paper, ni pensar que un dia se’ls podien giraren contra. Només es va començar a destruir documentació deforma sistemàtica quan alguns ciutadans i els arxivers vandestapar documentació per fer-la servir com a prova en tri-bunals en casos de delictes contra els Drets Humans. En el casde Guatemala, la policia, va anar acumulant papers en un dipòsiti ningú se’n va recordar més fins que van voler fer obres.

Per què són tan importants aquests papers?En aquests països encara hi ha molts desapareguts i moltes

persones que volen saber què va passar amb els seus fills, elsseus pares, els seus néts... el valor de la història personal ésmolt important. La gent té dret a saber què van fer o com vanmorir els seus familiars. Una de les maneres, doncs, és recu-perant tots els papers escrits ja que es troben expedientscomplerts.

Com sabeu que es farà un bon us dels documents?Som conscients que obrir arxius pot ser una arma de doble

fil. Un arxiu és un conjunt de documents que per poder-seconsultar han d’estar organitzats. Quan un govern no volmostrar certes informacions, nega el personal per inventariarels seus arxius. Una manera d’amagar la història és tenir elsarxius desorganitzats i això políticament s’ha utilitzat. Per tant,fer consultables aquests arxius és positiu. Però, en alguns ca-sos, què passa si la informació d’un arxiu cau en mans de l’e-nemic o és consultable per un repressor? Per aquesta raó, enuna ocasió vam negar-nos a treballar a l’arxiu administratiu del’Ajuntament de Ramallah, Palestina. Un document és unaprova testimonial però en mans d’un dictador és informaciód’una possible víctima.

Quin és el vostre procediment davant d’un arxiu?La primera fase del projecte, en el cas dels arxius d’Amèrica

Llatina, és localitzar els arxius, fer un cens documental, és a

per acabarperfilMariona Corominas, treballa

com a arxivera des de l’any

1986, i actualment ho fa a

l’Arxiu del Parlament de

Catalunya i també des de la

fundació d’Arxivers sense

Fronteres (consultable a

Internet a la pàgina

www.archiveros.org) forma

part de l’entitat. Des de l’any

2005 presideix aquesta ONG

d’àmbit estatal però afincada

al passatge del Crèdit de

Barcelona i integrada per uns

300 socis, majoritàriament

catalans.

43

valorsM. C.

"Vam anar fins a SâoFélix do Araguai perquèPere Casaldàliga voliaconservar el seu arxiu"

dir, descriure què hi ha. La segona fase serà inventariar-los iinformatitzar-los, de manera que, es puguin consultar. Sempre,en aquests projectes i en tots els altres, treballem amb un e-quip d’arxivers del mateix país o amb altres entitats, com perexemple les Vicaries de la Solidaritat, les Abuelas de la Plazade Mayo [a Argentina] o la Fundació Allende [a Xile], a lesquals també els oferim formació perquè puguin continuar ambl’arxiu un cop estructurat. En tots els casos Arxivers senseFronteres actua quan se’ns sol·licita, quan l’entitat o l’admi-nistració en qüestió reconeix que té una necessitat; sinó lanostra feina no tindria cap sentit.

Des d’Arxivers sense Fronteres també vau ajudar apreservar l’arxiu del bisbe Pere Casaldàliga.

Vam anar a la prelatura de Saô Félix do Araguaia del Brasilperquè ell ens va demanar si el podíem ajudar a preservar laseva documentació. Pere Casaldàliga havia tingut molts pro-blemes amb el Vaticà, per haver defensat l'anomenada Teologiade l’Alliberament i el moviments dels "sense terra", i creiaque el dia que ell no dirigís la prelatura la documentació podiaser destruïda. Allà, una religiosa portava l’arxiu, i la nostratasca va ser assessorar-la i informatitzar i digitalitzar l’arxiu.Després, es van distribuir microfilms de tots els documents a

diferents arxius i institucions del món, entre elles l’Arxiu Na-cional de Catalunya.

I heu fet cursos d’arxivística als campaments saharauís.Sí. Els saharauís tenen al campament de Tinduf, a Algèria,

l’arxiu nacional de la República Àrab Saharauí Democràtica.En un contenidor metàl·lic hi tenen tots els documents: papers,pel·lícules... Ells tenen molt clar que és la seva història peròles condicions de conservació, especialment per l’oscil·laciótèrmica del desert, són pèssimes. A l’arxiu central es concen-tra la informació dels diferents campaments i l’arxiu l’or-ganitzaun grup de voluntaris. A ells els fem formació.

I molts altres projectes més...Si també hem fet durant dos anys formació als professionals

dels arxius nacionals de Bòsnia i Hercegovina, hem ajudat aorganitzar l'arxiu de la comuna municipal de la poblaciómarroquina de Fes, s’ha fet un projecte de prospecció delsarxius dels Casals Catalans... Realment hi ha molta feina perfer, encara!