EI nou govern (compari's amb la

Any VI. Núm. 266 - Barcelona, dijou s, 8 març de 19 34

presenta dillunsal Fantásio el film

FTrwr/1LPI rn: I4ITIIUTUPiì íWF.. ' ". . EL PODER 1 LA GLORIAPreu: 30 centims - Corts Catalanes, 589 • Tel. 11430 • Subscrfpc>o. 3 ^o pessetes trimestre

MIRADOR INDISCRET

La crisi ministerial que s'acaba de resol-dre a Madrid, en realitat no ha estat sinóuna petita reparació del ministeri anterior,adaptant-lo un xic més a les exigències deles dretes. Això, d'una part, treu mals decap al senyor Lerroux ; no s'haurà (le cap-ficar per pugnes dintre el gabinet i enves-tides esbiaixades al Parlament ; d'una altrapart, n'afegeix, perquè la política generalde la República estarà un xic més enverina-

del gust de la dreta, ano farà tampoc res. Un diputat al Parlament Català ens cor -

Tot el que les dretes han avençat en influèn-

fiava, dilluns passat, la forma amb què,segons el seu punt de vista, s'havia d'haver

cia dins el ministeri, també ho han guanyat resolt l'afer de la detenció del doctor Albi -les esquerres en ambient al carrer i en vots nana. No calia pas portar-lo als calabos-a la Cambra. L'actual ministeri no modi- sos — deia —. Se li havia rle posar una ca-

fica 'en absolut les coses. I com que no hi «isa de força i tancar-lo a .l'Asil d'alienatsdel Parú. Seguidament, cop de telèfon a

sha forma d'obtenir que les dretes Bover- lla l id :nin, perquè haurien de fer honor a massa —El senyor Alba? Aquí, a Barcelona, hemparaules donades a la lleugera, és de creu- detingut un individu que pretén fer-se jas-

re que tots els anvs de durada d'aquest Par- I sar per diputat. Segons totes les caracterís-tiques, es tracta d'un ttesequilibrat. Aquí;iingú no el coneix. Farien el favor de dir

-nos si el doctor Albiñana respon al senyala-nent d'aquest subjecte? Perquè ell, entre

altres inconveniències, assegura que és eldoctor Albiñana...

Es una veritable llàstima que la respon-sabilitat que comporta l'exercici de càrrecs

de govern fassr impossible e cultiu d'uncert humor. Si no fos així, la solució queproposava el nostre amic diputat hauria es-

<. y tat magnífica. L'humor oficial, però, és ra-f̂ 3s rament comprès i poques-vegades apreciat.+

ïal més, doncs, que les autoritats catala-nes s'hagin limitat a l'est1ricte complimentde la llei.

r:Per esforços que hona-faci, resulta dificil

de perdre's seriosament la moixiganga mo-nàrquico-feixista que presidí diumenge i partdel dilluns el cèlebre dóttor Albiñana. La

forma com reaccionà davant dels policies

que sorprengueren la reunió clandestinala seva indignació i el seu lèxic de DonClodoaldo de l'època heroica, de patriotade sarsuela bicolor ; el seu perros catala-nes! ; la grotesta teatralitat de la salutacióa lÍz romana, prodigada a tort i a dretla fauna dels amics que l'esperaven a la

_ – porta del Palau de Justicia, entre els qualscomptava una senyoreta tota vestida de ver-

fotografia de la setmana passada) rnell, amb una corbata gualda al mig delpit ; la frenètica demgnadissa d'un avió,

da. Hi ha inolts ciutadans que no es resig-nen a posar la República a la disposició d'unpersonal, si més no suspecte, i que .no téaltra programa que el de negar l'obra de lesConstituents.

I entre aquestes facilitats i aquestes difi-cultats viurà, fins que es mori, aquest minis-teni del senyor L-erroux, el tercer, que pot -molt ben ésser només un entreteniment perpassar al quart, i al cinquè, i al sisè, et-cètera, mentre aquest 'Parlament, condem-nat a 1'eixorquia, vagi tirant i durant.

L'èxit o el fracàs del seinvor Lerroux no5interessa gaire a ningú, i en la historia delsministeris només hi ha una anècdota, alfons de la qual palpita la veritable tragèdiadel moment : el fracàs de les dretes.

Un diari tan poc sospitós de parcialitatesquerrana com L'Action Française, en ungamentari a factual situació espanyoladiu d'una manera textual que l'actual Par-lament en tres mesos de vida ha acoñse-guit desgastar-se i fer-se tan impopularcom les Constituents en dos anys. Es evi-dent que això té una transcendència enor-me i confirma la nostra tesi que les dre-tes encara no estaven preparades per go-vernarla República i que la dissolució deles Constituents fou un disbarat, o cosapitjor encara. Les dretes espanyoles, apro-fitant-se d'una reacció com poques vegadespodrà produir-se, arriben al Parlament ennombre i puixança considerables , han pre-dicat programes decidits i han censurat l'o-bra de les Corts anteriors. Però, posats al'obra, no s'ha fet res. Han començat perno voler donar la cara i governar. Lerrouxs'ha compromès a trampejar la situació.1 Lerroux ha fet un joc d'estira i arronçaentre les forces que componen el país queha donat com a conseqüència que el Par- 1lament no ha pogut tirar endavant una solallei essencial. Per altra banda, tot el pro-grama de les dretes s'ha demostrat irrea-litzable i de pura demagògia blanca. Lesesquerres no tenen prou força per governar;però les dretes no tenen ni força ni pensa-ment per governar contra les esquerres.Llavors no governa ningú.

La impaciència natural produïda peraquesta situació d'embotellament, ha fetcaure el ministeri anterior. 'El present, més

A pèl...A Sitges hi ha una barreja de gent que

ha estat a Cuba i de botiguers que fan boncalaix, tots ells perfectes l;iguers, els qualsmaten les hores que poden darrera d'unparavent i prop del drap verd d'un cafè-restaurant que — val a dir-ho — no pertanya la HUSA.

Dies passats, als moments de més febro-sitat, hi feren irrupció tres individus que,al crit de uAlto el joc !n i exhibint senglesplaques, recolliren els bitllets de banc quehi havia damunt la taula, tot deixant lesmonedes, mentre anotaven els noms delsassistents, els quals foren advertits de laimminència d'una multa.

El manàger de l'establiment cuità a «par-lar del cas)) i a fer circular influències, però,comptat i debatut, resultà que els que fal-caren el vertigen de l'atzar no eren preci-sament policies, sinó. vulgars atracadors.

Amb tot, les víctimes, per tal de donar-seimportància, feien córrer que els havienatrapat tres agents amb bigoti i barba.

...i a repèlSi més no, per l'afany de desmentir allò

del «gat escaldat amb aigua freda en téprou», els matadors del tedi sitgetà reinci-diren al cap de pocs dies, no sospitant queexistia una autodelació d'aquelles que fantan bonic i que, per poca sensibilitat quehagués tingut el manàger, hauria hagut desentir la coïssor dels seus dits enganxats.

Segona irrupció de gent aliena.—Un altre atracament? — preguntà un

ex-pintor de parets.N-o, sen yor, no; aquesta vegada va de

debò ! — replicà el delegat.—Ens han ben, f... — conclogué un for-

ner dels més castissos.

Un convençutEntre els si,tgetans atrapats jugant als

prohibits, sembla que hi havia un tinentd'alcalde de la Lliga, que en les darrereseleccions municipals anà en candidatura pera la defensa de la moral, de la religió, dela família, de la societat i de tots aquellsaltres tbpics que escuden la gent dretana.

Com sigui que algú li retragués el malexemple que donava al poble, als pocs dies,tot just, de pendre _ossessió, diu que elflamant edil replicà

-Si jo crec que vaig sortir elegit per ja-gador, parqué el condottiero que va inclou-re'm al cartipàs és el que em pispa cisdiners amb més freqüència!

La barba de Valenfi i CampDe tant en tant trobàveu pel carrer un

senyor, el qual no coneixíeu, que us sala-dava afablement.

Era En Valentí i Camp que s'havia tretla barba, aquest Valentí i Camp que araacaba de morir.

Aquesta operació de treure's la barba, elpopular publicista l'havia prodigada d'unaforma que es pot qualificar de desmesurada.Perquè la barba de Valentí i Camp, mésque una banba, era una barbassa, d'aire ide proporcions autènticament patriarcals.

Un dia, a la impremta d'El Día Gráfico,uns companys que conversaven amb Va-lentíi Camp sentiren, de sobte, urna des-agradable olor de socarrim. Era, senzilla-ment, que una mica de foc del cigarret ha-via caigut sabre la barba de l'aleshores cor-rector de proves del diari matinal d'En Pichi Fon.

—No us preocupeu—digué, somrient, Va-lentí i Camp —, em passa molt sovint. Hoapago així.

1 davant la meravellada sorpresa dels pre-sents, Valentí i Camp s'ajupí fins a posarel cap al nivell d'un taulell, diposità lafrondosa barba sobre el marbre i amb la màestesa pegà uns copets sobre el tros afectatper ]'incendi capillar.

Així — explicà després — com que elfons no cedeix, s'apaga de seguida...

Per a esfer previngut

El dijous passat, a quarts de vuit del ves-pre, passà per les Rambles una manifesta-ció donant crits de «Mori el feixisme!» i«A baix la reacció !»

Tres oficials del cos d'Assalt canviarenimpressions, en plena Rambla, davant el car-rer del Carme. Prompte es formà un grupde curiosos al voltant dels tres oficials, elscomponents del qual volien escoltar llurs co-mentaris.

Un número del mateix cos, tat dissolent elgrup, deia

—Despejen, despejen! Qué interés es estede escuchar las órdenes que se dan las au-toridades?

Un ciutadà respongué— Veurà, guàrdia ; ens interessa molt

per al cas que toquin a rebre...

"Con Podo el respeto, despejen"

Un quart més tard del mateix dijous pas-sat, a la Rambla del Centre, la policia des-féu una manifestació que s'acabava d'orga-nitzar per part del Front Unic, El reparti-ment d'uns quants cops bastà per a dissol -dre-la i perquè els guàrdies s'apoderessin— com d'uns trofeus — de dues pancartes queexhibien els manifestants.

Pocs minuts després, a la mateixa ^Ram-bla del Centre, hi havia el conseller d'Agri-cultura senyar Comorera i el diputat catalàsenvor Fronjosà voltats d'un quants ciuta-dans. Un guàrdia s'adreça al grup

—Despejen, despejen!E1 senyor Camarera es donà a conèixer— Soy Consejero de la Generalidad de Ca-

laluña...E1 guàrdia es quadrà— A sus órdenes, señor Consejero.I afegí, sense fer cap pausa— Pero, no obstante, y con todo el respeto,

despejen, despejen...

Ja se'l podrien quedar

Potser hi ha algun francés que suposaLéon Daudet informat de les coses de Pi-reneus ençà, perquè fou amic de SantiagoRossinvol. Per la nostra banda, només hemtrobat en les seves obres alguna allusió alnostre pintar-escriptor i al seu museu deSijers (així, obstinadament, sempre que volparlar del Cau Ferrat de Sitges) i la citadel Critero (sic) de l'abbé Balmès.

Però des de fa un quant temps la sevacultura hispànica ha fet una moya adquisi-ció : la del doctor Albiñana. Per poc quevingui a tomb, cita aquest energumen comun saviàs en medicina i en dret (sembla queel feixista espanyol té els títols de metge id'advocat), i fins arribà a proposar que fosinvitat a donar unes conferències a la Sor-bona, com a desgreuge al seu exili alesHurdes, sobre qualsevol matèria jurídica omòdica.

Quina sort per a Albiñana i per al seupadrí Daudet que el projecte no s'hagi sea-litzat! Perquè aleshores sí que haurien vistla ^nullitat intellectual d'aquest home en elqual creuen quatre ximples.

Polífica i administració

Fa poc, elements d'un determinat partitpolític que va obtenir algunes actes en lespassades eleccions municipals, volgueren ce-labrar amb un àpat modestet el seu triomfelectoral.

Un membre del partit, designat a ]'efecte,va anar a trobar l'amo d'un restaurant iconvingueren de comú acord que els coberts

seriem a deu pessetes, amb el ben entès quel'amo del restaurant només en percebria vuiti les dues pessetes de diferèncía per cobertserien per al comissionat.Tot va anar com una seda. Es va celebrar

l'àpat, en el qual regnà la cordialitat acos-turnada. Tothom estava content... menysl'amo del restaurant, que va veure com elscomensals desfilaven sense cagar.

Al cap d'uns dies, el pacient creditor vapresentar la factura.

1^irogui una mica de paciència — vandir-li —. Els mostres regidors encara nos'han possessionat dels càrrecs...

Uns dies després, rebia dues -centes cin-quanta pessetes a compte.

Ah ! Se'ns oblidava de dir que el dia del'àpat va desaparèixer del guarda-roba delrestaurant l'abric d'un regidor.

Els figuerencs, molesfafs

La companyia teatral que encapçalen elsnoms de Rafael Riv^elles i María Ladrón deGuevara, en ocasió d'un bolo a Figueres,representà Amores y amoríos i comptavaamb els aplaudiments del públic desprésd'una certa escena de l'obra dels Quintero.Però l'actriu no rebé els aplaudiments queesperava i Rivelles, en una d'aquelles im-provisacions que els còmics en diuen mor-cillas, va venir a dir

--Recitas adrnirabldmertte bien! Si enres de hacerlo aquí, lo hubieras trecho anteun público inteligente, su entusias,no seriadescontado...

I vetaquí per què ara els figuerencs estanmolestats amb el matrimoni la desunió del

aqual té tan preocupades les bonesnimesclientes del teatre de la Rambla de Cata-itmya de la nostra ciutat.

"SESSIÓ CONTINUA"

De Dijous —Lcrrotix, successor de Lerroux — adijous

A la pàg. 2:A la Presó Model manquen

llibres, per Ernesí Guasp.A la pàg. 3:

La protecció del paisa Ege,per Nicolau M. Rubió.

A la pàg. 4:"El poder i la glòria"

A la pàg. 7:La crisi del feafre català,

per Fidel Amargós.

A la páq. 7:. L'escul>Eor Josep Llimona,per Joan Sacs.

EL «RETABLO DE MAESE PEDRO»També el decret de dissolució podria no venir de les altures

L'aula dels presos

Podríem començar aquestes ratlles dientuels que hem estat a la .presó»..., però nosom presumits.

Solament hi hem estat aquests dies. Esa dir, hem anat a visitar la pobra bibliotecade la Presó Model de Barcelona, per tal depoder treure un impressió personal de laprecarietat que reneix el proveïment d'allòque a tot arreu en diuen el pa espiritual)).

Prou pot suposar el lector la importànciaque els llibres tenen per a 1 home empre-sonat, i com l'ajuden a fer córrer les hores,

llibres millors en aquesta migrada biblia-teca de 1 importància m artàncla funcional np mcio a] de la qua]no cal dubtar, però...

No hi ha consignació o n'hi ha molt poca,car en trenta anvs només s'han rebut, fapocs dies; més que iqo llibres de la Direcciógeneral del ram, rqo volums gairebé totsells de Salgan, que no volen pas dir idoobres, car algun dels títols està repetit finsvint vegades.

Per altra banda, els autors d'anomenadaes mostren poc propicis a afavorir la biblio-

La migrada biblioteca de la Presó

'NERVIOSOS!IProu de patis inútilment, gràcies a les acreditades

GRAGEES POTENCIÁIS DEL DR. SDIVRÉque combaten d'una manera còmoda, ràpida i eficaç la

ciNeurastènia 1mpofencia (en totes lee seves manifestaane),, mal de cep, eansamenf mental, perdua de

memòria, verfígees, fadiga corporal, Tremolors, diapépsia nervio-

SS. palpifacioos, hiferisme i fresforns nerviosos en general de lesdones i fets els frasfons orgènica que tinguin per causa o origen esgota.ment nerviós,

Les Gragees potenclals del Dr. Solvré,més que un medicament són un element eseencísl del cervell, medul'la i Set el sistema nerviós, regene-

rant el vigor sexual propi de l'edaf, conservant la salut i prolongant la vida; indicades especialment als cago.

fats en la seva joventut pa Sota mena d^escessos, als que verifiquen treballs esceesius, tant físics com moral.

o intel'lectuals, esportistes, homes de ciències, financiera, artistas, comeráants, induetriele, pensadors, etc.,

aconseguinf sempre, amb lea Grageas pofencials del Dr. Soivré, £ose ela esforços o exercicis fàcilment

1 disposant l'organisme per rependre la sovinf i amb el mdsin resultat, arribant a I'ertrema vellesa i sense

violentar l organieme amb energies própiea de la joventuf.

MIRADDR it

teca de la Presó. Unamuno ha estat pregatGres vegades, i -no s'ha dignat i-espondre niuna. Benavente, en canvi, no es mostrà tanindiferent, i va contestar venint a dir quequi vulgui ]libres que se'ls compri. 'Eugeniod'Ors va callar com un mort, i, com queles desgràcies no vénen mai soles, RicardoLeón va trametre les seves obres completes !

Quan la proclamació de la segona Repú-blica, la Presó, com tothom sap, fou des-bordada ; de la crema només va salvar-sela biblioteca, tret d'uns 200 volums que ales-hores rodaven per les galeries, iEntre aquests

xerrant amb el capellà de la presó. Tothomestava intrigat d'aquestes converses. 'El caireque ara ha pres la política dels homes queabans volien aixecar el vel a les novíciespotser haurà aclarit aquella curiositat.

El famós estafador Pilcman, que va fercélebres, a anés a més, els noms de Lluciài Portolès, s'empassava aferrissadament tlstractats de psiquiatria del doctor . Juarros,amarant-se de tots els matisos de la bogeria,la qual cosa li va permetre d'ésser traslladatal manicomi, d'on va fer-se escópol comen tantes altres ocasions.

No volem passar per alt l'existència gai-rebé ignorada d'un petit i presumpte (aquítots han estat presumptes, mentre no s'hademostrat el contrari) incunable (??) : Ejer-cicios espirituales de San Ignacio de Loyolaen el camino de la perfección. Cal dir quenomés ha estat 'llegit dues vegades, queconsti al registre : la primera per un jesui-ta empresonat per abusos deshonestos, elqual, quan recobrà la llibertat, volgué com

-prar-lo i n'arribà a oferir llibres per valorde dues mil pessetes, a triar de qualsevolcatàleg. No se'l pogué complaure, perquèl'esmentat llibre va ésser donat no se sapquants an ys fa (més de trenta), i a .més amés havia d'ésser llegit una vegada més...pel diputat Carrasco i Formiguera.

iFls anomenats, no sempre justament,presos socials, gaudiren fins no fa gaire,durant l'estada dels seus més destacats pro-homs (Durruti entre ells), d'un ie bibliotecaespecial de llur propietat i seleccionada perells •mateixos, que constava d'uns 400 vo-lums. Darrerament, la 'Direeció general vatenir a bé ordenar que fos recollida i reem-p-esonada, és u dir, presa dintre la Presó.

.Hem dit seleccionada i no volíem dir se-lecta ; retreurem uns quants títols d'obresque hi figuraven : Las vidas paralelas dePlutare, La blenorragia, La revolución rusade Tolstoi, Florinda la Bella, El plan quin-quenal, La sífilis, La conquista del tan,etcètera.

De totes les preferències que acostumenademostrar els lectors de la biblioteca dela 'Presó Model, retent amb elles homenat-ges d'admiració ino sempre justos ni tampocsempre ben satisfets, cal remarcar urna coin-cidència d'afi•cions que arriba afregar lamateixa bogeria .per als illibres d'aventuresi viatges i més encara per l'astronomia.

Ah, l'astronomia ! Deixar anar la imagi-nació pels espais astrals, fugir a les distàn-cies fabuloses, tractar els estels de tu a tu,

n'hi havia alguns del nostre Joan Maragall,que junt amb una monografia sobre XavierNogués amb pròleg de Francesc Pujols, erogairebé ]'únic que els empresonats podienllegir en català.

1 no és que el nostre idioma manqui d'a-deptes em aquella casa, car especialment elspresos de la tercera galeria demanen totsovint ]libres catalans i mostren llur desgratquan se'ls respon invariablement que non'hi ha.

Dels nostres autors, els que són més —i més endebades — sollicitats, són Carles

Soldevila i Josep Maria de Segarra.Els homes célebres que han passat per la

presó, i molts dels quals deuen precisamenta haver-hi passat bona part de llur situació

actua], poc semblen recordar tanmateix elgran consol que els era aleshores uln llibre.Potser ja ni es recorden del que llegien lla-vors. !Ells en farem memòria.

L'honorable president de ]a Generalitat,Lluís Companys, acostumava a llegir, en lesseves ]largues estades, legislació i jurispru-dència.

El malaguanyat Salvador Seguí (Noi delSucre), llegia La moral de la derrota i laGeografia de Reclus.

EI diputat Grau Jassans, novelles d :Ar-mando Palacio Valdés.

Ferran Valls i Taberner, .els Evangelis.Aragai, les inovelles d'aventures de Sal-

gari.Angel Pestaña, els ]libres africanistes de

Gonzalo de Reparaz.Peiró, els llibres d'Azorín.Shum (el Poeta), la Historia del arte de

Pij oan.Precisament, Baptista Acher (Shum) deu

potser la seva vida a aquesta persistentmanca de ]libres a la presó. Com tothomsap, Acher era a la Model, condemnat amort. Per aquell temps, el senyor Monforthavia demanat a unes quantes persones,com fa sempre, que trametessin per caritatalguns (libres per als empresonats, i haviarebut (rara avis) rm esplèndid donatiu de lasen yora Concha Espina de Serna. Agraït, elnostre home encarregà a Shum un diplomadedicat a l'escriptora muntanvenca..9ques-te, enter-nida,- s'interessà per l'autor del di-buix, s'assabentà així de la seva història,i anà a corre-cuita, personalment, de San-tender a Madrid, a agenollar-se als peus deldictador, que si més no accedí a l'ajorna

-ment de l'execució, donant temps així aésser després concedida la gràcia.

De moltes celebritats i de llurs predilec-cions bibliogràfiques, podríem fer una llistaque no s'acabaria mai.

Emiliano Iglesias llegia poc, més ben <iit,no llegia gens,; diuen que matava el temps

i com esplaien la seva imaginació fins afer-1' oblidar gairebé que maraca de llibertat.

Si a qualsevol indret es pot dir que elmillor amic de I "home és el llibre, a la presópot dir-se, també, a l'inrevés, que el milloramic del llibre és l'home.

En aquest cas •concret de Barcelona, però,el millor amic de l'home i del llibre per al'home és un senvor que es diu Monfort.mestre d'estudi i bibliotecari de la PresóModel, que amb una persisténcia lloableporta vint .anys captant a tot arreu un llibreper caritat, per al pobre anarquista de Ter-rassa, per al pobre 'lladre o el pobre assassíque es moren de fàstic i han de passar elsdies i les hores •comptaint-les i tornant-lesa comptar, porqué no tema prou llibres pera fer el distret mentre passen els vint anysi uln dia o els dotze an ys i un dia o els anysque siguin i un dia, que la justícia ha con-siderat necessaris perquè llur moral siguireformada i adaptada a les exigències dela societat.

Aixf s'ha anat fent, de caritat—i poca—,aquesta mena de biblioteca, de la qual potdir-se que .no hi ha a la ciutat cap altraque tingui com ella uns lectors tan assidus,el nombre dels quals contrasta pintoresca-ment amb el dels volums de què disposaper a un miler de presos, mil vuitanta-sisvolums, quantitat ridícula bona .part de laqual són títols repetits i els llibres dolentssón tanmateix la majoria.

Triarem uns quants títols per a demos-trar-ho : El olivo, el aceite y la aceituna,Puerto Rico por dentro, Verdadero retratoal daguerreotipo de la Compañía de Jesús,La piedra filosofal, El joven marino, La ga-llúna y otras aves de corral, El cazador deciervos, Hipnotismo y Espiritismo...

Uns altres títols per a remarcar la re-tenció demostrada per llurs donants : Ma-nual de pirotecnia i una Guía general de!errocarriles.

Perquè és un dels llibres més sollicitatsEl Parnaso venezolano.

Però no tot és dolent, i al costat de llibresestrafolaris que són molt justament empre-sonats — per bé que llurs autors gaudeixend'una injusta llibertat —, es troben obresforça apreciables : Rinconete y CortadilloEl ricachón en la corte, de Molière ; algunsllibres de Victor Hugo que són devorats fe-brosament i resulten insuficients per a co-brir les demandes ; un sol volum de LaBarraca, de Blasco Ibàñez, que té perma-neintment una cua de quaranta o cinquantasollicitants ; la voluminosa Ilistortia- univer-sal de'César Cantó, de la qual manquenalguns volums d'entremig, però •com si res,perquè cls lectors salten alegrement la tren-cada continuïtat dels fets amb aquella bonafe...

També fa el seu upes la collecció completadel Diario de sesiones de les avantpassadesCorts constituents (18S4-69), conservada enperfectíssim estat, prova de la desatencióabsoluta de qué .sempre sha estat objecte enaquella casa. Igualment es troben en moltbon estat les obres de Concepción Arenalsobre matèries penitenciàries, que no sola-ment no llegeixen els empresonats, sinó tam-pac llurs guardadors.

Ja es veu, dones, que podria haver-hi

Maria EspinalfEs sabut que el tenor Hipòlit Lázaro can-

ta com aquell qui res, que el mateix exe-cuta urna ària que es corda wn botó de 1' i-mericana.

Un cas semblant • al de Ja facilitat delcèlebre temor, ho és el de la també no menyscèlebre sopran Maria ;Espinalt.

Però, per damunt de tot, Maria Espinalsés tant afavorida cantatriu com noia sim-pàtica i llesta. Cal remarcar, sobretot, elsea caràctes- sempre franc i espontani entot.

Posa? Afectació? No gens.Ella diu sempre— Jo sóc així.Quan haig de dir una cosa,

la dic mal em rebenti.

Mirar prim

Un dia, una hora abans de sortir a fer elRigoletto al 'nostre primer coliseu, Maria^Espinalt va demanar que Ii portessin al seucamerino, d'un restaurant qualsevol, un bonplat de mongetes amb ]lomillo. Acabavad'arribar de viatge i. tenia gana. Un amicIi advertí que no trobava prudent que mee-gés abans de sortir aescena.

— Acabada la funció — li deia --, podràsmenjar tant com et plagui.

- Ai, no! —'féu la gentil Maria —. Nomiro prim, jo; jo tiinc gana ara. 1 això quehe fet un gran dinar a Montserrat i he be-renat estupendament a Terrassa. Si després,acabada la funció, tinc més gama, ja ter-naré a sopar...

Basta pendre un flascó per convèncer•.e n

Venda a 6'60 ptas. flascó, aa totes las principals farmàcies d'Espacra, Portugal 1 Amárlca

NOTA.– DirS /et-ae r trametent U'25 pta. en ugellc da corran per al ¡rangetlg a otdner Laboratorio $bhnf=tq, narrar del Ter, 16, Barcelona. rebreu gralla un ¡libre eeyllra0u sobre (erigen. duenrefllnment 1 tracta.

s eat d'.gmner malalr,u

ILtI'E RITES'Josep Llimona. — La nostra ciutat, com

totes les ciutats que tenen una tradició, iuna història, manté filtradès en el cor dela pedra, en la llum i les ombres i en elgust de l'aire, tots aquells impalpables, gai_rebé indefinibles elements, que 'són els que IIi donen l'especialíssim perfum que sabenapreciar els homes que estime les 'n s ciutatsp c atq s •

com a un producte històric, com una fruitasentimental. Entre els elements determinadors de la personalitat moral d'una ciutat, .el més important potser és el rastre quedeixen les àmimes d'excepció. La presènciadels ciutadans, que en un ram o altre hanmarcat amb un signe positiu les seves pet-jades damunt dels carrers de la ciutat, ésla que perdura a través del temps, és lapresència .amb ]a qual la mort no pot res,i amb la qual la incomprensió o l'oblit sónimpotents. La ciutat •ha estat fecundada peruna ànima, per unes ànimes ; el fruit d'a-.questa fecundació difícilment s'extingeix; esmodifica, es transforma, però acaba filtrant

-se en e] cor de la pedra i en el gust del'aire, i els ciutadans que tenen una puntade consciència no deh aram esbandir l'aromad'aquell fruit.

Amb el temps que portem de vida, hemvist a Barcelona passar algunes d'aquestesfigures excepcionals, hem Vist estroncar -sellur acció i beco sentit com el seu recordanava •convertint-se en eficàcia histórica.

La setmana passada, acompanvàrem alcementiri vell el cos d'un d'aquests homespositius, el darrer que ha caigut d'una ge-neració original, laboriosa, plena de fanta-sia, d'improvisació i d'amhició, i natural-ment anàrquica .perquè era profundamentbarcelonina. La generació d'aquells als qualsatrapà la fi de segle en plena vigoria dejoventut, i varen ésser els destinats a donarcara i ulls i embelliment a la nostra terraen e] moment difícil del 1900.

Josep Llimona, de tots aquells grans ho-mes, ha estat el més personalment originali el que a la noble continuïtat de creadorafegia aquelles dues condicions que el farantan viu en el record dels que hem estat elsseus amics : la gràcia i la simpatia.

Josep Llimona deixa no sols en tots nos-altres, sinó en 1a vasta i heterogènia mus-culatura de la ciutat, la tebior del seu alèhumaníssim, .perquè ell, des de molt cria-tura, es lliurà en cos i ànima a definir dim-tre els mitjans del seu ofici d'escultor, lesdues coses qué toquen més directament elcor i que instintivament provoquen una reac-ció simpàtica; aquestes dues coses són laforça i la tendresa. Josep Llimona ha estat1'.escúltor de les musculatures verges i ti-vants. De la responsable inflexió dels seusdits damunt l'argila tendra han sortit aquestsherois jovenfssims, a peu i a cavaill, sensealtre bagatge que llur escomesa i llur ale-gria pectoral, una cara fresca i sense ma-lícia rentada pel vent i la •cabellera amb unpunt de romanticisme i de rebellia. I JosepLlimona ha estat l'escultor que ha anattraient de la pedra les noies més tendres imés flexibles d'aquest país, i no amb ma-lícia cansada, sinó amb aquella passió migcavalleresca i mig franciscana del qui entraper primer •cop on ]'hort de les Hespérides, .i sorprèn les espatlles, els .pits, les' trenes iles mirades en un estat de tèbia i delicadís-sima expectació. Josep Llimona en bes sevesescultures femenines posa sempre aquellamalenconia de cabellera ondulant, aquellpunt de llàgrima o de meditació, que posavern els antics quan volien representar Psi-quis sota la forma duna xicota nua.

I Josep L,limona, que ha estat un homereligiós i ha volgut veure sempre l'ànimadintre de la carn i dintre de la pedra, perun procés d'espiritualització, ha anat ves- ,!tint les tendres anatoanies, les ha esllanguit,ha acusat el misteri o la melangia de lesgaltes, i ha arribat a ésser el gran enno-blidor de l'escultura religiosa d'aquest país.,I com que la religió és la cosa més humanai més forta de totes, Josep Llimona, es-cultor del clima de la mort i de la zonadel misteri, ha oberthoritzons, ha suggerithores patètiques a urna gran massa discipli- -r,ada dins de la tradició religiosa de Cata-lunya.

L'obra escultòrica de Josep Llimona és'tan amable i tan acollidora, perquè és d'urnagran sinceritat, perquè la simpatia de JosepLlimona i la seva gràcia personal s'enco-manen a la forma que modelen els seus.dits. EIl és a més a .més, i això dóna per-petuïtat a la seva obra, no sols un senti-mental i um impulsiu, és un home que sapperfectament el seu ofici com el sabien elsantícs; no és rm improvisat, sinó un prepa•radíssim treballador ; el do excepcional d'ar-tiste, que potser entre els homes de la sevaépoca només hi ha Ramon Casas que eltiingui tan determinat com ell, és en JosepLlimona reforçat per la constància i el senyde l'home d'ofici. 'En el seu obrador matales hores, descontent molts cops del propitreball, lluitant i patint, i destruint si convé,i en la solitària fredor apassionada de lesformes insinuades, dels blocs apuntats i delsmodels rígids, Josep Llimona va consumintla vida, se li acusen gels dos pòmuls comdues proes de neguit en la boira resignada ,..^^4del seu sostre, i els .pèls d'aquell roig decua de guineu de la seva barba es van em-blanquinant amb el guix de les esculturesi amb les mossegades del temps.

Josep Llimona ha estat el definidor mésexacte de la part nova, tendra i sensiblede la seva època. Entre tots els artistes deCatalun ya, Josep Llimona ha estat el mésennoblidor de tot, en totes les seves escul-tures, tant en els adolescents heroics amb.tota la musculatura lliure i arrapant les cui-xes als flancs insensibles d'un cavall im-pressionant, tant en els forjadors, com en-els portadors de branques de llorer, com en , .les mojes .fresques i despullades i tímidescom una rosa, com en les noies que es fo-nen sota les túniques andulants, Josep Lli

-mona ha volgut expressar i ha volgut diralguna cosa o ha volgut dir molt del queel] sentia i del que ell veia en el nostre país.

Jo, personalment, allí on veig perdurarmés la seva ombra en el meu record i enl'aire que més estimo de totes les coses que

u em volten, és quan penso en Josep Llimonacom a home originalíssim, com a cavaller,com a amic adorable.

L f' nt a 'sima

EL MILLOR AMIC DE L'HOME

Ala Presó Model manquen llibres

comptar-los i mirar-los... Hi va haveu- unpres que de tant comptar-los i mirar-los,tornar-los a comptar i a mirar, va voler,ambiciós que n'era •com un lladre, fixarllur posició.

Comas i Solà és per això 1''homc que gap-deix de més absoluta popularitat entre elsnombrosos estadants involuntaris del casaldel carrer d'Emtença. Hi va haver un delsseus admiradors frenètics, que de tant llegiri rellegir El cielo (únic llibre de Comas iSolà que hi ha a la biblioteca de la Presó),va .arribar a saber l'hora consultant l'estel,l'únic estel, que per la petita finestra de laseva cella podia captar la seva ambició in-tensa d infinit.., i el pobre pres estava re-clòs per furtador de rellotges.

Després de Comas i Solà, Jules Verme.Després... després, tot ho demamariein, elsque pateixen fam, veritable fam de llibres.

x#x

No volem acabar sense fer honor •a lespoques . persones que s'adonen d'aquesta ne-cessitaJ`i han fet alguna cosa per á satisfer

-la. No cansarem, perquè la llista és curta.El primer lloc pertany per dret propi al

senyar Vicenç Ballester, president de laUnió Catalanista.

També han contribuït a la biblioteca dela Presó, demés d'algunes persones que jahem anomenat, l'Associació protectora dePEnsenyança Catalana, Martínez Sierra,Linares Rivas i una senyoreta el nom dela qual na s'ha sabut mai. Aquesta gene-rosa persona, que vivia a Sarrià, en el trans-curs dels anys 1919 a 192}, trame ti a un bonllibre cada mes. A més a .més, va oferir-se— i va complir-ho — a repatriar els presosque en ésser posats en llibertat no comp-taven amb recursos par a tornar a casa.Després va casar-se, se n'amà a viure aLondres, i ano se n'ha sabut mai més res.

Escriptors ! Llibreters ! Catalans tots !Imiteu-los ! ! .

1 en dir que els imiteu, no volem dirque escriviu comèdies com les de LinaresRivas, ni que us caseu i us n'aneu a viurea Londres.

Només volem, senzillament, que trameteullibres, i si pot ésserbons, per a la biblio-teca de la Presó Model.

"Deixa=me'l per a mi"Quan Maria Espinalt ha d'actuar, sempre

va acompanyada de la seva germana, una es-plèndida xicotassa tant o més esparpilladaque la mateixa cantatriu i d'un caràcterfranc com el d'ella.

Una vegada, la mostra simpática sopran esdisputü amb un tramoista. Accionant nervio-sament, abocava damunt el pobre home elsmots .més incongruents del seu pintoresclèxic.

Amb això aparegué la seva germana. Enu:n moment es féu càrrec de la situació idigué a la cantatriu

Maria, recorda't que ets la tiple!1 afegí, encara— Tu vés al camerino, que d'aquest ja

me'n faig càrrec jo,..

No és al santoralEn un pis barceloní, un matrimoni espera

l'arribada del segon nadó per al cap d'unscinc mesos. Ja, ara, parlen sobre el nomque li serà posat.

—Si és noia — diu ell —, Ii posarem Nuri.—No — replica ella —. Vull que porti el

nom de Maria. Podríem posar -li Maria Do-lors, o Maria, del Carme, o Maria Rosa, oMaria Teresa.,.

El primer fill — un nen de quatre anys -,que sent la conversa, tot •content per la sevaaportació, salta, r tpid

—Poseu-li Maria Illa!

Un confras4 fílològícEn una penya del Café de la Rambla, dos

]iterats discutien sobre la grafia que en ca-talà havia de tenir un mot. Mentre l'unsostenia que calia escriure'l de tal manera,l'altre es refermava que s'havia de grafiarde tal altra.

No es posaven d'acord, tots dos ferms enllur respectiupunt de vista. 'Davant el re-sultat negatiu de la discussió, acordarem

—finalment ! — d'anar a consultar el Diccio-, ari general de Pompeu Fabra.

Mentre eren a labiblioteca de l'Ateneu,un amic es presentà i demanà pels dosabseñts.

Un contertuli digué— No es posaven d'acord sobre l'ortogra-

fia d'un mot i era s6n al repès a consul-tar-ho,

opera i cuina

Ara recentment els Humoristes celebrarenun dels seus habituals sopars. Ricard Opis

-so, que mai no hi manca, sol portar la pa-raula, la seva paraula sempre indignada.Opisso explica les tragèdies que li passencontínuament, les horribles injustícies dequè és víctima. La seva indignació fa tre-molar la cristalleria de la taulada, i elscomensals s'atipen més de riure les tragèdiesopissenques que de mastegar.

Em asseure's aquesta vegada a taula elnostre gran dibuixant de les multituds bar-celonines ja murmura amb aire sinistre siens serviran - com sempre ! —. ca^nalons ala Rossini, plat que Opisso detesta. En efee-te, darrera els entreteniments arriben elsservidors amb sendes plates de oanalbnsRossini. L'ira d'Opisso aconsegueix ales-hores accents de patetisme verament èpics.EI mal fat el persegueix! No comprèn quela gent toleri una menja .tan imbécil comels canalons a la Rossini. N'hi ha per llan-çar-sc de cap a mar!

—Un dia — canta aleshores Ricard Opis-so — vaig anar al Liceu a escoltar el Gui-

llem Tell: vaig voler tenir-ne el cor net d'a-quest Rossini tan famós, i.,, vaja, us con-fesso que no em va agradar gens!.,. perògens!!!

ERNEST GUASPa seva figura lmv.''°° ona , maar.stot esquelet i tot ánima amb els músculs i.

N. De LA R. — Si algun lector de MIRA- la pell enrpallidida que donaven bellesa iDoR, escoltant la crida que acaba de fer el humanitat a la seva ànima i al seu esque•nostre collaborador, vol donar algun llibre let. 1 les mans de Josep Llimona, fines,•a la biblioteca de la Presó, perquè no hagi allargades, volant a penes i intervenint ende malestar-se a dur-lo tan lluny, pot deixar- la conversa com una mena d'ales expres-lo a la nostra Redacció i la ens ocuparem sives ; i els seus ulls cansats, velats per unade fer-lo a mans del bibliotecari senyor teranyina d'enyorament i de somni...Monfort. JosEt' MARIA DE SAGARRa.

ACCIÓ CIVILITZADORA

Laprotecci6 del paisatge

-amb motiu de l'enderroc del mur i co- front d'una real necessitat que el país senti .

lumnata d'un jardí de la Rambla, el senyor d'industrialitzar aquell riu. Una collada pm -

conseller de Cultura de la Generalitat, en- toresca, si és punt de pas obligat d'un cor-

lairant, com diuen, el to del debat, va anun- rent de tràfic, ja pot ésser pintoresca, ja

ciar-nos una sèrie de mesures legislatives pot ésser protegida, que els in teressats en

de protecció del paisatge rural i ciutadà. La aquell corrent de tràfic l'atacaran, ella i elmateixa posició intelligent ha pres el regi- test legal inconsiderat; i venceran l'una iclor d'Urbanització i :Eixampla de Barcelo- i l'altre. En aqúestes matèries tan fines i sen-na, en allò que és ¡urisdicció seva. Els se- I sLbles,.és molt millor tenir una llei enraona

-nvors Gassol i Duran-Revnals han evitat, da i un mètode que es pugui seguir, que no

natúralment, aquella mena d'agitació, artís- un monument vanitós de preceptes, el qual,

tica i improvisada,ue, en ocasions de l'or- des del primer dia, molta de gent s'ocu ràq P a Pa

V - - - 1

BARCELONACE ^10PPEMld'r + 1;

G:; XfME)i' tF142ï C5 i' JG`,'é:: ,;

^k•. .

r-

ru á...

j) 7

a

Les grans etapes de la creixença de Barcelona, en el curs de les quals a penes si 's'haprotegit res d'una manera coordenada

1 I) 1

EL PUNT NEURALGIC D'EUROPA

Austria,mdiscOrdiaoadelap

dre d'aquest enderroc de la Rambla, s'acos-tuma de suscitar. Agitació que, sota el pre-text honorable de defensar la sensibilitat ar-tística, dóna lloc a que algun comentaristaescadusser , es lliuri, per trop de zèle, a ex-pressions fortes i excessives ; absolutamentcontràries a laTsensibilitat civil; i a l'art de lacortesia, respectable com tot altre.

Les mesures legislatives anuncipdes pelconseller Gassól tenen per objecte la protec-ció del paisatge en totes les seves formesel paisatge arqueològic, el paisatge aquàtic,rius i platges, el paisatge de muntanya iádhuc, em sembla, el paisatge simplement«històric», és a dir, aquell que ha estat tea-tre d'una escena nacional important. Uncop, a la ciutat i al camp, la nova legislacióestigui en marxa, les sorpreses desagrada-bles com la del jardí de la Rambla no podran produir-se, com no s'acostumen deproduir als països que, com Anglaterra per.exemple, tenen una legislació semblant enfuncions.

Aquesta legislació protectora no pot ésseruna legislació de combat, i estic segur queno ho serà. No és endebades que he dit,. encomençar, que les autoritats catalanes hanenlairat el debat. No pot tractar-se d'unallei de classe (la classe dels artistes), sinód'una llei per a tots. No pot tractar-se d'im-posar una protecció a ultrança del paisatgeContra d'altres activitats de la vida catala-na, tan nobles i len times com puguin ésser

-bo l'art, l'arqueologia i el meu ofici de pai-satgista. Aquesta mena de lleis extremistes,que pretenen estrangular unes activitats enprofit d'una altra de preferida, ,acostumende dur en elles el procediment de vulnerar-les, i estan destinades al desús i l'oblit. Unaillei, per exemple, que digués que tot paisat-ge de. riu ha d'éss•er preservat de l'empasti-fament de fàbriques, no subsistirà pas en-

de minar, de voltar per l'espatlla i de con-vertir en irrisió.

Consti que parlo així d'un problema quem'interessa tant com al que més, i de cosescom el paisatge urbà, arqueològic i natural,que em són caríssimes. Per això mateix nohi vull fer gatzara ni extremisme. Per aixòmateix voldria, i espero amb confiança, unaorganització, basada en un text legal català,que doni una base absolutament seriosa, sol-vent, assenyada i segura a la protecció delsnostres paisatges.

Tota llei de protecció, Iluny d'ésser unila-teral, ha d'ésser recíproca :.protegí-rà el pai-satge però ha de donar mitjans a la circula-ció, a -l'agricultura, a la indústria, a 1'habi-tació, de fer valer llurs raons. Dir aixòequival a enunciar el principi bàsic del Re-gional Planning. La mateixa Generalitat deCatalun ya, per iniciativa del seu primer pre-sident Francesc Macià, ho ha publicat així,en un llibre sobre l'avantprojecte de Pla Re-gioinal

«L'objecte d'un Pla Regional es distribuiranaistosainent la superfície del país entre lesdistintes activitats que se la disputen, i per-ntctre que la transformació necessària delpaisatge natural en espai agrícola, indus-trial i urbà es faci de la manera més en-dreçada possiïde.

IIEs -per un esforç de conjunt i supermu-nicipal, que hauran d'ésser reservades leszones de paisatge arqueològic, les de parcsnacionals, les de sanatoris populars i lesd'habitació obrera en forma de grups-satèl-lits de les grans aglomeracions urbanes. 'Estambé per un treball de coordinació «regio-1011)> que s'evitarà que les zones de mineria,d'indústria o (le gran tràfic entrin en con-flicte amb les zones de conreus agrícoles queconvingui respectar, o amb cursos d'aiguaque convingui deixar nets i agradables. Acada activitat o funció, el Pla Regional—dit també State i National Plan, segons elscasos — concedeix una o més zones de lliu-re expandiment, a canvi de limitacions ales zones que corresponen a altres funcions.Posa cada cosa al seu lloc i fa un llac pera cada cosa. Sense voler destorbar les fun-cions, les ordena i les endreça; limita l'at-zar, el caprici barroer i la imprevisió, funes-tos autors del desgavell del paisatge.»

Als atemptats mcivils cal respondre, noamh una repressió igualment incivil, sinóamb una acció civilitzadora. Aquest princi-pi s'aplica tant a la política com a la pre-servació dels bells paisatges. Es més llarg,més treballós, d'educar el conjunt del paísdins la doctrina liberal i endreçada del Re-gioncl Planning que no pas fer una descàr-rega folla de textos legals i de reglaments.Però en triar els catalans el camí de gover-nar-nos nosaltres mateixos, no triarem elcamí de la facilitat, sinó el del treball, fei-xuc i honrós. Que és el que m'agradariaque seguíssim en aquest afer de la protec-ció dels nostres paisatges.

NIcOLAO M.' RUBIOArquitecl e

Mirana ^o ^•a

Stavisky i les lletres

Els diaris francesos, en publicar la pri-mera llista de chéquards — és a dir, de per-sones que han cobrat xecs de Stavisky —no han coincidit pas tot. En unes llistesmancaven nonz que eren en altres. Era, sen-zillament, que horn havia cregut prudent desuprimir el nom d'algun Collaborador deldiari.

Com es veu, Stavisky era un generós me-cenas, molt més si es té en compte que,demés d'aquesta protecció interessada, haviaTingut un temps la intenció de fundar unpremi literari, de l'atorgació del qual hauriacurat PAcadsnaia Francesa

Ja hauria estat bonic que el nona de l'es-tafador s'hagués perpetuat lligat a una fun-dació així. Encara hauria estat més bonicque el cas Montvon, que deixà una quan-titat per a premis a la virtut, que cada auvdistribueix l'Acadèmia, i, pel que diuen elsbiògrafs, el tal .11ontyon no tingué, en vida,res de filantrop ni quasi de bona persona.

Gide r Stavisky?

En les obres completes de Gide, en cursde publicació, apareixen nombrosos inèdits,sobretot gtcade'rns del seu diari i el més irn-teressant de la seva correspondència. En elvolum III, página 518, hom troba uns frag-naents del seu diari, que, si m.és no, of erei-xen unes curioses coincidències

Alexandre S. trobat pels bulevards. A di-nou an ys, és a penes una mica .menvs bellque a quinze. Potser ha .perdut un xic aquellapallidesa, aquella morbidesa de trets, que,d'antuvi, ens el feia creure espanyol.

Estic amb G. Alexandre ens emprèndient

—.Acabo de perdre la meva dona. (Es lapetita A... amb la qual vivia feia un anv.)

Explica que es van barallar la vetlla decap d'any, ell la va maltractar i la petitaA... se'n va anar a casa d'una amiga mor-finòmana, la qual li va aconsellar la drogacom a consol. Fos que no hi estigués acos-tumada, o que carregués massa la dosi, lapetita A... va morir. Gide pregunta — sot

-tement, diu ell mateix — si això l'ha en-tristit.

—Parbleu! AI fons ens estimàvem... 1 des-prés, ara no sé de qué viure.

Ella li donava bastant, d'ençà que haviadeixat el seu ofici de tallar pedres fines.Tot esperant agafar un nou ofici, els fatots, i Déu sap si n'hi ha! Ah, si no diguésmentides, com hom s'instruiria sentint -lo 1

Els pretén completament a ]'abric de lapolicia (gairebé tots diuen això) ; i no acabamai de contar els seus trucs. Hem entraten un petit café del bulevard Montmartre i,sobre la taula de marbre on es fa servir lletcalenta, jo un kirsch i G. una mena dexarop, ens mostra els seus papers. La sevacartera és plena "de recomanacions excel-lents, cartes dels antics amos joiers, etc...

—I mireu, escorcolleu-me: no porto maiun paper que em pugui comprometre.

Després Alexandre conta el seu darrer es-tiu, la seva temporada a Trouville i a l'Ha-vre. Dites dones, una a Trouville, l'altra a1'Havre, el mantenen. Amb l'una passa elsdies ; amb l'altra, les nits. Cada matí,prenel vaixell de Trouville, va a jugar a lescurses o als cavallets. Cada vespre, reprènel vaixell de ]'Havre.

—Ah ! — diu — m'ho he passat d'allòInés bé! Duia una vida de príncep ; Teniauna habitació a l'hotel; una habitació decinquanta francs...

Un vespre, tornant a ]'Havre, troba eljaç buit : la seva dona, avorrida d'esperar-lo, s'havia escapat amb un anglès.

Aquest Alexandre S., metec, home de moltsoficis i no gaires d'honorables, pel que ellmateix explica, no podria ésser el cèlebre es-taJador? Gide, que ha donat proves d'unafranquesa tocant al cinisme, no estaria béque s'amagués d'h.ave+r-lo conegut.

Anuncis americans

Els ha publicat la Saturday Review ofLiterature, de Nova York.

«Senyoreta, anab el cap als núvols però lo-cant de peus a terra, sollicita treball, litera-ri de preferència. Posseeix llicenciatura en Ile-tres i sentit de l'humor. Ha ocupat nombro-sos empleusn, etc.

^cc5enyoreta de vint-i-sis anys, li agrada cer-vesa, ¡libres, majoria d'animals, música icertes persones ; detesta gin, economia polí-tica, bridge, aranves ; estaria contenta de co-nèixer senyor lliure dels mateixos gustos.»

Els que totes se les pensen

Lija ((falsa estafada» pot donar més queuna de debò, com ho demostra el que re-produàm a continuació.

Un dissabte, a la més luxosa botiga d'au-tos de Nova York, es presenta un senyorque compra el cotxe més car, un auto deVint mil dòlars, el paga amb un xec i se'nva...

...Fins una altra botiga, on proposa queli comprin aquell cotxe per la meitat depreu.

L'amo d'aquesta segona botiga es malfia,més que més perquè reconeix el cotxe, i te-lefona al seu collega.

Tot seguit es suposa que l'home ha pagatamh un xec sense tenir fons. Però com queés dissabte, els bancs no estan oberts. Totesperant dilluns, el senyor queda detilrgut•

Es comprova que, en efecte, tenia al bancuna quantitat superior al valor del xec, ij rocessa els seus acusadors, amb el resi+l-tat d'obtenir vuitanta rail dòlars de danysi perjudicis per detenció immotivada : Bene-fici net: seixanta mil dòlars.

Exít en la mida

Corbates inarrugable.

' Pijama A bon pren

JAUME I, u

' Telèfon 116SS

En un article, publicat l'an y passat enaquestes mateixes columnes parlàvem delslligams entre el feixisme italià i el nazis-me alemanv, i de l'ajut econòmic del pri-mer al segon. Un episodi sorollós reclamà]'atenció sobre aquest fet. Un diari de Mu-nic denuncià que el govern de Roma haviatramès a Hitler una forta suma de diner.Duta la qüestió als tribunals, el diari de-mostrà la veritat de l'acusació i fou absolt.

Quins motius podien induir Mussolini aafavorir els nazis, al mateix temps que pro

Viatges Marsans,S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 - BARCELONA

Proper diumenge, 11 d'abril

excursió a Olesa en aufocarper assistir a la Tradicionalrepresen^acíó de la i assíó

Arete 12 pies., localitat compresa

Sol'liciteu opuscles explicatius

El príncep Starhenaberg

clamava que el feixisme no era un articled'exportació? El cert és que aquest només 1era un dels aspectes de la seva política fran-còfoba. Ajudava a reforçar Alemanya pertal que pogués 'plantar cara al que ell endeia l'imperialisme francès. Però no s'ado-nava que estava forjant Lina alma que un .dia es giraria contra ell, Mussolini, que diuhaver .11egit Maquiavel, hauria hagut de re-cordar que el secretari deia que el Rin és unriu molt gran i fàcil de desbordar-se, i peraixò calien dics potents.

Ni succintament podem retreure tots elsfets d'aquests darrers mesas, iniciadors deles primeres diferències entre els dos dicta-dors, fins' a la topada greu esdevingudarecentment : la independència d'Austria haestat la poma de la discòrdia.

L'Alemanya hitleriana, a-mb indiscutiblehabilitat, ha reeixit a resoldre, encara quenomés sigui temporalment, el problema dela frontera de 1"ESt, amb el pacte de anoagressió estipulat amb Varsòvia i, després,cercant de millorar les relacions amb la U.R. S. S. valent-se de l'amistosa intervencióde Beck, ministre polonès de l'Exterior. Amés a més, ha proclamat solemnement larenúncia a tota reivindicació pel cantó dela frontera occidental i ha pres un capteni-ment correcte, gairebé amistós, envers Fran-ça, almen ys en aparença. Per fi s'ha posata flirtejar amb Anglaterra, la qual se l'haescoltat de bon grat.

Realitzada aquesta part del seu pla, elFührcr ha concentrat les seves activitats ala realització de l'Anschluss amb Austria.Els governs que han precedit el nacional-socialista no eren contraris a l'anexió d'Aus -tria, .però es limitaven a l'aspecte econòmic.Amb Hitler, les coses han pres un altrecaient. L'Anschluss significa expansió enl'Europa central, dominació sobre el Danu-bi, extensió del germanisme, en una parau-la : la realització del pla de Bismarck ambuna sortida a l'Adriàtic, que segons els ale-mamvs, seria el port de Trieste.

El Duce ha vlcil•lat a com >endre-ho

nesi i el senador Senatore Borletti — sena-dor de nom abans d'ésser-ne de. fet — orga-nitzant cerimònies amistoses italo-franceses.Jouvenel = pacte dels quatre a part — reei-xí efectivament a trencar el glaç entre Romai París, per bé que sense la sort del seugran pedecessor Barrère, el qual tractavaperò amb personalitats com Venosta, SanGiuliáno, Tittoni, etc., que tenien una.- al-tra concepció de la política internacional.

Tranquillitzat una mica pe] que feia re-ferència a França, Mussolini pogué adoptar

un to resolt envers Alemanya,al mateix temps que estrenyiarelacions amb Dollfuss, elqual es mostrava disposat aseguir els seus consells. Homha acusat precisament el dic-tador italià d'haver aconsellatla destrucció a sang i foc dela social-democràcia austríaca.

1 aquí s'esdevé un fet extra-ordinari i impensat. Hitler esplanv de la sort dels social-demòcrates austríacs, acullafectuosament els superviventsi ajuda com pot els que resten«sota la bàrbara tirania doll

-fussianan.

ENCARREGUEUARTISTICS

TALLERS

PATRICIVERDAGUER

ELS VOSTRESIMPRBSOS1 COMERCIAL.

GR

1 CALLIS,

ALS

IFICS

3,

ARNAU5 • 7

(DAVANT DEL

ES LA CASA

PALAU DE LA MUSICA

MÉS PERFECCION

CATALANA)

-

DA EN LLIBRES RATLLATS - DE

LUXE 1 EN TOTA CLASSE D'EN-

QUADERNACIONS. - ELEGi1NCIA

1 ECONOMIA EN ELS ENCÀ-RRECS. - EN CAS DE UROLNCIA

DEMANE -LOS PF.L

14856TELLFON

^r*x

La política italiana d'hosti-litat a les aspiracions alema-mes sobre Austria, ha acabatfent perdre la paciència alFührer, i la premsa alemanyaha rebut el mot d'ordre d'a-tacar Itàlia i el seu Ducesense contemplacions. Els pe-riodistes alemanys han recollittotes les frases truculents deG•oebbels i les han esmerçaten la campanya italòfoba. Nidesprés de la declaració deneutralitat en 1914 i l'entradaen la guerra al costat delsaliats, la premsa alemanya nohavia escrit amb tanta violèn-cia contra Itàlia.

Per tal de no excitar l'opi-nió pública, a Itàlia s'han li-

mitat a la publicació d'algunescursives en els diaris més im-portants, en les quals es de-plora l'actitud d'Aleman ya i

una vegada més es recorda la ingratitud hit-le-nana. -

La tivantor com més va més s'accentua,perquè ni Alemanya vol renunciar a l'Ansch-luss, ni Itàlia podrà mai consentir-hi.

Quines conseqüències poden derivar d'a-questa gravíssima divergència? Lbgicament,s'hauria d'arribar a una nova formació delsacol ds europeus, i Itàlia, seguint els prudentsconsells del Qvai d'Orsay, s'hauria d'enten-dre amb la Petita 'Entesa, interessada mésque mai i més que ningú en el mantenimentde la independència austríaca. Benes, homede seny i de pau, no posa sinó una condiciócap ingerència estrangera al Danubi, és adir, independència de totes les nacions ba-m odes pcl gran riu.

Però a Roma, mentre es combat la polf-tiea hegemònica de Hitler, es voldria esten-dre pel Danubi una in'fluàneia pròpia, cosaque no serà mai acceptada per la Petita En-tesa. I veiem Mussolini emprenent-se latasca d'una unió austro-hongaresa, la qualhauria de tenir objectius diametralment opo-sats al de ]'Austria-Hongria d'abans de laguerra, això és, descabdellar una política an-tigermànica.

La política internacional de Mussolini haestat sempre equivocada, fruit d'il•lusions sen-se cap fonament en la realitat. Afavorint eldesenrotllament del nacional-socialisme, tre-ballà contra els iinteressos d'Itàlia i contrála pau europea; avui, patrocinant una unidcl'Austria arnb Hongria, sembra perquè elsfruits no siguin recollits per e'll, sinó pel seuamic d'ahir i adversari d'avui, Hitler.

E1 mal és que tot això serveix 11er mante-mr iEuropa en estat de constant pertorbaciéi allum•ar el moment de la seva pacificaciédefinitiva.

TIGGIS

però Víctor Manuel III, escoltant generalscom Badoglio i Giardino, li ho ha fet veureclar. Aquest sobirà sense cap poder efectiu,ha temut la possibilitat de compartir la fron-tera del Brenne^ amb els alemanys, poblede tendències hegémòniques i de més de se-tanta milions d'habitants. Mussolini; ada-nant-se de la gravetat del n!oment, ha dedi-cat totes les seves energies a impedir la rea-lització de I'Anschluss, primer pas de l'ex-pansió alemanva. Dlesprés de donar instrue-cions a l'ambaixador Cerruti perquè recol-zés la gestió amistosa que Giunta anava arealitzar a Berlín, i d'esperar . endebades elpenediment de Hitler, ha passat a la manerasemiforta.

Abans, però, havia frenat els diaris italiansen els seus atacs a França i, oblidant quePaul-Boncour l'havia tractat de Cèsar deCarnaval, li havia demanat, per mitjà d'a-mics complaents, la tramesa a Roma d'al-cuna alta personalitat. Així veiérem Henrrde Jouvenel instaAat sis mesos al Palau Far- 1——

Societat Espanyola de Carburs MetàI'IicsCorreas: apartat 190 BARCELONATeleg.: "Carburo." Mallorca, 232 Telèfon 73013

CARBUR DE CALCI ; Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fàbriques aBarcelona, València i Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-ques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT deñls i peces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUS-TRIAL de laboratoris i domèstica :: GENERADORS, BU-FADORS, MANOMETRES, mateaials d'aportació per la SOL-

DADURA AUTOGFNA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES 1 ASSAIGS. GRATIS

Thomas Oardner (Spencer ]'rac\) s'hacriat a la muntanva. !El seu món ha estatsempre el camp i ho ignora tot de la vidade les ciutats, de la vida mundana i de lesgrams fortunes. IEs el prototipus d'un es-perit simple, sense ambicions, però això sí,tot un caràcter! A vint amvs el trobem ocu-pant un modest lloc en uña lfinia ferrovià-ria ; encara no sap ni llegir ni escriure ien confessar-ho a una joveneta molt .gentilque viu per aquells indrets ('Co'lleen Moore)se'n sentirà tot mortificat. I heus aquí que

regides per l'associació d'idees. L'ordre delfilm pot semblar capritxós, i no hi ha tan-mateix res d'això ; és un ordre viu, sincer,que tradueix admirablement la successió derecords en el pensament de l'amic. iEG filansalta grans períodes per aproximar esdeve-niments llumvans, que, així confrontats, des

-cobreixen la línia, inflexible carregada defatalitat o de providència — que aquesta dis-tinció depèn de la vostra fi losofia personal-- de la vida de l'home que fou ThomasGardner.

La infància de Thomas Gardner

aquella noia empendrà voluntariosa la seva Dilluns veureu •el procediment iem ven-educació, i tot llegint en veu alta i afinant ficareu tota la seva alta suggestió. Na va-la calligrafia, succeirà el que succeeix quasi lem dones insistir. IEl lector, pel seu propisempre en aquestes circumstàncies, compte, podrà sospesar totes les possrbili-

Si una existència pot semblar ordinària tas que la nova tècnica de William K. Ho-i tallada a la mesura comuna és aquesta de ward obre al cinema. !El cinema, com totThomas Gardner fins aleshores. Casat, la art de narració, pot pretendre no sols a laseva dona Ii xiuxiueja dolçament, - però narració estricta, sinó a la »narració infil-amb urna insistéincia persuasiva, desigs de trada d'intencions morals amb l'objecte d'a-grandesa i de fortuna. Ell es resisteix ; no clarir el sentit profund de la vida qué homté altra ambició que la d'anar de tant en tracta de plasmar damunt la pantalla. Entant a.1 .riu á pescar. Però la dona no és aquest art de penetrar i illuminar els fets,pas fàcil d'acontentar, i Thomas 'Gardner dominar la direcció del temps 'i veure-hoempendrà, per dir-ho amb els mateixos mots tot en contemporaneïtat, és •quelcom capi-que el film, la conquista del poder i de la tal. Això permet de reunir els esdevenimentsglòria. Reeixirà. I de quina manera 1 Però d'acord amb llurs afinitats profundes ala mesura que l'esclat públic de la seva exis- marge de la superficial filiació cronológica.tència augmenta, la seva vida privada, en William K. Howard, si més no, ha indicatla mateixa mesura, serà un desastre total, un mètode original.fins a la tragèdia. Assenyalem també que El poder i la glò-

El film explica aquesta història ombrívola ria pertany a aquella filiació de films quesense entendrir -se .per res. Diem això dar- rolen presentar-nos, no pas am episodi o unarer a posta, tant l'estil del film ens apar aventura duma vida humana, sinó totagreu i dur. William K. Howard ha vist i aquesta vida, és a din, allò que es pot ano-contat la història amb urna gran impassi- menar tota una vida, els fets més sobre-bilitat, a mil llegües d'un to declamatori sortints i més característics.que hauria sens dubte malmès l'austera be- Les mostres sessions han estat general-Ilesa que avala aquest filar magnífic. Però ment fetes de cara al cinema. Ens entusias-hi ha més ; després de tot el que hem dit, nen els bans films pel sol fet d'ésser bonsso hem arribat eincara al principal, el que però tenim també l'amor abstracte del ei -fa que El poder i la glòt+ia sigui fiins a la nema. Ens importa per damunt de tot eldata un film rigorosament únic. Hi ha la cinema, i per tant allò que en la seva his-innovaoió introduïda per William K. Howard tòria vol dir progrés. El poder i la glòriaen el muntatge del film. de William K. Hawurd significa, al marge

El film és una narració, una narració que I del seu valor intrínsec, un progrés, una no-vel ésser un panegíric. Es un amic del di- vetat dins la técnica del cinema. Per aquestafumt Thomas Gardner que explica a la seva raó, el recomanem als amics de les mostresmuller la vida del traspassat ;aquesta mar- sessions, amb la convicció que trobaran enració mo segueix pas un ordre cronològic aquest film el que han anat a cercar sempreestricte, sinó aquell ordre de les suggeròncies en totes les nostres sessions : cinema.

"MIRADOR" PRESENTA WELLS AL CINEMA

«El poder i la glòria» Al Jolson, el vir' uós

Hem vist l'Home invisibleEls coneixedors de la noyella de Wells

L'home invisible (no costa gaire : n'hi hauna traducció catalana), tenien ganes deveure aquest film, de veure I'home _invisi-ble^, encuriosits per les difieültáts dé realit-zació que no podien deixar de presentar-se.En efecte, si Griffin fos sempre invisible,la cosa era aparentment fàcil ; si fos sem-pre visible, gràcies al seu estrafolari engi-ponament de benes, .perruca, ulleres, guants,etcètera, el film perdria tota la gràcia. Wells,en la novella, obté bons efectes còmics quan

«L'home invisible»

descriu aquelles peces de roba que es veuen Wells, diuen, ha col-laborat amb Whale,buides, movent-se en l'aire. Però també director d'aquest film, en el qual s'ha in-n'obté quan la gent rep patacades i no veu produït un factor que no jugava en la no-qui les phi dóna. vella : ]'amor. Però cuitem a dir que no

Des d'aquest punt de vista, el film és hi fa cap nosa, ja que ano desnaturalitza perperfecte; ols brucs són meravellosament nets res el sentit de la novella i potser fa més(que Ilumy de la .barroeria dels de King cinematogràfic el desenrotllament del film,Kong!), i aquella forma que es desembena que reïx tot ell a mantenir sempre en alèel cap sense que es vegi res sota la bena, l'espectador, intrigat no sols per la tramaaquells pantalons que caminen i els objectes en ella mateixa, sinó pel ritme i la traçaque es belluguen donen realment la sen- amb què és conduïda l'acció, servida persació d'ésser moguts per un home invisible. uns intèrprets excellents, del primer a l'úl-

Però encara hi ha alguna cosa, que pot- tim.ser ino crida tant l'atenció del públic, i que ('Ja és curiós que la vedette masculina depotser es més impressionant : les eseones en L'home invisible no tingui res de vedette,les quals l'home és realment invisible. Ales- ja que només el veiem un curt noment final,hores, la gent visible ens fa adonar de la quan la .mort el fa visible.)presència del malaguan yat 'Griffin. Com a Tothom ha pogut constatar com perdienmodel d'aquestes escenes, cal citar la fugida les obres de fantasia dutes a aquesta cosade l'home invisible de la fonda, enmig d'a- tan concreta que és el cinema. Hom haquella escala plena de gent que rep cops i rigut .amb els films creedors l'angoixa aempentes d'un ésser misteriós. base de personatges terrorífics, i s'ha sentit

No es cregui, com podria suposar el que decebut amb les pellícules de personatgesno coneix e1 llibre, que es tracta d'una obra irreals, de conte de fades, que només elscòmica. Per bé que, tant en el llibre com films de dibuixos poden presentar. 'El queen el film, abunden els trets d'humor i les suscita ]'interés i l'angoixa de l'espectador,situacions còmiques, el fons de L'home in- és ]'ambient que crea el film, • ''atmosferavisible és tràgic. Eras les havem amb un que desprèn.

ixicot de talent que aconsegueix científica- L'home invisible és dels pocs films fan-ment la invisibilitat, perd no la reversió del tàstics dels quals es pot parlar seriosamentprocés gràcies al qual ha escapat de les lleis j i lloar-los sense .reserves. (Un altre és L'ho-de la natura. En la seva follia, creu que c1 I me i el monstre, tret per Mamouíian d'unafet de no ésser visible 'ha de fer-la amo del ¡ obra de Stevenson.) A part la victòria sobremón, i en realitat el fa un desgraciat, com les dificultats tècniques, l'obra interpretadasi •'autor hagués volgut marcar la tràgica per Charles Rains i Gloria Stuart té aquellsinutilitat de sostreure's a les lleis naturals, elements que en fan purament i estricta-Alié que, en el seu pensament, li havia de ment cinema, i bon cinema, sense acudirpermetre de campar amb tota llibertat, és ni al sex appeal, ni a la fastuositat, ní auna •causa més de feblesa i d''indefensió. El altres mitjans d'entabanament que sovinterrorisme a qué es dedica quan és perseguit,

•

dissimulen agradablement una mediocritatno millora pas la seva situació. fonamental.

Perquè en el film, l'hame invisible comet C,

Elegant... i ben afaitat. Utilitza diària-ment crema-sabó BLANCAFLOR, elaboratamb les untuoses aigües de La Garriga.

EI sabó perfecte de l'eterna joventut.Es un producte nacional.Adquiriu de seguida un tub d'estany

de crema d'afaitar B L A N C A F L O R, il'adoptareu.

En cap dels tres primers films d'A] Jolson,El cantor de jazz, El foll cantant i Ilatle-lujah Pm a trame, el protagonista no eramai besat. Unic entre tots els actors de ci-nema; tràgics o còmics, no se li ha vistmai cap escena amorosa en la qual hi ha-gués u,n petó.

Llegim que ara Al Jolson torna a la pan-talla amb Wonder Bar. Després de sis anysde cinema, Jolson i Dolores del Rio can-vien un petó. 'Els espectadors diuen que AIJolson no té .pas l'aire d'un novici. La donid'AI Jolson és Rubv Keeler, la .protagonistad'El Carrer ¢z.

Emil JanningsJa fa divuit mesos que no ha sortit cap

film nou amb Emil Jannings, el discu"Litactor de teatre incorporat al cinema.

--On heu estat amagat tant de temps?-- li ha preguntat, així que ha arribat aBerlín, un redactor del Lohal Anaeiger.

—+A1 corral — ha respost Jannings —, alcorral de debò. En la meva propietat deSalzkammergut, a Austria, erío gallines,vaques i porcs, em dedico a fer una micade jardiner i elaboro un aiguardent cle pru-nes que em surt molt bé. Els pagesos co-mencem a reconèixer que '.no ho faig mala-ment, i aquesta aprovació m'enorgulleixtant com la dels espectadors dels meusfilms. Ja fa vint anys que en faig de films,i he volgut .reposar una mica. Per •això herefusat contractes amb empreses america-nes, que :sempre volen que, a,la pain6al1a;jo estigui patint contínuament. Ara vull in-terpretar un paper sincer, un paper d'homesenzill, d'alemany de debò. Però amb unacomdició : sense allunvar-mee massa de lameva casa de camp...

Laughfon, mecenasCharles Laughton, l'inoblidable creador

d'Enric VIII em el gran film d'AlexanderKorda, sabent que la Companyia dels iQuin-ze, de París, malgrat el seu •èxit artísticde Pany passat, temia dificultats .per a re-presentar aLondres el seu nou espectacle,s'ha ofert a córrer els riscos peuniaris del'empresa.

Vetaquí un ,petit pedaç a la crisi teatral,que es fa sentir una .mica a tot arreu d'Eu-ropa i d'Amèrica.

Films de temps passatsEl corrant cinematogràfic, actualment,

és de cercar temes d'altv4ns èpoques ja siguitrets de la història, ja d'obres literàries quees presten a una reoonstrueció ambiental.

Als ]Estats Units rodaran David Co15per-field, segons la cèlebre novella de Dickens,t El comte de Monte-Cristo, segons la co-neguda obra de Dumas, amb Johm Barre-more i Merle Oberon.

A Joinville estan a punt de començar Elcoronel Chabert, segons l'obra de Balzac, iEI mercader de Venècia, de Slhakespeare,segons una adaptació al cinema per FirminGémier. S'assenyala com a pròxima l'arri-bada de Frank Bo•rzage a França, a rodarels exteriors d'un Na oleb d'Emil Ludwig,amb Edward Robinson d'emperador i KavFrancis d'emperadriu. Kay Francis estàacabant de rodar, a Hollywood, MadameDubarry.

r

2.a setmana

CENAA LA8

14 estrelles màximes de le

Metro-Goldwyn-Mayer

'-

i►Pesaei Q da Grécie, 57. — Telèfon 79631

De les 3 tarda a la 1 matinada

CURIOSITATS MUNDIALSInteressants reportatges Fox Movietone

NOTICIARI FOX SONOR (Noticirx d'Espanya)

NOTICIARI FOX SONOR (Internacional)

EL RAID ROMA - CHICAGO - ROMA, documentalpatrocinada per la Casa degli ItaHani

-! II III 111111111111111111111111111111111111111111111111111 ! ^'

: Llibres a qualsevol preu

= MAGATZEMS GASSÓ

Fiveller (abans Fernando), 4 2

;11111111 i 1111111111111111111111111111111111111111111111111

atemptats de més envergadura que no pasen la novella, i la persecució del criminalque ha esdevingut Griffim no segueix el lli_abre per a adoptar un to més tràgic, peròde molt més valor plàstic del que hauriatingut de seguim estrictament la narració li.terària.

No volem que això sigui cap retret, envista del resultat aconseguit. La transposi

-ció excessivament fidel de les novelles tésovint l'inconvenient de produir films que.

' -. no són cinematogràfics.

Flamenc i dansa de teatreMolt bo l'elogi que l'estimat amic Guasp

ha fet de la dansa flamenca i d'una de lesseves cultivadores més autèntiques : la So-ledad Miralles. 1sIolt bo i molt poètic. Nocal dir que el comparteixo. La dansa fla-menca és el temperament a l'estat pur. L'e-moció sense traves. L'espontaneïtat ani-mal. La dansa flamenca és un fenomen fi-siològic. Es una secreció. Es tan torta itan magnïfica, tan bella i tan impulsiva comuna força de la natura.

.Ara bé : la dansa flamenca és un art?

ro-ola és el balbuceig instintiu de les mani-festacions populars civilitzat .per l'estil. Esel que ha fet l'Argentina, en el ball. GarcíaLorca, en la poesia. Falla, en la música.

La dansarina flamenca balla per a ella iper als seus. Pot prescindir, doncs, de lesbones maneres. La dansarina de teatre, percontra, balla per a tothom. Ha de tenir,doncs, educació. Ha de polir, fer sociablesels seus impulsos. La dansarina flamencaho neix. Com diu encertadament Guasp,«de flamenc no se'm vol ésser si no se n'és

ja una mica ; no se'n sap sino se n'és ». La dansarina deteatre, per contra, es fa. 1 esfa a còpia de l'estudi i d'unadisciplina ,rigorosa. Els queconeixen l'Argentina, PEscu-dero o ]a Teresina saben leshores diàries que dediquen a]''estudi i a l'entrenament.Aquest estudi, però, seria unagran nosa per a la dansarinaflamenca. Aigualiria els seusballs, que són espontaneïtat itemperament. El conegut gui-tarrista El Chino volia por-tar la seva filla, la prodigiosa

. Carmencita Amava, a unaacadèmia. Escudero i jo li và-rem treure del cap aquest dis-barat. L'acadèmia hauria es-trangulat el temperament for-midable d'aquella criatura ex-traordinàriament dotada. I ésque una cosa és la dansa fla-menca, dansa del poble, i ladansa de teatre.

Ernest Guasp nega categò-ricament que una dansarinaflamensa pugui ésser unaafortunada intèrpret de totesles danses regionals ibèriques.Exactíssim. Una dansarina fla-menca, no. Però una dansari-na de teatre, que no és nada,sinó feta, sí. Una dansarinade teatre ha de saber interpre-tar tots els gèneres. Ha d'éssercompleta. I si té talent, si ésartista, sabrà donar a cadadansa la tècnica i el caràcterque li correspon. Si és artista,aquesta diversitat enciclopédi-ca no destruirà la qualitat decadascuna de les danses. Tot

Ballarins de teatre al contrari. Perquè és artista,.

DEMA DIVENDRES ESTRENA AL

oCAPITOL•del darrer film de FRITZ LANG

UNA P 1 ODÜCC16 AL'LÜCINANT

EL TEATRETEATRE ANGLES MODERN

Els English PlayersPresentaren a Barcelona : 1'uit campanades

de Percy Mandlev, Coartada de to mi-nuts d'A. Armstrong, Anthony i Anna deSt. John Drvine, No es pot dir mai deG. B. Shaw i El llorer verd de MordauntShairp.

Es una llàstima molt gran que l'actuaciód'aquesta compatnia d'actors professionalsanglesos hagi passat gairebé desapercebudaa Barcelona i cal esperar que quan tornina fer teatre á casa nostra facin un propa-

Eduard Stirling

ganda més completa, digna dels seus ta-lents.

La companyia d'Edward Stirling s'ha fetfamosa a París, on fa molts anys que tre-balla al teatre Albert I, donant a conèixerles millors obres teatrals angleses. Cal ferremarcar que les companvies de repertorisón molt poques a Anglaterra, on les obresduren molt sovint un o dos anys, i per aixòels actors són escollits expressament per afer un paper especial i no s'acostumen, comels seus companys espanyols, a fer duesobres el mateix dia. Es degut a això queun actor sigui conegut coma intèrpret d'unaclasse determinada de papers i que .puguiguanyar-se la vida sense fer res més. Aquestestat de coses fa molt més remarcable lafeina excellentíssima dels English Players.

Durant aquest primer assaig a Barcelo-na, es pot clir que hem pogut veure un pro-grama molt representatiu del season teatrallondinenc, incloent-se una obra sensacional,una de detectives molt típica, una comèdiade saló, una comèdia lleugera de Shaw, i'ma obra d'aquelles dites de problema.

L'obra de Shaw, com sempre la més in-teressant de la temporada, es va presentardavant d'un auditori gairebé ple, i això pro-va que a Espanya el famós clown de leslletres no sofreix la desaprovació temporaldel públic, com a Anglaterra, on el trobenuna mica massa franc. Sembla, però, quel'obra escollida no era dels millors exem-plars de l'art de Shalw. IEms hauria agradatmés veure The Apple-cant, .per exemple. Noobstant, el diàleg graciós en el qual es pre-senten les típiques discussions polítiques iles situacions inversemblants, no ens va dis-gustar, i vàrem sortir del teatre atiés con-vençuts que mai de la magnitud d'aquestaestrella intellectual i .pensant que veritable-ment en aquest món ino es pot dir mai quèpassarà. Margaret Vaughan en el paper dela mare moderna plena de teories entoninde l'educació dels fills, mereixia totes leslloances, i els dos jovenets de la companyiaens varen divertir molt com a típics pro-ductes del segle xx.

L'obra Deu nvinuts de coartada és molttípica d'aquesta classe de comèdia, que esprodueix potser massa sovint al teatre an-glès. Com que ara s'han explotat gairebétotes les situacions i tots els arguments pos-sibles, allò dels deu minuts ens va confon

-dre una mica. Encara que sigui bona, indis-cutiblement, l'obra de Anthonv Armstrongens va fer ]'efecte que aquesta estructuradramàtica està a punt de caure exhaurida.Les complicacions i maneigs del malagua-nvat rellotge que permeten ocultar a l'an-glès flemàtic la seva culpabilitat en l'as-sassinat del seu rival, ]'argentí cínic, sóntan difícils de compendre que sembla queaviat crearan els autors tot un públic dedetectives amateurs.

Fa gràcia veure com a Anglaterra es con-sidera l'home llatí com a seductor perfecte,de la mateixa manera que els anglesos ialeman ys fan riure en els teatres d'Espa-nra. Charles Carew en el paper de FelipeSevilla féu de les seves i va tenir momentsveritablement brillants.

Tlte drawing comedy (descendent legítimdel comedv ot ntauners exclusivament an-glès i molt popular en aquest país) estavarepresentat per Anthony i Anna del conegutautor St. John Ervine. Aquesta obra encarano s'ha estrenat a Londres, però semblaque aviat trobarà una companyia adequada.

• Dl diàleg, molt divertit i d'una facilitat

BUSQUETSPASSEIG DE GRÀCIA, 36

Mobles, Decoraciói Objectes d'Art

admirable, segueix el curs dels amors d'unanglès aristocràtic, fresc professional que viude la seva simpatia, i una jove americana.La noia es deixa perseguir per l'home finsque ella pot agafar-lo a ell, i, com sempre,tot acaba bé. Trobem, però, que el terceracte és molt fluix, terminant l'obra d'unamanera poc decisiva. No obstant, Ervinesempre té un èxit rotund de taquilla i ésel públic que mana. La companyia va tre-ballar molt bé en aquesta obra, veient-sealguns d'ells, però, incapaços de seguir par-

Margaret Vaughan

tant l'americà durant dues hores seguides.La millor feina la vàrem veure amb Vuit

campanades, obra molt inconseqüent i depoc interès general, que no obstant té unèxit creixent a Londres, on fa mesos quela fan. La situació d'un veler aturat enmigdel Pacffic és molt familiar i no ens vasorpendre gaire la subleva-ció de la tripu-lació cosmopolita; però la feina magníficadels actors va fer de Vuit campanades umèxit complet. L'ambient d'agitació nerviosacausada per la inanció i la monotonia dela calor tropical, amb la resultant brutalitatde tots plegats, ens va convèncer completa-meut, 'En el paper de l'alemany„ cap delssúblevats, Ric'hard Williams es va demos-trar l'actor més complet i intel•ligent d'a-questa companyia, reputació que va man-tenir durant el curs de la temporada, encaraque no va tenir els ,papers que mereixia.

Finalment, i la posem a l'últim perquèveritablement va ésser la més intrigant detotes les obres .presentades, el clou de latemporada fou el tcproblema» teatral, Elllorer verd de ,Mordaumt'Shairp, En aquestaobra tenim el jove feble i sense voluntatpròpia que ha es-tat adoptat en la infànciaper un diletant ric i solter. A mesura quecreix el jove, l'amor que sent el vell enversell es fa més profund i canvia d'aspecte,amb el resultat que aprofitant-se de totesIcs maneres legítimes i altres, arriba a do-minar espiritualment el seu protegit. Mal-grat això, aquest s'enamora d'una xicotabonica, fet que causa en el protector la ge-losia més violenta, i segueix una .mena deguerra sentimental entre ell i la Inoia perla possessió de la voluntat de la víctima.En una escena molt commovedora, el noiexplica a la seva xicota que troba que nopot viure sense els conforts materials queli proporciona el vell i a despit dels argu-ments d'ella, se'n torna a casa d'aquell.En ]'últim acte mor el protector, deixanttots els seusbéns al noi, i així guanya labatalla, car en el moment de caure el telóveiem com la víctima s'ocupa d'arreglar desflors de la casa, disposat a -continuar latradició del mort.

Aquesta obra està molt ben escrita i s'as-sembla bastant a les produccions teatralsde -Strindberg, amb el seu ambient de las-situd i esgotament moral.

EI llorer verd és una de les millors obresque s han vist fins ara referent a aquestassumpte tan discutit avui, Els IEnglishPlavers la varen presentar amb tot el bangust i delicadesa necessaris.

Amb tot, es pot dir que aquesta visitadels Players ha estat un èxit, llevat de lesdificultats que resultaven de les condicionsun xic estramves de la 'Sala Studium i elgust de la concurrència, que és el factordesconegut en aquests casos.

No es pot negar la importància que tenenles visites periòdiques de compamies d'ac-tors com aquesta, car a més de donar a co-nèixer les tendències principals del teatreanglès modern, fan possible als barceloninsi estrangers de parla anglesa, de poder es-coltar la llengua i els seus dialectes benparlats en condicions que s'aproximen a lesde ]a vida quotidiana.

La próxima visita dels English Playerss'ha fixat pel mes de maig i serà dedicadaexclusivament a les obres de Shakespeare,idea excellent que ha de tenir una bonaacollida, donades les bones qualitats i laversatilitat d'aquest grup d'actors.

DL R. DARLING

Visiteu els Nous Tallers i Noves

Sales d'Exposició

Actualment: Exposició de Pintures

RAFOLS, del 24 febrer al q març

JOSEP M. MASCORT,inauguració dia io al 23

La crisidel teatre catalàPer què hi ha crisi. Teatre i cinema

1

Per raons que MIRADOR ha jutjat aten-dibles, aquest article apareix jirnw.t amb un1seudònim corresponent a un conegut es-criptor català de reconeguda solvència.

No hi cap mena de dubte que si totes lesquartilles que s'han escrit en alguns anyssobre la crisi teatral s'haguessin esmerçata compondre bones obres, avui dia, si lacrisi no fos resolta, almenys podria esperarésser-ho tan bon punt com els empresaris esdecidissin a posar en escena aquestes benesobres i el públic a anar-hi.

Però ara, em vol dir el lector què passaràdesprés de tarot parlar dels horrors de lacrisi, el dia que surtin uns quants empresa-ris a presentar com cal unes quantes obres,i uns quants milers d'espectadors disposatsa veure-les? La crisi esclatarà novamentd'una manera automàtica.

Vol dir això que no hi hagi obres niautors? No és això. Hi ha obres i autors,però les obres no corresponen als autorsperquè no les han escrites. Per ara, elsautors no fan més que escriure molt bonsarticles sobre la crisi, i els còmics a reunir-se per parlar de les dificultats que trobenper viure i del cars que són els lloguersdels teatres i de la competència que els fanels cinemes. I, quan han de demanar, autorsi actors estan tan deprimits que no se'ls acutaltra cosa que demanar caritat i totes lessolucions que es proposen no són altra cosaque solucions d'almoina.

Hi ha crisi, evidentment, i s'ha discutitprou de què és la crisi. Por uns és delsautors. Diuen que no hi ha autors i tenenraó, iperquè si examinem i comptem elsautors que hi :ha, trobarem que ino hi haautors. Uns altres diuen qua la crisi ésd'obres, i tam-bé tenen raó, perquè d'obresna n'hi ha, i aquelles que es presenten alsconcursos els jurats ens diuen que són unsraves.

Uns tercers asseguren que la crisi ésd'actors, i també estan en el cert. Perquè,quins actors tenim? Tenim uns actors quesovint no saben parlar, mai no saben vestir,tots tenen una mena de reuma que els en-carcara i no n'hi ha un del sol que pensique un actor o una actriu són individus.Tots es pensem que un .actor o una actriusón parts integrants d'una parella indisso-luble, siamesa, com si diguéssim, d'ell il'apuntador. I amb un teatre amb apunta-dor no és possible fer res.

Vénen després uns altres comentaristes idiuen que els culpables de tot són els em

-presari s. I tenen tota la raó. Perquè el tea-tre és :una fumció social i caldria que fosacompanyada amb tota dignitat, o deixar

-ho córrer, perquè no hi ha cap obligaciód'ésser empresari de teatre i el món seriauna cosa inhabitable si cada senyor ambdiners que pretén una senyora maca s'ha

-gués de fer empresari per fer d'e11a umavedette de teatre, i .això és el que fa desit-jable la superació de la crisi teatral.

Per altra part, els empresaris també te-non raó, perquè no hi ha ningú que tinguiel deure de perdre diners propis ni el dretde perdre els dels altres. Però els empresa-rïs han satisfet aquest raó tancant els tea-tres.

FtnEL AMARGOS

(Continua a la pàgina 8)

rv

MIRADOR

presenta dilluns, dia 112, al

FANTASIO

El Poderi la Gloria(Thomas Gardner)

Un film de

WILLIAM K. HOWARD

amb

SPENCER FRANCY

i

COLLEEN MOORE

GGr

En el programa, el noticiari de lasetmana, un film alemany d'esport ien exclusiva una comèdia ameri-

cana de l'any 1920,

EL SOMNÀMBUL

Des d'avui es despatxen localitats numerades

Por aquesta sessió, a la nostra administració.

Sí. Però un art incomplet. L'art és l'ex-pressió d'una emoció amb mitjans intelli-gents i insti intius. 'Els mitjans que emprala dansarina flamenca per a expressar lesseves emocions són instintius; .però no sónintelligents. La dansa flamenca només sa-tisfà el nostre cor. Art incomplet, doncs,per tal com l'art ha de satisfer alhora elcervell i el cor, la intelligència i la sensi-bilitat. Levinson va dir que el ritme no ésart. 'La sevapulsació serveix de vehicle ala melodia, de bastida a l'harmonia, de basea les metamorfosis plàstiques del dansarí.EI ritme en si és una forma sense contin-gut. I no recordo qui va afegir que elsgèneres en els quals el ritme s'emancipasón inferiors. La dansa flamenca, doncs,ritme emancipat, ritme brut, és un gènereinferior, un art incomplet.

1 ara : la dansa flamenca és un especta-cle ? La dansa flamenca és la satisfacciód'una necessitat fisiològica. 'Es l'expansió,amb un moviment elemental, de l'energiamotriu sobrera. La dansarina flamenca ex-pressa amb el ritme brut les seves emo-cions. Balla fer a ella, no per als altres.Prescindeix olímpicament d'aquells que 1acontemplen. Com espectacle, doncs, és moltrelatiu. Es uin espectacle que només potésser comprès totalment per aquells que elsenten. 'Els individus de la mateixa raça,els gitanos, són els que el senten anés in-tensament. Com els negres són els que sen-ten més intensament els espasmes del shim-my ballat per una dansarina de Harlem.La dansa flamenca és un espectacle queexigeix un públic i un ambient adequats.Juerga en casa de vins, o locals com elBar del Manquet, colmados com El Can-grejo, La Feria, La Pastora, i altres esta-hliments dels quals estic tip d'ocupar -meací, i que, naturalment, són més intensosi més purs que la Bodega del Colon. Unespectacle molt relatiu, doncs.

I és que la dansa flamenca, dansa delpoble, no té res a veure amb la dansa deteatre. I és això el que vull aclarir. Aquestaconfusió en la qual Khan caigut els amicsPassarell i Guasp. Una cosa és la dansaflamenca, dansa del poble, i una altra ladansa de teatre. La dansa de teatre, culti-vada i abstracta, és l'instint controlat perla intel•ligéncia. La dansa de teatre espa-

U

Argentina, que no és una dan-sarina flamenca, amics ,Passa-

rell i Guasp, sinó una dansarina de teatre,pot cultivar els gèneres més diversos. I culti-var-los tots ells amb el mateix encert, comhem pogut veure.

Perquè és artista, García Lorca pot escriu-re, i escriure -bé, coses tan profundament

andaluses com Canciones, Romancero gi-tano i Poe na del cante jondo, i coses tanoposades a aquestes com Martirio de SantaOlalla, Santa Lucía y San Lázaro, Oda a'HaIrlem i Oda a Wult Whitman. Perquèés artista, Falla pot compondre tan 'bé Elansor brujo com Jotá, Asturiana i Segui

-dillas murctanas. 1 perquè és artista, Mas-sin pot -ballar tan bé Les matelots i Le beauDanube com la prodigiosa farruca d'Elsombrero de tres picos. (Enciclopèdia. Per-fectament. Però a-mb qualitat literària. I ésque, amics Passarell i Guasp, una cosa ésla dansa flamenca, dansa del poble, i unaaltra la dansa de teatre,

SEBASTIÀ GASCH

FÅIÁNÇCÁ4TALÅLa casa més assortida enobjectes per a presents

Grans novetats en val-:; xelles i érlstallería :;

eCorts, núm. 615BARC1LONA

I`

LA NOVELLA

de CarlesÍ SoldevilaVa1entina",

(II ! 1 RAFAEL TASIS I MARCA

vs ^^ , t r . l

I 1x2 r ^l-""

—Uns pantalons com aquests.—.Miri, nosaltres els hi farem a la nostra

manera. Que després es posin així, ja éscosa de vostè.

(The Hat+rorist, Londres)

--L'hi asseguro,aquest barret li treu cincanys de sobre.

—Sí? Doncs me'n quedo dos.

(Das Interessante I3latt, Viena)

Sobre ConradR. Ellis Roberts, en rm dels darrers nó-

meros de The Observer, de Londres, parlade tres obres de Conrad : Un testimoniatge1'ersonal, Notes biogràfiques i correspondèn-cia i Darrers assaigs.

'ctA Conrad no li agradava — diu IEllisRoberts — de mostrar-se «en pantuflas». Laseva dignitat natural, al seu horror de totafamiliaritat, es devien en part al seu tem

-perament aristocràtic i en part a la sevaeducació de .mariner, que li havien ense-nyat d'apreciar el valor tant estètic commoral d'urna actitud reservada. Es fals decreure que costa més de conèixer un homeque no es lliura al primer vingut, que unque es diu amic de tothom. AI contrari,és més fàcil de conèixer la veritat sobreuin home reservat, car ens ofereix menysdetall s superflus, susceptibles de distreurela mirada i l'enterbolia- el judici. Abastemcompletament amb la mirada, encara queno la comprenguem, la petita reserva dePope, la terrible reserva de Swift; però quipot dir sincerament que ha tocat amb el ditel Sterne essencial, gel veritable AnatoleFrance?»

Conrad, en Un testimoniatge personal,diu això, esorit en r9r 2

,,,Els que em llegeixen coneixen la mevaconvicció que el món, l'univers temporal,reposa sabre algunes idees molt simplestan simples que deuen ésser tan velles comla mateixa terra. Reposa sobretot, entre al-tres, en la idea de la fidelitat. En una èpo-ca en què el que no és revolucionan, d'unamanera o altra, no pot esperar cridar 1'a-tanció, jo no ho he estat revolucionari enels meus escrits. L'esperit revolucionari usdóna grans avantatges en_ aquestes matè-ries, però us allibera de tots els escrúpolspel que fa a les idees. 'EI seu optimisme duri absolut repugna al meu esperit per lesamenaces de fanatisme i d'intolerància queconté. N'o hi ha dubte que caldria som-riure d'aquestes coses ; però, esteta imper-fecte, no sóc pas millor filòsof. 'Pota pre-tensió a una justícia especial desvetlla enmi aquella indignació i aquella cólera de laqual hauria d'estar exempt un esperit fi-losòfic.n

1111i111111111111111111IIIIIIIIIIIiIIIII111111111Illilllll^

1 '111111111111111111111111111111illllllllllllllllllllllllllli,

^El poema que •suggereix el seu títol alllibre, es troba al bell mig de l'obra, comuna .carena dominant un paisatge. Es elCant d'estiu. Una exaltació de ]'amrnr fati,('.amor a la vida tal com és. Fins aleshores,els poemes que precedeixen veuen el mónen atusa, amb excepció, potser, d'Aniversari,al nostre entendre el mes profund d'aquestaprimera part. 'Són quatre estrofes d'emociómolt profunda, exposada amb gran sobrie-tat i amb vers elegant i lleu. La conclusió(s perfecta

Roser Matheu

CONTINENTALClaris, 5. = Telèfon 19763

BARCELONA

b

—En aquell moment tràgic, em va pasarper davant dels ulls tota la meva vida...

(Snrith's, Sydney)

MtR d DR

LE/ LL.ETRE/ C

Carles Soldevila és, per damunt de tot,un deliciós contista. No crec pas fer cap des-cobriment em dir això, i per altra banda, jahe fet altres vegades aquesta afirmació. Tantles seves comèdies com les :novelles semblentreballades — amb quún art, però, i ambquina finor de matisos més infreqüent enla nostra latitud! — al voltant del nus cen-tral d'un conte arrodonit i perfecte. Potseraquest origen de la trama dels seus llibresi de les seves abres teatrals que jo li atri

-bueixo és allò que fa que les creacions lite-ràries de Catres Soldevila do-nin sempre la sensació deseguretat, d'una línia r £t.a iprecisa que es clourà •mate-màticament en les darreresplanes o en els darrers dià-legs, i al volt de la qual, devegades, per pura voluptatde divagació o per una con-cessió excepcional al decora-tivisme, l'autor posa uns ser-rells episòdics. D'aquesta for-ma inicial de conte que enI'esperit de Soldevila han detenir els arguments de lesseves obres illargues, .pot per-venir també l'efecte de pocaprofunditat de llurs conflictespsicològics i la manca de vi-bració dramàtica que algunscrítics podrien trabar en lesseves novelles, i singularmenten aquesta Valentina, que havingut a afegir un nou tipusde noia barcelonina deliciosai enèrgica a la galeria deretrats en la qual destaquenles siluetes de Fanny i Eva.

I, tanmateix, l'argumentde Valentina ano està pasmaneat d'aquestes caracte-rístiques d'audàcia, profun-ditat i dramatisme que, homenyora algunes vegades totllegint la prosa sempre intel-ligent i .admirable de Solde-vila. Un home .públic de granprestigi ha mort, deixant ví-dua una dona d'una bellesadeclinant, però encara opu-lent, i dues filles, Maria Te-resa i Valentina. Aquesta,mentre la gran s'ha •conhortat ràpidament ies lliura amb tota la seva vitalitat a les vn-luptats incompletes i delirants del festeig,basteix en el seu esperit un altar on la memò-ria del seu pare rep un culte exclusiu. Clotil-de, la mare, troba en canvi que. la mort d'unmarit excessivament distant i fred ]i perme-trà de regularitzar els seus amors clandes-tins amb Eusebi Baixeres i convertir aquellidilli pecaminós del qual nasqué Valentina,precisament, en una unió legal i respectableque els anvs de durada de T'adulteri i l'edatja reposada dels contraents permet d'afron-tar amb un mínimum de perills.

Però Valentina, aferrada a la seva mis-sió vetlladora de la memòria del difunt, hadescobert les infidelitats pretèrites de ir sevamare i demostra, en conseqüència, ur udiinstintiu envers Eusel i. Quan la seva mare1i anuencia el seu matrimoni amb l'anticamaint, davant de l'explosió de repugnànciaamb la qual la filla rep la nova, Clotilde hade confessar tota la veritat : Valentina ésfilla d'Eusebi, i 'no pas d'aquell home supe-

Exit en a mida

Corbatee inartugablee

' Pijames a bon preo

JAUME í, 1^

Telèfon 11655

Reparació de PlomesEstilogrM ques

de totes les marques a preu molt reduit

Llibreria Francesa

RAMBLA DEL CENTRE, 8 i ><o

Sucursal: PASSEIG DE GRACIA, 87BARCELONA

riar al qual ha jurat ella un gelós cultepòstum. La sensació de la noia és aleshoresde revolta contra aquell fet que la sevamare li vol fer admetre : potser allò hagiestat veritat, perd ella no vol admetre aquellpare banal i untuós que ara se ]i presenta,L'ombra del mort s'auriola encara de mésprestigi. Valentina cedirà a l'últim al casa-ment de la seva mare, però acompanyaràarreu, com un testimoni cruel i venjatiude la tardana lluna de mel, el nou matri-mO,ni. Assistirà, amb una silenciosa satis-

Carles Soldevila

facció, a les revifalles cada cop més vehe-ments de les habituds de solter d'Eusebi,a tes seves vanitatsd'home galant i alsseus flirts parençosos, i registrarà impla-cablement les desillusions i les angoixes deC'lotilde, impotent per retenir el marit ques'escapa de la regularitat i de la monotoniade la vida conjugal. Al capdavall, l'obravenjativa de Valentina culminarà en un epi-sodi banal de tràgiques conseqüències : adalt de la borda del vaixell de turisme unvan, 'E,usebi, assegut a la baraneta, s'abocaenfora en una pueril exhibició de serenitati força. Valentina aplicarà 1a punta encesade la cigarreta a l'única mà que s'aferra ala barana, i l'home caurà, en plena anit,al mar. Uin perfecte ,parricidi premeditat ique haurà cle restar impune ; la noia e1confessarà serenament a la seva mare. Ellano ha matat el seu pare : el seu pare era1'altre.

Aquest Hamlet fememf a ultrança, al qualun novel•lista germànic hauria atribuït unmag,nífic complex d'Electra, i de la psico-logia del qual hauria fet una cosa tene-brosa i anormal, resta, tanmateix, en lanovella de Carles Soldevila una noia sanai enèrgica, una mica obsessionada pel cultede l'home illustre tnagpassat, però en lareacció violenta de la qual influeix tambéindubtablement la sobtada revelació del pe-cat de la seva mare. Es la verge, la noiacasta que es revolta davant la llorda vilesadel món, i en fa responsables, naturalrnent,aquells que té més a la vora. Tots els fer

-ments hernies i amorosos de l'adolescènciaes sublimen en aquesta missió venjativa queha de dur a terme fatalment Valentina.

Després de la figura de la protagonista,la d "Eusebi Baixeres és la millor dibuixadadel ]libre. 'E1 caràcter superficial i vanitósde l'home personalment agradable i segurclel seu atractiu i la forçosa topada delsseus petits vicis de solter madur amb lamonotonia matrimonial són molt ben ob-servats. Hi ha també un interessant per-sonatge episòdic, aquella poetessa sudameri-cana, que és un apunt molt fi de psicologiafemenina.

L'estil, en apueste novella, és impercep-tible, i això indica la perfecció a què haarribat Soldevila. Les coses són explicadesamb sobrietat, els diàlegs .ino só'n mai afec-tats ni grandiloqüents, i tota la novella téaquell to de normalitat ciutadana que ésuu dels beneficis més positius que l'autorde Fanny ha dut a les lletres catalanes.

VARIETATSDiferèncía de fracEe

Fa alguns números, reportàvem en aques-ta mateixa pàgina que Lemoine, bibliote-cari al ministeri de la Guerra francès, s'ha

-via reconegut en el bibliotecari Sarrette, deLa révolte des unges, i havia posat un pro"ces als hereus i a l'editor d'Anatole France•

El tribuna] ha reconegut com fundats elsplanys de Lemoine i li ha concedit 20,00ïrancs de danys i perjudicis. Però el deman.dant ha refusat que s'introduís cap modi"ticació en el text del llibre incriminat, perrespecte al epatrimoni Literari de la naci0francesa». Això no té 'precedents en la ji.risprudència. Precisament, en la nostra pri.mera notícia sobre aquest procés, parlàvemtambé de la novella Le cavalier de la mar,de Jeanne Nabert, en la qual els habitamsri'u^n pobiè bretó s'havien reconegut. 1E1stribunals condemnaren l'autora a retirar elllibre de la venda i no deixar-lo reaparèixerfins haver suprimit els passatges conside-rats ofensius.

No aneu a la Universifa4Aquest és el consell que dóna Bennard

Shaw en un d'aquells articles que, escritsper a les agències, són publicats en una collade diaris de diferents països.

Disposat a espatarrar cada dia una .micamés, 'G. B. S. és de l'opinió —com qui nodin res— d'arrasar totes les universitats isembrar de sal llur emplaçament. Per alsapastre irlandés, hi ha dues menes de gentperillosa : la dels mig cultivats, que handestru t la meitat de la civilització, i ladels perfectes intellectuals, que ham estat apunt de demolir al món.

Per a ell, les universitats formen gent dementalitat artificial, i el que cal, per tald'apuntalar urna civilització, són gent ambun esperit més o menys original. La uni-versitat us ensenya a pensar com tothom.

aU'n llibre de text és, per definició, unllibre per ino llegir-lo. Si sóc un home sensecultura, és perquè no n'he llegit mai cap.IEl temps que els havia de consagrar, l'es-merçava Illegi.nt llibres de debò, escrits pergent que sabem escriure, cas que no és eldels autors de llibres de text.,,

G. B. 5. incita els seus lectors a estudiarel pro i el contra de totes les coses, a mac-cionar contra l'educació unilateral que esdóna en les aules universitàries.

d(Passar un examen •no té res a veure ambla recerca de la veritat. El bon alumne s'hade preguntar: Quina resposta esperen demi?»

I acaba el seu article aixíedL'individu que es recorda tat el que 'hau-

ria d'oblidar, arriba fàcilment als més altsgraus universitaris. I aleshores, tat el quees pot fer d'ell, és enterrar-lo com més aviatmillor.»

I ara, el que hagi llegit aquesta recen-sió que donem a títol purament informatiu,que pensi i faci el que vulgui.

LA POESIA

"La Carena", de Roser Matheugrans línies sintètiques i Rosa Matheu curael detall ; això, que subdivideix una mical'emoció, en canvi li dóna una tendresa

v elada, sobretot als darrers versos.L'última composició del llibre ofereix la

fi ara d'una noia eixint del mar seminua,com a base d'una meditació moral dita ambun gran daler i una gran puresa. La figurapassa un moment — un llampec — pels nos-tres ulls i es desfà dintre del sentiment idel comentari.

A través d'aquestes motivacions a•ccessò--ries circula com la història d'una ànima

vida i el dhlor i de saber-los estimar.l goig una mica aspre d'anar descobrint la

Goig teerible de viure, dura, dura !corn siguis i d'on virrguis, tant se val !

Aquest afani de viune i d'estimar és elleit-motiv del llibre i li dóna ressonànciemúltiples i nobles. 'Es d'una poesia corat-jasa, sense gaires embadaliments. Hom 'no-nega el dolor ; mega que ens pugui abatre..De vegades el crit de la passió :

...estima'm més encaix, amb tot l'anhelavergonyit, i la dolor intranquilade pretendre abastar un boci de celamb un grapat d'argila.

Però sempre la paraula és precisa i poè-tica. No hi ha balbuceig. Diríeu que de lesqualitats femenines, Rosa Matheu n'ha vol-gut excloure aquell myeu-nueu tan excessi-vament característic de l'estil femení a lanostra terra.

Amb tot, La Carena conté qualitats deli-cadament femenines de claredat, elegància,fermesa de sentiments, d'aquest seny tran-quil dintre els .moments més intensos, queno és, certament, • una qualitat baronívola.I la gràcia. Un no sé què dintre l'estil quetampoc no és la galania una mica sorollosaque s'ha conreat •en aquesta mena de poe-

,..mira al volt teu l'amor en tota cosa mes de sentiment, ni men ys un escanvali-ment, sinó aquella mica de sensació d'en-sobre la taula el llibre, el vi i el pa,

en les galtes dels fills el to de 'rosa dreçament i de feina polida i ben deixadaflors dins el vidre clar que us alleugereix el car.

i la flama quieta que vetlla, porta closa. La Carena és un dels llibres de poemesmés complets que hem ilegit en aquests

Tota l'obra poètica de Rosa Matheu, con- darrers temps. Fa el seu camí basat en ell

tinguda en aquest llibre La Carena, editat mateix, modern sense formules modernes i.tot i essent 'lliure de preocupacions folidò-per La Revista, està escrita amb aquest to

de mitja veu i de fusió de l'espectacle del niques i pintoresques, d'una essència i unamón amb el sentiment. 'De preferència l'es-dolçor illusti ement catalanes.

pecYaole o el fons és un paisatge i llavors. ' RossaND LLATES

la poesia agafa un to que recorda algunromàntic anglès, àdhuc per una elegànciamolt dibuixada. D'altres vegades és unafigura animada, una persona, com A unanúvia, A un poeta, La mare jove. Aleshoresl'autor procedeix de diferent .manera. EnA un poeta, per exemple, la figura humanaés considerada en abstracte. 'El poema, enrealitat, verso tot ell sobre el poder màgicde la ,poesia, que suspèn el ritme massaprecís de la vida iens inicia a una axis

-tència més adient amb la veritable natura-lesa del nostre esperit. A una núvia, cantaels sentiments que li provoca un esdeveni-ment, amb les efusions de la personalitatdel poeta, i les evocacions i associacionsei'idees. La jove mare simplement exposauna figura i tota la poesia està dins ellamateixa ; el 'mateix féu Maragall amb Lavaca cega.

Punta de dia, desvelllar de vida,liti ha crits d'ocell calló del prat humit;ella surt al portal, tota enrossidadel goig lnlim i tebi de la nit.Duu un infant ros penjant de la mamellai el braç li refà el ritme del bressol;l'ull blau a poc a poc se Ii esparpellai el car "mig adormit aixeca el vol,i es 'troba presonera, extasiada

d'aquella gran dolçor que sent damuntd'una frase d'amor inacabadaperquè un caparró d'or hi ha posat puní.

Si comparem aquesta composició amb lamaragalli.ana, tendents les dues al mateixdesigni, de situar la .poesia en l'objecte, deseguida ens adonem que Maragall cerca les

í

—Què esperen a començar la sessió?—Deuen pensar que .no val la pena "de

destorbar la Marlene Dietrich per cinc per-sones...

(.Vfarianne, París)

9 .

—He perdut una cartera amb cinquantaduros. En dono deu a qui me la trobi !

—Jo n'ofereixo vint a qui me la doni ami!

(Judge, Nova Port)

se'ns amaga pas, per molt que hom el vul- noies copiosament vestides; persisteix fins algui amagar. Més difícil és dissimular la sim- f capdavall de la vida del mestre. Aquestapatia i l'admiració. Tant és així que la na- doble influència de Rodin i del prerrafae-turai admiració que havia de produir, si bé lisme anglès va després minvant per a ferno tota ]'obra de Josep Llimona, almen ys lloc a altra doble influència, la del propiuna bona part, aquesta admiració no es Rodin i la de Bartholomé, alexandrinismetraslluïa mai, no es manifestava ni en ocasió decidit,d'una exposició de les obres de l'escultor. Alguns escultors catalans han volgut se-En les més apremiants avinenteses l'obra guix Llimona en la manera de concebre elsde Josep Llimona no provocava sinó lloan- volums i en la manera gairebé miraculosaces adotzenades, d'aquelles que no expres- d'expressar-los ; sobretot la finor de dicciósen res i que es prodiguen indistintament ele l'anatomia de la donzella. Cap d'ells no

Llimiana — Desconsol (Parc de la Ciutadella)

lu Pascual — Noguer, hivern

IIIIIIIIIIIIII I I I1IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII i:

PER A FOTOGRAVATS, LA CASA

ANTONI MARTI_Màxima rapldeso B Màxlma qualltat =

AVINYÓ, 19, pral. ; Telèfon 17047 : BARCELONA

_...._.---... JIIIIIIIIIIIIHIIIIIHNIIIII111IIIIItIIIII11IIIIIIIIHI1111HIIJIIuII11IIHIH11II11Hlli^

,W41BDR

LES ARTS I ELS ARTISTESLe expo^óc^o 1. 'escultor Josep Llimona

Rafael EstranyEls dies gloriosos per què passa 1'aquarel4a

catalana després d'haver abastat els primerspremis del concurs nacional de Madrid,sembla haver induí[ Rafael Estranv, un delsmés insignes aquarellistes, a pronunciar desde la Sala Gaspar quelcom de definitiu res-pecte i'aquarella.

Ara bé, aquest esforç està inclinat a pro-duir alguna cosa que seriosament no s'ha

fet mai. Volem dir que àdhuc és antiaqua-i ellista i incatalogable per tant.

No volent però amargar aquella glòrialegítima que hem alludit, preferim deixarde banda aquesta raó i concretar-nos a dirque Estranv és prou capacitadament -pintorper a catalogar-se i per a fer prevaler elseu mèrit professional. iProves, i bones, hosón les obres números 7, to i tg.

Duu el tema al seu coronament, amb laforça que requereix cada cosa i apartantaquella tècnica gairebé sempre nociva, 'Es-trany queda com a un gran representantde I'aquarella catalana que a Madrid s'hoha endut tot.

Albert RàfolsQuantes persones hi ha a Catalunya que

saben pintar? No ho sabem. Aproximada-ment, però, m'hi ha tantes almenys comoradors; com fabricants de teixits i comrepresentants. Xifra incalculable la dels que,armats dels pinzells i del sentit de l'emu-lació, es dediquen al conreu de la pinturaamb una tremenda viabilitat pel que es refe-reix al simple objectivisme, o sigui l'idealde fer viure amb la gràcia mateixa delnaturajl qualsevol arbre o muntanva quetroben un diumenge

Això és un motiu prou suficient per enor-gullir aquell retó de ]'esperit atàvic que diuconstantment que venim d'artistes. No hi fares que aquella muntanya estigui corcadaper la inestabilitat artística i que passatun cert temps s'observi que es va transmu-dant. La qüestió és que una o altra salade pis barceloní enriquirà les seves paretsamb una pintura d'un parent que en taldata va celebrar una exposició infructuosai caiguda en el buit, més que pel poc mèritespiritual de l'autor, per la incomprensiódel públic que va a les exposicions amb elverí del partidisme.

Lògicament no es pot reaccionar contraaquest familiar comentari. En 1874, Renoir,Pissarro i Manet parlaven per l'estil. Méstard hi parlaren els gràvids cubistes i elsfrenètics sobrerealistes. Hi ha diferències,és clar. Però el calibre de les mateixes dife-rències ens aconsella que davant la repe-tició dels epítets que es pronuncien pels pa-rents del pintor, particularment els tristosdies de la clausura, es procedeixi com noes procedí amb aquells. Amb un silenci inte-gralment comunicatiu.

41cm dit tot això com a .resultat d'havervist l'exposició d'Albert Ràfols a la SalaBusquets, tot i reconèixer que no va dintreaquesta colla alludida. Que ens permeti,però, d'haver-lo fet servir de pretext per atocar per sobre aquesta qüestió.

Exit en la mideCorbeta inarrugables

' Piíemee a bon prea

JAUME I, 11

Telèfon 1165$

GUTEMBERG, S. A.Maquinària, Tipus, Filetatge debronze Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

Apullers, 1 1 Va Laletana, 4Tel. 15524 • BARCELONA

L'eixorca pintura que aquell; produeixenestà per sota la seva en un punt bàsic : laintelligència. Aquella és una pintura domi

-nical que té tota la flaire de l'excursió apro-fitada meitat i meitat entre la costellada il'art, al record d'un Vel ízquez adulterat,del renaixement, de ]'acadèmia i d'una ín-tima fòbia per tot el que és art de debò ique no pot explicar-se amb facultats exte-riors.

Com que Ràfols d'això n'està apartat per

un viu sen timent de pintor, no cau en aquestprecipici. Ho constatem amb un evidentgust i repetim que si ens ha fet assenyalarel paint on resideix la sobreproducció cata-lana, deu haver estat degut, més que a lapintura en si, als temes dels quals es valper a les seves teles.

Iu PascualPintor de les figuretes dels pessebres na-

cionals. Pintor que dóna a les seves obresla impressió del catalanisme superficial a florde pell.

Na sabem ben bé per què, perb la tela dePascual proporciona aquella mateixa eufb-

Ràfols — La bassa, Capellades

ria de les ballades de sardanes dels vintanys quan ballar-les equivalia a fer tronto-llar el règim i a fer treure foc pels queixalsals hirsuts policies que s'ho miraven ambuna intenció profundament agressiva. Puraemoció, doncs, que ara recollim convenient

-ment doblada a causa que el motiu és un.motiu pictòric.

Iu Pascual és deis pintors als quals latendresa d'un sector geogràfic acreditat seli manifesta amb ànsies líricament prepon-derants, 'E1 mèrit del seu art és aquest iambdós formen un cos compacte i indiso-luble.

La pintura de Pascual, tan garbellada,tan mòlta i tan ben administrada, té el puntdolç de la quietud. 'Es, com si diguéssim,un aspecte de la terra abans d'haver-hi unarevolució. Tot posseeix la pàtina de la ve-ritat que desitgen les grans utopies socialsi tot presenta aquell caient buc5lic que ahores d'ara tant fa sentir.

Es igual doncs que Pascua 1 repeteixi lacarretera o el camp de blat o bé el pano-rama infinit d'una plana, si a desgrat dela repetició notem una vaga sensació derenaixements psíquics. Al cap i a la fi elsensorialisme es una finalitat perseguida,vinculada a l'exercici de l'art, i és així ma-teix un do que a no trigar gaire potserenyorarem.

En parlar així d'Iu Pascual creiem co-mentar el valor de la seva obra, ajudar asotmetre a la seva personalitat unes quantesadmiracions dissipades per diverses classesd'impressions emotives i enrobustir aquellapersonalitat que deixa veure a través de laseva paleta lúcides vistes del nostre paíssense cap engruna de preocupació històri-cament pictórica que Iu Pascual no deuràacceptar mai.

Esatc F. GUAL

Feia temps que temíem la mort d'aquestgran escultor ; feia anys que Josep Llimonaarrossegava la malatia : amava pel món comun cadàver galvanitzat. Res de tan punyentcom la seva figura llarga, esquàlida i des-manegaàa. Josep Llimona era la imatge deldolor : del dolor fisiològic i del dolor moral.Sofria horriblement i quasi constantmentdel mal que l'havia de matar i sofria altreCant en l'ànima per la soledat de la ve-Ilesa. Els seus contemporanis, els seus fa-miliars, s'anaven morint i les noves pro-mocions no ]i eren compensació, tot i queel] les amava, s'hi acostava, s'hi feia hu-mil, com si en lloc d'un mestre fos un con-deixeble. Però les joventuts d'ara, i les dedeu, les de vint an ys enrera, no es donavenper enteses : el respectaven, però no l'admi-raven. I si l'haguessin admirat no li hohaurien fet saber. Els joves sempre solenésser irreflexius, petulants i terriblementegoistes ; això el mateix per relació a lesgèneres anteriors que per relació mútuaés la llei natural, la qual ací a Catalunyaés practicada amb tot rigor. El que foumés greu del relatiu abandó en què la nos-tra gent, els nostres artistes particularrnent,.tingueren Josep Llimona és que, en maduraro en envellir, aquestes promocions no es-menaven llur criteri entre despectiu , i indi

-ferent. Els homes que presidiren a Cata-lunya la tongada dictatorial foren particu-larment indelicats envers el gran escoltarha foren fins a la grolleria. Josep Llimona,que era sensible al bon i al mal tracte, ambànima més aviat femenina, sofria cruelmentd'aquesta continuada lapidació de golafres,de bàrbars i de xarlatans.

!En rigor de veritat, ningú no s'atreviaa atacar cara a cara, en públic o en privat,]'obra de Josep Llimona. Més aviat hom lablasmava o la befava en petit comitè. Peròja n'hi havia prou perquè l'artista n'haguésesment. L'estat d'esperit advers dels con-temporanis nostres, ni que sigui d'una pe-tita part dels nostres contemporanis, no

PROJECTORPerif í falsificador

A Berlín s'ha vist fa pocs dies la causacontra un tal Hauser, un expert en pinturaque féu pujar el preu d'una tela de 350 a3,500 marcs, canviant senzillament la firmadel pintor.

Hauser pertanyia a una bona familia, ques'ocupava de restauració de quadros desd'unes quantes generacions. Ell mateix es-tigué al cap d'aquest servei en els museusde Berlín. Però com que aquesta situaciúno satisfeia les seves inecessitats, es posàa fer peritatges, generalment falsos. L'ú-nica excusa que ha sabut trobar davant eltribunal, és que no tots ho eren. Així llançàal comerç més de tres-cents falsos Rubens,falsos Van Dyck, falsos Hobbema, etc. Ad-huc arribà i tot a peritar teles que noméshavia vist en reproducció, o que no haviavist per res.

Un cartell de MonenyEnric Moneny havia figurat en alguna d'a-

quelles exposicions del primitiu Saló delsEvolucionistes, aportant-hi quadros una mica/auves.

Després, però, deixà —es pot dir que com-pletament? —el conreu de la pintura de ca-

eallet per a dedicar-se a aplicar el seu arta treballs comercials i industrials. La sevaproducció, en aquest ram, és copiosa i, com

lfoneny — Cartell

a.anònima gairebé sempre, del tot descone-guda dels visitants de les sales d'exposició idel públic en general. Empreses de publi-citat i cases editorials han consumit la pro-ducció de Moneny en aquests darrers anys.Recentment, però, hem vist com es dedi-cava a un gènere ja més susceptible de sor-tir de l'anonimat, als uals de la gent. Volemdir el cartellisme. Heus aci la seva darreramostra, el cartell que ha resultat guanyadoren el concurs obert per la Fira de Barce-lona, els cartells concurrents al qual estanexposats a la Llibreria Catalònia.

Remarquem sobretot que en un anuncid'una manifestació comergiral s'hagi fugitdel clàssic Mercuri i els seus igualment clàs-sics atributs. 1 Trotem també el nivell hono-rable del con,• unt de cartells participants enaquest coneuts, que encara fa més valuosala distinció obtinguda per Moneny.

al geni que no és apreciat i a la nullitatque hom vol afalagar. Quina pena per a]'artista! Quina pena per a tots nosaltres!La nostra societat està cega : no sent, noreacciona per si mateixa davant dels nos-tres valors d'art més importants, i en canviidolatra perquè sí, només que perquè unacolla h ho insinua, valors insignificants,aixb que el bluf enlaira per unes hores oper uns anys de termini; això que en po-

cLríem dir homes de la insigne ínsignificàn-cia. Ací tenim, per exemple, els pintors Pi-nós, Roig i Soler, Moragas, Torrent i d'al-tres ; els escultors Venanci i Agapit Vall

-mitjana, Nobas, Sunyol, Antoni Solà, Ros-selló, Damià Campeny, Arnau, Bover, Aleui tants d'altres, sense comptar els valenciansni els rossellonesos que ,produïren obresmestres. Qui es recorda d'aquesta legiód'artistes que feren bena part del crèdit dela nostra terra bo i incorporant-se a l'artuniversal? Algunes de les obres cabdals d'a-quests escultors estam perdent-se, emmot-Vlades en guix o tallades en pedra friable.Sis anys enrera cridava l'atenció en el meu]libre L'Escultura Catalana Modewna sobreaquesta tragèdia, sobre la inecessitat apre-miant en qué ens trobem de fer fondre en

bronze o tallar en marbre aquestes precioses

estàtues que s'esmicolen : ni una veu hesentit per a recolzar la idea d'aquest sal-vament.

Però aquestes lamentacions ens allunyeindel gram escultor traspassat. Cal dir de nou,ara que ens deixa, i a manera de lloa fune-raria, quina era la seva vàlua. En el llibreprecitat la refer-em en conceptes que enssemblen adients encara avui, els quals araens plau ele glossar. Llimona no amà elsgrecs a desgrat del seu viatge d'estudis a

Roma : no els comprengué fins tardana-ment; ell :mateix ens ho digué. Així i tot,

mai no semblà decantat cap a aquell con-cepte pur de la forma, del que valen trans-cendentalment els volums, que és la carac-terística de l'art grec fidienc. Llimona fou 1sempre un escultor romàntic, al començ dela seva carrera artística ho fou segons elmiquelangelisme de ]'escola francesa, aBarcelona un xic tocat, aleshores, de teatra-lisme a la Guimerà. Després fou un ale-xandrí del gènére mòrbid. Aquesta moi bi-desa que Josep Llimona havia de constataren les obres alexandrines i en les del renai-xement italià que veuria, a milers, quanla seva estada a Itàlia, no influïren gensen aquell moment sobre l'escultor barcelo-ní : Llimona es decantà més aviat cap al'art ferrenv i melodramàtic, de les estàtuesmascles i musculades que escortaren elsseus primers triomfs. L'escultura mòrbida,delicadament femenina, que és la millor del'obra llimoniana, no es .produí fins a lamaduresa, fins entrar l'artista a la vellesa,quan l'encís dels Duccio, Rossellino, Pol

-lajuolo i Della Robbia devia ésser esborra-dís en el record del nostre escultor. I entreambdues tendències floreix la que apar in-fluida per Constantin Meunier i pel Rodindonzellista, si es pot dir així, pel Rodind'El Petó, Els Germanets, La Caridtide cai-guda, etc. Aquestes dues influències es cons-taten en el .11onnrnent al Doctor Robert ien el gran Sant Jordi cavaller. A partir,poc més o menys, de l'anv io d'aquestacentúria es produeix en l'esperit de JosepLlimona aquest lleu alexandrinisme que ésevocació deis italians escultors de J(adonne,però interpretats un xic al través de la con-cepció rodiniana de la forma. Al convenç dela seva etapa que podríem qualificar de fe-nrinista, les donzelles que en el marbreesculpeix el nostre artista es troben infor-mades d'un esperit italià traduït a l'anglèsés una mica el concepte :prerrafaelista elque mou la mà de l'escultor ; aquelles don-zelles ens apareixen sempre ab illades dellargues túniques que oculten les passes, iIlurs fàcies recorden molt les de les don-zelles de Rossetti i Burne iones. El perfilde les donzelles d'aquest darrer prerrafae-lista persisteix enllà d'aquesta etapa de les

ha reeixit en aquesta imitació. Només Lli-mona ha sabut fer parlar el marbre per a

expressar els valors, els traspassos infinite-simals, vagues i canviants, dels cossos sub-tils de les mojes. No hi ha pas manera d'ex-plicar-se aquest art d'infinites fineses, on

Llimona, per Ramon Casas

no apunten arestes ni traspassos violents,on tot és tendror ; vida juvenil perfectamentarticulada en un esquelet present perd tansols inferible, tan graciosament articulat imovible com són panteixants i sensuals devida candida la carn i els tendons que l'en -.funden.

En aquestes estàtues, particularment enles estatuetes que representen la noia púber,::mocentfssima, Josep Llimona fou el nos-tre primer escultor, l'escultor del momentmés enciser de la vida humana,

JoaN SACS

nom regísfref

raspalls per a tots els usos

articles de neteja — objectes per a presents

rambla catalunya, 40

Ernst Kremek és, sense cap mena de dub-te, un dels músics del nostre temps de mésric talent. Les seves primeres obres instru-mentals, sobretot el seu gran oratori sociali revolucionari Zwingburg, cl fan remarcar-pel seu estil modern, refractari a tot com

-promís. A l'edat de vint-i-sis anys, Krenekguanyà una reputació mundial per la sevaòpera Jonny, òpera símbol del nostre temps,la primera òpera de jazz amb un protago-nista negre, document d'una vitalitat brutalque sembla bandejar completament tot sen..

Ernst Kvenek

\\\

i

YA^i

1

0aJ

Q

l-QJ

VQ 1 ^^^I

seus nombrosos articles, sobretot els de la ANGLATERRAFrankfurter Zeitung, revelen um esperit ex- itraordimòlriament cultivat i espiritual. No I Acaba de nys, a Londres, a l'edat

setanta-sis anys, el compositor 'tracta solament qüestions musicals, sinó tota El

aviat un

Estem preparant per a ben aviat m: '.mena de problemes actuals. Com succeí en I resumresum biogràfic d'aquest gran compositor 'e.l seu estil musical, el repertori de les seves Janglès.idees ha sofert un canvi visible. L'apòstol j

del collectivisme revolucionari d'abans ha re- FRANÇAtrobat els valors d'un individualisme cultivati àdhuc solitari. Quan l'actualitat ano li pot x Després dels esdeveniments del 6 de fe:donar el que vol, ho cerca en la història, brer, la Federació d'Associacions radiòfiles d'Amb ajut de l'exemple històric sembla voler l'Illa de França, el Ràdio Club de Françá ,intervenir en el món contradictori d'avui 1 ¿l'Associació de Ràdio Clubs del Centre'dia. A l'edat de trenta-quatre anys, (Ernst Oest han dirigit al president del Conse1l i' -Krenek acaba d'escriure la totalitat de la al ministre dels P. T. T. una protesta enèr-seva nova «obra teatral amb música», com- gica contra la manca completa d'informa-posta de diversos quadros que giren a l'en- .c¿ens radiofòniques precises de les estacionstorn de la figura de Càrles V. La primera de 1'IEstat, , la difusió de comunicats tendei-representació d'aquesta obra tindrà illoc a ciosos per les estacions estrangeres i hanl'òpera de Viena durant aquest mes. 1 demanat que la llibertat de la epremsa par-

Fins ara no coneixem d'aquesta obra al- 1 lada» sigui tan respectada com la de latra cosa que un curt resum eel text. L'acció premsa escrita.s'esdevé a l'any 1588, al convent de San I a iG,eorges Daindelot ha presentat tresJerónimo de Yuste, a Extremadura, i es obres ;nèdites : als concerts Lamoureux,desenrotlla sota la forma d'una confessió. 1 Concerto pour pianó et orahestre, interpretatCarles V, commogut profundament per la per iMagda Tagliaferro; a la Societat Na-veu de Déu que sorgeix del quadro del Ti- icional, Suite pour piano, interpretada percié El darrer tribunal, fa •oridar el seu con- l'autor ; a l'IE'scola Normal, en concert pri-fessor Juan de Regla. D'aquesta •confessió vat, el Ouatuor pour orch

estre d cordes, que

que té alhora el caràcter d'una justificació, ha dirioit el mateix autor.en resulta tota ]'acció, integrada per qua-dre històrics que recorden tots els •esdeve- 1 HOLANDAniments extraordinaris del segle, intercalatsen el diàleg de .l'emperador amb el jove i * .La premsa holandesa discuteix viva-monjo. Són visions que revelaran a Carles ment la successió de Mengelberg, el famósel sentit de la seva missió alhora •que en director de l'orquestra Concertgebouw. Sem-1'aoció dramàtica es decidirà si aquesta jus- bla que hi 'ha la intenció de cridar un di-tificaoió pot .portar a l'absolució. rector estranger.

eAquest emperador — diu Maurici de Sa-xònia — és un visionari, de cara sempre ITALIAvers els ideals de les generacions submer-gides en la llumyamia de la història o bé * A causa de dificultas econòmiques, ha— cosa que no gosa creure pas avançant- cessat la seva activitat una de les més co-se per centúries al seu temps.n negudes editorials musicals italianes, la

Die les dues parts del llibre, la primera 1 casa Fratelli Boeca, de 'fon. Amb ella ces-acaba amb el seguici fúnebre d'Isabel ; la sará al mateix temps una de les millorssegona, amb la mort de l'emperador. En revistes musicats, la Rivista snusicale ita-aquesta obra Krenek no pretén demostrar liana, que es trobava actualment en el seu

e curs de la historia com una suma total qo.è any de vida.de possibilitats per a l'individu d'apropar-sea l'ideal o dedesviar-se'in, sinó com una JAPOtasca concreta amb la qual cadascú deu mi-dar-se. D'aquí moix la idea central de la * Klaus Pringsheim, el director de l'A-

jus'tificació. La tasca de què es tracta ací cadèmia Reial de Música de Tòquio, pre-és la idea cristiana, i amb això la respon- para un gran festival Richard Strauss ensabilitat de cada u davant de Déu i del ocasió del seu qo.è aniversari. 'Sota la di-tribunal suprem. IEs aquest el tema interior reoció del mateix mestre tindrà lloc bendel llibret de la nova obra de Krenek que aviat la primera audició japonesa de la Si-en la tècnica teatral sembla oferir molta sena simfonia de Mahler.similitud amb el Cristophe Colomb de Clau-del. Hem d'esperar la partitura completa M^OINAiCOde l'òpera per a poder jutjar-la i per a saber

quina etapa representa en 1"dbramusical 1 La Doña Francisquita d'Amadeu Vi-

del jove compositor austríac. .Les relacions ves ha aconseguit un èxit esclatant a l'òpera 4

del llibre amb la 'realitat i sobretot la rea- de Monte-Carlo.litat austríaca, no passaran desapercebudes.((Amb aquest home, mor una època », ex- SUISISAclama, a la fi de l'òpera, el jesuita Fran-cisco. Es que el Carles V de Krenek sera * W. Tappolet, l'autor de la biografia

el producte d'idees fantàstiques que voldran de Hanegger, editada per la casa Hug Frè-

fer ressuscitar aquesta època llunyana per ires, de Zuric, i de la qual hem parlat llar-ha

acabar avui dia el que no pogué acabar al gament em aquestes mateixes pagines,

seu temps? rebut el gran .premi de literatura de la ciutat

Orro MAYERde Zuric.

U, R. S. S.

a MIRADDR

La crisi del_feafre català M U S I C A I R A D 10(Ve de la pàgina 5)

Els còmics donen la culpa als propieta-ris dels teatres, ¿ tenen molta raó. Aquestspropietaris, que cobren lloguers exageratsdels locals, els tenen com veritables corralsi es necessita haver passat una malaltiagreu i haver fet una prometença per anar -hi . D'altra banda, tan aviat com poden ins-tallar-hi um cinema, hi fan .reformes i pro-curen ferane uns llocs almenys moderada-ment confortables.

Finalment, tots els estaments interessatsdonen la culpa al públic, ¿ te:nen rab tam-bé, perquè sense el ,públic és inútil esmele-gar-se per fer teatre. Però, és que el públicté l'obligació d'anar a passar fred ¿ son ipatir de seients durs i arronçar les camesper donar pa i gust a tots aquells esta-ments? Es el públic, o bé són ells els queestan encarregats d'una funció social? Se-ria tant com dir que elsobrers tenen lafundó social d'enrkiuir els patrons.

Cal, doncs, tornar al públic el gust delteatre.

Per això caldrà, primer, que el local nosigui una cosa ,rebatbativa i incómodacaldrà que els actors se sàpiguen bé el papersense necessitat d'apuntador, que facingoig i que tinguin una educació apropiadai un entrenament físic adequat ; també se-ra necessari, aleshores, que aquests actorsestudiosos, entrenats agradables del seufísic segons els papers en què s'especialit-zin, tiinguin bones obres, t obres interes-sants en què esmerçar les seves facultats,i que aquestes obres tinguin .autor ; peròaixò és el més fàcil, perqué sense autor nohi ha obra, encara que algunes companyieshan aconseguit aquest miracle.

Paró amb tot això encara no n'hi hauriaprou, perqué el teatre té ara un rival for-midable, que és el cinema.

Qué és el cinema en tant que espectacle?En tant que espectacle, és a dir, en tantque força agrupadora del públic, el cinemave a ésser com un teatre enconserva. E1feu a la fabrica, el .poseu en llaunes i l'en

-vieu a tot el món.Però de la mateixa manera que abans

només eren conegudes les sardines de Nan-tes, i quan es descobrí que a casa nostra

també hi havia sardines ens les fabricàremi exportàrem, .ara, a l'inrevés, quan s'havist que hi havia 11auines de teatre, s'havolgut conservar teatre. Però no hi havia lessardines, porqué aquestes sortien a tot ar-reu del teatre i ací primer s'havia matatel teatre si n'hi havia hagut de conserva-ble.

Es parla molt de la rivalitat del cinemai el teatre; però és un fet que sense aquest elprimer tindria dificultats insuperables. Grannombre de films, en efecte, surten d'obresteatrals perquè el teatre ofereix al cinemagaranties que altres gèneres no tenen. Desde l'aparició del sonor, en apropiar-se eldiàleg, el teatre, amb la intensitat de laseva acció i la seva extensió relativamentcurta, dóna al cinema un material apte perésser treballat i enriquit amb naus recur-sos. Però sobretot, una cosa que cap altregènere :no li pot oferir, pot donar-li una ex-

. periència, uin avant-goút del que serà elfilm i. de 1 èxit que tindrà.

En efecte, una obra 'teatral és infinita-ment més econòmica de muntar que na pasun film i amb ella és molt més fácil d'ex-perimentar sobre el públic abans de des-pandee mils i mils en el rodatge.

Aquest sistema s'utilitza a tots els païsosproductors i als Estats Units s'!ha sistema-titzat : Broadway és el camp d'experimen-tació de Hollywood. Però encara, a Amòni-ca, ho porten més enllà, perquè les ciutatsdel centre són utilitzades com a camp d'ex-perimentació de Broadway. Les obres quetenen èxit a les ciutats de segon ordre, sónmuntades a la Via Ampla de Nova Yorkamb tot luxe i, si tenen el mateix èxit ací,

al cap de poc ja se les disputen les com-panyies de cinema, a menys que el tea*re

on es representen no pertanyi ja a una casaproductora de films.

lJ'aquesta manera 1a eivalitat entre elteatre i el cinema n.o solament s'atonua,sinó que es compensa i no perjudica greu-ment més que el teatre que no és teatredels països que mi temen veritable teatre niveritable cinema, com el nostre.

Però perquè el públie s'interessi pel tea-tre es necessita, primer, que aquest teatretingui veritable interès, t després, que laseva presentació no faci enyorar la del ci-nema.

Aquesta fretura de presentació fou la queun temps va fer l'èxit de les revistes degran espectacle. Perb hom va fiar-hi massa,hom va oblidar l'interès de l'obra, perquèdonava la casualitat que, com en el cinema,no eren els que més coses per dir tenen(no eren i no són) els que trobaven el dinernecessari per muntar una obra, sinó elsque tenien (i tenen) més temps per perdret més despreocupació per esmerçar a la re-cerca d'allà que en diuen un cavall blanc.

i a això ha estat degut el fracàs d'aques-ta mena de teatre, diríem de presentació,i del cinema de totes menes a casa nostra,pegquè el públic es aa!nsava de mirar i no-més mirar, perquè l'autor, per boca delsactors, n.o era, desgraciadament, mut.

D'altra banda, els autors que tenien al-guna cosa per dir es trobaven amb una sè-n c de limitacions. Com que l'espectacle tea-tral havia .anat decaient, els empresaris erencada cop més exigents. Però no pas amésexigents an les obres, que això hauriapogut ésser un camí de salvació, sinó ambl'economia dels mitjans de presentació iamb la comoditat dels comediants. L'autorhavia d'escriure obres d'un muntatge fàcili econòmic ¿ que s'avingués a les facultatsdels actors de què l'empresari podia dispo-sar, perquè, si els actors guanyaven .poc,no era pas cosa d'exigir-los molt. Això feiade l'actor una mena de funcionari que comp-ta amb un passament i urna rutina per lavida, i, quant als autors, els posava en unpeu forçat d'ales tallades. Tot anant encai-xant llurs obres a les condicions mesquinesque se'ls demanaven, eliminant de bon prin-cipi tota idea de grandiositat, d'enginy ode profunditat, anaven faisonant illur intel-ligéncia i llur fantasia á aquells límits que,si al principi els ofegaven, més tard senseells no podien viure. I el teatre s'hi moria.

Ara ja el tenim mort. Algú havia pro-pugnat aquesta soiució i deia que potservaldria més deixar -lo morir. Però quan hodeia, el teatre català ja feia tuf. L'operacióque més saludable podia ésser-li era 1'au-tbpsia. Ja la hi hem feta. Però, tot fent-la

-hi hem descobert que el teatre, si no pnèpiament una au fènix, ja que no ha mortcremat encara que tants teatres s'hagin cre-mat, sinó de fredor, és una mena d'arbresusceptible de treure rebrots de les sevesarrels.

Pot rebrotar el teatre?Creiem que no solament pot rebrotar, si-

nó que ha de rebrotar amb una gran utana.Ens explicarem.

FIDEL AMARGOS

L'article que és continuació d'aquest d'a-vui sobre La crisi del teatre catalá, portaper títol : Hi ha zoo.000 pessetes anualsQui en dóna més?

* La T. S. F. soviètica ha elaborat unpla triennal per al seu programa musical,durant el qual farà conèixer al poble 'rus

la majoria de les ?peres ¿ de les obres sim-fòniques importants.

--Encara que sembli estrany, fins al dar-rer moment ano sabia com vestir-me...

(Ballyhoo, Nova York)

Una nova òpera d'E. Krenek Noticies de tot el móns

timentalisme líric. Krenek va sempre a larecerca de la realitat i de les manifestacionsmés avançades del nostre temps. Però ma-lauradament, ini el socialisme sembla con-vertir-se en realitat ni el lirisme de la vellageníjració es deixa vèncer definitivament.Krenek comença a replegar-se dins ell ma-teix. En ci seu Orfeu s'havia ja abocat als,problemes de la psicoanàlisi. Tanmateix lagram ópera el sedueix; la Vida d'Orestesclou la primera fase de la vida i de l'obrad'Ernst Krenek.

De retorn a Viena, després d'haver estatassessor del 'teatre d'Estat de Wiesbaden ide Casset, es deixa agafar en les malles del'ambient de la capital austríaca. Els seusnombrosos reculls de heder i la seva granobra orquestral de variacions, són els prin-cipals resultats d'aquesta segona fase. L'em-penta revolucionària ha passat; la fugad'estil, l'expressivitat concentrada de lesmodulacions harmòniques ha deixat lloc auna simplicitat tantost encisadora ta'ntostsospitosa, que ben sovint no sap evitar elspendls d'una melodia banal. IEis elementsde ]opereta, descoberts i útilitzats emn ]onny,es confonen amb um desuet lirisme sehu-bertia amb un acompanyament modern quealgunes vegades aconsegueix ésser impres-sionant.

Al mateix temps, Krenek es fa conèixermés com a escriptor que com a músic. 'Els

—Ja t'ho havia dit que no t'inscrivissisá les Camises Negres

(f?azzle, Londres)

ÍVEI^

. .m, ^

La mare, després del rapte de la filla permerèixer. — No deixis l'escala, home, quepodria tornar.

(The Humorist, Londres)

—Qué feu .aquí dintre l'abeurador?–,Ah, és un abeurador? Justament estava

buscant el sabó.(Razzle, Nova York)

IMPRESOS COSTANOuI ;d• la Rembls, 45

•ARCLLONA

AMERICA DEL SUD

I_ t:: 1:::? —Si no ^• as a estudi, ni aprens de Iletr^,

per què serviràs quan siguis gran?

—Per president de la República...(Ric et Rac, Parísl.1