SETEMBRE 1980ANY 2 N: 13 85 Ptes. 1111e---~~

CONSTRUCCIONS INDUSTRIALlTZADES

PER L'AGRICULTURA, RAMADERIA I INDUSTRIA

Travessia Exterior s/ nTelf. 880378 Sta. Coloma de Queralt

Don em les graci es a to t es aQue ll es per oson es Que ens han apo rta t la seva co l laba·rac ió i al s Que ens l"ha n of ert o

Redactors: A nna A lba reda Uiró, Ma ría AI -bareda vroet Josep M,e Casals Cobe ró,CarIes Roca Fcntan et, M ." M ercé EsplugasSolano. Joan M estre Segala, FrancescValis Calzada.

LA SEGARRAEdita: 11m. Ajunta ment de Sta . Cclorna deOueta lt.

Cap de redacci6: Josep M." Carreras ·Tarra-96.

Se te mbre, punt final. És hora de tornar a la terna . a la rutina de cada día , en aqu esrmes im pregnat d'envorenca d' un est iu que se'n va i d 'un hivern que sentim cada veg adamé s aprop .

Peró el Se tembre ens porta dos fets que no podem deixar passar per alt: enguanyper pr im era veg ada des de la instauracié violenta de la dictadura a casa nostra. celebra-rem la jo rnada de I'O r ue de Sete rnbre, de manera oficial. la General ita t ha volgut instau-rar la celebració de la Diada Nacional de Catafunva. co m a ressó de la volu ntat po pul ar.exp ressada avu i am b l' acord deis repre se nta nta del poble. To ts els parti ts pohtics han f etuna cr ida a la unani mit at . Catalunya comenca a caminar co m a poble, per un camí nopes gens fácil i pie dentre bancs. L'Dnze de Setembre és la culminació d'una Huita llarq a.sorda. cont ra tots aquella que en el passa t havie n in ten ta t esborrar-nos del mapa i con-vert ir-no s en quat re «prcv fnciesa governades di rectament i des pó tic ament des de Madrid .No es recon eixia cap de Is drets esoec rñcs deis catala ns: ni tan sols el d ret a expressar-nos en la nostr a tlenq ua, a rebre un ensenyament qu e ens IIig ués a la nostra histeria. aser qovema ts segons la volu ntat popu lar exp ressada l1iurement.

A vui en die . podern dir qu e s'he aconsegu it el reconeix ernent del pob le de Cat alunya:m algrat tot es les d if icultats i t raves de is governs co nti nua dors del franquis me, avui Cata-luny a és un a realita t reconeguda per la Con stit uc ió. Per ó aix ó no vol dir qu e la lfuita s'he-g i acabar . No hem aco nsegui t més que una mínima part - essencial. és cert- de is nostresdrets : el reconeixement de la nostra exist en cia. la Generalit at es un motor que s'ha po-sat en m arxa. Peró ara li racc ionen el carbu ran t per a que no pu gui funciona r amb ple ni-tud de tuncíons. Els govern ants de M adrid saben molt bé que un poble no pot vi ure Har-ga me nt si no disposa dei s recursos essencia ls per a fer-ho. D'aq uí vé nen els ent rebancsque s'estan posant a tot alió que suposi un pode r real sobre tot el pob le de Catal unya.S'es tá negant siste m ática ment el dr et a tenir una TV cata lana. s'h an bloqueja t lIarg am entels tr aspassos en materia d'e nsenvam ent. Des pré s de cinc an ys de la m ort del dictador ,el seu esperit co nt inua planant sob re els órgans de gove rn i s6 n molts els residu s que enrest en. Catalunya co n t inua d iv id ida en provfncies. ad min ist rad a per Dipu tacio ns provin -da is i amb un representan t del Gov ern central en cadascu na d'elles.

Per aixó la Diada de t'Orue de Setembre és pe r a nosal tres un es tímul. No celebr emprecisament cap vict ória. sino la der reota de les for ces de Catalunva dava nt I'a bso lutis mede Fel ip V. Una de rrota que ens cos ta mol t cara: fo ren abolides tates les lleis i inst itu -cions de Cat alun ya, que oess á a ser governa da per les lleis de Castella. l a situacio. bá si-cam ent. no ha ca nvia t. enca ra qu e els mé tod es ernp rats són ara més subtüs: es vo l do-nar una aparenca de lhbertat. que a la practica no és més que una descent raht zacio ad -m inistra t iva .

M algrat to t. des d'aquel l nef ast 11 de Se tembre de 1714 ñns avu i el pobre de Cata-lunya no ha deixat de lIui ta r; des de tots els angles, des de ro tes les pe rspecti ves. Catalu-nva té els seus márti rs de la Hibert at : els grans homes que malgrat to tes les maltemps a-des varen permaneixer fidels al nom i als drets de Catalunya . Gent de ro tes res ctassessocia ls. des de lIocs pública o des de la clandest initat han sabu t mantenir viva la flamade la Patr ia. Gr écles a ells Catalunya ha sabut resist ir, ha sabut donar la cara. Gr ácies aells avu i nosaltres sent im l'orqull de ser catalans. L'O rue de Setembre és un homenatge iun compromis a segui r la seva lIu ita .

Per aixó és tan ne cessari prendre conscienc ia de la im portanc ia qu e te la formadóde les futures generacions de ciu tadans de Catal unya . Da vant I'i nici del curs esco lar - iaqu est és el segon fe t al qua l vo líem fe r referencia-cal plantejar-se molt bé quina ha deser la fun ci6 de J'esco la, deis educado rs i deis pares. No n'h i ha prou amb compli r am bels programes escolars si mentrestant no se sap estimular un sentiment de conv ivencia,de respecte mutu, un sentir de pertanye r a un poble i a un país , amb unes cara cter íst i-ques concretes.

Per aixó creiem q ue de l' escola en som responsables to ts: els organismes públicshan de vetlla r perqué hi hagi uns serv eis, unes ins taHacions i un m at eri al qu e faci n pos-sibl e que els alumnes reb in una ensenyan~ a de qual itat sense haver de despla.;:ar-se fo rade la seva comunitat natural: la fam ília i el po ble . Els mestr es -els responsables mé s di -rect es de I'aspecte cult ural ; hu m a- ha n de lIui tar perque I'esco la no sigui només el pu ntde co ntac te amb la cu lt ura básica qu e tothom necessita . sin ó un 1I0c on es fo rmin perso-nes amb cr iteri o on es cult iv in les vi rtuts hum anes de la pe rso nalita t i socials de la co nv i-vencia. I els pares no pode n deixar la feina exclusiva ment en m ans d'aques ts do s orga-nis me s. Cal qu e se se nti n responsables de la fo rmaci6 deIs seu s f ills. Si r escol a es lacont inu ació de la fam il ia, la fam il ia ha de ser la co nt inuac ió de f'escola. Potser no pas enels aspecte s tecnics deis con t inguts deis prog rames d 'ensenyament; pe ró ' sí am b el seuinteres i coHaboració en tot alió que faci referenc ia a I'educa ció deIs f il ls.

Úni ca ment amb el co m promís real i cooperac ió entre els tr es estam ents que fo rm enla bas e de la nostr a soc iet at pod rem aco seguir un a form aci6 tota l de la person a i de lesnostres esco les en so r ti ran uns c iutadans responsables qu e sabran ed if ica r un a societ atm és jus ta . Aque st es só n les reftexions que se 'ns prese nte n en aquest m es de Se tem bre.No pode m negar qu e la fei na afer és m olta i el pr ogram a prou at rac t iu.

Pago 3.. 4.. 5 i 6.. 7.. 8.. 9JI 1011 111) 11» 11JI 12JI 12) 13» 15)) 15» 16)) 17

» 17» 18» 19

Editorial .Bús tia .Esdev eniments .Trib una Oberta .• . . . • . • .Personat ges .Vid a Loc a l • . . . .. . . . . . . .La Comar ca . . .. • . . . . . . .El sermó del Rector . . ..Programa F.M . d 'Aguiló .Sop a de ll etr es Majáscu.Si no fos . . . . . . .. • . . . . . .Temps enrera . . . • . . . .. .Pagina d'H istoria .CoH aboració . . . . • . . . • . .Agrícola i Ra madera . . . .La quitxalla • .... ....•..L1i~6 de eatalá o o o o o o o o oL'acudit . . • . . . . . . . . . . . . .Sp orts .. . . ... . . . . . . • . . . .Comic .

SUMARI

l a Red acció de cel a Segarra». no acc ep ·ta ra ca p orig ina l ni cap co Haborac ió Queno en sapiga el nom i I'adreca del se uautor. Per a lt ra banda. es com prom et arespectar el seudónim si I' autor ho desit·ja . Tampoc no acce pt~ ra cap or ig ina l Queno vagi esc ri t a m aquin a, dob le p.

per Anna Mercé

El Sr. Joan Ba!l::eU, i ¡'apandor de Fesla Major.Foto: R. Orga

En Joan Balcells ha estat elprim er co ! leccion ista de SantaColoma. Qué co l-leccicna? Quaside tot, des de coses gairebé in-signifi cants per elles mateixes finsa obj ect es molt interessants i va-luosos. És rea lment interessant iso rprenent admirar tot el quehem vist a I'anar a parlar amb ell.S. Podria dir-nos quants anys faque posa I'aparador pie d'antiqa-lIes per la Festa Major?J. Des de l'env 1943.S. Déu n'h i do, eh?J . Sí; n'hi ha per perdre la pacién-cia. El primer env. raparadar eranomés de fotografíes . Aíxó va venirde qué quan jo tenía una fotografíaantíga la posava a raparador í vaigveure que la gent s 'hi aturava. Lagent hi badava contínuament; aixídones vaíg tenir la idea de ter-heper la Festa Majar.S. En teni a mol tes, de fotogra-f ies ?J . Inicialment a raparador hi haviaunes seixanta fotos, quan les V8-rem treure ja eren 130. Malta gentvenia i em deia: -Té, aquesta nol'h! tensoPosa-/i.Va ser un éxit. i les fotografies hirestaren fins a mig octubre,

8

S. Tates tenien relació amb Sta .Coloma?J . Sí. totes eren de la Vi/a i comar-ca.S. l.'af ic i ó de col-lecc ionar cosesantigues li ve des de molt temps?J. De sempre; al nostre pare ja liagradava. Quan jo anava a estudi(ara n'hi diuen col-Ieqil. vaig co-menear a ter una cof.!ecció de mo-nedes, í encara la contínuo. De fettot s 'inicié aquí a casa amb les pe-ces de coure. En temps de guerrael pare recollía i netejava totes lesgolfes de les cases. Xafávem lespeces a cops de mece í amb el ca-rro les porteve a vendre. Ha feiaper guanvar algun centimet. Veu-reu. a casa érem colla i rolla s 'he-via de fer bullir.

O'equestes peces, dones, envárem guardar alguna, que encaraconservo. L'eticiá a les coses quedesepereixen i coses que no es fanservir ha fet que tinguem una micade tot.S. Com agrupa ria els dife rent s ob -jectes de la seva co l-lecció?J . Hi ha ierros, vidres. cerámíca(de cerámica tinc m oltes mesures ipiquetes del cepcel del tlit). pecesde coure. cteus, escuts de pany, fu-

tografies, program es, monedes, ar-mes, pedres. armes blanques...S. De tates, quina és la peca opeces que prefe reix?J. Una de les peces que prefereixosón aquests plats (assenya la unspla ts de ce r ámica penja ts al rnen-jadorl. Eren de Mn. Segura, d 'elltambé tínc les ulteres, la cartera íinclús uns quadres fets per ell.S. Una de les coses qu e més ensha crida t l'at enc ió de l'aparadord'aquest any ha estat un vas devidre que segons diu data del S .XVII.J . Sí. a mi també m 'agrada molt.J o no sabía pas de quan datava;fou el Dr. Jun vet del Museu de Vicque va dir-me que era del s. XVII.Al seu cos tat n 'hi ha una, de pecede vidre, que tamb é és molt curio-sa. És una almorratxa. ·Era per po-s er-hi colonia i remullar una mica ala gent amb m otiu d'alguna festa.Es va trencar i vaig haver d 'epede-cer-Ie.S. Sap la util it at de totes les pe-ces qu e ha aco nseguit recollir?J . En Frederic Marés va estar aquía casa, p er casualitat. i ell em vadonar rexplicacíó d'algunes pecesque jo no sabía ní per a qué ser-vien.

Com ja hem di t, són moltes imolt bo niques les peces del Sr.J oan. Aquestes peces són unamica de tots, les hem d'estirnar imimar perqué fóra realment unallástima que aquest petit museucolomí s' arr ib és a pe rdre .

000000

ANUNCIS PER PARAULES

Cerco reina.Els interessats en:- QUE ELS CUIDIN ELS FILLS- CLASSES PAR TICULARS- OFIC INA

Tru queu al teléfon 88 03 96 i pregunteuper Trini Esteve .

e

\'.

VIDA LOCA

,I

B

V IDA LOCA LLA CQlLiTA

D

1

B

U

1

X

D

E

C

O

N

C

U

R

S

A AutQr : Anna Rodríguez XimenosCalegQria: 2.0 " E.G.B.

B Al1tQr: Jose p Ll. Llorens CanelaCalegoda: 3.'" E.G.B.

C Au tor: Sara Duc h GuillOICategoria: 8.& E.G.B.

VIDA LOCAL

CASAMENTSEl día 27 de Juliol, a Bellprat, Ramon

Berqadá Torres i Rosa-Maria Bartoli Solé. Eldia 23 d'agost, a Montfalcó Murallat, [can-Lluís Valls Calzada i Maria Llulsa DomingoMiró; i el dia 24, Lluís Aragonés Canaldes iRosa-Maria Marimon Corbella. La nostraenhorabona.

NIUXEMENTSEl día 13 d'agost a les dotze va néixer

la nena Marta Pontnou Fané, ñlla d 'en [canPontnou, i Maria Teresa Farr é. El día 17 delmateix mes va néixer la nena Esther Llo-rene Canals, filIa d'en Joa n-Lluís Llorens iTeresa Canals. El día 21 a tres quarts decinc de la tarda va né íxer la nena EstherMas Vives, filla d'Isidre Mas i MontserratVives.

ACCIDENT

BAPTISMESAquest mes varen rebre el sagrarnent

del Baptisme en Mare Llorach i Boladeras,Xavier Bosch i Chumillas i Maria Mestra íRoset.

DAOES METEOROLÓGIQUESDEL MESTemperatura máxima: 35 graus el dia 22Temperatura mínima: 12 graus els dies 16 i28Aigua recollida: 3 litre s el dia 15 i 1 litresel d ia 26(Aq ue ste s dadas han estat facili tades perl'Observatori Mun icipal ínstal-Iat en el Ce -mentiri)

DEI"UNCIONSVarem acomiadar a: Salvador Custodi

Santacana, Miquel Garulla Albareda, [canLlorach Raich, Enrie Vallbona Oliva , Salva-dor Llorach Satcrres, Montserrat SugrañesCamins, Antoni Bosch Canela, i Joa n PintóRaích. Reposin en pau.

VIDA LOCAL

El dia 21 d'agosr, a dos quarts deser de la tarda, moria d 'accidentauwmobiUstic, a l'entrada de lavila per la carretera d1gualada, lanostra convilatana MontBerrat Su-grañes i Carnina. És una mon queno havia de se r. 1 per a íxo, per-que no havia de ser, cal reflexio-nar en el fe t de per que va haverde ser-hi .

La re aposta ée ben palesa. E lsveh íclea circulen per tots cantons,pel ce ntre de la vila, per les vie sde comunicació properes que hivenen, moltes vegades amb unadespreocupació que mirada aixl,tredament, esborrona. Pero no po-dem eludir el fet d e circular, nic om a conductora ni com a pea-tona. Que fer, doncs? Pensem queno ene cal sinó conscienciar-nosdel perill i ev itar en el possible lacirculació pela carrers en rno-mente de massa congesrío. Porserque reflexionéssim amb ca lm a iens dí sp oeées ím a posar de lanoeera part ter el que poguem pere vit ar alrrea desgracies. Pod riesésser tu, o tu, o aquel! a l r re , O jo.

Ja ho va dir Confuci: « Val m éslUna im a tg e que m il poraules »

foto : C. Roca

9

LA COMARCA

NOTES BREUS D'AGUILÓ

Com esmenta la no ta eo rresponent

de I'Enciclopédia Catalana, Aguiló estroba a 796 mt. d' altura , al cos tar deles runes del casrell, vora el cim de laserra d'AguiJó, de 81 1 mts . És una ca-ren a qu e separa les aigües del Ga ia deles de la riera de Clariana.

Peques not es histbriques hem rx>-gut arreplegar del riostre més properagregar. Notes curioses, informatives dela veIlesa deis lIoes. Vellesa que dón acar ácter i fmporr ánc¡a per pet ir que SI-gu i I'indret.

L'esmenr m és antic que tenim del'existencia d'Agui lo, és del 18 de junydel 1050. Alamany (de Cervelló?) filld' Hug (de Cervelló?), fa donació d'unalou en el lloc «de Lavid», rerm e d'A.gu iló, en «el comta r de Manr esa», a ungrup de 12 farní lies que s'hi establirena tal l de repoblament . «Lavid», semblahaver-se perdut aquesr toponim nom dererme, ignoranr-se si antigamenr arr ibaa tenir nucli habitar, consta rambé coma n om de famil ia com acred ita la nocasegüenr: «1161. Esrabliment del mo lf deV ilarrodona, en el G ala, amb les sevesperrinences. ato rgat per G uillem de Ta-rr o ja, bisbe de Barcelon a, a faver de«G uillem de la Vid» i «Guillem de Te-rr a sso la», aquests cognom s és possib lepervingu in de is pobl es del mateix nom,sit u ts en l'Alt Pane des per a que I'edifi-qu in i aixequ in cases en el mateix».

Amb aques ta noca ren im la certesade I'existencia de la famili a «la Vid».

Agu iló era un del s pobles compre-

10

sos en les possessions de la pr imitivabaro nía de Queral t, on hi co nstaven, ames d'aquest anomenat, els de Montar-gull , Guialmons, Figuerola i Sta. (alo-ma. D 'e ll di u Mn. segura que és anticno m de fonts, com es por comprovaren el següent document de l'any 1183,d'un perga mí de l'arxiu de Mon tlleó :

«caquitibus (personis) scilicaeAqui lion e on one (a na) Rosselo., SCI-licar Vida fratem nostrum et Aquilonepatem nostrern.,

Sig t num Aqui lo Sig t num R. Pe-llicer.,»

«Es probable qu e perv ingu i delnom ro ma de persona «Aqui la», quecons ta en Acres dei s aposto ls. Un amicin te rp rer de la Sag rada Escriprura ten iaaquest nomo És ev idenr que Aguiló ésla forma diminutiva; pensem que porvenir direc tament del poble ano menarAgu iló seguint la rnareixa teoria que faque el po ble prengu i el no m del seupropietari o senyor m ajor.»

L'anot aci ó és de Mn . Segu ra a"LA VE U DEL :-10NTS ERRAT" . 7de desembre de 1894.

El nom, el lIoc i el, fers del pobled 'Aguiló van tan es t retame nr lIigats aSanta Coloma, _gue gai rebé no es potdeslligar I'un de l'altra. Direm, pero,com un a curio sitat hist órica m és, queen el proper po ble de Talavera , a l'es-glésia parroquial, hi ha du es rombesd'alabasrre gue constitueixen la ¡oia mésimportan! del pa ble. El nom de la figu-ra d 'home jaent és J oan de So, i ré unacampana als seus peus, i el de la damaes el de Brayda d' Aguil ionc, renint ellaals reus una aliga rampant.

A vo lres la divi sio d'un feu o cas-re !l entre dos i ádh uc tres senyors feu-dai s po rrav a a situacions ben embo lica-des. Per cada senyor que teni a un a parrde castell , es pod ia tenir un bat lle, unper cada senyor. Arr iba un mo men tque el poble d' Aguiló ringu é tres bar-lles. Com passaria amb qualsevol llargu e t ingu és tres mestresses amb elsmareixos drets, és lcg¡c gue no sempres'av ind rien els inrcrcssos i les in ren-cicns de ls tres. Pero no hem pogut tro-ba r cap referen cia documental gue parl id'aquesres pos sibles baralles.

EL 1193, en el te rme de Tous hihavia situar el mas Saragossa, que Ar-nau de M ur va donar co m a dot a laseva filia Beatr iu i a la filia d'aquesta,Arsendi s. En la donació hi ana venco mpresos altres bé ns sit uars en la Se-garra, ai xf com un alou del ca st el l deT ou s que Per e d 'Agu iló , cast la del cas-tel l d'Agu iló, va llegar a la scva germa-na Sanca l'an y 1193. Aquesta nota és laconfirmac ió , d igu cm-nc «oficial» i segu-ra de l'exist cncin d 'At.,1Ui ló co m a nu cli,[a ha hita t i co nso lidar , d' una cc rt a im-po rta ncia , pcr gu ant pos scra casrell pro-pi ma lg ra t ten ir tan pro pcr el de Sta.Co loma.

1462. Guerres de l oan 11Sant a Coloma rom ani a en poder

dcl s rcialisre s. En ca nvi, el cas rel l d 'A-gu iló, propier ar de Bah asar de Queralr,a ncle de Guerau de Qucrah , comte deSta . Co loma, es sos ting ué moh detemps en la cau sa cat alan ista. Baltasarde Querah no seguí I'exemple d'alr rescas tells propers gue un a un anavenrendint -se a J oan 11.

El lO de maig de l'any 1463, clsigu alad ins demane n a jud a al capirádeIs exercits catalans pel cas tel l d'Agui-16, tan obsrina dame nt defensor per Bal-tas ar de Q uerah. sempre fidel a la cau-sa cata lanista. I responen als prohomsigualadi ns: «Q uan e1s soco rs e¡ue vo st resnoblese s, nos és demanats, vo s respo-nem com el present a nosalt res no en sés possib le sup lir la vost ra necessitat,c1 afegeixen, amb un laconisme impres-sionam: ( Nos t robem so is e desa mpa-rats.c

Fins a da rre ries del seg le XV, elpable i caste ll d'Aguiló enca ta perta-nyien a la fam ilia Q ueralr. Aguesr pobleque ve iem da lt del cim de la serr a iae¡uest caste ll gue ja no hi és al seucos tar.

CE BA

SAN TA ( QlOMA DE Q UERAlT lTAR RAGONA I

EL SERMÓ DEL RECTOR

PROGRAMA D'ACTES

Frances

Aleshores la pantalla de l televisordel Mestre Computadora a'il -luminá ies veié un poble en festa i una playaplena de g e nt amb mAne gues de ca-misa i ullere s de sol, texans, pantalo ns«eb omb ats». co rb ates , etc. Tot d'indu-rne nt ár ia propia d 'uns anys abans dela 3.- GUERRA MUNDIAL.

El mestre Comp utad ora concretacronolóqícament. 18 d'agost Tiiit ... de1980 a Sta . COLOMA DE QUERALT,Vila de Catalunya.

És íant ástic -va prorrompre unal um ne mentre pantalla endinssucceia una escena que TOTSHEM VIST enguany:

- «Nc ho d ie per ofendre, eh?Jo tam bé soc Colo mí -de iaun que esta va assegut alBAR MONTSERRAT-a questate sta ha estat una n ápia . Lacosa no rutlla».«I la culpa no és de L'Ajun-tament» -a fe g ia un altre.«De q ui si no? -pre gunta vaun que fuma va WINSTON.

- «De to ts. La cosa no rutlla ...llPero la pantalla ja ensenyava el

bell mig de la Playa on bailaven sar-danes, i un marree deía amb evidentFRUSTRACIÓ encara que els músicsen te ssin cas omís: «No hi ha c ot xe sde XOC aque s t arry!»

De repent va sortir un a seqüénciadel BAR ROSA . Una senyora fei a uncr it perqué 1i havia caigut UNA MOS-CA DlNS EL MARTINI. ( 1)

Calgué que el Mestre Computado-ra tes un STOP per e xplicar als Alu ro-ne s que LA MOSCA era un insectefa s tig ós , ja exting it, propi d'aquellescontrades.

També sortiren «Ia Muralla», onuns peluts fuma ven Herbes de malare pu tació (?); LA PISCINA , amb un to-bogan nou . L'ESTRELLA, EL CONVENTon anaven le s p arelles lib idinoses ifins i tct e l menja dor d' a lguna casa onhavien d eixa t de fer ESCUDELLA ICARN D'OLLA perqué la mainadas 'estimava més un plat combinat.

La laja de la fam ilia e st ava asse -gud a en un balanci i a la TELEVISIÓfeien el programa CRÓNICA on el LO-CUTOR d e ia amb veu estereotipadaque les FESTES MAJORS estave n apunt de morir. Qui les salvaria? (2)

(1 ) Con sti que aixó pot passar a qual-sevol bar, d onada la int e nsa afluenciade mo sque s registrades ca d a estiu.(2) Es salven te s te s de barri, No?Dones, anem per Ieina.

LA COMPUTAD ORA-MESTRE pro-gramada per ensenyar LINGüíSTICA-HISTÓRICA als nois de 16 anys delsegle XXVI recitava sens parar i D'U-NA FORMA REITERATIVA els verbsde la Decadencia: «FES-TE frare Tit ...FES-TE fotre Tit... i aclaria , perqué e lsdeixebles no tinguessin dub te s , q ueFESTA, com FESTA MAJOR no era delve rb FER Tiit.. . si no una de les darre-res formes Tiit... de lliu re ensopimentprópies del segle XX.

Me s tre Co mputadora -deia undeIs deixebles més aplica ts-quevol d ir exactament Fe s ta Major?Festa: Tiit...: Xirinola, Gatzara ,Agemanament, Lleure , Tiit ...Major: Gran, Im me ns , Tiiit.. . Afinals del segle XX te nim la d e -cad e ncia d 'a q uestes fes te s pro-babl ement a companyada pe r undesencís económico Tiit.. .Moments difícils . Tiit ... Crisi s ,Atur. TUt... TUt...

SOPA DE LLETRES MAJÚSCULES

-lo n o sabia on anar i va ig pen-sar que al Bar del Ton. tot i que es-tés tancat, h i troba ri a algú desperto ensopit.

Va ser quan se'm va acudir lasegüent história-ficció del any 2589:

Vaig tornar acaBa despr ée d'unmes de restar-ñí (ora p er motíuep rofe ss íonols, p ereonols i morale.L 'a tzar i la reina varen volguer quearrib ée a les quatre de la n it de ld iumenge de la FES TA MAJOR.

M'acomp anyava una amiga. ac-triú anónima de teatre que anava aEscócia aquella mateixa matinada.Lógicament feia un viatge «ueryspecíat» d e Tarragona a l Llac Nesepassant p er SANTA COLOMA DEQUERALT, on h i havia FESTAGRAN.

Peró varem trabar ele CA -RRERS DESERTS. Un deeencie,perqu é volíem xerin ola i el POBLEsemblava FERIT DE MORTS, donestothom j a era a dormir: ni ball, n idisco teca ...

Havíem arribat ta rd i ella nogosava posar ele peus en aquell Po-ble meu tan estimat, p erqu é sembla-va més FANTASMAL que e18 propispa isatges emboirats d 'Escócia.

Per aix ó va enfilar el Nord capa la Pa nadella, tot deixarü-me sola l bell mig d e la carretera n octur -na.

ABRIL 2589

Te!. (917) 88 03 61

PAPER PINTURA MOQUETA

JOANC~s.:\S

Conra la tradid ó popular que un cen tempshi havia a Aguiló un capelh mol! eixerit j de labrom a. Posar a la trona feia uns sermons meslIargs que un dia sense pa. Les dones els aguanta-ven estcicament, i menrrestanr; reposaven. Peroels homes s'ho prenien molt de través, peeqcememre les dones eren a missa, a casa, el m és ca-lenr era el cul de I'aigüera. A l'úlnm , els pob reshom es, armant-se de valor. varen anar a queixar-se. Qu e no fes el serm6 tan llarg. Que a aque11eshor es ren ten g2na.

E l rectoret va posar cara de circumsráncies is'ho va prcndre amb filosofi.a. 1 engipon a aquestversee en resposta a la qce ixa deis afamau feligre-'0<

FE8 TA MAJORD'AGUILÓ - 1980Dles 27 I 28 de setembre

00

Di••ahte, d ia 27TardaGr a n co ncurs d e tir al platExposici6 de foroqrañes .del poble .NitA le s 9 Castell de roe s; tal seguit granBaH ame nitzat pel conjunt Vis Grup.

Gent d'AguiJó.gent de poca devoció.Olla gran í xic sermó.Feu bé i no fe u malque altre sermó no us cal.

Dium enge, dia 28M atíA les 11 Gran Cercavila amb «Plata iOlles»A les 11,30 Ballada de sardanes a laPlaca.A les 12,30 Missa.TardaA le s 5 [oc s per a la q uitx alla .A le s 6,30 Gran BaH de Vetlla acarreed el Conjunt «Vis Grup ».Hi haurá diversitat de jocs, salpreses iel sorteig d 'un XAI.

C/ . Llibertat. 28

11

•• 11I. F•••••Si no Ios que l'arbre és vida!Si no ens ha haguessin d it tantes vegades que I'a r-

bre ée la manife s tació rnés pura de la na tu-rale ssa al servei de I'home!

Si no haguéssim jugat tante s vegades a la seva om-bra, quan érem petits!

Si no ens hagué ssim e nfilat ta ntes vegades a lesseves branques, en els nostres jocs d'ín-fan ts!

Si no ens haguéssim recreat tantes vegades en laverdor de le s seves tulles! Si no haguéssirncontemplat tantes vegades la rnaje stat delseu brancatqe!

Si no haguéssim escoltat tantes vegades el ventdintre seu!

Si no haguéssim se ntit tan te s vegades l'arribada dela primavera en el despertar deis seusnous brots!

Si no ens haguéssim acompanyat tantes vegades enla melangia de la tardor!

Si no els hagué ss im vist tantes vegades de spullatsen els d ies rigorosos d'hivern!

Si no fos que ens ha creiem, que els arbres s'ha-vien de respectar!

Si no fos la política deIs fets contumats!Si no fos que ja hi e ste m ac ostumats a que ens

prenguin el pel!

TEMPS ENRERA

En el número del mes passat donevem la notíeia de lamort del nos tre eonvilatá Joan Caste lls i M artí, iI ·lustre dibui-xant i gra vador. A vui ens permetem de reproduir un deIsseus innombrables articles sobre temes d'e rt. que publica aLA SEGA RRA en la seva segona epoca, firm ats amb elpseudónim de «THELlS».

Serveixi. dones, de senzill hom enatge a la seva memo-ria .

T EMES O'ARTLa moralitat i la f ig u ra humana

La irn it ac ió de la natu ralesa és el fonament de l'art.Pot esdevenlr. peró, que deforma cions i monstruositatsde la naturalesa qu e, con side rades int rínsecament ens ca u-sen repugnancia, vistes a tr avés del filtre de pu rador deI'ar t , ap areguin belles i plaguin a lespe rit.

Don es. si la im itació de la naturalesa és el fonamentde la rt i font de bell esa, equin produ cte natural hi ha ur ámés interessan t pe r a les arts pl ástiques que la figura hu-ma na en exc els itud harmón ica de proporcions ? Si bé aix óningú no s'h a at rev it a refutar- ha, sovint han sortit fu rios esenvest ides co nt ra les manifestacions artístiques en que laint eg rita t del CQS huma s'ha mostra t com ele ment esplen-dorós de bellesa . S'h a pa rlar de la Moral. S 'ha pret és en-frontar aquest a, amb la belle sa humana com si fós sin dostacror s oposats. quan en realitat són dues virtuts que es

co m plemente n.És tan supe rf icia l i migrada la idea mora lis ta de certs

temperaments, que arr iben a mesura r la morali t at d'una f i-gura, per el centíme tre mé s o menys de for ma humanaque resta amagada a I'esguard.

La moral en l'Arr. no creiem que es defineixi amb unanega ció tan cate gó rica de la nud itat del cos huma, ans al

12

Si no fos I'estupídesa deIs homes, que prediquenall ó que no creuen!

Si no fas pels interessos dels homes que tantes ve-g ades aixafe n alló que més estimem!

Si no fas la imprevisió deIs uns i la covardia deIsaltres , q uan cal actuar de forma decidida!

Si no fas la va lent ía d 'uns quants, q ue saben defen-sar al l ó que més estimen!

Si no fas que e l cor és més val ent que la destral!Si no fas que la Iorca de tots pot arribar a parar

le s máquínes!Si no fas el se ntiment popular, que no entén de bu-

ro cracia!Si no fa s la tristesa que fa de veure cremar un

bosc!Si no fos que d'arbres ja quasi no ens en queden!Si no fos que e ncara hi ha gent que té anima de

poeta!Si no fa s perqu é alg ú es va saber maure a temps,

quan ja semblava que no hi havia res afe r !

Si no haqués . estat per tot aix ó , encara avui esta-'r íem - ·orgullosos d 'un arbre , el més bonicdel poble, que l'estupidesa d'uns preteníad 'a rrabassar í no més l'acció decidida d 'unsaltres deslliurá de la fúria de la destral.

Co rcó

co nt rari, ten im el conve nci m ent qu e un a figu ra, des vestidao no, res té a veure amb la mora l. S i la immoralitat exis-teix en una obra d'A rt, no sera prec isament a causa de lanuditat de les seves f igures, sino que radi cara en els ele-ments circ urnsta nc ials que aco mpa ny in a la figu ra; 90 és:l'a ct itud o intenció provocativ a dei s sent iments morbosos,o bé l'afectaci ó als sen t its qu e originen I'embrutiment.

Segons Schi lle r, em ine nt m etafísic alemany, la be llesajam a¡ és im mor al i per el rnateix una immoralitat no potésser bella en el sen t ir rn és enlairat daquest mot . Cal nocontondre. per aixó, la sens ac ió de co mplae nc;::a als senti ts,amb la sublim ita t del go ig esp iritual, ja que so Is a aqu estadarrera emotiv itat podem entend re per bell esa.

El rutinarisme de ce rtes menta litat s fa qu e encarasescandalitzin davant d'una figu ra pin tada o esculturadaen est ar nat ural, sense que les més de les ve gades sapi-guess in exp licar-vos el perqu é del se u esveram ent.

A lgú potser us diria que la figura nu a exacerba lesbai xes passion s deis temperam ents no preparats. Uavorspotser, sera qu an caldr á preguntar-se si to t el pecaminósque pugui rep ortar la co nte mplac ió d 'una bella fi gura hu -mana, ser a resultat dhaver gua rda t en el terreny semi-privat co que havia de mostrar- se a plen a Ilurn, ¡a l' es-gu ard de tothom

Si la beltesa és essen ci alment moral, prejudici s de mo-ral mal ente sa, s6n els escrúpols davant les bell es produc-cions art íst iques. Rep ort aria beneflci s morals, l' hab itu d degaudir del plaer es tétic de la fo rma humana; ennobli rá iactua ra d'antídot a l' intel-lec te de I'home normal co nt ra elfl agell del pen sament obscé , La beatialita t so is podr á de s-vet llar- Ia en indi vidus afectats de creti nisme qu e en aq uestcas no compten, dones les co ses de l'A rt só n fe tes ambmi res a la humanitat equilibrada .

THELl 5(Publicat a LA SEGARRA anv 1, n." 2 (6 de tebrer de 1932)

Per la t ransc ripció: CAR LES

PÁGINA' 'D'HISTORIA , "

L'AIGUAT DE SANTA TECLA

Nive U que arriba l'aigua a Ccnesa l' Aigual de Sta. Te cla.L'any 1874

Feto C. Roca

El dia 23 de setembre de l'a-ny 1874, es desencadena pels vol-tants de les terres de la vila unaforla lempesla . Aquesla desembo-ca en una crescuda d'a igües d'unaforma tel, que la gent que visqué1'odissea en queda forlament esga-rrifada . Tant és aixi, q ue durantmo1ts anys 1'«aiguat de Santa Te-ele» fou coro una fita on els esde-venim ents quedaren datats «ao enso després de l'eiquet». 1 lolhoms'hi entenia.

Canten qu e les cases de lamuralla i deis carrers mé s adja -cents, coro el baix del carrer deSant Roe, m ostraven fins no fa gai -res anys, el senyal a les p ar elsd 'ell é on arribil l 'elcsri« de I 'ei-gua . Les cases s'omp lir en i molti,fou la g enl que pessé. un surt demort.

Peró no cal que ens expli-quem més. Hem trobat la cartaque reprodufm a continuació, moltmés eloqüenl que qualsevol expli-cació de la nostra banda. L'escrivíloan Salat i Pardo, de Suró, al seufill Magí Salat i Marimon, residenta Cuba, el 30 de setembre de1874, com diem més avall. La car-ta és, arnés d'una informació do -cumental completa talment un do-cument oficial, una mosrra vivadel sentir apassionat d 'aquellagent, tan allunyada, pel temps iles circumst éncies, de les granscetéstroies que la nostra epoca hahagut de presenciar.

«La pluja forla era des deCervera Iins Argensgla, com 6 ho-res d'ample; i , llarg des de laConca fins a Tarragona i Mont-blanc: tates les terres de les duesdireccions de les aigües a lesprovincies. Qual eslrago comenc álo dia 23 de setembre a 2 quartsd e d ues de la nit i dura la tem-pestat fins a les 4 de la malinada,dues hores i mitje que les daven aportadores, cosa que mai se ve u.Lo qual le explicaré les maldatsque ha fet la rovina q ue ha sortitd 'aquelles ser re nies.

Primera lo Cerr és, se'l ha en-dut tot menys un tros de casa; sen 'ha endut tot l'hort, el molí i 200caps de bestiar qu e ana ven a firai b ous, vaix ells i blal to t i unamula; peró s'be salvat la gent. ALlorac ha fel caure part de 3 ca-ses i tal lo r i u agafa de 1'una part

a 1'a1tra del fondo. A Conesa s 'heemportat 2 persones i 3 bésties. ARocafort s 'be endut la rovina 2 fu-sines i hort nostre, fins lo pont deSarral i lo de Picamoixons. ASia.Coloma s'tie endut les tintoreries.A Pallerols s'ha endut lo molí itata la gent. A Vilanova de SantAntolí un dona i 22 animals. ACer ver a se'n ha endut lo pont ilotes les hartes, los molins d e Fo -ses i los del Pedregal. La majarparl de T érreqe i malta genl, secomta com a 300 persones i mol-tes b ésties i prendes i calaixeres ifato i ta l lo que bi havia a les ca -ses i tot lo arrabal de Sant Agustí;la calaixera i caixa de la tia Anto-nia. A Barbens se pot dir que totlo p oble peró la gent s 'ben eses-pat quesi tolhom. A Guimer é tatesles cases de baix se les ha endultates, gent i to t, que ni ha que noes coneix alla on eren. A Vallfo-gana 2 cases i tiottes de tolesparts no n 'han quedat i a nosaltrestampoc; l 'bort de la Font Sobranano es coneix allá on eren avans niparets, ni marges, non ha deixatni terres. A tioseltres, la gent totsha podem contar G. a D.peró faIl éstime tal lo món i estem en unestat deplorable tots . l jo, veienllo mal que ens ha causal, i tanlagenl perduda, ha dono al tempstan com puc i així ha has de fertu i faeis la sua voluntat.

loan Salat i PardoSuró, 30 de selembre de 1874"

Per la transcripció:Maria Albareda

ELECTROTÉCNIA L. GASSÓELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ - ENERGIA SOLAR

Rava l d e Cerve ra, 3

STA. CQLQM A DE Q UER ALTTcI. 880354

CA RBONIQUES R. FARREBEGUDES DE TOTA MENA - SE RVE I A DO MICILI

SERVEI DE BAR 1 CAFETERIA

SEMPRE A LA SEVA DISPOSICIÓ

"t:r¡..o;c dt:1 Pilar, Vn TcI.HHlH 4'l

ST:\. LO I.O.\ L\ m: Q U': R:\ J.T

Te!. 88 04 03 Playa Ma jor, 31SAN TA COLOMA DE QUERALT

13

L1egiu"EL NOSTRE DIARI"

REPARA CIÓ 1 VENDA D'AUTOMOBILS

1 :IoIAQ UINARIA AGRÍCOLA

ACC ESSORIS 1 RECA:"IVI S

PIJUAN, COCA I NOGUÉS S.L.

Sanr Yic c nc , 2 T e l. 88 03 5688 0085

STA . e O LO M A DE Q UE/IALT

RAFEL MONTANYACERRALLERIA AMB FERRO 1 ALUMINI

FONDA NOVA

(GORI)el. Pintor N ogu és sIn

ST A. CO LO MA DE QUERALT

Tel. 8802 74 Ravu l de Ce rvc ra , 2 Tel . 8800 11

ST A. e O LOMA DE Q UER AL T

ANGEL NICOLAsTALLER DE XAPISTERIA I PINTURA

IMPREMTA MIQUEL

STA. COLO M A DE QUERALTAvda. Font de la Badia s i n

STA. eOLOMA DE QUERALT

Te!. 880446Placa Majar, 10 Tell. 8 8 0 0 16

KERESUSJUDOstvJ[ _Oberta matrícula curs 80/8 1

Comenc;:ament: 20 de Setembre

GIMNÁSIA FEMENINADissabtes i diu menges 9,30 matí

JUDO INFANTIL - Dos grups de 6 a 14 anys. A les 10,40 i 11,30.

JUDO JOVENIL I SENIORDissabtes : 8 del vespre i diumenges: 12,30 migd ia.Ent renaments lIiures: Dime cres: 8 del vespre.

Quotes mensuals:Infantil i jovenil: 600 ptes,Ad ults : 800 ptes. •

Durant setembre i octu bre els nous insc rits entre 14 i 17 anys,així com els incrits d'anys anteriors estaran exents de cu ota d'entrada.

Inscrip cions: JOSEP ESTEVE - Professor d'Educació Física - Mest re-Ent renado r Nacion al de Judo.C. Negre 2.00 Dan.

Placa M ajor, 15 2 .00 - Tel. 8803 96SANTA COLOMA DE QUERALT

Gimn ás Escales Castell

14

COL'LABORACIÓXAFOGOR

Les 4 de la ta rda. Un local empolsegat i pie d e tera-nyines. L'ambient é s denso gairebé pe aan t, i convida a nofer res. Fora, una lleugera b risa quasi no pertorba la ma-jes tat está tic a deIs arbres.

Ero se nto abatut, tine la sensació que no ero puc mou-re; e ro causa un ve rita b le panic quals evol mena de movi-rnent: pens o q ue sóc diferent, que s6c un altr e, i no p asaquell que aquest matí corria , ne dava, caminav a, sota un

sol de jus ticia. Per o ara, ve ig le s coses molt di ferents , i erosento Inés inc linat a conte mp lar -ne I'essen cía . l'ésser .

Miro lentament tal el que ero rodeja , il-lumí nat per unso rnnolent ressol d 'una tarda estiuenca. Ve ig un tauló defus ta, to t corear, ja ve ll , i decadent, i p enso en le s co sesq ue havia vist i patit, aquest tau l ó, quan e ra jove, perqué jono me 'l miro co m a un tros de fusta ve lla, a pun t d'ésse rcremada , sinó co m a un testim oni mu t i irnrn óbí l de l ' seu

entorno De ia , dones. que quan e ra jove d evia rebre moltsco ps i mo ltes trep itjades , pero tot ho supor ta va amb l'en tu-siasme i la jo ía de viure de la jove ne sa ; per a ltr a bandatambé devia tenir oc asió d'obse rvar la vida deis se us es-clavitz ad or s, els homes; ara, ja ve ll i inservible , a punt demorir o d 'ésser cremat, com vulgueu, té temps d e rumiar ide treure le s cc nc lus ions de tot alió q ue ha vist i viscut alllarg de la seva vida. 1, com que tín c mo lta rnandra, no tinc

AGRICOLA ILA MATÉRIA OR GÁNICA

Una de les realitats que cada vegada es va tent més evident ésla progressiva dism inució del contingut de m ateria orqén ice a lesnos tres terree . Pero al dir a les nos tres terres. no ens rete rim demanera exclusiva a les de la nostra comarca, sino que ho tem ex-tensiu tem b é a la mejor part de les terres de seca d'Espan ya i. pro-bablement, de molts pai'sos del m ón. Aquesta o érdue. encara quelenta, dones com veurem el ritm e de dism inució no passa el 2 percent rerw. ta que les plantes treballin amb condicions cada vegadamés dific¡Js per arribar a un mlnim de productivitat.

En parlar de la materia orq énice és obligat fer re ferencia a la re-lació entre dos etem ents. el carboni i el nitragen, que juguen un pa-per decisiu de cara a la seva evolució.

Quan la retecio G/N de la substancia incorporada a la terra ésinferior a 30 (molt nitragen), -tet és el cas del tem mott descomposto tteo um moses-. t'etecte beneficiós sera manifest immediatament.Pero s i la relació e/N és alta, superior a 40, que correspon a uncontingut baix de N, no solament no se'n beneficiara él següent cut-tiu. sinó que és mott possible que s 'obser vi un etecte depressiu.A ixo és el que passa amb la palla incorporada a la terra quan no te-nim la precauc ió d 'incorporar 40 o 50 Kgs . per Ha. de Nitróqen.

Les palies del cereal tenen un coeticient isohúmic de 0.1 . Alxavol dir que 100 Kgs . de palla es transformen en 10 kg. de materiaorqénice descamposada o humus.

Ámb aquestes dades és técit fer un betenc de la quantitat quehauria d'eportsr-se per Ha. i any de materia organica. només perman ten ir els precaris nivells que tenim a les nos tres terres .

Suposem un terren y que tingui una dens itat aparent de 1,3; unaamplada de capa activa de 35 cm ; un contingut de materia organicade 1,1 (norm al a La S egarra) i un percentatge anyal de mineralitza-ció de l 2 per cent. El calcul seria el següent:- Pes d'una Hectarea: 0,35 fn . x 10.000 m .2 x 1,3 Tm /m3= 4.550

Tm.- Pes materia organica: 4.550 x 1,11100= 50,05 Tm.

esma de mirar si aquestes co nclus ions poden é sser gair eafa laga dore s pe r al ge nere hum a , un gene re que viu tancaten el seu p ro pi m6n, pi e de passions, va nit a ts, gelosies iesperances , de l qual té rnol t' p oques oc asions d e so rt ir , sino és e n una tarda de xafogor ...

Ve ig que al tauló hi ha molts fils d e teranyina; co m po-de n arribar a ésser-ne, d e com pl e xe s , les coses p etite s ... Hiha milers de fils pero cada un co nté un treball per afer-lo,una feina feta per alg una aranya, feta a mo rosa ment-paradoxa - a mb l'esp erenca que un a ho ra o altra hi caí-g ué s un animal6 per a rne njar . 1 e rn ve l'acudit q ue els ho-mes no aprofitem gaire bé el no stre esp ai , perqu é, écomno és molt m és gros un co s huma que un fil d 'a ranya, i, noob stant, quan tes vegade s un home no conté ni un xic d 'a-mor ni d e ganes de treballar? Em podríe u contesta r aques-ta q üesti6?

1 amb aque st a lupa vaig e xa minant tot el me u contorn,le ntament, co m corresp on al meu esta t d'ánim, que malgrattot , és l'ún ic que almenys a mi, e ro p e rme t d' agafar la lupai mira r amb ulls clars.

1 segueixo quiet, fru int d e la dol cor de la somnole ncia,am b una laxitud plae nt, i amb la p au de l'obse rvador se r éd' una ta rda d 'a gos t.

Josep Do mingo i Perrer

RAMADERA- Pes materia organica mineralitzada: 50.05 x 2 /100 = 1,001 Tm.

Es a dir que cada any es destrueixen al voltant de 1.000 Kg. demateria orgimica per bect éree.

EIs res idus de cereal que queden a la torre podem xitrer-tos en5.000 Kg /Ha. i com que la capacitat isohúmica és del 10 per cent.vol dir que només es produe ixen 500 Kgs. de materia orgimica.

El c étcut anterior pretén demostrar que amb el conreu tradicio-nal btet-ordi. ni ·que tinguem la preocupació d 'en terrar la palla cadaany es produeix un betsnc negatiu en el contingut de materia orqeni-ca i. ja que avui han desaparegut els tems ctéssics tets amb palla,només ens queda la solució d 'introduir un cultiu millorant que potésser una IIeguminosa com els erbs, la trepadella, o la vecs.

Són molts els que treuen im portancia a la a úesti á. argumentan tque hi ha experiéncies de bastants envs de duració en els quals nos 'eprecien disminucions de cottite a les osrcettes que no han rebutcap dos i de ma teria organica. Per altra per t. la indústria posa almercat productes que tenen la capacitat de subs tituir les propie tatsde la ma teria orqsnice.

Si hem de dir la veritst. ni un ni altre argument ens poden ccn-vencer, ja que, sense voter treure m érit a les experi éncies. 10 ó 20anvs de conreu només amb adob mineral és un play encara massacurt per poder treure conclusions. Per sttre pan, els succedanis queteóricement tenim a la nostra atsooetctá. ni que complissin a la per-fecció les seves tancions. quedaria pendent de resalució el problemaeconómico Dubt em que la indústria fos ceo sc de posar-los a disposi-ció del pages d'une manera assequible.

A m b les ratl/es anteriors hem volgut treure a la I/um una aoes-tió que ens preocupa, precisament pe r desconeixement de les conse-q óéncies que puguin venir i tots sab em que no hi ha res més des -moralitzador que pensar en les coses que no sabem o no compre-nem. En aquests casos, quasi sempre -i el tema d'avui no és unaexcepció- es sol am agar el cap so ta rala, o es diu que ja (ha faranels nos tres néts...

Ferran Doltra

16

2

;-b Hrlrl-+-+-+-l

S A L L :E D A RR AT

1'L :BE RG A "D ASlA U P S E D 1 M L E R5TJORECRAG O --....·/ /1AX T ORRA G LA LD r pO L I H.O S R E

O M CATE:R. OPRl

.ESP.K.ACTLAASSYNAl'MOCA:FS

Sop~ ~~

I

~11

lLl~Ó DE CATALÁ L1i~6 X I II No hi havia els restes del festí per terrael que hi havia eren les deixa/lesJA PARLEM BÉ?

No has ahorrat molts dinersels has estelvie t

No tara una gran tormentasinó una gran rempesta

No reanudaras el t reballel reprendr és

No has vist el recén nascuthas vist el nou nat

No teniu tu i ell un parentese próximten iu un parentiu

No h¡ ha un bell campanar puntiagutel campanar és punxegut

No hi ha el cenicer pie de colillesel cendrer és pie de burilles

No hi ha els nens a jugar als columpiostots són als trapezis

No t 'ha semblat sent ir un ros se sospechóssino que has sentit un fregadís sospitós

No sig uis tan tecenvo. per favorni tan gasiu, si et pla

No han tingut un xoque dos trenshan tingut un xoc fa topada )

No raja la font a dojosegur que és a doll

No tan un registre a la casadeuen ter un escoreo/!

No pagaras a pIar;: el televis orho taras a terme

No P.t rnenjar ás una petxuga de poll astreet rnenjar ás un pit

No ha caigut en quiebraha caigut en fallida

No és una lumbrera co m est udi antés una Iluerna (o /!umenera)

Hi ha mo ltes coses que les diem així, i s6n d 'una altramanera, co m veieu.

Ma ria Alb arada

I'acudit per mareelSOB RElLlT U:o.

CRE.HA DE" sa;c.oS

Da. DiuMEN(¡-E"/

8

, . .MOTO CROSS-TRIAL

FUTBOL

Aquests són els partits de fútbol Que s'han exer cit durant laFesta Major.

Els resultats com es POI veu re no són m assa alentado rs. Elsdos equipa est an en prepa raci ó pri nci palment rece to am ater quecom pra arnb el nou entrena do r J osep Borras.

El pa rtit del día 19 entre St a. Cc loma i U.D, Carme es va per-d re a la sego na tanda pe r penalts.

Cal espe rar un millorame nt i pro grés durant la prop era tempo -rada .

Aqu esta Peste Major. ccrn cada any, el baske t ha ti ngut elseu programa. Cada nito durant 4 dies . s'h a jugat parti t darrerapa rtit amb les diferentes ent regues de copes. .

Tant l'e quip jovenil-femem com l'I ntan til -m ascul l han fet unba n pacer. quanvant als dos equips: Bellpu ig i Solsona . respecti -vament, i pe r tant. amb l'éxit de 4 copes. S'ha disputar aquestsdies un to rneig quadrangular, entre els equ ips de la cateqc ria Se-nior femení: Cervera-Taus-Reus-Sta. Coloma. El torne ig es va ferper el iminatoria. resultant final itzadors el C.B. Agui les i el Cervera.La final es va disputar amo un joc regular. amb la corresponentcopa del C.B. Agu iles.

L'equip de min i-Basket femení ha disputar el seu primer partiramb molt dafanv i il·lusió contra la Selva del Campo Per ser elprimer. va anar torca bé.

Durant el partit de l'e q uip Senior mas cu lí es dona una cosacuriosa: un jugador del Tous es penjá a la cistella. trencant el tau -ler. Tot eren nervis, es va suspendre el partir pe r uns minuta idesprés de fer-hi un pet it arranjament, el joc va continuar.

L' equ ip de mini basket mas culi no va jugar degut a que r e~quip contrari no es va presentar.

Aquest ha sigut el basket de la nostr a Festa M ejor.

5- n.o 32 J. R. Balcells(Sta . Coloma)6- J. Llora ch (Sta. Colo ma)7- Vi la (Igualada)8- Moreno [Cal af!

1- n.' 35 A matllé (Sant-Guim)2- n.' 4 1 Vilaseca (Calat)3 - n.' 44 Bil/orb ina (Calan4- n.' 33 R. Mensa (Sta . Colo rna)

• Dues van ser les pre ves esportives t í'aire motocicl ista queam b motiu de la Fest a Major es van dur a terme.

Primer va ser una carrera de Moto Croas en el circuir de laBuscallona. Aquesta car rera es va desenrotllar amb ca rácter d'en-t renament i entre les nostr es figures i les deis pobles vel ns : SantGu im, Calaf La lIacuna, Sant An to1í. etc.

l a carrera va tenir Iloc en dues m ánequ es de 20 minuts mésdues voltes cada una i es va desenvolupar de la següent manera:varen ser 14 els pa rticipants . pe ró dent rada el «M anyo » no potparticipar per culpa de la fa ll ida de la moto. En la prime ra i sego-na vclt a de la 1.a m áneqa. J osep Font , de Talavera . fe nt una de-most rac ió de co m es condue ix una mot o, es posa dav ant ambconside rable avan t atqe sob re els seus m és pr óxims seguido rs:M ensa, Send ra, Balcells, Llcrach, Ametllé. etc. Després de la 5.·volta. el que ja semb lava decidit. va canvia r subs ta ncialment. A lde Talavera se li para la moto anant en primer Iloc i els seus se-gu idors es desfan per oel m at eix . Molt seria va ser la lIuit aentre Mensa. Sendra , Ametllé i vuaseca. peró en la volt a númeroS. R. Send ra va ser ga irebé atropetlat per Balcells al sortir d'unacurva. quedant els dos atrassats i amb la consegüent pérdua devol tes . Va ser llevcrs quan R. Mensa amb una conducc ió plena decoratge i coneíxenca es va disparar a la pr imera posicié arr ibantam b alguns sego ns d'avantatqe sob re els sures.

l a segona m áneqa va cc rnenc ar com la primera : sortida es-trepitosa de Josep Font {Talavera ]. que a la tercera vcl ta. tambéha. de ret irar -se per problemes de moto. Ai xí. els corredors asse-nvala ts . lIuiten alt ra vegada pel pri me r lIoc . Peró quan R. Mensaanava gua nya nt posicions i segura ment s' hauria atcet amb el pri -mer prem io té una ca igu da i la moto [a no Ii respon adequada-me nt . i s'ha de confo rma r ent rant en 7.a pos ició. quedant la carre-ra dec idida entrant el n.' 3 5 IArnetllé l en '.8posicio i procla mant-se camp ió de la pr eva . A desta car la regul ar ca rrera feta per J .R.Balcells. La cl assificació fin al va ser.

351

2O4

F.C. MedianaLa lIa cunaP. Blaugrana

U.O. CarmeSta. ColornaLa Uacuna

116

343

BAsKI;T

Sta .ColomaU.O. CarmeSta. Coloma

P. BlaugranaP. BlaugranaU.O. Sarta l

19-8-8023-8 -8030-8-80

Amater

17 -8-8018 -8 -8030-8 -80

Joven il

Senior fe meni

Jov enil femení

Se nior masculí

Infar,til masculí

El d ima rt s. di a 19 a les 9,30 del matí i ent re els aficicnats 10-cals es va desenrotll ar aquest trial.

45 C.B. Tous 59Hi havia exp ect aci ó per veure els resu ltats obti nguts de la pr i-

mera volta en la qual s'esperava una fo rta oposició entre R. Ser-gada (Bu ltacoJ i J . L1 uís Uorens (Ossa). Encara no s'havien efec-tua t la meit at de les zones de la pr ime ra volta i ja es veia un R.Sergada Ilenr;at i sense quas i cap fall ida cap a la primera posic ió;

4 1 Tou s 18i un J. lIuís L10rens i a J . R. Balcells baralla nt-se esportivamentcap a la segona posic;ó, segu its de J oan Trull . S. Solé . R. Casa-

50 Reus Ploms 35 jo anes, Pep Sergada , J. Balcells. J . Santacana. J . 1I0rens, J. Mon-53 Cervera 51 cusí y Jaume Bo rras, qu e estaven fent de l desenrotl lament de l

tr ial una agradabl~ pro va, que no perqué no fas fed erada, restavaiHusió als participants inscrits. Al final de la segona volta es con-fi rma el que de pr incip i ja semblava veu re's : el primer c1assificat

61 Solsona 39va ser rhome de Bultaco A. Bergada. amb 19 punts, una puntua-ció sensiblement ba ixa. seguit de J. L1 uís lIor ens i J. R. Balcells

52 Bellp uig 46 que emp ataren a 31 punts ¡ de J. Trull i S. Solé amb 3 2 i 3 Spunts respectiva ment; desp rés seg uiren amb 40 punts J. Balcells(Farmacia). R. Casajo anes amb 4 3. P. Berg ada amb 44. J. Sant a-cana amb 46, J. L10rens amb 59. J. Moncusí amb 60, i J . Borras

3 5 Sellpuig 26amb 6 S.

A desta car la puntuali tzaci ó realit zada entre r últ im i el primer37 Solsona 27 c lassi f icat, encara que no és d'e st rany ar, don cs I'experiénc ia del

prime r i la compra de la moto fa do s me sos de I'ú lt im. no desc ar-ta el que en una nova confrontac ió la pena lització sigui realmentdiferent

33 Selva de l Camp 40 M.M.

C.B. Agu ilesC.B. Aguil es

C.B. Agu itesC.B. Aguites

CerveraC.B. Agu ilesC.B. Agu iles

14-8-8015-8 -8017 -8 -80

16-8 -8017-8-8 0

15-8-8 016-8-80

17 -S~SO C.S. Agu iles

14-S -S0 C.B. Aquiles

Mini basket femení

16

. . 0 (2 ) Sens du bre 9ue cae sim pb.t lc... cleviq, s ev-no el pOPY'"e 'N po s.a..R. u N. c;;.EMBlo'R.'1 ES v BJ PuE ~L i NA6-u~12· L ,C¡>U="""/-j o v o. A Wo. GtE"NT SAns FCle..H.t':';. CQ M ERE:>\I PES"t-tis,-eI\J,/\l q.v \1".. Gro5AR. "D\R R",S.T'CRO ;:; STA e -E:S, o

Ca "" Q

•1.PINSOS EQUILlBRATS

BARCELONA·8 Balmes, 103 • Teléf. (93) 2546800

FABRIQUES A:

• VILAFRANCA DEL PENEDES

• SARAGOSSA

• VALLADOLID• UTRERA (SEVILLA)

amb la garantia de, ,

COMPANYIA D'INDUSTRIES AGRICOLES, S.A.