“La imatge de Catalunya no el llaç groc durant un partit pot ......gal” van alertar els usuaris...

6 anys

Núm 71 · Octubre 2019 · liniamar.cat castelldefels · gavà · viladecans · el prat líniamar

ENTREVISTA pàgs 16 i 17

Carles Ruiz, alcalde de Viladecans:“La imatge de Catalunya no pot ser de carrers cremant”

OJD-PGD: 6.725 exemplars | redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected]

pàgs 8 i 9

Pere AragonèsVicepresident

de la Generalitati conseller

d’Economia i Hisenda

“El creixementde l’aeroport

del Prat téun límit”

CASTELLDEFELS pàg 10

La mare tancada durantuna setmana al Consolatd’Uruguai entrega la filla

MASCLISME pàg 14

Una manifestació condemnala mort de Susana Cortés

COMERÇ pàg 18

El QuintoTapa del Prat tornaamb una àmplia oferta

ESPORTS pàg 20

Jugadores de l’HandbolGavà, obligades a treure’sel llaç groc durant un partit

Crit d’alerta per la inseguretata diverses ciutats del Delta

L’alcalde del Prat reclama més Mossos i els veïns de Gavà Mar demanen més Policia Local al barri pàgs 12 i 18

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517Octubre 2019líniamar.cat| 2

líniamar.cat3 |

Octubre 2019Reportatge

Allargar la pista que hi ha més aprop del mar perquè hi puguinaterrar i enlairar-se avions mésgrans i arribar a les 90 operacionsper hora amb un impacte acús-tic més reduït. Aquesta és la pro-posta que fan des de la Cambrade Comerç a AENA, el gestor del’aeroport, per augmentar el tràn-sit aeri al recinte del Prat.

La idea la va presentar JoanCanadell, president de la Cam-bra, a Maurici Lucena, consellerdelegat d’AENA, en una reunióque van mantenir el 30 de se-tembre per parlar sobre la gestiódels aeroports catalans.

Qui també reclama parlarsobre l’ampliació de l’aeroport

del Prat “sense línies vermellesi sense postures inamovibles” ésJavier Gándara, president del’Associació de Línies Aèries(ALA). En una roda de premsarecollida per diferents mitjans, elrepresentant d’aquesta patro-nal considera que cal analitzar elsdiferents projectes que hi haper veure’n els avantatges i els in-convenients i considera que nohi ha cap opció perfecta.

OPOSICIÓ LOCALDavant d’aquestes declaracions,l’alcaldessa de Gavà, Raquel Sán-chez, es va mostrar preocupadaen una trobada amb l’Associacióde Veïns de Gavà Mar.

En aquest sentit, Sánchezva dir que des de l’Ajuntamentcontinuaran defensant el seuposicionament i “la necessitatd’establir estratègies conjuntes

per mantenir l’actual configu-ració”.

A més, el consistori s’ha su-mat al manifest que diferents en-titats i associacions veïnals hansignat, com es recollia a l’últimaedició de Línia Mar. L’Ajunta-ment també considera que no espot fer cap modificació a l’ope-rativa de pistes actual que vagi“en detriment de la qualitat devida dels veïns i veïnes”.

Qui també s’oposa a les am-pliacions sense consens és l’al-calde del Prat, Lluís Mijoler, queassegura que l’aeroport ja no espot expandir més territorialmenti que cal adaptar l’operativa devols perquè tingui el menor im-pacte acústic i mediambientalpossible. Aquests són els temesque Mijoler vol parlar amb Mau-rici Lucena, conseller delegatd’AENA, en una reunió.

Pressió per ampliar l’aeroport» La Cambra de Comerç aposta per allargar la pista més propera al mar i fer 90 operacions per hora

» L’alcalde del Prat demana una reunió amb AENA però adverteix que la infraestructura no pot créixer

Les pantalles de la T1 amb alguns dels vols cancel·lats per l’ocupació de l’aeroport. Foto: Xavier Toscano/ACN

PROTESTA4155 vols can-cel·lats entre dilluns 14 i di-marts 15. Aquesta va ser unade les conseqüències de l’o-cupació de l’aeroport que vanprotagonitzar milers de ciu-tadans convocats per Tsuna-mi Democràtic.

Es tracta de la principalprotesta que es va organitzarel mateix dilluns, poques ho-res després que es fessin pú-bliques les sentències del ju-dici del Procés, que con-demnen a un total de 100anys de presó els diferents lí-ders polítics i socials inde-pendentistes.

L’ocupació de l’aeroport vaacabar amb més d’un cente-nar de ferits per les càrreguesdels Mossos i la Policia Na-cional, que van treure un ull aun manifestant perquè vanutilitzar pilotes de goma.

Els veïns i veïnes dels mu-nicipis del Delta també van serprotagonistes d’altres accions,com la marxa que, divendres18, va sortir des de Castellde-fels per arribar a Barcelonadesprés de passar per Gavà,Viladecans i El Prat. Aquestamarxa es va trobar amb les al-tres cinc columnes que haviensortit de la resta del país.

Milers de ciutadans ocupenl’aeroport contra la sentència

Pau MassipBAIX LLOBREGAT

líniamar.cat Opinió

| 4

Octubre 2019

Dipòsit Legal: B 12315-2013 Premi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona www.liniaxarxa.catDifusió controlada

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Cap de Vendes i Distribució: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Augusto Magaña (Barcelonès Nord

i Baix Maresme), Alex Suárez (Vallès), Pau Mas-

sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas

(Barcelona), Anna Utiel (Montserratí), Pau Arria-

ga (Esports i Xarxes), Santi Capellera (Opinió),

Víctor Ferran i Lola Surribas Producció gràfi-

ca: Eduardo Corria Dept. Comercial: Yolanda

Roca, Lola Gutiérrez i Rosa Bertran Controller:

Mauro Favieri Distribució: Yennil Viteri, Daniel

Manuel, Andrés Meca i Wiliam Hernández.

Editorial

per Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC)

Llibertat, respecte i diàleg

L’Associació de Mitjans d’Informaciói Comunicació, juntament amb uncentenar d’entitats catalanes, reite-rem el nostre rebuig a la judicialitzaciód’un conflicte que des d’un inici ente-nem de naturalesa política i que, coma tal, requeria i requereixdiàleg, negociació i pacte almés estricte nivell polític.

La intervenció de lesinstitucions i l’empresona-ment de càrrecs escollitsdemocràticament pels ciu-tadans, així com de perso-nes de la societat civil, en el seu exer-cici de la llibertat de pensament i d’ex-pressió, drets essencials d’una demo-cràcia amb llibertats, demostren elfracàs de la política, la incomprensiódel conflicte latent i una manca de vo-

luntat per resoldre la situació. Mani-festem que només amb llibertat, res-pecte i diàleg es trobaran les solucions.

Per tant, més política, més escoltai més diàleg per resoldre una qüestiócom la que s'està vivint aquests dies.

L'empara de les legalitats i la judicia-lització dels conflictes haurien de serel darrer recurs a emprar si hi ha vo-luntat de resoldre'ls. S’ha demostrathistòricament que recórrer constant-ment a les lleis per solucionar con-

flictes polítics no és una via efectiva.Considerem que, en una societat de-mocràtica, les lleis són l'expressiód'una voluntat popular i no un ele-ment de coacció o immutabilitat. Pertant, poden ser modificades i actua-

litzades a les noves realitatsper la via del diàleg i delconsens.

A l’AMIC, com qualse-vol entitat que interactua is'interrelaciona amb el seuentorn més proper, somsensibles a la realitat em-

presarial, econòmica, política i socialdel país, respectem la diversitat d’o-pinions i sensibilitats polítiques i ensadherim a la presentació d’aquestmanifest conjunt de més d’un cente-nar d’entitats catalanes.

S’ha demostrat històricament que recórrerconstantment a les lleis per solucionar

conflictes polítics no és una via efectiva

La injustícia s'ha con-sumat. El lliure debat

parlamentari no és de-licte, és un dret exercir-lo i un deuredefensar-lo. No ens cansarem de dir-ho allà on faci falta. Avui la demo-cràcia viu un dia fosc, però ni enmoments així el derrotisme ens ha devèncer. Ens en sortirem!

El Twitter en paperAquí espiula

Independientemente delo que cada cual piense

sobre el caso Altsasu, lasentencia tiene una lectura peligrosa: de-sigualdad jurídica en función del ori-gen/lugar de los hechos. ¿A una turbacontra la Guardia Civil en Andalucía no sele presupone componente ideológicopero en Euskadi lo tiene obligadamente?

@SoniaAndolz

Tots els polítics, totsels consellers, tots els

regidors, tots els direc-tors generals, tots els càrrecs públics deJunts per Catalunya: teniu alguna cosaa dir de les càrregues, cops i trets delsMossos avui a l'aeroport contra mani-festants i contra periodistes? Silenci? Jam'ho pensava.

Les investigacions delsjutjats d'instrucció, on

s'estan confrontant agentsde policia de l'1-O amb vídeos de les se-ves actuacions, demostren que si s'ha-gués fet el mateix al Supremo, s'hauriatrinxat dia a dia la versió de la Fiscaliai les acusacions. L'absolució seria obli-gatòria.

@tonivall@ForcadellCarme @orioldebalanzo

Els semàfors

Cambra de ComerçEl president de la Cambra de Comerç deBarcelona, Joan Canadell, va proposar aAENA augmentar l’operativa del Prat

allargant una de les pistes de l’aeroport.Una proposta que no agrada al territori,a qui no s’ha consultat aquest projecte.

pàgina 3

Cristian OlivéEl professor de llengua i literatura Cris-

tian Olivé ha estat nominat com a finalis-ta als premis Educa Abanca i és l’únic

mestre de secundària de Catalunya esco-llit. El pratenc és conegut pels seus mèto-des innovadors per arribar als alumnes.

pàgina 18

ViladecansEl municipi s’ha mobilitzat per denun-ciar la violència de gènere i la mort deSusana Cortés. Els veïns i veïnes es vanconcentrar davant l’Ajuntament per de-nunciar aquesta xacra, que aquest anyja s’ha emportat dues vides a la ciutat.

pàgina 14

Octubre 2019Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517 líniamar.cat5 |

líniamar.cat Envia’ns les teves cartes a: [email protected]

| 6

Octubre 2019

Rebuig veïnal a la construcció de 5.000 pisos al Calamot1

2Veïns i entitats també rebutgen que creixi el trànsit d’avions al Prat

El Prat és la millor ciutat del Baix Llobregat per trobar feina

Segueix el debat sobre el futur del Delta del Llobregat

La Festa Major omple Viladecans d’aigua amb La Mamullada

El + llegit líniamar.cat

3

4

5 Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

A les xarxes

@oscarpla_57: El Marlaska és tan espavi-lat que acabarà descobrint en pocs diesque darrere del Tsunami Democràtic hisom centenars de milers de catalans.

@HiginiaRoig: Un segle per posar urnes.99 anys i mig de condemna. La presó detotes i tots. Omplim els carrers. #ADeso-beir. #ThisIsTheRealSpain.

#Injustícia

@tsunami_dem: Ja som milers i estem fentla volta al món. N'hem de ser més. Moltsmés. Per cert, l'aigua sempre troba un foratper on colar-se. #BeWaterMyFriend.

#TsunamiDemocràtic #Marlaska

Les millorsperles

Hackegen un dels comptes de Twitter de Correus, ‘CorreosAtiende’. Missatges com “Som experts en el transport de dro-gues” o “Els enviaments portaran una mica de cocaïna de re-

gal” van alertar els usuaris de la xarxa social, a través de la qual l’em-presa va confirmar l’atac d’un hacker.

Un irlandès fa una broma pòstuma a la seva família el diadel seu funeral. L’home havia preparat una gravació gra-ciosa perquè sonés durant el seu propi enterrament. Els

assistents, malgrat la tristor del moment, no van poder aguan-tar el riure, complint així l’últim desig del difunt.

Mor un sacerdot durant la celebració del casament que aca-bava d’oficiar al País Valencià. És el cas de Juan Miguel DíazRodelas, que va morir ennuegat amb un tros de carn el pas-

sat 12 d’octubre durant el convit de la boda. Un altre sacerdot queestava amb ell li va poder donar l’extremunció.

Una imatge d’Ivan Rakitic caminant sol per l’autovia carre-gant el seu equipatge es fa viral a les xarxes socials. El ju-gador del Barça va ser un dels passatgers de l’aeroport

del Prat que es van veure afectats per les protestes de TsunamiDemocràtic contra la sentència del Procés.

Sorpresa positiva entre els fans dels còmics de DC: Zoë Kravitzserà Catwoman a The Batman, la pròxima i esperada pel·lículadel cavaller fosc. Tot i que el film s’estrenarà el 25 de juny del

2021, ja se sap des de fa setmanes que el protagonitzarà Robert Pat-tinson, que es va fer famós per la saga Crepuscle.

La lupa

En només dos dies s’han registratuna vintena de periodistes feritsper la Policia espanyola i els Mos-sos d’Esquadra. Una xifra tan es-candalosa com indignant, de-nunciada ja per organitzacionsinternacionals, que se suma amoltes indignitats, algunes de lesquals una part gens insignificantde la professió periodística n’ésdirectament responsable o col·la-boradora.

Fa unes setmanes ja qüestio-nava el paper de corretja detransmissió, acrítica i dòcil, que lamajoria de mitjans espanyols –iuns quants de catalans– feien deles declaracions, filtracions i re-lats criminalitzadors del movi-ment sobiranista català. Ara hotorno a fer.

No soc expert en seguretatciutadana, però un ja fa unsquants anys que s’afaita i n’ha vistde tots colors. Sense por a equi-vocar-me, les lamentables imat-ges de dimarts van ser una sumade diversos factors: actuacionsviolentament injustificades de laPolicia espanyola (un nou capítoldel “a por ellos!”) i dels Mossos(tenim un greu problema que unfutur Govern haurà de resoldre afons), accions de provocadors (calrecordar l’agent del CNI identifi-cat fa pocs dies pels Mossos?) i degrupuscles amb ganes de grescaque només es representen a ellsmateixos. I una ràbia difícilmentcontenible d’alguns davant la in-justícia, alimentada a sobre ambles inacceptables agressions poli-cials de dilluns, com l’assaig decàrregues per provocar disturbisque va fer el CNP a Via Laietana,obrint ells mateixos un cordó po-licial que no patia cap risc per

El periodisme davant la sentènciaper Daniel Condeminas

sortir amb les porres per da-vant. Unes càrregues per pro-vocar, que l’endemà van mul-tiplicar a tot el país.

Cal informar dels fets, ensagradi o no personalment? Sí,sempre. És professional ama-gar segons què si no ens inte-ressa? No, mai. Però el perio-disme és molt més que això.Ara, més que mai, cal respon-sabilitat per no magnificar lescoses a canvi d’un titular crida-ner. I responsabilitat per con-tribuir, activament, fermament,en el debat i el diàleg i no pas aalimentar la repressió, com re-clamen col·lectius professionalscom el Grup de Periodistes Ra-mon Barnils.

El que va passar dimarts a lanit a Barcelona –si deixem almarge els manifestants ferits–és una simple anècdota com-parada amb el que hem vist du-rant mesos protagonitzat pels“armilles grogues” francesos. Icap mitjà seriós dels nostres ve-ïns del nord va criminalitzar laprotesta ciutadana de la maneracom estem veient ara en moltsdiaris, digitals, televisions i rà-dios.

I cal fer-ser respectar. Deveritat. Ja és el segon cop ques’ataca la seu de Catalunya Rà-dio... i no hi ha detinguts ni resque s’hi assembli. És il·lustra-tiu de massa coses que l’únicaprotesta professional “trans-versal” amb tot el que ha anat

passant des de l’1-O hagi estatla que es va fer fa uns dies dinsel Parlament. Amb l’afegitóque el context en el temps il’espai de la protesta, legítima!,va servir en safata perquè di-versos mitjans espanyols lamanipulessin a cor que vols,presentant-la com un acte derebuig destinat exclusivamentals incidents patits en un parellde concentracions indepen-dentistes. Santa innocència…per dir-ho suaument.

No recordo, però, cap con-centració davant de la delegaciódel govern espanyol després del’agressió patida per Jordi Bor-ràs a mans d’un agent del CNP,ni cap davant de la seu d’un par-tit després que hagués convocatuna concentració que va acabaramb un equip de Telemadridagredit… perquè es pensavenque era de TV3! Mentrestant,els professionals dels nostresmitjans nacionals han de cobrirles manifestacions unionistesd’incògnit des de fa molt detemps… i no “passa res”.

Així, dolorosament ho dic,no ha d’estranyar que desprésde les agressions a periodistes al’aeroport del Prat, surti un sin-dicat de la Policia espanyolaamb un tuit mig enfotent-semig amenaçant els periodistesper a pròximes ocasions (la piu-lada ja està esborrada, però elmissatge no pas).

Ja triguem a fer-hi quelcom.

líniamar.cat| 8

Octubre 2019

Pere AragonèsVicepresident de la Generalitat i conseller d’Economia i Hisenda

“L’independentisme ha de ser majoritari a l’àrea metropolitana”

L’àrea metropolitana és unterritori complicat per a l’in-dependentisme, tot i que

els resultats d’ERC dels últimsanys han anat a més. S’ha d’as-sumir que per fer més forat enaquesta zona calen anys de feinai que la majoria social per a la in-dependència va per llarg?A la part del país on es concentrala major part de la població, l’àreametropolitana, l’independentismehi ha de ser present i ha de ser ma-joritari. Els bons resultats d’Es-querra certifiquen que anem pelbon camí. Nosaltres no volem unpaís independent per canviar debandera o pel que posa al DNI,sinó per donar més drets i oportu-nitats a tothom per aconseguirmés llibertat col·lectiva. Si fos permi, la independència ja la tindríemdes de fa 20 anys, però cal anaraconseguint consensos socials inosaltres treballem perquè arribincom més aviat millor.

Els progressos es van fent, peròno al ritme que algun sector del’independentisme voldria. Pot-

ser s’ha de deixar clar que re-quereixen més temps.El debat que ha de fer l’indepen-dentisme no ha de girar entorn dequè ens agradaria que passés, sinóde què hem de fer perquè passi elque volem. I el que hem de fer ésseguir plantejant l’independen-tisme com un projecte obert. ERCho fa i per això hem estat segonaforça a l’Hospitalet, Sant Adrià deBesòs o Cornellà, per exemple.

Precisament els alcaldes i alcal-desses d’aquestes ciutats quecita s’han queixat durant els úl-tims anys que el procés ha afec-tat la gestió del dia a dia delsseus ajuntaments. Entén que hihagi aquest malestar?Crec que hem d’anar als fets. I elsfets són que, d’ençà que hi ha

consellers d’Economia d’ERC, eldeute de la Generalitat amb elsajuntaments s’ha reduït un 94%.Hem obert estacions de metro,estem recuperant la inversió de laLínia L9, recuperarem el cofinan-çament de les escoles bressol...Qui genera inestabilitat és l’Estatamb la seva pròrroga pressupos-tària, que finança un 30% dels in-gressos municipals. El PSOE teniaen safata un resultat electoral perfer un govern de progrés reconci-liat amb una majoria de Catalu-nya, però ha tornat a convocareleccions. En aquest sentit, la ir-responsabilitat de Pedro Sánchezés absoluta.

Per tant, tornant al paper de laGeneralitat, creu que la gestiódels últims anys a l’àrea metro-politana ha estat bona.Tot es pot millorar, i voldríem tenirtots els recursos d’un Estat per fer-homillor. Hem sortit d’una crisi econò-mica amb una situació de precarie-tat per a una part molt important dela població. Quan proposem un sa-lari mínim de referència català, perexemple, és perquè el de l’Estat es-panyol no ens serveix.

Últimament, a l’àrea metropoli-tana i també al Parlament, hem

vist protestes contra el projectede llei de contractes de serveisa les persones, la Llei Aragonès.Hi ha entitats que denuncienque privatitzarà serveis públics.Sembla que de moment no estàaconseguint el consens neces-sari per tirar-la endavant.Necessitem una llei que pari elspeus als oligopolis, perquè actual-ment les filials de l’ÍBEX-35 van a re-bentar preus i se’ns estan posant agestionar menjadors escolars, lu-doteques... Serveis que des del ter-cer sector s’havien gestionat elsdarrers anys. Necessitem que elsajuntaments puguin introduir altrescriteris en la contractació pública. Siaquesta llei no s’aprova, empreses

com ACS, que s’han especialitzat encontractació pública, ens les troba-

rem fins i tot al llit. Crec que les crí-tiques no estan fonamentades i noaprovar-la seria un error.

I com s’explica l’oposició que hagenerat, per tant?Crec que hi ha un prejudici ideo-lògic i no hi ha hagut una lecturadel contingut de la llei. Cap grupva presentar una esmena a la to-talitat de rebuig a aquesta pro-posta quan la vam entrar alParlament. La CUP la critica peròno ha presentat cap esmena. Lallei no privatitza, protegeix.

Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Eduardo Corria

“El deute de laGeneralitat ambels ajuntamentss’ha reduïtun 94%”

Entrevista

“LA SENTÈNCIA ÉSUNA VENJANÇA”

“Crec que hi haun prejudiciideològic en les crítiques a laLlei Aragonès”

4La sentència és una ven-jança, una injustícia. Votarno és delicte. Els han con-demnat a més de 99 anys depresó. Ens han sentenciattambé a tots nosaltres. Avui[dilluns 14 d’octubre] la de-mocràcia a l’Estat espanyol hamort. Com diu la Carme For-cadell, cuidem-nos. Conver-tim la ràbia en fermesa, con-vicció i serenitat.Paraules d’Aragonès a Twitter

poc després de conèixer-se la sentència del Procés

líniamar.cat9 |

Octubre 2019

Parlem del Baix Llobregat. A lazona del Delta hi ha una fortaoposició política i veïnal al crei-xement del trànsit d’avions a l’ae-roport del Prat. Creu que s’estàarribant al límit? I, en tot cas, hiha alguna alternativa?L’alternativa és entendre que l’ae-roport de Barcelona no és nomésl’aeroport del Prat, sinó la xarxad’aeroports de Catalunya. Enaquest sentit, la qüestió no s’had’encarar pensant només en elPrat, sinó tenint clar que tant Gi-rona com Reus, en termes de ges-tió aeroportuària, poden actuarcom les noves pistes de l’aero-port del Prat. Nosaltres entenemque aquest és el camí. De mo-ment no hi ha una proposta con-creta damunt la taula respecte denoves pistes. La nostra propostaés millorar les comunicacionsamb els altres dos aeroports quetenim per reforçar el del Prat. Enaltres paraules, Girona pot ser laquarta pista del Prat.

Per tant, admet que el Prat estàarribant al límit.Totes les infraestructures tenen unlímit. L’aeroport del Prat està molta prop de la capital, cosa que téuns avantatges evidents, però al-hora comporta que el creixementno pot ser infinit.

L’aeroport també és un dels gransfocus de contaminació a l’àrea me-tropolitana. Un altre és el trànsitrodat. Ara s’impulsarà la Zona deBaixes Emissions, però les entitatsdemanen mesures més dràsti-ques, com ara un peatge. S’estàsent prou valent per revertir la crisiclimàtica?De fet, davant la crisi climàtica, elParlament va aprovar una llei delcanvi climàtic que va ser impug-nada pel govern del PP al TribunalConstitucional. I el govern delPSOE, el del mateix Pedro Sánchezque se’n va a la cimera del clima del’ONU a donar lliçons a tot el món,ha mantingut aquest recurs queha acabat anul·lant alguns articlesimportants. Amb tot, en aquestàmbit hi ha una hipocresia delPSOE. La mateixa hipocresia quesignifica mantenir una execució deles inversions a la xarxa de trans-port públic que fa que un de cadatres euros pressupostats no esgasti. Del 2015 al 2018, les inver-sions de l’Estat a Catalunya, que fo-namentalment són a Rodalies, nos’acaben executant.

Hi ha decisions que es poden im-pulsar malgrat aquest escenarique descriu.Però no serviria de res posar barre-res al trànsit rodat si no tenim unabona alternativa de transport pú-blic. Perquè aleshores qui acabaria

pagant el preu en termes socials ieconòmics del canvi climàtic seriala gent treballadora i els autònomsque es desplacen cada dia. Pertant, necessitem mesures per re-duir el nombre de cotxes, però...

... Mesures que s’han d’aplicaramb urgència.Sí, però tenim unes infraestructu-res ferroviàries que s’han d’actua-litzar. I hem d’exigir-ho a qui n’ésresponsable. A qui ho pressupostai no ho executa, que és l’Estat.

Al Baix Llobregat Nord hi ha debatsobre la possible creació d’una co-marca independent. Ho veuriaamb bons ulls vostè?El primer que hem de fer és pregun-tar-ho al territori, com hem fet en al-tres casos, com el del Moianès, perexemple. En primer lloc hem desaber si hi ha una majoria àmplia i unconsens a la zona a favor de crearuna nova comarca i, si hi és, nosaltreshaurem d’atendre la petició. En totcas, crec que més enllà de l’estruc-tura i de si tenim un consell comarcalo dos, el que és important és l’arti-

culació territorial. I en aquest sentitcal millorar les infraestructures detransport públic i la connexió delBaix Llobregat Nord amb altres partsdel país, com per exemple amb elBages, així com impulsar equipa-ments com el centre de formació enautomoció de Martorell, el qual hemdesbloquejat després de molts anys.

Sí, però després d’un ultimàtumimportant per part de l’Ajunta-ment de Martorell.En tot cas, després de posar d’a-cord actors molt diferents. Tenim lasort de tenir un excel·lent consellerde Treball, Chakir El Homrani, queés capaç de negociar molt i deposar d’acord actors amb interes-sos legítims, però molt diferents.Per tant, hem aconseguit desblo-quejar aquesta situació.

L’alcalde de Martorell, Xavier Fo-nollosa, no ho explica ben bé així.De fet, remarca la pressió de l’A-juntament per aconseguir desen-callar el projecte i ironitza que,després, alguns van venir a pen-jar-se la medalla.Cadascú té la seva opinió i jo la res-

pecto. Personalment em remeto alsfets: això s’ha desbloquejat. No ésun problema de medalles. Si cal, jaen farem més i les repartirem per atothom. No tenim absolutamentcap problema amb això.

El Baix Llobregat és una comarcamolt heterogènia, però en elsdarrers temps ha compartit unalluita comuna: la de la crisi econò-mica. A Cornellà, per exemple,l’alcalde Balmón ens deia que elsajuntaments s’han sentit “moltsols” a l’hora de fer-hi front.Bé, nosaltres hem estat al costatde tots i cada un dels ciutadansdel país. Ara bé, si gestionéssimtots els recursos que generen elstreballadors de Catalunya des dela Generalitat, probablement hau-ríem pogut fer més.

A l’Hospitalet de Llobregat, moltsveïns han de desplaçar-se a l’Hos-pital Moisès Broggi de Sant JoanDespí, el qual té les urgències allímit, perquè el centre de la CreuRoja ha quedat obsolet. El presi-dent Torra va dir, durant una visitaa la ciutat, que el Govern “ha tretdel congelador” el projecte delnou Hospital General de l’Hospi-talet. És viable?Estem estudiant com passar d’a-quest hospital de la Creu Roja al’Hospital General de l’Hospitaleti fer-ho en el termini més breupossible. En aquests momentsaixò està en fase d’estudi. Pel quefa a l’Hospital Moisès Broggi deSant Joan Despí, és cert que undels seus punts més intensius sónles urgències. Atén un volum depoblació molt important, fona-mentalment del centre del BaixLlobregat i també de l’Hospitalet.En aquest sentit, amb l’ampliacióde l’Hospital de Viladecans ja hihaurà tota una part de la comarcaque estarà més atesa. Però, abanda d’això, en el cas del MoisèsBroggi hi ha una part del pro-blema que es pot resoldre ambun reforç de l’atenció primària. Pertant, el pla d’actuació de reforç enl’àmbit de l’atenció primària ha deservir també per descongestionarles urgències del Moisès Broggi,especialment pel que fa a les pun-tes de feina en determinadesèpoques de l’any. Amb tot, primerhem de reforçar els altres hospi-tals de la zona, després l’atencióprimària i finalment modernitzaralgunes infraestructures, com elcas de l’Hospital General de l’Hos-pitalet.

És prioritari?Evidentment. Repeteixo el que elsdeia: en aquests moments estemestudiant com poder-ho avançar elmés ràpid possible. Ara el que cal ferés concretar-ho.<

Entrevista

“Si gestionéssimtots els nostresrecursos hauríempogut fer méscontra la crisi”

“Girona pot ser la quarta pistade l’aeroport del Prat”

– S’està sent prou valent percombatre la contaminació?

– Vam aprovar una llei delcanvi climàtic que el PP vaimpugnar al Constitucional.

– Hi ha decisions que es podenimpulsar malgrat això, no?

– Bé, la xarxa ferroviària s’had’actualitzar. I el responsablen’és l’Estat.

– Les entitats demanen un peatge al trànsit. Com ho veu?

– No serviria de res posar barreres al trànsit rodat si notenim un bon transport públic.

líniamar.cat Octubre 2019

| 10

Castelldefels

SOCIETAT4Una setmana al Con-solat d’Uruguai. Aquest és eltemps que es van passar tanca-des, a principis de mes, unamare i la seva filla de set anys, da-vant la negativa de la progenito-ra i del mateix cònsol a entregarla menor al seu pare, tal com ha-via decidit una jutgessa de l’Au-diència de Lleida.

Un dels motius pels quals lamare s’hi negava és perquè as-segura que l’home havia co-mès abusos sexuals sobre lamenor, unes acusacions que

han estat arxivades pels tribu-nals després d’investigar-les.

Finalment, l’Audiència de Llei-da va decidir donar la custòdiade la menor al pare, que ésd’Astúries però viu a Vielha,perquè considera que la mare laposava en contra d’ell.

Fins ara, la menor vivia aCastelldefels amb la seva mare,originària d’Uruguai. De fet, comrecull l’ACN, si la jutgessa vatriar el consolat com a lloc “neu-tral” on el pare havia de recollir

la menor, va ser per la bona re-lació que la mare i la filla man-tenien amb el cònsol.

Després d’una setmana tan-cades al Consolat, on a l’exteriores van organitzar diverses ma-nifestacions d’entitats feministesper mostrar el seu suport a ladona, finalment la mare va en-tregar la seva filla i es va tancarel cas, que va estar a punt d’obriruna crisi diplomàtica.

Cartells de les manifestacions de suport al Consolat. Foto: Blanca Blay/ACN

La mare tancada una setmana al Consolat entrega la filla

» Així s’ha complert la sentència, que dona la custòdia al pare» Ell viu a Vielha i elles, originàries d’Uruguai, són veïnes de la ciutat

El regidor de Junts entraal govern municipal

POLÍTICA4Xavier Amate, el capde llista i únic regidor de Juntsper Castelldefels d’aquest man-dat, s’ha incorporat al governmunicipal, que amplia la sevamajoria i passa a estar formatper 15 regidors.

Amate, que en l’anteriormandat ja va formar part del go-vern com a representant de Con-vergència, se suma a la coalicióformada pel PSC, Movem i ERC.

El regidor assumeix les car-teres de Protecció Civil i Terri-tori, que té competències en lli-cències d’activitats i l’aeroport. A

més, també serà el regidor delsbarris de Bellamar, el Poal iMontmar.

Al Ple en què es va anunciarla seva entrada, Amate va dir quevol “continuar treballant amb elprojecte iniciat el passat man-dat”.

Si bé Esquerra i els socialis-tes van celebrar l’entrada delrepresentant exconvergent algovern, des de Movem s’hi vanmostrar en desacord per les“importants diferències ideolò-giques” i esperen que no hi hagicap canvi estratègic del pacte.

Neixen un centenar detortugues babaues a la platjaNATURA4El primer niu de tor-tuga babaua de la temporada haaparegut per sorpresa a la platjade Castelldefels. Va ser diumen-ge 6, a primera hora del matí,quan es va detectar que una des-ena de cries de tortuga sortien delniu i intentaven arribar al mar.

Quan s’hi van acostar els es-pecialistes per seguir i controlarel procés, van poder comprovarpels rastres que havien deixat a lasorra que un centenar de cries ja

havien fet el camí per arribar finsa l’aigua.

Com recull l’ACN, el personaldel CRAM va traslladar a les se-ves instal·lacions algunes cries perestudiar-les i seguir el seu estat desalut.

Una de les curiositats d’a-quest cas és que el niu no estavacontrolat perquè, en ple estiu,ningú es va adonar que una tor-tuga va arrossegar-se per la plat-ja per deixar els ous al niu.

PP | Manu Reyes, número 3 a la llista del CongrésEl Partit Popular ha escollit Manu Reyes perquè ocupi el tercer lloc de la llistaque els populars presenten per Barcelona a les eleccions generals del 10 de no-

vembre. Reyes va darrere de Cayetana Álvarez de Toledo i María Llanos de Luna.

7dies es van passartancades al Consolatd’Uruguai la mare i la filla

Dues alumnes de l’IES JosepLluís Sert, premiades pel Zoo

RECONEIXEMENT4L’AndreaKarsen i la Claire Goyard han es-tat distingides pel Zoo de Bar-celona pel seu treball ‘Estudi dela integració d’una orangutan alZoo de Barcelona’.

Aquestes dues alumnes del’Institut Josep Lluís Sert han es-tat premiades amb un carnetZoo Club Jove en la setzena edi-ció dels premis Floquet de Neu,que reconeix els millors treballsde recerca de Batxillerat realit-zats durant l’any 2018.

Aquests premis van néixercom a reconeixement als millors

treballs de recerca que es fanamb l’assessorament del De-partament d’Educació del Zoo deBarcelona, que els ajuda a fer eltreball adaptant-lo als seus gus-tos i interessos.

Una de les ajudes que rebenés un carnet per poder entrar alZoo tantes vegades com volen, afi de fer les observacions que si-guin necessàries per dur a termeel seu treball de recerca.

En aquesta edició, els premisFloquet de Neu han rebut 17 tre-balls i el Zoo ha assessorat 102estudiants.


Gavà

| 12

SOCIETAT4Des de l’Associacióde Veïns de Gavà Mar expliquenque hi ha hagut “un brutal in-crement de robatoris i atraca-ments” en el darrer any en aques-ta zona de la ciutat. A més, asse-guren que alguns d’aquests casoshan estat “amb violència, en-trant a robar a les cases amb lesfamílies a dins” i “amb nens pe-tits presenciant els robatoris”.

Davant d’aquesta situació, lapresidenta de l’Associació deVeïns, Carmen Torres, va de-manar al govern de Raquel Sán-chez que augmenti el nombred’agents de la Policia Local des-tinats al barri. Des de l’entitat ar-gumenten que, en ser una zonaresidencial, els veïns i veïnes hiviuen tot l’any i “el barri es tro-ba solitari i abandonat”.

MASSA TEMPS D’ESPERADurant la seva intervenció alPle, Torres va recordar que elsagents de la Policia Local neces-

siten “un mínim de 10 minuts peracudir a qualsevol trucada d’e-mergència”.

És per això que, a més de des-tinar-hi més agents, també vanproposar a l’Ajuntament que laPolicia Local tingui una base alCentre Cívic del barri, un espaique van dir que està “totalmentabandonat i deteriorat” i quenecessita manteniment, ja quepodria acollir altres serveis.

OBERT A LES ENTITATSAquesta intervenció de l’Asso-ciació de Veïns de Gavà Mar haestat la primera que pot fer unaentitat local al Ple, ja que fins arael reglament no ho permetia.

La resposta a aquesta prime-ra intervenció la va donar Ger-mán Barrera, regidor encarregatdel barri, que els va dir que estananalitzant diferents espais on espodria ubicar la Policia Local.

Els veïns proposen que el Centre Cívic aculli els agents. Foto: Google Maps

Gavà Mar vol més agents de Policia Local al barri

» Els veïns diuen que han augmentat els robatoris i la inseguretat» Ho van fer al Ple, en la primera intervenció d’una associació local

L’actriu Candela Peña guanyal’Ondas per la sèrie ‘Hierro’

PREMIS4L’actriu gavanencaCandela Peña ha estat premiadacom a millor intèrpret femeninaals Premis Ondas de Televisiód’aquest any. El jurat dels premisque entrega Ràdio Barcelonaha reconegut el paper que Peñafa a la sèrie ‘Hierro’, de Movis-tar+.

En aquesta sèrie, que tambéha estat premiada als Ondas,l’actriu dona vida al personatgede Candela Montes, una jutges-sa que ha estat enviada a l’illa delHierro perquè investigui el mis-teriós assassinat d’un jove.

Des del jurat valoren la seva“interpretació verdadera impe-cable i sincera”. També desta-quen que Candela Peña dona alpersonatge de la jutgessa una in-tuició, determinació, fortalesa ipersonalitat que acaben con-formant una “dona poderosaque no es conforma amb la mi-rada fàcil”.

De fet, aquest és el segon pre-mi Ondas que guanya, ja que el1994 va guanyar el mateix reco-neixement pel seu paper a lapel·lícula ‘Días contados’, undels seus primers papers.

Esquerra demana la creaciód’un parc municipal de pisos

HABITATGE4Una partida demig milió d’euros per crear unparc municipal d’habitatges delloguer social. Aquesta és la pro-posta que Esquerra vol incloureal pressupost municipal de l’anyque ve a través d’una esmena.

Els republicans volen quel’Ajuntament compri pisos buitsals grans tenidors a través deldret a tempteig que permet exer-cir la llei i creï una bossa d’ha-bitatges de lloguer protegit.

ERC aposta per aquesta viaperquè considera que els pro-blemes per accedir a l’habitatge

que tenen els ciutadans el pro-voca l’encariment del preu, siguidels lloguers o de les hipoteques,i no pas per la manca d’habitat-ges construïts.

A més, asseguren que ambaquest sistema el parc es potanar ampliant sense necessitarfer grans promocions urbanísti-ques.

Una de les propostes que jas’ha aprovat al Ple d’ordenancesfiscals és la d’aplicar un recàrrecdel 50% a l’impost de l’IBI peraquells que tinguin un pis buitdes de fa més de dos anys.

Una exposició retrata el dramamigratori per entrar a l’Estat

MIGRACIONS4La biblioteca Jo-sep Soler Vidal acull, fins a finalsde mes, l’exposició fotogràfica ‘APie de Valla’. Aquesta creació delfotoperiodista Antonio Sempererecull una cinquantena d’imatgesde persones migrades, que té perobjectiu conscienciar la societatsobre el drama migratori.

Per fer-ho, les fotos docu-menten a través de les imatgescom els drets humans són vul-nerats contínuament a la fronte-

ra sud d’Europa. Per això, l’ex-posició és una eina de denúnciasocial contra la política migratò-ria que han aplicat i apliquen elsgoverns del PP i el PSOE a l’Es-tat amb el suport i el beneplàcit dela resta de països de la Unió Eu-ropea.

Sempere, que dimarts 15 vapresentar personalment l’expo-sició, treballa com a freelanceper a les agències de premsa in-ternacionals més prestigioses.

Successos | Detenen un veí amb tres tones de marihuanaEls Mossos van detenir un veí de Gavà i un de Castelldefels a Quart (Gironès) que

portaven tres tones de marihuana dins la furgoneta. La droga anava en set caixes i lapolicia la va trobar després d’aturar la furgoneta per haver circulat contra direcció.


| 14

Viladecans

MASCLISME4Un centenar deviladecanencs i viladecanenqueses van trobar davant de l’Ajun-tament el passat 23 de setembreper condemnar la mort de Su-sana Cortés. Aquest nou cas deviolència de gènere va trasbalsarels veïns i veïnes que coneixienla víctima quan es van assaben-tar com havien passat els fets.

Susana Cortés va morir elpassat 18 de juny, quan els Mos-sos van rebre l’avís que hi haviauna dona morta a casa seva.Quan li van fer l’autòpsia, aques-ta va determinar que la víctimahavia patit una hipoglucèmia,una baixada del sucre en sang.Aquesta causa encaixava amb elfet que, la dona, era diabètica.

Però els agents de la policiacatalana van continuar estirantel fil i van seguir investigant elcas en detectar un possible de-licte d’omissió de socors perpart de la seva parella.

Aquest camí va permetre de-

terminar que l’home no haviaajudat la dona mentre estava pa-tint la baixada de sucre i l’haviadeixat morir.

De fet, al mòbil li van trobarun vídeo on havia gravat l’agoniaque va patir Susana Cortés men-tre li estava baixant el sucre i s’es-tava morint. Al telèfon també hivan trobar altres vídeos on es po-den veure vexacions i maltrac-taments que va patir la víctima.

Davant de tots aquests fets,els agents dels Mossos d’Esqua-dra van detenir l’home, acusatd’homicidi, omissió de socors imaltractaments en l’àmbit dela llar.

La jutgessa del jutjat d’ins-trucció número 2 de Gavà, on lavíctima regentava un bar desde feia anys, va decretar l’ingrésa presó provisional del detingut,segons l’ACN.

Centenars de ciutadans es van manifestar per condemnar el crim. Foto: Ajuntament

Una manifestació condemna la mort de Susana Cortés

» Els Mossos d’Esquadra determinen que es tracta d’un feminicidi» La parella de la víctima la va deixar morir mentre ho gravava

Madaula i Vilarasau porten‘Casa de nines’ a l’Atrium

CULTURA4Emma Vilarasau iRamon Madaula s’enfilaran al’escenari de l’Atrium per re-presentar ‘Casa de nines, sego-na part’, una continuació delclàssic d’Henrik Ibsen ‘Casa denines’. La història, dirigida perSílvia Munt, explica com NoraHelmer, després de deixar elseu marit i els seus fills per co-mençar una vida en solitari, tor-na a casa al cap de vint anys.L’obra es podrà veure diumen-ge 3 de novembre a les set delvespre.

El relleu el prendrà, diven-

dres 8 a les nou del vespre,Anna Sahun, que portarà elmonòleg ‘Nenes i nens’. Sahunrepresenta una dona empre-nedora, valenta i que no acota elcap davant de les adversitats,però que es comença a sentirfrustrada quan descobreix, pot-ser massa tard, que l’home dequi es va enamorar és l’homeequivocat.

El mes d’octubre es tancaràamb l’espectacle ‘Lunnis de le-yenda’, que presentaran el seuespectacle juntament amb Lu-crecia dissabte 26.

Nou escoles de la ciutatestalvien un 10% d’electricitatMEDI AMBIENT4A banda d’o-ferir energia elèctrica als vila-decanencs i viladecanenques, elprojecte Vilawatt també treballaper conscienciar els ciutadanssobre l’estalvi energètic i els be-neficis que comporta un consumresponsable de l’electricitat.

En aquest sentit, nou centreseducatius de la ciutat han parti-cipat en el projecte Espai Vila-watt Escoles, en què els alumneshan treballat temes com la tran-sició ecològica.

Tots els alumnes participantses van trobar, dijous 17, a l’A-

trium per posar en comú el quehan après durant aquest any i elsobjectius que han aconseguit.

Un dels més importants ésque els diferents centres hanaconseguit reduir un 10% elconsum elèctric des del setembredel 2018 fins al mateix mes del2019. Entre aquests estalvis des-taca el de l’Escola Enxaneta,que s’enfila fins al 19,3% si es téen compte la mitjana dels últimstres anys. En aquest sentit, tam-bé cal remarcar l’estalvi de gasaconseguit per l’Escola El Ga-rrofer, que és d’un 61,4%.

Apareixen pintadesamenaçant Tamara Carrasco

ATACS4La ciutat es va desper-tar, dijous 17, amb pintadesamenaçadores contra l’activistaTamara Carrasco. Moltes de lespintades s’havien fet sobre lesque ja hi havia, en aquest cas perdonar-li suport davant la causaque l’Audiència Nacional vaobrir contra ella, acusant-la deterrorisme, i que finalment vaacabar descartant i enviant aun jutjat de Gavà.

La mateixa Tamara Carrasco

va ser l’encarregada de penjar al-gunes d’aquestes pintades a lesxarxes socials i dient als seus au-tors: “Si teniu collons, amena-ceu-me a la cara, feixistes demerda!”.

Entre les pintades hi ha dia-nes que apunten a estelades, le-mes com “lazis a la presó”, lemesa favor de l’empresonament deTamara Carrasco i un on elsautors van firmar com a Vox, elpartit d’ultradreta.

Educació | L’Escola Mediterrània celebra 10 anys de vidaAquest inici de curs l’Escola Mediterrània ha celebrat que fa una dècada que va obrir

les portes a centenars d’alumnes de la ciutat. Aquest aniversari s’ha celebrat ambun documental sobre la lluita del centre, que està en barracons des del primer dia.

líniamar.cat| 16

Octubre 2019

Carles RuizAlcalde de Viladecans (PSC)

“Avui la meva intenció és seguir a l’alcaldia de Viladecans”

Els socialistes hem tornat. Hodeia José Zaragoza desprésde les eleccions municipals

del passat mes de maig, i la veritatés que a Viladecans han aconse-guit recuperar la majoria absoluta.Quina ha estat la clau?La coherència. El PSC sempre s’haguiat pels mateixos itineraris. Hi hapartits que han anat canviant denom, de sigles, de persones i de mis-satge. El PSC sempre ha mantingutuna posició. En alguns moments,possiblement, aquesta posició hatingut menys suport, però quan alfinal acaben passant coses que tu jahavies dit, la gent t’acaba donant laraó. En aquest sentit, crec que la clauha estat mantenir el partit sòlid.Nosaltres som el que som i pensemcom pensem.

Tot i no necessitar-ho, han firmatun pacte de govern amb els co-muns, amb qui ja van governar elsdarrers quatre anys. Per què hanreeditat el pacte si podien gover-nar còmodament en solitari?La política local té aquesta singula-ritat: depèn molt de les persones.

Històricament, tant amb ICV abanscom amb els comuns ara, nosaltreshi hem governat, fins i tot amb ma-jories absolutes. Aquesta vegadatambé havíem ofert a Podem en-trar al govern, però finalment ho vadescartar. Si hem tingut una trajec-tòria de consens amb molts temesimportants de la ciutat on hi ha lapetjada dels dos partits, el més lògicés continuar amb aquesta feina.

Vostè és membre de la ComissióExecutiva Federal del PSOE. Coms’explica que no fossin capaços d’a-plicar aquesta entesa entre socia-listes i comuns al govern de l’Estat?Té molt a veure amb el que dèiemabans. Nosaltres veiem Podem comsi fos un únic partit, però és un con-glomerat. S’ha vist ara, amb la pre-sentació de candidatures. Tenencertes dificultats internes que elshan fet dubtar a l’hora d’acceptarles ofertes que se’ls feien des delPSOE. Nosaltres hem anat evolu-cionant. Des d’un primer moment,en què parlàvem d’un govern decooperació, fins abans de l’estiu, enquè els vam oferir directament la vi-cepresidència i dos o tres ministe-ris. Però crec que les dificultatsinternes, dins d’un partit tan dife-rent, és el que ha dificultat més ac-ceptar aquesta darrera oferta.

Per tant, creu que tota la culpa ésde Podem.No. Estic convençut que tots dosvam parlar per intentar fer un acordde govern. El problema és quan aixòs’ha de formalitzar. Segurament ellshan tingut més dificultats per fer-hointernament i això els portava a sermés exigents respecte del que nos-altres podíem donar com a govern.

I, sobretot, davant de tot el que ve,cal un govern coherent i que deixiclar que té una estratègia per go-vernar a llarg termini.

Creu que ha estat una bona deci-sió tornar a passar per les urnes?Molts titllen Pedro Sánchez d’irres-ponsable.Les eleccions no les ha convocatPedro Sánchez, són automàtiques

quan una majoria et bloqueja elgovern. Evidentment, a tothom liagrada governar. Segurament es po-drien haver fet concessions i ara tin-dríem govern, però seria sòlid? Seriaun govern per afrontar tots els rep-tes? Seria un govern per aprofitar elsresultats i continuar governant. Alfinal, hi ha hagut una majoria de par-tits que han decidit que no hi haguésun president socialista. Esperem quèdiran les eleccions.

El Baix Llobregat tornarà a ser clauen els resultats que pugui obtenirel PSC el 10-N a Catalunya i, de re-truc, el PSOE a Espanya. El pre-ocupa el creixement d’ERC en unterritori on abans les forces inde-pendentistes no optaven a obte-nir bons resultats?Crec que més que un creixementd’ERC, el que s’ha produït és una re-ordenació del mapa nacionalista,ara independentista. Si ens hi fixem,aquí a Viladecans ja havíem tingutcinc regidors d’aquest àmbit, tots deCiU. Més aviat s’ha produït una reor-denació: el que era Convergència hadesaparegut del Baix Llobregat iaquest espai, en part, l’ha agafat ERCi una altra part encara està orfe.

Parlant de les forces independen-tistes, com valora la sentència del

Procés? Des del món independen-tista ja s’ha dit que és una “ven-jança”.Una venjança no, perquè seria unpunt final i no hi ha punt final. Preci-sament, el que s’ha dit és que calacabar aquest cicle i començar aparlar i a generar espais d’entesa.Aquí es va trencar la democràcia el 6i 7 de setembre, quan es van fer leslleis de desconnexió saltant-se totala legislació, i a partir d’aquí tot haanat a pitjor. També és veritat que elgovern de Rajoy no va saber tenirl’habilitat per portar el tema. Peròaquí, qui està patint, és Catalunya iels seus ciutadans, i l’obligació quetenim tots és redreçar d’alguna ma-nera aquesta situació. La imatge deCatalunya no pot ser de carrers cre-mant, quan el 13 o el 14% del PIBdepèn del turisme. Això no pot afa-vorir l’activitat ni la qualitat de vidadels habitants. Crec que hem de tro-bar nous camins i que hi ha voluntatde trobar-los per diverses parts.

No creu que aquesta sentènciaamb penes tan altes ho dificulta?La qüestió és que s’han produït unsfets, s’han portat a judici i hi ha unasentència. És el que té la separacióde poders. I ara, fins i tot des de l’àm-bit independentista, es demana dia-logar. Crec que trobarem un espai.4

Arnau Nadeu / Pau MassipFotografia: Eduardo Corria

“El que era Convergència ha desaparegutdel Baix i part del’espai està orfe”

Entrevista

líniamar.cat17 |

Octubre 2019

– Com valora la sentènciadel Procés?

– No és un punt final. Ara cal començar a parlar i generar espais d’entesa.

– Des del món independentistaes diu que és una venjança...

– Una venjança no.

– No creu que unes penes tan altes dificulten el diàleg?

– La qüestió és que s’han produït uns fets, s’han portat a

judici i hi ha una sentència. És elque té la separació de poders.

3Aquí a Viladecans es va viure deprop la repressió al moviment in-dependentista, amb la detenció iel confinament de Tamara Car-rasco, que no podia sortir de la ciu-tat acusada de terrorisme. Enaquest cas, com valora el tracteque ha rebut?A la Tamara la conec. He parlat per-sonalment amb ella. M’alegro quefinalment tingui llibertat de movi-ment i espero que surti bé de totaixò i que quedi en no-res.

Tornem al que l’afecta directa-ment. Vostè ha explicat en algunaocasió que ha tingut conversesamb Pedro Sánchez sobre el seupossible paper en el govern espa-nyol, però diu que sempre haprioritzat Viladecans. Segueix ve-ient-ho així o de cara a un nou go-vern s’ho podria repensar?Home! M’acabo de presentar enunes eleccions amb un projecte amolt llarg termini. Estem proposantuna transformació de la ciutat enmolts aspectes que són apassio-nants i, avui, la meva intenció éscontinuar a l’alcaldia amb aquestprojecte il·lusionador.

En tot cas, vostè compagina mol-tes responsabilitats, tant la delPSOE a escala nacional com un càr-rec a la Diputació i també en l’àm-bit metropolità. Ja li queda proutemps per dedicar a Viladecans?Moltes d’aquestes responsabilitatstambé tenen a veure amb les mevesobligacions com a alcalde de Vila-decans. I darrere de totes hi ha el fetque, en aquells temes en què la ciu-tat ha tingut capacitat de ser pun-tera, ens ha portat a liderar-los. I, ditaixò, un s’organitza el temps.

Sigui com sigui, tenir fil directeamb el (fins ara) president delgovern espanyol beneficia laciutat?Per ser pesat amb els temes de laciutat sí, perquè sempre que parlemli recordo algun dels que tenim pen-dents, que afortunadament sónpocs. Però crec que persegueixomés els ministres i els secretaris d’es-tat, com fan tots els alcaldes. Al final,anem a buscar els que de veritattenen la clau.

I amb la Generalitat, la relació ésbona?És diferent en funció de les conse-lleries i de la intensitat de treballque hem mantingut amb cadas-cuna. En termes generals, no hi haun enfrontament de l’Ajuntamentamb la Generalitat. Sí que és veritatque hi ha temes que s’eternitzen ientenc que té a veure amb la situa-ció política del propi govern.

Una de les seves reivindicacions ésque tots els trens de Rodalies parin

a la ciutat. Ha obtingut alguna res-posta al respecte?Sí, perquè tenim diverses qüestionspendents en aquest àmbit. Una és lareforma de l’estació, que ja ho hemparlat amb el president de Renfe iens consta que ja està encarregada.I una altra és la freqüència, que enprincipi depèn d’una inversió fora deViladecans que pot facilitar un des-viament del trànsit que permeti unaugment de les freqüències, i sem-bla que això està en marxa i aviataugmentarà. La cosa és que aquest“aviat” triga a arribar. Són conscientsd’aquesta necessitat.

Un altre tema que ha aixecat pol-seguera darrerament és la po-sada en marxa del Pla de Llevant.Entitats que s’hi oposen com “Sal-vem Oliveretes” consideren queno és necessari construir 3.000nous pisos quan n’hi ha molts debuits a la ciutat. Calen milers depisos nous havent-n’hi tants debuits?Nosaltres el que sabem és quetenim milers de persones apunta-des per als habitatges de proteccióoficial a la ciutat. Aquesta necessi-tat és evident que hi és. Una altracosa és que, curiosament, qui cri-tica el projecte és una entitat quees diu “Salvem Oliveretes”, quan hihavia dos plans parcials i, precisa-ment, el que s’ha fet és no edificara Oliveretes i concentrar l’edificació

a Torrent Fondo. Hi ha una certa in-coherència. I no es parla del mésimportant d’aquest projecte, queés que finalitza la connexió ambl’autopista i, per tant, genera la viade Cornisa, que històricament s’ha-via dissenyat per millorar el trànsit ala ciutat i la pacificació dels carrers.I a més creem el parc metropolitàmés gran de l’àrea metropolitana,amb més de 30 hectàrees. Per tant,crec que és una planificació de famolts anys que ajuda a donar unservei que està demanant la ciutat,que és l’habitatge protegit, i que amés ens genera un pulmó verd sal-vant Oliveretes.

Altres consideren que l’objectiud’impulsar aquest projecte de noués reduir part del deute que arros-sega l’empresa municipal Vimed.La urbanització d’aquest sector

ajudarà a sanejar els comptes del’empresa?Si veritablement fos això, no s’hauriaparalitzat durant 10 anys. El temamés important no és el deute, per-què això s’arregla venent.

Sobre comptes municipals, el se-tembre es va publicar que Vilade-cans és una de les ciutats catalanesque recapta més IBI per habitant, ial Ple de finals del mateix mes elgovern va aprovar una pujada demig punt d’aquest impost que varebre moltes crítiques. Està justifi-cada aquesta decisió?A mi em sorprèn perquè molts ajun-taments fan el mateix que nosaltresi parlen de congelar, mentre que anosaltres ens diuen que l’apugem,quan el que hem fet és actualitzar-loamb l’IPC. I ho hem fet en algunscasos, que són els que paguen més:oficines, hotels... Paguen més elsque generen més activitat, no elsciutadans. Per això nosaltres recap-tem més que altres ciutats.

L’oposició també ha criticat el no-menament de Miquel Zaragoza,germà de José Zaragoza, com anou assessor d’Espai Públic. Elspartits dubten que es pugui dedi-car a la tasca encomanada a la ciu-tat tenint en compte que també ésregidor de sis carteres a l’Ajunta-ment de Molins de Rei. Creu quepodrà compatibilitzar-ho i fer cor-rectament la seva feina a la ciutat?Estic molt satisfet de la feina queestà fent. El que faci a fora d’aquí nom’incumbeix.

Malauradament, a la ciutat hi hahagut recentment dos casos dedones mortes en casos de violèn-cia de gènere. Es fa prou des del’Ajuntament per lluitar contra elmasclisme?El conjunt de la societat ha de fermés. S’està fent molt més que fa unsanys des de tots els àmbits. Totes lesadministracions estem treballantamb l’educació i la consciència so-cial, i crec que el més important ésque ho estem fent tots.

Per acabar, un dels projectes es-trella del seu govern és Vilawatt.Les últimes xifres (del mes de se-tembre) parlaven de 150 veïnsque ja s’hi han sumat i de 2.000que hi estaven interessats, d’unapoblació de més de 65.000 perso-nes. Té prou incidència?És que no es tracta només del submi-nistrament d’energia. Volem fomen-tar la cultura de l’estalvi energètic i lageneració pròpia a les comunitatsde veïns. I estem treballant amb la in-versió per tenir fonts de generaciónetes. El nostre objectiu és arribar als65.000 veïns i veïnes i que tota la ciu-tat funcioni com una comunitat d’e-nergia i d’eficiència energètica.<

“En les crítiquesde SalvemOliveretes hi ha una certaincoherència”

“Espero que el cas TamaraCarrasco quedi en no-res”

Entrevista


El Prat

| 18

SEGURETAT4L’alcalde Lluís Mi-joler demana als Mossos d’Es-quadra que hi hagi més agents ala ciutat. Ho va fer en una reunióque va mantenir a principis demes amb el cap de la regió poli-cial metropolitana sud, Joan Por-tals, el cap de la policia catalanaa la ciutat, Manuel Hermida, el re-gidor de Policia Local, David Vi-cioso, i l’intendent del cos, RamonDosaigues.

Durant la trobada, Mijolerva reclamar al cap dels Mossos dela regió que destini més agents del

seu cos a la ciutat, ja que consi-dera que cal reforçar la presènciade la policia catalana.

La reunió també va servir perreivindicar la coordinació queexisteix actualment entre els Mos-sos d’Esquadra i la Policia Local,una entesa que s’ha vist reflecti-da en l’operació que ha permèsdetenir tres homes que es dedi-caven a robar en pisos a la ciutat.

Els delinqüents, a qui el jutgede guàrdia va enviar a presó pro-visional, havien estat força actiusa la ciutat aquest estiu, cometent

diversos robatoris amb el sistemadel marcador, que consisteix acol·locar fils de cola impercepti-bles a les portes dels habitatgesper detectar si els veïns són a casao han marxat.

Un altre cas que els Mossosd’Esquadra estan investigantés el tiroteig que hi va haver di-jous 3 a la nit al carrer RiuAnoia, on van trobar un cotxeamb tres orificis de bala.

La trobada que va mantenir l’alcalde amb els Mossos d’Esquadra. Foto: Ajuntament

L’alcalde Mijoler reclama mésMossos d’Esquadra a la ciutat

» Ho va fer en una reunió amb els responsables del cos, on va remarcar la coordinació que tenen amb la Policia Local

El QuintoTapa torna amb unaàmplia oferta de tapes locals

GASTRONOMIA4Una trentenade bars i restaurants s’han sumata la nova edició del QuintoTapa,en marxa fins al dia 27. L’objec-tiu és superar les xifres de l’anypassat i vendre més de 70.000tapes, les que es van servir la tar-dor passada.

Una de les novetats d’aques-ta edició és la possibilitat de vo-tar la millor tapa a través d’in-ternet. A la pàgina web aquin-totapa.cat, els consumidors iconsumidores que segueixin laruta gastronòmica poden esco-llir les millors tapes i el millor

cambrer o cambrera. Aquestcanvi pretén eliminar els pa-pers que s’utilitzaven fins araperquè la ruta sigui més soste-nible.

Com ja és habitual, els bars irestaurants participants oferei-xen als clients dues tapes dife-rents, la tapa de la casa i la tapaPota Blava, que vol promocionaruna vegada més el producte lo-cal i de primera qualitat.

A més, a banda de la ruta pelsrestaurants, a la plaça de Blaneshi ha una FiraTapa especial on esrecuperen receptes tradicionals.

Nominen el professorCristian Olivé a millor docentEDUCACIÓ4Cristian Olivé, pro-fessor de llengua i literatura al’Escola Joan Pelegrí, ha estat no-minat com a finalista als premisEduca Abanca, que busquen elsmillors docents de tot l’Estat.

Aquest pratenc, que treballaen un centre educatiu del barrid’Hostafrancs, a Barcelona, tam-bé és conegut a les xarxes socials,on explica els seus innovadorsmètodes educatius per arribarmillor als estudiants.

A través de Twitter, Olivé vadir que “no tenia paraules” al co-nèixer aquesta nominació, vaagrair als seus alumnes quel’haguessin proposat i va afegirque “és un verdader honor” i queespera “estar a l’altura”.

De fet, Olivé és l’únic pro-fessor de secundària nominat aCatalunya i comparteix aquesthonor amb dos altres mestres,un d’educació primària i un al-tre de formació professional.

Sous | Mijoler, el 8è alcalde més ben pagat de CatalunyaEl sou de Lluís Mijoler és de 66.768 euros, el vuitè més alt del país. És l’alcalde

més ben pagat del Delta per davant de Carles Ruiz, de Viladecans, que cobra 66.137euros, i de Maria Miranda, de Castelldefels, que té un salari de 63.793 euros.

Mossos i Policia Localvan detenir tres homesque es dedicaven arobar en pisos a la ciutat

El govern municipal apujal’IBI al port i a l’aeroport

ECONOMIA4El govern lideratper Lluís Mijoler ha decidit apu-jar l’IBI de característiques es-pecials, és a dir, el que afecta lesgrans infraestructures com elport o l’aeroport.

Aquesta és la proposta d’or-denances fiscals per a l’any queve que es va aprovar al Ple d’a-quest mes, que es va celebrar di-mecres 2. Segons aquestes or-denances, l’IBI queda congelatper als veïns i veïnes, per als co-merços locals i per a les petitesi mitjanes empreses. En canvi,s’apuja un 10% el que paguen

l’aeroport, el port o les grans em-preses instal·lades als polígonsindustrials de la ciutat.

D’aquesta manera, des del’Ajuntament asseguren que tin-dran més diners per invertir a laciutat. La proposta es va aprovaramb els vots a favor dels comunsi el PSC, l’abstenció d’ERC i Po-dem i el vot en contra de Cs.

Per altra banda, aquellspropietaris d’un habitatge queel posin a disposició de la bor-sa de lloguer social de l’Ajun-tament tindran una bonificacióde l’IBI del 95%.

Esports| 20

El sènior femení de l’HandbolGavà va patir un episodi d’into-lerància a Alacant el passat dis-sabte 19. Algunes jugadores vanveure com, després del descansdel partit que jugaven, els àrbitresles obligaven a treure’s el llaç grocque duien, després que ho de-manés l’Agustinos alacantí. ElGavà va guanyar el partit (22-24),en la que va ser la primera vic-tòria de l’equip lluny del JacmeMarch i el segon triomf de la tem-porada 2019-20.

El partit, a més, coincidiaamb el cap de setmana de com-memoració de la lluita contra elcàncer de mama, de manera queels dos equips havien saltat a lapista amb un llaç rosa (el símbolque visibilitza la lluita contraaquesta malaltia), mentre quealgunes jugadores del Gavà tam-bé lluïen el llaç groc com a mos-tra de suport als presos polítics.

Una de les jugadores, Laia An-drade, va lamentar l’acció de l’A-

gustinos publicant a Twitter el ví-deo del moment en el qual les ju-gadores deixen els llaços a labanqueta. De fons se sent quepart de l’afició local aplaudeix ladecisió dels àrbitres.

Andrade explica dies desprésa Línia Marque la decisió de durel llaç, tant d’ella com de lescompanyes que ho van fer, és “in-dividual i no vol dir que siguemindependentistes, sinó que de-fensem els drets i les llibertats”.La número 17 del conjunt gava-nenc va més enllà i diu que al ves-tidor hi ha “independentistes,jugadores sense posicionamentpolític i companyes partidàries dela unitat d’Espanya”.

Andrade també qualifica de“lamentable” i “fora de lloc” el textque el club va publicar diumen-ge 20 (en el qual es lamenta que“el gest de les nostres jugadoreshagi estat interpretat com unposicionament polític i no comuna manifestació de pacífica con-vivència”) i diu que des de l’enti-tat li han assegurat que volen pu-blicar-ne un de nou.

El darrer episodi és de dilluns21, quan jugadores i directiva

van mantenir una reunió en laqual, segons explica Andrade,els van demanar que no seguis-sin portant llaços grocs en els par-tits que han de venir. “No va seruna prohibició, però van dir queseria millor no fer-ho”, detalla lajugadora, que es manté ferma enles seves conviccions. “Seguiréportant tots els accessoris que pu-gui de color groc. Això no m’hopoden prohibir”, afegeix.

Andrade explica que, tot ique la directiva es va disculpar pelprimer comunicat, durant la reu-nió les jugadores es van trobar“desprotegides” per part del club.“Diuen que són una entitat plu-ral, que no volen que ningú sesenti desplaçat, i donen les gràciesa l’Agustinos per l’esportivitatquan ens vam passar el partit sen-tint de tot per part de la seva afi-ció, no es pot entendre”, conclou.

Línia Mar també ha volgutconèixer la versió del club sobreaquesta reunió amb la plantilladel sènior femení. Aquesta pu-blicació ha intentat posar-se encontacte amb el president delclub, Josep Serra, però no haestat possible parlar amb ell.

Una imatge d’arxiu de les gavanenques fent pinya. Foto: HG

Jugadores de l’Handbol Gavà,obligades a treure’s el llaç groc

» Laia Andrade, una de les esportistes, lamenta la decisió arbitral» L’Agustinos, rival del club, es negava a seguir jugant si no ho feien

Llum verda a la conversió del’AE Prat en societat anònima

Els socis de l’AE Prathan decidit que el clubcomenci un procés deconversió a societat

anònima esportiva. Així es va de-cidir, de forma majoritària (80vots a favor, set en contra i vuitabstencions) en l’Assemblea Ex-traordinària celebrada a la ciutatel passat dijous 3.

El president del club, LuisQuiñonero, va mostrar la seva sa-tisfacció per aquest fet a RàdioPrat i va assegurar que la con-versió permetrà professionalitzarel club i evitar la seva desaparició

pel deute que té amb la Segure-tat Social (d’uns 640.000 eu-ros). En el seu parlament durantl’Assemblea, Quiñonero va ex-plicar que els socis tindran prio-ritat de compra en el moment queles accions estiguin disponibles.

BUSCANT LA PRIMERA VICTÒRIAEsportivament, però, de mo-ment l’equip encara no ha acon-seguit guanyar cap partit desprésde nou jornades (quatre empatsi cinc derrotes). L’aspecte méspositiu és que l’AEP continuaviu en la Copa RFEF.

El Baix es posa les sabatillesen dues de les seves curses

ATLETISME4La 15a Marató delMediterrani de Castelldefels i la2a Cursa StyleRun de Viladecansvan fer que la zona del Delta escalcés les sabatilles de córrer elpassat diumenge 20.

Dani Serra i Gemma Barra-china van ser els més ràpids aCastelldefels. Serra, del Casticá-ceres RC, va completar la dis-tància de 20 quilòmetres en 1hora i 11 minuts. Juan PedroMora i Lahcen Harbil van com-pletar el podi masculí. Barrachi-na, per la seva banda, va traves-sar la meta en 1 hora, 16 segons

i 58 centèsimes, seguida de SaraComajuncosas i de Hasna Ba-hom. Pel que fa a la distància cur-ta, les victòries van ser per a Ro-ger Sánchez i Bàrbara Anento. Elsorganitzadors calculen que, en to-tal, hi va haver uns 1.500 atletes.

Alhora, l’entorn del Vilade-cans the Style Outlets es conver-tia en l’escenari de l’altra cursa.Mohamed El Ghazouany (33 mi-nuts i 13 segons) i Carolina Mon-tañana (42 minuts i 1 segon) vanguanyar la cursa de 10, mentreque les de 5 va ser per a Moha-med Azrouf i Sonia Gallego.

Futbol | Mala dinàmica de la UE Castelldefels l’últim mes Tres derrotes i un empat entre la recta final del setembre i l’inici d’aquest mes. El Castelldefelsde Miki Carrillo ha caigut en picat fins a la dotzena posició després d’un gran inici de lliga. Els

pròxims reptes per al conjunt groc seran l’Europa, el Terrassa o el Granollers, entre altres.

Pau ArriagaGAVÀ

| 22

Viu en línia

No hi ha cap dubte que Pep Guardiola és un dels grans nomsdel futbol mundial. Durant més de 15 anys, va fer carrera coma futbolista, vinculat principalment al Barça. Si bé va viure una

de les millors èpoques del club com a jugador, com a entre-nador va ser l’artífex d’una etapa encara millor, aconseguint

un total de 14 títols. L’any 2013, però, va deixar el Barça i vacomençar a entrenar el Bayern de Munic, equip amb què va

guanyar 7 títols. Des del 2016 fins a l’actualitat, és el tècnicdel Manchester City i, de moment, ha aconseguit també 7

trofeus. Malgrat haver marxat de Catalunya, no se n’hadesvinculat mai políticament. Arran de l’empresona-

ment dels líders independentistes el 2017, va comen-çar a lluir un llaç groc, un gest que li va costar críti-ques i sancions. Ara, ha fet un pas endavant en elseu activisme polític, posant veu al comunicat deTsunami Democràtic –emès a la BBC, l’AFP i TV3–

denunciant la sentència del Procés i la“deriva autoritària” de l’Estat, i demanant

suport a la comunitat internacional.

L’autora del llibre juvenil Xènia, tens unWhatsApp fa el salt a la literatura per aadults de la mà de l’editorial Comanegra.A Viure perillosament, Gemma Pasqual pre-senta un recull de contes protagonitzatsper catorze dones de totes les èpoques.Des de Virginia Woolf fins a Caterina Albert,l’escriptora valenciana recupera algunsdels grans noms femenins de la història.

Llibres

Viure perillosamentGemma Pasqual

Sota la direcció de Joel Joan, Joan Pera in-terpreta el mestre galeter Francesc RamonPujols-Pinyol. El creador de les Galetes Pu-jols-Pinyol celebra que la seva filla Merit-xell es casa amb el gendre perfecte, el Ber-nat, per als quals ha organitzat un gran ca-sament. Però tot canvia quan s’adona queels nuvis podrien ser germans.

Al Teatre Condal de Barcelona.

Teatre

El pare de la núviaJoel Joan i Hèctor Claramunt

El mes d’octubre de 1999, començava acaminar Estopa, un duo musical formatper David i José Muñoz, dos germans deCornellà de Llobregat. Ara, vint anysmés tard, els germans Muñoz celebrenaquest aniversari amb el seu desè disc:Fuego. Durant els mesos previs a l’estre-na, la banda ha publicat tres avenços: Fue-go, El último renglón i Yo no estoy loco.

Música

En Gatsby i l’Ashleigh (interpretats per Ti-mothée Chalamet i Elle Fanning) són dosjoves universitaris enamorats que deci-deixen passar un cap de setmana a NovaYork. Allà, ella coneixerà un cineasta i unactor, mentre que ell coneixerà una noia,la Chan, interpretada per la mediàtica Se-lena Gomez. Dia de pluja a Nova Yorkés lacinquantena pel·lícula de Woody Allen.

Pelis i sèries

Dia de pluja a Nova YorkWoody Allen

FuegoEstopa

48h Open House BarcelonaL’Associació Cultural 48h Open House Barcelona celebra en-

guany la desena edició del seu festival d’arquitectura a la ciu-tat. Durant el cap de setmana del 26 i el 27 d’octubre, més de200 edificis barcelonins obriran les seves portes i permetranl’accés gratuït al públic, que podrà descobrir la diversitat delpatrimoni arquitectònic de la capital catalana. A més, la pro-

gramació d’aquesta edició busca posar en valor i retre home-natge a les dones arquitectes, tant a aquelles que exerceixenla seva feina actualment com a les que, al llarg de la història,

se’ls ha impedit dedicar-s’hi per culpa del masclisme.

P E P G U A R D I O L AQUI ÉS?ÉS FAMÓS PER... Ser un dels millors entrenadors del món

Ha guanyat més de 25 títols com a entrenador de futbol

Famosos

Posar veu a Tsunami DemocràticVa llegir un comunicat emès a la BBC, l’AFP i TV3

Milers de missatges agraint-li el suportL’independentisme aplaudeix que internacionalitzi el conflicte

QUÈ HA FET?

La fitxa

| ZombielandL’estudi High Voltage Software ha creat el videojoc Zombieland: Double Tap - Road Trip, inspirat en la saga

cinematogràfica Zombieland, que va estrenar la primera part el 2009 i n’estrena la segona aquest octubre.

No t’ho perdis

A LES XARXES...

23 |

Viu en línia

[email protected]

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE11:30 La primera sessió de la jugatecambien-tal del mes de novembre portarà per títol Quiviu al mar? La coordinarà l’entitat Edulis. / Parcde Mar.

DIUMENGE 27 D’OCTUBRE12:00 En el marc del cicle de teatre amateur esfarà una representació teatral de la pel·lícu-la infantil Hotel Transilvània, organitzadapel Grup Teatral La Igualtat. / Espai Maragall.Centre cívic per a les arts escèniques.

DISSABTE 9 DE NOVEMBRE 11:00 Visita comentada a l’exposició Invenzio-ne, una idea de Leonardo. Per poder conèi-xer la història darrera cada obra, La visita co-mentada comptarà amb la presència d’algunsautors. / Museu de Gavà.

FINS AL 27 D’OCTUBRETot el dia Darrers dies en els quals es podrà vi-sitar Terra i Aigua, una mostra de Llorenç De-llarès que s’emmarca en la programació dela Festa Major. / Sala d’exposicions de la Tor-re del Baró.

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRE12:00 Roser Ros, pedagoga, narradora i es-criptora, s’encarregarà d’una sessió de nar-racions anomenada Hi havia una vegada... En-trada gratuïta, aforament limitat. / Salad’exposicions de la Torre del Baró.

DIMECRES 30 D’OCTUBRE20:00 Bviendo Letras torna a organitzar lasessió del club de lectura, com cada darrer di-mecres del mes. Es llegeixen, principalment,novel·les en llengua castellana. / LlibreriaBviendo Letras.

DIMECRES 6 DE NOVEMBRE16:00 La buena esposa, protagonitzada perGlenn Close, serà el títol seleccionat per a la ses-sió del mes que ve de El cine de Frida. / CentreCívic Sant Jordi - Ribera Baixa.

DIUMENGE 3 DE NOVEMBRECASTELLDEFELS Partit de futbol corresponenta l’onzena jornada de Tercera Divisió entre laUE Castelldefels i el Terrassa FC (12:00). / Mu-nicipal els Canyars.

El darrer divendres del mes es farà untaller de cuina pensat perquè els mésjoves s’acostumin a estar entre els fo-gons. / Centre Cívic Palmira Domènech.

Tot a punt per a un taller de cuina pensat per a jovesDivendres 25 d’octubre a les 18:00

Soldados de Salamina, de Javier Cer-cas, serà el llibre seleccionat per a lasessió del mes que ve del club de lec-tura de novel·la històrica. / Museu deGavà.

El Museu acollirà una sessió de lectura de novel·la històricaDilluns 18 de novembre a les 18:30

La petita sirena de Hans Christian An-dersen serà el llibre seleccionat per ala sessió del pròxim dia 11 del club delectura, coordinat per Laia Carreras. /Biblioteca RFJ: Sala taller infantil.

Laia Carreras moderarà unasessió del club de lectura

Dilluns 11 de novembre a les 18:00

EL PRAT Partit de bàsquet de la vui-tena jornada del grup est de la lliga LEBPlata entre el CB Prat i el CB Villarro-bledo. / Pavelló Joan Busquets.

El CB Prat estrenarà el mes que ve contra el VillarrobledoDissabte 2 de novembre a les 18:15

Castelldefels El Prat EsportsViladecansGavà

P R O P O S T E S

líniamar.cat| 24

Octubre 2019 Pròxima edició: 20 de novembre

“La imatge de Catalunya no el llaç groc durant un partit pot ......gal” van alertar els usuaris...

Documents

Transcript of “La imatge de Catalunya no el llaç groc durant un partit pot ......gal” van alertar els usuaris...