Aparell Circulatori
-
Upload
bendinat2esoc -
Category
Travel
-
view
5.935 -
download
0
Transcript of Aparell Circulatori
Tema 3.Tema 3. Els aparells Els aparells circulatori, respiratori i circulatori, respiratori i
excretorexcretor
ANATOMIA HUMANAANATOMIA HUMANA
3r ESO 3r ESO BiologiaBiologia i i GeologiaGeologia
Index del temaIndex del tema
1. L’aparell circulatori i la sang1. L’aparell circulatori i la sang 2. El cor i la circulació sanguínia2. El cor i la circulació sanguínia 3. Malalties de l’aparell circulatori3. Malalties de l’aparell circulatori 4. L’aparell respiratori4. L’aparell respiratori 5. La respiració5. La respiració 6. Malalties de l’aparell respiratori6. Malalties de l’aparell respiratori 7. L’aparell excretor7. L’aparell excretor 8. L’excreció 8. L’excreció 9. Malalties aparell urinari (ronyons)9. Malalties aparell urinari (ronyons)
1.1. L’ APARELL CIRCULATORI I LA SANGL’ APARELL CIRCULATORI I LA SANG 1.0 L’ Aparell Circulatori1.0 L’ Aparell Circulatori
DefinicióDefinició FuncióFunció ComposicióComposició: : 1. SANG1. SANG
2. COR2. COR
3. CONDUCTES 3. CONDUCTES
- Vasos Sanguinis - Vasos Sanguinis (artèries, venes (artèries, venes i capil·lars)i capil·lars)
- Vasos limfàtics- Vasos limfàtics
1. L’ APARELL CIRCULATORI I LA SANG1. L’ APARELL CIRCULATORI I LA SANG 1.1. Composició de la Sang1.1. Composició de la Sang
DefinicióDefinició FuncióFunció Composició: Composició:
- Plasma - Plasma (líq. Groguenc)(líq. Groguenc)
- Cèl·lules Sanguínies - Cèl·lules Sanguínies Formades a la Medul·la òssiaFormades a la Medul·la òssia
Cèl·lules sanguíniesCèl·lules sanguínies Glòbuls vermells, hematies o eritròcitsGlòbuls vermells, hematies o eritròcits
cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, cèl·lules sense nucli i plenes d'hemoglobina, que és una proteïna capaç de captar i alliberarque és una proteïna capaç de captar i alliberar oxigen. oxigen.
Glòbuls blancs o leucòcits.Glòbuls blancs o leucòcits. Diferents tipus i funcions:Diferents tipus i funcions:
--funció fagocítica: funció fagocítica: neutròfilsneutròfils, , eosinòfilseosinòfils i i monòcitsmonòcits
-generadora d'anticossos: -generadora d'anticossos: limfòcitslimfòcits
-productora de vasodilatadors:-productora de vasodilatadors:basòfilsbasòfils
PlaquetesPlaquetes fragments de citoplasma que fragments de citoplasma que contenen una substància que inicia contenen una substància que inicia la la coagulació de la sangcoagulació de la sang. .
L’ aparell circulatori està L’ aparell circulatori està constituït per un líquid (la constituït per un líquid (la sang), que circula per un sang), que circula per un sistema de conductes (els sistema de conductes (els vasos sanguinis), impulsat vasos sanguinis), impulsat per una bomba (el corper una bomba (el cor). ).
FUNCIONS DE L’APARELL FUNCIONS DE L’APARELL CIRCULATORICIRCULATORI
animacionsanimacions http://iessuel.org/ccnn/flash/sangre[1].swfhttp://iessuel.org/ccnn/flash/sangre[1].swf httphttp://iessuel.org/ccnn/flash/corazon[1].swf://iessuel.org/ccnn/flash/corazon[1].swf http://iessuel.org/ccnn/flash/circulatorio.swfhttp://iessuel.org/ccnn/flash/circulatorio.swf httphttp://iessuel.org/ccnn/flash/infarto[1].swf://iessuel.org/ccnn/flash/infarto[1].swf http://iessuel.org/ccnn/flash/insuficiencia[1].swfhttp://iessuel.org/ccnn/flash/insuficiencia[1].swf http://www.consumer.es/web/es/salud/problemas_de_salhttp://www.consumer.es/web/es/salud/problemas_de_sal
ud/2002/11/27/140016.phpud/2002/11/27/140016.php http://www.victoriacollege.edu/dept/bio/Animatiohttp://www.victoriacollege.edu/dept/bio/Animatio
ns/iworx/blood_clotting.htmlns/iworx/blood_clotting.html http://www.victoriacollege.edu/dept/bio/Animations/http://www.victoriacollege.edu/dept/bio/Animations/
iworx/human_heart.htmliworx/human_heart.html
Vasos Vasos sanguinissanguinis
La circulació sanguínia en els humans es La circulació sanguínia en els humans es tancada, ja que la sang sempre circula per tancada, ja que la sang sempre circula per l’ interior d’un extens sistema de l’ interior d’un extens sistema de conductes: els vasos sanguinis. conductes: els vasos sanguinis.
Tipus de vasos sanguinis: Tipus de vasos sanguinis: Artèries, venes i capil·lars.Artèries, venes i capil·lars.
1.2 Els vasos sanguinis1.2 Els vasos sanguinis ArtèriesArtèries- Cor als òrgansCor als òrgans- Paret elàsticaParet elàstica- Manté pressió sangManté pressió sang
VenesVenes- Òrgans al corÒrgans al cor- Paret menys resistentParet menys resistent- Pressió més baixaPressió més baixa- Tenen vàlvulesTenen vàlvules
Capil·larsCapil·lars- Intercanvi cèl·lulesIntercanvi cèl·lules- Només capa endoteliNomés capa endoteli
Artèries i VenesArtèries i Venes
1.3 L’ INTERCANVI DE 1.3 L’ INTERCANVI DE SUBSTÀNCIESSUBSTÀNCIES
Vasos sanguinisVasos sanguinis
Vasos sanguinisVasos sanguinis
Arteries. Direcció de Arteries. Direcció de la sang del cor als la sang del cor als teixitsteixits
Venes. Direcció de la Venes. Direcció de la sang dels teixits alsang dels teixits al
cor cor Capil·lars. Uneixen les Capil·lars. Uneixen les
artèries amb les artèries amb les venesvenes
Estructura dels vasos sanguinisEstructura dels vasos sanguinis
ArtèriesArtèries
Les Les artèriesartèries duen la sang que surt del cor duen la sang que surt del cor fins les diferents parts del cosfins les diferents parts del cos
Las artèries, quan se allunyen del cor, es Las artèries, quan se allunyen del cor, es van ramificant en altres més fines i quan van ramificant en altres més fines i quan arriben als òrgans ja són capil·lars. arriben als òrgans ja són capil·lars.
ArtèriesArtèries
Presenten una paret Presenten una paret elàstica i resistent, que elàstica i resistent, que els permet suportar la els permet suportar la pressió amb la que la pressió amb la que la sang surt del cor. sang surt del cor.
PRESSIÓ ARTERIALPRESSIÓ ARTERIAL
VenesVenes
En el seu interior presenten En el seu interior presenten unes vàlvules, unes vàlvules, vàlvules vàlvules venosesvenoses o semilunars que o semilunars que impedeixen el retrocés de la impedeixen el retrocés de la sang.sang.
Capil·larsCapil·lars
Els capil·lars son vasos de grossor extremadament fi Els capil·lars son vasos de grossor extremadament fi Paret formada per una sola capa de cèl·lules (endoteli), Paret formada per una sola capa de cèl·lules (endoteli),
que permet la filtració dels components de la sang cap a que permet la filtració dels components de la sang cap a les cèl·lules i de les substàncies de rebuig d’aquestes les cèl·lules i de les substàncies de rebuig d’aquestes cap a la la sang. cap a la la sang.
Tots els òrgans presenten un sistema de capil·larsTots els òrgans presenten un sistema de capil·lars
CorCor
Antiguament es creia que en el cor residien les emocions i els sentiments
CorCor
El cor actua El cor actua com una bomba com una bomba per impulsar la per impulsar la sang per tota la sang per tota la xarxa de vasos xarxa de vasos sanguinissanguinis
CorCor El cor es un múscul El cor es un múscul
amb 4 cavitats: dos amb 4 cavitats: dos aurícules i dos aurícules i dos ventricles ventricles
Les parets del cor Les parets del cor estan formades per un estan formades per un teixit muscular , el teixit muscular , el miocardi.miocardi.
Les parets de las Les parets de las aurícules són més aurícules són més primes que les dels primes que les dels ventriclesventricles
CorCorEl cor presenta El cor presenta
vàlvules que vàlvules que impedeixen que la impedeixen que la sang pugui sang pugui retrocedir.retrocedir.
Les cèl·lules que Les cèl·lules que formen la paret formen la paret del cor, com del cor, com totes, necessiten totes, necessiten nutrients i nutrients i produeixen produeixen rebuigs. Les rebuigs. Les artèries i venes artèries i venes coronàriescoronàries són són les encarregades les encarregades de irrigar el corde irrigar el cor
Funcionament del corFuncionament del cor
SÍSTOLE (CONTRACCIÓ) SÍSTOLE (CONTRACCIÓ) DIÀSTOLE (RELAXACIÓ)DIÀSTOLE (RELAXACIÓ)
LA PART DRETA DEL COR ENVIA LA PART DRETA DEL COR ENVIA LA SANG ALS PULMONS I LA PART LA SANG ALS PULMONS I LA PART ESQUERRA A TOT EL COS.ESQUERRA A TOT EL COS.
CICLE CARDÍACCICLE CARDÍAC
La sang arriba al cor per venes. En l’aurícula La sang arriba al cor per venes. En l’aurícula dreta desemboquen les venes caves i en dreta desemboquen les venes caves i en l’esquerra les venes pulmonars. l’esquerra les venes pulmonars.
Diàstole generalDiàstole general. La sang va omplint les . La sang va omplint les aurículesaurícules
Sístole auricularSístole auricular. Una vegada plenes, les . Una vegada plenes, les aurícules es contrauen a la vegada i la sang aurícules es contrauen a la vegada i la sang passa als ventricles a través de les passa als ventricles a través de les respectives vàlvules.respectives vàlvules.
CICLE CARDÍACCICLE CARDÍAC Sístole ventricularSístole ventricular .A continuació es contrauen els .A continuació es contrauen els
ventricles. La sang no pot tornar a la aurícula, ventricles. La sang no pot tornar a la aurícula, perquè ho impedeixen les vàlvules i ha de sortir perquè ho impedeixen les vàlvules i ha de sortir per les artèries. Del ventricle dret cap la artèria per les artèries. Del ventricle dret cap la artèria pulmonar i del esquer cap a la artèria aorta. pulmonar i del esquer cap a la artèria aorta.
Diàstole general .A continuació tot el cor es relaxa Diàstole general .A continuació tot el cor es relaxa i torna a començar el ciclei torna a començar el cicle
CICLE CARDÍACCICLE CARDÍAC
Les parets de les aurícules són més Les parets de les aurícules són més primes que les dels ventricles(només primes que les dels ventricles(només han d’empènyer la sang fins els han d’empènyer la sang fins els ventricles). ventricles).
Els ventricles han d’impulsar la sang Els ventricles han d’impulsar la sang més lluny :el dret fins els pulmons, més lluny :el dret fins els pulmons, l’esquerre fins tot el cos.( Per això la l’esquerre fins tot el cos.( Per això la paret del ventricle dret és lleugerament paret del ventricle dret és lleugerament més prima que la paret del ventricle més prima que la paret del ventricle esquerre.) esquerre.)
CirculacióCirculacióLA CIRCULACIÓ ES TANCADA, DOBLE I LA CIRCULACIÓ ES TANCADA, DOBLE I
COMPLETA. COMPLETA. CIRCUIT MAJOR QUE CORRESPON A TOT CIRCUIT MAJOR QUE CORRESPON A TOT
EL COS EL COS Ventricle esquerre/Artèria aorta/ Ventricle esquerre/Artèria aorta/ arteries/ Capil·lars/venes/ venes caves/ arteries/ Capil·lars/venes/ venes caves/ aurícula dreta.aurícula dreta.
CIRCUIT MENOR, QUE CORRESPON ALS CIRCUIT MENOR, QUE CORRESPON ALS PULMONS PULMONS Ventricle dret/artèria/pulmonar/Ventricle dret/artèria/pulmonar/
capil.lars pulmonars/ venes pulmonars/aurícula capil.lars pulmonars/ venes pulmonars/aurícula esquerraesquerra
SISTEMA LIMFÀTIC i LIMFASISTEMA LIMFÀTIC i LIMFA
Se encarrega de Se encarrega de recollir l’ excés de recollir l’ excés de líquid que circula líquid que circula entre les cèl·lules entre les cèl·lules (líquid intersticial) (líquid intersticial) per a retornar-lo a la per a retornar-lo a la sang. També recull a sang. També recull a l’ intestí els l’ intestí els productes resultants productes resultants de la digestió dels de la digestió dels greixos.greixos.
El El sistema limfàticsistema limfàtic està constituït per ganglis està constituït per ganglis
limfàtics i vasos limfàtics limfàtics i vasos limfàtics pels que circula un líquid pels que circula un líquid anomenat anomenat limfalimfa. .
Els capil·lars limfàtics se Els capil·lars limfàtics se uneixen formant uneixen formant conductes cada vegada conductes cada vegada de major diàmetre de major diàmetre anomenat s venes anomenat s venes limfàtiques que limfàtiques que desemboquen en les desemboquen en les venes subclàvies. En els venes subclàvies. En els ganglis limfàtics es ganglis limfàtics es formen limfòcitsformen limfòcits
Malalties cardiovascularsMalalties cardiovasculars
Són la principal causa de mort en la nostra Són la principal causa de mort en la nostra societatsocietat
Hipertensió arterial.Hipertensió arterial. Consisteix en un augment de la Consisteix en un augment de la pressió que exerceix la sang sobre la paret de les pressió que exerceix la sang sobre la paret de les artèries.artèries.
Varices.Varices. Són venes inflamades, a causa de la fallada de Són venes inflamades, a causa de la fallada de les vàlvules venoses dels membres inferiors.les vàlvules venoses dels membres inferiors.
Apoplexia.Apoplexia. Es produeix per una interrupció de Es produeix per una interrupció de l’aportament de sang a una part del cervell.l’aportament de sang a una part del cervell.
Embòlia pulmonar.Embòlia pulmonar. És l’obturació d’una branca de És l’obturació d’una branca de l’artèria pulmonar.l’artèria pulmonar.
Aneurisme.Aneurisme. És una dilatació localitzada en una paret És una dilatació localitzada en una paret arterial.arterial.
Infart de miocardi.Infart de miocardi. Es dóna per l’obstrucció de les artèries Es dóna per l’obstrucció de les artèries coronàries. coronàries.
Trastorns de la coagulació.Trastorns de la coagulació.
HIPERTENSIÓHIPERTENSIÓ La La hipertensió arterial (HTAhipertensió arterial (HTA) es ) es
defineix com l'elevació de les xifres defineix com l'elevació de les xifres de pressió arterial sistòlica de pressió arterial sistòlica
(PAS) ≥ 140 mmHg i/o pressió (PAS) ≥ 140 mmHg i/o pressió arterial diastòlica arterial diastòlica
(PAD) = 90 mmHg(PAD) = 90 mmHg..
Estadi 1Estadi 1 140-159 i/o 90-99 Confirmar abans de 140-159 i/o 90-99 Confirmar abans de dos mesos.** dos mesos.**
Estadi 2Estadi 2 160 - 179 i/o 100-109 Confirmar i 160 - 179 i/o 100-109 Confirmar i avaluar abans d'un mes. avaluar abans d'un mes.
Estadi 3Estadi 3 ≥ 180 i/o ≥ 110 Confirmar i avaluar ≥ 180 i/o ≥ 110 Confirmar i avaluar immediatament o abans d'una setmana (depenent immediatament o abans d'una setmana (depenent de la clínica). de la clínica).
Infart MiocardiInfart Miocardi
MarcapassosMarcapassos
Trasplantament de corTrasplantament de cor