Apartat "municipis cohesionats" del programa marc d'Esquerra Republicana per les eleccions...

36
ELECCIONS MUNICIPALS 2015 27 COHESIÓ SOCIAL El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania és una aposta ferma i decidida de les polítiques dels ajunta- ments d’Esquerra Republicana. El municipi és l’espai bàsic des d’on cal impulsar actuacions destinades al foment de la universalització de l’accés als serveis socials. Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideració del dret de ciutadania en la línia del que succeeix en els països més avançats del nostre entorn. Cal treballar perquè la inversió social no sigui un àmbit infradotat del pres- supost municipal, i se li ha d’atorgar la importància que requereix per la repercussió que té sobre la població. En aquests moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més imprescindible que mai per fer front a les necessitats de les persones, així com considerar-la inversió a causa del retorn que suposa per a l’economia local. L’impuls de polítiques destinades al foment de la cohesió ha de ser un dels pilars bàsics de treball dels ajuntaments d’Es- querra Republicana, mitjançant programes municipals que lluitin contra la marginació i per la cohesió social, a partir del suport personalitzat i d’orientació de la ciutadania, incorporant-hi o desenvolupant-hi plans de desenvolupament comuni- tari, plans d’interès social, plans educatius d’entorn, plans de ciutadania i immigració, etc. El foment de la solidaritat social respon a un principi bàsic de l’ideari republicà que defensa Esquerra. S’ha d’entendre com un fet que ha de ser impulsat des d’àmbits molt diversos. D’aquesta manera, les polítiques d’acció social s’han de concebre des d’un punt de vista integral, a partir de l’anàlisi global de les problemàtiques del municipi i coordinant-les, de manera transversal, amb els serveis de salut, d’ensenyament, de treball, d’urbanisme, etc. Cal que els municipis d’Esquerra disposin dels instruments i de les polítiques públiques necessàries per fer front als nous reptes que s’estan esdevenint ja avui. La nostra societat està vivint processos de canvi social destacats que cal saber analitzar i abordar com correspon. D’aquesta manera, hem de tenir en compte l’envelliment progressiu de les nostres po- blacions, les situacions de dificultats econòmiques, els canvis que s’estan produint en el si de les estructures familiars, així com la integració de tots els col·lectius amb especials dificultats (les persones nouvingudes, joves, dones, amb problemes de salut mental...). Tot plegat, per evitar que aquests fenòmens puguin potenciar l’exclusió social. D’altra banda, cal no oblidar el foment de la participació ciutadana a l’hora de crear o coordinar les polítiques en l’àmbit del benestar social i fomentar una implicació directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania i les entitats per crear llaços de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat. També cal incidir en el model d’ajuntament d’Esquerra i la seva relació amb la ciutadania. A partir d’un concepte de parti- cipació realista, possible, democràtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelació amb la ciutadania i la societat civil per alimentar-se del seu coneixement, de la seva tasca, i adequar les polítiques a la realitat social i a les necessitats del municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdevé de gran importància la creació dels consells municipals o fer audiències públiques com a òrgans de participació, factors de convivència, elements d’adequació de polítiques i generadors de proxi- mitat a la ciutadania, en què participin les administracions, les entitats, els ciutadans, les organitzacions empresarials, etc. MUNICIPIS COHESIONATS 2

description

Apartat "municipis cohesionats" del programa marc d'Esquerra Republicana per les eleccions municipals 2015

Transcript of Apartat "municipis cohesionats" del programa marc d'Esquerra Republicana per les eleccions...

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 27

    COHESI SOCIAL

    El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania s una aposta ferma i decidida de les poltiques dels ajunta-ments dEsquerra Republicana. El municipi s lespai bsic des don cal impulsar actuacions destinades al foment de la universalitzaci de laccs als serveis socials.

    Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideraci del dret de ciutadania en la lnia del que succeeix en els pasos ms avanats del nostre entorn. Cal treballar perqu la inversi social no sigui un mbit infradotat del pres-supost municipal, i se li ha datorgar la importncia que requereix per la repercussi que t sobre la poblaci. En aquests moments de dificultats econmiques, la inversi social s ms imprescindible que mai per fer front a les necessitats de les persones, aix com considerar-la inversi a causa del retorn que suposa per a leconomia local.

    Limpuls de poltiques destinades al foment de la cohesi ha de ser un dels pilars bsics de treball dels ajuntaments dEs-querra Republicana, mitjanant programes municipals que lluitin contra la marginaci i per la cohesi social, a partir del suport personalitzat i dorientaci de la ciutadania, incorporant-hi o desenvolupant-hi plans de desenvolupament comuni-tari, plans dinters social, plans educatius dentorn, plans de ciutadania i immigraci, etc.

    El foment de la solidaritat social respon a un principi bsic de lideari republic que defensa Esquerra. Sha dentendre com un fet que ha de ser impulsat des dmbits molt diversos. Daquesta manera, les poltiques dacci social shan de concebre des dun punt de vista integral, a partir de lanlisi global de les problemtiques del municipi i coordinant-les, de manera transversal, amb els serveis de salut, densenyament, de treball, durbanisme, etc.

    Cal que els municipis dEsquerra disposin dels instruments i de les poltiques pbliques necessries per fer front als nous reptes que sestan esdevenint ja avui. La nostra societat est vivint processos de canvi social destacats que cal saber analitzar i abordar com correspon. Daquesta manera, hem de tenir en compte lenvelliment progressiu de les nostres po-blacions, les situacions de dificultats econmiques, els canvis que sestan produint en el si de les estructures familiars, aix com la integraci de tots els collectius amb especials dificultats (les persones nouvingudes, joves, dones, amb problemes de salut mental...). Tot plegat, per evitar que aquests fenmens puguin potenciar lexclusi social.

    Daltra banda, cal no oblidar el foment de la participaci ciutadana a lhora de crear o coordinar les poltiques en lmbit del benestar social i fomentar una implicaci directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania i les entitats per crear llaos de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.

    Tamb cal incidir en el model dajuntament dEsquerra i la seva relaci amb la ciutadania. A partir dun concepte de parti-cipaci realista, possible, democrtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelaci amb la ciutadania i la societat civil per alimentar-se del seu coneixement, de la seva tasca, i adequar les poltiques a la realitat social i a les necessitats del municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdev de gran importncia la creaci dels consells municipals o fer audincies pbliques com a rgans de participaci, factors de convivncia, elements dadequaci de poltiques i generadors de proxi-mitat a la ciutadania, en qu participin les administracions, les entitats, els ciutadans, les organitzacions empresarials, etc.

    MUNICIPIS COHESIONATS2

  • 28 PROGRAMA MARC

    Tampoc no es pot eludir la responsabilitat de lAdministraci local com a referent tic en la seva actuaci. Els ajuntaments dEsquerra, com a Administraci pblica i ms propera a la ciutadania, han dactuar en lexemple i en conseqncia amb les actituds i els valors que volen fomentar en la societat. Per tant, han de ser sensibles amb la conciliaci entre la vida laboral i personal dels seus treballadors i ha de promoure la compra tica dels serveis, pensant tamb en el foment de leconomia social, tenint present dincloure clusules socials en els concursos i les entitats socials sense nim de lucre.

    Daltra banda, la cultura catalana dels darrers anys ve fortament marcada per tres fenmens socials que provoquen un exercici de replantejament de la creaci i la difusi de la indstria cultural. Estem parlant de la immigraci, la globalitzaci i la crisi econmica.

    De fet, els dos primers factors estan estretament relacionats. La globalitzaci, un fenomen complex i amb mltiples i de-siguals derivacions en lmbit internacional, ha provocat a casa nostra larribada de nova immigraci, que representa un repte notable en la mesura que, duna banda, com a pas encara som lluny de superar el perill de minoritzaci nacional i, duna altra, el procs de normalitzaci lingstica que, tot i el que sens diu, no ha assolit encara els plens objectius.

    s en valorar aquesta situaci quan ens adonem que la cultura exerceix de factor clau de cohesi social i, com a tal, ajuda a integrar la gent vinguda daltres territoris. Aix fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals com a veritables centres dinterrelaci social i cultural. Tot, sense oblidar que la immigraci provoca que en els nostres municipis, en els nostres carrers, en el nostres entorns ms immediat, arribin noves formes dentendre la cultura i noves metodologies de creaci artstica que hem daprendre a entendre i a difondre.

    Laltra cara de la globalitzaci fa que la cultura catalana pugui ser difosa ms enll del nostre mbit territorial, i en pugui gaudir qualsevol persona arreu del mn. En certa manera, la globalitzaci obliga les entitats locals i els municipis a enfortir les bases creatives i a impulsar la difusi artstica arreu.

    Davant daquesta nova realitat social, provocada pel fenomen globalitzador, des dun fals progressisme acomplexat sha caigut en la temptaci dapostar per un relativisme cultural. Aix, a partir dun respecte paternalista per no real de la identitat de les persones nouvingudes, sha renunciat conscientment a conformar un sentiment de pertinena que de vegades, farisaicament, sha denunciat fins i tot com a reaccionari que pugui servir de porta dentrada als contingents de poblaci immigrada duna collectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest model paternalista i falsament progressista, abocat al fracs, provocaria, generaria si sarribs a posar en prctica de manera generalitzada, els mateixos problemes de segregaci i exclusi social que ha provocat ja a Anglaterra, Frana o Holanda. s molt difcil valorar la cultura daltri quan no es valora la cultura prpia.

    Sovint, aquest relativisme cultural sassocia amb la despersonalitzaci que provoca a moltes poblacions catalanes el model de ciutat extensa, i cal superar-lo mitjanant poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular cre-atives, crtiques i no estereotipades, la recuperaci de la memria histrica vinculada al municipi i la potenciaci del coneixement del patrimoni cultural i natural. Tot plegat, requereix poltiques transversals capaces dacabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconmic de la poblaci. s en aquest sentit que, si no volem que aquestes experi-ncies quedin redudes a ser puntuals o ms o menys folklriques, les poltiques vinculades a la identitat shan de concre-tar tot enfortint el paper aglutinador del comer urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb personalitat prpia i les xarxes associatives locals.

    Finalment, i no per aix menys important, cal que ens fem ress duna caracterstica pressupostria recurrent en poques complicades com la que estem vivint en aquests moments. Cal dir ben alt, sense prejudicis ni complexos de cap mena, que el valor econmic de la cultura s essencial per aixecar un pas marcat per una crisi profunda. Les indstries culturals en general i, de manera especfica, sectors de gran recorregut en lmbit local, com ara el turisme cultural, sn valors que gaudeixen duna doble vessant: una capacitat productiva dalt poder econmic regenerador i una crrega simblica reno-vadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una ptima cohesi social.

    Lagenda Europa 2020 de la Uni Europea ens dna directrius i estratgies que shauran dintegrar en les poltiques del nostre pas.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 29

    EDUCACI

    Leducaci constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de lacci poltica, amb un destacat valor estratgic dins del projecte global de construcci nacional. Lescola s un dels mbits en el qual es reflecteixen de manera ms evident les si-tuacions de desigualtat. s per aix, que considerem que des dels ajuntaments sha de contribuir a estructurar un sistema educatiu propi amb ms capacitat de resposta als nous reptes educatius i socials des de la proximitat.

    1. Assumir, des de lAdministraci local, un paper de lideratge poltic respecte a la promoci del treball educatiu integrat dels agents que intervenen en el municipi. Lescola s un espai privilegiat, per no pot ser lnica instituci sobre la qual recaigui leducaci. Shan de superar les dinmiques de fragmentaci dels espais educatius i desenvolupar projectes comunitaris amb les famlies, el barri, el venat, lespai pblic, lesport, lassociacionisme de leducaci en el lleure, etc. que permetin un treball educatiu dentorn.

    2. Potenciar i ampliar els plans educatius dentorn per contribuir a donar una resposta integrada i global a les neces-sitats educatives de tot lalumnat, amb una atenci especial al ms frgil. Es tracta de concretar un pla estratgic que inclogui els agents socioculturals de la zona i mobilitzi tots els recursos possibles (institucionals, empresarials, espor-tius, artstics, entitats de lleure i totes les formes de voluntariat), per generar atractives dinmiques locals a favor de lxit educatiu en totes les seves dimensions: personal, social, acadmica i professional.

    3. Aconseguir una escolaritzaci ms equilibrada de lalumnat mitjanant la participaci a les oficines municipals deducaci (OME), de manera que tots els centres del municipi assumeixin quotes ms grans de comproms social, i incidir per augmentar-ne el marc competencial.

    4. Implementar propostes dintervenci proactives en la lluita contra labsentisme escolar, la desafecci i labando-nament. Labsncia de poltiques educatives integrades o les de carcter exclusivament reactiu no han contribut a reduir els ndex en aquests mbits.

    5. Impulsar linstitut escola en la programaci de loferta educativa del municipi com a centre pblic que imparteix duna manera continuada leducaci primria i la secundria. Linstitut escola s la frmula ms adequada per garantir un itinerari formatiu coherent i de continutat en lensenyament bsic i superar la fragmentaci curricular entre len-senyament infantil i primari, duna banda, i el secundari, de laltra.

    6. Collaborar activament amb els centres deducaci secundria obligatria del municipi en la cogesti i la implemen-taci de programes de diversificaci curricular, com a mesura datenci a la diversitat dissenyada per a lalumnat que presenti dificultats generalitzades daprenentatge a lESO.

    7. Procurar que lAdministraci potenci la formaci professional, creant centres especfics i integrats dFP, univer-salitzant els cicles formatius de grau mitj, adaptant loferta dels programes de formaci professional adreats a joves sense titulaci a les necessitats de lentorn, incrementar loferta dels cicles formatius de grau superior i ampliar loferta general de les diverses formacions professionalitzadores per donar respostes contextualitzades tant a les necessitats de les persones com a les de les empreses. En aquest sentit, els municipis, mitjanant la participaci en les actuacions de coordinaci i assessorament intercentres, han de poder participar activament en lorientaci i lacompanyament de lalumnat durant tot aquest procs de canvi.

    8. Cooperar amb lAdministraci educativa per atendre de manera correcta i acurada lalumnat deducaci especial, tant pel que fa als ensenyaments obligatoris com als postobligatoris i a la seva transici al mn laboral

    9. Contribuir, des de lescola rural, a lequilibri territorial del pas. Un poble sense escola s un poble solitari. Per aix cal potenciar les petites escoles arrelades al territori amb un projecte educatiu en qu participi lajuntament amb el teixit social del poble.

    10. Empnyer a la millora dels nivells educatius i formatius de la ciutadania al llarg de la vida. Fins ara, el sistema educatiu tradicional es basava en el concepte destudiar durant uns quants anys per treballar tota la vida; actualment, el paradigma ha canviat, de manera que la continutat en lactivitat laboral exigeix haver destudiar tota la vida.

    11. Considerar les necessitats de les famlies i fer compatibles els requeriments laborals amb lacollida dels infants als centres educatius. Per aix es proposa que hi hagi centres que obrin des de l1 de setembre fins al 31 de juliol que

  • 30 PROGRAMA MARC

    ofereixin activitats educatives de lleure. Lorganitzaci daquestes activitats aniria a crrec dels ajuntaments amb un finanament adequat del Govern de la Generalitat.

    12. Millorar la qualitat de loferta dactivitats extraescolars de carcter formatiu, cultural, ldic i esportiu per a tot lalumnat dels centres educatius, en horari no lectiu i, sobretot, en els perodes de vacances.

    13. Donar suports especfics a les escoles de mares i pares. s necessari atribuir a les famlies un paper destacat en la millora del sistema educatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions com unes entitats que es limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats en els centres.

    14. Articular i coordinar la disponibilitat de voluntariat en el territori per collaborar educativament en activitats educatives complementries en els entorns amb ms necessitats.

    15. Cercar prou finanament perqu els ajuntaments puguin donar una resposta adequada a iniciatives educatives com sn les escoles bressol o les escoles de msica.

    16. Dissenyar poltiques datenci als infants mitjanant els plans dinfncia i els consells dinfants, aix com amb xarxes descoles bressol amb serveis flexibles i complementaris, espais infantils de suport a les crregues familiars i programes educatius, ldics, culturals i esportius per als infants: espai nad, espai de lactncia, espai famlia i espai de joc.

    17. Les escoles de msica i dansa, a ms diniciar els infants en les seves primeres etapes de formaci musical, tamb han de desenvolupar nombrosos projectes de cohesi social i difusi artstica, estenent la prctica musical en la societat des de la infncia i tamb com a formaci al llarg de la vida.

    18. Aplicar la tarifaci social en els preus de la matrcules de les escoles bressol, les escoles de msica i les activitats de lleure (extraescolars i casals).

    19. Potenciar la collaboraci de les associacions juvenils de leducaci en el lleure, tot abordant les tres potes neces-sries perqu puguin funcionar correctament: reconeixement, finanament i espais.

    CULTURA

    Una bona poltica cultural, coherent per incisiva, permet la vertebraci social i la construcci nacional. La ciutadania del nostre pas, tant a ttol individual com collectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la seva difusi. La cultura ens dna conscincia de qui som i on volem arribar com a poble.

    Un municipi culte s un municipi ms just i ms lliure i, per tant, ms ben preparat per fer front als moments difcils com els que ens toca viure. Invertir en cultura, en poltiques culturals, s una inversi en la societat per se, que si b no t un efecte retorn immediat, s que t un resultat a mitj i llarg termini de gran transcendncia.

    Per aix cal considerar el sistema cultural dels municipis com un pilar bsic de lestat del benestar. Sn molts, els es-tudis cientfics que demostren que les persones que tenen una activitat cultural intensa gaudeixen de millor salut i viuen ms anys. La cultura, a ms, s una eina de primer nivell per combatre patologies socials com la soledat, les malalties mentals, els fracs escolar o la xenofbia.

    Des dERC considerem, doncs, la cultura com a quarta pota de lestat del benestar, en tant que element cohesionador per excellncia: ens referma en la pertinena dins duna collectivitat per tamb ens dna les eines per crixer, desenvolu-par-nos com a pas, i ens obre les possibilitats darribar a totes les sensibilitats socials i culturals que sestableixen arreu dels pasos catalans i integrar-les.

    El valor econmic de la cultura s essencial, en una doble vessant: una capacitat productiva dalt poder regenerador i una crrega simblica renovadora per, al mateix temps, reafirmadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una ptima cohesi social. La despesa pblica en cultura continua estereotipada com una despesa poc productiva o, en alguns casos, fins i tot directament improductiva. s moment de posar en valor laportaci de la cultura a leconomia del territori, des de lactivitat de les indstries culturals prpiament dites fins al valor afegit que, per al sector turstic, repre-

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 31

    senta una oferta cultural potent, variada i equilibrada en el territori. Cal, tamb, que qualsevol creador i productor arribi amb facilitat a tot el seu pblic potencial; per tant, cal desenvolupar estratgies per incrementar els consums culturals de la ciutadania en tots els segments de la producci i a tot el territori.

    Grcies a les inversions dels darrers anys, sha aconseguit establir un xarxa, incomplerta per notable, dequipaments i ins-titucions culturals. La crisi econmica i les poltiques tributries injustes del Govern espanyol, com lapujada de lIVA, han repercutit negativament en laccs a les activitats culturals de pagament. s per aix que cal impulsar de forma immediata poltiques de suport a la demanda, tant en forma de rebaixes dels preus pblics dels serveis culturals al pblic en general com de lampliaci dels beneficiaris de descomptes (o de la gratutat) als collectius en risc dexclusi cultural per motius econmics, especialment en el cas dels infants i joves.

    Equipaments culturals

    1. Equipaments culturals, socialment rendibles i sostenibles tant energticament com econmicament. Cal tenir en compte la sostenibilitat dels equipaments que shagin de crear de nou o reformar.

    A lhora de crear o reformar un equipament cultural, abans dencarregar el projecte arquitectnic, cal tenir dos projectes previs: un, dus i funcionament de lequipament, i un altre, de viabilitat econmica i cost de manteniment de lequipament.

    En tot equipament, primer, cal definir-ne ls i ladaptabilitat a futurs usos i, daltra banda, cal ser molt conscients del cost de manteniment, especialment pel que fa a recursos humans, energia, neteja i consum daigua. Cal tenir en compte que un disseny arquitectnic posterior pot implicar uns sobrecostos de manteniment que facin inviable el funcionament de lequipament.

    Els museus, centres dinterpretaci, monuments i patrimoni cultural en general sn fonamentals per cohesionar la societat de lentorn i ajudar a la identitat dels pobles i ciutats. Ara b, cal estudiar i planificar molt b aquests equipaments perqu no siguin una crrega per al municipi. Tot centre patrimonial ha de tenir un projecte museolgic, un de museogrfic i un de viabilitat abans dencarregar el projecte arquitectnic. Cal evitar fer reformes dedificis que desprs tindran un futur incert.

    2. Apostar per laplicaci de la gesti cvica dels equipaments municipals i de la programaci que sen derivi. Si apostem pels equipaments i els projectes de proximitat, cal una programaci amb un alt grau de sintonia amb el ter-ritori i el sector, alhora que cal vetllar perqu les activitats siguin complementries i reforcin les que genera el mateix territori mitjanant la seva xarxa associativa. Aquestes necessitats fan pertinent que siguin les entitats de cada ter-ritori, les que gestionin els equipaments o serveis, com a coneixedores de la realitat dels seus barris i les dinmiques que hi actuen, incorporant lequipament a la dinmica territorial i evitant que esdevingui un cos estrany. La gesti cvica aporta als projectes un valor afegit que difcilment poden aportar altres frmules dexternalitzaci amb em-preses privades. La gesti ciutadana, o cvica, s una frmula de gesti especfica dun equipament de titularitat municipal o dun projecte dintervenci acordada entre lajuntament i el teixit associatiu del territori objecte de la intervenci per la qual una entitat es fa crrec de la gesti dun equipament o projecte dinters general.

    3. Vetllar per la correcta gesti dels equipaments i serveis, tant dels que sn propis com dels que depenen daltres administracions, perqu sajustin a les necessitats de la poblaci, tenint en compte les especificitats del municipi i garantint, tamb, criteris de proximitat fsica i facilitat daccs a ls.

    4. Elaborar el mapa de serveis bibliotecaris de ciutat a totes les poblacions de ms de 3.000 habitants i crear xarxes municipals de biblioteques en els municipis de ms de 30.000 habitants. Potenciar aquests equipaments com a cen-tres dinformaci ciutadana i com a eixos de trobada de la poblaci de cada municipi.

    5. Augmentar lhorari dobertura de les biblioteques municipals com a sales destudi en els perodes dexmens.

    6. Garantir la renovaci dels fons bibliogrfics de les biblioteques per adequar-los als indicadors recomanats interna-cionalment, garantint, aix, la quantitat i la qualitat de la informaci que es posa a disposici de la ciutadania.

  • 32 PROGRAMA MARC

    La cultura com a eix de cohesi social i participaci ciutadana

    1. Impulsar la creaci del consell municipal de cultura amb representaci de lajuntament, les entitats i els agents culturals locals. El consell ha dabordar la poltica cultural des duna visi global i coordinar els treballs de les quatre rees principals dactivitat cultural: creaci artstica, cultura popular, patrimoni cultural i comissi de festes i esdeveniments.

    2. Vetllar per la possibilitat daccs de tota la ciutadania als ensenyaments artstics.

    3. Incidir, mitjanant programes especfics, en el carcter integrador i saludable de lesport, la cultura i el lleure, enfront de la violncia, lincivisme i la intolerncia.

    4. Fomentar i donar suport, amb la collaboraci dels grups i entitats locals, a les manifestacions de la cultura po-pular i tradicional, especialment les que siguin prpies del municipi, aix com tamb les de nova creaci.

    5. Fomentar la participaci de la ciutadania en les entitats i les associacions de carcter social, cultural, esportiu i solidari. Afavorir que la poblaci nouvinguda participi activament en les manifestacions collectives que configuren la personalitat del municipi. Organitzar un acte anual dacollida als nous empadronats al municipi i dun catleg de serveis a la seva disposici.

    6. Gestionar de manera integrada loferta cultural municipal, de manera que sigui possible oferir informaci, descomptes, promocions o activitats gratutes als usuaris potencials, mitjanant la creaci de carnets culturals municipals.

    La cultura com a motor econmic de la societat i el territori

    1. Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per establir canals de comercialitzaci dels productes de la terra i contribuir, aix, a la creaci duna marca catalana de productes de qualitat amb denominaci dorigen.

    2. Potenciar una agenda cultural dactes i esdeveniments, en format analgic i digital, i emprant les eines de difusi 2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la informaci sobre els equipaments culturals del municipi, lagenda dactes i festes, les novetats a les biblioteques, etc.

    3. Promocionar lobra dartistes i autors locals mitjanant el web municipal, facilitant-los un punt de trobada i contac-te virtual amb programadors, artistes i autors de la resta del pas.

    4. Establir exempcions fiscals per als comeros i les indstries relacionats amb lactivitat cultural.

    5. Crear mecanismes de suport a les activitats comercials o industrials que han esdevingut dinters tradicional en espais urbans concrets.

    6. Protegir les botigues histriques amb programes interdisciplinaris que prevegin acords a tres bandes entre propie-taris, Administraci municipal i gestors de les botigues amb la inclusi de plans de viabilitat per garantir-los el futur.

    Foment de la creaci cultural

    1. Fomentar i donar suport a la creaci artstica i assegurar les condicions necessries perqu les persones que ho desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives, artstiques i culturals.

    2. Potenciar lorganitzaci dactes per difondre la cultura catalana en tots els mbits, prioritzant la programaci despectacles, concerts i activitats que hi estiguin vinculades.

    3. Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans.

    4. Dissenyar plans de foment de la lectura i la formaci continuada en collaboraci amb els consells escolars del

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 33

    municipi i els centres de normalitzaci lingstica.

    5. Fomentar i impulsar la creaci artstica local i promoure la presncia de joves creadors del municipi en el seu ter-ritori.

    6. Fomentar i potenciar les programacions locals en lmbit de les arts escniques.

    7. Promoure la creaci de continguts de valor afegit i afavorir la difusi dartistes i creadors locals.

    Patrimoni cultural

    1. Elaborar poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular, la recuperaci de la memria histrica vinculada al municipi i la potenciaci del coneixement del seu patrimoni, material i immaterial. Aix, en el marc de propostes transversals capaces dacabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconmic de la poblaci. Les poltiques vinculades a la identitat shan de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comer urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb personalitat prpia, i les xarxes associatives locals.

    2. Impulsar la digitalitzaci de documents dinters local per preservar i difondre la memria del territori.

    3. Promoure una poltica de memria histrica mitjanant la recerca, lestudi i la difusi del patrimoni tangible i intan-gible del municipi. Entre altres mesures, caldr estimular la collaboraci amb els grups dhistria local, la vinculaci a espais de memria museus, centres dinterpretaci, rutes, etc., la presentaci dexposicions, les visites ciutadanes collectives i el treball compartit dels organismes responsables deducaci, turisme i patrimoni.

    4. Impulsar la recerca sobre la histria local de les dones que han format part de la identitat i facilitar-ne la difusi.

    5. Vetllar per la gesti adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la poblaci per garantir un sistema sostenible a mitj i llarg termini. Abans diniciar un nou equipament patrimonial, caldr estudiar la viabilitat i racionalitat dels que ja disposa el municipi.

    6. Fomentar la gesti en xarxa del equipaments patrimonials del municipi, integrant-los en el sistema regional i na-cional corresponent, per afavorir-ne lintercanvi, leficcia i leficincia.

    MITJANS DE COMUNICACI

    Els mitjans de comunicaci pblics locals han estat i sn una pea fonamental en la creaci i difusi dinformaci dels nostres municipis. La proximitat, el rigor i la plena dedicaci, a vegades duna manera altruista, no remunerada i majori-triament des de la professionalitat que exerceixen dia rere dia als nostres pobles i ciutats, els converteixen en un dels principals eixos de cohesi social i cultural del pas.

    El dret a la informaci forma part de les llibertats bsiques de la ciutadania i els mitjans de comunicaci han esdevingut un important actor comunicatiu i social. Molts mitjans de comunicaci locals van ser els primers a dur a terme aquesta funci i van esdevenir degans quan encara no hi havia mitjans en lmbit nacional catal, malgrat que era un sector important en el foment de la llengua i la cultura catalanes. La seva presncia ha perms que hi hagi un sistema comunicatiu ms des-centralitzat, una possibilitat de participaci de la ciutadania en els mitjans i tamb ms pluralitat de veus. Histricament, tamb han desenvolupat un paper central en el procs de recuperaci nacional, cultural i poltica de Catalunya, desprs de la dictadura franquista.

    Tot i que en una Catalunya independent la llengua i cultura catalanes gaudirien duns certs blindatges per assegurar-ne la supervivncia i el desenvolupament, caldr seguir pensant en el sector audiovisual com un sector important de cara al foment de la llengua i la cultura catalanes per labast massiu a tota la poblaci.

    El fet que larans o occit tingui un ple reconeixement en el futur estat catal possibilitar laparici dun espai occit de comunicaci. Els parlants doccit de Catalunya i darreu dEuropa podran disposar de continguts televisius, radiofnics...

  • 34 PROGRAMA MARC

    fins ara molt minoritaris o inexistents en la seva llengua.

    Al mateix temps, al llarg dels anys, els mitjans de comunicaci locals shan convertit en una plataforma formativa que ha forjat excellents professionals. Podrem trobar molts exemples de periodistes sorgits de lmbit de la comunicaci local que, actualment, sn referents per a un ampli sector de la societat catalana.

    Els mitjans de comunicaci pblics locals de Catalunya responen a un inters pblic que va molt ms enll dun inters econmic. Molts, limitats tant econmicament com en recursos humans, donen un servei cabdal per mantenir la identitat dels nostres municipis enfront de lactual globalitzaci i fan una funci social daccs a la informaci i a la cultura des de la proximitat.

    Si els mitjans de comunicaci locals han estat una pea important en la cohesi social, el sector audiovisual ha de ser un potent motor i un sector estratgic per al desenvolupament del pas. El gran nombre de productores de televisi, rdio, cinema i continguts audiovisuals en general fa possible pensar en una importncia clau daquest sector per a leconomia dels nostres municipis.

    Als canvis poltics, sels afegeix una nova concepci del sector. Les fronteres entre indstries com laudiovisual, la tecnolgica, la publicitria i leditorial tendeixen a diluir-se i a convergir. Totes tenen en com una cosa: sn generadores de continguts. Obeeixen cada cop ms a una lgica transmdia: els continguts sexpandeixen i es complementen a travs de diferents plataformes, facilitant la immersi i la interactivitat del pblic.

    Les indstries de continguts atreuen talent i creativitat, generen innovaci tecnolgica i sn fonts de riquesa econmica (generen ocupaci, desenvolupen nous espais urbans, atreuen inversions i connecten amb hubs semblants a tot el mn).

    Barcelona, com a capital destat, sha de projectar internacionalment mitjanant infraestructures de comunicaci i trans-metre valors com obertura, modernitat, acolliment i innovaci.

    Catalunya, i Barcelona com a capital, poden tenir un paper geoestratgic important en el context mediterrani. Al mateix temps, entre Madrid, Pars i Roma hi ha un espai vastssim sense capitals que de sobte ser subvertit per la presncia de Barcelona. Durant segles, aquestes terres i aquestes poblacions shan acostumat a tenir estats absents o llunyans. Barcelona pot tenir un paper destacat i influent amb relaci a aquests territoris.

    Els mitjans de comunicaci sn clau per bastir un imaginari collectiu compartit i tamb per transmetre un punt de vista catal.

    Un dels grans problemes que t la cultura dexpressi catalana s la fragmentaci del mercat, de lespai nacional cultural. s imprescindible consolidar un mercat compartit que permeti que els actors procedents de tots els punts dels Pasos Catalans hi puguin operar. La potenciaci dels vincles de tota mena (culturals, comunicatius, acadmics, professionals, etc.) entre Catalunya i les altres comunitats de lespai del catal s condici necessria per garantir un espai de comuni-caci i de llengua sostenible en el ciberespai i capa de competir amb els altres espais culturals i lingstics de rang mitj a Europa i al mn.

    El nou estat catal hauria de ser conscient de la responsabilitat histrica que li pertoca en el procs actual de redreament de la llengua i la cultura catalanes, i per aix hauria de prestar una atenci especial a lestabliment dacords de cooperaci estable en el camp de la comunicaci i la cultura amb els altres territoris de lespai del catal.

    1. Defensar la prestaci dels serveis de comunicaci de proximitat com una necessitat per a la cohesi social i territorial dels nostres pobles i ciutats, i per fomentar ls de la llengua catalana.

    2. Enfortir i preservar els mitjans de comunicaci de proximitat, reformulant aspectes dins lestructura, el funcio-nament i el finanament i dotant-los dels recursos necessaris perqu subsisteixin i siguin viables. En aquests sentit, demanar a les administracions pbliques un esfor i reclamar tamb iniciatives del sector privat.

    3. Donar suport a la producci de continguts audiovisuals, afavorint la collaboraci entre diverses xarxes de rdio i televisi, i impulsar lnies especifiques dajut per a la producci.

    4. Els mitjans de comunicaci pblics han de ser el motor principal de la indstria audiovisual i els garants de la

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 35

    continutat del sector i lemprenedoria. Han de permetre consolidar una indstria audiovisual potent, innovadora i promotora de lexpansi cultural de continguts.

    5. Garantir que les lleis facilitin la reciprocitat de les emissions de rdio i televisi entre territoris del mateix idioma.

    6. Laven tecnolgic que sest produint en el sector, que fa que el consum audiovisual es diversifiqui entre les pla-taformes i pantalles, ens ha de fer estar amatents perqu els mitjans catalans estiguin presents arreu i facilitar-ne laccs al consumidor.

    7. Prioritzar projectes, en el sector audiovisual, i concentrar els recursos pblics en els escollits. Finanament p-blic orientat a iniciatives que facilitin el retorn de les inversions, prioritzant els productes amb visi internacional. Latenci a les especificitats culturals del mercat local no est renyida amb una perspectiva global que pugui dotar els productes dun recorregut dxit fora del nostre territori. Hi ha exemples de productes audiovisuals catalans que han sabut atreure el pblic nacional i, al mateix temps, vendre els seus continguts a lexterior: indstria danimaci, videojocs...

    8. Adoptar poltiques de foment, suport i protecci de les empreses i iniciatives culturals en catal, especialment en sectors estratgics (cinema, audiovisuals, interactius, animaci, multimdia, etc.), orientats a la creaci i gesti de continguts per a les xarxes i les pantalles. Consolidaci duna indstria audiovisual, potent, innovadora i promotora de lexpansi cultural de continguts.

    9. Potenciaci de la presncia de productes i dinformacions en catal a les xarxes telemtiques i als productes audiovisuals, per garantir el futur de la llengua catalana en el mn audiovisual i en la societat de la informaci.

    10. Possibilitar un espai occit de comunicaci. Els parlants doccit de Catalunya i darreu dEuropa han de poder dis-posar de continguts televisius i radiofnics en la seva llengua.

    11. Barcelona com a centre de referncia per al periodisme internacional. Donar facilitats perqu Barcelona es pugui convertir en la seu mundial dorganitzacions com lAssociaci Mundial de Diaris (WAN-IFRA), la Federaci Internacional dEditors de Premsa Peridica (FIPP), lInternational News Media Marketing Association (INMA), la Global Editors Network (GEN), la Society of News Design (SND), i tamb dels seus equivalents en publicitat, relacions pbliques, TV, rdio i mitjans en lnia, o de premis de periodisme.

    12. Barcelona, hub de comunicacions. Incentivar la celebraci de grans congressos i fires mundials relacionats amb la indstria dels mitjans (premsa, rdio i televisi), les telecomunicacions, la informtica, els nous negocis digitals o el mercat dels drets de propietat i venda de produccions multimdia, amb el gran avantatge competitiu duna ciutat cada vegada ms trilinge en qu catal, castell i angls sn una fora de comunicaci formidable per arribar arreu de Catalunya, als pasos hispanoamericans i a la gran comunitat de cultura i de negocis en llengua anglesa. Promoure una versi catalana del que s el National Press Club Building a Washington DC per a corresponsals de premsa nacional i estrangera a Barcelona, habilitant tamb espais de cotreball (coworking) oberts a professionals i estudiants.

    13. Estudiar la possibilitat de creaci duna cadena de televisi de notcies dabast mediterrani feta i pensada des de Barcelona, independent i desvinculada de qualsevol organisme pblic. El seu objectiu seria convertir-se en el principal mitj informatiu i font de referncia indispensable en tot all que afecta els territoris mediterranis. Creaci dun mitj de comunicaci multilinge amb mirada mediterrnia fet i pensat des de Barcelona.

    POLTICA LINGSTICA

    Lobjectiu prioritari de la poltica lingstica per a Esquerra s arribar a la plena normalitzaci de ls de la llengua catalana com a primera llengua en tots els usos arreu dels Pasos Catalans. Tanmateix, tot i que la situaci actual de la llengua encara no ha assolit el nivell que li pertoca, cal tenir present tot el seguit davenos que shan fet des de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2004-2010. Aix, shan impulsat moltes campanyes de dinamitzaci i foment de la llengua, i shan elaborat i difs molts materials i instruments de suport.

    La situaci s encara especialment crtica en mbits com ara lempresarial, la justcia, els mitjans de comunicaci, els audi-ovisuals i la indstria cultural, i alhora s desigual en els diversos territoris de la naci. Des dels ajuntaments, cal impulsar,

  • 36 PROGRAMA MARC

    de manera decidida, el procs de normalitzaci lingstica, tant en les activitats de lajuntament com en la resta dmbits de la poblaci, tot aprofitant la tasca feta per la Generalitat de Catalunya.

    Els objectius fonamentals dels ajuntaments de Catalunya, quant a la poltica lingstica, han danar dirigits a impulsar i consolidar els avenos assolits pel Govern. Aplicant-los, i tenint en compte la idiosincrsia i les necessitats prpies de cada municipi, ens permetran avanar i enfortir les poltiques que calen a cada ens local. Per aix, els objectius fonamentals sn:

    1. Informar i garantir els drets lingstics de la ciutadania.

    2. Impulsar campanyes de sensibilitzaci amb lobjectiu destimular i reforar actituds favorables a la llengua.

    3. Fomentar ls del catal i loccit (si escau) en activitats ldiques i culturals cinemes, emissores de rdio i televi-si local, a la xarxa, concerts, actuacions infantils, etiquetatge, biblioteques (clubs de lectura, llibres, diaris i revistes, videojocs i DVD, etc.).

    4. Fomentar el voluntariat lingstic entre parelles destudiants, companys de treball, dentitats de persones nouvin-gudes i dentitats diverses esportives, culturals, socials...

    5. Fomentar lacolliment lingstic en catal i occit (si escau): informaci sociolingstica, alfabetitzaci, cursos, acti-vitats i plans dacolliment.

    6. Donar suport a les empreses i persones que fan atenci al pblic.

    7. Fomentar el comproms i la coresponsabilitat de les empreses, les organitzacions laborals i els sectors professio-nals a lhora datendre el pblic en catal.

    8. Conscienciar les organitzacions empresarials de la responsabilitat sociolingstica en el marc de la responsabilitat social empresarial.

    9. Informar i difondre recursos lingstics materials i de suport institucional.

    10. En els municipis de lAran, informar i garantir el compliment de la Llei de loccit.

    Daltra banda, en el si del mateix ajuntament, la poltica lingstica sha dorientar a la plena normalitzaci de ls de la llen-gua catalana en el seu territori, comenant per les seves dependncies, ja que encara que la Llei estableix que la llengua prpia de lAdministraci municipal catalana s el catal, encara hi ha massa ajuntaments que no la utilitzen de manera habitual i preferent en tots els processos interns policia, serveis de neteja urbana, etc. i externs relaci amb els provedors, etc.

    Propostes en lmbit de la poltica lingstica

    1. En municipis petits, elaborar, els que encara no el tinguin, un pla municipal de normalitzaci lingstica (PMNL), adequat a les necessitats sociolingstiques de les diverses zones i que estableixi clarament els objectius prioritaris, les actuacions que cal per assolir-los en els propers quatre anys i la dotaci de recursos necessaris per poder dur-los a terme. Aquest pla, aprovat pel ple, sha de revisar, avaluar i actualitzar anualment.

    2. Per a municipis grans o capitals de comarca que encara no ho hagin fet, consorciar-se amb el Consorci per a la Normalitzaci Lingstica o, en cas que el pressupost no ho permeti, establir-hi un conveni de collaboraci estable. Els ajuntaments ms grans haurien dimpulsar que les tres diputacions que encara no ho han fet (Tarragona, Lleida i Barcelona) tamb shi consorcin.

    3. En cas que, per qualsevol motiu, hi hagus impediments per formar part del Consorci per a la Normalitzaci Lings-tica, shaurien de dotar dalmenys una plaa de tcnic en normalitzaci lingstica que sencarregui de planificar el procs dimplantaci social de la llengua catalana al municipi i, si el municipi no ho pot assumir, encarregar-ho al consell comarcal corresponent.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 37

    4. Implicar en lelaboraci i execuci del PMNL les entitats culturals i esportives, les associacions de defensa i promoci de la llengua, els partits poltics, els sindicats, les organitzacions empresarials i comerciants, les associacions de vens, els collectius dimmigrants i de cultures foranes, perqu, coordinadament amb lajuntament, i loficina o el servei local de catal en les poblacions on nhi hagi, actun dimpulsors i de supervisors de la normalitzaci lingstica en el seu mbit dactuaci.

    5. Exigir el requisit lingstic en laccs a llocs de treball de lAdministraci (funcionaris i laborals) i igualment exigir-lo als treballadors dempreses subcontractades per a la prestaci de serveis de lajuntament.

    6. Organitzar totes les qestions que tenen a veure amb la normalitzaci lingstica transversalment, de manera que lrgan que se nocupi pugui actuar en tots els departaments.

    7. Fomentar laprovaci de plans de normalitzaci lingstica interns, propis de lajuntament.

    8. En cas que el pressupost ho permeti, per als usuaris de llengua de signes catalana (LSC), informar i garantir el compliment la Llei de la llengua de signes catalana, aprovada pel Parlament de Catalunya i publicada en el DOGC el dia 3 de juny de 2010.

    9. Informar les empreses, en el moment que sollicitin lautoritzaci dobertura o la notifiquin, de les obligacions lingstiques que tenen, com tamb dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el compliment de la legislaci vigent com ls prioritari del catal com a llengua de qualitat i modernitat. Verificar, en el moment de la concessi de llicncies i permisos, que realment es compleix la normativa.

    10. Introduir en ls informtic de lajuntament el programari lliure, com a mesura per fomentar ls de la llengua catalana.

    11. Incorporar clusules lingstiques en la contractaci pblica, les subvencions, la signatura de convenis, els crdits i els avals atorgats per lajuntament.

    12. Sollicitar la tramitaci en catal de tots els processos judicials en qu prengui part lajuntament.

    13. Incloure, a banda de les actuacions previstes al PMNL en lmbit sociocultural, clusules de normalitzaci lingstica en els convenis amb les entitats i oferir el suport tcnic necessari per dur a terme les actuacions que shi indiquin.

    14. Difondre, a ms de les mesures previstes al PMNL des de les rees municipals relacionades amb lactivitat econmica i de consum, les subvencions que la Generalitat Valenciana, la de Catalunya i el Govern de les Illes Balears concedei-xen a les actuacions normalitzadores i donar ajuts als comeros i a les empreses del municipi que avancin en ls del catal. Informar que els departaments que atorguen llicncies dobertura de negoci poden gestionar ajudes i oferir el suport necessari econmic o tcnic.

    15. Informar les empreses que la Generalitat de Catalunya disposa dun punt datenci que les pot ajudar a incorporar el catal en el seu treball quotidi.

    16. Fomentar el programa Voluntariat per la Llengua.

    17. Promoure plans dentorn municipals per promoure ls del catal com a llengua comuna i, per tant, com a eina inte-gradora i de cohesi social de lalumnat i les famlies del municipi.

    18. Promoure plans dacollida municipals que estableixin un protocol per a les persones estrangeres que arribin al municipi, dacord amb el Pacte Nacional per a la Immigraci.

    19. Informar i difondre les activitats, els plans dacolliment i els materials creats per la Generalitat de Catalunya entre la poblaci nouvinguda, tenint en compte, per, que en aquest sector de la poblaci hi ha una forta fractura digital.

    20. Vetllar per ls del catal en tots els mitjans de comunicaci local, sens perjudici dafegir-hi altres llenges si es valora com a necessari.

  • 38 PROGRAMA MARC

    21. Crear campanyes prpies o difondre les de la Generalitat de Catalunya mitjanant accions publicitries i accions de divulgaci, aprofitant dates assenyalades o actes significatius i multitudinaris, en collaboraci amb el Consorci per a la Normalitzaci Lingstica i la Generalitat de Catalunya.

    22. Prioritzar la programaci despectacles, concerts i activitats culturals en catal i occit, especialment els adreats als infants.

    23. Vetllar per la qualitat lingstica dels espectacles culturals que sofereixin al municipi, i promoure actes conjunta-ment amb entitats que treballin per la llengua i la cultura catalanes i occitanes.

    24. Afavorir la creaci i la distribuci de literatura en catal i en occit, mitjanant certmens i concursos.

    25. Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa local, comarcal i nacional en catal i oc-cit, com tamb el material audiovisual, la connexi a Internet i altres elements relacionats amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

    26. Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans, com ara trobades de corals, esbarts, diables, intercanvis desplais, agermanaments, etc., especialment les adreades als infants.

    SALUT

    Esquerra Republicana defensa un model sanitari pblic universal, equitatiu, de qualitat i finanat ntegrament amb impostos en tot all que sigui essencial i que garanteixi el dret a la salut dels ciutadans. Des dEsquerra, considerem que la protecci i la promoci de la salut s una prioritat bsica, i per aix cal un sistema de salut integral i proper que garanteixi la cohesi social, eviti les discriminacions i sigui una eina cabdal de justcia social. Per aix, els ajuntaments sn una pea clau dins daquest model, especialment en les competncies prpies de salut pblica, i tenen un paper fonamental en els mbits de la promoci i la protecci de la salut i la prevenci de les malalties, en coordinaci real amb les rees de serveis socials per afavorir la visi i latenci global a la persona.

    1. Promoure el treball intersectorial i transversal implantant, en tots els mbits, els plantejaments de Salut a totes les poltiques.

    2. Potenciar lenfocament de salut comunitria mitjanant lestreta collaboraci entre els serveis datenci primria de la salut, benestar social i salut pblica, basant lactivitat en lacci sobre els determinants socials de la salut. Impul-sar la visi saludable i leducaci per a la salut des de totes les rees de lajuntament.

    3. Coordinar i donar suport a les accions de formaci, promoci i prevenci que tinguin a veure amb la salut als centres educatius, al personal pblic, a les entitats, etc.

    4. Promoure i impulsar la redefinici dels governs territorials de Salut per aconseguir ms capacitat dincidncia en la planificaci, la gesti i lavaluaci dels serveis de salut en lmbit territorial.

    5. Les accions municipals es duran a terme en coordinaci amb lAgncia de Salut Pblica de Catalunya.

    6. Fomentar la creaci de xarxes locals de salut pblica i comunitria a les administracions locals amb participaci de tots els actors territorials.

    7. Promoure la participaci dels agents econmics i socials, i especialment dels locals de lleure, perqu collaborin en intervencions en lmbit de salut.

    8. Donar una informaci millor de com utilitzar els recursos sanitaris i reforar leducaci sanitria com a potencia-dora de lautonomia personal.

    9. Dotar convenientment els recursos destinats a la prevenci i a la promoci de la salut, posant laccent especial-ment en la gent jove, la gent gran, les dones i les persones nouvingudes.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 39

    10. Coelaborar i codissenyar plans de salut comunitaris especfics per a cada poble, barri i ciutat, amb la participaci de la ciutadania i dels actors socials del territori, amb objectius, accions concretes, indicadors i mecanismes davalu-aci permanents.

    11. Organitzar xerrades informatives adreades als pares i mares per oferir eines per educar en la salut els seus fills.

    12. Promoure lactivitat fsica i lesport com a eina educativa de promoci de la salut. Incloure les installacions munici-pals en els programes de salut cardiovascular, metabolisme, osteoarticular, gent gran...

    13. Reforar els programes que afecten ms especialment la salut i la qualitat de vida dadolescents i joves, encara que no exclusivament. Aquest sn, preferentment, els deducaci sexual incloent-hi la diversitat sexual, latenci a la planificaci familiar, els programes de prevenci i informaci sobre les malalties de transmissi sexual i els pro-grames de prevenci i informaci sobre els trastorns alimentaris i la salut mental.

    14. Reforar els programes de prevenci i informaci sobre la drogodependncia, lalcoholisme i el tabaquisme.

    15. Crear un programa especfic de la salut i la seguretat en el treball. La creaci de programes de salut laboral sn tils per donar confiana i suport a empreses i treballadors.

    16. Coordinar centres i serveis per a latenci a les persones amb malalties mentals, conjuntament amb les adminis-tracions superiors, aix com programes de suport per als seus familiars directes.

    17. Impulsar el seguiment proactiu, conjuntament amb serveis socials, dels pacients crnics complexos i amb malaltia avanada, amb equips especfics, i coordinar les accions de salut amb afers socials i esports per dissenyar programes adreats a mantenir i augmentar lautonomia de les persones, amb lobjectiu de treballar per un envelliment actiu i saludable amb poltiques i accions transversals.

    18. Prioritzar iniciatives i dissenyar estratgies per promoure la vida independent de les persones grans, tant al seu domicili com a la comunitat, com a element per a la millora de la seva salut en general.

    19. Impulsar que entitats i empreses construeixin noves residncies, centres de dia i hospitals de dia pblics i en rgim de concertaci amb la Generalitat, amb treball en xarxa amb els responsables de latenci sanitria i dels serveis socials.

    20. Desplegar responsabilitats en salut pblica (aiges, animals de companyia, locals, manipulaci daliments, epidemi-ologia, installacions amb risc de legionellosi...).

    21. Millorar els controls sanitaris i la informaci sobre la distribuci daigua per al consum hum.

    22. Informar de manera regular i rigorosa sobre lestat de laire de les poblacions i impulsar de manera prioritria actuacions dirigides a disminuir el nivell de contaminaci atmosfrica en els grans nuclis urbans.

    23. Elaborar programes especfics de control per a les plagues rates, escarabats, trmits i, en particular, les mo-dernes coloms, cotorres, gavines, gats... i contribuir des del mn local en tot all que estigui a labast per comba-tre les plagues del medi natural i rural caragol poma, cranc americ, etc.

    24. Impulsar que els criteris dedificaci i els materials de construcci siguin els adequats per evitar afectacions clniques derivades dels edificis malalts.

    25. Promoure mesures per limitar al mxim les radiacions provinents de lespectre electromagntic.

    26. Dotar daparells desfibrilladors els equipaments esportius municipals, mercats i altres espais pblics daltra freqentaci.

  • 40 PROGRAMA MARC

    ACCI SOCIAL

    Leix de lacci poltica dels ajuntaments dEsquerra es basa en el benestar de la ciutadania i se sustenta sobre uns principis duniversalitat en el dret daccs als serveis socials i de participaci.

    1. Constituir el consell municipal de serveis socials, especialment en els municipis de ms de 20.000 habitants que tenen competncies directes sobre la matria. Aquest rgan, consultiu i de participaci, format per lajuntament i totes les entitats, grups i associacions que collaborin o treballin en qualsevol activitat relacionada amb el benestar social, ser el nexe entre lAdministraci i la ciutadania a lhora de formular propostes, definir poltiques de benestar i veuren i analitzar-ne lexecuci.

    2. Promoure el treball en xarxa i la coordinaci dels serveis socials i els serveis sanitaris impulsant una histria sociosanitria individual, comuna i compartida entre els responsables de latenci sanitria i dels serveis socials.

    3. Dotar el municipi, si hi ha prou demanda, de serveis de residncies assistides per a gent gran, pisos tutelats, centres de dia, residncies destada limitada i serveis de menjador, teleassistncia i dacompanyament de dia i residencials.

    4. Dissenyar poltiques de suport a lautonomia de les persones, de suport a la gent gran que viu sola, i crear serveis datenci integral entre tots els agents implicats que donin resposta a les necessitats de les persones grans sense plena autonomia i tamb a les persones que en tenen cura.

    5. Impulsar poltiques de suport a les famlies, respectant i considerant tots els models familiars.

    6. Promocionar i donar suport al voluntariat i a lacci voluntria en el marc de les entitats com a model de les perso-nes compromeses en les necessitats socials. s important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per desenvolupar una bona tasca. Hi haur dhaver els elements imprescindibles de coordinaci i de complementarietat.

    7. Elaborar el catleg de serveis socials, posant especial atenci en les necessitats derivades de les situacions de dependncia.

    8. Desenvolupar plans dinclusi o dacci social que situn les poltiques de prevenci de lexclusi social al centre de les poltiques municipals.

    9. Reconixer i promoure el Tercer Sector com a agent social i no lucratiu que coneix, t experincia i treballa amb les persones en risc i en exclusi social.

    10. Tenir present lenvelliment de la poblaci i, per tant, potenciar lenvelliment actiu i preveure la necessitat de ms recursos sociosanitaris, com a unitats datenci intermdia, tant en serveis de titularitat municipal com en els que la competncia s de les administracions superiors.

    11. Coordinar-se amb el Departament de Benestar Social i Famlia i les administracions supramunicipals consells comarcals i diputacions per promoure actuacions o serveis com ara els centres datenci a la infncia i a ladoles-cncia, fent especial atenci als mecanismes de detecci preco de problemes i situacions de risc o dexclusi social.

    12. Vetllar per uns serveis ptims datenci domiciliria i per la cobertura de teleassistncia, especialment per a per-sones soles ms grans de 85 anys i menors que presenten risc per malaltia.

    13. Estendre la idea dels contractes programa entre les administracions i els diversos provedors de serveis, de forma coordinada amb les propostes definides i aprovades en el consell municipal de serveis municipals.

    14. Deixar de parlar de despesa social i parlar dinversi social i dinversi en les persones com un element positivitzador i alhora facilitador de les contraprestacions de les persones beneficiries.

    15. Deixar de parlar dajuts socials i parlar de suport a situacions de o equivalents. Tot all que t connotaci de despesa i ajut est mal vist per les persones que no ho reben.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 41

    16. Considerar els estudis fets en matria de suport a les situacions relatives a la immigraci. Cal demostrar amb dades les informacions tendencioses.

    17. Fixar un 07 % dinversi social en el pressupost municipal, sempre que sigui possible.

    18. Potenciar els bancs de. En alguns casos, anem cap a una economia de subsistncia i calen noves maneres dapro-fitament dels recursos comunitaris, de manera que es permet vehicular, quan escau, iniciatives solidries.

    19. Promoure les escoles de famlies com un espai i un recurs formatiu i de suport al conjunt de les famlies.

    20. Impulsar el sistema capitatiu amb relaci a programes i serveis integrats en lmbit del municipi o zona dinfluncia, per al desenvolupament de programes o serveis integrats entre serveis socials, salut i educaci.

    21. Implementar les TIC en els serveis datenci domiciliria i com a suport a lautonomia personal.

    22. Crear un sistema integrat de transport adaptat.

    23. Promoure que els ingressos del consistori per motius sancionadors es destinin a programes socials.

    24. Treballar activament i transversalment per prevenir les situacions de maltractaments, especialment per a la infncia, a les dones i a la gent gran. Establir protocols dactuaci per prevenir-los i models de suport i acci integral per a les vctimes.

    25. Prevenir totes les situacions de dificultat personal i dexclusi social.

    26. Elaborar plans sectorials per a la integraci de les persones amb discapacitats, tant en lmbit social com en el laboral.

    27. Adaptar la xarxa bsica datenci primria a les noves situacions de pobresa.

    28. Combatre les situacions de pobresa amb actuacions transversals i integrals de totes les regidories habitatge, salut, ocupaci, educaci...

    29. Desenvolupar accions de formaci i suport a les persones que tenen cura de les persones dependents.

    30. Establir mesures de suport i acompanyament, especialment als infants amb discapacitats salut, lleure...

    31. Disposar dalternatives dhabitatge per a totes les persones i famlies en situaci de pobresa, de risc i dexclusi social.

    32. Elaborar plans de minimitzaci de limpacte de la pobresa en la infncia i els adolescents del municipi; entre daltres, potenciar programes pblics per a lalimentaci, de suport econmic, conciliaci...

    33. Establir una xarxa de serveis i equipaments socials destinats a la infncia i ladolescncia des duna vessant de prevenci, detecci i protecci de situacions de fragilitat social, maltractament, negligncia, conductes de risc... com poden ser les ludoteques infantils i els centres oberts municipals.

    34. Impulsar programes de capacitacions parentals, escoles de pares i mares, acompanyaments domiciliaris en la cura dels infants i adolescents... en la lnia de prevenci i protecci de situacions de negligncia o possible maltractament envers infants i adolescents.

    ESPORTS

    Lesport, al nostre pas, s un fet social sobradament conegut per tothom, per tamb necessita gaudir del reconeixement social que mereix, pel paper que t com a motor de canvi. Lesport s un motor de canvi individual, ja que la seva incor-poraci a lestil de vida de les persones els permet gaudir de ms qualitat de vida. Lesport tamb s un motor de canvi

  • 42 PROGRAMA MARC

    social, perqu permet enfortir la cohesi social dels nostres pobles i barris mitjanant la incorporaci del projecte esportiu del municipi al projecte esportiu dels centres docents, amb la promoci de la salut per lesport o amb la incorporaci de les persones nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir lesport com a eina de socialitzaci i darrelament al pas. Lesport s motor de canvi econmic, amb capacitat de generar ocupaci i riquesa, que articula un complex sector productiu i de serveis. Lesport s un motor del teixit cvic i associatiu de les nostres viles i ciutats, un teixit que no t comparaci en quantitat i en extensi i que s la base de lassoliment dels resultats esportius dalt nivell de lesport catal. Per aix s cabdal donar el suport que mereixen als clubs i a les entitats esportives.

    Cal, doncs, tractar la planificaci en la gesti i la implementaci de les poltiques esportives en lmbit municipal:

    1. Tractament de lesport amb carcter transversal dins lajuntament.

    2. Lesport com a eina per incidir en diversos aspectes socials.

    3. Importncia duna necessria i suficient dotaci pressupostria.

    4. Cal dotar-nos de la plantilla necessria per executar correctament les poltiques esportives.

    5. Redacci del pla dactuaci de mandat.

    Per donar suport al teixit esportiu, de base, formatiu

    Lesport base ha de ser tractat com a esport de formaci. Cal partir de lptica que no sols es tracta densenyar la prctica duna disciplina esportiva, sin tamb de transmetre, mitjanant lesport, un seguit de valors i coneixements ms enll del mateix esport. La incidncia de lajuntament es pot visualitzar en la cessi qualitativa i quantitativa dinstallacions, en les transferncies corrents als clubs esportius per aquest concepte i en la formaci als educadors i entrenadors dels clubs.

    Lesport de competici s una eina de promoci del municipi i, partint daquesta base, el consistori ha davaluar les priori-tats de donar suport concret en aquest mbit. Difcilment els ajuntament poden esdevenir patrocinadors principals o nics desdeveniments esportius de competici i, a ms, no s gens recomanable que en siguin.

    1. Simplificar i objectivar les convocatries de suport econmic als clubs i lesentitats esportives en base al percentatge de nens escolaritzats al municipi.

    2. Crear consells de lesport als municipis, amb la participaci de totes les entitats esportives federades, escolars i de lleure, per poder definir i avaluar de manera conjunta les poltiques esportives municipals. Cal elaborar-ne prviament un reglament, tenir clar de quines funcions sel dota, qu se nespera i quin grau de coresponsabilitat en la presa de decisions se li dna, si no s que pren noms un carcter merament consultiu. Tamb podria assumir aspectes co-muns de totes les entitats esportives: fer compres collectives, buscar patrocinadors, subvencions, assessorament de gesti esportiva i administrativa...; s a dir, mancomunar la part administrativa dels clubs, una part que no aporta cap valor al club per que s imprescindible.

    3. Potenciar els clubs i les entitats esportives de base com a element vertebrador de lestructura esportiva de la ciutat.

    4. Dotar els clubs del material esportiu necessari perqu puguin implementar programes esportius de qualitat.

    5. Promoure la collaboraci entre entitats esportives en lmbit comarcal, especialment en zones rurals i poc poblades.

    6. Crear una oficina datenci a lesportista

    7. Donar difusi i rellevncia institucional a la participaci dels clubs i els esportistes del municipi en esdeveniments esportius internacionals de les seleccions catalanes reconegudes.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 43

    Per potenciar lesport educatiu, inclusiu, de salut i ciutad

    La transversalitat en la gesti pblica de lmbit esportiu ha de ser inherent a les administracions pbliques, tant en el si de la mateixa administraci com de cara al pblic potencial a qui van dirigides les actuacions. Lesport s una matria res-pecte a la qual la capacitat dincidncia dels consistoris s elevada, tot i levident necessitat de disposici pressupostria per fer-hi front.

    Daltra banda, s clara la correlaci directa que sestableix entre la prctica dactivitat fsica i una millora notable i perma-nent de la salut de la ciutadania. Mitjanant els centres datenci primria (CAP) i en supsits concrets (sedentarisme, per exemple) es prescriu que el pacient practiqui esport i sel deriva a lajuntament del municipi que, prviament, ha establert activitats per oferir en aquests casos i a uns preus bonificats. s palesa leficcia daquesta opci per fomentar la iniciaci en la prctica esportiva. Cal enfocar, doncs, lesport, com a eina mitjanant la qual el consistori promou tamb hbits salu-dables i s garant del foment de la qualitat de vida dels .

    1. Promoure lextensi del pla desport escolar a tots els centres educatius, creant associacions esportives escolars als centres i promovent lactivitat fsica i esportiva no competitiva entre els nois i noies.

    2. Potenciar, dacord amb els centres docents i les associacions esportives escolars, la prctica esportiva en horari ex-traescolar.

    3. Oferir una oferta dactivitat esportiva mplia, tant en horaris dobertura nocturna de les installacions com de modalitats.

    4. Obrir les pistes i les installacions esportives escolars a la prctica esportiva de les entitats i de la ciutadania. Aquest fet permet facilitar laccs a la poblaci infantil dels barris perqu puguin dur a terme activitat fsica i esportiva en es-pai condicionat a lefecte, sense els perills de la via pblica, i, alhora, proporciona un tracte igualitari a tota la poblaci, afavorint la inclusi dels joves i infants que no practiquen un esport concret en una determinada associaci esportiva. s una mesura per al tractament de lesport com a eina dinclusi i cohesi social.

    5. Desenvolupar un pla especfic de lluita contra lobesitat infantil, mitjanant els clubs esportius i els centres educatius del municipi.

    6. Desplegar un pla de promoci esportiva als espais pblics platja, places, carrers, circuits de salut urbans, etc. en qu es relacioni lactivitat fsica amb el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectnic del municipi.

    7. Dissenyar una xarxa de carrils bici segregats del trnsit de vehicles de motor.

    8. Promocionar la prctica esportiva en famlia.

    9. Promocionar la prctica esportiva de la gent gran, tant en els centres municipals com organitzant activitats fisicoes-portives als centres de gent gran.

    10. Promoure activitats ciutadanes de promoci de lactivitat fsica i lesport, com ara caminades o bicicletades populars.

    11. Incorporar el municipi al Pla dActivitat Fsica Esport i Salut (PAFES) de la Generalitat de Catalunya.

    12. Desenvolupar activitats esportives especfiques per als collectius de discapacitats.

    13. Incorporar les persones nouvingudes en la prctica esportiva dins del teixit esportiu.

    14. Desenvolupar espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per donar a conixer loferta esportiva i les activitats organitzades pel teixit associatiu esportiu del municipi.

    15. Promoure que les entitats esportives incorporin activitats de cooperaci al desenvolupament i de lluita per la pau mitjanant lesport.

    16. Instaurar la setmana de lesport per a tothom (Setmana de lActivitat Fsica i la Salut).

  • 44 PROGRAMA MARC

    17. Elaboraci denquestes dhbits esportius, que poden esdevenir un element de diagnosi de la situaci o de lefectiva prctica fsica i esportiva de la poblaci del municipi, a partir del qual es poden establir les poltiques pbliques en lmbit esportiu.

    18. Elaboraci de lanuari de lesport. De la mateixa manera que comuniquem qu volem fer, s molt important rendir comptes i explicar qu sha fet i com sha dut a terme, com tamb qu no sha pogut acabar i els motius pels quals ha estat aix. Una opci, doncs, s elaborar amb carcter anual un document ampli de resum de les actuacions esportives, que podria prendre el format danuari de lesport i que hauria dincloure, en la mesura del possible, lactivitat de tots els agents de la comunitat esportiva local.

    Per disposar dunes installacions esportives de qualitat

    Documents com ara el Pla dEquipaments Esportius Municipals (PEEM) o el Mapa dInstallacions Esportives Municipals (MIEM) sn documents vlids i recomanables de cara a planificar les actuacions en matria dinversi en equipaments esportius, de la mateixa manera que els seu carcter integral han de facilitar la diagnosi, la necessitat de recursos, el pblic objectiu a qui va dirigit i els usos, aix com tamb la previsi en la temporitzaci de les actuacions.

    s important disposar duna normativa clara, ordenada i pblica ds de les diferents installacions esportives municipals, de cara a facilitar-ne la gesti.

    No hem doblidar daltres equipaments i installacions, els espais esportius no convencionals. Aix, pistes de skate, carrils bici, senyalitzaci de rutes saludables, circuits cardiovasculars, ... 1. Programar inversions adequades per al manteniment, la millora i ladequaci dels equipaments esportius de xarxa

    bsica.

    2. Promoure la construcci de pavellons al costat dels nous centres educatius, per fer-ne s escolar en horari lectiu i s ciutad fora daquest horari.

    3. Crear circuits dactivitat fsica a laire lliure, especialment orientats a lactivitat per a la gent gran.

    4. Definir plans dusos esportius per als espais naturals que permetin la prctica esportiva sense malmetrels, amb espe-cial atenci als esports de motor, ciclisme, esports daigua i de muntanya.

    Per a promoure la diversitat esportiva

    Cal ser conscients que, socialment, hi ha grups de la poblaci que per diversos motius no tenen un accs igualitari a la prctica esportiva, de lleure o de competici. En aquest sentit, un dels grups poblacionals que cal atendre amb prioritat per la situaci desfavorable, dacord amb estudis de lmbit, s el de les dones que practiquen esports de competici, per la qual cosa sha de donar suport programticament a lesport femen.

    1. Fer plans especfics de desenvolupament de modalitats esportives especfiques de cada territori esqu a zones de muntanya, vela i rem a zones costaneres o fluvials, etc.

    2. Recuperar les modalitats esportives i els jocs tradicionals catalans.

    3. Promoure que la prctica esportiva en edat escolar sigui de tipus poliesportiu fins als 10 anys.

    4. Incentivar la constituci de nous clubs esportius per donar cobertura a lactivitat esportiva emergent en noves mo-dalitats.

    5. Establir criteris de discriminaci positiva a favor de les dones per promoure la seva presncia a lactivitat esportiva del municipi.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 45

    Activitats esportives

    Idealment, seria recomanable establir un calendari dactivitats anual, de manera que, en primer lloc, es distribueixin unifor-mement en el temps, no es trepitgin entre si i es pugui visualitzar i donar conixer clarament les que sorganitzen i sacullen al municipi amb carcter anual i regular. s bo que en totes les activitats esportives sactu en correspondncia amb la ciutadania. Aix mateix, cal preservar les activitats ms antigues i amb carcter genu i histric que sorganitzin al municipi, si b cal tenir tamb la capacitat crtica per reorientar-les, si fos necessari.

    Una altra opci que s motiu de treball s lestabliment oficial de trofeus de ciutat, de poble, que identifiquin clarament lacci de govern i el municipi en la promoci dun esport concret i duna activitat competitiva concreta.

    JUSTCIA

    En general, la ciutadania coneix prou b el sistema sanitari, leducatiu, lassistencial o el laboral, per, en canvi, el sistema de Justcia s molt poc conegut i s vist a vegades amb recel i a vegades con a panacea de la resoluci dels conflictes. Cal conixer lestructura democrtica del procs, com a mecanisme de resoluci dels conflictes, les possibilitats que t, per tamb els lmits i les dificultats de la soluci jurisdiccional dels conflictes dinteressos. Des dEsquerra, propugnem incre-mentar leducaci de la ciutadania en matria de Justcia, la intervenci de la societat civil en la soluci dels conflictes, la implicaci en la cerca de la justcia dels grups socials i la multiplicaci dels rgans de recerca i consultius.

    Daltra banda, les administracions locals han de configurar, sota uns criteris mnims de qualitat, els diversos serveis daten-ci i dorientaci a la ciutadania mitjanant una gesti directa o indirecta de la Justcia. Cal procurar un mnim dassessora-ment generalista o especialitzat en la defensa dels drets de la ciutadania. Aix, sha destablir lexigncia duna qualificaci professional i una experincia prvia mnima a les persones que prestin el servei. Aquests serveis han de promoure les vies de resoluci extrajurisdiccional dels conflictes, en especial, la mediaci, la conciliaci i larbitratge, i han destablir progressivament mecanismes de prestaci de forma telemtica o telefnica. Amb lobjectiu dassegurar la prestaci dun servei homogeni i de qualitat en tots els mbits, sha de promoure la coordinaci amb altres serveis datenci a la ciutada-nia daltres administracions pbliques.

    Respecte larbitratge de consum, s bo que les administracions pbliques el promoguin i en siguin exemple. Cal imposar lobligaci, en lmbit de les respectives competncies, que les empreses pbliques sotmeses al dret privat estableixin, en les condicions generals de contractaci i en els contractes amb les persones consumidores, clusules dadhesi o de com-proms a larbitratge de consum, per a la resoluci dels conflictes i reclamacions derivades de la prestaci dels seus serveis.

    Els rgans de contractaci administrativa han dincorporar ladhesi a larbitratge de consum com a condici dexecuci en ladjudicaci de contractes de la Generalitat de Catalunya i els seus organismes pblics i empreses. A ms, pel que fa a les entitats o empreses privades que gestionin serveis pblics, serveis dinters general o serveis universals en rgim de concessi, cal promoure que, en els plecs de condicions, sinclogui lobligaci que en els contractes amb persones consu-midores es prevegi ladhesi a larbitratge de consum. Daquesta manera, les entitats i empreses podrien gaudir dun segell de qualitat i quedaria en mans dels consumidors sotmetres o no a larbitratge.

    Les administracions pbliques, en lmbit de les seves respectives competncies, han de considerar ladhesi a larbitratge de consum com a mrit objectiu en la valoraci de premis a la qualitat que tinguin establerts o puguin crear. El distintiu que acredita ladhesi a larbitratge de consum sha de considerar com a distintiu de qualitat. Lempresariat adherit al sis-tema arbitral de consum hauria dinformar les persones consumidores de la seva adhesi a larbitratge mitjanant aquest distintiu.

    En un altre ordre de coses, vivim una excessiva tendncia a la judicialitzaci dels conflictes com a via preferent o exclusiva. En lmbit civil i mercantil, les poltiques pbliques vigents en matria de Justcia en temes com ara lorientaci jurdica i la justcia gratuta i la poltica legislativa actual creen expectatives falses sobre la soluci jurdica de conflictes dinteres-sos, que no sempre tenen transcendncia jurdica i inciten i afavoreixen la judicialitzaci dels conflictes respecte a altres solucions, com ara lautocomposici preventiva, la negociaci o la transacci.

    El dret comparat apunta en aquesta direcci, com a Frana amb les maisons de droit o a Alemanya amb els serveis socials jurdics primaris. El nou sistema sha destablir sobre la base de loferiment integrat dels serveis de resoluci alterna-tiva de conflictes orientaci i assessorament, mediaci, conciliaci, arbitratge de consum, etc., que shan destructurar

  • 46 PROGRAMA MARC

    de manera coordinada i conjunta entre totes les administracions que els ofereixen, fonamentalment lAdministraci local.

    Aquests serveis, shan de prestar amb la participaci dequips de treball pluridisciplinaris. En els municipis on sigui possi-ble, el sistema ha dintegrar la justcia de pau i ha de permetre la derivaci de casos des dels tribunals.

    Amb independncia que el sistema pugui ajudar a resoldre els problemes dacumulaci de reclamacions judicials davant la Justcia ordinria, la finalitat prioritria ha de ser la dimplantar un sistema que solucioni els conflictes entre les persones de la vila duna manera diferent quan la seva naturalesa ho permeti.

    La justcia de proximitat ha dincloure com a ltima rtio la funci decisria, a crrec dun jutge, que pot ser de pau, en els limitats parmetres dun conflicte en qu el component jurdic no s lessencial.

    1. Vetllar per lapropament de la Justcia a la ciutadania des de lescola i linstitut, com a mecanisme de prevenci dels conflictes, i com a mesura per incrementar la implicaci de la societat civil en la millora del sistema judicial.

    2. Implicar lAdministraci local en la resoluci dels conflictes sota uns criteris de qualitat, per reduir la judicialitzaci.

    3. Oferir assessorament i orientaci jurdica a la ciutadania de manera coordinada i homognia amb la resta dadminis-tracions competents. Cal diferenciar els diversos sistemes socials dassistncia i dassessorament jurdic, de forma que les consultes de mnims quedin excloses, inicialment, de laccs jurisdiccional i sinstaurin mecanismes alternatius de soluci.

    4. Potenciar larbitratge de consum en les empreses pbliques, com a sistema alternatiu per a la resoluci de conflictes menors i de conflictes derivats de contractacions en massa.

    5. Promoure que, en la contractaci administrativa i en la gesti de serveis en rgim de concessi per part dempreses privades, sinclogui larbitratge de consum en els plecs de condicions.

    6. Promoure, des de lAdministraci local, una poltica dincentius de larbitratge de consum, mitjanant ajuts i signes de qualitat i de reconeixement de les empreses que shi sotmeten.

    7. Tenir en compte ladhesi a larbitratge de consum en latorgament de subvencions a les empreses i els establiments que ofereixin bns o serveis a les persones consumidores i usuries.

    8. s necessari recuperar la vella autonomia de la voluntat i lautocomposici que els conflictes civils es resolguin amb mitjans civils. Cal fer un estudi dimpacte de la tasca jurisdiccional que permeti avaluar leficcia i la utilitat real dels litigis i evitar una mecnica de legislaci sota influncia meditica o de finalitat simblica i sense memria econmica que en prevegi limpacte.

    9. Apostar per una justcia de proximitat basada en loferiment integrat dels diferents serveis de soluci de conflictes, inclosa la funci decisria, estructurada de manera coordinada i conjunta amb la resta dadministracions.

    10. Establir un mapa racional de prestaci de serveis jurisdiccionals, tenint en compte la necessitat de vertebrar la realitat territorial, demogrfica i de volum del trfic jurdic a cada localitat; mantenint la presncia drgans de lAdministraci general de Justcia a les viles i ciutats mitjanes i petites, adaptant el sistema dels jutjats de pau, agrupacions judicials i caps de partit judicial a la nova estructura administrativa del pas, i destinant-hi els recursos humans i econmics necessaris per al bon funcionament, en collaboraci amb la resta dadministracions.

    11. Implementar el mapa dinfraestructures penitenciries de la Generalitat 2014-2017; aprofundint en el seu vessant organitzatiu (prestaci del servei, arrelament dusuaris i professionals), i dimpacte financer i social, a les localitats on vagin ubicats els nous equipaments, amb especial incidncia en els mbits de Barcelona ciutat (tancament del centre penitenciari dhomes La Model, i construcci de nous centres de rgim obert i preventius), Anoia (construcci del nou centre penitenciari de dones a Sant Lloren dHortons) i Terres de Lleida (construcci del centre penitenciari Els Plans, a Trrega).

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 47

    CIUTADANIA

    Un dels trets diferencials dEsquerra Republicana com a partit s el seu model de ciutadania. Tot i la diversitat inherent a qualsevol societat, els referents municipals dEsquerra sn persones crtiques, honestes, tolerants amb la diversitat, compromeses amb la societat que els envolta i exigents amb els drets per tamb amb els deures de tots i cadasc de nosaltres.

    Esquerra sempre defensar una societat i unes institucions transparents i radicalment democrtiques, sense cap tipus de discriminaci, ni per la procedncia ni per lorientaci sexual, pel pas dorigen, per les creences, per les conviccions pol-tiques o ideolgiques, per la instrucci, per la situaci econmica, per ledat, per les qestions de gnere, per la condici social, etc. Per tant, els ajuntaments on Esquerra estigui present, especialment si es tenen responsabilitats de govern, seran reconeguts arreu per aquests valors.

    Els ajuntaments dEsquerra Republicana promouran la igualtat doportunitats entre homes i dones, el reconeixement de les experincies, els coneixements i les aportacions de les dones als municipis, la paritat i la transversalitat de gnere, i es treballar perqu les dones formin part dels rgans de decisi. Les dones que pateixen qualsevol discriminaci o que siguin vctimes de la violncia masclista rebran tota latenci, suport i acompanyament perqu puguin refer la seva vida.

    Els ajuntaments dEsquerra lluitaran perqu tota la ciutadania, especialment el jovent, pugui viure amb plenitud la seva opci sexual, sense haver damagar-se ni justificar-se.

    Els ajuntaments dEsquerra afavoriran les poltiques de cooperaci i desenvolupament amb tercers pasos, perqu la immigraci deixi de ser una opci desesperada fruit de circumstncies extremes (pobresa, conflictes bllics, desastres naturals...).

    Parallelament, els ajuntaments dEsquerra han dassegurar els mitjans per facilitar la integraci i lacompanyament de la poblaci immigrada; que larribada daquesta poblaci no comporti la prdua de drets o lexclusi, respectant i seguint els models dmbit local o regional dxit contrastat.

    Els ajuntaments dEsquerra Republicana promouran la inclusi, lapoderament i lemancipaci del jovent amb ms accs i participaci a les poltiques pbliques.

    Els ajuntaments dEsquerra entendran la participaci de la ciutadania com la de la gesti clau, perqu no entenem la de-mocrcia com una votaci cada 4 anys, nosaltres volem una democrcia participativa, en qu tots els sectors de la societat estiguin representats, ms enll del consistori. Perqu un ajuntament transparent i obert a qualsevol proposta que vingui del teixit associatiu i cvic s la mxima garantia que la classe poltica i les institucions estan a prop de la gent.

    Els ajuntaments dEsquerra utilitzaran les TIC, com una eina per modernitzar lAdministraci, orientada a les persones i leficcia i leficincia. Als ajuntaments dEsquerra, es treballar perqu la ciutadania disposi de les eines necessries per tenir accs a la informaci i la cultura, independentment del lloc de residncia, perqu no hi hagi ciutadans de primera i de segona.

    Hem de demostrar al mn lorgull que tenim de batallar des dels governs locals pel model de ciutadania que tenim, pel model de ciutadania que volem. Cal explicar a tothom que, si som regidors o regidores del nostre ajuntament, no s per notorietat, interessos personals o voluntat de fer carrera. Si som regidors, s perqu volem servir els nostres municipis i els seu habitants durant una etapa de la nostra vida, perqu volem lluitar pels ideals de tanta gent que ens continua donant suport desprs de 80 anys dhistria. Perqu no volem gestionar uns recursos minsos. Volem transformar una realitat dura, i avanar cap a una societat ms justa, i s precisament des dels ajuntaments des don podem fer que els canvis arribin fins a lltim rac de la nostra naci del Pasos Catalans.

    Gesti del temps

    Amb la finalitat de garantir plenament els drets de ciutadania, en un sentit ampli, cal tenir en compte un seguit daccions per millorar la gesti del temps, que sn:

    1. Promoure laprovaci de plans locals sobre els usos del temps al municipi, seguint les recomanacions del grup Ara s

  • 48 PROGRAMA MARC

    lhora, iniciativa per la reforma horria i altres guies editades per la Generalitat de Catalunya.

    2. Garantir que els treballadors lajuntament i de les empreses pbliques municipals puguin disposar de prou flexibilitat horria laboral per contribuir a la conciliaci de la vida personal i laboral.

    3. Afavorir la incorporaci de la perspectiva dels temps a tots els mbits de les poltiques locals.

    POLTIQUES PER A DONES

    En lactual context de crisi econmica, i encara amb un finanament dels ens locals insuficient i no resolt convenientment, fem novament una crida a la necessitat daplicar i desenvolupar poltiques municipals de dones.

    Efectivament, les poltiques municipals sn les ms properes a la ciutadania. Sn les que detecten amb ms rapidesa d-ficits i a les quals sels demana les ms immediates solucions, malgrat la migradesa financera i molt sovint tcnica i el poc marge competencial.

    Aix mateix, els esforos que han fet els municipis en poltiques de dones shan hagut demparar en larticle 71 del Text re-fs de la Llei municipal de rgim local de Catalunya, segons el qual Per a la gesti dels seus interessos, el municipi tamb pot exercir activitats complementries de les prpies daltres administracions pbliques, amb relaci, entre daltres, a la promoci de la dona.

    Malgrat tot, hi ha hagut dos grans instruments de coresponsabilitat entre el mn local i el Govern de la Generalitat de Catalunya: duna banda, el Pla de poltiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, a partir del qual emanen els nombrosos plans municipals de dones que shan fet arreu de Catalunya; de laltra, la Llei dels drets de les dones a eradicar la violncia masclista, que t en els serveis dinformaci i atenci a les dones la principal eina dimplan-taci territorial.

    A ms, sn moltes i diverses les experincies que els governs municipals han dut a terme per aconseguir la igualtat efec-tiva entre dones i homes. En la cultura, en leducaci, en la via pblica, en les poltiques dels temps, en lurbanisme, en la hisenda municipal En tots els mbits podem trobar experincies que cal vindicar, avaluar i enfortir.

    Per tant, volem posar laccent en la necessitat de continuar impulsant les poltiques municipals de dones en els municipis en els quals tinguem responsabilitat de govern. Malgrat les dificultats econmiques i de recursos, els municipis han de continuar sent els principals forjadors dels drets inherents a la ciutadania, i les poltiques de dones en sn una de les principals contribucions.

    1. Promoure laprovaci de plans de poltiques municipals de dones o, si escau, aprovar ladhesi al pla de poltiques de dones de lmbit comarcal, i vetllar perqu simplementin.

    2. Incorporar la perspectiva de gnere en el disseny i implementaci de les poltiques municipals: urbanisme, mobilitat, accessibilitat, seguretat, participaci, serveis socials, atenci a la diversitat, coeducaci, gesti dequipaments cultu-rals...entre daltres.

    3. Reconixer i visibilitzar les experincies i la contribuci de les dones als municipis mitjanant el nomencltor, lator-gament de premis o qualsevol altre reconeixement pblic.

    4. Promoure la participaci de les dones en tots els espais de participaci municipals.

    5. Promoure la participaci de les dones mitjanant el consell municipal de les dones o altres grups de treball.

    6. Promoure ls dun llenguatge no sexista, tenint cura del llenguatge que sutilitza en les comunicacions internes i externes de lajuntament, evitant ls sexista del llenguatge, fomentant accions formatives per a la poblaci i els tre-balladors municipals per no caure en un llenguatge sexista

    7. Lluitar per leradicaci de la violncia masclista: en la prevenci i latenci a les dones i els seus infants en collabo-raci amb el SIAD de referncia del territori i dacord amb el desplegament territorial de la Llei 5/2088, del Dret de les

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 49

    dones a eradicar la violncia masclista.

    8. Promoure la formaci en perspectiva de gnere al teixit associatiu municipal.

    9. Prioritzar latorgament de subvencions a les associacions del municipi que incloguin criteris de paritat en les seves juntes.

    10. Fomentar lesport de base femen.

    11. Promoure la creaci despais de trobada de les dones del municipi per desenvolupar activitats dirigides i dintercanvi dexperincies.

    12. Commemorar les dates assenyalades per a les dones: 8 de mar, Dia Internacional de les Dones; 25 de novembre, Dia Internacional per a lEliminaci de la Violncia vers les Dones, i daltres que els municipis considerin adequades.

    POLTIQUES PER A PERSONES LGTB

    Al llarg dels darrers 10 anys, al nostre pas, shan produt canvis transcendentals en la normalitzaci de la diversitat afecti-va i sexual. El canvi social que hem viscut i que ha significat un notable aven en el reconeixement dels drets de ciutadania de les persones LGBT lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals, no es pot explicar sense un teixit associatiu que ha lluitat intensament, sovint en temps difcils, per aconseguir-lo, per tampoc sense un seguit de poltiques de les quals ERC nha estat la principal impulsora.

    Esquerra va liderar des del Govern de la Generalitat un seguit de poltiques innovadores en lmbit LGTB, com ara el Programa per al collectiu LGTB, el Pla Interdepartamental per a la No-Discriminaci de les Persones LGBT o fent que el Govern