MÀSTER EN DOCÈNCIA UNIVERSITÀRIA PER A PROFESSORAT NOVELL

Aplicació dels coneixements adquirits en el mòdul: “Programes de prevenció

comunitària” de l’assignatura: “Medicina Preventiva, Salut Pública i

Estadística Aplicada”

Jaume Grau

Juliol 2016

Aquest treball té per objectiu aplicar els coneixements adquirits en el mòdul de “Programes de prevenció comunitària” de l’assignatura: “Medicina Preventiva, Salut Pública i Estadística Aplicada” del grau de Medicina. Està realitzat per l’avaluació del mòdul 3 “Metodologies docents i avaluació de l’aprenentatge” del Màster de docència universitària per a professorat novell. Bienni 2015-17.

  2  

Índex:  Presentació  assignatura  escollida  ..............................................................................  3  

Assignatura  ..........................................................................................................................  3  Ensenyament  .......................................................................................................................  3  Lloc  .......................................................................................................................................  3  Curs  ......................................................................................................................................  3  Curs  2015/16  .......................................................................................................................  3  Coordinació  ..........................................................................................................................  3  Equip  docent  ........................................................................................................................  3  Departament  .......................................................................................................................  3  Tipus  ....................................................................................................................................  3  Crèdits  ..................................................................................................................................  3  Hores  estimades  de  dedicació  .............................................................................................  3  Blocs  temàtics  ......................................................................................................................  3  Metodologia  i  activitats  formatives  .....................................................................................  4  Avaluació  acreditativa  dels  aprenentatges  ..........................................................................  4  

Bloc  Temàtic:  “Mòdul  de  Programes  de  Prevenció  Comunitària”.  Avaluació  curs  2015/16  .....................................................................................................................  5  

Bloc  temàtic  .........................................................................................................................  5  Resultats  d’aprenentatge  ....................................................................................................  5  Continguts  ...........................................................................................................................  5  Professors  ............................................................................................................................  6  Càrrega  de  treball  per  a  l’alumnat  .......................................................................................  6  Modalitat  .............................................................................................................................  6  Metodologia  ........................................................................................................................  6  Estratègies  i  activitats  d’ensenyament  –  aprenentatge  ......................................................  6  Material  i  recursos:  ..............................................................................................................  9  Avaluació  dels  aprenentatges  ............................................................................................  10  Avaluació  curs  2015-­‐16  ......................................................................................................  10  

Aplicació  dels  coneixements  adquirits  en  el  mòdul:  “Programes  de  Prevenció  Comunitària”  a  partir  del  curs  2016/17  ....................................................................  11  

Aplicació  dels  coneixements  adquirits  al  mòdul:  ...............................................................  11  1.   Reorganització  de  l’assignatura  segons  tipus  de  continguts  ..............................................  12  2.   Realització  d’un  fòrum  durant  el  mòdul  .............................................................................  12  3.   Realització  d’un  qüestionari  previ  a  l‘  inici  del  mòdul  ........................................................  13  4.   Realització  d’una  activitat  de  síntesi  durant  les  sessions  expositives  ................................  14  5.   Potenciar  més  la  participació  en  les  sessions  expositives  ..................................................  14  6.   Nova  proposta  de  la  classe  expositiva  “Fonaments  dels  cribratges”.  ................................  16  7.   Reestructuració  sessions  sobre  programes  de  cribratge  de  colorectal  i  mama  .................  17  8.   Nova  avaluació  del  mòdul  ..................................................................................................  18  9.   Desenvolupament  d’apartats  de  planificació  docent  específics  pel  mòdul.  ......................  19  10.   Nou  format  de  l’espai  virtual  (Moodle)  .........................................................................  21  

Viabilitat  de  la  proposta  ....................................................................................................  22  

Bibliografia  ..............................................................................................................  23  

Annex  1.  Diapositives  comunes  als  PowerPoint.  ......................................................  24  

Annex  2.  Enquestes  d’opinió  de  l’alumnat.  2014-­‐15  .................................................  26        

  3  

Presentació  assignatura  escollida    Assignatura    “Medicina  Preventiva,  Salut  Pública  i  Estadística  Aplicada”  

Ensenyament  Grau  de  Medicina  

Lloc  Facultat  de  Medicina.  Campus  Clínic.  

Curs    Cinquè  any  de  medicina.    

Curs  2015/16    Hi  ha  dos  grups  acadèmicament  independents  (actes  diferenciades):    

•   E1:  90  estudiants.  Primer  quadrimestre  de  l’any  •   E2:  86  estudiants.  Segon  quadrimestre  de  l’any  

Aquest  curs  inclou  4  estudiants  Erasmus  i  5  estudiants  SICUE    

Coordinació    Dr.  Andrés  Prat  Marin  

Equip  docent    Dr.  Andrés  Prat,  Dr.  Antoni  Trilla,  Dra.  Anna  Vilella,  Dr.  José  María  Bayas,  Dra.  Maria  Jesús  Bertran,    Sr.  Jaume  Grau  i  Dr.  Joan  Gené  

Departament    Departament  de  Medicina;  Campus  Clínic  

Tipus  Obligatòria  

Crèdits    9  

Hores  estimades  de  dedicació    225  

•   Activitats  presencials:  112  •   Teoria:  64  •   Tutorització  per  grups:  8  •   Pràctiques  de  problemes:  16  •   Pràctiques  clíniques:  16  •   Seminari:  8  

•   Aprenentatge  autònom:  113  

Blocs  temàtics        

L’assignatura  consta  de  10  blocs  temàtics:  

1.   Mòdul  de  conceptes  introductoris  2.   Mòdul  de  sistemes  d’informació  en  salut  pública  3.   Mòdul  de  vacunacions  4.   Mòdul  de  medi  ambient  i  salut  5.   Mòdul  d’epidemiologia  i  prevenció  de  malalties  transmissibles  6.   Mòdul  d’estils  de  vida  i  salut  7.   Mòdul  de  programes  de  prevenció  comunitària  8.   Mòdul  de  planificació  i  gestió  sanitària  9.   Mòdul  de  qualitat  assistencial  i  seguretat  clínica  10.  Mòdul  d’estadística  aplicada  

  4  

Tots  els  blocs  tenen  la  mateixa  importància.  No  hi  ha  priorització  de  base.  

Metodologia  i  activitats  formatives    

La   docència   presencial   de   l’assignatura   consta   de   classes   teòriques,   seminaris,  pràctiques  de  problemes,  pràctiques  clíniques  i  tutorització  per  grups.  

El  campus  virtual  es   l’espai  habitual  de  comunicació  amb  l’alumnat,  on  es  pengen  les  presentacions,  materials  docents  addicionals  i  d’altres  informacions  d’interès.  

Les  pràctiques  es  desenvolupen  en  les  dependències  del  Servei  de  Medicina  Preventiva  i  Epidemiologia  de  l’Hospital  Clínic:  

•   Àrea  tècnica  (carrer  de  Rosselló,  138,  baixos).  •   Àrea  assistencial  (planta  0  de  l’edifici  de  consultes  externes).  

La  realització  de  consultes  relatives  al  consell  preventiu  al  viatger,  la  vivència  clínica  de  participació   en   els   programes   de   cribratge   del   càncer   i   de   vacunacions,   així   com   la  realització  d’activitats  de  simulació  i  de  problemes  en  relació  amb  l’àmbit  de  la  gestió  clínica,  la  qualitat  assistencial  i  la  seguretat  del  pacient,  constitueixen  la  cartera  bàsica  d’activitats  pràctiques  que  cal  desenvolupar.  

La   lectura  dels  materials   docents   recomanats,   la   resolució  dels   exercicis   i   problemes  proposats  durant  el   curs,   l’elaboració   i   la  preparació  de   la  presentació  del   treball  de  grup,  així  com  l’estudi  i  preparació  de  la  prova  de  síntesi  són  les  activitats  no  presencials  previstes  per  fomentar  l’aprenentatge  autònom  de  l’alumnat  matriculat  a  l’assignatura.  

Avaluació  acreditativa  dels  aprenentatges  

L’avaluació   acreditativa   consta   d’una   prova   final   de   síntesi   (60%)   i   d’activitats   de  seguiment  avaluables  durant  el  període  lectiu  semestral  (40%),  que  configuren  el  model  d’avaluació  continuada  d’aquesta  assignatura.  

L’avaluació  d’activitats  de  seguiment  (40  punts)  es  realitza  mitjançant  la  realització  d’un  treball   de   grup   amb   la  metodologia   d’estudi   d’un   cas   (20   punts)   i   la   realització   dels  exercicis  pràctics  assignats  durant   les  pràctiques  de  problemes  al  Servei  de  Medicina  Preventiva  i  Epidemiologia  (20  punts).  

 Es  pot  consultar  el  pla  docent  a:  http://www.ub.edu/grad/plae/AccesInformePD?codiGiga=361465&curs=2015&idioma=CAT&recurs=pub_dossiers    i  el  programa  de  l’assignatura  de  l’assignatura:  https://campusvirtual2.ub.edu/pluginfile.php/993602/mod_resource/content/0/PROGRAMA%20CURS%202014-­‐15.pdf      

  5  

Bloc  Temàtic:  “Mòdul  de  Programes  de  Prevenció  Comunitària”.  Avaluació  curs  2015/16    Bloc  temàtic  

“Mòdul  de  Programes  de  Prevenció  Comunitària”  

Estratègies  de  control  de  les  malalties  cròniques.  Fonaments  del  cribratge.  Programes  de  cribratge  del  càncer  colorectal  i  de  mama.  Intervencions  preventives  esglaonades.  

Resultats  d’aprenentatge  

No  hi  ha  resultats  d’aprenentatge  específics  per  aquest  mòdul.  

Es   troben   inclosos   de   forma   genèrica   en   el   Pla   Docent   de   l’assignatura.   Es   fa   difícil  especificar   quins   afecten   directament   al   mòdul.   Després   d’analitzar-­‐los   els   més  directament  identificats  són:  

a)   Referits  a  coneixements:  

Integrar  els  principis  i  mètodes  de  la  medicina  preventiva  a  la  pràctica  assistencial.  

Contextualitzar  els  problemes  de  salut  des  de  la  perspectiva  de  la  medicina  social.  

b)   Referits  a  habilitats,  destreses:  

Descriure   les  bases   científiques   i   operatives  de   la  medicina   clínica  preventiva   i   la  promoció  de  la  salut.  

Interpretar   els   resultats   de   les   proves   de   diagnòstic   precoç   i   dels   instruments  emprats  per  a  la  valoració  dels  hàbits  de  salut  individuals  i  col·∙lectius.  

Aplicar   la   metodologia   estadística   i   epidemiològica   de   recerca   per   resoldre   els  problemes  de  salut  i  assistencials  d’una  població.  

Desenvolupar  les  estratègies  d’actuació  per  a  la  prevenció  i  el  control  de  problemes  de  salut  amb  impacte  sanitari  i/o  social  en  el  nostre  entorn.  

Continguts  

No   hi   ha   llistat   de   continguts   ni   cap   referencia   a   si   són   essencials,   necessaris   o  d’ampliació.  Tampoc  s’especifica  el  seu  pes  dins  de  l’assignatura.  

En  el  programa,  el  coordinador  especifica  el  temes  a  tractar:  

•   Tema  59.  Estratègies  de  control  de  les  malalties  cròniques  •   Tema  60.  Fonaments  dels  cribratges  •   Tema  61.  Programes  de  prevenció  del  càncer  •   Tema  62.  Cribratge  del  càncer  colorectal  •   Tema  63.  Cribratge  del  càncer  de  mama  •   Tema  64.  Activitats  preventives  esglaonades  

  6  

A  més  hi  ha  assignada  una  sessió  de  pràctiques  de  problemes,  on  es  treballa  com  crear    un  programa  de  salut,  i  una  sessió  de  pràctiques  clíniques  on  els  estudiants  roten  per  les  dependències  del  programa  de  cribratge  de  càncer  colorectal.  

Professors  

El  Dr.  Jaume  Grau  dóna  totes  les  classes  i  realitza  també  les  pràctiques  a  excepció  de  la  classe  expositiva:  “Activitats  preventives  esglaonades”  que  la  realitza  el  Dr.  Joan  Jané.    

En  les  pràctiques  clíniques  que  es  realitzen  a  l’Oficina  Tècnica  de  Detecció  Precoç  també  hi  col·∙laboren  les  infermeres  i  els  administratius  del  programa  de  detecció  precoç  del  càncer  colorectal.  

Càrrega  de  treball  per  a  l’alumnat  

No  consta  específicament  pel  mòdul.  Per  donar  una  xifra  estimativa  podríem  dir  que  la  dedicació   de   l’alumne   estaria   entre   les   20-­‐30   hores   del   total,   amb  una   dedicació   de  treball  autònom  d’unes  10-­‐12  hores  (valoració  aportada  pel  professor  coordinador  de  l’assignatura,  Dr.  Andrés  Prat).    

Modalitat  

Tot  el  mòdul  es  dóna  en  format  presencial.  

Metodologia  

a.   6  sessions  expositives  d’una  hora  b.   1  pràctica  de  problemes  de  3  hores  c.   1  pràctica  clínica  de  3  hores  

Estratègies  i  activitats  d’ensenyament  –  aprenentatge  

a.   Sessions  expositives.  Es  realitzen  dins  de  les  aules  universitàries  amb  tot  el  grup  d’alumnes.  

b.   Pràctiques   de   problemes.   Es   realitzen   a   la   “sala   de   reunions”   del   Servei   de  Medicina   Preventiva   i   Salut   Pública   en   presència   de   grups   petits   d’alumnes  (entre  12  i  15  alumnes).    

c.   Pràctiques  clíniques.  Es  realitzen  als  espais  de  consulta  externa  del  programa  de  cribratge  de  càncer  colorectal.  Només  accedeix  en  aquesta  pràctica  el  33%  dels  alumnes  ja  que  es  realitzen  tres  pràctiques  simultànies.  Cada  dia  rota  un  alumne.  

En  totes  les  classes  magistrals  es  realitzen  amb  suport  de  PowerPoint.  Específicament  totes  aquelles  realitzades  pel  professor  Jaume  Grau  incorpora  5  diapositives  comunes:  

1.   Primera  diapositiva.  Títol  de  la  classe  incloent  l’assignatura  i  el  curs  per  una  part,  i  el  professor  i  e-­‐mail  de  contacte  per  l’altra.  

2.   Segona  diapositiva.  Explicació  del  caràcter   i   finalitat  exclusivament  docent  del  PowerPoint  i  que  l’autor  s’acull  a  l’article  32  de  la  Llei  de  propietat  intel·∙lectual.  

3.   Tercera  diapositiva.  Temari.  Índex  resum  de  la  classe.  4.   Penúltima  diapositiva:  Resum.  Principals  aprenentatges.  

  7  

5.   Última  diapositiva:  Bibliografia  específica  del  tema  per  ampliar  coneixements.  

En  l’annex  1  s’exposa  un  exemple  de  les  diapositives  referides.  

1.   Tema  59:  Epidemiologia  i  Estratègies  de  control  de  les  malalties  cròniques.  Professor  Jaume  Grau.  Sessió  expositiva  d’una  hora  amb  suport  PowerPoint.    43  diapositives.  Temes  a  destacar:  •   Durant  l’exposició  es  va  seguint  de  forma  paral·∙lela  el  programa  de  l’OMS:  “10  

errors  de  les  malalties  cròniques”.  •   A  la  diapositiva  8  projecto  el  vídeo  de  l’OMS  de  3  minuts:  “Mariam’s  journey”  

http://www.who.int/chp/media/Video_gallery/en/index.html  •   A  la  diapositiva  23  incorporo  un  exemple  on  es  “visualitza”  l’evolució  d’un  malalt  

crònic  en  el  temps.  •   A  la  diapositiva  29  hi  ha  un  exemple  il·∙lustratiu  dels  tipus  de  prevenció  sobre  la  

fisiopatologia  del  càncer  colorectal.  •   El  resum  el  faig  mitjançant  el  programa  dels  “10  errors”  de  l’OMS  

2.   Tema  60.  Fonaments  dels  cribratges.  Professor  Jaume  Grau  Sessió  expositiva  d’una  hora  amb  suport  PowerPoint.    38  diapositives  Temes  a  destacar:  •   Diapositives  9-­‐16  es   realitza  un  exercici  pràctic  per   treballar  els   indicadors  de  

validesa  d’una  prova  de  cribratge.  El  resolem  i  continuem  amb  l’exposició.  

3.   Tema  61:  Epidemiologia  i  programes  de  prevenció  del  càncer.  Professor  Jaume  Grau  Sessió  expositiva  d’una  hora  amb  suport  PowerPoint.    42  diapositives.  Temes  a  destacar:  •   Diapositiva  8:   connexió  amb   la  WEB  de   l’IARC  per  veure  com  és  distribueixen  

mundialment  els  càncers.  Reflexió  sobre  distribució  segons  tipus  de  càncer.  •   Diapositiva   12:   Exemple   sobre   epidemiologia   descriptiva   del   càncer:   excés   de  

mortalitat  i  morbiditat  per  càncer  en  la  Ria  de  Huelva.  •   Diapositiva   17:   visita   WEB   IARC.   Busquem   conjuntament   el   nivell   de  

carcinogenicitat  d’algun  risc  d’interès  pels  alumnes  com  per  exemple   les  ones  dels  telèfons  mòbils  o  els  embotits.  

•   Diapositiva  39:  projecció  del  vídeo  Marató  2012:  “la  mort  hauria  de  ser  el  final  de   la   vida.   El   càncer,   no”.   http://www.tv3.cat/videos/4334890/Espot-­‐de-­‐La-­‐Marato-­‐2012  

•   Diapositives  40-­‐43:  Anàlisis  de  l’article  que  marca  les  claus  de  treball  en  càncer  en  el  segle  XXI.  Dono  una  perspectiva  diferent  de  l’IARC  i  deixo  el  tema  obert...  pel  segle  XXI  i  per  a  ells.  

 

4.   Tema  62.  Programes  de  prevenció  del  càncer  colorectal.  Professor  Jaume  Grau  Sessió  expositiva  d’una  hora  amb  suport  PowerPoint.    50  diapositives.  

  8  

Temes  a  destacar:  Apliquem   els   principals   conceptes   apresos   en   un   programa   sanitari   real:  fisiopatologia   de   la   malaltia,   grups   de   risc,   prevenció   primària   i   factors   de   risc,  prevenció   secundària,   proves   de   cribratge   i   validesa,   programa   poblacional:  funcionament  i  principals  resultats.  

5.   Tema  63.  Programes  de  Cribratge  del  càncer  de  mama.  Professor  Jaume  Grau.  Sessió  expositiva  d’una  hora  amb  suport  PowerPoint.    54  diapositives.  Temes  a  destacar:  Apliquem   els   principals   conceptes   apresos   en   un   programa   sanitari   real:  fisiopatologia   de   la   malaltia,   grups   de   risc,   prevenció   primària   i   factors   de   risc,  prevenció   secundària,   proves   de   cribratge   i   validesa,   programa   poblacional:  funcionament  i  principals  resultats.  

6.   Tema  64.  Activitats  preventives  esglaonades.  Professor  Joan  Gené.  Sessió  expositiva  d’una  hora  amb  suport  PowerPoint.    21  diapositives.  

7.   Pràctiques  de  problemes:  Disseny  de  programes  de  Salut.  Professor  Jaume  Grau.  Sessió  expositiva  de  dues  hores  amb  suport  PowerPoint.    54  diapositives.  Es  realitza  a  la  sala  de  sessions  del  servei  de  preventiva  en  grups  de  10-­‐14  alumnes.  En  aquesta  sessió   s’interactua  des  del   primer  moment   amb  els   alumnes.  A   cada   concepte  el  professor  obre  debat  perquè  els   alumnes   afegeixen  nous  exemples  o   ampliïn   les  reflexions.  Temes  a  destacar:  •   Inici  sessió:  benvinguda  i  interacció  amb  els  alumnes.  Quina  especialitat  mèdica  

volen  fer?  Pensin  en  una  malaltia  i  quines  millores  els  hi  agradaria  aconseguir  al  llarg  de  la  seva  trajectòria  professional.  Posada  en  comú.  

•   Diapositiva  5:  La  ballarina.  Cap  on  gira?  Debat.  •   Diapositiva  9.  A  partir  d’on  viuen  els  estudiants  busquem  un  lloc  per  implantar  el  

programa  poblacional  de   cribratge  de   càncer   colorectal.   Per  exemple:  Osona,  Mallorca,  Barcelona  Nord,  país  africà,  país   sud-­‐americà...  Entre   tots   teoritzem  com  farem  el  programa.  

•   Diapositiva  8.  Prioritzem  les  patologies  que  han  descrit  a  l’inici  de  la  sessió.  •   Diapositiva  9,  10  i  11:  impacte  diferencial  entre  què  veiem,  el  que  pensem  i  el  

que  diem.  •   Diapositiva  23.  Cada  participant  ha  de  dir  un  recurs  que  ens  caldrà  per  implantar  

el  programa.  Cada  alumne  aporta  algun  material/recurs  i  anem  fent  rondes  amb  una  metodologia  semblant  a  la  “roda  d’idees”(Barkley,  Major,  &  Cross,  2012).  No  parem  fins  que  algun  alumne  comenta  el  recurs  d’anatomia  patològica.  

•   Diapositiva   29.   Reflexió   sobre   l’avaluació   i   la   importància   de   disposar  d’indicadors.  Avaluació  de  l’indicador:  participants  estrangeres  en  el  programa  de  detecció  precoç  de  càncer  de  mama.  

 

  9  

8.   Pràctiques  clíniques.  Programa  de  Cribratge  de  Càncer  Colorectal.    Estada  de  dues  hores  als  espais  del  programa  de  cribratge  de  càncer  colorectal  de  l’Hospital  Clínic.  •   El  Dr.  Jaume  Grau  presenta  els  professionals  que  hi  treballen  i  les  seves  principals  

tasques.  •   Les   infermeres   del   programa   expliquen   les   seves   activitats   mentre   les   van  

realitzant.  L’estudiant  està  present  almenys  un  una  primera  visita  i  en  un  parell  de  segones  visites.  Reflexió  i  preguntes.  

•   Les  administratives  del  programa  expliquen  les  seves  principals  tasques  mentre  les  van  realitzant.  Reflexió  i  preguntes.    

Material  i  recursos:  

El  contingut  de  les  presentacions  PowerPoint  es  pengen  al  Moodle.  De  fet  el  Moodle  és  una  rèplica  del  programa  de   l’assignatura.  No  hi  ha  materials  addicionals  ni  cap  altre  tipus  d’informació.  

Figura  1.  Moodle  del  Mòdul  de  Programes  de  Prevenció  Comunitària.  Curs  2015-­‐16  

 

   

  10  

 

Avaluació  dels  aprenentatges  

L’avaluació  dels  aprenentatges  estan  inclosos  dins  del  general  de  l’assignatura.  

Consta  de  dos  grans  apartats:  

•   Prova  de  síntesi.  S’introdueixen  6-­‐8  preguntes  de  les  60  que  consta  la  prova  (10-­‐15%)  

•   Avaluació  continuada.  Hi  ha  tres  casos  pràctics,  dels  quals  un  es  sobre  el  mòdul.  Per  tant  el  33%  dels  estudiants  realitza  aquest  treball  que  val  10  punts  respecte  a  els  40  de  l’avaluació  continuada.    

Avaluació  curs  2015-­‐16  

L’avaluació   com   a   professor   d’aquest   mòdul   és   positiva.   Totes   les   meves   classes  magistrals  estan  molt  treballades  i  acompleixen  els  trets  fonamentals  dels  quaderns  de  docència  universitària  de  la  Universitat  de  Barcelona  n.  14  (Imbernón,  2009)  i  17  (Luis  &  Moya,  2010).  

Les  últimes  enquestes  que  disposo  dels  alumnes  són  del  curs  2014-­‐15  i  d’una  mostra  petita.    Els  resultats  són  força  positius  (annex  2).  Per  aquest  motiu  no  es  van  plantejar  canvis  pel  curs  2015-­‐16.  

Per   la   part   negativa   cal   destacar   la   poca   assistència   a   classe   i   una   participació   dels  alumnes  no  gaire  entusiasta.  El  mòdul  es  dóna  cap  al  final  de  curs  (mes  de  maig)  i  els  conceptes  són  força  intuïtius  i  fàcils  d’assimilar.    

  11  

Aplicació  dels  coneixements  adquirits  en  el  mòdul:  “Programes  de  Prevenció  Comunitària”  a  partir  del  curs  2016/17    

Els  aprenentatges  que  he  pogut  adquirir  durant   la  realització  del  Màster  de  docència  universitària  per  a  professors  novells  em  fan  replantejar  de  nou  el  mòdul.  

Aplicació  dels  coneixements  adquirits  al  mòdul:  

Dels  nous  coneixements  adquirits  considero  que  a  grans  trets  cal:  

1.   Definir  els  resultats  d’aprenentatge  perseguits  en  el  mòdul  i  reflexionar/adaptar  la  metodologia,  les  estratègies  i  les  activitats  d’ensenyament.  Alhora  valorar  la  càrrega  de  treball  que  representarà  per  l’alumnat  i  que  estigui  en  consonància  amb  la  importància  del  mòdul  dins  de  l’assignatura.  

2.   Revisar   les   sessions   expositives,   de   manera   que   siguin   més   participatives   i  facilitin  l’aprenentatge  actiu  per  part  dels  alumnes.  

3.   Desenvolupar   més   treball   col·∙laboratiu   de   manera   que   afavoreixi   més  l’aprenentatge  actiu  i  reflexiu  dels  alumnes.  Mitjançant:  

a.   Desenvolupament  d’estratègies  participatives  a  l’aula.  b.   Introducció  de   recursos   i   eines   “digitals”   que   afavoreixin   la   interacció,  

l’aprenentatge  i  la  seva  avaluació.  4.   Nova   proposta   d’avaluació   continuada   del   mòdul,   mitjançant   la   introducció  

d’activitats   que   afavoreixin   el   treball   i   l’estudi   i,   alhora,   generin   feedback   als  estudiants  sobre  els  resultats  d’aprenentatge.    

Així  doncs,  proposo  aplicar  els  següents  canvis  en  el  mòdul:  

1.   Reorganització  de  l’assignatura  segons  el  tipus  de  continguts  2.   Realització  d’un  fòrum  durant  el  mòdul  3.   Realització  d’un  qüestionari  previ  a  l’inici  del  mòdul  4.   Realització  d’una  activitat  de  síntesi  durant  les  sessions  expositives  5.   Potenciar  més  la  participació  en  les  sessions  expositives  6.   Nova  proposta  de  la  classe  expositiva  “Fonaments  dels  cribratges”  7.   Reestructuració  sessions  sobre  programes  de  cribratge  colorectal  i  mama.  8.   Nova  avaluació  del  mòdul    9.   Desenvolupament  d’apartats  de  planificació  docent  específics  pel  mòdul  10.  Nou  format  d’espai  virtual  (Moodle)  

 

Respecte   a   les   pràctiques   de   problemes   i   les   pràctiques   clíniques   no   aplico   canvis  respecte  al  curs  2015-­‐16.  

  12  

1.   Reorganització  de  l’assignatura  segons  tipus  de  continguts  

Segons   els   continguts   docents   s’aplicaran   metodologies   adients   pel   procés  d’aprenentatge.  

a)   Continguts  essencials:  •   Epidemiologia  i  estratègies  de  control  de  les  malalties  cròniques  •   Epidemiologia  i  prevenció  del  càncer  •   Fonaments  de  la  prevenció  secundària  •   Activitats  preventives  esglaonades  

b)   Continguts  necessaris:  •   Indicadors  de  la  validesa  de  les  proves  de  cribratge  •   Beneficis  i  esdeveniments  adversos  dels  programes  de  cribratge  •   Funcionament   programes   de   cribratge   poblacional   del   càncer   de   mama   i  

colorectal  c)   Continguts  d’ampliació:    

•   Disseny  de  programes  de  salut  •   Funcionament  del  programa  de  cribratge  de  càncer  colorectal.  

 

Objectiu:  adaptar  la  metodologia  docent  a  cada  un  dels  continguts  per  tal  que  el  procés  d’ensenyament/aprenentatge  sigui  el  més  productiu  i  adient  possible.  

Funcionament/metodologia:   Els   continguts   essencials   es   treballaran   en   sessions  expositives,  mentre  que  els  continguts  necessaris  es  treballaran  amb  metodologies  més  participatives/reflexives  i  finalment,  els  continguts  d’ampliació  es  treballaran  durant  les  pràctiques(Bain  &  Barberá,  2007).  

Resultats  esperats:  una  millor  motivació  i  participació  dels  alumnes.  Millor  assistència  a  classe  i  una  millora  de  l’aprenentatge.  

Experiència.  Com  a  professor  de  la  UB  he  desenvolupat  una  millora  molt  important  en  les   classes   expositives.   En   la   meva   experiència   prèvia   a   ESADE   com   a   professor   de  pràctiques  vaig  adquirir  molta  expertesa  en  la  conducció  i  dinàmiques  de  grups.  Durant  la  realització  del  mòdul  3  del  màster  de  professor  novell  he  après  molts  conceptes  dels  dos   apartats   anteriors   a   més   d’iniciar-­‐me   en   la   utilització   de   metodologies   docents  digitals.  

 

2.   Realització  d’un  fòrum  durant  el  mòdul  

Durant   la   realització   del  mòdul   s’obrirà   un   fòrum  de   debat:   “Creiem   realment   en   la  prevenció?”  que  reflexionarà  sobre  el   tipus  de  prevenció  de   les  malalties  cròniques   i  perquè  a  la  gent  li  costa  tant  prevenir.  

 

  13  

L’objectiu  és  incentivar  la  reflexió  (Luis  &  Moya,  2010)  sobre  un  tema  que  vivim  cada  dia  i  alhora  introduir  metodologia  col·∙laborativa  entre  els  alumnes  (Barkley  et  al.,  2012).    

La  proposta  metodològica   interrelaciona  un  entorn   col·∙laboratiu  entre  els   estudiants  amb  materials  per  l’avaluació  de  l’aprenentatge  (Simón  &  Miravalles,  2012).  Es  realitzarà  mitjançant  l’eina  del  campus  virtual  de  l’assignatura.  

Funcionament.  S’obrirà  el  fòrum  el  dia  abans  de  la  primera  classe  i  es  tancarà  48  hores  després  de  l’última  sessió  del  mòdul.  Per  tant,  durarà  aproximadament  una  setmana  i  mitja.  

El  professor   introduirà  tres  elements  en  el  debat:  dia  1,3   i  5.  Seran  dos  editorials  del  director  del  diari  Ara,  Sr.  Carles  Capdevila.  En  la  primera  reflexiona  en  perquè  ens  costa  tant  prevenir,  en  la  segona  fa  públic  que  li  han  diagnosticat  un  càncer  colorectal  el  dia  del  seu  50  aniversari   i   la  tercera,  un  vídeo  de  la  Dra.  Burón  sobre   les  dificultats  de   la  prevenció.   A   cada   element,   el   professor   introduirà   dos/tres   preguntes   curtes   per  afavorir  la  intervenció  dels  alumnes.  

Durant  les  classes  es  farà  referència  al  fòrum  i  s’incentivarà  als  alumnes  a  participar  i  aportar  nou  material  de  reflexió.  

Els  resultats  esperats  són  una  bona  participació,  tant  en  les  respostes  a  les  preguntes  com   introduint   nou  material   o   replicant   els   comentaris   previs.   La   participació   en   el  fòrum  servirà  per  a  l’avaluació  continuada.  

Experiència   prèvia:   Aquest   any   he   introduït   un   fòrum   tímidament   a   partir   de   les  recomanacions  de  la  professora  Anna  Forés.  Malgrat  les  dificultats  tècniques  i  la  manca  d’expertesa  en  la  conducció  de  fòrums  ha  estat  una  experiència  positiva.    

 

3.   Realització  d’un  qüestionari  previ  a  l‘  inici  del  mòdul  

Abans  de  l’inici  del  mòdul  s’enviarà  a  tots  els  alumnes  un  qüestionari  on-­‐line  sobre  el  mòdul  a  realitzar.  

L’objectiu  és  incentivar  als  alumnes  a  la  curiositat  i  la  reflexió  sobre  els  continguts  del  mòdul,  i  per  l’altra  part,  que  el  professorat  sàpiga  el  nivell  de  coneixements  previs  dels  alumnes  respecte  al  mateix  (Imbernón,  2009).  

Proposta  metodològica.  Es  realitzarà    mitjançant  l’eina  digital  “Socrative”  (https://b.socrative.com/teacher).  

Funcionament.   S’enviarà   abans  de   l’inici   del  mòdul   i   es  donarà  un   temps  màxim  per  realitza’l.  Per  exemple,  si  la  primera  classe  és  dilluns,  s’enviarà  el  divendres  al  matí  i  es  donarà   temps   fins   dissabte   a   la   tarda.   Es   crearan   unes   15   preguntes   dividides   de   la  següent  manera:  

 

  14  

•   5  preguntes  obertes  sobre  conceptes  claus  i  visió  dels  programes  de  prevenció  •   10  preguntes  de  resposta  múltiple  amb  una  resposta  correcta  

En  totes  les  preguntes  es  facilitarà  a  l’alumne  la  resposta  correcta  amb  una  explicació  d’aquesta.  

Els  resultats  seran  utilitzats  a  l’inici  de  les  sessions  expositives  per  afavorir  la  reflexió  i  la  participació   dels   alumnes.   Respondre   les   preguntes   on-­‐line   sense   pressió   de   temps  busca   la   interacció   i   el   treball   col·∙laboratiu.  A  més  permet   al   professor   redactar   una  resposta,   facilitant   la   reflexió   prèvia   a   l’inici   del   mòdul.   També   s’utilitzarà   per   a  l’avaluació  continuada.  

Experiència  prèvia.  He  provat  l’eina  digital  Socrative  en  una  sessió  interna  del  servei.  És  molt  fàcil  d’utilitzar  i  no  dóna  problemes  tecnològics.    

 

4.   Realització  d’una  activitat  de  síntesi  durant  les  sessions  expositives  

Cap  al  final  de  les  sessions  expositives  es  farà  sessió  de  síntesi.  

Els  objectius  és  retro-­‐alimentar  als  estudiants  respecte  al  seu  nivell  de  coneixements  i  comprensió  dels  conceptes  claus(Gibbs  &  Simpson,  2009a)(Biggs,  2006).  

Proposta   metodològica:   es   realitzarà   mitjançant   l’eina   virtual   Kahoot  (https://getkahoot.com)  en  format  de  qüestionari  individual.  

Funcionament.  Al  tancar  el  bloc  de  continguts  essencials  es  farà  un  qüestionari  individual  d’unes  15  preguntes  amb  4  respostes  de  les  quals  una  serà  vàlida.  Inclouran  conceptes  essencials  explicats  prèviament.  

A  cada  resposta  hi  haurà  feedback  entre  professor/alumnes  per  dubtes  i  justificar  tant  la  resposta  bona  com  les  incorrectes.  

Els  resultats  pretenen  ser  un  mitjà  de  retroalimentació  pels  alumnes  sobre  el  seu  nivell  de  comprensió  de  conceptes  i  alhora  s’utilitzarà  per  a  l’avaluació  continuada.  

Experiència.   Fins   ara   he   realitzat   tant   enquestes   com   qüestionaris   mitjançant   el  programa  Kahoot.  Sempre  han  funcionat  molt  bé  i  alhora  incorporen  una  part  divertida  a  l’aprenentatge.  

 

5.   Potenciar  més  la  participació  en  les  sessions  expositives    

Aquesta  estratègia  es  centra  en  les  sessions:  “Epidemiologia  i  Estratègies  de  control  de  les  malalties  cròniques”  i  “Epidemiologia  i  programes  de  prevenció  del  càncer”.  A  grans  trets  es  reduirà  el  material  de  les  sessions  i  es  posarà  a  disposició  dels  alumnes  en  format  de  “material  i  recursos”  

  15  

Els  objectius   són   facilitar  que  els  alumnes  preparin   la  classe  mitjançant   la   lectura  del  “material  i  recursos”  i  alhora  quedi  més  temps  en  la  sessió  expositiva  per  la  interacció  i  participació  amb  els  alumnes(Imbernón,  2009).    

Funcionament/metodologia:  

a)   Sessió  expositiva:  “Epidemiologia  i  estratègies  de  control  de  les  malalties  cròniques”.  S’introduirà  com  “material  i  recursos”  el  programa  amb  les  10  errors  de  les  malalties  cròniques  i  el  vídeo  resum  de  l’OMS.    

Inici  

•   Explicació  del  temari  que  treballarem  •   Coneixements   previs   de   l’alumnat   mitjançant   l’anàlisi   de   les   preguntes   del  

qüestionari  inicial  relacionades  amb  el  tema.  Desenvolupament  •   Projecció   del   vídeo   de   l’OMS   de   3   minuts:   “Mariam’s   journey”  

http://www.who.int/chp/media/Video_gallery/en/index.html  •   Exemple  on  es  “visualitza”  l’evolució  d’un  malalt  crònic  i  com  s’avancen  els  seus  

problemes  de  salut  en  el  temps.  •   Exemple   il·∙lustratiu   dels   tipus   de   prevenció   sobre   la   fisiopatologia   del   càncer  

colorectal.  

Per  aquesta  sessió,  utilitzaré  l’estratègia  col·∙laborativa:  “Pensa,  forma  una  parella  i  comenta”(Barkley  et  al.,  2012).  

Sortida  i  conclusió  •   Resum  mitjançant  el  programa  dels  “10  errors”  de  l’OMS  

b)   Sessió  expositiva:  “Epidemiologia  i  programes  de  prevenció  del  càncer”  Es  crearà  un  apartat  amb  “material  i  recursos”  on  hi  haurà  un  parell  de  notícies.  Una  primera  sobre  la  carn  processada  i  la  seva  capacitat  cancerígena  i  una  segona  sobre  “els  càncers  es  produeixen  per  casualitat”.    Inici  •   Explicació  del  temari  que  treballarem  •   Motivació/interès  pel  tema  de  l’alumnat  mitjançant  els  articles  previs  i  anàlisi  de  

les  preguntes  del  qüestionari  inicial.  Desenvolupament  •   Connexió  amb   la  WEB  de   l’IARC  per   veure   com  és   la  distribució  mundial  dels  

càncers.  Reflexió  sobre  distribució  segons  tipus  de  càncer.  •   Exemple   sobre   epidemiologia   descriptiva   del   càncer:   excés   de   mortalitat   i  

morbiditat  per  càncer  en  la  Ria  de  Huelva.  •   Visita  WEB  IARC.  Busquem  conjuntament  el  nivell  de  carcinogenicitat  d’algun  risc  

d’interès   pels   alumnes   com   per   exemple   les   ones   dels   telèfons   mòbils   o   els  embotits.  

  16  

Sortida  i  conclusió  •   Projecció  del  vídeo  Marató  2012:  “la  mort  hauria  de  ser  el   final  de   la  vida.  El  

càncer,  no”.  http://www.tv3.cat/videos/4334890/Espot-­‐de-­‐La-­‐Marato-­‐2012  •   Anàlisi  de  l’article  entregat  prèviament  on  és  dona  una  perspectiva  diferent  de  

l’IARC,  deixant  el  tema  obert  en  aquesta  reflexió.  

Per  aquesta  classe  la  participació  la  realitzaré  mitjançant  la  tècnica  col·∙laborativa  de  “roda  d’idees”(Barkley  et  al.,  2012).  

Els   resultats   esperats   és   aconseguir   que   els   alumnes   reflexionin   i   aprenguin   en   la  realització  dels  petits  exercicis  participatius  i  una  millor  assistència  a  classe.  

Experiència.  He  treballat  molt  el  tema  de  participació  a  classe.  Sempre  ho  he  considerat  molt  positiu  i  més  en  alumnes  de  màster.  Tinc  poca  experiència  en  alumnes  de  grau,  ja  que  sempre  ho  he  plantejat  tímidament  per  donar  estructura  i  dinamisme  a  la  classe,  però  mai  com  exercici  reflexiu  i  participatiu.  

 

6.   Nova  proposta  de  la  classe  expositiva  “Fonaments  dels  cribratges”.  

Aquesta  classe  hi  ha  un  60%  de  classe  expositiva  i  un  40%  d’un  exercici  per  conèixer  la  validesa  d’una  prova  de  cribratge.  

L’objectiu   és  que  els   alumnes   treballin   col·∙laborativament   l’exercici   a   casa  per  poder  treballar   més   a   classe   els   indicadors   de   validesa   d’una   prova   de   cribratge   i   el   seu  significat  (Simón  &  Miravalles,  2012).  

Funcionament.   Es   penjarà   al   campus   virtual   a)   un   vídeo   sobre   com   el   calculen   els  indicadors   per   la   validesa   de   les   proves   de   cribratge   i   b)   l’exercici   a   realitzar   amb  preguntes  sobre  els  temes  que  cal  desenvolupar.  

La   classe  expositiva   funcionarà   igual   fins   a   l’exercici   on  per   grups  es  presentaran  els  resultats  i  a  l’hora  treballarem  noves  preguntes  de  reflexió  sobre  l’exercici.  Seguidament  continuarem  amb  la  classe  expositiva.  

Resultats   esperats.  Millor   comprensió   dels   diferents   indicadors   i   la   seva   importància  clínica   alhora   d’escollir   entre   proves   complementàries.   Es   recollirà   l’exercici   per  l’avaluació  continuada.  

Experiència.  Aquest  any  he  tingut  una  experiència  amb  resultat  força  negatiu.  El  grup  estava  dividit  en  dos  seminaris.  En  el  primer  grup  no  van  estar  clares  les  instruccions  i  van   venir   un   5-­‐6   alumnes,  mentre   que   en   el   segon   grup,   on   si   estaven   ja   clares   les  instruccions,  van  venir  més  de  50  alumnes.  Cal  planificar  bé  l’activitat,  deixar  molt  clares  les   instruccions,   insistir   en   la   importància   de   què   treballin   l’exercici   a   casa   i   que   es  recollirà  l’exercici  per  l’avaluació  continuada  de  l’assignatura.  

 

  17  

7.   Reestructuració  sessions  sobre  programes  de  cribratge  de  colorectal  i  mama  

En  lloc  de  dues  sessions  magistrals,  una  pel  programa  de  cribratge  de  càncer  colorectal  i  una  segona  pel  programa  de  detecció  precoç  del  càncer  de  mama,  realitzarem:  a)   Sessió  magistral  programes  de  prevenció  del  càncer  de  mama  i  colorectal  b)   Segona  sessió  de  treball  en  grups  sobre  els  beneficis  i  esdeveniments  adversos  dels  

programes  de  cribratge.    

Els  objectius   són  explicar  a   la  sessió  magistral  els   fonaments  perquè   la  Unió  Europea  aconsella  als  seus  Estats  membres  realitzar  aquests  dos  tipus  de  programes  de  cribratge  i   en   la   segona   sessió   es   treballarà   en   grups   els   principals   beneficis   i   esdeveniments  adversos  d’aquests  programes  i  el  debat  que  hi  ha  a  mundialment  al  respecte  (Simón  &  Miravalles,  2012).  

Funcionament:  

1.   Programes  poblacionals  de  prevenció  del  càncer  colorectal  i  de  mama.  Classe  magistral  d’una  hora.  Professor  Jaume  Grau.  45  diapositives  Nova  estructura  de  la  classe  expositiva:  Inici:    •   Explicació  de  l’estructura  de  la  classe  Desenvolupament:  •   Poblacions  de  risc  en  càncer  de  mama  i  colorectal  •   Prevenció  primària.  Factors  de  risc  modificables  i  no  modificables  •   Prevenció  secundària.    

•   Condicions  per  aplicar  un  programa  poblacional  •   Fisiopatologia.  Projecció  de  dos  vídeos  del  National  Health  Service:  a)  com  es  

forma  pòlip  i  com  es  torna  maligne  (1,5  minuts)  i  b)  com  extirpar  un  adenoma  (2,5  minuts).  Debat  amb  els  alumnes  per  incidir  en  els  conceptes:  incidència,  mortalitat  i  prevenció  quaternària.  

•   Proves  de  cribratge.  Evidència  i  indicadors  de  validesa.  •   Implantació   dels   programes   de   prevenció   secundària   poblacional   a  

Europa/Espanya/Catalunya.  Projecció  del  vídeo  de  difusió  del  programa  de  cribratge  colorectal  a  Catalunya  (1,45  minuts).  Debat  amb  els  alumnes.  

Sortida:    

•   Explicació  dels  principals  beneficis  i  esdeveniments  adversos  dels  programes  de  cribratge  i  exemple  dels  mateixos  aplicats  al  programa  de  cribratge  del  càncer  de  mama  (3  diapositives)  

•   Instruccions  sobre  la  propera  classe:  lectures  a  preparar  pel  debat  i  exercici  de  síntesis  del  mòdul  (portar  mòbil,  tauleta/ordinador).  

 

 

  18  

2.   Beneficis  i  esdeveniments  adversos  dels  programes  de  cribratge.  Classe  de  treball  en  grup.  Es  penjaran  al  campus  virtual  3  articles.  Un  a  favor  dels  programes  de  cribratge,  un  segon  en  contra  i  un  tercer  que  va  publicar  la  Sra.  Susan  Bewley  com  usuària.  Es  realitzarà  petita  introducció  recordatòria  sobre  els  beneficis  i  esdeveniments  adversos  dels  programes.  Seguidament  es  dividirà  en  5  grups  de  5/6  alumnes.  En  el  cas  que  hi  hagi  més  de  25/30  alumnes  es  repetirà  alguns  d’aquests  grups.  Cada  grup  treballarà  durant  8-­‐10  minuts  els  beneficis   i  esdeveniments  adversos  des  de  diferents  punts  de  vista:  a)  metge  oncòleg,  b)  metge  general  a  favor  del  cribratge,  c)  metge  general  en  contra  del  cribratge,  d)  malalt  agraït  i  d)  malalt  enfadat  amb  els  programes  de  cribratge.  Seguidament  es  nomenarà  un  moderador  i  un  representant  de  cada  grup  i  es  farà  un  debat  de  10  minuts  on  tothom  defensarà  els  seus  arguments.  La  resta  dels  alumnes  faran  d’observadors.  En  acabar  es  farà  una  ronda  ràpida  sobre  opinions  que  es  vulguin  expressar.  Per   acabar   la   classe,   es  dedicarà  15  minuts   a   realitzar  una  activitat  de   síntesi  mitjançant  un  Kahoot  descrit  en  l’apartat  cinquè.    

8.   Nova  avaluació  del  mòdul  

Amb  els  canvis  metodològics  introduïts  en  el  mòdul  cal  desenvolupar  una  nova  forma  d’avaluació.  

Objectiu.  Introduir  un  nou  sistema  d’avaluació  que  afavoreixi  l’aprenentatge  profund  i  a  llarg  termini.  L’orientació  serà  cap  a  una  avaluació  formativa  que  centri  l’atenció  en  els  aspectes  més  importants  i  ofereixi  feedback  als  estudiants  a  percebre  si  estan  assolint  els  seus  objectius(Gibbs  &  Simpson,  2009b)(Agencia  ,Qualitat  Del  Sistema  Universitari  a  Catalunya,  2003)    

Funcionament  L’avaluació  del  mòdul  constarà  de  dos  vessants:  

1.   Avaluació   continuada.   Les   activitats   realitzades   durant   el   mòdul   s’avaluaran  depenent  de  la  importància  i  del  temps  dedicat.  S’assignaran  10  punts  dels  40  que  consta  l’avaluació  continuada  de  l’assignatura  distribuïts  de  la  forma  següent:  •   Participació  en  el  qüestionari  a  l’inici  del  mòdul:  2  punts  •   Participació  fòrum  i  qualitat  de  les  intervencions:  2  punts  •   Presentació  cas  sobre  proves  de  cribratge:  2  punts  •   Realització  activitat  de  síntesi:  1  punt  •   Treball  de  pràctiques:  3  punts  

2.   Avaluació  acreditativa  mitjançant  prova  de  síntesi  de  preguntes  tipus  test  d’elecció  múltiple.  S’introduiran  6-­‐8  preguntes  de  les  60  que  consta  la  prova.  

  19  

Resultats   esperats.   Que   els   estudiants   utilitzin   el   temps   d’estudi   necessari   pel  aprenentatge  dels  aspectes  més   importants  del  mòdul   i  que  es  produeixi  feedback  al  llarg  de  les  activitats  que  faciliti  el  seu  procés  d’aprenentatge.  

 

9.   Desenvolupament  d’apartats  de  planificació  docent  específics  pel  mòdul.    

Es   redactaran   específicament   els   apartats   de   planificació   docent:   resultats  d’aprenentatge,   metodologia,   activitats   d’aprenentatge,   càrrega   de   treball   per  l’alumnat  (Gibbs  &  Simpson,  2009a)  i  avaluació  dels  aprenentatges.  Objectius:   Indicar  als  alumnes  quin  són  els  principals  apartats  de  planificació  docents  específics  del  mòdul  (Universitat  de  Barcelona,  2007).  Funcionament:  Es  crearà  un  PDF  amb  els  apartats  i  es  penjarà  al  campus  virtual  perquè  els  alumnes  els  puguin  consultar.  

 1.1  Resultats  d’aprenentatge  (en  finalitzar  aquest  mòdul  l’alumne  serà  capaç  de....)  

•   Estudiar   l’epidemiologia  i   identificar   les  causes  de  les  malalties  cròniques  i  del  càncer  

•   Conèixer  i  saber  aplicar  les  principals  estratègies  de  prevenció  de  les  malalties  cròniques  i  del  càncer.  

•   Diferenciar  entre  cribratges  oportunístics  i  poblacionals  i  la  seva  implicació  en  la  pràctica  assistencial.  

•   Conèixer   els   indicadors   per   avaluar   la   validesa   de   les   proves   de   cribratge   i  clíniques.   Reflexionar   sobre   la   utilitat   dels   diferents   indicadors   i   la   seva  importància  per  l’elecció  entre  diferents  proves  complementàries.  

•   Comprendre  els  principals  biaixos  dels  programes  de  cribratge.  Saber  avaluar  els  cribratges  eficaços  i  com  prioritza’ls  entre  ells.  

•   Diferenciar  els  programes  de  prevenció  poblacional  del  càncer  de  mama  i  càncer  colorectal  en  les  seves  vessants  de  prevenció  primària  i  secundària.  Anàlisis  del  seu   funcionament   i   els   principals   resultats.   Discutir   sobre   la   seva   eficàcia,  efectivitat  i  eficiència  i  conèixer  els  seus  beneficis  i  esdeveniments  adversos.  

•   Saber  dissenyar   programes   sanitaris   segons   els   objectius   de   salut   prèviament  determinats.  

1.2  Metodologia  

Exposicions   per   part   dels   professors,   debat   a   partir   de   lectures   d’articles   i  visualització  de  vídeos,  intercanvi  d’experiències,  treball  individual  i  en  grup  a  l’aula.  

1.3  Activitats  d’aprenentatge  •   Qüestionari   previ   al  mòdul   on   reflexionarem   sobre   els   nostres   coneixements  

previs  •   Realització  d’un  fòrum  sobre  les  “dificultats  de  la  prevenció”  •   Cas  sobre  validesa  de  les  proves  de  cribratge  

  20  

•   Treball  en  grup  sobre  els  beneficis   i  esdeveniments  adversos  de   les  proves  de  cribratge  

•   Activitat  de  síntesi  dels  aprenentatges  

1.4  Càrrega  de  treball  per  l’alumnat  

Assistència  presencial  de  12  hores  distribuïdes  en  6  hores  d’exposicions  expositives,  3   hores   en   una   pràctica   per   problemes   i   3   hores   a   una   pràctica   clínica.     Alhora  estimem   una   dedicació   al   treball   autònom   entre   10   i   12   hores,   equivalent   a   1  hora/1,5  hores  diàries  durant  la  setmana  i  mitja  que  durarà  el  mòdul.  

1.4  Criteris  d’avaluació  1.   Avaluació   continuada.   Les   activitats   realitzades   durant   el   mòdul   s’avaluaran  

depenent  de  la  importància  i  del  temps  dedicat.  S’assignaran  10  punts  dels  40  que   consta   l’avaluació   continuada   de   l’assignatura   distribuïts   de   la   forma  següent:  •   Participació  en  el  qüestionari  a  l’inici  del  mòdul:  2  punts  •   Participació  fòrum  i  qualitat  de  les  intervencions:  2  punts  •   Presentació  cas  sobre  proves  de  cribratge:  2  punt  •   Realització  activitat  de  síntesi:  1  punt  •   Treball  de  pràctiques:  3  punts  

2.   Avaluació   acreditativa   mitjançant   prova   de   síntesi   de   preguntes   tipus   test  d’elecció  múltiple.  S’introduiran  6-­‐8  preguntes  de  les  60  que  consta  la  prova.  

 1.5    Fonts  d’informació  

•   Medicina  Preventiva  y  Salud  Pública.  Piédrola  Gil  11ª  Edición.  Elsevier  España  2008.  

•   WEB  Organización  Mundial  de  la  Salut.  http://www.who.int/social_determinants/es/  

•   Programa  OMS:  10  errores  enfermedades  crónicas.  http://www.who.int/topics/chronic_diseases/es/  

•   WEB  International  Agency  for  Research  on  Cancer  (IARC)  World  Health  https://www.iarc.fr  

•    Métodos  de   investigación   clínica   y   epidemiológica.   Josep  Mª  Argimon  Pallás;  Josep  Jiménez  Villa.  Tercera  edición.  Elsevier  2009  

•   WEB   programa   de   detecció   precoç   càncer   colorectal   de   Barcelona  www.prevenciocolonbcn.org  

•   WEB  red  nacional  de  programas  de  cribados  http://www.programascancerdemama.org/index.php/cancer-­‐colorrectal  http://www.programascancerdemama.org/index.php/cancer-­‐de-­‐mama      

  21  

•   WEB  Agencia  Salut  Pública  Barcelona:  material  informatiu  programa  detecció  precoç  del  càncer  de  mama:  http://www.aspb.cat/wp-­‐content/uploads/2016/07/deteccio_precoc_cancer_mama.pdf      

Resultats   esperats:   millor   comprensió   dels   objectius,   la   metodologia,   activitats   i  avaluació  del  mòdul.  Alhora  disposar  d’una  selecció  bibliogràfica  de  les  principals  fonts  prèviament  al  començament  del  mòdul.  Experiència:  ninguna  

 

10.  Nou  format  de  l’espai  virtual  (Moodle)  

A  partir  de  tot  l’exposat,  el  campus  virtual  s’ha  d’adaptar  per  tal  de  donar  cabuda  al  nou  plantejament.  

Objectius:   adaptar   el   campus   virtual   al   nou   enfocament   metodològic   del   mòdul  mitjançant  la  utilització  d’eines  que  ens  permetin  la  presentació  i  gestió  dels  continguts,  el   desenvolupament   d’activitats   i   l’avaluació   continuada   (Forés   i   Miravalles,   García  González,  &  Rubio  Carbó,  2008).  

Funcionament.   Anirem   introduint   la   informació   a   mesura   que   els   estudiants   vagin  desenvolupant  el  mòdul.  

Al  final  del  mòdul,  a  grans  trets,  hi  haurà  el  següent  contingut:  

 

Mòdul:  Programes  de  prevenció  comunitària  

Jaume  Grau  (jaumegrau@ub.edu)  i  Joan  Gené  

     Pla  docent  

Fòrum:  Creiem  realment  en  la  prevenció?  

 

Materials  de  classe:    

 Materials  sessions  presencials  

 

Activitats:  

     Qüestionari  previ  

 Exercici:  indicadors  de  validesa  de  les  proves  de  cribratge  

  22  

 

Recursos:  

     Documents  per  preparació  classe:  Epidemiologia  i  prevenció  malalties  cròniques  

     Documents  per  preparació  classe:  Epidemiologia  i  prevenció  del  càncer  

     Documents  pel  debat  “beneficis  i  esdeveniments  adversos  en  els  programes  de  prevenció”    

 

Resultats  esperats.  Esperem  que  el  campus  virtual  es  converteixi  en  un  instrument  per  gestionar   les   noves   activitats   metodològiques   que   es   volen   implantar,   facilitant   les  tasques  de  comunicació  entre  els  professors  i  els  estudiants.  

 

Viabilitat  de  la  proposta  

Aquesta  nova  proposta  metodològica  docent  del  mòdul  presenta  uns  trets  diferencials  importants  respecte  a  la  cultura  docent  i  el  funcionament  actual  de  l’assignatura.    Així  doncs,  per  la  viabilitat  de  la  proposta  cal  generar  nous  espais  de  treball  amb  la  resta  de  l’equip  docent.  A  destacar  dues  accions:  •   Treballar  conjuntament  amb  el  coordinador  de  l’assignatura  per  la  seva  

comprensió  dels  canvis  introduïts.  •   Treball  amb  tota  la  resta  de  l’equip  docent  per  la  introducció  de  canvis  en  altres  

mòduls  en  la  línia  presentada.  Alhora,  és  molt  important  la  coordinació  amb  el  Dr.  Joan  Gené  perquè  la  seva  classe  d’incorpori  el  nou  plantejament  del  mòdul.  

   

  23  

 

Bibliografia  

Agencia  ,Qualitat  Del  Sistema  Universitari  a  Catalunya,  P.  E.  R.  a  L.  a.  (2003).  Marc  general  per  a  l’avaluació  dels  aprenentatges  dels  estudiants.  

Bain,  K.,  &  Barberá,  Ó.  (2007).  Ken  Bain,  Lo  que  hacen  los  mejores  profesores  de  universidad.  

Barkley,  E.  F.,  Major,  C.  H.,  &  Cross,  K.  P.  (2012).  Técnicas  de  aprendizaje  colaborativo:  manual  para  el  profesorado  universitario  (2a.  ed.).  Ministerio  de  Educación  y  Ciencia.  

Biggs,  J.  (2006).  Calidad  del  aprendizaje  universitario.  Narcea  ediciones  S.A.  (Vol.  1).  doi:10.1017/CBO9781107415324.004  

Forés  i  Miravalles,  A.,  García  González,  I.,  &  Rubio  Carbó,  A.  (2008).  MetRodològic:  guia  metodològica  del  Campus  Virtual.  

Gibbs,  G.,  &  Simpson,  C.  (2009a).  Condicions  per  a  una  avaluació  continuada  que  afavoreixi  l’aprenentatge.  Quaderns  de  Docència  Universitària.  Universitat  de  Barcelona.,  13.  Retrieved  from  http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/7481  

Imbernón,  F.  (2009).  Millorar  l’ensenyament  i  l'aprenentatge  a  la  universitat.  

Luis,  J.,  &  Moya,  M.  (2010).  L’ENSENYAMENT  REFLEXIU  A  L'EDUCACIÓ  SUPERIOR.  ICE.  Universitat  de  Barcelona.  

Simón,  B.  P.,  &  Miravalles,  A.  F.  (2012).  Propuestas  metodológicas  para  la  educación  superior.  

Universitat  de  Barcelona.  (2007).  Normes  reguladores  dels  plans  docents  de  les  assignatures  per  als  ensenyaments  de  la  Universitat  de  Barcelona  segons  les  directrius  de  l’Espai  Europeu  d'Educació  Superior  (http://hdl.handle.net/2445/1081).  RIDOC  (Recursos  d’Informació  per  a  La  Docència).  

 

 

   

  24  

Annex  1.  Diapositives  comunes  als  PowerPoint.      Primera  diapositiva.  Títol  de  la  classe  incloent  l’assignatura  i  el  curs  per  una  part,  i  el  professor  i  e-­‐mail  de  contacte  per  l’altra.  

   

Segona  diapositiva.  Explicació  de  caràcter  i  finalitat  exclusivament  docent  del  PowerPoint  i  que  l’autor  s’acull  a  l’article  32  de  la  Llei  de  propietat  intel·∙lectual.  

   

  25  

Tercera  diapositiva.  Temari.  Índex  resum  de  la  classe  

 Penúltima  diapositiva:  Resum.  Principals  aprenentatges  explicats  

 Última  diapositiva:  Bibliografia  específica  del  tema  per  ampliar  coneixements  

     

  26  

Annex  2.  Enquestes  d’opinió  de  l’alumnat.  2014-­‐15