Aportacio tac ciències. VIC 25-26-3-2011
Transcript of Aportacio tac ciències. VIC 25-26-3-2011
Aportació de les TAC a l’ensenyament de les ciències
Vic 25-26 de març de 2011
IV JORNADESD’ENSENYAMENTDE LES CIÈNCIESA INFANTIL I PRIMÀRIA
Jesús ChiviteEscola Sant Josep – El PiL’Hospitalet de Llobregat
Idees generals Les Tecnologies de l’Aprenentatge i
Coneixement (TAC) poden afavorir l’alumnat en els seus processos cognitius a l’hora d’aprendre, és a dir, les TAC els ajuden a fer evolucionar les seves idees inicials sobre diferents aspectes del nostre entorn.Però com?
Idees generals
TIC i/o TAC? Diferenciem entre el que són activitats TIC
(tecnologies de la informació i la comunicació) i TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement).
Les TIC ens serveixen per conèixer les màquines i els programaris de manera aïllada del context del treball de classe, en canvi, les TAC ajuden a l’alumne a representar, a fer evolucionar les seves idees i a integrar-les com a nous coneixements i accions en la seva tasca d’aprenentatge.
És a partir de les TAC que anirem assolint les TIC d’una forma implícita, en una unitat contextualitzada.
Idees generals
Per facilitar que les TAC ajudin en aquest aprenentatge, cal ensenyar a l’alumnat a utilitzar de manera adient aquests recursos els quals li permetin ser eficaç davant de problemes propers.
Idees generals
Disposar de més o menys materials i utilitzar tecnologies no és, per sí mateix, un factor determinant en la innovació i l’actualització didàctica.
Idees generals
És important Fomentar un treball de ciència amb el suport de les TAC on el pensar, l’experimentar i el parlar formin part del procés d’aprenentatge i que l’alumnat i docents puguin treballar relaxats i feliços. 4t. Escola Sant Josep – El Pi. març-2011
Idees generals
Cal considerar la facilitat o dificultat comporta incorporar una tecnologia concreta i valorar els factors que han pogut incidir positivament o negativament per dur-la a la pràctica.
(Font: http://www.flickr.com/photos/loyola/651542497/sizes/m/in/photostream/)
Idees generals Els aspectes que afavoreixen el procés
d’ensenyament amb les TAC són: les preguntes que plantegen els alumnes, la seva motivació, el seu grau d’implicació, els seus interessos, la seva atenció, la predisposició a fer una tasca, el seu grau d’estimulació i curiositat per descobrir coses noves, les actituds i coneixements dels mestres, etc.
Experiències amb TAC La lupa binocular amb
càmera Moticam La càmera Moticam. La consola de sensors
Ecodad. La càmera fotogràfica
digital. El bloc de la classe de
ciències.
Càmera col·locada a l’ocular de la lupa binocular amb l’anella d’adaptació.
(+ Informació bloc)(+ Presentació Slideshare)
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
Amb un microscopi
Amb el braç de suport
Amb telescopi
diurnAmb lupa binocular
Amb got macro
Amb un trípode
La justificació de l’ús de la lupa binocular ve donada per la necessitat de fer observacions amb molt més detall que no sempre podem aconseguir a ull nu o amb la lupa de mà.
Ens permet fixar amb una imatge allò que veiem per la lupa binocular.
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
Visió general a
ull nu
Visió amb lupa de mà
Visió amb lupa
binocular
Visió general a
ull nu
Alumnes de 2n treballant amb mongetes.
Escola Pau Sans.
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
Exemples de dibuixos de l’evolució de les estructures internes de les mongetes
2n Escola Pau Sans
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
0
5
10
15
20
25
Dibuixos de l'estructura interna de la mongeta després de l'ús de la lupa
binocular
Dibuixos ambcanvissignificatius
Dibuixos ambpocs o capcanvi
Com activitat de síntesi els alumnes de 2n havien de convèncer a un company incrèdul de que dins de la mongeta hi ha alguna cosa. Les respostes són variades, mirem uns exemples: “Partir la mongeta per la meitat, veuràs la planta
petita i així s’ho creuria.” “Posar la lupa binocular i ho veuria a l’ordinador. “Obrir la mongeta, li faria una foto i li ensenyaria.” “Doncs plantar la mongeta i veuràs la veritat.” “Li ensenyaria el vídeo de la mongeta i així faria una
demostració.” “A dins hi ha alguna cosa si no, no creixerien.” “La gravaria en vídeo i li ensenyaria.”
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
La lupa binocular +
càmeraExperiències amb TAC
(+ mesurem amb l’ordinador les mongetes. 2n. Escola Pau Sans)
(+ observacions parts planta lupa binocular. 3r. Escola Josep Janés)
(+ nutrició plantes hort amb la lupa binocular. 4t. Escola Joan Maragall)
(+ bolets i floridures observats amb la lupa binocular. 5è. Escola St. Josep – El Pi)
La càmera MoticamExperiències amb TAC
Càmera d’alta definició Moticam
(+ Informació bloc)(+ Presentació Slideshare)
La càmera MoticamExperiències amb TAC
Càmera Moticam en dues experiències diferents: Creixement de plantes i com puja la massa del pa.
5è. Escola Sant Josep – El Pi
Vídeo del creixement d’unes llavors de mongeta. Preparació de la classe.
La càmera MoticamExperiències amb TAC
Comentaris dels alumnes de 2n: Les mongetes es mouen! Mira! Mira! Es veu com creixen les fulles. I també les arrels! Com pot ser que es moguin tan ràpid? La tija surt cap en fora! Van a càmera ràpida com quan avances ràpid un
dvd! Les llavors ho fan tot soles, ningú els ajuda! Donen voltes com si estiguessin marejades! Sembla que ballin! Com saben les mongetes què han de fer?
La càmera MoticamExperiències amb TAC
Vídeo del creixement d’unes llavors de gira-sol.2n. Escola Pau
Sans
La càmera MoticamExperiències amb TAC
Programem la càmera: Mestre: Si voleu programar un dia caldrà saber les hores que té un dia sencer. Alumnes: 12 hores. No! 24 hores... M: Bé, ara cal pensar quantes fotos volem que faci la càmera cada hora. A: 6, 10, 26, 4, 2... (Vam decidir de fer 4 fotos per hora). M: Ara resulta que al programa no hi ha hores sinó segons i minuts. Quants
minuts hi ha en 1 hora? A: 60 minuts - responen bastant ràpidament. M: Doncs, bé, per fer 4 fotos en 60 minuts, cada quant de temps ha de fer una
foto? (Aquí les cares manifesten que ja comencen a pensar molt i que això costa. Acabem amb la resposta correcta).
A: 4 fotos cada 15 minuts, que serà 1 hora. (S’escriuen totes les observacions i càlculs a la pissarra)
M: Ara més complicat! Si cada hora fa la càmera 4 fotos, quantes haurà de fer en 24 hores? (No s’ha introduït la multiplicació. Ho fem a la pissarra amb una suma llargaruda 4+4+4+4+... fins a 24 vegades)
A: 96 fotos. Això són moltes! M: Perfecte! Ho posem al programa: 96 imatges cada 15 minuts. Marquen
l’autocaptura i que ens faci un vídeo.(Es fan els preparatius: càmera amb tripode, llum fix, planta ben situada, fons
blanc, nota d’avís per a què ningú toqui res, etc.) A: Ja està tot preparat! Li donem a l’OK i al botó de gravar. M: Demà mirarem el què tenim i com ha sortit! Recordeu, no val tocar res.
La càmera MoticamExperiències amb TAC
Vídeo del creixement de la massa de pa. 5è Escola Sant
Josep – El Pi
La càmera MoticamExperiències amb TAC
+ vídeos 2n. La llentia 4t. Les faves cap a la llum 5è. Cultivem xampinyons Banc de vídeos del CDEC
Beneficis que ens aporta: Els alumnes fan un treball molt ric des
del punt de vista competencial, s’adapten a una situació concreta del seu entorn immediat perquè parteixen de problemes pròxims i rellevants.
Fan prediccions davant de diferents situacions a l’hora de programar la càmera, ajustades a allò que volen intentar captar.
Tenim un resultat en forma de vídeo que podem observar, comentar i estudiar.
La càmera MoticamExperiències amb TAC
La consola Ecodad és un recol·lector de dades.
Tres botons molt intuïtius permeten als alumnes seleccionar el mode d'operació, iniciar, aturar i un cursor per moure’s en una pantalleta.
(+ Informació bloc)
(+ Presentació Slideshare)
La consola de sensorsExperiències amb TAC
Té incorporats uns sensors interns de temperatura, so i il·luminació, i també s'hi poden connectar sensors externs, en el nostre cas de temperatura.
La consola de sensorsExperiències amb TAC
• L'Ecodad pot treballar de forma autònoma o bé pot connectar-se a un ordenador per treballar com a interfície en línia.
La consola de sensorsExperiències amb TAC
La consola de sensorsExperiències amb TAC
El programari EcoDad es converteix en un entorn d'aprenentatge molt potent que permet dur a terme una gran quantitat d'experiències
La consola de sensorsExperiències amb TAC
Es poden descarregar dades de la consola, mostrar les dades en gràfiques, taules i mesuradors, analitzar-les amb eines fàcils d'utilitzar i veure l'evolució de l'experiment, en línia o enregistrat.
La consola de sensorsExperiències amb TAC
La consola de sensorsExperiències amb TAC
El treball amb sensors, a més de treballar les competències bàsiques de l'àrea tecno-científica a infantil i primària, també possibilita el treball rigorós en els eixos transversals del medi ambient i l'educació per a la salut.
La consola de sensorsExperiències amb TAC
El seu ús permet estalviar molt de temps a l'hora de recollir dades, podent dedicar molt més temps a fer prediccions, discutir o analitzar els resultats.
(+ activitats 4t. Creixement de les plantes de l’hort) Esc. Joan Maragall)(+ activitats 5è. Temperatures i llevats al fer pa. Esc. St. Josep – El Pi)
La consola de sensorsExperiències amb TAC
4t. Escola Joan Maragall
L’ús està molt estès. Però cal fer ús d’aquesta TAC d’una forma correcta i contextualitzada que ens aporti els grans avantatges comunicatius que ofereix com a mitjà gràfic.
(+ Informació bloc)
(+ Presentació Slideshare)
La càmera fotogràfica
digitalExperiències amb TAC
Nena fotografiant el procés d’elaboració d’una maqueta. Escola Joan Maragall
Podem fotografiar amb diferents finalitats: Per mostrar estructures (com les làmines d’un bolet) Per identificar espècies (com les plantes del pati, els fongs
o les hortalisses) Per mostrar procediments (a l’hora de fer un experiment) Per jugar (amb els puzles d’imatges) Per presentar-nos (a la comunitat d’escoles del barri) Per identificar problemes (els ocells es mengen les llavors
de l’hort) Per incorporar-les als vídeos (com a seqüència d’imatges
amb dinamisme) Per mostrar evidències (els forats de la massa de pa
originats pel CO2 de la fermentació) Per fer presentació d’aparells tècnics (imatges de la lupa
binocular, el microscopi i la consola de sensors)
La càmera fotogràfica
digitalExperiències amb TAC
I seguim: Per preparar presentacions (fem un resum amb els resultats i
conclusions) Per identificar interaccions (el borinot de les faves i els pardals
a l’hort) Per mostrar experiències d’altres centres (el llibre digital sobre
l’hort) Per informar (a tota la comunitat escolar mitjançant el bloc de
classe) Per revisar feines (les maquetes sobre les plantes a 4t que
fotografiem al principi i al final) Per recordar una sortida Per fer col·leccions (col·lecció o classificació de llavors, plantes
del pati)...
i segur que podríem seguir allargant molt més aquesta llista d’utilitats de la imatge a les nostres classes de ciències.
La càmera fotogràfica
digitalExperiències amb TAC
Tots els casos anteriors tenen el mateix denominador comú: han servit per transmetre un missatge, per expressar-nos, per comunicar.
En definitiva, el que cal veure és que totes aquestes imatges han tingut una justificació i els alumnes i mestres han hagut de seguir un procés mental per fotografiar. Cal pensar què fotografio, per què ho faig, per qui ho faig, quan ho faig i què vull aconseguir amb la imatge.
La càmera fotogràfica
digitalExperiències amb TAC
El fet que l’alumne integri l’ús de la càmera fotogràfica com una activitat o acció en la qual ell intervingui directament dóna un potencial molt important en el seu procés d’aprenentatge.
La càmera fotogràfica
digitalExperiències amb TAC
El fet de poder disposar de recursos web 2.0 que ens permeten guardar, editar, presentar, compartir... les imatges, facilita la integració d’aquest recurs d’una forma senzilla.
La càmera fotogràfica
digitalExperiències amb TAC
• Els programes que més hem fet servir han estat:
(+ Els fongs. 5è. Escola Sant Josep – El Pi)(+ Els fongs. 5è. Escola Sant Josep – El Pi)
(+ La nutrició de les plantes. 4t. Escola Joan Maragall)(+ La nutrició de les plantes. 4t. Escola Joan Maragall)
(+ Parts de les plantes. 3r. Escola Josep Janés)(+ Parts de les plantes. 3r. Escola Josep Janés)
(+ Les llavors. 2n. Escola Pau Sans)(+ Les llavors. 2n. Escola Pau Sans)
La càmera fotogràfica
digitalExperiències amb TAC
Actualment és de tots conegut l’ús dels blocs a nivell social. Des de la perpectiva escolar és un recurs que, si l’utilitzem de manera adient, ens pot ser molt útil a l’escola i en particular a les nostres classes de ciències.
(+ Informació bloc)(+ Presentació Slideshare)
El bloc de ciènciesExperiències amb TAC
Avantatges: Són col·laboratius: els visitants poden afegir
comentaris. Són entorns definibles i controlats: es pot definir
i controlar fàcilment per qui l’administra. Són interactius: es poden enllaçar altres blogs,
webs, àudio, vídeos, arxius sonors... Són fàcils de fer i mantenir. No calen
coneixements tècnics. Són consultables i editables des de qualsevol lloc
amb connexió a Internet. Tenen una estructura esquemàtica clara, intuïtiva i
agradable. Són un entorn estimulant pels alumnes. Són gratuïts.
El bloc de ciènciesExperiències amb TAC
Els blocs de ciències del barri
El bloc de ciènciesExperiències amb TAC
Recursos web als blocs
El bloc de ciènciesExperiències amb TAC
El bloc de ciènciesExperiències amb TAC
El bloc de ciènciesExperiències amb TAC
Per mesos
Per notícies
Per categories Per paraules clau
Per pàgines
Per enllaços
La gran riquesa del bloc és la interacció entre el grup classe, altres escoles, famílies i mestres.
El bloc de ciènciesExperiències amb TAC
Reflexions El món digital no uniformitza l’ensenyament
com ho poden fer altres sistemes actuals (per ex. llibres de text). Hem d’atendre a una població d’alumnes plural i es poden adaptar els continguts digitals a la diversitat d’aquests.
Aquests continguts digitals no han de ser únicament continguts conceptuals, sinó que han de formar part de metodologies diverses. L’alumne ha d’interactuar, autoavaluar, compartir, exposar, generar... Si aconseguim tot això, haurem fet un pas endavant en la formació dels nostres alumnes.
Reflexions
Si el que fem és agafar els continguts tradicionals i els posem en pantalla amb una forma més atractiva i animada, aconseguirem que s’entenguin una mica millor però l’evolució del pensament dels nostres alumnes no serà el desitjable (Esteve, 2010).
Existeix un desfàs entre la potencialitat de las TIC incorporades a les aules i l’escassa renovació dels processos educatius. (Martín, 2009)
Reflexions
El paper dels educadors haurà de passar per ser mediadors i orientadors entre els recursos TIC i els alumnes, formant-se i desenvolupant capacitats d’interactuar de manera crítica amb aquests mitjans digitals. Font: http://michaeleducador.blogspot.com Font: http://michaeleducador.blogspot.com
Reflexions
Cal que els docents ens veiem recolzats en tot moment per les administracions i d’altres sectors socials, per no tenir la sensació de sentir-nos davant d’una tasca nova com el Gary Cooper a “Solo ante el peligro”.
Cal motivar més al professorat: actualment té moltes preocupacions i pocs incentius per a la innovació.
Font: http://www.caratulas.com/peliculas/ver_caratula.php?id=3989
Encara queda camí per fer i cal confiar en la gran professionalitat dels ensenyants i dels suports institucionals per fer que aquesta idea de la incorporació de les TAC a les classes de ciències sigui una realitat a les nostres escoles.
Reflexions
Font: http://www.flickr.com/photos/jexweber/4811194285/sizes/m/in/photostream/
Reflexions
5è. Control de temperatura
amb un sensor d’infrarojos en
una cuina solar. 24-3-2011
Escola Sant Josep – El Pi
Gràcies!
Jesús Chivite PérezTACIÈNCIES
http://bloctaciencies.blogspot.comEscola Sant Josep – El Pi
Aportació de les TAC a l’ensenyament de les ciències