Aprendre a l’hort

Josep Ma. Vidal

Riu Segre 9-11-201124-11-11

Què podemaprendre?

Josep M. Vidal

Què és l’hort?– Petita comunitat d’elements vius i no vius queinteraccionen entre ells,– Lloc on es produeixen canvis evidents– Hi podem intervenir en alguns elements– Hi actuen també elements variables que en ajudena familiaritzar amb l’atzar i amb la indeterminació– Els elements formen un sitema que permet anardes de una mirada estàtica i simple a una miradaoberta des de la complexitat

L’hort és un excel·lent instrument que facilita contextos per poder entendre i aplicar conceptes de la natura, a priori difícils d’explicar, com els éssers vius, l’aire, l’aigua, el sol (energia), el sòl, etc. A conèixer plantes, animal i construir la idea de comunitat. Els producte que n’obtinguem seran un mitjà per estudiar l’alimentació i incidir en l’educació alimentària.

• Ens apropa a la natura

• Ens fa plantejar preguntes

• Ens emociona veure els fets i fenòmens que hi passen

• Volem saber com

passen i perquè

passen

Què ens aporta l’hort?

ContingutsMODELS

Energia

Matèria Terra

Ésser viu

Habilitatssocials

Habilitatspersonals

Autoregulació

SABER SERSABER ESTAR

SABERConeixements

SABER FER

Actuar en el món

Prendre decisions

Treball científicComunicació

Treball en equip

L’hort ajuda a saber

Què podem apendre?

• Ésser viu• Comunitats• Matèria i materials• Costums i tradicions• Hàbits alimentaris • Llengua• Matemàtiques• Plàstica

Proporciona contextos per dissenyar i dur a terme experiències

• Per què les plantes creixen més de pressa en un hivernacle?

• Com influeix el tipus de sòl en el creixement de les plantes?

• Què passa a les plantes que no els hi toca la llum?

• Com influeix la temperatura o la humitat en la germinació de les llavors?

L’hort ajuda a saber fer

L’hort ajuda a saber ser i saber conviure

Lloc on es plantegen poblemes que cal resoldre amb:

• Reflexió• Debat• Mediació• Consens

L’hort, entorn d’aprenentatge

Observar,

molt més que mirar.

Observar,

molt més que mirar.Un objecte, un fet o un fenomen, no posseeixen la “veritat” en si mateixos, tot el que d’ells s’observa està en funciódel marc de referència de l’observador, condicionat sempre per les seves experiències, els seus coneixements i les seves expectatives.

Rosa Maria Pujol

Un objecte, un fet o un fenUn objecte, un fet o un fen oomenmen , no , no posseeixen la posseeixen la ““ veritatveritat ”” en si mateixos, en si mateixos, tottot el que del que d ’’ells sells s ’’observa estobserva est àà en funcien funci óódel marc de referdel marc de refer èència de lncia de l ’’observador, observador, condicionat sempre per les seves condicionat sempre per les seves experiexperi èències, els seus coneixements i ncies, els seus coneixements i les seves expectatives.les seves expectatives.

Rosa Maria PujolRosa Maria Pujol

L’observació com activitat científica implica mirar els objectes, fets o fenómens amb unes “ulleres”específiques que permetin relacionar els diferents factors observats en un marc de coneixement, constr uir idees i plantejar nous problemes.

L’observació constitueix un exercici intelectuali no un simple fet sensorial.

Quan es promou que els nens i nenes observin unes característiques i no unes altres s’estàajudant a construir l’escenari en el que tindràsentit allò de què estem parlant.

L’observació hauria de provocar la sorpresa, l’estranyesa, l’explicació.

Per ensenyar a observar s’ha de desenvolupar la capacitat de fer-se preguntes.

Observar amb instruments òptics, una nova aproximació al fenomen

Observar posant en pràctica activitat intel.lectual:

classificar, comparar, ordenar...

Observar qualitativament

Hi ha relació entre el tamany de la llavor i el de la planta ?

Quantes llavors surten d’una tavella ? I d’una favera ?

Observar quantitativament

Observar provocant canvis

Què li passa a la llavor quan la colguem de terra humida?

Nutrició

Relació

Reproducció

Matèria Energia

Informació

MODEL ÉSSER VIUSistema obert i complex

MEDI EXTERN

MEDI INTERN

Capacitat per Autorenovar-se

Autoreproduir-seAutoorganitzar-se

Autoregular-se

“Els éssers vius son sistemes cognitius i el procès de viure és un procès de cognició. Aquest principi es vàlid per a tots els organismes, tinguins o no tinguin sistema nerviós”

Hunberto Maturana 1970

ESTRUCTURADIVERSITATMoltes formes de vida diferents adaptades a diferents medis

Cel·lules órgans, aparellsque s’interrelacionen

FUNCIONSCicle de la vida

Què fan?

Com ho fan?Tots ho fan igual?

Surten d’altres éssers vius que tenen les mateixes caracterís-tiques

Com penso que és per dins?

DINS / FORACom és per fora?

Què passa dintre del meu cos perquèentrin unes coses i en surtin d’altres?

Què entra dins del meu cos?Què surt del meu cos cap en fora?

Interaccions

Regulacions

Canvis

ROSA M. PUJOL & CARME TOMÀS

ESPAI

MacroMesoMicro

TEMPSHISTÒRIES

DINÀMIQUES

AraAbans

Després

TRANSFORMACIÓ Com és?…FLUX On està?…ACCIÓ Què fa?…

ÉSSERVIU

EVOLUCIÓ

ÉSSER VIU

CEL·LULA

ECOSISTEMA

Activitats a plantejar-se

1. Distingir entre viu i no viu, veure criteris de classificació.

Exposició de materials vius i no vius per a classificar, discutir...

Si no ho tenim clar, què farem per a saber-ho?

2. Si ho tenim clar, preguntar en quès’assemblen a nosaltres.

En quines coses pensen que s’assemblen a nosaltres, per ex. un cuc de seda

3. Anar des del què fan, perquènecessiten fer-ho fins a definir les funcions bàsiques dels éssers vius.

Creant bases d’orientació, mapes conceptuals...

Utilitzant recursos que ajudin a relacionar.

Capten estímuls de l’exterior

( impactes, informació) i

reaccionen. Tambéhi ha estímuls

interns.

Agafen de l’exterior els materials (l’aliment) que

necessiten: sòlids. líquids i gasos. Els animals els

digereixen, i les plantes fabriquen els nutrients. Els reparteixen per tot el cos,

obtenen els materials i l’energia que necessiten i expulsen (excreten) el que

no necessiten .

Surten d’altres éssers vius de les

mateixes característiques

dels avantpassats (progenitors).

ÉSSERSVIUS

Reproduir-se

Relacionar-se

Nodrir-se: per tenir energia i créixer

QUQUÈÈ FAN ELS FAN ELS ÉÉSSERS VIUS?SSERS VIUS?CICLE VITALCICLE VITAL

- alguns els mengem

Les experiències quotidianes amb els éssers vius són molt diverses:

- altres els tenim a casa (animals de companyia, mosques, plantes al jardí o als balcons, ...)

- molts estan al camp i la platja, i altres al zoo o al carrer…

- ens “ataquen” (els mosquits i les meduses ens piquen, els gats ens esgarrapen...)

Què entra i què surt per les fulles?

Les plantes són essers vius?

Quines funcions caracteritzen als éssers vius?

Per quines parts les plantes realitzen aquestes funcions?

Per quina part de la fulla?

Estudi de les plantes

Els alumnes han d’aprendre a explicar

Com són?Què fan? Com viuen ?

Es nodreixen : intercanvien màteria i energia amb el medi i el modifiquen

Es relacionen : capten estímuls del mèdi i donen resposta

Es reprodueixen : continuitat de les espècies i transferència d’informació.

a través del model d’esser viu

Diversitat/ regularitatGran diversitat de plantes, cal reconéixer allò que tenen en comú.Canvi/ conservacióEs fàcil observar canvis en una planta, cal veure allò que es conserva en els canvis.Dins/foraLes plantes son sistemes que interrelacionen amb el medi, no s’han observar com ésser isolats.Meso/micro/macroQuan observem directament / teixits, cel.lules / en el seu medi, com apart del paisatge.

Maneres de mirar les plantes.Ajuden a la modelització i a plantejar preguntes interessants

Continuitat/discretitzacióObservem la planta com una globalitat però esta formada per parts, que a la vegada estan formades per altres parts…. Elements/estructuraObservem parts però el tot és més que la suma de les parts. Cal reconéixer en l’estructura la interrelació entre les parts.Passat/present/futurHa de servir per entendre la idea de cicle i de evolució.Aquí/ allàUn canvi en un lloc pot afectar altres indrets a lo millor molt allunyats.Linialitat /multicausalitatEls canvis i les conseqüècies d’una acció mai són simples. Un canvi pot tenir moltes causes i una causa pòt donar lloc a moltes conseqüències.

La forma de mirar està condicionada per la finalitat de l’observació ( la pregunta).

Ara observarem la poma

Com podem saber que aquesta poma és un fruit?

Llobet, I; Majolero, M i Compte, P. ( 2002 ) Ciències de la naturalesa 1 ESO. Sèrie Astrolabi . Madrid: McGraw Hill

Adreça fecundacióhttp://www.ucoerm.net/public/fecundacion.swf

ESTATS FENOLÒGICShttp://www.afrasa.es/pagina.php?idPag=4&idSubPag=20

Les mandarines, les pomes,les cireres, les peres, la pinya, els kiwis ... Tots aquests aliments els mengem i són fruits.

Experiència quotidiana

ProblemaQuè tenen en comú tots els fruits?

Altres problemes:

-Quins d’aquest productessón fruits o verdures?

-La patata és un fruit?

-Tots els fruits els mengem de postres?

Més problemes a investigar:LES LLAVORS

-Per a què serveixen les llavors?

-Són iguals totes les llavors?

-Totes les plantes fan llavors?

-Una llavor és un ésser viu?

Contextualitzar l’observació: situar en l’espai i el temps

D’on ha sortit aquesta carbassa?

Dibuixa el que creus que hi havia a l’altra banda de la cua de la carbassa abans que la tallessin.

Com era la carbassa en la planta fa un temps?

Què hi ha dins la carabassa?

- Què has trobat? Què hi veus? Per què és humit?- De què li serveix la polpa a la llavor?- De què li serveix la llavors a la planta?- De què li serveix la fulla, l’arrel... a la llavor?- Totes les llavors de carabassa són iguals?- Totes les llavors es convertiran en carabasses?

- Què era abans la llavor?- En què es convertirà?- Com ho sap la llavor que s’hade convertir en una carabassa?

- De què està feta una llavor? - Com te la imagines per dins?- Pot canviar?- En què es pot transformar?- Què passaria si...- On podem trobar carabasses?-...

Preguntes com...

Es pot mesurar… Tamany de

l’arrel i la tija

Els dies que

tarda en

germinar

Variables dependents (què puc mesurar)

Pregunta-problema:

De què depen la germinació d’una llavor?

Temperatura Humitat Substrat Sol (llum)

Estudi dels factors que poden influir enla germinació d’una llavor

Variables independentes (què puc canviar))

Plantaque

prové

…

Per què necessiten fulles les plantes?

Dibuixar una planta i les seves parts

Totes les plantes tenen fulles?

Com són les fulles? Descripció / dibuix

Obsevar fulles a ull nu

Què tenen en comú les fulles?

En què es diferencien?

LA FULLA

Observar fulles amb lupa i microscopi

Què hi veiem ara?

Parts de la fulla

beina

Com són les fulles?

FER HIPÒTESIS SOBREImpermeabilitzacióPer a que serveixen els nervis?

Què fa que les plantes tinguin les fulles de color verd?

EXTRACCIÓ DE PIGMENTS

La presència de llum influeix en la formació de pigments?

DISSENY EXPERIMENTAL

Fer una maqueta d’una fulla (meso - micro)

Quines funcions realitzen principalment les fulles?

Capatació d’energia solar

Intercanvis de gasos

Les fulles es disposen de qualsevol manera a la tija?Com es disposen les fulles en una tija per captar el màxim de llum?

a* Esparses: Quan es disposen d'una en una, seguint una hèlix. b* Alternades: Quan es disposen d'una en una,formant un sol pla.c* Oposades: Es troben situades una en front de l'altra en el mateix nivell de la tija.d* Decusades: Cada verticil amb respecte l'anterior està girat 90º. Formen una creu les de dos nusos consecutius.e* Verticil·lades: Quan d'un verticil o d'un mateix punt suren les fulles.* Fasciculades: És una disposició semblant a la del verticil·lades, en el qual les fulles

surten en forma de ram però de punts diferents (encara que molt aprop entre ells).f* En roseta: Quan neixen al nivell de terra; el conjunt presenta forma d'estrella.

FIL·LOTAXI

Com i per on puja l’aigua des de les arrels cap a les fulles?

Experiencia del clavell / l’api i aigua amb colorant

L’aigua puja per la tija perquè es pot observar com el color de l’aigua es veu als pètals del clavell, i a la tija i fulles de l’api

Com s’ho fa l’aigua per circular per dins de la planta?

Com és feta la tija perquè l’aigua pugui pujar?

Experiències sobre la capil·laritat . Serveixen per investigar un mecanisme que explicqui l’ascens de De l’aigua a través de les tiges.

A mesura que els tubs son més prims, l’aigua puja més amunt i ho fa tota sola.Les plantes deuen tenir uns tubs molt, molt prims. Quan es mira un tall de tija a lalupa es veuen unes rodones que són tubs molt prims.

L’aigua pujasola per tubsmolts prims(capil·laritat)

L’aigua es comportacom un fil (forces decohesió)

L’aigua s’agafa molt fort a alguns materials (forces d’adhesió)

L’aigua es queda dins la planta o surt?

Surt per tot arreu de la fulla?

Per quina part de la planta surt?

Classificació de les fulles

Segons la divisió del limbe:

* Simples: limbe d'una sola peça.

* Compostes: limbe amb dues o més peces equivalents i més o menys simètriques (en aquest cas cada làmina rep el nom de folíol i el nervi sobre el qual s'insereixen, raquis). Les fulles amb tres folíols s'anomenen trifoliolades.

a, imparipinnada ; b, paripinnada; c, cirrosa; d, palmaticomposta; e, trifoliolada

FORMA DEL MARGE

FORMA DEL LIMBE

Classificació segons la nervació o nervadura

a, palmada; b, pennada; c, paral·lela

INSERCIÓ A LA BRANCA

FORMA DELS NERVIS

Preguntes d’interés científic

Models explicatius personals

objecte/fenomen

EVOLUCIÓaplicant pensament i activitat

Models explicatiuscientífics

L’aprenentatge científicUn procés d’evolució de les idees dels nens i nenes

Jordi Martí. Universitst de Vic

OBSERVACIÓACT. INTELECTUAL

EX. SENSORIAL

PREGUNTA

IDEES PREVIES

RELATIVA

LLIURE

ORIENTADA

DIRECTA

INDIRECTA

QUANTITATIVA

QUALITATIVAOBJECTES

PROPIETATS

CANVIS

IDENTIFICAR

ORDENAR

CONTROLAR

CLASIFICAR

RELACIONAR

FUNCIONS

ESTRUCTURES

CAUSES

CORRELACIONS

Font Núria Lòpez Grup UAB

Fases didàctiques de les activitats

Educació Infantil

ÀREES

CAPACITATS

Il·lustració d’Imma Palahí

Educació Primària

Il.lustració d’Imma Palahí

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

• produir o avaluar arguments basats en resultats o observacionsi extreure conclusions de manera convenientment rao nada

LA COMPETÈNCIA CIENTÍFICA ha de permetre que una persona que tingui la capacitat de:

• descriure, explicar i predir un fenomen natural

• fer-se preguntes derivades de la curiositat per fenòmens naturals que esdevene n en contextos quotidians i poder trobar-hi respostes o explicacio ns adients

• entendre articles de divulgació científica, i discutir sobre la validesa de les conclusions

• identificar les bases científiques de les propostes o decisions preses per les autoritats amb relació a te mes socials i poder opinar amb fonament