APROXIMACIÓ A LA FESTA DE SANT ANTONI ABAT A ARTÀ. Unitat didàctica per a Infantil i Primària.

[CEIP Na Caragol]

CEIP NA CARAGOL

Carrer Pere Amorós 2, 07570 Artà, Illes Balears Tel. 971835841 Fax. 971836010 cpnacaragol@educacio.caib.es http://www.cpnacaragol.com

ÍNDEX 1.- Fitxa tècnica 2.- Justificació del tema 2.1.- Justificació històrica i localització de la festa. 2.2.- Justificació didàctica, contextualització. 3.- Objectius Generals d’Etapa. 4.- Continguts de les diferents àrees. 5.- Seqüenciació per Cicles dels objectius didàctics. 6.- Metodologia. 7.- Avaluació. 8.- Material de classe.

1.- FITXA TÈCNICA NOM: C.P.Na Caragol ANY DE FUNDACIÓ: 1985 TITULARITAT: Pública NOMBRE D’UNITATS: Devuit, sis d’educació infantil i dotze d’educació primària. NOMBRE D’ALUMNES: 403. PROGRAMES INSTITUCIONALS QUE DESENVOLUPA: Educació infantil i primària, ús de les noves tecnologies aplicades al món de l’educació (ús de la PDI –Pissarra digital interactiva- a l’aula / Projecte Xarxipèlag –amb col·laboració amb la Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears / L’escola oberta al món –www.cpnacaragol.com-), Projecte de currículum integrat català, castellà i anglès. Projecte British Council (educació trilingüe a partir dels primers cursos d’educació infantil –Col·laboració MEC-). Projecte d’Educació Ambiental. CEIP Na Caragol, Centre Ecoambiental. Serveis de menjador i transport escolar. 2.- Justificació del tema 2.1.- Justificació històrica i localització de la festa El municipi d’Artà està situat al NE de l’Illa de Mallorca, ocupant la major part de la península més septentrional de les serres de llevant. Té una extensió de 140,6Km2 i una població d’uns 6000 habitants. Els Nuclis Urbans són: Artà i la Colònia de Sant Pere, amb les Urbanitzacions de Montferrutx, S’Estanyol, Sant Pere i Betlem. La seva història ens mostra unes terres habitades per l’home des de la Prehistòria, en són testimoni els naviformes dels Pujols i les coves artificials del Rafal Paï; de l’època talaiòtica tenim el poblat de ses Païsses, de sa Canova i s’aigua dolça, entre d’altres; de l’època romana la necròpolis de sa Posada de Carrossa, de l’època islàmica moltes més inclús el nom de Yartan i la data històrica de la fundació de la vila actual, vinculada a la conquesta de Mallorca pel rei Jaume I el 1229 i la posterior conquesta d’Artà el 31 de març de 1230, amb l’arribada dels monjos premostratesos de Bellpuig. La seva economia està fonamentada en el turisme, en el sector de la construcció, en una agricultura on destaquen els cultius de blat, civada, ordi, l’ametler i l’olivera; i en una ramaderia on té molta importància el bestià oví, caprí i porcí. La vida social és on el bagatge és més ampli destacant, sobretot, el museu regional d’Artà, la revista local “Bellpuig”, L’Orfeó artanenc, la banda de música, Artà balla i canta, esclafits i castanyetes; les companyies de teatre: grup escènic artanenc, fila 7, desastres... Cofraries, escoles, obreries, clubs

esportius, associacions de tota mena fins a quaranta i un poble capaç d’organitzar qualsevol activitat. Les festes populars més importants són: Reis, Sant Antoni Abat, Carnaval, Setmana Santa, Sa vega, Sant Antoni de Pàdua, Sant Pere, Sant Salvador, La Mare de Déu d’agost, Sa fira, Ses Verges, Tots Sants i Nadal. 2.2.- Justificació didàctica i contextual Amb la finalitat educativa què l’alumne realitzi els aprenentatges necessaris per integrar-se en la societat on viu de forma crítica i creativa i possibilitant que aquest procés d’ensenyament sigui gratificant , emprenem aquesta tasca de socialització amb el coneixement i participació activa a la festa, creant un marc didàctic a través d’aquesta unitat didàctica. La temporalització s’enquadra dins la primera quinzena del segon trimestre coincidint amb la data del dia 17 de gener , dia de la festa. Els espais utilitzats són les aules, tota l’escola i els carrers i les places de la vila. Els recursos humans són: l’alumnat, el professorat, els pares i mares i els personatges principals de la festa: obrers, clavaris, argumentaire, dimonis i els responsables municipals. 3.- Objectius generals d’educació infantil És un objectiu de l’educació infantil que el nin i la nina puguin actuar amb autonomia, confiança i seguretat en els sistemes socials propers. Els infants van construint la seva pròpia identitat al temps que es percep a si mateix com a membre de diverses organitzacions socials. 1.- Conèixer i participar en festes, tradicions i costums del seu entorn, gaudint-ne i valorant-les com a manifestacions culturals. 2.- Comprendre, reproduir i recrear alguns textos de tradició cultural, manifestant-hi actituds de valoració, gaudi i interès. 4.- Continguts d’educació infantil Àrea de descobriment de la realitat física i social Continguts La vida en societat. Conceptes Costums, folklore i altres manifestacions culturals de la comunitat a la qual es pertany.

Àrea de comunicació i representació Continguts. Llenguatge oral Mitjançant aquests recursos la societat transmet al nin i a la nina valors afectius, culturals i lingüístics. Conceptes Textos orals de tradició cultural (emparaulaments, endevinalles, cançons de rotllana i de corda, cançons per sortejar, etc.) individualment i col·lectivament. Actituds Atenció i interès envers els textos de tradició cultural. Expressió musical Conceptes Cançons de folklore, contemporànies, danses populars, balls... Procediments Comprensió i interpretació de cançons del folklore, danses populars, balls... Actituds Valoració i interès pel folklore de l’ambient cultural al qual es pertany. 5.- EDUCACIÓ PRIMÀRIA Objectius generals Conèixer el patrimoni cultural, participar en la seva conservació i millora i respectar la diversitat lingüística i cultural com a n dret dels pobles i individus, i desenvolupar una actitud d’interès i respecte vers l’exercici d’aquest dret. Educació artística Objectius generals Conèixer i respectar les principals manifestacions artístiques presents a l’entorn, com també els elements més destacats del patrimoni cultural, i desenvolupar criteris propis de valoració. Contingut El joc dramàtic. Conceptes Jocs tradicionals, funcionals i de personatge. Procediments Pràctica de jocs populars, d’animació i d’invenció pròpia. Actituds Valoració del patrimoni artístic (exposicions, festes, danses, artesania) de la comunitat i respecte per les seves manifestacions.

Àrees de Llengua Catalana i Literatura Objectius generals Descobrir el llenguatge (oral, escrit, icònic, audiovisual) un mitjà d’aproximació al propi patrimoni cultural, i a través d’aquest endinsar-se en altres cultures. Continguts El llenguatge oral. Conceptes El llenguatge oral i els elements que l’acompanyen (gestos, postures, mirades, entonació). Estructures pròpies de la cultura popular del país: gloses. Procediments Comprensió i producció de textos orals. Representació oral de cançons. Recitació de glosses. Utilització de glosses per expressar experiències. Actituds Valoració dels elements culturals tradicionals propis de la comunitat reflectits en textos de tradició oral. Àrea de coneixement del medi natural, social i cultural És una aportació d’aquesta àrea el desenvolupament de la identificació amb els grups socials de pertinença i de referència, són d’especial importància en aquesta línia les capacitats de participació responsable i crítica en l’activitat social, de valoració dels costums, tradicions i formes culturals, sigui dels propis grups de pertinença, sigui d’altres. Objectius generals Reconèixer i apreciar la seva pertinença a uns grups socials amb característiques i trets propis (pautes de convivència, relacions entre els membres, costums i valors compartits, llengua comuna, interessos, etc.) respectant i valorant les diferències amb altres grups i rebutjant qualsevol classe de discriminació per aquest fet. Continguts El canvis i els paisatges històrics. Conceptes Fonts orals, escrites, audiovisuals i materials per a la construcció del passat. Evolució de qualque aspecte bàsic de la vida quotidiana al llarg de la història (vestit, trets del paisatge, treball, transport, etc.)

Vestigis del passat en el nostre medi com a testimonis de la vida en altres èpoques: - Restes materials: monuments, edificis, objectes, instruments, etc.) - Costums i manifestacions culturals: festes, gastronomia, arquitectura,

pintura, música, esports, etc. - Documents orals, escrits i visuals. Procediments Elaboració de qüestionaris i realització d’entrevistes per recollir testimonis directes sobre esdeveniments passats. Recollida, arxiu i classificació de documents històrics diversos relatius a la història personal, familiar i al passat històric (fotografies, documents personals i familiars, cromos, retalls de premsa, objectes i informacions diverses, cançons, etc.). Actituds Respecte pel patrimoni cultural i natural (festes, artesania, jocs, gastronomia, vestits, habitatge, etc.) de la comunitat i interès pel seu manteniment i recuperació. Valoració i respecte pels costums i formes de vida dels avantpassats. Consideració dels objectes quotidians actuals com a portadors potencials d’informació històrica per a les generacions futures. 6.- METODOLOGIA 6.1.- Educació Infantil Activa, basada en les pròpies vivències dels alumnes. Motivadora, mitjançant l’ambientació de l’aula i del Centre, utilitzant les activitats i la vida del poble. Facilitadora dels aprenentatges a través de l’escalonament del nivell de les dificultats de les tasques escolars i ritmes i capacitats dels alumnes. 6.2.- Educació Primària Assegurar la relació de les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb la vida real de l’alumne, partint de les experiències que posseeix; facilitadora de la construcció d’aprenentatges significatius. Potenciadora de l’interès i la motivació. Impulsora del treball cooperatiu. Motivadora utilitzant activitats manipulatives i extraescolars. 7.- AVALUACIÓ 7.1.- Dins el procés d’avaluació de l’ensenyança: - S’han dut a terme les activitats programades? - El seu desenvolupament ha estat del gust de la majoria?

- Ha participat tota la comunitat escolar? 7.2.- Participació en la realització de les activitats i l’observació directa.

PETIT RESUM DELS PRINCIPALS ELEMENTS DE LA FESTA DE SANT ANTONI 1.- SANT ANTONI Sant Antoni és el protector dels pagesos que els allibera del foc espiritual, de les temptacions i de les suggestions del mal esperit. Sant Antoni va ser un home religiós, però també va ser un pagès, un fellah del mitjan Egipte que va viure entre els anys 251 i 356 d.C. 2.- ELS DIMONIS D’ARTÀ A Mallorca els dimonis són el picant de les festes populars. Aquestes diades sense dimonis serien com un aguiat sense espècies ni sal. Les figures lletges i repugnants fan por i atreuen. Els nostres pobles se proven a veure qui els presentarà més repulsius o sigui, més interessants. Es pot assegurar que els dimonis d’Artà són uns dels més terrorífics de Mallorca. Tenen unes banyes entorcillades de boc. La cara horrible, mascarada i esportellats de dents. La llengua defora com si s’haguessin de menjar a les persones. I per afegitó, la seva carn és transparent i, un per un, els poden comptar els ossos de la calavera. Com a ceptre infernal duen una grandiosa canyafel·la. 3.- ELS FOGUERONS S’encenen la vigília de sant Antoni. N’hi ha per tot el poble i entorn a ells es reuneixen a xerrar, cantar, menjar i beure. La tradició de fer foguerons és molt antiga i revela l’esperit de purificació dels solstici d’hivern. 4.- L’ARGUMENT L’argument és una petita narració o crònica local, posada en vers per un glosador que, amb molt d’enginy ens conta alguns dels fets més importants succeïts en el nostre poble durant tot l’any a que l’argument fa referència. L’argument es presenta el dia 17 de gener i es canta a ca l’Obrer després de l’Ofici Major. El contingut de l’argument dol ser sempre el mateix i segueix un ordre preestablert. Comença invocant a Déu i al Verge i demanant permís a les autoritats locals (batle i rector). Després, amb la mateixa classe d’estrofes, s’ocupa del temps, de les desgràcies personals, de les festes, de l’anyada del camp, del moviment de població, jovent i dels temes variats. Per acabar cita el nom de l’argumentaire i s’acomiada amb un “Visca Sant Antoni”.

FORMA DE L’ARGUMENT La forma que pren l’argument és la d’estrofa de sis versos

octosíl·labes que rimen el primer amb el quart i el cinquè, i el segon amb el tercer i el sisè. L’esquema de cada cançó és aquest: abbaab i segueix sempre igual, des del principi a la fi. La rima sol ser consonant. A vegades, si el glossador es troba estret, fa ús de les assonàncies, però en fuig sempre que pot. El número de cançons és molt variat, depèn de mil circumstàncies (inspiració, temps de que disposa l’autor,...) 5.- LA CAVALCADA DE SANT ANTONI La cavalcada de Sant Antoni ocupa un lloc de privilegi dins l’atapeït programa d’actes de la festa artanenca, és el plat fort de la diada. Des de les nou del matí els estols de bestiar desfilen pels carrers del poble. Els homes van vestits amb una camisa blanca, faixa vermella i un mocador de seda de fantasia, en el coll amb punta darrera. En el cap del mocador es posen un anell, quasi sempre deixat per l’enamorada. Cavalquen a pèl, es a dir, damunt l’esquena del cavall, sense sella. Antigament portaven dogals blancs de dotze cordells obrats de palma molt fina. Davant l’estol hi anava el carritxer, home llogat per temporada per a segar càrritx pel bestiar de les possessions, cavalcant un ase estucat amb beaces, portant coca amb tallades i una botella de suc. A la cavalcada hi participen carrosses molt artístiques que representen escenes de la vida de la pagesia, amb la condició que sempre han de portar un animal. Damunt les dotze hores comencen les “Beneïdes”, on es representa la comèdia de Sant Antoni: Sant Antoni va montat damunt una somera i el dimoni petit, amb l’ajut del gros, intenta que baixi i ell poder-hi pujar, intenta posar-s’hi dret, quan ho aconsegueix el poble ho aplaudeix. Després, Sant Antoni, amb la senyal de la creu, torna recobrar la seva somereta i rep, un altre cop, el improperis dels dimonis. Després de les beneïdes es celebra l’Ofici Major de Sant Antoni on hi predica un prevere amb alguna arrel artanenca. A la sortida els dimonis fan el seu darrer ball i s’acomiaden fins l’any vinent. Just després es canta l’argument, dirigit per l’argumentaire d’aquest anys, a ca l’obrer major i amb un visca Sant Antoni! S’acaba la festa. 6.- ELS MENJARS DE LA FESTA Principalment són: El pa moreno, la llangonissa, el botifarró, la panxeta, el vi, el mesclat i la coca. La coca de Sant Antoni és la reina de la diada, anem a donar una recepta: Ingredients: - Una tassa d’oli.

- Una patata bullida. - Una tassa de sucre. - Una tassa d’aigua. - 500 grams de farina. - Llevadura - Llangonissa - Sucre en pols. Es mescla la patata i l’oli. Es fon la llevadura i es tira dins la mescla juntament amb el sucre. Es tira a poc a poc la farina fins que la pasta no s’aferri. S’estén la pasta damunt la llauna i s’hi posen les tallades de llangonissa pel damunt. Es posa dins el forn i en estar cuita s’ensucra de sucre pols.

Banda de Música de l’Escola.

PARTITURES DE MÚSIQUES DE LA FESTA.

Les cançons més populars de Sant Antoni són: Sant Antoni és un sant vell el més vell que hi ha a s’Ermita. Ell mos dóna pasta frita I coques com un garbell. Sant Antoni ja és vengut, amb un ase amb quatre cames, amb un covo d’ensaïmades i una botella de suc. Sant Antoni és el patró de Maó i Ciutadella. Li pegam amb sa botella, perquè no tenim tassó. Sant Antoni és un bon sant i qui té un dobler l’hi dóna, perquè mos guard s’animal tan si és de pèl com de ploma. Sant Antoni i el dimoni jugaven a trenta-u; el dimoni va fer trenta, Sant Antoni trenta-u. Sant Antoni de Viana, dia desset de gener qui beu, primer a darrer, sempre beu de bona gana. Sant Antoni para lloves per dins mates i clapers per guanyar quatre doblers per fer-se unes varques noves. Sant Antoni ja s’acosta, ja començam a cornar. Ses dones de dins Artà saben fer pans, sense crosta. Sant Antoni feia sopes, a sa vorera de la mar. El dimoni hi va anar i les hi va prendre totes. Digem: “Visca, Sant Antoni!”, amb so mocador en es coll. Amb so sò d’es picarol, farem fugir el dimoni. Assistiu a lo elogi del Sant que hem de venerar i, ara, per acabar, diguem: Visca Sant Antoni! Teringa de cançons que es canten per anar a Completes.

Habitants i moradors De dins la vila d’Artà, Tots plegats hem d’invocar Sant Antoni gloriós. A desset, és Sant Antoni i, a vint, Sant Sebastià; qui bones obres farà, no tendrà por del dimoni. Sant Antoni gloriós de Viana anomenat, siau es nostro advocat de tot perill guardau-mos. Dia desset de gener trobam la vostra diada, amb la capella emmurtada, corregudes p’es carrer. ‘tots los obrers i clavaris qui tan bé cuiden de Vós, Sant Antoni, assistiu-los en tots los seus necessaris. Beneiu-mos, Sant Antoni, som es pagesos d’Artà, l’any qui ve volem tornar, no mos assusta el dimoni. Assistiu a lo elogi del Sant que hem de venerar i, ara, per acabar, diguem: Visca Sant Antoni! Teringa de cançons que es canten com acabament de les Completes i de l’Ofici Major.

Altres cançons de Sant Antoni ..Sant Antoni és un sant vell du sabates de gamussa vol mantenir sa cussa i no se pot mantenir a ell. Sant Antoni és vengut abrigat amb un llençol mos ha duit unes sabates per anar a jugar a futbol.

Sant Antoni Sant Antoni Sant Antoni des porquet a ses velles fa carusses i a ses joves fa s’ullet. Sant Antoni és un bon sant qui té un dobler l’hi dóna perquè mos guard s’animal tant si és de pel com de ploma.

Sant Antoni va per mar sonant una campaneta tots els peixos de la mar li fan una capadeta.

Noltros som una pandilla que venim a refrescar tan si és Toni com Tonina sa botella m’heu de dar.

Sant Antoni gloriós guardau-mos ets animals es ca, sa cussa i es moix, es batle i es concejals

Sant Antoni és un porc lo que té devora es peus si no mos donau farina no podem menjar fideus.

Sa carrossa passarà per davant sa rectoria diguem tots alabat sia Visca en Pep Sebastià

Sant Antoni gloriós, de Viana anomenat, guardau-me d’un desbarat o judici equivocat dels mallorquins, qui a Vós tants de sigles han cantat.

Sant Antoni i el Dimoni jugaven a set-i-mig, el dimoni va fer set Sant Antoni set-i-mig.

Sant Antoni ses sabates ja les mos podeu deixar perquè anit hem d’agafar un gat que no agafa rates.

Sant Antoni beneïu ocells, peixos i ovelles bistis, moixos i abelles i pollets que fan piu piu.

Sant Antoni dau-mos coca Sant Antoni dau-mos vi, i ho tornam repertir dau-mos vi i dau.mos coca.

Botelleta que ets de guapa si et podia destapar jo te faria mostrar allò que tothom se tapa.

Sant Antoni ha vengut i diu que se’n vol tornar perquè no ha trobat pa i vol anar mantengut.

Sant Antoni i el dimoni estan cansats d’esperar perquè les surti una al·lota per posar-se a festejar.

Sant Antoni i el dimoni sortiren ben dematí han passat sa nit de juerga i ara no podran dormir.

El dimoni gros d’Artà segur que no és comunista ni tampoc socialista, està apuntat a sa llista des Partit Popular.

Sant Antoni té un ca el dimoni dues cusses aquell que se cerca puces no fa res si ha de gratar.

Es dimoni gros d’Artà no se’n pensa cap de bona, va encalçar una dona fins damunt es coll d’Artà.

Damunt es puig Colomer hi trobaren un avenc, ni murero ni pobler Sant Antoni és artanenc.

Sant Antoni gloriós que anau vestit de pedaços si sa moren es procs grassos no vendrem a veure-vos.

Sant Antoni està assustat quan va per mig de sa gent i quan contempla es jovent tremola escarrufat.

Es batle de Son Servera es de Sant Llorenç i Artà se varen provar a nedar tots tres dins una banyera.

Sant Antoni procurau vos que sou un sant valent que ningú passi talent ni falti festa i sarau.

Sant Antoni feia pisos a sa vorera de la mar quan els va poder habitar ja duia es cabells grisos.

Sant Antoni i el dimoni han fet amitges enguany i junt en s’ajuntament mos donaran un mal any.

Sant Antoni de gener anomenat de Viana enviau- me un jovenet que l’esper de bona gana.

Sant Antoni de Viana dia 17 de gener qui beu primer o darrer sempre beu de bona gana.

Sant Antoni ha vengut amb un ase amb quatre cames mos ha duit ses ensaïmades i una botella de suc.

Sant Antoni anava escola amb un llibre en cada mà i el dimoni tan pillo que li tomava es berenar.

Sant Antoni va anar a fira amb un carro ple de moc no el va poder vendre tot perquè tothom en tenia.

A sa vorera de mar cada dia surt es sol, mai havia sentit bramar tants d’ases a un redol.

Sant Antoni és un artista això ningú ho pot negar perquè li agrada donar alegria a sa gent trista.

Molts se deixen es mostatxos ses patilles o es barbó. però sa tradició per Sant Antoni: Es borratxos.

No mos faltaran tassons ni vi per poder abocar anit no ha de faltar ningú en es foguerons.

Sant Antoni de Viana amic d’hoguers i pastors de corbs, mussols i voltors, xorics, falcons i milanes.

Sant Antoni i el dimoni anaren a caçar crancs Sant Antoni en camiseta el dimoni en calçons blancs.

Sant Antoni torra pa a damunt unes esgrelles. mirant passar ses femelles tot es pa se va cremar.

Sant Antoni gloriós que curau de mal de ventre en es meu carrer n’hi ha de dones que en tenen sempre.

Sant Antoni i el dimoni menjaven patates crues creguent que amb una panxada les fugirien ses rues.

Sant Antoni és un sant vell el més vell que hi ha a s’ermita, ell mos dóna pasta frita i coques com un garbell.

Sant Antoni té es peus plans i no les se pot girar això és de tant trescar quan cerca esclata-sangs.

Sant Antoni és un sant té fama de miraculós el dimoni és un bergant banyut, fals i envejós.

Sant Antoni ha vengut en es costat sa porcella si mos donau sa botella noltros mos beurem es suc.

El dimoni cucarell va néixer en temps de magranes sa mare tenia ganes de tocar-li es clotell.

Sant Antoni gloriós tot quan tenia donava quan no tenia per ell Déu del cel n’hi enviava.

Sant Antoni feia foc i el dimoni feia fum s’acabaren es camaiot i ençataren sa poltrum.

Sant Antoni vos convé estar alerta a n’es jovent perquè ha tornat tan dolent que vos fotrà algun dobler.

El dimoni du sobrassada Sant Antoni du es caliu entre tots fan sa torrada i la se menja es més viu.

Que sa vida cristiana brilli i faci claror Sant Antoni de Viana siau nostro protector.

Sant Antoni en ses gateres se troba molt mal sofrit per beneir ses someres les remulla amb esperit.

Sant Marçal i Sant Antoni se barallaven un dia perquè un menjava pamboli i s’altre també en volia.

Sant Antoni gloriós guardau-mos aquesta bota si vos no en voleu cap gota ja beurem noltros per vós.

Sant Antoniet d’Artà va venir amb una somera i el dimoni es desespera i dalt sa bístia pujà.

Tants de dimonis hi ha que jo estic tot assustat pensant tenir el cel guanyat ara tem si hi podré anar.

El gloriós Sant Antoni és un sant superior quan dóna la bendició desapareix el dimoni.

Sant Antoni de Viana que molts d’anys vos pugui honrar si el dimoni no m’engana l’any qui ve podré tornar.

Sant Antoni és un sant vell ja té sa barba griseta i té una porcelleta que no se mau de ran d’ell.

Sant Antoni estimat beneïu tots es devots i estau alerta a n’es clots que podeu quedar baldat.

Sant Antoni una missa una missa, dues, tres, quan tenen lo que demanen Sant Antoni no hi ha res!

Sant Antoni és un sant pobre de lo més pobre que hi ha mentre estava a dins mar li han barrinat sa roba.

Sant Antoni sa botella la va anar omplir a Ciutat pes carrer des Sindicat li robaren sa porcella.

Sant Antoni du uns calçons de fil de cotó i de llana Sa rossa de Sa Cabana diuen que no du calçons.

Sa Antoni gloriós vol una mudada nova sa berganta de Sa Clova en lloc d’un novio en té dos.

Sant Antoni dins sa barca sempre s’hi ha sentit bé en no ser dins es gener que sols no li creix sa barba.

Sant Antoni de Viana ha tornat un poc ié-ié li cercarem un barber perquè li tomi sa llana.

El dimoni crida i brama mirau si és aubercoc ha caigut a dins un clot i s’ha romput una cama.

De damunt Sant Salvador veuen Campos i Porreres veuen ses felanitxeres que van sense mocador.

Sant Antoni ha vengut amb una mudada nova sa berganta de sa Cova sa colgava amb en Puput.

Sant Antoni gloriós guardau es meu estimat i en s’hivern haver passat llavors poguem casar-mos.

En Toni dins es calaix té un flabiol que no sona perquè es flabiol d’abaix només el fa sonar sa dona.

Sant Antoni feia vi dins una bota foradada pegava cada potada igual que un mul somerí.

Sant Antoni repicava repicava a poc a poc venia es vent de xaloc i tot es vestit li alçava.

Sant Antoni beneïu aquesta moixa virada teniu-la ben resguardada per ses rates de s’estiu.

Cada dia en sortir es sol gira s’esquena sa lluna i veuràs s’ase d’en Pruna que engronsa es picarol.

Sant Antoni gloriós sempre m’ha donat la mà. És un sant tan generós que l’estim com un germà.

Jo tenc tanta de cantera com un extremunciat no he dinat ni berenat i lo que tenc més és sopera.

Sant Antoni ens ha vengut i ens ha duit una somera i si qualcú vé un poc begut que li donin per darrera.

Sant Antoni beneïu es nostro moixet petit és tan sedós i tan garrit simpàtic i fa es cap viu.

Sant Antoni va mudat d’es que hi ha sa democràcia llàstima de sa desgràcia que tengui es cap pelat.

Ben al mig des sonadors s’hi col·loca Sant Antoni per veure si entre tots feien por a n’el dimoni.

Se va fer l’amo En Miquel Cursach Sancho de llinatge es vespre de s’homenatge de festa de soca arrel.

Sant Antoni torra pa a damunt unes esgrelles se mirava ses femelles i se va cremar una mà.

Jesús amat Sant Antoni quines banyes té aquest bou! Ses dones d’es carrer nou són més lletges que el dimoni.

Per un Toni em tiraria dins un forn de calç encés i si trobau que poc és sang des meu cor li daria.

Toni diuen a mon bé i Toni li diu tothom, i jo per no errar-li es nom Toni també li diré.

Sant Antoni ha arribat a dins l’any vuitanta-tres, i no ha conegut res de com ha havia deixat.

Som jove i no m’empenet d’haver mudada s’amor. Dona de bona llavor sempre ha de tenir es llit fet.

Vós que sou tan poderós, conservau sa bona veu a n’es nostre Orfeó de tot Artà si voleu.

Vols que et digui boveret si vols fer bona llaurada du s’arada ben trempada da-li fondo, prim i dret.

Sant Antoni i el dimoni anaren a comprar tabac, deixaren sa tenda neta i el posaren dins es sac.

Si vols cançons de picat comana a Sant Antoni. Mal te toqui un llamp forcat forrat de pell de dimoni.

Sant Antoni d’Artà montat dalt una somera i es dimonis a darrera enterra el volen tomar.

Sant Antoni ha vengut amb brusca, aigua, ferd i vent ara no podem fer feina perquè no tenim corrent.

Sant Antoni ses gallines ja les podeu guardar i mos heu de conservar tot aquest estol de nines.

Sant Antoni gloriós anomenat de Viana enviau-me un jove ros que l’esper de bona gana.

Ses al·lotes d’aquest poble són garrides com es sol. Sant Antoni és tan betzol que no té una dona noble.

Jo tenc un flabiolet que té forat i no sona i en sentir olor de dona totd’una se posa dret.

Sant Antoni va fer fer va fer fer una piscina, per convidar en s’estiu a rentar-se se fadrines.

Bon menjar i beure d’hora volen es muls somerins perquè es menjar de dedins fa lluir es pèl de defora.

Sant Antoni és molt sabut va dir que un temps arribarien que ses dones cercarien els homos i ja han vengut.

Una mata llentrisquera de darrera es galliner allà s’al·lota en va fer un cabessó de somera.

Sant Antoni dau.mos pau ajudau-mos a triomfar que si ses coses no muden així no podem anar.

El dimoni són ses puces, un animal tan menut, se colguen amb ses fadrines, i jo tan gran i no puc.

El mós revolta i redola tant si és hivern com estiu Sant Antoni protegiu ets al·lots d’aquesta escola.

Sant Antoni i el dimoni granaven amb dues branques i una bufada de vent els va fer mostrar ses anques.

Val més estar a Formentor a s’ombra d’una palmera que deu minuts damunt s’era batent brollant de suor.

Es fadrins que s’usen ara són pollastres d’un real se fan senyors de la casa sense demanar portal.

Jo voldria que plogués set setmanes d’ensaïmades set de pomes ensucrades i dijunis cap n’hi hagués.

Jo tenc una botelleta d’un vi que és meravellós el me fa sa padrineta per ara convidar-vos.

El dimoni està a l’infern quasi sempre a les fosques quan menja arròs o fideus a dins es plat tot són mosques.

Sant Antoni ja s’acosta ja comencem a cornar ses dones de dins Artà sabem fer pans sense crosta.

Sant Antoni gloriós vós que sou sant i sabut donau-mos força i salut i doblers per gastar-los.

Sant antoni gloriós guardau-mos de mal d’esquena que es que té Na Magdalena just li podeu curar vós.

Sant Antoni té un xalet a sa vorera de mar i ara li faran tomar mirau si du mala llet.

Sant Antoni ho té bé amb batles i consejals perquè amb això d’animals el poden haver de mester.

Sant Antoni de Viana no és Sant Antoni de juny. Qui té una cabra i la muny és sa nostra jovençana.

En Toni de Son Siurell tot la dia crida i plora perquè ja fa més d’una hora que no se troba s’aucell.

Aineta tu que estàs a sa branca des portal que me fas posar es pardal, com un mànec de xapeta.

Quant la vaig tenir ajaguda, que la passava davall, no n’havia vista cap mai, que la tingués tan peluda.

Ai en aquesta gran rotlada, n’hi ha una, dues, tres, n’hi ha una que m’agrada, però no diré qui es.

Aquest jove te tossina, o mal d’enamorament, sabeu de que té talent? d’empassar-se una fadrina.

Vaig anar a n’es cirerer i vaig trobar na Coloma; ¡redecristo, quina poma! pareixia un sementer.

Un General qui va a la guerra sap manar un cavall bo; s’al·lota me té sa flor com una boca de gerra.

Tenc uns ous com dos ribells i un pardal tant mal de tòrcer, que encara tendria força per quaranta foradells.

Quan la vaig tenir ajaguda amb so cap a s’escaló, tenia es botifarró, que no tenia cap rua.

La teva poma, Moreneta diuen que no té capoll, només un foradinoll per posar-li la xueta.

Ses putes de Son Fonoll la tenen com un garbell; passegen un foradell que hi poden posar un genoll.

Una al·lota amb un bastó se punyia es maripapo i el se va posar tan guapo que el s´inflà com un tambor.

Ses al·lotes de Bunyola quant sen van a confessar, diuen al capellà: No vull jeure tota sola.

Una berganta de Sóller, amb deia:" Ala venga Tomeu, que si has de fer el gust meu, mal me rebentis la poma.

Un homo que no té dona, sempre està mal arreglat, quant té es frare preparat llavors li falta sa trona.

Sa meva al·lota ma dit, que du la flor reservada; jo, amb la llengua de la espasa, li truc i li guany s’envit.

Just ara he vist un nigul que va cap a Barcelona voldria tenir sa poma amb sos colons dins es cul.

Quan es pardal hi té bava no tinguis llàstima d´ell eixampla es foradell i arrebossa-li sa pell

Hortolana, hortolana, quines pomes tens a s’hort? Totes son de cuiro fort, manco sa teva, que es blana.

Sa poma d’aquesta al·lota ha d’esser un beneir, amb so pardal d’un fadrí que tengui bona cabota.

No havia sentit a dir mai d’un poble com és Moscari, que tenien un vicari que caponàs com un gall.

l´Amor és com una bava que es fa en es pulmons davalla pels ronyons s´en revoltilla pels collons i surt pel cap de sa fava.

A davall un cirerer, boxàvem amb na Francina ens hi va trobar la padrina amb un tronc de lledoner.

Creieu-me que ses putes son les calamitats més grosses; per això vos aconsell, que no aneu a ca ses putes, perquè totes son mes brutes que una barra de femer.

Quan la vaig tenir ajaguda, que la passava davall, no envia vista cap mai, que la tingués tan peluda.

Tu tens un vestit de tul enrevoltadet de randa dona que té pèl pes cul, sa mare no la comanda.

l´Amo de Son Bonifà enmig de la plaça seia, tothom que passava deia: "Bons collons porteu germà."

Oh cara de ningú t´ho dic davant la rotlada, si tenc sa poma xapada,

de sa punta de sa fava.

La meva dona quan jeu, té el cap a la capçalera, i amb pegar-li la juguera, engronsa el dit gros del peu.

Maldament sigui pagès, que tingui bestiar seu; jo vos promet, Sant Antoni, dar-vos cada any un porcell.

La meva dona primera, tot m´ho deixava passar, aquesta es com un ca, que en tenir malícia fa més de un pam de sabonera.

Sant Antoni gloriós que curau es mal de ventre en es meu carrer n´hi ha de dones que en tenen sempre.

Per Sant Antoni fan bulla, sonen corns i picarols, mengen coques i bunyols i sobrassada i xuia.

"Sant Antoni i el Dimoni varen fer un gran fogueró per torrar-hi sobrassada i també botifarró."

Sant Antoni va a matines per darrera el campanar i entre ell i s´escolà fan giscar totes les nines.

Sant Antoni diu a sa mare fes-me les butxaques grans que hi cabin set o vuit pans i sis o set sobrassades.

Sant Antoni va a n’es port a mirar les estrangeres s’ha posat unes ulleres perquè diu que fa es sol fort.

Sant Antoni torra pa a damunt ses esgrelles, se mirava ses famelles, i se va cremar la mà.

Vos teniu una fonteta enrevoltadeta de joncs,

no la m´has xapada tu.

Sant Antoni gloriós, anomenat de Viana, envieu-me un jovenet que vengui de bona gana.

Sant Antoni gloriós avui és sa vostra diada, protegiu-me s´estimada que jo ho faria per vos.

Sant Antoni i el Dimoni anaren a Santanyí veren tanta cerimònia que varen tornar cap aquí.

Sant Antoni va a n’es bingo, i tant s’entusiasmà, que fins i tot hi va jugar un bocí de pelleringo.

Sant Antoni beneïu aquesta moixa virada teniu-la ben resguardada per ses rates de s´estiu.

Sant Antoni gloriós vos que sou un sant sabut donau-mos força i salut, i doblers per gastar-los.

Sant Antoni té un xalet a sa vorera de la mar, i ara li faran tomar, mirau si du mala llet.

Sant Antoni no té ous, però vol fer una truita, està fart de menjar, espàrecs i caragols.

Sant Antoni i el Dimoni, anaren a comprar tabac, deixaren la tenda neta i el posaren dins el sac.

Només a tu i dues coses, t´estim amb tot el meu cor, a tu, pomer de mil roses, Sant Antoni i Son Ferriol.

Remil i una punyeta! va dir madò Galindó, quan va sentir es gorrió

ets aucells que hi van a beure hi beuen de genollons.

Duc tanta calentor, vaig més fort que una geneta, quan veig qualque femelleta, no m’atura ni es rector.

per devora la castanyeta.

Jo voldria ser un mosquit, per entrar dins sa cambreta, per veure na Llucieta com es colga dins es llit.

Escrit fet per una alumna de sisè de primària: Sant Antoni a Artà Sant Antoni és una festa popular d’Artà i per això hi ha cançons que diuen així:

Damunt es puig Colomer hi trobaren un avenc, ni murero ni pobler

Sant Antoni és artanenc. I moltes altres. Bé, com deia, Sant Antoni agrada molt a tots els artanencs i artanenques i a molta gent que ve d’altres indrets de Mallorca i d’altres països. Dia setze de gener fem un berenar a ca l’obrer amb les autoritats, els qui col·laboren amb la festa i els obrers, que actualment són: Pere Pep Gil, Miquel Cursach i Antoni Gili Pvre. Es berena de xocolata amb ensaïmades i seguidament els dimonis es vesteixen per fer el tan esperat primer ball. Quan els dimonis es posen a ballar, sentint la banda de música, tota la gent del poble salta i canta d’alegria i goig. Després els dimonis van a les escoles i per tots els carrers del poble a cercar tota la gent perquè vagin darrera ells. Però ens demanam una cosa, amb quina música ballen els dimonis? Aaaah! No tothom pot gaudir d’una gran banda de música, però en aquest cas Artà és un poble afortunat i en té una de molt grossa i bona. La banda és capaç de tocar més de cent vegades durant el dia la mateixa tonada (ta-ra ri- ra- ri- ra- ra –ri- ra..) i els dimonis la van ballant amb una gràcia molt peculiar.No és estrany que tothom els vagi darrera. A l’horabaixa els dimonis se’n van cap a l’església on es fan les completes. Tota l’església queda plena de gent i amb les primeres notes de l’orgue tothom es posa a cantar fins a fer ballar tots els sants de dins les capelles. Després de cantar una bona teringa de cançons s’entona la darrera que diu:

Assistiu a lo elogi del sant que hem de venerar

i ara per acabar diguem visca Sant Antoni!

A continuació es fa l’encesa de foguerons, on els dimonis fan el seu ball. És tradició anar a sopar i beure als foguerons i perquè la gent del fogueró els doni qualque cosa es canta: A l’amo i a sa madona

els molts d’anys volem donar, que l’any qui ve estigueu bona i que noltros poguem tornar.

Es nota que ens agrada Sant Antoni! Però això no acaba aquí, ja que l’endemà quan tothom té ressaca, es fa la cavalcada, a la que hi participen més de dos-cents cavalls. També es fan carrosses típiques de la pagesia. Durant la cavalcada es representa la comèdia de Sant Antoni on els dimonis fan la punyeta al Sant fins que aconsegueixen tirar-lo de l’ase i llavors un dimoni hi puja damunt, ajudat per la seva canya fel·la i tota la gent aplaudeix rabiosament. Després, a les dotze hores, es fan les beneïdes davant l’ajuntament i el capellà de l’obreria deixa ben beneït tot el bestiar i tota la gent que va a la cavalcada. En acabar les beneïdes es dirigeixen cap a l’església per celebrar l’ofici major on a més de celebrar la missa es balla el ball de l’oferta. Després de l’ofici sant Antoni, els dimonis, l’obreria, les autoritats, la música i tot el poble anam cap a ca l’obrer que du el trull aquest any i, ballant i cantant, arribam al darrer ball. És un moment molt sentit i en acabar-lo els dimonis es lleven les caretes i tothom aplaudeix acomiadant-los fins l’any vinent. Després tothom entre dins ca l’obrer i es canta l’argument amb una tonada molt peculiar. L’argument és un resum, fet en glosa, del que ha passat tot l’any al poble. Na Joana “Butlera” és l’encarregada de fer l’argument. Des de fa uns anys els dimonis tornen a sortir a ballar el vespre a la plaça, on l’agrupació Artà balla i cant fa una mostra de ball de bot. Una cosa vull dir, per mi la festa de Sant Antoni és la festa que m’agrada més de tot l’any i sobretot la d’Artà i, com diem els artanencs i artanenques: VISCA SANT ANTONI! VISCA ELS ARTANENCS!

Laura Genovard Quetglas 6è de Primària

C.P. Na Caragol Artà

Cançons fetes pels alumnes de sisè de C.P. Na Caragol. Curs: 2006-07. Dimarts ja és Sant Antoni i bona festa hi haurà i molta de gent ballarà amb tu i amb el dimoni. Si Sant Antoni fos aquí li hauríem donat sa festa hauríem fet d’aquesta una promesa per complí. Sant Antoni i el dimoni eren a n’es foguerons,

Sant Antoni a n’es caliu menjava una ensaïmada i torrava sobrassada feta de can Montseriu . Sant Antoni passejava per dins els carrers d’Artà i amb un ca es va trobar que el dimoni encalçava . Pel corter va Sant Antoni de pedra es va quedar

menjaven botifarrons i s’engataven de vi. Ara ja ve Sant Antoni que se celebra dins Artà, per sempre hi ha un ca que assusta el dimoni. Al·lots de per tot el món tenim a Na Caragol i en arribar Sant Antoni tots junts feim un estol. El dia de Sant Antoni tots menjau botifarrons i mentre cantam cançons surt a ballar el dimoni. Orgullosos hem d’estar d’en Mosca i en Ferriol ells ballaran si Déu vol per tot es poble d’Artà. El Miquel i en Miqueló els hi agrada fer d’obrers i no cobren gaires doblers però s’ho gasten en meló. El dimoni m’encalçava per pegar-me amb un garrot i va fer un foradot i després ja no hem trobava. Avui és Sant Antoni amb so pamboli a sa mà, mos quedarem a Artà per veure ballar el dimoni. Sant Antoni és el meu conco antes era es meu padrí però ell se va morir no podrà menjar més coco.

perquè allà hi va trobar d’en Sarassate un dimoni. En Ferriol i en Mosca ja comencen a assajar per dimarts poder ballar amb de dia i amb fer fosca. Amb sa camia i el dimoni els obrers i els foguerons vermells són els mocadors que tots duim per Sant Antoni. Tenim un xeremier que toca molt bé el tambor perquè el toca amb molt d’amor ell és en Jaume Cabrer. Quan arriba Sant Antoni tothom treu es bon menjar, sobrassada en berenar i no en queda pel dimoni. El dimoni ja s’aixeca amb peguera maleïda. I Sant Antoni l’engega amb una gran beneïda. Jo, Margalida Fuster una glosa faig avui però qui du tot es trui veig que és en Jaume Cabrer. Dia setze és Sant Antoni sortirem tots en el balcó i menjarem un botifarró per fer rabi a n’el dimoni. Sa setmana que mos ve dimarts no tendrem escola la deixaré tota sola i es dimonis cercaré

8. Material de l’alumne.

Fotos de la Cavalcada.

8.1 Material d’educació infantil Careta.

Dibuixa, pinta, retalla i aferra.

8.2 Material d’educació primària. Primer Cicle.

Nom: Data: Pinta i completa els elements que et recorden la festa de Sant Antoni:

Aprèn aquestes cançons de Sant Antoni: Sant Antoni feia sopes Sant Antoni i el dimoni a la vorera de la mar jugaven a trenta-u, el dimoni hi va anar el dimoni va fer trenta i les se va menjar totes. i Sant Antoni trenta-u.

Nom: Data: Dibuixa i pinta el que t’agrada més de la festa de Sant Antoni: Hem cercat gloses, copia la que més t’agradi: .......................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................... ......................................................................................................................................................................... ...........................................................................................................................................................................

Nom: Data: Comentau dins la classe les paraules claus de la festa de Sant Antoni. Què diu? n o d m i i ............................................................ n t S a ........................................................... t i A o n n ............................................................ Ordena aquesta glosa: jugaven a trenta-u .................................................................................................. Sant Antoni i el dimoni ................................................................................................... Sant Antoni trenta-u .................................................................................................. el dimoni va fer trenta ................................................................................................... Completa: Sant Antoni feia......................................... a sa vorera de .............................................

el ...................................... hi va anar i les se va ......................... totes.

Nom: Data:

A desset és Sant Antoni, a vint Sant Sebastià qui bones obres farà

no tendrà por del dimoni.

Quin dia és la festa de Sant Antoni? ................................................................................................................................................................................. Quin dia és la festa de Sant Sebastià? ................................................................................................................................................................................. Com és el dimoni? ................................................................................................................................................................................. Cançons com aquesta i altres es canten a la cavalcada. Què hi ha a la cavalcada? .................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Les beneïdes es fan a la plaça .....................................................................................................

Careta per pintar.

“Careta” del Dimoni Gros (Xisco “Mosca”)

Sant Antoni – Artà 17 de gener

8.3 Material Segon Cicle.

Material de segon cicle Sant Antoni Dimoni gros Dimoni petit

8.4 Material de Tercer Cicle.

Nom: Data: On es celebra la festa de Sant Antoni? A Mallorca celebren de manera especial la festa de Sant Antoni algunes poblacions com Manacor, Artà, Sa Pobla, Muro, LLucmajor, Capdepera i Son Servera, quasi tots els altres pobles també fan alguna celebració però no fan tanta festa com els pobles esmentats. Activitats:

1. Colora amb vermell els municipis esmentats al text anterior a on es fa més festa per Sant Antoni

2. Pinta la vorera de la mar amb el color blau

Nom:

Data: 1. Substituint els números per les lletres corresponents podràs escriure bé una glosa

1 = A 2 = E 3 = I 4 = O

H1B3T1NTS 3 M4R1D4RS ...................................................................... D2 D3NS L1 V3L1 D’1RT1 ..................................................................... T4TS PL2G1TS H2M D’3NV4C1R ....................................................................... S1NT 1NT4N3 GL4R34S. ....................................................................... 2. A les següents paraules hi sobra una lletra. Escriu-les correctament GHENER..................................... DOBLERES..................................... DARRRER.................................. GUABNYAR.................................. GANAL....................................... LLOIVES........................................ SEMAPRE................................. MAITES......................................... 3. Coneixes el ball de Sant Antoni? Idò, enganxa un amic o una amiga i a .....

CANTAR I A BALLAR!!!

Després pinta un dibuix del que has fet.

Nom: Data:

1. Cerca a la sopa de lletres les paraules del requadre:

CANÇONS CAVALCADA BENEÏDES OFICI SANT ANTONI DIMONI FOGUERONS GLOSA COMPLETES CAPTA

A C A V A L C A D A B S O Ç D E B F G H I J A M K L M E N N O D P N P Q A R N S T B I C T L V W C E E A B M A A E C O F I C I D O N N T E F H D A B C N Ç T E C G P E H F C I O O S A L B S C D H S N N I F O G U E R O N S I A B S C F G H I M S O P Q S R U V W Ç A B C H C A P T A M N S T

2. Completa aquesta glosa amb les paraules del requadre

Covo botella ensaïmades suc Cames ase Antoni vengut

Sant............................... ja és ......................... amb un ................... amb quatre ................... amb un .................... d’ ................................. i una ............................. de ...........................

Nom: Data: 1. A aquesta glosa de Sant Antoni li han desaparegut les vocals. Sabries trobar-les?

......... d....ss...t .....s S.....nt ...nt....n...... ........ ........... v....nt S...nt S.....b....st......... q........ b...n....s ....br...s f......r..... n.... t....ndr.... p...r d...l d...m.....n......

2. Aquestes paraules estan massa juntes. Separa les paraules i torna a escriure les frases

Diguem:ViscaSantAntoni ambsomocadorpescoll ambsosòdespicarol faremfugireldimoni

3. Bota com una granota! Llegint una lletra si l’altra no, treuràs una glosa.

SEAFNGTXAJNLTMOBNZISÉCSXUNNHSTAONPTJVVEBLQLA, ..............................................................................................................., EFSBMJÉISOVLEGLHLCQFUGEMHVIDHSAZAKS’NEDREMUIHTXAO. .............................................................................................................................. EDLFLGMJOKSLDLÒMNCAXPYAGSJTLAFFSREIRTJAK ............................................................................................................................... ISCDOFQGUHEHSKCNOMMDUGNGGIATREBDEFLGLG. ...................................................................................................................................

Activitats: 1) MISSATGE SECRET! Substituint els signes per les lletres corresponents podràs

escriure les gloses bé: * = A + = E / = I & = O $ = U S*NT *NT&N/ R+P/C*V* ...................................................................... R+P/C*V* * P&C * P&C .......................................................................... M+NTR+S S’+NC+N/* +S F&C ............................................................................. / S* X$LL* Q$+ CR+M+V+ ............................................................................. / +S P*ST&R+T Q$/ G$*/T*V* .................................................................................. P+S F&R*T D+S R+NT*T*D&R ......................................................................................... / S+NT/T/* *Q$+LL* *L&R ......................................................................................... D+ S* X&LL* Q$+ CR+M*V*. ...........................................................................................

Activitats: Segurament has vist qualque vegada sa festa de Sant Antoni, veritat?

1. Digués, quin és l’acte que més t’agrada de tots els que es celebren?

.......................................................................................................................................

....................................................................................................................................... 2. Escriu una glosa que te’n recordis d’haver sentit:

.................................................................................................... ..................................................................................................... ................................................................................................... ..................................................................................................... 3. La persona que fa s’argument demana dos permisos per començar. A qui?

................................................................ ............................................................... 4. Si tu fessis un argument, quins fets triaries per glosar?

.......................................................................................................................... .......................................................................................................................... 5. Ara, a veure si t’atreveixes a fer una glosa crítica:

..................................................................................................................... ...................................................................................................................... ...................................................................................................................... ......................................................................................................................

Activitats: 1. Marca amb una creu la resposta correcta:

- Sant Antoni lluita contra:

El Tiranosaurus Rex El dimoni El depredador

- Sant Antoni és el patró:

Maó i Citadella Nova York i los Ángeles París i Londres

- La festa de Sant Antoni es celebra:

Dia desset de febrer Dia desset de gener Dia vint de gener

- Sant Antoni ens guarda:

Els aparells de televisió i vídeo Les joguines Els animals

- La festa de Sant Antoni és:

Molt divertida Molt avorrida Ni figa ni raïm.

Lectura de la rondalla d’en SENECA I LUTERO SENECA I LUTERO DE COM EN LUTERO I SENECA ESTUDIAVEN A SA COVA DE SALAMANCA Altre temps tots ets al·lots que demostraven tenir bon cap, los enviaven a sa Cova de Salamanca, que era s’escola primera del món, perquè aprenguessin tot lo que hi havia que aprendre. I havien d’anar ben ulls espolsats aquests estudiants, perquè cada any, com tancaven s’escola per amor de sa calor, hi anava el dimoni, i se’n duia es darrer, es qui s’era donat més a la vida vellaca. Es majors sortien davant, i ets altres així com venien; el dimoni estava en es portal, i aglapia es qui anava darrera de tots, i pata-plum dins infern. An En Lutero i Sèneca los posaren en aquesta escola perquè sortissen lletraferits de casta granada. Allà se feren coneixents, encara que no se tenguessen gaire la pia. Sèneca los salfalcava a tots d’un bon tros i an En Lutero es primer, que es figurava esser tot la món, i que, per donar es brou an ets altres, no li importava obrir cap llibre. I lo bo era que tots li menjaven sopes damunt es cap. Fos per sa seva infladura, fos per malaprenent, lo cert és que començà a romandre es darrer i acabà per esser-ho de bon de veres. Com l’homo va veure que s’acostava es temps de tancar ses escolaes i ell era sa coa de tots, se posà mostii i alís; va perdre de tot ses rialles, es delit, sa gana i sa carn; i arribà que no treia fesomia. Sèneca un dia l’agafa, i li diu:

- Però, homo! I què és aquesta nitedat i engronyament que dus? Com que vages a les ètiques!... A veure què és que tens?

- I encara m’ho demanes que tenc- diu En Lutero- i veus que estic sempre es darrer de tots?

Veies què ha d’esser de mi, en presentar-se En Barrufet, quan sortirem de sa cova es darrer dia!...

- I això és tot lo que tens? – diu Sèneca. - Que trobes que no basta? – respon s’estornell. - Ell sols no ho paga es parlar-ne. - Sí; tu te’n rius perquè sortiràs es primer. - Idò mira, perquè veges que jo no som tan bo d’acovardar com tu, es

dia que haguem de sortir, jo me posaré en es lloc teu. - I ho dius de bo que voldràs sortir es darrer? - Vaja si le hi dic! Ja no importa parlar-ne pus: quedam així.

Sobretot, arribà es dia de tancar ses escoles i de sa sortida dets estudiants. Era es dematí; es sol pegava a sa boca de sa boca de sa Cova i el dimoni estava allà, esperant amb bona devoció que sortissin. Es mestre digué:

- Hala, sortiu de major a menor! I ells comencen a buidar cap a defora, i vos assegur que eren ben falaguers de passar. Sèneca féu sa torniola aposta, i sortí es darrer. El dimoni ja li anava a pegar grapada, però ell li diu:

- A poc a poc, estimat! No som jo es darrer; és aquesta. I apuntà a sa seva ombra, que li venia darrera; i continuà dient: - Es amb aquesta que t’hauràs d’aferrar. El dimoni s’hagué d’aferrar amb aquella ombra, i Sèneca romangué sense. I així fonc que Sèneca no va fer ombra pus.

Representació de la rondalla Sèneca i Luter.

Materials necessaris per consulta:

1. Sant Antoni Artà. Imatges d’una festa. 2. Sant Antoni Artà. Antoni Gili i Ferrer. Setena Edició. Ed.

Documenta Balear. Col·lecció Ventavents. 3. Cançoner popular de Mallorca. Ed. Moll. Pare Rafel Ginard. 4. Programes de la festa. 5. Arguments dels darrers anys. 6. Retalls de diaris. 7. Resvistes Artà: Comare Beneta / Llevant i Bellpuig. 8. Manual del bon glosador. Felip Munar. Ed. Documenta Balear.