Aproximació a l'estructura agrària de la comarca de Bages en el segle XVIII i primera meitat del segle XIX

Llorenç Ferrer i Alòs

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

Universitat de Barcelona

Facultat de Geografía i Historia

APROXIMACIO A L'ESTRUCTURA AGRARIA DE LA COMARCA DE BAGE5 EN EL

SEGLE XVIII I PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX

Director: Dr. Emili GIRALT I RAVENTOS

Lloren9 FERRER I ALOS

Memoria de Doctorat

Desembre de 1984

5. LES VIES D'EXTRACCIO D'EXCEDENT

Les vies d'extracció d'excedent que u t i l i t z a l a classe dominant bagen-ca en e l segle XVIII foren diverses, derivades del procés h i s t o r i e de l a formació s o c i a l iitde les relacions d'explotació i de forga que establiren els diversos grups so c i a l s entre s i . E l procés h i s t o r i e bagenc encara poc conegut, havia provocat que una pretesa relació d'explotació entre e l s senyors feudals i l a pagesia benestant, es convertís en Favorable per aquest darrer grup s o c i a l en e l moment en que va aconseguir que l a renda feudal fos poc onerosa i , a l mateix temps,desvia- part de l'excedent del seu destí amb l a practica deis arrendaments de drets senyorials. D'altra banda, l a relació d'explotació fonamental s'establia entre l a oaqesia be­nestant i els rabassaires, a conseqüencia que e l s primers controlaven l a térra de fet i obliaaven a i s seqons a recorrer a l a contractació agraria.

En aquest s e n t i t les vies d'extraccció d'excedent s'organitzaven a p a r t i r de cinc mecanismes:

-derivats deis drets senyorials i del domini a l o d i a l o directe. -derivats de l a contractació agraria que l a pagesia benestant impo-

sava a l a resta de l a paaesia. -derivats de 1'endeutament pages i com a conseqüencia de l'accés

in s u f i c i e n t a l a térra. -derivats de l a comercialització deis productes que afavoria sobre-

tot a l a burqesia urbana i a l a paqesia benestant. -derivats de l a imposició municipal i e s t a t a l . Aquest darrer aspeó­

te no l'estudiarem.

5.1 LA RENDA SENYORIAL

El concepte és realment ambigú i quan s'intenten c l a r i f i c a r els d i -ferents components ho és encara mes. La renda senyorial és una conseqüen-c i a de l a imposició de drets per part deis senyors feudals vers l a page-s i a , alguns deis quals es poden ra c i o n a l i t z a r a n i v e l l t e r r i t o r i a l , a l -tres a n i v e l l j u r i s d i c c i o n a l i altres és difícil d'encabir-los en qualse-vol ciassificació (1). Aquests drets formen una xarxa molt complexa i difícil de d e s t r i a r . Eva Serra, a p a r t i r d'un capbreu de Sentmenat apor­ta l a següent ciassificació:

-drets senyorials: homenatge, sagrament de f i d e l i t a t , condició d'home propi, s o l i u i afocat.

-domini directe o a l o d i a l : Iluisme, cens emfiteutic, delme. -senyor del c a s t e l l termenat: quísita, l l b s s o l , forn, taverna, dret

de l'aigua, etc. (2). Malgrat aquesta complexitat (3) per'^l'estudi de l a renda senyorial en

e l segle XUIII és fonamental introduir dues di s t i n c i o n s : - e l domini directe o a l o d i a l que és un dret t e r r i t o r i a l i del qual

deriven els establiments emfiteutics o cessions del domini útil a un a l -tre grup s o c i a l amb una enorme transcendencia histórica.

-el s delmes i primícies que malgrat els^ seu origen de contribució eclesiástica esdeuindra un deis drets mes importants en els seqle XVIII

-La resta de drets,tinquin 1'origen que tinguin, arribaran a l segle XVIII molt devaluáts.

L'estudi a l Bages ha de delimitar e l pes de cada component en l'ingrés senyorial.

A l a contraportada del capbreu de St. Fruitós de 1596 s*enumeren els drets feudals que apareixien citats a l poblé i 1'equivalencia. Eren els següents:

-DECIMA: La decima part. -PRIMICIA: .La'trentena psrt. -TASCA: L'onzena part. -BATADURA: La quinzena part. -BRASARIA: La vintena oart. -MITJA BATADURA: La trentena oart. -CALCHATURA: Tasca -JOVA: 1 j o r n a l de l l a u r a r . -TRAGINA: Treballar amb una bestia tot e l dia. E l senyor f e i a l a v i ­

da a l'home i l a bestia. -INTE5TIA: La tercera part deis béns mobles.

83

-EXORQUIA: "es per l o semblant l a tersa oart deis bens mobles" -CUGUSIA: La tercera part del dot de l a dona que comet a d u l t e r i . -MAL CQNDREU: "Se dona en satisfácelo y esmena que lo v i c a r i o

rector se premie en casa del parrochia una vegada l o any".

-FERMA D'ESPOLI: "es lo desé-dels bens mobles" -MASOVERIA: "es dita que continga en s i tantea terres guantas un pa-

r e l l de bous pot c u l t i v a r en un any" (4).

No hem estudiat en d e t a l l e l capbreu pero c a i d r i a veure s i en aquesta població bagenca encara perduraven els mals usos com sembla deduir-se d'aquest l l i s t a t . La complexitat deis drets és evident, pero és de fináis del s. XVI i c a l d r i a saber s i perduraven en e l s. XVIII.

El 1636, els ju r a t s de Castellgalí explicaven en s i n t e s i e l s drets que e l senyor tenia en aquell terme: "Primo, confessan que los habitants en dit terme y l o d i t terme terratinents son obligats a pagar a l seu senyor natural e l delme de tots los f r u i t s , l o s cuals Deu nostre Senyor los do­na en l a s térras, tan de pa, v i , o l i y de tots grans y encara de llegums (...) De hortalisas es paga e l delme sempre y quan e l Senyor es present en lo d i t terme y no altrament (...). La paga de d i t delma es a l a dotse-na de manera que resta a l pages l a onsena part-, acceptat de l a s olivas ques paga a l a catorsena, restant l a tretsena part del pages; empero de las térras que antigament s o l i a n pagar tasca, l a paga del delme es a l a desenaC...). Per carnalatges s i e l pages tindra ovelles anyelleras deu donar un anyell cada any, s i cabras cabrideras un c a b r i t , s i empero t i n ­dra cabras y ovellas sois se paga; un nadó anyell o cabrit poguent t r i a r e l senyor (...). S i e l pages ti n d r a t r u j a s porcelleras paga per delma un por c e l l encara que tingan moltes y l i t i g a n moltes vegadas en un mateix any (.,.). S i empero en cualsevol de d i t s masos naxia algún va d e l l o ve-della o p o l l i o p o l l i n a se paga de consuetut antiquissima per qualsevol vadell o p o l l i una p o l l a de dleme y per cualsevol vadella o p o l l i n a , un pol l a s t r e y aqo per quiscuna vegada". Pagava també 6 11. de quístia (rebaixades 4 11 de les 10 11 que es pagaven) i dues quarteres de c i v a -da de Rei (rebaixades 6Q de l e s 8Q) (5), La relació probablement és incompleta com ho denoten els punts suspensius in t e r c a l a t s perbjmostra l a importancia del delme, l'absorció de la tasca per^'aquest i al t r e s drets que havien estat rebaixats.

El Mas de l a Botjosa de Sallent pagava a l Bisbe de Vic, IQ 5q d'ordi, IQ d'espelta en concepte de promeia (¿?) i tasques, 5q de v i en concep-te de l l b s s o l . Després pagava a l Benifet de St. Miquel 7s. Td.^a l a Sa-grísitia 6q d'ordi, , al rector 3q de forment i per l l b s s o l 5q d'ordi,

a Albera {¿?) una g a l l i n a , a l benifet de St, Joan d'Artes Iq 2p d'ordi.., a St. Esteva, 14 s. de cens i alguns jornala a l e s terres de l'Església (6). D'aquest mas es dedueix no solament l a di v e r s i t a t de pagaments a senyors diferents i les quantitats petites que s'abonen sino també l a transformació d'alguns drets feudals que passen de pagar-se en especie a pagar-se en diner com es produeix en les tasques i e l l l b s s o l .

A Navarcles*el Capbreu de 1779-1781, quedaven 5 joves i 4 batudes que eren drets que es pagaven en especie; en alguns censos s'especifica que eren l a redúcelo d'un antic dret. Antón Aguilar pagava 5s per redúcelo d'una batuda i un fei x de p a l l a del Mas Maurell. En Ualentí Soler pagava per una casa a l C/ Otzet 5s del que s'especificava que eren de redueció de joves. Miquel Torras, pages que posseia una parcel.la del Mas Cura que S('!havia desintegrat en e l s. XVII, pagava lOs per redueció de joves (7).

La complexitat de l a renda senyorial a l Bages queda demostrada amb aquests exemples, així com l a tendencia progressiva a reduir a pagament en diner o en especie, drets que abans es pagaven amb t r e b a l l . D'alguna manera es procedía a l a simplificació de 1'esquema de drets senyorials.

Unes dades del Monestir de Poblét del s. XVIII permeten aproximar-nos a l pes de cada component de l a renda senyorial.

Delmes i primícies. 2303 11 8s Id 8Q,8?Ó Rendes de censos 383 11 14s 6d 1,4% Censáis destinats a misses 614 11 13s 9d 1,1% Lluismes 317 11 12s 3d 1,1% Arrendament de béns immobles 385 11 1,1% Hisenda del Monestir i granges 3845 11 4s 9d 13,5%

En aqüestes dades apareixen e l s drets senyorials com a maj o r i t a r i s en el Monestir de Poblet ( e l 86,5%).Destaquen pero els;:delmes i primícies . com absolutament majoritaris ( e l 80,8% deis inqressos t o t a l s ) (8).

A Artes, e l Bisbe de Vic, senyor del terme rebia (mitjana de 1771-1775) 171,4 11 de censos i 2421,05 11 de delmes i a Sa l l e n t , també del mateix senyor, 173,7 11 de censos i 2151,45 11 de delmes (9). Els censos suposa-ven e l 7,5% del t o t a l .

L'evolució deis Ingressos de St. Benet de Baqes en e l primer terg del seqle XIX (10) mostra també aquesta tendencia (Quadre 5.1). Dos concep-tes del quadre no queden gaire c l a r s a l a documentació. Les Rendes Majors son els delmes que e l primers anys eren arrendáis i sois consten els t e r -minis de pagament i després l e s quantitats recol.lectades."L'Extraordina-r i " es r e f e r i a ais ingressos de les c o l l i t e s de l a casa o arrendaments

835

com l e s herbes. Es difícil d i s t i n g i r les partides i algunes uegades, com e l període de 1814-1818, sembla que els conceptes es barrejaven. E l qua­dre ,és, malgrat aixb ben explícit. Els censos i censáis -no sabem e l pes de cadascun- teñen un pes realment i n s i g n i f i c a n t (del 0,8% a l 2,4%), mentía els delmes, en e l capítol de rendes majors suposen del 60 a l 80% deis ingressos s i exceptuem e l quatrienni 1814-1818 que es redueix en benefici de "l ' E x t r a o r _ d i n a r i " . E l pes deis censos senyorials i antics drets feudals era molt escás dins e l maro deis inaressos senyorials de St. Benet de Baqes.

•'aqüestes dades de Sall e n t , Artes o St. Benet de Bages destaca l a importancia deis delmes en l'ingrés senyorial i , en canvi, l'escassa importancia del domini directe o a l o d i a l , almenys quant ais censos, s i bé e l Iluisme -quantitat rebuda per cada traspas entre emfiteufies- j u ^ qava un paper mes destacat, almenys a St. Benet.

QUADRE 5.1 Rsnda senyorial 1 patrimonial a St. Benet de Bages.

ANYS RENDES; MAJORS • % EXTRAORDINARl % CENSOS I CENSALS % LLUISMES S TOTAL 1801-1805 26352-5-ll(») 77.9 4271-3-8 12,5 805-13-3 2,4 2438-6-8 - 7 , 2 34047-9-6 100,-1805-1809 2«746-ll-3 76,7 • 5303-1-4 16,4 344-16-7 1,1 1849-13-5 32244-2-7 • 100,-1814-1813 18354-10-0 42,4 20316-8-6 46,9 325-19-1:/;;-• 0,8 4321-0-0 9,9 43357-17-7 100,--182C-1S2Í 16759-0-3 64,4 7109-16-4 27,3 631-18-2 2,4 1507-9-10 5,8 26008-4-7 100,-1824-1828 13808-1-4 59", 6 4472-11-7 19,3 495-10-5 2,1 4376-0-6 18,9 23152-3-10 lOO,-1828-1832 15721-1-3 70,3 3439-9-10 15,4 374-5-8 1.7 2343-15-7 12,7 22378-12-4 100,-

(») ll./s./d. OUADRE 5.2

Censos qus es paguen a Navercles al monestir do St. Beiiet. 1779-1781.

QUANTITATS PREUS 1780 (•) Cibada 5 q. 3 p. 1,3 11. Ordi/espeltós 17 Q. 6 q. 3 p. 52,7 11. Forment 12 Q. 6 q. 2 p. 68,75 11. Joves 5

68,75 11. Oatuda 4 feix de palla 4 Gallines 21 Tossea d'aigua 3 Cfira 2 lliures Efectiu 15 11. Id.

(*) Utllitzem els preus del Has Noguera i Mas Dargall de Monintrol de Rajadell.

E l capbreu de Navarcles de 1779-1781: explícita que paga de cens cada pe-9a de térra i és poásible reconstruir l a carreca senyorial per aquest con­cepte (Quadre 5.2). Durant e l s anys que s'elabora s'havia produit una fra£ mentació ntable de l a térra i els censos es repartían entre els nous -

636

propietaris de les parcel.les. £1 Mas Cura, per exemple s'havia fragmentat en e l s.XVII i en aquest capbreu e l n u c l i o r i g i n a r ! del Mas era Josep Serra, pages del Mas Serra que era e l que pagava mes censos (11) . La resta de censos del mas estaven d i v i d i t s entre 26 posseidors. Cal suposar, que l a renda senyorial es va mantenir inalterable fossin mes o menys els?:aui paaaven. Caldria. en aquest s e n t i t , comparar caobreus per detectar e l possible enduriment.

De 1786 coneixem t o t e l que rebia e l Bisbe de Vic com a senyor de Sallent (12) : 7 Q. de blat, 60 Q.Bq. de civada; 28 Q. 5q. d'espelta, 4 Q. 5q. d'ave-na, 26 xais, 18 capons, 33 g a l l i n e s , 21 p o l l a s t r e s , 2 perdius, 2 formatges, 27 vellons de l l a n a . Importava 378 11. I s . lOd. No s'indiquen els censos en diner. Sudria e l s valorava en 173,7 11. S i considerem ambdues quantitats, els drets alodials de Sallent pujaven 551 11. 8s. lOd.

Per Pladevall l a prodúcelo t o t a l de Navarcles i Sallent e l 1780 segons una estadística del Bisbat de Vic era l a següent:

Navarcles Sallent Grans 1830 Q. 3887 Q. Vi 625 cargues 4493 cargues

Segons l a mitjana 1778-1782 deis preus del Mas Noguera de Monistrol de Rajadell (4,9 11. e l blat i 4,38 11. e l v i ) , l'ingrés t o t a l de Navarcles i Sallent pujava 11704,5 11. i 38725,64 11. respectivament. l a renda senyo­r i a l derivada del domini a l o d i a l - s i exceptuem elsí Iluismes- suposava 1,2 % a Navarcles i 1'1,4 % a Sallent (13).

A p a r t i r d'aquestes dades es dedueix l'escassa importancia de l'ingrés senyorial a l Bages, s i considerem e l s ingressos derivats deis establiments emfiteutics, sense considerar e l s Iluismes. Aquesta constatació avala e l carácter feble d'aquest contráete vers e l s pagesos de mas que pagaven quan­t i t a t s i r r i s b r i e s a i s senyors feudals. Ai mateix temps eren e l s menys afec-tats pels Iluismes perqué e l mas no solía canviar de mans tan sovint com les parcel.les deis p e t i t s pagesos. 'Així mateix c a l destacar l a poca impor­tancia deis censos en metal.lie i e l predomini en ambdós pobles deis censos en especie que es revaloraven amb l a con.iuntura.

5.1.1 Els delmes.

La historiografía assenyala sobre aquest tema diverses qüestions: a/ Era l'ingrés de l a renda feudal mes ímportant (14).

637

b/ La seva percepció presenta molts matisos; des de l a part proporcional que s i g n i f i c a a cada l l o c , a qui cobra realment e l delme,així com matisos derivats de l a participació de 1'Estat en l a repartició del delme, mitjan-gant l a "Casa Major delmera" (15), i e l descens en els ingressos.

c/ La Huíta pagesa contra aquesta percepció i l a defraudació pagesa en e l primer terg del segle XIX (16).

d/ La supressió en e l primer tevq del segle XIX d'aquesta renda i e l s problemes d'adaptació deis perceptora a l a nova sítuació (17).

e/ La participació d'arrendataris en e l seu cobrament que pro­voca una desviació de l a renda feudal cap a a l t r e s grups s o c i a l s (18).

f/ La utilítzacíó del delme com a font per a l'estudi de l a producció agraria (19).

No estudiarem en d e t a l l t o t s aquests aspectes peí Bages sino que e l s abor-darem essencialment des de l a perspectiva de l'ingrés senyorial.

Estudiem dos aspectes: quina part de l a c o l l i t a suposava i qui rebia e l delme.

A Navarcles, l'Enquesta de 1716 deía e l següent: "Sobre l a s térras de l a Parroquia de Navarcles no se troba per l o present a l t r e ímposício o drets que delme y primici a l o qual se paga de 23/3 90 es vint franquee y tres per lo delme y primicia y d i t delme se reparteix entre e l rector de l a Parroquia y l o I l u s t r e Sr. Abat de St. Benet, 5 0 es 2 per d i t Sr. Abat y una per l o rector" (20). A Talamanca es pagaven de 34 parts, 4, de l e s quals dues eren peí rector (21). A Caldera, e l Mas Torracabota pagava de delme i p r i m i c i a , de 27 parts, 3; e l delme era cobrat peí Mas Aróla i l a primici a peí Rector (22). A Castellgalí, hem víst que e l delme era l a dotzena part deis f r u i t s s i exceptuem les olives que pagaven l a catorzena part i les terres que an­tigament pagaven tasca, ara pagaven l a desena part (23).

Aquests quatre exemples de punts del Baqes diferents mostren l a comple­x i t a t en l a taxa del delme que oscíl.lava entre l a setena i l a dotzena part segons els indrets. Aquesta taxa íncorporava també l a pr i m i c i a . En l a con­tractació agrícola sempre es fa referencia a l pagament previ del delme i de l a p r i m i c i a , a qualsevol a l t r e exacció.

En alguns exemples es detecta un cobrament u n i f i c a t del delme encara que després es repartís entre diversos senyors. Cal destacar, que aquest cobra­ment conjunt deis drets era mes eficaz? de cara a l'ingrés que no pas una extracció per separat (24).

E l segon aspeóte que c a l r e s s a l t a r de l a percepció del delme a l Bages

C * O 9 ¿ O

és, com s'ha assenyalat a l a resta de Catalunya (25),que no únicament l'Es-glésia e l s cobra, sino també senyors l a i c s . A l Bages, malgrat no estigutim en condicions d'elaborar un mapa global del cobrament deis delmes, podem aportar algunes noticies en aquest s e n t i t . A Viladecavalls, per exemple re­bien e l s delmes, e l Cabildo de l a Seu de flanresa, l a Companyia de Jesús, e l Rector de Calders, e l Mas Aróla de Calders, e l Dr. Josep Amat i e l Dr. Narcís Graell (26). A Talamanca era e l senyor de Talamanca (27). A Cardona, e l duc de Cardona (28). A Manresa, St. Fruitós, Santpedor, St. Joan de V i l a -torrada, Valldelshorts, Joncadella i St. Martí de Torroella, e l s delmes de les veremes eren cobrats per l'Ajuntament (29).

Igualment l'Esqlésia continuava amb e l control de delmes: a St. Benet en paqaven els de Santpedor, Navarcles, Sant Fruitósf i Rocafort (30). I e l Prefecte de l a Sta. Cova cobrava e l s delmes de Cas t e l l a d r a l (31).

Per tant/de l'extracció del delme -situada a l voltant de l a desena part o superior a aquesta- se n'aprofítaven tant els senyors l a i c s com els ecle-s i a s t i c s , sense poder delimitar l a proporció entre uns i a l t r e s .

Hi havia pero, un segon n i v e l l de b e n e f i c i a r i s quan e l cobrament del delme era arrendat per una quantitat f i x a de diners. E l preu es fixava en funció de l a c o l l i t a que s'acostava i deis preus del mercat que s'intuien. E l senyor es trobava amb una quantitat de diners f i x a a i s d i t s i s' e s t a l v i a -.va e l s maldecaps d'una administració direc t a sovint menys rendible que l ' a r -rendament. Per a l'arrendatari, e l negocí es produia sí les previsions fe-tes eren encertades, s i sabía especular en e l mercat i sí extreía e l maxim d'excedent possible de l a pagesia. Com mes s'acostava a l n i v e l l maxim d'ex­plotació, mes elevat podía ésser e l negocí. L'extracció d'excedent a l a pa­gesia a p a r t i r deis delmes tenia dones, dos b e n e f i c i a r i s , els senyors l a i c s 0 eclesíastics i e l s arrendataris.

Uti l i t z a r e m per a l'estudi deis arrendaments deis delmes l e s úniques se­ríes que dísposem que provenen deis Llíbres del Racioral de l'Ajuntament de Manresa. Cada any es posaven a subhasta un seguít de drets municípals deis quals s'obtenien els ingressos per á l a hisenda municipal i entre aquells h i trobem e l s delmes de l e s veremes, e l delme de grans i e l trente de grans de l e s terres de regadiu. Els dos primers son delmes e l a s s i e s , e l t e r ­cer era un impost damunt del regadiu per poder mantenir l a sequía. No tením pero, l e s quantitats recol.lectades, sino solament e l preu de l'arrendament 1 e l s arrendataris. Des del punt de v i s t a de laproducció serveixen poc, des del punt de v i s t a de l'ingrés van molt bé. Son municipals i no senyorials

639

pero e l mecanisme era idéntic. - E l delme de les veremes; A p r i n c i p i s del segle XVIII en els L l i b r e s

del Racional de l'Ajuntament de Manresa h i consta l'ingrés de cinc arrenda­ments de verema que territorialment coincidien en parrbquies veines de les rodalles de Manresa. Eren e l s següents:

. Veremes del "Sagrest": delmes de verema deis termes de Santpedor i St I s c l e . Es pagava l a desena part de l a c o l l i t a .

• Veremes del Gros; delmes de les veremes de l a parroquia de Manre­sa. També l a desena part.

.Veremes de St.. Fruitós'i Valldelshorts: delmes de l e s veremos de St Fruitós i l a Valldelshorts. La desena part.

. Veremes de Joncadella i St. Martí de Torroella; delmes d'ambdues parrbquies a l a desena part.

• Veremes de St. Joan de Vilatorrada i S a l e l l e s : delmes d'ambdues parrbquies, a l a desena part.

Aquests delmes organitzaven una corona d'extracció d'una extensió mes amplia que l a parroquia e s t r i c t a de Manresa. E l seu cobrament era arrendat en una subhasta pública normalment per una sola c o l l i t a . A p a r t i r de 1734, l'arrendament de Sa l e l l e s i St. Joan s'incorporava a l del Gros, perqué t e ­nia un volum ecohbmic molt p e t i t . Des del nostre punt de v i s t a , 1'área t e r ­r i t o r i a l afectada no canvia durant e l segle XVIII i , c a l teñir presenit que analitzem uns delmes d'una área on l a vinya havia tingut un desenvoíupament prematur comhem v i s t a l'hora d'estudiar els conreus. La serie s'acaba e l 1812. Els delmes probablement es van continuar cobrant pero l a comptabili-tat municipal canvia de sistema i no hem pogut donar continuitat a l a s e r i e l a qual cosa no ha permes estudiar l a decadencia del delmes i l a t r a n s i c i o ' a un a l t r e sistema d'hisenda municipal. Una recerca mes pregona podría re-soldre-ho.

A n i v e l l metodolbgic hem acumulat l e s x i f r e s absolutes de cada se r i e i del t o t a l hem obtingut un índex 1726-1741=100 e l mateix u t i l i t z a t per V i l a r per l a serie de preus a f i de f a c i l i t a r l a comparado. Es pot veure e l qua­dre 5.8 i e l grafio E . l (32).

E l grafio presenta els següents t r e t s : 1.- Fins d 1765, típica evolució de dent de serra molt t i p i e deis produc

tes vitícoles sotmesos a profundes o s c i l . l a c i o n s . Destaca en aquest s e n t i t l a punta de 1723 i l a davallada de 1724. Malgrat aixb l a corba manifesta una tendencia a l ' e s t a b i l i t a t amb un to lleugíf-ament a l c i s t a , com es veu en

e l grafic de l e s mitjanes mbbils (E.2).

GRAFIC E . l Euolució de l'arrendament del delme de les veremes de l e s rodalies de Manresa (1695-1812). Index: 1726-1741= 100.

1605 1300

Index arrendoment del delma — Index preus del vi segons Vilar

«00 1820

GRAFIC E.2

Evolució de l'arrendament del delme de les veremes de les rodalies de Manresa (1695-1812). Mitjana mbbil de 13 anys en Iliures.

Lliures

2000

1000 900 800 700 eoo soo

iOO

JOO

y

^¿I— \ /

/ s X ^

Mitjana mobll (TJ cnys)

U- u ,595 „00 « M « 5 0 60 70 tO ,90 isoo

Anys

2. - S'observen alguns períodes clarament a l c i s t e s o a l a baixa. Per exem­ple,el període 1692-1708 és de baixa i , en canvi, e l període de l a guerra 1708-1715 és clarament a l c i s t a , degut probablement a l a propia guerra. Fins el 1767-1780 no tornem a trobar una a l t r e període d'alga; 1781-1790, un de baixa i e l mes a l t és de 1791 a 1800 per davallar clarament a contínuació.

3. - Els preus son f i x a t s pels negociants, per tant, té un contíngut de prevísió del que passara, pero també de consideració deis preus. La corba deis preus segueíx una tendencia p a r a l . l e l a a l'arrendament. Les mateixes puntes per d a l t i per baíx, sí exceptuem un període, e l de l ' a l ^ a de 1767-

841

Evolució de l'arrendament deis delmes de les veremes deis voltants de Manresa (1692-1812).

ANY SAGREST GROS ST. FRUITÓS VALLDELSHORTS

SALELLES ST.JOAN VILATORRADA

TORROELLA JUNCADELLA

TOTAL INlDEX 1726-1741= 100

1692 100,2 (1) 227,45 145 14,15 17,15 503,95 81,2 1693 95 245 260,2 14 17,15 631,35 101,7 1694 — — — — — 1695 225 410 260 (14,4) 48,5 (957,9) 154,3 1696 217,5 700 220 7 23,5 1168,- 188,2 1697 — — — — — 476,- 76,7 1698 145 305 80 25 «,5 598,5 96,4 1699 170 320 53,5 22,5 36,5 602,5 97,7 1700 125 215 165 13 29.5 547.5 88.2 1701 75 140 91 8,5 22 336,5 54,2 1702 105 154 130 17 30 436,- 70,2 1703 135 194 lóO 18 35 542,- 87,3 1704 120,5 150 130 19,5 42,25 462,25 74,5 1705 105 165 120 17 26 433,- 69,8 1706 80 127 90 9 17 323,- 52,-1707 120 152,5 177,5 (13,6)

(20,9) (25,8) (39,5)

(489,4) 78,8 1708 190 275 225

(13,6) (20,9)

(25,8) (39,5) (750,4) 120,9

1709 155 215 195,5 16,5 30

27,25 609,25 944.2

98,2 I'IQ 145 420.5 303.7

16,5 30 45

609,25 944.2 15'.1 •1711 290 440 334 30 75 1169,- 188,3 !1712 280 425 336 32,5 55 1128,5 181,8

•1713 — — — _ _ '1714 195 — 50 1715'- 225 310,5 286 30 71 922,5 U S , 6 •1716 140 355 200 19 45,5 759,5 122,4 1717 55 100 80 6 (15,4) (256,4) 41,3 1718 110 200 190 8 25 533,- 85,9 1719 210 362 320 17 65 974,- 156,9 ,1720 190 360 305 17 40 912.- 146.9 1721 60 300 170 (10,5) (24,8) (565,3) 91,1 1722 190 380 290 10 42 912,- 146,9 1723 3S5 600 485 30 81 1581,- 254,7 1724 125 110 65 6 34 340,- 54,8 1725 182 300 207,5 13 65 767,5 123,7 Í1726 .120 130 109,5 6 30 395,5 63,7 a727 Í1728

162 190 124 • 5,5 23,5 505,- 81,4 • a727 Í1728 320 433 260 (18,1) 77,5 (1108,6) 178,6 Í1729 104 135 130 19 22 410,- 66.1 I7?0 • 160 260.5 155 27 40.5 643.- 103 6 1731 66,5 100 125 5,75 6 303,25 48.9 1732 142 150 141 11 41 485,- ^ j '

78,1 1733 150. 168 175 . 19 (2) 55 567,- ' > 91.4 1734 165 250 219 • 62,75 696,7 112,3 1735 145 134,5 154 50 483,5 77.9 1736 200 165,5 190 65 640,5 ' ' f 103,2 1737 . 270 229,5 240 70 809,5 130,4 1738 175 260 205 55 695,- 112,-1739

1740 196 230 180 63,75 669,75 • 107,9 1739

1740 260 305 258 83.75 906.75 146.1 1741 180 210 200 40 630,- 101,5 U742 245 350 200 131 " i 926,- 149,2 1743 146 190 155 50 541,- 87,2 1744

'1745 1746 1747 1748

230 70 222 . 265 148 •

298 90 330 265 270

230 82,5 206 • 205 178.

71 97,5 102,5 132 60

> 829,-340,-860,5 867,-656,-

133,6 54,8 138.6 139.7 105,7 154,3 153.1

1749 1750

290 270

305 320

270 270

92,5 90

957,5 950.-

133,6 54,8 138.6 139.7 105,7 154,3 153.1 11 O i

11752 ;1753 i 1754 Í1755 i 1756 1757 ¡1758 i 1759 i 1760

365 470 373 162,5 1370,5 220,8 11 O i 11752 ;1753 i 1754 Í1755 i 1756 1757 ¡1758 i 1759 i 1760

310 176 225 130 240 182 95 235 235

330 260 350 190 375 245 182 348 291

273 180 240 100 245 175 45 233,3 233.3

100 90 IDO 65 116 95 55 107,5 107-, 5

1013,-. 706,-

915,-485,-

- 976,-697,-377,-923,8 866,8

163,2 113.7 147,4 . 73,1 157.2 112.3 60,7 148.8 139,7

"1762 ' 1763 1764 1765 1766 1767 1768 1769 a 770

235 118 170 270 208 221 285,5 225 263 335.5

291 196,5 356 312 210 255,5 340,5 300,5 322,5 388.5

233,3 120 198 199,5 122 141,5 245,5 255 256 325.5

107,5 31,5 58 82 70 79,5 140 105 110 130

866,8 -466,-732,-863,5 610,-697,5 1011,5 885,5 951,5 1179.5

139,7 75,1 126,-139,1 98,3 112,4 163,-142,7

.153,3 190.-1771

1772 1773 1774 1775 1776 1777

416,5 426 426 365 401,5

426 500 480 406 461,5

395,5 438,5 410 360 401,5

157 150,5 150,5 121 140,5

1395,-1515,-1466,5 1252,-1405,-

224,8 244,1 236,7 201,7 226,4

1771 1772 1773 1774 1775 1776 1777

377 372

402 400

406 416

111 111

1296,-1301,-

208,8 209,6

sntinuació quadre 5.8

SAGREST GRGS ST. FRUITOS 5ALELLES TORROELLA TOTAL XNDEX

I VALLDELSHORTS ST.JCAN VILATORRADA JUNCADELLA

1778 365 410 421 114 1310,- 211,1 1779 305 362 379 94 1140,- 183,7 1730 222 276 300 80 878.- 141.5 ¡731 150 235 240 55 680,- 109,6 1732 143 175 243 53 619,- 99,7 J783 195 212 243 41 691,- 111,3 J784 220 232 289 41 782,- 126,-J7a5 147 208 260 43 658,- 106,-1786 180 238 320 82 820,- 132,1 1787 170 201 270 70 711,- 114,6 1788 166,6 214,7 215,7 55 652,- 105.-1789 166,6 214,7 215,7 55 652,- 105,-1790 166.6 214.7 215,7 55 652.- 105.-1791 277 350 350 105 1082,- 174,3 1792 583 732 867 197 2379,- 383,3 1793 351 501 535 110 1497,- 241,2 1794 346 401 562 132 1441,- 232,2 1795 440 432 564 143 1579,- 254,4 1796 452 444 726 178 1800,- 290,-1797 464 478 608 172 1722,- 277,4 b98 459 357 604 180 1600,- 257,3 1799 ieoo

515 404 543 195 1657,- 267,-

1601 130 299,6 186,3 96,2 762,1 122,8 1802 180 299,6 186,3 96,2 762,1 122,8 Í3Q3 180 299,6 186,3 96,2 762,1 122,8 iaoA 200 250 442 100 992,- 159,8 ,1305 200 75 230 50 575,- 92,6 1306 200 100 292 62,5 654,5 105,4 1307 300 202 400 52 954,- 153,7 ;1308 154,75 202 400 50 306,75 130,-¡1309 330 175 400 75 980,- 157,9 naio 350 200 465 ICO 1115,- 179.6 ¡1311 325- 211 465 108 1109,- 178,7 1812 325 250 500 125 1200,- 193,3

(1) Les quantitats venes expressades en Iliures. (2) A partir d'aquí l'arrendament de Salelles i St. Joan, apareix conjuntament amb el Gros de les veremes. (3) Les xifres entre parentesi deis arrendaments de Salelles i Torroella han set calculades a partir d'extrapolar-lo de

l'any anterior de l'arrendament que teniem. Quan no en teniem cap deis dos, de la suma de la resta d'arrendaments i relació amb l'any anterior.

1781 que cotnenga abane de l a puja de preus i s'acaba després, pero,la puja es queda per dessota de l'arrendament que marca un període d'al^a c i a r . Es un espai temporal de bones perspectives que fa tiba r cap amunt els arrenda­t a r i s . L'alga de fináis de segle, en canvi, va totalment Hígada ais preus. El paral.lelisme és colpidor (33).

4.- No es nota en aquesta serie l a tendencia a l a defraudació a p a r t i r d'un moment determinat, potser perqué no anem mes endavant o potser perqué es considerava com un impost municipal i no tenia tant de s e n t i t l a defrau­dació.

L ' e s t a b i l i t a t que mostra l a mitjana mbbil i e l paral.lelisme assenyalat entre arrendament i preus, menys algún període, confirma l ' e s t a b i l i t a t del conreu en aquesta área; s i l'area de vinyar s'hagués estés molt, l a corba s ' e n f i l a r l a per damunt deis preus, tot i e l paral.lelisme, pero s o l correr per damunt, l a qual cosa matisa l ' e s t a b i l i t a t .

643

- E l delme deis grans. S'arrendava en aquest cas e l delme deis grans que es c o l l i e n a l a Ciutat de Manresa. L'arrendament comenga e l 1726, les dades anteriors des de comengaments del segle XVIII son fragmentarles i d i -fícils de calcular perqué sovint els grans eren recaptats directament (34). Fins el 1770, e l delme s'arrendara cada tres anys per arribar a convertir-se després en anual. La taba de l'any 1756-1759 aclareix que un cop l'arrenda­t a r i havia r e c o l l i t e l delme, havia de redelmar -és a d i r , prendre l a seva part- e l Capítol de Canonges de l a Seu i de l a resta l'arrendatari podia disposar-ne a l a seva voluntat (35). Per tant, e l t o t a l de l'arrendament no es r e f e r i a a l t o t a l de grans sino a l a part que corresponia a l'Ajunta­ment. E l quadre 5.9 i e l gra f i c E.3 recullen l'evolució de l'arrendament. Hem u t i l i t z a t com en e l cas de les veremes, e l s preus que dona P.Vilar pels grans i hem u t i l i t z a t e l mateix índex de referencia. L'evolució de l a cor­ba és molt. c l a r a ; f i n s a l 1768 l a tendencia és d'un lleuger creixement sí bé seguint paral.lelament l'evolució deis preus. A p a r t i r d'aquest any, coin-c i d i n t curiosament amb e l pas de l'arrendament anual, l'arrendament del d e l ­me t i b a f o r t cap amunt deixant ben enrera e l s preus. En e l punt maxim ha multiplícat per cinc e l seu valor mentre els preus sois ho han fet per t r e s . A comengaments del segle XIX una forta davallada, recuperado i una tenden­ci a a l a baixa quan s'acaba l a serie.

GRAFIC E.3 Evolució de l'arrendament del delme de grana a Manresa (1726-1B12) Index 1726-1741= 100.

n - /

/

Sr--• — p V

^ ..y

"no tM t;50 I7S0 5780 « o eco 1SB laa Any

Arrsndoment deimes de grans ImlM rss - ™ : 100 Index prous blat vilar VH - I7il I 100

Es complícat explícar-se l a causa de l a tibada cap amunt en uns produc­tes mes avíat estancats com eren els cereals a Manresa. Un augment de l a prodúcelo és poc probable, t a l vegada els rendiments de les terres de rega-

diu hagués m i l l o r a t , pero és difícil. Mes aviat estem pensant en unes bones perspectivas en gairebé tots e l s negocis -no oblidem que aquesta tibada l'hem constatada també a l a vinya- que permeten ar r i s c a r mes i , t a l vegada, les p o s s i b i l i t a t s especuladores deis cereals en una comarca que precisament n'es-tava mancada. Caldria pero, investigar raes a fons e l motiu peí qual els ar­renda t a r i s podien pagar per damunt de l'evolució deis preus.

- E l trente de qrans. No era prbpiament un delme. Era una trentena part deis grans que es c o l l i e n a l e s terres de regadiu de l a sequía de Manresa i probablement algunes a l t r e s terres regades 536). Amb e l producte que s'ob­tenía l'Ajuntament estava obligat a manteñir e l s u t i l l a t g e s de regatge. No és dones un delme pero s i una extraccíó proporcional a l a c o l l i t a . E l qua­dre 5.10 i e l g r a f i c E.4 recullen l'evolució de l'arrendament del trente.

GRAFIC E.4 Evolució de l'arrendament del trente de grans del regadiu de Hanres» (Í72>-Í8i2) Index 1726-Í74ÍS 100.

Index TOO «00

503

!

\ f ^ l

A \r'

1 r V • /

v

S f

— ' ^

l -"\ r V

— ^

m rm mo rúa n*o rm fítO mo ISOQ mo

m

JOO

too 90 so 70

Arr»ndam<mt tr«i» dt qmm w» wji .mi I 100 Index preus Wat vitar

tWS - 174t s too

L'evolució és p a r a l . l e l a a i delme de grans, potser mes decidida. L'hem comparat com l e s a l t r e s amb el s preus de V i l a r , en aquest cas del b l a t . Les etapes que es dibuixen son c l a r e s :

a/ Estabilítat de 1722 a 1738 amb un paral.lelisme absolut amb el s preus. b/ E l 1738 es dona una tibada cap amunt i de nou una e s t a b i l i t a t f i n s

e l 1765, ara j a per damunt deis preus. c/ Una nova tibada, l a mes allunyada deis preus, f i n s d 1788. d/ La darrera al9a ., seguint l'evolució deis preus pero per damunt; l a

possible tendencia a l a baíxa posterior gairebé no és r e c o l l i d a per l a cor­ba.

Com en e l cas del delme, l'arrendament s'ha m u l t i p l i c a t a l l l a r g de l a

6d5

centuria per s i s , mentre els preus ho han fet per tr e s . Com deiem anterior-ment és difícil de saber les causes, s i l e s perspectives de negocí o s i e l s rendiments augmentauen i , per tant, es produia una intensificació de l'area de regatge.

De l e s corbes es pot extreure que l'ingrés senyorial derivat del seu ar­rendament s'incrementa a l l l a r g del segle XVIII no sois seguint fídelment l'evolució deis preus, sino per damunt del creixement d'aquells a conseqüen­cia de l e s perspectives de negocí i d'especulado, i a conseqüencia de l'ex-tensió de l'area conreada que augmentava e l volum t o t a l de l e s c o l l i t e s . Sobretot en e l període 1760-1780 l'ingrés derivat de l'arrendament fou r e a l ­ment p o s i t i u .

En e l segle XIX e l s delmes van davallar, sobretot per l a r e s i s t e n c i a cam-perola a fer-los efectius. De forma contundent aquesta tendencia apareix en l'evolució de l'ingrés senyorial deis Cardona (37). A Sant Benet de Ba­ges, sí considerem l e s rendes Majors com les que recullen l'ingrés provínent del delme es produeix a n i v e l l absolut una disminució. Es passa de 26000 11. a 15000 11. (V. Quadre 5.1)

5.1.2 El s ingressos derivats del domini di r e c t e .

Hem an a l i t z a t mes amunt 1'escás pes que e l s censos emfiteutics tenien a Navarcles i a Sallent damunt l a producció t o t a l i e l mínim percentatge aue sionifícaven a Sant Benet de Bages. Els Iluismes -o dret a cobrar un percentatge sobre e l preu del traspas o venda d'un domini útil- varen aug­mentar l a seva importancia a p a r t i r del moment que es generalítzaren les compra-vendes i s'incrementaren e l s establiments a rabassa a l l l a r g del segle XVIII. A St. Benet de Bages, e l s Iluismes suposaren del 5,7?á a l IB,9% deis ingressos quatríennals del segle XIX.

No es pagava Iluisme quan l a transferencia era per herencia i fora de Barcelona era e l comprador qui e l pagava (38). E l problema peí senyor con­sistía en assabentar-se de l e s vendes que es produien. Per aixb s'havia de-senvolupat l a firma per rao de senyoría, que perqué l a venda fos valida s'ha­via de comunicar e l senyor e l qual tenia 30 dies per a utilítzar e l dret de fadíga.

es plantejaven ped seu cobrament almenys tres problemes: no comunicar a l senyor l a venda re a l i t z a d a per no pagar Iluisme; declarar un valor ínfe-

846

r i o r a l contractat per pagar menys i c l a r i f i c a d o de les noves situacions contractuals (cases noves, rabasses, etc.) de cara a l Iluisme.

En 1'época de desenvoíupament d'un nou grup s o c i a l , e l mecanisme mi l l o r pels senyors era la capbrevació o nou recompte deis drets senyorials del senyor. A St. Benet a fináis deis segle XVIII s ' i n i c i a r e n capbrevacions per tot e l senyoriu (39). A Navarcles e l 1779-1781, a St. fruitós 1750-1751 i 1782-1791, Manresa 1750-1759, 1783-1791, Talamanca 1800 etc. (40). I els advocats del Monestir així ho recoraanaven: "No hay duda enflue VM puede o b l i ­gar a l o s subenfiteutas, que posehen a t i t u l o de rebassa morta en hazer es­cr i t u r a autentica de lo s establecimientos y en cobrarles e l ter c i o según e l e s t i l o del país y l o puede mediante llamarles a cabrevar, como fuera de l a cabrevacion; pues l o hemos echo fuera de cabrevacion en este año con e l Barón de Balsareny de quien soy abogado contra diferentes de su baronía..." (41).

L'any 1800, un pages de St. Fruitós de Bages que s'havia establert com a rabassaire fou conminat peí Monestir de St. Benet perqué confesaos i cap-breves censos, lluismes i a l t r e s drets dominicals endarrerits. E l pages va al.legar que mai havia s e n t i t a d i r que e l Monestir fos e l senyor directe i fou un tri b u n a l , que r e s o l i a sobre temes d'emfiteusi nomenat peí matedie Monestir, que e l va condemnar a pagar 69 11. que no tenia i l i va ésser con­fiscada l a térra que posseia (42).

En un contráete d'establiment de p a t i per a e d i f i c a r casa es pactava "que en atenció entre l o Monestir de Sant Benet de Bages de una y l a universitat y p a r t i c u l a r s de d i t l l o c de Navarcles de part a l t r a se disputa s i deu o no imposarse cens a favor del Sr. a l o d i a l per rahó de l o fabrica de novas casos" (43).

Aquests exemples indiquen una nova problemática plantejada a conseqüen-c i a del creixement d e l segle XVIII. E l s senyors intentaren jurídicament apro-f i t a r - s e de l e s noves relaciona contractuals per mantenir o augmentar e l seu n i v e l l de renda.

A l'entorn deis lluismes volem respondre tres qüestions: a/ Les compra-vendes que pagaven Iluisme b/ E l percentatge que cobrava e l senyor sobre e l valor de l a venda, c/ La desigualtat interna d'aquests percentatges. Per aixb u t i l i t z a r e m una serie de St. Benet de 1757 a 1818 (44), pero

solament els lluismes que afecten a individua de Navarcles (un t o t a l de 207). E l I l i b r e anotava e l que es pagava de Iluisme i una breu referencia a l con-

SI?

tráete que l'originava. Permet, dones, respondre a le s qüestions planteja-des.

"Quines compra-vendes paqaven Iluisme? Elssenyors havien aeonseguit que es pagues Iluisme de tot tipus de transferéncies no hereditarios (V. quadre 5.11). E l motiu que mes vegades apareix és e l de compra-venda de t e r ­res, segueix l'establiment a rabassa morta (hem v i s t mes amunt l a carta de l'advocat), l'establiment o venda de p a t i per casa, l a venda de les cases i les transferéncies a carta de gracia que^malgrat que fossin provisionals, pagaven Iluisme. L'apartat d'altres mostra e l n i v e l l a que afribava e l pa­gament: I l i c e n c i e s per girar l'aigua de l a teulada que generava una relació contractual entre dos veins o Ilicéncia per replantar de vinya una rabassa.

QUADRE 5.11 Hotius de pagaSent de Iluisme. Navarcles, 1757-1818.

MOTIU TOTAL %

Compra/venda de térra CoB jra pati per casa Establlment pati per casa Hort-Venda a carta de gracia Cases Rabassea Venda rabasses i quarto Altres

13 21 22-43 18 . B (»)

22.2

17.3 6,3 10,1 10,6 20,8 8,7 3,9

207

<•) 1- tUcéficia per girar l^óigua de la teulada. 3- Permutes. 2- Llicéneles per replantar vinyes. 2- Co«(3ra del dawant de les cases.

Deis Iluismes que paguen e l s navarclins s o i s un es refereix a , l ' a d q u i s i -ció d'un mas, e l Mas Datzira de Marfa, cortprat per Francesc Graner, pages. Aquest d e t a l l és s i g n i f i c a t i u . Els ingressos per Iluismes del senyor feudal (en aquest cas St. Benet) no provindran deis anties establiments emfiteutics sino de l a dinámica interna deis rabassaires, que com veurem en estudiar 1'endeutament estaven obligats a comprar i vendré contínuament.

-Percentatge que cobrava e l senyor sobre e l t o t a l de l a venda. Segons Eva Serra, el Iluisme en e l segle XVII a Sentmenat o s c i l . l a v a entre e l 9 i e l 25 % (45). Reí Bages continuem t r e b a l l a n t amb l'exemple de Navarcles (quadres 5.12 i 5.13). E l primer r e c u l l per decades e l s Iluismes pagats i e l t o t a l i ds'les. compra-vendes amb separado de le s realitzades dins del t e r ­me municipal i le s realitzades fora. S i posem en relació t o t a l vendes i Iluisme pagat tenim e l percentatge que suposava e l Iluisme. Les o s c i l . l a c i o n s per décades van del 3,4 % a 14,2 % en e l s de dins del terme, mentre que és

648

CUADRE 5.12 Lluismes i percentatges pagats a Navarcles <3e 1757 a 1818.

DINS DEL TERME FORA EL TERME

DÉCADA N'S • CENS TOTAL VENDES LLUI5HE % m m CENS- TOTAL VENDES LLÜISÍ-E %

1750-1759 22 i 1866,8 151,5 .8,1 4 1 7135,- 216,8 3,-1760-1769 36 1 — 4972,- 704,2 14,2 9 1 - 964,- 85,7 8,9 1770-1779 29 2 4 2956,- 285,2 9,65 7 3 1 1011,- 86,- 8,5 1780-1789 2 * 429,9 43,1 10,- 9 1 1 1285,7 133,9 10,4 1790-1799 8 1 4 2567,3 87,5 3,4 12 1 - 1840,6 145,1 7,9 lSOG-1809 & 1 1 5572,5 191,- 3,4 20 2 - 3825,- 337,6 10,1 181Q-1819 4 - 5300,- 300,- 5,7 5 10 - 2915,- 292,- 10,-TOTAL 105 6 9. 23664,5 1762,5 .7,45 66 19 18977.3 1347.1 7.1

NS NC CENS TOTAL VENDES LiUlSME

TOTAL GENERAL 171 25 11 42641,7 3109,6 7,29

menys variable fora. E l t o t a l , en canvi, ajusta els percentatges i e l Mones­t i r de St, Benet va obtenir en tot e l període estudiat e l 7,3 % del t o t a l de les vendes, x i f r a molt superior a l 3 S d'ínteres que retribuien e l s cen­sáis, pero i n f e r i o r a l e s x i f r e s d'Eva Serra i a le s que suggeria Tos, que osci l . l a v e n entre e l 20 i e l 33,3 % (46). La casuística deis lluismes és diversa. A vegades apareix l a frase " f e t a gracia" o "se l i féu gracia a Is.

8 d. por l i b r a por ser hombre de bien y de pocas conveniencias" o bé "se l i ha f e t gracia a 6 d. per ser pobre y haber s e r v i t a l Monestir alguns anys",

QUADRE 5.13 Percentatges deis lluismes de Navarcles, 1757-1818

% 1750-59 1760-69 1770-79 1780-89' 1790-99 1800-09 1810-19 TOTAL. St fC

0 a 1 1 1 1 - 2 5 2,4 •1 a 1,9 - 1 - - - - 1 0,5 2 a 2,9 - - 2 1 3 1,4 3 a 3,9 1 - _ _ - 1 • 2 1,-4 a 4,9 - - « - -5 8 7,4 4_ 10 5 _ 2 - 3 ' 24 Ü,6 7,5 a 9,9 - - 2 - - _ 2 1 • 10 a 10,9 • 20 30 25 10 14 22 •126 60,9 11 a 11,9 - 1 1 - 2 . 1 12 a 14,9 - -. 1 X - 1 3 1,4 15 a 19,9 - - . -20 a 24,9 - - 1 - - - 1 0,5

' 25 a 29,9 - 1 - - _ - _ 1 0,5 +30 - 1 - - - -. 1 0,5

2 2 5 1 2 3 10 25 '12,1 CENSOS - _ 5 l 4 . 1 _ 11 5,3 ' TOTAL 28 47 46 13 26 28 19 207 .100,-

Si e l percentatge global que va extreure e l Monestir fou del 7,3 ?ó l a majoria de contractes pagaven e l 10 ?ó de Iluisme t a l coro es dedueix del qua­dre 5.13. E l 60,9 % del t o t a l -i c a l teñir present que e l 12,1 % no consten

619

i e l 5,3 % son censos deis quals és difícil detectar e l percentatge- paguen del"10 a ; r i l % i molt lluny -1'11,6 %- segueixen els que están entre 5 i 7,5

Així dones, una taxa r e a l del 7,3 ?á del t o t a l de vendes resultat de re-duccions a l a taxa de Iluisme habitual que era del 10 ?á.

-La desígualtat interna deis Iluismes. A p a r t i r d'aquest estudi de Na­varcles hem elaborat e l quadre 5.14, en e l qual interrelacionera e l s I l u i s ­mes segons e l s percentatges i e l valor t o t a l de les compra-vendes.

QüñDRE 5.14 Hulflines segons el percentatge i alor de les vendes a Navarcles, 1157-1017.

% TOTAL LLUÍ5MES % VALOR LLUÍSMES» % MITJANA

0 a 1 5 2,9 7030,- 16,5 1406,-1 a 1,9 1 0,6 137,- 0,5 137,-2 :a 2,9 3 1,8 997,3 2,? 332,4 5 a 3,9 2- 1,2 2750,- 6,5 1375,-4 a 4,9 . . - _

-5 a 7,4 24 14,- 7222,1 16,9 * 300,9 7,5 a 9,9 2 1,2 395,- 0,9 197,5 10 a 10,9 126 73,7 21871,6 51,3 173,6 11 a 11,9 2 1,2 150,- 0,4 75,-12 a 14,9 3 1,8 729,65 1,7 243,2 15 a 19,9 - . - - -20 a 24,9 1 0,6 41,5 0,1 41,5 25 a 29,9 1 0,6 • 190,- 0,5 190,-

+ 30 1 0,6 1127,5 2,6 1121,5

171 100,- 42641,7 100,- 249,4

* en I l i u r e s

Els percentatges pugen perqué no considerem els que no consten. E l qua­dre dibuíxa clarament una tendencia, e l 73,7 % de Iluismes que paguen e l 10 % suposen, en canvi, e l 51,3 % del c a p i t a l . Curiosament, pero, per des­sota del 10 % h i trobem e l 21,7 % deis Iluismes e l s quals signifiquen e l 43,4 % del c a p i t a l , és a d i r que le s compra-vendes mes elevades son l e s que paguen els Iluismes mes baíxos i a l revés, per damunt de. íll % trobem e l 4,8 % deis Iluismes i e l 5,3 % del c a p i t a l . La mitjana deis que paguen e l 10 ?ó és de 173,6 11. ttentre que l a mitjana global és de 249,4 11. En canvi, per dessota d e l 10 % hi ha 34 Iluismes amb una mitjana de 500,8 11. La con-clusió que es desprén és l a penalítzacíó a n i v e l l de pagament de Iluisme a l e s petítes compra-vendes, l a qual cosa s i g n i f i c a un a l t r e element de d i -ferencíació s o c i a l , perqué les petítes vendes i compres son realitzades ped¿ grups s o c i a l s inferioars.

Ais arrendaments de drets senyorials s e ' l s solía a p l i c a r una clausula que els Iluismes quedaven exempts de l'arrendament: "ítem, ftixi mateix se reserva d i t señor arrendador tots los Iluismes, tersos y foriscspís se l i deuen y que en avant se l i deuran " (47). E l carácter a l e a t o r i de l a gene-

850

ració d'un Iluisme i l a d i v e r s i t a t de montants aconsellava e l senyor admi-n i s t r a r - l o directament.

Malgrat les dades prec'aries sobre l'ingrés senyorial a l Bages podem avan-qar algunes línies de conclusió. En primer l l o c , una es t a b l i l i t a t deis drets feudals antics prLcticament reduits ais derivats del domini eminent que, per a l t r a banda, eren gairebé i n s i g n i f i c a n t s sobre l'ingrés t o t a l . L'únic dret que s'expandí fou e l Iluisme que era pagat sobretot pels nops grups socials que es consolidaren en el', camp bagenc. En segon l l o c , l a importan­cia, del delme i l a p r i m i c i a com a elements derivats de l'ordre feudal i fo-namentals en l'ingrés senyorial. No aolament es revaloraven en funció de l'evolució deis preus sino que participaven en l'expansió deis conreus i en tercer l l o c , l a participació d'altres grups so c i a l s en e l cobrament deis drets senyorials en forma d'arrendament que, a l mateix temps que procuraven recaptar e l maxim possible e l dret adjudicat i duien 1'explotado pagesa fins a l e s darreres conseqüencies, permetien una desviació de l'excedent pages de l a noblesa i l'església cap a l a nova burgesia en formado.

5.1^3 El s arrendaments de drets feudals.

La practica deis arrendaments de drets senyorials a Catalunya ha estat amplament estudiada per P.Vilar (48). Com que no disposem de series que per­met i n estudiar l'evolució de l'ingrés encara que les series municipals acostin a una tendencia s i m i l a r ais r e s u l t a t s de V i l a r , centrarem l a nostra atenció en t r e s aspectes:

a/ L'extensió deis arrendaments a l Bages. b/ La practica d e i s subarrendaments. c/ Els grups s o c i a l s que h i participaven. a/ L'extensió deis arrendaments a l Baqes. La practica deis arrendaments

de drets era molt freqüent. Les nostres dades, extretes deis protocols no­taríais semblen confirmar-ho encara que no siguin exhaustivos.

- E l 1761, e l Senyor de Rajadell, Valí formóse i Vallhonesta, Sr. Caetano Maria de P i n y a t e l l arrendava per quatre anys a Ignasi Raurich, pagés, Fran­cés Coromines, paraire i Josep B o r r e l l , paraire de Manresa e l s censos, d e l ­mes i e l s f r u i t s de l'heretat deis c a s t e l l s per 6810 11. els quatre anys (49).

-En Pau Amat i Picalques, senyor de St. Viceng de C a s t e l l e t arrendava

651

els delmes, censos i a l t r e s f r u i t s per tres anys (1761-1763) a Caries \lo-rés, faotiguer de t e l e s , Sistó Oalínau, negociant i Josep Bovtts i Josep Grau, velers de Manresa, per 827 11, 13s 4d, els t r e s anys {50). De 1770 a 1773 e l s arrendava a Pau Fabregas, botiguer de "panyos" de Manresa per 900 11. (51).

-Caries Sobrevalst wajordo» de St.'flenet de Sages arrendava e l s delmes i censos de Navarcles per 730 li. pee tres anys (l-V-1730

a 30-1-1773) a Pere Oliveras i Jaume Graner, pagesos de Navarcles i a Josep L l o r , veler de Manresa* E l de Rocafort p«java 520 11 (52), E l s d e l ­mes i censos de St. Fruitós, Valldelshorts, Turroella, Maians i a l t r e s terres eren arrendats durant e l mateix període per 2250 11. «Is tres anys a Joan Vallcendrera, paqesi Jaume Pía, adroquer i Joan Ponsqrau i ignasi ManKarell de Santpedor (53j.

-A Sallent segons Fortía Sol'^ l a practica deis arrencteüíents dais drets senyorials era habitual des deis segles XIV-XV. E l 1715 e l s cenaos -únicament?- de S a l l e n t , Castellnou i Santpedor s'arrendaven per 2000 11 E l 17.78, e l s de S a l l e n t , Artes, Castellnou, Santpedor, Hssta i Caldes de Montbui, 7200 11. (54).

- E l cas de Moia és u t i l i t z a t per P. V i l a r dins deis arrendaments deis drets reíais (55),

- E l s drsts de l a Sta. Cova efe Manresa fora d e l Bages eren arren-ítets a Simó Oalmau, n ^ o c i a n t i Wsmíh Dalmaw, veler e l seu f i l l i per Jo­sep Puíg i T e l i a , pages de Taradell (56).

-Josep March, botiguer de **panyos", de Manresa, f a n i l i a r del T r i ­bunal de l a Inquisicíó, arrendava per tres anys e l s f r u i t s del C ^ o n i c a t que pertanyien a l'espentat Tribunal de l a Seu de Manresa (57).

Aquests exemples a i l l a t s geográfica i cronolbgícament mostren l'ex­tensió de l a pr a c t i c a deis arrendaments a l Bages com l a formula- gaire­bé.- única de fer ef e c t i v a l a renda senyorial. Aquesta roatdxa practica s'observara amb gran eSíhaustívitafc en e l cobrament deis drets municipals no sois de Manresa sino d'altres pobles de l a comarca. A part deis sen­yors feudals, a l t r e s grups s o c i a l s s'aprofit-aran d'aquesta p r a c t i c a .

3/ La practica deis subarrendaments^ Sembla qm era realment molt freqüent a p a r t i r d*alguns contractes r e c o l l i t s . Anem a veure aquests ' e<ampies:

-Tomas Ignasi Soler i Mariano Peí f o r t , botiguers i Joan To r r a s , t i n -t o r e r de Manresa eren els arrendataris per l*any 1770 deis delmes, cen-

sos i primícies del canonge cambrer de l a Seu de Manresa. Varen subar­rendar a PerePujol, paraire de Santpedor e l s delmes i primícies de vere­ma que es c o l l i s s i n e l 1770 en e l terme de Santpedor, St. Fruitós i vinyes de Joncadella i Torroella. E l preu 335 11. (58).

E l cas raes c i a r de subarrendament és e l de Fcesc, Tubau i Teixidor, pages de l a Pobla de L i l l e t que a l a vegada j a era un subarrendatari (59). E l Sr. Manuel Azedo "Administrador General de l a Real) Gracia del Excu­sado" per dos anys havia subarrendat a Fcesc Tubau i Teixidor, e l s delmes i f r u i t s de l e s Cases Majors Delmeres del Bisbafeí.de Vic. Aquest a l seu temps va subarrendar l e s parrbquies del Bisbat. E l quadre de subarrenda­ment s era e l següent:

-Joan C a l i , coroepciant

-Josep Mas, botiquer dí Iquaiada -Andreu Canals, paqes de Santpedor -Tomas Parera, veler de Manresa

«Artes, Aguilar, Horta, Talanroca, Vaca-r i s s e s , Serrairoa, Ferrerons, Llussa, Ho-nistroí de Calders, Avinyó, Marqaneíl, Guardiola, Viladecavalls. 1711 11. 5s Arqencola, C a s t e l l f o l l i t i Maians.

525 11, lOs O l z i n e l l e s , Serralma. St, Benet, St. I s ­c l e , Casteilnou, Calders, 1044 11, Castellar

-Miquel Balet de Manresa Manresa i Santpedor.

120 11,

500 11. -Frcesc. Torras^ corder de Manresa

-Josep Ginabreda, argenter i Josep Santpere, veler

-Josep Font, pages de Manresa -Antón Morros, blanquer de Manresa -Franéese Torras, corder de Manresa

-Sebastia Riu, veler de Manresa

-Francesc Coromines, 5 pacair-e de Manresa -Joan Torras,tintorer de Manresa -Tomas! -Tábceqas, sabater de Manresa.

-Pere M. Casamitjana, oa'-r a i r e de Manresa

Sa l l e n t , Oló, Merles, St. Joan de V i l a ­torrada, Vallhonesta, C a s t e l l b e l l i Sta. Eugenia. 1237 11.

Cornet i p 11.

Navarcles 94 11.

Fals 332 11.

Fonollosa 184 11.

S a l e l l e s i Castellgalí. 300 U , Monistrolet, R a j a d e l l , Vallformosa. St. Mateu de Bages, 606 11.

floncadella 260 11. Ori s t a , Terrassola, Estany, St. Joan d'Oló, Moia, Granera, 788 11. Balsareny 104 11.

-Josep' Amorós, veler de Manresa -Ramón A r i s , corder de Manresa

St. Fruitós de B., St. Martí de Torroella Viladordis, Serrassans i Merles 610 11. Mura, St. Felíu Sasserra. 298 11.

-Joan Dalmau, corder de Manresa

Súria, Castelladral i C a s t e l l -t a l l a t . 510 11.

Hem cítat sois aquells que corresponien a alguna parroquia bagenca. E l t o t a l subarrendat pujava 9411,75 11.

Aquest tipus de contractació presenta dos aspectes: e l primer que per-r metía obtenir una r e n d i b i l i t a t a l'arrendatari sense fer res, simple-ment subarrendant en parts mes petítes per un preu en conjunt mes elevat. Calía, pero, teñir c a p i t a l disponible per r e a l i t z a r 1'operació; e l segon, que democratitzava l a participació en e l s arrendaments perqué e l c a p i t a l necessari per accedir a una part disminuía i e l s grups s o c i a l s que hí po-dien p a r t i c i p a r eren mes amplis. E l benefící es reduia com mes a v a l l en 1'escala es baixava perqué a proporció e l preu del subarrendament s'eleva-va. Per a rendabílitzar e l subarrendament calía maximitzar tot e l possi­ble l'extracció d'excedent a l camperol. Amb aquesta perspectiva l a renda senyorial es deuría r e a l i t z a r gairebé a l 100?á, pero esdevé un element d e c i s i u e l percentatge que es desviava cap a a l t r e s grups s o c i a l s a conseqüencia de l a practica deis arrendaments i subarrendaments.

c/ Els grups socials que participen en e l s arrendaments. En l'e s t u d i que féu V i l a r deis arrendaments del Patrímoni Reíal amb l'acumulació de totes les professions, de 1000 individus, 239 eren pagesos benestants, 264 de professions comerciáis, 400 menestrals urbana i 74 membres de profes­sions liberáis (60). No dísposem de seri e s completes que permetin fer un estudi s i m i l a r , solament de drets de Manresa que son series municípals.

Deis di f e r e n t s arrendaments descrits f i n s ara hom obté l a sensació que és laiinenestralia urbana de Manresa amb tendencia a enriquir-se l a que h i par t i c i p a actívament amb un paper marginal de l a pagesia. Aquesta mateixa burgesia l a trobem en alguns deis arrendaments c i t a t s per V i l a r :

-Drets d'Aqramunt: 1716 Joan Novas, paraire. 1753 Miquel Coma, blanquer.

Francesc L l o r , veler. 1756 Simó Oalmau, comercíant.

Ramón Anglada, comercian^, 1783 Francesc 011er, corder.

65

Drets de Llívia; 1733 Miquel C a v a l l e r i a , claveter.

Lleuda de Puiqcerda: 1727 Miquel C a v a l l e r i a , claveter (garant.)

CUADRE 5.15

• Profsssions deis arrendatarls deis delwes de les veremes de Manresa,

PROFESSIO Í70.1-1725 1726-1750 1751-1775 1776-1800 TOTAL %

Pagesos 22 27 22 13 84 . • 19,5 Blanquers 25 9 13 21 63 15,8 Velers 7 7 14 7 35 8,1 Artesa-^s 47 53 53 45 198 46,1 Artistes 12 2 - 3 17 4,-Botiguers 3 1 • 8 - 12 2,8 Noblesa - - - - _ No consta 6 5 1 4 16 3,7 TOTAt 122 104 111 93 430- 100,-

QUADRE 5.16 Prcfessíons deis arrendataris deis sis diners per Iliura i pes de Rei a Manresa

PROFESSIO 1701-1725 1726-1750 1751-1775 1776-1500 TOTAL %

Pagesos 1 1 1 3 3,5 Blanquers 20 1 - - 21 23.3 Velera 3 - 3 6 12 13,3 Artesans 32 8 6 2 48 53,3 Artistas • 1 - - . i,i Botiguers, - - * - -Noblesa - — - -No consta 5 - - - 5 5,6..-

TOTAL 62 9 10 9 : 50 ICffl,-

Per intentar concretar e l s individus que h i participaren hem elaborat e l s quadres 5.15 i 5.16 a p a r t i r de les professions deis arrendataris deis delmes de les veremes i deis arrendataris deis s i s diners per i l i u r a i pes de r e i que era un deis mes quantiosos de l a c i u t a t . E l percentatge f i n a l deis arrendataris de delmes a Manresa posa de manifest e l pes deis arte--sans (46,l?ó) seguit molt li u n y peis paaesos (19.5S) i a continuació els blanquers (15,8%). Es tra c t a de p e t i t s arrendaments que no puqen raolts diners i son assequibles a ciutadans d'una Dosició s o c i a l no p r i v i l e g i a d a .

Les pro fessions del quadre 5.16 insinúen: -que en e l primer quart de segle l'arrendament sera comunitari entre

diversos individus mentre que e l s a l t r e s anys s'arrendava per a t r e s , d'aquí l a disminució de participants.

-que els pagesos son gairebé exclosos de l'arrencfament más quantiós.

-que els artesans continúen essent e l grup mes nombras sense oblidar e l pes deis blanquers a p r i n c i p i s de segle i deis velers a fináis.

5!

Quadre 5.17 Política d'arrendaments de l a Familia Fabreqos de Manresa durant e l segle XVIII.

Alguns deis noms que apareixen, no to t s , formaran part a l a l l a r g a de l a burgesia urbana de l a c i u t a t (Oms, Vilomara, Esbert, Dalmau etc.) i e l s arrendaments serán per tant, un mecanisme d'acumulació de c a p i t a l per a aquests grups s o c i a l s . Entremig c a l destacar l a presencia d'una pagesia benestant que igualment s'aprofita d'aquests mecanismes per acumular i consolidar-se com a burqesia aqraria.

La participació no es limitaua a un únic dret sino que e l miateix i n d i -v i du podia arrendar-ne diversos. Un cas de máxima participació és e l de l a fam i l i a Fabreqas exemplificat a p a r t i r de tres membres de l a f a m i l i a - en Pau ,sabater, pare; en Pau botiauet "de "panvos" i Tomas sabater, f i l i s - . Hemdaborat e l quadre 5.17 en e l qual dibuixem els arrendaments de drets imjnicioals que r e a l i t z a durant e l seqle XVIII 1'esmentada f a m i l i a . De 1740 a 1760 es produeix una autentica a l l a u d'arrendaments, sobretot d'en Tomas, per'minvar proqressivament a continuació. Es una f a m i l i a que de l'artesanát s a l t a a l món del comerp amb una certa fortja. La participació activa en els arrendaments fou una de les tasques especuladores que rea­l i t z a i en Tomas es convertí en un autentic e s p e c i a l i s t a . Es e l cas mes exaqerat pero en trobaríem d'altres d'una participació abundant.

5.2 LA RENDA DE LA TERRA (61)

L'apropiacíó per part d'uns individus de l a térra es convertdix en una relació de forca vers els individus que no eniicontrolen. Les formules j u -rídiques que requlen l'accés a l a térra d'aquests son el s contractes aqra-r i s . La relació de forga es converteix en relació d'explotado i per tant, s'oriqina una extraccíó d'excedent que c i r c u l a a favor deis individus pro­p i e t a r i a . En aquest s e n t i t e l s contractes aqraris requlen, donen carácter .iurídic i l e q a l i t z e n l a relació d'explotació. Aquestes relaciona es poden modificar seqons l a capacitat de I l u i t a i de resi s t e n c i a deis dos qrups.

En e l camp bagenc c a l definir dues relaciona de forpa fonamentals re-gulades amb determínate contractes a a r a r i s :

-per una banda l a que s'estableix entre senyors feudals i paqesos de mas que per un procés h i s t o r i e determinat era mes favorable a i s seqons. E l contráete que requlava aquesta relació era 1'establiment emfiteutic.

S57

-per 1'altra l a que s'establia entre els pagesos de mas, que sortien amb una posició favorable de 1'anterior enfrontament, i l a p e t i t a paqesia que va créixer a l l l a r q del seole XVIII mit.iancant e l contráete de rabassa morta. A veqades també u t i l i t z a r e n llestabliment emfiteutic per f i x a r e l s p e t i t s paqesos a l a térra.

Al marqe d'aquests dos contractes, trobem e l contráete de masoveria per ais p e t i t s paqesos oue accedien.al conreu d'un mas, e l propietari delJqual no residía a l mas i e l contráete d'arrendament en diner-iqiüeíei-trobem a le s rodalies urbañes de Manresa.

E l volum de renda extret per un grup s o c i a l a un al t r e depenia de l a ca­pacitat de cadascun d'imposar l e s seves condicions.

5.2.1 L'emfiteusi

L'accéé a l a térra en e l domini a l o d i a l o directe per part de l a pagesia es r e a l i t z a mitjangant 1'establiment emfiteutic, segons els qual e l senyor cedia e l domini útil de l a térra. El senyor es reservava e l dret de fadiga -és a d i r de recuperar e l domini quan l a térra establerta es vengues peí mateix preu-, e l dret a cobrar un cens f i x en dineri'o en especie i e l dret a cobrar Iluisme cada veqada que l a térra establerta canviés de mans. E l paqes establert restava a l a térra per temps i n d e f i n i t amb l a condició de m i l l o r a r - l a . També podia fragmentar o vendré l a térra establerta i gau-d i r deis f r u i t s que dones, a l mateix temps podia e s t a b l i r de nou, s i bé a "nuda pereepció" és a d i r , sense e l dret a cobrar Iluisme. Aquesta v i a obrira l a p o s s i b i l i t a t de l a rabassa morta (63).

E l s masos baqencs sorqiren d'aquest tipus de contráete. E l carácter i n d e f i n i t , e l pas de qeneració en qeneració.de l a térra establerta i l a devaluació proqressiva d'uns censos f i x e s que peí volum de 1'explotado eren minaos, donaven a l paqes un sentiment de "quasi-propietat" (64). A l l l a r q deis seqles XVI i XVII es produeix l a consolidado d'aquesta paqesia de mas. Dos aspeetes c a l encara considerar: per una banda - i s'escapa del mare del present t r e b a l l - e l procés h i s t o r i e que va conduir a aquesta pa­qesia a consolidar-se com a t a l enfront la.elasse feudal i , per 1'altra l a relativitzaeió de l a seva homoqeneitat i e l procés de d i f e r e n c i a d o interna deis propia masos.

Alquns autora assenyalen que l a Sentencia de Guadalupe de 1486 va afa-

658

v o r i r e l s paqesos i consolida els masos; per d'altres e l despoblament del camp cátala no permetia imposar duresa en les relaciona contractuals i una causa conseqüencia en seria l a feblesa de l a noblesa catalana incapac d'ar­t i c u l a r unes relacions d'explotació mes acusadas. 8n e l procés de I l u i t a s o c i a l -que es concretarla amb l a Guerra deis remenees- l a paqesia de mas n'hauria s o r t i t enfortida o hauria aconsequit les condicions de pactar contractes fav_prables (65).

Pero malgrat l'aparició i consolidació a l l l a r g deis segles XVI i XVII d'aquesta pagesia de mas, alguns d ' e l l s varen viure processos d'endeu-tament que els conduí a l a perdua de l a propietat; e l mas físieament no va desapareixer pero va pasear a un altr e grup s o c i a l . Els següents exemples en son una mostra:

- E l 1594 l'habitanib de l a Culla- pages emfiteuta- era Bernat C u l l a paqes, hereu de d i t mas. En e l seqle XVIII era propietat del Noble Antón de Valencia, ciutada honrat de BArcelona i resident en aquesta ci u t a t ( 6 6 ) .

- E l Mas NOguera de MOnistrol de Rajadell va ésser venut l'any 1737 a les Quotidianes Distribucions de l a Seu de Manresa després d'un l l a r g pro­cés d'endeutament. E l pr o p i e t a r i es deia Isidre Noguera. En una porta de l a casa h i havia un l l i n d a r que posava Francesc Noguera,propietari, any 1582 (67).

Els masos no es comportaren de forma homogénia i malgrat e l s avantat-ges obvis de 1'establiment emfiteutic es produiren processos de diferen-ciació s o c i a l dins deis mateixos masos que van conduir analguns deis seus propietaria a co.nvertir-se en l a elasse d'hisendats rurals del segle XIX, mentre d'altres van desapareixer o varen subjugar-se a d'altres grups soci a l s .

A/ L'emfiteusi en e l s segles XVIII i XIX

L'emfiteusi com a contráete agrari no va desapareixer en e l s segles XVIII i XIX, s i bé es van corregir dos deis elemente que actuaren contra el s senyors feudals: elicens no era n i f i x n i i n d e f i n i t , era a parta de f r u i t s i per una durada determinada amb pr o b a b i l i t a t de trencar-lo s i no es compilen l e s clausules pactadas.

Pero l'element más important no és aquesta adaptació sino que lesxparts contractants son unes a l t r e s : qui posseia e l domini útil del mas -establert anteriormentfel senyor feudal- era qui contractava un a l t r e pages. Es plan-

659

tejava un problema j u r i d i c , no es podia cedir e l domini directe perqué no es tenia. Pero a Catalunya es permetia a l domini útil fer un a l t r e e s t a b l l ­ment amb les condicions que fos a nua percepció, és a dir, que de les o b l i -gacions de l'emfiteusi, e l primer domini útil no podia cobrar Iluisme (68). En forma d'esquema l'emfiteusi originava les següenfe relacions contractuals en e l camp cátala:

c HI en

4 SENYOR emfiteusi

PAGES DE MAS

rabassa morta

i PAGES

Censosi devaluats

Parts de f r u i t s

E l s avantatges d'aquest sistema eren peí pages de mas que pagava una ren­da devaluada i/o minsa a l senyor i rebia, en canvi, parts de f r u i t s de d i ­versos pagesos que havia establert, bbviament amb una renda mes elevada que l a que e l l pagava.

Podem distingiriídiversos tipus de contractes emfiteutics: a/ Establlment d'horts. b/ Establlment de patis per fer cases. c/ Establlment de cases. d/ Establlment de terres i casa ("quartaires")• e/ Establlment a rabassa morta. E l mes important i a l que dedicarem e l

proper apartat d'aquest capítol. Anem a veure! i s un per un. a/ Establlment d'horts. L'exemple mes c i a r és l'establiment de vuit horts

a Calders, l'any 1850. Seguim un cas: 1'administrador deis béns de Joan Ca-sagemas, de Barcelona, propíetari del Mas Santamans de Calders, establía i en emfiteusi concedía a Valentí Freíxa, un hort d'un quarta de sembradu­ra. E l cens anual era de 22 r a l s de v e l l o per quarta, que s'havia de pagar en dos cops: un per St. Joan i 1'altre per Nadal amb una clausula que e l feía temporal: "ítem, sí l o adquisidor o los seus deíxas de s a t i s f e r dos anys de l a pensio anual que deura pagar a l consedent o els seus, podra apo­derarse de lá terra^cedír-la a a l t r e qualsevol, sens que lo adquisidor t i n ­ga dret a reclamacío alguna, quedant obligat l o adquisidor a s a t i s f e r l a

560

pensió per mitjas añadas anticipadas". E l concedent es comprometía a no apu-jar e l cens sota cap concepte. Els horts estaven a l a vora del r i u i , per aixb, es pactava que s i augmentava o disminuía 1'extensió a conseqüencia de les riuades s'augmentaría o disminuiría proporcionalment e l cens. Dei-xava les aiglíes sobrants de regar a benefici deis hortolans, els quals ha-vien de pagar dos duros col.lectivament peí seu ús i sí no es pagava queda-va sense afecte (69).

Hem deixat de banda les clausules referente a 1'horta estrictament per­qué les hem analitzat en un a l t r e l l o c .

Els contractes d'horta firmats en aqüestes condicions a Calders eren e l s següents:

-Valentí Freixa, pages 1 q. -Joan Codina, pages 1 q. -Rosa Riba, Vda. 1 q. -Bonaventura Pala, espardenyer 1 q. -Jaume Soldevila, pages 1,5 q. -Salvador Ciuro, pages 1 q. -D.Jaume V i l a , cirugía 1>5 q. -Valentí Escayola 1,5 q.

En t o t a l eren 9,5 q. que a 2 11. 4s. e l quarta (44 ral s ) s o r t i a un t o t a l de 20,9 11. a les que calía afeqir 4 11. que paqaven col.lectivament. En t o t a l 24,9 11. Una quartera fragmentada en horts redituaría 31,45 11. Capi-t a l i t z a t a l 3 equivalía a un c a p i t a l de 1048,3 11. l a quartera, x i f r a f o r -ga elevada a Calders.

Interessa, pero, e l carácter emfiteutic del contráete: un cens f i x en diner amb l'obligació de pagar-lo s i no v o l i a ésser expulsat de l a térra. Era i n d e f i n i t perb amb clausula d'expropíació s i no pagava. L'emfiteusi en aquest s e n t i t era desnaturalitzada.

Ara bé, e l cens en diner -encara que sembles un lloguer- afavoria l'ad-quiridor perqué amb e l temps l a renda es devaluava. L'emfiteusi s ' u t i l i t z a -va a 1'horta amb rendes no molt elevadas perqué, en d e f i n i t i v a aeomplia l a funció de I l i g a r e l productor a la; térra i con t r i b u i r a l a seva subsisten­c i a . Tot i 1'amenaza d'expulsar-lo de l a térra s i no pagava, l e s condicions d'explotació de l'horta no eren dures. La relació d'explotació fonamental passava per l a rabassa morta i l'hort sois contribuía a fer-\a possible.

b/ Establiments de patis per a e d i f i c a r una casa: Badosa, quan estudia-va l e s terres deis e c l e s i a s t i c s barcelonins detecta una adaptació del con­tráete a l a situació económica de l a centuria a l e s finques urbanas. La des-naturalítzació es realítzava gravant l a pega de térra amb una f o r t a entra-

861

da. Establia e l següent ca l c u l (70):

Cens baix c a p i t a l i t z a t 3 %

te'ris a l t c a p i t a l i t z a t

Les dades que hem r e c o l l i t a l Bages semblen indicar que l'emfiteusi fou la v i a contractual mes u t i l i t z a d a per a cedir patis en els que s'hi havien de construir cases. Veqem-ne alguns exemples:

-Francesc Mateu, comerciant de Manresa, e s t a b l i a e l 1758 a Maro Soler, fuster, un tros de térra de 40 pams "a tot quadre" per a«edificar-hi una casa. Els pactes eren e l s següents: e l comerciant es reservava e l domini directe i 1'adquiridor pagava 4d. de cens e l primer dia de l'any; l a casa havia d'estar coberta en e l termini de dos anys. L'entrada de l'establiment era de 137 11. lOs. que es convertien en censal perqué l'adquiridor no tenia diners (71).

-Lluny de Manmesa e l cost no era tan elevat. Josep V i l a del Pala, pa­ges de St. Andreu d'Aguilar, establia a Valentí Casellas, pages de Camps, un tros de térra de 32 pams "a tot quadre" per a fer-hí una casa, un tros d'hort d'lq. de blat i un tros per a f e r una era de 50 pams "a tot quadre". Pagarla 5s. de cens i una entrada de 16 11. E l preu era en aquest cas de 24,3 11. s i capitalitzavem e l cens (72).

-Potser e l cas de Navarcles, ja de s c r i t en e l capítol de poblament s i ­guí en part alligonador de l a utilítació d'aquest contráete. En e l procés de creixement urba s ' u t i l i t z a tant l a venda del domini útil del pati com l'establiment emfítéutic. Cítem-ne so i s un p a r e l l de casos: e l primer cas Teresa Casanovas, Vda. va establír un p a t i de 26 canes x 25 pams a l Camp deis Ametllers a Valentí Puígoriol, mestre de cases de Navarcles. Pagaría 2 s. de cens anual i 100 11. d'entrada. E l 1791 n'establí una a l t r a tonga­da d'entrada mes baixa (25 11.) i de cens mes elevat (2 11. 12s. 6d.) (73); El segon cas, tot e l C/ St. Bartomeu de Navarcles fou conseqüencia de l ' e s ­tabliment de 19 patis que van generar 73,7 11. de censos, rendiment molt superior a l a renda que proporcionava una vinya (V.quadre 1.6). E l pacte mes ínteressant d'aquests és que e l cens es podia redimiramb conveni de les parts iaí.qual cosa introduiia un nou element desnaturalitzadordsl contráe­te (74).

PrRii del mercat

Entrada baixa

662

D'aquests exemples del segle XVIII deriven les següents consideracions de Üutilització del contráete d'emfiteusi:

- E l preu del p a t i establert era igu a l a l cens c a p i t a l i t z a t mes 1'entra­da. E l valor d'un i a l t r e dependra deis interessos del comprador i/o del venedor. A vegades, l a propia entrada es transformava en censal l a qual co­sa augmentava l a renda anual a pagar.

-Es detecten dues tendencies: els establiments a baix cens i entrada elevada i e l s d'entrada p e t i t a i cens mes elevat. En ambdós casos h i ha divisió de dominis. En e l cas de pacte de Iluició del cens, estem davant d'una venda perpetua que 1'establiment emfiteutic retarda en e l temps.Ales-hores e l domini útil darrer es convertía en p r o p i e t a r i .

-Halgrat que e l cens es pugui o no H u i r , els establiments de patis per e d i f i c a r cases es fan amb voluntat perpetua, així es fixava e l s i n d i v i ­dus a l a térra. L'obligatorietat d'edifiear una casa era una garantía de possessió, a l l a r g termini del p a t i establert. En aquest s e n t i t complementa-va l a funció de l'hort definida mes amunt.

-En e l segle XIX es va mantenir l a tendencia a u t i l i t z a r e l s e s t a b l i ­ments emfiteutics per a e d i f i c a r cases amb els mateixos t r e t s en e l preu, assenyalats j a en e l s. XVIII. Tot i així, e l contráete estava desnaturalit-zat des del moment que s'obligava a construir en un període de temps i s i es deixaven de pagar un nombre determinat d'anualitats, l'estabilíent reas-sumia l a casa amb e l dret de l l o g a r - l a a qui volques. (75).

Malgrat e l procés desnaturalitzador, es pot afirmar que 1'establiment emfiteutic fou e l p r i n c i p a l contráete u t i l i t z a t per aconseguir patis per ed i f i c a r cases i , com en l ' h o r t , e l mecanisme per a aeonseguir-los en qua-s i propietat, l a qual cosa fixava els p e t i t s pagesos a l a térra.

c/ Establiments de cases. Tots e l s exemples que hem trobat son del segle XIX potser perqué l e s cases quan estaven fetes es prefería mes l l o g a r - l e s que no pas e s t a b l i r - l e s .

-Bonaventura A l t a r r i b a i Aballar, pages d'Avinyó, es t a b l i a i concedía a emfiteusi a Josep Antón Arderiu, adroguer de S a l l e n t , una casa a l C/ del Cós d'aquesta l o c a l i t a t . 6s paetaven 32 11. de cens anual i s i deixava de pagar cinc anualitats, l'estabilíent podia recuperar e l domini de l a casa i l l o g a r - l a a qui volques per cobrar-se e l que l i devien. Íes contribucions l e s pagaría 1'adquiridor i 1'entrada eren un p a r e l l de po l l a s t r e s (76).

A l a practica era un lloguer que s i no es pagava podía provocar e l des-nonament , pero amb e l s avantatges de l'emfiteusi per a 1'adquiridor.

812

-En un a l t r e cas s'establia una caseta a un pages com a part d'una ex­p l o t a d o mes grai. Valentí Vives, pages de St. Viceng de Castellet e s t a b l i a a Jaume Playa, pages de Marganell una caseta i un tros de térra de 2,5 q. Cada any hauria d ' i n v e r t i r dos duros en l a m i l l o r a de l a casa i havia de pagar de cens dos duros i un pol l a s t r e per St. Joan. L'entrada era de 170 11. (s'encarregava un censal de 50 11. i l a resta ho pagava en efectíu) (77).

No sembla, pero, que l'establiment de cases ja construidos esdevingués important, a diferencia deis establiments de patis per a construir.

d/ Establlment de terres i e l dret a construir casa. Casas Mercada en e l seu I l i b r e quan descriu les diverses parearles parla de l a "cuartería" com a contráete t i p i e del partít j u d i c i a l d'Igualada i de Manresa i e l des­c r i u : " e l contrato en virtud del cual e l dueño de t i e r r a s las cede a perpe­tuidad, en toda su extensión o solo en parte a un labrador apto para traba­j a r l a s , con facultad de que pueda contruir una casa, pero obligándose a l a ­borar y hacer producir l a t i e r r a cedida y pagar anualmente a l cadente una cuarta o una quinta parte de los frutos que de aquella se obtuvieran, con arreglo a l o convenido" (78). Malgrat que enlloc no hem deteetat aquesta denominació, a i s protocola notaríais es troben contractes que responen a aquests t r e t s .

Aquests contractes es troben en arees de l a comarca amb poblament díspers on e l s amos de le s masies estableixen en emfiteusi una pega de térra mes 0 menys gran, a perpetuitat, amb e l dret de construir una casa i l ' o b l i g a -ció de pagar una part de f r u i t s . 6stem davant de l a reprodúcelo del contráe­te d 'emfiteusi que dona origen a l mas pero en unes condicáons mes dolentes: men.y terres i un cens en especie variable seqons l a c o l l i t a . Les terres cedides normalment no eren s u f i c i e n t s per viure'n i calía recorrer també a l a rabassa morta. En els pobles de poblado concentrada e l s elements ca-racterístics del petít pages es constituien per separat. A n i v e l l de grups s o c i a l s e l resultat era e l mateix. Pero estudiem amb cert d e t a l l aquest con­tráete agafant uns exemples:

-Josep V i l a , pagés, hereu del Mas V l l a de St. Martí de Mura, e s t a b l i a 1 en emfiteusi concedía a Jaume Puíg, pagés de Mura, 20 Q. del Mas amb e l s pactes següents:

.Conrear a ús i costum de bon pages. Havia de sembrar 10 Q. cada any i s i no ho feía podia fer-ho 1'amo quedant-se e l s f r u i t s . De tot e l que es c o l l i a havia de pagar e l quart i s i no ho pagava Ileialment podía ésser

expulsáis de l a térra sense cap dret. .L'amo havia de construir un c o r r a l i 1'adquiridor- 'havia d ' u t i ­

l i t z a r tots els fems d'aquest c o r r a l a l a pega de térra. L'amo havia de tan­car e l bestiar en aquests corráis durant 50 dies.

.Podia e d i f i c a r una casa o caseta i l'amo a n i r i a a buscar e l s grans que l i pertoquessin.

.Podia l'adquiridor teñir dos p a r e l l s de bous i podia-fer-los pastu­rar per tot e l mas.

.L'amo es reservava l e s glans i herbes fora del conreu. •En Puig podia endur-se 12 garberes de p a l l a i l a resta s'havia de

consumir en adoba per a l a térra, a excepció de l a p a l l a deis llegums que era per a e l l .

.En Puig havia de fer l l o b i n s pagant e l quart i s i no en f e i a , podia en V i l a fer-ne dos quartans peí bestiar.

.Deí-.l'hortalissa no es pagaven parts. Podia plantar tres ñegueres i l a que l'amo volgués era franca de parts i l e s a l t r e s pagarien e l quart.

.Si un v o l i a empenyar e l t r e b a l l i n v e r t i t i l ' a l t r a e l quart es do­naven e l dret de p r e l a d o i fadiga mútuament.

L'entrada era de 150 11. (79). E l domini útil cedit en e l contráete esta en r e a l i t a t molt condicionat,

no solament per l'entrada i l a renda extreta - l a quarta part deis f r u i t s -sinó per 1'orientado del conreu clarament d i r i g i d a per l'amo vers e l s ce­r e a l s , garantint detalladament e l seu adobament a base de cedir e l bestiar de l'heretat i d ' u t i l i t z a r l a p a l l a eom,aadob. Podria semblar una col.labo-ració mutua s i bé es tracta de l'aprofitament maxim de l a forga de t r e b a l l d'un individu i l a seva f a m i l i a que es r e n d i b i l i t z a v a via parts de f r u i t s .

-En aquesta mateixa línia destaquen e l s contractes de Ventura M a t i f o l l , pages de Rajadell, amb una diferencia envers 1'anterior, no és perpetu s i ­no per l a durado de l a vida deis ceps (80). En e l segle XIX aquest tipus de contractes també abunden igualment a les zones de poblament dispers. Po-dem destacar en aquest s e n t i t e l cas de Joan Canyelles del Kacó, pages de C a s t e l l f o l l i t del Boix, que e s t a b l i a una pega de térra de 3 Q. amb dret a ed f i c a r - h i una casa. La poca extensió establerta avala, encara mes, l a con­solidació d'una pagesia que havia de recorrer a a l t r e s a c t i v i t a t s econbmi-ques per sobreviure (81).

Sobre aquests contractes podem concloure: 1.- Es desenvoluparen en arees de poblament dispers de l a comarca i con-

66

tribuirán a reforjar aquesta imatge, en construir-se les noves cases en l l o c s distants unes de les a l t r e s .

2. - L'establiment de petites extensions de térra amb drets a e d i f i c a r una casa i hort i d ' u t i l i t z a r a l t r es recursos per fer possible l a vida a una f a m i l i a pagesa -pou, b e s t i a r , fems, etc-, amaga e l seu carácter i n s u f i ­cient per s u b s i s t i r l a qual cosa els convertía en subsidiaria deis mateixos masos.

3. - L'extracció de renda es reali t z a v a almenys de quatre manares: l a p r i ­mera a p a r t i r del pagament de l e s parts de f r u i t s corresponents, l a seqona en fer-se carree d'una part de les contribucions, l a tercera donant amb l'em­f i t e u s i e s t a b i l i t a t a l a p e t i t a burgesia que podia repercutir favorablement en e l rendiment a l l a r g termini de 1'explotado i , per tant, en e l volum de renda extreta i l a quarta com que no es concedí; una quantitat de terres s u f i c i e n t s abocava e l s pagesos o a explotar mes terres deis masos veins a rabassa, o al t r e b a l l a s s a l a r i a t en e l propi mas que l'havia establert o a enviar l e s f i l i e s a les fabriques t f e x t i l s de les v a l l s f l u v i a l s properes.

4. - La relació d'explotació que e l contráete encobria tenia l l o c entre els propietaria de masos -pagesos sobretot- i l a p e t i t a pagesia en formació.

B/ Els avantatges de l'emfiteusi.

Entandre des d'una perspectiva s o c i a l , l a I l u i t a entre e l s grups s o c i a l s per l'apropiació de l'excedent agrícola, l'ús de l'emfiteusi és difícil, Pero alguns aütors en fan una defensa aferrissada i ens donen les p i s t e s per a l a seva interpretació..

Caresmar deía: "Una c i e r t a distribución agraria por medio de los estable?* cimientos, hace que cada vecino posea una c i e r t a porción de t i e r r a s en pro­piedad como ya se ha insinuado y cultivados prolixamente y con e l amor que induce vertodos los adelantamientos en beneficio propio, producen frutos que de otro modo no pudieran esperarse" (82).

Pero e l s textos mes interessants son e l s de Tos i val l a pena c i t a r - l o s amplament perqué necessiten pocs comentaría:

"Si vemos nuestro principado en tan f e l i z situación, aumentada l a pobla­ción, y e l comercio. S i miramos reducidas a c u l t i v o l a mayor porción de l a s t i e r r a s que l o permiten, quien dudará que todo se debe en gran parte a l a frecuencia y uso de los contratos emfitéutícos, que en Cataluña se llaman

m

establecimientos? (...) Al poseedor supongamos de una basta heredad, o d i ­latado término, l a extensión de las^ t i e r r a s l e impide c u l t i v a r l a s todas. E l l a s quedan en estado de abandono y s i n producto, siendo apatas con l a l a ­branza de producir copiosas cosechas. Pero que medio más fácil para lograr­l o que estableciendo aquella porción, que mas l e convenga?"

"Por este medio una familia errante, pobre y s i n esperanza de mejorar de fortuna, se domicilia en paraqe f i x o . Puede s a l i r de su estado miserable, y l l e g a r , sino a l a abundancia y riqueza, a l o menos a una mediana honradez y esplendor. Adquiriendo a s i algunas t i e r r a s , aunque yermas, persuadida que cu l t i v o s darán útiles productos, se propone desde luego poseer un patrimo­nio, reduciéndolas a cult u r a , y logrando, aunque con alqunos años de pena­l i d a d y trabajo, son con e l tiempo e l émulo y admiración de los vecinos".

"Constituido un emfiteota con una porción de terreno establecida, l a mi­ra como a patrimonio suyo. Se reputa no un jornalero como antes, sino un hacendado, respira sentimientos de un padre de fam i l i a acaudalada. Toda su idea consiste, en hacerla floreciente y fructífera.. A indagar qual parte se­rá mas a proposito para granos, qual para viñas, o l i v o s o otro fruto. Empren­de l a labranza, por l o que su p o s i b i l i d a d l e permite. A proporción de l a s utilidades que experimenta, se adelanta en l a s demás. E l señor directo per­cibe más censos y a todo e l pueblo trasciende e l aumento de los frutos".

"Aunque este coitrato puede ser temporal o por algunas vidas, siempre se han de esperar mayores resultas, siendo perpetuo. E l emfiteota no se dedi­cará en e l aumento de una finca que sabe ha de dexarla; s i pueden esperar­se aquellas mejoras, que serían requieres y perpetuas, pudiendo t r a n s f e r i r ­l a a sus h i j o s , descendientes y sucesores" (83).

Hem copiat amplament aquests fragmenta de Tos perqué recullen tota l a filosofía que h i ha darrera l'emfiteusi. Perb c a l d r i a rematar-los amb un fragment d'una Membria de Maria Oliveras "con todo no logran estos pobres otra cosa que l a seguridad de gozar por largo tiempo e l fruto de sus sudo­res" (84).

Cal fer un aclariment: aquests autors no es refereixen a l'emfiteusi de­rivada de l a relació senyors directes/pagesos de mas, sino a l a derivada de pagesos de mas/petita pagesia. S'analitzaven e l s avantatges del pages de mas i raonaven amb fredor l e s relacions d'explotació que h i havia darre­ra l'emfiteusi aplicada en aquesta segona relació: 1'adquiridor es creu que l a térra establerta és seva i , per tant, s'esforga i t r e b a l l a per f e r - l a produir a l maxim, l'esforq del paqes i de tota l a f a m i l i a permetran l'ascens

667

s o c i a l a base del t r e b a l l . Evidentment aixb implicava augmentar l a produc-ció amb l a i n t e n s i f i c a d o del t r e b a l l , f e r produir l a térra en indrets i n ­creíbles i , incrementar l a renda de l a térra que rebia el pr o p i e t a r i o p r i ­mer domini útil de l a térra. No és estrany dones l a satisfacció deis hisen-dats rurals peí sistema d'emfiteusi i l a defensa que en fan.

E l que no explicaven aquests propietaria és que, malgrat l'esforg de ge­nerado darrera generado, normalment no aconseguien mai un'lloc mes a l t dins l'escala s o c i a l . E l secret de l a elasse r u r a l dominant estava en man­ten i r viu l'esforg i e l t r e b a l l intensiu dé l a p e t i t a paqesia,fustrant qual-sewol v i a d'enriquiment que poses en períll l a relació d'explotació fonamen­t a l . Un mecanisme consistía en l i m i t a r l'accés a l a térra, un a l t r e - i n t e r -relacionat a l ' a n t e r i o r - l'endeutament generalitzat i , finalment, els pro-blemes de reproducció a n i v e l l de sistema h e r e d i t a r i i l a desintegració so­c i a l que s i g n i f i c a v a per . alguns grups.

5.2.2 La rabassa morta.

be les formes d'utilització de l'emfiteusi que es desenvoluparen en e l segle XVIII, l a mes estesa i trascendent a l Bages fou l a rabassa morta. L'amo del mas, possessor del domini útil, cedia a un a l t r e pages e l domini útil d'una porció de térra; generalment p e t i t a amb l'obligació de plant a r - l a de vinya i conrear-la mentre visquessin els primers ceps a canvi de pagar una part de f r u i t s (85). L'establiment havia d'ésser a " nuda percépció", és a d i r que l'amo del mas no podia cobrar Iluisme perqué a l a vegada era emfiteuta d'un senyor directe. E l cens d'aquesta emfiteusi no era f i x s i ­no que corresponia a una part de f r u i t s i l a durada era temporal, encara qi« amb l i m i t a imprecisos derivats d'una fbrmula tan ambigua com "mentre visquin a i s primers ceps". E l primer domini útil no podia cobrar Iluisme perb tenia e l dret de p r e l a d o i fadiga, de cobrar cens i l'entrada. E l r a ­bassaire o segon domini útil, podia alienar l a térra establerta i comportar­se, per l a l l a r g a duració d e l contráete, quasi com a p r o p i e t a r i . Aquest elefñent'sera t uns deis punts de friccíó de l a I l u i t a entre pagesos de mas i rabassaires; aquests pretendran e l mateix que havien f e t e l s a l t r e s arob e l senyor d i r e c t e , ésser considerats e l s propiétaris r e a l s .

E l contractecde rabassa morta definía unes relacions d'explotació - f r u i t d'un accés desigual a l a térra- entre els pagesos amb mas i e l s rabassaires.

t a rabassa periaetia e s t a b i l i t a t a i tabassaire i l l i b e r t a t de disposac de l a térra i «naximitzava i'explotació a l'amo del mas. Pero ©1 carácter em-f i t b u t i c en un marc de t r a n s i d o cap a un régim l i b e r a l que intentava e l i ­minar obstacles a l a propietat per c o n v e r t i r - l a en l l i u r e i que en diverses ocasions va l e g i s l a r en- favar de l a red^jció deis censos, podia mndtiir ©Is rabassaires a r e i v i n d i c a r e l -dret a redimir i convertir-se en ptopieta-r i s , l a qual cosa posava en p e r i l l l a relació d'explotació fonamental del cafBp bagenc. E l s propia taris: :de wasos assoliréo a nivell.' l e g i s l a t i u que e l tasa no es resolqtiés isal defiííitivawent (86)-- i e l s censos sobrevisquessin en un reqim pretesament l i b e r a l .

A l a priictica contractual hom copsa e l manteniment practicament intacta da l a institució ewfltéutica de l a rabassa -que peraetia siaximitzar l a ren-cta- f i n s a Fináis d s l segle XIX» La preocupado deis p r o p i s t a r i s no sstava en e l carlcjter emfiteutic n i tampoc en l a durada d e l contráete, sino en l'ho-moqeneltát de l a renda* l a submissió de l ' a c t i v i t a t agrícola a l a direc-ció d e l propietaria l a captado d e l . voluí» de randa qm abam es paga-va en fonsa de delme i p r l m c i a a l senyor i en controlar a l rabasser a i t j a n -gant algunes clausules que amena^aven e l desnonament.L'eficacia de l'explo-tació residía en aquesta mecanismes, mes que en eliminar l a rabassa, Curio-sa»ent, i ho vaure», e l s contractes. de de^rés de l a f i l . i o x e r a signats cm

arrendaments, iBantenenefírelZfóossslsíínateíxos avantatges <|ue l e s rabasses peí rabasser.

La nostra a n M i s i es centrara en l'evolució del contracta a p a r t i r deis protocols notaríais, e l s quals ^presenten diversos proÍ5l«BtSí

, -En primer lloü, m sabem en quina relacié estaven e l s üontraotet ver-bals o privata amb el s regístrata i s i aquesta tenien alguna excepcionali-tafc. E l d e t a l l deis pactes ens f a pensar que eatem davant de documents que reflecteixeíi l a reáiitafc*

-En segon l l o c , trebaílent amb contractes r e c o l l i t s a l ' a t z a r que mos­tren d i v e r s i t a t d'histbries cnwjunturals. Posa en evidencia l a d i f i c u i t a t de construir una evolució i l a r e l a t i v a howogenextat de I t contractació»• i ' a l t r e itétods possibls és seguir l'evolució deis ctwitraetes d'una explota­d o e l quai és molt d i f i d l a p a r t i r deis protocols i té e l problema que no es sap s i es capta l a generalitat del problema (87),

. -En t e r c e r l l o c i dtsnada l'extensió de i s prottjcols he» optat per esüt?-l l i r dues «ostres exhaustivas de 1770 i 1850, i no tant exhaustivea en anys anteriors i posteríors. Bl r e s u l t a t creiem que és satisfactorí des del punt

de v i s t a de l$evolució qenerallde l a rabassa. -en quart l l o c , no hem optat per l a comparació deis dos blocs s i ­

no per l'evolució deis aspectes concrets deis contractes, així podem precisar m i l l a r s i es produeix enduriment o no de les diverses clausu­l e s . Deixarem de banda a q i B l l s aspectes de técnica agrícola que j a hera abordat a l capítol 2.

A/ Les rabasses en e l segle XVII

Eva Serra ha mostrat com a mesura que avanga e l segle XVII e l con­tráete de rabassa es converteix en exclusiu. Durant l a primera meitat del segle XVII e l 53,3^ deis contractes, a la segona meitat del s. XVII e l 94,6?ó í en e l primer quart del XVIIi:, e l 97,5?á (88). Podriem pensar a p a r t i r d'aquestes dades que l'expansió es va produir a l a segona mei­tat del segle XVII.

A l Bages, com a mostra i n d i c a t i v a coneixem pocs contractes de rabas­sa sígnats a l a segona meitat del segle XVII. Un d'Avínyó del mas Aba-dal i 1'altre de Calders, del Mas Torracabota. Son e l nostre punt de partida.

E l 1660 e l propíetari del Mas Abadal e s t a b l i a una pega de térra de 2Q. E l s pactes eren e l s següents: pagar cens 2s 6d en "nuda percepció" e l dia de St. Miquel; plantar de vinya l a tercera part dins quatre anys; pagar perpetuaraent l a quarta part deis f r u i t s que es c o l l i e n "tant de b l a t , o r d i , espelta, sivada, m i l i , canem, llegums, verema o rahims, hor-t a l i s s a , fruyta com de al t r e s qualsevol no anomenats"; pagar primer delme i primicia; " e l s grans en garba, l a fruyta a l c u l l i r - l a y l a ve= rema, a l veremar"; podra l'amo posar a l'hora de veremar un home per pesar l a verema; s i planta arbres que donin fusta també haura de pagar e l quart; s i vol vendré verema o c o l l i r penses ho pot fer pagant e l quart; es reserva l'amo l e s herbes i panpols i e l dret a pasturar-la en e l temps degut pero que solsupot.^fer pasturar! les cabres que c u i ­den un anyell; en cas que e l bestiar fes alqun mal, pagaven només e l mal causat i permet a l rabasser que pasturí e l seus animáis de feína; ha de conrear a "lís i costum dei bon paqes"i sí esta quatre anys sense conrear-la l'amo pbt • recuperar l a pega de térra i concedír-la a qui l i semblí (89).

En e l contráete del Mas Torracabota de Calders siqnat e l 1696, trobem com a novetat que es permetia fer els colgats i eapfieats ne-cessaris per a l a conservació de l a vinya. En e i Mas Abadal no es regulava cap fbrmula*la durada del contráete n i es deia que fos a ra­bassa, en canvi en aquest l a definició era precisa "a soca mort (...) haye de tornar y tornia a mi y ai s meus ab l a mateixa p l e n i t u t de drets que ab lo present vos l a concedesch" (90).

E l contráete signat e l 1716 per Joan Bertrán del Pbnt de Cabrianes introduia com a novetat e l sistena de resaldré els con f i l e t e s " a l i o que dirán dos homens elegidors un per part, y a i x i mateix en cas de alguna questio" (91).

A p a r t i r d'aquests contractes es pot afirmar que gairebé l a tota-l i t a t de les clausules que trobaien a l l l a r g del segle XVIII i XIX apareixen j a a l a segona meitat del segle XVII plenament definides, tant les que es refereixen a l'organització de l'explotació com les derávades del control del rabassaire.

B/ L'evolució del contráete en els seqles XVIII i XIX

Deixarem de banda aspeetes de técnica aqrícola per centrar-nos en els aspeetes s o c i a l s . Acabarem e l nostre a n a l i s i e l 1870 i deixarem per a l'apartat següent e l s contractas de després de l a fi l . l o ( x e r a que malgrat no entrendins del maro cronolbgic del nostre estudi presenten un notable interés.

a/ Les parts contractants. E l contráete de tabassa morta s'acosturna a signar entre e l propietari del domini útil d'un mas, generalment pa­ges, comerciant o comunitat eclesiástica s i posseeixen e l mas i un pa­ges o a veqades algún artesa l o c a l .

E l propietari del mas formava part de l a burgesia urbana o de l a pa­gesia benestant en l a majoria de casos. En canvi, els rabassaires eren normalment p e t i t s paqesos o artesans ^ cabalers deis masos pobres, o f i l i s deis propis petits pagesos que l';única v i a per accedir a l monopo-l i de l a térra que exercien els masos era mitjangant e l s contractes de rabassa. AqiBst carácter de p e t i t s pagesos l'hem v i s t perfectament r e f l e c t i t en l e s estructures de l a propietat i d'explotació deis pobles bagencs estudiáis a l capítol 3 (92).

871

A l a segona meitat del. segle XVIII. a part d'aquesta tipología c i ­tada que és l a general, detectem alguns casos d'establiments a rabas­sa de grans extensions de térra, en aquest cas no a pagesos sino a ve­l e r s i comercianrtis de Manresa. Per posar un exemple: Jaume Gras, hereu del Mas Gras, paqés de Marganell e s t a b l i a a Ignasi Coma, Josep Padró, Pere Font, Andreu Parara i Antón Gomis, velers de Manresa, 25 jornals de térra que havien de plantar de vinya en s i s anys i pagarían l a cinquena part deis f r u i t s (93). L'exemple és excepcional dins l a t o t a -l i t a t deis contractes pero té mes interés. La part de f r u i t s habitual era l a quarta part de f r u i t s , enfront e l s velers que paquen l a cinque­na. Enlloc es parla d'entrada n i de participació en le s contribucions. E l mes Ínteressant es troba en unes planes mes en l l a del protocol quan e l mateix pagés arrendava per 22 anys l a cinquena part deis grans i l a quarta de verema que es c o l l i e n a l mas per 2000 11. de les quals sois en rebia 500 en e f e c t i u . La resta se l e s quedava l'arrendatari per pagar deutes (94).

Els b e n e f i c i a r i s , en aquest cas, l a burgesia urbana de Manresa que s'aprofitava de les d i f i c u l t a t s del mas. La rabassa havia estat feta en immillorables condicions. Probablement e l i velers fessin subesta-bliments a i s p e t i t s pagesos per una renda mes elevada (95). En aquest cas no ho hem trobat (96).

b/ Les parcel.les cedides "a rabassa. No abordarem aquest aspeóte perqué j a es va tractar en e l capítol 3 en ana l i t z a r 1'estructura de l'explotació.

c/La durada del contráete. Per s i mateixa l a rabassa era una emfi­teusi temporal que durava mentre dures l a plantada de l a vinya. Com.que l a vida de l a vinya era imprecisa, l a durada prevista s'acollía a aques­t a imprecisió. Era, per tant, un contráete tanporal de l l a r g a durada i que e l t r e b a l l acurat del rabasser podia a l l a r g a r mes encara. Aixb suc-ceí amb l a practica deis colgats i c s p f i c a t s , totalment acceptats en els contractes, que permetien l a renovado del c e p i i , a l l a r g a r i n d e f i -nidament l a vida de l a vinya. E l ccntraete temporal esdevenía així per-petu.

A p a r t i r d'aquest punt, segons bona part de l a historiografía cata­lana, comenga l a reacció deis propietaria que van voler e v i t a r l a perr petuitat i una quasí-propietat que es podia consolidar a l a l l a r q a de dret , Per l a v i a de l a .i ur i aprudencia de l a Reíal Audiencia, es f a l l a

8?2

e l 1770, primer l a p r o h i b i d o deis colgats i després l a duració de 50 anys del contráete. La primera mesura era absurda perqué reduia l a capacitat de poíDduedó de l a pega de térra, i perjudicava a ambdues parts, l a segona era evidentment mes polémica i aixeca diversos memorials de rabassaires contra l a sentencia (97). Maria Oliveras, segons l a membria de 1797 presentada a 1'Academia de les Ciencies feia una defensa de l a rabassa, c r i t i c a v a l'op-ció deis 50 anys i suggeria que, almenys, s'havia de firmar per 100 anys. Aquesta podria ésser l'opinió generalitzada deis agraristes catalana davant 1'actuado de l a Reial Audiencia que representava un poder c a s t a l i a (98).

Aqüestes eren les reflexione deis j u r i s t e s i c a l observar l a seva in f l u e n c i a damunt de l a contractació r e a l . Per Badosa, l a durada venia de­terminada peí costum de l a centrada i copsa una gran heterogeneitat (50 anys, morts les dues terceres parts deis ceps, a p a r t i r de quan no es poden fer colgats, etc.) (99). A Igualada, l a desnaturalització del contráete es pro-duira per a l t r e s v i e s , perb no en l a durada que continua fixada deis primers ceps a 120 anys a p a r t i r de 1817 (100).

Que passava a l BagesJ E l s contractes del segle XVII son c l a r s : e l contrac-te dura mentre viuen els ceps, i en e l segle XVIII no es produeix cap can-v i . E l 1770, deis 23; contractes estudiats, 18 especifiquen mentre viuran els primers ceps, 1 és a dues rabasses i 4 no consta (101). E l 1850, l a du­rada tampoc canvia, de 21 contractes estudiats, 16 duraran mentre viuran e l s primers ceps, 1 és a dues rabasses, 2 mentre viuran l e s 2/3 parts deis ceps, 1, l a tercera part, i I n o consta (102). Serien majoritaris també els contractes que es signaven amb l a durada t r a d i c i o n a l . La ruptura es detec­ta en els contractes signats e l 1870 que canvien totalment e l panoramaj deis 11 contractes estudiats cap no r e c u l l l a fbrmula t r a d i c i o n a l mentre visquin e l s primers ceps, 1 mentre visquin les 2/3 parts, 3 duraran de 60 a 70 anys, 1 de 71 a 80, 4 de 81 a 90 i 1 de 91 a 100 (103);(V. Quadre 5.18)

QUADRE 5.18 La durada deis contractes de rabassa morta al Bages.

DURADA 1770 1850 1870

Vida primera ceps 18 16(1) -2/3 parts deis ceps — 2 . 1 1/3 part deis ceps — 1 -Dues rabasses .1 1 -61-70 anys — ~ 3 71-60 anys — — 1 81-90 anys --• ~ 4(2) 91-100 anys — — 1 No consta 1 1

TOTAL 23 21 11

(1) En un cas el raaxln possible es de 100 anys. (2) En dos casos,90 anys o les 2/3 parts deis ceps. ^

O

Al Bagés es preferí l a formula classíca de l a rabassa que durava mentre vívíen e l s ceps. E l 1850 es copsa un enduriment perqué en tres casos j a no es parla de tots els ceps, sínó d'una part pero continua predomínant aque­l l a . Oe 1850 a 1870 es produeix e l canvi perqué e l s nous establiments por­ten gairebé tots data f i x a , s i bé mes elevada que l a classíca de 50 anys, essent l a mes freqüent l a de 90 anys. Coincidím' basícament amb les apre-ciacíons de Gíralt peí Penedés (104). La desnataaralitzacíó en aquest s e n t i t era de l a segona meitat del XIX, malgrat que e l contráete continuava tenint una duració s i g n i f i c a t i v a i probablement influís mes l a polémica jurídica general sobre e l tema que no pas l a c o n f l i e t i v i t a t a l a comarca. E l propíe­t a r i , en d e f i n i t i v a , estava interessat en l ' e s t a b i l i t a t del rabassaire.

d/ E l volum de l'extracció de renda. Té components-diferents que a n a l i t -zarem per separat:

1.- Les parts de f r u i t s . La quantitat de producció pagesa mes important que passava a l propíetari del mas eren l e s parts de f r u i t s pactades en e l contráete. Cal fer dues consideracions, l a primera que quan es satisfeíen les parts s'entenia i sovint s'especifica que era pagat j a e l delme i ula. primicia a l senyor i l a seqona que malgrat ésser un contráete per plantar vinya i aquest esdevenir e l conreu mes important^es paguen parts de cereals i d'altres f r u i t s .

A p a r t i r de l a primera consideració volem cal c u l a r quin volum de produc­ció restava a l rabassaire un cop reduit e l delme, primicia i l e s parts de f r u i t s , s i suposem que e l delme i pri m i c i a significaven l a desena part sem­pre.

Delme 1/10 Parts Total cargues 100 cargues 90 1/5 72,-100 cargues 90 1/4 67,5 100 cargues 90 1/3 60,-100 cargues — 1/3 66,67

Si es pagava l a cinquena part, e l rabassaire es quedava e l 72 % de l a c o l l i t a , e l 67,5 % s i pagava e l quart i e l 60 ?ó s i pagava e l terg. S i paga-va e l terg'no s a t i s f e i a e l delme, suposava e l 66,67 °ó_,gairebé l a mateixa quantitat que e l quart amb delme. Val l a pena reteñir aquesta s i m i l i t u d .

Es pot plantejar l a següent hi p b t e s i : les parts de f r u i t s a l l l a r g del segle XVIII i XIX, es van endurir en línies generáis*.de pagar l a cinquena part es passaria a pagar e l quart per avangar clarament cap e l terg a l a segona meitat del segle XIX. Aquest enduriment c a l matisar-lo amb l'evolu­ció de l e s parts deis grans i llegums.

6?

Ais contractes esmentats mes amunt del segle XVII s'havia de pagar e l quart de verema, perb l a mostra era escassa. A l' i n v e n t a r i de Manel C a l c i ­na, ciutada honrat de manresa, tenianel 1734, 112,2 Q. de vinya repartidas entre 37.rabasses, de les quals 102,3 Q. pagaven l a cinquena part de f r u i t s (34 rabassaires) i 9,9 Q. l a quarta part (3 rabassers). Aquesta vinya esta­va plantada a S a l e l l e s a pocs Kms. de Manresa (105). Podria ésser un exem-ple a i l l a t perb és una extensió notable i prop del n u c l i urba mes important

Eniiel quadre 5.19 comparem les parts de f r u i t s que pagaven e l s rabassers e l 1770, 1850 i 1870.

QUADRE 5.19 Les parts de fruits a les rabasses al Bages.

PARTS DE FRUITS 1770 1850 1870

De verema 1/3 - - 4 2/7 - 1 -1/4 16 20 7 1/5 7 - -

De qrons 1/3 - - 4 2/7 - 1 -1/4 13 16 7 1/5 8 2 -1/6 1 2

E l 1770 pagaven e l quart de verema 16 i l a cinquena, 7; e l 1850 pagaven tots e l quart menys 1 que pagava de cada s e t , dues i e l 1870, e l quart con-tinuava essent majoritari perb 4 j a pagaven e l terg. L'evolució en aquest se n t i t és c l a r a , amb e l quart com a maro general es tendeix de l a cinquena part-a p r i n c i p i s del XVIII_^al terg l a segona meitat del XIX. Els contractes solen especificar l a part de "tots e l s f r u i t s " , per tant e l s cereals que es c o l l i e n abans de l a plantada o després segueixen l a mateixa evolució. Algunes vegades, e l s grans solen pagar una part i n f e r i n r (menys del quart, 9 a 7 respecte a l a vinya e l 1770, 4 a O e l 1850, i e l 1870 tots paguen i g u a l ) .

A l t r e s elementa confirmen aqüestes tendencies. fen e l resum que aporta Badosa.deis contractes firmats per St. Benet .de 1778 a 1792, es troben enca­ra dos contractes a l quint, sobre 18 a l quart (106). En l a resta de contrac­tes dé. il'any 1770 que fan referencia a establiments a rabassa (inventarié, vendes a carta de gracia e t c . ) , de 20 documenta, 14 esmenten e l quart i s i s , l a cinquena. La cinquena part podia haver estat important i'poc a poc suplan­tada per l a quarta part.

A 1'altre extrem e l cas d'Artes en que s'especifica l a part de f r u i t s

875

que paga cada rabassaire a l'aniillarament de 1872. Dones bé, serabia c o n f i r ­mar-se e l que copsavem per l'any 1870, e l 16,9 % dei-les rabasses d'aquell poblé pagaven j a l a tercera part i c a l teñir present que r e c u l l 1'estat en un moment determinat, és a d i r amb barraja de rabasses noves i ve l l e s (107).

S'entén sempre que les parts de f r u i t s es refereix a t o t s e l s f r u i t s i hem v i s t com els grans paguen igual o menys que l a vinya. A vegades es re­gulen les parts de l e s olives ( e l 1770, 3 contractes obliguen a pagar l a . meitat) i / o de f r u i t a d'arbres que poden haver-hi plantats.

Normalment s'especifica també que e l s f r u i t s f e t s a l a fangada, especial-ment hortalisses i llegums, no paguen parts. Tot i així aquest pacte sembla que decau progressivament, e l 1770 es firma en 8, e l 1850 en 3 i e l 1870 en un. En desapareixer aquests productes entrauríem dins d e l concepte gene­r a l de "tots els f r u i t s " i per tant c a l d r i a considerar-ho també com un en­duriment .

Hi ha pero un a l t r e seguit de pactes que pretenen m i l l o r a r les parts de f r u i t s obtíngudes tant a n i v e l l quantitatiu com a n i v e l l qualitatíu. Poden s i n t e t i t z a r - s e de l a següent manera :

-Evitar e l frau en les parts de f r u i t s . Bn l a verema s'imposa un pesa­dor que ha de v e t l l a r per l a ígualtat de l e s parts. La despesa que aquell genera s o l anar a mitges, e l manteniment e l s o l pagar e l rabasser i e l j o r ­nal de l'amo. Es s o l pactar • quec.l'émo anira a r e c o l l i r l e s garbes deis grans a l a pega de térra. 6ra mes difícil fer frau a l a garbera que no pas amb e l gra batut.

- M i l l o r a de l a q u a l i t a t de l a producció, mitjangant l a itpposició a l rabasser del tipus de ceps que ha de plantar. En e l seglerXVIII difícílment es recomanen les especies a plantar i com a tnolt es parla de bones especies. A l a segona meitat del segle XIX, és freqüent fina i tot i n d i c a r quina t i ­pus c a l plantar (108).

-Homoqeneitat en l a data de verema; es f i x a a l rabasser quan ha de co-mengar a veremar o bé ha de demanar permís per fer-ho, així e l propíetari rebra t o t a l a verema a l mateix temps i podra elaborar e l v i amb tot e l most practicament.

-Paqament a l rabasser de les seves parts en v i . Es e l punt maxim d'aquest intent de millora de l a q u a l i t a t en benefící del propíetari. Aquest en l l o c de rebre una part de verema, l a rep to t a i elabora e l v i . En e l moment de trascolar e l rabasser rep l e s parts que l i corresponen en v i . E l propíeta­r i homogeneitza tota l a c o l l i t a i a mes s i v o l comprar e l v i a l rabasser

676

cosa probable disposa d'una mateixa q u a l i t a t que podra revalorar en e l mer-cat. Es perbjuna fbrmula no molt estesa (109).

Per acabar queden e l s sarments, adob p r i n c i p a l de les mateixes vinyes en una área d'absencia de besti a r . En e l s contractes estudiats s'hi troben quatre posicions; a/ no es pacta res sobre e l tema, b/ s'especifica que son de I l i u r e disposició del rabasser, c/ s'especifica l'obligació d ' u t i l i t z a r -los . l a pega de térra i d/ que s'han de pagar parts a vegades de tot s | a vegades deis no u t i l i t z a t s com adob.

Tantíé aquí es detecta un cert enduriroent: e l 1770, sois s i s contractes en parlen, tres obliguen a utílitzar-los a l a pega de térra, dos no paguen res a l rabasser i e l que f a l t a , dona 2000 garbons a l rabassaire i l a resta s'ha d'emprar a l a térra. E l 1850, 9 c i t e n e l s sarmenté: c i r c obliguen a pagar e l quart deis sobrants d'adob, un determina que siguin peí p r o p i e t a r i , un a l t r e que es pagui parts de tots i sois dos que es consumeixin a l a pe­ga de térra. . E l 1870 tenim tres contractes en situacions d i ­verses.

No sabem que passava amb e l s sarmenté quan no es pactava res perqué d i -fícilment es poguessin considerar com a f r u i t s , potser per aixb apareix 1'ínteres per pactar sobre aquest tema. Cal suposar que donada l a manca d'adob e l roes normal fos l a seva reinversió a l a térra tant s i es pactava com no. L'enduriment en aquest cas venia de l'obligació de pagar parts un cop ado­bada, davant e l pacte de l'obligació d'adobar sense haver de pagar res des­prés.

Com a conclusió d'aquesta a n a l i s i de l e s parta de f r u i t s com a component essenciál de l a renda es pot deduir un enduriment de les condicions del con­tráete tant en l e s parts mes importants -pas de l a cinquena part a l a t e r ­cera- coro en m i l l o r a de l a quantitat i de l a q u a l i t a t , a i x i mateix, com amb pactes sobre sarments qm anteriorraent o no e x i s t i e n o es limitaven a o b l i ­gar a r e i n v e r t i r - l o s com adob.

2.- E l s censos i l e s contribucions. E l s censos en diner tenien en e l cas de l a rabassa dues vessants: l a primera com a participació en e l s censos que e l p r o p i e t a r i del domini útil del mas havia de s a t i s f e r a l senyor d i r e c -

i seqona com a imposició d'un cens en diner peí carácter emfiteutic de l a rabassa a mes de les parts de f r u i t s . En e l primer casual rabassaire contribuía a pagar e l s censos a l senyor directe i c a l d r i a saber s i e l que recollía e l p r o p i e t a r i del mas era proporcional o superior a l que e l l r e a l ­ment havia de pagar. Sí recollía mes diners e l cens era una a l t r e mecanís-

S77

me d'explotació. En e l segon cas, e l cens era renda extreta en diner. Val a d i r , que pocs contractes especifiquen 1'obligado de pagar censos

en diner i , s i de cas, son petites quantitats. E l 1770, 5 contractes, e l 1850 també 5 i e l 1870, 2.

Les contribucions responen a una a l t r a qikstió. E l propíetari ha de pagar e l cadastre o l a contribució t e r r i t o r i a l peí seu mas i , per tant, per l a térra establerta. Per aixb, a poc a poc, en tots e l contractes esrpacta qui fara front a les contribucions. Cal a n a l i t z a r - l e s com a renda extreta a l rabassaire i que és captada per 1'Estat i és una relació d'explotació en tant que 1'Estat esta a l servei d'un grup s o c i a l determinat. Malgrat aixb es poden detectar dues tendencies; l a primera que consisteix en incorporar e l pacte de l e s contribucions a l contráete i l a seqona que recau major quan­t i t a t en e l rabasser. Per aauí es copsa 1'enduriment (V. quadre 5.20).

QUADRE 5.20 Les contribucions en els contractes de rabassa morta al Bages.

TIPUS 1770 1850 1870

Paga tot el rabasser — 2 Paga tot el propiatari Z - -Contribució proporcional a 8 9 6 -les parts que es paguen Quantitat fixe - 1 2 Rabasser paga mes que les - 2 parts

TOTAL 10 12 10-

La mostra de contractes r e c u l l aquest enduriment. E l 1770, e l 43,5 % deis contractes pactaven sobre contribucions; e l 1850, e l 57,1 % i e l 1870, e l 90,9 %, Pero no sois aixb mostra l'enduriment, e l 1770 h i ha dos contractes en qué e l s propietaria paguen íntegrament e l cadastre; e l 1850, en dos, e l rabasser les paga integres i e l 1870, en dos casos, l a part d'impostos és mes a l t a que l a part de f r u i t s . La posició, en p r i n c i p i mes coherent era l a que e l rabasser pagava proporcionalment a l a part de f r u i t s que rebia i , v a l a d i r , que aquesta posició era majoritaria.

Quan analitzem e l s c o n f l i c t e s s o c i a l s derivats de l a rabassa veurem en e l cas d'Artes les I l u i t e s per aquest tema del repartiment de l e s contribu­cions .

L'entrada. En fer-se l'establiment, e l rabasser havia de pagar una entrada que formava part del contráete. Aquesta podia ésser simbólica o s i g ­n i f i c a r una quantitat important de diners. fiem v i s t a les emfiteusis urbanes com l a capitalització del cens mes l'entrada equivalía a l valor de l a f i n ­ca. En l a rabassa és mes difícil de calcular espeeialment l a capitalització

678

del cens. El pagament en efectiu era una carrega per a l nou rabasser que algunes vegades e l conduia a l'endeutament. No sembla, que es produís endu­riment en aquest aspeóte, sino mes aviat una perdua de pes de l'entrada en els contractes (Veure Quadre 5.21)

QUADRE 5.2i L'entrada en els contractes de rabassa morta al Bages.

VALOR 1770 1850 1870

Pollastres 10 6 2 Tassa d'aigua 1 7 -0 a 10 11. per Q. 3 - 1 11 a 20 11. 2 1

• 21 a 70 11. ' 1(1) -31 a 40 11, •• 2 _ 1 41 a 50 11. •• 2 _ _ 51 a 75 11. " _ _ 76 a 100 11. <• - - _ + de 100 11. •• - -No consta 2 7 7

(1) L'entrada és de 25 11. perb no coneixem l'extensió.

E l 1770, e l s que pacten dos pollastres d'entrada i e l s que "no cons­ta" son e l 52,2 %, e l 1850, e l 95,2 % s i afegim l e s taSSes d'aigua i e l 81,8 % e l 1870 amb una mostra mes p e t i t a i , per tant, mes poc f i a b l e . Es produeix una redueció de les entradas en diner de l a segona meitat del segle XVIII a l a primera meitat del segle XIX. Seria un element p o s i t i u peí rabassaire que no hauria de desembossar c a p i t a l i n i c i a l .

Cal fer algunes reflexiona sobre aquest fenomen. La primera, es deriva que l'entrada condicionava e l Iluisme que s'havia de pagar i , es podia do­nar una declaraeió d'entrada i n f e r i o r a l a rea l en l'escriptura n o t a r i a l . És e l cas, peor exemple, de Joan Solervicens, pages de Navarcles, que decla-rava haver pagat 300 11. de ll e g a t a i s seus f i l i s que vanjservir d'entrada d'una rabassa " l a qual paga fou r e a l y e f f e c t i v a per mi feta o i d i t Esteve Plans per compte de d i t s mos f i l i s encara que en l o calendat acte de esta­bliment solament se expressa haver paqat 25 11. per d i t a entrada, que fou així continuat per certas causas y motius a uns y a l t r e s del estabílient y adquisídors conveniente" (110). No podem saber l'extensió d'aquest feno­men i f i n s a quin punt condicionava realment l'entrada. La seqona, permet interpretar l'entrada com una forma de captar l'excedent pages que es podia produir a p a r t i r de preus a l t s del v i i desapareixeria a l a primera meitat de segle XIX quan els preus davallaren. L'entrada en diner s i g n i f i c a v a un c a p i t a l en efe c t i u que sovint no es tenía i calía recorrer a l'endeutament per f e r - h i front i , per tant, carregar-se de forma f i x a una pensió anual que descomptava del valor t o t a l de l a prodúcelo (111). La tercera, deriva-

679

da de l a propia desnaturalització, consistía en no fer constar l'entrada n i tant sois simbblicament per eliminar e l carácter emfiteutic del contraen te. L'apartat de "no consta" és important e l 1850 i majoritari e l 1870. En aquest darrer cas l'enduriment es produiria amb 1'augment de les parts de f r u i t s .

4. - E l Iluisme. E l cens era a "nuda percepció", per tant, e l propíetari del mas i possessor del domini útil, no podia cobrar Iluisme, aquest e l co­brava e l senyor directe. Així l'extensió del contráete afavoria també e l senyor directe i quan es signava e l contráete, e l rabassaire havia de pagar una quantitat a aquell.

Tal com hem víst a l'apartat deis Iluismes l'ínterés normal era e l 10 % sobre e l preu de venda. A quina categoría s'aplícava e l percentatge en l a rabassa? A p a r t i r de les dades del Llíbre de St. Benet es dedueix que es pagava e l 10 ?ó de l'entrada; quan h i havia especificat algún cens en metal.lie es c a p i t a l i t z a v a aquest a l 3 %, s'afegia a l'entrada i del t o t a l es ealculava e l 10 %. E l problema sorgeix quan no es pagava entrada o era simbólica (una taxa d'aigua o un p a r e l l de p o l l a s t r e s ) . E l L l i b r e de St. Benet quan no especifica l'entrada no tenim l a cortesa que no es pactes i no podem, dones, afirmar l a solució que es donava. En canvi, en un contrac-te de 1770 que l'entrada era de dos p o l l a s t r e s , e l Iluisme era de 1 11. lOs. (equivalía a una entrada de 15 11) (112).

5. - Renda en t r e b a l l . A l a t o t a l i t a t deis contractes es pacta que l a ve-rema -un cop pesada i controlada peí pesador- havia de ser portada l a part corresponent a l'amo, a l mas de l a seva propietat. Algunes vegades l'amo sug-gereix portar-la a un a l t r e l l o c perb l a distancia ha d'ésser equivalent a l a de l a pega de térra a l mas.

Obviament s i g n i f i c a v a un cost peí pages i peí propíetari un c i a r avantat-ge perqué no sois es procurava que el s parcers veremessin t o t s a l'hora mit-jangant l a s o l . l i c i t u d de permis, sino que l a verema a r r i b a r l a a les tines simultaniament per poder homogene'itzar l a producció de v i . . 6.- Reserva de drets.Els drets reservats per l ' e s t a b i l i e n t son tre s :

-Dret a pasturar e l bestiar. L'hem a n a l i t z a t en un a l t r e l l o c . L'amo es reserva e l dret a pasturar les herbes i pampols segons e l costum de l a zona. Sempre es pacta que en cas que e l bestiar fes malbé alguna cosa no es pagarla l a multa corresponent sino e l valor del mal produit. Algunes ve­gades es permet a l rabassaire pasturar l a pega de térra amb e l s seus animáis de faina.

680

-Dret de direcció de camins i rases. E l 1770 sois un contráete reser-va-.pel propietari del mas l a determinació de l a direcció de camins i rases. E l 1850, eren 12 sobre 21. Els propiétaris no es volien trobar sense pas en terres de l a seva propietat o una direcció de les aigües que perjudiques-s i n e l s seus interessos o baralles entre rabassaires que organitzaven e l terreny de forma diferent. L'opció de deixar en mans de l'amo aquest afer era una fbrmula d'enduriment, de perdua d'autonomia del rabassaire i de sub-missió a i s interessos del mas.

-Dret de prelació i Fadiga, segons e l qual s i e l rabasser es v o l i a ven­dré e l domini útil que se l i havia traspassat, l'amo podia optar a l a seva compra s i pagava e l mateix preu que o f e r i a e l comprador i n i c i a l . En alguns contractes apareix especifícate pero, en r e a l i t a t , era un dret implícit en e l propi contráete (113).

7.- La plantada de vinya. Una de le s formules d'augmentar l'explotació damunt deis rabassaires era escurgar e l període de plantado de vinya a par­t i r del moment que es signava e l contráete. Calía aleshores augmentar e l t r e b a l l o i n v e r t i r pereque fos productiva en e l temps f i x a t peí p r o p i e t a r i . Un fenomen en aquest s e n t i t és e l que es produí a Igualada (114). Ara bé, inf l u e i x e n diversos problemes sobre aquesta qüestió: en primer l l o c , e l t i ­pus de térra a l a qual s'hi ha de plantar, no és e l mateix una pega de t e r -a campa en conreu que es pot plantar immediatament que un bose que s'ha d'ar-rencar, fer uns conreus preparatoria i finalment plantar de vinya; en seqon l l o c , l'extensió de l e s pareel.les a plantar: no es pot d e f i n i r e l mateix termini per una extensió gran que una de p e t i t a ; en tercer l l o c , segons l a pressa de cada pr o p i e t a r i en obtenir producció de vinya, no podem oblidar que rep; parts de f r u i t s de tots e l s conreus i les necessitats poden ésser diferents.

Aquests elements fan molt complexe d e f i n i r s i realment es produí enduri­ment en aquest aspecte del contráete. En línies generáis, e l 1770, es f i x a l a data de 8 anys com a durada de l a pl a n t a d o , mentre e l 1850 es situaría a l'entorn de 6, pero j a hem d i t que son definicions forga imprecises.

Des del nostre punt de v i s t a , pensem que l a durada de l a plan t a d o va tendir a disminuir, perb e l s propiétaris estaven interessats en garantir una bona plantada amb el s conreus preparatoria adequats perqui sino l a vinya no produía e l s u f i c i e n t i e l s perjudicáis eren ambdues parts; per a l t r a ban­da, e l propietari rebia parts deis cereals mentre aquella durav'a amb l'avan'-taige que en ésserterra bosca o erma produia rendimenis semblants a i s de

58Í

l a boiga. Per tot aixb, creiem que c a l considerar amb cautela 1'augment de l'explotació en aquest s e n t i t .

Quant a 1'aprofitament del t r e b a l l pages hem d'assenyalar un pacte que surt en algunes ocasions, sobretot s i l a vinya és allunyada del l l o c de re­sidencia del rabasser. L'amo dona permis per construir una t i n a a l a pega de térra pero a l a vora del mas, e l rabasser pot elaborar e l v i amb redúc­elo de costos de transport. Quan s'acabava e l contráete, l a t i n a era per l'amo i millorava així les seves in s t a l u l a c i o n s .

C/ Alguns contractes prívats de plantado de vinya.

Alguns contractes prívats que hsn pogut localítzar mostren dues sítuacions diferenciades: els que eren fírmate en una sítuació de feblesa per part de l'amo del mas i e l firmat peí propíetari que era conscient deis avantatges que suposava nopassar davant d'un no t a r i .

E l mes antic és de 1828. Era sígnat pr Josep Ríumbau i Pía, pagés i amo del Mas Pía de Castellgalí que "deixem una pessa de térra per plentar seps" a Domingo Pares, pagés de Castellgalí amb e l s següents pactes: es quedava l a bttssa i l a llenya peí Mas; ha de pl a n t a r - l a a v a l l s ; ha de pagar e l quart del que es e o l l i r a i ha de dur les parts a l Mas pagant e l pareer; pagara tambp'el quart de garbons; sois podr^ plantar mes d'una vegada; ha de con­re a r - l a a''ús i costum de bon pagés" i ha de fer l e s rases a coneixenga de l'amo; no pot plantar arbres sense Ilicéncia i no podra veremar abans del Rosear d'Octubre (115).

E l document devia haver estat redactat peí propi amo del mas. La redac-ció era realment dolenta. Es plantejava en forma de parearía - l a paraula parear s'explícita diverses vegades- encara que tota l a filosofía era l a de l a rabassa. E l 1841, tenim un a l t r e contráete del mateix pagés que esta-b l e i x a l seu propi f i l l i es p e c i f i c a "so deíxat una pessa de térra per plan­tar ceps a rabassa morta a mon f i l l " (116).

La desnaturalització és obvia, perb no tant a conseqüencia de l'enduri­ment del contráete vers e l rabassaire, sino de les d i f i c u l t a t s que traves-sava e l mas. és casual que aquesta darrera vinya fos veñuda a l Rnd. Joa-quím Abadal e l 9-III-1844 i que e l Mas Pía, per un procés d'endeutament, passés a l a f a m i l i a Sola de Manresa (117). Estem davant d'un propíetari de mas incapag d'imposar amb forga les condicions d'explotació a-conseqüéneía

de l a seva d e b i l i t a t . Dins deis propietaria de mas l a capacitat per a impo­sar l a relació d'explotació era diferent, l a qual cosa aprofundia l a d i f e ­renciado interna.

En aquest sentit era radicalment diferent e l contráete que es signava a Aguilar entre Dn. Josep de Sanou i de Pons i Pere Bonvehí pages. La i n i ­c i a t i v a era del propietari i , malgrat les condicions pactadas típiques de l a rabassa, l a desnaturalització afavoria a l propietari (118).

D/ La desnaturalització de l a rabassa a l Bages.

G i r a l t centra l a desnaturalització de l a rabassa fonamentairtient en tres aspeetes: l a duració del contráete xifrada en 50 anys, l a no formalització del contráete en eseriptura pública i l a signatura de contractes amb e l can-v i de nom tra d i c i o n a l de rabassa per parceria o arrendament (119). La des­naturalització era una conseqüencia de les relaciona de forga entre amdós grups. E l s rabassaires plantejaven que e l cens emfiteutic (les parts de f r u i t s ) era redimible i , per tant, podien esdevenir propietaria de l a térra que con-reaven. Aquest plantejament atacava l'esseneia del sistema - l a renda extre­ta peí propietari . D'aquest plantejament en derivava l a desnaturalització en dos s e n t i t s : f i x a r una durada peí contráete i acabar amb l'ambigüítat tr a d i c i o n a l de l a durada deis ceps i/o convertir l'emfiteusi en un simple arrendament que no impliques eessió de.domini.

Aqüestes modificaeions,pérb no podien atemptar contra l a lógica interna del sistema i e l s fonaments deis seus mecanismes d'explotació: c a l l a conser­var l a l l a r g a durada i l ' e s t a b i l i t a t del rabassaire per mantenir i augmen­tar l a producció a costa de l'autoexplotació paqesa. .La defensa de l a rabas­sa apunta precisament en aquest s e n t i t :

"... pues aquel ( l a rabassa) hermanaba e l c a p i t a l y e l trabajo, y lej o s de separar o crear antagonismos entre dueños y cultivadores, los s o l i d a r i ­zaba pues ambos estaban interesados en e l rendimiento del c u l t i v o . No t r a ­baja e l rabasser para beneficiar exclusivamente a l propietario, trabaja pa­ra s i y su fa m i l i a y sabe que en vez de un s a l a r i o f i j o que compense su mu­cha o poca laboriosidad, encontrará una remuneración que sera tanto mayor cuanto mas se esfuerce en e l c u l t i v o " (120).

"En efecto -escribía l a Junta- no puede d i s c u r r i r s e un medio mejor para desmembrar, con ventaja del dueño y s i n v i o l e n c i a , las haciendas de mucha

683

extensión, que estaran siempre mal cultivadas pofun solo propietario, por mas que v i g i l e y l e sean Fieles sus colonos, y transmitirlas a otros que en una corta porción de terreno c i f r a n su subsistencia y l a de sus fami­l i a s , y que con sus sudores y fatigas l a obligan a producir abundantes cosechas. Catalunya es buen testigo de esta verdad y no puede dudarse de que debe a este contrato e l incremento que ha tomado su ag r i c u l t u r a " (121).

A p a r t i r d'aquests p r i n c i p i s l a desnaturalització de l a rabassa en e l s e n t i t abans esmentat, a l Bages es produí a fináis del segle XIX i afecta sobretot a l a conversió de l a rabassa en arrendament. La durada, que coincidía amb l a necessitat d'estabilitat, es f i x a molt mes l l a r q a que l a de 50 anys com hem v i s t e l 1870. Va apareixer una desnaturalització mes s u b t i l i mes coherent amb e l sistema d e f i n i t s l'amenaga de desauci s i no es compilen determinats pactes., l a qual cosa incidía en el mante­niment maxim de l a producció i era e l que interassava en d e f i n i t i v a a l'snow

Es tracta de clausules que s i no es compleixen o bé l a térra torna a l ' e s t a b i l i e n t i Isejduració l l a r q a no té cap sen t i t o bé l'amo pot fer una determinada faina aarícola a costa del rabasser. Ambdues, pero, i n ­tenten mantenir l a producció i l'esforc deli'toaqes s i no vol perdre e l t r e b a l l d'anys anteriors.

E l 1770, de 23 contractes, 6 teñen una clausula d'aquest tipus ( e l 26,l?ó), e l 1850, de 21 (el 57,lSó), perb son molt mes durs. Veqem l e s c l a u ­sules de 1770:

- S i en e l termini establert no s'ha plantat l a vinya, l a fara plantar''il'amo pagant e l rabasser. 3

-Conrear a "ús i costum de bon pagés" i s i no ho fa ho fara fer l'amo pagant e l rabasser. 1

- S i defrauden, l'amo podra expulsar-lo pagant les mil l o r e s fetes a l a pega de térra. 1

-Conrear a "ús i costum de bon pagés" s i no ho fa en e l termi­n i de tres anys, e l senyor recuperara e l dómini útil. 2

En e l s dos primers casos es ccntempla que l'ano aasunsira e l conreu pagant e l que c o s t i e l rabasser, no h i ha pérdua de domini. En e l tercer h i és, perb amb indemnització i en e l quart, l a pérdua és t o t a l . Aques­ta clausula convertía en totalment a r b i t r a r i e l contráete perqué l a d e f i n i d o de conrear a "ús i costum de bon pagés" era totalment ambi­gua. Era un element de control deis rabassaires molt important.

E l ¡1850 disminueixen les clausules d'assumir l'amo e l conreu a costes del rabasser per incrementar-se les de perdua de domini:

- S i esta un any sense conrear l a pega de térra, 1

-Dos anys 4 -Tres anys 5 -Quatre anys 1 - S i e l rabasser fa frau perderá tots e l s drets damunt l a térra. 2

- S i en dos anys no l'ha plantada de vinya, tornara a l'amo. 1

- S i t a l l a l a llenya del bosc i se l'enxampa per tercera vegada, perderá tots els drets. 1

- S i no l a conrea l a fara conrear l'amo a costa del rabasser. 2

-Qualsevol problema d'interpretado de l'es ­criptura es fara a favor de l'estabilíent. 1

Amb aqüestes condicions no c a l l a donar massa importancia a l a durada. Els propietaria asseguraven e l manteniment de l a producció, s i e l rabas-ser per un període de temps deixava de conrear-la perdía e l domini i automaticament es podia cedir a un a l t r e . Aquesta amenaga afectava tam­bé e l rabasser que havia d'esforgar-se en e l conreu en qualsevol s i t u a ­ció fam i l i a r s i no v o l i a ésser expulsat.

Aquests mecanismes eren e l s mes desnaturalitzadors i albora els mes coherente per garantir l a reproducció de l a relació d'explotació. Per re­futar els unios argumenta pagesos de caire jurídic - l a redempció de l a rabassa- els propiétaris l a desnaturalitzaren també jurídicament i l a van convertir en arrendament, perb, com veurem en els contractes de després de l a f i l . l o x e r a ^ l a relació d'explotació es mantenía intacta en e l fons.

E/ E l s contractes de plantar vinya a l Baqes després de l a f i l . l o x e r a .

Dues qüestions previes: l a primera, que aquest apartat cau fora de l'ambit cronolbgic del nostre t r e b a l l perb en haver r e c o l l i t una mínima documentació hem cregut valida l a seva presentado; l a segona, que treba-llarem amb documenta privats perqué e l s protocole notaríais no están d i s ­ponibles de consulta per no haver transcorregut els 100 anys perceptius.

E l mes antic^perb posterior a l a fil.loxera,és de 1898. Joaquim Sola, de Manresa, propietari del Mas Pía de Castellgalí, arrenda per plantar ceps americana per una sola vegada a Joan V i l a i Riba. Es firma peí temps

que e l Sr. Sola vulgui i deis ceps es pagara e l valor de les tres quartes parts segons valorin dos homes nomenats un per banda; plan­tara l a vinya en e l termini de dos anys; l'arrendatari pagara t r i -mestralment l a part que l i correspon de les 3/4 parts de l a c o n t r i ­bució; es reserva e l dret a pasturar i a vendré's le s herbes; paga­ra e l quart de raims i de garbons que portara a l e s seves despeses al mas i haura d'ajudar a l pesador; s i e l s ceps es moren tots o l a major part, l'amo recuperara l a térra (122).

En coneixem un a l t r e d'una pega de térra a St. Benet de Bages. Es un arrendament per 80 anys o quan s'hagin mort les dues terceres parts deis ceps. E l contráete podia ésser r e s c i n d i t per l'amo s i no pagava les parts i per incompliment de qualsevol deis pactes acordats (123).

En coneixem dos mes amb una característica comuna: e l contráete era ímprés i les parts omplien els aspectes p a r t i c u l a r s . Un d ' e l l s , del Mas Cases d'Aguilar era un arrendament per trenta anys i s i e l parear no conreava bé l a térra l'amo podia fer-ho pagant e l rabasser i s i s'esta­va dos anys sense conrear-la havia d'abandonar l a térra. La reafirmació de l a propietat de l'amo es plasmava en l a prohibició d'inseríure l a par c e l . l a a l'amíralkment o a l Registre de l a Propietat i e l dret de l'amo a passejar-se per l a pega de térra sempre que volques. Destaca, en aquest contráete, l a participació del propíetari en l a despesa del guano i e l s s u l f a t a , com una técnica nova en e l conreu de l a vinya (124).

L'altretconitracte estandaid ímprés correspon a Leoncí Soler i March, hísendat de Manresa» Es traetava igualment d'un arrendament per un temps determinat i d'acabament de domini s i e l rabasser no compila " els pactes establerts i així destaca que, previ abonament del preu deis ceps p l ^ -t a t s , e l propíetari podia recuperar l a térra i l a prohibició de l a r e -dempció de l a térra " E l arrendatari no podra en temps algún redimir en­cara que s i a apoyat en alguna Iley l a part de fixiyts y cantítat en meta-l i c que deu entregar a l propíetari, quedant ab t a l pretiencío re s c i n d i t aquest contráete d'arrendament" (125).

No coneixem l a contractació o f i c i a l per contrastar-la amb aquesta4)e f e t , com deía G i r a l t una forma de desnaturalitzar passaria per no o f i c i a l i t -zar e l contráete. E l fet que deis quatre c i t a t s , dos siguin impresos i sois s'hagín d'omplír amb les dades p a r t i c u l a r s avalaría aquesta o p i -nió. Tot i així, aquesta mostra posa de manífest 1'arbítrarietat abso­l u t a favorable a l'amo que s'havia a r r i b a t : e l contráete es podia r e s c i n ­d i r en qualsevol moment i per qualsevol excusa, encara que formalment

686

fos per plantar vinya i l a durada l l a r g a . E l rabasser havia de d i s c i p l i -nar-se s i no v o l i a perdre e l t r e b a l l i n v e r t i t en una pega de térra d'un a l t r e . La relació d'explotació s'havia endurit a favor de l'amo i , en aquest procés, no és estrany que l a c o n f l i c t i v i t a t s o c i a l a l camp e s c l a -tés de forma violenta a fináis del segle XIX quan es produí e l canvi de contractació i es mantingués latent f i n s a l a Guerra C i v i l (126).

La fbrmula d'extracció d'excedent no havia canviat a l Bages segons aquests contractes, perb l'amo havia portat e l s mecanismes a l e s darre-res conseqüenciesj' a l rabasser sois l i quedava l a f i d e l i t a t per mantenir l a térra i forj a r a poc a poc l a revolta.

No pretenem estudiar 1'estructura agraria d'una época de l a qual c a l ­d r ia precisar molts a l t r e s elements i que surten del camp del nostre es­t u d i . S i h i fem una incursió és des de l a perspectiva de l'evolució i transformació d'un contráete de conreu.

F/ La c o n f l i c t i v i t a t s o c i a l a l'entorn de l a rabassa a l Bages'.

La relació d'explotació que s i g n i f i c a v a e l contráete generava c o n f l i c -tes entre e l s dos grups s o c i a l s afectats. No pretenem fer un estudi ex-haustíu, solament aportar algún material sobre aquesta c o n f l i c t i v i t a t s o c i a l .

E l s rabassers de l'heretat Valldeperes propietat de 1'Hospital de St. Andreu enviaren una carta a 1'Hospital e l 1794 queixant-se de l'enduri­ment del pesar: " a i x i mateix en e l penultim quadrienni que corregué per conducta de arrendataris y tambe en e l primer any del ultim quadrienni, se pesava lafsvarema de l a conformitat següent: s i l a carga de varema v. g. era de pes de 14 as. 10 11., no se ccmiptava roes, que 14 as 10 11., pe­ro en e l segon y tercer any del ultim quadrienni, se comptavan 14 as 11 11., anyadint sempre a cada carrega una I l i u r a mes del que pesava; y sent a centenars las carregas que se pesan, tambes han estat a centenars l a s I l i u r a s de varema que nos han quitat y per ccnseguent molt v i .

En e l ultim any j a no han comptat l a I l i u r a de mes, sino que han pesat ab un c o r d i l l o corda f l a c a y cedint esta molt a menut, nos han malbara-tat moltas portadoras. Per l o tant suplican a sas s r i a s . S R dignin fer observar a l sempre e s t i l a t , y no permetrer se pesia ab c o r d i l l per ser molt danyos a nosaltres; y s i te l l o c h en j u s t i c i a , se nos retornia e l v i d e l segon y tercer any del ultim quadrienni que per motiu del nou

mi

modo introduit de pesar, havem perdut. Nosaltres temps atrás alcangavam v i prensat y l o cedirem a Favor del

St, Hospital, ab l a condició que no se mudassen los pactes, n i se a l t e r a s -sem ios e s t i l y y consuetuts" (127). La carta estava signada e l 28 de desem-bre de 1794 pels parcers del mas.

D'aquesta carta s'extreuen diversos aspectes: en primer l l o c , que e l s parcers

rabassers es consideren encara que sois siguí una prec i s i o semántica; en segon l l o c , que confirma l'enduriment j a constatat anteriorment perb en un aspeóte tan s u b t i l com pesar l a verema que e l s contractes no poden re­c o l l i r ; té interés que siguin e l s arrendataris -burgesia urbana o pagesia enriquida- els que augmentin l'explotació; en darrer l l o c , l a preocupado deis rabassers per l a modificado deis e s t i l s i consuetuds i per ev i t a r qtK es canviessin, pagaven a 1'Hospital e l v i premsat.

La carta r e f l e c t e i x a fináis de segle XVIII unes relacions p r o p i e t a r i s / rabassers tenses. Una font per a detectar l a c o n f l i e t i v i t a t que generava e l contráete de

rabassa son e l s piets i demandes presentadas ais tri b u n a l s de .iustícia. No cal dir que e l c o n f l i c t e rabassaire i l a seva evolució sequeix quan s ' u t i -l i t z e n sentencies de l a Reia l Audiencia (128) oerb hera v i s t també com es pactava aue e l s c o n f l i c t e s derivats de l a rabassa es résolguessin per dos individus nomenats un per cada part; s i no es posaven d'acord aquests nomenaven un tercer que decidla, Aixb pot explicar que a l a Curia de Man­resa, de 1770 a 1774, s o i s es presentessin dues demandes que fossin con­seqüencia de l a rabassa (129),

En canvi, les actes del municipi d'Artés aporten diversos i n d i c i s d'enfrontament i d'orqanització paqesa a mitjans del seqle XIX. Els con­f l i c t e s detectats son t r e s :

-Enfrontamenifa a causa de les contribucions. E l 1844 l'Ajuntament d'Artés acordava e l següent:"porque habiéndose reunido e l Ayto. con l o s comisionados nombrados para v e r i f i c a r e l reparto de l a contribución del cu l t o y c l e r o , se les habia ofrecido l a d i f i c u l t a d en cuanto a l t e r r i t o ­r i a l de s i debían pagar l o s amos l a parte correspondiente de las t i e r r a s que tenían establecidas o s i debía cargarse todo a los parceros (...) a lo que resolvieron ise cargue a l parcero y que por ahora los dueños ya se entenderán con los parceros (130). La decisió municipal era contraría a i s rabassers. E l tema havia de provocar enfrontaments perqué e l 28-1-1852 es reunedxen a l'Ajuntament e l s pr o p i e t a r i s : " E l motivo de haber convocado a Vs. es para que habiendo llegado a n o t i c i a s de este Ayuntamiento que en

esta v i l l a existe algún resentimiento entre amos y parceros acerca l a For­mación de l a contribución de inmuebles, c u l t i v o y ganadería de esta v i l l a (...) se r i a muy del caso que s i Vs. miraban algún medio para regularizar l a dicha contribución y desapáreber de una-vez"laintepatía que hasta l a Fecha parece ecsiste entre propietarios y aparceros". Les propostes anaven des deis propietaria que pagarien l a quarta part de l a contribució ais que pagarían e l terg, a i s que estaven d'acord amb les parts que es cobra a cadas­cun , ais que creien que no havien de pagar res. L'endema, dia 29, l'Ajun­tament va reunir e l s parcers exposant l a posició deis propietaria i contes­taren "que no podian acceder a l a proposición de los propietarios a causa, de que e l l o s están bien persuadidos que l a regularidad que debería guardar-se sería pagar l a contribución de l a Fincas cedidas aparcería con l a pro­posición de satisFacer entre amo y aprcero cadauno por l a parte líquida que de l a misma saca y no siendo de este modo no miran medio de transacción". Després d'aquesta reunió a l e s 10, es presentaren a l'Ajuntament persones d'Artes que proposaren una solució negociada que consistía en una comissió de cada part l a qual estudies e l problema, anessin a Barcelona i busquessin un acord; s i no ho aconseguien un tercer havia de decidir (131).

A l e s actes municipals no apareix cap a l t r a n o t i c i a f i n s e l 8-1-1858 on -s'especiFíca com paguen l a contribució alguns propietaria i els seus par­cers. D'ella es dedueix que 1'acord fou que cada parear es poses d'acord amb e l seu pr o p i e t a r i (132).

-Formado d'una qermandat de rabassaires. E l 22 de marg de 1852 es co-municava ais veins l a prohibícíó de 1'existencia d'associacíons . s i no es d i s -posava l a seva aprovació (133). No sabem s i era dequt a l Funcionament d' a l ­guna d ' i l . l e g a l perqué e l 6 de J u l i o ! del mateix any trobem l a següent no­ta: " e l Sr. Presidente ha dispuesto que se diera lectura del oFício del Excmo. Gobernador C i v i l de l a Provincia de Fecha 3 del ultimo j u l i o en e l cual se pide a l Sr. Presidente que inForme hacerca de los estatutos que han presentado los aparceros vecinos de esta v i l l a para i n s t a l a r a l a misma una hermandad de mutua protección" (134). L'Ajuntament acorde d'inFormar Favorablement.

Es un i n d i c i c i a r , e l primer constatat Fins ara a l Bages, d'associacío-nisme rabassaire.

-ConFlicte amb l a delegado l o c a l de l'IACSI. El 30 de j u l i o l de 1865 1'alcalde informava a l a corporació que "desde l a instaikiión del lACSL en estqi!:población o sea una subdelegacion del dicho I n s t i t u t o los vecinos de

889

l a misma se habían dividido en partidos cosa que anteriormente no resultaba y considerando que los socios de l a dicha subdelegacion y sus ajantes reco­rren las casas de estoá vecinos mendigando firmas para l l e v a r a cabo las protestas que de continuo intentan contra l o s actos del Ayuntamiento" (135). Laídnstitució municipal entén que l a Subdelegado actúa contra e l l a i ho posen en coneixement del governador c i v i l . E l 2 de gener de 1866, e l Governador encara no havia respost i e l s problemes s'aguditzaven "antes a l contrario que los descontentos todos l o s días van aumentando sus esfuerzos para proporcionar l a paralización de l o s objetos que debe efectuar l a cor­poración municipal para e l cumplimiento de l a s atribuciones y administra­ción que l e esta confiado". Acorden comunicar-ho de nou s i no contestava d i m i t i r i e n deis seus carrees (136).

La n o t i c i a té per a nosaltres doble ínteres, l a constitució en aouests anvs d'una subdeleoadó de l'IACSI, s i n d i c a t deis propiétaris i l a d i v i ­sió deis veins en bandols encara que no se^ ns p r e c i s i els formants de cadascun d ' e l l s .

Els tres exemples assenyalats de mitjans del segle XIX a Artes mostren com a n i v e l l s o c i a l h i havia topadas entre ambdós grups s o c i a l s -propieta­r i a i rabassaires- i també una proqressiva organització i una presa de consciencia de l a seva posició s o c i a l . E l que passara després no es pot entendre sense aquests i n d i c i s anteriora.

G/ L'abolieió deis censos emfiteutics

D'acord amb Peset, e l s I l i b e r a l s foren contraria ais censos perqué l i m i ­taven l a transmissió de les terres i cases, no era coneguda l a seva e x i s ­tencia i a mes e l dret de fadiga impedia l a I l i u r e cireulació. La revolu-ció burgesa tenia d'acabar amb els censos (137). Perb els censos no eren solament una aína jurídica sino que eren també una relació d'explotació en­tre grups s o c i a l s determínate. A Catalunya suposava una doble relació d'ex­plotació: per una banda, l a .derivada de l'emfiteusi t r a d i c i o n a l entre senyors feudals i propietaria del domini útil deis masos i per l ' a l t r a , l a derivada de l a rabassa morta entre aquests possessors del domini útil del mas i els rabassaires. E l procés h i s t b r i c j a les havia Rmmotllat. E l s pro-. p i e t a r i s del domini útil del mas havien imposat les seves condicions a i s rabassaires.

690

Els tres grups s o c i a l s havien de mantenir posicions diferents: aissenyors e l s interessava l a supressió, a i s possessors deis masos e l s interessava re­cuperar e l domini directe ^i que aquest dret i.no. e l tinguessin e l s rabas­saires; d s rabassaires en canvi, recolzaven l a supressió a tots n i v e l l s del possessor del mas vers e l senyor i d ' e l l s vers e l s possessors de masos per convertir-se així en propietaria de l a térra que treballaven;

La resolució d'aquesta confrontació va prendre dues vies favorables sem­pre a i s possessors del domini útil delánmasos: per una banda mitjangant l'establiment de vies jurídiques que permetien l a rederopció deis censos emfiteutics i per T a l t r a , aconseguir que l a concepció le g a l de l a rabassa fos totalment desnaturalítzada en comparaaó amb l a l a concepció i n i c i a l i real de l a mateixa. E l primer objectiu s'aconsegul amb l e s coroplexes liéis desamorttzactores, ara en s/igov, ara no, que es reafirmeniten una mateixa tendencia a vegades accelarada, d'altres frenada: l a redempció de censos. E l segon mitjangant e l reconeíxemenit a l Codí C i v i l de 1889 de l a particulá-r i t a t de l a rabassa totalment desnaturalítzada (138).

Els censos emfiteutics -en aquest cas l a rabassa- havia s u b s i s t i t per­qué reoresentava una determinada relació d'explotació entre dos qrups so­c i a l s , definida no tant s o i s per l e s parts de f r u i t s sino per un sistema mes sunplí d'organització d e l t r e b a l l i de l a producció, I va s u b s i s t i r perqué e l grup dominant va imposar l a seva lógica. En e l moment que aquesta relació d'explotació deixés de teñir s e n t i t , l a rabassa desapareixeria per s i s ola, I a Catalunya aixb es produí gairebé despréa de l a Guerra C i v i l (139).

5.2.3 La maso vería

En e l present apartat analitzem l a relació d'explotació creada a p a r t i r del contráete de masoveria; en un a l t r e l l o c hem defínit l'extensió del contráete i l e s causes de creació de masoveries (140).

L ' e s p e c i f i c i t a t del contráete resi d e i x en dos elements principáis: L'ar­rendament d 'una unitat d'explotació que ínclou l a residencia i que és a parts de f r u i t s . A d i f e r e n c i a de l a rabassa no planteja cap tipus de pro­blema j u r i d i c sobre e l repartiment de dominis. La masoveria és sempre una parearía (141). Cal no confondre-la , a n i v e l l contractual, amb l e s emfi­teusis a l l a r g termini que permetien construir casa; l a diferencia jurí­dica és fonamental.

A mesura que s'aprofundia l a diferenciació socialj augmentava l'acumula­ció de c a p i t a l per part d'alquns pagesos benestants , c r e i x i a l a penetrado de c a p i t a l urba, els masos que eren conréate directament pels pagesos propietaria disminuien i , en conseqüencia, augmentaven les masoveries. Es d i f i c i l de calcular-ho estadísticament perb es copsa a n i v e l l q u a l i t a t i u .

E l problema metodolbqic mes important que planteqen les masoveries és que normalment no passaven per notari i prenien forma de dociiment p r i v a t . La seva localització sistemática en els protocols com hem fet amb les r a ­basses no es pot r e a l i t z a r i c a l recorrer a arxius p r i v a t s , no molt abun-dants a l a coaiarca. La nostra informado es redueix a alguns contractes sobretot deis segle XVIII anto d i f i c u l t a t s per r e a l i t z a r comparacions amb altres moments. Al mateix temps podem estudiar el funcionament d'una maso­veria i l a seva comptabilitat de 1770 a 1805 - e l Mas Noquera de Monistrolet propietat de l a Seu de Manresa- i fer una aproximado a l'evolució de l a renda a p a r t i r del Mas Angla de Manresa i acabarem l'apartat amb algunes consideracions sobre l a categoría s o c i a l del masover.

A/ Les clausules del contracta

Coneixem e l s següents contractes de masoveria: - e l Mas Valldeperas de St. Salvador de Guardiola, propietat de 1'Hos­

p i t a l de St. Andreu de Manresa. Anys 1763 i 1817 (142). -Mas de 1'Angla a Vi l a d o r d i s , propietat de l'Ajuntament de Manresa.

Tabes deis anys 1748 i 1769 (143). -Mas Boixeda de Ca s t e l l t a l l a t , 1 7 5 1 ; Mas Noquera de Monistrol de Raja­

d e l l 1770, propietat de l a Seu de Manresa (144). -Mas Valí de Mura, 1850, propietat de Josep Valí, pagés (145).

E l darrer cas és l'únic contráete de masoveria que hem trobat en els protocols notaríais. No considerem aquí les vendes a carta de gracia del mas segons les quals e l propíetari es convertía en masover, les quals se­rán estudíades mes endavant. Els t r e t s mes rellevants d'aquestes masoveries eren els següents:

-Les parts de f r u i t s : deis contractes estudíats es desprenen dos models: un que consistía en pagar l a cinquena part o quarta part deis grans i e l masover havia d'aportar tota l a l l a v o r necessaría; 1'altre consistía en pa­gar l a meitat deis grans perb, l'amo aportava l a l l a v o r . La resta de f r u i t s

m

v i , o l i v e s i f r u i t e s eren a mitges, probablement perqué l a plantado j a es trobava feta. Sembla que a l Bages predominava mes e l primer model ,

¿»N que e l propietari no corría cap r i s o en l'explotació.

-Censos, cadastres i contribucions. Cada cas és diferent. E l 1814, per exemple, els censos i e l cadastre del Mas Ualldeperas els pagava e l ma-sover. Altres veqades e l cadastre anava a mitqes (Mas Boixeda i Mas'INogue-ra) mentre les t a l l e s noves l'amo simplement h i ajudaria (Mas Boixeda i No­guera). Es dedueix l a col.laborado de les dúes parts en el piagament amb tendencia a carregar damunt del masover.

-Bestiar i herbes. Destaquen sobretot dos aspeetes: per una banda l ' o b l i g a t o r i e t a t per part del masover d'engreixar un o més.';porcs a parts amb l'amo, e l qual col.labora en l a compra del nodrís. • els po'rcs eren' engreixats amb les glans de l'heretat que havia de r e c o l l i r e l ma­sover i , en cas de no haver-nU, es pactava com s e r i a l'engreix. Per a l t r a banda, l e s herbes son independents de l'explotació del mas s i bé es pac­ta quin ús i quan podra u t i l i t z a r - l e s e l masover per a l bestiar de l'ex­plotació. L'amo podia arrendar-Íes a qui volgués ( f i n s i tot a l mateix masover) i obtenir, així, un ingrés complementari.

-Condicions de conreu: No es t r a c t a de descubrir les tecniques de con­reu que hem fet en un a l t r e l l o c , sino les exigencies relacionades amb els conreus. Son fonamentalment les següents:

.l'obligació de treure una bolga de determinada extentsió i on l'amo assenyali (Mas Valldeperas, Boixeda, Noguera).

.l'obligació de plantar anualment una quantitat de ceps, c a l su­posar que solament durant él període de plantado (Valldeperas, Angla ).

.regulado de 1'adobament!de l a fangada, tant a n i v e l l general (Mas Noguera) com concretant les quantitat» ( e l 1763, a l Mas Valldeperas s'hi havia de fangar 1 jo r n a l anual i e l 1814, calía treure 2000 formí-guers l'any).

.especificació d'algunes feínes de conreu: o b l i g a d o de fer colgats i eapfieats (Mas Valldeperas, Noguera), passar l e s vinyes amb escaleta (Noguera), herbejar e l b l a t , netejar marges i escurar rases (Valldeperas, 1814).

- e l bosc i l a l l e n y a . Dos p r i n c i p i s basics: en primer l l o c e l bosc s'ha de respectar, per tant, es prohibeix l a seva explodi'acáó o es l i m i t a l a producció de llenya a una quantitat determinada (due's^a^i'a^setmana en

6SS

e l Mas Valldeperas). En segon l l o c , e l masover pot u t i l i t z a r - l o per a l seu consum de llenya i per a treure l a brossa necessaría per fer formíguers perb s'especifiquen els l l o c s on menys es perjudicara e l bosc.

- l a durada del contráete.Encara que e l contráete del Mas Valldeperas de 1814 especifica que és per cinc anys, e l del Mas Angla -formula excep-cí onal perqué és de l'Ajuntament- és sotmés a l a dinámica deis arrendaments municipals^ l a durada de l e s masoveries és, e n i p r i n c i p i , indefinida perb qualsevol de les dues parts en un període de temps que es sol d e f i n i r , pot avisar a 1'altra de l a intenció de deixar l a masoveria.

- l a residencia del masover. La masoveria implica l a residencia en e l mas del masover, s i bé algunes vegades l'amo es reserva alguna h a b i t a d o per quan vagi a l mas. Solament en un contracta (Mas Valí, 1850) del segle XIX es dona una formula de masoveria diferent: e l masover viu i conrea una part del mas., mentre l'amo viu i conrea una a l t r a part. No sois 1'ocu­pado és un xic diferent sino les relacions establertes per conrear l e s terres (cod.laborado en e l bestiar, en llaürar, en l ' u t i l l a t g e etc.)

En l i n i e s generáis les clausules de masoveria a l Bages no difereixen en l'essencial deis t r e t s apuntats per a l t r e s indrets de Catalunya, f i n s i t o t , arees d'agricultura mes intensiva com e l Plá de Barcelona (146). Es parteix d'una premisa previa, l'heretat s'ha d'explotar amb un e q u i l i b r i que garanteixi que a l a l l a r g a no h i haura degradado i , a p a r t i r d'aquí, es defineíx e l volum de renda a obtenir peí propíetari i els t r e b a l l s que e l masover ha de fer per t a l que siguí l a máxima possible.

Es difícil determinar línies d'enduriment del; contráete al Bages per­qué els nostres elements de comparado son escassos. Els del Mas Vallde­peras de 1763 i 1814, teñen mes d'una.diferencia ; e l d e t a l l de les: feínes a f e r , e l transport de les parts és.més de t a l l a t i mes dur-en e l de 1814(147), en canví^'quedava tot peí masover contrariament a l de 1763. La comparado amb e l contráete de 1850 és arriscada perqué pertany a un mas diferent i , a mes, és l a constitució d'una masoveria diferent a les a l t r e s (compartir e l mas amb l'amo). Tot i així, s'observa mes precisióJen tots els aspee-tes de l e s clausules.

Alquns autora consideren que es produí enduriment de les clausules (148). Nosaltres no ho podem afirmar rotundament. Creiem que l e s parts de f r u i t ( e l qiliart sense desoeses oel o r o p i e t a r i o a mitges per posar-hi l l a ­vor i l a meitat del v i ) era difícil que canviessin, s i de cas l'enduriment s'havia de produir com hem apuntat per l a complicaeíó de les clausules de

conreu, és a d i r , pels t r e b a l l s a fer. S i s'intensificauen aquests, l a producció augmentava. Igual que en l a rabassa, s i el.'masover i n t e n s i f i c a -va e l seu t r e b a l l . en p r i n c i p i n'havia de s o r t i r béneficiat, perb l'amo encara mes 1 s i es portava bé i s'esforqava tenia assequrada l a seva es-tánga a l mas, sino l a clausula de rescissió de contráete podia entrar en funcionament. La durada indefinida perb controlada per l a rescissió imme­diata era una arma eficag de control del masover.

B/ L'evolució de l'ingrés de l e s masoveries

Estudiarem dos exemples: e l Mas Noguera a p a r t i r de l a seva comptabili-tat durant 35 anys i e l Mas Angla a p a r t i r de l'evolició deis arrendaments municipals.,

a/ E l Mas Noguera de Monistrol de Ra j a d e l l . Els l l i b r e s de l a Seu no ex p l i e i t e n l a seva extensió. E l cadastre de

1746, en canvi, e l deseriu format per 13 Q de cereal de seca, 5Q de vinya, 33Q 4q de bosc, 96Q 8q d'erm, 6q d'hort i 57Q 9q de r i e r a i serráis. E l Mas B a r g a l l , 13Q 4q de cereal.de seca, 8Q 4q de vinya, 66Q 6q de bosc, 15Q d'erm, 3q d'hort i 30Q de serráis i r i e r e s (149). En t o t a l 339Q 8q. E l 1862 segons "1'amirallament", ambdós masos suposaven 488,2Q repartidas en 29,IQ de cereal de seca, 131,7Q de vinya i 327,4Q d'altres conreus (bosc i erm sobretot) (150). Probablement l a x i f r a de 1862 és l a mes encertada. Tot i així és a r r i s c a t u t i l i t z a r aqüestes x i f r e s sobretot l e s que precisen e ls conreus. Estem davant de dos masos en e l s s e n t i t estríete de l a paraula.

La Seu de Manresa adquirí ambdós masos a conseqüencia d'un procés d'en­deutament que veurem mes endavant. Ens interessa ara precisar e l s diners i n v e r t i t s en l a seva adquisició (Quadre 5.22). E l 1737 l a Seu va adquirir e l Mas Noguera a Isidre Noguera, pages, per deutes, va pagar e l Iluisme, e l soii del notari i féu obres a l a casa. Un any després va adquirir e l Mas Barqall a un a l t r e paqes de nom Ba r q a l l . D'aquesta manera arrodonia l'ex-ploibaeíó. A poc a poc adquirí també finques empenyorades a d'altres piaqes-sos i va homogeneitzar l'explotació. Fins e l 1770 entre preus de venda, notaría i lluismes l a Seu de Manresa havia gastat 3787 11. 9s lOd. A par­t i r d'aquest c a p i t a l posat en relació amb e l s ingressos nets obtínguts, tindrem e l rendiment de l a inversió. Deixarem de banda l e s inversions en recuperació de terres realitzades a l f i n a l del període estudiat i que augmenten e l c a p i t a l f i n s a 4501 11. 5s 8d (151).

QUADRE 5.22 Inversions de la Seu de Manresa en l'adquisició del Mas Noguera i Has Bnrgoll a Monistrol de Rajadell.

HAS NOGUERA -21-III-1737 Compra del Has a Isidre Noguera, pagos de

Monistrol de Rajadell. 200O 11. - 2-IV-1737 LLuIsme al Sr. Directe 333 11. 6 5. 8 d. • Salari del Notari 21 11. -26-\/1-1740 Obres al Mas 345 11. 14 S.

-29-1-1745 Es compra a Pere Horros i Noguera, una vinya de 6 jornals de cavadura, pertincn-ces del Has Noguera. 70 11.

- Salari del Notari 3 11.

TOTAL 2773 11. a d.

MAS BARGALL . -23-1-1738 Compra del Mas Bargall a Francesc Bargall,

pages de Monistrol de Rajadell. 600 11. -23-1-1738 Compra de tots els drets i credits que en

Bargall pugui rebte. 100 11. -15-IX-1738 Salari del Notari 10 11. 4 s.

Lluisme 200 11. -26-UI-1740 Obres al Mas 104 11. 5 S. 2 d.

TOTAL 1014 J l . 9 s. 2 d.

Fins a 1770 havien invertit 3707 11. 9 8. 10 d.

INVERSIONS POSTERIORS -12-1-1794 Compra a Pau Germes d'Esparraguera una pega

de térra que tenia establerta del Mas Noguera 362 11. 10 S. -29-1-1794 Llulsme 60 11. 8 3. 4 d. -15-X-1797 Contra a Agusti Junyent pega de térra amb una

caseta, pertinences del Mas Barqall 291 11. 7 s. 6 d.

TOTAl, 714 11. 5 8. 10 d.

INVERSIONS TOTALS 4501 11. 15 S. 8 d.

. En entrar e l Rvnd. Canals a 1'administració deis masos de l a Seu hom té l a sensació que aquesta va m i l l o r a r molt. Provenia del Mas Canals de St. Joan de Vilatorrada i probablement coneixia en profunditat les tas­ques de pages. La plantada del Mas Soler que hem estudiat mes amunt i l a renovació de l e s vinyes del Mas Noguera son una prova d'aquesta m i l l o r a (152). La comptabilitat detallada que ens ha deixat i que va durar 35 anys, és un documentació valuóse per a estudiar l'ingrés agrícola i apro­ximar-nos a l rendiment del c a p i t a l i n v e r t i t en una fi n c a agrícola. A n a l i t -zarem e l s ingressos, després l e s despeses i finalment e l rendiment del ca p i t a l i n v e r t i t .

- E l s ingressos. Venien detertrúnats pels pactes acordats amb e l maso-ver en e l contráete de masoveria. Podem recordar-los breument: els grans i llegums a l quart i e l masover assumia totes les despeses de conreu;.les o l i v e s a mitges; e l v i a mitges "a r a i g de eup"; els peres a mitges i l e s deeppses també. E l con f i l e t e es planteja amb l a vinya. En els comptes

6

anuais de l a masoveria h i consta en els primers anys l a realització de noves plantades i els jornals per a conrear-Íes en els anys posteriora. Sembla que amb els f r u i t s de l a vinya s'hi barrejaven les parts del maso-ver i els f r u i t s resultaihts del conreu directe i les parts deis ¡rabassers. E l quadre 5.23 r e c u l l any per anv.i en diferents conceptes e l s ingressos provinents de l a masoveria. Alguna d'aquests conceptes son representats graficament en e l gra f i c E.5. En e l quadre es detallen també en percentat­ges e l pes de cada ingrés en e l t o t a l general.

Evolució deis ingressos del Has Noguera de Honiatrol de Rajadell de la Seu de Hanresa (177O-180S)

Sous

lOflOO.

9900.

1000,

500

697

QUADRE 5.23 Inoressos de la masoveria del Mas Noguera de Monistrol de Rajadell de la Seu; de Manresa (1770-1805)

ANY CEREAL % VI S •PORCS % HERBES %

mo 1601* 8,9 14503,5 80,6 681,1 3,8 280 1,6 1771 1542,7 9.- 12645,7 73,5 845,9 4,9 560 3,3 1772 2267,3 21,8 5278,9 50,7 836,2 8,- 640 6,1 1773 2078,3 9,6 16871,2 77,8 745,- . 3,4 640 3,-1174 1785,8 13,3 • 9002,- 69,3 840,- 6,5 640 4,9 1775 1379,3 11,5 8719,7 72,8 656,5 5,5 600 5,-1776 2047,- 17,3 8163,- 68,9 — 600 5,1 1777 1882 11.9 „ 11572,4 73,- 1150,8 7,3 600 3,8 1778 1586,7 16,9 5144,1 54,9 • 113a>ff 12,2 60O 6,a 1779 • 1608,7 13,- 8424,1 67,8 '999,7 - 8,1 600 4,8 1780 1679,3 13,1 8609,2 67,1 905,- 7,1 600 *,7 1781 2400,8 20,8 6145,9 53,3 1071,6 9,3 530 4,6 1782 2052 16,- 7809,8' 61,-- 1095,5 8,6 600 *,7 1783 2034 14,8 8952,5 65,2 901,3 6,6 600 4,4 1784 1894,6 14,8 8034,8 62,6 1198,5 9.3 600 4,7 1785 2550,3 16,5 9179,8 • 59,5 1399,9 9,1 600 3.9 1786 1873,8 13,5 8649,4 62,4 1149,9 8,3 600 4,3 1787 1984,5 10,9 12639,8 69,6 1558,1 8,6 640 3,5 1788 2378,8 12.- 13743.7 69.3 1301,6 6,6 640 3.2 1789 2792.8 13.3 15175,7 72,1 1492.8 7,1 640 3.-1790 2664.6 8,8 23382.- 77.6 1398,6 4,6 640 2.1 1791 1959,8 6.5 23827.8 79.4 1575,1 5.2 640 2.1 1792 2940.1 11.1 19740.6 74.5 1830.9 6.9 640 2.4 1793 2980.3 38.4 1274.- 16.4 1577.3 20,3 640 8.3 1794 3209,8 11,2 20852,- 72.3 1830,- 6.4 640 2.2 1795 4959.8 16.9 20551.4 70,1 1683.5 5,7 640 2.2 1796 3975.7 18.5 13654.3 63.4 2266.6 10,5 640 3.-1797 4098.9 23.- 9838.4 55.3 2232.1 12.5 640 3.6 1798 2470.6 13.5 12174.9 66.5 1791.8 9.8 640 3.5 1799 5187.5 27,6 9827.- 52.3 2501.7 13,3 540 . 2.9 1800 2180.8 7.4 23864,5 81 ,Z 1639,- 5.6 640 2.2 1801 4632 20,2 15110.8 65,9 1453.9 6.3 640 2.8 1802 4670.8 20.2 14893.7 64.4 1254.5 5.4 640 2,8 1803 4348.2 22.6 11157.3 58.- 1368.8 7.1 640 3-. 3 1804 3710,1 15.2 11313.9 46.3 2162.3 8,9 640 2.6 1805 1417;3 10.7 9210.9 69,7 1734.5 13.1 240 l.S

ANY OLI % LLOGUERS I CENSOS • - - ' % ALTRES % TOTAL

1770 1771 1772 1773 1774 1775 1776 1777 1778 1779 1780 1781 1782 1783 1784 1785 1786 1787 1788 1789 1790 1791 1792 1793 1794 1795 1796 1797 1798. 1799 1800 1801 1802 1803 1804 1805

320,- 1,8 1047,5 6,1 780,- 7,5 829,3 3,8 337,3 2,6 51,- 8,4

/177,- 1,5 228,- 1,4 172,- 1,8 286,- 2,3 354,3 2,8 560,- 4,9 529,3 4,1 441,- 3,2 253.- 1,2 931.9 6.-802.3 5.8 708,8 3.9 588,- 3,-150.- 0,7 1066,7 3.$ 936,- 3.1 186.7 0.7 425.3 3.5 821.3 2.9 296.2 1.-

367.5 l'y 230.- 1.-452.5 1.2 172.5 0,9 325.- 1.3 410.- 3.1

555 3,1 442,5 . 2,6 442,5 4,3 422,5 2,-235,- 1,8 442,5 3,7 442,5 3,7 355,- 2,2 192,5 2,1 165,- 1,5 307,5 2,4 55,- 0,5

175,- 1,4 202,5 1,5 257,5 2.-202,5 1,3 • 175.- 1,3 202.5 1.1 202.5 1,-175.- 0.8 • 202.5 0.7 • 202.5 0,7 175.- 0.7 147.5 1.9 180.- 0.6 150.- 0.5 147.5 0.7 340.- l;9 147,5 0.8 147.5 0,8 120.- 0.4 147,5 0.6 120,- 0.5 182.5 0.9 150.- 0.6 120.- 0.9

50 0,3 114.4 0,7 -163,- 1,6 100,- 0,5 144,2 1,1 135.2 1,1 416,- 3,5 72,- 0,5 533.1 5,7 334.5 2,7 378,5 2,9 764,- 6,6 550,- 4,3 607,5 4.4 592.5 4,6 574.3 3,7 614.3- 4,4 426.2 2.3 990.5 5.-607.5 2.9 782.3 2.6 879.8 2.9 985.5 3.7 708,8 9.1 1106.8 3,9 1035.- - 3.5 853.5 4.-647.- 3.7 1085.3 5,9 592.5 3.2 583.5 2.-705.8 3,1 1105,5 4.8 1380.5 7,2 6116.6 25.1 82.5 0.6

17990,6 • 17198,7 10407,9 21686,3 12984,3 11984.2 ' 11845.5 .15860,2 9367,2 12418,-12833,8 11527.3 12811.6 13738.8 12630.9 15438.7 13864.7 18159,9

. 19845.1 21033.8 30136.7 30C21.-- 26493.8 7753.2 28639.9 29315.9 21537.6 17796.4 18310.1 18796.2 29395.3 22S20.-23137,-19249.8 24417.9 13215.2

Totes les quantitats venen expressades en sous.

E l v i és e l producte que ofereix mes ingressos. S i g n i f i c a del 50 a l 80?í deis ingressos anuais i , per tant, té un pes decisiu en l'ingrés f i ­nal de l'any. Cal exceptuar l'any 1793 que no es va vendré v i o no va constar en els I l i b r e s . La determinado es veu clara en e l g r a f i c : l a cor-

a. ba deis ingressos vitícoles i l a corba deis ingressos t o t a l s van^'frec amb les mateixes o s c i l . l a c i o n s . Reflecteix tres períodes ben d e f i n i t s , de 1770 a 1786 e l s ingressos es van mantenir estables amb una lleugera ondulado a l a baixa; a p a r t i r de 1786 l'ingrés c r e i x considerablement; de 1786 a 1795 s'assoleáxeniielsisostres mes a l t s I l i g a t a l'evolució i alga de preus de 1795 a 1805 es manté a l a baixa e l n i v e l l assumit en e l període ante­r i o r .

Els cereals i llegums pagaven l a quarta part deis f r u i t s i l'ingrés r e f l e c t e i x l a venda d*aquests. E l seu pes en e l conjunt de l'ingrésr:varía del 6,5?ó a l 20%, totalment relacionat amb les fluctuacions vitícoles. A l graf i c es copsa una tendencia a l' a l g a , mes moderada i retardada que e l v i . A fináis del segle XVIII augmenta aprofitant l'alga de preus i es manté l'ingrés general, en aquells anys de davallada vitícola.

Els poros - e l s masovers en solíen aportar dos- s i g n i f i c a v a del 3?á a l 10?ó de l'ingrés. A n i v e l l absolut era l a tercera entrada i es reforga com a t a l a mesura que avanga e l segle. En e l g r a f i c s'observa l a tendencia a l creixement contínuat mes moderat que e l v i pero lleugerament mes acce-le r a t que els cereals. Aquest tipus de bestiar era una part ímportant de 1'ingrés.

La resta d'ingressos resulten margínala i e l seu valor respecte e l t o ­t a l és molt petít. A contínuació deis poros trobem herbles que eren arren­dadas per un preu que no canviara a l l l a r g del període estudiat, a l'en-torn de l e s 30 11. i que en e l grafio dibuíxa una línia recta. L'aportació d'aquests o s c i l u l a d'un 5% els primers anys a un 2% a l f i n a l j a que e l t o ­t a l augmenta mentre e l l e s resten i n v a r i a b l e s .

L'olí que ven l'amo i que constitueix un a l t r e ingrés té o s c i l . l a c i o n s molt importants com es veu a l gr a f i c amb una tendencia a disminuir. E l perce„ntatge sobre e l t o t a l de l'ingrés va del 1% a l 4?ó en els míllors casos. A l f i n a l del període s'ensorra a 1'1% i perd pes davant e l conjunt d'ingressos e l s quals augmenten.

Un a l t r e ingrés petít i estable és e l que correspon ais lloguers. S i g ­n i f i c a v a del 0,5?ó a l 3% com a maxim amb tendencia a imposar-se e l primer valor. E l Mas Noguera estava cedít a l masover i ni aquest n i l'amo no po-dien Hogar res; aleshores, qué es llogava? De 1770 a 1780 els lloguers

es cobren de tres cambres del Bargall i de l e s casetes d'en Miquel i d'en Roig. A p a r t i r de 1781, despareix e l Bargall cedit a masoveria cora consta en el propi l l i b r e de comptes i sotmés al mateix tráete que e l Más Noguera (153) i resten solament les casetes a les quals s'incorpora l a casa del Cadell i e l lloguer d'una cambra del Mas Noguera i es manté a i -xí fi n s e l f i n a l . Els lloguers en s i , es mantenen totalment estables a l l l a r g del periode, s i canvia e l t o t a l és perqué apareixen o desapareixen lloguers.

E l darrer apartat d'altres inclou sobretot, l a víenda dellenya, de gar-bons, ceps v e l l s , roldor etc. No s o l superar e l 6% del t o t a l d'ingressos malgrat que e l 1804 va arribar a l 25,1% degut a l a venda de 350 pins e ls quals van reportar un ingrés de 5904s. Es 1'única ta l l a d a massiva detec­tada; en a l t r e s casos es l i m i t a a algunes cargues de llenya i l a venda de garbons.

Arribem així a l'evolució del t o t a l de 1'ingrés brut que es pot seguir en e l g r a f i c E.4. L'ingrés vitícola condicionava l a marxa de 1'ingrés ge­neral, s i bé . l a continuxtat de l a resta impedeixen reforgar les caiqu-des de l a corba del v i . En línies generáis es poden d e f i n i r tres etapes en l'evolució de l'inqrés: de 1770 a 1786, época caracteritzada per una festabilitat general amb lleugera inflexió en els primers anys i recupera-ció a p a r t i r de 1779; en e l 1787 s ' i n i c i a una escalada notable de l a qual e l s punts mes algids son e l 1790 i e l 1791, fi n s i to t s'arriba ais 30000SOUS. Aquesta cúpula es mantindra fins e l 1795, any en e l qual s ' i n i ­c i a una davallada que tocara fons e l 1797 s i 6é él n i v e l l quedara per da-rwjnt de l a primera etapa; a p a r t i r de 1797 trobem una lleugera recupera-ció i una davallada forta e l 1805, darrer any de documehtació, no sabem s i per c r i s i en e l sistema d'administrado del mas o per una c r i s i r e a l de l a v i t i c u l t u r a . Aquesta etapa b r i l l a n t de l a v i t i c u l t u r a en el darrer decenni d e l segle que a p r o f i t a preus a l t s i l a rompuda de vinyes que hem detectat a l Bages a p a r t i r de 1770. coincideix amb les observacions de V i -l a r a l e s masoveries suburbanes del Pía de Barcelona (154).

-Les despeses. La comptabilitat del mas després de calcular e l valor deis ingressos det a l l a les despeses que e l pr o p i e t a r i té en e l mas. Val a d i r que moltes despeses de conreu son assumides pels masovers (cereals i olives) i a l propietari l i queda e l cadastre, censos,la meitat del cost de l'engreix deis porcs, e l conreu de l e s plantades de vinya i les obres de les cases. Tot plegat no s i g n i f i c a una quantitat molt important i per-met deixar amplis beneficis a l p r o p i e t a r i . E l d e t a l l d'aqüestes qüestfons-

700

es pot trobar a l quadre 5.24 i a l grafic E.6

GRAFIC E.6 Evolució deis ingressos i despeses del Has Noguera de Monistrol de Rajadell de la Seu de Manresa (1770-1805).

Sousf

, • „ , 0«tp<tcs totals ' I m I lfigr«ssos feioift

La despesa mes important de l'amo és e l conreu de les vinyes i 1'ela­borado del v i , que s i g n i f i c a d e l 50 a l 75% del t o t a l de l a despesa i a l ­guns anys encara mes. Per d e t a l l a r aquesta despesa i veure'n els seus components podem estudiar un any qualsevol (quadre 5.25)

QÜADRE5.25 Despeses en el conreu de les vinyes del Has Noguera l'any 1784'w

• 8 1/2 jornals de premsar a 7 s. 6 d. 3 11. 3 s. 9 d. - 16 jornals de premsar 6 s. 6 d. 5 11. 4 s. _ 2 Q. 2 q. de guix per la tina a 2 11. 5 s. 4 11. 1/ s. 6 d. - Port de 79 cargues de vi a 5 s. 8 d. 22 11. 7 s. 8 d. - 8 jornals arrencar ceps a 6 s. 6 d. 2 11. 12 3. - 2 jornals d'arreglar-los 1 11. 10 3. - Per rentar 3 botes a 4 s. 12 s. - Per taps, omissa, o l i 11 s. 6 d. - Per escórrer bots i ajudar ais traginers 1 11. 10 3. - 34 jornals per valls a 6 s. 6 d. 11 11. 1 8. - 19 jornals per podar a 7 s. 6 d. 7 11. 2 3. 6 d. - 31 jornals de cavar a 7 s. 6 d. 11 11. 12 3. 6 d. - 12 jornals de resseguir i fer colgats 0 7 s. 6 d. 4 11. 10 3, - 35 jornalo d'esmagencar a 7 s. 6 d. 13 11. 2 8; 6 d.. - 40 jornals de rebordonar i passar a 7 s. 6 d. 15 11. - 14 jornals d'esporgar a 7 s. 6 d. 5 11. 5 s. - Port de 18 cargues de ceps a 5 s. 4 11. 10 s. - 12 jornalo de pesar verema a 7 s. 6 d. 4 11. 10 s. - 10 1/2 jornals de veremar a 7 s. 6 d. 3 11. 18 s. 9 d. - 4 jornals de veremar a 6 s. 1 11. 4 s. - 16 jornals de veremar a 5 s. 4 11. - 4 jornals de trepitjar a 7 s. 6 d. 1 11. 10 8. - 7 jornals de traginar verema a 16 s. 5 11. 12 s. - Peí treball de vendré 79 cargues de vi a 2 s. 6 d. 9 11, 17 5. 6 d. TOTAL 145 11. 4 s. 2 d.

701

OUADRE 5.24 Oespesea de masoveria del Has Noauera de Honistrol de Rajadell de la Seu de Mantesa {1770-1805).

ANY CADASTRE S ' CENSOS S CEREAL «" OLIVES %• LLENYA %

1770 297,- • 5,- 13,5 0.2 18 0,3 1771 212,7 4.1 — 71,5 1.4 1772 301,3 8,3 180,-• 104,7 2,9 71,5 2,-1773 330,5 7,2 103,7 2.3 81,5 1,8 1774 300,- 6,- 120,- 2,4 49,9 1,- 12,- 0,2 1775 301,5 7,6 60,- 1.5 83,6 2.1 5,- 0,1 1776 - 201,- 4,5 90,- 2,- 160,2 3,6 10,- 0,2 1777 399,8 7,3 152,- 2,8 117,- 2,1 16,- 0,3 1778 399,5 7,5 120,- 2,2 139,5 2.6 28,5 0,5 142.- 2.7 1779 222,8 4,6 60,- 1,2 81,2 1.7 31,3 0,6 110.- 2,3 1780 410,- 8,7 112,5 2,4 143,- 3,- 214,- 4,6 205,- 4,4 1781 410,7 7,4 58,- . 1,1 119,5 2,2 44o;.a 8,-1782 410,8 7.- 120.- . 2.- 90,5 1.5 103.3 1,8 413,3 7.-1783 338.8 5.8 ' 71.8 .1,2 '3.7,5 0,6 113,3 1.9 1784 303.3 6.- 120.- 2.4 26.5 0.5 22,5 0,5 148.- 3,-1785 303,3 5,9 60,- 1,2 67,- 1,3 — 462,5 9,-1786 303,3 5.8 60,- 1,1 — — ' 296.3 5,7 1787 303,3 6.7 60,- ' 1,3 40,- 0,9 271,9 6,-1788 421,3 9,7 60,- 1,4 36,3 0,9 -— 375,- 8,6 1789 457,5 7,9 60.- 1,- 68,3 1.2 ' — 373,8 6,5 1790 442.- 7.5 60.- • 1,- 100.5 1,7 —— 371.3 6,3 1791 442,- 8.3 60.- 1.1 50.3 1,- - 365.- ' 6.9 1792 442,- 8.7 60.- 1.2 26.1 0.5 . — 494.3 9.7 1793 1174.9 17,4 60.- 0.9 99,- 1.5 — ^ 316.5 4.7 1794 768.8 11.9 •• 31.5 0.5 ' — •505.9 7.8 1795 761,2 11.5 110,3 1.7 — 472,5 7,1 1796 575,3 6,2 330,r- 3,6 120,8 1,3 501,1 5,4 1797 440,2 5,6 60,- 0,8 Í07,4 2,6 — 456,8 5,8 1798 447,6 5,5 60,- 0.7 « . • — 663,8 8,1 1799 469,5 8,6 60,- 1.1 195.8 • 3,6 —— . 90.- 1,6 1800 469,5 8.- 60,- 1,- — • • . 420,8 7.2 1801 469,5 8,- 60.- 1,- 150.- 2.6 — 418.9 7.1 1802 469.5 6.5 60,- 0.8 118.5 1.6 —- 192.- 2.7 1803 469.5 6.7 60.- 0.9 183.3 2.6 — 994.5 14.2 1804 466.7 5.8 105.- 1.3 90.6 1.1. — 630.- 7.9 1805 156.9 3,1 60.- 1.2 58.8 l.Z — 90.- 1.a

ANY • PGRCS ' ü WNYA :ii ALTRES . S5 ,. OBRES % TOTAL 1770 252,3 4,2 3991,4 . 67,- . 95,4 1,6 1293,9 21,7 5961,5 1771 225,- 4,3 187,3 80,2 205,- 3,9 138,1 2,7 130,- 3,5 5219,6 1772 480,9 13,2 1912,8 52,4 54,5 1,5 195,7 5,4 351,- „ 9,6 3652,4 1773 429,3 9,4 3249,5 71,1 48,- 1,1 269,9 5,9 58,3 1,3 4570,7 1774 367,- 7,4 3827,8 76,9 15,- 0,3 278,4 5,6 10,- 0,2 4980,1 1775 425,- 10,7 2346,5 58,9 325,- 8,2 434,8 • 10,9 3981,4 1776 330,- 7,4 3387,7 .76,1 73,- 1,8 192,6 4,3 , 4449,5 1777 454,3 8,3 3844,5 70,3 32,- • 0,6 245,3 4,5 210,4 3,9 5471,3 1778 470,- 8,8 3438,-

3332,5 • 64,1 121,6 2,3 318,2 5,9 133,-

143,7 3,4 5360,3

1779 444,- 9,1 3438,-3332,5 68,3 158,5 3,3 297,3 6,1

133,-143,7 2,9 4851,3

1780 350,- 7,5 2458,3 50,- —- 289,2 6,2 627,- 13,3 4809,-1731 473,2 8,6 3469,4 62,7 209,3 3,8 2595,- 4,5 105,- 1,9 5576,4 1782 534,2 9,1 3922,9 66,5 « » 302,- 5,1 — 1,9

5897,-1783 585,- 10,- 3638,5 62,3 _» — 275,6 4,7 782,3 13,4 5842,8 1784 642,4 12,8 2904,4' 57,8 318,4 6,3 538,7 10,7 5024,2 1785 505,9 9,9 3258,1 63,6 — — 209,1 4,1 260,5 5,1 5126,4 1786 582,2 11,1 3489,2 66,5 — 206,5 3,9 :507,5. 5,9 5245,-1787 546,- 12,- 3102,- 68,- — 238,6 5,2 -w— 4561,8 1788 615í7 14,2 2590,6 59,7 — — 242,3 5,6 4341,7 1789 565,5 9,8 3086,1 53,3 — 301,3 5,2 877,8 15,2 5790,3 1790 677,5 11,4 3266,7 55,1 14,- 0,2 321,8: 5.4 677,7 11.4. 5931.5 1791 535.- 10.1 3561.3 67.1 297,5 5.6 5311,1 1792 652.- 12,8 3103,9 61,- 9.3 0.2 297.5 5.9 5085.1 1793 1005,- 14.9 2517,9 37.3 1208.3 17.9 361,3 5,4 • 6742,9 1794 767,6 11,9 3945,9. •61,1 86,9 1,4 349,9 5,4 6456,2 1795 815,6 12,3. 4045,7 61,- 356,8 5,4 73, a 1,1 6635,9 1796 993,4 10,7 4522,7 48,3 87.- 0,9 441,- 4,8 1698,1 18.5 9274,4 1797 772,5 9.8 5088,- 64.3 70.- 0.9 424.3 5,4 398.- 5- 7917.2 1798 975.- 12.- 4190.4 51.3 276.8 3,4 411.8 5,1 1136,7 13.9 8162.1 1799 904,3 16,5 3872,8 70,5 351,7 6,4 5,3 0,1 5949,4 1800 629,9 10,7 3936,3 67,1 — — 349,3 6,- 5865,3 1801 646,7 11,- 3772,4 •• 64,3 — — 347,1 5,9 5864.6 1802 684.5 9.5 4981.5. • 68,3 — 373,7 5,2 365.8 5,1 7245,5 1803 818,8 11,7- 4085.9 58.3 8.7 0.1 360.3 5.1 32.5 0.5 7013.5 1884 898.9 11.2 5331.4 67,3 —_ — . 361.1 4.5 63.8 0.8 7996,8 1805 613,2 12,2 3698,1 73,7 — — 342,9 6,8 — — 5019,9

E l quadre r e c u l l tot e l procés productiu de l a vinya, les feines anuals, traginar l a verema, t r e p i t j a r , premsar, embotar, transportar e l v i i vendré'1. Malgrat que en cap moment se'ns e x p l i c i t i suposem que en e l mas es conreaven unes terres directament que proporcionaven una part deJla prodúcelo i l a resta provenia deis parcers. La despesa ded v i es dividía en tasques especifiques del conreu directe i en tasques d'ela­borad ó i transport, en les quals s'ajuntaven tots els f r u i t s . L'evolu­ció anual d'aquesta despesa es r e f l e c t e i x en el g r a f i c E.6. La corba os-c i l . l a deis 2500s a i s 4000s en un l l a r g periode que va de 1770 a 1793, a p a r t i r d'aquest moment es produeix una tibada que sitúa l a despesa ais voltants deis 50ÜOs i els mínims fins e l f i n a l de l a serie es sitúa en els 4000s. Val l a pena assenyalar que respecte ais ingressos, aqtests han t i b a t molt mes f o r t i abans (de 1790 a 1795) convertint aqaest quin-quenni en un any de bons beneficis com veurem. Quan els s a l a r i s pugen, l a corba deis ingressos j a comenga a davallar. Aquest fenomen e l veurem mes cia r quan considerem e l s ingressos i despeses t o t a l s .

La segona despesa important, j a allunyada de l a vitícola és l a despe­sa de l a compra i engreix deis porcs que esta entre e l 7 i 15?ó de les despeses t o t a l s . En aquests costos s'inclou l a compra deis nodrissos que era a mitges amb e l masover i 1'alimentado déls mateixos l'any que no s'havien c o l l i t les glans s u f i c i e n t s .

Les dues despeses que segueixen amb importancia son e l cadastre i e l col . l e c t o r i capsou d'aquest. E l pes d e l cadastre en les despeses os-c i l . l a del 5 a l 8% encara que alguns anys (1793, 1794 i 1795) superi e l 1Q% i a r r i b i a l 17?ó e l 1793. E l cadastre que pagava l'amo del mas estava pels voltants de les 15 11. (300s) de 1770 a 1787. A p a r t i r d'aquest any apatreix e l concepte "part deis parcers" r e f e r i t a l a part que tocava a l'amo per les terres cedides a parceria; era una quantitat poc elevada 1 11. 18s pero l a general del mas supera les 20 11. des d'aleshores.El 1793,1794:1,.1795,anys que e l cadastre supos,3 e l maxim percentatge da-munt de l a despesa, coincideixen amb e l maxim absolut. A mes de les quan-t i t a t s normáis, £l 1793 h i ha 716s "per l a mitat deJgasto del oordo y sometent", e l 1794, 289,7s de cadastre sobreposat i e l 1795 l a mateixa quantitat de cadastre de Miquelets. A p a r t i r de 1796 e l cadastre recobra l a normalitat de 1792, augmentada amb alguns sous i l a incorporado de l a caseta d'en Roig. Amb aqüestes dades podem afirmar que es va ppoduir un augment de l a pressió f i s c a l , no solament en les contribucions extraor-dinaries de períodes de guerra sino'en plena normalitat. L'increment

fou^del 45 % a!ípartir de 1788 i va passar a s i g n i f i c a r del 5 a l 8 ?á de l a despesa s i exceptuem e l periode d'alts s a l a r i s . Pero l'ingrés general en­cara fou mes important.

Segueixen en importancia l e s despeses del c o l . l e c t o r i del capsou. Con-s i s t i e n en l e s dietes que e l capella achninistrador f e i a a l a fin c a per ga­rant i r l a bona marxa deis t r e b a l l s agrícoles. El capsou era una quantitat que e l co l . l e c t o r retenia per a l a quantitat prestada. S o l i a ésser 4 d. per l l i u r a . Ambdós conceptes siqnificaven un a l t r e 5 % de la despesa t o ­

t a l amb fflolta e s t a b i l i t a t . Una a l t r a despesa que apareix anualment des del 1778 és l a r e c o l l i d a

i traginada de llenya. E l seu s i g n i f i c a t sobre l a despesa era molt i r r e g u ­lar i o s c l l . l a n t del 2 a l 9 2» del t o t a l . Estava en relació asirt) l a quanti­tat de llenya que s'extreia.

Gairebé i n s u f i c i e n t s en aquest context resten els censos i l e s despeses deis cereals i les o l i v e r e s . Els censos quec pagava l'amo del Mas a l senyor directe suposaven l ' l % de l a despesa i es mantingueren totalment estables. Es pagavtzna mitges amb e l roasover. Qui cobrava e l cens s o l i a ésser l'arren-datari del Duc, e l Príncep de Belmente. Quan estudiem e l benef i c i global queda c i a r que e l p r o p i e t a r i del domini útil era e l gran b e n e f i c i a r i . E l senyor directe cobrava aquest cens, l a part del masover i alqunes g a l l i ­nas. No era res comoarat amb 1'altre b e n e f i c i .

Les despeses derivades de l ' o l i consisti^rv amb e l cost de desfer i prem­sar l e s o l i v e s . Aquesta despesa consta de 1770 a 1784 i desapareix. Supo-sa d§l 0,5 a l 2S, de l a despesaHotal.

E l conreu deis cereals era totalment a costa del masover. La Seu s o i s rebia l e s parts que comercialitzava i que o s c i l . l a v a entre e l 0,5 i e l 2 % de l a despesa t o t a l .

Ens queden dos conceptes: e l d'obres de manteniment a i s masos i a l t r e s despeses heterogénies. E l cost de l e s obres o s c i l . l a de no haver-ne f e t (11 anys deis 36), a l 21,7 % de l'any 1770 que s'inver t i r e n en obres de ref o r ­ma del Mas B a r g a l l . Entre aqüestes dues situacions , solament trobem 9 anys que superen e l 10 ?ó.

En 17 deis 36 anys no h i ha cap despesa q u a l i f i c a b l e "d'altres". La res­ta no supera e l 4 % s i exceptuem l'any 1793 que arriba a l 17,9 %. Es t r a c -ta del Iluisroe de l a pega de térra que era establerta a Pau Germes i que la Seu havia comprat.

En e l gr a f i c E.6 podem seguir l'evolució de l a despesa t o t a l i , alhora

704

l'evolució de l'ingrés brut. De nou l a constatado que l a despesa t o t a l esta Hígada a l'evolució de l a despesa vitícola, s i bé e l s a l t r e s compo­nents amorteixen lleugerament les o s c i l . l a c i o n s . A p a r t i r d'aquí, podem comprovar una e s t a b i l i t a t en l a despesa t o t a l de 1770 a 1792 que no sobre-passa els 6000 sous i per dessota els 4500. E l 1792 es produeix una t i b a ^ da cap amunt que condueix a l a punta deis 9000 sous l'any 1796 per decaure a continuació perb quedant com a mínim, en e l s 6000 sous.

La comparado amb els ingressos és i l . l u s t r a t i v a . En cap moment els i n ­gressos son i n f e r i o r s a l e s despeses, e l punt de mes acostament es produ­eix l'any 1778, mentre les despeses continúen amb l a seva estabilítat e l s ingressos es disparen cap amunt i quan aquelles comencen l'alga hauran j a passat els anys deis ingressos maxims. Deí.l791S a 1798. e l s inóreseos es reduiran,la diferencia entre les corbes es reduira de nou ais n i v e l l s i n i ­ciáis oer auqmentar de nou a continuació.

-Els beneficie. E l quadre 5.26 i el.grafic E.7 recullen l'evolució de l'ingrés net a partir de restar e l s ingressos bruts i l e s despeses. E l gra­f i o mostra clarament l'evolució. La diferencia sempre és p o s i t i v a . S i ex­ceptuem l a punta máxima de 1773 i l a mínima de 1778, f i n s e l 1786 l'ingrés net es manté entre 8000 i 10000 sous (400-500 11.) i a p a r t i r d'aquest any fins e l 1796 l a corba dibuixa una cúpula que equival a i s maxims beneficie, de 1790 a 1795, están per sobre de les 1000 11. De 1796 a 1798, cauen,pe­rb e l mínim era e l maxim en e l primer període per aconseguir e l 1800 una a l t r a punta per damunt de l e s 1000 11. A p a r t i r d'aquí s ' i n i c i a una davallada progressiva amb l a qual s'acaba l a nostra s e r i e .

GRAFic E.7 Evolució de l'ingrés net del Mas Noquera de Monistrol de Rajadell de la Seu de Manresa (1770-1805).

Sous

20000

wx»

Sous

20000

wx» V/ " a

T770 1775 l«0 1785 mO 1795 1800 1805

L'ingrés net és sempre p o s i t i u i com hem v i s t resulta excepcional en

705

QUAORE 5.26 Ingressos, despeses i beneficis annuals del HAS NOGUERA de Honistrol de Rajadell, 1770-1805.

ANY INGRESSOS DESPESES BENEFICI .TAXA D'INTERCS (1.

1770 17990,6 5966,5 12024,1 15,9 1771 17198,7 5219,6 11979,1 15,8 1772 10407,9 3652,4 6755,5 8,9 1773 21686,3 4570,7 17115,6 22,6 1774 12984,3 4980,1 8004,2 10,6 1775 11984,2 3981,4 0002,8 10,6 1776 11845,- 4449,5 7395,5 9,8 1777 15860,2 5471,3 103Ü8,9 13,7 1778 9367,2 5360,3 4007,- 5,3 1779 12418,- 4881,3 7536,7 9,9 1780 12833,8 4809,- 8024,8 10,6 • 1781 11527,3 5536,4 5990,9 7,9 1782 12811,6 5897,- 6914,6

7896,-9,1

1703 13738,8 5842,8 6914,6 7896,- 10,4

1784 12830,9 5024,2 7806,7 10,3 1705 15438,7 5126,4 10312,3 13,6 1786 13864,7 5245,- 8619,7 1787 18159,9 4561,8 13598,1 ifl,-1788 19845,1 4341,7 15503,4 20,5 1789 21033,8 5790,3 15243,5 20,1 1790 30136,7 5931,5 24205,2 32,-1791 30021,- 5311,1 24709,9 32,6 1792 26498,8 5085,1 21413,7 28,3 1793 7753,2 6742,9 1010,3 1794 28639,9 6456,2 22183,7 26,3 1795 29315,9 6635,9 22680,- 26,9 1796 21537,6 9274,4 12263,2 14,6 1797 17796,4 7917,2 9879,2 n , -1798 .18310,1 8162,1 10148,- 11,3 1799 18796,2 5949,4 12846,S l'i,3 1800 29395,3 5865,8 23529,5 26,1 1801 22920,- 5864,6 17055,4 18,9 1802 23137,- 7245,5 15891,5 17,7 1803 19249,8 7013,5 12236,3 13,6 1804 24417,9 7996,8 16421,1 18,2 1805 13215,2 5019,1 8195,1 9,1 HITJANA 16,9 !í BENEFICI

(1) De 1770 a 1793, el capital de referencia és de 3787 11.9s.l0d.; do 1794 a 1796, 4210 11. 8s.2d. i' de 1797 a 1005, 4501 ll,153.8d.

e l periode 1790-1795 a conseqüencia deis a l t s preus i de les depeses que es queden molt enrera de l' a l g a deis ingressos. Pero l a r e n d i b i l i t a t sois l a podem d e f i n i r a p a r t i r de calcular l a taxa d'interes sobre e l ca|3ital i n v e r t i t . Per aixb, en e l quadre 5.25 hem posat en relació l'ingrés net i e l c a p i t a l que l a Seu va i n v e r t i r en l'adquisició deis dos masos mes els Iluismes, despeses notaríais i obres de reparado generáis a ambdós masos. E l g r a f i c E.8 r e c u l l l'evolució de l a taxa d'interes.

L'evolució de l a taxa és si m i l a r a l a deis beneficis. Fins e l 1786, una punta máxima e l 1773, del 22,6 % i una mínima e l 1778, de 5,3 ?ó l a res­ta d'anys l a taxa d'interes s'acosta a l 10 ?ó. E l 1787 es dispara cap e n l a i -re per ar(ribar ais maxims del 32 ?i, e l 1790 i e l 1791 i per baixar a l 25 % en els anys següents. Qe 1796 a 1799 es recupera e l n i v e l l del primer periode per disparar-se de nou e l 1800 (26,1 %) i situar-se per damunt del 15 % els anys posteriors.

706

GRAFIC E.8 Cvalució de la taxa d'Ínteres del Has Noguera de Monistrol de Rajadell de la Seu de Manresa (1770-

%

3S

30

ti

10

w 10

s

ITJO T77S uto rm 1190 1795 «00 1805

Any

A l a llum d'aquestes dades cal afirmar que l a r e n d i b i l i t a t de l a maso­veria del Mas Noguera era molt a l t a per l a Seu. No podem oblidar que 1'in­terés que paqaven els; censáis era del 3 i aquí hem detectat rendiments del 30 ?ó. Evidentment son anys excepcionals i potser t o t e l f i n a l de seqle ho és, amb a l t s preus que revaloren l e s parts de f r u i t s , perb en les dues primores decades 1'ínteres anual es sitúa en e l 10 % com a mínim i s o i s un any s'ensorra a l 5,3 % encara superior ais censáis.

Aquest exemple permet formular algunes qüestions. De le s dades deduim una a l t a r e n d i b i l i t a t d'aquesta masoveria i , en p r i n c i p i , mostraría l a ca­pacitat d'aquestes explotacions (masoveries mes rabasses) per generar be­n e f i c i a . Podem q u a l i f i c a r de període excepcional els anys 1790-1795 amb una conjuntura de preus a l t s perb l a resta d'anys sitúen e l benefici a i s voltants del 10 %. Quedaría per esbrinar s i e l c a p i t a l i n v e r t i t en un co-mengament és equivalent a l cost r e a l d'un mas, perqué no podem oblidar que ambdós masos foren cómprate després d'un procés d'endeutament deis propie­t a r i a que Ibgicament podrien haver venut per dessota del seu valor. Aquest darrer element podria rebaixar l a taxa d'ínteres perb no sabem f i n s a quin n i v e l l .

Caldrien mes estudis de masos i per un període cronolbgic mes l l a r g . Amb aqüestes dades podem afirmar que per l a Seu de Manresa l a masoveria del Mas Noquera i Bargall r e s u l t a molt rendible a l a seqona meitat del se­gle XVIII, especialment l a darrera decada del segle.

b/ E l Mas Angla de Viladordis i l'heretat de l a Riera de Santpedor.

707

Una a l t r a forma d'analisi de l'ingrés és a p a r t i r deis arrendaments deis masos propietat de l'Ajuntament. L'arrendament dis t r i b u e i x e l s possibles ingressos entre e l propíetari r e a l i l'arrendatari. En r e a l i t a t sois conei­xem e l a que aniran a l primer. Aquest ingrés es concret de manera singular, a p a r t i r de l e s perspectives de preus, de 1'economía general que porten a d e f i n i r e l vaibr f i n a l . S i l e s perspectives son bones pujara e l valor, s i no ho son baixara o fins i tot ningú voldra fer-se carree de l'arrenda­ment. Després el s resultats reals faran guanyar molts o pocs diners a l ' a r ­rendatari. les dades que nosaltres disposem son conseqüencia d'aquesta pers­pectiva i és l a única que capten.

Hi ha a l t r e s elements distorsionadors. L'Ajuntament a l a primera meitat del segle va ésser conscient que a :1a vinya h i havia una p o s s i b i l i t a t eco­nómica i , almenys en els anys trenta va incorporar 1'obligado de plantar una quantitat de ceps anuais que a l a l l a r g a revaloraven e l mateix arren­dament (155).

Alguns anys l'Ajuntament no troba arrendatari o bé preferí, l'explota­ció directa. Aquesta sítuació crea problemes a l'hora de d e f i n i r l'ingrés d'un any determinat perqué e l s f r u i t s podíen barrejar-se amb al t r e s f r u i t s procedents d'altres conceptes. Per aixb, e l s buits que s'observaran a l gra­f i o no son deguts a manca de dades, sino a l a impossíbilitat de destriar sense cometre errors.

L'ingrés anual que rebia l'Ajuntament consta en els Llíbres de Racional i g u a l que els arrendaments de l e s veremes i deis delmes de grans. A p a r t i r d ' e l l s hem elaborat els quadres 5.27, 5.2$ i e l gra f i c E.9-(156). A l

Uiur«s

200

too

SO

20

QUADRE E.9 L'evolució de l'arrendament del Mas de l'Angla de Viladordis i l'Heretat de la Riera de Santpedor (1660-1810).

Mas de l'Angfo • Herelat de la Riera.

T17

mo 90

r

20 r750 SO 70 » 90

1800

Any 708

Mas de 1'Angla e l s arrendaments comencen l'any 1660 i son en diner, de 1669 a 1673 els L l i b r e s del Racional anoten parts de f r u i t s difíciJsde calcular;

de 1674 a 1687 tornen els arrendaments en diner; de 1688 a 1699, retornen les parts de f r u i t s , s i bé enc;els darrera anys és possible d e f i n i r l a quanti­tat que l'Ajuntament ingressava; de 1700 fins e l darrer L l i b r e de l'Ajunta­ment que ressegueix aquests ingressos elnsistema emprat és l'arrendament en diner a excepció deis anys 1780-1781 i 1785-1787 que no s'ha trobat arren-dataríi l'Ajuntament ha administrat els f r u i t s directament, per aixb tenim dades de l'ingrés. Del 1810 a l 1812 no es c i t a arrendatari n i e l s ingressos per administració directa del mas i a| p a r t i r d'aquells anys e l s l l i b r e s de comptes de l'Ajuntament sois recullen l e s despeses (157). I aquesta és l a nos­t r a l imitado,no podem seguir l a tendencia de l'ingrés fi n s a fináis del període estudiat. C U A D R E 5.28

Arrendataris de l'Heretat de la Riera de SANTPEDOR, 1741-1812

ANY ARRENDATARI ANUALITAT

1741-1745 Tomas Fabregas, sabater Tomas Fabregas, sabater

40 11. 16 s. 1746-1750

Tomas Fabregas, sabater Tomas Fabregas, sabater 44 11.

1751-1755 Mariano Sacrista, pages 57 11. 1756-1760 Tomas Fabregas, sabater 66 11. 1 s. 1761-1765 Francesc Holiner, pages 78 11. 1766-1768 Josep Fabregas, ueler 83 11. 6 3. a d. 1769-1772 Ignasi Giralt, pages 90 11. 1773-1775 Josep Ginebrsda, argentar 111 11. 3. 3. 4 d. 1776-177,8 Josep Barjau, blanquer 113 11. 13 3. 4 d. 1779 Tomas Fabregas, sabater 104 11. 1780 —— 62 11. 14 s. 6 d. 1781 75 11. 5 s.lO d. 1782-1784 Miguel Balet, veler 60 11. 13 3. 4 d. 1785-1787 Llogari Serra, veler 70 11. 1788-1790 Ulogari Serra, veler 69 11. 1791-1793 Llogari Serra, veler 101 11. 6 s. 8 d. 1794-1796 Antón Camps, veler 101 11. 6 s. 8 d. 1797-1799 Josep Soler, pages 127 11. 1800-1802 Maurici Barjau, baster 173 11. 6 s. a fi. 1803-1805 Maurici Barjau, baster 191 11. 13 s. 4 d. 1806-1808 Francesc Camps, veler 213 11. 6 3. 3 d. 1809-1811 Francesc Camps, veler 166 11. 13 3. 4 d. 1812 Joan Vbañas, veler 165 11.

L'heretat de l a Riera és propietat municipal de molt abans del comen-gament de l a nostra s e r i e perb sempre tenim l'ingrés en especie i és difí­c i l d e s t r i a r d'altres ingressos. Per aixb, hem optat per donar l a serie des del moment que comencen els . arrendaments en diner. En els anys 1780 i 1781 tampoc es troba arrendatari per a aquesta heretat i eh els l l i b r e s consta l'ingrés de 1'administració d i r e c t a .

E l g r a f i c mostra en d e t a l l l'evolució d'aquest tipus d'ingrés. Del 1660 a 1710 h i ha un manteniment del n i v e l l de l'ínqrés entre les 30 i 40 11. La.'iguerra sembla haver i n f l u i t en una profunda davallada i qué e l 1719 -desconeixent l e s dades deis anys anteriora- assoleix e l punt mes baix amb un ingrés de 15 11. E l 1737 p e r s i s t e i x encara e l baix n i v e l l que es re-drega rapidament a conseqüencia com hem d i t de les plantacíons, perb tam­bé de l a tendencia generalitzada a l' a l g a . E l 1750 s'han a s s o l i t les 70 ,y g

de 1754 a 1775 1'arrendament s'acosta a l e s 100 11. üe 1776 a 1778 assoleix e l punt mes a l t s'aquesta etapa amb 130 11. Després l a davallada, anys que ninqú v o l 1'arrendament i realment l'inqrés assoleix l e s cotes mes baixes. Desconeixem e l per que. L'any mes dolent peí Mas Noquera fou e l 1778. L'ar-rendament s'acabava aquest any i qui sap s i ha influitndkmünít dele |)Osteí-r i o r s . E l 1788, e l redrepament c i a r i d e c i d i t , de 100 11. es oassa a l e s 200 e l t r i e n n i 1798-1800 i després l ' i n i c i de l a davallada pero encara a n i v e l l s molt a l t s . L'empenta dd Mas Noquera del quinquenni 1790-1795 se'nti va un p a r e l l d'anys mes e n l l a . E l Mas Noquera v i v i a l a m i l l o r a directament, l'Anqla es retardava, ho havien de notar primer e l s arrendataria,.

QUAORE 5.27 Acrendatarls dei Mas de L" ANGLA do «iladordis, 1660-1810.

ANY ARRENOATARI ANUAL ITAT (1)

1659-1664-1669 1670 1671 1672 1673 1674-1677-1680-1683-1688 1689 1690 1691 1692 1693 1694 1695 1696 1697 1698 1699 1700-1705-1707-17U-1713-1719-1721-1726. 1732-1738-1743 1744-1749. 1754-1- 9. 1764-1767 1770-1773 1776 1779 1780 1781 1782 1785 1786 1787 1788 1791 1792 1795 1790 1801 1804

1663 1668

1676 1679 1682 1687

1704 1Í06 1710 1712 1718 1720 1725 1731 •1737 1742

•1748 •1753 •1758 •1763 1766 •1769 •1772 •1775 •1778

Gabriel Serrahima, pages .32 11.10o. Isidre Santjoan, pagea St.Vicen^ * 29 11. 5s.

Josep Playh, masover

Josep Pía, pages 32 11. Josep Pía, pages 40 11. Maurlcl Sala, sabater 37 ll.lOs, Haurici Sala, sabater 36 11.103. Josep Junyent Josep Junyent Josep Junyent Miquel Junyent Josep Junyent Josep Junyent Josep Lleonart Josep Lleonart Josep Lleonart Josep Lleonart Josep Lleonart Josep Lleonart Josep Lleonart, pages Josep Lleonart, pages Josep Lleonart, pages Josep Vilaseca, pages

Josep Lleonart, pages Valenti Escorcell, pages Ramón Escorcell, pages Ramón Escorcell, pages Antón Subirá, pages

Joan Correos, veler Ignasi Rouricu, pages Tomíis F^bregas, sabater Tráncese Moliner, paqés Geroni Gali, botiguer Josep Giralt, pagea Jaunie Corrons, veler Erancesc Cadavall, pages Pascual Horros, veler Tonas Fabregag, sabater

35 11. 32 11. 63. 32 ll . l O s . 25 11.

15 11. 20 11: 17 11.103. 20 11. 22 11.

-1784 Jaume Corrons, veler

-1790 Tomás Perera, veler Josep Barjou, veler

1794 Pere M.Borrell, paraire 1797 Josep Giralt, pages 1800 Josep Borrull, pages 1003 Antón Rubiralta, pages •1809 Antón Rubiralta, pages

58 11. 71iill. 101 11. 108 11. B5 11. 87 11. 90 11. 110 11. 135 11. 115 11. 39 11, 90 11, 74 11. 46 n. 109 11, 76 11, 103 11. 118 11. 129 11 161 11 198 11, 140 11. 133 11

12s.

l a , Is. l O s ,

3s ,4d. 3s .4d. 63.8d.

19s.3d. l í s . 9 d . 6s .8d. 8 s .

16s.8d, 12s.

13s.4d. 13s.4d. 15s. 6s.8d. 6s.0d.

Parts de fruits

Parts de f ru i t s

38 11. 6s. (2) 46 ll.l83.4d. 40 ll.lOs. 46 11. 6s.6d. 31 11.193,

(1) En aquests anys els arrendataris pagaven parís de fruits. (2) Aquests ingressos .eren ci resuitat de vendré els fruits per l'Ajuntaraent. 710

Els arrendaments de-l'Heretat de l a Riera dibuixen una corva un x i c re­tardada. Arrenquen per dessota, atrapen 1'altra corba, pateixen u m c r i s i i n f e r i o r i e l maxim creixement l'assoleixen .ia en pie seqle XIX, els anys 1806-1808. No sabem l e s diferencies p a r t i c u l a r s entre ambdues heretats pe­rb es pot afirmar que entre l e s corbes h i ha una tendencia s i m i l a r .

Sobre l'evolució de l'ingrés a l Bages de les masoveries, podriem extreu­re algunes conclusions, encara que les dades no siguin abundants. Durant l a Guerra det;Successió i e l s anys posteriors s'assoleix l'ingrés mínini (158). A fináis de l a década deis trenta sembla c l a r a una recuperado t a l vegada a conseqüencia de 1'augment de les plantacions de vinya que esdevé un i n ­grés fonamental peí mas. L'establiment generalitzat de rabassaires s'ha de notar en aquests increments de l'ingrés del mas. En e l Mas Noguera e l ben e f i c i es sitúa en e l 10 ?ó, un ingrés a l t comparat amb 1'interés deis censáis. E l Mas Angla s'ha s i t u a t a mitjans segle XVIII molt per damunt deis antics n i v e l l s . I amb t o t i aixb una lleugera c r i s i a l'Angla no cons­tatada a l Noguera i una alga espectacular a l a darrera década, enormement rendible peí propíetari. Des?rés uns i n i c i s de davallada que no hem pogut seguir mes e n l l a . E l mas que afronta e l segle XVIII sanejat, estábil a r a ­bassa part de l e s seves terres i explota l a resta a masoveria o directament tenia realment p o s s i b i l i t a t s de generar un pagés benestant. A p a r t i r de les dades de l a r e n d i b i l i t a t del Mas Noguera, era Ibgic que f i n s i t o t l a burgesia s'interessés pels masos.

C/ Els masovers com a grup s o c i a l .

Encara que a l l l a r g del s. XVIII, les masoveries van créixer notablemente eren una minoría comparats amb l a t o t a l i t a t de l e s families bagenques. Mal­grat t o t sorgeix una preguntba: ¿el masover es consolida com una capa page­sa amb tfcets e s p e c i f i c s al l l a r g del temps o, peí contrari, l'accés a un mas era una etapa mes o menys afortunada en l a vida d'una fam i l i a pagesa bagenca?

Caldria analitáar per aproximar-nos a l'origen s o c i a l deis masovers, e l temps real que estaven a l'explotació de l a fin c a si,acumulave»capital mentre vivigrt allí i s i al l l a r g del temps es produíren canvís en e l compor-tament s o c i a l i econbmic.

Davant d'aquestes qüestions sois podemconstatar les contradiccions de l a historiografía catalana sobre e l tema i les poques dades que tenim per

abordar l a qüestió a l Bages. Eva Serra a les seves conclusions sobre l a masoveria en e l segle XVII

creu que en aquesta centuria e l masover és inestable en e l mas, perb i n s i ­núa que en e l segle XVIII es forma una masoveria estable (159). Caries Su-dr i a per l a Plana de Vic copsa també una gran e s t a b i l i t a t en e l s masovers (160). Em i l i G i r a l t , en. a n a l i t z a r l'exemple de Can Bruna a l Penedés,mostra que e l mas fou comprat l'any 1686 pels antics masovers -prova d'ascens so­c i a l del grup- e l tingueren a conreu directe f i n s l'any 1762 moment que l a cediren a masoveria essent renovable cada anyj f i n s e l 1780, tres page­sos van estar-hi dos anys i e l quart dotze (161). Per un cantó uns masovers en ascens, per 1'altre i n e s t a b i l i t a t en e l segle XVIII. V i l a Valentí tam­bé apunta quecalguns masovers es pogueren convertir en propiétaris rurals (162). Aquesta capacitat de prosperar és també reconeguda en algún cas per V i l a r perb ho r e l a t i v i t z a (163). Badosa es defíneíx clarament per conside­rar e l s masovers com una capa in t e r m i t j a en e l món r u r a l capag d'aconseguir una fortuna considerable. A l Pía, e l s arrendaments i masoveries eren otór­gate a famílies benestants de Barcelona (164)., Caldria algún estudi que ana-•litzés • en profunditat els masovers.

A l Bages podem dir-ne peques coses. No hem trobat cap masover dé mas que esdevingui p r o p i e t a r i del mateix en els seglesXVIII i XIX. E l s compra­dora deis masos endeutats - e l s únics que s'arribaran a vendré- e l s compren l'Església o l a burgesia urbana. S i de cas es dona e l procés invers, algún pages de mas endéutat que ha de vendré e l mas i e l l es converteix en maso-ver del mas que abans era seu (165).

Sobre l ' e s t a b i l i t a t els exemples son co n t r a d i c t o r i s : - E l Mas Botjosa de Sallent era propietat de l'Ajuntament de Manresa.

Del 1686 a l 1710 e l masover fou Miquel Torrabadella, pages, després no cons­t a i finalment e l mas fou ad q u i r i t a carta de gracia per un regidor de l'Ajun­tament, e l s Soler de l a Plana (166). Un d e t a l l a reteñir, eá'i 1686 en Tor­rabadella tenia un d e b i t o r i de 45 11. 12 s. amb l'Ajuntament, mes 27 11. que l i havien deixat per comprar un bou. No podia teñir una posició econb-mica massa b r i l l a n t .

- E l Mas Boixeda de C a s t e l l t a l l a t era conreat per Francesc Tomasa, pa­ges, e l 1770 i e l contráete havia estat firmat l'any 17i51 (167). Portarían 19 anys.

-En e l Has Valldeperas de St. Salvador de Guardiola, e l 1763 es fír-mava un contráete amb Josep Puig perb es deia que eren "pactes novament

f e t s " que suposaven que j a era masover anteriorment. E l 1814 se'n firmava un a l t r e , e l masover era Domingo Grau, que j a ho era almenys des de 1804 segons es despren deis deutes que tenia (168). Malgrat que haguessin pas-sat molts anys d'un a l ' a l t r e no sembla que es complís l a pretesa e s t a b i ­l i t a t .

No tenim mes exemples per comparar. D'aquests tres es despren una cer­ta tendencia a l ' e s t a b i l i t a t . Cal fixar-se en una a l t r a qüestió que pot ajudar-nos a esbrinar e l n i v e l l s o c i a l . Hem v i s t e l masover del Mas de l a Botjosa endeutar-se amb l'amo. No sembla un cas únic.

Domingo Grau, masover del Mas Valldeperas, quan firmava e l contractec assumia una clausula que deia e l següent: "De l a s 441 11. 6s. 8d. que d i t Grau esta devent de atrassats pagara cada any deis sinch per los quals se fa lo contráete present, 90 11. y se obliga Grau a teñir pagats tots l o s atrassos y corrents, f i n i t s estos sinch anys" (169). Es a d i r , un masover endeutat.

E l 1850, a l a masoveria del Mas Valí de Mura cedida a Maties P a r e l l pa­ges es pactava que F a r e l l confessava haver rebut prestat de Valí una t r u ­j a , v u it godalls, quatre poros per engreixar i un p a r e l l de bous, tot va-lo r a t per 118 duros que e l masover havia de retornar. També reconeixia e l masover que havia rebufe de l'amo tres r e l i e s , un cavec i un rascle valorat en un duro (170). Amb aquests présteos, e l masover no podia provenir d'un grup s o c i a l gaire elevat.

Cal d r i a endinsar-nos molt mes i cercar mes exemples que permetessin ob­ten i r unes conclusions solides. Amb aqüestes dades respecte a l Bages es pot parlar d'una certa e s t a b i l i t a t del masover perb sense c o n s t i t u i r línies sucessbríes almenys que haguem deteetat. Per a l t r a banda, no semblen pro­venir de grups s o c i a l s elevats sino de l a prbppLa p e t i t a pagesia i que ac mes, té problemes per assumir l'explotació i s'ha d'endeutar a vegades amb el propi amo. A p a r t i r d'aquestes consideracions és difícil parlar d'uns masovers que es consoliden com a grup s o c i a l amb caraeterístiques propias.

5.2.4 L'arrendament de les terres de reqadíu.

S i a tot e l Bages els contractes de conreuypredominants eren de rabas­sa, l'establiment a parts de f r u i t s o l a masoveria, a Manresa, a les t e r ­rea de regadiu predominava l'arrendament en diner a eurt termini (171).

713

La proximitat del n u c l i urba, els rendiments mes elevats que a les terres de seca, l a . competencia per aconseguir terres entre els ciutadans, aconse-llauen a l propietari un sistema d' 'extracció de renda f i x a , en diner i renovable en un periode curt de temps, segons l a conjuntura.

E l problema metodolbgic mes important que es planteja és que e l contrao* te d'arrendament era un contráete privat entre les parts i , per tant, no apareix en els protocols notaríais s i s'exceptua algún cas a i l l a t . Aitxb ijfnpedeix r e a l i t z a r una a n a l i s i exhaustiva tant de l a contractació en s i com de l'evolució de l a renda. A p a r t i r d'algunes n o t i c i e s r e c o l l i d e s i n -tentarem d e f i n i r e ls t r e t s d'aquest tipus de contractació.

Els contractas d'arrendament en terres de regadiu a Manresa eren molt simples, solament detallaven l a durada i l a renda anual que havien de sa-t i d f e r . Vegem e l text d'un contráete pr i v a t a Manresa:

"Dich j o l o baix firmat, que arrendo per l o temps de sinch anys tot aquell camp de un jorn a l y mitg de llauradura poch mes o menos, s i t u a t a l a par­t i d a de Viladordis, a Valentí Revira, pages y a Josep Rovira, pare de d i t Ualentí, quals me prometen pagar tots anys comensan l o dia de Tots Santa de 1768 l a quantitat de 20 11. dich vint I l i u r a s y ditas s i l o r e f e r i t Va­lentí no me l a s paga me las deu pagar son pare d i t Joseph ab pacte que s i d i t Rovira vol deixar l o camfacabat l o s sinch anys dega avisar l o any an­tes de acabar y jo dega fer l o mateix s i len vuy treurer y per ser a i x i s ho firmo vuy dia 1 de Xbre de 1768. Dr. Joan F r u c i e l " (172).

Elítret rellevant és l a duració de cinc anys com a mínim que es p e r l l o n -gaven s i cap de les dues parts no avisava a 1'altra amb un any d'antela-ció.

Un a l t r e contráete integre que eoneixem fou passat per notari pero una nota f i n a l indica que no havia tingut efecte. Probablementyperqué era una forma d'obtenir diners avangats. L'any 1768 es firmava un contráete que comengaria a correr l'any 1773 del qual esicomengava a pagar l a renda e l 1768. Tot i així és un contráete de regadiu: s'arrendava un jornal de tér­ra de regadiu a l a partida de Puigberenguer amb l'únic pacte de conrear a "ús i costum de bon pages". Era per cine anys i l a renda t o t a l 110 11. (22 11. anuals).(173).

Aí qests exemples apunten cap un arrendament de duració de cinc anys i de renda en diner f i x durant e l periode. Anem a veure referencies i n d i r e e -tes que condueixen a una eonclusió s i m i l a r . Els p l e t s de l a Curia del Cor­regidor per aquesta qüestió aporten informació:

714

- E l cori'egidor ordena a un pages que per Tot Santa d e i x i H i u r e i a térra que conrea a instancias del propíetari. Havia estat l l o g a t per cinc anys, per 20 11. l'any i 5 quintars de p a l l a i s i alguna de les parts no v o l i a continuar a v i s a r l a a 1'altra en un any d'antelació. E l paraire ex­p l i c a en e l plet que e l camp fou l l o g a t l'any 1764 i deixat continuar l'anyi; 1769, perb que ara e l v o l i a treure. Arguroentava: "que es e s t i l o de esta ciudad que los campos que se conceden en arriendo por tiempo de cinco años^ fini d o s que sean continuando e l conductor s i n expresso convenio de tener­l e por determinado tiempo esta a l a voluntad del dueño removerle en cada año, como a l o del citado conductor igualmente d e j a r l e " (174).

- E l 1770, es llogava un camp a Viladordis d'd jorn a l per cinc anys i 12 11. l'any (175).

-La P r i o r a del Convent deis Angeis havia l l o g a t un Camp a l ' A t a l a i a de novembre del 11762 a octubre del 1770 per 14 11. l'any (176).

-De mitjan segle XIX es conserva un "Libre de. lloguers de Manel So-lernou" en e l qual anota e l s ingressos derivats deis lloguers de cases i camps (177). En e l quadre 5.29 es recullen aqüestes dades. i s tr a c t a d'ado-nar-nos que el s contractes continuaven essent a curt termini a mitjans s. XIX i l a renda en diner, Com que hem r e c o l l i t pocs anys a part del canvi sovintejat d'arrendataris, poc .mes es pot extreure.

Aqüestes dades escadusseres permeten concloure que e l contráete de l e s terres de regadiu era l'arrendament en diner a curt termini, que solía t e ­ñir una durada f i x a de cinc anys renovable automaticament per un a l t r e s i cap de l e s parts no avisava a 1'altra (178). Aquest t r e t , i el, carácter priv a t d'aquesta contractació, sembla que es va mantenir i n a l t e r a b l e almenys f i n s l a primera meitat del s. XIX.

En un a l t r e capítol - e l 3- j a hem constatat e l procés de concentrado %oe\ es produí en e l regadiu a mans deis grups s o c i a l s benestants de l a C i u ­t a t , e l s quals asseguraven mitjangant aquest contráete l'extracció d'exce­dent tant de l a pagesia com de l'artesanat urb^ que havia de recorrer a l a burgesia per aconseguir un camp per conrear. C a l d r i a per d e f i n i r el.vo­lum de l a renda extreta seguir l'evolució de l a renda en diner pagada pels contractas i r e l a c i o n a r - l a amb l a corba deis preus. E l s protocols notaríais no permeten seguir aquesta evolució amb f a c i l i t a t i e l s arxius p a r t i c u l a r s consultats no han permés respondre aquesta qüestió.

715

QUADRE 5.29 Arrendaments de peces de térra de Hanel SOLERNOU, 1840-1855.

ANYS PE5A DE TERRA - ARRENDATARIS LLOGUER ANUAL LLIURCS/JORNAL

1-XI-1B46-1852 Olivar Creu Coll Manresa Valentí Tatgé 5 11. 5 s. 1846-1852 Camp a l Guix Josep Santane (un trog)

Ualentí Brucart (un tro;) 22 11. 2á 11.

1845-1848 18^-1852

- Camp ai Colomer Josep Prst i Narcis Enrich Ventura Serra

46 11. 46 11.

1846-1848 1849-1852

Camp a les Cots Salvador Segarra Id.

26 rals 30 rals

13.8 11. 15.9 11.

1846-1853 Camp al guix Ignasi Trape Maurici Trape

26 rals 13 rals.

1845-1852 Camp Mas d'en Pía Joan Valldaura 40 rals 21,2 11, 1846-1852 Campi'Junca Antón Nogueras

Tomas Figueras 20' rals 24 rala

5.3 11. 6.4 11.

1846-1849 1849-1852

Camp Can Font Joan Solernou Francesc Bohigues

53 rals 53 rals

23,3 11. 23,3 11.

1846-1851 1851-1852

Camp del Soquet Francesc Verdaguer Josep Graner

30 rals 32 rals

1846-1852 Camp Sal tant de l'aigua Magí Cots 75 rals 19,9 11.

1846-1852 Camp del Palee

Maurici Rubinat (part) 30 rals 48,5 11.

1846-1848 1849- 1850 1850- 1853

Moncunill (part) Josep Prat (part) Hiquel_Sucres (part)

17 rals 18 27 rals 27 rals

1846-1852 Vda. de Josep Bosch (part) 60 rals. 1846-1850 1851-1852

Franéese. .Carreras (part) Ignasi Masachs (part)

30 rals 30 rals.

716

5.3 L'ENDEUTAMENT ESTRUCTURAL.

En aquest apartat s'analitzen dues qüestions: en primer l l o c e l carácter estructural i usurari de l'endeutament i e l seu paper dins e l de 1'estructu­ra agraria bagenca i en segon l l o c una a n a l i s i detallada deis mecanismes d'endeutament detectats a l Bages des de l a perspectiva jurídica, i sobretot, de l a practica histórica.

L'estructura de l'explotació de l a térra estudiada abans mostrava com l a majoria deis explotadora de térra no arribaven a l mínim necessari per a l a subsistencia i bona part d'aquests es trobaven dins deis límits de l a molt p e t i t a explotado. D'altra banda, e l v i , producte fonamental d'aquestes ex-plotacions, s'havia de comercialitzar i a p a r t i r d'aquí, depenia deis preus d'una mercat que e l p e t i t productor no controlava. En aquesta situació l a recerca de t r e b a l l a ssalariat -masculí a i s masos de l e s rodalies o femení en t r e b a l l s t e x t i l s - era una sortida sovint i n s u f i c i e n t per a l a reprodúc­elo de l a p e t i t a explotado; no solament en l a subsistencia quotidiana s i ­no també en l e s estrategies de c o l . l o c a d o deis f i l i s i en e l s aspectes re­l i g i o s o s de l a comunitat -enterraments, miSJes, cuites etc. Per garantir l a reprodúcelo l a p e t i t a explotado havia de recorrer a l'endeutament en l e s seves formules mes diverses. Un element a destacar és l'endeutament peí consum -no per l a producció- de carácter estructural que va implícit en l a propia estructura agraria. Aquest recurs a l'endeutament augmenta e l volum de renda que l'explotació agrícola cedeix a d'altres grups s o c i a l s , i un augment progressiu de l'endeutament que pot conduir a l a perdua d e f i n i t i v a de l a propietat de l a térra. Veurem exemples que així es produeix. En aques­ta perspectiva, l a p e t i t a explotado hagués desaparegut i l a concentrado de l a propietat haguera ocasionat un canvi d'estructura de l a propietat.

És obvi que, malgrat aquest endeutament e s t r u c t u r a l , aquest procés de con centrado no sois no es produí - t a l vegada s i exceptuem e l regadiu de Man­resa que té a l t r e s connotacions no agrícoles- sino que l a p e t i t a explotado es consolida. Els deutes no s'eliminaren, e l f l u x de renda cap a a l t r e s grups so c i a l s prestadora . continua i augmenta, pero l e s circumstacies diverses de l e s famílies pagases va permetre una c i r c u l a d o continuada deis deutes d'unes a a l t r e s segons s i l a s i t u a d o f a m i l i a r era m i l l o r o p i t j o r . Una con­juntura f a m i l i a r favorable -estrategies f a m i l i a r s acertades, rendiments i preus elevats etc- a l a qual c a l incorporar una autoexplotaeió máxima de la unitat f a m i l i a r en l a línia apuntada en a l t r e s l l o c s , podia permetre t o r -

nar présteos o comprar térra a una a l t r a familia que l a seva conjuncuca no fos tan favorable. Pocs anys després l a situació es podia i n v e r t i r i l a f a ­m i l i a amb dificúltate, després d'un esforg enorme, recupera tot a l i o que havia venut o tant sois eliminava e l s seus deutes. Es produí així un procés de cireulació interna dins del propi grup s o c i a l que, per una banda garan-t i a e l f l u x de renda cap a a l t r e s grups i per l ' a l t r a , l'autoexplotació de les p e t i t e s explotacions per s o r t i r d'una situació de difícultat de l a qual era imoossible emerqir i que, :en d e f i n i t i v a , contribuía a augmentar e l vo­lum d'aquell f l u x . En aquest s e n t i t caldra estudiar alguns tipus d'endeuta-ments.

Aquest carácter estructural j a era assenyalat per Marx quan definía e l c a p i t a l us«»ari com a forma característica del predomini de l a p e t i t a produc­ció 0-79). pgr nosaltres l'endeutament té també carácter usurari coincidint amb Terrades "s'origina degut a uns déficits de subsistencia i no degut a una c r e d i t s per l a prodúcelo. Per tant, com que e l préstec no entra neces-sariament en un procés d'augment de valor, qualsevol ínteres esdevé usura" (180 ). Tot préstec 1'ínteres del qual és simplement una disminució del va­lor d'una explotació és usurari siguí 1'ínteres que siguí. Aquest estara en funció dé l a plus-valua de l'explotació agrícola, mes e n l l a d'aquest maxim e l camperol pot p r e f e r i r abandonar l'explotació Q.B1 ). En aquesta línia no estem d'acord amb Fernandez de Pinedo que considera usura quan e l s int e r e s ­sos son ' a l t s -que vol d i r " a l t s " en una societat determinada?- (.182)> n i en Claveroi que l a defíneíx "en su sentido más amplio, propio de l a épo­ca, de logro, beneficio o interés" (183'5.

L'endeutament no és un t r e t característic solament de l a p e t i t a explota­ció. Cal estendre e l s plantejaments que hem fet a l a petit a menestralía ur­bana, que té uns comportaments s i m i l a r s a l a p e t i t a explotació pagesa. L'en­deutament d'alguns masos mereix una a n a l i s i a part, e l s quals.acabaran de-sapareixent en benefici de l a burgesia urbana i de l'Església, i fins i tot de sectors de l a noblesa.

E l carácter estructural i usurari permet convertir l'endeutament, en un element important de 1'extraccíó d'excedent tant de forma d i r e c t a - els interessos pagats- com indir e c t a -augment de l'autoexplotació per fer front-. En contraposició d'aquesta necessitat, calía que aparaguessín e l s grups so­c i a l s capegos de prestar. Segons e l tipus de mecanisme u t i l i t z a t sera un o a l t r e , perb l a societat bagenca definirá i n s t i t u c i o n s que es sustentaran damunt de l a necessitat estructural del préstec: e l s benefiéis e c l e s i a s t i c s

718

les Causes Pies per donzelles maridar i bona part deis ingressos e c l e s i a s -t i c s es mantindran amb pensions de censáis. Sense aquesta necessitat estruc­t u r a l , aqüestes i n s t i t u c i o n s no haurien sobfeviscut. I c a l i a que aquesta necessitat es reproduís per a reproduir-se també l e s i n s t i t u c i o n s .

A n i v e l l metodolbgic es presenten diverses d i f i c u l t a t s derivades en part de les fonts u t i l i t z a d e s . Hem u t i l i t z a t fonamentalment els protocols nota­ríais -buidatge de 1770 i 1850- i e l l l i b r e Mestre de Censáis de l a Seu (184). Hem buidat les escriptures de censáis, vendes a carta de grbcia, d e b i t o r i s , compra-vendes etc. i , a part de poder d e f i n i r e l s contractes i e l predomi­n i d'un o a l t r e , les escriptures no recullen l a h i s t o r i a de 1'endeutament. Normalment especifiquen els motius de 1'operació i gracias a e l l s es pot reconstruir parcialtiBnt l a h i s t o r i a , perb mai h i ha notes sobre l'evolució posterior. La firma d'un préstec, a p a r t i r d'aquesta situació, no permet saber s i es tracta d'augment d'endeutament o d'un préstec per i n v e r t i r , n i conéixer e l futur del mateix. Aleshores podem parlar d'endeutament i en rea­l i t a t és possible que s'estigui produint un a l t r e fenomen. Un buidatge molt mes extensiu podria resoldre aquests problemes perb c a l d r i a una inversió de temps molt important.

Aquesta problemática del desenllag deis deutes es recolzada per l' e s t u ­d i deis c o n f l i c t e s de deutes s u s c i t a t s de 1770 a 1774 a l'Arxiu de l a Curia, e l qual obre llum a i s interrogants que abans no quedaven resolta (185),

Finalment hem u t i l i t z a t e l l l i b r e Mestre de Censáis de l a Seu de Manre­sa, en e l qual están anotats des de 1713 els censáis creats per l a Seu, a qui, h i s t o r i a deis mateixos, data de consignació, data de Huició s i es pro­duí, pensió que pagava i procedencia del c a p i t a l . A r r i b a fins ed 1876 data en qué amb t i n t a blava diferent de l a u t i l i t z a d a f i n s aleshores s'anoten els censáis I l u i t s . A l f i n a l del l l i b r e s'anoten l e s peces de térra compra-des, e l motiu, e l venedor, e l preu i l a venda en cas que s'hagués r e a l i t z a t . No és, per tant, un l l i b r e coñjunturaljSinó e l c o n t r o l de les rendes de cen­sáis i permet ana l i t z a r des de diversos aspectes e l s présteos.

Sempre que ha estat possible s'ha intentat reconstruir h i s t b r i e s f a m i l i a r s per t a l de seguir l'evolució del deute.la qual cosa hem recolzat en e l s pro­tocola notaríais.

L'endeutament constitueix una auténtica teranyina entre grups s o c i a l s i les figures jurídiques amagan a vegades 1'autentica r e a l i t a t (un censal I l u i t per un comerciant pot ésser conseqüencia de l a venda d'una pega de térra d'un pagés a aquell per H u i r deutes que es carrega e l comerciant).

719

Descobrir-la no sera T a c i l pero per entendre 1'estructura agraria bagenca és fonamental.

Els mecanismes d'endeutament que estudiarem al Bages serán els següents: el s censáis, les vendes a carta de gracia (VCG), els debitoris i les compra-vendes.

5.3.1 Els censáis (186 )•

E l censal és un préstec l e g a l , per un temps i n d e f i n i t ( f i n s que el* cen-s a t a r i vulgui retornar e l s diners), sancionat públicament pels notaris, peí qual es paguen interessos anuals, sota l a hipoteca de l a generalitat de béns o d'alguna finca en p a r t i c u l a r (187). Lar diferencia amb e l cens consignatiu c a s t e l l a , almenys a n i v e l l jurídic, és que en e l censal es d i s t i n g i a e l ere-d i t de l a pensió i de l a hipoteca, mentre que en e l cens consignatiu no h i havia un deutor personal "sino que es l a propia cosa l a gravada con l a pen­sión, sin existencia de relación personal" (188). La hipoteca que s'establia no cabria e l c a p i t a l -a tornar segons l a voluntat del censatari- sino l es pensions. La figura catalana donava molt mes joc a l a practica quotidiana que e l seu hombnim c a s t e l l a i , per tant, una circuláció mes rápida j a que no tenien Iligams directas amb l a pega de térra hipotecada.

La filosofía de l'Església no permetia e l préstec i , per t a l de camuflar aquesta p r a c t i c a , es genera un llenguatge eufemístic que confonia l a f i n a -l i t a t del contráete (189). Es simulava una venda, qui rebia e l s diners venia a qui els deixava e l dret a cobrar un interés i qui deixava e l s diners com-prava e l dret a cobrar 1'interés. Aquest s'anomenava pensió. La creació del censal rebia e l nom d'"encarreqació" i e l retorn del c a p i t a l prestat, redemp-ció, Iluició o quitació. Una variació del censal era e l v i o l a r i que es ca-ract e r i t z a v a en l'extinció del préstec sense retorn d e l c a p i t a l a l cap d'una o dues vides del censatari i e l s seus successors. La pensió s o l i a ésser mes elevada (190).

Broca assenyala que a Catalunya no regeix e l "motu propio" de Pius V, segons e l qual e l diner s'havia de rebre en e l moment de firmar e l contrac-te. Aquesta p a r t i c u l a r i t a t va permetre l a creació de nous censáis a p a r t i r de pensions vengudes i l a conversió de qualsevol deute en un a l t r e tipus de deute o e l retorn fragmentat deis diners (191). E l marge de maniobra que permetia aquesta p a r t i c u l a r i t a t influí amplament en e l contráete a l Bages.

720

E l s t r e t s essencials del contráete eren dones: préstee de diners a un interés determinat, retorn i n d e f i n i t d'aquells mentre es satisfés l ' i n t e r e s pactat i hipoteca general de béns que sois garantien les pensions vengudes i no e l c a p i t a l .

Quatre eletnents, a voluntat de les parts, modifieaven o feien mes onerós e l contráete: l ' i n t e r e s , l a hipoteca, l e s flanees i . e l pacte de m i l l o r a ,

-L'interes del censal. Broca creu.que " l a pensión ha de ser razonable, es decir arreglada a l a costumbre del país, pues las leyes no fijaban su proporción con e l c a p i t a l " (192). Gairebé tot s e l s autors donen referencies de fixació per part de l a corona de l ' i n t e r e s vigenih. García Sanz diu que a l s.XIU era del 7,14 Sí, a l XV, del 5 ?é, a l XVI, del 6,66 %, a l XVII, del 5 ^ i a l XVIII, del 3 ?ó (193). E l s v i o l a r i s es mantenien en e l 14,3 %,

A Catalunya l a reducció fou roes tardana. L'aplieació del 5 % es va man-te n i r f i n s l a Pragmática del 9 de J u l i o l de 1750, en que es reduí a l 3 % com j a s'havia fet a i s a l t r e s pobles de l a Corona. Es plantegen dues qües­tion s : s i aquest ínteres f i x a t es compila a laj.praetica i l e s conseqüencies de l a redúcelo.

Per García Sanz, s'ha comprovat que l ' i n t e r e s p a t i a pressions diferents i o s c i l . l a v a segons l e s cireumstancies econbmiques de cada l l o c i cada mo­ment (194). Suau exposa per Mallorca una reducció del 8 a l 5 % a fináis del s.XVII, perb e l 1726 encara subsístien interessos del 8 % (195.). A G a l i c i a , malgrat él carácter o f i c i a l del 3 ?ó no és estrany trobar interessos mes b a i -xos del 2,5 % i e l 2,25 % (196). A l p a r t i t d'Erandio a l País Base l ' i n t e r e s deis censáis caleulats per deeades evoluciona del 2,51 % a un maxim del 4,46 % (197).

Al Bages, en canvi, en l a documentació sobre censáis útilitzada, sembla que es compleixen amb tot rigor e l s pereentatges e s t a b l e r t s , és a d i r , e l 5 % per abans de 1750 i el 3 % per després. E l s 45 censáis creats e l 1770, to t s son a l 3 %. La comptabilitat de l a Causa Pía V i l a del Soler ja estudia­da en r e f e r i r - s e a l cobrament de pensions, indica que va haver-hi reducció del 5 a l 3 ?ó i e l s censáis anotats i e l s ingressos concorden amb aquesta p r a c t i c a (198). Deis pocs censáis que e l l l i b r e Mestre de l a Seu anota e l c a p i t a l junt a l a pensió, l ' i n t e r e s rebut correspon sempre a l 5 o a l 3 %. En un h i trobem l a següent nota: "Se adverteix que sent est l o primer cen­s a l que se ha esmersat després de l a publieacio de l a Real Pragmática san-ció acerca l a reducció deis censáis a t r e s per cent, en l o acte de d i t ' es­mera h i es l a promesa que en cas que sa Magestat moderas;;dita Pragmática,

121

0 per algún temps permetes los esmersos de censáis a 5 ?á pagaran per rahó de d i t censal los 5 Sá o alió per cent a que se permetra fer d i t s esmersos fahedors" (1^9). Q text indica un acatament de l a praqmatica i , a l mateix temps, l ' i n t e n t d'introduir una clausula que modifiques e l percentatqe s i canuiessin les liéis. Ais contractes de 1770, aquesta clausula no l'hem t r o ­bat pas.

Podem afirmar que a l Baqes, 1'interés a p l i c a t ais censáis tant a n i v e l l n o t a r i a l com en documentació privada, es corresponia amb e l que estava f i ­xat leqalment.

Tot i així c a l d r i a estudiar e l s llevadora i especialment l e s tramases de c a p i t a l per detectar s i es Iliuraven menys diners deis que constaven o f i -cialment. Caldria també valorar com un interés no quantifloable les relacions de dependencia que e l préstec o l a perspectiva d'aconseguír-lo podía ocasio­nar.

Mes difícil de determinar sense estudiar arxius privats son le s conseqüen-cíes d'aquesta redueció. Torras, quan estudia l a f a m i l i a Padró d'Igualada, ha constatat que abans de 1750, totes l e s operacions de préstec es feien mitjangant censáis, de 1750 a 1780 no n'hi ha cap i a p a r t i r de 1780, e l s présteos son pr i v a t s . E l 1768 havien I l u i t e l 84 % deis censáis que.posseien 1 sembla que l a inversió es destina a l a compra de terres, establiments d ' a i ­gua i concessió de terres a rabassa. Conclou que l a rebaixa del 5 a l 3 Sí va permetre que el s c a p i t a l s es desviessin cap a 1'agricultura o a l a indus­t r i a (200)* Aquesta opinió concorda amb l a de Ramón Lozano de Dou de Cerve-ra que e l 1809 afirmava: "Gran parte del atraso que padeció C a s t i l l a se ha atribuido a que dando los juros s i e t e por ciento se desvió a e l l o s e l dine­ro, que debía emplearse en e l adelantamiento de agr i c u l t u r a , artes p r a c t i ­cas y comercio. Por l a misma razón perjudicó e l rédito del dinero a censo en cinco por ciento y en todas partes, pero especialmente en Cataluña des­de l a rebaja del cinco a l t r e s por ciento ha sido rapidísimo e l progreso de l a i n d u s t r i a " (20l)« Pero a Castalia l a rebaixa havia estat anterior i l a prosperitat no s'havia produit.

G i r a l t creu que una conseqüencia de l a redueció fou l a decadencia de l a institució a excepció potser de l e s comunítats r e l i g i o s e s i l a recerca d ' a l ­tres sortides peí c a p i t a l (202)' Caldria estudiar casos concreta com ha f e t Torras sobre e l Padró per c l a r i f i c a r e l problema.

A l Bages és probable que es produís e l que ha assenyalat G i r a l t . L'evo­lució del c a p i t a l t o t a l i n v e r t i t a censal per l a Seu de Manresa fou e l se-

güent: Index en Any Capital Index Index en

1712 121719,8 11. 100,- 100,-1720 147615,5 11. 121,3 121,3 1730 167518,1 11. 137,6 113,5 1740 219161,1 11. 180,1 130,8 1750 252763,- 11. 207,7 115,3 1760 281547,5 11. 231,3 111,4 1770 303515,9 11. 249,4 107,8 1780 315009,4 11. 258,8 103,8 1790 332233,6 11. 272,9 105,5 1800 350964,6 11. 288,3 105,6

D'aquestes dades es despren que e l t a l l de 1750 no s i g n i f i c a pas dismi­nuir e l c a o i t a l , sino tot e l c o n t r a r i . A l i a r a termini e l creixement s'alen-tíí en quaranta anys e l c a p i t a l s'havia doblat i en cinquanta encara no s'ha vi a m u l t i o l i c a t per t r e s , en x i f r e s absolutas de 1712 a 1750 s'incrementa e l c a p i t a l en 130000 11. i f i n s a 1800 no ar r i b a a les 100000. Disminució de ritme pero no sabem s i solament degut a l a redúcelo d'interes.

Un a l t r e element que pot complementar aquesta a n a l i s i és l a inversió de ca p i t a l s en terres per l a Seu:

Any Compres Capital Fins a 1720 7 8062 11. 17 s. 1721-1730 5 7199 11. 18 s. 1731-1740 17 25528 11. 7 s. 1741-1750 8 14442 11. 3 s. 1751-1760 3 2980 11. 19 s.(*) 1761-1770 7 3564 11. 15 s. 1771-1780 3 1600 11 (*) 1781-1790 3 3500 11. 1791-1800 1 231 11. 18 s." (*) Una compra no consta preu.

La máxima inversió de c a p i t a l s en terres no és com es podia esperar a p a r t i r de 1750, a conseqüencia de l a redúcelo de 1'interés deis censáis, sino en l e s décades 1730-1740 i 1740-1750 que -molt per damunt de l a resta s'arriba a 25528 11. i 14442 11., les a l t r e s décades no s'arriba a 10000 11. Mes aviat sembla que l a redúcelo de 1'interés forgava a i n v e r t i r e l ca­p i t a l en censáis per refer e l volum de renda anterior (203).

En aquesta institució eclesiástica, l a redúcelo de 1'interés no va afec­tar e l seu volum de censáis sino que va continuar augmentant-lo a l mateix temps que reduia e l volum d'inversió en t e r r e s .

La Causa Pia V i l a del Soler que estudiarem a l capítol 6, reinvertí pen­sions en forma de c a p i t a l per augmentar l a renda (204-'» perb e l s censáis

72

c o n t i n u a r e n essent l'eina predominant. A l'Hospltal de Sant Andreu, i ho veurem mes endavant,els ingresaos prouinents de les pensions era e l mes important.

S i deixem de banda les i n s t i t u c i o n s eclesiastiques, e l c a p i t a l l a i e inwer-t i t - e n censal a l Bages a p a r t i r d'alguns inventaris, no va ésser mai importantíi abans n i després de l a reducció. Alguns exemples a i x i ho i n d i ­quen:

Capital Pensions 1220 11 61 1636 11 81 11 17 s 2384 11 119 11 4 s 942 11 47 11 2 s

1060 11 53 11 291 11 14 11 11 s

2487 11 l i s 74 11 12 s 6369 11 15s 4d 191 11 1 s l i d

Mas Canais de Montesquiu 1699 Miquel DALMAU Blanquer 1712 Tomas MOLLET Dr. Medicina 1719 Manuel CALCINA Ciutada Honrat 1734 Maurici SOLER, Blanquer 1737 Joan Bta. SOLER, Blanquer 1745 Agnés PARERA f i l i a de velerl777 Josep A. SOLER DE LA PLANA 1792 ciutada honrat.

Aquests individus, menabres de l a burgesia l o c a l o de l a p e t i t a noblesa, tenien poca quantitat de diner i n v e r t i t a censal s i es compara amb l a quan-t i t a t de terrea que posse'ien o c a p i t a l i n v e r t i t en a l tres negocis.

Aqnes Parera, per exemple, tenia i n v e r t i t en una companyia de velers 31025 11 lOs ( 205) • Els diners i n v e r t i t s pels Soler de l a Plana son una ri d i c u l o s a a l costat de 22593 11 15s. de diner e f e c t i u , 7500 11 invertidas en companyies i una capacitat d'embotar v i a l'any de 1181 cargues de v i ( 206) •

Caldria aprofundir a p a r t i r d'exempiés concrets l a incidencia de l a re­dúcelo pero a p a r t i r de l e s dades aportadas veiem que afecta ppc a les i n s ­t i t u c i o n s eclesiastioues estudiades. E l c a p i t a l p r i v a t , en canvi, ja tenia d' entrada pocs diners invertíts en aquests tipus de présteos que represen-tava un carácter marginal deis seus ingressos. E l canvi en e l mecanisme del préstec es produiria ben entrat e l segle XIX amb l a substitució. deis censáis pels d e b i t o r i s .

-La hipoteca. E l préstec de diners veuria garantit sempre per una h i ­poteca que podra ésser general sobre tots els béns o una f i n c a en pa r t i c u ­l a r . E l carácter general era mes ambiqu i podia permetre augmentar l'endeu-tament amb e l s a l t r e s prestadora • sense saber-ne. E l 1770, de 45 creacions de censal, 41 obliquen tots e l s béns(el 91,IS deláficasos), mentre que en quatre ocasions s'hipoteca una pepa en concret.

La tendencia i m i l l o r a de l a qarantia peí prestador . fou de concretar l a hipoteca en una f i n c a concreta. E l 1850, e l s 16 censáis creats hipotequen

724

una pega de térra o una casa. L'evolució en aquest s e n t i t és c l a r a i'zoi)-

-Els fiadora. Simplement garantien e l préstee. S i e l p r i n c i p a l o e l que havia rebut els diners no pagava se n'havien de fer carree els fiadora 0 fermanees. Aquest problema es planteja entre Josep Santamaría, pages de Suria que no podia pagar i l e s dues fermanees, Jaume V i l e l l a i Aleix Pía que, a f a l t a de béns d'aquell, havien de pagar les pensions ( 208). Anava I l i g a t perb ais béns que posseia e l censatari s i eren s u f i c i e n t s o no per cobrir e l préstee.

A vegades perb, es firmava com a fiador i a continuació es redactava una a l t r a escriptura en que e l censatari es comprometía a H u i r e l préstee a un temps determinat í/o treure indemne a l fiador de l a firma (209). A l Ba­ges aquest tipus d'escriptures no abunden perb se'n ttoben algunes. Jaume Puíg, pages de Mura que havia firmat cora a fermanga per Jaume Soler, pages 1 hereu del Mas Soler de Mura, ho havia fet amb l a reeoneixenga de que en Soler quitaría e l censal en e l termini de quatre anys i s i no ho fe i a l i donaría 10 Q. de térra per compre del roas i e l censal se l'encarregaria en Puíg (210).

- E l pacte de m i l l o r a . Sí e l s eufemismes lingüístics havien desdibuixat e l censal com a préstee, l a clausula del pacte de m i l l o r a acabava amb l a pretesa capacítat del censatari de retornar e l s diners quan volgués. Consis­tía en pactar que en un nombre determinat d'anys, e l censatari m i l l o r a r i a l a seguretat del censal amb l a hipoteca de noves finques o amb 1'augment del nombre de fiadors. Sí no ho f e i a havia de pagar una multa que equivalía a l c a p i t a l del censal, és a d i r , és I l u i a . . Es convertía així ert un préstee a eurt termini (211).

E l 1770, e l pacte de mi l l o r a estava totalment generalitzat: Censáis /O

-Míllorar hipoteca 2 •'•4,4 - M i l l o r a r hipoteca dins 3 anys 18 40,--Míllorar hipoteca dins 4 anys 17 37,8 -Míllorar hipoteca dins 10 anys 1 0.2 -No consta 7 15,6

45 100,-La m i l l o r a s'havia de fer a l cap de t r e s o quatre anys, en e l 77,8 % deis

easos. E l 1850, les 16 creacions pacten m i l l o r a en 12 ocasions (2 a 2 anys, 4 a 3 anys, 4 a 4 anys i 2 a 5 anys).

Cal preguntar-se sobre l'aplieació pr a c t i c a d'aquesta clausula. En e l s protocols de 1770 i a l t r e s documents h i ha referencies a l a necessitat de

72S

compHr-la: -Joan Cases, pages de Manresa va crear a favor de l a vídua de Magí V i ­

l a r 1 Font, ciutada honrat, un censal de 975 11. de c a p i t a l i 29 11. 5s. de pensió l'any 1761. Es comprottieteren a m i l l o r a r - l o en un termini de tres anys. Havien passat v u i t anys i per aixb, mitjangant l a j u s t i c i a , requerien e l compliment de l a clausula o e l pagament de l a multa ( 21¿*.

-Joan Vílatersana, pages, hereu del Mas Oms de Monistrol de Calders, havia creat un censal a Antoni P l a n e l l i Pahissa, pages de Mura, de 1095 11. i 32 11. 18s. de pensió amb l a clausula de m i l l o r a de les hipoteques i flanees dins dos anys, l a qual cosa no havia r e a l i t z a t i es requería que ho fes o que pagues l a multa (Iluició del censal) (2Í?).

E l pacte de m i l l o r a era una amenaga pels censataris i l a clausula neces-s a r i a per convertir un préstec de durada indefinida en un préstec a curt termini. Per un p e t i t pages o un artesa, era difícil augmentar l a hipoteca o l e s fermances que demanava e l presta-dor , perqué tenia pees béns i , de-r i v a t d'aixb, l i costava trobar nous fiadora.

A/ E l s censalistas.

Estudiarem tres aspeetes: per una banda e l s grups so c i a l s que deixen d i ­ners a censal, per l ' a l t r a , l a importancia de les pensions sobre l a renda t o t a l d'aquests grups, i en darrer l l o c , l'origen del c a p i t a l deixat a cen­s a l .

E l censal era un instrument jurídic u t i l i t z a t per tots e l s grups s o c i a l s . La forma mes típica i l a mes generalitzada consistía en e l préstec deis d i ­ners; a l t r e s , mes s o f i s t i c a d e s , consistien en l a conversió d'un deute o d'un preu en c a p i t a l que produeix una renda o censal. Aquesta v e r s a t i l i t a t o b l i ­ga a r e l a t i v i t z a r algunes creacions de censal.

En línies generáis, a l a segona meitat del XVIII i primera meitat del XIX, e l censalista mes important és l'església i totes l e s i n s t i t u c i o n s que a l seu voltant es desenvolupen (beneficis e c l e s i a s t i c s . Causes Pies, Confra-r i e s , Hospitals e t c . ) , a continuació molt allunyats, c a l s i t u a r e l s a l t r e s grups s o c i a l s benestants, ciutadans honrats, burgesia urbana i hisendats r u r a l s . Cal remarcar que és gairebé un monopoli e e l e s i a s t i c (214), Algún autor l'ha c l a s s i f i c a t de "bañe de cr e d i t de 1'época" (215).

E l s e c l e s i a s t i c s formaven part de l a elasse dominant bagenca, garantían

726

l'alienació ideológica i participaven de l'extracció d'excedent, que no pas­sava per l a propietat de l a térra, sino per l a seva qualitat de prestadora

En e l capítol següent veurem els Iligams de parentiu i l a contribució a l a seva reprodúcelo.

Des d'aquesta perspectiva l a renda derivada deis censáis de les i n s t i t u ­cions eclesiastiques ocupava una part important i c a l d r i a demanar ais h i s -toriadors mes interés peí concepte "censal" a l'hora de d e f i n i r els ingres­sos e c l e s i a s t i c s , a vegades d i l u i t en a l t r e s apartats (216.).

Alguns exemples d'altres indrets i després del Bages, mostren clarament aquesta importancia:

-Un Memorial del brag e c l e s i a s t i c e l 1716 deia: "convirtiendo l a mayor parte de sus rentas en censos y censales que se perciben de l o s seglares" (217).

-En e l periode 18G5-1816, a l a Diócesis de Barcelona, e l s censáis s i g ­nificaven e l 43,5 %. Eren e l primer ingrés seguit deis delmes amb e l 34,3 % (218).

- A l País Base, peí clergat regular de Lequeitío, e l s censáis suposaven e l 1801 e l 43,1 % deis ingressos i a Métrico, e l 1779, e l 57,7 % (219).

-Pels convents barcelonins, l'estudi d'E. Badosa aporta dades Ínteres-santa sobre e l s ingressos que sign i f i c a v e n e l s censáis per a aquells:

.Valí Hebron: 1757-1761 39 % / 1829-1833 30 %

.Agustina calgats: 1794-1798 27 % / 1814-1818 21 %

.Jonqueres: 1838 36 % / 1855 32 % (220) L'ingrés s i g n i f i c a v a l a tercera part de l a renda d'aquests convents. A l Bages podem centrar-nos en tres exemples: l a Seu de Manresa, l'Hospí-

t a l de St. Andreu i St. Benet de Bages. Coneixem e l s ingressos de l a Seu de Manresa l'any 1841, en un estat que

es realítza per d e f i n i r e l que estava subjecte a desamortització i e l que no ho estava. Per aquest motiu pot ésser que no recullí fídelment l a r e a l i ­tat (221). Les entrades de l e s Quotídíanes Distribucions i del Cabildo es recullen en e l quadre 5.30

E l quadre presenta alguns problemes i n t e r p r e t a t i u s . En e l s censáis de les Quotídíanes es declara un ingrés corrent, pensions endarrerides i pen­sions incobrables. E l segon capítol deis censáis de le s Quotídíanes, e l mes ímpartant dins deis censáis, no creiem que es refereixí a pensions acumula­das perqué aleshores no donaría e l c a p i t a l t o t a l i n v e r t i t , sínó símplement e l t o t a l deis endarreríments, per a l t r a banda un balang deis ingresaos anuais

727

ÍWADRE 5.30 Ingressos áe la Seu de Hanresa ei 1841.

QUOTIOIANES 0ISTRI8UCI0NS CONCERTÉ CAPITAL RENDA S Lloguers de cases 2629 rals 2.3 Terres 24237 rals 20.9 Censáis 352000 10560 rals 9,il Pensiona endarrerides 2515200 75460 rals 65,-? Pensions incobrables 106666 3200 rals 2.8)

TOTAL 116086 rals CABILDO Llo^ers de cases 1336 rals 20,2 Terres 960 rals 14,5 Censáis 4305 rals • 65,2

TOTAL 6601 rals

tebrics no hauria ¿'incorporar e l s diners que es debien d'altres e x e r c i c i s . E l s censáis, dones, eren l'ingrés mes important de les Quotidianes ( e l

76,9 %) i del Cabildo (65,2 % ) , dades que confirmen l a importancia deis cen­sáis en les i n s t i t u c i o n s eclesiastiques.

A St. Benet de Bages, en canvi, els censos i censáis tenien una importan­c i a i n s i g n i f i c a n t en e l primer terg del segle XIX. E l quadre 5.1 r e c u l l e l s ingressos i e l quinquemi''assoleix e l maxim percentatge es sitúa en e l 2,4 %, e l 1801-1805 i e l 1820-1824. Eren molt mes importants e l s ingressos pro-cedents deis delmes.

A 1'Hospital de St. Andreu de Manresa en canvi, e l s censáis eren un i n -grés fonamental (Quadre 5.31), significaven e l 54,5 % del t o t a l anual i 47233 11. de c a p i t a l i n v e r t i t a censal (222).

QUADRE 5.31 Ingressos de 1'Hospital de St. Andreu de Hanresa el 1834,

CONCEPTE CAPITAL RENDA %

Terres 893 ll.lOs. 34,4 120 censáis 47233 11.4s. 1416 11.193.lid. 54,5 Rifa de porcs 150 U. 5.7 Almoines 90 U.lOs. 3,5 Part de les rendes d'un 50 11. 1.9 benefici per cuidar els malalts. TOT«. 2600 il.19s.lld.

E l s beneficia e c l e s i a s t i e s , que estudiarem en e l capítol següent, es man-tenien també a base d ' i n v e r t i r e l c a p i t a l en censáis, igual que l e s Causes Pies. D'aquesta manera els censataris contribuien de forma dire c t a a mantenir

f fi-O

els f i l i s seqons de l e s classes dominants. En e l l l i b r e deis lloquers i cen­sos del Mas V i l a del Soler d'Artés de l a seqona meitat del segle XIX, están anotades les "escriptures del b e n e f i c i " que afavoria un capella de l a fami­l i a . E l c a p i t a l era de 1755 11. lOs. i estava deáicat en 23 censáis, e l dar­rer deis quals havia estat creat l'any 1872, forga després que l'any 1859 l a f a m i l i a haqués aconsequit l'exempció de l a desamortització (223). I hem e s c o l l i t aquest exemple per a l a pérvivencia íntegra de l a institució. A Sallent, e l s censáis eren l a forma d'obtenir una renda per a mantenir e l s beneficiats i Canales assenyala també e l mateix fenomen per l a Diócesi de Barcelona (224).

Els censáis eren també l a fbrmula que permetia e l manteniment de deter-minats r i t u a l s r e l i g i o s o s com a Sallent que es mantenien cercles de cirís davant de cada a l t a r a p a r t i r de rendes d'alguns censáis (225). i tenim no­t i c i a d'algunes confraries que part deis seus ingressos provenien també de pensions de censáis (226).

Finalment, e l s censalistes deis censáis creats l'any 1770 foren e l s se­güents:

-Beneficis e c l e s i a s t i c s 6 -Comunitat de Preveres 13 -Causes Pies 5 -Rectore de poblé 12 -La Seu de Manresa , 2 -Administradors Capella de Valldaura 1 -Administradors Hospital d'Artés 1 -Convent de St. Francesc 1 -Confraria de St. Nicolau 1 -Pagesos 3

Deis 45 censáis, 42 ( e l 93,3 %) eren creats per i n s t i t u c i o n s vinculades a l'Església i solament tres per l a i c a , en aquest cas paqesos.

S i fem l a mateixa a n a l i s i de l e s 48 I l u i c i o n s i qui foren e l s receptors del c a p i t a l tornat, l a composició era l a seqüent:

-Beneficis e c l e s i a s t i c s 2 -Comunítats de Preverás 5 -Rectors 4 -Convents 4 -Causa Pia 3 -Paborde de l a Seu 13 -Administradors de 1'Hospital 3 -Administradors Capella de Valldaura 1 -Administradors Confraria de Sta. Anna 1 -Doctor en Orets 5 -Paaesos 4 -Ciruaia 1 -Paraire 1

729

-Ciutada honrat -Teixidor de l l i

2 1

En aquest cas, de 48, 36 ( e l 75 %) estaven vinculats a i n s t i t u c i o n s ecle­siastiques i l a resta a qrups benestants de l a societat baqenca.

A p a r t i r d'aquest r e c u l l de dades podem afirmar que fonamentalment l e s i n s t i t u c i o n s eclesiastiques u t i l i t z a v e n e l censal com a mecanisme d'obten-ció d'ingressos, en d e f i n i t i v a una extracció de renda a a l t r e s grups s o c i a l s .

E l s censáis no eren exclusius deis e c l e s i a s t i c s . Cal valorar e l pes que aquells tenien en els l a i c s . S'haurien de fer estudia a p a r t i r de documen­t a d o privada per resseguir tota l'evolució o un buidatge exhaustiu a par­t i r d'inventaris en e l s protocols notaríais. A n i v e l l d'aproximació hem i n ­tentat analitzar e l fenomen a p a r t i r d'alguns d'aquests inventaris.

- E l Mas Canals de Montesquiu de St. Joan de Vilatorrada tenia e l 1699, 10 censáis creats amb un c a p i t a l de 1220 11. que proporcionaven 61 11. anuais de pensió (227).

-Miquel Dalmau, blanquer, membre de l a burgesia manresana, tenia e l 1712, 19 censáis creats, amb un c a p i t a l de 1662 11. i 83 11. 2s. de pensions anuais. Per contrastar amb aquesta quantitat posseia 2485 11. 16 s. en efec­t i u , 1013 11. 15s. 7d. que diversos sabaters de Berga, Solsona, Sallent i Igualada 11 devien; posseia abundants objectes d'or i p l a t a , 34,5 jornals de térra entre regadiu i vinya, cases, hort i una adobería a l Torrent Mira-b i l e , on desenvolupava e l seu o f i c i (228).

-Tomas Mtíllet, Dr. en medicina, un blanquer que havia escalat s o c i a l -ment a l a categoría d ' a r t i s t e s , tenia e l 1719, 24 censáis creats per un ca­p i t a l de 2384 11. que redituava 119 11. 4s. a l'any. Tenia 26,5 jornals de térra, era propíetari del mas Mollet, de diverses cases i una adobería a l raval de Valldaura (229).

-Emmanuel Calcina, ciutada honrat, tenia e l 1734, 942 11. deixades a 13 censataris. Quantitat molt minsa s i ho comparem amb l a propietat de t r e s masos ( G r a e l l , Corrons i Pladesans a S a l e l l e s i St. Salvador de Guardiola), 7 jo r n a l s de regadiu a Manresa, 67 jornals de vinya a l a cinquena part de f r u i t s i una capacitat d'emmagatzemar v i de 180,5 cargues (230).

-Maurici Soler, blanquer del raval de St. Andreu, tenia creats 6 cen­sáis que suposaven 1060 11. invertidas en présteos. A mes posseia, 9 j . de regadiu, 14 1. de vinya, e l Mas Junyent de Camps, un moli polvorer a l a vo­ra del Cardener i una adobería (231).

-Joan Baptista Soler, blanquer, e l pare d'un deis velers mes importants de Manresa, t e n i a creats e l 1745, 3 censáis de c a p i t a l t o t a l 291 11. E l s

7

seus negocia estaven en a l t r e s a c t i v i t a t s : seda, aigtjardent, comerg de v i (232).

- E l Mag. Sr. Joan Rou i de Pedrals, ciutada honrat, domiciliat a Man­resa, en e l seu inventari de l'any 1765 no c i t a cap censal, ás en canvi, pr o p i e t a r i de terres sobretot (233).

-Joan Match, botiguer, prenia inventari e l 1777 deis béns de l a seva muller Agnes Parera, f i l i a d'un blanquer i p u b i l l a . S'especifiquen 21 cen­sáis que signifiquen un c a p i t a l de 2487 11. l i s . Contrasta amb aquesta quan­t i t a t , no solament l e s peces de térra i cases que aquella aporta, sino que tenia i n v e r t i t 34118 11. amb una Cia. que formaven Magí Oms i Tráncese Ig­nasi Oms, velers i r e t i r a r e n 31025 11. de l a Cia. que e l pare de l'A^nes formava amb Josep Soler, Josep S a c r i s t a , Joan Suanya i Pau Sacrista. Com es veu le s quantitats deixades a censal eren i r r i s b r i e s (234).

-A 1'inventari del Magn. Josep A r g u l l o l i V i d a l , ciutada honrat i do­m i c i l i a t a Manresa, un deis individua de l a p e t i t a noblesa l o c a l mes impor-tants, no h i ha cap referencia a diners deixats a censal (235).

-Josep Antoni Soler de l a Plana, un a l t r e deis p e t i t s nobles locáis iraportants, sabem peí seu inventari que tenia 6369 11. deixades a censal, i alhora 7500 11. invertidos en diverses Cies., 22593 11. 15s. en e f e c t i u , 8 masos a diversos indrets, cases i terres a Manresa i 1'element que s i n t e -t i t z a e l seu poder econbmic, 52 botes que podien emmagatzemar 1181 cargues de v i (236).

La eonclusió que es despren de tots e l s easos és idéntica: e l s censáis teñen en aquests grups so c i a l s molt poca importancia a l costat de l e s t e r ­res o de l ' a c t i v i t a t i n d u s t r i a l . Tal vegada, e l s inventarla no permeten cop-sar-ho, foren mes importants a l a primera meitat del segle XVIII i l a redúc­elo de l ' i n t e r e s i l a dinámica econbmiea que proporcionava mes beneficis en a l t r e s sectors, convertí, per aquests grups, l a p r a c t i c a deis présteos a censal en marginal.

B/ E l s censataris.

E l s estudiarem a p a r t i r deis creats l'any 1770 i ' 1850, i a p a r t i r del l l i b r e Mestre de l a Seu.

Els 45 censáis creats l'any 1770 es repartiren entre l e s següents profes-sions:

m

-Paqes -Artesans

25

.veler

.teixidor de llana

.teixidor de l l i

.paraire

.clavetaire

.encepador

.mestre de cases

6 1 1 4 1 1 1

-Alt r e s .comerciants .apotecari .vídua

2 1 1

E l 55,6 % son pagesos i e l 33,3 Sá artesans, especialment del t e x t i l . E l 1850 de 16, 10 - e l 62,5 %- foren creats a pagesos. Aqüestes dades mostren una situació contraposada a i s censalistes, e l s principáis censataris son els pagesos i artesans.

E l quadre 5.32 r e c u l l a doble entrada e l s censáis creats a l a Seu de 1713 a 1876 per professions i arees geografiques. S i analitzem e l s t o t a l s , e l 34,3^ foraicreats a i s pagesos ( c a l d r i a afegír-hi 2,5?ó de pagesos amb mas), el 22,2% a artesans, e l 13,8% a artesans del t e x t i l , segueixen e l s descone-guts amb un 10,2% i després e l s comerciants, 8,5%. S i comparem amb l a columna del c a p i t a l que aquests grups han rebut de l a Sa» a censal es copsa una as-simetría a favor d'alguns grups. E l s comerciants, per exemple, e l 8,5?ó deis censáis signifiquen e l 13,6% del; c a p i t a l o e l 2,4fá creats a: l a p e t i t a noblesa signifiquen e l 8,3% del c a p i t a l ; en canvi e l 22,2% foren creats a i s artesans i equival a 1'11,4% del c a p i t a l o e l s pagesos que guarden una r e ­lació de 34,4;á/ 29,5% a l contrari deis que teñen mas 2,5%/ 5,8%.

En tot e l quadre apareix aquesta característica que es pot s i n t e t i t z a r dient que e l s grups s o c i a l s que ocupen e l l l o c mes baix a l'escala s o c i a l son majorítariament e l s que reben mes diners a censal perb en pet i t e s quan­t i t a t s , en canvi, pagesos de mas, comerciants i p e t i t a noblesa, en firmen pocs com a censataris perb solen ésser de quantitats considerablement mes elevadas.

S i analitzem e l quadre pels t o t a l s segons arees qeografiques, a Manresa ci u t a t és d'on son e l 67,8% deis censataris, un 7,5% cercle A que equi­val a i s pables i parrbquies de l a rod a l i a mes immediata, un 12,7% del cer­cle B o l a resta de l a comarca, un 3,7% de comarques veines. un 7,5% de l a resta de Catalunya i un 0.6% de desconequts fe37 ) • E l quadre 5.33 r e c u l l

0 1 ^

8 C3

CJ 0\ CM

tA r4 r<1 ce r-t

«ó" i-T <n »^

«3

g

I I I

8 áf

eo

I

o " o"

o IT» e« í>-i i n (~ pj ca ce \o TJ-V3 U-\ <M

I 1 I-I

co o

•o os cc_ <^

MT r T i-T oT i-T

ívi n

s

p: cu

0> m co if> o IT» o

f2 o\ . *0 H

o"

co ce I

co

IT» 0 \ I-I O Oi rr\ ^ - -8

I

0\ f<>

o

CJ

CJ

O

o" i - i

T-i t a r-i í-T)

3 5^

^ T "i r-T r T o '

t~ r-l ve" cT

CM CM

CM te CM O

CM I

I

ÍTl *0 Cil 0\

lA tn es ra i-T rí" cT

es IT» ITN ! «. » •> I /n o o

CM

CM W

CO

I

l A I m

IT»

c?\ <xn co lA

eo Os

t— lA

i lA

co vo

& s co

SM rt

1-» CM

co

CM

I

ó

c^ •k tA

R CO

m t -

CM

CO ta

VD oC r -

CM 1

Vi!

o lA ce" l-t

CM !A lA

00 rt

lA

lA m

t~ tA

t «A O rt

lA m 1 s

rt

P4 A<

i n 0) o H a B

2 C5 •< w

o 2 ñ B CV,

'ñ CCI 8 o s

0\ •

eo

lA

0\

lA ce

1

§

8

e S as p 8 S w —

3 _ CM

8 8 8 8 8 8 8 ^

CN lA rt rt CM rt rt

•V ^ m \íi f-i ce CM

lA <7V CM

lA VO r-i CO VO

VO er. rt rt s VO rt

•c O o\ rt s VO rt

m rt t - CM s

rt 8 8 8 8 8 8 8 8 8 lA ec CM m

lA ce"

m CM

VO

f T i r t S rtCC V O O V ' ^ v c f - c c c g < - \ v o r t " t r <JV í»l ve CM rt • tM.

rt m rt O O O

•"í <M

«- «. § S?. 8

— *. M I ^ rt cg

2 * a rt í*i

lA Q rO VO

o Q

lA I

-9-

1 -T. , o «M o

^ "i , , O r t o

CTv ce Ov CN O. CN «> •• I . „ .

lA rt lA • lA lA lA

I rt

lA

co

I I l - I I I 1 I I o

i I I

I I

g I 1 I I I

I

I I

I I

I I

I I

o" '

t I I I

I I I I

ce*

<Jv CM

l A CM

lA rt

CM

CM •«í- CT- ce-rt t-^

lA

(A lA CM O rt

rt CM

lA VO ra

(A lA CM

lA lA CM tA lA lA CM

lA lA

0\ ÍM ra CM o 00 r - ce VO

VO lA rt rt ra

O

s Ov rt

V3,

lA ra

CJv

ta Ov

.t-

8

o. lA

lA co"

CM co rt

rt ^ ra OV rt ra ra

ce "íl- t - 03 lA • « « «.

« VO ve VO VO ra rt ra

lA rt co

« *. M o . 0\ rt ra

CM

CM CM i - . í - 00 ra

CM

ra

c^ CM

S9

t5 «« (tí

B rt - !

«3 g S ;1 I í3 co

8 o

0 g 1

CM

8

o !í rt O <<-l

n ta a .J C5 o

m u u M 9 o

O & P. rt rt Q O a

o rt +» -t» rt Oj rt .rt a O O, p, m e a n

S o o - o u <B e

rt « o! a +> +> - o o o ^ ^ ^ ^ 2 P4 rt <S O O

""222 o J3 ¿3 ,0 f4 Q O O .a O a B o

7 3:

IOO

80

SO

40

20

O

V. Composició deis censáis de la Seu de Manresa per professions

| r 1 r - ^ , - n . , i n (

< u

u z S 2

g S 2 w tn w

2: i t

tí s 5 g

I \ Censáis H Capital

PROFESSIONS

ICO

80

60.

40

20

O

Compaaiciá deis censáis do la Ssu de Manresa per irees geografiqeua.

1 < UJ

a 5 ^ g

u •o u

tn

3 g 1 a

¿ ^ i 2 g I in £ s e a

I Censáis

Capital

POBLES

S de cada área aeoarifica en cada professió.

As censáis Bs capital

Dfscsntgudo Fora Cotolutiya

ftttia Catalunya

raí C r c i . 8

I I ManrMQ

Praf«ssions

% de cada profesaió en cada irea geográfica A B A B A B A B A B A B

A= censáis 8a capital

lWol Poirimoni

. Institucions Eel is last ics

Nskl9sa

Comwtiants

Artesón J

Pog í s de Has

a po j í s

Pobles

731

ITi W NT) ffvCC « r-l ti­ce m *3

!• I o\cc ^o I I ec <y\rr> I I l O I I I C U O \ r - | i n . J - | I >AC | |

ce - -íK i-i Q u^o iTv^ tr^^^^Cr^r^tr\Hí-^u^ou^

11 rt N

O ote; \c tr r" rrtts.. IT p-o .»cg ¡~-

v> t - ir\tr I

Q O m •

•>o l L l. L U t L irvi-t o Q o Q o f-í p*o ntf\roM5inirv o tnir^o

t t O O r-l

#-# fH

c: I I f

4M «k at T ^1

ce fH H W

SI

al K

3, o

a . s a i

JA

1

o n cg

o ^ o

3 .

en • I •

5^ V Q5 o

I 1 ^ ÍS 8 5>i r-t O

'.C o

I

Í5

i7

I

8* 1-1

I I I «np- t I I I

Bm

J .53

5-í O _ £0

1 ve I «5 . í I I 9 C2S

cu ve

t-CM

1 na •

S i tfN -^cy <-i oj w

t - S¡£c cu

ICO 1

:3

I

103 ^ c : <y O tr»fy

•«f c; p- r-tW X.. 8P ffl S>JC>S ?^o w .sí- ve rrt-rin\c'v:''cu'o'vño1i " u->voo £ m ^ C M - u ~ i r - l v e o 0 s v i J t - G p - Í 0 T - l i y v J irí,

íni-íco.#nCv«íí-tpvve p-jnr-t iACívHí*>/.^iA /..^fncc r-(<M 1-1 e j t M t r » |c3

P" I ve o S >-l O iTi N-c; irv Q £ . Q f ^ c ; r-

O 8

s i " I i

M S S s a E 5

Sí 5

pENSIT^RIS I CAPITALS DE LA SEü DE MANRESA (1713-1876)

m Censáis

o O a 10 11 a 20

O 21 a 40 O 41 a 80

O ' 81 a 100 + de 100 o

O

C a p i t a l (en 11.) • O a 1000 • 1000 a 2000 • 2000 a 4000 • 4000 a 8000

8000- a 16000

16000 a 32C00

32000 a 64000

4- 64000

736

l a residencia deis censataris de l a Seu a p a r t i r del qual hem d e f i n i t aques­ta classificació. En l a relació amb e l c a p i t a l es produeix un fenomen s i m i l a r a l'esmentat anterioment sobretot a 1*apartat "Resta de Cata­lunya" en e l qual e l c a p i t a l és e l 18,9% del t o t a l i els censataris e l 7,5%. P e t i t a noblesa, e c l e s i a s t i c , Reial Patrimoni ( 238) per l a mateixa e x p l i c a ­do abans esmentada deuen molt mes c a p i t a l , i resideixen fora de Manresa. ^ -A/odem apuntar a l t r e s notes sobre e l quadre 5.32. A Manresa h i resideixen

e l 67,8?á deis censataris oerb curiosament per dessota d'aauesta mitjana h i queden els pagesos i l a noblesa. E l s censataris pagesos viuen bona part d ' e l l s

-tant amb mas com sense- a les rodalies de la c i u t a t , l a ndílesa, en canvi l a trobem a l e s comarques veines o a l a resta de Catalunya. En canvi artesans t e x t i l s i l a resta d'artesans son majoritariament manresans - e l mes del 90% del t o t a l - , així com els eclesiastícs 88,2fó i e l s comerciants 73,150.

QUADRE 5.34 Censáis creats i faraílies censat^ries a la seu de Manresa, 1713-1876.

MANRESA CERaC A CERCLE B COMARQUES VEÍNES

RESTA CATALUNYA

FORA CATAL.

DESCONEGUOA TOTAL PROFESSIO' (1) (2) (3) (1) (2) (3i (1) (2) (3) (1) (2) (3) (l) (2l b) (1)(2) (3) (lW2)(3) (li (2) (J) PAGES 447 310 69,4 135 105 77,8 240 162 67,5 58 35 56,9 82 43 52,4 - - - 1 1 100,- 963 654 67,9 PAGES DE MAS 7 J 42,9 16 9 56,3 40 14 35.- 3 3 100,- 3 2 66,7 ... 2 1 50 71 32 45,1 TtXTIL 351 223 65,- 12 12 100,- 13 11 84,6 4 4 100.- 7 7 100,- _ . . 1 1 100,. 388 263 57,8 ARTESANS 576 350 60,8 9 9 100,- 5 5 100,- 7 6 85,7 22 19 86,4 2 1 50 ... 621 390 62,8 COMERCIANTS 174 89 51,2 B 6 75,- 13 11 84,6 2 Z 100,- 40 26 65,- - - - 1 1 100,- 238 135 56,7 NOBLESA 27 8 29,6 1 1 100,- l 1 100,- 12 5 41,7 24 10 41,7 1 1 100,- 66 26 39,4 ECLESIASTÍCS 105 78 74,3 1 i 100,. 1 1 100,- 3 5 100,- 8 5 62,5 119 69 74,8 INSTITUCIONS 35 11 31,4 - - - 5 5 100,- 1 1 100,- 3 2 66,7 44 19 43,2 REIAL PSTRIM. - 9 2 22.2 9 2 22,2 OESCONEGtOA 180 146 81,1 29 26 89,7 39 36 92,3 15 13 86,7 12 11 91,7 ... 10 6 60,- 265 241 84,6 TOTAL 190Z 1222 64,3 211 169 80,1 357 246 68,9 105 70 66,7 210 127 60,5 2 1 50 17 12 70,6 2804 1851 66,-

(1) Censáis totals per profeasió i pobles. (2) Cénsala per familia per profésalo i pobles. C3) 5 (2)/{l)

E l s paqesos deis c e r d e a A i B representen mes del 60?á deis censataris i sí h i afeqim e l s paqesos amb mas,arriba a l 75?ó. Proporció totalment diferent a l a de Manresa, on teñen mes pes e l s artesans.

Una quantitat important d'aquests censáis creats per l a Seu va anar a famílies me .ia en t o i i e n altres*^creats. Per aixb i f i n s on ha estat Dossi-ble idetinfícar-les hem elaborat e l quadre 5.34. Recollim e l s censáis creats per Drofessions i arees geografiques a l a primera columna, a l a segona l e s

737

famílies que poseeixen censáis de cada professió i l a tercera l a disminució entre ambdues sí considerem l a data de l a primera columna igual a 100. Ob-servem e l t o t a l , de 2804 censáis hem passat a 1851, és a d i r , ai) 66?ó de l a primera data, per tant correspon 1,51 censáis per censatari. La concen-tració más gran es produeix en l a Noblesa (39,4?á)j Institucions (43,2?á), pages de mas (45,l?ó) i comerciants (56,7?ó), per dessota de l a mitjana global Mentre l a resta de grups els censáis están escampats en moltes famílies. En aquelles l a concentració de r i s c en uns determinats individus és molt eleuat perqué tenien patrimoni .suficíent per respondre i , en cas de f a l l i ­da, quedar-se l a propietat i assumir e l s deutes, en canvi els p e t i t s supo­saven un volum de renda important perb era arriscat: concentrar e l r i s c per­qué e l s béns totals difícilmeñt resoonien peí c a p i t a l , pensions degudes i costes de l'execució j u d i c i a l .

QUADRE 5.35 Censáis per familia censataria;. La Seu de Manresa 1713-1876.

N9 CENSALS FAMÍLIES CAPITAL 1 1357 73.3 438553,4 51,2 2 295 15.9 155186,6 18,1 3 97 5,2 54334,7 6,4 4 56 3,- 58559,7 6,8 5 19 1,- 29772,5 3,5 6 13 0,7 11606,6 1,4 7 6 0,3 30865,7 3,6 8 ^

2 0,1 36166,3 4,2 10 1 0,05 970,- 0,1 u 1 0,05 2600,- 0,3 12 1 0,05 4550,. 0,5 15 1 0,05 4147,- 0.? 25 1 0,05 16812,8 2,-35 1. 0,05 11791,- 1,4

1851 855916,3

E l quadre 5.35 r e c u l l els censáis que posseia cada familia censatbria a l a Seu de Manresa de 1713 a 1876. De 1851 famílies e l 73,3?á en teñen un, 295 - e l 15,9?á- dos, 97 ( e l 5,2%), tres i 102 ( e l 5,6% restant) mes de tres Per damunt de 10 sois h i havien 5 famílies. La immensa majoriá de famf-l i e s s o i s teñen de l a Seu un censal i gairebé e l 90?ó com a molt dos,

A p a r t i r d'aquestes dades es pot afirmar que e l major nombre de censata­r i s eren pagesos, seguít deis artesans del t e x t i l i l a resta de l'artesanat Tant e l s uns com e l s a l t r e s patien un endeutament estructural vers e l grup

social que els expiotava, els pagesos de TOS i l a burgesia que el s feia recorrer a l préstee per poder s u b s i s t i r . Perb l a Seu prefería concentrar el r i s c en altres grups socials també necessitata de présteos com l a p e t i ­ta noblesa, alguns comerciants o pagesos de mas. fin cas de d i f i c u l t a t s greus l a Seu podia assumir e l patrimoni.

Queda finalment alguna referencia a l e s institucions municipals com a censataris. A Sallent a fináis del segle XVII eren molt nombrosos els cen­sáis que feia l'Ajuntament a l a Comunitat de Cardona, a l Col.legi de St. Ignasi de Hanresa, a i a Cort eclesiástica de Solsona, a l'Hospital de Bar­celona, a l a Comunitat de Sallent, etc. E l 1666, a exemple d'altres munici-pi s , acordaren "destinar els f r u i t s emolumentáis,un any a pagar pensions i l ' a l t r e a redimir censáis, seguint en aquesta, no l'ordre d'antiguitat sino 1'extracció per sort*'( 239). Es un exemple bagenc pero r e f e r i t a l segle XVII.

Segons e l i l i b r e Mestre de l a Seu, l'Ajuntament de Manresa tenia carre-gats de l a Seu 25 censáis que equivalien a un c a p i t a l de 16812 11 16s. Í3bvia-mnt a l marge d'altres censalistes. Per retornar aquest.capital l'Ajunta­ment havia firmat una concordia amb l a Seu l'any 1721 que consistía en H u i r anualment una quantitat de 1000 11 d'algún censal extret a sort. S i sobre-passava aquesta quantitat es guardava e l sobrant per l'any vinent. Peí que sanbla e l sistema va funcionar perqué e l 1876 sois en queda un de corrent, i en els altres s'especifica a costalde l a data de Iluició "extret a sort" ('240).

Caldria resseguir mes exemples. D'aquests es dedueixen l a importancia de l'endeutanent a censal de l e s administracions municipals más aviat t i p i e de l a segona meitat del s. XVII que a l segle XVIII i amb l'aprofitament de 1'augment deis ingressos a p a r t i r de 1'arrendament deis eraoluroents del comú, permetia una Iluició progressiva i pactada d'aquells censáis. La: pregunta sorgeix s i en e l segle XVI11 es van endeutar o com sembla deduir-se del cas de Manresa, no fou així.

Els censáis a administracions municioals, des del moment aue l e s oensions son oaoades oel comú i els inaressos d'aauest orovenen de l a irooosieió mu-ni c i o a l oer l a vía normal de 1'arrendament d'alguns drets aue paguen e l s ciutadans, es coñvertien en un mecanisme d'extracció d'exeedent a l a comu­ni t a t pagesa en e l seu conjunt i qlobalment. Part deis recursos c o L l e e t i u s de l a comunitat anaven a a l t r e s arups socials orestadórs .

739

C/ La durada i e l c a p i t a l

L'ampli ntostrari aue s i a n i f i c a e l l l i b r e Mestre de l a Seu serveix per a estudiar l a durada i e l volum de c a p i t a l prestat a censal. En e l marge esquerra de cada anotado de censal s'indicava l a data de Iluició o e l nou des t i deis diners I l u i t s . Aquesta data acompanyada de l a data de creació del censal gairebé sempre explicitada permetia cal c u l a r l a durada d'alguns censáis. Sorqeixen perb dos problemes, en primer l l o c , que alguns des de l a data de creació a l a data de Iluició havia passat per diverses mans i . en segon l l o c , que en despreciar e l s no I l u i t s podia distorsionar 1'analisi de l a durada perqué e l s I l u i t s podrien representar una excepció d'una s i t u a ­ció de l l a r g a durada generalitzada. Vlirem optar per dues sortides :

a) Considerar que l a data de lluició ve definida no sois quan e l censa­l i s t a recobra els diners sino l'any que s^encarrega a un a l t r e i n d i v i d u e l mateix censal.

b) Elaborar un quadre en e l que consideressini quan havien durat e l s cen­sáis no I l u i t s s i l'any 1876 ho haguessin estat,així ens fem una idea del mínim que havien durat.

E l quadre 5.36 r e c u l l l a durada deis censáis que foren realment I l u i t s durant e l període 1713-1876, E l 59,3S deis censáis creats foren I l u i t s , d'aquests e l 46,8S havia durat menys de 50 anys, e l 33,9S entre 50 i 100 anys, e l 12,8?S de 101 a 150 anys, e l 5,3?á de 150 a 200 i e l 1,3% mes de 200 anys. E l 80,7% del t o t a l havien estat I l u i t s abans deis 100 anys de durada. S i interrelacionem l e s dades amb e l c a p i t a l I l u i t , e l s de menys de 50 anys suposaven e l 64,4?ó del c a p i t a l ( e l 46,8^ deis censáis) mentre que en e l s qrups posteriors aquesta relació s'invertía. £s a d i r que duraven mes anys els censáis mes petits'mentre que e l s censáis de molt c a p i t a l eren I l u i t s abans. Aquesta reladó s'observa també en l a columna de l a mit.lana de c a p i t a l per censal que es mes a l t a quan menys durada teñen e l s censáis.

E l quadre 5,37 r e c u l l l a durada deis censáis corrents e l 1876, e's a d i r que no havien estats I l u i t s . Per ooder determinar e l s anys aue feía aue havien estat creats hem considerat aquell any com a possible data de llulció. Per tant, és l a durada mínima j a que foren I l u i t s posteriorment a aquell any.

QUADRE 5.36 Durada deis censáis a la Seu de Manresa 1713-1876, Uuits durant el període.

OuRAÜA ANYS CENSALS LLUÍTS

CAPITAL LLUÍI (11.)

S MITJANA

Q a 10 11 • 20 21 a 30 31 a 40 41 a 50

123 165 136 186 168

7,4 9.9 8,2 11.2 10,1

76428,8 80871,4 51040,8 61237,7 52311,1

15,3 16.2 10.2 12.3 10.5

621,4 490.1 375,3 329.2 3U,4

lOTAL 778 46,8 321889,8 64,4

51 a 60 61 a 70 71 a 80 81 a 90 91 a 100

129 130 119 97 89

7,8 7,8 7,2 5,8 5,4

41336,3 35909,5 30684,8 16588,8 15459,8

8,3 7,2 6.2 3.3 3,1

320,4 276,2 257,9 171,. 173,7

TOIAL 564 33,9 139979,3 28.-

101 a 125 126 8 150

127 86

7,6 5,2

19609,3 9088,1

3,9 1,8

154,4 105,7

TOTAL 213 12,8 28697,4 5.7

151 a 175 176 a 200

61 27

3.7 1,6

4474,2 2566,2

0,9 0,5

73,3 95,-

I O T A L ' 88 5,3 7040,a 1,4

* ds 200 21 21 1,3 1954,6 1954,6 0,3 0,4 93,1

XOlflt CEfCRAL 1664 Desconeixeai data creaciá 172 Oesconeixem data llulció 32 Rbssecs 94

59,3 (1) 499561,5 459561,5 14040,9 12313,9 19024,5 1 300,2

(1) S Sobre total de censáis creats.

QUADRE 5.37 Censáis de la Seu de Manresa corrents el 1876. Durada considerant que fossin Iluits el 1876.

DURADA ANYS CENSALS PER LLUIR

S CAPITAL CORRENT (11.)

» MITJANA

0 a 10 11 a 20 21 a 30 31 a 40 41 a 50

1 5 25 20 46

0,1 0,3 2,7 2,2 5,-

900,-980,-

15228,4 3741,9 15822,1

0,32 0,3 4,8 1,2 5,-

900,-325,7 609,1 187,1 344,-

lOt'AL' 95 10,2 36672,4 11,5 51 a 60 61 a 70 71 a 80 81 a 90 91 a 100

36 76 63 54 48

3,9 8,2 6,8 5,8 5,2

22854.6 32351,4 57940,1 38670.7 21674,3

7,2 10,2 18,2 12,1 6,8

634,9 425,7 919,7 716,1 451,5

TOTAL 277 29,9 173491,1 54,5 101 a 125 126 3 150

133 111

14,3 12,-

46371,7 28440,1

14.6 8,9

348,7 256,2

IOTAL 244 26,3 74811,8 23,5 151 a 175 176 s 200

122 80

13,2 • 8.6

13975,9 10214.-

4,4 3,2 127,7

foiAL 202 21,8 241B9,9 7,6 + 200 55 55 5.9 5.9 5509,- 5509,- 1,7 1,7 100,2 Per Huir, pero desconeixem dat 1 55 55 5,9 5,9 5704,6 3704,6 1.2 1,2 67,4

TOTAL GE ERAL 928 928 100 100 318378,9 318378,9 100 100 343.1

E l resultat que obtenim és forga diferent a 1'anterior quadre. Deis 2804 censáis creats, eren corrents e l 1876i928, e l 33,1 %. Tenien menys de 50 anys e l 1876, e l 10,2 ?á, de 50 a 100, e l 29,9 %, de 101 a 150, e l 26,3 ?á, de 151 a 200 e l 21,8 % i mes de 200, e l 5,9 %. La situació és en part con­t r a d i c t o r i a . Cal teñir present, i explicarsobretot l a baixa de O a 50 anys; ens estem r e f e r i n t en r e a l i t a t a i s censáis creats a p a r t i r de 1826 i que el 1876 t i n d r i e n cinquanta anys, periode que com constatarem després patia ja una c r i s i notable de creació de censáis i de substitució per a l t r e s me­canismes de c r e d i t . Sorpren l a quantitat de censáis que resten des de comen-gaments del segle XVIII i que duraven mes de cent cinquanta anys. Es podría a t r i b u i r a una f a l l a de l a font que no anotes l a data de Iluició pero e l seu carácter de L l i b r e rtestre sobre e l que estava basat l a situació deis censáis, veiem difícil que es pogués produir. Així dones, e l s dos quadres es complcmentarien. E l primer indicaría que era freqüent l a Iluició o e l t r a s -pas a un a l t r e individu per part del censatari entre e l s 50 i els 100 anys, e l segon indicaría una base amplía de censáis no I l u i t s encara e l 1876 i que superarien amplament aquest sostre deis 100 anys. D'una manera o d'una a l t r a , e l retorn del c a p i t a l es produia després d'un l l a r g periode d'haver-se creat. En r e a l i t a t era implícit a l a seva definició: e l censal no perse­guía e l retorn del c a p i t a l sino l a percepció continuada d'una renda. Potser per aixb, e l s censáis I l u i t s eren r e i n v e r t i t s de nou o s'acceptava que e l s mateixos censataris es passessin d'uns a a l t r e s e l censal. La Seu int e n t a -va actuar quan es deixava de pagar les pensions, és a d i r , quan l ' o b j e c t i u fonamental no s'acomplia. Tot i així, e l propi l l i b r e especifica"94 censáis roneos que significaven un c a p i t a l de 19024 H . L'acció j u d i c i a l i l'adqui­sició de terres per deutes de censáis fou també una practica habitual com veurem.

Després de 1'analisi de l a durada e l L l i b r e Mestre de l a Seu permet tam­bé an a l i t z a r els censáis segons e l c a p i t a l . S'anotava a cadascun l a pensió i no sempre e l c a p i t a l . A p a r t i r de l a pensió i del canvi d'interes del 5 a l 3 % e l 1750 hem calc u l a t e l c a p i t a l que s'havia prestat en casa cas. En el quadre 5.38 e l s censáis s'han c l a s s i f i c a t segons e l c a p i t a l .

Els censáis de 51 a 100 11. son els mes nombrosos, representen e l 32 % del t o t a l , a continuació segueixen els de 26 a 50 11. que signifiquen e l 14,2 %. E l 53,3 % son censáis que están per dessota de les 100 11. i per damunt de l e s 1000 11. localitzem e l 5,6 % deis censáis. Obviament e l capí-t a l t o t a l que cada grup ocupa és inversament proporcional, és a d i r , que

712

QUADRE 5.38 Cénsala segons ei capital de creació a la Seu de Hanresa 1713-1876.

CRUPS CENSÁIS S CAPira %

0 a 25 U. 255 9,1 4111.4 0,5 26 a 50 11. 397 14,2 15879,2 1,9 51 a 100 11. 896 32,- 80387,9 9,4 101 a 150 11. 236 8.4 31524,2 3,7 151 a 200 11. 273 9,7 52219,6 6,1 201 a 300 11. 202 7,2 54539,9 6,4 301 a 500 11. 210 7.5 89606,9 10.5 501 a 1000 11. 180 6,4 129989,8 15,2 1001 a 2000 11. 95 3,4 145998,5 17.1 2001 a 4000 11. 39 1,4 120561,8 14,1 mes de 4001 11. 21 0.8 131097,1 15,3

2804 855916,3

l a major part del c a p i t a l esta acumulat entre e l s censáis de mes c a p i t a l ( e l 5,6 % que están per sobre de les 1000 11. acumulen e l 46,5 % del capi­t a l t o t a l prestat). Per matisar aqüestes observacions en e l quadre 5.39 es re c u l l per professions els censáis de 26 a 100 11. i e l s de mes de 1000 11. Hem e s c o l l i t dos grups extrems per r e s s a l t a r e l contrast que resulta sorpre-nent: en e l grup de 26 a 100 11. els pagesos, artesans t e x t i l s i l a resta volten e l 50 % del seu grup, mentre que comerciants, p e t i t a noblesa i l i n s -t i t u c i o n s volten e l 25 %. En e l grup de mes de 1000 11. elsítermes s'inver-teixen, pagesos i artesans volten él 5 ?¿, l a noblesa e l 31,8 % i e l s comer­ciants 1'11,3 %.

QUAORE 5.39 Censáis per professions segons el capital de creació a^la Seu de Manresa, 1713-1976.

PROFESSIO' GRUP DE 26 3 100 11. I GRUP DE + OE IODO 11. TOTAL

PROFESSIO' ;ENS. (1) (2) CAPITAL (3) (4) pENS. (1) (25 CAPITAL (3) (4) CENS. CAPITAL

PAGfS 484 37,4 50.3 37063,9 38,5 14,7 44 28,4 4,6 109571,- 27,6 43,4 963 252784,3 PACES DE MAS 37 2,9 52.1 2858,5 3,- 5,7 11 7,1 15,5 39444,- 9,9 78,9 71 49990,3 TEXTIL 161 12,5 41,5 11616,5 12.1 11,7 17 11,- 4,4 26549,3 6,7 26,8 388 99177,4 ARTESANS 354 27,4 57,- 26549,- 27,6 27,2 8 5,2 1.3 16566,- 4,2 17,- 621 97464,1 COFERCIANTS 61 4,7 25,6 4793,9 5,- 4,1 27 17,4 11,3 61357,8 15,4 52,6 238 116606,5 NOaESA 7 0,5 10,6 4 4 6 , - 0,5 0,6 21 13,6 31,8 55504,- 14,. 77,8 66 71348,6 ECLESIASTICS 43 3,3 36,1 2846,- 3,- 9,2 4 2,6 3,4 12527,8 3,2 40,4 119 31007,3 INSTITTUCIONS 11 0,9 25,- Bli,- 0,8 3,7 2 1,3 4,6 5000,- 1,3 22,9 44 21794,8 REIAL PATRIMONI 5 3,2 55,6 33480,7 8,4 94,5 9 35431,6 DESCONEGUOA 1)5 10,4 47,4 9281,3 9,6 11,6 16 10.3 5,6 37656,8 9,5 46,9 285 80311,4

TOTAL 1293 96267,1 11,2 155 397657,4 46,5 2804 855916,3

(1) S sobre el total de censáis del grup (2) 5 sobre el total de censáis de la professió, C3) % sobre el total de capital del grup (4) S sobre el total de capital de la professió.

A n i v e l l de c a p i t a l t o t a l e l s r e s u l t a t s son identics.,En e l grup de 26 a 100 11., pels pagesos suposa e l 14,7 ?é del grup, 1'11,7 % deis artesans t e x t i l s i e l 27,2 % de l a r e s t a d'artesans. Pels comerciants e l 4,1 ?ó, per

713

l a noblesa e l 0,6 % i per les i n s t i t u c i o n s e l 3,7 %. En e l grup oposat de mes de 1000 11. mentre pels pagesos s i g n i f i c a e l 43,4 % i pels artesans e l 26,8 % i e l 17 ?á. Pels comerciants s'elevava a l 52,6 ?ó i l a noblesa e l 77,8 %.

Aqüestes dades permeten extreure una clara eonclusió: pels pagesos - s i exceptuem e l s masos- i l'artesanat reben en préstee censáis de poc c a p i t a l (no superior a 100 11.), mentre que comerciants, p e t i t a noblesa i i n s t i t u ­cions solen endeutar-se per quantitats mes elevades, superiors a l e s 1000 11.

Tot i l a importancia s o c i a l deis p e t i t s présteos que son clarament majo-r i t a r i s , no podem oblidar des del punt de v i s t a de l a renda extreta l a im­portancia deis présteos mes elevats. E l s de mes de 1000 11. proporcionaven el 46,5 % de l a renda de censáis i representaven en canvi e l 5,5 % deis cen­sáis.

E l quadre 5.40 r e c u l l e l s censáis creats per l a Seu de Manresa de mes de 3000 11. Son en t o t a l 48 gairebé tot a mans de p e t i t a noblesa, burgesia urbana, pagesos de mas, algún e c l e s i a s t i c i alguna institueió. Algún veler que apareix -Francesc Coma í Soler- malgrat considerar-lo entre artesans t e x t i l s , formava part de l a burgesia urbana. Malgrat que a n i v e l l de capi­t a l esdevinguin importants, numericament eren poc s i g n i f i c a t i u s .

S i retornem a i s 45 censáis creats l'any 1770 i comptem com es distribuía el c a p i t a l e l resultat és e l següent:

-de O a 100 11. 23 -de 101 a 200 11. 12 -de 201 a 400 11. 9 - mes de 400 11. 1

De nou e l predominí del p e t i t préstee ( e l 51,1 S, son menys de 100 11. i s i incorporem e l s de 100 a 200 s'arriba; a l 77,8 %.)

Aquesta mateixa sensació hom l a té en estudiar e l c a p i t a l deis censáis de l a Causa Pía V i l a del Soler. Oels 31 censáis creats e l mes elevat era de 60 11. (241). D'altres 29 censáis creats per mantenír e l Benef i c i de l a casa de paqes V i l a del Soler a l a localítat d'Artes, e l mes a l t és de 251 11. i de l a resta, 20 están per dessota de les 100 11. (242).

Encara que l a Seu pogués prestar diners a l a p e t i t a noblesa o comerciants es podia entendre per l a importancia econbmiea de l a institueió; perb els préstecs de petites quantitats son el s m a j o r i t a r i s i es d i r i g i e n a pagesos i artesanat urba per s a t i s f e r l a demanda es t r u c t u r a l . Per aixb en d'altres

7 M

QUADRE 5.40 Censáis creats per la Seu de Hanresa de mes de 5000 11., 1713-1876.

CCNSATARI ANY CREACIO' ANY ILUÍCIO' CAPITAL 08SERVACI0NS

Salvador Abadal, pagfes St. Joan d'Avinyó 1739 1774 6200 11. Felip N. Aguilar Ubach i Balasch 1762 1767 '•¿5 11. Ja. fid. Josep AltiiBiras, pagés St.Joan d'Olé ~ 1769 3000 11. 0« «aria d'Amigant i de farnera 1741 — 5000 1 1 . Per p íjsr. doL a' Is ÜRVR f rüifiia Dn. Josep d'Ainlgant i Lleonsrdo 1778 — fiOOO 1 1 . Per dot a la seva germana Hagi Salaguer, traginer 1815 1829 3000 11. Per quitar VCG d'un camp de Hagi Salaguer, traginer

regadiu Agné» i Heri'a Batlles 1834 1839 3380 11. 8a. 0« Raimwida 1 On. Josep de Bordons i de 1767 1802 8925 11. Per quitar censal Mata de Solsona Joan Cardona: pagfes de St. Antoli (Cervera) 1818 ~ 3780 1 1 .

Joan Cirera, hereu del Has Cirera de Borreda 1744 1801 9000 l i . Dn, Manuel de Sisear i Fiviller 1772 1793 5500 U. Dret per redimir castell 0» Gertrudis Rocabruna Francesc Coma i Soler, veler 1803 1876 3000 11. U.Sr. 0. Joan de Crullles Sitjá i de Sar- 175S 1795 4000 U. Part del dot a la seva fiUa riera Sernat Servitja/Carles Vores, botiguers Carlea Vores, negociant/ Josep 5rau/ Ignasi

1754 1755 3 3 3 3 1 1 . 63. Bd. Sernat Servitja/Carles Vores, botiguers Carlea Vores, negociant/ Josep 5rau/ Ignasi Sovets, «eler Sebastifc Oardet 1839 1875 - 3380 11. 8s. Francesc Ools/Dr. Josep Balaguer/ Francesc 1709 1759 JOOG 11. Mateu/Josep Vilaplana/Vaienti Jover d'Agra-munt Josep i Francesc Espinalt, pages de St.Joan 1740 1750 3064 U. d'016 Pere M.Febre's 1855 — 6109 U. 88, Antón febres, pag'es de St.Marti del racé 1818 — 4200 11.

1B50 — 3300 11. Per compra del moli Josep Font, paperer de la Robla de Claramunt : 1787 1850 3300 1 1 . Quitar VCG i engrandir el molí Josep Fontcuberta i Vilaroger, d'Oristb 1800 — 4200 1 1 . Per quitar censáis Joan Gatvellas, daguer i couierciant Solsona 1813 — 4925 11, Ranon Iglesias, pages de St.Cugat del Raeó 1794 7233 11. Per quitar censáis i VCG Reial Caixa d'Aaortitzsció 1807 6000 11. Reial Caixa d'Ansottitzaeió 1805 10985 11, Venda hostal de l'Aiba Reial Caixa d'Amortitiació 1806 4349 1 1 . Venda béns del Rnd. Angla Reial Caixa d'Amortització 1805 — 1D233 1 1 . Venda hostal del Sol Capítol i Canonges de la. Seu 1745 1754 3027 11.16S. Oespeses d'una gracia apóstoli< AjunÉament de Hanresa 1713 1768 3000 11. JauBie March, botiguer 1774 1779 3978 11. Is. Joan Mas, pages de Serrahiisa 1762 — 4000 11. Per quitar censáis Francesc de Millas i Peguera, marques de 1779 3200 1 1 . Per pagar Ilegitima Vilana

Per pagar Ilegitima

Josep Puig, pagés de Castelladral 1803 — 3700 11. S'encarrega diversos censáis Ignasi Pujol, pagés de Balenya 1800 — 5330 11. Per quitar VCG Tomis Rallat, notari 1793 1808 5030 11. Quitar censáis i VCG Ignasi Reixach, pagés de St.Genis d'Oris 1801 1801 3100 U. quitar deutes Josep Ribas i Serra d« Barcelona 1768 — 3000 1 1 . Per comprar CG Valentí Riera del Sala 1708 1793 3000 1 1 .

Joaep Sella, pagés d'orista 1792 4225 11. Part de la décima de fruits que ss cobren a Prats de Liu-fanés.

OS Vicenta Sola i Solernou 1847 3000 11. Hi Angela Soler i Hateu, Vda, Ignasi Soler 1814 3375 11. 0.Francesc Antón de Sulla i de Berart, Tremp 1750 — 3400 1 1 .

Marti Treaserra, pagés de Capolat 1808 1826 5000 11. Es una VCG Joan i Pau Verdaguer, pagesos d'Avinyó 1757 1776 6450 11. Revenda del Mas Posa Joan Vilalta i Pou, pagés de la Quar 1749 1803(p3rt) 3700 11. Vicenc Vilatersana i Sola, pagés de Mujalt 1792 — 6200 11. Per quitar censáis i recobrar

les herbes Carlea Uor^ botiguer/Simó Dalmau, negociant 1 7 5 5 Josep Grau/Ignasi Boveta/ Josep Sovets,velers 1763 4000 1 1 . Carlea Uor^ botiguer/Simó Dalmau, negociant 1 7 5 5 Josep Grau/Ignasi Boveta/ Josep Sovets,velers 1763 4000 1 1 .

745

i n s t i t u c i o n s -potser no tant fortes econbmicament- l a major part de censáis creats están per sota de les 100 11.

-La procedencia del c a p i t a l . En les i n s t i t u t c i o n s eclesiastiques que com hem u i s t controlaven l a ma­

jor part del préstee a censal, e l c a p i t a l provenia sobretot de l a fundació de miases i aniversaria per part de p a r t i c u l a r s , que s'havien de celebrar anualment per una c a r i t a t -cost del servei- determinada. E l fundador podia pagar anualment e l cost del- servei i es convertía així amb una pensió anual que podia ésser capitalítzada o bé mantenír e l servei i traspassar l a pen­sió a una a l t r e grup s o c i a l que es fes carree de l a pensió, és a d i r trans-formar-lo en censal. A vegades e l s documents exp l i e i t e n que e l fundador pa­gara e l c a p i t a l l a pensió del qual equival a l cost anual del servei i sera deixat en forma de censal a algú. Una a l t r a p o s s i b i l i t a t és l a consignació de censáis creats per p a r t i c u l a r s , és a d i r , e l traspas del c a p i t a l i l e s pensions que rebla un individu a l a Seu perqué pogués aeomplír el s servéis eneomanats.

Podem aportar molts exemples en aquest s e n t i t : l'avía de 1'hereu del Mas Tosa de Callús havia disposat e l següent: "ítem a Ilahor y g l o r i a de Ntre. Sr. Deu Jesucrist y de tota l a Curia C e l e s t i a l y Sta. teresa per be y repos de l a mía anima de mos pares, marits y antepassats y de qui jo s i a tinguda y obligada, instítuesch y fundo y perpetuament d i r y celebrar v u l l y man en l a I g l . Parroquial de Callus per l o Rnd. Rector o a l t r e de sua voluntat, l o dia corresponent a mon obit quiscun any, s i ímpedit no sera, o l o d i a antes o després (...) un aniversari en l o qual v u l l digan ab una'missa can­tada, un nocturno, laudes ab l a absolta, com esta disposat en nostre ordí-narí". Per aixb els marmessors havien d ' i n v e r t i r 24 11. a censal per poder celebrar 1'aniversari. Fundava també dues misses pels dies següents que ne-eessitaven un c a p i t a l de 14 11. L'any 1770 l'hereu del Mas Tosa f e i a dona-ció a l rector de 48 11. per aquests aniversaris i un que funda - c a p i t a l 10 11.- per sufragí de l a seva anima (243).

Entre molts a l t r e s exemples que es podrien aportar escollim e l del Mas Torras de Carnet. E l seu oncle, e l Rnd. I s i d r e Torras i Gonfaus, rector de Cornet va nomenar-lo hereu de t o t s els seus béns. En e l testament de 1'on­cle capella entre a l t r e s coses es testava e l següent:

-fundació de 3 aniversaris de c a r i t a t 1 11. que havia de celebrar e l Rector de Cornet.

- 9 misses resades de c a r i t a t 7 sous.

746

Suposava un cdst anual 6 11. 6 s. i per aixb e l capella consignava "de mos bens l a quantitat de dos centas y sinch I l i u r a s Barna. La qual quanti­tat v u l l s i a deposada per los sobreexpressats mos Marmessors en l o Arxiu de l a sobreexpressada Pare I g l e s i a de Sta. maria de Cornet a afecte de que sian esmersades a for de censal en l l o c h tuto y segur (...) y v u l l que en l a clausula del esmers y en l a s que de e l l se subseguirán s i a posada l a clau­sula de esmers perpetuo" (24í ).

£1 mecanisme abans esmentat queda clarament exposat. Perb 1'hereu del capella no dipositara e l c a p i t a l e f e c t i u , sino que consignara censáis j a creats. Pes d'aleshores e l nou censalista seria e l rector de Cornet (245).

Aquest sistema de ll e g a t testamentari era probablement l a v i a mes impor­tant d'incorporació de ca p i t a l de les i n s t i t u c i o n s eclesiastiques de to t tipus. E l procés es reproduia a cada generado amb l a mort de diversos par­t i c u l a r s . E l L l i b r e Mestre de Censáis def-la Seu després de cada censal s o l r e c o l l i r l a procedencia deis diners i majorítariament provenen d'aquest pro­cés d e s c r i t . El c a p i t a l per i n v e r t i r havia d'augmentar contínuament a con­seqüencia de l a reproducció generacional del procés. Era l a contribució de l a resta de grups socials -ho veurem mes detalladament en e l capítol se­güent- a l manteniment deis f i l i s segons de les classes dominants bagenques.

Es evident que e l c a p i t a l es podia incrementar també amb l a reinversió de l e s pensions cobrades i l a conversió en c a p i t a l també a p a r t i r deis be­n e f i c i s procedents d'explotacions agraries -que s'havien adquirit a conse­qüencia d'endeutaments derivats de censáis-, es podien convertir en c a p i t a l nou i augmentar e l volum de c a p i t a l . A l a Causa Pia V i l a del Soler, per exem­ple, part de les pensions cobrades es r e i n v e r t i r e n en nous censáis t a l ve­gada per refer-se de l a baixa de 1'interés (24$).

Per Fernandez de Pinedo,la font de c a p i t a l s no es trobava dins del s i s ­tema c r e d i t i c i , procedían de l a monetització de l a renda de l a térra i deis delmes. "Una parte de los excedentes captados a través de l a renta y l o s diezmos s e r i a reintroducida en e l capo vía de los préstamos" (247). A l Ba­ges, és probable que aquest fenomen es produís a l a Seu, pero e l c a p i t a l privat que provenía d'arrendaments o renda de l a térra, l a inversió es f e i a s i de cas en altres tipus de présteos (vendes a ca r t a de gracia i d e b i t o r i ^ .

7á7