Aproximació a l'estructura agrària de la comarca de Bages en el segle XVIII i primera meitat del segle XIX

Llorenç Ferrer i Alòs

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

Universitat de Barcelona

Facultat de Geografía i Historia

APROXIMACIO A L'ESTRUCTURA AGRARIA DE LA COMARCA DE BAGE5 EN EL

SEGLE XVIII I PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XIX

Director: Dr. Emili GIRALT I RAVENTOS

Lloren9 FERRER I ALOS

Memoria de Doctorat

Desembre de 1984

7. ELS GRUPS SOCIALS

En aquest capítol estudiarem e l s diversos grups s o c i a l s que es c o n s o l i ­daren a l Bages a l l l a r g del període estudiat, Podem d i s t i n g i r , per una ban­da, l'ascens i consolidació d'una burgesia agraria -Hígada a l a propietat deis masos després d'un l l a r g procés de selecció-i d'una burgesia i n d u s t r i a l vinculada a l e s a c t i v i t a t s t e x t i l s de l a seda i de l a l l a n a ; per l ' a l t r a , una p e t i t a noblesa formada a fináis del s, XVII amb d i f i c u l t a t s per subsis­t i r i finalment, l'aparició deis rabassaires com a grup s o c i a l antagbnic a l a burgesia agraria i l a perdua progressiva de l a independencia econbmi­ca de l'artesanát urba en vies de proletarització i n d i r e c t a .

7.1 LA PAGESIA.

La pagesia bagenca no ésuun grup s o c i a l homogeni n i e s t a t i c sino sotmes a relacions d'explotació i a processos diversos de difirenciació s o c i a l , Analitzarem quatre grups: els pagesos de roas, l a pagesia mitjana, rabassai­res i masovers i els mossos/jornalers. Fonamentalment volem respondre dues qüestions: l'evolució deis grups a l l l a r g del període estudiat i d e f i n i r les relacions d'explotació que mantenen amb a l t r e s grups s o c i a l s bagencs, algunes d'elles j a definides en c a p i t o l s anteriors.

946

7.1.1 E l paqes de mas.

Hem i n s i s t i t quan es parlaua del poblament bagenc que l'estructura espa­c i a l de masos en que estava d i v i d i d a tota l a comarca va condicionar tota l'evolució posierior. E l mas bagenc és consolida a l l l a r g del segle XVI i com en a l t r e s indrets de Catalunya, annexioná masos roneos que havien que­dat deshabitats a conseqüencia de l a e r i a l deli segleaXIV-XV (1). A l e s arees urbanos de l a comarca (Manresa, Santpedor, Sallent) aquesta estriictura es trenca proqressivament en multitud de parceLles i a mesura que l a poblado c r e i x i a , en alquns indrets, alquns masos van haver-se de fraqmentar per a«per­metre e l creixement de l a poblado en l'espai físic (cases i horts). Fins i t o t en alqun cas -Navarcles- hem copsat com e l s mateixos masos condicio-naven l'organització espacial del municipi (2). Tot i així, e l s masos en e l s. XVIII i XIX continuaren orqanitzant l a major part del t e r r i t o r i i e l grup s o c i a l deis rabassaires que es va estendre ámpjjament, fou s u b s i d i a r i d'aquesta estructura. És mes, malgrat establiments de terres amb dret a cons­t r u i r casa o establiments a rabassa morta, l a unitat del mas no es destruí i quan l a burgesia urbana invertí en e l camp ho féu adquírint aqüestes uni­tats i mantenint-les.

Els t r e t s fonamentals del mas son: una porció de térra aglevada (a l'en­torn de les 300 Q.) en l a qual h i ha edificada una casa - l a masia- que h i resideix 1'explotador, i a l t r e s edíficis auxilíars peí funcionament de 1'em­presa agrícola ( l ' e r a , l a p a l l i s s a , e l s estables, e l c e l l e r , e t c . ) . E l Mas és explotat sanpre peí resident a l a masía. Quan-.el.oroDietari esdevé ren­diste abandonará e l mas i s'inventará un suceedani -que pagará renda- que s'anomenará masover i fara les mateixes funeíons que l'amo pages. Almenys fi n s a mitjans del segle XIX canviaran e l s amos per masovers, perb e l s t r e t s fonamentals del mas es mantindran.

Podem fer unaaproximació a l'extensió mitjana del mas bagenc a p a r t i r de dades f i a b l e s deis amirallaments de mitjans segle XIX de Rajadell, Artes, Rocafort i Calders (Quadre 7.1). E l s problemes principáis que planteja e l cálcul de l'extensió deis masos en e l s amillaraments deriven d'una banda d'acumular a l'extensió que s'indica totes les terres del mas conreades a rabassa i , per l ' a l t r a , que no s'encaíxen matemáticament dins deis límits nunicipals i , a veqades, un mas té terres a un a l t r e municipi, l a qual co­sa desvirtúa e l t o t a l . E l primer problema l'hem r e s o l t amb e l cálcul i n f o r -mátic de l'estructura de l a propietat, e l segon, a p a r t i r del nostre coneí-

xement de l'area afectada s i bé és possible no haver-lo r e s o l t totalment. A i x i dones, l e s dades patiran mes per defecte que per excés.

QUADRE 7.1 Extensió mitjsna del mas bagenc (Rajadell, Artes, Rocafort i Calders) el 1860.

RAJADELL ARTES ROCAFORT CAL0ER5 TOTAL % Has % Extens. S Mas Extens. S Has S Extens. 5 Has %

-100 Q. 2 10,5 140,2 3,7 - - ~ - 4 10.8 304,3 3,2 6 5,9

101 a 2000. 1 3,2 166,6 1,2 9 47,4 1404,4 37,2 3 20,- 443,8 8.3 11 29,7 1781,8 .19,- 24 23,5 200 a 400Q. 17 54,8 4704,8 33,8 8 42,1 2234,4 59,1 7 46,7 2111,1 39,4 18 48,6 5230,3 55,6 50 49,-400 a 600Q. 7 22,6 3461,5 24,9 - - — 3 20,- 1414,6 26,4 3 8,1 1379,7 14,7 13 12,7 600 a 800Q. 3 9,7 2061,8 14.8 - - — 2 13,3 1392,- 26,- 1 2.7 706,3 7,5 6 5,9

+ 800 3 9,7 3508,3 - 3 2,9

lOIAL 31 lOQ.- 13903,- 100,- 19 100,- 3779,- 100,- 15 100,- 5361,5 100,- 37 100.- 9402,4 100,- 102 100.-x 448,5Q. 198,9Q. 1 357,4Q. 254,10. 313,iq.

Els resultats mostren que segons l e s arees geografiques l a mitjana deis masos és mes gran o mes p e t i t a , derivat del procés h i s t o r i e de cada área. Ens movem perb entre e l mínim d'Artés (198,9 Q.) i e l maxim de Rajadell (448,5 Q.). La mitjana deis quatre pobles es sitúa en 318,1 Q. E l 49 % deis masos teñen una extensió que o s c i l . l a entre 200 i 400 Q. Per desspta de l e s 100 Q. trobem isolament eil 5,9 % -i trobaríem aquí l a majoria de masos pro-blematícs en el s límits municípals- i per sobre de l e s 600 Q., e l 8,8 %. D'aquestes dades es dedueix que el s masos bagencs es situaven a l voltant de l e s 300 Q. i difícílment superaven les 600. Com hem v i s t en e l capítol de l'estructura de l a propietat, e l s propietaris de masos eren sempre e l s grans propietaria de terres deis municipis.

Aquesta extensió de térra era explotada per un pagés que residía en e l mas i que havia accedit a l a térra per contráete d'emfiteusi firmat a l seu favor peí senyor directe de l a térra. Aquest tipus de contráete en passar de generació en generació, consolida un profund sentíment de propietat (3). Algyns d'aquests pagesos es convertirán a l l l a r g del s. XVIII i XIX en l a burgesia agraria bagenca.

En r e a l i t a t l a possessió d'una extensió notable de térra era un element ímportant perdía eonsolidació de l a f a m i l i a pagesa perb no era sinbním d'en-riquiment. Calía també un c a p i t a l de rodatge.de l'explotació capag de posar­l a en funcionament -adquisició del bestiar necessari, ma d'obra, l l a v o r , utíllatge, etc.- i de generar e l c a p i t a l necessari per assegurar a cada ge­neració l a col.locaeió deis f i l i s . Sense aquest c a p i t a l , l a f a m i l i a , malgrat controlar una extensió de terres notable, u t i l i t z a v a solament l e s que neces-

91

•a,

sitava per''la subsistencia i , a l a l l a r g a , perales necessitats de reproduc­ció familiars -dots, fundació de misses, etc.- podia caure en un procés d'en­deutament. Al t r e s , en canvi, no sois compilen perfectament aquests objectius, sino que ampliaven l'area de conreu i entraven a controlar l a comercialit-zació deis a l t r e s ; s ' i n i c i a v a així, un procés d'acumulació important i de diferenciació interna entre els masos.

Aquest procés de diferenciació s o c i a l en e l s i deis masos, l e n t i difícil de detectar cronolbgicament, és un deis t r e t s característícs de l'evolució de l'estructura agraria bagenca. E l mas, com unitat d'explotació física, román ig u a l , canvia perb e l propietari del mateix. I a l l l a r g del procés h i s t b r i c e l fenomen a i l l a t esdevé s i g n i f i c a t i u . En aquest s e n t i t c a l d r i a reconstruir l a h i s t b r i a d'alguns masos tant deis que esdevindran importants -seu de l a burgesia agraria- com deis que desapareixeran de mans deBpage­sos i/o serán absorbits per a l t r e s grups s o c i a l s .

Punt de partida i de reflexió: a l primer tere? del segle XVIII hom té l a sensació que e l s masos en general teñen problemes. S'acaba de travessar l a Guerra de Successió -periode de maxim endeutament a l a Seu de Manresa- i no sabem e l segle XVII comInfluí en 1'economía deis masos.

Hom té dues referencies: -A Navarcles, hem v i s t en estudiar e l poblament com durant e l seqle

XVII dos masos es fraqmenten i desapareixen f i n s i tot a n i v e l l d'orqanít-zació de l'espai: e l Mas Cura 1 e l Mas Graner, amdós documentats en e l cap-breu de Navarcles de 1338 (4). Curiosament no és un a l t r e mas que els absor-beix sino que son venuts en diverses peces entre l a resta de propietaris de masos i els nous pagesos que comencen a poblar Navarcles. Aquest fenomen, no sabem s i generalitzat a d'altres indrets, no e l trobem en cap cas en e l segle XVIII.

- L ' a l t r e cara de l a moneda: a comengaments del segle XVIII detectem individus de l a p e t i t a noblesa, residents a Manresa, amb e l cognom d'un mas en algún indret del Bages. Es tractava de pagesos enriquits que havien aban-donat e l mas - h i havien col.locat un masover- i se'n varen anar a viure a Manresa dins d'una.al tica categoría s o c i a l . Rebien renda del seu antic mas. Al l l a r g del segle XVIII no en detectarem cap cas; e l pages enriquit resta­ra a l mas, des d'on es consolidara com a burgesia agraria. Aquests exemples d'ascens s o c i a l son e l s següents:

a/ Familia Mollet. Familia de blanquers en e l segle XVII que ascendeixen de grup s o c i a l i passen a a r t i s t e s (Drs. en medicina i Dr. en drets). L ' i n -

949

dividu e l qual produeix aquest canvi és Tomas Mollet, Dr. en medicina. E l seu pare Tomas Mollet de l a Plana, era blanquer (5). En l ' i n v e n t a r i d'aquell trobem que és propietari del Mas Mollet de Joncadella (6). La pregunta és obvia:adquirirán els Mollet un mas i l i cenviaren e l nom des de l a Ciutat? Eren pagesos enriquits que posteriorment es traslladaren a Ciutat i es de­dicaren a l a blanquería? A p a r t i r deis testaments podem trobar un origen pagés en l a familia (7).

Andreu Mollet pagés

: Catarina

1 Miquel Mollet blanquer de M. test. 1633

: Joanna : Joanna

— „i ........... Antich Mollet blanquer de M.

= Magdalena

1 Tomas Mollet de l a Plana blanquer test. 1680

: Mariangela

Tomas Müllet Dr. en medicina t e s t . 1719

= Maria

A p r i n c i p i s del segle XVII l a saga Mollet era encapgalada per un pagés, Perb e l testament del seu f i l l no indica s i era de Manresa o provenia d e l Mas Mollet. Perb 1'origen pagés és indubtable.

b/ Familia L l i s s a c h . Els hereus eren ciutadans honrats a Manresa, o s i ­gui de l a petitaünoblesa l o c a l . Ho eren des de p r i n c i p i s del segle XVIII. Jaume L l i s s a c h , resident a Manresa deia en e l seu testament: "per haverme condecorat sa Magestat del Rei Ntre Sr. ab l o t i t o l de Cavaller, l o s compe-t e i x l o nom y t i t o l de Don" (8). E l seu pare era en Jaume L l i s s a c h i no re­sidía a Manresa sino a Santpedor on detectem 1'existencia del Mas llissach (9),

c/ Familia Torraa de.' Baqes. Tal vegada e l cas mes c i a r d'ascens s o c i a l d'un pagés de mas. La familia a p r i n c i p i s del segle XVIII forma part de l a p e t i t a noblesa l o c a l . Jacint Torras de Bages en e l seu testament apareix

950

com a ciutada honrat de Barcelona, a Manresa populat i hereu del Mas Tor­ras de Bages (10). Sabem també que fou un destacat f i l i p i s t a durant l a Guer­ra de Sucessió (11). E l seu pare, perb, en Jaume Torras de Bages, pages, &ra hereu del Mas Torras de Bages de Joncadella (12). Pages de mas esdevingut membre de l a p e t i t a noblesa l o c a l manresana.

C r i s i d'uns i ascens s o c i a l d'uns a l t r e s . Bn e l primer terg del segle XVIII hem plantejat l a hipbtesi que molUmasos l'afrontaren amb problemes econbmics. Aquests son e l s i n d i c i s :

- E l Mas Miralda de St. Salvador de Guardiola. un deis mes importants del terme. Segons e l L l i b r e Major de l a Seu de Manresd, pagava pensions de quatre censáis:

Creat any 1644 200 11. Creat any 1692 100 11. Creat any 1694 250 11. Creat any 1746 345 11.

Abans del segle XVIII, 550 11. E l 1723, Joseo Mazats va comprar a carta cte gr a c i a per 400 11. e l Has Soler (abans X a r t e l l ) a Ramón Miralda, hereu del Mas Miralda. T a l vegada un mas rbnec. Els Masats, amb l e s 400 11. havien de quitar deutes del venedor: 183 11. de c a p i t a l d'un censal que prestava a l a Comunitat de Sallent, 20 11. per l a part del censal que f e i a e l poblé per pagar l a contribució, 179 11. 9 s. de pensions endarrerides i 17 11. 11 s. en e f e c t i u . E l 1728, es renovava e l termini de gracia per cinc anys mes. E l 1775, Jaume Miralda reivindicava l'heretat veñuda i posa un plet a l . l e ­gan t que e l tráete que havia fet e l seu pare era abusiu i l e s i u . Oesconei­xem com acaba. Tampoc interessa ara. e l comprador, simplement copear l e s d i f i c u l t a t s del mas (14).

Les v i c i s s i t u d s no s'acaben aquí. E l 1734, Jaume Miralda va vendré a CG a l a Seu de Manresa, l e s herbes del mas per 504 11. 17 s. 5 d. La Seu l e s q u i ­taría a Josep Oller del Mas que l e s tenia comprados i l e s arrendaría per 25 11. a l propi Miralda. Es renova l'any 1739, 1744, 1754 i e l 1761, es Huí l a VCG (15).

E l 1736, l a prbpia Seu de Manresa, va comprar a CG una pega de térra de 60 jornals del mas Pastorelles unida a l Mas Miralda per 340 11. Era H u i d a l'any 1746 perb es crea un censal a l a mateixa Seu per aquest preu t a l com mes amunt s'ha indicat (16).

Que e l Mas Miralda passa d i f i c u l t a t s , . és evident i semblen concentradas a l primer terg del segle XVIII perb amb antecedente anteriors. Amb e l c r e i ­xement econbmic del segle XVIII i l a transferencia de deutes a i s rabassai-

951

res va permetre recuperar-se i esdevenir un pages benestant. - E l Mas Verdaguer, l'amo del qual és un deis mes importants d'Avinyo.

Hi haura p u b i l l a a l s. XIX l a qual es casara amb un individu de Barcelona que s'anomenara "D. Pablo de Barnola de Espona y Espona". L'ús del "de" a i s cognoms mostra l a situació s o c i a l acomodada del mas (17). Dones bé, l'any 1735, Joan Verdaguer, pages d'Avinyó va vendré a CG e l Mas Posa a l a Seu de Manresa per 6000 11. "per I l u i c i o n s de dif f e r e n t s censáis que d i t Joan Verdaguer feya a differents p a r t i c u l a r s y comuns". Va ésser Huida e l 1757 (18).

En r e a l i t a t no fou Hu i d a perqué en l'apartat de cenéals de l a mateixa Seu, l'any 1757 apareix una creació de Joan i Pau Verdaguer,.pagesos d'Avinyó de 6450 11. "per l a revenda de tota aquella heretat y Mas Posa del terme de Avinyó". E l censal comenga a ésser l l u i t l'any 1769 (450 11.) i s'acaba de H u i r l'any 1776 (19).

De nou d i f i c u l t a t s en e l primer terg deis pagesos que esdevindran després la burgesia agraria.

- L ' a l t r e Mas important d'Avinyó, 1 'Abadal que elM866 tenia quatre ma­sos i 2246 Q. de térra (20) havia creat a l a Seu e l s següents censáis (21):

Lluició 1776 (125 11.) / 1791!(125 11.) 1791 1791 1774 1761

-L'adquisició de masos a l a Seu de Manresa, tant a conseqüencia d'una coisípra perpetua com a CG, es r e a l i t z a en e l s següents ánys (22):

1721 Mas Ratera de l a Molsosa CG 1731 Mas Gorrians de St. F e l i u Sasserra 1731 Mas Davesa i Colomer de St, Salvador de Guardiola 1732 Mas Mat§stachs de St. Pau de l a Guardia CG 1733 Mas Boixedaide C a s t e l l t a l l a t CG 1734 Herbes. Mas Miralda de St. Salvador de Guardiola CG 1735 Mas Posa d'Avinyó CG 1736! MasiEastorelles de St. Salvador de Guardiola CG 1736 Mas Vivó de Mirálles CG 1737 Mas Noguera de Monistroláe Rajadell 1738 Mas Bargall de Monistrol de Rajadell 1738 Mas Badia de Gaia CG 1743 Mas Junyent i Gaspar a Pino's CG 1744 Mas Torra de l'Oms a St. J u l i a de l ' A l t u r a ¿? Mas Oliveras d'Horta 1756 Mas F i t o de Pinos CG 1804 Mas Fussimanya de Balsareny 1808 Mas Piera a l Cint 1813 Mas Cadell de Monistrol de Rajadell 1853 Mas Traveria de St. F e l i u Sasserra J u d i c i .

Any 1694 250 11, 1698 300 11, 1730 200 11, 1739 6200 11. 1748 730 11.

952

De 1720 a 1740, l a Seu de Manresa va adquirir e l 60 % de masos, de 1741 a 1800, e l 20 ?á i l ' a l t r e 20 ?í després de 1800. En e l primer terg del segle XVIII es realitzaren aqüestes expropiacions a l a pagesia de masos; és un periode de d i f i c u l t a t s .

C aldria afegir a aquest seguit d'exemples que a l a Seu de Manresa de 1730 a 1740 és l a decada que mes c a p i t a l es presta a censal (Quadre 5.47) i que l'arrendament del Mas Angla té e l seu mínim precisament de 1720 a 1740 (Gra­fio E.9).

A p a r t i r d'aquests exemples podem concloure que e l primer terg del segle XVIII fou un periode generalitzat de d i f i c u l t a t s pels pagesos de mas i que la majoria - f i n s i t o t , e l s que estaven en condicions de convertir-se en burgesia agraria- van haver de recorrer a l'endeutament. A l t r e s van veure perdre l a propietat en aquest periode o van restar tocata per l e s decades futures.

La generalitzacíó de l a cessió de parceLles a rabassa morta a p e t i t s pa­gesos no és aliena a aquest procés de d i f i c u l t a t s . Per una banda, e l c r e i ­xement demografic en e l sí deis propis masos i d'altra l a incapacitat de dotar ais f i l i s segons convenientment e l s abocava a una categoría s o c i a l i n f e r i o r , que a l mateix temps contribuía eficagment a sanejar e l s propis masos.

E l mecanisme és s e n z i l l i explicat anteriorment. Elte:masos amb d i f i c u l ­tats;^. i mancats, per tant, del c a p i t a l de rodatge necessari, optaren per l a cessió de petites parcel.les a i s propis expulsats deis masos avids de térra. Aquesta opció era estimulada per l a plantació de vinya i per l ' a ­profitament intensíu de l a ma d'obra. E l mas era incapag, amb" una situació financera precaria, de r e a l i t z a r l'explotació amb t r e b a l l a s s a l a r i a t .

Aquella extensió de térra del mas que com hem v i s t no garantia e l benes-tar del pages per manca de c a p i t a l de rodatge, era, amb l a cessió a rabas­sa, intensament explotada, sense fer cap mena de despesa per part del mas. L'entrada en diner i l e s parts de f r u i t s proporcionaven un ingrés a l pages de mas, que sense cap mena d'inversió, contribuía a sanejar l e s d i f i c u l t a t s de l'explotació.

Aquesta fou l a v i a mes habitual. Perb aquells masos que van teñir a l a vora up procés d'urbanització no van dubtar en establír o vendré perpetua­ment a l a p e t i t a pagesia un p a t i per e d i f i c a r casa amb un hort a darrera o dedicar alguna párcel.la a l'horta deis nous pobladora. En.el cas de Na­varcles, que hem ana l i t z a t mes amunt, aquest procés és obvi (23). E l preu

953

de l a térra era mes a l t que e l rendiment que proporcionava conrear-la i , a mes, es contribuía a f i x a r e l p e t i t pagés a l a térra. Darrera l e s compra-vendes, l'amo del mas traspassava a i s nous compraddrs e l s seus deutes: un censal que devia e l mas es fragmentava i s'encarregava a l nou rabasser l a part corresponent a l preu de l a compra. Els pagesos de mas aconseguien així t r a n s f e r i r a l nou grup s o c i a l que s'estava formant l e s d i f i c u l t a t s econbmi­ques carregades damunt deis seus béns en forma normalment de censal.

Malgrat aixb, l a sortida del període de d i f i c u l t a t s no fou igual per to-. thom: alguns realítzaren una rápida recuperació i a l l.larg del segle, no sois es sanejaren sínó que acumularen c a p i t a l i es convertíren en l'anome-nada paqesia benestant o burqesia r u r a l o hísendats en l a documentació del s. XIX. Alt r e s en canvi, visqueren sotmesos a un l l a r g període d'endeutament i d i f i c u l t a t s que solía acabar amb l a venda del mas i l a desaparició d'un pagés de mas independent.

Aquest procés de diferenciació s o c i a l en e l sí deis masos és molt impor­tant en e l s. XVIII i XIX i c a l remarcar que e l s grups s o c i a l s que s'apro-f i t a r a n d'aquestes d i f i c u l t a t s eren sobretot e l s a l t r e s pagesos de mas i l a burgesia urbana de Manresa. Anem a estudiar aquest endeutament;

A/ L'endeutament de pagesos de mas.

E l t r e t mes rellevant de l'endeutament de pagesos de mas és que son con­seqüencia de proeessos molt l l a r g s que solen acabar amb l a venda perpetua. Sol comengar-se per censáis, després VCG i finalment vendes perpetúes. En aquest punt e l pagés és substítuit per un a l t r e p r o p i e t a r i que normalment no conreara directament l a térra sínó mitjangant un masover. S'haura produit una concentració de l a propietat de l a térra. Mentrestant en to t e l procés, les transferéncies d'excedent a d'altres grups so c i a l s serán notables men­tre s'intenta fer front a i s deutes.

Amb e l s exemples que apuntem creiem que aquest procés pot qualífíear-se d'estructural malgrat siguí impossible establír una cronología perqué cada cas és diferent i amb una t r a j e e t b r i a l l a r g a i p a r t i c u l a r (24).

1.- E l 1737, e l s Admora de Quotídíanes Distribucions de l a Seu de Manre­sa compraren perpétuament a Is i d r e Noguera, pagés,el Mas Noguera de Monis­t r o l de Rajadell per 2000 11. " l o qual preu se ha pagat a d i f f e r e n t s aeree-dors". E l 1738, compraven l'heretat veina, e l Mas Bargall a Francesc B a r g a l l ,

951

pages i p r o p i e t a r i d'aquell mas per 600 11. " l o qual preu ha s e r v i t per qui­tar differents censáis" (25). E l coqnom del paqes^igual a l nom del mas, s o l indicar aquesta i d e n t i f i c a d o histórica de l'área conreada i e l conreador. Quan no h i ha coincidencia en e l segle XVIII, o es t r a c t a d'un mas p e t i t se-gregat dun de p r i n c i p a l que j a tenia nom quan e l pagés e l va habitar^ o en un moment o a l t r e h i ha hagút transferencia de l a prooietat per venda o casament hereu/oubilla. En aquest cas e l s deutes condueixen a l a venda perpetua.

2.- Viceng Vilatersana i Sola, pages, hereu del Mas Sola de Mujalt, e l 1765, per H u i r diferents censáis a l a Comunitat de preveres de Santpedor (1414 11.); 100 11. d'un censal a un pages de Mura; 170 11. censal d'una Causa Pia d'Olost; 68 11. 9 s. part dbn de 150 11. que prestava a l Rector de Cornet; per pensions endarrerides de tots e l l s i 90 11. per H u i r una pega de térra veñuda a CG, va vendré a CG a Joan Puig, hereu del Mas Puig de C a s t e l l a d r a l , l a quarta part de tots e l s f r u i t s que es c o l l i e n a l Mas per 3000 11, de les quals rebia 800 11. en e f e c t i u (26).

Cal destacar un seguit de deutes menuts que en agreujar-se condueixen a englobar-los tots en una VCG d'una part de f r u i t s . E l 1770, en els proto­cols apareix una revenda coro s i s'haguessin tornat e l s diners. A continua­ció, pero, en Vilatersana reconeix que no e l s ha tornat, ans e l c o n t r a r i j 11'n deu 285 11. 12 s. 2 d. mes i per tant es renova l a VCG de l a quarta part de f r u i t s mes dos poros (un de 75 11. i 1'altre de 40 11. pes mort). E l preu a retornar era j a de 3285 11. 12 s. 2 d. (27).

E l 1775 es renova l a h i s t b r i a . En Puiq ha af e q i t 914 11. 7 s. 10 d. "a afecte de expedir sos negocis y ocorrer a sas urgencias y obligacions". La VCG pujava 4200 11. i s'afegien l e s herbes (28).

E l 1780 l a mateixa operado. E l comprador afegeix 900 11. i l a VCG puja j a 5100 11. que comprenen l a tercera part de f r u i t s i l a quarta part de l a verema de l e s vinyes establertes a rabassa (29).

E l f i l n o t a r i a l acaba aquí. L'empitjorament és progressiu i e l b e n e f i c i a ­rio un a l t r e pages de mas que t a l vegada intenta apropiar-se de l a propietat. E l 1792, en Viceng Vilatersana rebia 6200 11. de l a Seu a censal, de l e s quals 5000 11. eren per H u i r un censal a St. Benet i 1200 11. per recobrar l e s herbes del mas Sola empenyades a Francesc Puig (30). No sabem s i aqües­tes quantitats serviren per H u i r l a VCG a l pages de C a s t e l l a d r a l . Intent potser de f e r - l o menys gravós, perb c a l recordar que e l 1780 estava en 5100 11. De 3000 11. e l 1765, s'havia passat a 6200 11. e l 1792, mes del doble.

95

L'endeutament era clarament progressiu, i en aquest cas no sabem s i va per­dre l a propietat, perb de les seves d i f i c u l t a t s se n'aprofitaren e l pages de mas i e l prestador. ..

3. - A l a segona meitat del segle XVIII hem detectat com l'amo del Mas Puigmartí de Viladecavalls u t i l i t z a v a l a practica d'arrendaments a l l a r g termini de parts de f r u i t s i de VCG. E l 1830, e l propietari era l'amo del Mas Angla, e l mas veí que requería e l s parcers peí pagament d'un censal de 1'antic mas. Els deutes havien conduit a-la desaparició del Mas Puigmartí i caure en mans del mas veí (31).

4. - L'exemple del Mas Taradell de Monistrol de Rajadell és s i m i l a r a l del Mas Sola de Mujait. Per l l u i r 923 11. 6 s. de censáis i 394 11. 7 s. 9 d. de pensions endarrerides i 681 11. 17 s. 7 d. entre VCG i diners d e i ­xats graciosament, va vendré a CG a quitar dins cinc anys a Damía Dalmau, veler de Manresa, e l mas per 2200 11. E l pages es convertía en masover. Pas­sa després a un notari de Manresa que cada cinc anys renova l a venda per un preu mes a l t fi n s e l 1805; e l pages, davant l a impossibilítat de H u i r ­l a i de nous deutes que havia de fer front, va acabar venent perpetuament e l mas a Josep Masramon, notari de Manresa. E l 1850 era propietat de Simón Fabregas, comerciant de Manresa (32).

5. - Segons 1'inventari de 1770 de Josep Janeres, pages de Talamanea, he­reu del Mas Janeres^devia 1132 11. en 10 censáis i 257 11. 10 s. 10 d. de pensions endarrerides; 226 11. 11 s. 3 d. de diners déixats graciosament; 627 11. 10 s. per VCG i 95 11. 7 s. 5 d. per deutes diversos (conductes del metgE., b l a t a f i a r e t c . ) . En t o t a l 2338 11. 19 s. 6 d. Quantitat conside­rable de deutes diversos que no havien produit encara una venda g e n e r a l i t ­zada (33).

6. - Antón Casajoana, pages, hereu del Mas Casajoana de Castellgalí, e l 1758 va vendré a quitar dins cinc anys e l dret de pasturar les herbes del Mas Taió i Casajoana per 150 11. E l pages tenía a l t r e s deutes - e l Mas Taió el tenia venut a CG- i juntament amb diners que Pau Fabreqas 11 ana deí-xant, e l 1760 e l deute pujava • 550 11. E l 1768 després de suceessíus docu­ments que aqreuqen e l deute amb e l comerciant de Manresa, apareix un acte de revenda de 779 11. 10 s. 10 d. amb l e s quals e l pages quitava l a casa del Mas Taió i terres de conreu; parts de f r u i t s de diverses peces de tér­ra; herbes i pastures deis masos 1 una pega de térra d'oliveros. A continua­ció en Casajoana reconeixia que no les h i havia pagat i venía a CG a quitar dins cinc anys, tot 1'anterior, mes l a resta del Mas Taió, parts de f r u i t s

d'altres peces de térra i e l dret de H u i r i quitar una part de f r u i t s del Mas Casajoana veñuda a CG. E l preu d'aquest darrer contráete que coneixem era de 2259 11. 10 s. 10 d., quantitat molt mes important que l e s 150 11. iniciáis (34).

Dosíiexemples s i m i l a r s de d i f i c u l t a t s progressives de l'amo del Mas i de l'explotació que r e a l i t z a un comerciant de Manresa, en aquest cas Pau Fabre­gas, son e l s del Mas Vilaseca de Cornet (35) i e l Mas Soler de Mura (36). Detectem l e s dificúltate i e l s avantatges peí comerciant, perb desconeixem s i e l desenllag fou l a perdua d e f i n i t i v a de l a propeitat.

7. - Pau Datzira, pages de Marfa, va vendré e l Mas Datzira a l 1755, per 6450 11. a Jaume Graner, pages de Navarcles. En aquest cas desconeixem s i h i hagueren problemes de deutes (37),

8. - L'any 1762, Francesc Espinalt, pages i hereu del Mas Espinalt de St. Joan d'Oló, va vendré a CG a Joan Audet Riber i Boix de Mola e l Mas Espinalt i e l s masos a e l l units Montgrbs i Vilamorena per 12277 11, E l 1796, Domin­go Espinalt va vendré perpétuament a Francesc Casamitjana i Planas, 100 Q. del Mas per 12180 11. E l 1817 va vendré una pega de térra de 20 Q.ja Antón Plans, pages, per 1566 11, 10 s,, a Agustí Riera, una a l t r a de 17 Q, per 900 11. i a Antón Arroeniberas de St. Joan d'Oló, una de 12 O, oer 800 11, i finalment en e l l l i b r e de Iluismes de St, Benet apareix l a següent nota: "Permuta y part venda feta y firmada per Domingo y Josep Es p i n a l t , pare y f i l l y Josep Serena de Artes per l a qual d i t Espinalt entrega a d i t Serena l a casa y térras del Mas Espinalt de St, Jcan d'Oló". No consta cap preu, sois un Iluisme de 607 11. 10 s, (38).

Una VCG i n i c i a l , probablement per deutes anteriors que desconeixem, que s'acaba amb venda perpetua del mas, primer algunes pareel,les i després l a t o t a l i t a t .

9. - Pere Bohells, pagés, hereu del Mas Bonells de St. F e l i u Sasserra: -Per H u i r VCG de l a quarta part deis f r u i t s de l a caseta P e l l o t veñu­

da l'any 1839 per 200 11. i 58 11. de s a l a r i del n o t a r i . -Per H u i r VCG de l a part de f r u i t s que es c o l l i e n en un tros de l a

quintana del Mas, veñuda l'any 1841 per 60 11, i 4 11. 18 s, 8 d, del s a l a ­r i del no t a r i ,

-Per H u i r VCG d'una a l t r a part de f r u i t s de l a quintana del Mas Bonells, venuts l'any 1843, per 304 11, 15 s. i 6 11. 17 s. 6 d, del s a l a r i del no-t a r i . A mes es féu addició de preu de 60 11,

-Per H u i r VCG de 1'altra part de f r u i t s del quintar del mas Bonells,

veñuda l'any 1844 per 210 11. 18 s. 9 d. -Per pagar dos vals firmats a particulars de 127 11. 10 s. "Y finalment per acudir a nostras urgencias".

Venen a carta de gracia a quitar dins cinc anys a Josep Altes, boter, veí de Sallent, l a quarta part de tots e l s f r u i t s que es c o l l i r a n en e l Mas Oonells i , per tant, e l dret de H u i r i quitar a i s que teñen empenyades les parts de f r u i t s . E l comprador es quedava l a quarta part de tots els f r u i t s fins i tot e l que pagaven e l s parcers;, podia plantar una vinya de 4 Q. sen­se pagar parts i l e s contribucions anaven a carree del venedor.

Ens assabentem^per les clausules,que e l s Bonells tenien arrendats f i n s 1849 i f i n s el 1853 "rompudes i restobles" per l a qual cosa e l comprador sois podia demanar l a quarta part de l e s glans. Cedeix a l ..comprador e l dret de p r e l a d o i fadiga no sois del mas Bonells sino també de 1'heretat vexna el Mas Font Armona, de l a seva propietat que ja era veñuda a CG a un i n d i i i -du d'Olost.

E l preu de l a venda és de 494 11. 10 s. 1 d., de les quals reté 127 11. 10 s. per pagar e l s dos vals i l a resta amb ef e c t i u les rep del venedor. S i considerem que e l venedor podia H u i r totes l e s VCG ésmentades l a venda tot a l es situava en 1400 11. (39).

Les d i f i c u l t a t s no s'acabaren aquí. A l'Octubre de 1848 reflexionava e l propietari del mas "com en l a a c t u a l i t a t hajan de menester l a quantitat de cínch centas cínquanta I l i u r a s de d i t a moneda pera pagar l a s contribucions que están debent a l Comu de d i t a V i l a (...) y acudir a a l t r e s urgencias" e l compraddr anterior ofe r i a pagar-Íes perb amb l a coreJició que l a quarta part de f r u i t s es convertís en l a tercera part excepte les vinyes establer­tes a rabassa (40). E l preu era j a de 1950 11. i e l propijatari a l a p r a c t i ­ca era un nasover del comprador.

Gairebé un any després, e l pages continuava necessitant diners. E l com­prador bbviament e l s h i o f e r i a f i n s l a quantitat de 1100 11., l a qual cosa convertía l a VCG en 3050 11. Ressenyava els seus nous deutes;

-Per pagar a una tía 50 11. de compliment de dot. -Per .'Huir un censal de 81 11. i 52 11. de pensions endarrerides. -Per H u i r un a l t r e censal de 56 11. i 60 11. de pensions. -Per pagar a l comprador 463 11. 18 s. 9 d. prestades graciosament.

Per aixb venia a CG a quitar dins cine anys, no una part de f r u i t s , s i ­no tot e l Mas Bonells i l a Caseta P e l l o t . Els pactes anteriors eren valida i sois s'afegia un ultimátum; s i . i a l cap de cinc anys no tornava e l s diners

havia de desocupar-la i e l comprador posar-hi e l masover que volgués (41). A l f i n a l de l'escriptura s'acordava que s i no es tornaven e l s diners l a ven­d a b a carta de gracia quedarla "a sempre i quant".

I e l desenllag temut, l a vertía perpetua arribava mig any després. E l mes cte maig de 1850, l'amo del Mas Bonells firmava un d e b i t o r i de 4657 11. 17 s. 6 d. a favor de pere Antbon Sellares, fabricant de coto de Sallent, a to r ­nar dins cinc anySj 'ííona moneda i pagant d'interessos 572 11. 10 s. entre els cinc anys. E l pages especificava que era per l l u i r l a VCG feta a favor de Josep A l t e s , boter de 3050 11., per 50 11. de despesa de l'escáptura; per s a t i s f e r 58 11. de Ilegítima a cadascun deis f i l i s (406 11. en t o t a l ) i 175 11. 6 s. 3 d. que l i havia prestat e l fabricant. La so r t i d a trotada peí pages era nova; no vendré a CG e l mas sino demanar un préstee i dispo­sar de tots e l s f r u i t s del mas i pagar a canvi uns interessos. Pero e l f a ­bricant també forga l a maquina. S i a l cap de cinc anys no havia retornat els diners es paetava que e l pages venia perpetuament a l fabricant tot e l Mas Bonells, l a caseta P e l l o t , i e l dret de l l u i r i quitar e l Mas Fontar-mona (42).

Amb dos anys e l deute havia passat de 1400 11. a 4657 11. I d'haver ve­nut parts de f r u i t s ; a una amenaga de venda perpetua. E l pages tenia cinc anys i l a documentació a nosaltres se'ns acaba aquí, pero no es a r r i s c a t afirmar que un a l t r e mas havia passat a léUíburgesia i n d u s t r i a l després d'un periode mes o menys l l a r g d'explotació continuada de l a unitat f a m i l i a r pa­gesa.

10.- Josep Rimbau i Playa i e l seu f i l l Joan, pagesos del Mas Pía del Csmi de Castellgalí (43) per H u i r els següents deutes:

-A Ignasi Casáis, sastre de Barcelona, 390 11. (deb i t o r i i interessos). -Á Dn. Josep Herp i Parera, comerciant i hisendat de Manresa, 8100 11.

(per tres debitoris i e l s interessos). -Dot de tres germanas (300 11.). -Restitució VCG de l a quarta part de f r u i t s d'una pega de térra (50

11.) - L l u i r dos censáis de 225 11. de c a p i t a l i 76 11. 9 s. de pensions en­

darrerides. - L l u i r un a l t r e censal creat l'any 1644 de 80 11. i 36 11. de pensions

vengudes. -Per dos vals que devia a p a r t i c u l a r s 97 11. 15 s. -A Serafí Santmartí, adrogueE,"per género" de l a seva botiga 19 11. 7s.9d.

-A un sastre de Castellgalí, 179 11. 8 s. 2 d. per restitució de preu d'una VCG d'una pega de térra de 2 Q. veñuda l'any 1790.

-Per Iluír un a l t r e censal de 60 11. -Per despeses curiáis del concurs cfecredífcors i retenció de diners peí

Tribunal de Primera Instancia per embargaments, 326 11. 1 d. Venen a Josep Sola Abadal, metge i a DS Vicenta Solernou de Manresa, e l

Mas Pía del Camí, "habitat y afocat" junt amb e l s masos Salom i Fíguera, deshabitats, per 10000 11. Anaven compresos en l a venda e l dret a H u i r i quitar l e s terres veñudos a CGj tres botes de cadireta de 66 c , una prem-sa i un t r u l l i e l dret de prelació i fadiga en les terres que s'han reser-vat (44).

11.- A l t r e s exemples de processos s i m i l a r s : Mas Canuda de Sallent (45); Mas Arnaus de St. F e l i u Sasserra (46); Mas Oliveras de l a Valldelhorts (47) i Mas Serra de Castellgalí (48).

D'aquestes exemples s'extieuen diversos conclusions: a/ Que una part deis masos estaven sotmesos a processos d'endeutam^t

a l l a r q termini que podien acabar amb l a venda perpetua del mas. Aquest de-sen l l a g implicava l a desaparició d'un paqes de mas.

b/ E l s compradors eren o a l t r e s pagesos de mas - e l s benestants- o burge­sia urbana (comerciant o i n d u s t r i a l de l a C i u t a t ) . Es produia així una con-centració de terres en mans de l a pagesia benestant i una penetració de ca­p i t a l urba en e l camp que posava l'excedent captat en aquesü a l servei de 1'acumulació de c a p i t a l de l a burqesia.

c/ Mentre durava e l l l a r q procés d'endeutament que empitjorava proqres­sivament, l'explotació del paqes era encara más eficag , sobretot per l ' e s -forg i n d i v i d u a l a r e a l i t z a r s i v o l i a retornar e l s diners. Cal*afegir prés­teos usuaris -VCG- que equivalían a un interés molt per damunt de 1'habitual.

8/ Concentrado de masos i diferenciació s o c i a l .

Aquest procés deselécció deis paqesos de mas, fou lent pero hístbricament imparable i probablement molt anterior a l seqle XVIII.

-En Joan Bta. Soler, v e l e r , era p r o p i e t a r i e l 1745 del Mas Calvet i el Mas G r a e l l de St. Salvador de Guardiola (49).

-La p u b i l l a Perera que es casa amb l'hereu March, coirerciant, aporta­va e l Mas Puioaltet de Prats de Rei, e l Mas Mates de l a C i a r l o a l a Manre-

9G0

sana i e l Mas de les teules a St. Viceng (50). -Els Solernou, també comerciants eren propietaris del Mas Canyelles

de C a s t e l l b e l l (51). -Els Soler de l a Plana, ciutadans honrats, e l 1792, posseien e l Mas

Folquer de St. Joan de Vilatorrada, e l Mas Candáis a Manresa, e l Mas Olive-res de Fal s , e l Mas La Torra de Fals, e l Mas Grau de Fals, e l Mas Bacardit d'Aguilar i e l Mas Botjosa de Sallent (52).

-En Llogari Serra, i n d u s t r i a l i comerciant de flanresa, era pr o p i e t a r i a mitjans segle XIX del Mas Gras de Callús, e l Mas Solergibert d'Horta i e l Mas Marti i Fussimanya de Balsareny (53).

Els exemples de masos traspassats a l a burgesia de Manresa es podrien m u l t i p l i c a r . Aquesta no deixa mai de banda l a comercialització deis produc­tes agraria (arrendaments de drets senyorials, de parts de f r u i t s de masos, l a propia producció), que conduia també a l'adquisició del mas quan e l pa­gés travessava una etapa de d i f i c u l t a t s . A l l l a r g del segle XVIII i prime­ra meitat del XIX e l fenomen continua.

La burgesia no canvia les formes de t r e b a l l n i e l s sistemes de conreu. Respecta la?¡rabassa com a fbrmula de producció vitícola i l a masoveria com a fbrmula d'explotació del mas (guintanes, boigues, herbes peí b e s t i a r ) . Era e l sistema mes productiu sense cap innovado técnica amb 1'aprofitament maxim de l a forga de t r e b a l l . Amb una.'diferencia: l'excedent pagés - l e s parts de f r u i t s - eren comercialitzades peí burgés de l a c i u t a t , probablement en e l moment oportú. I e l benefici. es podia;:invertir per a c t i v i t a t s industriáis E l mas necessitava poca inversió.

Hem v i s t mes amunt com el s propis pagesos de mas podien adquirir masos d'altres pagesos amb d i f i c u l t a t s -podem recordar e l Mas Angla que adquireix e l Mas Puigmarti o e l Mas Puig de Ca s t e l l a d r a l amb e l Mas Sola- perb un me­canisme he r e d i t a r i contribuía decisivament a l a concentració de masos i pro­bablement a consolidar els hisendats r u r a l s bagencs. Ens estem r e f e r i n t a l casament hereu-pubilla de dos propietaria de masos pagesos. Eliminava masos re g i t s per un pagés de, mas i creava en una de les dues unitats una masove­r i a . E l grup de pagesos es reduia i es produia una concentració de masos.

I recordem solament un exemple exposat mes amunt: e l Mas Solervicens de Navarcles. Any 1850: l'hereu del Mas es casa amb l a p u b i l l a del Mas ColLi que suposa l a u n i f i c a d o d'aquell Mas amb e l Mas C o l l de Granera i Saladich de Monistrol de Calders. A l a generació següent l a p u b i l l a Solervicens es casa amb Miquel V i l a que aporta e l s masos Be l l v e h i i Serramalera (54).

9G1

En aquest cas també, els pagesos de mas no canviaren.en els seus masos annexionats, els sistemes de producció. Perb l a conseqüencia era l a concen-tració d'excedent en e l mas p r i n c i p a l . Aprofundia l a diferenciació s o c i a l .

A mesura que es produla aquesta selecció entre els pagesos de rts^ e l s que superaven les d i f i c u l t a t s estaven en condicions d'acumular c a p i t a l . E l Mas Solervicens r e c o l l i a després de les unificacions mes de 1000 cargues de v i de parts a l'any i e l 1890 van construir unan fabrica de t e i x i t s a Bellvehí (55). Sorgeix una pregunta que c a l d r i a investigar: en que invertiren aqües­tes pagesies? Foú e l dot deis f i l i s -carreres eclesiastiques, advócate- o l a col.locació de les f i l i e s l a fbrmula de treure capital acumulat de casa i d i r i g i r - l o a a c t i v i t a t s comerciáis i industriáis?

7.1.2 La paqesia mit.jana.

El s f i l i s segons que abandonaren els masos des del segle XVII awb dots degrádateles a dir,que no equivalien a l grup s o c i a l del qual partien, foren els que poblaren els pobles que a l l l a r g deLsegle XVIII van teñir un impor­tant creixement. Eren e l s futurs rabassaires. Alguns d'aquests f i l i s segons -j a fos per l a part de dot, per unes estrategies'matrimoniáis encertades, per ésser els primers en consolidar-se en l a nova situació- aconseguiren destacar per damunt deis a l t r e s i aprofitar-se de l e s d i f i c u l t a t s deis que comengaven. Apareixia així un grup reduit de pagesos sense mas, perol amb una quantitat de terres prbpies o a rabassa notable -16,5 Q. a 33 Q.- que estava per damunt de l a resta de rabassaires. Els anomenem pagesia mitjana.

A l l l a r g del període estudiat i dins del grup deis rabassairesj sempre hi haura aquells individus que intentaran escalar socialment, perb com hem v i s t en e l s processos d'endeutament, és possible que tornin a caure mes tard 0 mes d'hora en l a roda de deutes. Assistirem sovint a l'ascens i caiguda d'individus perb, a l mateix temps, a l a consolidació d'alguns d ' e l l s en l a franja mitjana de 1'estructura s o c i a l .

És un grup mes difícil d'estudiar que e l s pagesos de mas. A Artes en aquest grup de propietat h i havia e l 1872, 17 individus (QUadre 3.11), a Calders, 2 (3.23), a Navarcles 7 amb els problemes d'extensió del terme municipal (3.42), a Rajadell 3 (3.55), a Rocafort 2 (3.60), a Manresa, 53 (3.69) i Ca s t e l l a -dral 4 (3.33). Cal destacar que en e l s dos pobles mes urbanitzats -Artes 1 Navarcles- e l nombre de propietaria d'aquest grup era mes important.

9G2

La formació d'aquesta pagesia mitjana l'hem seguida a Navarcles en l'apar­tat 3.6, en tres famílies, e l s Víntró, els Cura i els Graner. Podem destacar:

-Formen part deis primers pobladora del nou creixement demográfic del segle XVII, en algún h i trobem casament hereu-pubilla - e l s Víntró-, o bé son cabalers d'un mas del mateix poblé -els Cura.

-Participen en neqocis diversos (fabricacdó d'aiquardent, arrendament de drets senyorials, présteos a p e t i t s paqesos) i son capagos f i n s i tot d'adquirir algún mas - e l Mas G a l l de Castellgalí, e l Mas Datzira de Marfa.

-Altres no sembla que tinguessin una t r a j e c t b x i a tan b r i l l a n t i amb e l pas del temps, s'endeutaran i s'arruinaren com és e l cas deis Comelles a fináis del segle XVIII i e l s Casanovas, com a prova de l a i n e s t a b i l i t a t dins del grup.

En conseqüencia sembla que a l l l a r g del segle XVIII i de l a primera mei­tat del XIX, alguns d'aquests individus es consolidaren en aquesta catego­ría s o c i a l i f i n s i t o t aconseguiren accedir a l a propietat d'algun mas. Alt r e s no aconseguiren separar-se gaire de l a categoría deis rabassaires i f i n s i t o t h i retornaren.

La pagesia mitjana estva perb totalment Hígada a l a producció vitícola i a i s avatars deis rabassaires. Vivien de l e s contradiecions d'aquests: es dedicaven a l a prodúcelo d'aiguardent, a d a comereíalítzaeió deis productes agraria, a prestar-los-hi diners etc. Fou un grup s o c i a l totalment vinculat a l municipi i a l a vida econbmica que s'hi desenvolupava. Aixb es comprova en l a seva participació en carrees municipals. De l a composició de 14 Ajun-tanents de Navarcles que coneixem algunes d'aquestes famílies h i p a r t i c i p a ­ren de l a següent manera (56):

Familia Cura Familia Vintró

Valentí Casajoana, b a t l l e és qui e l 1833 a n a l i t z a l a situació de l a v i ­t i c u l t u r a a Navanies per fer un informe a l Govern C i v i l . Mostra e l seu pro-fund coneixement de l a situació i l a seva conclusió és contundent: "Se he­cha de ver l a necesidad de una decidida superior protección de este ramo

1747 Regidor 1833 Regidor 1836 B a t l l e 1851 B a t l l e 1865 Regidor

1834 B a t l l e 1836 Secretari 1851 Síndie

Familia Casajoana F a m i l i a Altimíras 1833 B a t l l e 1836 Síndie 1844 Regidor

1836 Regidor 1839 Regidor 1844 B a t l l e

9G3

tan importante de i a agricultura catalana proveyendo de remedio eficaz con­t r a tamaños tan evidentes malos y f a c i l i t a n d o por todos los medios e l con­sumo de tan abundante genero por medio de l a extracción, fabricación de aguar­dientes y l i c o r e s y l i b r e circulación tanto de l a primera como de los estrac-tos de e l l a " (57). La solució per e l l passava obviament per l a m i l l o r a del comer?. Vinculació absoluta a l a v i t i c u l t u r a , preocupado per tant, per l a seva sort.

A t a l l d'hipótesi c a l d r i a connprovar qui va moure l e s i n i c i a t i v e s de s i n -dicar-se, de millores tecniques a l a v i t i c u l t u r a en els pobles, s i h i t r o -baríem aquesta pagesia mitjana Hígada a l a sort d'aquesta a c t i v i t a t econb­miea i els que van prendre consciencia de l a necessitat de renovar-la. Ens sprpren que e l 1912 a l'Assemblea General de l a Unió de Vinyaters de Cata­lunya un deis delégate de Navarcles que h i assistí fou precisament en Valen­tí Vintró (58).

7.1.3 Els rabassaires.

E l creixement demografic -poc precisat i estudiat- del segle XVIII i pro­bablement anterior i l e s d i f i c u l t a t s econbmiques deis masos ajudaren a l'apa­rieió i cDnsolídacíó d'aquest grup s o c i a l . E l contráete de rabassa morta s i g n i f i c a pels masos un augment deis ingressos sense haver de fer cap inver­sió.

E l s rabassaires formaren realment e l s pobles. Amb e l dot de l a casa d ' o r i ­gen o.i simplement amb endeutament adquirien un p a t i -sovint amb capacitat per un hort darrera- en e l qual edifieaven una casa i a l mateix temps, deis masos -deis voltants^alguna párcel.la a rabassa per plant a r - l a de vinya. .51 s'havia de pagar entrada probablement s'encarregava e l primer censal. I comengava l a inversió de t r e b a l l per s u b s i s t i r i fer front ais primers deutes.

Aquest prbcés de creació de rabassaires s ' a n i r i r a repetint -no hem pogut precisar l a cronología- amb seguretat f i n s a mitjans segle XIX i probable­ment també durant e l s a l t s preus del v i a conseqüencia de l a f i l . l o x e r a a Franga, arribant en aquest periode a situacions que trencaven e l límit na­t u r a l . Com mes terres a rabassa establertes mes quantitat de renda rebien els propdétaris deis masos.

961

Un exemple característic d'aquests rabassaires s e r i a e l que es despren de l ' i n v e n t a r i deis béns de Valenti Oliveras, pagés de Navarcles. Tenia una casa a l a Plaga que es composava de les següents peces:

-Entrada de l a casa. -Ce l l e r de l a casa -Sala -Cuina -"Quarto ahont morí son difunt marit". -La golfa.

Constava^'planta baixa (entrada i c e l l e r ) , primera planta (cuina, sala i habitado) i l a gol f a .

Els mobles que tenia eren: una banca de tres peus, taula de fusta de p i , un banc r e s p a t l l e r de p i , un H i t de peu de g a l l , dues caixes de p i , dos bañes de H i t i una pastera.

D'utillatge agrícola tenia dos e a r r a t e l l s d'una carga cadacun i un a l t r e de dues cargues, dues aíxades, una pala^fanga, una magalla i dues portado­res.

La golfa f e i a de graner "un graner de canya b u i t " de 12 Q. i una p o l l e ­ra gran.

Tenia l e s següerts peces de térra: -Dues peces del mas Santesteve de 4 i 6 jornals de cavadura d'home a

l a quarta part de f r u i t s . -Una pega del Mas Olivares de Viladecavalls de 6 jornals cau d'home

a l quart. -Una a l t r a del Mas Oller de Viladecavalls de 2 jornals cau d'home a l

quart. -Un hort de regadiu de 2 q. de sembradura de canem a les Hartes de l a

Riera de Navarcles (59). Una casa propia, hort i vinyes a rabassa; perb l'estudi de l'estructura

de l'explotació de diversos pobles bagencs ha mostrat com l a immensa majo-r i a de rabassaires estaven molt allunyats del mínim necessari per''la subsis­tencia que hem f i x a t en 16,5 Q., l a qual cosa porta a l a necessitat de cer­car a l t r e s recursos per s u b s i s t i r . Podem assenyalar e l t r e b a l l a s s a l a r i a t ais masos en periodos determinats de l'any, l a complementarietat del t r e b a l l t e x t i l assumit sobretot per l a dona f i l a n t primer a casa i després en e l t r e b a l l a l a fab r i c a , augment de l a i n t e n s i t a t de t r e b a l l en e l s camps-a f i d'obtenir e l náxim rendiment possible i e l recurs a l'endeutament.

96S

Cada cortjuntura f a m i l i a r s'adaptava a les circumstancies pero e l déficit de térra abocava a l a mínima a l'endeutament queíj precisament peí recurs constant que se n'havia de fer , esdevenia e s t r u c t u r a l . Totes les formes -censáis, VCG, debitoris etc.- foren u t i l i t z a d e s e n aquest grup s o c i a l . Hem pogut constatar una quantitat important d'institucions que vivien deis re-d i t s deis présteos. Sense una demanda de diners per part d'alguns grups so­c i a l s , i especialment els rabassaires, aquelles no tíndrien s e n t i t .

La conjuntura familiar -determinada tant per una situació general com par­t i c u l a r i prbpia del desenvolupament del c i c l e domestic - col.locava e l r a ­bassaire en un punt o a l t r e d'una roda de deutes que s'anaven traspassant els propis rabasáaires, sempre en una I l u i t a constant per superar o bé l a miseria o bé per escalar a l grup de l a pagesia «itjana, sense s o r t i r a l f i ­nal mai del mateix l l o c . La mitificació del t r e b a l l com a fbrmula de s o r t i r de l a miseria comportava un augment de l'autoexplotació i , per tant, de l a renda extreta. S i es mantenía el s rabassaires en aquesta dinámica difícil-ment h i havia un a l t r e procediment que generes l a mateixa renda sense inver t i r c a p i t a l i sense introduir innovacíons tecniques importants.

Malgrat l a mitiFicació del t r e b a l l i l'esforg com a mecanisme de supe-racio de l e s d i f i c u l t a t s , els rabassaires varen perdre progressivament cons cie n c i a que li'enemíc de classe eren e l s amos del mas -autentice limitadora del seu accés a l a térra- i des del primer terg del segle XIX es gesta un procés d'enfrontament, derivat de l a prbpia naturalesa del contráete.

Els amos deis masos pretenien anul-lar l'antiga relació emfiteutica amb els senyors i convertir-se en p r o p i e t a r i s , perb, en canvi, convertir en un, arrendament l a que hi havia amb el s seus rabassers. Aquests en can-

v i , aspiraven a esdevenir p r o p i e t a r i s . Aquesta darrera opció s i g n i f i c a v a eliminar l a relaeáó d'explotació fonamental que unía masos i rabassaires lafiqual cosa era inaeceptable per aquells.

7.1.4 Mossos i jornalers.

Els jornalers en s e n t i t estríete, és a d i r , l'home que viu exclusivament d'anar a jornal,son inexistents a l Bages.Es pot parlar de dues figures: e l mosso que és aquell i n d i v i d u que viu i t r e b a l l a peí mas, e l qual l i propor­ciona l a manutenció i l a vivenda i una quantitat de diner a l'any i e l j o r ­nalar -en r e a l i t a t rabassaire- que com que no té terres s u f i c i e n t s , eomple

96

menta e l s seus ingressos anant a jornal a i s masos en períodes de t r e b a l l estacional fort (60).

Terrades assenyala els avantatges deis mossos: "La relació amo-mosso es personalitzava i singularitzava a l'hora de l a manutenció i aquest factor segurament pot explicar les relaciona de I l e i a l t a t i de responsabilitat en­tre els amos i els l l o q a t s que en determinades cireumstancies conflíctíves, com l a guerra o l a revolueió van ésser tan operatives" (61).

Al l l a r g d'aquest t r e b a l l hem fet referencia a i s mossos perb en cap mo­ment h i hem aprofundit. No sabem d'on provenien aquests mossos, n i tampoc e l temps que treballaven a l mas, s i eren treballadors estables per molts anys o per relativament poc temps. Caldria aprofundir 1'estudi. Suggerim una hipótesi: e l s f i l i s segons de famílies rabassaires que molt p e t i t s aban-donaven l a casa deis pares i se'n van a fer e l s cabals necessaris -on sino de mossos?- per a l dia de dema e s t a b l i r - s e com a rabassaires. Els mossos serien aleshores e l primer grao d'una cadena de renovado constant.

7.2 LA PETITA NOBLESA.

A Manresa no h i residía cap casa de noblesa destacada. Qui contestava l'enquesta de Zamora ho deixava c i a r : "No hay casa p a r t i c u l a r solo s i las familias Casa Aymerich en e l dia unida a l Príncipe de Belmente, l a de Soler oy unida a l a Guzman, l a de Peguera y l a de Amigant, que en e l dia sus ac­tuales poseedores viven fuera de l a ciudad" (62).

E l 1737, segons e l Cadastre, algunes d'aquestes cases encara tenien a l ­gunas propietat en e l terme de l a Ciutat a n i v e l l de terres. Felipe Vilana, e a v a l l e r , hereu deis Peguera, era p r o p i e t a r i del Mas del G.uix, de 203,3 Q. de l e s quals 75,8 eren de regadiu. Francesc d'Amigant, cavaler. , tenia 33,7 Q. de les quals 27 Q. eren de regadiu. Fernando de Guzman en tenia 25,1 Q. i 7,6 Q. de regadiu. Aqüestes propietats es van mantenir durant e l segle XVIII (63). I les propietats del Príncep de Belmonte foren adquirides per l a f a m i l i a Suanya, comerciants de Manresa, l'any 1770 per 16500 11. (64).

Algunes d'aquestes famílies eren també senyors eminents d'algunes j u r i s -d i edons. Els; Amigant eren senyors eminents de Castellgalí i com a marque-sos de Palmerola, de Callús, Fernando de Guzman de St. Mateu de Bages i e l

9SV

Princep de Belmonte, de Rajadell (65). Aquests nobles -no sabem en r e a l i t a t l a seva importancia- havien marxat

de l a Ciutat, durant e l segle XVII (66). A l l l a r g del segle XVIII sembla que no van teñir cap incidencia en l a vida política i s o c i a l de l a comarca. Es limitaren a administrar l e s seves rendes i practicaren l'arrendament deis drets senyorials amb e l s avantatges peí grup socdai arrendatari. L'adminis­tració d'aquestes rendes corría a carree d'un ptrocurador normalment membre de l a burgesia urbana (67).

Sense noblesa a l a Ciutat, molt aviat a l a segona meitat del segle XVII va ennoblir-se una élite s o c i a l sorgída de l a prbpia ciutat per l a vía del títol del ciutada honrat de Barcelona, Es co n t i t u i a així un n u c l i de p e t i ­ta noblesa. L'aeord de nomenar ciutadans honrats és de l'any 1644:

"Per quant l a c i u t a t de Manresa es una de les mes antigás y mes populara c i u t a t s de Catalunya y vuy se troba ab grans auments y una de l a s que han fetas majors finesas y serveys a Sa Magestat y ca s i totas l a s u n i v e r t i t a t s antigás de Catalunya tenerjfetament de ciutadans honrats que pergo s i a s e r v i t concedir facultat a i s Consellers i Consell de poder eleqír y fer ciutadans honrats y que després de s i s en s i s anys los d i t s ciutadans ques traban y los f i l i s y successors de aquells de edat empero de catorce anys juntament ab l o s Concellers y racional de d i t a c i u t a t en l o mes de juny se tingan de ajuntar en casa de l a ci u t a t y fer un ciutada honrat tenint f a c u l t a t de pro­rrogar l a d i t a elecio o nominacío de d i t ciutada f i n s en vuyt anys y mes seguint l o parer de l a major part en l a prorrogado y eleccio de ciutada"

Mig any després, reuníts els consellers i e l Consell general varen no­menar ciutadans honrats a l primer grup de s i s : Pere Cardona, e l Dr. Mauri­c i Minguella, e l Dr. Joan Padró, en Francesc Thaules, en Miguel G r a e l l i en Pere Torras (69). Desconeíxem sí e l que preveía e l privilegí es complí estrictament i.i quins individus foren nomenats posteriorment. D'aquests noms iniciáis sois ens son coneguts e l s G r a e l l i e l s Padró. Aquests darrers van desapareixer per unió amb e l s L l i s s a c h com veurem.

Gairebé a tocar aquest grup s o c i a l perb sense títol de ciutada honrat trobem alguns a r t i s t e s , normalment Dr. en drets i Dr. en medicina que s o c i a l ­ment es confonen, almenys a Hanresa.

E l s protocols notaríais han permés detectar i reconstruir alguna h i s t b ­r i a f a m i l i a r de ciutadans honrats i respondre a dues preguntes: l'origen s o c i a l i l a base conbmica. Analitzem cadascuna per separat.

(68).

7.2.1 L'ascens s o c i a l .

Al l l a r g del segle XVIII hem deteetat les següents families amb títol de ciutada honrat:

-Torres de Bages -Llissach -Rou i Pastor -Riu i Rovira -So'ler de l a Plana -Calcina

D'aquestes familias dues sabem que e l s seus antecedents eren pagesos de

Joncadella i Santpedor). Pagesos enriquits que escalaren a l maxim n i v e l l de categoría s o c i a l .

Altres dos-els Calcina i els Soler de l a Plana- eren blanquers enriquits que a fináis del segle XVII aconseguiren e l t i t o l :

-En e l testament de 1694, Francesc Calcina era j a ciutada honrat i s e ' l q u a l i f i c a v a també de "antes mercader y mes antes blanquer". E l seu pare Fran­cesc Calcina, era blanquer. E l s seus f i l i s continuaran nomenant-se ciutadans honrats (70).

-Josep Soler de l a Plana, e l 1738 quan firma e l seu testament era c i u ­tada honrat (71). E l seu pare era en Maurici Soler, blanquer i e l seu avi Josep Soler, blanquer (72). Serán una de les families mes importants de l a Ciutat.

Tant e l s Rou com e l s Riu eren doctors en drets, perb c a l d r i a anar mes enrera per saber-ne els orígens. Els Rou teñen l a major part de les propiei-t a t s a l Bergueda i , t a l vegada, vingueren posteriorment a Manresa. Ambdues families participaren a l'Ajuntament borbbnic (73) controlat per aquest grup s o c i a l (74).

E l s ciutadans honrats manresana que trobem a comengaments del s. XVIII provenien de l a pujangá econbmica de determinats pagesos d'alguns masos de les rodalies i deis blanquers enri q u i t s en l ' a c t i v i t a t econbmica p r i n c i p a l del s. XVII.

L'ascens s o c i a l d'altres individus del.mateix origen es concreta en l a incorporado a i s doctors en drets i doctors en medicina. Vivien de l e s ren­des de les seves propietats i de l ' e x e r c i c i de carrees públies o de l a . s e ­va professió. Abando.naren també qualsevol a c t i v i t a t productiva. Podem apor-

mas t a l com hqm v i s t más amunt a

tar alguns exemples: -Els Mollet: N'hem parlat com a antics pagesos, pero un cop a c i u t a t ,

foren blanquers. Antic Mollet i e l seu f i l l Tomas Mollet de l a Plana es de­dicaren a aquell o f i c i . A l a generació següent s'havia produit e l trencament, en Tomas era Dr. en Arts i medicina i els hereus següents Dr. en liéis (75).

-Els G r a e l l : En Miquel Graell era doctor en medicina a p r i n c i p i s de segle XVIII. Quan es nomenaren els s i s primers ciutadans honrats h i havia un Miguel G r a e l l , era aquest? No ho sabem perqué en les escriptures del XVIII mai rebi. . l a qualificació de ciutada honrat. E l seu f i l l Francesc era doc-tm en drets i en Miquel, també. Els enllagos matrimoniáis es rea l i t z a r e n amb famílies del seu mateix grup s o c i a l : e l Dr. en medicina amb l a fa m i l i a Davi, apotecaris i regidorsde 1'Ajuntament; e l Francesc amb Isabel Madrigue­ra, f i l i a d'un a l t r e doctor en liéis i l'hereu de l a generació següent s'em-parentava amb els A r g u l l o i , ciutadans honrats de Manresa (76). A fináis del segle XVIII aquest darrer hereu era regidor perpetu (77).

-Els Pons: A comengaments del segle XVIII, Jacint Pons, era doctor en drets, e l seu f i l l també i e l seu nét Josep Francesc Pons i Soldevila, re­gidor de 1'Ajuntament i doctor en drets segons e l seu testament de l'any 1764 (78). En e l segle XIX, Ignasl . i Pons i Graell era qualíficat d'hísendat i e l seu pare era també regidor i tinent deis Reials Exercits (79).

La base económica d'aquest grup s o c i a l es pot estudiar a p a r t i r d'alguns inventaris d'aquestes famílies en e l segle XVIII.

3/ Inventari deis béns del Maq.Sr. Jqan_Rou i de ñsd^^ de Barcelona, d o m i c n i a t a Manresa. Fou pres l'any 1765. Recollirem simple­ment e l patrimoni de l a fa m i l i a :

-70 11. de diner e f e c t i u , j o i e s valoradas en 92 11., un a n e l l amb un díamant de valor 22 dobles i 65 unces 21 argengos d'utensílis de p l a t a .

-Una casa a Berga, davant l'església Parroquial. -Caseta i hort a Berga a l a Valí. -Mas Casadesús i Molinet, Mas Guiséis, Mas Marginet de Baix i Mas To

a St. Martí de l a Nou. -Mas B i t a r e l l a i Mas Cibilans a l a B a e l l s . -Dos debitoris per cobrar de 986 11. i e l dret a cobrar l a Causa Pia

que instituí e l Canonge Baltasar Rovira (80). E l f e t que totes les seves propietats l e s tingues a l a Nou, l a B a e l l s

i Berga a l ' A l t Bergueda confirma que els orígens d'aquesta fa m i l i a no eren manresans. La seva base económica estava basada en f r u i t s d'aquests masos

i , peí fet d'estar a una a l t r a comarca, no tenien massa a veure amb l ' a g r i -cultura bagenca.

Inventari deis bénsde Manel^Calcina,_ ciutad'a honrat deBarcelona dom i c i l i a t a Manresa;.

-"Aquelles" cases arob un hort darrera^al Carrer del Born. -942 11. prestadas a censal. -Un hort vora e l portal de L l e i d a de 3 q. -11,6 Q. de regadiu, 2,5 Q. de vinya, 5,8 Q. d'oliveres i 2,5 Q. de

bosc. -La senyoria directa sobre una vinya i un camp. - E l Mas Corrons de S a l e l l e s i una caseta p e t i t a en aquest mas. - E l Mas Graell de S a l e l l e s . - E l Mas Pladesans de St. Salvador de Guardiola. -37 parcers pagant l a cinquena part de f r u i t s damunt de 112,5 Q. de

vinya. -La capacitat d'emmagatzemar v i segons l e s botes que posseia era de

180,5 cargues. -Algunes peces d'or i plata , no consta diner en e f e c t i u (81).

c/ Inventar! de Tomas Mollet, doctor en JiediciJ2ajj__J^719, -24 censáis que signifiquen un c a p i t a l de 2444 11. - E l Mas Mollet a Joncadella. -16,5 Q. de regadiu, 20,7 Q. de vinya, 5 Q. d'erm i tres horts que no

esp e c i f i c a extensió. -Cases amb portáis obrint a l a Plana de l'Om i a l C/ Nou. -4 Cases (3 a l a Plana i una a l C/ Nou) i cases a les*Escodines (C/

St. Bartomeu). -Cases o adobarles sítuades a l raval de Valldaura. -Una capacitat d'emmagatzemar v i de 277,5 Q. -Una quantitat important de peces d'or i plata (82). Inventar! de Josep A r g u l l o l i Vidal^1781. Eren e l s successors per

casament hsreu-pubilla deis béns deis Torras de Bages, ciutadans honrats de Manresa.

-10 vals per un import de 2369 11. 2 s. 4 d, -Fabrica d'indianés -Mas Torras de Bages (era encara de l a seva dona). -Censos, delmes i a l t r e s drets que com a senyor j u r i s d i c c i o n a l rep de

l a Quadra de Mataperros.

97Í

-Mas les Vidales, Mas Gomis, Mas Casanova de Calonge. -Mas a P u j a l t . -Dues cases a l a Plaga de l a v i l a de Calaf. -48,5 Q. de seca, 23 Q. de vinya i un hort a Calaf. -14 q. de regadiu i 3,3 Q. de vinya a Manresa. -Casa p r i n c i p a l a l a Pga. Valldaura i una a l t r a casa a l C/ U r g e l l . -Capacitat d'emmagatzemar v i de 216 cargues (83).

e/ Inventari de Josep A. Soler de l a Plana, ciutada honrat de Manresa. -Casa p r i n c i p a l a l a Plana de l'Om. -8 cases a Manresa -79,8 Q. de regadiu, 38 Q. de vinya a Manresa -Mas Morera a Iborra -Mas Folquer a St. Joan de Vilatorrada. -Mas Candáis a Manresa. -Mas Olivares, Mas Torras i Mas Grau a Fals. -Mas Bacardit d'Aguilar -Mas Botjosa de Sallent. -Casa a l a Plaga Major de Tora. -Molí o fabrica de paper a i s Candáis. -6369 11. deixades a censal a diferents particulars. -7500 11. en diferents companyíes. -En diner e f e c t i u 22593 11. 15 s. -Una capacitat d'emmagatzemar v i de 1181 cargues (84).

A p a r t i r d'alguns inventaris hem pogut precisar l a base econbmica d'aquest grup s o c i a l . Es basa sobretot en l a propietat de l a térra,-una part a Man­resa normalment de regadiu i 1'altra part en forma de masos en algún terme veí. Caldria exceptuar e l cas deis Rou vinguts del Bergueda i deis A r g u l l o l -amb l a major part deis béns a Calaf- que s'uneixen amb els Torres de Bages. El s Rou, Mollet i Calcina no sembla que i n v e r t e i x i n en cap a l t r e a c t i v i t a t , en canvi l ' A r g u l l o l té una fabrica d'Indianés i el s Soler de l a Plana un c a p i t a l -no molt gran- c o l . l o c a t en diverses companyies. De fet, s i exceptuem aquests dos darrers, els a l t r e s tres no teñen un potencial econbmic que, solament a p a r t i r de les rendes, puguin mantenir sblidament e l seu status s o c i a l .

Obtenien l a renda o bé en e f e c t i u en l e s terres de regadiu o a parts de f r u i t s deis masos (notem que l a capacitat d'emmagatzemar v i era important). La cpme.rcia^tzació d'aquests productes definía l a renda t o t a l . Podien es-

Decular amb les puntes deis preus i els ingressos t o t a l s es revaloraven. E l seu status s o c i a l -determinat per un n i v e l l econbmic- es vela, a l l l a r g del segle XVIII, cada vegada mes atrapat per l a burgesia i n d u s t r i a l i comer­c i a l que acumulava c a p i t a l a base d'inversions productivos. Per a l t r a ban­da, a cada generació s i es v o l i a col.locar e l s f i l i s d'acord amb e l grup s o c i a l a l que pertanyien - i l a degradació s o c i a l en aquest cas seria mes mal v i s t a - podien haver-hi d i f i c u l t a t s a conseqüencia de l ' e s t a b i l i t a t de la renda que no augmentava percentualment per permetre l a reproducció a ca­da generació.

Des d'aquest punt de v i s t a s'ha d'entendre que aquest grup s i g u i e l que u t i l i t z a mes amplament totes les estrategies matrimoniáis i hereditarias exposades -dobles casaments, hereu-pubilla. Causes Pies, beneficis eclesias­t i c s - que actúen en un doble s e n t i t : per una banda en l ' e s t a l v i de dots com hem v i s t i per l ' a l t r a en l'increment del patrimoni s i s'unificaven dues famílies. Aquesta estrategia era molt busoada perqué era l a única, s i no es v o l i a participar en a c t i v i t a t s productivas, que p o s s i b i l l t a v a engrandir e l patrimoni i per tant mil l o r a r l a base rendista i trancar e l cercle v i c i o s de l ' e s t a b i l i t a t de l a renda. A p a r t i r d'aquestes reflexione no ha d'estranya que algunes famílies de l a pe t i t a noblesa demanin présteos -normalment a censal- per fer front ais dots deis seus f i l i s :

1.- Casaments hereu-pubilla. Gairebé en totes les famílies hem detectat en un moment o a l t r e de l a seva h i s t b r i a una unificació de patrimoni a par­t i r d'aquesta forma de casament. Una de les dues famílies assumeix desapa­reixer i contribueix a superar les contradiecions de l ' a l t r a amb augment de l a seva base rendista:

-Els Soler de l a Plana, van rebre els béns a mitjan segle XVIII deis Dalmau; quan morí sense f i l i s l'hereu Dalmau j els béns de l a fa m i l i a van pas­sar a una germana casada amb els Soler (85).

-Els Torras de Bages de Manresa unificaren e l seu patrimoni amb els A r g u l l o l de Calaf. Com que l a p u b i l l a era de l a primera f a m i l i a , e l cognom A r g u l l o l és e l que continua a Manresa (86).

-Un hereu Ll i s s a c h es casa amb l a p u b i l l a Padró i unificaren e l p a t r i ­moni. Cal recordar que la; f a m i l i a Padró era una de les primerea que reberen el títol de ciutada honrat (87).

- E l patrimoni deis Rovira - f i n s i tot deis seus capellans- es va uni­f i c a r a l patrimoni deis Llaurador de Barcelona. Sembla que eren del mateix grup s o c i a l (88).

97

-Els béns deis Calcina passen^per roorir sense f i l i s francesc Calcina i Rosa L l i s s a c h j a D. Francisco Leoh de Barcelona, f i l l d'un Tinent del Re-giment de Cavalleria d'Extremadura, casat amb una germana Calcina (89). Per heretar havia d'avantposar e l nom Calcina a l de León.

S i aprofundíssim l a recerca amb a l t r e s families probablement en trobariem fflés exemples. La constancia d e l fenomen en l e s mes importan^ mostra l a seva importancia en aquest grup s o c i a l , e l qual ho necessitava per a l a se­va reproducció.

No s ' i n s i s t i r a en e l tema de l a utilització generaiitzada d'altres e s t r a ­tegies hereditaries o matrimoniáis de l e s quals es trobaran exemples en e l capítol corresponent (v. quadres 6.18 i 6.19). Per mantenir sense degradar e l volum de renda eren e l s mes interessats en l ' e s t a l v i de dots.

2.- Endeutament per pagar dots. En e l L l i b r e Mestre de Censáis de l a Seu es troben forga exemples d'individus d'aquest grup s o c i a l -alguns de fora de Manresa- que han de demanar préstecs per pagar e l s dots de l e s seves f i ­l i e s :

-Els Amigant per pagar 5000 11. de dot creen e l 1741 un censal d'aques­ta quantitat; e l 1747, peí l l e g a t a un f i l l , 1000 11. i e l 1778, en crea un Josep Amigant de 6000 11. pel.i dot de l a seva germana que es casava amb e l Comte de Formiguera a Mallorca (90).

-Els C r u i l l e s , senyors d'Avinyó: 4000 11. de censal per pagar part del dot de la f i l i a , e l 1756 (91).

-Familia Glble de Berga: l'any 1744 per pagar 2700 11. de dot a l a se­va f i l i a que es casava amb un L l i s s a c h de Manresa (92).

-On. Francesc de M i l l a s i Peguera, Marques de Vilana - p r o p i e t a r i del Mas Guix de Manresa-, l'any 1779 rep a censal 3100 11, per part del dot (20000 11.) promes a l a seva f i l i a (93).

-Els Padró d'Igualada: e l 1773 reben 2000 11. a censal per pagar part del dot (2500 11.) a l a seva f i l i a (94).

-Els Poihs de Manresa que hem c i t a t abans: e l 1762 reben un censal de 300 11, per pagar e l s drets paterns a un germa Onofre, notari de Manresa, E l 1765, un de 500 11. també per "drets a l seu germa"; e l 1785, per drets a l a f i l i a casada amb un notari de Tarragona, 1273 11. i e l 1786, 500 11. peí dot d'aquesta mateixa f i l i a (95).

-Els Calcina: per pagar e l dot de l a seva f i l i a MS Gracia, Francesc Calcina rebia de l a Seu 1200 11. a censal, e l 1751 (96).

Aquesta relació d'exemples l'hem extret deis censáis de mes de 1000 11,

974

creats a l a Seu de Manresa. Per dessota d'aquesta quantitat en trobaríem mes exemples.ínel pagament deis dots i Ilegitimes ais f i l i s era quan es po­sava en evidencia en aquest grup s o c i a l e l carácter no productiu de l a ren­da.

La situació podía p i t j o r a r i aquest endeutament puntual va c o n s t i t u i r progressivament una carrega que a l a l l a r g a podia posar en d i f i c u l t a t s l a t o t a l i t a t del patrimoni. En algún cas hem deteetat una tendencia a l'agreu-jament. C a l d r i a , perb, reconstruir biografíes seneeres per coppar e l feno­men en profunditát.

L'any 1765, per exemple, en e l s capítols matrimoniáis entre Miguel G r a e l l ; Doctor en drets i Marianna A r g u l l o l , f i l i a del ciutada honrat que hem víst mes amunt, aquesta aportava 4700 11. en dot perb 3729 11. s.''havien d ' a p l i ­car a H u i r deute 1,971 11. s'entregarien en e f e c t i u . Els deutes a H u i r eren: tres VCG per 1129 11. 10 s. 3 d; 1199 11. 9 s. 9 d. a DS Isabel Dal­mau a conseqüencia d'un decret d'execució; 600 11. de restitució de dot a l a seva mare i 800 11. de censáis (87). E l dot servía per sanejar una s i t u a ­ció delicada d'una f a m i l i a vinculada a l a p e t i t a noblesa manresana. Ca l d r i a aprofundir les causes d'aquesta sítuació i l'evolució posterior.

E l 1795, e l s Solernou, comerciants, compraren una casa a i s Mollet, Dr. en drets, que j a coneixem. E l preu eren 7000 11. de l e s quals es retornaren tres censáis per valor de 2875 11., e l más gros deis quals -2000 11.- s'ha­via creat per pagar e l dot d'una f i l i a - l a M§-Lluisa- casada amb Joan Bta. Soler, comerciant de Manresa (98). Deute passatger o pitjorament gradual de l a situació? A p a r t i r de l a base econbmica ens decantem per aixb darrer.

El s ciutadans honrats de Manresa, aparegueren a conseqüencia de l'ascens so c i a l , d'alguns blanquers, pagesos i probablement mercaders durant e l segle XVII. Perb les a c t i v i t a t s produetives es tornaren en a c t i v i t a t s rendístes en e l segle XVIII, sobretot renda de l a térra provínent de propietats a Man­resa i masos de l a comarca. Controlaren també e l poder municipal durant l a centuria, a conseqüencia del sistema borbbnic que afavoria aquests grups s o c i a l s .

Perb l a base exclusivament rendista assegurava una adaptació deis ingres­sos a l'evolució deis preus perb no produia per garantir l a reproducció so­c i a l a cada generació amb e l conseqüent pagament de dots i Il e g i t i m e s . Aques­ta contradicció a l a l l a r g a posava en p e r i l l a l grup com a t a l i va haver d'adaptar-se a l a nova situació utilítzant estratégies matrimonials.d'estal­v i de dot i buscar e l casament hereu-pubilla que augmentava l a renda de l a

973

nova f a m i l i a a costa de sacrifi c a r - n e una a l t r a . A l t r e s vegades fou en e l moment de dotar que havien de recorrer a l'endeutament i en algún cas aquest deute podia posar en p e r i l l l a prbpia f a m i l i a .

En l a perspectiva del segle XIX l'evolució d'aquestes famílies va seguir tres camins:

a/ Algunes d'elles varen consolidar-se en l a seva posició de rendistes perb no es tancaren a les noves a c t i v i t a t s de l'epoca. És s i g n i f i c a t i u que els A r g u l l o l intervinguessin actívament com a socis i fossin e l s propiéta­r i s d'una de les dues fabriques d'indianés de l a Ciutat. I e l 1781, en l ' i n ­v e ntari, l a fábrica amb 50 te l e r a estava en plena producció. I e l casament amb e l s Torras de Bages augmenta també considerablement l a base rendista

b/ Enllag amb alguna f a m i l i a forana i marxa normalment cap a Barcelona, amb amplíació de l a basé rendista a fora i amb preferencia a perdre l a vín-culació s o c i a l i política amb l a Ciutat. Hem v i s t aquesta evolució amb e l s Rovira que s'enllacen amb e l s Llaurador i e l s Calcina que ho fan amb e l s

En e l segle XIX continúen tenint propietats a l a Ciutat perb d i r i g i d a l a seva gestió des de fora. Desapareixen del taranná quotídiá de l a Ciutat. Es un procés s i m i l a r a l que succeí amb l a noblesa en e l segle XVII.

c/ Una darrera evolució, potser deis individus menys s i g n i f i c a t s del grup, fou e l seu enllag amb famílies de l a burgesia comercial i urbana que en e l s. XVIII havien experimentat un notable creixement econbmic. L'intent de sanajament de l a petia noblesa i l ' i n i c i d ' a c t i v i t a t s rendistes per part de l a burgesia urbana f e i a possible aquesta fusió de famílies. L'exemple mes notable és l a f a m i l i a Mollet que, en dues generacions consecutives, ca­sava Una cabalera amb l'hereu Soler -industriáis i comerciants molt impor­tants com hem v i s t - , l a segona vegada amb casament entre cosins germans que va s i g n i f i c a r l a unificació d'ambdós patrimonis (100). A l'apartat següent assenyalarem l'evolució cap e l rendíame deis Soler.

L'ascens i consolidació d'un conjunt d'individua vincúlate a l desenvolu-

(99).

León.

7.3 LA BURGESIA URBANA.

pament de les a c t i v i t a t s industriáis sederes i llaneres, és un punt fonamen­t a l en 1'estudi de l'estructura agraria bagenca. Constituiren e l que hem anopienat burgesia urbana.

En aquest apartat volem estudiar e l s seus origens, l a d i v e r s i f i c a d o en­tre diferents sectors amb uns Iligams comuns a l a base productiva i l a se­va evolució en e l s. XIX amb l'aparieió d'actituds rendistes i l'aparieió de nous individus que s'incorporaren a aquest grup s o c i a l .

7.3.1 L'origen de l a burgesia urbana de Manresa.

Per estudiar l'origen de l a burgesia de Manresa hem procurat reconstruir a p a r t i r de protocols notaríais (testaments, capítols i inventaris) algunes h i s t o r i e s f a m i l i a r s . Els: r e s u l t a t s desiguala permeten aventurar les línies mestres d'aquesta evolució (101).

a/ Maurici Soler, blanquer del raval de St. Andreu. En r e a l i t a t l a fami­l i a desapareixera perb, 11.lustra sobre els origens d'aquesta burgesia. Mau­r i c i era un eabaler s o r g i t de l a f a m i l i a Soler de l a Plana que de blanquers s'havien convertit en ciutadans honrats, com hem v i s t mes amunt. E l eabaler, va mantenir l ' o f i c i de blanquer -l'ennobliment correspongué a l'hereu- 1 es casa amb una f i l i a deis Suanya, amos d'un mas perb dedieats totalment a les a c t i v i t a t s industríala. Es casa tres vegades, e l seu hereu morí jove i mentre l a seva neta Gertrudis, p u b i l l a i hereva deis seus béns, l'emparen-tava amb Jacint Soler, veler i eabaler de l a fa m i l i a de Joan Bta. Soler, una a l t r a f i l i a , es casava amb l'hereu -Josep Soler, veler- de l a mateixa f a m i l i a . S'intercanviaven així e l s f i l i s . (Quadre 7.2).

Blanquers i velers comencen a cavalcar. L'inventari mostra una base eco­nómica notable: casa amb quatre portáis a l raval de St. Andreu; una p a l l i s -sa i hort a l 0/ Sucarrats; tres peces de térra de regadiu de 14,9 Q; quatre vinyes de 23,2 Q; una casa, pega de regadiu i hort "té a penyora"; Mas Junyent de Camps de 50 Q.; Molí polvorer a l a vora del Cardener sota e l Monestir de St. Pau i una adobería. A mes 1060 11. deixades a censal i una capaci­tat d'emmagatzemar v i de 105 cargues (102).

Aquesta base patrimonial era anterior a l a seda, s i de cas vinculada a l a base econbmiea de l a blanquería. No havia d'ésser difícil ap r o f i t a r l a bona coguntura de l a seda, perb l a f a m i l i a es va d i l u i r i entronca amb una de les famílies de velers mes importants de l a Ciutat.

ommt 7.2 Famílis de «auribx Soler, íjianquer del raval de St, Andreu.

Maurici Soleit^eMaria <Je l a Plana, blanquer

Josep Soler de la Plana, ciutada honrat

Jaeint Solerspertrydis} veler

MariaiJacint Torras és Bages

, I , n } Josep} jGartrudis Maurici Ignasi

Serafina

Haurici St, blanquer del de St. Andreu. Test. 1725

ssmi j Teresa Suanya dot 500 11 Rosa =Tereaa

I

M9 Teresas Josep Soler veler

Harianna íPau Fabregas botiguer

, Agnés

Not. Soler, Test. 1710-1745, 15-11-1713, Id, 10-111-1725.

Els Soler. Estudiats aropJfement en un a l t r e l l o c i en aquest mateix t r e b a l l (103). Sestaquem en sínfcesi:

-Pas de blanquer a veler a l voltant deis anys 30 del segle XVIII, -Base económica amplia e l 1745 quan 3oan Bta. Soler fa l ' i n v e n t a r i :

casa a l C/ Galceran Andreu, set cases, tres vinyes, tres peces de térra de regadiu, dos molins polvorera a i s Comtals; e l Mas Calvet -amb o f i c i n a d ' a i -guardent i molí f a r i n e r - i e l Mas Gr a e l l atíSt. Salvador de Guardiola. Una capacitat d'emmagatzemar v i de 336 cargues.

- E l f i l l de Josep Soler, v e l e r , era s o c i d'una de l e s companyies mes importants de l a Ciutat ( els socis eren Pau S a c r i s t a i Joan Suanya).

De.nou e l pas de blanquer a veler i una base patrimonial amplia amb prac­t i c a de negocis diversos.

c/ Els Perera. De nou e l pas c i a r de blanquer a veler (Quadre 7 . 3 ) , Les dues primeres generacions apareixen com a blanquers, i l a tercera

coro a velers. L'inventari dé l'Agnes, pres e l 1777, peí seu home, mostra e l s béns que posseia n'Ignasi Perera quan va morir: casa a l C/ St. Miquel| v u i t cases a diversos in d r e t s | una adobería; Mas Puigaltet a l a Manresana; Mas Matas de l a Clarió, Mas Soler de l e s Teules a St. Viceng; 23,3 Q. de regadiu, 1 5 , 7 Q. de vinya, 1 , 6 Q. de seca i 3 , 3 Q. d'erm. A mes tenien una participació en dues companyies de velers (amb Magi Oms i Francesc Ignasi Oms, ve l e r s , 34119 11. 19s. 4 d. i amb Josep Soler, Josep S a c r i s t a , Joan Suanya, Pau Sac r i s t a , 31025 11. 10 s.) (104).

mmm. 7.3 familia Parera, velera de Manresa.

Tráncese Purera blanauer

M8 Anoela

'joseo Parera blanquer Teafc. 1747

Ignasi í arera veler Test. 1762

rranceac «or ispúber.

Gertrudis Fabregas Ignaai Pararas «aria blanquer lest. 1748 _ • I

Serafina Soler = Anna Camps de Berga

Rvnd. Josep beneficiat de la Seu

Tonas, s Rosa Pujol veler sastre

Agnes Parerafc» Test. 1771 T Joan March botiguer <te "mnyos"

Maris

??l"íS"?i*„T?f 1^1P*;F^ , °í í ;?}.P '" • ^ 1-353 (1743)? w. Test, mt-mo, MS 529-334, 25-VIII-1768Í Id. fols 10-13, 22-111-1762; Id, Test. 1771-1782, fols 156-158, 19-11-1777,

De nou una base patrimonial amplia -peces de térra a Manresa i masos a 1'exterior-, un velecrque procedeix deis blanquers i que a mitjans segle XVIII es passa a l a seda on foren socis actius de les companyies mes impor­tants. Una p u b i l l a permetra l ' e n l l a g matrimonial amb e l s March, una a l t r a f a i i l i a benestant mes Iligada a a c t i v i t a t s comerciáis (105).

d/ l a Familia Font. iQuédre 7.4). L'evolució d'aquesta f a m i l i a és un x i c diferent a l e s que hem v i s t f i n s ara. M9 Rosa Puig i Dalmau era una p u b i l l a qm r e c o H i a 1'herencia de dos artesans Francesc- Puig, claveter 1 Marianna Dalmau, f i l i a i hereva d'un corder. Ambdós morien cap a l'any 1760. E l pa­trimoni que aportava l a M§ Rosa era per part/del pare, e l següent:

Una vinya a l Mas de Pía 1657 Dos p a t i s a l C/ Sobrerroca 1734 185 11. Casa a l C/ Forn de Sta.Llúcia 1757 200 11.

Per part de l a marefCoin a p u b i l l a també que era: Casa a Sobrerroca 1620 Vinya a Puigberenguer (1 jornal) 1698 104 11. Hort a Puigterra 1683 180 11. Camp/vinya a Miralpeix 1709

Aírtj l a unificació, no era res de l'altre.- món, pero contribuía a l a suma de patrimonis i assolí un n i v e l l que va permetre a l a M Rosa contreure ma­trimoni amb Hanel Font, paraire, e l 1733, e l qual, era un cabaler que prove­nía del Mas Font deis C'rarenchs, un deis importants de l a comarca. Antece­dents pagesos en e l s i n i c i s de l a nova burgesia.

- U ' J . | 7 M

i Joan ff lrf»ntt cop«rc|anl

ignkaia Parara r i l l a d « v t l t r

T T S T

-1770 laíiJra f o r r a * . v « U r

« 17». A l b t r t a • -177» S«l»r»y>u -1777 . IS2» .1791 ,mi

••cvrdot Or . tn t«>oto<iia

I 1811 Ht Anna < Joan Cortaó* -J191 valar

» r a n c a a d t K s s a

IBiO Antón « JoaqulM llotot t -17<>>

Haría .J7?9 >IB04

Jo » « » -1905

JotfP -1797 .17»fl

lyiaal -leoj

C a t a n i t l K i . b v n t r i c i a l dt 1* S»u , - - iao i

>«srifc -Í907 H» d » l Cara»

-181»

Manuel -ISIO «1810

Fontt I t t b r e Hattr» d» T r a n c u c Puíq, c i a v t t a r d » Manrat » . . . ACC.

Aquest matrimoni va teñir dos f i l i a , en Francesc que va néixer l'any 1742 i l a Manuela que es casa amb una a l t r a familia important, e l s Torrente. E l L l i b r e que eat«n seguint q u a l i f i c a a en rrancesc cmi a "inteligent en e l mwíBix deis seus negocia y en parti c u l a r en l a industria de l a sedería ab la que guanya molt diner (...) compra les finques que constan desde 1782 a 1812 (...) fou elegit diputat de Ajuntament". Ea a l a segona meitat del segle XVIII quan es produeix 1'enriquiroent d'aquest grup s o c i a l que, a f i ­náis de segle, reinvertí part deis seus beneficis en l'adquisició de béns immobles. E l L l i b r e Mestre que estudiem permet f i x a r l a data de l a compra deis inrooblea, e l preu i e l tipus de conreu i extensió. E l calendari d'ad-quiaicions que en resulta és e l següent:

1770 Casa Portal Sta. Llúcia 300 11. 300 1786 Regadiu 480 H. 1787 Regadiu (1 jornal) 725 11. 1205 1791 Casa Forn de Sta. Llúcia 425 11. 1792 Pega de regadiu 450 11. 1793 Regadiu/vinya (2 jornals) 530 11. 1794 Regadiu (1 jornal) 850 11. 1795 Regadiu 160 11. 1796 Regadiu 250 11. 1796 A Peal 3 jornals 300 11.

9 q. regadiu 725 11. 1798 1 J . de regadiu 500 11. 1798 3 J . regadiu/vinya 800 11. 4990

1804 1805

1/2 J. regadiu 1 J. regadiu 8 q. regadiu

117 11. 10 s.

1813

1809 1810 1812

7 q. regadiu 1 Q. 8 q. regadiu Regadiu Regadiu Regadiu 3 3. regadiu

regadiu

900 11. 550 11. 525 11. 310 11.

1000 11. 550 11.

1700 11. 762 11. 6414,5

regadiu 2550 11. 500 11.

15959,5 11. 15959,5 11.

Aqüestes dates de compra defineixen l a cronología de l a inversió en t e r ­res. E l 1770, l a primera de 300 11; de 1780 a 1790, 1205 11. encara una quan­t i t a t p e t i t a , a p a r t i r d'aquest any l a x i f r a es dispara i de 1790 a 1800 es gasta amb terres 4990 11. i de 1800 a 1813, encara es supera 6414,5 11. i queden 3000 11. de les que no .sabem quin any s ' u t i l i t z a r e n . Cal reteñir dues coses: que es compren sobretot terres de regadiu de Manresa, les mes properes a l case urba i les m i l l o r s i que l a inversió en terres es r e a l i t ­za de 1790 a 1810, quan e l comerg entra en c r i s i per les guerres amb Fran­ge i Anglaterra, c r i s i que arribará fins a l a Guerra de l a Independencia

S'insinúa així,que amb l a c r i s i del comerg c o l o n i a l , e l s grups so c i a l s que h i estaven I l i g a t s destinaren almenys part deis seus c a p i t a l s a l a com­pra de terres. La familia Solernou, totalment Hígada a l comerg c o l o n i a l fara e l mateix (107). D'aquesta manera, una fam i l i a sorgída de l'artesanát, sense base patrimonial, s'enriquí amb l ' a c t i v i t a t productiva de l a seda i a fináis de segle, adquirí una notable base patrimonial i , per tant, una certa a c t i v i t a t rendista. L'hereu de l a f a m i l i a acaba essent l'Estanislau Font, preveré i bentf"iciat de l a Seu, e l qual p a r t i c i p a actívament en l a v i ­da político-social de Manresa en e l segle XIX. No tenim informació de l a seva a c t i v i t a t com a industriáis, pero podien amagar-se com a socis darre­ra qualsevol companyia (108).

e/ La familia Torrents. A p a r t i r del quadre 7.5 podem detectar l e s línies de l'evolució'd'aquesta fam i l i a que en e l segle XIX esdevindra una de les mes importants. En aquest cas no procedeix pas deis blanquers sino que té com a origen a un cabaler d'una familia pagesa de l a prbpia c i u t a t de Man­resa. Tomás Torrents, l'hereu i germá pages no era un pages miserable. En el cadastre de 1737 surt entre els pagesos de mes de 16,5 Q., exactament 19,5 de l e s quals 7,3 Q. eren de vinya i 5 Q. de regadiu (109). Caliisuposar

(106).

QUAORE 7.S ta rjinilir. lorrsnts, vsicríi i comerciants de Hanresa

Bonifaci Torrents paqes

= Hagdsiena Farell

Tomás Torrents paqes

Manuel Torrents i Font *• 1834

Harqarida Hiralda i Bohigas • 1815 11III I c r i i i a comerciant = Anna Planas

Joan Torrents i Miralda 1- 1859

I Gertrudis i Karqarirta = Francesc Pau Franceses = Francesc Manuela = Lloqari Agnes s Josep M9 1Gertrudis! Fuster |

f i l i a comerciant

T

j Joan Torrents = Anna H! Morros

, Pe' xe'- Test 173 j j Roaa Culla Anna M« I

i ' 1 Joan Torrents comerciant t- 1800

Manuela Font Haodalena f i l i a comerciant

T V Coma Oms Serra Pascual

Joaquim Torrents i Fuster + 1875

: Franceses Serra Ventura i Sovets

T I I - l Manuela Mariano Josepa s Pere Fortuny Joan comerciant

Fonts Not. Perera, test-. 1731-1735, fols-126-128,-26-111-1735";-Not. Caleta «as. test. 1825-1832, Not. fcesc. de A.Maa, 1848, fols 249-254, 12-IV-18ft8| Id. 1859 ( I ) , fols 50-71, 7-1-1859; Biografíes Torrents, AHCM»

que e l germa cabaler, que aprenia l ' o f i c i de perxer, va marxar de casa amb una Ilegítima que, com a mínim, e l permetés arrancar. Malgrat que desconei­xem en bona part l a seva a c t i v i t a t i n d u s t r i a l , l a fa m i l i a Torrents s'incor­pora aviat a l a nova burgesia enriquint-se amb l a in d u s t r i a dé l a seda. E l 1764 j a apareixia entre e l s velers que tenien mes de 16,5 Q. (110).

Des d'un comengament practica l'endogamia entre e l mateix grup s o c i a l -un casament amb l a f a m i l i a Font analitzada anteriorment- i una política hereditaria que l a conduí a ésser una de l e s familie s mes importants de Man­resa. En una generació, h i hagué f i l l únic -en Manel Torrents i Font- que es casa amb l a p u b i l l a f i l i a de 1' i n d u s t r i a l manresa mes important d e l s, XVIII, Pau Miralda i , asía generació següent, l'hereu es casava amb una a l ­tra p u b i l l a , amb l a conseqüent unificació de patrimoni, de l a f a m i l i a Fus­ter , comerciants de Manresa,

f/ La f a m i l i a Miralda^ com hem vist,acabara desapareixent quan es casa l a p u b i l l a amb l'hereu Torrents. Juga perb un paper molt important a l a Man­resa del segle XVIII -dona nom a l a Cía de velers mes important de l a Ciu­t a t - i en pie segle XIX construí l a fabrica deis "panyos" que era elogiada com una de l e s mes importants de Catalunya (111). En cap moment pero,hem pogut descobrir e l s socis que h i havia darrera l a Cia (112).

Els protocols notaríais aporten n o t i c i e s sobre l a f a m i l i a Miralda que

982

recollim en e l quadre 7.6 QUADRE 7.6

..aa •fpoi.Ua K i r s l d a , velers i consrciants de Manresa

Rafael Miralda I' cotoner

Anna

Francesc Miralda adroguer

Agnes

Pau Miralda perxer test. 1710

: Magdalena

Caries Miralda perxer

Hargarida Coromines fi l i a d'un blanquer test. 1746

1 Hagdalena

Pau Miralda veler

) 1 r MS Agnes Bohigas Angela = Pére Hargarida = Joan Teresa s Liogari

Nadal Serramalera Serra veler veler veler

{ Hargarida Miralda^ ; } Joan Torrents, comerciant |

Font: Not. Dalmau, test. 1676-1709, fols 40-41 21-U11I-1676; Not. Soier, test. 1710-1745. 8-VII-1710; Not. J.A. Sala, test 1741-1755, fols 118-120,. 14-1-1746; Not. J.A. Sala, test. 1756-1772, fols 225-229j

En e l segle XVII Rafael Miralda era cotoner, e l seu f i l l adroguer i a comengaments del segle XVIII, e l primer Pau Miralda que trobem apareix com a perxer. L'origen d'aquesta f a m i l i a esta en l'artesanát t e x t i l manresa del segle XVII. Desconeíxem e l grau de riquesa en qué arribaren a l segle XVIII. En Caries Miralda, perxer tenia e l 1737, 12,1 Q. de térra (113) i l a seva germana Magdalena va rebre 150 11. de dot, segons e l testament del seu pa­re Pau, quantitat no molt elevada. No sembla, per tant, que l a f a m i l i a par­tís del notres, perb tampoc d'una situació excessivament b r i l l a n t . . La cogun-tura econbmica de l a segona meitat del segle XVIII permetria a l a f a m i l i a un creixement notable, conegut per nosaltres solament a n i v e l l de l a p a r t i ­cipació en l a companyia, perqué a n i v e l l de propietats a Manresa, e l 1789 solament posseia 19 Q. (114).

g/ La f a m i l i a Solernou. Estudiada en un a l t r e l l o c (115). No hem pogut retrocedir gaire enrera. A mitjan segle XVIII e l s Solernou eren velers sen­se practicament cap propietat. Se n'anaren a America on van fer fortuna amb el comerg c o l o n i a l . A fináis de segle tornaren a Manresa, i t a l vegada a conseqüencia de l a c r i s i del comerg c o l o n i a l que hem v i s t mes amunt en es­tudiar l a fam i l i a Font, van dedicar l e s inversions a l a compra de béns Im-mobles (algunes cases i sobretot peces de térra de regadiu). De 1794 -data

9

de l a primera compra- el 1829 in v e r t i r e n 52867 11. 7 s. 6 d. i es concentra­ren sobretot en e l període 1812 a 1818 que inv e r t i r e n e l 61,4?ó del t o t a l .

També sabem que fora de Manresa, durant l a desamortització del t r i e n n i van adquirí una finca a Barcelona per 1781000 r a l s (116); e l 1833 va comprar a carta de gracia e l Mas Oliveras de l a Valldelshorts (117) i e l 1850 eren propietaria -no sabem des de quan- del Mas Canyelles de C a s t e l l b e l l (118).

La f a m i l i a Solernou acaba uníficant-se amb l a fam i l i a March, quan en e l segle XIX van morir dos f i l i s máseles i queda una f i l i a p u b i l l a .

Veler, comerciant, propietari de terres. Una evolució característica de la burgesia manresana del segle XVIII.

h/ La familia Soler, botiguers. Fins on hem pogut estudiar l a seva evo-lució aquesta a l t r a familia Soler no tenia res a veure amb l a que hem estu­diat mes amunt. Detectarem orígens comuns -blanquers- pero evolució di f e r e n t : es dedicaren preferentment a l comerg (Quadre 7.7).

QUADRE 1.1 ^ _ ta fanillia Soler, botiguers de Manresa.

r Ha'irici Soler blanquer

Jest. 1753

Maurici Soler blanquer

Rosa Cantaren

Caterina Pujol f i l i a d'un perxer

1 Ignasi Soler paraire test. 1754

= H> Angela Bohigas

Tomas Iqnasi Soler i Pujol, botiguer test. 1763

Teresa Ribot J

Rnt. Francesc béneficiat de la Seu

Maurici botiguer

Ignasi Soler i R ibot cofaerciant

M* Angela Mateu test. 1B23

j Maurici Teresa .

Iqnasi Joaquim Soler i Mateu

Ramona j

tluisa ,

H9 Angela

Rosa = Miquel Dalmau blanquer

r Catarina a

F rancesca

-n— Ignasia

Francesc Coma blanquer

Antonia

Teresa

font: Not. Escorseli, test, i Inv. 1752-1763, fols 249-251, 26-VIII-1763; Id. fols 78-81, 5-VI-i754i Id. Test, i Inv. 1742-1751 fols 1-4, 30-vni-1742i Not. Caleta Has, fols 30-31 (1823)v-Net-. Raures,-test. 1762-1771, fols 205-207, lD-XI-1768.

Les primerea generacions conegudes d'aquesta fam i l i a es dedicaven també a l a blanquería. E l 1777, hem trobat a Tomás Ignasi Soler, participant en la Companyia d'Aragó amb l a setena part del e a p i t a l (1074011. lOs. 6d.) i un a l t r e Maurici Soler de Reus amb l a catorzena part. La companyia es dedi-cava a l comerg de gra i a l t r e s productes per Catalunya i Aragó (119).

984

Tal vegada en Tomas Ignasi i en Maurici fossin germans -segons e l quadré' ser i a f a c t i b l e - perb s'hauria i n s t a l . l a t a Heus per connectar m i l l o r e l comer5 deis productes.

L'inventari que pren en Tomas deis béns del seu pare l'any 1770 permet copsar aquesta participació activa en e l comerg. Té una botiga a l a casa del C/ Sobrerroca en l a qual ven sobretot roba, Berb després d'aquesta des-cripció passa a una a l t r a botiqa que té a l a c i u t a t di'Osea en l a qual e l neqoci és mes d i v e r s i f i c a t , Hi trobem roba, com a Manresa, objectes de cuiro - l a sortida deis productes de blanquer-^ claus en quantitats conside­rables, raimes de paper i un poc de cereals, S'indica que del fons de l a botiga s'han t r e t 1370 11. l i s . 9d. per pagar l'arrendament de l e s Porcions Canonicals d'Osea.Restaven en efectiu 1198 11. 18s. 3 d. En e l s i l i b r e s de comptes en debitoris i vals tenia crédits per valor de 9286,7 11, Un d'aquest I l i b r e s mostra les ramificacions d'aquest comerg, es deia " L l i b r e deis comp­tes de l a Ciutat de Jaca",

A Manresa, h i ha una pega de l a casa que s'anomena "maqatzem o botiqa de l a l l a n a " en l a qual h i trobem l l a n a , ferro, claus, raimes de paper, so­l a adobada. En diner efectiu h i havia a l a casa 4009 11. I s . 6 d. i amb cré­d i t s 6966 I l i u r e s .

A St. Martí de Sesgaioles a Calaf, diferente paraires devien 1120 11. lOs. 6d. c a l suposar de venda de ll a n a s . Tenía béns també -roldar •, sobre­t o t - a l e s adoberíes de Miquel Dalmau i Ignasi Perera.

Posseia a mes de l a casa a l C/ Sobrerroca, una a l t r a casa a l Remei; 17,4 Q. de regadiu i 22,3 Q. de vinya. Disposava a mes d'una capacitat d'emmagat­zemar v i de 276,1 cargues (120).

La f a m i l i a s'unifica amb l a Mateu, una f a m i l i a també de comerciants en l a que hí hagué p u b i l l a . S'ajuntaren a i x i dos patrimonis.

Com es pot detectar a p a r t i r d'aquest cas, l'origen d'aquesta f a m i l i a és, com en l e s ^ a l t r e s , l a blanquería,perb evoluciona mes cap a a c t i v i t a t s co­merciáis que no pas industríala. S'estengué geografieament com ho mostra l a Companyia d'Aragó i l a botiga d'Osca, perb d i v e r s i f i c a enormement e l seu comerg (gra, soles, l l a n a , seda, claus, paper, v i ) que partía de l a base productiva de l a c i u t a t o de l'entorn irmiedíat, L'acumulació de c a p i t a l ana-va I l i g a t mes a líespeculacíó amb els productes que amb e l desenvolupament de l ' a c t i v i t a t productiva (121),

i / La f a m i l i a March, Estudiada en un a l t r e l l o c (122), Solament extreiem unes observacíons:

91

-Estero davant d'una famiixa d'artistes -candelera de cera, adroguers-que igual que e l s Fortet evolucionen Fins esdevenir botiguers de "panyos" i en e l segle XIX, advocats i hisendats.

-Que en e l transcurs de l a h i s t o r i a f a m i l i a r , els March reben l'apor-ta:ió de dos patrimonis importants, a conseqüencia de dos casaments hereu pubillaí e l fatrimoni Perera i e l Solernou estudiats mes amunt.

-Que malgrat apareixer com a botiguers, és una fam i l i a vinculada a l e s a c t i v i t a t s productives: participen a l e s Cies de l a primera p u b i l l a Perera, en regeixen una de prbpia segons un L l i b r e de Treballadors de 1793 a 1797 i e l 1866, l a familia estava erabolicada en l a l i q u i d a d o de l a Fea. M i r a l ­da.

O'adroguers a comerciants sense desvincular-se de les a c t i v i t a t s produc­t i v e s . Es en e l XIX quan un hereu es f a advocati l a f a m i l i a deixa d'ésser emprenedora per esdevenir rendista (123).

j / La fa m i l i a Fabregas. En un a l t r e l l o c hem aportat algunes dades bio-grafiques i d ' a c t i v i t a t econbmica d'aquesta f a m i l i a (124) que en e l present capítol completarem (v. Quadre 7.8). A p r i n c i p i s del segle XVIII, l'hereu era un parairej e l seu f i l l Pau esdevindra sabater t a l vegada per a p r o f i t a r l a bona caguntura de l a blanquería. E l nét del paraire, també es dirá Pau i s'incorpora a l a burgesia que c r e i x i a economicament a l a segona meitat del segle XVIII; de professió fou botiguer de "panyos''. En Josep Fabregas, e l darrer hereu que apareix a l quadre, era comerciant.

L ' a c t i v i t a t económica que coneixem és sobretot del Pau Fabregas, botiguer de "panyos", que actúa en dos fronte: per una banda, s'aprofita deis deutes i d i f i c u l t a t s de pagesos per comprar peces de térra a c a r t a de g r a c i a , o arrendar parts de f r u i t s , processos que s'agreugen progressivament i que obliguen a l pagbs a cedir amb mes bones condicions l a propietat o l e s parts de f r u i t s . Sense entrar en d e t a l l s hem seguit processos d'aquest tipus a Jaume Soler, pages i hereu del Mas Soler de Mura, a Is i d r e Vilaseca, pages del Mas Vilaseca de Carnet, Antón Casajoana, pages i hereu del Mas Casajoa­na de Castellgalí, e l Mas Altimiraside St. Joan d'Oló etc. Per a l t r a banda, p a r t i c i p a activament tant en e l s arrendaments munícípals sobretot en e l de l e s carniceríes (V. mes amunt quadre 5.17) i en e l s arrendaments de tipus senyorialscom durant e l t r i e n n i 1770-1773 que arrenda e l s f r u i t s de Pau Amat, senyor de St. Viceng de C a s t e l l e t .

Es 1'exemple mes c i a r de com es posava a l servei de l a burgesia urbana de l a c i u t a t l e s contradiccions i d i f i c u l t a t s d'altres grups s o c i a l s , tant

986

QUADRE 7.a La f a n i l i o Fabreqes, comgrcionts de Hanreaa

Francesc Fabregas paraire de Hanresa

Isabei Uerges de Casaerres

Pau Fabregas sabater lesb. lUh

Francesca Miquei filia d'un terrisser

Pau Fabregas botiguer Test. 1740

Marianna Soler filia de blanquer

Tomas Fabregaa sabater

Francesca = Maurici Sola tintorer a Vic

1-Josep

Soldat del Reg. de Dragona de Batería

Teresa = Josep Viiaderrams corder

Pau Fabregas i Soler, bo­tiguer de panvos

intbnia Testagorda filia de veler

— I 1 Ignasi Joaquín H* Teresa^s^Prancesc Pía

v e l e r

T T Marianna Josep M» Rosa

Josep Fabregas comerciant

I'°Julita Suanya filia de comerciant

Fonf. Not. J.A. Sala, test. 1741-1755, fols 93-94, 2-X-1744; Not. Josep Sala, test. 1710-1741, fols 210, 4-IX-1717; Not. J.A. Sala, Cap. 1756 a 1771, fols 267-272, 15-1V-1766; Not. Raures. 1790-1791. fols 241-247. 21-VI1-1790; Not. J.A. Sala. test. 1756-1772. fols 122-116 (1760); Not. raures 1770. fols 188-192. 6-X-1770.

de l a noblesa que cedía e l cobrament de l e s seves rendes com d'alguns page­sos de mas totalment implicats en proeessos d'endeutament a vegades i r r e v e r ­s i b l e s .

Caldria destacar moltes a l t r e s families que formaren part de l a burgesia urbana, a conseqüencia sobretot del creixement econbmic del segle XVIII i que no hem estudiat sovint per i n s u f i c i e n c i a de dades. Volem assenyalar e l s Oms, L l o r , Badia, B a t l l e s , S a c r i s t a , Coma etc.

Malgrat que les notes apuntadas sobre diverses families no son pas s u f i ­cients per'l'estudi de l a burgesia urbanadel segle XVIII i que c a l d r i a apro­fundir, a p a r t i r fins i tot deis mateixos protocols notaríais, creiem que es poden extreure diverses conclusions:

a/ L'origen de bona part de l a burgesia de Manresa en e l segle XVIII es remunta a l a practica de l ' o f i c i de blanquer, que va ésser abandonat i subs­títuit per l ' o f i c i de veler. Capacitat d'adaptació a l a nova conjuntura pe­rb hem pogut precisar una base econbmica amplia en molts d ' e l l s , que e x p l i ­quen, en part, e l seu paper preeminent dins de l a nova burgesia. Cal supo­sar que serien aquells blanquers que estarien per dessota deis que havien

98?

accedit a l a categoria de doctors o de ciutadans honrats. b/ Un a l t r e grup, menys nombrós, prové deis mercaders i adroguers que

en e l segle XVIII es van transformar -continuado en part del seu negoci anterior- en botiguers de "panyos" i comerciants.

c/ Es podria considerar que alguns artesans -cotoners, paraires- varen també evoludonar cap a a c t i v i t a t s econbmiques prbpies de l a burgesia urbas-na (els Fabregas de paraires a comerciants i els Miralda de cotoners a ve­ler s ).

d/ Malqrat que a p a r t i r deis exemples hem poqut precisar uns individus que es dediquen fonamentalment a l a prodúcelo -companyies de velers- i a l ­tres a l comerc, en r e a l i t a t es produeix una barreja d ' a c t i v i t a t s i és difí­c i l dístínqír 1'industrial del comerciant. Els March aparentment botiguers participaven en l a prodúcelo t e x t i l de seda. Els Solernou, velers, eren uns importants comerciants. Mes aviat cal parlar d'interaceió.

e/ L ' a c t i v i t a t econbmíca del grup era realment d i v e r s i f i c a d a . La mejoría es centraran en l a producció t e x t i l de moeadors de seda, perb no oblidaren e l t r a f i c de v i i aiguardent, l a renda de l a térra a p a r t i r de propietats prbpies, e l s arrendaments senyorials i municípals, l'aprofitament de les d i f i c u l t a t s de l a pagesia i l'apropiació de l'excedent agrícola per l a v i a de l a comercialització. Aquesta dinamiéa va permetre a l a segona meitat del segle XVIII una important acumulado i l a eonsolidació de l a burgesia urba­na com a classe dominant en e l s i de l a societat bagenca.

7.3.2 Diversitat de negocia i estratéqíes fam i l i a r s .

L'éxít de l a burgesia urbana no rau exclusivament en l a industria de l a seda sínó en l a diversificació de negocia i l a interacció amb elsfíproduc-tes agrieoles i l e s d i f i c u l t a t s de l a pagesia:

-La industria de l a seda, estudiada en e l capítol 4. -Comerg d'aíquardent i producció vitícola. No era difícil aprofítar-se

de les d i f i c u l t a t s de comercialització de l a p e t i t a explotado pagesa i en tots els inventaría coneguts l a capacitat d'emmagatzemar v i es forga eleva­da en els c e l l e r s de l a burgesia urbana. I l'únic destí era l a seva comer-cialítzació o transformado en aiguardent.

La capacitat d'alguns individus d'aquest grup s o c i a l d'emmagatzemar v i era l a següent:

-Maurici Soler del raval de St. Andreu, blanquer (1737) -Joan Bta. Soler, veler (1745) -Maurici Soler, botiguer i blanquer (1770) -Miquel Dalmau, blanquer (1712) -Agnes Parera, casada amb Joan March, botiguer (1777)

105 cargues 336 cargues 276 cargues 83,5 cargues

116,5 cargues (+ dues btítes de capacitat désconeguda)

I en alguns inventaris -Joan Bta. Soler i Agnes parera- s'especifica 1'exis­tencia d'una tauleta per vendré v i . SI v i podien vendré'1 en e l moment que e l mercat o f e r i s e l s preus mes elévate. L'inventari de Maurici Soler, b o t i ­guer i blanquer, es r e a l i t z a e l . i u l i o l de 1770, de l e s 276 cerques de capa­c i t a t , a tres mesos de l a nova verema, encara tenia e l 74,8 % del t o t a l ocu-pat de v i . Casualitat o p o s s i b i l i t a t s d'especulado?

L'aiguardent no sembla que reeixís a l Baqes t a l com hem exposat i de l a burqesia de Manresa que va consolidar-se durant e l seqle XV/III, solament els hereus de Joan Bta. Soler en continuaven fabricant a fináis. Tenien una o f i c i n a a St. Salvador de Guardiola. E l s Suanya en fabricaven a mitjans se­gle pero no tenim n o t i c i a que continuessin (125).

-Altres productes industriáis. Ho hem detectat sobretot a p a r t i r de l' i n v e n t a r i de Maurici Soler. A l a botiga d'Qsca h i tenia soles adobadas, és a d i r , material elaborat pels blanquers recordant potser encara 1'antic floreixement d'aquesta a c t i v i t a t ; claus, no sabem s i procedents de c l a v e t a i -res manresana o d'altres indrets; raimes de paper de Capelladas o de molins paperers de Manresa i venda de llanes a paraires -en aquest cas de St. Mar­tí de Sesgaioles- que necessitaven per poder produir. La d i v e r s i t a t de ne­gocis en aquests cas és c l a r a .

-Arrendaments senyorials i municipals. Amb e l s quals e l possible bene­f i c i de l a comereíalítzaeió quedava per aquest grup s o c i a l . Pagaven una quan­t i t a t f i x a que recollía l a perspectiva de l a c o l l i t a perb l'aprofitament de les puntes c l c l i q u e s deis preus beneficiava a l a burgesia urbana que, a l mateix temps, per re n d a b i l i t z a r a l maxim l'arrendament havía d'extreure e l maxim de renda possible a i s grups s o c i a l s sotmesos a i s drets senyorials.

-Aprofitament de l'endeutament e s t r u c t u r a l . La burgesia urbana va ac­cedir a l a renda de l a térra per diversos canals: per l a compra de terres o, indirectament, per aprofitament de l e s situacions de dificúltate de l a pagesia. La burgesia urbana de Manresa o compra terres de regadiu o algunes vinyes immediates a l a C i u t a t o adquirí masos d'altres municipis. No va t e -

989

n i r interés per le s petites parcel.les deis municipis que amb l a fragmenta­do sorgien en e l s pobles. Pero l'adquisició de masos^sols era possible per la via de l'endeutament pages que hem estudiat i així progressivament l a burgesia urbana penetra en e l camp. No modifica l e s relacíons d'explotació existents, les mantingué totalment i sois varia l a direcció de l'excedent: del pages de mas a l a burgesia urbana.

Mentrestant, perb, es succeiren les vendes a carta de gracia, l'arrenda­ment de parts de f r u i t s que, tot i l'esforg pages per fer-hí front, suposa­ven una continua transferencia d'exeedent. I , tant s i e l pages es recupera-va coro s i no, eren recursos que deixaven e l camp per anar-se'n a l a burge­sia urbana.

No detallarem aquí de nou les estrategies matrimoniáis i f a m i l i a r s con­venientment estudiados en un capítol anter i o r , n i l e s seves;¡repercusions en l a diferenciació s o c i a l , de l a qual l a burgesia urbana se n'aprofita. Voldríem assenyalar solament dues coses: 1'endogamia" de classe en e l s i de l a burgesia -gairebé totes l e s famílies en un moment o a l t r e s'emparentaven entre s i - i e l s casaments hereu-pubilla detectats que reduien progressiva­ment e l nombre de famílies i concentrava fortunes, l a qual cosa constituía per l a seva abundancia un fenomen estructural i una a l t r a forma d'acumula­ció.

7.3.3 Actituds rendistes i renovació de l a burgesia en e l seqle XIX.

A fináis del segle XVII j a detectarem alguns blanquers que en . e n r i q u i r -se optaren per opcions rendistes, recordem e l s ciutadans honrats Calcina i Soler de l a Plana i e l Dr. en drets. Tomas Mollet.

Probablement amb alguns individus de lk,':burgesia urbana del s. XVIII de Manresa poguem detectar actituds d'aquest t i p u s , fonamentalment en dos as­pectes:

a/ La inversió en te r r e s . Hem pogut seguir almenys dos exemples d'adqui-sició de' terres a l a Ciutat de Manresa a l a darrera decada del segle XVIII i primeres del segle XIX. Per una banda, e l s Solerñou, que a mes de Manre­sa compraren a Barcelona; per l ' a l t r a , l a f a m i l i a Font que a menys escala visque també e l mateix procés-(121). Casualitat en e l s dos exemples? O f o r ­ma de s o r t i r de l a c r i s i comercial i i n d u s t r i a l de fináis de segle?

b/ La transformado d'alguns. hereus'^eler/blanquer/comerciant en qdvo-

990

cats que s'introdu'ien a l'administració de j u s t i c i a . En l a familia Soler que tmt hem c i t a t , a comengament del XIX e l seu hereu encara era comerciant -Joan Bta. Soler-, l'hereu d'aquest Josep Ignasi, era fabricant i comerciant perb deuria morir jove i fou e l cabaler Ja c i n t , advocat, e l que d i r i q i l a fapília. Des d'aleshores e l s a l t r e s hereus tots foren advocats. Desconeixem perb, que se'n feren de les fabriques en propietat que tenien, s i se'n de-sentengueren o l e s arrendaren a a l t r e s fabricante (127).

La familia March, va viure un procés s i m i l a r . Comerciants i industriáis en e l XVIII, en canvi, Ignasi March i Coma, e l primer hereu del segle XIX, apareixia com a hisendat i advocat. Que se'n féu de l a tradició del XVIII? (128).

Son perb, simplement slmptomes d'una actitud que c a l d r i a aprofundir i que no podem generalitzar, perb com en e l s. XVII no ens estranya pas que els i d i v i d u s mes ben si t u a t s optessin per aqüestes actituds mentre que l a resta es transformessin, com j a havien fet un segle abans, i es passessin de l a seda com a materia prima a l coto i canviessin en profunditat e l s me-todes de t r e b a l l . l a burgesia urbana de Manresa demostra de nou l a seva ca­pacitat d'adaptado.

En e l capítol 4 i en e l quadre 4.25 hem copsat l a contínuitat entre l a burgesia emprenedora del s. XVIII i e l s majors contribuients a mitjans segle XIX. La industrialització del coto en aquesta centuria va permetre l'ascens s o c i a l de nous individus que s'incorporaren a l a burgesia urbana. Es Tacil m i t i f i c a r 1'origen humíl a l nou fabricant sense biografíes correc­tas ( l a classe dominant esta interessada en fer creure que amb e l t r e b a l l i e l s a c r i f i c i es pot arrib a r a d a l t ) . D'alguns d ' e l l s -Cots, Poñs, Porta-b e l l a - hem pogut detectar l e s a r r e l s en e l s. XVIII, d'altres -Borras, Bu­ree, G a l l i f a - c a l d r i a cercar-los en alguna a l t r a comarca perqué els seus orígens no son bagencs. Com en l'apartat anterior anem a aportar algunes dades biografiques a aqüestes famílies incorporades de nou a l a burgesia:

a/ Familia Cots i Enrich. La n o t i c i a mes antiga que posseim és l a d'un Ignasi Cots, paraire que e l 1789 posseia a Manresa 3,2 Q. d'olivera (129), i tenim n o t i c i a de diversos deutes (130). Es c i a r que per aquesta época t r o ­bem un Lluís Cots, veler de Barcelona propíetari del Mas les Cots de Callús (131). E l 1770, l'Ignasí es casa amb Franceses Bonells, f i l i a d'un comerciant que s i bé era p u b i l l a i , per tant, hereva del seu pare, sembla que mes aviat aporta d i f i c u l t a t s que no pas una quantitat de béns importants (v. Quadre 7.9) (132). E l f i l l del matrimoni, en Francesc Cots iuBonells, j a era v e l e r .

991

QUADRE 7.9-LF. famíiiB Cots, fabricants de Hanresa

Ignasi Cots paraire

1770 Francesc Bonells fil i a de comerciant

Francesc Cots i Bonells veler

1790 Francesc Enrich

Miquel Cots i Enrich

D* Josefa Argullol i León

Francesc Cots i Argullol •<• 1859

Cristina Rosselló de Caatelló de la Plana + 1850

Font! Not. Hasranon, 1770, fols 119-120, 28-V-1770! Not. Raures 1790-1791, fols 433-436, 14-11-1790.

i es casa amb una cabalara d'una fa m i l i a de velers, e l s Enrich, que f i g u r a ­ran entre e l s majors contribuents e l 1865. A p a r t i r d'aquesta generació, o del f i l l d'aquest matrimoni, Miquel Cots i f n r i c h , l a f a m i l i a Cots esde-vingué una de le s mes importants de l a Ciutat. En e l cadastre de 1832, Fran­cesc Cots, comerciant, tenia 65,4 Q. de le s quals 46,4 Q. eren de regadiu (133) i e l 1860, 98,4 Q, 31,7 Q. de vinya i 51,3 Q. de regadiu (134). A mit-jan segle XIX era pr o p i e t a r i també del Mas Abela de Baix i Mas Argelagués de Sallent, e l Mas Roca de Castellgalí, e l Mas Cots de Callús i el s masos Claperoses i Joanic de Balsareny (135).

L'acumulació patrimonial no acaba aquí, e l f i l l d'en Miquel, Francesc Cots i A r o u l l o l , va casar-se amb una p u b i l l a de Ca s t a l i o de l a Plana amb la conseqüent unificació de patrimoni,

L'any 1853, en Francesc presentava a 1 'Ajuntament e l projecte de Casa C a r i t a t , una obra de beneficiéncia realment impressionant, sufragada per la familia Cots, que s'acaba l'any 1859 (136),

Un ascens realment fulgurant d'aquesta f a m i l i a , que hem constatat a n i ­v e l l patrimonial, perb que en r e a l i t a t destaca actívament en l ' a c t i v i t a t i n d u s t r i a l del coto (137),

b/ Familia Pons i Enrich, Josep Pons i Enrich, nascut l'any 1811 és pre-sentat sémpre com un prototipus de l a industrialització manresana. E l s seus bibgrafs e l fan f i l l "de un modesto perxer", perb en 'analitzar l a genealo­gía f a m i l i a r creiem que partía d'una situació no precisament depauperada. (Quadre 7.10).

QUADRE 7 . 10 i a familia Pons i Enrich, fabricents de Manresa

Maurici Pons «eler

sp Mi Anaela Enrich

Antón Pons veler

*771 Ignasia Parera i Pujol fi l i a d'un blanquer

Josep Enrich i Font coiwrciant

== Teresa Brugue

Maurici Pons i Perera

X

Antcsnia Enrich i Swjguea

""""I ' Rosa 3000 i l . de dot

Andreu Pons i Perera laat. 1821

Maria Enrich j i Bruguea |

Josep Pons i Enrich - 1811 + 1893

183 09 Raimunda Enrich i Brunet

~ T — tlula MS Angela Soler

i Mateu fili a de comerciant

j j Francesca s Antón Torra Antoni s

Ignasi Pons i Enrich

Lluís G. Pons i Enrich + 1921

Paula Pía i Serrano

Font! Not. Caiefca-'Msa, test. 1813 a 1824, fols 36-38 (1621); Biografia Pons i Enrich, AHCM.

A l a generació anterior a l Josep, l a fam i l i a va viure un intercanvi de f i l i s arob l a Familia Enrich, Mentre Antonia Enrich, es casava amb l'hereu Pons, una a l t r a germana, Maria era p u b i l l a i es casava amb un cabaler Pons. La tercera germana rebia 3000 11, de dot, quantitat inportant que i n d i c a que les famílies no partien pas de zero. A p a r t i r d'aqu» en Josep fou l ' a r -tífex d'un autentic creixement i n d u s t r i a l .

fib&ns de 1845 tenim n o t i c i a que t r a f i c a v a amb*seda en rama* i t e n i a mes de 400 t e l e r a escampats p<arManresa, Santpedor, Artes i Wavarcles que treballaven p e r f i l . E l 1845 va associar-se amb Antoni Casajoana, propieta­r i , Sebastia Font, comerciant de Sallent i Josep Pons i Manél Balet, comer­ciants de Manresa i varen formar l a companyia Font, Pohs i Cía amb 7500 11. de c a p i t a l cadascun.

A l'any 1851, va i n s t a l . l a r maquinaria de f i l a r de l a Fabrica del Pont de Navarcles, propietat de Josep Herp i Perera. Era una secció p e t i t a i quan en Francesc Burés va construir una fabrica a St. Joan de Vila t o r r a d a , l i va Hogar i e l 1852 va comprar nova maquinaria que va i n s t a l . l a r en aques­ta f a b r i c a .

E l 1853 i 1854 es va díswldre l a societat Font, Pons i C i a de Sa l l e n t i en haver-se casat un germa d'e'n. Josep amb Paula Pía i Serrano, va funda

societat juntament amb Gaspar Pía. Engrandiren l a fabrica i varen i n s t a l . ­l a r una maquina de vapor. Era l a fabrica que es coneixia com de Pau Serra­no per haver-la construit e l sogre d'en Gaspar.

L'any 1859, amb e l Sr. Balet varen acordar arrendar a Josep Herp i Pere­ra l a fabrica de Navarcles (3/5 parts e l ST. Balet i 2/5 parts e l seu pare). Així varen deixar. l'arrendament de St. Joan i es traslladaren de nou a Na­varcles .

L'any 1861 es va posar a l a venda e l Salt deis Gossos de 90 pams, 20 se' l s queda María 8 a t l l e s , 40 e l l i l a resta havien d'edifícar un molí. Eren l e s fabriques de l a Placeta de St. Ignasi i l a de les Fontetes. E l 1862 j a fun-cíonaven.

E l 1876, a proposta de Teodor Prat, varen comprar e l terreny on van cons­t r u i r l a Colonia Pons que pocs anys després entrarla en funcionament (139).

La seva a c t i v i t a t no es l i m i t a a l t e x t i l : va i n s t a l . l a r a Tortosa una fabrica de t r i a r arrbs i tenia una important finca a Barcelona. Va p a r t i c i ­par a l'Ajuntament com a reqidor, va ésser Diputat P r o v i n c i a l pei p a r t i t de Manresa, va ésser fundador de l a Caixa d'Estalvis de Manresa, l a companyia d'assegurances contraincendis l a Unió Manresana, va aconseguir que e l f e r ­r o c a r r i l passés per Manresa i no per Igualada i fou un deis promotors de l a línia de tren Berqa-Manresa inaugurada e l 1881 (140).

c/ La familia B a t l l e s . Era e l major contribuient de Manresa l'any 1865. En e l segle XVIII trobem a Onofre B a t l l e s com a fabricant veler (141), i e l 1789 solament posseia 0,8 Q. d'olivera (142). E l 1832, en tenien 42,4 Q. i e l 1860, 62 Q. (143). La fam i l i a B a t l l e s s ' u n i f i c a amb l a fa m i l i a Dalmau a fináis del segle XVIII i unificaren ,els patrímonis. Part deis, béns provenien d'aquesta agrupació.

María Bat l l e s i Dalmau, f i l l de 1'Onofre, va reteñir l a tradició f a m i l i a r de velers i comerciants i en e l s. XIX es convertí en un actíu i n d u s t r i a l que, a l mateix temps, millo r a e l seu patrimoni f i n s a convertir-se en e l major contribuient de l a Ciutat. Amb una base anterior^ e l seu creixement era del segle XIX (144).

d/ La fa m i l i a Portabella. E l quart major contribuent de Manresa. En e l segle XVIII no en tenim cap referencia a Manresa. Víngut d'on? No creiem que sortís del no res. E l 1823, en e l testament de Josepa B a t l l e s , trobem que e l seu marit és Jaume Antón Portabella, comerciant. Un comerciant casat amb els B a t l l e s devia teñir un punt de partida s o c i a l destacat (145).

Poc mes en sabem, pero e l 1866 fou e l comprador de l a Fabrica de Míral-

994

da i Cia, un deis e d i f i c i s mes importants de l a Ciutat. I deis majors con­tribu i e n t s consta de professió "fabricant".

Quedarla en darrer terme un estudi sobre l'artesanat urba que no r e a l i t -zarem en aquest t r e b a l l per l a seva menor incidencia en l a definició de 1'es­tructura agraria bagenca. Solament r e a l i t z a r algunes consideracions:

-A mesura que va anar avangant e l s. XVIII un major nombre d'artesans s'incorporaven a les a c t i v i t a t s productives dominants (industria de l a seda).

-Que es produí un procés de perdua de l a independencia d'aquests arte­sans i l a submissió progressiva a les decisions deis comerciants/manufactu­rera. Continuaran essent propietaris deis mitjans de producció perb no t i n -dran cap poder de decisió damunt de l a producció. A l mateix temps es varen veure progressivament expropíate de l a térra, sobretot l a de regadiu.

-L'aparició del coto afecta també a un sector de l'artesanat que recon­vertí l a ind u s t r i a de seda deis antics perxers i passamaners per l e s betes de coto, no exemptes de penetrado per part deis grans fabricants.

-Sí bé l a proletarització es r e a l i t z a sobretot en l e s dones, i g u a l que en les petites explotacions pageses, desconeixem s i es produí i per quins mecanismes l a proletarització masculina. Igualment desconeixem s i es produien moviments de • vaivé entre tfenresa i l a resta de l a comarca.

Son aspectes que no hem abordat en e l nostre estudi.

995

NOTES CAPÍTOL 7

(1) V. C c p i t o l 1. SERRA, E., La societat r u r a l catalana del s. XVII; Sentme­nat. Un exemple l o c a l del Valles Occidental, Memoria de Doctorat, Univer­s i t a t de Barcelona, 1978, p. 98.

(2) V. Capital 1. FERRER, LL., " E l creixement urba de Navarcles en e l s. XVIII", Dovella N9 11 (Des. 1983), pp. 25-31.

(3) VILAR, P., Catalunya dins l'Espanya Moderna, Vol. I I I , pp. 554-561. (4) V. Capítol 1. Capbreu de Navarcles, 1338. AHSB. (5) Not. SOLER, Test. 1710-1745, 8-X-1719. (6) Not. SOLER, Inv. 1710-1745, lO-XI-1719. (7) Test, de Tomas Mollet, Dr. en medecina, Not. SaER Test. 1710-1745, 8-X-

1719; Test. Tomas Mollet de l a Plana, blanquer, Not. DALMAU, Test. 1676-1709, f o l s 73-74, ll-IX-1680; Test. Miquel MOLLET, blanquer, Not. PLADE-SAN^ Test. 1618-1624, f o l . 158, 2-XI1-1633.

(8) Not. SALA, Test. 1700-1741, f o l s 642-648. (9) Not. SOLER, Test. 1710-1745, 22-XI-1718. E l cadastre de Santpedor de 1746

atríbueíx a Isidre de L l i s s a c h aquest mas en e l que hí ha masover. I s i ­dre era f i l l de'n Jaume. Llíqall Cadastres Pobles. AHCM.

(10) Not. SOLER, Test. 1710-1745, 11-III-1733. (11) MERCADER, J . , "Manresa, 1713", Baqes n2 100 (juny 1961), pp. 11 i 18. (12) Not. TOMAS, Test. 1734-1744, f o l s 87-88. (13) Censal Novembre n2 189; A b r i l nS 182; Desembre na 108 i Desembre nS 142.

Llíbre Mestre de Censáis de l a Seu. AHSM. (14) MASACHS, V., Els Masachs o Masats a l Baqes.Un llínatqe sense h i s t b r i a ,

Manresa, 1979, pp. 11-13. (15) Herbes del Mas Miralda. L l i b r e Mestre... AHSM. (16) Mas Pastorelles de Guardiola. Id. (17) Not. CERAROLS 1850, f o l s 389-591, 24-X-1850. (18) Mas Posa d'Avínyó. L l i b r e Mestre... c i t . (19) Censal, febrer n2 193. Id. La lluició es realítza de l a següent manera:

1769- 450 11. 1774- 1000 11. 1770- 400 11. 1775- 1800 11. 1771- 800 11. 1776- 1000 11. 1773- 1000 11.

(20) Not. CERAROLS 1866, 21-VIII-1866, Esc. n9 109. (21) Censáis Octubre nS 69; Octubre nS 75; Setembre n2 158; Octubre n2 143

i Juny n2 134. L l i b r e Mestre... c i t . (22) Id. (23) V. Capítol 1. (24) Alguns exemples d'aquest tipus d'endeutament han estat explicats en a l ­

guna publicació nostra. En aquests casos fem una breu s i n t e s i i remetem a l lector a aquelles.

(25) Mas No^era i Mas Bargall de Monistrolet de Rajadell. L l i b r e Mestre... (26) Not. FERRUSOLA 1765, f o l s 401-404, 14-X-1765. (27) Not. FERRUSOLA 1770, f o l s 301-302, 12-X-1770. (28) Not. FERRUSOLA 1775, f o l s 425-431, ll-X-1775. (29) Not. FERRUSOLA 1780, f o l s 169-174, lO-X-1780. (30) Censal, Desembre n2 263. L l i b r e Mestre... c i t . (31) FERRER, LL., "Censáis, vendes a carta de gracia i endeutament pages a l

Bages (s. XVIII)", Estudis d'Histbria Agraria nS 4 (1983) pp. 126-127. (32) Id. c i t . pp. 124-126. (33) Id. c i t . pp. 123-124. (34) FERRER, LL., "Conreus, accés a l a térra i proletarització a Manresa en

e l s. XVIII, Membria de Ll i c e n c i a t u r a , Universitat de Barcelona, 1980, pp. 245-251.

(35) Id. c i t . pp. 241-244. (36) Id. c i t . pp. 251-254. (37) Laudemios, t e r c i o s y foriscapios 1757-1817. AHSB. (38) Lluismes del Mas Espinalt de St. Joan d'Oló. Id. (39) Not. CERAROLS 1848, f o l s 208-213, lO-VI-1848. (40) Not. CERAROLS 1848, f o l s 323-325, 16-X-1848, (41) Not. CERAROLS 1849, f o l s 257-261, 7-X-1849. (42) Not. MAS I COMA 1849-1850, f o l s 105-107, 3-V-1850. (43) No es deien com e l mas perqué a l a generació anterior h i havia hagut pu­

b i l l a . (44) Escriptura de compra del Mas Pía del Camí de Castellgalí, 1843. L l i g a l l

f a m i l i a Sola. AHCM. Per deutes anteriors d'aquest mateix mas veure: Not. MANDRES 1827, 13-IX-1827; 1834, 10-XI1-1834 i Not. SALA 1740, 23-11-1740.

(45) Not. CERAROLS 1850, f o l s 168-170, 18-IV-1850. (46) Not. CERAROLS 1850, f o l s 270-271, 30-VI-1850. (47) Documents sobre e l Mas Oliveros de l a Valldelshorts. L l i q a l l Solernou.

AHCM. (48) Not. MANDRES 1848-1850, f o l s 45-51, 19-11-1850 i f o l s 222-223, 10-X-1B50. (49) FERRER, L l . , "Genealoqia de l a fa m i l i a Soler i March. A n a l i s i socio-eco-

nbmíc", Miscel.lanía d'Estudis Baqencs nS 2 (1982), p. 35. (50) Id. p. 41. (51) Id. p. 45. (52) Inventari de J.A. Soler de l a Plana, ciutada honrat de Manresa. Not. MAS­

RAMON 1792, f o l s 447-452, 30-XI-1792/20-XII-1792. (53) Amillarament de Callús 1869; d'Avinyó 1853 i de Balsareny 1861, ACÁ. (54) V. Capítol 6.2.2-, apartat C, 4. (55) Resum hístbric de l a f a m i l i a Solervicens (1150-1951), Navarcles, 1951.

99?

(56) Cadastre de Navarcles, 1747. L l i g a l l Cadastres Pobles AHCH. Actes de l'A-juntanent de Navarcles 1833-1844| C a r t i l l a de Evaluación de Navarcles, 1851 i 1859| Resumen General del numero de cabezas de ganado... 1865 i 1879, AMN.

(57) Actes Ajuntament de Navarcles 1833-1844, 3-IV-1833. AMN. ^58) Sol Ixent nS 1 (febrer de 1912), Navarcles. (59) Not. MAS de Santpedor 1769-1770, f o l s 15-16, 3-II-1770. La casa de Valen­

tí Torra del C/ St. Benet estava composada per les mateixes peces. Not. CAMPS 1798, f o l s 197-198, 3-IX-1798.

(60) GIRONA-BOIX-JANSANA, La rabassa morta. Informe a l I n s t i t u t o de Ciencias Sociales, Barcelona, 1923, p. 37.

(61) TERRADES, I . , Tradició i c r i s i en e l món rural cátala, Inedit, 1982, pp. 130-132. ~ ~ '

(62) Resposta de Manresa a l qüestionafci de Zamora. Man. 2468, Pregunta nS 144.

(63) FERRER, L i . , Conreus..., c i t . , pp. 199-201. (64) Censal, J u l i o l nS 145. L l i b r e Mestre... c i t . (65) V. quadre 3.4. (66) SARREI i ARBOS, J . , H i s t b r i a de 1* estat p o l i t i c i s o c i a l de Manresa, Man­

resa, 1925, pp. 164, 200 i 212. (67) L'any 1761, 1'administrador deis Amigant a Manresa era Domingo Serra,

veler de Manresa. Not. RALLAT 1761, f o l s 49-50. (68) SARREI i ARBCB, J . , H i s t b r i a de manresa. Manresa, 1921, pp. 326-327.

Segons Josep M, de Sola, quan e l país estava ocupat per l e s tropes de Lluís X I I I , fou aquest, i en e l seu nom e l comte de Harcourt e l que a instancies del síndic municipal Pere Cardona va otorqar e l p r i v i l e q i . SOLA MORALES, J.M. de, "La création de noblesse patrícienne par certains Conseíls Municipaux de Cataloqne", Berne, 1968, 74.

(69) SARRET, H i s t b r i a de Manresa, c i t . pp. 326-327. (70) Not, DALMAU, T ^ t . 1676-1709, 8-X-1694. (71) Not. SOLER, Test. 1710-1745, 16-XI-1738. (72) Not. SOLER, Test. 1710-1745, 15-11-1713. (73) E l 1725, l'Ajuntament de Manresa era ocupat pels següents regidors: Fran

cese de L l i s s a c h , Joan Rou i de Pastor, Caries Riu i Rovira, Joan P u j o l , Jacint Torras de Bages, Josep Soler de l a Plana, Bernat Casas, Ignasi Daví. L l i b r e de Racibnal 1722-1737. Racional de 1725. AHCM.

(74) Segons Torras foren r e v a i o r i t z a t s amb e l s Borbons: tenien e l poder muni-c i o a l . no nagaven cadastre personal i no havien d ' a l l o t j a r trooes. TORRAS i RIBE, J.M.» . Evolució s o c i a l i económica d'una f a m i l i a catalana de l'Antíc Reaim; e l s Padró d'Ioualada (1642-1862). Barcelona, 1976, pp, 36-37.

(75) FERRER, L l . , "Genealogía...", c i t . p. 38. (76) Not. ESCORCELL, Test, i Inv, 1742-1751, f o l s 141-145, 2e-IX-1743í Mot.

RALLAT, Cap. 1762-1771, f o l s 102-106, 23-XH-1765. V. nota 73,

99

(77) Not. MAS, Test. 1813-1824, f o l s 23-24 (1814). (78) Not. J.A.SALA, Test. 1756-1772, fo l s 343-347, 24-XI-1760; Not. RAURES

Test. 1762-1771, fols 116-119, 9-IX-1764. (79) Not. MAS, Test. 1813-1824, f o l s 23-24 (1814); Not. MAS, Test. 1838-1843,

f o l s 32-34. (80) Not. RALLAT, Test. 1762-1781, f o l s 58-64, 3-VI-1765. (81) Not. SOLER, Inv. 1710-1745, 1734. (82) Not. SOLER, Inv. 1710-1745, lO-XI-1719. (83) Not. RALLAT, Test. 1762-1781, f o l s 182-206. 5-III-1781. (84) Not. MASRAMON 1792, f o l s 447-452, 30-XI-1792/20-XII-1796. (85) Not. RALLAT, Test. 1762-1770, f o l s 191-194, 28-XII-1756, (86) Not, RALLAT 1761, f o l . 249, 30-IX-1761. (87) Not. SOLER, TEst. 1710-1745, 25-IV-1720. (88) Not. RALLAT Test. 1752-1761. f o l s 303-305 (1761). FERRER. L l . , Conreus...,

c i t , pp. 199-201; Plet entre Pau Sacrista, Administrador de l a Causa Pia per pobres v e s t i r creada peí Rnd. Baltasar Rovira contra Joan i Fea. Escalas, Curia de Manresa, 1771. AHCM.

(89) Not. J.A.SALA, Test. 1741-1755, f o l s 121-123, 30-1-1746. (90) Censáis, Setembre nS 171, A b r i l nS 187 i A b r i l nS 226, L l i b r e Mestre...

AHSM. (91) Id., Desembre nS 236. (92) Id., Febrer n9 175. (93) Id., gener nS 202. (94) TORRAS i RIBE, J.M., Evolució s o c i a l . , . , c i t . Censal, Agost nS 184, L l i - T

bre Mestre.,, AHSM, (95) Censal, Octubre nS 182, Juny nS 171, Marg nS 234 i Febrer nS 219, L l i b r e

Mestre,,, c i t , (96) Id, Desembre nS 222, (97) Not. RALLAT, Cap. 1762-1781, f o l s 182-206, 5-III-1781. (98) L l i s t a de propietats de Manel Solernou. L l i a a l l Solernou, AHCM, FERRER,

L l , , "GEnealogia.,,", c i t , p, 38, (99) Not, RALLAT, Inv, 1762-1781, f o l s . 182-206, 5-III-1781,

(100) FERRER, L l . , "Genealogía...", c i t . pp, 34- 38, (101) Alguna fam i l i a l'hem recostruida en un a l t r e l l o c , per l a qual cosa ens

limitem a assenyalar solament e l s t r e t s mes relevants. (102) Not. SOLER, Test. 1710-1745, 19-XII-1737. (103) FERRER, L l . , "Genealogía...", c i t . pp. 33-37. (104) Not. RALLAT, Inv. 1762-1781, f o l s 153-159, 18-III-1777. (105) Aquest canvi de blanquer a veler també es copsa en e l cas de Miquel Dal­

mau, blanauer (mes de 57 Q, de térra, entre e l l e s 30,6 Q. de reqadiu) i de Simó Dalmau, blanauer. La f a m i l i a d'aquest va acabar desapareixent

999

per casament hereu-pubilla amb e l s B a t l l e s , una de les famílies mes im­portants en e l s. XIX,

(106) DELGADO, J.M., "Comerc c o l o n i a l i reformisme borbbnic: els decrets de I l i u r e comerc", L'Avene n9 15, ( a b r i l 1979), pp. 26-28.

(107) FERRER, L l . , "Genealoqia...", c i t . p. 45. SEGURA-SUAU tluan estudien l'estructura de l a propietat de seca a l Pía de Barcelona, detecten que de 1793 a 1823/41 e l qrup socio-professíonal que mes terres adquireíx és e l de comerciants/capitalistes. Assenyalen com a p r i n c i p a l causa l a f a l l i d a del comerc c o l o n i a l que va retraure c a p i t a l s que es van d e s t i ­nar a l a compra de terres. A Manresa e l fenomen coincideix. SEGURA, A.-SUAU, J.,"L'evolució de l'estructura de l a propietat de l a térra a l Pía de Barcelona, 1723-1823/41" a E l Pía de Barcelona i l a seva h i s t b r i a , Barcelona, 1984, pp. 321-323.

(108) Per exemple l a Miralda i Cia, l a mes important de Manresa, de l a qual desconeíxem els socis. Quan aquesta fabrica es va vendré apareix com a part implicada Estanislao Font i Perera, Pvre. Eren dones, des del segle XVIII socis d'aquella companyia? Not. PUIG 1866 ( I ) , f o l s 363-377, 9-II-1866, Esc. ne 114.

(109) FERRER, L l . , Conreus..., c i t . p. 150. (110) Id. c i t . p. 170. Exactament 20,8 Q. (111) GASOL, J.M., La Caja de Ahorros de Manresa (1863-1973). Una i n s t i t u ­

ción centenaria, Manresa, 1974, p. 31. (112) A t a l l d'hipbtesi i segons e l contráete de liquidació de l'any 1866,

els socis podrien ésser les famílies Torrents, Miralda, Solernou, Font i Badia. No sabem s i en e l s. XVIII j a h i participaven aquests cognoms.

(113) Repartimsnt del cadastre de 1737... AHCM. (114) FERRER, L l , , Conreus..., c i t . p. 171. (115) FERRER, L l . , "Genealogía...", c i t . pp. 43-45. (116) SOLA, A., "La desamortització del t r i e n n i a Barcelona i e l seu Pía",

Estudios Históricos de lo s Archivos de Protocolos IV (1974), p. 393. (117) Not. C. MAS, 1833, f o l s 418-425, 25-IX-1833. (118) Not. MAS, 1850, f o l s 270-272, 5-V-1850. (119) NAVARRO MIRALLES, L.J., "La Compañía de Aragón (1777)", Estudios Histó­

ri c o s de los Archivos de Protocolos V (1978), pp. 141-151. (120) Not. RAURES 1770, f o l s 121-139, 19-VII-1770. (121) Entre les famílies especialment dedicades a l comer? podem destacar:

- l a f a m i l i a Mateu. Vinguts de fora de Manresa, s'emparentaren amb els Torras de Bages i r e a l i t z a r e n un casament hereu-pubilla amb l a f a ­m i l i a Vendranes. No es pot oblidar que malgrat l a dedicació a l comer? era un socí destacat de l a única companyia d'indianés que funcionava a Manresa, e l 1765.

- l a f a m i l i a Fuster. Vínguda també de fora. Destaca l a seva p a r t i c i p a ­ció en l a Companyia Prat, Martí, Baldrich i Fuster formada per i n d i v i ­dus de diverses contrades que traficaven especialment amb aíguardent. Els Fuster introduíen e l s mocadors de seda en e l e i r c u i t . E l seu p a t r i ­moni va anar a parar a i s Torrents, també per en l l a ? matrimonial.

(122) FERRER, L l . , "Genealogiacj..", c i t . pp. 41-43.

1000

(124) FERRER, L l . , C o n r e u s . c i t . pp. 240-254. Un a l t r e exemple d'adroguers que es transformen en botiguers de "panyos" és l a familia Fortet.

(125) De l a familia Suanya gairebé no n'hem par l a t . Posseien un mas deis mes estensos i impqrtants de Manresa pero des de comengaments del s. XVIII els trobem participant a l a blanquería i a mitjans seqle en Joan Suanya era veler i soci de l a Cia. de Pau Miralda juntament amb osep Soler. V. FERRER, L l . , "La f a b r i c a d o d'aiquardent a Manresa a l a primera mei­tat del s. XVIII", Miscel.lania d'Estudis Baqencs nQ 1, (1981), pp. 114-116.

(126) V. supra Fanília Solernou i Familia Font. (127) FERRERLl., "Genealoqia...". c i t . o. 34. (128) Id. c i t . o. 42. (129) Repartiment del Cadastre de Manresa 1789... AHCM. (130) L'any 1760 va vendré a carta de gracia l a botiga a Pau Fabregas per qui­

tar deutes. Not. J.A.SALA 1760, f o l s . 138-139. (131) Not. MAS de Santpedor, 1769-1770, f o l s 120-121, 20-XI-1770.I a 1850, Mi­

quel Cots i Enrich, successor com veurem de 1'Ignasi, n'era e l propieta­r i (Not. MAS 1850, f o l s 686-688). Eren successors deis béns d'en L l u i s ? En quin moment?

(132) En e l capítols entre ambdos establien l a manera de pagar un censal, pen­sions vengudes i despeses curiáis a 1'Administració de l a (Musa Pia fun­dada per Pere Aguilar, Pvre. de Navarcles. Not. MASRAfíON 1770, f o l s 119-120, 28-V-1770.

(133) Reoartiment del Cadastre de 1832... AHCM. (134) Amillarament de Manresa de 1860. AHCM. (135) Amillarament de Sallent 1871; Castellnou 1852. ACÁ. Not. MAS 1850, f o l s

686-688; i Id. f o l s 681-682, 25-XI-1850. (136) SARRET, J . , Manmesa, Ciutat de María. Manresa, 1909,, pp. 115-117. GASOL,

J.M., La Caja..., c i t . p. 37; CASAS PEf€RA, J . , Biografía de D. Feo. Cots y A r q u l l o l , fundador de l a Casa Caridad de Manresa, Barcelona, 1859.

(137) V. Capítol 4. (138) "José Pons y Enrich", Revista Ilustrada Jorba n9 132 (Set. 1920); GASOL,

La Caja..., c i t . p. 58. (139) Biografía Pons i Enrich. AHCM. (140) "José Pons i Enrich", c i t . (141) HERNÁNDEZ SALA, I.,La i n d u s t r i a de l a seda en Manresa en l a segunda mi­

tad del s i g l o XVIII, Membria de L l i c e n c i a t u r a , Universitat de Barcelona, 1964, pp. 135-136.

(142) REpartiment delCadastre de Manresa, 1789... AHCM. (143) Repartiment del Cadastre de Manresa, 1832 i Amirallament de 1860, AHCM. (144) V. Capítol 4. (145) Not. C. MAS, Test. 1813-1824, f o l s . 49-50, 7-X-1823.

CONCLUSIONS

L'estructura agraria és l a materialització d'un sistema general de r e l a ­cione de forga entre l e s ciasses s o c i a l s que s'hi han desenvolupat per un procés h i s t o r i e determinat. Aqüestes s'enfronten entre s i per t a l de d e f i n i r e l sentit de l'extracció d'excedent* E l carácter agrari rau precisament en que l'explotació recau damunt de l a pagesia i a l'entorn del control de l a térra. Les relacions s o c i a l s que estableixen entre s i l e s diverses ciasses, condicionen e l desenvolupament de 1'agricultura ( l a técnica agrícola) i l'evolució de l a població agraria. Per Molí i Suau, e l s elements del conjunt agrari noipoden ésser considerats mai com a deterroinants . Aquest concepta centra 1'atenció especialment en l e s estructures de ciasses i les relacions so c i a l s entre e l l e s com e l motor del creixement econbmic

Per a l'estudi de 1 'estructura agraria -del qual hem precisat e l seu ca­rácter hístbric i dinamic- c a l introduir e l concepte de reprodúcelo és a d i r , l a capacitat de l a classe dominant a cada moment de perpetuar e l seu domini i l a seva relació de forga vers l a classe domina.da,., a f i de mantenir o acréixer l'extracció d'excedent. Albora e l s conceptes d'evolució, de progrés o de creixement econbmic preñen en aquest mare un a l t r e s e n t i t , menys p o s i ­t i v i s t a i mes ideolbgicí e l creixement és m i t i f i c a t per uns, pero es f a a •costa deis a l t r e s .

A i x i dones, en una primera aproximació, els t r e t s raes s i g n i f i c a t i u s en e l s. XVIII de 1'estructura agraria bagenca eren e l s següents?

- Consolidació en e i s. XVIII d'una nova classe dominant, l a burgesiai d i v i d i d a en dos blocs, l a i n d u s t r i a l i 1 'agraria, amb perdua progressiva

del pes de l a noblesa. - Diferenciació en e l s i de l a pagesia (aparició sobretot deis rabas­

s a i r e s ) . - Notable importancia de l a producció agrícola peí mercat (especialment

e l desenvolupanent de l a v i t i c u l t u r a ) i de le s a c t i v i t a t s no agrícoles ( l l a ­na i seda),

- A r t i c u l a d o de 1'extracció d'exeedent a l'entorn de 1'autoexplotaeió de l a unitat f a m i l i a r pagesa.

I.Consolidació en e l s. XVIII d'una nova classe dominant.

Tota l a informado de l a qual disposem, mostra l'ascens imparable d'una burgesia i n d u s t r i a l i d'una burgesia agraria. Aquest fenomen es produeix en e l mare del regim senyorial que manté l e s seves estructures i n t a c t a s , l a qual cosa era possible per l a febíesa de l a noblesa a l Bages.

A/ La feblesa estructural de l a noblesa bagenca ( i es podria f e r extensiva a l a catalana) es posa de r e l l e u de diverses formes:

- Els senyors, almenys des del s, XVII, viuen fora de l a comarca i e l seu control damunt 1'extracció de renda sembla poc important (en e l s, XVIII e l s hí restara alguna propietat en domini útil, e l domini directe damunt d'alguns municipis i e l s delmes, probablement coro l'ingrés mes important). E l noble raes important, e l Duc de Cardona, va emparentar-se amb una casa castellana desvinculant-se mes encara de l'area d'origen. L'opció deis Car-dona es pot entendre com una concentració de patrimoni, perb també com una sortida a una feblesa e s t r u c t u r a l .

- La practica de l'arrendament deis drets senyorials i feudals. Com ha demostrat V i l a r , l a renda senyorial va pujar en e l s, XVIII perb no per i n i c i a t i v a propia sino per un creixement econbmic impulsat per a l t r e s grups s o c i a l s . L'arrendament s i g n i f i c a mes una comoditat en e l cobrament -per tant marginalitat de l a gestió d i r e c t a - que no pas una fbrmula de m i l l o r a deis ingressos. Arob aquesta practica e l s senyors deixaven a mans d© l a nova bur­gesia industrial/comercial i agraria 1'especulado que es derivava de l a r e -captació deis productes agrícoles en expansió i es convertía en una forma mes d'acumulació de c a p i t a l .

- La so r t i d a de l a c r i s i del s, XIV fou favorable a l a pagesia de mas. Per l a v i a de l a cessió del domini útil, es traspassava a aquesta pagesia tota l a i n i c i a t i v a de l a producció, per unes rendes en metal.lie que a l a l l a r g a es devaluarien i esdevendríen i r r i s b r i e s . La noblesa es col.locava

així a l marge de l e s decisions econbmiques, l a qual cosa limitava e l c r e i ­xement de l a renda o l a seva reconversió.

- Algunes i n s t i t u c i o n s eclesiastiques detentaven també dominis senyorials a l a comarca i actuaven com a senyors. E l poder de decisió i de control es trobava dins l a mateixa comarca i e l s nous grups so c i a l s dominants (burgesia i n d u s t r i a l i agraria), per l a via de l a col.locació deis seus cabalers posa­ren aqüestes i n s t i t u c i o n s a l seu ser v e i . Així les rendes eclesiastiques no reproduien a l a noblesa sino a l a burgesia.

B/ La p e t i t a noblesa urbana que trobem sobretot a Hanresa estava formada per poques famílies (ciutadans honrats i doctors en dret) i tenien una h i s t b r i a molt recent: menestrals i pagesos enriquits en e l s. XVII. Alguns pagesos de mas -els Torras de Bages i els L l i s s a c h - que continuaran tenint un mas que portava e l seu nom i blanquers que havien acumulat c a p i t a l durant l a centu­r i a anterior - e l s Soler de l a Plana, e l s Calcina, e l s Mollet. Després de l a Guerra de Successió, durant l a qual alguns d ' e l l s foren felipistes^ocupa­ren e l poder municipal i j a no se'n van moure en tota l a centuria. La burge­s i a i n d u s t r i a l no assalta e l poder f i n s e l s. XIX moment en e l qual necessi-ta controlar l'aigua de lá cequia per a i n s t a l . l a c i o n s fabríls i controlar l'expansió urbana quan es trencaren les v e l l e s murallas, amb totes l e s possi­b i l i t a t s d'especulació.

E l carácter rendista d'aquests individus es basa en l a propietat de l a tér­ra -algún mas amb terres de regadiu a Manresa i vinyes-. E l pes de les pensions del'censal era mes aviat escás. La reproducció a cada generació de l a seva situació s o c i a l era cada vegada mes difícil i posaren en práctica diverses v i e s :

-Integrar-se amb a c t i v i t a t s prbpies de l a burgesia (els A r g u l l o l tingue­ren una fábrica d'indianés o els Soler de l a Plana també participaren en de­terminats negocis).

-Introduír-se com a funcionaría a l ' a p a r e l l de 1'Estat o a l e s jerarquies mílítars.

-Práctica obsessiva de determinadas estrategies hereditáries: 1/ Introdúc­elo de f i l i s segons a l'església i ais convents de monges (els quals l i m i t a ­ven l a descendencia i l a degradado i e l s dots retornaven potser augmentats a l a propera generado), 2/ Dobles casaments per t a l d'estalviar dots, 3/ Ca­saments hereus-pubiiles molt sovintejats que s i bé suposaven l'eliminació d'una f a m i l i a , implicaven e l reforgament de l a que quedava i 4/ Refosa per

1004

l a mateáxa v i a amb l a burgesia i n d u s t r i a l .

C/ En e l s. XVIII assistim a l a consolidado de l a burgesia i n d u s t r i a l . Hem descrit l a importancia de l'artesanat a Manresa j a en e l s. XVI i c a l d r i a apro­fundir l'origen d'aquest fenomen. E l s comerciants-manufacturers que en e l XVIII acumularen c a p i t a l eren blanquers amb una certa situació s o c i a l que es trans­formaren en velers. Destaquen e l s següents t r e t s :

- Provenen de l a producció i , a p a r t i r d'aquesta, fan e l s a l t cap e l con­t r o l de l a mateixa per l a via del "putting out".

- Practica de l a m u l t i p l i c i t a t de negocis (son propietaris de te r r e s , comercialitzen amb v i i aiguardent, participen en arrendaments senyorials ...)

- En e l s. XVIII arruinaren e l p e t i t artesanat que passS de t r e b a l l a r de forma independent a sotmetre's a i s interessos deis comerciants manufactu­rera. A l mateix temps, espoliaren e l s propietaris de terres de regadiu. L'es­tructura de l a propietat de Manresa evoluciona des d'una certa igualtat en l a possessió, a una estructura totalment desigual a mitjan segle XIX.

- En arrib a r e l segle XIX e l s mateixos industriáis canviaren l a seda i l a l l a n a peí coto i i n i c i a r e n e l procés mecanitzador de l a f i l a t u r a . L'augment del c a p i t a l f i x necessari condemnava defínitívament l'artesanat i deixava en poques mans l a industrialització.

Aquesta burgesia r e a l i t z a en e l s. XVIII una important penetrado en e l camp per diverses vies:

- Cobrament i comercialització de productes agrieoles inclosos dins deis arrendaments senyorials i en alguns arrendaments municipals.

- Arrendament i comercialització de l a t o t a l i t a t a part de f r u i t s d'alguns masos. Es limitava així l a capacitat d'acumulació de l a pagesia.

- Participació a c t i v a en proeessos d'endeutament pagés -de masas sobre­tot», l a qual cosa implicava una transferencia d'excedent durant tot e l l l a r g procés de d i f i c u l t a t s i l a transferencia f i n a l del mas. Durant e l XVIII ( i s'accelerara en e l s. XIX), e l nombre de masos en mans de l a burgesia urbana va créixer constantment.

Un cop propietaria de l a térra no canvia e l s sistemes d'explotació n i e l s conreus. Es l i m i t a a cobrar l a renda en parts de f r u i t s i co m e r c i a l i t z a r - l a . Tal vegada es detecta una duresa superior en l a contractació agraria.

- L'explotació de l a ma d'obíra femenina de l a unitat f a m i l i a r pagesa, primer en e l propi medí r u r a l , i després en e l marc de l e s fabriques que s'ins t a l . l a r en a d e s vores deis r i u s .

Simultaniament, en els pobles apareixen els paraires que controlaven la producció l o c a l de t e i x i t s de l l a n a i s'aprofitaven de l e s contradiccions de l a pagesia. Alguns d' e l l s en e l s. XIX van fer e l pas cap a l a i n d u s t r i a -lització del coto i s'afegiren -abandonant e l s pobles- a l a burgesia indus­t r i a l . A l t r e s , quedaren reduits a l a pagesia mitjana deis municipis.

Malgrat que 1'acumulado de c a p i t a l d'aquesta burgesia es r e a l i t z a tam­bé per 1'extracció d'exeedent derivat del control de l a comercialització, la relació d'explotació fonamental que artieulava l a burgesia amb l ' a c t i ­v i t a t agraria era l a utilització de ma d'obra femenina de l a unitat fami­l i a r pagesa. C a l i a , perqué aixb fos possible ,que l'accés a l a térra mono-pol i t z a t per l a burgesia agraria fos i n s u f i c i e n t per t a l d'aconseguir l a reproducció. E l t r e b a l l t e x t i l era un complement necessari per a l a unitat fa m i l i a r , i per a l ' i n d u s t r i a l suposava una garantia de teñir ma d'obra barata perqué no havia de pagar l a reprodúcelo íntegra de l a f a m i l i a .

La reproducció d'aquest mecanisme fonamental per a l a burgesia i n d u s t r i a l bagenca era garantida per l e s contradiccions de l a p e t i t a pagesia Í accés in s u f i c i e n t a l a térra i r r e s o l u b l e peí monopoli deis p r o p i e t a r i s , agreujat per 1'augment constant de noves pe t i t e s explotacions i per l a incapacitat de controlar l a eomercialitzaeió del v i que remunerava e l t r e b a l l r e a l i t ­za t amb l a mínima quantitat possible. •

D/ L'aparieió d'una burgesia agraria resultant d'un procés de seleeeió i d'acumulació d'alguns pr o p i e t a r i s de masos. Obviament l'aparáiió d'aquest grup s o c i a l és e l resultat d'un procés h i s t o r i e mal conegut. Sembla que la seva aparició arranca de l a surtida que es dona a l a c r i s i del s. XIV. Per una banda, l a reagrupació de masos roneos en explotacions mes grans -que hem trobat documentats a l Bages- i per l ' a l t r a , l a cessió del domini útil a l pages que e l convertía en 1'actor econbmic i e l col.locava en una s i t u a d o p r i v i l e g i a d a . La garantia de passar de pares a f i l i s provoca a l pages a l cap de poques generacions e l sentiment de quasi-propietat i 1'ex­tensió de 300 a 400 Q. o mes era s u f i c i e n t per assentar l e s bases d'un po­deros grup s o c i a l pages. La noblesa, malgrat que va precisar e l s seus drets a l a Sentencia de Guadalupe^va ésser incapag de replantejar aquesta s i t u a ­ció.

A p a r t i r d'aquí es s o l generar una confusió: l ' e x i s t e n c i a d'una pagesia i g u a l i t a r i a que vi u r a sense c o n f l i c t e s . Res mes lluny de l a r e a l i t a t . E l mas engrandit i l a quasi-propeitat foren l a base del desenvolupament de

l a burgesia agraria perb e l procés no fou s e n z i l l . Fins a 1 'arribada d e l s. XVIII l a h i s t b r i a deis masos és totalment desconeguda perb hem pogut copsar que no és homogénia.

Tres idees c a l reteñirÍ

- L'acumulació de c a p i t a l per part deis masos no és una conseqüencia única i exclusiva de l a quantitat de térra o de l a quasi-propietat. La h i s ­t b r i a f a m i l i a r , conjuntures agrícolas, etc. condicionen e l seu funcionament.

- Es produí un procés de diferenciació interna. Uns acumularen, a l t r e s subsístíren i a l t r e s s'arruinaren. E l procés hístbríc va sotmetre e l s ma­sos a una selecció. La burgesia agraria estara formada pe4s que aconsegui­ren acumular.

- Malgrat desconéixer casos concrets de desenvolupament en e l s. XVII hem apuntat com a hipbtesi una c r i s i mes o menys generalitzada deis masos bagencs a l a segona meitat del segle que e l s havia endeutat i e l s conduí en e l decurs de l a nova centuria a una situació delicada.

Tot i així, com que eren quasi-propietarís - i tenien l a decisió peí que f a a l a térra- detentaven e l monopoli d'aquesta, solament matisat per una certa penetració urbana a conseqüencia del procés de diferenciació i n t e r ­na.

Molt probablement e l procés de diferenciació interna que v i v i e n e l s ma­sos va crear l e s condicions perqué alguns d ' e l l s optessin de desenvolupar el que hem anomenat "estratégies de degradació", és a d i r , expulsar e l s f i l i s segons cap a i s pobles o i n c i p i e n t s nuclís urbana que, conjuntament a l a immigració francesa, assentaven l a base d'expansíó demográfica i , es­peeialment, l'aparícíó de l a rabassa morta com l a formula, mítjangant l a quál els masos cedíen petites parcel.les del seu monopoli a l a p e t i t a pa­gesia. E l s. XVIII va a s s i s t i r a l a raultiplicació indef i n i d a d'aquests pe­t i t s pagesos. La rabassa morta regulava l a p r i n c i p a l relació d'explotació del camp bagenc, l a que s'esta b l i a entre l e s dues classes antagbniques, els pagesos de mas (o l a burgesia urbana propietaria de masos) i e l s rabas­saires (que roes endavant definirem).

A l l l a r g del s. XVIII i l a primera meitat del s. XIX e l procés de selec­ció entre e l s pagesos de mas continua. Algunes vegades, a conseqüencia d'un l l a r g procés d'endeutament e l pagés perdía e l mas en benefici d'un a l t r e pagés, d'algún burgés de l a Ciutat o d'alguna institució eclesiástica. Du­rant tot e l procés es mantenía una relació d'explotació amb e l s rabassai­res perb, per l a vía del deute, es redistribuía entre l a classe dominant.

Un a l t r e roecanisme era a conseqüencia del casament d'un hereu iod'una pu­b i l l a , a p a r t i r del qual, dues explotacions quedaven reduldes a una. Supo­sava una concentrado de l a propietat.

A i x i dones, una minoría deis pagesos de masos varen convertir-se a l a l l a r g a en burgesia agraria.

E / A 1'analisi de l a consolidació d'una nova elasse dominant h i volem aportar algunes notes sobre e l clergat. Historiográficament e l s eclesiás-fcids s'analitzen com un estrat s o c i a l autbnom i amb una lógica interna prbpia. Es parla de la noblesa, el clergat i la burgesia. Creiero que és suggestiu de r e a l i t z a r 1 ' a n a l i s i des de l a perspectiva d'individus que sur­ten de l a elasse dominant i contribueixen a reproduir-la. Poden considerar­se diversos aspeetes;

- En e l s. XVIII e l s f i l i s segons que entren en religió son f i l i s de ia p e t i t a noblesa, burgesia urbana o pagesia benestant de masos.

- Son individus sense descendencia l e g a l , per tant, eviten l a degra­dado de futuros generacions. A i x i mateix, e l s testaments e l s r e a l i t z e n a favor de l'hereu de l a f a m i l i a d'origen, amb l a qual cosa l a Ilegítima torna a l a f a m i l i a soca després d'una generació.

- Tot ellsistema religiós que s'origina després de l a mort deis i n d i ­vidus preveu l a realització de misses de membria del difunt per un deter­minat preu cadascuna. Les famílies benestants paguen en d e f i n i t i v a , a i s seus cabalers -podem parlar de relació de distribució-, le s familias arte-sanes o p e t i t pagases a l a elasse dominant -estem davant d'una relació d'ex­plotació.

- L'Església era l a institució que ce n t r a l i t z a v a e l s mecanismes de cred i t . Els censáis érenla fbrmula de préstec mes estesa durant e l s. XVIII i e l s d e s t i n a t a r i s eren l a p e t i t a pagesia. Aquest aspecte juntament amb el carácter de senyor feudal d'alguns municipis i p r o p i e t a r i d'altres t e r ­res, converteixen l'Església en una institució que e x t r e i a excedent mitjan­gant.les diverses relacions d'explotació. Reforgaven e l s f i l i s segons de les classes dominants amb mecanismos diferents a l pagament de l a Ilegíti­ma habitual.

- La i n f l u e n c i a s o c i a l de l e s i n s t i t u c i o n s eclesiastiques servia per a exercir un control ideolbgic damunt l a resta de grups s o c i a l s . Aquest aspecto no l'hem abordat a l l l a r g del t r e b a l l .

La col.locació a l'Església deis f i l i s segons per part de l e s classes dominants responia a un e s t a i V i en l a reproducció f a m i l i a r , amb desenvolu-

Í90S

pament i aprofitament de l'extracció d'excedent que es r e a l i t z a v a per l a via de l'endeutament (per l a realització del qual c a l i a una centralització de c a p i t a l ) i per l a via de l a p r a c t i c a r e l i g i o s a . I finalment, a un desen­volupament de l a ideología que afavoria a les ciasses dominants.

11- Diferenciació en e l s i de l a paqesia.

Podem e s t a b l i r l a següent t i p o l o g i a pagesa: - Pagesos propietaris de mas. - Pagesia mitjana. - Masovers. - Rabassaires. - Mossos i jor n a l e r s .

Quant a i s pagesos propietaris de mas j a e l s hem d e f i n i t a l'apartat an­t e r i o r . Voldríem apuntar que malgrat controlar solament e l domini útil mo-nopolitzaven l a térra i , qualsevol tipus d'accés a l a terra^passava per le s condicions que imposaven.

La pagesia^H^^senvolupa poc,com es dedueix de l e s estructures de l a propietat estudiades. Va sorg i r en e l s pobles en e l s quals es desenvolupa-ren ampliament e l s rabassaires. Teñen e l seu origen en e l s. XVII i proce-dien de laüpetita pagesia en formado, S'aprofitaren de l a fragmentado que varen viure alguns masos en e l s. XVII. A l l l a r g del XVIII acumularen terres i aconseguiren una posició acomodada dins de l a comunitat r u r a l . La seva a c t i v i t a t econbmica consistía en e l conreu de l a térra prbpia i una part potser a parceria i en aprofitar-se de JLes d i f i c u l t a t s de l a pe-t i t a pagesia -comercialització, fabricació d'aiguardent, endeutament E l seu futur estava totalment I l i g a t a i s avatars de l a p e t i t a propietat. Eren un grao intermig, poc nombres, entre e l s propietaris de masos i e l s rabassaires.

Els masovers eren e l s individus que explotaven un mas sota e l contrac-te de masoveria. Residíen a l mas, partien els f r u i t s amb e l pr o p i e t a r i i cada any. renovaven e l contráete de paraula. Es l a categoría pagesa de l a que hem r e c o l l i t menys informació. No sembla pas que c o n s t i t u i s s i n una ca­tegoría s o c i a l acomodada dins de l a pagesia, n i que fossin capados d'acu-mular c a p i t a l que e l s h i permetés r e a l i t z a r un s a l t endavant. En e l s. XVIII a l Bages, l a cstegoria ,de masover suposava una s i t u a d o m i l l o r que e l r a ­bassaire, s i bé es tractava d'una evolució d'aciuest cap- a ^ s e l l per r e t o r -nar a i s origens'. La consolidació de linees de masovers no sem­blen freqüents perb c a l reconeixer que c a l d r i a aprofundir l ' e s t u d i . Era

1009

una r e a l i t a t 1'augment de le s masoveries: cada desaparició d'un pages de mas implicava l'aparieió d'un nou masover.

Els rabassaires eren e l grup mes nombrós. En r e a l i t a t eren p e t i t s page­sos amb accés a una casa i a una p e t i t a párcel.la de térra com a hort, que es multiplicaren a l l l a r g del s. XVIII. La forma d'accedir en propietat a un p a t i per t a l de construir una casa i un hort estava en relació amb els masos mes immediats a l e s esglésies i nuclis urbans que comentaren a créixer en e l s. XVII. L'accés en propietat fixava a l a térra aquests i n ­dividus, alhora que es traspassava l'endeutament deis masos ai s p e t i t s pa­gesos que comengaven al.seu rodatge ja endeutats. La compra del p a t i i l'hort havia estat una trampa i n e v i t a b l e . Aquesta propietat era i n s i g n i f i c a n t per a viure i c a l i a recorrer de nou a i s masos per t a l d'obtenir l a térra neces­s a r i a per a l a subsistencia.

Es cediren petites parcel.les de terreny sota l a fbrmula de l a rabassa morta. E l contráete exigía l a plantació de vinya i tenia una durada que equivalía a l a vida deis ceps. Era una emfiteusi desfigurada: e l cens era la quarta part deis f r u i t s i l a durada in d e f i n i d a , era limitada per l a du­rada deis ceps. E l pages de mas cedia e l domini útil a l rabasáaire. Evident-ment no s'optava per un sistema d'explotació direc t a deis masos amb jorna-l e r s sino per donar e s t a b i l i t a t a l a p e t i t a pagesia amb un contráete agra-r i a l l a r g termini i ambigú amb l a seva durada. La quasi-propietat deis masos es traspassava a i s rabassaires. Hi havia perb dues qüestions c a p i t a l s : 1/ Que l a renda era l a quarta part deis f r u i t s un cop pagat e l delme i la p r i m i c i a (per tant una renda que no es devaluaria i d'una quantia nota­ble) i 2/ Que l a quantitat de terres a l e s que s'accedía a rabassa morta eren i n s u f i c i e n t s per a s s o l i r l a reprodúcelo de l a unitat f a m i l i a r pagesa.

Probablement l a descapitalitzaeió deis masos a l a segona meitat del s. XVII, forjaren a optar per aquesta fbrmula que permetia posar en conreu extensions del mas sense i n v e r t i r gens de c a p i t a l i captar renda, e s p e c i a l ­ment en e l conreu de l a vinya que demanava inversions quantioses de ma d'obra. A poc a poc, e l s avantatges d'aquesta opció es van fer paleaos a i s u l l s deis p r o p i e t a r i s : l a productivitat que s'assolia era molt a l t a gracias a una inversió de t r e b a l l molt elevada. De racons i n v e r o ^ m i l s e l s rabassai­res en t r e i e n v i . Es ereien que l a térra era gairebé seva i que amb e l seu esforg podien m i l l o r a r l a prodúcelo. Perb, a mes esforg, mes renda peí pro­p i e t a r i .

No és gens estrany que en e l s. XVIII i en e l s posteriors s'alabi tánt

el contráete! de rabassa i d'emfiteusi com l a fbrmula mágica d ' e s t a b i l i t a t i d'harmonització. Cal reinterpretar aquesta visió: l a rabassa era l a f b r ­mula Jurídica que permetia a s s o l i r e l maxim n i v e l l d'explotació damunt de l a pagesia. Aparentment, e l rabassaire també augmentava l a producció perb e l fet de posseir menys terres de l e s necessaries i de no controlar l a co-nercialització impedien e l seu ascens s o c i a l . Peí p r o p i e t a r i , en canvi, l'augment de l a prodúcelo implicava un increment d'acumulació de c a p i t a l .

L'expansió de l a rabassa va anar vinculada a l creixement demográfic. L'abundancia de térra en e l s masos per roturar permetia eixugar l'augment deis homes. A mes rabassaires, mes renda extreta. Aquesta interrelació era lógica mentre h i havia térra disponible. Quan aquesta s'acabés o s'arribés al límit natural de r o t u r a d o a p a r t i r del qual s ' i n i c i a v a l a degradació de l ' e q u i l i b r i ecolbgic, calía reduir»el creixement o ind u i r e l s i n d i v i -ckjs a emigrar. Aquest sostre es toca; probablement a l a segona meitat del s. XIX.

Els mossos i jornalers son e l darrer grao d'aquesta tipología pagesa. Aquests darrers, en s e n t i t estríete -individus que viuen d'anar a j o r n a l -són gairebé inexistente. E l s j o r n a l s que poden o f e r i r e l s masos en deter­mínate períodes son puntuáis i eren coberts pels rabassaires. En canvi, abunden mes e l s mossos, jornalers que viuen a l mas habitualment on h i fan la vida i cobren un s a l a r i anual. Era l a ma d'obra permanent que e l mas necessitava peí seu funcionament i recorría ais mossos quan e l s membres de l a f a m i l i a no eren s u f i c i e n t e . E l s mossos d'un mas variaven segons l'evo­lució de l a f a m i l i a .

Malgrat e l carácter de ma d'obra estable en e l mas, no duraven molts anys. E l mosso era normalment un f i l l segon d'una fa m i l i a rabassaire pobre que, davant l a difícultat que e l patrimoni f a m i l i a r generes e l s recursos per a c o l . l o c a r - l o , era expulsat a t r e b a l l a r com a mosso. Durant un temps treballava per a obtenir un ingrés que l i permetes e s t a b l i r - s e com a rabas­sai r e .

E l monopoli de l a térra per part deis masos i l a diferenciació en e l s i de l a pagesdá es dedueix de l ' e s t u d i de l'estructura de laüpropietat iíla de l'explotació que hem abordat ámplíament en un capítol del nostre estudi. E l s t r e t s mes rellévants i que configuren e l punt de partida son tres:

- La propietat estava fragmentada en dos dominis: e l directo i l'útil. Hem pogut e s t a b l i r una coincidencia entre senyoriu j u r i s d i c c i o n a l i domi-

i o n

ni directe espeeialment en e l s senyorius l a i c s i e c l e s i a s t i c s . En els; i reíais el domini directe pot ésser i n e x i s t e n t . o estar fragmentat entre i n s t i t u ­cions eclesiastiques. L'estructura de l a propietat es constitueix a p a r t i r del domini útil.

- Una estructura previa de masos -sorgida després de l a c r i s i del s.XIV damunt l a qual es r e a l i t z a l'evolució posterior.

- L'existencia d'una notable área de regadiu a l'entorn de l a Ciutat de Manresa i l a dinámica urbana^ condicionaren una estructura de l a propie­tat molt mes fragmentada i i g u a l i t a r i a .

E l t r e t esseneial de l'estructura de l a propietat bagenca enmeL s. XVIII és l'aparició i m u l t i p l i c a ció deis rabassaires. Es concentraran primer en unes arees en l e s quals es desenvolupara un poblament e s p e c i f i c i , com veu­rem després, on tindran expansió l e s a c t i v i t a t s no agrieoles. Durant e l Ti s. XVIII l a divisió es r e a l i t z a entre I t e s t i l'oest sense que e l s cursos d'aigua tinguin una importancia r e l l e v a n t .

- A l' e s t apareix un poblament eoneentrat. E l nou grup s o c i a l aceedeix a l a propietat o quasi-propietat d'un p a t i en e l qual e d i f i c a r a una casa i un hort adossat o a l'area de regadiu del municipi. E l disseny urba s o l estar relacionat amb e l s interessos d'alguns propietaris i amb e l s camina previa a l a urbanització que normalment lim i t e n amb e l s masos. Les cases solien ésser de planta baixa, p i s i go l f a , compartían l a paret mitgera i en cada una d'elles h i residía una f a m i l i a que a l a l l a r g a esdevenia tron­cal o soca. E l creixement demografic m u l t i p l i c a e l nombre de familia s i en l a mateixa quantitat, de cases. Son e l s pobles que mes creixen durant el s. XVIII.

L'estructura de l a propietat d'aquests pobles (es pot exemplificar amb Artes i Navarcles) presenta per una banda,el monopoli deis masos damunt la térra i a 1 ' a l t r a banda, tots e l s nous pobladora que controlen una quan­t i t a t i r r i s o r i a de térra ( e l s horts). Entremig una pagesia mitjana escadus-sera que era mes important com mes desenvolupat estava e l nombre de rabas­saires. Una a n a l i s i mes detallada per conreus permet copsar que en mans deis pagesos de mas h i havia tot l'erm, tot e l bosc i tot e l cereal. E l cereal era necessari per a l a reproducció del mas; sobre e l monopoli del bosc i l'erm s'assentaven l e s bases de l'expansió deis rabassaires.

Aquesta estructura tenia graus diversos de desenvolupament i a mitjan segle XIX, punt d'arribada del nostre estudi, estava plenament desenvolu-pada en alguns pobles i d'altres s'hi acostaven. E l predomini del bosc o

de l a vinya era un indicador del n i v e l l que s'havia a s s o l i t . L'estructura de l'explotació d'aquesta área es caracteritzava perqué

la munió de p e t i t s propietaris es convertien en p e t i t s explotadora. La mit­jana de térra que conreaven augmentava notablement: tenien accés peí con­tráete de rabassa a l e s terres deis masos. Dos t r e t s sobresurten: molt pocs deis p e t i t s explotadora arriben a l mínim de subsistencia que hem f i x a t en 16,5 Q. (sense considerar que paguen l a quarta part déls f r u i t s que cullen) i e l monocultiu vitícola. D'aquí deduim e l que considerem un fenomen estruc­t u r a l molt important: l a p e t i t a paqesia no accedeix a les terres que neces­s i t a per a l a seva subsistencia.

Els masos amb aquesta estructura continúen essent els que exploten una quantitat de terres mes gran: t o t e l bosc, l'erm, l'olívera i l a vinya que

podien assumir en conreu directe i l e s quintanas de cereal que produien únicament e l gra necessari peí mas.

L'expansió de l a vinya va acompanyada de l a importancia del mercat per comercialitzar e l s massius excedents de v i . Cada grup pages abordava e l irercat de forma dife r e n t . E l s rabassaires estaven en una situació de feble sa per l a necessitat ímmediata d'obtenir l'ingrés per comprar blat per a la subsistencÍB. Feblesa per ímposar e l preu del v i i feblesa per fer front a l'especulació del gra. E l s pagesos de mas en una situació de forga, no havien de comprar cereal i podien especular amb l'evolució de l a corba deis preus del v i . Els mecanismes de mercat aprofundien l a diferenciació s o c i a l .

- A l'oest l'estructura i n i c i a l és l a mateixa perb, l a relació d'ex­plotació s'assoleix d'una a l t r a manera: e l s masos cedeixen una extensió de térra (a masoveria o a emfiteusi) en l a qual e l nou pages ha d' e d i f i c a r casa. Té l a casa i l'area de conreu tot junt^oTigin'a'^a multiplicació del poblament dispers amb una jerarquía en e l paisatge presidida ped mas p r i n ­c i p a l o o r i g i n a r i i dos o tres masos p e t i t s que s'anomenen "casetos" o "ca­ses noves". E l creixement de l a població és menor i l e s densitats que en resulten, molt mes baixes que en l ' a n t e r i o r poblament.

L'estructura de l a propietat esta constituida per una base i g u a l i t a r i a de masos i no e x i s t e i x l a p e t i t a pagesia que accedeix a un hort com a l ' e s t . L'estructura de l'explotació que podem elaborar a mitjans s. XIX és en part falsejada pels problemes derívate de l a font que no r e c u l l e l s masovers^ de v i t a l importancia en aquest cas. Cal destacar, que 1'extensió de rabas­sa morta és molt feble comparat amb a l t r e s indrets de l a comarca, perb és impossible saber s i e l s masovers, entre les terres cedidos a masoveria i

les rabasses, podien a s s o l i r en e l s, XVIII l a subsistencia. Seria important aprofundir en l'organització del t r e b a l l i l e s relacíons

d'explotació a l'oest bagenc, les quals hem estudiat menys. A t a l l d'hipb-t e s i es pot plantejar que a aquesta brea e l creixement demografic toca sos­tre aviat peí sistema d'organització del t r e b a l l u t i l i t z a t i que e l s i n d i ­vidua emigraren cap a l ' e s t . Pot pensar-se també en una certa e s p e c i a l i t -zació ramadera i/o fo r e s t a l j a que l a v i t i c u l t u r a no va teñir molta impor-t'ancia. En e l s. XIX, a mesura que l a i n t e g r a d o del n»rcat es produia i badxawen e l s preus agrícoles, l'area de C a s t e l l a d r a l va reaccionar r e t a r -dant l'edat del casament deis homes (mes de trenta anys) (4) i forgant 1'emigrado de les dones com a criadas o obrares a l e s fabriques que apa-rei x i e n a l e s v a l l s f l u v i a l s relativament properes. Retrobaven mes tard e l mecanisme de l a complementarietat^normal a l ' e s t bagenc. C a l d r i a i g u a l -ment aprofundir l a situació interna deis masos quan s'engega e l procés de transformado.

- A Manresa, l'estructura de l a propietat té un comportament absolu-tament diferent a l a resta de zones estudiades. E l predominí de l e s a c t i ­v i t a t s artesanes i una área de regadiu important amb rendiments mes a l t s , provoca una fragmentado notable de l a propietat. En comengar e l s. XVIII és una de l e s mes igualitaríes (els p e t i t s p r o p i e t a r i s controlen una quan­t i t a t de térra nqtbble i e l s grans no son molt grans). E l procés que hem assenyalat de creixement de l a burgesia i n d u s t r i a l a l l l a r g del periode estudiat es copsa també en l'evolució de l'estructura de l a propietat d© l a Ciutat. E l punt d'arribada de 1860 mostra que e l s p e t i t s p r o p i e t a r i s son mes p e t i t s , l a propietat mitjana s'ha a f e b l i t i l a gran, en canvi, ha experimentat una notable concentració. A n i v e l l q u a l i t a t i u aquesta s'ha r e a l i t z a t en les m i l l o r s terres de regadiu. La degradado de l'artesanat urba que va perdre progressivament l a independencia i l'ascens de l a nova classe que esdevindra dominant, es r e f l e c t e i x e n en l'e s t r u c t u r a de l a pro­p i e t a t .

L'estructura de l'explotació no es pot estudiar a Manresa perqué l a r a ­bassa morta s o i s predomínava a i s afores, en els masos mes allunyats i és 1'única forma d'explotació que l e s fonts ens c i t e n . La fbrmula d'accés a l a térra a Manresa era mitjangant l'arrendament en diner a curt termini. E l monopoli progressiu de l a térra per l a burgesia podia incrementar l a renda que extreía. Desconeixem e l carácter de complementarietat a Manresa de l e s a c t i v i t a t s agrícoles i t e x t i l s . LF'iestudi d'aquests fenbmens a Man-

191

resa no e l s hem abordat en profunditát.

Els grups s o c i a l s de qualsevol formació s o c i a l han de desenvolupar s i s ­temes de transmissió de béns que permetin a cada generació reproduir-se so­cialment i econbmicament. E l procés h i s t o r i e - e l desenvolupament de l e s re­lacions s o c i a l s i l'estructura de classes- modelaran tant e l sistema de trans missió cora e l tipus d'unitat f a m i l i a r .

En ar r i b a r e l segle XVIII, a l Bages j a s'havien fet dues eleccions: l a fanília soca com a fbrmula d'unitat f a m i l i a r i e l sistema d'heréncia i n d i ­v i s i b l e basat en e l paper predominant de l'hereu. Des d'una pespeetiva pa­trimonial l a divisió del patrimoni a parts iguals entre tots e l s f i l i s - e l sistema d'heréncia p a r t i b l e - ocasiona automaticament una degradació s o c i a l deis f i l i s (mes gran com roes gran s i g u i e l nombre de f i l i s ) , a i s quals e l s h i era difícil refer (amb menys patrímoni) l a situació s o c i a l d e l pare. C i r ­cumstancíes externes a l sistema de partició podíen fer viable aquest procés (per exemple, l'abundor de terres per conrear). E l sistema d'heréncia i n d i -visitAe té una a l t r a filosofía: e l patrímoni no es fragmenta, és cedeíx a un únic f i l l e l qual hereta l ' s t a t u s del pare perb amb 1'objectiu que du­rant la vida d'una generació e l patrímoni havia de generar e l s recursos su­f i c i e n t s per t a l de co l . l o c a r e l s f i l i s segons -anomenats cabalers o f a d r i s -terns- almenys en e l mateix n i v e l l s o c i a l que e l s seus pares. Hi ha r e s i s ­tencia a pagar amb terres -és un símptoroa de disgregació patrimonial- i es prefereix pagar amb diner ( l a renda que produeix e l c a p i t a l térra). Aquest objectiu es persegueix a cada generació.

L'element reproductiu fonamental és, l ' a c t i v i t a t econbmica. S i aquesta variable té un comportament poc s a t i s f a c t o r i es desevolupen en e l sistema de transmissió de béns estrategias de diversos tipus que pretenen e s t a l v i a r costos a l a reproducció. En e l cas de l a pagesia, l ' a c t i v i t a t econbmica es­ta Hígada a l a térra i , per tántalos estratégies d' e s t a l v i de costos estanii presenta sempre en e l procés reproductiu. Les dues i n s t i t u c i o n s jurídiques que regulen e l canvi generacional en l a possessió deis béns son e l s t e s t a ­ments (que quan s'executa suposa e l tancament d'una generació i e l moment que pot comprovar-se s i s'ha complert l a reprodúcelo s o c i a l ) i e l s capítols matrimoniáis (que en e l transeurs d'una generació van marcant l a capacitat de col.locaeió deis f i l i s ) .

Aquest sistema de transmissió de béns duia ínterrelacíonada 1'opció de l a f a m i l i a soca o t r o n c a l . E l f i l l primogénit/ hereu es queda amb e l p a t r i ­moni, viu a casa amb e l s pares i s'expulsa l a resta de germans (a no ser

i o i

que r e s t i n s o l t e r s a casa) que funden a i x i una nova f a m i l i a nuclear. Cada expulsió s i g n i f i c a e l pagament d'un dot i per tant, l a col.locació, d'un deis f i l i s .

Tots els grups socials bagencs estudiats u t i l i t z a r a n aquest sistema, e l qual contribuirá en aprofundir l a diferenciació s o c i a l segons e l l l o c ocu-pafe en l a pirámide s o c i a l i a convertir en desigual l a reprodúcelo s o c i a l . En aqüestes conclusions volem r e c o l l i r e l s diversos mecanismes:

- La retenció deis s o l t e r s . Hi havia dos tipus de soltería assumida especialment pels masos: e l s concos (individus que no es casaven perb res-taven a l a l l a r f a m i l i a r ) i e l s r e l i g i o s o s (que es feien sacerdote o entre­ven en algún convent). Ambdós tenien un t r e t en comú: no tenien descenden­ci a legalment reconeguda l a qual cosa evitava l a degradació deis descendents.

1/ Els concos residien a l mas i tenien e l dret a ésser alimentats i e l deure de t r e b a l l a r per l a u t i l i t a t de l a casa. La Ilegítima no era pagada mai i quan moría testava a favor del germa hereu i alguna cosa pels e c l e s i ­ástica (del seu mateix grup s o c i a l ) . Refprgava l a prbpia f a m i l i a . E l mas era 1'única explotado que l i interessava reteñir germans s o l t e r s com a ma d'obra. Pels rabassaires era m i l l o r expulsar tots els f i l i s .

2/ Els r e l i g i o s o s . Hem assenyalat mes amunt que solament alguns grups socials podien col.locar e l s seus f i l i s en religió ( p e t i t a noblesa, burge­s i a urbana i pagesos de mas). E l dot o Ilegítima s o r t i a de l a f a m i l i a soca, perb a l a mort de l ' e c l e s i a s t i c , els béns d'aquest podien reforgar e l s P T ' O -

p i s e c l e s i a s t i e s (relació de distribució) i en cas extrem era testar a f a ­vor de Ntre. Sr, Je s u c r i s t , aleshores tots els béns es venien ad'encant públic per ésser i n v e r t i t s en cerimbnies religiosos;o per retornar a l a f a ­m i l i a soca (relació de reproducció f a m i l i a r ) . Aquest retorn prenia diverses formes:

.Amb deixes a nebots i germans (es reforgaven l e s Ilegitimes deis cabalers).

.Fundado d'un benefici eclesiastic, e l c a p i t a l del qual era inver­t i t a censal i de l e s rendes en v i v i a un capella de l a f a m i l i a .

. Creació de Causes Pies per donzelles maridar i estudiants estudiar, e l c a p i t a l de les quals era i n v e r t i t a censal i les rendes obtingudes eren per fer front ais dots de les f i l i e s de l a familia soca o a le s despeses, d'estudi d'un cabaler per c a p e l l a .

.Amb e l nomenament d'hereu a l germa o nebot que ho era de l a fami­l i a soca de l a qual havia sortít.

1016

Aquest procés d'estalvi sois es donava en determinats grups s o c i a l s pa­gesos .

- Els pagesos de mas difícilment moríssin sense haver fet testament o casessin algún f i l l sense capitols matrimoniáis. S i es moria sense testament el s béns eren r e p a r t i t s a parts i g u a l s entre e l s f i l i s . Hem pogut comprovar que eren molt mes nombrosos, eds rabassaires que raorien sense testament i havien de r e p a r t i r els pocs béns que tenien.

- Dins de l e s estrategies matrimoniáis, l a mes important era e l casa­ment d'un hereu i d'una p u b i l l a . Pels propietaria de masos s i g n i f i c a v a l a unificació de dos patrimonis amb efectes clarament acumulatius i d'ascens dins del grup s o c i a l . Pels rabassaires, en canvi, retardava e l procés de degradació a que estava abocada l a unitat f a m i l i a r .

- La necessitat e s t r u c t u r a l d'endeutament a que estava sotmesa l a pe-t i t a pagesia a conseqüencia de l'accés i n s u f i c i e n t a l a térra, permetia de­senvolupar a les classes dominants i n s t i t u c i o n s d ' e s t a l v i de dots que i n c i -dien molt directament en l a reprodúcelo f a m i l i a r . Aqüestes eren l e s Causes Pies per donzeillfes maridar i e l s beneifficis e c l e s i a s t i c s que consistien en un c a p i t a l que era prestat a censal i les pensions servien per sufragar e l s dots de les noies o per viure un capella. La relació d'explotació derivada de l'endeutament contribuía a l a reproducció s o c i a l deis grups dominants,

A part d'aquests mecanismes objectius que aprofundien l a d i f e r e n ­c i a d o s o c i a l , c a l recordar l ' e x i s t e n c i a d'altres mecanismes u t i l i t z a t s per uns o a l t r e s qvvips s o c i a l s que intentaven reproduir l a r e a l i t a t f a m i l i a r . C i t a t s de passada eren e l s següents:

- Els pactes reversionals en e l s pagaments de dots. S i e l noi o l a noia moria sense f i l i s , una part del dot (entre e l 50 i e l 80 %) s'havia de re­tornar a l a fa m i l i a soca d'on havia s o r t i t .

- E l dot de l a dona era e l preu que tenia en e l mercat matrimonial, segons e l qual es casava amb un membre d'un o a l t r e grup s o c i a l . Durant t o ­ta l a vida tenia aquest preu que: era e l que determinava una polí­t i c a matrimonial endogámica.

- E l sistema de transmissió de béns, a conseqüencia de l a coneepció i g u a l i t a r i a del destí deis f i l i s , tendía a l a reproducció de l a f a m i l i a dins del propi grup s o c i a l . Una mi l l o r a socio-eeonbmica permetia 1'escalada,* un empitjorament, l a degradació.

- Hem trobat diverses estrategies matrimoniáis: l a soltería j a esmen­tada, els dobles casamenta (intercanvis de f i l i s i/o casament de pares v i -

101

dus amb f i l i s s o l t e r s com e l s mes freqüents) i e l casament hereu-pubilla. Deis casaments entre parents c a l d i s t i n g i r e l s que son entre cosins germans (escassos i I l i g a t s normalment a interessos patrimonials molt c l a r s ) i pa­rents de grau i n f e r i o r I l i g a t s a que e l s dots c i r c u l i n entre e l s propis c i r ­cuí ts f a m i l i a r s .

- Tant aquest darrer tipus com 1'endogamia de l l o c c a l r e l a c i o n a r - l o s asfb una estrategia conjunta de l a comunitat pagesa per t a l d'evitar l a d i s ­persió deis dots que podria d e s c a p i t a l i t z a r l a comunitat amb l a marxa de dots cap a fora.

Finalment, volem referir-nos a l a resposta que donaren l e s unitats fami­l i a r s en les situacions en que e l patrimoni era incapag d'obtenir e l s ingres­sos necessaris pieír a l a reproducció. Val a d i r , que en e l procés de diferen­ciació interna deis masos, a p a r t i r del qual pogueren apareixer e l s rabas­s a i r e s , aquests mecanismes foren ampliament u t i l i t z a t s . Eren els següents:

- Retardament en e l pagament de dots: consistía en pagar e l dot a t e r ­minis. Com mes s'allargava, mes curt era e l periode de recuperado de ca­ra a l a generado següent i mes probable l'aprofundiment. de l a degradació.

- Pagament amb terres. S i no es teñen e l s diners necessaris s'opta per disminuir l a capacitat general de l a f a m i l i a que difícilmeñt es recuperi a l a generació posterior. Es r e a l i t z a de dues manares:

.Entregant e l bé immoble a l f i l l . Es e l cas menys freqüent.

. Es paga e l dot en e f e c t i u perb es ven un immoble per a poder pa­gar. Sovint s ' u t i l i t z a l a venda a carta de gracia, fbrmula d'endeutament que permetia recuperar l a cosa veñuda.

- Endeutament. Es tractava de demanar préstecs per fer front a i s dots. La conseqüencia era carregar e l patrimoni d'interesaos que díficultaven a cada generació mes encara l a reproducció. Val l a pena destacar que.-els pres-tadors ( e c l e s i a s t i c s ) eren e l s f i l i s segons de l e s classes dominants.

- Col.locar e l s cabalers en una situació s o c i a l i n f e r i o r . Era l a degra­dació deis f i l i s segons. Es l a sortida que trabaren molts masos que, a l l l a r g del s. XVII varen entrar en un periodo de d i f i c u l t a t s : l'hereu continua a l mas, perb e l s cabalers es coñvertien en rabassaires. S'evitava deteriorar e l patrimoni i es comengava a desenvolupar una relació d'explotació que se­ría l a base per a 1'acumulado d'alguns pagesos de mas.

En e l camp de les relaciona contractuals fou fonamentalment e l contrac-te de rabassa morta e l que regula l a concreció de l a relació d'explotació entre e l s p r o p i e t a r i s de masos i els rabassaires.

D'entrada l a rabassa morta era un contráete d'emfiteusi desnaturalitzat. E l cens no era f i x n i en diner, sino que es pagava una part de f r u i t s i l a durada tampoc era indefinida perqué durava mentre visquessin e l s ceps que s'havien de plantar. Jurídicament, plantejava problemes de dominis perqué e l pages de mas no controlava e l domini directe sino l'útil i , per tant, suposava una cessió de domini útil a domini útil. Aixb es resolgué mitjan­gant l a fbrmula de l a "nua pereepció" segons l a qual e l pages de mas no co­brava Iluisme o dret de traspas. Les parts contractuals, com es despren, eren e l s possessqrsdel domini útil (pagesos, burgesia urbana o eelesiástics) i l a p e t i t a pagesdá.

E l nom del contráete ens introdueix a l a f i n a l i t a t del mateix: plantar de vinya una extensió de terreny que era más aviat p e t i t a , entre 2 i 8 Q. A l a segona meitat del s. XVII hem pogut comprovar que l a fbrmula jurídica estava plenament desenvolupada. Des del primer moment, l a l l a r g a durada por­ta a l sentiment de quasi-propietat a aquesta p e t i t a pagesia. Els propieta­r i a h i están, en p r i n c i p i , d'acord i autoritzen en e l s contractes l a reno-vació de l a vinya mitjangant e l s colgats i eapfieats, amb el s quals l a vinya no mor. mai. E l s tractadistes agricoles del s. XVIII consideren l a l l a r g a durada com un estímul per a l'augment de l a producció.

Al l l a r g de tot e l període estudiat hem detectat un enduriment progres­siu de les condicions contractuals:

- Les parts de f r u i t s evolucionaren de l a cinquena part, cap a l quart per acabar a l a segona meitat del s. XIX, amb l a iritrodueció progressiva del terg. Val a d i r , que en e l s. XVIII primer es pagava e l delme i l a p r i m i c i a i després es partien les parts, l a qual cosa no era així a p a r t i r del p r i - ' mer terg del s. XIX. La imposició del terg es pot entendre com l a recupera­ció d'aquesta renda ( e l s delmes i l a primicia) pels p r o p i e t a r i a .

- Augment en l a precisió de l a durada deis contractes (mentre vlisquin els ceps/ mentre v i s q u i 1/3 part deis ceps/ 80-90 anys). La precisió deis anys de durada correspon a l a segona meitat del s. XIX i está molt per dar munt de l a durada o f i c i a l de 50 anys que a n i v e l l general es v o l i a imposar.

- En e l s. XIX apareixen l e s primeros referencies per e x i g i r ais rabas­saires l a p l a n t a d o d'uns determinats ceps i ga r a n t i r així, una determina­da qualitat o homogeneitat en l a producció. També augmenten e l s contractes que exigeixen destinar e l s sarments com adob o pagar-ne parts de f r u i t s .

- Augmenta també l a participació del pages en le s contribucions que

paga l a pega de térra. A. l a segona meitat del s. XIX eren com a mínim pro­porcionáis a les parts de f r u i t s que es pagaven.

- Control del frau pages mitjangant l a Introdúcelo deis pesadora de verema per evitar falsejaments en l e s parts de f r u i t s i introdúcelo de c l a -sules de desnonament s i es detectava frau.

Tot i l'enduriment progressiu de l e s condicions contractuals e l propie­t a r i del mas s'enfrontava a dos problemes: per una banda homogeneitzar l a m u l t i p l i c i t a t de petites explotaeions dins del mas d'acord amb el s seus i n ­teressos i per l ' a l t r a , l a problemática jurídica derivada del carácter em­f i t e u t i c del contráete.

En e l primer casies desenvoluparen unes clausules que tendien a a s s o l i r aquest objectiu: e l pr o p i e t a r i definía l a direcció deis camina i de l e s r a ­ses (organitzava en l'espai l'explotació), s'obligava a u t i l i t z a r e l s sarments com adoba per e v i t a r que l a térra perdés q u a l i t a t i es definien dades de verema o l'obligació de demanar permís per garantir una determinada q u a l i ­tat a l v i . Amb aqüestes clausules e l propíetari mantenía una vísió global de l'explotació.

En e l segon cas,el c o n f l i c t e afectava l'esséncía de l a relació d'explo­tació. En l a transició a l a concepció I l i b e r a l de propietat absoluta, e l s rabassaires demanaven e l dret de redempció i , per tant, convertir-se en pro­p i e t a r i s absoluts..Suposava eliminar l a relació d'explotaciósifonamental. L'enfrontament s o c i a l sobre aquest tema dura fins; a l a Guerra C i v i l del 1936. Una de les vies de resolució era l a desnaturalització del contráete que a l Bages r e g i s t r a dues vies : a/ Introduír clausules que convertissin e l contraof te en absoluta arbítrarietat ( e l rabassaire perdía el s drets s i no conrea­va l a térra, s i es barallava amb el s veins, s i no plantava vinya en un de­terminat temps, etc.) Aquesta arbítrarietat convertía l a llargaí;durada en un curt termini no f i x a t . Era un mecanisme de repressió s o c i a l ( s i e l rabas­saire compila, l'amo no l'expulsava de l a térra). La relació d'explotació quedava, en aquest s e n t i t ^ i n t a c t a , b/ Convertir e l contracta en arrendament -elíminant tot e l contíngut emfiteutic- a p a r t i r de l a c r i s i de l a f i l . i o ­xera. Malgrat! que ens cau fora del període estudiat creiem que l e s clausu­l e s contractuals es mantíngueren intactas. Sois s'introduíren le s modifiea-cíons tecniques derivades del conreu del cep ameriea.

Des de l a perspectiva de d e f i n i r una relació d'explotació entre dos grups s o c i a l s -propietaris de mas i rabassaires-, l a filosofía del contráete de rabassa, n i que aquest fos desnaturalitzat, va s u b s i s t i r . Les modifícacions

1020

que s'introduiren van endurir la; relació perb no l a canviaren.

I I I - Notable importancia de l a producció agrícola peí mercat i da.les ac­t i v i t a t s no aqrícoles

La consolidació de l e s noves relacions d'explotació van anar acompanya­des de l'aprofundiment de l'especíalització agrícola. Aquest fenomen no s'ha d'emmarcar com a o r i g i n a l del Bages sino que cal generalitzar-lo a bona part de Catalunya com ha demostrat ampliament P.Vilar. Mentre unes comarques pro­duien b l a t , l e s a l t r e s produien v i i es generalitzaven així elsfdntercanvis. E l Bages s'especialitza -acostant-se a l monocultiu- en e l conreu de l a vinya i l a fabricació de v i .

En r e a l i t a t , durant e l s. XVIII i XIX assístim a l'aprofundiment d'un procés que estava insínuat en e l s, XVII a alguna área (Manresa, per exem­ple) i que reprenia una tradició vitícola que tenim documentada des de l'Edat Mitjana.

La conseqüencia d'aquesta especialització5era doble: per una banda un déficit de grans generalitzat que c a l i a subsanar mitjangant l e s importacions d'altres contrades amb excedent ( l ' U r g e l l , l a Segarra, e t c . ) , per l ' a l t r a l a comercialització de l'excedent vitícola. Es produia, per tant, no per l'autoconsum sino peí mercat. I c a l d i r mes, peí mercat i n t e r n . E l Bages ocupa una posició cen t r a l a l a geografía catalana i era l'area a p a r t i r de lá qual ja no es produia v i . La producció bagenca es venia a " l a Muntanya", generalització de l e s comarques septentrionals i occidentals de Catalunya. Solamenib es transforma\«nen aiguardent p e t i t e s quantitats -excedents de v i 0 v i fet malbé- les quals s i que s'exportaven cap a l mercat america. Cal remarcar l a importancia del mercat intern en aquest aprofundiment com a me­canisme transformador, mes que e l mercat america que es l i m i t a aampliar e l s efectes transformadors d'aquell. Sense e l creíxKnent de l ' i n t e r i o r difícil-ment s'hagués apro f i t a t l'america.

Els diversos grups s o c i a l s estaven I l i g a t s a l mercat com a proveidors 1 com a consuraidors. E l control deis mecanismes de comercialització son fo­namentals per d e f i n i r l e s línies d'acumulació de c a p i t a l . Hem estudiat poc aquests mecanismes de concurrencia a l mercat i de formació de preus i son claus per entendre e l s e n t i t de 1'acumulado.'

Deis p e t i t s pagesos rabassaires podem afirmar que no controlaven e l s me­canismes de mercat i un cop deduida l a renda senyorial (sovint solament d e l ­mes) i l a de l a térra (parts de f r u i t s ) havien de concórrer immediatament

1021

a l mercat per vendré e l v i I adquirir e l qra necessari per a l a subsisten­c i a . Aquesta concurrencia desigual a l mercat (no controlaven l a formado del&';preus) convertía e l mecanisme del mercat amb una a l t r a relació' d'ex­plotació, agreujat per un accés i n s u f i c i e n t a l a térra, que incidía en l'acu-níHJlació de c a p i t a l en mans de l a classe dominant.

Les formes que prenqueren l e s relacíons d'explotació entre e l s grups so­c i a l s bagencs -conseqüencia de les relacíons de forga que uns imposaven so­bre els a l t r e s - i l'especialització aqrícola que en resultb modela e l s i s ­tema de conreus i l a técnica aqrícola que tenia e ls seqüents t r e t s :

-Tendencia a l monocultiu vitícola. E l 1860 l a vinya ocupava mes del 50 % de l a superficie conireada a tota l a comarca s i exceptuem s i s municipis, entre e l l s Hola i L'Estany dins de l'ambit del Holanes amb una dinámica pro­pi a . Aquesta tendencia era molt mes acusada en e ls municipis que hem d e f i ­n i t de poblament concentrat a l ' e s t i de mes densítat de poblado. Aquest procés s'estengué també a alguns municipis del sud-est immediats a Manresa on aparegueren pobles concentrats. A l'est bagenc, área de maxim desenvolu­pament del vinyar, l'extensáó de bosc era mínima. L'expansió a a l t r e s arees es r e a l i t z a a p a r t i r d'aquest n u c l i i n i c i a l .

- Reducció de l'area de cereal a les quíntanos delsf¡masos. Aquesta cons­t a t a d o es dedueix de l e s dades de l'estructura de l a propietat de qualse­vol poblé estudiat. L'únic grup pages que disposa d'una quantitat de térra dedicada a cereal son e l s pagesos de masj l a resta, en augment en e l s mes p e t i t s , e l conreu predomínant és l a vinya.

A p a r t i r d'aquí c a l precisar que e l déficit de grans i l a necessitat d'anar a l mercat per a d q u i r i r - l o s no era deis pagesos de mas sino deis rabassaires que únicament produien v i . La relació desigual amb e l mercat es posa de nou de manifest.

-iDisminució deis caps de bes t i a r i substitució deis adobs animáis pels adobs vegetáis. L'expansió de l a vinya es féu a costa de reduir l'extensió deis hoscos i erms de l a comarca, principáis arees do pastura. Aixb condi­ciona l a disminució deis caps de be s t i a r , l a substitució d'animáis e x c l u s i -vament de t i r - e l s bous- per animáis mixtos de t i r i cárrega-les mules-que eren po l i v a l o n t s per a l e s tasques de transport que exiqía l a vinya. Tot i així, val a d i r , que e l s caps de bestiar eren controlats pels paqesos de mas mentre l a p e t i t a propietat o no en posseia o solament disposava d ' a l ­guns burros.

L'escassetat de bestiar plantejava e l problema deis adobs. E l s produits

1022

peí b e s t i a r , davant l a seva escassetat, foren s u b s t i t u i t s pels adobs vege­táis que es produien en e l mateix sistema de conreus. La brossa deis buscos i els sarments de le s vinyes foren e l s mes u t i l i t z a t s perb amb metodes que exiqien una inversió important de t r e b a l l : e l s formiquers a l e s quintanes de cereal i 1"enterrament deis sarments a l e s vinyes.

- Increment de l a productivitat gracias a l a inversió de t r e b a l l i no pey {avenaos tecnolboics. La intensificació de l a forga de t r e b a l l em l'ex­plotació agrícola era una de l e s sortides per fer front a l e s relacions d'ex­plotació derivades de l a relació de forga que un qrup imposava scAre un a l ­t r e . Podem parlar d'intensificació, almenys en tres aspectes:

a/ En el.conreu de cereals deis masos es continua amb l a rotació bíennal (any de conreu de c e r e a l / quaret-llequms). S ' i n t e n s i f i c a estiroulant l a fan­gada en e l quaret (feina manual que es r e a l i t z a v a amb l a palafanqa; i que consistía en regirar l a térra i exigía una inversió important de forga de tr e t j a l l ) i s'aprofita l'area de bosc del mas per boigues (rompudes d'una pe t i t a extensió de bosc després de molts anys de repbs) que proporcionaven rendiments molt elevats durant cinc anys perb exigien igualment una con s i ­derable inversió, en poc temps, de forga de t r e b a l l .

b/ E l conreu de l a vinya exigía una enorme quandtat de jo r n a l s tant per r e a l i t z a r l a plantada (espeeialment amb e l métode generalitzat del valí obert) com peí conreu habitual (tres cavades, dues podes i un adobat molt costos a base d'enterrar e l s sarments). La fbrmula d'assumír e l conreu directament peí propíetari xocava amb uns costos d'explotació excessivament elevats. La r e n d i b i l i t a t consistía en traspassar a una unitat f a m i l i a r l a responsa­bílitat del conreu, que no consideres e l t r e b a l l i n v e r t i t sino e l producte f i n a l , e l qual podía incrementar-se com mes inversió de t r e b a l l manual. Aquest traspas de funcions s'assentava damunt d'una e s t a b i l i t a t en l a possessió de l a térra i e l pagament de l a renda a parts de f r u i t s . Peí rabassaire l a inversióúde t r e b a l l , millorava l a producció i augmentava l a part de c o l l i ­ta que es quedava. E l control de l a térra per part deis masos l i ímposa una límitacíó: no accedir a l a quantitat de térra necessaría. Amb aquest s i s t e ­ma de t r e b a l l es maximitzava l a producció i aupientava l a p r o d u c t i v i t a t g l o ­b a l .

c/ Els horts, p e t i t e s parcel.les de térra dedicadas a Hobtenció de ver-dures per a l'autoconsum, j a f o s s i n reqats (a l a vora deis r i u s i r i e r e s deis pobles), j a de seca (aprofitant un tros de vinya o darrera de l e s ca­ses), eren enormement abundants i cada p e t i t p r o p i e t a r i en posseia un. Com-

i 923

p l i e n tres ob.iectius: 1/ Contribuien a i f i x a r a l a térra a l'exolotador, 2/ Contribuien a l a subsistencia de l a unitat familiar i 3/ permetien endurir l a relació d'explotació que es derivava del contráete de rabassa morta per­qué l a subsistencia del paqes no depenia únicament deis diners de l a comer-cialització vitícola. E l s horts ocupaven una p e t i t a extensió de térra damunt l a qual s'aplicaven metodes de conreu intensiu amb inversió sobretot de t r e ­b a l l huma i 1'aplicació deis fems que es produien a l a l l a r paqesa (excre­mente humans, derivats de l'enqreix del poro, restes veqetals e t c . ) .

L'especialitzaeíD vitícola i l'auqment de l a prodúcelo fou possible no per avengas técnica sino per l'augment de l a inversió de t r e b a l l . La remu­nerado d'aquesta haguera estat impossíble amb t r e b a l l a s s a l a r i a t , en can-v i , era possible en e l mare de l a p e t i t a explotado aparentment estable. En e l fons, e l volum de renda extreta era superior i 1'acumulació possible en uns determinats grups s o c i a l s .

Al mateix temps que hem destacat l'especialitzaeió agrícola i l a prodúc­elo vitícola peí mercat, cal destacar igualment e l pes de l e s a c t i v i t a t s no agrícolas. E l desenvoíupament d'aquestes teñen ínteres des de l a perspec­t i v a de l'ascens s o c i a l de l a burgesia i n d u s t r i a l (aspeóte que hem abordat mes amunt) i de l a seva i n f l u e n c i a en l e s unitats f a m i l i a r s pagases. Es im­portant assenyalar l a relació que trobem a l a nostra comarca entre especia-litzaeió agrícola i desenvoíupament de l e s a c t i v i t a t s no agrícolas, i e l creixement paral.leí d'una burgesia agraria i una a l t r a d ' i n d u s t r i a l .

Ambdues vincularan l a seva expansió a l'explotació de l a p e t i t a pagesia. Les a c t i v i t a t s no agrarias más importants están"Iliqades a l a i n d u s t r i a

t e x t i l ( l a seda, l a l l a n a i mes tard e l coto) i a l a fabricació d'aiquardent. Sobre e l s antecedente i desenvoíupament en sabem molt poques coses i ens hem hagut de l i m i t a r a comprovar l a seva importancia:

- La in d u s t r i a sedera es desenvolupa exclusivament a Manresa i amb prou feínes afecta algún municipi de l a seva r o d a l i a . La materia primera era im­portada gairebé en l a seva t o t a l i t a t especialment de Valencia. E l segle XVIII contempla l'expansió'deis comerciants-manufacturers que es passaren de l a blanquería a;:la seda amb un c a p i t a l i n i c i a l que provenia també d ' a c t i v i t a t s aqrícoles (propiietarís de te r r e s , fabricació d'aiguardent e t c . ) . Sorglren de l a producció, organitzaren una xarxa de dones dedicades a l a f i l a t u r a , de torcedora, t i n t o r e r s i t e i x i d o r s en forma de "putting out". En e l seu creixement van haver de destruir l a independencia económica deis p e t i t s ar­tesans que acabaren tr e b a l l a n t a mans peí comerciant-manufaeturer. La seda

donava v i d a a bona part de l a Ciutat. No hem pogut d e f i n i r l a complementa­r i e t a t dins de l a unitat f a m i l i a r a Manresa, entre l a possessió o arrenda­ment de terres, e l t r e b a l l de l a dona a l a seda i e l t a l l e r artesanal. La concentrado en l'estructura de l a propietat i l a reducció enorme deis ar­tesans independents fa pensar en aquella complementarietat.

La producció sedera era veñuda a America especialment perb abunden l e s noticies que avalen una col.locació important en e l mercat i n t e r i o r .

- -La indu s t r i a t e x t i l de l a l l a n a estava l o c a l i t z a d a en e l s pobles con-centrats. E l n u c l i l l a n e r mes important estava sitúat a 1 ' a l t i p i a del Moia-nes (mereixeria un estudiJparticular en profunditat). L'estudi de l a d i s t r i ­bució de t e l e r s en e l s. XVIII mostra l a coincidencia amb l'e s t bagenc, on predominava e l poblament concentrat, on s'assolien l e s densitats de pobla­do mes elevados, on abundaven especialment e l s rabassaires i en e l s pobles que e l creixement urba havia permes l ' e x i s t e n c i a d'una ¡pagesia mit.iana i/o deis paraires que organitzessin l a producció.

Desconeixem l'organització del t r e b a l l , l a comercialització del produc­t e , l e s jerartjuies espaláis i s o c i a l s etc. perb constatem l ' e x i s t e n c i a de paraires en aquells pobles, t e l e r s i t e i x i d o r s i , sobretot, n o t i c i e s de do­nes que es dediquen a l a f i l a t u r a . Segons l e s dones que h i havia a l Bages de mes de 16 anys e l 1787 i s i considerem que ca l l e n de 10 a 15 dones per tetler, f i l a v e n l l a n a entre e l 57,3 % i e l 86 %, E l paraire organitzava l a producció i probablement l a comercialitzava. En sabem poc de l a seva auto­nomía respecte a i s comerciants-manufacturers de Manresa. Malqrat les{:notí-cies de compra de l l a n a a aquells, pensem que tenien un funcionatiant autb-nom que es complementava amb l a seva relació amb les a c t i v i t a t s agrícoles.

A les arees de poblament dispers, amb escás predomini de rabassaires, una estructura de propietat sense p e t i t s propietaris no va veure créixer cap tipus d'industria r u r a l . E l s pobles que van veure créixer e l nombre de rabaésaires a p a r t i r del segle XIX (cas de Rajadell) no van coneixer tampoc l a i n d u s t r i a r u r a l . Es necessitava que dins de l a comunitat pagesa formada sobretot per p e t i t s pagesos, es produís l'ascens d'una pagesia mitjana que s'encarregaria d'organitzar aqüestes a c t i v i t a t s . Aquest procés arrencava del s. XVII i en sabem molt peques coses.

Es pot fer notar com l'aígua no és e l condicionant necessari per a l a localítzació d'aquestes a c t i v i t a t s no agrícoles. Per l ' e s t bagenc passa e l Llobregat perb tant Artes, Avinyó, Sta. MS d'Oló o Mola els corrents d ' a i -gua son i n s i g n i f i c a n t s . Cal trobar en a l t r e s variables(!la causa d'aquesta

localització Finalment remarcar l a importancia de l a ma d'obra femenina en tota aques­

ta xarxa d'industria domestica, fenomen que tindra continuitat en e l s. XIX. - Les fabriques d'indianes u t i l i t z a r e n e l coto en e l s. XVIII. Hem v i s t

l'escassa importancia a Manresa i a l Baqes. La seda cr i d a molt mes 1'aten­ció. Perb a fináis de seqle i a p r i n c i p i s del XIX es produí l a substitució de l a seda i l a l l a n a peí coto. Fou l a mateixa burqesia comerciant/manufac-turera del XVIII l a que r e a l i t z a l a substitució.

Al mateix temps es comenca l a mecanització de l a f i l a t u r a . Implicava un ús d'enerqia mecánica (els s a l t s d'aiqua deis r i u s eren una solució, no pas nova perqué s'havien u t i l i t z a t ampliament pels molins) i concentració del procés de t r e b a l l en e l l l o c on h i haquessin l e s maquines, és a d i r , en una fabr i c a . En r e a l i t a t es tractava de trencar e l c o l l d'ampolla que suposava l a f i l a t u r a manual per mantenir un nombre determinat de t e l e r a . En augmen­tar l a producció de f i l a t s es podia incrementar e l nombre de t e l e r s en fun­cionament. Aquests continuaven essent manuals i escampats per l e s cases. L'increment del c a p i t a l f i x necessari -molt mes elevat que en l a f i l a t u r a dispersa- es podia assumir perqué a l l l a r g del s. XVIII s'havia produit una concentració de c a p i t a l en mans d'un determinat grup s o c i a l .

La i n d u s t r i a f a b r i l del s. XIX basada en e l coto fou obra deis comerciants manufacturera que en e l s. XVIII s'havien dedicat a l a seda. La t r a n s i d o del "puttinq-out" a láf;industria cotonera és obvi en e l cas de Manresa. Mes problemes planteja l a t r a n s i d o en l a ind u s t r i a l l a n e r a , un n i v e l l i n f e r i o r d'orqanització de l a i n d u s t r i a r u r a l . Cal constatar, per una banda, l a da­vallada deis n u c l i s l l a n e r a t r a d i c i o n a l s i e l seu estancament demoqrafic (Moianes, Lluganes, Sta. M§ d'Oló, Avinyó). Pot relacionar-se amb l a manca de cursos f l u v i a l s d'una certa importancia ( l a i n d u s t r i a f a b r i l necessita-ra 1'aigua peí seu funcionament) pero també en una desaparició d'aquest t i ­pus mes preca r i d'organització i n d u s t r i a l davant l a i n d u s t r i a f a b r i l . En l ' a n a l i s i de casos concrets -no molt abundants d ' a l t r a banda- hem pogut detectar paraires que abandonen l a seva a c t i v i t a t t r a d i c i o n a l (esdevenen pagesia mitjana o es dediquen a algún a l t r e o f i c i ) i d'altres que es trans­formen també en cotoners. Es produeix també una t r a n s i d o cap a l a i n d u s t r i a f a b r i l . Cal demanar-se s i a l e s arees llaneres t r a d i c i o n a l s no es produi una emigrado de paraires e n r i q u i t s cap a les arees f l u v i a l s importants. E l s noms de nous fabricants desconequts a Manresa podria interpretar-se en aquest s e n t i t .

1026

Les noyes i n s t a l . l a c i o n s f a b r i l s continuaren u t i l i t z a n t l e s dones i e l s nens C O Ü I a roa d'obra, per a l t r a banda j a educats per un l l a r g període de f i ­l a t ura manual. En e l funcionament de l'estructura agraria bagenca poc havia canviat: l a mecanització canviava e l sistema de t r e b a l l (un h o r a r i , concen-tració de má d'obra) perb no canviava l a relació d'explotació n i l a seva realització en e l s i de l a unitat f a m i l i a r .

Canvia en canvi, l a localització. S i l a industria domestica s'havia de­senvolupat en zones de poca aiqua, l'aiqua va esdevenir aleshores un fac­t o r important, E l s pobles a l a vora d e l Llobreqat o del Cardener varen créi­xer mentre que el s antics n u c l i s de paraires com Sta. MS d'Oló o Avinyó s'estancaren. Tot i així, les dones deis rabassaires feien un l l a r q camí (de diverses horas) per arri b a r a l a i n s t a l . l a c i o f a b r i l .

La causa de l a mad'dbrá barata que suposava l a utilització de dones i nens rau e i que l a reprodúcelo de l a unitat familiar pagesa.es r e a l i t z a v a ~ en dos fronts: 1 lacees a l a térra i n s u f i c i e n t i e l t r e b a l l de l a dona a l a fábrica. Malgrat que s'adduissin motius ideolbgics, l a dona i e l s nens co-braven l a tercera part deis homes. La burgesia i n d u s t r i a l no havia de f e r front a l a reproducció t o t a l deis seus obrers.

- La fabricació d'aiquardent a l Baqes va teñir sempre un carácter complementari a l a producció vitícola i serví per a regular excedents de v i o donar s o r t i d a a i s vins dolents. Com a neqoci, va teñir un carácter comple­mentari a l e s a c t i v i t a t s econbmiques d'alguns grups s o c i a l s tant de l a bur­gesia urbana com de l a pagesia mitjana, deis pobles. Evidentment no va estar a i'abast deis rabassaires.

Cal d i r que no va teñir e l carácter transformador de les a c t i v i t a t s tex­t i l s n i cap incidencia damunt del taranná de l a unitat f a m i l i a r . S'adap­t a a l monocultiu vitícola, a l e s v i c i s i t u d s del mercat i va dependre en t o t moment de l a seva evolució- .

El r e s u l t a t del desenvoíupament de les a c t i v i t a t s no agrícolas va ésser l'aparició d'un preces d'industrialització autbnom, d e s l l i g a t de Barcelona que, -si bé l'hem d e f i n i t com un canvi en e l sistema de t r e b a l l , s'explica dins de l e s relacions de forga establertes entre e l s diversos qrups s o c i a l s de l a societat baqenca.

IV. L'articulació de 1^extracció d'exc a 1 * entorn de l'autoexplotació de l a unitat familiar pagesa.

Al l l a r g de l'expbsició' deis t r e t s de l'estructura agraria hem fet re­ferencia a l a concreció de les relacions d'explotació en e l s i de l a un i t a t familiar pagesa. Creiem que l'extracció d'excedent es r e a l i t z a per 1'auto­explotació d'aquesta unitat familiar i per l a maxlmització de l a seva f o r ­ga de t r e b a l l , l a qual cosa implica que c a l i a deixar ne^anismes que perme­tessin l a seva reproducció i no l a seva l i q u i d a d o .

E l control de l a térra per part deis propietaris feien necessari que per accedir a l a térra el s rabassaires haguessin d'aplegar-se a l e s exigencies d'aquells. E l contráete de rabassa morta fou e l mecanisme contractual que s ' u t i l i t z a com hem v i s t . E l s avantatges d'un contráete a l l a r q termini i a parts de f r u i t s .ia e l s hem assenyalat (sentiment de quasi-oropietat, des­peses d'explotació nul.les peí p r o p i e t a r i , increment del producto per aug­ment de l a inversió de t r e b a l l ) i c a l considerar-los a l costat mateix de • 1'especialització vitícola de l'area estudiada. La important inversió de t r e b a l l d'aquest conreu e l feien molt más rendible en petites explotaeions en les quals comptava e l producte f i n a l obtinqut mes que l a quantitat de . t r e b a l l i n v e r t i t . E l pagament de parts de f r u i t s estimulava a l'obteneió máxima de producció (que solament s'aeonsequia amb l a inversió de mes t r e ­b a l l manual a les vinyBs)y per tant, maximitzar e l s recursos de t r e b a l l de l a unitat f a m i l i a r i , en conseqüencia, auqmentava l a renda que corresponia a l p r o p i e t a r i . Amb t r e b a l l a s s a l a r i a t difícílment s'baques aconsequit l a proqrsssió en l a producció sense auqmentar considerablement e l s costos.

Al costat d'aquesta dinámica c a l introduir e l t r e t estructural j a as­senyalat més!-amunt que les petites,_ explptaciqns _pageses__ rabassaires no tenien accés a l a quanti t a t d e t e r r e s precises p e r a la_seva reproducció fam i l i a r . En aquest s e n t i t l a inversió de t r e b a l l era també un intent de maximitzar l'explotació, l a qual cosa repercutía en 1'increment de l a pro­d u c t i v i t a t general. E l carácter no i n d e f i n i t de l a proqressió de l a pro­dúcelo portava a l a p e t i t a explotado a un déficit per assumir l a subsisten­c i a . Peí p r o p i e t a r i , en canvi, l a Formula d'accés a l a térra deis rabassai­res maximitzava l'extracció d'excedent a aquest qrup s o c i a l .

Els rabassaires controlaven l a producció ds raim -amb clausules que intentaven homoqeneitzar-la per part deis propietaris- i part del procés de vinifieació. Gairebé tot s elaboraven e l v i en tin e s de pedra de l a seva

1028

propietat pero eren molt pocs e l s que tenien botes per guardar e l v i i en-v e l l i r - l o i menys encara premsss per aprofitar a l maxim l a producció. L'ac­cés i n s u f i c i e n t a l a térra l'obligaven a racórrer immediatament a l mercat per vendré l a producció de v i . Tampoc estava massa intaressat sn e n v e l l i r - l o perqué l e s poques cargues de v i se l i podien fer malbé i ss qusdava sense res. Era diferent d'un gran p r o p i e t a r i que e l preu a que vendría e l v i en-v e l l i t 11 compsnsava que alguna bota es fes malbé. E l mercat a l que anava no e l controlava i l e s seves prbpies d i f i c u l t a t s e l col.loeaven en una s i ­t uado difícil per a r e a l i t z a r l a seva subsistencia. L'únic b e n e f i c i a r i d'aquest procés era e l pro p i e t a r i de .uas que controlava l a térra i estava en una situació de forga favorable davant del mercat.

A conseqüencia de lacees i n s u f i c i e n t a l a térra i l'aprofundiment de l e s d i f i c u l t a t s en accedir a i s mecanismes del mercat, arribem a un a l t r e t r e t e s tructural: l'endeutament en l e s seves diverses formes. Sense e l carácter estructural no es pot entendre el-desenvolupament deis censáis, vendes a carta de qracia i deb i t o r i s . Tots e l l s confiquraven una a l t r a v i a d'extrac-ció de renda da.iiunt d'aquest qrup s o c i a l que era e l mes necessitat per t a l de finanpar l a seva subsistencia.

Cada tipus d'endeutament presenta les seves p e c u l i a r i t a t s i caracterís-tiques s o c i a l s :

~ E l censal; consistía en un préstec de durada indefinida peí qual es pagava anualment l a pensió que equivalía a l ' i n t e r e s del 5?ó f i n s e l 1750 i després del 3%. En r e a l i t a t , es trobaren fbrmules jurídiques per l i m i t a r l a durada indefinida.

E l prestador p r i n c i p a l eren l e s i n s t i t u c i o n s eclesiastiques. C e n t r a l i t -ZQven e l c a p i t a l de pa r t i c u l a r s mitjangant l a fundació de misses i aniver-sarás i de l a renda de l a térra extreta en les seves explotacions. E l ca­p i t a l era prestat a censal i l e s pensions cobrados asseguraven l a subsis­tencia deis f i l i s segons de l e s ciasses dominants. Aqüestes també desen-voluparen i n s t i t u c i o n s -beneficis e c l e s i a s t i e s i Causes Pies- que u t i l i t -zant aquest mecanisme asseguraven l a reproducció deis f i l i s segons. La res­ta de grups s o c i a l s no actuaren praticament com a prestadors.

Sí bét l'artesanat urba i l a o e t i t a oaaesia foren e l s oue mes u t i l i t z a * -ren aquesta forma de deute, també c a l destacar l'ús per part de l a p e t i t a noblesa - sobretot per fer front a l pagament de dots- i que rostro l a debi-l i t a t deis grups s o c i a l s rendistes i de pagesos de mas en l a perspectiva ja apuntada de diferenciació interna d'aquesta.

- La venda a carta de gracia; c o n s i s t i a en l a venda d'un iminoble o d'uia part de f r u i t s en l a qual e l venedor es reservava e l dret de ret o r ­nar els diners i recuperar l a cosa veñuda. E l ca p i t a l era e l preu de l a venda i l ' i n t e r e s , e l f r u i t que proporcionava l a cosa-, veñuda. Era un prés­tee mes onerós que e l censal i l a fixació de l' i n t e r e s era una cmseqüencia de l a relació de forga entre e l comprador que disposava d e l f c a p i t a l i e l venedor que e l necessitava.

En r e a l i t a t , l a UCG s ' i n s e r i v i a en un procés lent d'aprofundiment de l'endeutament -que probablement hagués comengat amb e l recurs a i s censals-i que podia acabar-se amb l a venda d e f i n i t i v a del bé immoble. Durant tot el preces s'havia produit cessió de renda a un a l t r e grup s o c i a l .

En l ' a n a l i s i d e t a l l a t de qui compra i ven a carta de gracia he.i) poqut copsar que no es p e r f i l e n uns grups acumuladora a costa d'altres, l a qual cosa porta a considerar dues f i n a l i t a t s a laVCG; per una banda, un procés expropiador de terres per part de l a paqesia benestant, e c l e s i a s t i c s i burqesia urbana a l a resta de qrups s o c i a l s perb especialment a i s pagesos de mas empobrits. Aquests no son en p r i n c i p i .expúlsate. delí'.mas\sino que es converteixen en masovers (cedeixen renda i l a comercialització d'aquesta); per l ' a l t r a , s'integra en e l procés de roda de deutes a que esta sotmesa l a p e t i t a explotació, l a qual, a l mateix témps que reprodueix aquest tipus d'explotació, incrementa e l volum de renda captada per l a rosta de grups s o c i a l s .

- E l d e b i t o r i s ; substituiren els censáis en e l s. XIX. Eren, perb, préstecs a curt termini i amb una hipoteca ben delimitada. Responien a l a mateixa necessitat d'endeutament e s t r u c t u r a l , pero canviaren e l s prestadora; «I aquest mecanisme és desenvolupat per tots els grups s o c i a l s benestants.

- La compra-venda; Era e l punt d'arribada del procés d'endeutament. Els interessos a tornar eren tant elevats que sois quedava l a venda perpe­tua com; a solució. Cal apuntar dos c i r c u i t s en l e s compra-vendes; a/ l a classe dominant estava interessada en l'adquisició de grans explotacions i en tot cas, terres de regadiu a Manresa, Despreciaven, en canvi, e l s horts i les petites parcel.les en mans de l a p e t i t a pagesia. Estaven, a l cas de l'endeutament d'alguns masos. 8/ l e s compra-vendes que es realitzaven en­tre les petites explotacions segons l a conjuntura de cadascuna. Formava part de l a dinámica interna de l a roda de deutes.

Caldria pensar que amb e l déficit de terres i amb l a practica obligada de l'endeutament, l a pe t i t a explotació podia. ser expropiada i passar a

1930

engruixir e l p r o l e t a r i a t urba en s e n t i t estricte.dDe que era expropiada s i sois tenia en propietat una casa i un hort i en l'estructura de l'explo­tació de 1860 descobrim l'ampli desenvolupament d'aquesta p e t i t a explota-ciól Cal plantejar l a qüestió d'una a l t r a manera: l a p e t i t a explotado era el sistema d'apropiar-se de l'excedent de l a pagesia i , s i de cas, c a l i a trobar fbrmules per a l a seva reproducció.

Per explicar l a seva reproducció hem optat peí concepte de "roda de deu­tes". Les petites explotacéóns s'endeutaven v i a censáis, era in e v i t a b l e . Perb l e s conjuntures de cada unitat f a m i l i a r eren diferents. Per a alguns l a situació era bptima (bona c o l l i t a , estrategies matrimoniáis acumulati­vas etc.) per a a l t r e s es deteriorava (mort d'algun cap de bestiar, paqaitt ment de dots et c . ) . L'interes per s o r t i r del déficit estructural conduia ai s mes ben sit u a t s a intentar l'adquisició de petites parcel.les de térra: les que estaven en mans dds seus companys amb mes problemes. Gairebé sem­pre e l nou comprador no disposa de l a t o t a l i t a t del c a p i t a l necessari per a l'adquisició. Albora s'endeuta. E l venedor queda a l l i b e r a t deis deutes perb es r e s i s t e i x a desapareixer. L'auqment de l'autoexplotació és comú en ambdós, en un per consolidar l a nova s i t u a d o , , en l ' a l t r a per no caure mes a v a l l i procurar recuperar l a situació anterior. A l a l l a r q a l a con­juntura canvia en les famílies, e l que havia comprat s'endeuta i ven, e l que havia venut compra. Els deutes -amb l a concepció mes amplia deis ma­teixos- van círculant deis uns ais a l t r e s per reproduir l a p e t i t a explo­t a d o en e l seu conjunt. A l mateix temps l'autoexplotació i e l paqament deis corresponents interessos beneficien a l e s ciasses dominants baqenques.

E l funcionament deis diferents mecanismes d'endeutament avalen aquesta explicació. Dttialtra banda, l a inexi s t e n c i a d'una explotado mitjana que es consolidi com a t a l - l a paqesia mitjana que trobem a i s pobles té e l s seus orígens en e l s. XVII- corrobora que no h i ha ascens s o c i a l en e l s r a ­bassaires malqrat l a mitificació de l'esforc i del t r e b a l l per acense^ guir-ho. Finalment, no hem trobat tampoc dades que avalín l ' e x i s t e n c i a d'un pa?Dletaríat masculí en e l s e n t i t actual del terme. Per a aquesta qüestió c a l d r i a aprofundir a l recerca, s e r i a interessant comprovar s i per l a part baixa deis rabassaires no s'expulsen!els individus que j a no reprodueixen e l tipus d'explotació, on van -poden marxar a Barcelona- i s i amb e l temps no s'amplia aquesta expulsió. De totes maneras no estaría en desacord amb les idees apuntados f i n s aquí.

L'autoexplotació de l a p e t i t a pagesia entesa com a maximització del t r e ­b a l l de l a mateixa en benefici de les classes dominants no s'acaba aquí. La burqesia i n d u s t r i a l també realitzará l a seva explotació a través d'aque­l l a i e l seu volum sois s'entén en aquesta perspectiva. L'accés i n s u f i c i e n t a l a térra va permetre que l a burgesia i n d u s t r i a l utilitzés- l a má d'obra femenina i i n f a n t i l de l a unitat f a m i l i a r pagesa per a les a c t i v i t a t s i n ­dustriáis.

Dues reflexions: l a primera que en e l s. XVIII s ' u t i l i t z a l a ma d'obra femenina que estava dispersa pels pobles, en e l XIX es produí l a concentra-ció a l e s fabriques pels processos de mecanitzacíó esmentats mes amunt; l a segona, que les dones i e l s nens • eren e l s autentica obrers a s s a l a r i a t s perb l ' e s t u d i del seu comportament s'ha d'inscriure en e l s mecanismes de reproducció de l a p e t i t a paqesia.

Els s a l a r i a que es paqaven a aquesta má d'obra exemplifiquen perfecta» ment aquesta qüestió. Les dones i els nens cobraven un s a l a r i que equiva­lía a l 30^ deis s a l a r i a deis homes. Ideolbqicament es j u s t i f i c a v a per una suposada inferioojitat de l a dona perb en r e a l i t a t , era l'aportació a l a reproducció de l a unitat f a m i l i a r pagesa. Amb aquesta práctiéiai es maximit-zava també e l t r e b a l l de l a unitat f a m i l i a r , en aquest cas e l de l a dona. E l déficit estructural obligava a acceptar-ho i l a prbpia r a c i o n a l i t a t - a s s o l i r l a reproducció- permetia l'explotació a l a burgesia i n d u s t r i a l .

La burgesia bagenca va parar un parany ideolbgic a l a pe t i t a explotació M i t i f i c a r e l t r e b a l l com a forma d'aconsequir escapar de l a miseria, l ' e s -forc com a forma d'escalar socialment i l a rabassa com a fbrmula d'accés i q u a l i t a r i a l a térra, quasi en propietat i en col.laboració(>amb e l pro­p i e t a r i perqué es paqaven parts de f r u i t s . I és e l que es Ileqeix en qual­sevol text redactat pels propiétaris del s. XIX. La p e t i t a explotació -no autbnoma perqué depenia de l a voluntat deis p r o p i e t a r i a - era l a relació d'explotació que permetia maximitzar l a renda. I d ' e l l a c r e i x i a l a burge­s i a i n d u s t r i a l .

La r e s i s t e n c i a a aqüestes fbrmules d'explotació s'aná dibuixant a l l l a r g del s. XIX i esclatá de forma v i o l e n t a durant l a República i l a Guerra C i ­v i l . Odi contra els p r o p i e t a r i a , odi contra els fabricants i odí contra l'església. Els tres protagonístes de l a seva explotació durant dos segles.

103

* * * En e l s. XVII i XIX a l Bages va produlr-se l a transició a l capitalisme,

tant per l'aparició i consolidado de l a classe propietaria deis mit.ians de produccip, l a qual va haver d'expropiar i destruir l a independencia de l'artesanat i aprofitar-se f i n s a r r i b a r a destruir un regim senyorial ja feble a conseqüencia del procés h i s t o r i e , com per l a integrado de les diverses esferes de l a producció a l mercat (producció t e x t i l i vinícola espeeialment).

L'equivocado rau quan es confon desenvolupament del capitalisme amb una determinada forma de t r e b a l l ( e l t r e b a l l a s s a l a r i a t ) . En un determinat de­senvolupament de les forces produetives, en les auals l'avenq tecnologic és poc important. l'autoexplotaeió de l a unitat familiar paqesa en e l seu conjunt pot resultar molt mes efieac per l e s classes dominants que l'ús de t r e b a l l a s s a l a r i a t . Fins i t o t , l'ús d'aquest en le s fabriques téxtils es­tava inteqrat en aquella Ibqica. L'aparent éxit del Baqes o m i l l o r d i t de les seves classes dominants - i ho. podríem fer extensiu a l a resta de Cata­lunya- rau precisanent en desenvolupar unes, relacions d'explotació que aprofitaven e l maxim l a forga de t r e b a l l en un moment d'escas desenvolupa­ment tecnologic.

En aqüestes perspectives l ' a p a r e l l ideolbgie de l a burgesia s'entén i es j u s t i f i c a . L'emfiteusi és l a clau de v o l t a de l a prosperitat catalana. E l t r e b a l l , i l'esforg del p e t i t pagés li'permeten no ser un miserable j o r ­nalar. En l a d e f i n i d o que hem fet de l'estructura agraria s'entén perfec-tament les causes d'aqi^st discurs,

Finalment, és inacceptable qualsevol idea d'estabilitaá, normalització i igualtat en e l camp bagenc. La in e x i s t e n c i a de jornalers no prova res. La rabassa no és una forma d'igualtat sino una relació d'explotació. I quan s'assenyala l'abséncia d'expropiació en l a pagesia c a l recordar que un bon nombre de masos varen passar a l a burgesia agraria o a l a i n d u s t r i a l a l l l a r g del període estudiat amb un procés de concentració de terres - d i s s i ­mulada sovint perqué les unitats d'explotació es mantenen intactas- i que els rabassaires no tenien gairebé res en propietat, Quan ho varen r e i v i n d i ­car l a resposta de l a burgesia fou contundent.

1933